MI ESCUELA SABE A

NARANJA
Estar y ser en la escuela infantil

Nom alumna: Marta Muñoz

Rius

Nom professora: Carmina

Folch

Seminari

22-12-09

Curs: 2009-2010
 ÍNDEX
Pàg.

• Introducció-------------------------------------------------------------
--------2-3

• Síntesi del contingut d’un

capítol----------------------------------------4-6

• Opinió
personal----------------------------------------------------------------
7

• Webgrafia--------------------------------------------------------------
---------8
Introducció

La cita d’aquesta obra és la següent: MARI CARMEN DÍEZ

NAVARRO: Mi escuela sabe a naranja.Primera
edició.Barcelona:Graó, 2007-ISBN:978-84-7827-520-5.

Aquest treball consisteix en escollir aquell capítol que més

t’hagi cridat l’atenció. He triat el capítol tres que s’anomena
“El restaurante de todos”. Tot el capítol en conjunt tracta
d’un mateix projecte, crear un restaurant a l’escola. És un
llibre que parteix de l’experiència de l’autora. Cada capítol
tracta aspectes diferents. El llenguatge és molt col·loquial i
planer.

L’autora és mestra, especialista en educació

infantil, psicopedagoga i actualment treballa
en l’escola d’Alacant. Li encanta llegir i
escriure poesia. Ha escrit llibres pedagògics
i d’altres poètics. En els llibres pedagògics
explica les seves reflexions, desitjos i
experiències com a mestra. En quan a la
poesia, ella té una relació molt estreta. El llibre “Mi Escuela
sabe a naranja” hi ha moltes anotacions. És un recurs que
utilitza l’autora més estètic que no pas de contingut.

Mari Carmen es caracteritza com una persona exagerada,

passional, no plana, inestable, xerraire, observadora, ràpida
de pensament i de sentir.

L'AUTÈNTIC "CURRÍCULUM" DE MARI

CARMEN
"Milers d'hores de vol ran de terra
xafant aules, concebent idees,
ideant activitats, recopilant jocs,
jugant a dissenyar gràfics, cartells i
materials nous,
materialitzant diccionaris de pictogrames i siluetes
siluetejant persones, animals i coses,
prenent de tot apunts i notes,
anotant experiències quotidianes,
quotidianitzant escriptures estranyes,
escrivint llibres de somnis,
somiant amb poesies,
poetitzant contes,
comptant paraules,
paraulejant invents,
inventant caixes de records,
 recordant col·leccions,
col·leccionant tresors,
atresorant adhesius,
enganxant plomes,
gaudint amb els seus xiquets i xiquetes,
que són els rius, les vides de cada dia
que s'estrenen junt davant seua,
i que van esdevindré a la mar, que és el viure"

Síntesi del contingut d’un capítol

El primer aspecte a destacar és el projecte de treball.

Sempre parteix de l’idea d’un nen. El nom de la classe és el
primer projecte que ve normalment determinat per la
mestra, en canvi, el segon projecte ja és col·lectiu i
democràtic. Aquest pot durar més o menys. Segons
l’autora, no s’acabarà fins que els nens no tinguin més
qüestions sobre allò que treballen. Quan la mestra decideix
acabar el projecte, es fa una assemblea i es raona sobre
què han après els nens. Aquest procés és molt important,
per veure si les expectatives proposades tant pels nens
com per la mestra, han estat les correctes i les adequades.

L’anècdota que escriu l’autora al començar el capítol és la

següent: un nen explica a classe que el seu pare a obert un
restaurant, i per casualitat la mestra s’assabenta que els
pares d’un altre nen també han obert un restaurant.
L’autora fa una breu reflexió, cada nen és un món, hi ha
nens que expliquem molt i d’altres que no tant. Una altre
idea molt important és el treballar en grup, saber respectar
als demés per així crear un interès col·lectiu.

Mari Carmen ha volgut treballar aquest projecte, ja que és

un tema que interessa a tothom, a més hi ha dos nens de la
classe que els seus pares tenen un restaurant. Vol crear
quelcom que sigui de tots,per així, implicar les famílies (que
vol dir treballar...), treballar àrees completament diferents
com la plàstica, la motricitat fina, desenvolupar la lecto-
escriptura, números, l’equilibri, la convivència, l’ètica...

Alhora d’escollir el nom del restaurant, els nens havien de

saber que el projecte tenia unes normes i que el temps era
limitat. Per tant, en un dia tenien que batejar el nom del
restaurant.

Un nen va proposar “restaurante aire libre” com a nom

oficial del restaurant. A tots els hi va semblar bé. El dia
següent, un altre nen va dir a Mari Carmen que tenia una
proposta molt millor. Aquesta s’anomenava “el restaurante
de todos”. Ella va valorar l’esforç i col·laboració del nen per
canviar el nom del restaurant, però li va explicar que ja
l’havien escollit d’una manera democràtica i que ja no el
podien canviar.

Aquest projecte va finalitzar el quart dia. Segons l’autora, el

primer dia no va funcionar tot correctament, però al quart,
es respirava un bon ambient, sense baralles. Els nens
sabien quin rol els hi pertocava. Els pares també estaven
invitats a assistir aquest restaurant.

La propina és un tema que va sortir a l’aula abans de tancar

el projecte, ja que l’autora pensava que era un tema molt
interessant. Els nens no sabien el que significava, fins que
Mari Carmen els hi va explicar. Per fer un tema més
interessant i dinàmic, va fer una operació matemàtica amb
aquests.

La mare d’un nen va portar un llamàntol a l’aula. Els nens

van aprofitar per buscar al diccionari la seva definició,
dibuixar i descriure a l’animal.

Quan l’autora esmenta “ecos en el piso de abajo”, fa

referència a la part més emocional, els sentiments. En la
conversació que tenen els nens amb la mestra apareixen
sentiments com la protecció, la inseguretat i la gelosia pels
seus germans que desitgen tot allò negatiu contra ells.

No obstant, aquest sentiment no es pot controlar i ho

demostren inconscientment. Mari Carmen deixa que els
nens s’expressin i quan es desfoguen, els tranquil·litza.

L’escriptora tracta amb els nens el tema de la lateralitat.

Ells no s’assabenten, ja que estan entusiasmats per dur una
simple safata. A partir dels sis anys és quan els nens
comencen a definir si són drets o esquerrans. Aquest és un
procés que no es pot forçar. Les mestres tenen que oferir
activitats per a desenvolupar la lateralitat.
Hi havia comportaments variables respecte el rol que els hi
tocava a cada nen. L’autora explica que hi havia un nen que
quan feia de client no es portava gens bé i en canvi, quan
era de cambrer era un model a seguir. És un tema molt
freqüent amb els nens, ja que quan alguna cosa els
desagrada fan tot allò possible per que s’acabi.

Com cada nen, alhora d’esmentar algun menjar, diuen

impetuosos que els fa fàstic. Els nens segons Mari Carmen,
han d’aprendre que cada persona és especial i única per
tant, alhora del menjar, té potser gustos diferents. Aquest
tema tracta aspectes com la convivència i els hàbits.

Algunes mares ofereixen parlar d’un temes en concret. En

aquest cas, la mare d’un nen va explicar que podrien parlar
a l’aula sobre els treballs de la casa. L’autora va elaborar
una enquesta que va portar els següents resultats: el
treball col·laboratiu, classificació de les tasques...

Amb aquest projecte de treball, els nens han realitzat un

joc en conjunt. L’autora qüestiona si els nens poden
aprendre mentre juguen o si només perden el temps. Per
poder afirmar aquestes preguntes, Mari Carmen esmenta
les tasques que han realitzat amb aquest projecte de
treball.

Conclusió
Mari Carmen és molt bona pedagoga, ja que vol una escola
que doni pas a l’escolta, la relació, el plaer, l’aprenentatge i
els afectes que comporta la vida de cada dia.

Aquest capítol m’ha semblat molt interessant i dinàmic. El

projecte de treball ha estat molt útil pels grans
protagonistes. Amb un únic projecte, han realitzat diferents
tasques i han aprés aspectes d’àrees completament
diferents com per exemple, matemàtiques, equilibri, ètica...

Personalment, jo penso que a través del joc, tots podem

aprendre, ja que és una manera més dinàmica i alhora
didàctica. Especialment els nens, perquè s’involucren al
màxim en allò que més els hi agrada.

És molt important no desaprofitar cap oportunitat, ja que

qualsevol dubte que tinguin els nens, com a bona mestre
els hi tens que explicar i els nens sempre estaran disposats
a escoltar i aprendre. En tot cas, si la mestre no sap
contestar-li en aquell moment, té que investigar sobre
aquell tema i està contestada pel dia següent.
Webgrafia

http://www.carmendiez.com/CAT/marcos_cat.htm

http://www.carmendiez.com/CAT/marcos_cat.htm