MOTORS DE

CORRENT ALTERN
Electrotcnia
Glria Garca 2010-2011

Corrent continu
Quan els electrons es mouen en el mateix sentit
La intensitat i el voltatge sn constants al llarg del temps
IoV

t
Cumpleix la llei dOhm: V = IR
Quan circula per les resistncies es desprn calor (E Joule)
Quan circula per les bobines es genera un camp magntic
No sutilitza amb els condensadors

Corrent altern
Els electrons canvien de sentit de moviment cada cert temps
La intensitat i el voltatge no sn constants i varien depenent
temporalment de la funci trigonomtrica sinus.
I
T

Al temps que triga en repetir el senyal: PERIODE (T)

Al nombre de vegades que el senyal es repeteix cada segon
FREQNCIA (f) i es mesura en Hertzis (Hz) Espanya: 50 Hz

Motors de CA classificaci
Velocitat de gir del rotor:

Sncrons: el rotor gira a la velocitat del camp. El rotor

salimenta de cc.
Asncrons: el rotor gira ms a poc a poc que el camp. I
segons la seva fabricaci poden ser:

Tipus de ca:

Rotor amb bobines en curtcircuit

Rotor en gbia desquirol

Monofsics
Trifsics
Polifsics

Per qu triar un determinat tipus de

motor?.
Els

motors cc s'usen quan el valor del

seu fcil i precs control de velocitat
justifica el seu alt cost i manteniment.
Els motors sncrons es reserven principalment
per a installacions grans on la seva alta
eficincia compensa els seus alts costos
dinstallaci. Tenen poca aplicaci industrial.
5

Per qu triar un determinat tipus de

motor?.
Els

motors asncrons o dinducci sutilitzen

on es tenen com a necessitats ms importants
la fiabilitat i el baix cost, per aquesta ra sn
els que sutilitzen ms industrialment
(90%).

Motors sncrons
El

corrent de linductor es subministrat des

de lexterior per una font de CC.

Linductor
Baixa

s el rotor.

aplicaci industrial.

Constituci motors CA sncrons

Estator:

Carcassa exterior
Corona interior amb ranures tallades a on es
situaran tantes bobines com fases. En els
motors trifsics les bobines estan desfasades
120 i estan connectades a les tres fases de CA.
No hi ha connexi elctrica entre les bobines
de lestator i rotor.

Motors de CC/CD
Saplica corrent continu en
lindut (rotor) i en linductor.
(estator)
Es creen camps magntics
en les bobines inductores i en
les indudes

Motors de CA
Saplica corrent altern

En el rotor sindueix una fem

induda.

Lestator t un camp magntic

La velocitat augmenta amb la Es regula la velocitat amb
tensi aplicada
variadors electrnics de
freqncia
Par motor: proporcional al
Par motor: depn del camp
corrent de lindut i al fluxe
giratori
del camp magntic de
linductor
Parts bsiques: Inductor,
Parts bsiques: Estator i rotor
indut, collector
Perden velocitat de gir amb
Perden velocitat de gir amb la
la crrega
crrega
T9velocitat variable
Funcionen a velocitats fixes
No poden operar a velocitats

Es poden utilitzar en
aplicacions de baixa i alta
potncia
Sutilitzen per alimentar
dispositius que requereixen
una entrada de potncia
variable
Sn motors monofsics

Son ms econmics de
fabricar

Sutilitzen quan la velocitat

del motor ha de ser
controlada

Poc control de la velocitat

Tipus:
De excitaci Independent
Sri, parallel i compound

Tipus:
Motor dInducci (Motor Asncron)
Motor Sncron

Par dengega molt fort

Par dengegada baix

Aplicacions: Elevadors,
Ferrocarrils
Per treball pesat

Aplicacions Industrials

10

Sn compatibles amb la majoria

dels aparells moderns

Poden ser monofsics o trifsics

Per treball amb precisi

Constituci motors CA sncrons

Rotor:

11

Alimentaci amb CC.

Barres de Cu o Al formen un cilindre unides pels
extrems per anells metllics.
Bobines inductores situades sobre les barres
formant pol nord i sud alternativament.
Anells de fregament metllics: que envolten un
extrem de leix i que estan allats entre ells. Cada
bobina est connectada a un dels anells i aquests
mitjanant les escombretes es connecten a
lexterior.

Tipus de motors CA sncrons

Alimentaci DC

Anells de
fregament

Pols sortints

Rotor bobinat

12

Tipus Pols Sortints

Estator ranurat

Tipus de motors CA sncrons

Alimentaci DC

Anells de fregament

Rotor bobinat tipus llis

13

Estator ranurat

Motor sncron

14

Motor sncron trifsic

15

16

Funcionament motor sncron

Es

necessita un CC pel bobinatge inductor

del rotor i un CA pel bobinatge de lestator o
indut.
Un sistema trifsic de corrents circulant pels
bobinats de lestator, produeix un camp
magntic giratori que interacta amb el camp
magntic del rotor produint un parell al eix de
la mquina.
17

Camps magntics giratoris

18

Els motors de ca estan

basats en els camps
magntics giratoris.

Camps magntics giratoris

Perqu

el camp sigui giratori es necessiten

dues condicions:

19

Les bobines en lestator han destar desplaadas

un angle (120).
Els camps sinusodals han destar desfasats en el
temps (1/3 de perode).

Camps magntics giratoris

20

Cada bobina crea un camp magntic longitudinalment

amb el seu eix per dintensitat i sentit variable com el ca
dalimentaci i es representa per un vector.
En tot moment el camp magntic resultat s la suma dels
tres creats per a cada bobina. El vector resultat t una
longitud fixa i gira a velocitat cte al voltant del seu origen.
Si es permuten entre si dues de
les fases es veu com el camp magntic inverteix el
seu sentit de gir.

Camps magntics giratoris

21

Funcionament motor sncron

La

22

circulaci del cc pel rotor crea un camp

magntic Br i la seva direcci i sentit
sestableix seguint el regla del tirabuix o m
dreta.
En lestator a on poden haver 2 o 3 bobines es
crea un camp magntic giratori. Degut a la
seva alimentaci ca sinusodal el camp
magntic t una direcci i valors instantanis
que varian amb la mateixa freqncia.

Funcionament motor sncron

23

24

Corba dels motors sncrons

PUNT NOMINAL DE TREBALL:

P
A
R

Quan es varia el
valor de la crrega
la n es mant cte:

SR

25

Velocitat Sincrnica

N 0 N PC
100(%)
N PC
=0

Qu passa quan augmenta la

crrega si la ns s cte?:

26

Saplica a canvi un par torsor ms gran.

El rotor perd sincronisme perqu no segueix el
camp giratori de lestator, llisca, frena i comena a
vibrar.
El motor necessita ms potncia dalimentaci i
ha de augmentar el cos i disminuir :
P= 3VfIfcos
Els motors sncrons es comporten com una
batria de condensadors per aix es connecten
en derivaci a la xarxa en buit.

Engegada dels motors sncrons

No

27

poden engegar-se sols perqu el motor

vibra molt i sescalfa sense arribar a girar.
Reduir la velocitat de gir del camp
magntic de lestator: es varia la freqncia
dalimentaci de les bobines de lestator i es
baixa el voltatge de les fases.
Utilitzaci dun motor extern per accelerar
el rotor fins que assoleixi la ns i es fa sempre
en buit.

Engegada dels motors sncrons

Utilitzaci de bobinatges esmortedors al rotor:
connectades entre s i no amb les bobines del rotor.
Quan sengega el motor es crea el camp magntic
giratori BS i alhora a les bobines esmortedes una
=Bslv i la circulaci daquesta crea un 2n camp
magntic BESM i la interacci dels dos camps creen un
moment torsor i el rotor comena a girar. En el moment
dacceleraci es fa passar CC per les bobines del rotor
assolint-se la ns.
Donen gran estabilitat al motor, si la ns disminueix
saccelera per laparici del BESM.

28

Motor asncrn trifsic

Funciona

grcies als fenmens dinducci

electromagntica.
Sn els ms utilitzats industrialment:

29

La

Sencills
Fcil manteniment
Mantenen bastant estable la n per diferents rgims
de crrega.
Bon parell dengegada

seva n es regula mitjanant lalimentaci

amb variadors electrnics de freqncia.

Constituci: Estator del m. Asncron

Xapes

30

magntiques
ranurades a on es situen les
bobines.
Les tres bobines es
desplacen 120 i es poden
connectar en estrella o en
triangle. Cada bobina es
connectar a una fase de
corrent altern del sistema
trifsic dalimentaci.

Constituci: Rotor del m. Asncron

Bobinat:

t bobines estan
muntades sobre xapes ranurades
formant pols que han de coincidir
en el nombre amb els de lestator.
Els terminals de les bobines
suneixen als anells de fregament
que estan allats entre s. Permet
la connexi amb lexterior
mitjanant escombretes.

31

Tipus de motors asncrons

Rotor bobinat

32

Constituci: Rotor del m. Asncron

Gbia

desquirol: barres dAl situades o

fusionades sobre les ranures del rotor
curtcircuitades pels seus extrems.
No hi ha possibilitat de connexi amb
lexterior.

33

Tipus de motors asncrons

Rotor en Gbia desquirol

34

Motor asncron Gbia dEsquirol

35

Smil de funcionament m. Asncron

Motor sncron: si fem girar un

imant en forma U a ns alvoltant
duna agulla imantada aquesta
girar n=ns.

Motor asncron: si fem girar

un imant a ns alvoltant duna
massa circular metllica
aquesta girar n<ns.

36

Funcionament del m asncron

A

37

lestator es crea un camp magntic giratori

perqu es fa passar corrent altern per cada
una de les tres bobines. Aquest camp talla
els conductors del rotor i per inducci
electromagntic es genera una , un corrent
indut i per tant un nou camp magntic. La
interacci dels dos camps magntics origina
un par motor que fa que el motor giri en el
mateix sentit que el camp magntic de
lestator.

Funcionament del m. asncron

La

velocitat del rotor mai pot assolir la

velocitat del camp magntic giratori. Si fos
aix, el moviment relatiu entre els dos
sanullaria, el camp magntic deixaria de ser
variable, no sinduiria una fem al rotor i per
tant no existiria par motor.
La velocitat del rotor s asncrona i sempre
ms baixa que la del camp giratori.
38

Velocitat asncrona del rotor

39

Camp magntic giratori (Ns)

Marca de referncia en el rotor (Nr)

eraci de camp magntic giratori

40

Funcionament del m. asncron

41

42

Quina s la
velocitat del
motor
asncron?

Velocitat de lliscament (nllisc):

n ns n f (Tload )
60 f
f
ns
120
pp
p

rev / min

Lliscament (S): diferncia entre la ns i

la velocitat de gir (n).

n ns n s
s

ns
s
ns
s
n rev/minute,
radians/segon

43

n
2
60

Lliscaments motors asncrons

Per una freqncia de 50 Hz:

44

45

Corba dun motor asncron trifsic

Engegada: n=0, Iabs=6-8 In i
el M=1,5 MN. Permet engegar amb

46

crregues molt grans.

Acceleraci: I es va redunt, el M
disminueix al principi i desprs torna a
augmentar fins arribar al Mmax quan

la n de gir s 75% la nn i s
tamb disminueix.
Velocitat nominal de
sincronisme: la intensitat com
el parell sn molt petits.

Corba par-velocitat amb crrega

47

La nn sassoleix
quan el par
resistent=par
motor. El motor
s estable i
apartir daquest
punt es descriu
una zona lineal
de treball del
motor. Si creix
la n disminueix
el M. Una petita
disminuci de
la n incrementa
molt el M.

Connexi dels motors asncrons

Connexi estrella

48

Connexi triangle

Tensions dun motor trifsic

Quan observem la placa de caracterstiques dun motor trifsic

apareixen 2 tensions 230/400V
La menor s la de TRIANGLE

49

La gran s la dESTRELLA

Engegada dels motors asncrons

Quan

50

es connecta directament el motor a la

xarxa absorbeix una I tan gran que pot
afectar a la duraci dels aparells de connexi
i de les lnies dalimentaci.
Les
companyies denergia prescriuen
reglaments
per
reduir
els
corrents
dengegada a uns valors acceptables.
Lengegada directa est permesa a motors
petits amb potncia inferior a 5,5 kW.

Engegada directa

51

Sistemes dengegada redunt el V

Reducci

de la tensi dalimentaci del

motor: tamb es disminueix el par
dengegada perqu al disminuir el V, el fluxe
de lestator disminueix al igual que la f.e.m
induda i la I rotrica. El M disminueix amb
el quadrat de la tensi.

52

Sistemes per reduir el voltatge

dalimentaci
Engegada

estrella-triangle.
Engegada amb resistncies estatriques.
Engegada amb resistncies rotriques.
Engegada per autotransformador.

53

Engegada estrella-triangle

54

Engegada estrella-triangle

55

Engegada estrella-triangle

56

Engegada per resistncies

estatriques
Consisteix

57

en reduir la tensi que produeixen

unes resistncies connectades en srie amb
lestator.
Inconvenient: la I disminueix duna forma lineal
amb la caida de tensi, en canvi el M
disminueix amb el quadrat de la caiguda de
tensi. Per tant saplica en motors a on el M
dengegada resistent es baix.
En general es fa servir poc, en cas durgncia.

Engegada per resistncies

estatriques

58

Engegada per resistncies

estatriques

59

Engegada per resistncies

estatriques

60

Engegada per resistncies

rotriques
Noms

s vlid en motors amb rotor bobinat

i anells de fregament.

61

Engegada per autotransformador

Consisteix

62

en
connectar
un
autotransformador en lalimentaci del motor.
Es consegueix disminuir la tensi i el corrent
dengegada. Lestator es connecta amb un
60-70% de tensi de lnea.
LI i el M queden reduts segons el quadrat
de la tensi reduda.
Dna bones caracterstiques dengegada
per t linconvenient de que s un mtode
molt car.

Engegada per autotransformador

63

Variaci de la velocitat
Es

pot variar la n actuant sobre alguna de les

variables de les que depn:

64

Potncia en el motor asncron

65

Potncia en el motor asncron

66

Potncia en el motor asncron

67

Rendiment del rotor

El

68

rendiment del rotor

(r) depn del
lliscament per aix
quan ms petit sigui
ms gran ser el
rendiment.
Les prdues
mecniques i
magntiques es
determinen en buit.

Motors amb rotor en gbia desquirol

69

Construcci senzilla i robusta. Econmics i fcil

manteniment.
Elevat parell dengegament 2-3 Mn en engegament directa.
Es poden engegar a plena crrega.
Mmax s superior al Meng, permet puntes de crrega.
La n amb la crrega disminueix molt lentament i es mant cte.
Es regula la velocitat en un marge considerable variant la
freqncia.
A lengegament absorbeixen I=5-8In, per aix es posen en
marxa directament motors de poca potncia. Motors de mitjana
o elevada potncia sha de reduir lIeng.
Bon rendiment i bon cos~0,8.
Es poden connectar a dos voltatges 400-240V.

Motors amb rotor bobinat

70

Sn ms voluminosos i cars. Necessiten dun

millor manteniment. Hi ham monofsics i trif.
Milloren les caracterstiques dengegada: gran par i
I ms baixa. Tenen una engegada progressiva per
mquines de gran potncia. No es poden engegar
sols si sn trifsics.
El n de pols de lestator ha de ser igual al n del
rotor per millorar lengegada.
Es pot regular la velocitat amb ms facilitat
mitjanant les resistncies rotriques.

Motor universal
Motor monofsic en srie

Es

71

pot alimentar amb CC o CA. Generalment

salimenten amb CA monofsica.
La seva estructura s similar a la dun motor de
CC en srie. Les bobines de lestator i del rotor
es connecten en srie. Lestator format per xapes
magntiques.
El par dengegada s 2 -3 el par nominal. Es
poden engegar amb plena crrega.
La velocitat canvia segons la crrega. Quan
augmenta el par disminueix la velocitat.

Motor universal
Motor monofsic en srie

Nn

72

entre 3000-8000 rpm. No sn adeqats

per treballar amb velocitats constants.
Per variar la n necessitem variar el V
dalimentaci i es fa amb un restat.
El canvi de gir es controlable intercanviant
una fase en lestator o en el rotor.
Sn de petit tamany.
Aplicacions molt variades: electrodomstics
com aspiradores, trepants porttils

Motor universal

73

Motor pas a pas

Motor

74

sncron dissenyat per girar un

nombre determinat de graus dacord amb
el nombre de pulsacions elctriques que
sapliquin per minut.
Llarga vida, velocitat de resposta elevada.
Posicionament precs.
Freqncia de treball variable.
Funcionament sincrnic bidireccional.
No t escombretes.

Motor pas a pas

Aplicacions:

75

Taxmetres.
N = fpas / 360
Impresores.
Plotters.
Braos i Robots.
Rellotges elctrics.
Posicionament de vlvules en controls industrials.

Motor pas a pas

76

Contactor electromagntic
s

77

un dispositiu de maniobra (electroimant) que

permet obrir contactes mitjanant el pas de
corrent per una bobina i sutilitza per controlar
receptors a distncia com poden ser els motors.
Pot operar a I altes 6-12In.
T una rpida resposta i poca inrcia mecnica.
Indespensables en automatitzaci i combinat
amb res sutilitzen per protecci de crregues
(motors).

Parts del contactor

78

Contactes principals: 1-2, 3-4, 5-6 Contactes

Tenen per finalitat obrir o tancar Principals
el circuit de fora o potncia.
Contactes auxiliars: 13-14 (NO)
Sutilitzen en el circuit de
comandament o maniobres.
Suporten Intensitats ms
baixes.
Circuit electromagntic:
El nucli: en forma deE i s la
part fixa, concentra el .
La bobina: A1-A2.
Bobina
L'armadura: Part mbil

Contacte
auxiliar NO

Marcat dels borns

79

Bobina: es marca amb A1 i A2.

Contactes auxiliars:
Contactes NO: Se'ls assignaran amb
2 xifres, la primera xifra
indica el nmero dordre i la segona ha
de ser 3 i 4. Exemples: 13-14,
23-24, 33-34.
Contactes NT: Se'ls assignaran amb 2
xifres, la primera xifra indica el nmero
dordre i la segona ha de ser 1 i 2.
Exemples: 11-12, 21-22, 31-32.
Contactes principals: Es marquen amb
els nmeros o lletres 1-2, 3-4, 5-6, o L1T1, L2-T2, L3-T3.
El Contactor es denomina amb les lletres
KM seguides d'un nombre.

Circuit de potncia posada marxa

Magnetotrmic

Contactor

Rel trmic

80

Motor

Circuit de comandament i de
connexions

81

Esquema motor en funcionament

82