XARXES SOCIALS

Social Networks
Nati Camarena Rosa
Aina Martnez Fiol
Marga Martorell Galms
Angels Martorell Salv
Sergi Molina Janer
Marina Pujol Porcel
Adela Riutort Gonzlez
Enrique Servera Martnez

RESUM
Aquest article vol demostrar la importncia de les xarxes socials en relaci entre
persones i la utilitzaci daquestes webs 2.0 per damunt les webs 1.0. s diferencia
entre all real (presencial) i el que s virtual (online) per ser el nexe de les xarxes
socials, com per exemple Facebook, Twitter o Blogger, On hi tens el teu perfil, pots
compartir informaci..
Segons Goffman (any 2012) diu que sn lobservaci de les persones interactuant, per
aix ho compara amb una representaci teatral.
A ms, avui dia sha fet difcil demostrar la realitat de cada persona per la falta
didentitat i daparena fsica.

PARAULES CLAU
Xarxa, internet, online, offline, social, web

ABSTRACT
This article wants to show the importance of social networks in relation between people and
the utilization of Web 2.0 that predominates on Web 1.0. It differentiates between reality
(presential) and the virtual (online) for being the nexus of social networks, for example
facebook, twitter, blogs..., where you have your own profile and it allows you to upload photos,
information... According to Goffman (2012), says that hey are the observation of people
interacting. For this reason, he compares it with a theatre demonstration. Moreover, nowadays

showing the reality of every person because of the lack of identity and physical appearance has
became a difficult work.

KEYWORDS:
Network, internet, online, offline, social, site

INTRODUCCI:

Aquest article demostra la imporncia de les xarxes socials entre la relaci de persones.
Tamb sobserva el comportament, els recursos i la distribuci d'informaci en aquesta.
Es destaquen dos conceptes: forma i contingut i a ms es diferencien entre real
(presencial) i virtual (online). Cal dir que la web 2.0 actualment s ms til que la web
1.0.
Es pot xerrar de tots aquests conceptes perqu online i presencial sn el nexe de les
xarxes socials i ja que permeten als usuaris un perfil pblic, compartir informaci,
activitats, expressar sentiments... es va definint la imatge per causar una bona impressi.
Es poden trobar a blogs, facebook, twitter, o diferents portals d'identitat.
Segons Goffman (2012) safegeix que el seu pensament davant les xarxes socials s
l'observaci de les persones interactuant i aix ho fa a travs de la metfora de la
representaci teatral.
Per una altra banda, avui dia s'ha fet difcil mostrar la realitat de cada persona per la
falta didentitat i d'aparena fsica (offline). Es veuen 4 elements a destacar: la divisi
entre all que es diu i el que es dna a entendre als altres; la imatge idealitzada que
cadasc vol donar d'ell mateix, la doble dimensi espacial i les situacions especfiques
que pot adoptar cada persona.
Goffman (2012) distingeix l'actuaci de la vida quotidiana d'una persona amb les xarxes
socials: l'escenari i els bastidors. L'escenari s on te lloc l'actuaci i els bastidors es la
vida real de la persona. Dins l'actuaci hi ha elements decoratius de l'escenari per poder
arribar a donar la imatge que un vol a la faana personal podem trobar laparena i els
modals de cada persona.

MTODE
Objectius de larticle

Els objectius d'aquest treball sn profunditzar sobre all que ja sabem i conixer altres
aspectes d'aquest concepte tan ampli que es troba present per tots els mbits.

La pregunta dinvestigaci i lobjectiu/s

La pregunta que hem de respondre es: Qu sn les xarxes social, les seves
caracterstiques i els seus perills.
Com hem vist a algn video, sha de tenir en compte que hem dagafar un tema que
ens agradi i que all amb el que sel relacioni tamb ens ha dagradar, per aix hem
triat el tema de les xarxes socials. Si mai haguessim emprat una xarxa social hauriem
cercat qu s (cosa que em fet perqu el concepte s molt ampli) per ens endinsarem
ms i consultarem fonts ms externes .

Estem cercant informaci sobre les xarxes socials, informar-nos sobre quines
xarxes hi ha, com sutilitzen i per a que i qui poden accedir al seu s.

El que ja coneixem s que una xarxa social s un espai on comparteixes

fotografes, i part de la teva vida social per aquesta va ms enll de Facebook,
twitter o instagram per aix investigam sobre aquest tema.

-Les vull per estar en contacte amb amics, familiars, etc., s a dir, tenir relacions socials
dintre les xarxes i poder compartir coneixements, sentiments, experincies
-El nivel dinformaci que tinc sobre les xarxes socials, pens que s el bsic (el que la
majoria de gent t), ja que no he pres cap clase ni curs de com es poden utilizar ni de
com treure el mxim profit de elles (la part positiva).
-Des de que els avenos tecnolgics han permes crear aquests tipus de xarxes
socials

El procs de documentaci
ESTRATEGIES DE CERCA ( TESAURES)

A l'hora de determinar quines eines seleccionar per obtenir la informaci que volem,
concretariem en pagines webs, blogs o articles de llibres, revistes, biblioteques
virtuals... per sempre el que farem ser observar els autors o dels llibres on prov
aquesta informaci per poder comprovar si s una informaci fiable o es gent amb
estudis els que han publicat els articles.
En el moment de dur a terme la recerca, cal tenir en compte que les paraules estiguin
ben escrites i intentar utilitzar paraules ms concretes per poder obtenir una informaci
a la vegada ms especfica i no obtenir informaci inecesria.
Per exemple, nosaltres amb la recerca de la definici de xarxa social, no hem posat
nicament xarxa social a google i hem cercat, sin que hem escrit definici de xarxa
social i d'aquesta manera s'ha redut la informaci que cercam, perqu si posam xarxa
social a google ens sortirn exemples de xarxes socials. els diferents tipus, la seva
histria, les utilitats...

Defineix b i acota la teva cerca.

DESCRIPTORS DIFERENTS , FER PROCEDIMENT (RESULTATS UTILS,
RELLEVANA)
s til formularse quina s la pregunta, sha delegir la Font dinformaci per a
contestar la pregunta, ms endavant sha de fer una eqaci, emprant paraules
que ens especifiquin ms i ens concretin la nostra recerca, i evaluar desprs la
informaci obtinguda.
Xarxes socials perqu si posam el concepte entre cometes ens permet fer una
bsqueda ms concreta del conjunt de les dues paraules.
1.

Identifica els termes i conceptes clau (descriptors) que defineixen la teva

necessitat dinformaci. Fes-ne una llista.

Podriem dir que per a la nostra necessitat dinformaci cercariem tot all relacionat
amb la navegaci social.
-Webs
Facebook

Instagram
Twitter
-Xarxes
-Comunicaci
-Digital
-Estratgies socials
1.

Fes la tria dels recursos dinformaci a consultar

-Eric
-Mendeley
-Google schoolar
-Dialnet
-Redined
- Al catleg de diverses bibliotques online

2. Coneix lestructura i les instruccions de cerca de cada recurs

All que sha de fer abans de comenar un treball de recerca com aquest s saber qu
s un treball dinvestigaci i (tenir curiositat pel tema que elegim) per a que desprs
poguem extreure coses noves, hem de saber quines sn les condicions del treball i
quins objectius ha de cumplir (ha de tenir bibliografa, una hiptesis, fer dell un
treball protagonista..) Sha de tenir al tutor informat de la feina que es fa i sobretot el
tema que empleem ha de ser el correcte. El tema que utilitzem ha de ser un tema
acotat, s a dir que no sigui molt extens el tema.
Sha de saber qu s el que ja se, i partir dall per treure ms informaci, per
shan de cuidar les fonts , assegurant-mos daquestes i la seva autoritat.
Obrirem una carpeta per al treball, i amb lajuda de persones informades sobre el
tema o amb prou capacitats ens guiarem per a fer-lo. Sha de saber, qu farem?

Podriem fer una enquesta sobre el control que tenen a espanya les xarxes
socials..
4. Executa la cerca i valora la quantitat, qualitat i rellevncia dels resultats
obtinguts
Xarxes socials 143.000.000 resultats sense cometes
Xarxes socials 133.000.000 amb cometes
5. Revisa i redefineix lestratgia de cerca en funci dels resultats

En general, cal realitzar una Anlisi dels resultats de la recerca

http://biblioteca.uib.cat/oferta/ajuda/cercar_informacio/analisi_resultats/Analisi-delresultat-de-la-recerca.cid196362

Els motius de seleccionar les paraules clau que shan utilitzat

PARAULES CLAU:
xarxa
internet
online
offline
social
web
Aquestes paraules sn essencials i necessaries per entendre el tema de les xares socials,
ja que l'explicaci es basa en torn a aquestes paraules i sense conixer-les no podriem
entendre els textos que ens expliquen el concepte.

La quantitat de documents consultats

Cada component del grup ha cercat 5 documents al Mendeley o a Dialnet, sobre temes
relacionats amb les xarxes socials, daquets cinc documents hem triat 3 i hem realitzat

un resum de cada un. coincidit amb un, que s La representaci de les persones a les
xarxes socials una aproximaci des de lobra de Goffman. Llavors, hem fet un resum
de tots els articles, posant-ho tot amb en com i amb les citacions corresponents. A ms
hem fet citacions sobre estudis relacionats amb lutilitzaci de les xarxes socials, dividit
en sexes o edats.

El procs de curaci
Els resultats estan basats en %

RESULTATS
Les xarxes socials son molt antigues tant com l'origen de les persones i actualment amb
les tecnologies han anat evolucionant (Castells, 2003). Els primers que empraren el
terme de xarxa social van ser J. A Barners, E. Bott i J. C. Mitchel. Barnes al 1954.
Aquesta definici s'obt per la uni de diferents punts. (Santos n.d.)
Segons Monsoriu (2008) les xarxes socials son uns serveis web on els usuaris es donen
d'alta i accedeixen a diferents perfils professionals i personals d'altres individus per
poder interactuar entre ells.
Aquests individus es relacionen pels seus valors, punts de vista, idees, enllaos web i
parentius. (Lozares, 1996)
Sn de les ms innovadores podem dir que les xarxes socials han evolucionat i ara ens
comuniquem i compartim informaci de caire professional on es relacionen fets
comercials i socials. Quan es va originar la web noms se utiltzava per visitar i
consultar informaci, pero ara amb la web 2.0 es pot compartir, publicar, editar i valorar
els diferents continguts. (Serrano Puig, 2012) En relaci a la professionalitat ELEN
"Las redes de intercambio de aprendizaje electrnico" sn factibles perqu ens permeten
planificar entre tutors i estudiants. Per aquest fet no ha d'influir com a punt central de
l'aprenentatge. (Panckhurst i Marsh, 2011) (Orihuela, 2008)
Un exemple d'aix son les wikis (Santamaria, 2008) , el Facebook i Orkut (Monsoriu
2008). Les xarxes tenen una lgica doble d'inclusi i exclusi, no poden ser avaluables
perqu cada una t la seva funci.
A Espanya les xarxes les utilitzen ms els homes (uns 60% de la poblaci) i les dones
(un 42% de la poblaci) Per aix podem dir que ms de la meitat de la poblaci
espanyola les utilitza, i no tan sols una si no usa vries. Les ms utilitzades sn
Facebook, Instagram i Twitter. (Flores, Morn i Rodrguez, 2009) (Angstias Bertomeu
Martnez, 2010)
A ms dins Espanya, en concret a Andalusia, s va fer un estudi on es demostrava per a
quin s feien servir les xarxes. Els nins ho fan per mostrar els sentiments i les nines ho
fan ms per relacionar-se amb altre gent. (Cols Bravo, Gonzlez Ramrez, Pablos Pons,
2013)
Les xarxes socials tamb es fa s daquestes a les biblioteques i Baratz va fer un
informe sobre les biblioteques on les xarxes socials s'utilitzaven com a instruments
d'aprenentatge (Leiva, 2010) (Freeman, 1992).
Es diu que tamb les universitats que utilitzen aquestes xarxes per compartir
coneixements i experincies (Luna, 2004). Cal dir que aquest fenomen no s'inicia en
aquesta etapa sin que desde l'adolescncia, els joves ja es troben involucrats dintre
d'aquest mn. (Garcia, 2009)
Les tecnologies ens ajuden a escriure, llegir, a tenir una bona comunicaci, transmetre
idees i pensaments. Les TIC sn les encarregades de transmetre tota l'activitat social i
cultural. (Gonzlez Fernndez Villavicencio, 2012)
Les persones majors, han tengut dificultats per aprendre a utilitzar i a integrar-se per
els hi ha acabat agradant igual o ms que als joves per la seva utilitat diria i personal, ja
que facilita retrobar-se amb familiars o amics del passat.(Fernndez, 2011) (Morillas i
Martnez Navarro, 2012).
Encara que hi ha moltes avantatges, tamb hi ha molts de perills perqu hi ha membres
que actuen amb estratgies d'espionatge i per el fet de ser annims no es poden

descobrir. (Rovira Sancho, 2012) A ms com citen (Varderhoven, Ellen Schellens,

Tammy Valcke, Martin, 2014) hi ha una preocupaci per la societat, per sobretot en els
adolescents, a causa de la poca privacitat i seguretat a les xarxes. Els joves no sen
adonen dels riscs que tenen al voltant com per exemple el grooming, sexting i ciber
bulling.
Un altre inconvenient s que les xarxes socials tenen finalitat publicitries que ens
afecten indirectament amb la invasi de propaganda cada vegada que consultem una
pgina. (Panckhurst i Marsh, 2011)

DISCUSSI

Les xarxes socials sn estructures socials compostes per individus registrats a la

web2.0 i que estan lligats entre ells, ja sigui per amistat o famlia; i a ms volen
mantenir contacte, que aquest s l'objectiu de les xarxes, crear o failitar relacions entre
els usuaris, ja sigui compartint fotos, comentaris o converses a xats. D'altra banda, el
problema de les xarxes socials s el perill que sofreix la privacitat, perqu al contrari
que a la Web1.0 ja no som annims si no que esteim registrats amb nom i llinatges i
algunes informacions innecessaries.
Actualment les xarxes socials sn imprescindibles a la nostra vida, de tal forma
que cuidam la nostra imatge (perfil) a la web a travs d'elles. Tamb cal dir que no sols
hi ha xarxes del tipus d'oci, es a dir, per establir relacions personals, sin que tamb n'hi
ha de ms formals emprades per fer treballs o relacions laborals o estudiantils; que
simplement ens permenten a travs d'un perfil o d'un perfil dins un grup compartir
documents, comentar-los, rectificar-los...
En el nostre cas, el fet d'haver triat aquest tema per fer el treball, ens ha servit de
molt ja que des de un principi ens interessava, perqu a ms es un tema molt sollicitat i
amb els qual tothom hi t relaci. Ens ha servit de molt en el sentit de que hem aclarat el
concepte que teniem de ''xarxa social'', tant la definici com tot el que l'engloba, hem fet
consicincia de l'importncia que tenen en l'actualitat i el que suposa que tothom tengui
un perfil a alguna xarxa social.
Finalment hem de dir que ens ha estat molt fil trobar la informaci necessria, encara
que molt mplia, per fer el mini-article, ja que com ha quedat clar anteriorment,
les "xarxes socials" s un tema molt popular i que t molta presncia a Internet
Hem citat correctament les referncies per amb lopci de bibliografia manual ja que el
Mendeley no ens donava lopci de posar-ho directament. I tamb hem incls totes les

cites afegint aquelles que trobam dinters.

Creiem que ens hem informat suficientment sobre el tema ja que hem cercat bastants
articles per ens hem centrar amb un perqu ens ha parescut de gran utilitat.
Per poder aplicacar les xarxes socials a una classe de primaria, primerament els hi farie

Per realitzar aquest article els dimecres ens hem vist a una aula on hem posat en com la
informaci i orgarnitzar el mini-article.
En relaci a la graella ho hem anat fent seguint les pautes que la professora, Antnia
Darder, ens ha donat. Cada dimecres hem fet els punts demanats i ens posvem al dia
amb el treball.
A ms, per falta de temps a la UIB, hem quedat uns horabaixes per avanar la tasca.
Per aquest motiu trobam que el procs seguit per a la elaboraci del miniarticle s
correcte ja que ho hem fet de la millor manera possible contestant tots els punts.
Esforos: 4, perqu trobam que sempre se pot fer ms
Recursos: 4, 5 perqu hem cercat llocs per poder quedar tots els membres del grup per
fer el miniarticle, hem dut ordenadors i ipads per a lelaboraci del treball i tamb hem
cercat molts articles per guiar-nos i informar-nos.
Temps: 35, perqu si hagussim dedicat temps cada dia no haurem quedat un dia
sencer per avanar all que ens quedava per posar-nos al dia.
Resultats: Pensam que si hem resolt totes les preguntes ens ha sortit b, per al ser el
primer miniarticle i no sabem molt b per on anar en veure els resultats daquest
comprovarem si la feina realitzada s la correcta i ens servir de guia per al prxim
miniarticle.
Procs seguit: Hem anat omplint la graella cada setmana.
Feina en grup: 35, hem tengut algunes disputes ja que justament hem sofert
circumstncies un poc difcils, un membre del grup no podia fer la feina tal i com
hagus volgut i ens hem hagut de repartir les tasques, per com que sm un grup i ens
ajudam els uns als altres, per a la prxima els que han fet menys feina, ara en farn ms,
per aix tots participar de manera igualitria en els treballs de TIC.

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Monsoriu, M. (2008). Redes sociales profesionales: imprescindibles. BIT, (166), 7477.

Retrieved from http://www.coit.es/publicaciones/bit/bit166/74-77.pdf

Cols-Bravo, P., Gonzlez-Ramrez, T., & de Pablos-Pons, J. (2013). Juventud y redes

sociales: Motivaciones y usos preferentes. Comunicar, 20, 13.
doi:http://dx.doi.org/10.3916/C40-2013-02-01
Santamara, F. (2008). Posibilidades pedaggicas. Redes sociales y comunidades
educativas. Telos. Cuadernos de Comunicacin, Tecnologa Y Sociedad, 76, 113.
Retrieved from
http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articulocuaderno.asp@i
darticulo=7&rev=76.htm
Castells, M. (2003). LA INTERACCI ENTRE LES TECNOLOGIES DE LA
INFORMA- CI I LA COMUNICACI I LA SOCIETAT XARXA: UN PROCS DE CANVI HISTRIC. Coneixement I Societat: Revista dUniversitats, Recerca I Societat de La Informaci, (1), 821. Retrieved from
http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/01_art_cas
tells.pdf
Rovira Sancho, G. (2012). Moviments socials i comunicaci: la xarxa com a paradigma. Anlisi. Quaderns de Comunicaci I Cultura, (45), 91104.
DOI:http://dx.doi.org/10.7238/a.v0i45.1302
Serrano-Puche, J. (2012). La presentaci de la persona a les xarxes socials: una aproximaci des de lobra dErving Goffman. Anlisi, (46), 117. doi:10.7238/a.v0i46.1673

Lozares, C. (1996). La teoria de redes sociales. Papers, 48, 103126. Retrieved from
http://ddd.uab.es/pub/papers/02102862n48p103.pdf

Santos, F. R. (n.d.). El concepto de red social. Requena Santos, Flix. (REIS No 48.
ESTUDIOS), 137152. Retrieved from file:///C:/Users/user/Downloads/DialnetElConceptoDeRedSocial-249260.pdf

Vanderhoven, E., Schellens, T., & Valcke, M. (2014). Ensear a los adolescentes los
riesgos de las redes sociales: una propuesta de intervencin en Secundari.
Comunicar: Revista Cientfica Iberoamericana de Comunicacin Y Educacin.
Grupo Comunicar. Retrieved from
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4738222&info=resumen&idioma
=ENG

Flores, J. J., Morn, J. J., & Rodrguez, J. J. (2009). LAS REDES SOCIALES. Usmpvirtual.edu.pe.
Retrieved from
http://scholar.google.com/scholar?hl=en&btnG=Search&q=intitle:LAS+REDES+SOCIALES#0

http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n48/02102862n48p103.pdf

Lozares, C. (1996). La teoria de redes sociales. Papers, 48, 103126. Retrieved

from http://ddd.uab.es/pub/papers/02102862n48p103.pdf
Garcia, L. (2009). REDES SOCIALES Y ADOLECSENCIA. (CEAPA, 46 A
Puerta del Sol, & 28013 Madrid, Eds.)PDF, 1, 156. Retrieved from
file:///C:/Users/Public/Documents/Curso 39 redes.pdf

Luna, M. (2004). Redes sociales. Revista Mexicana de Sociologa, 66, 59. Retrieved
from http://www.jstor.org/stable/3541443?origin=crossref
Leiva, J. (2010). Informe Redes Sociales. Slideshare. Retrieved from
http://www.slideshare.net/Baratz/informe-redes-sociales-javier-leiva

Moral, F. T. (2013). TELOS - Fundacin Telfonica - DetalleArticuloTelos:: Riesgos en el uso de las redes sociales. Telos. Cuadernos de Comunicacin, Tecnologa
Y Sociedad, 95, 15. Retrieved from
http://telos.fundaciontelefonica.com/DYC/TELOS/ResultadoBsquedaTELOS/Deta
lleArticuloTelos_95TELOS_PERSPECT2/seccion=1227&idioma=es_ES&id=20130621101700
01&activo=6.do
Titular, P., & Safa-, P. (2013). Redes Sociales y Educacin, 123.
Garca, R. M. (2010). Ventajas pedaggicas en la aplicacin del PLE en asignaturas de lengua y literatura de educacin secundaria. Anlisis de cinco experiencias.
In Digital Education Review (Vol. 18, pp. 3847).
Flores, J. J., Morn, J. J., & Rodrguez, J. J. (2009). LAS REDES SOCIALES.
usmpvirtual.edu.pe (p. 4). Retrieved from
http://scholar.google.com/scholar?hl=en&btnG=Search&q=intitle:LAS+REDES+S
OCIALES#0
Caldevilla Domnguez, D. (2010). Las Redes Sociales . sociedad digital actual.
Documentacin de Las Ciencias de La Informacin, 33(1), 4568. doi:David Domnguez. (2010). tipologa, uso y consumo de las redes 2.0. Documentacin de Las Ciencias de La Informacin, 33, 4668. Retrieved from
http://revistas.ucm.es/index.php/DCIN/article/view/DCIN1010110045A

Mara Esther del Moral Prez, L. V. M. (2012). Presencia de los futuros maestros
en las redes sociales y perspectivas de uso educativo. Vol. 11, No. 1, 2012, 4151.
Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4162534
Pea, K., Prez, M., & Rondn, E. (2010). Redes sociales en Internet: reflexiones
sobre sus posibilidades para el aprendizaje cooperativo y colaborativo. SABER
ULA, 173205. Retrieved from http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/33627
Gonzlez Fernndez-Villavicencio, N. (2012). Alfabetizacin para una cultura
social, digital, meditica y en red. Revista Espaola de Documentacin Cientfica,
(Monogrfico), 1745. doi:10.3989/redc.2012.mono.976
Chrousos, P., & Wu, H. (2008). 81 19 |. Nota Enter. La Sobrevaloracin de Las
Redes Sociales En Internet, 81, 15. Retrieved from
http://www4.gsb.columbia.edu/filemgr?file_id=13244
Panckhurst, D. R., & Marsh, D. (2011). Utilizacin de redes sociales para la
prctica pedaggica en la enseanza superior impartida en Francia: perspectivas
del educador y del estudiante *, 8, 233252. Retrieved from
file:///C:/Users/ENRIQUE/Downloads/DialnetUtilizacionDeRedesSocialesParaLaPracticaPedagogica-3666768.pdf