MOTOR STIRLING

Ismael L Ghacham
Tecnologia industrial
2014/2015

INDEX
1. INTRODUCCIO ..................................................................................
.................Pag 1
2. RENDIMENT DEL
CICLES.....................................................................................Pag 3
3. TIPUS DE MOTOR
STIRLING................................................................................Pag 4
4. PRINCIPALS AVANTATGES I
DESAVANTATGES....................................................Pag 5
5. APLICACIONS I LUS DEL MOTOR
STIRLING.........................................................Pag 6

1. INTRODUCCIO I EL MOTOR STIRLING

En 1816 lEscocs Robert Stirling va patentar un motor que funcionava amb
aire calent.
La patent d'aquest motor era el resultat final d'una srie d'intents de
simplificar les mquines a vapor.
Stirling considerava massa complicat escalfar aigua en una caldera, produir
vapor, expansionar-lo en un motor, condensar i mitjanant una bomba
introduir de nou l'aigua a la caldera. Un altre impuls per desenvolupar un
nou sistema van ser els accidents fatals causats freqentment per les
mquines a vapor, ja que encara no s'havia inventat l'acer i les calderes
explotaven amb facilitat.
El motor de Stirling realitzava els mateixos processos d'escalfament i
refredament d'un gas, per tot dins del motor i el gas era aire en comptes
de vapor d'aigua, de manera que el motor no necessitava caldera. Un tipus
de motor bastant com en la seva poca, sobretot per a petites mquines
d's domstic tals com ventiladors, bombes d'aigua etc .., la seva potncia
especfica no era molt elevada per la seva senzillesa i silenci eren
magnfics.
La teoria fsica, el procs Carnot, va ser definit 40 anys ms tard!
El principi del funcionament s tan sols el escalfar i refredar un mitj de
treball, sigui aire, heli, hidrogen o fins i tot un lquid.
Escalfant aquest mitj provoca una expansi d'aquest dins del motor. El
mitj de desplaa a una altra part del motor on s refredat.
En refredar el medi, el volum es redueix de nou. Aquest canvi de volums
activa un pist de treball el qual exerceix el treball del motor.
El motor s hermtic pel que sempre s'utilitza el mateix mitjanant en un
circuit tancat (no hi ha escapament del mitj de treball) Inicialment molt
com, aquesta tecnologia va morir amb l'invent dels motors Diesel, fins
renixer l'inici del cicle 20 impulsat per la companyia Philips a Holanda.
Avui dia s'utilitza motors Stirling per generar calor, per impulsar submarins i
aproximadament com a motors en autombils hbrids.

RENDIMENT DEL CICLES

Un motor Stirling consta de quatre processos termodinmics, tal com es
mostren a la figura en un diagrama pressi-volum.

Procs 1 2: s una expansi isotrmica a la temperatura T1, des del

volum inicialV1 al volum final V2.
El treball dexpansio pe a aquest tipus de proces isotermic es:
W1-2= nRT ln V2/V1

Proceso 23: Es un proceso iscoro

El treball realizat es nul W23=0
W1-2= p( V2-V1=0
Procs 3 4: El gas es comprimeix a la temperatura constant T2, des del
voluminicial V2 al volum final V1. Com el gas est a baixa pressi, el treball
necessari percomprimir s menor que el que proporciona durant el procs d'expansi.

Proceso 41: Es un proceso iscor

El treball realizat es nul W41=0
el cicle Stirling es compon de dues evolucions a volum
constant i dos a temperatura constant. El fluid de treball se
suposa un gas perfecte i ms s'inclou l'existncia d'un

dispositiu anomenat regenerador, la funci s absorbir i cedir

calor en les evolucions a volum constant del cicle.
Amb tots aquests supsits s possible demostrar que s'obt
l'eficincia de Carnot per a aquest cicle. Els motors Stirling
reals, comptant totes les prdues que es produeixen, sn
capaos d'arribar a un 50% d'aquest rendiment teric el que
s molt bo. Aix mateix, aquests motors poden ser utilitzats
tant com a motor o com a bomba de calor o refrigerador.
2. TIPUS DE MOTOR STIRLING
2.1.-ALFA
Aquest tipus de motor no utilitza desplaador com a la patent original de
Stirling, per des del punt de vista termodinmic el funcionament s similar.
Va ser dissenyat per Rider als Estats Units.
Consta de dos cilindres independents connectats per un tub en el qual es
situa el regenerador que emmagatzema i
cedeix la calor, en cada un dels cilindres
hi ha un pist que es mou 90 graus
desfasat respecte a l'altre.
Un dels cilindres s'escalfa mitjanant un
encenedor de gas o alcohol i l'altre es
refreda mitjanant aletes o aigua.
El desfasament entre els dos pistons fa
que l'aire, passi d'un cilindre a un altre
escalfant, refredant i realitzant el treball
que permet el funcionament del motor.

2.2.-BETA
El motor original de Stirling era d'aquest tipus. Consta d'un cilindre, amb
una zona calenta (mitjanant un encenedor de gas, alcohol etc), una zona
freda (refrigerada per aletes, aigua etc). A l'interior del cilindre hi ha el
desplaador, la missi s passar l'aire de la zona freda a la calenta i
viceversa. Els motors petits no solen portar
regenerador, nicament una separacio d'algunes
dcimes de mil lmetre entre el desplaador i el
cilindre per permetre el pas de l'aire.
Els motors grans solen portar un regenerador extern
pel qual ha de passar l'aire en el seu cam de la zona
freda a la calenta i viceversa.
Concntric amb el desplaador est situat el pist de
potncia. Mitjanant un cigonyal especial el moviment

del pist i el desplaador estan desfasats 90 graus, el que permet que el

motor funcioni.
s el motor ms efica, per la seva construcci s complicada ja que el
pist ha de tenir dos bieles i permetre el pas de la tija que moveu el des
lliador.

2.3.-GAMMA
Aquest tipus de motor esta derivat del beta, per s ms senzill de construir.
Consta de dos cilindres separats en un dels quals se situa el desplaador i
en un altre el pist de potncia. Els sistemes per refredar i escalfar sn
idntics als del tipus beta.
En aquest tipus el pist de potncia s
molt ms senzill de construir ja que s
similar al d'un motor de motocicleta.
Aqu el pist i el desplaador tamb
deuen moure desfasats 90 graus, la qual
cosa s'aconsegueix mitjanant el
cigonyal adequat.
s menys efica que el tipus beta, ja que
l'expansi de treball es realitza en la
seva totalitat a menor temperatura.

3.PRINCIPALS AVANTATGES I DESAVANTATGES:

avantatges:
-L'aportaci de calor s extern, de manera que les condicions de combusti
sn flexibles.
-Funciona amb qualsevol font de calor, no noms per combusti, de manera
que es pot utilitzar fonts de calor com a solar, geotrmica, nuclears,
biolgiques, etc
-Es pot utilitzar un procs de combusti contnua, per la qual cosa es poden
reduir la major part de les emissions (NOx, sutge, hidrocarburs, ...)
-La majoria dels motors Stirling tenen els mecanismes i juntes en el focus
fred, i per tant necessiten menys lubricaci i duren ms que altres mquines
alternatives.
-Els mecanismes sn ms senzills que en altres mquines alternatives,
aquests s, no necessiten vlvules, el cremador pot simplificar.
-Una mquina Stirling fa servir un fluid de treball d'una nica fase,
mantenint les pressions internes properes a la pressi de disseny i per tant

es redueixen els riscos d'explosi. En comparaci una mquina de vapor

utilitza aigua en estats lquid i vapor, de manera que una fallada en una
vlvula pot provocar una explosi perillosa.
-Es poden construir per a un funcionament silencis i sense consum d'aire
per propulsi de submarins o en l'espai.
-Arrenquen amb facilitat (a poc a poc i desprs de l'escalfament inicial) i
funcionen millor amb temperatures ambientals fredes, en contrast amb els
de combusti interna que arrenquen amb facilitat a temperatura temperada
per amb problemes en temperatures fredes.- Es poden fer servir per
bombar aigua, podent dissenyar per utilitzar l'aigua com a refrigerant del
focus fred, (a menor temperatura de l'aigua millor funcionament)
-Sn extremadament flexibles podent-se utilitzar per a cogeneraci a
l'hivern i com refrigeraci a l'estiu.

desavantatges:

-Els motors Stirling requereixen intercanviadors de calor d'entrada i sortida,

que han de contenir el fluid de treball a alta temperatura, aix com suportar
els efectes corrosius de la font de calor i l'atmosfera. Aix suposa un
encariment de la mquina [...]
- Els motors que funcionen amb petits diferencials trmics sn molt grans en
comparaci al treball realitzat per culpa dels intercanviadors. Augmentar la
diferncia de temperatura o la pressi permet motors ms petits.
-La dissipaci de calor en el focus fred s complicada perqu el refrigerant
es mant a la temperatura ms baixa possible per augmentar l'eficincia
trmica. Aix incrementa la grandria dels radiadors, la qual cosa dificulta
els dissenys compactes. Aix juntament amb els costos de materials, ha
estat un dels principals factors limitants a l'hora del seu s en automoci,
per hi ha altres usos on la rtio pes potncia no s tan crtic com propulsi
naval, cogeneraci
-Un motor Stirling no pot arrencar instantniament, ha de primer "escalfarse". Aix s cert per a tots els motors de combusti externa, per menor
que altres com la mquina de vapor. El seu millor s s en motors que
requereixin una velocitat constant.

-El treball realitzat per un motor Stirling tendeix a ser constant i per ajustares requereix un disseny acurat i mecanismes addicionals. Generalment es fa
variant el desplaament del motor o la quantitat de fluid de treball. Aquesta
caracterstica s menys crtica en el cas de motors de propulsi hbrida
elctrica o en la producci d'electricitat de base de crrega, on aquesta
producci constant s desitjable.

-L'Hidrogen per la seva baixa viscositat, alta calor especfic i conductivitat

trmica s el fluid de treball per excel lncia en termes de termodinmica i
dinmica de fluids.

APLICACIONS I S DEL MOTOR STIRLING

Avui en dia els motors Stiling sn aplicats per realitzar diverses tasques.
Alguns exemples sn:
-Plantes d'energia solar
-Motors per a autombils
-Motors per a submarins
-Bombes de calor
-Maquines frigorfiques
-Cors artificials