FONTICA

ELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGA

Fonemes consonntics
a) Oclusives
I

labials

dentals

Guturals

Sonores

Sordes

Aspirades

b) Nasals
, ,

c) Lquides
,

d) Silbant
/

e) Dobles
, ,

Fonemes voclics
a) Simples
Llarga oberta

Llarga tancada

Breu tancada

Timbre e

Timbre o

Llarga/breu oberta: :
b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element del
diftong, es subscriu).

PRINCIPALS LLEIS FONTIQUES

VOCALS
1.

Contracci: resultat de lencontre de dues vocals. Normes:

a. El resultat sempre s vocal llarga.
b. Si una de les dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Si sn les dues
tancades, el resultat s llarga tancada.
c. Si hi ha una vocal de timbre o- el resultat ser de timbre o-.
d. Si les vocals sn de timbre a- i e- el resultat ser del timbre que vaja en
primer lloc.

2. Allargament:
1. Orgnic: es dna en la formaci dels temps del verb. Cada vocal esdev la seua
llarga corresponent, ( > , > , > excepte darrere de , , , > llarga).
2. Per compensaci: quan ha desaparegut una o ms consonants. ( >, > ,
> )

II

CONSONANTS
1. Assimilaci: un so es converteix en un altre semblant al que li segueix.
a. Gutural sorda (, , ) + esperit aspre > aspirada corresponent (, , )
b. Labial o gutural + dental, la primera passa al mateix grau que la dental (suau,
forta o aspirada)
>
Labial +

>

>
Gutural +

>

>
>

c. Labial + > ; gutural + > ; dental + >

d. + labial > + lab. + gutural > + gut. + >

2. Dissimilaci
a. Dues sllabes no poden comenar per aspirada: la primera esdev sorda.
b. Dental + dental >
3. Caiguda de consonants:
a. Dental davant de /
b. Nasal davant de
c. , , davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal
anterior.
d. davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal anterior.
4. Formaci de consonants dobles:
a. Labial + >
b. Gutural + >

III

MORFOLOGIA NOMINAL
Introducci:
Les paraules declinables en grec sn, igual que en llat: substantius, adjectius, participis i
pronoms. El grec t, a ms, article determinat.
En grec i ha tres gneres: mascul, femen i neutre. I tres nmeros: singular, dual i plural. (El
dual serveix per designar grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans, o
els dos reis espartans).
Els casos en grec sn cinc (un menys que en llat): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.
Genitiu i datiu assumeixen les funcions de lablatiu llat.
Les declinacions sn tres:
-

Primera: temes en .

Segona: temes en .

Tercera: temes en consonant o en vocal distinta de , -.

Els substantius senuncien mitjanant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb els
nominatius singulars de cada gnere.

Article: , , (el, la, lo)

Larticle, en grec, sutilitza com en catal o castell. Pot ometres a latribut, davant expressions
de temps o lloc i davant noms propis.
SINGULAR
MASC.
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.

FEM.

PLURAL
NEUTRE

MASC.

FEM.

NEUTRE

IV

Primera declinaci: temes en

La primera declinaci comprn substantius masculins i femenins i adjectius i participis en
femen.
Hi ha els segents models:
1. Noms femenins:

a. Temes en pura (precedida d, , ): , -

b. Temes en impura (precedida de consonant difernt de ):
c. Temes en : , -
, - ()
SINGULAR

PLURAL

Ac.

Gen.

Dat.

Nom.
Voc.

, - ()
SINGULAR

PLURAL

Ac.

Gen.

Dat.

Nom.
Voc.

, -

, - ()

Nom.

SINGULAR

PLURAL

Voc.

VI

Ac.

Gen.

Dat.

2. Noms masculins: fan nominatiu en s i genitiu com en la 2a

a. , -
b. , -

, - ()
SINGULAR

PLURAL

Ac.

Gen.

Dat.

Nom.
Voc.

, - ()

Nom.

SINGULAR

PLURAL

Voc.

VII

Ac.

Gen.

Dat.

*Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida
de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:
En singular + = ; + =. En plural, i desapareixen davant vocal llarga o diftong. Els
noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba. (< *)
Declinaci temtica, temes en -o:
La segona declinaci comprn substantius masculins, femenins i neutres adjectius i participis
en mascul i en neutre.
Masculins i femenins senuncien: -, -
Neutres: -, -
Masculins: , - ()
SINGULAR

PLURAL

Ac.

Gen.

Dat.

Nom.
Voc.

Femenins: , - ()

SINGULAR

PLURAL

Ac.

Gen.

Dat.

Nom.
Voc.

Neutres: , - ()
SINGULAR

PLURAL

Ac.

Gen.

Dat.

Nom.
Voc.

*Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida
de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:
En singular +, +, + = ; + = (neutres). En plural, i desapareixen davant vocal
llarga o diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba.

VIII

Declinaci atemtica(temes en consonant, diftong o vocal distinta d/)

Comprn substantius i adjectius masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.
Les desinncies de la tercera declinaci sn les segents:
SINGULAR

PLURAL

MASC./ FEM.

NEUTRE

MASC. /FEM.

NEUTRE

Nom.

-/ -

Acus.

- / -

Gen.

Dat.

- ()

- ()

Degut al contacte entre consonants, a la tercera declinaci es produeixen una srie de canvis
fontics. Per aix, s molt important consultar el tema del genitiu i fixar-se en el nominatiu.
Podem classificar els noms de la declinaci atemtica en els segents grups:
1. Temes en consonant
a. Oclusives
i. Labial (, , )
ii. Gutural (, , )
iii. Dental (, , )
b. Nasal (, )
c. Lquida (,)
d. Fricativa (/)
2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.
a. Temes en , ,
b. Temes en ,
c. Temes en ,

IX

Temes en oclusiva:
-

Tots els mots en oclusiva fan el Nominatiu Singular en i lAcusatiu Singular en .

LABIAL
Labial + =
X

, ()
singular

plural

Ac.

gen.

dat.

Nom.
Voc.

GUTURAL
Gutural + =
, ()
singular

plural

ac.

gen.

dat.

nom.
Voc.

DENTAL
Dental + = (cau la dental)
La dental no pot ser mai final de paraula

XI

, ()
singular

plural

ac.

gen.

dat.

nom.
Voc.

, ()
singular

plural

ac.

gen.

dat.

nom.
Voc.

Temes en nasal
Nasal + = (cau la nasal)

Els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (a
voltes tamb del vocatiu).
, - ()
singular

plural

ac.

gen.

dat.

nom.
Voc.

Temes en -- + = (cau -- i sallarga, per compensaci, la vocal precedent)

- no pot ser final de paraula
, ()
singular

plural

ac.

gen.

dat.

nom.
Voc.

XII

Temes en lquida:
-

Als temes en -, els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema
en nominatiu singular.

Lnic tema en - s , (sal), que fa el nominatiu i vocatiu singular en s.

, ()

XIII

singular

plural

ac.

gen.

dat.

nom.
Voc.

, ()
singular

plural

ac.

gen.

dat.

nom.
Voc.

emes en sincopada
Alguns substatius en fan la sncopa d en genitiu i datiu singular, i fan el datiu plural en
. La sncopa consisteix en la desaparici duna vocal breu entre dos consonants en mig de
paraula. Ex. * > . Estos substantius sn: , , ,
.

, ()

nom.

singular

plural

Voc.

XIV

ac.

gen.

dat.

Temes en fricativa
Els temes en s formen noms contractes. La - intervoclica desapareix i les dues vocals es
contrauen. Hi ha dos tipus de temes en s:
-

Temes en variable: substantius neutres en els qu - alterna amb o- en nom,

vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, + = .

, ()
singular

plural

nom.

(*--)

Voc.

(*--)

ac.

(*--)

gen.

(*--)

(*--)

dat.

(*--)

(*--)

Temes en invariable: substantius masculins i femenins i adjectius en els tres

gneres. Els masculins i femenins allarguen la - del tema en nominatiu singular.

, ()
singular

plural

ac.

gen.

dat.

nom.
Voc.

emes en , ,
A) TEMES EN VOCAL
a.1. temes en -i : substantius masculins i femenins
a) sense alternncia i animats oi\", oijov" (ovella).
b) amb alternncia de quantitat i inanimats : povli", -ew" (ciutat).
a.2 temes en -u: substantius masc. f. i n; adj. masc. i n.
a) sense alternncia i animats: ijcquv", -uvo" (peix).
b) amb alternncia i animats: pevleku", -ew" (destral).
c) amb alternncia i neutres: a[stu, -ew" (ciutat fortificada).

B) TEMES EN DIFTONG.
b.1 temes en -eu, -au, -ou ( subst. masculins i femenins.)
-- davant de vocal desinencial equival a wau sonant que, intervoclica, cau:
Ex. , : *- > - >
b.2 substantius en -oi
oi (que noms es declinen singular).

XV

Singular

Plural
Singular

Plural

Nom

fuvsi"

fuvsei"

Nom

iJppeuv"

iJppei'" (-h'")

Voc.

fuvsi

fuvsei"

Voc.

iJppeu'

iJppei'" (-h'")

Ac.

fuvsin

fuvsei"

Ac.

iJppeva

iJppeva"

Gen.

fuvsew"

fuvsewn

Gen.

iJppevw"

iJppevwn

Dat.

fuvsei

fuvsesi(n)

Dat.

iJppei'

iJppeu'si(n)

TIPUS DADJECTIUS
Els adjectius en grec poden ser de dos tipus:

A. Tres terminacions:
a. Tipus , -, - / -, -, -: declinen els femenins per la primera
declinaci i els masculins y neutres per la segona. (El femen s amb
quan va precedit de -, -, -. )

b. Tipus: , , (-) , , (-) , ,

(-): declinen femen per la primera declinaci i mascul i neutre per
la tercera.
c. Tipus: , , i , , : Tenen dos temes, un
per al nominatiu i acusatiu singular mascul i neutre i altre per a la resta
del paradigma. (Fusionen, en el mascul i el neutre, la segona i la tercera
declinaci. Femenins per la primera.)
B. Dues terminacions (masc/fem, neutre)
a. Tipus: , - les dues per la segona, com , -.
b. Tipus: , - -, -: per la tercera declinaci com , -,
, -.

XVI

Declina:
SINGULAR

Nom.

PLURAL

MASC.

FEM.

NEUTRE

MASC.

FEM.

NEUTRE

XVII

Acus.
Gen.
Dat.

SINGULAR

Nom.

PLURAL

MASC.

FEM.

NEUTRE

MASC.

FEM.

Acus.
Gen.
Dat.

ELS PRONOMS

1 p.

ejgw'
hJmei'"

2 p.
NO REFLEXIUS

suv
uJmei'"

3 p.

eJ

sfei'"
PERSONALS

NEUTRE

1 p.

eJmautovn, -hvn, -o
hJma'" aujtou'", -a"

2 p.

semautovn, -hn, -o
uJma'" aujtou'", -a"

REFLEXIUS
3 p.

eJautovn, -hvn, -ov

sfa'" aujtou'", -a"

1 p.

ejmov", ejmhv, ejmovn

hJmevtero", hJmevtera, hJmevteron

POSESIUS

2 p.

sov", shv, sovn.

uJmevtero", uJmevtera, uJmevteron.

3 p.

No existe.

oJvde, hJvde, tovde

ouJ'to", auJvth, tou'to
DEMOSTRATIUS

ejkei'no", -h, -o
aujtov", aujthv , aujtov.

RECPROC

ajllhvlou", -a", -a.

oJv", hJv, oJv.

RELATIUS

oJvsper, hJvper, oJvper.

oJvsti", hJvti", oJvti.

tiv", tiv.
povtero". -a. -o

XVIII

INTERROGATIUS

povso", -a, -o.

poi'o", -a, -o

ti", ti.
XIX

eJvkasto", -h, -on.

eJkavtero",-a, -on.
eiJ'", mi'a, eJvn.
oujdeiv", -ei'a, -en.
mhdeiv", mhdemi'a, mhdevn

INDEFINITS

oJ mevn .... oJ dev...

eJvtero", -a, -on.
oujdevtero", -a, -on.
ajvllo", -h, -o.

Pronom de relatiu
SINGULAR
MASC.
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.

FEM.

PLURAL
NEUTRE

MASC.

FEM.

NEUTRE

Pronom interrogatiu
,
SINGULAR
M /F.

PLURAL
NEUTRE

M/F.

NEUTRE
XX

Nom.
Acus.
Gen.
Dat.

Pronoms personals
PRIMERA PERSONA

SEGONA PERSONA

SINGULAR

PLURAL

SINGULAR

PLURAL

Nom.

Acus.

()

Gen.

()

Dat.

()

Recproc
Plural

masc.

fem.

neutre

ajllhvlou"

ajllhvla"

a[llhla

ajllhvlwn

G
D

ajllhvlou"

ajllhvlai"

ajllhvloi"

Pronoms demostratius
SINGULAR

Nom.

PLURAL

MASC.

FEM.

NEUTRE

MASC.

FEM.

NEUTRE

XXI

Acus.
Gen.
Dat.

SINGULAR

Nom.

PLURAL

MASC.

FEM.

NEUTRE

MASC.

FEM.

NEUTRE

Acus.
Gen.
Dat.

SINGULAR

Nom.
Acus.
Gen.
Dat.

PLURAL

MASC.

FEM.

NEUTRE

MASC.

FEM.

NEUTRE

SINGULAR

Nom.

PLURAL

MASC.

FEM.

NEUTRE

MASC.

FEM.

NEUTRE

XXII

Acus.
Gen.
Dat.

Singular

Plural

masc.

fem.

NEUTRE

masc.

fem.

NEUTRE

a[llo"

a[llh

a[llo

a[lloi

a[llai

a[lla

a[llon

a[llhn

a[llo

a[llou"

a[lla"

a[lla

a[llou

a[llh"

a[llou

a[llw/

a[llh/

a[llw/

a[llwn
a[lloi"

a[llai"

a[lloi"

Singular
Singular
masc.

fem.

NEUTRE

ei|"

miva

e{n

e{na

mivan

e{n

eJnov"

mia'"

eJnov"

eJniv

mia'/

eJniv

masc.

fem.

NEUTRE

oujdeiv"

oujdemiva

oujdevn

oujdevna oujdemivan

oujdevn

ouJdenov" oujdemia'" ouJdenov"

oujdeniv

oujdemia'/

oujdeniv

LES PREPOSICIONS
Les preposicions eren originriament adverbis o partcules independents amb sentit de lloc.
A poc a poc, es va generalitzar el seu s amb determinats casos de la declinaci i es convertiren en
preposicions:
`En mavch/ oiJ oJplivtai

iJsta'si

prov

/ oiJ stratiwvtai e[fugon pro; fovbou.

Adv.

estan colocats davant

fugiren

PREP

de por

Ls progressiu de les preposicions va afavorir la simplificaci el sincretisme dels casos

indoeuropeus. En grec, les preposicions poden anar amb acusatiu, genitiu i datiu. La majoria de les
preposicions tenen valor temporal i local, a ms dalguns sentits figurats.

a. PREPOSICIONS DUN SOL CAS:

a.1. de genitiu:
-ajntiv en lloc de, en front de

basileuvein ajnti; tou' ajdelfou'

-ajpov

e[rcetai ajpo; Sardevwn ajp v ejkeivnh" th'" hJmevra"

de, des de, a partir de:

-ejk, ejx de, des de, a partir de.

e[feugon ejk th'" povlew"

-prov davant de.

pro; tw'n quvrwn, pro; tou' qanei'n

a.2. de datiu:
-ejn en, entre.

ejn

jAqhnai'", ejn touvtw/

-suvn amb

su;n toi'" summavcoi".

a.3. dacusatiu:
-eij" cap a.

+ GENITIU

e[rcomai eij" th;n povlin eij" eJspevran

+ DATIU

+ ACUSATIU

ajpov

ejn

eij"

ejk, ejx

suvn

ajntiv

prov

XXIII

b. PREPOSICIONES DE DOS CASOS.

-ajnav, dalt.
+datiu: sobre, en
+acusatiu: cap amunt de, de baix a dalt, durant
proevrcontai ajna; to;n potamovn
-diav, a travs:
+genitiu: a travs de, durant.
+acusatiu, por, a causa de.
dia; tau'ta rjei' oJ potamov" dia; tou' pedivou.
-katav, baix
+genitiu: de dalt a baix
+acusatiu: cap a baix
e[rcontai kata; tou' ghlovfou (...colina cap a baix...)
-sentit figurat:
+genitiu: contra:
+acusatiu: segons:

levgein kata; Fivlippou

kata; to;n novmon, kata; kravto", kata trei'",...

-metav, en mig, juntament:

+genitiu: con
+acusatiu: desprs de
meta; de; tau'ta oiJ ejcqroi; protiqeavsi meta; tw'n o{plwn
-uJpevr, encima
+genitiu: sobre, en defensa de

oJ h{lio" uJpe;r hJmw'n poreuvetai

+acusatiu: a ms de, contra.

c. PREPOSICIONS DE TRES CASOS.

-ejpiv: damunt, a ms.
+genitiu: sobre, en temps de (ejpi; Kroivsou a[rxonto") , a causa de....
+acusatiu: sobre, cap a; contra.

XXIV

+datiu: damunt de, en, junt a: ejpi; nauvsin

-ajmfiv pels dos costats, al voltant de.
+genitiu: al voltant de.
+acusatiu al voltant de, en relaci amb.
oiJ ajmfi; Ku'ron eijsin ajmfiv tou;" discilivou".
+datiu: junt a, pels dos costats.
-parav : al costat de:
+ genitiu: de la part de, por
+acusatiu: cap al costat de, prop de: par v o{lon to;n bivon.
+datiu: al costat de, junt a
-periv: pel voltant de, per damunt de tot
+genitiu: pel voltant de
+acusatiu: prop de, contra, en relaci amb
+datiu: pel voltant de, per, sobre.
-pov": al costat, a ms
+genitiu: del costat de, por
+acusatiu: a, cap a, contra, en comparaci amb
+datiu: junt a
-uJpov: baix
+genitiu: des de baix de, per (agent!!!!!!!!), per causa de.
+acusatiu: baix, al peu de, durant
+datiu: baix de, a conseqncia de.

XXV

d. PREPOSICIONS IMPRPIES
Sutilitzen com a preposicions per no com a preverbis.
a) de genitiu:
a[neu,

sense

metaxuv

entre

e[nto", ei[sw

dins

a[cri, mevcri

fins a

plhvn

excepte

ejktov", e[xw

fora de

ejgguv"

prop de

ejnantivon

front a

cwvri"

apart de

e{neka*, cavrin* por, a causa de

(*: es situen darrere del seu rgim)

b) de datiu:
a{ma

al mateix temps, simultniament.

c) dacusatiu
wJ"

cap a.

e. ELS PREVERBIS
Un preverbi modifica amb major o menor intensitat el sentit dun verb simple. Sn adverbis amb funci de
preposici que safegeixen a larrel del verb i el sentit dels quals s freqentment semblant al de la
preposici corresponent.
En molts casos, a ms, el verb dur un complement rgim en el cas que regiria el preverbi si fora preposici.
Ex:
gravfw escriure

ejg-gravfw

inscriure

sug-gravfw

composar

uJpo-gravfw

subscriure

kata-kaivw

reduir a cendres

kaivw: cremar

XXVI

MORFOLOGIA VERBAL
Introducci
Els verbs senuncien mitjanant la primera persona del singular del present dindicatiu
actiu (o mitj, si es tracta dun verb media tantum).
Accidents gramaticals del verb grec
Les veus sn tres:
-

Activa: el subjecte realitza lacci del verb.

Passiva: el subjecte pateix lacci del verb.

Mitjana: el subjecte realitza lacci del verb sobre si mateix o en inters propi.

Alguns verbs, anomenats deponents, noms tenen forma passiva o mitjana, per
significaci activa.
Els modes sn quatre:
-

Indicatiu

Subjuntiu

Optatiu

Imperatiu

Els temps sn sis, dividits en primaris i secundaris:

-

Primaris: present, futur i perfet

Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.

Les formes no personals sn dos:

-

Infinitiu

Participi

Les persones sn tres (primera, segona i tercera) i els nombres, tres (singular, plural i
dual, per el dual s molt poc emprat).

XXVII

Elements del verb grec

En tota forma verbal grega podem distingir:
-

Tema verbal: arrel invariable.

Caracterstica temporal/modal: morfema que indica el temps i mode del verb.

Vocal temtica: en present, imperfet i futur dels verbs temtics per facilitar la
pronncia, hi ha una vocal entre la caracterstica temporal modal i la desinncia. La
vocal s de timbre o- davant nasal i de timbre -e- en la resta de casos.

Desinncies personals: morfemes que indiquen persona i nombre.

INDICATIU
Activa
T. Primaris

IMPERATIU
Mitjana-Passiva

T. Sec

T. Prim

Act

Mitj-Pas

T. Sec

1. Sg.

2 Sg.

(-)

3 Sg.

- (-)

1 Pl.

2 Pl.

3 Pl.

- > - -
1

(-)

Subjuntiu: t les desinncies dels temps primaris (amb la vocal uni allargada / -).

Optatiu: t les desinncies dels temps secundaris, excepte la 1 sg activa, precedides de la

vocal .

Classificaci dels verbs:

-

Verbs temtics: (1 sg ) i vocal temtica entre el tema verbal i les desinncies.

o Verbs temtics purs (tema acabat en vocal)
No contractes: acabats en , .

La desinncia evoluciona ( davant passa a i es produeix lallargament compensatori de la vocal

duni): -- > > -

XXVIII

Contractes: acabats en , , .
o Verbs temtics consonntics (tema acabat en consonant)
-

Verbs atemtics: (1 sg. ), amb desinncies especials en els temps primaris actius
dindicatiu.
XXIX

Laugment
Imperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris dindicatiu) tenen com a caracterstica
comuna laugment.
Augment sillbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix en una - afegida a la
consonant inicial del verb.
Augment temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar la vocal inicial del
verb segons el quadre segent:
>

>

>

>

>

>

>

>

(es queda igual)

Als verbs que comencen per -, -, -, -, - lallargament no es veu. Com tamb pot passar
amb els verbs que comencen per -, -.
Als verbs compostos, laugment va entre el preverbi i larrel del verb i sol desaparixer la vocal
final del preverbi o patir alguna modificaci consonntica:
, ,

No perden la vocal final

Recobren la , si shavia modificat per

assimilaci

Alguns verbs que comencen per fan laugment en -, ejm: > imperf. >
imperf. ; > imperf. .

La reduplicaci
s la marca dels temps de perfet en tots els modes. Es tracta danteposar al tema verbal la
seua consonant inicial + .
Normes
-

Els verbs que comencen per aspirada es reduplica la sorda corresponent ( - , - ,

).

Els verbs que comencen per oclusiva + lquida es reduplica noms loclusiva (excepte el
grup que fa augment en lloc de reduplicaci). .

Els verbs que comencen per consonant, , consonant doble o dues consonants fan
augment en lloc de reduplicaci. -

Els verbs compostos situen la reduplicaci, com laugment, entre el preverbi i el verb.

La reduplicaci tica s prpia dalguns verbs que comencen per , , + consonant.

Consisteix a repetir, davant de laugment temporal de la primera vocal, les dues
primeres lletres del tema. - .

XXX

La conjugaci dels verbs:

1. Verbs temtics
a. Verbs temtics purs no contractes
TEMA DE PRESENT
(tema de present = tema verbal + vt = T/ Pres
PRESENT
ACTIU

Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries Act2

Subjuntiu: T/Pres (vt allargada) + des pers prim act
Imperatiu: T/Pres + des. Imperat act3
Optatiu: tema + oi + des pers act

MITJ-PASSIU4

Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries mitj/pas

Subjuntiu: T/Pres ( vt allargada) + des pers prim mitj/pas
Imperatiu: T/Pres + des. Imperat mitj/pas
Optatiu: tema + oi + des pers mitj/pas

IMPERFET 5
ACTIU

Aument + T/Pres + des personals secundries act

MITJ-PASSIU

Aument + T/Pres + des personals secundries mitj/pas

La 2 i 3 sg fan: - respectivament. En subjuntiu igual per amb les vocals llargues.

La 2 sg no t desinncia

En la 2 sg de tots els modes, la - intervoclica cau i provoca la contracci de les vocals en contacte.

Limperfet sols t mode INDICATIU.

XXXI

TEMA DAORIST6
(tema daorist = tema verbal + / )
AORIST
ACTIU

Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act7

Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act
Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act
Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act8

MITJ

Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj9

Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Mitj
Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj
Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj10

PASSIU

Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act

Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act
Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Act
Optatiu: T/verbal + - + des pers. sec. act

Veure resum global de laorist al final dels temps verbals.

La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.

2 i 3 sg i 3 pl: . - > --.

La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.

10

2 i 3 sg i 3 pl: . - > --.

XXXII

b. Verbs temtics purs contractes

Pertanyen a esta categoria els verbs purs el tema dels quals acaba en , -, -.
-

En present i imperfet: quan la vocal final del tema entra en contacte amb la vocal
temtica es produeixen una srie de contraccions.11

En present optatiu actiu tenen desinncies especials: -, -, - (a les tres

persones del singular).

En futur, aorist i perfet la vocal del tema sallarga (/ > , > )

c. Verbs temtics consonntics

Els verbs el tema dels quals acaba en consonant poden dividir-se en dos subgrups:
-

Verbs en oclusiva: quan la consonant del tema entra en contacte amb les consonants
de les caracterstiques temporals, es produeixen una srie de canvis. Cal, doncs, tenir
en conte els principis fontics relatius a lencontre de consonants. 12

Verbs en lquida: estos verbs sn els anomenats verbs de present en yod i cal explicar
els canvis fontics que experimenten fent referncia a una y indoeuropea que, al
caure, provoca el contacte de consonants.
o Present i imperfet:
Temes en - > fan present en Ex. (< *- y-). La reduplicaci de la consonant en present s
deguda a la caiguda de la y-, per el tema del verb s -, i s evident
a tots els temps excepte present i imperfet.
Temes en -/ - > - /
Temes en - > o Futur actiu i mitj: no afegeix -, sin que es conjuga com el present dels
verbs contractes en -.
o Aorist actiu i mitj: no sigmtic, allarga la vocal del tema ( > > ).
o Perfet: es forma amb el tema verbal pur.

11

Veure normes de contracci a lapartat Fontica

12

Veure principis fontics consonntics a lapartat Fontica

XXXIII

Present

Futur

Aorist

Perfet

-lw

stevllw

stelw``

e{steila

e[stalka

-nw

faivnw

fanw``

e[fhna

pevfagka

-mw

tevmnw

temw``

e[tamon

tetevmhka

-rw

fqeivrw

fqerw``

e[fqeira

e[fqarka

2. Verbs atemtics
Els verbs atemtics es caracteritzen per no tenir vocal temtica entre el tema verbal i les
desinncies, i perqu empren desinncies prpies:
Desinncies atemtiques :
Present I. Act.

Temps secundaris

1a sg

2n sg

3r sg

- ()

1a pl

2n pl

3r pl

- ()

XXXIV

SINTAXIS
Les funcions dels casos en grec:
NOMINATIU

Subjecte
Atribut (en oracions copulatives)
XXXV

Predicatiu del subjecte

VOCATIU

Apellaci

ACUSATIU

Complement Directe
Predicatiu del CD
Construcci de doble acusatiu (verbs especials)
Subjecte de l infinitiu (INC)

GENITIU

Complement del Nom

Complement de Rgim

DATIU

Complement Indirecte
Datiu possessiu (amb )

PREPOSICI + RGIM (Ac, Gen o Dat)

Complement Circumstancial

Les formes no personals del verb:

1. Infinitiu: s un substantiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD
c. INC (amb subjecte propi en acusatiu)

2. Participi: s un adjectiu verbal

a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a adjectiu, modifica un substantiu
c. FUNCIONS:

XXXVI

i. SENSE article:
1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i
cas) - es tradueix per gerundi.
2. PREDICATIU (del SUBJECTE, amb verbs de percepci fsica o
intellectual)
ii. AMB article:
1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i
cas) - es tradueix per oraci de relatiu
2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb cap substantiu) es tradueix
per oraci de relatiu substantivada.

Loraci:

1. Loraci simple: composta per un verb en forma personal i els seus

complements.
2. Loraci complexa:
a. Coordinada: composta per dos o ms verbs units per nexes coordinants.
i. Nexes copulatius: , (i)
ii. Nexes adversatius:, (sin/ per),
iii. Nexes distributius: (duna banda... daltra....;
(no sols sin tamb)
iv. Nexes explicatius: (doncs, ja que... )
b. Subordinada
i. SUBSTANTIVA (equival a un substantiu, funciona com a SUBJECTE
o CD).
1. Introduda per la conjunci (que)
2. Infinitiu No Concertat: amb subjecte propi en acusatiu.

3. Interrogativa indirecta:
- Introduda per o , .
- Sense signe dinterrogaci.
XXXVII

ii. RELATIVA (equival a un adjetiu, funciona com a MODIFICADOR

dun substantiu)
- Introduda per un pronom de relatiu (, , ).
- El relatiu concerta amb el seu ANTECEDENT en
gnere i nombre, per no necessriament en cas.
- Si no t antecedent, loraci est SUBSTANTIVADA
(i funciona com a Subj. o CD).

iii. ADVERBIAL
1. Condicional: introduda per la conjunci (verb en
indicatiu) o , (verb en subjuntiu).
2. Final: introduda per la conjunci (per a) i amb el verb
en subjuntiu.
3. Temporal, causal, consecutiva, etc. Les conjuncions que
les introdueixen estan al diccionari, aix com el mode del
verb que les acompanya.

Comparatius i Superlatius
1. Comparatiu:
a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, -
b. El segon terme es forma:

XXXVIII

i. En Genitiu
ii. + mateix cas que el primer terme de la comparaci
c.
2. Superlatiu:
a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, -
b. Si es un superlatiu relatiu, est seguit dun GENITIU partitiu.

La veu passiva
VEU ACTIVA

SUBJECTE

VERB ACTIU

C.D.

VEU PASSIVA

SUBJECTE

VERB PASIU

C. dAGENT
+ genitiu