ESTUDIS DE MAGISTERI, GRAU EN EDUCACIÓ INFANTIL

“MI ESCUELA SABE A NARANJA”

DADES TÈCNIQUES
MARI CARMEN DÍEZ NAVARRO. Mi escuela sabe a naranja “estar y ser
en la escuela infantil”. 1ª Edició. Barcelona: Editorial GRAÓ, 2007. Nº
22. (col·lecció Biblioteca d’infantil, sèrie didàctica/disseny i
desenvolupament curricular).

ISBN: 978-84-7827-520-5

PRESENTACIÓ DE L’AUTOR/DIRECTOR I ELS INTÈRPRETS

Mari Carmen Diez Navarro és mestre i psicopedagoga. Especialista en
educación infantil, és coordinadora pedagógica de la escola infantil “
Aire libre de Alicante” i membre del consell de redacció de la revista
in-fàn-cia. Ha participat en activitats de formació per al professorat i
ha publicat nombrosos artícles sobre la seva experiencia pedagógica
en aquesta etapa en diverses revistes ( aula de innovació educativa,
aula de infantil, Guix, Guix infantil, Cuadernos de pedagogía, in-fàn-
cia, Kikiriki, investigación en la escuela)

Ha publicat llibres de poesía (versos recién nacidos, Llaços,

Caperucita roja y los 40 ladrones, Pitiflores) i llibres en l¡àmbiot de la
educación infantil (la oreja verde de la escuela, proyectando ostra
escuela, un diario de la clase no del todo pedagógico, Col·leccionant
moments, Emocions, El piso de debajo de la escuela, Poesies por
alegrías: apuntes poéticos para maestros en prosa y Esculturas al aire
libre).

DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT O DE LA TRAMA

Mari Carmen Díez Navarro en aquest llibre, ens ensenya diverses
maneres de realitzar una classe, a través de diferents teories com
són: els projectes, la pràctica pedagògica, l’aprenentatge per
descobriment i el mètode d’investigació.
ESTUDIS DE MAGISTERI, GRAU EN EDUCACIÓ INFANTIL

Els projectes, realitzat per Célestin Freinet, es basa en la

coordinació, la comunicació o la cooperació, per el que fa un
aprenentatge natural de continguts, en principi més abstractes, com
la lectura i el càlcul. Freinet entén també que l’aprenentatge s’ha de
partir de la seva utilitat i significat perquè, posteriorment, passar als
elements i relacions que ho comporten.

L’aprenentatge per descobriment de Bruner, es basa que els nens

han de construir-se el seu coneixement a través del sescobrimet dels
continguts posteriorment assimilats. Aquesta teoria fa que l’alumne
tingui una participació activa. Aquesta teoria li dona molta
importància a la manera de com es plantegen la resolució dels
problemes, ja que aquest fet serà determinant perquè l’aprenentatge
es produeixi d’una manera afectiva. El plantejament ha se ser
motivador i incentivar a la resolució com si es tractés d’un
desafiament.

El mètode d’investigació , es basa en que el nen és el que ha

d’investigar tot allò que vol saber, i la mestra és la responsable de
donar-li les possibles respostes per a que ell es faci un esquema
mental dels seus dubtes. És a dir que a través de la investigació del
nen, ell mateix aprèn.

Aquestes són les principals teories en la que es basa el llibre, i per

tant és la manera d’ensenyament que realitza l’autora del llibre a les
aules.

El llibre del qual estem parlant, està dividit en dues parts. La primera
part es titula: “Asomarse al mundo” i la segona part es diu:
“Decidirese a estar en la escuela”.

Més concretament la primera part del llibre està basat en la

experiència que ha tingut la Mari Carmen Díez Navarro dins d’una
escola i a l’aula amb els nens. És més aviat els projectes que ha fet
amb els nens i la metodologia tractada, és a dir, ens explica com a
anat tot el procés ensenyament – aprenentatge.

En la primera part del llibre “ assomarse al mundo”, podríem dir

que ha tractat tots els temes necessaris per a formar-se com a
persona, com per exemple: el valor de compartir, els sentiments, els
oficis, els centres d’interès, comunicació, transmetre la llengua,
ESTUDIS DE MAGISTERI, GRAU EN EDUCACIÓ INFANTIL

cultura... i tot aixó ho feia a través de l’ interès dels nens. Cada tema
que tractava el llibre, sempre posava el que deien els nens, i més
aviat en el que més es va fixar ella alhora de realitzar-ho, és a dir, tot
allò que una mestra s’ha de fixar per a saber tot el que li pot passar a
un nen.

En la segona part del llibre: “ dedicarse a estar en la escuela”

Ens parla més tècnicament del fet d’educar, i de la professió de

Mestre, però sobretot ens deixa molt a entendre que els nens,
necessiten de les mestres, ja que és un referent i per tant, se’ls ha de
cuidar amb amor, carinyu, confiança, per tal de que l’aprenentatge
sigui molt millor i enriquidor.

A la pàgina 178 podem trobar diferents fragments que ens parla de

l’educació, i com tractar els nens. “ porque a mi modo de ver se
puede ser maestro de muchíssimas maneras, pero lo que no se
puede, ni se debe es ser enseñante “sin ser”. Sin ponerse a ello, sin
implicarse, sin vivir la relación educativa como lo que es, una relación
entre personas. Una relación en la que hay dos elementos de los que
no se puede prescindir: los maestros y los niños.”

Un altre fragment: “ porque los niños necessitan no sólo ser

enseñados, sinó tambiém ser mirados, escuchados, atendidos,
acompañados, queridos... necessitan que se les auguren y deseen
buenas cosas. Que se les repete su identidad creciente y
diferenciada. Que no se les inunde con excessivas demandas, ni
depositaciones de los deseos de otros (padres o maestros). Que se
les incluya en el grupo social. Que se les otorgue un lugar. “

Per acabar-ho de retocar, un altre paràgraf: “ en las primera s

edades, se ve claramente, si se para uno a mirarlo, cómo va llevando
cada niño su proceso de crecimiento, cómo avanza en su desarrollo y
en su equilibrio afectivo, cómo aprende, cómo se va haciendo
mayor... pero será necesario trabajar esa mirada para que la nuestra
sea una práctica consciente, útil, afectuosa, implicada y tenaz. Una
mirada que signifique aceptar y comprender. Una mirada que pueda
ordenar, “leer”, e intentar entender lo que va viendo, para detectar
las posibles dificultades con celeridad y para ofrecer oportunidades
de cambio, si es que hicieran falta.” “ Se descubren tanto las
ESTUDIS DE MAGISTERI, GRAU EN EDUCACIÓ INFANTIL

diferencias enriquecedoras, como los problemas que bloquean y

detienen el aprendizaje, el desarrollo, o las relaciones del niño con los
demás.

En aquestes línies podem veure clarament, com pensa la Mari

Carmen de l’educació que s’ha de tenir i sobretot el més important el
aper de la mestra.

VALORACIÓ CRÍTICA
La meva valoració en aquest llibre, podríem dir que no és gaire
positiva, ja que se m’ha fet molt pesat alhora de llegir-lo, però pel
contrari crec que és una molt bona eina per alhora de ser mestres, ja
que és molt important la innovació de les coses, encara que el que fa
la Mari Carmen, ja fa molts segles que aquestes teories estan fetes,
però fins ara no s’aplicaven, perquè es creia que no servien, però ens
hem donat compte de que són molt important i que cadascuna d’elles
ens aporta grans metodologies.

Considero que aquest llibre no és gaire adequat per a alumnes de

primer, encara que per l’altre part si, crec que no pel simple fet de
que encara no em tractat els autors ni les teories de l’educació, i crec
que primer seria més important tenir una mica de coneixement de
quins són els recursos educatius, i seguidament llegir un llibre sobre
això. Però crec que també és important conèixer una mica abans per
simplement tenir una primera idea, i així alhora de tractar el tema, o
alhora de fer una proposta didàctica tindríem més recursos per
pensar.

Aquesta visió que tinc del llibre, és una mica contradictòria, ja que
crec que no sé que és lo bo ni lo dolent, i per tant crec que hi ha
coses positives però alhora aquestes fan que siguin negatives, i al
contrari.

En resum, és un llibre molt pesat, però alhora amb molts recursos per
la nostra professió.