1

Unitat Formativa 2

Nucli Formatiu 3

El pacient enllitat
Persones ingressades en una residncia geritrica o en un centre per
a estades prolongades.

Persones enllitades a casa seva, cas en qu:

Les atendran cuidadores o cuidadors no professionals, amb el
suport de professionals sanitaris i sociosanitaris.
Poden beneficiar-se de lhospitalitzaci a domicili, que:
Mant la persona en el seu ambient habitual.
Consumeix menys recursos que latenci hospitalria.

Sigui quin sigui lentorn en qu la persona

resideixi, has de procurar que sigui agradable.

Procurar un entorn agradable

En persones malaltes, un entorn agradable:
Fa sentir-les millor.
Millora la seva qualitat de vida.
Contribueix a la seva recuperaci.
Perqu lentorn sigui el mxim dacollidor possible
seran imprescindibles:
La neteja i lordre.
Unes condicions ambientals favorables:
Uns sorolls no molestos.
Una temperatura agradable.
Una illuminaci adequada.
Una ventilaci suficient.

Hi ha altres factors que

contribueixen a la
serenitat del pacient:
personalitat, nivell
dactivitat, malaltia
que pateix, suport
psquic i ajuda per part
de familiars i amistats.

Procurar un entorn agradable

La neteja i lordre a lhabitaci
Lordre i la neteja a lhabitaci de la persona malalta:
Lajuden a mantenir lnim ser.
Sn responsabilitat tant del tcnic/a com del personal de neteja.
Les atencions que es presten a la persona enllitada:
Shan de dur a terme de la manera ms higinica possible.
Un cop acabades:
Cal revisar que el llit estigui perfectament acondiciat.
El mobiliari, en ordre.
Els equips, en condicions idnies de neteja i funcionament.
El desordre i la brutcia incomoden la persona malalta i no la predisposen
psquicament a lesfor per millorar el seu estat de salut.
5

Procurar un entorn agradable

El silenci
Un ambient tranquil a lhabitaci facilitar el reps i el son reparador,
cosa que accelerar la recuperaci de la persona.
Per aconseguir-ho, has de conscienciar els convivents de:
Parlar en veu baixa, tant a lhabitaci com al passads.

Abaixar el volum dels transistors i dels televisors.

Abaixar el volum de telfons i intrfons i contestar-hi rpid.
Calar sabates silencioses i fer poc soroll en caminar.
Tenir cura en moure els objectes.
Tenir cura en rentar els estris, manejar plats i safates i obrir o
tancar calaixos.
Les persones malaltes sn ms sensibles als sorolls; aix, els sorolls que per
a la majoria de persones sanes sn tolerables poden ser molt molestos per
a les persones malaltes.

Procurar un entorn agradable

La temperatura agradable
La temperatura ptima de lhabitaci duna persona
enllitada es troba entre els 20 i els 25 C.
Per mantenir lhabitaci a aquesta temperatura es
poden utilitzar:
Radiadors o estufes per escalfar-la.
Un condicionador daire per refrescar-la.

Durant les hores de ms insolaci cal mantenir les

persianes abaixades i les cortines tirades.

Si b la temperatura
de 20-25 C s una
mica alta per a les
persones que es
mouen i treballen a la
casa, les persones
grans o malaltes que
fan llit poden sentir
fred a temperatures
menors.

Procurar un entorn agradable

La illuminaci adequada
La llum tnue i les ombres o els enlluernaments
augmenten el risc daccidents o caigudes.
Una illuminaci excessiva cansa la vista i pot causar
mals de cap.
La illuminaci t efecte teraputic:
La semiobscuritat facilita la relaxaci i el descans.
La illuminaci intensa s estimulant.
La illuminaci adequada es pot aconseguir:
Aprofitant la llum solar.
Utilitzant la llum elctrica.

Procurar un entorn agradable

La illuminaci adequada
Ls de la llum solar
La llum del sol:

s el sistema dilluminaci ms econmic.

s estimulant.
Millora lhumor.
Mant les persones enllitades en contacte
amb lambient exterior, i aix conserven
lorientaci temporal.
Labsncia continuada de llum solar intensa
rebaixa lnim de les persones.

Procurar un entorn agradable

La illuminaci adequada
Ls de la llum elctrica
La illuminaci artificial:

Ha de ser un complement de la llum natural.

Cal utilitzar-la en els punts o a les hores en qu
aquesta no sigui suficient.
Hi ha diverses maneres dilluminar una habitaci
amb llum artificial:
Illuminaci general.
Illuminaci concentrada.
Lmpada pilot.

10

Procurar un entorn agradable

La ventilaci freqent
A les habitacions de les persones malaltes:
Renova laire.
Redueix la concentraci de grmens a laire.
Dilueix les males olors.

La ventilaci natural
s un procediment
molt ms higinic i
ms efica que afegir
a lambient perfums o
aerosols bactericides.

El sistema ms natural i ms convenient de ventilaci:

s obrir la porta i la finestra uns minuts diverses vegades al dia.
Sha de dur a terme:
Tantes vegades com calgui.
En netejar lhabitacin i canviar la roba de llit.
Obrint noms la porta, si plou o fa fred.
Mentre es ventili lhabitaci, has devitar que el corrent daire arribi
directament a la persona.
11

Lhabitaci de la persona enllitada

Lhabitaci de la persona enllitada comprn lestana i
lequipament: mobles, accessoris i material sanitari.
En centres residencials lhabitaci disposar duna cambra de
bany, accessible i adaptada.

En habitacions
compartides el
concepte dunitat
del pacient
defineix lrea i el
mobiliari que
correspon a cada
persona usuria.

12

Lhabitaci de la persona enllitada

El mobiliari
Lhabitaci duna persona enllitada ha de
comptar amb el mobiliari mnim:
El llit.
La tauleta de nit.
La taula de llit o carret safata.
La cadira o la butaca.
Un escambell.

Si utilitzes la taula de llit com a

rea de treball, assegurat de
deixar-hi al damunt noms el
material que estigui net i de
netejar-la amb un drap desprs
de fer-la servir.

Larmari.

13

Lhabitaci de la persona enllitada

Accessoris i materials
Els accessoris sn els articles per facilitar:

Les activitats higiniques de les persones

ingressades.
Leliminaci dexcrecions.
Lexecuci de les cures diries.
Es guarden al bany i els mnims necessaris sn
els segents:
Lorinal de llit.

Una palangana.
Uns quants recipients estrils.

14

Lhabitaci de la persona enllitada

El carret de cures
s un moble amb rodes per transportar el
material i linstrumental per dur a terme
qualsevol cura a lhabitaci de la persona.
T dues o tres safates o calaixos, amb diferents
compartiments.
Incorpora un suport per a una bossa per a
residus.

Com a tcnic/a en atenci a persones en situaci de

dependncia, ets responsable de netejar i endrear el carret
de cures, aix com de reposar-ne els materials.

15

El llit
Sha de situar amb el capal contra la paret.
Ha de ser accessible pels altres tres costats.

Com ms temps passi la

persona al llit, ms
indispensable ser un llit
professional.

16

El llit
El model bsic de llit professional
El llit professional:

s ms cmode per a la persona.

Facilita els procediments a les i els professionals.
Est fabricat amb materials que duren i fcils de
netejar.
T les vores corbades, perqu els cops accidentals
siguin menys traumtics.
El ms complet s el llit hospitalari.

Quan atenem
persones en
domicilis, moltes
vegades thi trobars
llits corrents i no
professionals.
Aix far les teves
tasques molt ms
difcils del que ho
serien si comptessis
amb els llits
adequats.

Lelement clau del llit professional s el somier.

17

El model bsic de llit professional

Lelement clau: el somier
Els llits professionals tenen somiers amb tres parts mbils: per al cap i
lesquena, per a la pelvis i per a les extremitats inferiors.

Aquests somiers permeten posicions diverses:

Posici de Fowler o semiassegut.
Posici de semi-Fowler.
Posici de Trendelenburg.
Posici de Trendelenburg invertida.

18

El model bsic de llit professional

Les prestacions del llit professional
Els llits professionals disposen dun motor elctric per apujar o
abaixar qualsevol dels tres segments del somier.
La possibilitat de variar la postura al llit:
Produeix ms comoditat fsica a la persona enllitada.
Redueix els seus sentiments dinvalidesa i de dependncia.
Amb el somier alat en bloc en posici horitzontal, el cuidador
reduir el risc de lesions crniques de lesquena.
Amb el somier abaixat en bloc, facilitarem que el malalt entri i
surti del llit.
Si ho necessiten, has densenyar al pacient i als seus acompanyants com es regula
la posici del somier i tamb quines posicions han devitar, tant perqu sn
perilloses com perqu les hagi desaconsellat el metge.
19

El llit
El matals del llit professional
s una pea imprescindible per proporcionar descans i confort a la persona.
Pot ser duna pea o articulat.
Nhi ha de diversos tipus i materials (de molles, ltex).
Sempre ha de ser transpirable, impermeable, hipoallergogen i ignfug.
Per prevenir les lceres per pressi conv disposar de matalassos especials
per retardar-ne o impedir-ne laparici.

20

El llit
El matals del llit professional
Matalassos per prevenir laparici dlceres per pressi

El matals descuma.
El matals amb relleu.
El matals daigua.

El matals daigua amb bosses de

poliuret.
El matals daire esttic.
El matals daire de pressi alternant.

21

El llit
La llenceria
El terme llenceria agrupa els llenos o teixits de diversos tipus que
constitueixen la roba de llit.
La llenceria que utilitzars en la majoria de casos ser la segent:
El cobrematals. Coberta impermeable i ajustable.
Els llenols. Nhi ha dos, el de sota i el de sobre.
El llenol travesser. Per protegir de les excrecions del pacient i
mourel al llit sense agafar-lo directament.
La manta.
El cobrellit o vnova.
El coix. Est envoltat per:
La funda del coix. Envolta directament i per complet el coix.
La coixinera. s la pea de roba que envolta la funda del coix.
De vegades es collocar un xopador per a les humitats i la brutcia.
22i

El llit
La llenceria

23

El llit
Alguns accessoris del llit
Els accessoris que se solen acoblar al llit
professional sn:
Les baranes de seguretat. Eviten les
caigudes del llit.
El suport per a la bossa dorina.
Rectangle metllic on se subjecta la
bossa que recollir lorina de la
persona.
Larc metllic. Semicilindre ampli que
se situa entre els llenols de sota i de
sobre i evita que la roba de llit fregui la
pell.

24

El llit
Alguns accessoris del llit
El suport per als peus. Tauler en T que es colloca als peus del lit
com a suport i topall per als peus, i nevita la flexi plantar
continuada.

Les frules antirotaci. Cilindres que fixen el peu per evitar els girs
dun membre lesionat.
Les falques. Peces triangulars toves, sobre les quals es far
descansar el pacient; en canviar-les de lloc, variaran els punts de
suport corporal.

25

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit s una de les tasques:
Del tcnic/a en atenci a persones en situaci de
dependncia en centres residencials.
De la cuidadora o cuidador en lentorn domiciliari.
Un llit net i ben fet:

Ajuda la persona que locupa a sentir-se ms cmoda.

Ofereix una imatge millor de latenci que rep i de la persona
que lhi presta.
El procediment variar segons:
Si el llit est lliure.
Si el llit est ocupat, en funci de les condicions de la
persona malalta.
26

Les tcniques per fer el llit

Aspectes que has de tenir en compte
La freqncia del canvi de roba
En els centres sanitaris la roba de llit es canvia cada dia.

En els domicilis particulars aquesta freqncia sha dajustar a:

Les possibilitats del cuidador.
Les necessitats de la persona malalta.
Encara que no sigui necessari canviar la llenceria, convindr
arreglar el llit:
Quan els llenols estiguin desajustats.
Quan el llit estigui molt desfet.

Shan de treure les molles i altres restes dels llenols desprs

de les menjades.
27

Aspectes que has de tenir en compte

Preparaci i retirada del material
Cada vegada que duguis a terme un procediment datenci al
pacient, haurs de:
Recollir tot el material que necessitars.
Verificar que estigui en bones condicions.
Portar-lo a lhabitaci.

Un cop efectuat el procediment, haurs de:

Llenar el material dun sol s als contenidors apropiats.
Portar el material reutilitzable a netejar-lo i preparar-lo per
tornar-lo a fer servir.

28

Aspectes que has de tenir en compte

Preparaci i retirada del material
Els llenos que necessitars per fer el llit sn:

La funda per al matals.

Els llenols de sota i de sobre.
Una o ms mantes.
El cobrellit.
El coix, amb la funda i la coixinera.
Si cal, hi haurs dafegir el llenol travesser i el
xopador.

29

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit desocupat
Un llit est desocupat quan la persona no hi s mentre sarregla.
Aix passa quan la persona:
No est enllitada.
Es pot posar dreta durant aquests minuts.
Si la persona est b de salut i demana arreglar-se ella mateixa el llit:
Valora els riscos que dugui a terme aquesta tasca.
Si els descartes, pot ser convenient que se la faci, perqu:
Lexercici fsico lajudar a mantenir-se ms autnoma.
La far sentir ms til.

30

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit desocupat
Procediment
Treballa durant el mnim temps possible amb el tronc inclinat cap endavant.
Per aconseguir-ho:
Aixeca el llit fins a una altura que et sigui cmoda.
Procura acabar primer un costat del llit abans de passar a laltre, per no
haver-te dalar i inclinar tantes vegades.

1. Disposa les peces netes de llenceria ordenades per tenir ms a m

les que collocars primer.
2. Rentat les mans i posat els guants.
3. Indica a la persona que vas a fer-li el llit. Si mentrestant sest a
lhabitaci, procura mantenir-hi una conversa.
31

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit desocupat
Procediment
4. Treu el coix, canvian la coixinera i deixal sobre el respatller de la
cadira fins que hagis de tornar-lo a posar.
5. Treu el cobrellit i la manta:
Si has de tornar-los a utilitzar, plegals i deixals sobre el
respatller de la cadira.
Si no els reutilitzars, enrotllals sobre si mateixos sense
espolsar-los i introdueix-los a la bossa de roba bruta.
6. Treu la funda del matals juntament amb els llenols. Enrotlla-ho
tot perqu la part en contacte amb la persona quedi cap dins.

32

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit desocupat
Procediment
7. Colloca la funda del matals, fixant-la per
les quatre cantonades.
8. Estn el llenol de sota centrat sobre el
matals.
Primer ajusta el capal i fical ben
endins.
Desprs fes-ho amb els peus.

Si el llenol no s ajustable,
dobegan les cantonades de biaix
o en mitra.

33

Com es fa el biax?
Primer es fica el llenol ben endins a
la part inferior del llit.

Saixeca el lateral del llenol de

manera que formi un angle de 45
amb lhoritzontal.

La roba que queda penjant per sota

de la vora inferior del matals es fica
per sota daquest.

Es deixa caure el llenol i aquest plec

tamb sintrodueix sota el matals.

34

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit desocupat
Procediment

No deixis arrugues al llenol de

sota, el travesser o el xopador.

9. Colloca el llenol travesser.

Posal al ter del mig del llit.
Fica els laterals ben endins per sota del matals, amb
els del llenol de sota.
Si cal, colloca el xopador.

10. Estn el llenol de sobre:

Deixa a la part superior tela sobrant i amb el revers
del llenol cap a tu, per fer la gira.
Fica el lleol ben endins pels peus, doblega les
cantonades de biaix i fica els laterals ben endins.
Deixa un plec o folgana a la vora inferior del llenol
per no dificultar els moviments.
35

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit desocupat
Procediment
11. Estn la manta, deixant-ne la vora superior al nivell de la vora superior del
matals.
Gira el sobrant del llenol de sobre damunt la manta, i fes la gira.
Fica la manta pels peus i doblegan les cantonades de biaix.
12. Colloca el cobrellit sobre la manta:
Deixa sobrant a la part superior per envoltar el coix.
Fica els peus i doblegan les cantonades, per deixa els laterals penjant.
13. Colloca el coix, amb la coixinera neta, al capal del llit:
Envoltal amb el cobrellit.
Gira tot el conjunt perqu quedi perfectament arreglat.

14. Retira la roba bruta, treu-te els guants i, si treballes en un centre, registra el
procediment.
36

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit ocupat
Parlem de llit ocupat quan la persona shi est mentre aquest sarregla.
Aix passa:
Quan el pacient no t salut per llevar-se.
Quan la prescripci mdica no lhi permet.
Quan est molt debilitat o inconscient.
Quan est agitat o porta algun drenatge que li dificulti els moviments.
Durant tot el procediment:
Mou la persona el mnim possible i de la manera menys brusca.
Si pot collaborar, encara que sigui una mica, et facilitar la feina.
Tingues molta cura de no desconnectar involuntriament els
catters, sondes o drenatges.
37

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit ocupat
Procediment
El llit ocupat es fa entre dues persones.

1. Prepareu el material amb les peces de llenceria disposades en lordre

en qu les necessitareu i situeu-vos a cada costat del llit.
2. Expliqueu al pacient el que fareu i demaneu-li que hi collabori.
Mantingueu una conversa tots tres durant el procediment.

3. Traieu el coix, el cobrellit i la manta.

Seguiu els procediments explicats abans, tant per reutilitzar com per
canviar llenos.
Podreu treure el llenol de sobre o deixar al pacient tapat.
4. Ajudeu el pacient a girar cap a un costat del llit, i deixeu-lo en decbit
lateral. Daquesta manera quedar un costat lliure.
38

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit ocupat
Procediment
5. La persona que sest al costat lliure:
Enrotllar el llenol de sota longitudinalment
cap al centre del llit, fins a tocar el pacient.
Far el mateix amb el llenol travesser i el
xopador, si nhi ha.
6. Desprs estendr les peces netes necessries en
lloc seu, ficant ben endins la part superior, la
inferior i els laterals de cada una.

39

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit ocupat
Procediment

7. Ajudeu el pacient a tombar-se a decbit sup i desprs

a decbit lateral al costat contrari. Aix, el pacient:
Quedar recolzat a la part neta del llit.
Deixar lliure la part bruta.
8. La persona que sestigui al costat desallotjat:
Acabar de treure la roba usada.
La introduir a la bossa de roba bruta.
9. Estendr la roba neta i la ficar ben endins, procurant
que quedi llisa i sense arrugues.

40

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit ocupat
Procediment
10. Ajudeu el pacient a tombar-se a decbit sup.
11. Canvieu el llenol de sobre:
Traieu el llenol de sobre brut.
Esteneu el llenol de sobre net.
Fiqueu ben endins els peus i doblegueu les cantonades de biaix.

41

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit ocupat
Procediment
12. Canvieu la coixinera si no ho haveu fet i colloqueu el coix sota el cap
del pacient.

13. Colloqueu la manta i el cobrellit ben centrats. Fiqueu ben endins

els peus i les cantonades, i feu la gira.
42

Les tcniques per fer el llit

Fer el llit ocupat
Procediment
14. Acabeu darreglar el llit:
Procureu que no quedin plecs ni arrugues.
Comproveu que la persona se senti cmoda.
Si cal, apugeu les baranes.
15. Retireu la roba bruta, traieu-vos els guants i registreu
el procediment.
Podrs fer el llit ocupat sense collaboradors quan el pacient es
pugui moure amb desimboltura al llit i aquest disposi de
baranes al dos costats.

43

La neteja de lhabitaci i els equips

Consta dels procediments segents:
La neteja de lhabitaci.
La neteja i la desinfecci del material de neteja.
La neteja dels orinals de llit.
La neteja del carret de cures.
La neteja de petits aparells.
La neteja de luniforme.

44

La neteja de lhabitaci i els equips

La neteja de lhabitaci
Els elements es netegen un cop al dia, i sempre que shi vegi brutcia.
Treu la pols de terra amb una aspiradora, amb un tirs humitejat o amb
un tirs siliconat. Les escombres fan pols.
Frega el terra amb aigua, sab i lleixiu.

Buida les papereres i retira tot el material que es pugui llenar.

Neteja amb aigua sabonosa les superfcies horitzontals del mobiliari, i les
verticals que estiguin brutes. Fes servir draps o baietes humits, no xops, i
detergents que no deteriorin els mobles.

Neteja tamb els picaportes, els interruptors, els telfons, els timbres,
etc.
Demana al pacient i als seus familiars i visitants que guardin cada objecte
al seu lloc per mantenir lhabitaci endreada.
45

La neteja de lhabitaci i els equips

La neteja i la desinfecci del material de neteja
Els draps i els pals de fregar:
Netejals amb aigua i detergent i esbandeix-los amb molta aigua.
Desinfectals submergint-los entre 15 i 30 minuts en una dissoluci
de lleixiu.
Escorrels i deixals assecar.
Guardals ben secs.
Les galledes i altres articles rgids:
Netejals amb aigua i detergent.
Esbandeix-los amb aigua abundant.
Desinfectals fregant-los amb una soluci de lleixiu.
Deixals escrrer en posici invertida.
Guardals en aquesta posici.
46

La neteja de lhabitaci i els equips

La neteja dels orinals de llit
Shan de buidar i rentar immediatament desprs de ser utilitzats.
Per rentar lorinal has de:
Posar-te guants.

Evacuar-ne perfectament el contingut.

Fregar-lo amb aigua sabonosa abundant desprs de cada s.
Un cop al dia, desinfectar-lo submergint-lo en lleixiu uns deu minuts.
Esbandir-lo acuradament amb aigua.
Deixar que sassequi.
En molts centres sanitaris disposen daparells automtics de vapor a pressi,
que renten i desinfecten els orinals mecnicament. En altres centres, i en residncies,
compten amb orinals dun sol s, fabricats amb una mena de cartr reforat.
47

La neteja de lhabitaci i els equips

La neteja del carret de cures
Per netejar el carret de cures, cal seguir aquestes indicacions:
Un cop al dia, buidal, netejal amb aigua i detergent, i esbandeix-lo.
Treu del carret la bossa de rebuig i la galleda. Renta la galleda amb
aigua calenta i detergent, i asseca-la.
Un cop per setmana, buida els calaixos i netejals.
Renta les rodes amb aigua i detergent utilitzant un drap rebutjable.
Desinfecta les superfcies horitzontals del carret amb alcohol de 70.
Cal desinfectar les pinces del carret de cures amb alcohol de 70 per
mantenir-ne lesterilitat.

Respecte a les safates, haurs de:

Rentar-les amb aigua i detergent.
Guardar-les seques.
Desinfectar-les tan sovint com calgui amb alcohol de 70.

48

La neteja de lhabitaci i els equips

La neteja de petits aparells
Lesfigmomanmetre:
Desmunta el braalet pneumtic.

Neteja el manmetre i els tubs de goma, amb aigua i detergent.

El fonendoscopi:
Netejal passant un tros de cot fluix amb aigua sabonosa per la
membrana i pels auriculars.
Assecal b.
En desinfectar-lo, fes-ho amb un drap amb alcohol de 70.
El termmetre:

Netejal amb aigua freda i detergent tants cops com sutilitzi.

Desinfectal amb alcohol de 70.
Guardal sec.
49

La neteja de lhabitaci i els equips

La neteja de luniforme
Si thas de rentar luniforme a casa, haurs de:
Fer-ho a temperatura elevada (60 o ms) i amb lleixiu.
Si est molt brut, rental separat de la resta de peces.

La planxada:
Contribueix a esterilitzar la pea.
En millora laspecte esttic.

50

Els residus sanitaris

Els residus de les activitats de neteja i atenci
sociosanitria sn tractats per evitar:

La transmissi de malalties infeccioses.

La contaminaci del medi.
Els procediments adequats de maneig dels
residus varien segons que siguin residus:
Slids.
Lquids.
No subestimis els riscos dinfecci i
contaminaci pels residus sanitaris.

51

Els residus sanitaris

Els residus slids
Sn els ms abundants.
Es classifiquen en tres tipus, segons
els riscos que ocasionen:
Tipus I.
Tipus II.
Tipus III.

52

Els residus slids

Els residus de tipus I
Els residus de tipus I sn similars als urbans, i es poden recollir,
transportar i tractar com aquests.
No tenen relaci amb el tractament de la malaltia.
No presenten cap risc especial.
Recollida. En bosses negres homologades, que sintrodueixen en
altres bosses ms resistents, i es dipositen en contenidors semblants
als domstics.
Transport i eliminaci. Es traslladen als abocadors legals comuns.

Sn residus de tipus I els de papereria, cuina, hostaleria,

manteniment; envasos de medicaments; mobles, i equips
mdics obsolets.
53

Els residus slids

Els residus de tipus II
Els residus de tipus II provenen de latenci a les persones malaltes, per
que no tenen risc de contaminaci ni de transmissi de malalties
infeccioses. Tamb sanomenen residus clnics o biolgics.
Recollida. En bosses de polietil verdes, que sintrodueixen en unes
altres de ms resistents que es dipositen en contenidors de tapa verda.
Transport i eliminaci. Ha de fer-los personal especialment ensinistrat i
protegit. Es dipositen en un abocador o sincineren.
Sn residus de tipus II els productes de tela o cellulosa impregnats
de lquids corporals, embenatges, apsits, guixos, bosses buides de
sang o flascons de srum, sondes, catters, sistemes de perfusi,
bosses de recollida dorina, etc.
54

Els residus slids

Els residus de tipus III
Els residus de tipus III sn els residus especials que poden
infectar o contaminar.
Recollida:
Els residus tallants o punxants es
dipositen en petits contenidors.
Els que no tallen ni punxen, en bosses de
polietil vermelles que es dipositen en
uns contenidors rgids.
Transport i eliminaci. Els recull el personal
duna empresa especialitzada i els eliminen.

Sn residus de tipus III

els de laboratoris de
microbiologia,
immunologia i anatomia
patolgica, els de la sala
doperacions o de la sala
de parts, i els de
persones sotmeses a
allament.

55

Els residus sanitaris

Els residus lquids

Els residus sanitaris lquids:

Tenen unes caracterstiques prpies.

Necessiten uns procediments particulars de
recollida, transport i eliminaci.

Noms est perms llenar residus al desgus si podemos diluir el

residu fins a una concentraci que no sigui txica per a les
persones, per als animals o per al medi.

56