EL PRESENT DEL SUBJUNTIU EN CATAL

Normalment, el present del subjuntiu es fa a partir de la primera persona del present de lindicatiu, per
substituint la -o per la desinncia corresponent del subjuntiu, dacord amb lesquema segent:
CANTAR

TMER

SENTIR

SERVIR

canti

temi

senti

serveixi

cantis

temis

sentis

serveixis

canti

temi

senti

serveixi

cantem

temem

sentim

servim

canteu

temeu

sentiu

serviu

cantin

temin

sentin

serveixin

EXEMPLES:
Cal que posis els llibres al prestatge que els correspon.
No crec que tu i jo perdem gaire si no anem a aquella festa.
Aviseu-nos quan se serveixi el dinar.
Dem tinc un examen, de manera que no crec que dormi gaire aquesta nit.
Us he portat unes xocolates perqu us les repartiu.
Tu deixal que ell corri; el cotxe s seu.
En el cas dels verbs velaritzats, s a dir, aquells que porten una c a la primera persona del present de
lindicatiu, aquesta lletra es canvia per una g al present del subjuntiu.
ENTENDRE (present indicatiu)

ENTENDRE (present subjuntiu)

entenc

entengui

entens

entenguis

entn

entengui

entenem

entenguem

enteneu

entengueu

entenen

entenguin

EXEMPLES
s necessari que prenguis el bon exemple de ton germ.

Installar lordinador aix que mel duguin.

Quan pugueu pagar-me aquells dinerets que em deveu, sisplau feu-ho.
Ara li portaran una cadira perqu hi segui.
Volen que coneguem el president de la companyia.
Mhan dit un disbarat i volen que mho cregui.
Recordem que pertanyen a aquest grup quasi tots els verbs amb infinitus terminats en -NDRE, -LDRE i
-URE. Comprendre, valdre i moure, p. ex.
Alguns verbs de la 3 conjugaci canvien la o per la u en algunes persones del present de lindicatiu;
aquest canvi es mant en les mateixes persones del present del subjuntiu:
SORTIR (present indicatiu)

SORTIR (present subjuntiu)

surto

surti

surts

surtis

surt

surti

sortim

sortim

sortiu

sortiu

surten

surtin

EXEMPLES
No escupis al carrer; aix est molt malament.
Acceptarem all que vosaltres escolliu.
Em preocupa que el beb tussi daquella manera.
Tot est preparat perqu collim el blat de moro.
No cal que cusis el jersei avui; pots fer-ho dem.
Quan surtin les resolucions te navisarem.

Hi ha, per fi, un grup de verbs que no encaixen en la categoria dels regulars ni la dels velaritzats i tenen
caractersticas prpies. Inclou importants verbs com els auxiliars haver i ser.
ANAR

FER

HAVER

SABER1

SER

VEURE

vagi

faci

hagi

spiga

sigui

vegi

I tamb caber, ja que en aquest temps de verb ambds verbs es conjuguen exactament igual.

vagis

facis

hagis

spigues

siguis

vegis

vagi

faci

hagi

spiga

sigui

vegi

anem

fem

hgim

sapiguem

siguem

vegem

aneu

feu

hgiu

sapigueu

sigueu

vegeu

vagin

facin

hagin

spiguen

siguin

vegin

EXEMPLES
Demana als teus alumnes que facin el favor de callar.
Quan ho hagis acabat, fes-mho saber.
Que jo spiga, no sha fet cap aven en la negociaci pels Gels Continentals.
El professor accepta que vosaltres feu lexamen en llapis.
Esperem que la diferncia entre exportacions i importacin vagi escurant-se.
Cal que siguem realistes en aquesta qesti.
EXCERCICIS
Ompliu els espais amb formes adequades dels verbs fornits.
1) Abans que ..................................... els llums, assegurem-nos que aquesta casa t un disjuntor
diferencial. (ENCENDRE)
2) Vull demanar-vos que ................................. en aquestes poltrones. (SEURE)
3) Quan ................................, els mossos desquadra entraran en acci. (CALDRE).
4) Donar ordres perqu es .............................. en prctica el teu pla, tot i que no crec
que ........................................ resultats acceptables. (POSAR-PRODUIR)
5) El dia que ................................ ta mare tu ja no et podrs valdre. (MORIR)
6) No est clar que el decret de necessitat i urgncia .......................................... cap dels problemes
immediats del pas. (RESOLDRE)
7) No s que ....................................... de pagar la quota societria ara, per per favor feu-ho abans del dia
20. (HAVER)
8) El dia que ................................................... algun resultat de rellevncia en recerca, les ofertes de
finanament del vostre projecte vindran soles. (PRODUIR)
9) No s que aquests ...................................... un primer premi; s que la resta de poemes presentants al
concurs eren pssims. (MERIXER)
10) Li he demanat a la cosidora que em ................................. aquell bot que mhavia caigut, ten
recordes? (COSIR)
11) s molt capritxs, no hi ha res que el ......................................... (COMPLAURE).

12) s una negociaci, i cal que tant vost com jo ................................. una mica (CEDIR)
13) Estem acostumats que els poltics parlin de les carncies del nostre barri i desprs
no ......................................... un dit per intentar resoldrels. (MOURE)
14) Daqu a uns anys, quan ja no ................................................... del vostre pare, podreu fer tots els
plantejaments que ................................... . (DEPENDRE - VOLER).
15) No s casualitat que cada estiu ................................... un funcionari a dir-nos que hem de pagar ms
impostos. (VENIR)
16) Vull que el teu germ ................................... amb mi. (TREBALLAR)
17) Quan et ................................... el teu cotxe nou, avisans, aix el venim a veure. (COMPRAR)
18) Estem esperant que els jutges ................................... les proves que els hem presentat. (EXAMINAR)
19) No crec que el Bara ................................... el partir de diumenge. (PERDRE)
20) Vols que t................................... a la sortida del colle, aix et portem a casa amb el nostre cotxe?
(ESPERAR)

Tambin preparen la siguiente situacin:

Una amiga teva catalana ha vingut a passar uns quants dies a casa teva.
Avui voldria anar a visitar un poblet que hi ha a la vora don tu vius. Hi
ha danar amb tren i encara no sap on s lestaci. Tu treballes i no pots
acompanyar-la. Explica-li qu ha de fer per anar a lestaci.