You are on page 1of 4

1.

- Explica i argumenta raonadament la relaci del text amb la pellcula


Matrix. Fes us dels conceptes filosfics correcta i duna manera coherent (no
val escriure tot).
TEXT: Aix doncs, Smmies fu ell -, mira si s aquesta la situaci en qu ens
trobem: Si existeix realment all de qu sempre parlem, el bell, el b, i tota mena
dessncia semblant, i s a aquesta essncia a qu hem de referir tot el que ens ve
pels sentits; i si hem descobert que es tracta de quelcom que ja estava dabans en
nosaltres i que amb ella hem de comparar aquelles coses [sensibles], no deu ser
necessari que existeixi tamb la nostra {nima ja des dabans del naixement,
juntament amb aquestes realitats? [...] no hi ha la mateixa necessitat que tant
aquestes realitats com les nostres nimes existeixen abans de nixer, i que si no
existeixen les unes tampoc no existiran les altres?
Plat. Fed 76d-7 76e-6

El text presenta largument de la immortalitat que es basa en el pre-coneixement


de les idees i de lintellecte (reminiscncia) han de ser anteriors al cos. La dualitat
dels dos mons (mn ideal: les essncies i el bell; el mn sensible: el cos) i en la
necessitat que l{nima racional hagi contemplat les idees abans dunir-se al cos.
Com que plat dna tot aix per provat, pot afirmar que l{nima pot existir sola. Si
tot all no fos necessari, largument tampoc no saguantaria. Si la nima pot viure
sense el cos, es pot suposar que superi la mort del cos i l{nima sigui immortal.

La pellcula Matrix es una clara representaci del mite de la caverna de Plat ja


que presenten una estructura i una trama semblant. La pellcula Matrix ens
ensenya que vivim en un mn que no s real, sin una projecci a la ment. Tothom
est empresonat en un mn creat, com si fos un mn virtual, no s real, aix seria el
mateix que linterior de la caverna on les persones noms veien ombres, on all no
es veia la realitat. Tamb trobem el mn intelligible de Plat, quan Neo desperta i
es recollit per la nau Nebicaneser i Morfeo li explica tota la realitat, aix sassembla
al moment en el que el filsof surt de la caverna per veure la realitat tal com s.
Tamb trobem la relaci de Morfeo quan explica la realitat a Neo amb la del filsof
que torna per alliberar els seus companys de la caverna i mostrar-los la vertadera
realitat. I tamb el company que traeix a la resta de la tripulaci perqu vol
continuar en aquest mn de felicitat com ell diu, s un parallelisme dels que
volen matar el filsof que retorna a la caverna perqu pensen que est boig.

Les idees principals del text sn que la idea de l{nima ja existeix abans de nixer
dins la realitat del mn ideal com el b i la bellesa i que no mor mai, s immortal i
tamb la idea del mite de la caverna.

no deu ser necessari que existeixi tamb la nostra nima ja des dabans del
naixement, juntament amb aquestes realitats?. Amb aquesta frase es demana la
necessitat de que ha dexistir l{nima abans del naixement del cos juntament amb
el b i la bellesa.
B: La paraula b ve del llat bene, que encara trobem en itali. La plabra bene ve
de la mateixa arrel que bonus (que ens va donar bo).
Essncia: La paraula essncia ve del llat essentia, composta amb el verb esse (ser),
d'on tenim ser, inters i present. El sufix -nt- indica agent o participi present. El
sufix -ia, que indica qualitat.

Una altra relaci s la que estableix Parmnides amb la via de la veritat (com el
cam de l'sser). Per trobar la veritat fan falta uns raonaments, a partir daquests,
Parmnides anir descobrint la realitat, igual que Neo. A partir duns raonaments
fets prviament, arribem a la conclusi de que l{nima es immortal i neix abans que
el cos. Els sentits noms porten a la doxa o opini falsa i aparent. En aquest sentit
els dos autors comparteixen aquesta idea metafsica de la realitat com una
representaci d'idees que la ment o la ra ens configura i construeix.
S, s vigent actualment moltes religions comparteixen lidea de que ha dexistir
l{nima i s la part principal duna persona. En moltes religions es diu que el cos
pot morir, per l{nima sempre persistir{ i que s el medi pel qual arribem a Du.

2.- Explica i relaciona les segents frases de la pellcula visionada amb les
teories del filsofs vist fins ara. Fes servir els apunts i les fotocopies, ho tens
tot explicat, per cal que sigues original. Vigila que hi han exposades varies
teories de distints filsofs. Tot s una metfora, o no?
-

Ben vingut al mn real Plat: mn sensible i mn de les idees. Una


expressi que sutilitzaria quan entressis al mn de les idees, a la
realitat.

Benvingut al desert de la realitat Jean Baudrillard. Amb aquestes


paraules Morfeo li explica a Neo que el mn que ell coneix s una illusi
informtica i que la realitat s un mn controlat per mquines.

Tard dhora entendr{s, com vaig entendre-ho jo, que hi ha una gran
deferncia entre conixer el cam i caminar-lo. Scrates, ajuda a
descobrir la veritat. No s el mateix conixer una cosa que practicar-la,

s el mateix que el concepte i la prctica. Pot ser molt diferent entendre


i conixer una cosa a practicar-la.
-

La ignorncia s la felicitat Plat, mite de la caverna. Les persones de


dins la caverna vivien felices en la ignorncia, ells estaven felios dins la
caverna sense saber que hi havia i que passava fora della.

Recorda, jo noms tofereixo la veritat Parmnides i Plat. Via de la


veritat i mite de la caverna. Quan el filsof que descobreix la realitat
fora de la caverna i retorna a la caverna per a explicar la realitat a les
persones de dins de la caverna que encara viuen en la ignorncia.

Des dels seus inicis la humanitat sempre ha deps de les mquines.


Descartes, diu que les persones som mquines, per tant la humanitat
depn de les accions de nosaltres mateixos. Som nosaltres qui
descobrim, qui innovem.

Alguna vegada has tingut un somni, que sembles tan real que no el pots
distingir de la realitat? I si no poguessis despertar daquest somni, com
sabries que ests somiant? Plat, mn de les idees i mn sensible. Hi
ha vegades que els somnis poden semblar reals, viure en la ignorncia o
en un mn que no s real, com el mn creat per la ment de Matrix, i saps
quan s un somni quan alg texplica i tensenya la realitat.

s la pregunta que ens dna fora. s el dubte el que tha portat aqu.
Descartes, diu que podem acceptar all que ens fa dubtar.

Allibera la teva ment. Plat i el mn de les idees i el mn sensible. Per


a acceptar la realitat hem de alliberar la ment i ser capaos dacceptar
nous conceptes i explicacions.

Ets un esclau, Neo. Igual que els altres vas nixer en captivitat. Ests
atrapat en una pres que no pots veure ni tocar. Una pres per a la teva
ment. Per desgrcia no es pot explicar el que s Matrix fins que la veus
amb els teus propis ulls. Plat i el mite de la caverna. Neo s un
esclau en el mn imaginari, com les persones que estaven dins de la
caverna, i para de ser esclau fins que alg li ensenya la realitat, com
Morfeo.

Qu s real? Com defineixes el real? Si ests parlant del que pots sentir,
el que pots olorar, el que pots assaborir i veure, llavors el real sn
simplement senyals elctric interpretats pel teu cervell.

No et vaig dir pas que seria fcil. Et vaig dir que seria la veritat. La
veritat de Scrates.

Nosce te ipsum Coneix-te a tu mateix. Pit{gores. Idea de l{nima,


lessncia duna persona. Scrates, la veritat la trobarem en el nostre
interior amb definicions de termes universals.

3.- Indica els i les relacions dels personatges, objectes i situacions amb la
mitologia clssica.
Neo: s la encarnaci de Crist, el Messies o l Escollit
Trinity: Trinity t el seu nom per la sagrada trinitat, que en el fons s Du, i per
tant Amor. En la doctrina cristiana l'amor et salvar, i s l'amor el que salva Neo.
Morfeo: Morfeo s el du rom del somni, qui desperta a Neo, lescollit.
Nebicaneser: el Nebuchadnezzar, la nau dels protagonistes, s el nom angls del rei
babiloni Nabucodonosor
Sion: s un terme emprat en forma de metonmia per representar tota Jerusalem,
per la importncia que tenia el lloc. Sion s un mont o pujol que es troba als afores
de Jerusalem per antigament per extensi a tota Jerusalem se li cridava Sion,
LLOC SAGRAT