ESQUEMA DE LA UNITAT

estudi de la llengua
1 Loraci. Definici i classificaci
1.1 Loraci complexa i loraci composta
2 Loraci complexa
2.1 Proposicions inserides substantives
Definici i funci sintctica
Proposicions substantives introdudes per la conjunci completiva que
Proposicions substantives interrogatives
Proposicions substantives dinfinitiu
Proposicions substantives de relatiu
Canvi i caiguda de preposicions
2.2 Proposicions inserides adjectives
2.3 Proposicions inserides adverbials
Proposicions circumstancials
Proposicions quantitatives
3 Loraci composta
3.1 Proposicions coordinades
Proposicions copulatives
Proposicions disjuntives
Proposicions adversatives
Proposicions distributives
Proposicions explicatives
Proposicions continuatives
3.2 Proposicions subordinades
Proposicions causals
Proposicions consecutives illatives
Proposicions condicionals
Proposicions concessives
Proposicions finals

UNITAT
Loraci composta

Si voleu que el vostre text sigui clar i atractiu per al lector, eviteu
els pargrafs espessos i les frases massa llargues. No es tracta de
convertir qualsevol tipus descrit en un telegrama ni de repetir
duna manera montona una mateixa construcci de la frase. Es
tracta de buscar lequilibri en lestructura interna del text, variant
amb mesura lextensi de les oracions i dels pargrafs, i evitant
ls reiterat de pronoms relatius i de subordinades, que podeu
substituir per frases simples. Es tracta, en definitiva, que el missatge arribi al lector amb naturalitat, sense monotonia ni aturades brusques, amb regularitat i eficcia comunicativa.
I, Amadeo; J. Sol, Curs prctic de redacci

OBJECTIUS
DIDCTICS
Identificar i classificar
oracions.

Identificar la funci

sintctica de les
proposicions inserides.

Saber construir oracions

gramaticalment correctes.

Conixer els diferents tipus

de conjuncions.

Eradicar les interferncies

sintctiques del castell.

UNITAT 7

estudi de la llengua

1 Loraci. Definici
i classificaci

1.1 Loraci complexa

i loraci composta

Una oraci simple s un segment del discurs limitat per

dues pauses absolutes punts en lescriptura que est formada per un subjecte (S) i un predicat (P). Per de vegades
loraci pot estar formada per dues estructures o ms dotades de S i P.

Loraci complexa s el resultat dinserir una oraci simple

dins de lestructura duna altra oraci on funcionar com un
dels seus constituents. s a dir, en loraci complexa tindrem
una proposici inserida que far una funci sintctica dins de
loraci matriu. Aix, loraci La professora vol que lalumna
escolte lexplicaci est formada per un subjecte (la professora) ms un predicat (vol que lalumna escolte lexplicaci).
El predicat est constitut per un verb (vol) ms un complement directe (que lalumna escolte lexplicaci). Observem,
doncs, que la funci de complement directe lacompleix la
proposici inserida formada per un subjecte (lalumna) ms
un predicat (escolte lexplicaci). Es tracta duna estructura
semblant a les nines russes, una proposici sinclou dins de
laltra.

Oraci simple
Lalumna
S

aprova.
P

En aquest cas, per simplificar, se sol parlar doraci composta i se sol dir que una oraci composta est formada per
dues oracions o ms. Aix, possiblement heu estudiat que
una oraci com Lalumna aprova perqu estudia s una oraci composta, formada per una oraci principal (Lalumna
aprova) i una oraci subordinada (estudia) unides pel nexe
causal (perqu).
Possiblement, fins ara noms heu diferenciat entre oracions
simples (amb un nic verb) i oracions compostes (amb ms
dun verb). Ara b, alguns gramtics consideren que s ms
convenient diferenciar tres tipus doracions, ja que tenen
estructures ben diferents:

loraci simple;
loraci complexa;
loraci composta.
En realitat, si volem afinar ms en la terminologia, anomenarem proposicions (o clusules) les estructures oracionals
(subjecte + predicat) que sinclouen dins del marc duna
oraci. Reservarem el terme oraci per a lestructura global
situada entre punts. En lexemple anterior direm que loraci
Lalumna aprova perqu estudia s una oraci composta formada per dues proposicions: la proposici principal (Lalumna
aprova) i la proposici subordinada (estudia).

Oraci complexa
La professora vol que lalumna escolte lexplicaci.

S
P

Loraci composta prpiament dita, per contra, est formada per dues proposicions (amb subjecte i predicat cadascuna) unides per un nexe, segons lesquema segent:
S+P

nexe

S+P

Oraci composta

Lalumna aprova perqu (lalumna) estudia.

nexe
S
P
S
P

ACTIVITATS
1) Classifica en oracions complexes i oracions compostes les oracions segents:

182

a No em pot tocar la loteria, perqu no hi jugue.

b Paula vol que Empar li faa un favor.
c He destudiar lexamen, per tinc molta son.
d Encara que ploga, eixirem a la muntanya.

e He tret la roba a la terrassa perqu seixugue.

f Qui vulga pot venir dexcursi.
g Els pares desitgen que els fills siguen felios.
h Heu de fer el treball o llegir la novella.

UNITAT 7 loraci composta

2) Analitza sintcticament les oracions segents: identifica el subjecte i el predicat

de cada oraci; identifica la proposici inserida i la funci sintctica que fa; identifica
el subjecte i el predicat de cada proposici inserida.

a Lempresa vol que els treballadors treballen a la nit.

b Que ell vinga no solucionar el problema.
c La meua amiga t una casa que sembla un palau.
d Nosaltres tornarem quan tu vulgues.

3) Analitza sintcticament les oracions compostes segents; identifica el subjecte

i el predicat de cada proposici i el nexe que les relaciona.

a Llusa estudia molt, per no trau bones notes.

b La professora ha buscat exemples perqu lalumna entenga el tema.
c Encara que plores, no tho donar.
d Si mho preguntes amb educaci, et contestar.
e No estudies gens; per tant, no aprovars.
f Hem jugat i hem perdut.
g Arribrem tard perqu el tren va patir un accident.
h Tho explicar perqu ho comprengues.
i Com que no estudia, no aprova.
j Encara que estudia, no aprova.
k Anir al cine o estudiar.
l Alguns periodistes manipulen la informaci, s a dir, menteixen.

2 Loraci complexa
Segons la funci sintctica que acompleix la proposici inserida dins de loraci, podem diferenciar tres tipus doracions
complexes:
1. Oracions substantives, quan la proposici inserida fa la
funci dun substantiu. Ex. Desitge que vingues s equivalent
a Desitge la teua vinguda. En aquest cas, la proposici (que
vingues) fa la funci de complement directe, una de les funcions possibles del nom.
2. Oracions adjectives, quan la proposici inserida fa la
funci dun adjectiu, s a dir, acompleix la funci de complement del nom. Ex. He comprat un ordinador que fa soroll
s equivalent a He comprat un ordinador sorolls. En aquest
cas, la proposici (que fa soroll) fa la funci de complement
del nom, funciona com un adjectiu que especifica les caracterstiques del nom ordinador.
3. Oracions adverbials, quan la proposici inserida fa la
funci dun adverbi, s a dir, exerceix la funci de complement circumstancial de temps, de lloc o de mode. Ex. Treballar quan acabe els estudis. En aquest cas, la proposici
(quan acabe els estudis) acompleix la funci de complement circumstancial de temps, s a dir, la prpia dun adverbi
temporal.

2.1 Proposicions inserides

substantives
Definici i funci sintctica
Les proposicions substantives ocupen dins loraci principal
el lloc dun substantiu o sintagma nominal i poden fer les
mateixes funcions que exerceix un substantiu en una oraci
simple: subjecte, complement directe, complement indirecte, complement de rgim, atribut. Poden ser introdudes per
una conjunci completiva (No magrada que tornes tard.
Em pregunte si arribarem a temps) o no portar-ne en les
construccions dinfinitiu, s a dir, quan el subjecte de la subordinada i el de la principal coincideixen (Espere arribar a
temps).
Els nexes introductoris de les oracions substantives poden ser:

la conjunci completiva que (Vull que vingues);

la conjunci si i els pronoms interrogatius en les oracions

interrogatives indirectes (Em pregunte si vindr. No s

quan vindr);

els pronoms de relatiu (Qui matina fa farina).

183

UNITAT 7 loraci composta

Proposicions substantives introdudes per la

conjunci completiva que
La conjunci que s utilitzada en les anomenades oracions
completives. Pot introduir proposicions que fan les funcions
sintctiques segents:

1. Les interrogatives directes es reconeixen grficament per

la presncia dels dos punts i el signe dinterrogaci. Ex. Em
va preguntar: Vols sopar amb mi?. Les podem considerar
oracions juxtaposades, perqu no empren cap conjunci.

Subjecte: No magrada que arribes tard.

2. Les interrogatives indirectes sn introdudes sempre per

un interrogatiu o per la conjunci si. Poden acomplir diferents funcions sintctiques:

Complement directe: Vull que tornes prompte.

Subjecte: Minteressa qu feu.

Complement de rgim verbal: Malegre que vingues al

Complement directe: No tinc clar qu comprar. No s si

Complement del nom o de ladjectiu: Estic fart que no em

Complement

Atribut: Que sacabe la beguda s la seua preocupaci.

La conjunci completiva si sutilitza en les interrogatives totals.

No porta accent grfic. Ex. No s si han tret ja les entrades.

viatge.

tingues en compte.

La conjunci que no pot anar precedida de larticle, a diferncia

del castell. Ex. El que seas tan irresponsable te traer problemas (Que sigues tan irresponsable, et dur problemes/El fet
que sigues tan irresponsable, et dur problemes).
s incorrecta lomissi de la conjunci completiva que, a diferncia del castell en qu s que s possible. Ex. Li van
pregar que es presentara a la reelecci. Lempresa ha assegurat que s que augmentar la plantilla.

anir o no.

de rgim verbal: Penseu de qu tracta

aquesta novella.

Els pronoms interrogatius introdueixen les interrogatives parcials: qui, qu, com, quan, per qu, on, quant.
Els pronoms qu i per qu sescriuen igual que en les oracions interrogatives directes, ja que continuen tractant-se de
partcules interrogatives. Ex. Qu fas? No entenc qu fas. Per
qu has vingut? Em pregunte per qu has vingut.

Proposicions substantives dinfinitiu

Les proposicions substantives es construeixen amb infinitiu
quan tenen el mateix subjecte que la proposici principal.
Poden fer diferents funcions sintctiques:

Subjecte: Magrada llegir novelles daventures.

Complement directe: No vols menjar-te la poma?
Complement de rgim: Mhe oblidat dhaver-li-ho dit.
Atribut: La vida no s sols menjar i dormir.
Es pot utilitzar la conjunci que (sense accent!) per a introduir interrogacions i exclamacions: Ex. Que tens fred? Que ns
de bonic, el xiquet!
Hi ha construccions amb infinitiu que en castell van introdudes per que; en catal, per, ho fan amb la preposici a:
Ex. No tinc res a dir. No tinc res a fer. La seua actuaci poltica deixa molt a desitjar.

Proposicions substantives interrogatives

Les proposicions substantives interrogatives poden ser
de dos tipus, directes o indirectes.
184

Les proposicions substantives dinfinitiu poden anar introdudes per la preposici de quan funcionen com a subjecte i
apareixen posposades. Ex. Us interessa dacabar el treball
aviat.
Linfinitiu no porta mai article davant. Ex. No magrada menjar fora de casa.
Tamb podem utilitzar la preposici de davant infinitiu amb
funci de complement directe, depenent dun verb que expresse voluntat, desig, projecte (decidir, acordar, aconsellar,
desitjar, exigir, pregar, prohibir). Ex. Aquest estiu han decidit danar a Pars.

UNITAT 7 loraci composta

Proposicions substantives de relatiu

Canvi i caiguda de preposicions

Sn aquelles en qu la proposici substantiva apareix introduda per un pronom relatiu. Es diferencien fcilment de les
oracions de relatiu adjectives, perqu el relatiu de les proposicions substantives no t antecedent explcit dins del text.
Ex. Qui no plora, no mama. Del que parlars, tocars. Qui no
vulga pols que no vaja a lera.

Davant la conjunci que no podem posar cap preposici.

En les proposicions substantives de relatiu, utilitzarem

el pronom qui per a referir-nos a persones, quan lantecedent
s molt genric. Ex. Per mi, pots parlar amb qui vulgues. Els
qui creuen que qualsevol temps passat era millor tenen ben
poca memria histrica. Tanmateix, farem servir el pronom
que per a referir-nos a persones quan sha produt una ellipsi
en lantecedent, que s fcilment identificable dins del text.
Ex. Aquest home i aquell que est vora la taula sn els nous
professors.
Les proposicions substantives de relatiu, a diferncia de les adjectives, s que poden usar la construcci preposici + article
+ que. Ex. Anirem de viatge amb el professor dangls i amb
el que ens fa classes de reps. Per: Aquest s el professor
amb qui treballe (proposici de relatiu adjectiva). Incorrecte:
*Aquest s el professor amb el que treballe.

Per tant, la preposici introductria dun complement del

nom o dadjectiu o dun complement de rgim verbal desapareixer (caur) davant de la completiva introduda
per que. Ex. Malegre de la teua vinguda. Per: Malegre que vingues. Ja estic acostumat a les seues bromes.
Per: Ja estic acostumat que faa bromes.

Si la construcci sense preposici ens resulta excessiva-

ment dura, podem intercalar-hi una paraula (el fet, la circumstncia). Ex. El problema prov del fet que shan
oblidat de la comanda. Han atribut els incidents a la
circumstncia que els organitzadors del congrs no han
estat prou previsors.

En les proposicions substantives, davant infinitiu sols po-

dem utilitzar les preposicions a i de. Per tant, si linfinitiu

fa la funci dun complement introdut per qualsevol conjunci diferent, caldr canviar-la per a o de. Ex. Sempre
pensa en tu. Per: Sempre pensa a divertir-se. Sha interessat molt en el nou edifici. Per: Sha interessat molt
a finanar el nou edifici. Lamenaa amb lexpulsi. Per:
Lamenaa dexpulsar-lo.

ACTIVITATS
4) Subratlla i corregeix les errades de les proposicions substantives segents:

a El que treballes tant em preocupa.

b Li pregue em comunique la seua decisi el ms aviat possible.
c No est acostumat a qu el renyen.
d El que li ho comentes no em sembla b.
e Espere ens comuniqueu les vostres necessitats.
f Tenia por de que se nanessen massa prompte.
g Ja s que has patit molt, el silenciar els fets no soluciona res.
h No estic segur de que acudisca a les proves, perqu tenia por.
i Sn uns xiquets molt consentits. Shan acostumat a qu els ho facen tot.
j El que testic dient s s veritat.

5) Identifica les proposicions substantives que apareixen en els titulars de premsa

segents. Atenci perqu no totes ho sn. Identifica la funci sintctica que fa la
proposici inserida.

a Els consumidors afirmen que la norma arribar tard.

b Els EUA temen que el petroli pugi un 30%.
c El president alerta que un finanament escs desencadenaria radicalismes
de tota mena.
d Cent passatgers renuncien a viatjar a lAirbus que va avortar un vol dijous.
e De la Vega reitera que hi haur acord en tres mesos.
f Cau una banda que extorsionava en nom dETA des del Per.
g Bojan es reafirma en el desig de jugar amb la selecci espanyola.

185

UNITAT 7 loraci composta

6) En els titulars de premsa sn abundants les construccions dinfinitiu. Analitza

sintcticament els titulars segents: indica si es tracta de proposicions substantives
dinfinitiu o de proposicions substantives introdudes per la conjunci completiva
que. Identifica tamb el subjecte i el predicat de loraci, i la funci sintctica que fa
la proposici inserida substantiva.

a Solbes diu que imposar el seu model.

b Els pilots afirmen que els deterioraments poden afectar la seguretat.
c Un pilot demana no enlairar-se des de la pista de laccident.
d Els EUA amenacen de trencar lacord sobre ls denergia nuclear civil.
e Guillot i Puigcercs acorden restablir les vies de dileg.
f La indstria electrnica intenta trampejar la crisi amb innovaci.
g El PSE i Aralar coincideixen a reclamar a Otegi que es desmarqui de la banda.

7) Identifica el tipus de proposici. Escriu A, B o C segons siguen: A:

proposicions de relatiu substantives; B: proposicions de relatiu adjectives; C: proposicions substantives introdudes per la conjunci que.

a Ja he vist la pellcula que em recomanares.

b A la fi vam trobar el rellotge que havia perdut lEnric.
c Li ha estranyat que Llusa no vinguera.
d Que demanes un favor i no tel vulguen fer, resulta incmode.
e El que ha passat no t importncia.
f El problema s que no tenim conscincia ecolgica.
g No vull que vingues a lexcursi.
h No thas de preocupar del que diuen.
i Del que parlars tocars.
j Ja s que no mestimes.

8) Transforma les preguntes segents en proposicions interrogatives

indirectes:

a Maria ens va preguntar: Fa molta calor?.

b Maria ens va preguntar: On viu Llus?.
c Maria ens va preguntar: Qu farem dissabte?.
d Maria ens va preguntar: Per qu no em vau avisar de la festa?.
e Maria ens va preguntar: Passeu lestiu a la platja?.

9) Recorda que, en els proposicions substantives de complement de rgim, la

preposici desapareix davant la conjunci que o s substituda per les preposicions
a o de davant infinitiu. Identifica les oracions incorrectes i torna-les a escriure eliminant-hi la preposici o canviant-la per una altra.

186

a Ja mhe acostumat a viure en un pis menut.

b Ja mhe acostumat a que visqueu lluny.
c Estem contents dacabar els estudis de Batxillerat.
d Estem contents de que sacabe el curs.
d Hem pensat en un viatge.
e Hem pensat en fer un viatge a final de curs.
f Hem pensat en que fem un viatge.
g Han amenaat amb la retirada del carnet de conduir.

UNITAT 7 loraci composta

2.2 Proposicions inserides

adjectives
Les proposicions adjectives ocupen dins loraci principal el
lloc dun adjectiu, s a dir, fan la funci de complement del
nom. Per tant, davant de la proposici inserida sempre hi ha
un nom que complementa, que s lantecedent del pronom
relatiu. Totes les proposicions adjectives estan introdudes
per un pronom relatiu.

El professor

que vas veure ahir (tu) s angls.

CD
V
CCT
_________________ __
P
S
__ _______ _____________________ __ _____
det N
CN (prop. de relatiu)
V atribut
________________________________ ________
S
P

Cal recordar que les proposicions de relatiu poden fer la

funci dun substantiu (en aquest cas sanomenen inserides
substantives) o la funci dadjectiu complement del nom
(inserides adjectives). Es diferencien fcilment, perqu el
relatiu de les oracions adjectives t un antecedent explcit,
mentre que el relatiu de les oracions substantives no presenta un antecedent explcit dins del text.

van entre comes. Ex. La professora que ens fa classe dangls ha guanyat un premi literari (especificativa). Merc
Pitarch, que ens fa classe dangls, ha guanyat un premi
literari (explicativa). Observem que en la primera oraci necessitem la proposici de relatiu per a saber de qui parlem,
mentre que en la segona oraci, encara que eliminem la
proposici de relatiu, sabem qui ha guanyat el premi.
Hi ha quatre pronoms relatius invariables (que, qu, qui i
on), un de variable (el qual, que pot prendre les formes el
qual, la qual, els quals i les quals), la forma adverbial del
relatiu (on) i el relatiu neutre (la qual cosa). Els pronoms
relatius qu, qui, on es poden usar darrere de preposici. En
canvi, darrere de preposici, en les proposicions adjectives
no sutilitza mai: que, el que, la que, els que, les que.
El relatiu possessiu va precedit de la preposici de i darrere del nom que complementa. Equival aproximadament a
whose en angls, a dont en francs i a cuyo en castell.
El relatiu neutre sutilitza solament en proposicions explicatives que tenen com a antecedent una oraci sencera. Les
seues formes sn la qual cosa i cosa que. Hi ha unes altres
formes que hi sn equivalents, com ara fet que, i aix.
Cal recordar que hi ha construccions de relatiu en castell
que no empren relatiu en valenci.

Les proposicions adjectives poden ser especificatives o

explicatives. Les especificatives especifiquen o delimiten
lextensi de lantecedent, mentre que les explicatives afigen una explicaci de lantecedent que no s necessria
ni serveix per a determinar-lo. Les proposicions explicatives

*tal per a qual: lun per laltre

*a qual ms: laltre encara ms
*no s qui: no s ning
*sense lo qual: si no, sense aix
*per lo que: de manera que

ACTIVITATS
10) Identifica les proposicions de relatiu substantives i les proposicions de relatiu
adjectives.

a La biblioteca de linstitut s una propietat que cal respectar.

b Hem anat al cine amb aquelles amigues que tu coneixes.
c Aquest senyor que fuma s mon pare.
d Qui no vulga pols que no vaja a lera.
e Lnica persona que estime no ha vingut.
f Qui en spiga alguna cosa que ho diga ara.
g Del que parlars tocars.
h Qui matina fa farina.
i Ara us contar el conte de qu us parlava ads.
j He llegit lltima novella de Lienas i la que ha guanyat el
premi Ramon Llull.

187

UNITAT 7 loraci composta

11) Classifica les proposicions segents en especificatives i explicatives.

a Els pares i mares que van acudir a la reuni van eixir-ne molt decebuts.
b Els camps desport, que formen part de les installacions del centre, han
destar en bones condicions.
c Els alumnes que falten a classe hauran de justificar les absncies.
d Els fills, que ho havien heretat tot, mai no havien estimat el pare.
e Els estudiants de 4t dESO que tenen assignatures suspeses van a classes de
refor.
f Els treballadors, que perden drets i poder adquisitiu, aniran a la vaga.
g Maria Merc Maral, que va escriure Bruixa de dol, s una poetessa important.

12) Ompli els buits amb les formes de relatiu adients, acompanyades si cal de preposici o article.

ixes.
a No em convencen gens els amics amb
tant lhavia impressionat.
b Lleg i relleg la notica
sha arribat, accepteu-la.
c Siga quina siga la soluci
han decidit pot ser definitiu.
d Lltim pas
em dirigisc a vost.
e Aquest s el motiu
representa un
f En els darrers mesos han augmentat les taxes datur,
retrocs.
sha casat Jordi s estrangera.
g La xica amb
em vaig presentar ha quedat desert.
h El premi literari
venen verdures?
i Has entrat a la botiga

13) Torna a escriure les oracions segents amb ls del relatiu possessiu.

a Mhe traslladat a un institut nou. El director de linstitut va ser professor meu

fa anys.
b Hem contractat un grup musical. Tot linstitut anir a lactuaci del grup musical.
c A la biblioteca he estat llegint un llibre molt interessant. Mera desconegut
lautor del llibre.
d Tinc una alumna nova. No vull parlar dels problemes de lalumna.
e Va heretar unes cases. Va guanyar molts diners amb la venda de les cases.

14) Ompli els buits amb les formes del relatiu neutre.

em disgusta molt.
a No fas b el treball,
ens va impedir entrar a lestadi.
b Van arribar tard,
s el pitjor que ens podia passar.
c El meu amic ha desaparegut,
facilita la lectura.
d s una novella molt interessant,

15) Ompli els buits amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal, daltres elements.

188

venen postals?
a Has entrat a la botiga
viatjaven era de tercera classe.
b El vag
constava ledifici.
c Sentretenia a comptar els pisos
havien compartit les hores de viatge era doctor.
d Lhome
sabera rus.
e Buscaven alg
li valgu el suspens.
f Fu una exposici catica del tema,
shavia dirigit tamb esperava lequipatge.
g Lhome

UNITAT 7 loraci composta

16) Classifica les proposicions de relatiu del poema en adjectives i substantives

i indica lantecedent de cadascun dels pronoms relatius i la funci sintctica que el
relatiu fa dins de la proposici.

Oda a Espanya
Escolta, Espanya la veu dun fill
que et parla en llengua no castellana;
parlo en la llengua que mha donat la terra aspra:
en aquesta llengua pocs than parlat;
en laltra, massa.
Than parlat massa dels saguntins
i dels que per la ptria moren:
les teves glries i els teus records
records i glries noms de morts:
has viscut trista. []
Joan Maragall

Joan Maragall, retrat de Ramon Casas.

17) En aquests fragments predominen les proposicions de relatiu. Identifica les proposicions de relatiu adjectives i substantives. En cada oraci digues quina funci
sintctica fa el pronom de relatiu dins de la proposici inserida.

Salutaci al poble en guerra

Salut als que lluiten al front de batalla,
humils, generosos, ardits i abnegats;
salut als que cauen ferits de metralla,
salut als heroics soldats,
salut als fantics de les llibertats!
Salut a les dones sofertes i fortes
que perden marits i fills i germans.
La Mort i el Dolor vigila a llurs portes.
Salut a les mares dels braus milicians!

Salut a la terra ultrajada i ferida

per gent tradora i fills descastats;
salut a la terra envada:
ciutats assolades i camps desolats.
Salut a la idea que brun i germina;
salut a les masses que cerquen justcia i bondat;
al cor que ens empeny i al bra que domina,
al front que illumina,
al somni que es torna realitat.
Salut als que viuen i encara no shan desvetllat! []
Miquel Duran de Valncia

18) A continuaci tens una nica oraci que inclou diverses proposicions inserides.
Subratlla les proposicions inserides substantives i indica la funci sintctica que
exerceixen. Encercla la proposici adjectiva, subratlla lantecedent a qu fa referncia
i indica la funci sintctica que fa el pronom relatiu dins de la proposici.

Fer servir el casc i elements reflectants, circular pel voral, revisar el bon estat de la bicicleta i respectar una distncia lateral mnima amb altres vehicles sn algunes de les actituds responsables que recollir el decleg.

189

UNITAT 7 loraci composta

19) Torna a escriure correctament les oracions incorrectes.

a La mquina amb la que cosim s la de lavi.

b Les persones a les que madrece sn les que tenen bon cor.
c Viatjarem amb el meu cotxe i amb el que llogarem.
d Tornarem al poble en el que vam passar la infantesa.
e Lassumpte sobre el que discutiu s molt complex.
f Vet ac el martell amb el que hem clavat els claus.
g Els afers de qu parlem sn molt complicats.
h Qui dia passa, any empeny.
i Va obrir la porta darrere de la que hi havia alguna cosa amagada.
j Era una dona de la que tenem notcies.
k Els meus amics han guanyat un premi, del que me nalegre molt.

20) Substitueix els relatius per uns altres dequivalents.

a Lhome del qual parlvem acabava darribar.

b La maa amb la qual trucaven sels va partir a les mans.
c El sobir, al qual van acudir esperanats, els va contestar amb menyspreu.
d Era un home al qual no es podia permetre res.
e La mnega amb la qual el jardiner regava era molt llarga.
f Lhome del qual parleu s el meu germ.
g La qesti per la qual us baralleu no t cap importncia.
h Aquella dona, de la qual deien tantes coses, semblava no adonar-sen.

2.3 Proposicions inserides

adverbials
Les proposicions inserides adverbials fan una de les funcions
sintctiques de ladverbi. Es poden classificar en: circumstancials i quantitatives.

Si coincideixen el subjecte de la proposici inserida i el de la

principal, es pot fer la inserci mitjanant un infinitiu, un gerundi o un participi. Cal recordar que s incorrecte ls del gerundi
amb valor de posterioritat. Ex. En acabar la classe, anirem a la
biblioteca. Fa deures escoltant msica. Acabada la classe els
alumnes marxaren al pati.

1. Les proposicions de lloc assenyalen la localitzaci espacial de lacci de loraci principal. Nexe: on.

Lexpressi castellana nada ms amb valor temporal no es pot

traduir literalment, la construcci *noms + infinitiu s incorrecta. Les locucions equivalents sn: aix que, a penes, de seguida que, tan bon punt. Ex. Nada ms llegar, nos llamaron.
Aix que van arribar, ens van telefonar.

2. Les proposicions temporals sn aquelles en qu lacci expressada en la proposici principal pot ser anterior,
simultnia o posterior en relaci amb la circumstncia que
sexpressa en la proposici inserida. Els nexes ms habituals
sn els segents:

Les expressions temporals castellanes conforme i segn no

existeixen en catal. Un equivalent possible s a mesura
que. Ex. Los camareros distribuyeron a los invitados conforme (segn) iban llegando. Els cambrers distriburen els
convidats a mesura que anaven arribant.

Simultanetat: quan, mentre, a mesura que.

No s correcta la locuci *en tant que amb valor temporal.

Ex. Los alumnos no saldrn en tanto que no vengan sus padres Els alumnes no eixiran fins que no narriben el pares.

Proposicions circumstancials

Anterioritat: abans que (no), fins que (no).

Posterioritat:

desprs que, des que, den que, fins

que, tot just, tot seguit que, aix que, tan aviat com, tan
prompte com, a penes, tot duna que.

Reiteraci: cada vegada que, sempre que.

190

3. Les proposicions modals o de manera expressen com

es du a terme lacci indicada en la proposici principal. Els
nexes introductoris sn: com, tal com, aix com, segons, com
si, igual que, igual com. Tamb es poden construir mitjanant un gerundi: Parlant la gent sentn.

UNITAT 7 loraci composta

Proposicions quantitatives
Es construeixen amb dues partcules correlatives: una dins la
proposici principal, en la qual fa una funci adverbial; laltra,
que serveix denlla, en loraci subordinada. Poden ser de
dos tipus: comparatives i consecutives intenses.
1. Les proposicions comparatives poden ser de quatre
tipus: digualtat, de superioritat, dinferioritat i de proporcionalitat. Els nexes ms habituals sn els segents:

Igualtat: tant (tan) com.

Superioritat: ms que.
Inferioritat: menysque.

2. Les consecutives intenses (o ponderatives) utilitzen els

nexes tant (tan) que, de tal manera que
Es fa servir la forma tan davant dun adjectiu, i la forma tant,
davant dun substantiu i quan modifica un verb. Ex. Llus s
tan simptic com Merc. Per: Llus treballa tant com Merc.
Lexpressi castellana cuanto ms, cuanto menos s equivalent a com ms, com menys. Sn incorrectes les formes
*quant ms (menys), *quan ms (menys). Ex. Com ms
gran ms animal.
En les comparacions dinferioritat o de superioritat, la conjunci que pot anar acompanyada de ladverbi no o no pas.
Ex. Em casar amb la filla del rei, que sc ms ric que (no)
ell (que sc ms ric que no pas ell).

Proporcionalitat: com ms ms (menys), com menys

menys (ms).

Sovint se suprimeixen, en la proposici inserida, els elements

comuns als de la principal. Ex. Llusa estudia tant com (estudia) Slvia. La teua germana treballa ms hores que (treballa) el meu germ.

proposicions inserides adverbials

circumstancials

quantitatives

modals
locatives
temporals

comparatives
consecutives intenses

ACTIVITATS
21) Identifica i corregeix les construccions incorrectes.

a El 2002 es va matricular en Arquitectura acabant la

carrera quatre anys desprs.
b La reuni anava animant-se conforme arribava la gent
jove.
c Com ms treballa, ms guanya.
d Tofereix la seua ajuda abans de que li la demanes.
e No plores tan, que no em convencers amb llgrimes.
f Quan menys estudies, menys aprens.
g Ens nanirem abans de que vinguen.
h Quant ms plores, menys cas et far.
i s tant alt com un pi.
j Noms arribem a casa, us telefonarem.
k No pense tornar-te el walkman en tant que no vinguen
els teus pares a parlar amb mi.
l Comenaren a preocupar-se per labsncia dels xiquets
segons anava fent-se de nit.

22) Escriu un exemple per a cada tipus doraci complexa que has estudiat en
aquesta unitat.

a Substantives: completives, interrogatives indirectes, dinfinitiu i de relatiu.

b Adjectives: especificatives i explicatives.
c Adverbials: circumstancials de manera, de lloc i de temps. Comparatives
i consecutives intenses.

191

UNITAT 7 loraci composta

3 Loraci composta

3.1 Proposicions coordinades

Segons el tipus de relaci que sestableix entre les proposicions que formen loraci composta, en podem distingir tres
tipus: coordinades, subordinades i juxtaposades.

No hi ha una nica classificaci de les proposicions coordinades. No tots els autors coincideixen a lhora de delimitar
quines oracions ho sn.

Hi ha diferents propostes per a classificar les oracions. En

aquesta unitat sutilitzar la classificaci segent:

La classificaci ms tradicional de proposicions coordinades

distingeix tres classes: copulatives (Estudia i treballa), disjuntives (Estudies o treballes?); adversatives (Est matriculat,
per no estudia). Tanmateix, alguns autors, com ara M. Josep
Cuenca, defensen que les adversatives no haurien de considerar-se coordinades, sin subordinades.

Coordinades
Copulatives

Estudia i treballa.

Disjuntives

Anir al cine o estudiar.

Adversatives

Estudia, per no aprova.

Distributives

Ni fa ni deixa fer.

Explicatives

Manipulen la informaci, s a dir,

menteixen.

Continuatives

Trau bones notes; fins i tot, ha tret un

excellent.

Subordinades
Causals

Aprova perqu estudia.

Consecutives
illatives

Estudia, de manera que aprova.

Condicionals

Si estudies, aprovars.

Finals

Tho explicar perqu ho entengues.

Concessives

Encara que estudia, no aprova.

Juxtaposades
Coordinades

Llig, escriu, estudia.

Subordinades

Suspendrs: no estudies gens!

Loraci coordinada uneix, per mitj de conjuncions, proposicions jerrquicament iguals. La coordinaci s un procediment conegut tamb amb el nom de parataxi. Ex. Pau llig
un conte i Llus escriu un poema.
Loraci subordinada relaciona mitjanant conjuncions
dues proposicions de manera que luna depn formalment
de laltra. Aquest procediment sanomena tamb hipotaxi.
Ex. Us ho explicar de nou perqu mentengueu.
Loraci juxtaposada es caracteritza per labsncia de nexe
conjuntiu. En realitat es tracta de proposicions coordinades o
subordinades que han substitut la conjunci per una pausa
(en loral) o un signe de puntuaci: coma, punt i coma o dos
punts (en lescriptura). Ex. Treballa, lluita, sesfora. Dissabte
anirem al cine, diumenge al teatre (relaci de coordinaci).
Et suspendr; no estudies gens (relaci causal, de subordinaci).
192

Daltra banda, algunes classificacions amplien la llista de proposicions coordinades amb tres tipus ms: distributives (Ni
fan ni deixen fer); continuatives (A ms destudiar, treballa);
explicatives (Hi ha una parataxi, s a dir, una coordinaci).

Proposicions copulatives
Les proposicions coordinades copulatives expressen una
relaci de mera addici entre els elements que uneixen.
Les conjuncions copulatives sn i, ni, que. Ex. Canta que
cantars.
La conjunci i, a diferncia del castell, sempre mant
aquesta forma, encara que la paraula segent comence
per i-: Ex. Joana escriu i illustra llibres per a xiquets.

Proposicions disjuntives
Les oracions coordinades disjuntives presenten una alternativa entre dos esdeveniments i es connecten mitjanant la
conjunci o o la locuci o b.
La conjunci o, a diferncia del castell, es mant quan la
paraula segent comena per o-. Ex. No s molt b en qu
treballa Slvia: dissenya o organitza actes socials.
La conjunci o no saccentua quan va entre xifres. Ex. Deu
haver guanyat 600 o 700 euros pel treball.

Proposicions adversatives
Les oracions adversatives expressen un contrast entre les
dues proposicions. Els nexes sn:

per, altrament, sin, sin que, tanmateix, no obstant aix, nogensmenys, amb tot, aix i tot, en canvi,
per contra, ms aviat, ans, ans al contrari

Cal tenir en compte algunes recomanacions per a evitar inteferncies lingstiques del castell.

UNITAT 7 loraci composta

Les conjuncions per i sin porten accent grfic.

La locuci no obstant va sempre acompanyada dun demostratiu neutre o dun sintagma equivalent (no obstant
aix; no obstant les pluges, encara hi ha sequera).

La conjunci ans s arcaica. Hui dia sols es conserva en la

satives en qu la connexi es fa mitjanant dos elements

gramaticals. Els nexes ms usuals sn:

araara, adsads, no solssin, no solament

sin, nini, oo, migmig, jaja, el mateixque,
lunlaltre, duna bandade laltra

locuci ans al contrari. Per com a adverbi, s equivalent

a abans.

L a locuci *ms b s un calc de lexpressi castellana.

Conv utilitzar ms aviat, ms ana, ms prompte.
s preferible la forma no sols i no solament que no la

forma cacofnica no noms: Ex. No sols em presentar

a les eleccions, sin que les guanyar. No solament crec
que el seu treball s admirable, sin que mereixeria un
reconeixement pblic.

La locuci *pel contrari s un calc del castell; cal utilitzar

per contra o al contrari.

No sha de confondre la conjunci adversativa sin amb

la forma si no (si condicional o concessiu i adverbi de

negaci).

Proposicions distributives
Les proposicions coordinades distributives indiquen alternana i presenten elements que encapalen cadascuna de les
proposicions. Alguns autors consideren que no sn sin una
variant de les proposicions copulatives, disjuntives o adver-

La conjunci sia s prpia de lescrit formal; la forma siga ho

s de lestndard oral. Ex. Vull anar a Pars, siga de cmping,
siga dhotel (oral). Vull anar a Pars, sia de cmping, sia
dhotel (escrit formal).

Proposicions explicatives
En les oracions coordinades explicatives la segona proposici
aclareix el significat de la primera. Els nexes ms usuals sn:

s a dir, aix s, o sia

Proposicions continuatives
Les proposicions coordinades continuatives assenyalen continutat, successi o acumulaci respecte de laltra proposici.
Els nexes sn:

encara, a ms, aix mateix, fins i tot, daltra banda

ACTIVITATS
23) Completa els buits amb la conjunci o locuci adversativa ms adequada en
cada cas: tanmateix, mentre que, sin, aix i tot, altrament, per.

les del meu barri tanquen

a Les botigues del centre tanquen a les set,
ms tard.
, t por de suspendre.
b Domina el tema a la perfecci i,
, no voldr
c Heu dexplicar al professor els problemes que heu tingut,
canviar la data de lexamen.
que tho estic exigint.
d No tho estic demanant,
sempre aprova.
e No estudia mai;

24) Esmena les incorreccions i identifica el tipus doraci.

a La casa que vas visitar no s la nostra, si no la dels vens.

b Est molt engrescat e illusionat amb el treball.
c No s si s Alacant u Oriola on Joan viu.
d Ens pagaran una bestreta de 1.000 o 2.000 euros.
e No sols aprova sempre, si no que trau excellents i notables.

193

UNITAT 7 loraci composta

3.2 Proposicions subordinades

Proposicions condicionals

Proposicions causals

La proposici subordinada assenyala una condici que sexigeix perqu es puga dur a terme all que expressa la proposici principal. Els nexes ms habituals sn:

En les oracions causals la proposici introduda pel nexe causal assenyala la causa dall que sexpressa en la proposici
principal. Els nexes ms habituals sn:

perqu, ja que, per tal com, vist que, ats que,

com que, que (oral), puix, puix que, car

La conjunci perqu porta accent grfic.

Les conjuncions puix, puix que, car sn formes arcaiques,
prpies de registres molt formals.

La

locuci com que obliga a collocar la proposici subordinada en posici inicial. A diferncia del castell, s
incorrecte ometre la conjunci que.

El mot castell pues amb valor causal s perqu, ja que,

en registre estndard; tamb puix com a arcaisme.

La conjunci doncs no t mai valor causal, sin consecutiu,

equivalent a per tant.

La locuci degut a s un calc del castell. Cal substituir-la

per altres locucions conjuntives: a causa de, per ra de,

grcies a, per culpa de

La combinaci degut a pot ser correcta quan no es tracta

duna locuci conjuntiva, sin que mant el carcter verbal de participi del verb deure. Ex. El retard va ser degut
a una avaria en lavi.

Proposicions consecutives illatives

En les oracions consecutives illatives la proposici dependent, marcada amb la conjunci consecutiva, explicita la conseqncia dall que ha estat indicat en laltra proposici. Els
nexes ms usuals sn:

doncs, per tant, de manera que, aix doncs

La conjunci doncs t sempre un valor consecutiu (equi-

valent a per tant), no mai causal (equivalent a ja que). En

castell, una mateixa paraula, la conjunci pues, pot tenir un valor causal com un valor consecutiu. Ex. Aprueba,
pues estudia Aprova perqu estudia. (valor causal).
Quieres aprobar? Pues estudia. Vols aprovar? Doncs,
estudia (valor consecutiu).

194

si, posat que, a condici que, sols que, amb que, en

cas que, noms que, si b, mentre, llevat que

Posat que s una locuci condicional; no equival a la caste-

llana puesto que. Ex. Posat que decidrem anar de viatge,

tho comunicarem.

En cas que no porta preposici de, a diferncia del caste-

ll. Ex. En caso de que pregunte no le contestes (En cas

que pregunte, no li contestes).

Mentre t un valor condicional, a diferncia de la locuci

mentre que de valor adversatiu. Ex. Mentre acabe el treball a temps, pot fer el que vulga (condicional). Maria
sempre acaba el treball a temps, mentre que Llus s
ms lent (adversatiu).

Sn cals del castell els connectors *cas que, *amb tal que,
*sempre i quan, *a no ser que. Serien equivalncies possibles: en cas que, sempre que, amb la condici que, llevat
que, fora que, excepte si. Ex. Caso que tengis un problema,
avisad al encargado (En cas que tingueu cap problema, aviseu lencarregat). Iremos de excursin, a no ser que llueva
(Anirem dexcursi llevat que ploga). Iremos de viaje, siempre que apruebes los exmenes (Anirem de viatge si/posat
que aproves els exmens).
Tamb sn calcs del castell les construccions com + subjuntiu
i de + infinitiu amb valor condicional. Ex. De haberlo sabido,
no habra acudido a la reunin (Si ho haguera sabut, no hauria acudit a la reuni). De aceptar el trabajo, exigir algunas
condiciones (Si accepte el treball, exigir algunes condicions).
Como vuelvas a hablarme en este tono te castigar (Si tornes
a parlar-me en aquest to, et castigar).
Les proposicions condicionals poden construir-se amb limperfet dindicatiu, en lloc de limperfet de subjuntiu. Limperfet dindicatiu en les condicionals s equivalent a limperfet
de subjuntiu. Es considera un s ms genu de la llengua, encara que no sempre sutilitza en lmbit oral. Ex. Qu hauries
fet si mories abans, sense altre fruit que loreig en ta galta?

Proposicions concessives
En les concessives, la subordinada introdueix una proposici
que no impedeix la realitzaci del que sindica en la principal.
Els nexes ms usuals sn:

UNITAT 7 loraci composta

encara que, malgrat que, per b que, tot i que, ni que,

baldament, a pesar que, per ms que

Ex. Tho explicar una altra vegada perqu ho entengues

millor (final). Aproves perqu ho entens tot (causal).

Per a qu equival a: preposici + interrogatiu. Ex. Per a

qu has portat a? No s per a qu ho vols.

Sn calcs del castell les construccions *per molt que, *per

a + infinitiu, *aix + subjuntiu. Ex. Por mucho que lo intentes, no te aceptaran (Per ms que ho intentes, no tacceptaran). Para estudiar tanto, las notas son bajas (Encara
que estudia tant, les notes sn baixes).

Proposicions finals

A fi que, per tal que sn equivalents a perqu. Ex. Tho explicar una altra vegada per tal que ho entengues millor.
Tho explicar a fi que ho entengues millor.

La proposici subordinada pot ser una construcci dinfi-

nitiu introduda per la preposici per. Ex. Ho has escrit per

quedar b.

Les proposicions finals indiquen la finalitat que sexpressa en

la proposici principal. Els nexes ms habituals sn:

perqu, a fi que, per tal que

La conjunci final bsica s perqu. s incorrecte ls de

lexpressi per a qu amb valor final (calc del castell). La
conjunci final perqu es diferencia de la causal pel mode
verbal de la subordinada:

Prop. final:
Prop. causal:

ACTIVITATS

perqu + subjuntiu
perqu + indicatiu

25) Identifica el tipus doraci (causal, consecutiva illativa, condicional, concessiva

o final):

a Com que tenen molts fills, necessiten una casa ms gran.

b Cal la participaci de tots per a millorar el funcionament de la classe.
c No podr eixir dem, llevat que majudes a acabar els deures.
d Noms que tinga una mica de sort, aprovar la Filosofia.
e Encara que aneu tots al viatge, els meus pares no em deixaran.
f Hem de planificar el viatge amb temps a fi que lagncia ens reserve un bon
hotel.
g Som set persones, de manera que necessitarem dos cotxes.

26) Subratlla i esmena les incorreccions de les oracions segents:

a Els faran un prstec per a qu puguen comprar-se un pis.

b Per molt que mesforce, no mai podr crrer la marat.
c Tots els socis acudiren a la reuni, doncs calia votar la nova junta directiva.
d A pesar de que s molt simptic, li costa fer amics.
e Com fa molt de fred, no eixirem de casa.
f Tenviar una foto per a qu no ens oblides.
g Dhaver contestat totes les preguntes, hauria tret ms bona nota.
h Les zones rurals es van despoblar degut a lemigraci dels anys seixanta.
i Aix plores i escridasses, no pense donar-te el que em demanes.

195

UNITAT 7 loraci composta

27) Subratlla i corregeix les incorreccions en aquestes oracions causals:

a Vaig haver de consultar el diccionari, doncs el text era molt

difcil.
b Com el problema s difcil, necessitarem ajuda.
c Degut a la falta dactivitat, es dediquen a xafardejar.
d No treballa degut a una malaltia psquica.
e No aprova perque no estudia prou.

28) Tradueix les oracions causals segents:

a Como tena fro, se ha puesto el abrigo.

b Tendremos que trabajar deprisa, pues el tiempo se acaba.
c Hay soldados enfermos de cncer debido al contacto con armas nucleares.
d Ya que quieres saber por qu no te invit a la fiesta, te lo explicar.
e No vengas, porque no quiero verte.

29) Identifica els usos incorrectes de perqu, per qu o per a qu i esmenals.

Algunes oracions no contenen incorreccions.

a Ha fet el treball amb molta cura, per a qu el cap de secci nestiga satisfet.
b Em pregunte perqu sempre ests de mal humor.
c Per qu lescridasses davant dels amics?
d Porte abric per qu fa fred.
e Per a qu li ho has explicat? Li ho he dit per a qu nestiga assabentat.
f El per qu de tot plegat.
g Us ho vaig explicar perqu no magraden els secrets.
h The dut els apunts per qu pugues preparar lexamen.
i Lenviaran al camp per a qu es refaa de la pneumnia que va patir.
j No s perqu, per crec que tindrem una visita inesperada.

30) Tradueix les oracions segents. No totes sn illatives.

a No quieres venir? Pues no vengas.

b Luego tena yo razn.
c Comprar un ordinador nuevo, pues lo necesito.
d Pues qu quieres que te diga?
e El avin no pudo aterrizar pues haba mucha niebla.
f Me gusta la casa; as pues, la comprar.

31) Subratlla les proposicions condicionals que apareixen en els poemes segents
i indica la forma verbal emprada en la proposici principal i en la subordinada.

Text 1

Text 2

Si aquest llibre es perdia

com podria ben passar
s dun pobre estudiant
que el vol per a estudiar:

Qu hauries fet si mories abans

sense altre fruit que loreig en ta galta?
Deixat besar, en el pit, a les mans,
amant o amada la copa ben alta.
Joan Amades

196

Joan Salvat-Papasseit

UNITAT 7 loraci composta

Text 3

Text 4

Si jo fos pescador pescaria laurora,

si jo fos caador atraparia el sol;
si fos lladre damor mobririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol.

Si la despullava
oh, la meva amor!
un bot que queia
ja em donava goig.
Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit

32) Extrau daquesta notcia les oracions subordinades finals i analitza-les sintcticament.

Des de desps-dem, per a conduir un ciclomotor caldr superar un examen. Per a pilotar un ciclomotor caldr
superar una prova terica i una altra de prctica en circuit tancat. Per a obtenir el carnet de les classes A i A1 shaur
de superar un examen amb circulaci real que ser possible grcies a la creaci duna llicncia especial. Quan un
aspirant supere les proves terica i prctica en circuit, rebr un perms per a circular sis mesos en vies obertes al
trnsit, dirigit per un professor dautoescola.

33) Tradueix les oracions segents:

a Han cubierto el patio para que no se hagan charcos cuando llueve.

b Enviaremos el pedido para que el cliente est satisfecho.
c Enviar la solicitud para que la empresa me contrate.
d Para qu quiero volver pronto a casa? Para que mis padres no se preocupen!
e Hemos de regar el huerto para que los rboles crezcan.
f Manipularon la informacin para que la gente aceptara la guerra.

34) Subratlla i corregeix les errades que trobes en les proposicions concessives
segents:

a Per molt que plores, no pense deixar-te tornar a les tres de la matinada.
b No puc aprovar aquest alumne, aix vinga el papa en persona a demanarho.
c Per a ser tan ric, vesteix molt malament.
d A pesar de que treballa molt, guanya pocs diners.
e s un xic molt alegre i rialler, tot i que va perdre els pares en un accident.
f s una persona molt intelligent, aunque no ho semble.

35) Converteix les proposicions adversatives en concessives, com en lexemple. Has

dutilitzar un connector diferent per a cada oraci.
Exemple: Estudia molt, per no aprova/Encara que estudia molt, no aprova.

a Est molt malalt; tanmateix, treballa com si no passara res.

b Els estudiants han de dedicar moltes hores a lestudi; no obstant aix, la vida
destudiant s la ms gratificant.
c Li ho he demanat per favor, per no mha fet cas.
d Lhotel X s antic i menut; en canvi, s molt acollidor.

197

UNITAT 7 loraci composta

36) Subratlla les conjuncions i indica el tipus de proposici.

a Mhan deixat un llibre perqu faa el treball.

b Com que ja tinc 35 anys, no vull tenir ms fills.
c No han aprovat lexamen, tot i que anaven molt ben preparats.
d Mentre no demanes les coses per favor, no et far cas.
e No vull crear problemes, sin ajudar a solucionar-los.
f Pense, doncs sc.
g Van ajornar la boda uns dies, per tal que els pares pogueren assistir-hi.
h El fill ha estudiat infermeria, mentre que la filla sha decidit per larquitectura.

37) Identifica exemples de proposicions substantives, de proposicions de relatiu

substantives, de proposicions de relatiu adjectives, de proposicions copulatives, de
proposicions adversatives, de proposicions causals, de proposicions condicionals
i de proposicions juxtaposades en els poemes segents:

Text 1

Text 2

Avui en terres de Frana

i dem ms lluny potser,
no morir denyorana
ans denyorana viur.

Pere Quart, Corrandes dexili

Desprs, tombats en terra, de qualsevol manera,

comprenem que som brbars, i que aix no deu ser,
que no estem en ledat, i tot aix i all.
No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres,
car damants com nosaltres, en sn parits ben pocs.

Vicent Andrs Estells, Els amants

Text 3

Text 4

Si la vida no mexigs cert decrum

hi aniria sense afaitar la barba,
no em netejaria el cos cada mat,
ni em rasparia les dents al migdia,
ni em callaria certes paraules altisonants.

A vegades s necessari i fors

que un home mori per un poble,
per mai no ha de morir tot un poble
per un home sol.

Manel Garcia Grau

Text 5

Text 6

Ai, la negra barca

que per mi vigila
des de la nit alta!

No matars el nom del goig i lheretgia en va,

ans lengendrars amb el desig emboscat sota les
runes. No dirs el nom dels estralls i les frondes
sota cap coacci, ans el caminars entre els amples
camps sembrats per la pluja.

Ai, la barca negra

que ve pel meu somni
del mar de Sinera!

Manel Garcia Grau

Salvador Espriu

198

Salvador Espriu

UNITAT 7 loraci composta

Text 7

Text 8

Sobre aquesta pedra

mirareu florir
el temps que ha passat
i el que ha de venir.

Quan lhora del reps hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell dun tros de cel mar;
vull el silenci dol del vol de la gavina
dibuixant el contorn duna cala ben fina.
Rosa Leveroni, Testament

Vicent Andrs Estells

Text 9
Els Vigilants han dit: la Veritat
viu al Temple, seieu-vos i calleu. [...]
Mai han sabut que la mel ms dola
naix del perfum que la vida espolsa
i no la mengen ni Botxins ni Sicaris.
Vull que tots sapigueu que, testimoni
o encausat o sotjat o empresonat,
seguir els noms ms esvelts i ms rics.
Manel Garcia Grau

Lescriptor Manel Garcia Grau recitant uns poemes.

38) Identifica totes les incorreccions que hi haja en aquests comentaris sobre el
discurs de Marc Antoni en Juli Cesar de Shakespeare i esmena-les.

a Com que es tracta duna obra teatral en la que es representen situacions

b Estem davant un text conversacional en el que un dels interlocutors tracta de
convncer als altres.
c Antoni intenta convncer al pblic de que Juli Csar no era ambicis, utilitzant com a argument
d Quan a lestructura
e El canal emprat s loral per hi ha que tenir en compte
f Marc Antoni preten explicar que Csar no va ser un home ambicis, per lo
qual la seua mort li pareixia injusta.
g La finalitat del text s convener al poble de lo que pensava Antoni.

39) Subratlla les construccions incorrectes i torna-les a escriure correctament.

a s precs que endreces lhabitaci abans de dinar.

b El xicot al que vam veure ahir treballa denginyer en una multinacional.
c Hi ha que mesurar la base i laltura del triangle si sen vol saber lrea.
d Tinc molt dinters en que tastes la cosa que he fet.
e Va traure sis suspensos en tercer, no podent passar al curs segent.
f No puc fer el treball, doncs lordinador se mha espatllat.
g Hem arribat tard degut a que hi havia vaga dautobusos.
h La taula sobre la que thas recolzat est mig trencada.

199

UNITAT 7 loraci composta

40) Subratlla les construccions incorrectes i torna-les a escriure correctament.

a Ernest, obsessionat en conixer el pintor, es va assabentar

que Varles, que estudiava Belles Arts, lhavia visitat uns dies
abans.
b Shavia acabat el curs, i per tant, llevat dalguna ocasi allada
en la que mon pare sencabotava perqu repassara la lli,
comenaven les vacances.
c Nosaltres partim de la base de qu els equips si sn mixtos
millor. Desprs de tants anys treballant amb la jovenalla veus
que hi ha xiquetes ms fortes que molts xiquets.
d Aquella batalla va ser molt cruenta, les tropes atacaren violentament lenemic, aconseguint fer-lo recular set quilmetres.
No obstant aix, perderen la guerra.
e La porta del balc estava oberta i es va imaginar que lhome
devia dhaver tornat de la ciutat. No sho va pensar ms i va
entrar a visitar-lo.

41) Llig el text segent, aparegut en les PAU del juny del 2008, i respon a les qestions gramaticals.

Val ms dedicar les hores de catal a lestudi de langls

Les hores de castell tamb? I les de msica, educaci fsica,
histria i geografia? Fins i tot les de matemtiques, cincies
naturals i filosofia? Home dir alg, no exagerem! I doncs,
per qu noms i especficament les hores de catal en benefici de langls? Aquesta qesti planteja dos problemes
importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden
aconseguir a lescola i el paper de la llengua com a matria
i com a vehicle de lensenyament. Comenarem per aquesta
segona qesti, a veure si podem deixar les coses una mica
clares, des de punts de vista diferents.
Tot sovint, hi ha qui sexclama contra la degradaci del
medi natural i, ms en concret, parla del perill que suposa la reducci de la massa forestal del planeta. Tamb
saixequen constantment veus responsables que alerten sobre lextinci possible de moltes espcies vegetals
i animals (pobres coales i pobres linxs ibrics!). Aquestes
crides no sn purament esttiques i proteccionistes de
les espcies en perill dextinci imminent com ha anunciat amb arguments i xifres (algunes esferedores) la
professora Carme Junyent a Vida i mort de les llenges. Hem dit ms duna vegada que al mn encara hi ha
unes sis mil llenges, i els experts creuen que, en el segle que comena, els humans veuran com el cabal
lingstic es redueix a la meitat, aproximadament. Malament, doncs, si en lhoritz del futur comena a dibuixar-shi un planeta que camini cap a la simplificaci total: una espcie animal (girafes), una de vegetal (pomeres) i una de lingstica (angls). Que vols un animal de companyia? Girafa. I de postres, qu? Poma. Do
you speak English? Un malson, s clar. Un malson que implicaria tamb la uniformitzaci de voluntats, estils
i idees: la desaparici de la diversitat ens abocaria a una humanitat de clnics; mal alimentats, a ms.
Jess Tuson, Una imatge no val ms que mil paraules. Contra els tpics

200

UNITAT 7 loraci composta

 igues de quin tipus sn els sintagmes o constituents que apareixen en cursiva

D
en els fragments segents i quina funci sintctica fan; sn fragments extrets del
text anterior.

a Tamb saixequen constantment veus responsables que alerten sobre

lextinci possible de moltes espcies vegetals i animals (pobres coales
i pobres linxs ibrics!).
b [] les veus ms responsables tenen molt present que cal defensar la diversitat perqu la Terra s com s grcies a tot el que cont.
c Hem dit ms duna vegada que al mn encara hi ha unes sis mil llenges

T orna a escriure els fragments segents substituint-hi els sintagmes destacats en

cursiva pels pronoms febles adequats; sn fragments extrets del text anterior.

a Aquesta qesti planteja dos problemes importants

b Aquesta qesti planteja dos problemes importants: el de la utilitat dels
coneixements que es poden aconseguir a lescola i el del paper de la llengua
com a matria i com a vehicle de lensenyament.
c [] els experts creuen que, en el segle que comena, els humans veuran
com el cabal lingstic es redueix a la meitat, aproximadament.

Extrau totes les proposicions de relatiu que apareixen en el segon pargraf

i digues quina funci sintctica fan dins de la proposici principal.

T ransforma el sintagma destacat en cursiva en una proposici. Quin tipus de

proposici has construt?

a Tamb saixequen constantment veus responsables que alerten sobre

lextinci possible de moltes espcies vegetals i animals
b Tot sovint, hi ha qui sexclama contra la degradaci del medi natural
c Un malson que implicaria tamb la uniformitzaci de voluntats, estils
i idees

Transforma les proposicions substantives en cursiva en un sintagma nominal.

a [] les veus ms responsables tenen molt present que cal defensar la
diversitat
b [] els humans veuran com el cabal lingstic es redueix a la meitat

 quina categoria gramatical pertany cada que en

A
cursiva dels fragments segents?

a Hem dit ms duna vegada que al mn encara

hi ha unes sis mil llenges, i els experts creuen
que, en el segle que comena, els humans
veuran com el cabal lingstic es redueix a la
meitat, aproximadament. 
b El que s ben curis, per, s que lesperit
conservacionista no sestengui tamb cap a les
llenges
c Que vols un animal de companyia? Girafa. I de
postres, qu? Poma.

201

UNITAT 7 loraci composta

Digues quina funci sintctica fa el pronom relatiu en les oracions segents

i quin s lantecedent substitut.

a [] hi ha qui sexclama contra la degradaci del medi natural []

b [] el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a lescola []
c [] la Terra s com s grcies a tot el que cont.

Identifica en el text un connector textual daddici, un connector de contrast i un

connector de causa/conseqncia. Quines parts del text connecten?

Identifica en el primer pargraf dos exemples de mecanisme anafric consistent

en lestructura demostratiu + nom. Quin tipus de progressi temtica permet
establir entre les proposicions relacionades? Identifica el mateix mecanisme en
el segon pargraf.

Identifica la funci sintctica que acompleixen els sintagmes en cursiva i substitueix-los pel pronom feble adequat.

a [] parla del perill que suposa la reducci de la massa forestal del planeta.
b Aquestes crides no sn purament esttiques i proteccionistes de les espcies en perill dextinci []
c [] una cadena imprevisible de canvis que, poc o molt, alterarien el conjunt []
d [] la desaparici de la diversitat ens abocaria a una humanitat de clnics.

42) Llig el text segent i respon a les qestions gramaticals.

s evident que la coexistncia entre ssers tan peculiars i heterogenis no pot ser gens fcil. Ns una prova el fet que dediquem una
enorme quantitat desfor, cada dia de les nostres vides, a superar
conflictes, harmonitzar voluntats, arribar a acords, fer concessions
i supeditar o imposar la nostra voluntat a la daltres persones. []
La humanitat ha trobat diverses solucions a la condici radicalment
conflictiva dels humans. Algunes apellen a ls de la fora arbitrria
i sn, per tant, tirniques, com succeeix quan alg mana draconianament damunt dels altres sense perms, i tamb quan una
disciplina inflexible domina lunivers duna comunitat tancada, com
passa en una pres o en un exrcit en peu de guerra. En aquests
casos regna un ordre imposat en qu lobsessi de tots i cadasc s poder escapar per tots els mitjans del rigor daquest ordre.
No obstant aix, hi ha daltres solucions davant la naturalesa conflictiva de la nostra vida en societat. [] Entre elles sobresurten
les que permeten la convivncia al mateix temps que exigeixen
sacrificis mnims al nostre arbitri. Sn aquestes tasques les que
ocuparan preferentment la nostra atenci al llarg de les reflexions
que ens proposem.
V. Camps; S. Guinot, Manual de civisme

202

UNITAT 7 loraci composta

Indica de quin tipus s la proposici inserida subratllada a continuaci. Assenyala

tamb la funci sintctica que du a terme.

s evident que la coexistncia entre ssers tan peculiars i heterogenis no pot

ser gens fcil.

 uina funci sintctica fa el pronom subratllat en el fragment segent del text.

Q
Quin s lantecedent?

Ns una prova el fet que dediquem una enorme quantitat desfor

L oraci segent inclou dues proposicions inserides. Identifica-les i, a continuaci, respon a les qestions.

a De quin tipus s la proposici de relatiu?

b Quina funci sintctica acompleix el relatiu? Quin s lantecedent?
c Substitueix el relatiu per un altre dequivalent.
d De quin tipus s laltra proposici inserida? Quina funci sintctica fa?

En aquests casos regna un ordre imposat en qu lobsessi de tots i cadasc

s poder escapar per tots els mitjans del rigor daquest ordre.

Digues de quin tipus s loraci segent:

Entre elles sobresurten les que permeten la convivncia.

L oraci que tens a continuaci cont una proposici adjectiva. Identifica-la

i respon les qestions segents.

a De quin tipus s la proposici adjectiva?

b Indica quina funci sintctica fa aquesta proposici.
c Assenyala quina funci sintctica fa el pronom relatiu.
d Digues quin s lantecedent del relatiu.

Sn aquestes tasques les que ocuparan preferentment la nostra atenci

al llarg de les reflexions que ens proposem.

 xtrau del text un connector textual de contrast. Indica quines parts del text
E
connecta.

Analitza els dctics personals del text.

Identifica en el text un exemple del mecanisme de referncia consistent en

demostratiu + nom i comental.

Extrau del text una proposici adverbial de temps.

 xtrau del text una proposici substantiva de relatiu i digues quina funci sintcE
tica acompleix.

Identifica el tipus doraci i substitueix el connector per un altre dequivalent:

Algunes apellen a ls de la fora arbitrria i sn, per tant, tirniques.

203