Professional Documents
Culture Documents
Si ens situem a la placeta de Plaza del Pi, just davant de l'entrada principal de l’església del
Pi, podem observar un edifici amb uns magnífics esgrafiats recentment restaurats que
corresponen al gremi dels "Tenders Revenedors", que encara que va néixer en el S.XV, es va
instal·lar en aquest edifici en el S.XVIII. Aquests esgrafiats barrocs fets amb sorra de platja són,
doncs, els més antics de Barcelona.
Observem també una estàtua de l'arcàngel Sant Miquel, patró del gremi.
2. EL "AMORET" DE PLÀSTIC
Si baixant pel Portal de l'Àngel agafem a l'esquerra el carrer Duran i Bas anirem a donar
a una plaça que amaga un tresor. El juny de 1988 es va enderrocar un vell edifici segurament
per construir un altre però quina va ser la sorpresa al descobrir les restes d'un dels aqüeductes
romans que duien aigua des de el riu Besòs. Aquestes restes es troben formant part d'un altre
edifici ja que en l'Edat Mitjana es van aprofitar els arcs de l'aqüeducte com a fonaments de les
noves construccions cosa que va fer anomenar-se a aquesta barriada "la Vilanova dels Arcs".
5. LA CANA BARCELONINA
Si anem just darrere de la Catedral i observem la seva torre dreta, val la pena perdre uns
minuts per buscar uns cargols.
Hi ha una llegenda amb picaresca obre el tema. Aquesta diu que el mestre constructor de la
Catedral tènia una dona que li posava les banyes i a l'esculpir els cargols va voler indicar que
coneixia la infidelitat de la seva dona i que ell es permetia posar-li unes banyes encara més
grans (en forma d'escultura clar).
Realment, els cargols es van col.locar en record de la plaga soferta al s. XVI mentre s’edificava
el temple i que es plasmà en la seva escala, així como tambié en el campanari i les archivoltes
del portal de Santa Eulàlia.
7. LES FALSES COLUMNES D’HÈRCULES
8. LA FAÇANA MUTILADA
Com ja sabeu, l'11 de setembre de 1714, a les 5 del matí, Barcelona era atacada per les tropes
franc-castellanes de Felip V pel sector de la Ribera.
Després de la derrota de Barcelona, van obligar als propis barcelonins a demolir les seves cases
(3000 habitatges) per poder construir la ciutadella militar en la seva proximitat. Molts barcelonins
van morir defensant la seva ciutat i molts d'ells van ser enterrats en l'antic cementiri parroquial de
Santa Maria del Mar, avui conegut com a Fossar de les Moreres. Com record d'aquell fet
històric, l'ajuntament va instal·lar un "pebeter” amb una flama en record dels caiguts durant el
setge.
10. LA FONTE MÉS ANTIGA DE LA CIUTAT
Si agafem l’encantador carrer Dagueria per arribar a la plaça de Sant Just podrem observar la
font d'aigua canalitzada més antiga de Barcelona. Aquesta plaça, com totes les que envolten
esglésies del casc antic, va ser en origen un cementiri parroquial. La font, malmesa pel pas del
temps, va ser recentment restaurada per tornar-li l'encant gòtic d'antany.
A la foto podem veure una làpida utilitzada en la construcció de la segona muralla, a l'interior
d'una de les seves torres.
Si ens adentrem en el call jueu de Barcelona, al carrer de Sant Domènec del Call núm. 6
trobarem la casa més antiga de Barcelona, ja que estava habitada en el S,XII. Va passar per
tota sort de vicissituds, inclòs la seva utilització com a bordell durant la postguerra. A l'any 2000
va ser reformada per a un particular que la volia com domicili privat. Crida l'atenció la inclinació
de les parets, una conseqüència del terratrèmol de 1428.
14. EL CASTELL NOU JUEU
L'assumpte d'astronauta
ho dic perquè sembla més
un astronauta que un
cavaller.
16. L’ANTIC CANAL ROMÀ
A l'època medieval era normal que no tot el món sabés llegir o escriure ja que només alguns
afortunats com monges, reis, etc. tenien aquest privilegi. Per anunciar o indicar quelcom
comunament es recorria als dibuixos o representacions gràfiques d'allò que es volia indicar.
Al barri del Born, una de les barriades més importants a la Barcelona medieval, encara és
possible contemplar una cara d'una dona (pesa més de 100 kgs la roca) que indicava que un
prostíbul era proper. La cara o "carassa" en català va donar nom al carrer on està situada.
Potser alguns no ho sàpiguen, però el rosetó de Santa Maria del Mar no és l'original. La
primera va caure sobre la multitud en el dia del corpus en 1428 a causa d'un gran seïsme de
prop de 8 graus en l'escala de Richter que va tenir lloc als Pirineus. Dotzenes de persones van
morir quan treien la Verge per portar-la fins a la Catedral. Anys més tard es va reposar el
rosetó.
23. LA PRESÓ DESAPAREGUDA
Potser tots conegueu la famosa muralla
romana i les dues torres per les quals gairebé
tot el món accedeix al barri gòtic. Doncs bé, en
el passat existia un edifici que connectava les
dues torres i que funcionava com presó. Això
va ser així fins a mitjans del s. XIX, moment en
què es va enderrocar la connexió entre les
dues torres.
No sé si algun de vosaltres haurà vist alguna postal antiga de la Plaça del Rei on es veia una
construcció a sobre del Palau Reial Major. Doncs bé la cosa ve així: durant l’època medieval hi
havia un convent de Santa Clara a la banda de la Ribera, just on avui està el Parc de la
Ciutadella. Durant el setge de 1714, aquest convent va ser el primer a caure i ser destruït. Als
pocs anys es va autoritzar les monges clarisses a ocupar el palau reial major, que va ser
ampliat. Les clarisses van estar allí fins a la guerra civil espanyola, moment en què les monges
van vendre el local per 900000 pessetes a l'ajuntament, que va eliminar els afegits del S.XVIII
per recuperar la monumentalitat gòtica del conjunt. El famós Saló del Tinell, fins aleshores
inaccessible doncs les monges eren de clausura, va poder tornar a la ciutadania.
26. LA CASA DE CERVANTES
A l'església de Santa Maria del Pi hi ha una lloseta que resa "el 6 d'abril de 1806 va arribar la
notícia de l'aprovació dels miracles del serf de Déu Fr. José Oriol motiu pel qual es va il·luminar
exteriorment aquesta església i al passar per aquest pontet va caure desplomat a terra el director
José Mestres sense rebre el menor dany malgrat el seu extraordinari grossor com consta a l'arxiu
de la R. Comunitat i per al records del qual es va col·locar aquesta làpida". Aquest pont doncs,
commemora un "miracle" esdevingut en ell.
Textos:
Gabe
Fotografies:
Gabe, Fotosdebarcelona.com