Problemes cl`assics de Corbes i Superfcies

Ge`ometres de la UAB1

A aquesta llista hi han contribut els diversos professors que al llarg dels anys han impartit assignatures
de geometria diferencial. Per exemple, E. Gallego, D. Gil, J. Girbau, G. Guasp, B. Herrera, M. LLabres,
D. Marin, M. Manjarin, M. Nicolau, A. Reventos, G. Solanes, . . .

Index
1 Corbes planes
1.1 Parametritzacions
1.2 Corbes cl`
assiques .
1.3 Curvatura . . . . .
1.4 Evolutes . . . . . .

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

3
3
3
7
8

2 Exercicis complementaris de corbes planes

11
2.1 C`oniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
2.2 Contacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3 Corbes a R3
3.1 Par`
ametre arc . . .
3.2 Curvatura i torsi
o
3.3 H`elixs . . . . . . .
3.4 Indicatrius . . . . .
3.5 Darboux . . . . . .

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

15
16
17
19
19
20

4 Exercicis complementaris de corbes

4.1 Longitud . . . . . . . . . . . . . . .
4.2 Curvatura i torsi
o . . . . . . . . .
4.3 H`elixs . . . . . . . . . . . . . . . .
4.4 Envolupants . . . . . . . . . . . . .
4.5 Cercle osculador . . . . . . . . . .
4.6 Esfera osculadora . . . . . . . . . .

a lespai
. . . . . .
. . . . . .
. . . . . .
. . . . . .
. . . . . .
. . . . . .

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

21
21
22
24
24
25
25

5 Superfcies a R3
5.1 Preliminars . . . . . . . .
5.2 Laplicaci
o de Gauss . . .
5.3 Primera forma fonamental
5.4 Segona Forma Fonamental
5.5 Curvatura de Gauss . . .
5.6 Punts umbilicals . . . . .
5.7 Curvatura de Gauss II . .
5.8 Lnies de curvatura . . . .

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

27
27
30
31
31
31
32
33
34

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
1

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

Geometria Diferencial

5.9 Superfcies de revoluci

o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
`
5.10 Area
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
5.11 Geod`esiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
6 Exercicis complementaris de Superfcies
6.1 Pla tangent . . . . . . . . . . . . . . . .
6.2 Orientabilitat . . . . . . . . . . . . . . .
6.3 Primera forma fonamental . . . . . . . .
6.4 Segona forma fonamental . . . . . . . .
6.5 Funcions de Morse . . . . . . . . . . . .
6.6 Superfcies associades a corbes de lespai
6.7 Curvatura de Gauss II . . . . . . . . . .
6.8 Ombres i Contorns . . . . . . . . . . . .
6.9 Lnies de curvatura . . . . . . . . . . . .
6.10 Superfcies de revoluci
o . . . . . . . . .
`
6.11 Area
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6.12 Geod`esiques . . . . . . . . . . . . . . . .

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

39
39
39
40
41
42
43
45
46
47
48
51
53

7 Formes

56

8 Integraci
o de formes

61

9 Calcul vectorial cl`

assic

64

10 Exercicis complementaris de C`
alcul Vectorial

71

11 Refer`
encia m`
obil

73

Captol 1

Corbes planes
1.1
1.

Parametritzacions

Trobeu una corba parametritzada (t) que tingui per traca el cercle x2 + y 2 = 1 i tal que (t)
el recorri en el sentit de les agulles del rellotge amb (0) = (0, 1).

2. Es consideren les aplicacions , : R R2 definides per (t) = (cos 2t, cos t) i (t) =
(sin 2t, cos t). Decidiu si s
on corbes regulars (derivada mai nul.la).

3. Donada la corba parametritzada (t) = (t3 2t, t2 2)

a) Determineu si els punts (1, 1), (4, 2) i (1, 2) estan sobre la seva traca.
b) Trobeu els punts dintersecci
o amb els eixos coordenats.
c) Trobeu una equaci
o que defineixi el conjunt imatge.

1.2
4.

Corbes cl`
assiques

Tractriu. Parametritzeu la corba anomenada tractriu, caracteritzada geom`etricament pel

fet seg
uent: per a tot punt P de la corba la dist`ancia de P a Q es constant igual a 1, on Q es
la intersecci
o de la recta tangent a la corba en P amb leix de les x. Es diu que es el cam que
un gos, lligat a una corda i per la que arrossega cap al nord, es veu obligat a fer quan lamo es
passeja cap a lest. Calculeu tambe el par`ametre arc de la tractriu.
1

Els problemes 6, 7, 8, 15, 17, 18, 19, 152, 153, 154, 155, 156, 187, 191, 204, 214, 215, 218, que estan
marcats amb un asterisc, es treballaran a les sessions de Seminaris.

Geometria Diferencial

4
y

Figura 1.1: Tractriu

Indicaci
o: Plantejeu lequaci
o que ha de verificar y = y(x). Alleu x en funcio de y resolent
R 1y2
1
la integral
dy. Per a aix`
o es pot fer el canvi y = tan 2t o be y = cosh
y
t i utilitzar que
R
2
tanh t dt = t tanh t + C.
5. Caten`
aria. La corba plana donada per la gr`afica de la funcio y = cosh x sanomena caten`
aria.
Parametritzeu-la per larc.

6. * Bruixa dAgnesi.2 Trobeu una parametritzacio de la Bruixa dAgnesi. Aquesta corba est`
a
.
descrita aix: Siguin r, s dues rectes paral leles i C un cercle tangent a les dues en punt O i O0
respectivament. Sigui l una recta variable per O, i posem B = l C, A = l s. Els punts de la
Bruixa sobtenen tallant la paral.lela a r per B amb la perpendicular a r per A.

7. * Trocoide. Trobeu una parametritzacio de la trocoide: corba caracteritzada per ser l`orbita
dun punt P situat a una dist`
ancia a del centre duna circumfer`encia de radi b quan aquesta roda
sense lliscament sobre una recta fixada:

En el cas a = b sanomena cicloide. Calculeu el par`ametre arc de la cicloide amb a = 1.

8. * Cicloide com isocrona. A Moby Dick de Herman Melville (1851) trobem la seg
uent cita:
Quan no sutilitzen, aquestes calderes es conserven considerablement netes. A vegades les
poleixen amb sab
o de sastre i sorra fins que brillen per dins com ponxeres de plata. Durant les
gu`ardies nocturnes, alguns vells mariners cnics shi entaforen, shi ajoquen i fan una becadeta.
Quan els mariners es dediquen a polir-les -un home a cada caldera, tocar a tocar- es passen
2

Maria Gaetana Agnesi (Mil`

a 1718-1799). La paraula bruixa es de fet una mala traducci
o del terme itali`
a
versiera, que pot significar o be corba o be bruixa. De fet sembla que versiera es un terme naval que significa
una corda que fa girar la vela. I avversiera vol dir diablesa. Es va passar a langl`es com witch, bruixa.

Geometria Diferencial

Figura 1.2: Trocoide amb a > b

moltes comunicacions confidencials per damunt els llavis de ferro. Tambe es un lloc adient per
a profundes meditacions matem`
atiques. Fou dins la caldera de m`a esquerra del Pequod, amb el
sabo de sastre que menvoltava per totes bandes, que per primera vegada em va impressionar el
fet remarcable que, en geometria, tots els cossos que llisquen al llarg de la corba cicloide, el meu
sabo de sastre per exemple, baixen en el mateix espai de temps des de qualsevol punt.
(La destil.leria, Moby Dick)
Anem a verificar aquesta propietat de la qual ens parlen en forma de problema. Sanomena
cicloide invertida una cicloide en la qual shan canviat de signe les coordenades y dels punts de la
corba. Volem comprovar que en una cicloide invertida el temps que triga un cos que cau lliscant
per la corba per efecte de la gravetat sense fregament en arribar al punt mes baix es independent
del punt de partida.
(a) Comproveu que la cicloide invertida (de par`ametre a = 1) est`a donada per (t) = (t
sin t, cos t 1), 0 t 2. Dibuixeu-la i comproveu que el punt mes baix correspon
al par`ametre t = . Verificarem a continuacio que en una cicloide invertida el temps que
triga un cos que cau lliscant per la corba per efecte de la gravetat (en particular, amb
velocitat inicial nul.la) sense fregament en arribar al punt mes baix es independent del punt
de partida.
Per a aix`
o fem els seg
uents passos:
(b) Suposem que un cos llisca (velocitat inicial zero i sense fregament) sobre la cicloide des del
punt () fins al punt (). Calculeu la velocitat v() amb que arriba aquest cos al punt
().
(Indicaci
o: Recordeu la llei de conservacio de lenergia i les expressions de lenergia potencial
i cin`etica, Ep = mgh i Ec = mv 2 /2 respectivament).
(c) Calculeu la dist`
ancia recorreguda entre () i ().
(d) Sigui t() la reparametritzaci
o pel temps corresponent al moviment fsic dun cos que llisca
a dir, t() es el temps transcorregut per
sense fregament per la cicloide amb t() = 0. Es
anar de () a (). Calculeu t() (temps darribada al punt mes baix) i comproveu que
no dep`en de .

Geometria Diferencial

Indicaci
o: Utilitzeu lequaci
o diferencial
ds((t))
ds() 0
=
(t) = v()
dt
d
don es dedueix
t() =

t()

1 ds() 0

v()

(t)dt =

v()1

ds()
d
d

La cicloide tambe verifica que es la braquistocrona, es a dir, la corba al llarg de la qual una
partcula llisca sota lacci
o de la gravetat i sense fregament en un temps mnim dun punt A a
un punt B situats en verticals diferents (vegeu Aventuras Matem
aticas, Miguel de Guzman, Ed.
Labor 1988).

9.

Cardioide. Trobeu una parametritzacio de la cardioide, corba caracteritzada per ser el

lloc geom`etric de l`
orbita dun punt P duna circumfer`encia de radi a a mesura que gira sense
lliscament sobre una altra circumfer`encia fixada de radi a.

10. Hipocicloide. Parametritzeu la hipocicloide, es a dir, la corba descrita per un punt dun cercle
que gira sense lliscar a linterior dun cercle mes gran.
11. Parametritzeu les corbes de R2 definides implicitament per
a) 4x2 + y 2 = 1.
b) x2/3 + y 2/3 = 1. (Astroide, Hipocicloide de 4 punxes).
c) x3 + y 3 3axy = 0. (Folium de Descartes)
d) (x2 + y 2 )2 = a2 (x2 y 2 ). (Lemniscata de Bernouilli)

Geometria Diferencial

1.3
12.

Curvatura

Recordem que per una corba plana (s), la definicio de curvatura es amb signe de tal manera
que T (s), N (s) sigui una base ortonormal directa.
Rs
a) Sigui k : I R una funci
o diferenciable i siguin s0 , s1 , s2 I. Si posem (s) = s0 k(u)du,
comproveu que tota corba : I R2 amb curvatura aquesta funcio donada k(s), es pot
escriure, respecte duna certa refer`encia ortonormal, de la forma
Z s
Z s


sin (u)du .
(s) =
cos (u)du,
s2

s1

b) Observeu que un canvi en les constants s0 , s1 , s2 indueix un moviment rgid (rotacio mes
translaci
o) en la imatge.
c) Deduu que tota corba plana de curvatura constant no nul.la es una circumfer`encia.
d) Sigui : (a, a) R2 tal que la seva curvatura verifica k(s) = k(s). Demostreu que la
traca de es sim`etrica respecte de la recta normal de en (0).
e) Sigui : (a, a) R2 tal que la seva curvatura verifica k(s) = k(s). Demostreu que la
traca de es sim`etrica respecte del punt (0).

13. Trobeu una parametritzaci

o regular de la corba plana C que te curvatura
k(s) =

1
,
1 + s2

essent s un par`
ametre arc de C tal que per a s = 0 es te que C passa pel punt (0, 0) amb
R tangent
ds
horitzontal. Podreu dir de quin tipus de corba es tracta? (podeu utilitzar que 1+s
=
2
arcsinh(s) + c).
14. Coordenades polars. Diem que una corba plana ve donada en polars quan la expressem de
la seg
uent manera:
(t) = (r(t) cos (t), r(t) sin (t))
on r(t) i (t) s
on respectivament les expressions, en funcio del par`ametre t, de la dist`ancia a
lorigen de coordenades (pol) i de l angle que forma el vector (t) amb leix de les x (origen
dangles). De vegades es pren langle com a par`ametre i lexpressio en polars ve donada per la
funcio r = r().
a) Trobeu lequaci
o en coordenades polars duna circumfer`encia de radi R > 0 centrada a
lorigen.
b) Trobeu lequaci
o en coordenades polars duna circumfer`encia de radi R > 0 i centre (R, 0).

Geometria Diferencial

c) Prenem langle [a, b] com a par`ametre. Demostreu que la longitud L de la corba r = r()
est`a donada per
Z bp
L=
r2 + (r0 )2 d.
a

d) Demostreu que la curvatura de la corba r = r() est`a donada per

k() =

2(r0 )2 rr00 + r2
.
((r0 )2 + r2 )3/2

e) Proveu que si la funci

o r() te un m`axim en = 0 , aleshores la curvatura de la corba
1
Geometria
6
r = r()Diferencial,
en el punt corbes
= 0 es mes gran o igual que
.
r(0 )
f) Feu una representaci
o gr`
afica aproximada de la corba definida per r() = 1 sin .
(a) Trobeu quina ha de ser la funcio t(s) sabent que per a un s = c fixat (c) = (c) (a la
Figura 5, c seria el par`ametre de la circumfer`encia corresponent al punt en qu`e la involuta
talla la circumfer`encia).
Trobeu una parametritzacio de la involuta quan la corba inicial no est`a parametritzada
1.4 (b)Evolutes
per larc sino per un altre par`ametre.

15. * Levolvent o involuta. Sigui : I R2 una corba regular plana. Sanomena evolvent o
(c) Trobeu la involuta de la caten`aria y = cosh x que passa pel punt (0, 1). Comproveu que es
involuta de a qualsevol corba que talli ortogonalment a totes les rectes tangents de . La
tracta de la tractriu.
figura seg
uent mostra una involuta de la circumfer`encia.
(d)
Trobeu
parametritzacions
les involutes
la circumfer`
enciaa iladecircumfer`
la cicloide.
Observeu, per
exemple, que la de
recta
P Q de lade
figura
es tangent
encia en el punt
P i normal a la involuta en el punt Q.

Figura 5: Involuta duna circumfer`encia

Suposem que est`

a parametritzada pel par`ametre arc s. Per a un s fixat, la recta tangent a
14.de
et ndol,
Huygens,
Peren
evitar
les variacions
damplitud
oscil-
en (Rellotges
el punt (s)
esp`
7 (s)
+ t0 (s) 1673)
i el punt
qu`e que
aquesta
recta tangent
talla en
la les
involuta
0
lacions
dun
p`
e
ndol
provoquessin
un
error
en
la
mesura
del
temps,
Huygens
va
idear
un
sistema
ser`a (s) = (s) + t(s) (s) (atenci
o: s es par`ametre arc de , per`o no ho ser`a de ).
basat en les propietats de la cicloide. Considerem una cicloide invertida de par`ametre a, es a dir
() = (a( sin ), a(cos 1)), < < . Suposem que aquesta corba es rgida, construda
amb un determinat metall. Del v`ertex O de la cicloide (vegeu la figura) pengem un cordill amb
un pes a laltre extrem (punt P de la Figura 6). El cordill pot osil.lar, per`o en el seu moviment no
pot travessar mai la cicloide met`al.lica. A la figura hem designat per Q el punt de la cicloide en
qu`e el cordill deixa destar recolzat sobre la cicloide. La recta determinada per Q i P es tangent
a la cicloide. La corba que descriu lextrem lliure P del p`endol es ortogonal a les rectes tangents;
per tant, es una involuta de la cicloide. Si sagafa un cordill de longitud 4a aquesta corba es
una cicloide. Llavors el semiperode del p`endol (el temps que triga en anar des dun extrem a

Geometria Diferencial

a) Trobeu quina ha de ser la funci

o t(s) sabent que per a un s = c fixat (c) = (c) (a la figura
anterior, c seria el par`
ametre de la circumfer`encia corresponent al punt en qu`e la involuta
talla la circumfer`encia).
b) Interpreteu geom`etricament la parametritzacio obtinguda. (Indicacio: Podeu utilitzar un
cordill.)
c) Trobeu una parametritzaci
o de la involuta quan la corba inicial no est`a parametritzada
per larc sin
o per un altre par`
ametre.
d) Trobeu levolvent de la caten`
aria y = cosh x que passa pel punt (0, 1). Comproveu que es
tracta de la tractriu.
e) Trobeu parametritzacions de les evolvents de la circumfer`encia i de la cicloide.

16. Rellotges de p`
endol, Huygens, 1673. Per evitar que les variacions damplitud en les oscillacions dun p`endol provoquessin un error en la mesura del temps, Huygens va idear un sistema
basat en les propietats de la cicloide. Considerem una cicloide invertida de par`ametre a, es a dir
Geometria Diferencial, corbes
7
(t) = (a(t sin t), a(cos t 1)), < t < .
Suposem que aquesta corba es rgida, construda amb un determinat metall. Del v`ertex O de la
cicloide (vegeu la figura) pengem un cordill amb un pes a laltre extrem (punt P de la figura).

El cordill pot oscil.lar, per`

o en el seu moviment no pot travessar mai la cicloide met`al.lica. A
la figura hem designat per Q el punt de la cicloide en qu`e el cordill deixa destar recolzat sobre
la cicloide. La recta determinada per Q i P es tangent a la cicloide. Llavors la corba que descriu
lextrem lliure del p`endol es ortogonal
a les
per tant, es una evolvent (involuta)
Figura
6: rectes
P`endoltangents;
de Huygens
de la cicloide. Si sagafa un cordill de longitud 4a aquesta corba es una cicloide. Llavors el
semi perode del p`endol (el temps que triga en anar des dun extrem a la posicio dequilibri) es
15.(Levoluta.)
Diem que una
corba
regular
plana
es tarda
levoluta
duna
altra corba
regular
independent
de lamplitud
degut
a que
es el temps
que
un cos
en caiguda
lliure
sobre plana
una

si
i
nom
e
s
si

e
s
una
involuta
de
.
Suposeu
que

est`
a
parametritzada
per
larc.
Indiquem
cicloide en anar al punt mes baix. Calculeu la corba descrita per lextrem del p`endol i comproveu
peresnuna
(s) cicloide.
el vector normal (de la refer`encia de Frenet) de la corba en el punt de par`ametre s.
que
El punt en qu`e aquesta recta talla la corba ser`a (s) = (s) + t(s)n (s) (aqu s es el par`ametre
arc de , per`o no de ).

(a) Trobeu com ha de ser la funcio t(s) suposant que la curvatura de no sanul.la mai.
Interpreteu geom`etricament la parametritzacio de aix obtinguda (Indicacio: recordeu la
definicio de centre de curvatura).
(b) Trobeu una parametritzacio de an`aloga a lanterior quan est`a parametritzada per un
par`ametre arbitrari.

Geometria Diferencial

10

17. * Levoluta. Diem que una corba regular plana es levoluta duna altra corba regular plana
si i nomes si es una evolvent de . Dit duna altra manera, es lenvolupant de la famlia de
rectes normals de . Sanomena envolupant duna famlia de corbes a una corba que es tangent
a totes les corbes de la famlia.
a) Trobeu una parametritzaci
o de en funcio del par`ametre arc de , suposant que la cur.
vatura de no sanul la. (Indicacio: Poseu (s) = (s) + t(s)n(s)), on n(s) es el vector
normal de en el punt (s). Determineu llavors la funcio t(s).
b) Trobeu una parametritzaci
o de an`aloga a lanterior quan est`a parametritzada per un
par`ametre arbitrari.
c) Interpreteu geom`etricament la parametritzacio obtinguda. (Indicacio: Recordeu la definici
o
de centre de curvatura.)
d) Demostreu que la tangent de en el punt (s) es la normal de en el punt (s).
e) Considerem les normals a en dos punts propers s1 6= s2 i fem tendir s1 a s2 . Demostreu
que la intersecci
o daquestes normals convergeix a un punt de levoluta.
f) Trobeu levoluta de la cicloide.

18. * Deduu geom`etricament que levoluta de la tractriu es la caten`

aria.

19. * Relaci
o entre les curvatures duna corba i de la seva evoluta.
a) Trobeu la curvatura de la caten`
aria en par`ametre arc.
b) Trobeu la curvatura de la tractriu en el par`ametre indut per la caten`
aria.
c) Deduu una f
ormula general per la curvatura duna evolvent de en el par`ametre indut
per larc de .

Captol 2

Exercicis complementaris de corbes

planes
2.1
20.

C`
oniques

El.lipse. Siguin F1 i F2 dos punts del pla a dist`ancia 2c i a R, a > c. Posem b = a2 c2

2
(semieix menor), e = ac < 1 (excentricitat) i p = ba (par`ametre focal). Lel.lipse amb focus F1 i
F2 i semieix major a es el lloc geom`etric dels punts P del pla que verifiquen
d(P, F1 ) + d(P, F2 ) = 2a
a) Prenent el pol (origen de coordenades) en un dels dos focus i origen dangles a la semirecta
que luneix amb laltre proveu que lequacio de lel.lipse en coordenades polars es
r() =

p
1 e cos

i trobeu-ne la curvatura.
b) Prenent coordenades cartesianes centrades en el punt mig de F1 F2 (centre de lel.lipse) i
amb eix Ox a la semirecta OF2 proveu que lequacio de lel.lipse es
 x 2
a

 y 2
b

=1

c) Proveu que (t) = (a cos t, b sin t) es una parametritzacio regular de lel.lipse.

21. Interpretaci
o geom`
etrica de la curvatura de lel.lipse (tal com apareix als Principa
de Newton). Considereu lel.lipse (t) = (a cos t, b sin t).

11

x
a

y
b

=1

(c) Proveu que (t) = (a cos t, b sin t) es una parametritzacio regular de lel.lipse.
5.- (Interpretaci
o de la curvatura de lel.lipse) Considereu lel.lipse (t) = (a cos t, b sin t).
Geometria Diferencial

12

(a) Calculeu-ne la curvatura.

(b) Si P es el punt de lel.lipse corresponent a un cert valor del par`ametre t, sigui r la recta
El.lipse a r que passa pel centre de lel.lipse
tangent a lel.lipse per P . Sigui s Figura
la recta1: paral.lela
(vegeu la figura). Sigui Q un dels dos punts dinterseccio de la recta s amb lel.lipse i sigui
q la dist`
ancia entre el centre de lel.lipse i el punt Q. Sigui m la dist`ancia entre les dues
(a) Calculeu-ne. la curvatura.
rectes paral leles r i s. Proveu que la curvatura k(t) de lel.lipse en el punt P de par`ametre
m/q 2 .de lel.lipse corresponent a un cert valor del par`ametre t, sigui r la recta
(b) tSiesPigual
es ela punt
tangent a lel.lipse per P . Sigui s la recta paral.lela a r que passa pel centre de lel.lipse
(vegeu la Figura 1). Sigui Q un dels dos punts dinterseccio de la recta s amb lel.lipse i
sigui q la dist`ancia entre el centre de lel.lipse i el punt Q. Sigui m la dist`ancia entre les dues
22. Altra
expressi
de rlai curvatura
perla acurvatura
les c`
oniques.
corba
i
.leles
rectes
paralo
s. Proveu que
(t) deDonada
lel.lipseuna
en el
puntPdiferenciable
de par`ametre
un punt
sobrea ella,
t eP
s igual
m/q 2la. subnormal per P es el segment de la recta normal que va de P al tall
amb leix x. Denotem per N la longitud de la subnormal.
Proveu que la curvatura de lel.lipse ( xa )2 + ( yb )2 = 1 es
k=

p2
N3

`
on p = b2 /a es el par`
ametre de lel.lipse. Obviament
k = k(x) i N = N (x). Proveu el mateix per
y 2
x 2
abola y 2 = 2px.
a la hip`erbola ( a ) ( b ) = 1 i la par`
23.

Hip`
erbola. Siguin F un punt del pla, d una recta a dist`ancia de F i e > 1. Posem
p
ep
p
p = e,
c= 2
,
a= 2
,
b = c2 a2 .
e 1
e 1

La hip`erbola amb focus F , directriu d i excentricitat e es el lloc geom`etric dels punts del pla tals
que
d(P, F ) = e d(P, d).
a) Prenent F com a pol i com a origen dangles la semirecta per F perpendicular a d i que no
talla a d, proveu que lexpressi
o de la hip`erbola en coordenades polars es
r() =

p
.
1 e cos

Geometria Diferencial

13

b) Prenent ara coordenades cartesianes amb origen O en el punt de coordenades polars r = c,

= (centre de la hip`erbola) i amb eix Ox a la direccio OF , proveu que lequacio de la
hip`erbola es
 x 2  y 2

= 1.
a
b
c) Proveu que (t) = (a cosh t, b sinh t) es una parametritzacio regular de la hip`erbola.

2.2
24.

Contacte

Siguin (t) i (t) corbes definides en un mateix entorn del zero. Suposem
(r) (0) = (r) (0),

0 r k.

Suposem que existeix R tal que

(k+1) (0) (k+1) (0) = 0 (0).
Demostreu que podem reparametritzar de manera que (derivant ara respecte daquest nou
par`ametre) tinguem
(r) (0) = (r) (0), 0 r k + 1.
k+1

u
Indicacio: t = u + (k+1)!

Donades
25. Siguin (t) i (t) corbes definides en un mateix entorn del zero. Suposem que existeixen funcions
diferenciables invertibles h(s) i g( ) tals que si fem el canvi de variable t = h(s) i t = g( ) tenim
d(r)
d (r)
(0) =
(0),
r
ds
d r

0 r k.

(2.1)

Suposem h(0) = g(0) = 0.

Demostreu que existeix una funci
o t = f (u) tal que
d(r)
d (r)
(0)
=
(0),
dtr
dur

26.

0 r k.

(2.2)

Siguin (t) i (t) corbes definides en un mateix entorn del zero. Suposem
(r) (0) = (r) (0),

0 r k.

(2.3)

Geometria Diferencial

14

Demostreu que (t) i (t) tenen un contacte dordre k en t = 0 si i nomes si

(k+1) (0) (k+1) (0),

i 0 (0)

son linealment independents.

Recordeu que dues corbes tenen un contacte dordre almenys k en un punt si se les pot reparametritzar de manera que en aquest punt coincideixin les corbes i les seves derivades (respecte
daquests nous par`
ametres respectivament) fins lordre k. El contacte es dordre k quan es dordre
almenys k i no es dordre almenys k+1. Es pot veure (problema 25) que en lloc de reparametritzar
les dues corbes es pot deixar una delles fixa i reparametritzar nomes laltre.

27. Estudieu el contacte de les corbes planes

(t) = (sin t, 1 + t +
(t) = (t

12t2 + 4t3 + t4
)
24

t3 t
,e )
6

en t = 0.

28. Calculeu lordre de contacte a lorigen de les dues corbes de R2 definides per (t) = (t t3 , t cos t)
i (t) = (t, sin t).

29. Siguin (t) i (t) corbes definides en un mateix entorn del zero. Sigui s el par`ametre arc de
(t) i el par`
ametre arc de (t), i suposem que valen 0 en t = 0. Demostreu que (t) i (t)
tenen un contacte dordre k en t = 0 si i nomes si
dr
dr
(0)
=
(0),
dsr
d r
i

0 r k,

dk+1
dk+1
(0)
=
6
(0).
dsk+1
d k+1

Captol 3

Corbes a R3
30. Considerem una corba : I R3 i un vector ~v R3 . Suposem que (t0 ) i 0 (t) son ortogonals
a ~v per a tot t I. Demostreu que (t) es ortogonal a ~v per a tot t.
31. Considerem una corba : I R3 i un vector fix ~v R3 . Demostreu que si 0 (s) es ortogonal
a ~v per a cada s I llavors la corba es plana.
32.

Tenim una corba parametritzada : I R3 tal que 00 es id`enticament zero. Qu`e podem dir
de ?

33.

Sigui : I R3 una corba regular amb curvatura identicament nul.la. Demostreu que (I)
est`a continguda en una lnia recta.

34. Demostreu que una corba regular (s) te imatge continguda en una recta si i nomes si 00 (s)
es proporcional a 0 (s).

35.

Sigui : I R3 una corba regular. Demostreu que si totes les seves rectes tangents passen
per un punt fix, llavors la traca de est`a continguda en una recta.

36. Sigui : I R3 una corba regular tal que totes les seves rectes tangents son paral.leles a una
recta fixa. Demostreu que la imatge de est`a continguda en una recta.

37. Sigui P un punt de R3 que no est`

a contingut en la imatge de la corba : I R3 . Sigui s0 I
tal que el punt (s0 ) es el punt de la corba mes proper a P . Demostreu que 0 (s0 ) es ortogonal
al vector (s0 ) P .
15

Geometria Diferencial
38.

39.

16

Sigui : I R3 una corba regular amb curvatura mai nul.la. Demostreu que es plana si
i nomes si tots els plans osculadors s
on paral.lels a un pla fix. Proveu tambe que es plana si
i nomes si la torsi
o de es id`enticament zero. Descriviu una corba regular continguda en dos
plans.

Considerem laplicaci
o de R en R3 de classe C definida per

2
(t, 0, e1/t ) per t > 0
2
(t) =
(t, e1/t , 0) per t < 0

(0, 0, 0)
per t = 0.

a) Comproveu
p que es una corba regular i que la seva curvatura nomes sanula als punts t = 0
i t = 2/3.

b) Comproveu que el lmit dels plans osculadors quan t tendeix a 0 per la dreta es el pla y = 0
i que en canvi quan t tendeix a 0 per lesquerra es el pla z = 0. Malgrat aix`o la torsio es
pot definir com 0 encara que la corba no sigui plana.

40. Sigui : I R3 una corba regular amb curvatura mai nul.la. Demostreu que si totes les
seves rectes normals passen per un mateix punt aleshores la traca de est`a continguda en una
circumfer`encia.

41. Sigui : I R3 una corba regular amb k(s) 6= 0 per a tot s I. Demostreu que si tots els
plans osculadors de passen per un punt fix llavors la corba es plana.

42. Comproveu que la corba (t) = (t cos t, t sin t, t) te la imatge sobre un con de R3 . Calculeu la
velocitat i lacceleraci
o de en el v`ertex del con.

3.1

Par`
ametre arc

43. Determineu una parametritzaci

o per larc de les corbes definides per
a) y = log x
b) x2/3 + y 2/3 = a2/3
c) (t) = (et sin t, 1, et cos t)
d) (t) = (cosh t, sinh t, t)

Geometria Diferencial

17

e) (t) = (t, t2 , t3 )
f) x2 /a2 + y 2 /b2 = 1.

44. Espiral logartmica. Considerem la corba plana : R R2 definida per

(t) = (aebt cos t, aebt sin t)
amb b < 0 < a.
a) Estudieu el comportament de quan t tendeix a +.
b) Proveu que 0 (t) (0, 0) quan t i que
Z t
lim
|0 (s)| ds
t t
0

es finit. Es a dir que te longitud finita a tot interval de la forma [t0 , ).

3.2

Curvatura i torsi
o

45. Sigui : I R3 una corba regular de curvatura mai nul.la. Sigui v(t) = |0 (t)| la seva velocitat
escalar. Proveu que

(0 , 00 , 000 ) = (T, N, B) 0 kv 2
3
0 0 kv
i deduu les f`
ormules

k=
T =

46.

|0 00 |
v3

h0 00 , 000 i
|0 00 |2

0 00
0
,
N
=
B

T,
B
=
.
|0 |
|0 00 |

Trobeu la curvatura, la torsi

o i el triedre de Frenet de les corbes seg
uents:
a) (t) = (t, t2 , t3 ).
2

1t
b) (t) = (t, 1t
es que la corba es plana i determineu el pla que la conte.
t , t ). Proveu a m

c) (t) = (et , et , 2 t).

d) (t) = (2t, log t, t2 ).

Geometria Diferencial

18

e) (t) = (3t t3 , 3t2 , 3t + t3 ). En aquest cas proveu que k = .

47. Sigui (s) una corba tal que curvatura i torsio no sanul.len mai. Demostreu que el coneixement
del vector binormal B(s) determina la curvatura k(s) i el valor absolut de la torsio (s).

48. Sigui (t) una corba regular i t0 un valor del par`ametre pel qual la curvatura k(t0 ) 6= 0. Sigui
la projeccio ortogonal sobre el pla osculador de en t0 . Proveu que el valor k0 (t0 ) de la curvatura
de la corba projectada 0 = coincideix amb k(t0 ).
49. Sigui (s) una corba regular. Suposem que la curvatura k i la torsio no sanul.len en cap punt
de la corba.
a) Demostreu que
(N N 0 ) N 00
=
kN 0 k2

k 0

k 2
+

(3.1)

b) Demostreu que si s es el par`

ametre arc, es coneix N en tot punt i en s0 coneixem el quocient
k(s0 )
, llavors podem calcular k i en tot punt de la corba (i per tant, la corba, llevat de
(s0 )
moviments rgids).

50. Trobeu una corba parametritzada per larc amb curvatura k(s) = 1/s, torsio (s) = 0, que passi
pel punt (1, 0, 0) quan s = 1 i que, en aquest punt, el seu triedre de Frenet sigui la base can`onica
de R3 .

51. Sigui una corba que te curvatura constant = 3 i torsio constant = 4 i quan s = 0 passa
per (0, 0, 0) amb triedre de Frenet T (0) = (1, 0, 0), N (0) = (0, 1, 0), B(0) = (0, 0, 1). Trobeu la
parametritzaci
o per larc de .

52. Trobeu totes les corbes parametritzades per larc : R R3 que tinguin vector binormal
B(s) = 12 (sin s2 , cos s2 , 1) i torsi
o positiva.

Geometria Diferencial

3.3

19

H`
elixs

53. Una h`elix es una corba tal que les seves tangents formen un angle constant amb una direcci
o
fixada (aquesta es la direcci
o de leix de lh`elix).
a) Proveu que es una h`elix si i nomes si les seves normals son paralleles a un pla fixat.
b) Demostreu que si la torsi
o no sanulla, llavors

k(s)
= ctt caracteritza el fet de ser h`elix.
(s)

c) Quin invariant permet distingir una h`elix dextr`ogira duna h`elix lev`ogira?
d) Proveu que tota h`elix es pot escriure com (s) = (s) + s ~v on (s) es una corba plana
continguda en un pla perpendicular a leix de .
e) Comproveu que la corba (t) = (a cos t, a sin t, bt) es una h`elix (sanomena h`elix circular).
Trobeu leix i la corba plana associada.
f) Vegeu que el lloc geom`etric dels centres dels cercles osculadors duna h`elix circular es una
altra h`elix circular coaxial i del mateix pas.

54.


s
s
s
Considerem la corba (s) = a cos( ), a sin( ), b , amb s R i c2 = a2 + b2 .
c
c
c
a) Demostreu que est`
a parametritzada per larc.

b) Determineu la curvatura i la torsio de .

c) Determineu el pla osculador.
d) Demostreu que les rectes que tenen direccio N (s) i passen per (s) tallen leix Oz amb
angle constant igual a 2 .

3.4

Indicatrius

55. Sigui una corba regular parametritzada per larc, amb curvatura mai nul.la. Definim la seva
indicatriu tangent com la corba esf`erica 1 := 0 . Trobeu la curvatura k1 i la torsio 1 de 1 en
funcio de la curvatura k i la torsi
o de . Deduu que 1 es plana si i nomes si k es constant.
Doneu una definici
o dindicatriu binormal i deduu formules an`alogues.

56. Sigui : I R2 una corba regular plana i t : I S 1 la seva indicatriu de les tangents.
Fixem un punt s0 I. Donat s I denotem per L(s) (resp. Lt (s)) la longitud de larc de

Geometria Diferencial

20

(resp. t) entre s0 i s. Demostreu que la curvatura k(s0 ) de en s0 es igual al lmit del quocient
Lt (s)
L(s) quan s s0 .

3.5

Darboux

57. El triedre de Frenet duna corba est`

a format per vectors lliures i podem pensar, doncs, que en
variar el par`
ametre t de la corba, tenim una famlia de triedres que es mouen amb un punt fix
ben sabut que quan un cos rgid (en aquest cas, el
(per exemple, lorigen de coordenades). Es
triedre) es mou amb un punt fix, el moviment es un gir infinitesimal al voltant dun eix.
Trobeu la velocitat angular en que gira el triedre de Frenet duna corba.

Captol 4

Exercicis complementaris de corbes a

lespai
4.1

Longitud

58. Sigui : I R3 una corba diferenciable i [a, b] I un interval tancat. Per a cada partici
oP
de [a, b] de la forma a = s0 < s1 < < sn = b considerem la suma
l(, P ) =

n
X
i=1

Definim la norma |P | de P per

|(si ) (si1 )|.

|P | = max(si si1 )

i = 1, . . . , n.

Demostreu que > 0, existeix > 0 tal que, si |P | < , aleshores

Z b



0

| (t)| dt l(, P ) < .

a

59. (a) Sigui : I R3 una corba contnua. Utilitzeu les aproximacions poligonals del problema
anterior per a donar una definici
o raonable de longitut dun arc de .
(b) Considerem la corba : [0, 1] R2 definida per
(t) = (t, t sin(/t))
(0) = (0, 0).

per a t 6= 0

1
t n1 es, com a mnim, 2/(n + 12 ).
Demostreu que la longitut darc de corresponent a n+1
Utilitzeu
fet per demostrar que la longitut darc de a linterval 1/N t 1 es mes gran
PNaquest
1 1
que 2 j=1 j+1 i, per tant, tendeix a infinit si N .

60. (La lnia recta d

ona la distancia mes curta entre dos punts) Sigui : I R3 una corba de
classe C 1 i [a, b] I. Posem p = (a), q = (b).
21

Geometria Diferencial

22

a) Demostreu que, per a qualsevol vector ~v amb |~v | = 1, es compleix

Z

(q p) ~v =
b) Posem ~v =

qp
|qp| .

(t) ~v dt

|0 (t)| dt.

Demostreu que
L() :=

|0 (t)| dt |(b) (a)|.

c) Demostreu que si L() = |(b) (a)| llavors la corba es una reparametritzacio duna
lnia recta.

4.2

Curvatura i torsi
o

61. Trobeu la curvatura, la torsi

o i el triedre de Frenet de la corba donada per (t) = ( 45 cos t, 1
3
sin t, 5 cos t). Comproveu que aquesta corba es una circumfer`encia i determinar el seu centre i
el seu radi.

62. Trobeu la curvatura, la torsi

o i el triedre de Frenet de la corba (s) = (cos 1t , sin 1t , 0), s R.
63. Trobeu la curvatura, la torsi
o i el triedre de Frenet de les corbes de R3 definides per
a) (t) = (a(t sin t), a(1 cos t), bt).
b) (t) = (t, 3 + cosh t, 1).
c) y = f (x), z = g(x) on f, g s
on funcions diferenciables.
Si alguna de les anteriors corbes es plana, escriviu lequacio del pla que la conte.

64. Volta de Viviani. Sigui C la corba interseccio de lesfera x2 + y 2 + z 2 = 1 amb el cilindre

x2 + y 2 y = 0. Calculeu la curvatura i la torsio de C.
Indicacio: Comproveu que C pot ser parametritzada per
1
1 1
t
(t) = ( sin t, + cos t, sin ).
2
2 2
2

Geometria Diferencial

23

65. Doneu lexpressi

o de la curvatura i la torsio duna corba definida implcitament. Vegeu: R. Goldman, Curvature formulas for implicit curves and surfaces, Computer Aided Geometric Design 22
(2005) 632658.
66. Trobeu una corba parametritzada per larc amb curvatura k(s) = s, torsio (s) = 0, que passi
per lorigen quan s = 0 i que, en aquest punt, el seu triedre de Frenet sigui

2 2
T (0) = (
,
, 0)
2
2

2
2
N (0) = (
,
, 0)
2
2
B(0) = (0, 0, 1).

67. Calculeu la curvatura i la torsi

o de les corbes de R3 definides per
(t) = (cos t, sin t, 3t)

2+ 2
1p
3
(s) = (
s+
1 s2 + ( 2 2) arccos s + 1,
4
2
4

2+ 2
1p
3
s+
1 s2 + ( 2 2) arccos s + 2,
4
2
4
2+ 2
1p
3
s+
1 s2 + ( 2 2) arccos s)
4
2
4

on t (0, ) i s (1, 1). Decidiu si es possible transformar la corba en per medi duna
transformaci
o rgida de R3 i un canvi de par`ametre.

Es possible transformar la corba en la corba

(s) = (

p
p
p
8s
2s
+ 3 1 s2 + 3 arccos s + 1, 1 s2
+ 2, 3 arccos s 1 s2 )
7
7

per medi duna transformaci

o rgida de R3 i un canvi de par`ametre?

68. Corbes de Bertrand. Siguin := (t) i := (t) dues corbes diferents tals que per a cada
t (a, b) la recta normal a en el punt (t) coincideix amb la recta normal a en el punt (t).
La curvatura k(t) i la torsi
o (t) de en el punt (t) son no nul.les en tot punt.
a) Proveu que existeix una constant r 6= 0 tal que (t) = (t) + rN (t), t (a, b), on N (t) es
el vector normal a la corba en el punt (t). En particular la dist`ancia entre (t) i (t)
es constant.
b) Proveu que langle entre els vectors tangents a i en els punts (t) i (t) es constant
(Indicaci
o: deriveu T (t) T (t)).

Geometria Diferencial

24

c) Proveu que hi ha una relaci

o lineal entre la curvatura i la torsio de (de la forma A k(t) +
B (t) = 1, on A, B s
on constants). (Indicacio: Useu lapartat b).

4.3

H`
elixs

69. Comproveu que la corba definida per

Z
Z
a
a
b
(s) = (
sin (s)ds,
cos (s)ds, s),
c
c
c
amb a2 +b2 = c2 , i on (s) es qualsevol funcio amb 0 6= 0, compleix que

a
k(s)
= (en particular,
(s)
b

es una h`elix).

70. Considereu la corba parametritzada (t) = (cosh t, sinh t, t), t R.

a) Trobeu-ne la curvatura i la torsi

o. Demostreu que es una h`elix.

b) Trobeu el par`
ametre arc de .

71. Trobeu les h`elixs esf`eriques.

4.4

Envolupants

72. Sigui a(s)x + b(s)y + c(s)z + d(s) = 0 lequacio depenent del par`ametre s dun pla variable Ps de
R3 . Quines condicions han de complir les funcions a, b, c, d perqu`e existeixi una corba = (s)
que tingui Ps com pla osculador per a cada s?
73. Sigui I un interval obert de R3 i siguin x, v : I R3 funcions vectorials diferenciables. Denotem
per Ds la recta de R3 de vector director v(s) i que passa per x(s). Diem que : I R3 es
una corba envolupant de la famlia {Ds } si, per cada s I, (s) Ds i, en els punts en que
0 (s) 6= 0, Ds es la recta tangent a la corba.
a) Demostreu que {Ds } admet una corba envolupant si i nomes si hi ha funcions diferenciables
a(s) i b(s) tals que x 0 (s) + a(s)v 0 (s) + b(s)v(s) = 0.

b) Demostreu que una condici

o suficient perque {Ds } admeti una corba envolupant es que per
a cada s I es compleixi v(s) v 0 (s) 6= 0 i x 0 (s) (v(s) v 0 (s)) = 0.

Geometria Diferencial

4.5

25

Cercle osculador

74. Donada una corba regular amb curvatura no nula a cada punt anomenarem pla osculador de
en el punt (s) al pla que passa per (s) i es paral.lel als vectors T (s) i N (s).
a) Demostreu que el pla osculador de en el punt (s) es el lmit dels plans que passen per
(s + h1 ), (s + h2 ) i (s + h3 ) quan h1 , h2 , h3 0.
b) El lmit dels cercles que passen per (s + h1 ), (s + h2 ) i (s + h3 ) quan h1 , h2 , h3 0
es un cercle del pla osculador amb centre a la recta que passa per (s) i que te N (s) com
vector director i amb radi igual a 1/k(s) (aquest cercle sanomena cercle osculador de en
el punt (s)).
75. Sigui : I R3 una corba regular amb curvatura mai nul.la. Demostreu que si tots els centres
dels cercles osculadors de estan continguts en una recta aleshores es una circumfer`encia.
Indicacio: recordeu que el centre del cercle osculador de en el punt (s) es
(s) = (s) +

1
N (s).
k(s)

76. Demostreu que el lloc geom`etric dels centres dels cercles osculadors es una corba tal que la seva
tangent en cada punt es ortogonal a la tangent de la corba inicial en el punt corresponent.

77. Vegeu que en un punt que no sigui extrem de la curvatura duna corba plana, la corba travessa
el cercle osculador en aquest punt.

78. Demostreu que cercles osculadors pr`

oxims duna corba plana no es tallen.

4.6

Esfera osculadora

79. Una corba de R3 es diu esf`erica si existeix una esfera que la conte.
a) Sanomena esfera osculadora a una corba en un punt (s) al lmit de les esferes que passen
per (s) i tres punts pr`
oxims. Demostreu que el centre de lesfera osculadora en el punt
(s) es :
1
0 (s)
c(s) = (s) +
N (s) + 2
B(s)
(s)
(s) (s)
on s es el par`
ametre arc.

Geometria Diferencial

26

1
1
b) Denotem R(s) = k(s)
i (s) = (s)
els inversos de la curvatura i la torsio duna corba (s).
Suposem s par`
ametre arc. Suposant que R0 6= 0 demostreu que (s) es una corba esf`erica
2
si i nomes si R + (R0 )2 = a2 , on a es una constant.

c) Demostreu que la corba (t) = (a, 1, 0) + (a cos t, a sin t, 2a sin(t/2)) es esf`erica (Indicaci
o:
En aquest cas es mes f`
acil trobar el centre i el radi de lesfera on est`a continguda la corba
(t), per exemple fent un dibuix).

80. Sigui una corba regular. Demostreu que

a) est`a sobre una esfera de centre P si i nomes si 0 (t) es ortogonal a (t) P per a tot t.
Apliqueu-ho a la corba (t) = (a sin2 t, a sin t cos t, a cos t).
b) te rapidesa constant si i nomes si 00 (t) es ortogonal a 0 (t) per a tot t.

81. Trobeu els plans osculadors, les circumfer`encies osculadores i les esferes osculadores de la corba
cert, en general, que les esferes osculadores travessen la corba?
(t) = (t, t2 , t3 ). Es