MORFOSINTAXI

Professora: Montserrat Ferrer

NDEX DE CONTINGUTS:

1. Els pronoms personals. Els pronoms febles

1.1.
1.2.
1.3.
1.4.
1.5.
1.6.
1.7.

1.8.
1.9.

Complement directe
Complement indirecte
Complement de rgim
Complements circumstancials i predicatiu
Atribut
Subjecte
Reps de les funcions dels pronoms en, hi.
Combinaci de pronoms febles
Combinaci de pronoms febles en lestndard oriental

2. La conjugaci verbal
2.1.

Observacions a la primera conjugaci

2.2.

2.2.5.
2.2.6.
2.2.7.
2.2.8.

Observacions a la segona conjugaci. Els verbs velaritzats

Model suspendre
Model beure
Model creure
Model merixer
Els participis de la segona conjugaci
Limperatiu
Verbs especialment irregulars
Observacions a la tercera conjugaci

2.3.
2.3.1.
2.3.2.
2.3.3.

Observacions a la tercera conjugaci

Verbs incoatius
Verbs purs amb alternana voclica
Irregularitats especials

2.4.
2.5.

Verbs pronominals
Doblets verbals

2.2.1.
2.2.2.
2.2.3.
2.2.4.

Construeix el teu quadre informatiu. Escriu en aquesta pgina aquella informaci que
et resulta ms difcil i necessites recordar sobre els pronoms febles i la conjugaci
verbal.
INFORMACI PER A RECORDAR

1. ELS PRONOMS PERSONALS. ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms personals es refereixen bsicament a la persona gramatical del discurs, tenen carcter
dctic o anafric i es classifiquen en dues sries diferents: la dels pronoms forts (o pronoms tnics)
i la dels pronoms febles (o pronoms tons). Els primers es caracteritzen pel fet de tenir accent de
mot i, des dun punt de vista sintctic, pel fet de funcionar com a subjecte o complement introdut
per una preposici. Els segons, en canvi, es recolzen necessriament en el verb, amb el qual formen
un nic mot fonolgic. Des dun punt de vista sintctic, daltra banda, els pronoms febles sadjunten
al verb i no poden estar regits per una preposici.
Morfolgicament, els pronoms personals es caracteritzen perqu, a ms de la flexi de gnere i
nombre, tamb tenen flexi de persona i de cas, a diferncia del substantiu o de ladjectiu.
La categoria de persona estableix una triple oposici relacionada amb les persones del discurs. La
primera persona, aix, sidentifica totalment o parcialment amb lemissor de lenunciat, amb el jo
(recordem que la primera persona del plural, nosaltres, pot expressar diferents valors, entre els quals
es troba la inclusi del receptor o de terceres persones); la segona persona sidentifica amb el
receptor (amb el tu), i la tercera persona, amb la persona que no participa en lacte de parla (ell o
ella, per exemple), o, en determinats casos, amb una entitat no humana o no animada, com a
lexemple: Vuit i quinze sn dos nombres primers entre ells. Les dues primeres persones,
consegentment, tenen un carcter dctic (dixi personal), ja que designen elements que participen en
lenunciaci. La tercera, per contra, sovint t un carcter anafric i fa referncia a elements
apareguts en el discurs previ.
Les dues primeres persones, per tant, poden sser caracteritzades com a persones enunciatives (en el
sentit que participen en lenunciaci) enfront de la tercera (la persona exclosa de lenunciaci). Pel
que fa a les persones enunciatives, daltra banda, la primera t un carcter subjectiu (sidentifica
amb el subjecte de lenunciaci) i la segona, un carcter apellatiu (s la persona a qui sadrea
lenunciaci i, doncs, la persona apellativa).
Les formes principals dels pronoms forts
Singular
1a persona
Jo, mi
2a persona
Tu, vs, vost
3a persona
Ell, ella
Pronom reflexiu
si

Plural
Nosaltres, ns
Vosaltres, vosts
Ells, elles
Si

PRONOMS PERSONALS FORTS. OBSERVACIONS

1. El pronom reflexiu (o recproc) si i les formes de cortesia vost(s) i vs, i el plural
majesttic ns, tenen un s ms restringit que els altres pronoms forts.
2. Parlem de pronom reflexiu quan el pronom que funciona com a complement t la
mateixa referncia que el subjecte. Ex. Maria es pentina. Nosaltres ens pentinem.
Sempre parla de si mateixa.
3. La tercera persona precedida de preposici pot expressar-se amb el pronom reflexiu
si, reforat o no amb lindefinit mateix, el qual hi concorda en gnere i nombre: Maria
es pentina a si mateixa. Ho vaig fer per a mi (mateix). Ens ho vam regalar a nosaltres
(mateixos). Lluitaven entre si molt aferrissadament.
4. Tamb poden tenir un valor reflexiu les formes ell/ella/ells/elles, que se solen reforar
(per claredat) amb lindefinit mateix: Sempre parla dell mateix.

ELS PRONOMS FEBLES

En aquest apartat trobars observacions sobre els casos que presenten ms dificultats en ls dels
pronoms febles.
INFORMACI PER A RECORDAR
1. Per triar el pronom feble adequat hem de tenir en compte la funci sintctica que
realitza, lantecedent que substitueix i el lloc que ocupa respecte del verb o dun altre
pronom.
2. Davant de verb comenat en consonant utilitzem l-es formes reforades: em, et, es, el,
els, ens, us. Ex. Et deixar el llibre. Es pensa que tots sn com ella.
3. Davant de verb comenat en vocal utilitzem les formes elidides. Ex. Thas dafanyar.
Sadona que no s ning.
4. Desprs de verb acabat en vocal utilitzem les formes redudes. Ex. Afanyat. Ajudans
5. Desprs de verb acabat en consonant o diftong decreixent utilitzem les formes plenes:
-me, -te, -se, -nos, -vos Ex. Vull ajudar-te. Vol ajudar-nos. Cal afanyar-se.
INFORMACI PER A RECORDAR
COLLOCACI DEL PRONOM FEBLE
- Darrere del verb si s infinitiu, gerundi o imperatiu. Ex. Agafa-la! / Agafar-la /
Agafant-la.
- Davant del verb en totes les altres formes verbals. Ex. Em parla / Li parlar...
- Amb una perfrasi verbal, el pronom feble pot anar davant o darrere. Ex. Estic agafantlo / L'estic agafant.
Activitat 1
Completa el quadre segent sobre ls de les diferents formes dels pronoms
febles amb els exemples segents:
mestima / em dna / compran / ens parla / porteu-me / parlans / lescolta / el compra / escolta-la
/ no vol rebre-us / tagrada?
Formes reforades. Susen davant una forma verbal comenada en consonant.
Exemples:
Formes elidides. Sn les que escrivim davant el verb, quan aquest comena en vocal o
h. Sn formes, per tant, amb apstrof, ja que hi ha una vocal elidida, siga per contacte
amb el verb, siga per contacte amb un altre pronom.
Exemple:
Formes plenes. Es posposen al verb acabat en consonant (o en diftong decreixent):
porteu-me.
Exemple:
Formes redudes: es posposen a un verb acabat en vocal: compran. Aquests pronoms se
separen sempre del verb per mitj dun apstrof o dun guionet. Per la forma - us es fa
servir darrere verb acabat en diftong.
Exemple:
4

Activitat 2
Completa amb els exemples segents la informaci del quadre sobre ortografia
dels pronoms febles.
em sembla, la usarem (la cassola), lusen (la cassola), canviar-se, se nha comprat, li agrada,
lescolta, mirals, dnam, dna-li, agafa-ho
ORTOGRAFIA DELS PRONOMS FEBLES
a. Davant del verb, si el verb comena en consonant, el pronom sescriu separadament.
Exemples:_______________
b. Davant del verb, si comena en vocal o h, els pronoms em, et, el, la, es, en, adopten la
forma elidida i apostrofen. Exemple: ________________.
Per el pronom la davant dun verb comenat en i, u, hi, hu tones es comporta com
larticle femen i no apostrofa. Exemple: ________________.
c. Darrere del verb, si el verb acaba en consonant o en diftong decreixent (acabat en
eu, -iu) sadjunten al verb mitjanant un guionet. Exemple: ________________
d. Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els, en adopten la forma reduda i
sapostrofen si el verb acaba en vocal (menys u): mirals.
e. Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els, en adopten la forma reduda i
sapostrofen si el verb acaba en vocal. Exemple: ____________________.
f. Els pronoms li i ho sn invariables i mai no sapostrofen. Exemple:
________________
1.1. COMPLEMENT DIRECTE
INFORMACI PER A RECORDAR
Els pronoms de complement directe de 3a persona sn: el, la, els, les, ho, en.
Aquests pronoms poden adoptar formes diverses. Observa que els pronoms les i ho sn
invariables.
Davant un verb comenat en consonant
el, la, els, les, en, ho
Davant un verb comenat en vocal
l', l' (la davant i, u tones), els, les, n', ho
Darrere un verb acabat en consonant o -lo, -la, -los, -les, -en, -ho
diftong
Darrere un verb acabat en vocal
'l, -la, 'ls, -les, 'n, -ho
Activitat 3
Relaciona amb fletxes les frases de cada columna
1) Vull que majudes
2) Vull aquell pster
3) Vull ajuda
4) Vull dos gossets
5) Vull amics
6) Vull el que em correspon
7) Vull eixes cartes
8) Vull aquella carpeta

a) El vull
b) Les vull
c) En vull dos
d) Ho vull
e) En vull
h) Ho vull
i) En vull
j) La vull

Activitat 4
Encercla el pronom adequat per substituir el sintagma subratllat a les frases
a. Mengen pastissos sempre que poden.
b. Tinc tres germans.
c. Tinc tres germanes.
d. Menja espinacs
e. Fa el que vol
f. No s si anir amb vosaltres
g. Vull aix que tens
h. Tinc set
i. Ell utilitza el regle
j. Ell utilitza la imaginaci
k. Agafar fulls
l. Agafa els escaires!
m. Estic estudiant els apunts

en
en
en
en
el
en
el
en
el
la
els
n
los

els
els
les
les
ho
ho
ho
la
l
l
n
ls
-los

1.2. COMPLEMENT INDIRECTE

INFORMACI PER A RECORDAR
Els pronoms de complement indirecte de tercera persona sn: li, els. S'utilitza la mateixa
forma per al mascul i per al femen.
SINGULAR
PLURAL
(mascul i femen)
(mascul i femen)
davant verb desprs vocal desprs
consonant
li
els
'ls
-los
Activitat 5
Completa els buits amb el pronom feble adient:
a. ____ comprar un llibre, al meu amic.
b. ____ comprar un llibre, a la meua amiga.
c. - Per favor, deixa ____ un llibre, a Slvia.
d. Per favor, deixa ____ uns llibres, a les teus amigues.
e. Vull deixar_____ els apunts, a Lled i a Empar.
f. _____ vull deixar els apunts, a Lled i a Empar.
Activitat 6
Recorda que el plural de li s: els, ls, -los. Per tant, la forma *lis no existeix!
Recorda tamb que el pronom de complement indirecte s el mateix per a un
antecedent mascul i un antecedent femen. Subratlla i corregeix les
incorreccions de les oracions segents:
a. He vingut a portar-les lesmorzar a les meues filles.
b. A Marta i a Pere, vull regalar-lis els meus discos de Mozart.

c. Expliqueu-lis com ho hem fet.

d. Lis donar diners perqu vagen a la fira.
e. Dna-lis diners perqu vagen a la fira.
f. Doneu-les diners, a les xiquetes, que ja no en tenen.
g. Cridar els delegats per dir-les la data de la festa de final de curs.
h. A les xiques, cal dir-lis que han de ser independents.
Activitat 7
Quan la substituci pronominal afecta al complement directe i al complement
indirecte, lordre de collocaci s sempre CI + CD. Ex. Li la donar. A ms,
recorda que en valenci el pronom se noms es pot utilitzar quan t valor
reflexiu (Joan es llava les mans).
Tria la combinaci de pronoms correcta per a cada oraci
a. Explicareu la lli als alumnes?
b. Ensenya les fotos a ta mare!
c. Porta la instncia al director!
d. El cantant dedica les canons a les fans.
e. El cuiner fa el men per als clients
f. Han donat el primer premi a lEnric
g. Comprar flors per a les meues amigues
h. He contat contes a les meues filles
i. Posar dos problemes als alumnes de tercer
j. Posa tres preguntes als alumnes de segon
k. Poseu tres preguntes als alumnes de segon
l. Posa tres preguntes a les alumnes de segon
m. Poseu tres preguntes a les alumnes de segon
n. Li donar tot el que em demane

li la
-li-les
-se-la
se les
els el
li l
les en
els n
lils
ls-en
-los-en
ls-en
-los-en
lil

els l
-les-li
-li-la
els les
lils
lil
els en
els els
els en
-li-les
-se-els
-se-les
-les-en
li ho

Activitat 8
Tradueix. Para atenci per evitar els calcs sintctics del castell.
a. A mis alumnos, las preguntas, siempre se las contesto.
b. El regalo que te ha pedido, cmpraselo.
c. Si no quieres que lo sepan, no se lo digas.
d. Nria y Meritxell no tienen los apuntes; yo se los dejar.
e. Nria y Meritxell no tienen los apuntes. Djaselos!
f. Jaume suspende las Matemticas, aunque su madre se las explica.
g. Si Llusa necesita folios, le dejar unos pocos.
h. El profesor de Fsica nunca me contesta las preguntas. No le volver a hacer ninguna.
i. Dejad que las nias jueguen al ftbol si os lo piden.
j. Si las nias os hacen preguntas, contestdselas.
k. Si los nios os hacen preguntas, contestdselas.

1.3. COMPLEMENT DE RGIM

INFORMACI PER A RECORDAR
El complement de rgim (tamb anomenat "complement preposicional d'objecte" o
suplement) s substitut pel pronom en quan va introdut per la preposici de, i pel
pronom hi, quan va introdut per qualsevol altra preposici. Exemples:
- No et rigues de mi = No te'n rigues.
- Estic fart de tu = Nestic fart
- No m'acostume al teu carcter = No m'hi acostume.
Activitat 9
Els pronoms febles de 1a i de 2a persona poden realitzar les funcions
sintctiques de complement directe i de complement indirecte. El quadre
segent mostra les diferents formes que poden adoptar els pronoms en els
usos escrits formals.
Consulta el quadre, completa les oracions amb la forma pronominal adequada
i indica la funci sintctica que realitza el pronom.
davant verb comenat en
consonant
vocal
1a pers. sing.
em
2a pers. sing.
et
3a (reflexiu o es
recproc)
1a pers. plural
ens
2a pers. plural
us

m
t
s

desprs de verb acabat en

consonant
o vocal
diftong
decreixent
-me
m
-te
t
-se
s

ens
us

-nos
-vos

a. Per favor, deixa______ els apunts (a nosaltres)

b. Arribarem tard; afanya______!
c. _______ preguem que ens envieu la comanda sollicitada.
d. El xiquet _______ renta les mans abans de dinar.
e. Ella _______ dutxa per estalviar aigua.
f. Vull donar_________ un consell (a vosaltres)
g. Per favor, deixeu_________ tranquils! (a nosaltres)
h. Volen rebre_______ al seu despatx (a vosaltres)
i. Dna_____ la m i anirem per la riba (a mi)
j. No desitge deure_________ res (a vosaltres)

ns
-us

Activitat 10
Torna a escriure les oracions fent la substituci pronominal adequada per a
cada complement de rgim.
a. No ha accedit a les seues peticions
b. No em recorde del que em vas dir
c. No estic dacord amb el que proposen
d. No et rigues de les coses importants
e. No puc deixar de pensar en tu
f. Ha renunciat al premi
g. Ja parlarem desprs del teu comportament
h. Ja no es dedica a la poltica
i. Tots els jugadors han contribut al triomf de lequip
j. No s tic burlar-se dels defectes dels altres
1.4. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS I PREDICATIU
INFORMACI PER A RECORDAR
1. El complement circumstancial de lloc s'expressa amb el pronom hi. Per utilitzarem
el pronom en amb els complements circumstancials que indiquen origen o procedncia,
introduts per la preposici de. Exemple: Visc a Valncia = Hi visc. Vinc d'Alacant = En
vinc.
2. Tota la resta de complements circumstancials sexpressen mitjanant el pronom hi,
encara que vagen precedits per la preposici de. Ex. Treballa molt b = Hi treballa.
Treballa de pressa = Hi treballa.
3. El complement predicatiu sexpressa mitjanant el pronom hi. Ex. Camina decidit =
Hi camina.
Activitat 11
Uneix amb fletxes les preguntes i les respostes.
- Vau arribar molt tard a casa ?
- A quina hora eixireu de casa?
- Se nhan anat a Pars?
- Vindrs molt tard?

En tornar tan aviat com puga

Quan hi arribrem els pares ja dormien.
Crec que en sortirem ben de mat
S, hi van tots els anys

Activitat 12
Escriu de quin tipus de complement es tracta i torna a escriure loraci fent la
substituci pronominal corresponent.
a. Els corredors arriben cansats.
b. Treballa amb un ordinador vell.
c. Viu a Valncia.

d. Vinc de Valncia.
e. Tornar a Gandia lany vinent.
f. Trau els llibres de la motxilla.
g. La meua germana va tornar ahir de Brusselles.
h. No em convencers daix.
i. Fa les coses de qualsevol manera.
j. La gent anava atrafegada al treball.
k. No mhavia adonat del teu problema.
l. No mhavia adonat que tens un problema.
m. No estic acostumat a treballar el diumenge.
n. No estic acostumat que treballes els diumenge.
o. Posa el guix al calaix.
p. Em mirava tranquilla.
1.5. ATRIBUT
INFORMACI PER A RECORDAR
1. Hi ha tres pronoms que poden fer la funci datribut: ho, en, el (la, els, les)
2. Utilitzem ho quan latribut s indeterminat. Ex. Pere s metge? S que ho s.
3. Utilitzem el (la, els, les) quan latribut s determinat. Ex. Pere s el metge de Culla?
S que ls.
4. Utilitzem en per al valor partitiu, quan latribut expressa una certa quantitat. Ex. Pere
s intelligent? S que ns! Ns molt!

Activitat 13
Substitueix latribut subtratllat pel pronom feble adequat.
a. Lled est contenta
b. Anna s professora dangls
c. Antnia s la directora del collegi
d. Aquells pares sn els membres de la Junta de lAMPA
e. Aquest xiquet s molt espavilat
f. Jaume sembla abatut
g. Francesc s molt xarrador per Enric s poc xarrador.

10

1.6. SUBJECTE
INFORMACI PER A RECORDAR
1. Lnic pronom feble que pot realitzar la funci de subjecte s el pronom en. Ex. Al
principi tenim pocs alumnes per al llarg del curs narriben ms.
2. Les principals funcions que pot realitzar el pronom en sn: subjecte, complement
directe, atribut, complement del nom, complement de rgim, complement circumstancial
de lloc (dorigen).
3. Quan el pronom en va acompanyat dun adjectiu cal collocar la preposici de davant
ladjectiu. Ex. No ens arribaran cotxes rojos, noms ens narribaran de blancs.
Activitat 14
Identifica la funci sintctica dels sintagmes subratllats i torna a escriure les
oracions utilitzant el pronom en.
a. Vull parlar-te de Joan
b. Hem anat a Barcelona per no hem visitat la catedral de Barcelona
c. Laia s molt decidida per Aitana tamb s molt decidida.
d. Porta aigua que no hi ha aigua.
e. Ja he presentat a linstitut la sollicitud de matrcula. Vinc ara de linstitut.
f. Dem s laniversari de Pau. No toblides que dem s el seu aniversari.
g. Jo cante molt malament. No et burles de la meua manera de cantar.
h. Noms trobe fulls blancs; no trobe fulls reciclats.
i. Jo noms tinc dos germans.
j. No em portes taronges que no vull taronges.
k. Prepara ms entrepans per als xiquets que vindran molts xiquets a la festa.
l. Tinc llapis blaus per no tinc llapis rojos.
1.7. REPS DE LES FUNCIONS DELS PRONOMS EN, HI
INFORMACI PER A RECORDAR
PRONOM EN
FUNCI
Subjecte. Amb valor partitiu. Substitueix
un substantiu indeterminat, que pot anar
acompanyat per un numeral, quantitatiu o
indefinit
Complement directe. Amb valor partitiu.
Substitueix un substantiu indeterminat, que
pot anar acompanyat per un numeral,
quantitatiu o indefinit

EXEMPLE
A classe hi ha vint alumnes, per dem
narribaran ms.
Magraden els discos de Leonard Cohen,
per no en tinc cap.
No tinc sabates negres, noms en tinc de
blaves.

11

Complement del nom.

Complement de ladjectiu
Complement de rgim

Anirem a Barcelona i en visitarem la

catedral.
Ha fet lexamen de Valenci, per no
nest content.
Perdona, no me nhe adonat, que volies
passar.
lloc Quan ell entra a classe, jo nisc.

Complement circumstancial de
introdut per la preposici de.
Atribut, amb sentit partitiu.
Si ns, dintelligent!
Complement predicatiu del verb fer, fer- De dependenta, ja fa temps que no en fa.
se
Encara no sha fet soci del club, per
prompte sen far.
s lexicalitzat en verbs pronominals, Ens nanirem dem. Se nhan pujat al
sense funci sintctica.
terrat. Te neixirs de classe.
INFORMACI PER A RECORDAR
PRONOM HI
FUNCI
Complement circumstancial de lloc
(excepte els complements dorigen,
introduts per la preposici de)

EXEMPLE
Els alumnes de tercer viatgen a Gandia
dem. Els de quart hi viatjarem despsdem.
Joana s a la porta de la disco; jo tamb
hi sc.
Tota
la
resta
de
complements No pots treballar de qualsevol manera, no
cirscumstancials: de temps, de manera, de hi pots treballar.
companyia, dinstrument.
Nosaltres farem dem lexamen i vosaltres
tamb lhi fareu.
Predicatiu
Caminava decidit; hi caminava.
Em vaig quedar de pedra; mhi vaig
quedar.
Complement de rgim introdut per A Empar li agrada viatjar amb avi, per
preposici que no siga de.
el seu marit no shi acostuma.
s lexicalitzat, sense funci sintctica:
-verb haver-hi
Hi haur moltes persones esperant-nos.
-verbs de percepci veure-hi, sentir-hi
No mhi veig perqu tinc moltes diptries.
-frases fetes: No shi val. No mhi trobe.
Amb aquest pentinat no mhi trobe.
Activitat 15
Completa la graella indicant la funci sintctica que realitza el pronom feble i
lantecedent al qual fa referncia. Si es tracta dun s lexicalitzat, indica-ho.
oraci
funci sintctica
antecedent
No sap caminar amb xanques, per jo s
que hi s caminar.
Vas al collegi o en vns?
Has pensat en les conseqncies? s clar
que hi he pensat!
Sempre han viscut a Dnia, per no s si
12

lany vinent hi viuran.

Hi ha hagut una tempesta impressionant
No hi ha ciclistes per la carretera, per
pel cam de la mar nhi passen molts.
Hem viatjat a Cuba i nhem tornat
colrats pel sol.
Deixam alguns fulls que no men
queden.
Deixam alguns fulls que no en tinc.
Compra roses i fes-men un pom.
He llegit la novella, per noms nhe
ents uns captols.
Carme s molt treballadora i Antnia
tamb ns molt.
Va guanyar el premi Nobel per hi va
renunciar.
El teu germ sap viure tranquil; tu tamb
hi hauries de saber viure.
Encara no mhe fet membre dAmnistia
Internacional, per vull fer-men.
Si tu no traus lescrit de la bossa, jo len
traur.
Els governants declaren les guerres, per
ells no hi van.
10.8. COMBINACI DE PRONOMS FEBLES
En la combinaci del pronoms febles cal tenir en compte les regles segents:
INFORMACI PER A RECORDAR
REGLA
1. Tots els pronoms han d'anar junts: o tots
davant, o tots darrere.
a) Si acompanyen un verb en forma personal,
aniran al davant.
b) Amb imperatiu, infinitiu i gerundi van al
darrere
c) Amb perfrasis verbals formades per un
verb en forma personal i un infinitiu o
gerundi, podem collocar els pronoms febles
al davant o al darrere
2. Darrere del verb tots els pronoms han d'anar
enllaats amb apstrof o guionet.

EXEMPLE
a) Me la donar.
b) Deixar-li-la / Donant-los-la / Agafa-li-la!
c) Estic tornant-los-ho / Els ho estic tornant

Vull donar-los-les. / Dna'ls-els / Dna-li'n.

3. Davant del verb podem apostrofar, per no

Me l'ensenya / Me'l donar
usem mai el guionet
4. L'apstrof ha de collocar-se el ms a la Me n'anir.
dreta possible
Incorrecte: *M'en anir. * Me'n anir
5. Els pronoms em, et, es adopten la forma Et deixar la calculadora Te la deixar
plena (me, te, se) davant dun altre pronom
Em deixes el llibre? Mel deixes?
13

6. L'ordre de collocaci dels pronoms ha de

respectar la frmula:
Ens l'en traur / Me la hi posar
SE + CI + CD + EN + HI
7. Darrere de verb, el segon pronom adopta la Vull donar-los pa = Vull donar-los-en. Estic
forma reforada: el, els, en.
ensenyant-los eixos dibuixos = Estic
ensenyant-los-els.
8. El pronom la no sapostrofa davant el Dur la xiqueta a la piscina = La hi dur
pronom hi.
9. No s correcta la substituci de li per se. Es Li ho explicar.
tracta duna interferncia del castell Incorrecte: *Sho explicar
absolutament rebutjable.
10. No es correcta la substituci dels pronoms Ens nanem ara mateix. Quan us nanireu?
ens i us per se
Incorrecte: *Se nanem ara mateix. Quan se
nanireu?
11. En el catal oriental el pronom li adopta Lils donar = Els hi donar
la forma hi quan es combina amb un pronom Lil donar = Lhi donar
de 3a persona complement directe.
Li la donar = La hi donar
Activitat 16
Indica la funci sintctica dels complements subratllats i torna a escriure les
oracions substituint-los per combinacions binries de pronoms febles.
a. Mostrava els abrics a les clientes.
b. Satabalava quan el professor li demanava que isquera a la pissarra.
c. Per favor, compra tres llibretes per a la xiqueta.
d. No patiu que explicar els problemes a tots vosaltres.
e. No vull ensenyar a les meues venes el sof que mhe comprat.
f. Per favor, ensenya a Maria i a Assumpta la soluci del problema.
g. Deixar la moto enmig de la plaa.
h. Ha comprat quatre llibres a la llibreria del poble.
i. Traur els llibres de la motxilla.
j. Traur el llibre de la motxilla.
k.Traur la llibreta de la motxilla.
l. Doneu els treballs als professors.
m. No mhe adonat de la seua absncia.
n. No macostume a viure tot sol.
o. No dones ms sucre al cavall.
p. Dem vindran alumnes francesos al collegi.
Activitat 17
Torna a escriure correctament les oracions segents:

14

a. Me sha fet tard.

b. Li sha perdut el gos.
c. Se naneu ja?
d. Dem mo nanirem a Castell.
e. Dem se nanirem a Valncia.
f. Anem-sen.
g. Amone.
h. Maria mha deixat els apunts. Dem sels tornar.
i. Quan ten anirs a casa?
j. Vols explicar mho?
k. El disc? Lil he deixat perqu lescolte.
l. Quan tenim lexamen? Ara sel preguntar al professor.
m. Necessite la goma desborrar. Deixamela.
n. Necessite el regle. Deixamel.
o. Montserrat ja sen ha anat.
Activitat 18
Completa les oracions amb una combinaci de dos pronoms febles.
a. Digues a Joan que pose lolla al foc. Digues_____________.
b. Has comprat pa al forn? No, no he pogut comprar_________ encara.
c. Tot a que tha passat, quan arribe la professora, explica__________.
d. Ja s que Maria i Joana han guanyat el primer premi, per no s qui __________ lliurat.
e. Necessitem que ens deixes eixa calculadora. Per favor, deixa__________.
f. Necessitem que ens deixeu aquelles pintures. Per favor, deixeu_________.
g. Han enviat dos rams de flors per a Jaume i Albert. Qui ________ deu haver enviat?
h. La psicloga volia saber coses de Joan; per aix, ahir __________ vaig parlar.
i. Ja s que he de traure el cotxe de lapartament. Ara de seguida ________ trac.
j. No em vaig adonar de lavs de la direcci. No ___________ vaig adonar.
k. Fica els retoladors a lestoig. Fica_________!
l. Heu dacostumar-vos a endrear lhabitaci cada dia. ________ heu dacostumar.
Activitat 19
Completa les oracions amb una combinaci de dos pronoms febles en funci de
CD i CI.
a. Magradaria poder___________ pagar (a vosaltres, lentrada)
15

b. Recomaneu____________ (a les vostres amigues, fer esport)

c. Torneu______________ (a nosaltres, els diners)
d. Agafa _____________ (al teu amic, els esqus)
e. Els tcnics _______________ illuminaran (als propietaris, la habitaci)
f. _________ podrem regalar (a les amigues, aquests discos)
g. Podrem regalar___________ (a les amigues, aquests discos)
h. __________ va prometre i ho complir (a son pare, que aprovaria)
i. __________ ho vaig anunciar (a les amigues, que no aniria amb elles)
j. Si volen cacaus, doneu____________. (a delles, cacaus)
k. ___________ portar si no en teniu (a vosaltres, retoladors)
l. No patiu. Puc dur_________ (a vosaltres, retoladors)
Activitat 20
Completa les oracions amb una combinaci de dos pronoms febles, un dels quals
ha de ser en o hi.
a. Fiqueu________ (els llibres, a la motxilla)
b. Poseu ________ (la cartera, sota la taula)
c. Ara ________ dur (de pa, a la taula)
d. ______ trauran (el seu fill, de lescola)
e. Volen traure________ (el porter, de lequip)
f. Cal allunyar________ (els xiquets, dels perills)
g. _________ vull acostumar (els alumnes, a treballar en silenci)
h. _________ apartarem (nosaltres, de les males influncies)
i. _________ traurem (la goma, de lestoig)
j. Procureu apartar_________ (la xiqueta, de la vora de la piscina)
k. __________ plantarem avui (el taronger, a lhort)
l. Vull plantar_________ (la llimera, prop del maset)
Activitat 21
Completa les oracions amb una combinaci de dos pronoms febles, un dels quals
ha de ser en.
a. Si no teniu flors al gerro, poseu________ algunes.
b. Si voleu taronges del meu hort, colliu________.
c. Ja veig que tens molts xiclets, ________ donars un, a mi?
d. Em vas dir que dem tenim examen, per jo ja no ________ recordava.
e. Tots et parlen malament de Llus, per, a tu, jo ________ parlar b.

16

f. Han pintat les parets de la classe; ________ heu adonat?

g. Roser i ngels se nhan anat a Morella, per jo ________ anir dem.
h. Hem anat a Xtiva per, a nosaltres, no _________ han ensenyat el castell.
i. Dem s el natalici de Jordi. No __________ oblides!
j. Dem rebreu alguns dels jocs que heu encomanat. _________ arribaran tres.
k. No tinc sucre. Passa________.
l. Els alumnes necessiten ms confiana. Doneu_________.
Activitat 22
Cal evitar els calcs de la sintaxi castellana, que provoca omissi indeguda de pronoms febles o usos
incorrectes. Torna a escriure correctament les construccions segents:
a. Podeu assistir a la festa. Pot anar tothom. Us esperem.
b. El malalt est molt greu i ning es vol fer responsable dell.
c. Ha visitat la biblioteca i ha decidit fer-se soci de la mateixa.
d. Has pensat de demanar el regal al pare? S, ja sel demanar.
e. Vaig el regal a les amigues. Les vaig comprar el regal.
f. Anirem a Burgos i visitarem la seua catedral.
g. Mha molestat el que has fet. No el tornes a fer.
1. 9. COMBINACI DE PRONOMS FEBLES EN LESTNDARD ORIENTAL
INFORMACI PER A RECORDAR
1. La combinaci del pronom li i un pronom amb funci de complement directe (li + CD)
presenta dues solucions possibles depenent de lestndard regional que emprem. En lestndard
valenci es conserva la combinaci clssica (CI + CD), la que es conserva perfectament viva en
la parla quotidiana (Ex. La novella, li la deixar).
2. Per contra, en lestndard oriental saccepta una combinaci diferent, resultat dun procs de
dissimilaci fontica i de canvi dordre dels pronoms originals: el pronom li es transforma en hi
i passa a collocar-se desprs del complement directe (Ex. La novella, la hi deixar).
3.Ambdues combinacions sn correctes, per se sol utilitzar una o laltra dependent de
lestndard triat per a lescrit.

ESTNDARD VALENCI
ESTNDARD ORIENTAL
lil
lhi
li la
la hi
lils
els hi
li les
les hi
Activitat 23
Torna a escriure en lestndard valenci les construccions segents, prpies de
lestndard oriental:
a. El gos la hi mossega (la cama a la xiqueta)
b. El pare lhi conta (el conte a la filla)
17

c. Els alumnes lils resolen (els problemes al professor)

d. El professor li les respon (les preguntes a lalumne)
Activitat 24 (de recapitulaci)
Torneu a escriure les oracions fent totes les substitucions pronominals
possibles. Desprs escriviu la funci sintctica de cada complement substitut.
a. Digueu a Sergi que passarem a buscar-lo
b. Telefona a la directora de linstitut
c. Telefona a la directora al teatre
d. Redactem lexamen per als alumnes
e. Enviem felicitacions per Nadal
f. Haurs de comprar-te un cotxe nou
g. Dna nims a la famlia
h. He donat la clau al meu germ
i. Deixar diners a la famlia
j. He trobat Enric al mercat
Activitat 25 (de recapitulaci)
Torneu a escriure les oracions fent totes les substitucions pronominals
possibles. Desprs escriviu la funci sintctica de cada element substitut.
a. Se nanaven de Castell
b. Queien papers a terra
c. Trau les claus del pany
d. Convideu els amics a laniversari
e. Sempre em pose sucre al caf
f. Viatgem amb uns xicots alacantins
g. Se tofereix faena
h. Deixa la bicicleta a Xavier
i. Ensenya la documentaci al policia

18

Activitat 26 (de recapitulaci)

Subratlla lantecedent dels pronoms febles en negreta. Indica la funci
sintctica que realitza cada pronom feble (tingues en compte que alguns
pronoms febles no tenen valor sintctic).
Sho mereixia, ell. No. No sho mereixia. Se li va fer una certa llum . I si, tot i les proves i
les anlisis, el metge shavia equivocat. Qui li assegurava que no hi havia hagut un error,
una petita equivocaci, un guant dun analista no del tot net, una fiola amb restes de vs a
saber qu. Quina confiana podia tenir en la confiana daquell metge amb un consultori
rnec, un metge que havia triat a latzar en una guia telefnica, un metge que lhavia fet
tornar un munt de vegades a repetir les anlisis, a fer proves, a refer-les, i que desprs li
havia dit que totes aquelles repeticions eren perqu abans demetre un dictamen tan greu ho
havia hagut de confirmar.
Quim Monz , La magnitud de la tragdia.
Activitat 27 (de recapitulaci)
Ompliu els espais buits amb els pronoms febles corresponents i digueu-ne
tamb la funci sintctica:
a. Ara no et compres el cotxe; espera dos mesos a comprar________.
b. Aquell home est esperant que li dnes diners. Dna___________ i digues__________ que
______vaja dac.
c. Trau el llibres del prestatge. Neteja____________ i torna a posar ___________.
d. Daix, no___________ vull parlar mai ms.
e. Compra els regals a la famlia i el cap de setmana _______________ donarem.
f. Mai no fan els deures. ____________ he dit mil vegades i no _____________adonen que aix no
van b.
g. Aquells pareixen alumnes de linstitut, per no s si ________ sn.
h. Porta les medicines de la mare que fa dies que _____________demana.
i. Recorda que has de portar el treball de Carles. Porta________ara.
j. Vam acudir_____ ahir, a la reuni.
2. CONJUGACI VERBAL
2.1. OBSERVACIONS A LA PRIMERA CONJUGACI
INFORMACI PER A RECORDAR
1. Tots els verbs es conjuguen segons el model regular, excepte anar i estar que sn
irregulars.
2. Els verbs acabats en consonant + iar (apreciar, associar, canviar, odiar, premiar,

19

pronunciar, renunciar, estalviar, saciar, fotocopiar...) porten laccent prosdic sobre la

darrera i del radical en les persones 1a, 2a, 3a i 6a del present dindicatiu i del present de
subjuntiu, i en les persones 2a, 3a i 6a de limperatiu. Per tant, no porten accent grfic. Ex.
jo copie, tu copies, ell copia, ells copien... Cal anar amb compte perqu laccentuaci s
diferent de la del mateix verb en castell.
3. Shi poden produir canvies ortogrfics que no modifiquen la pronunciaci: c-qu (trencarjo trenque), -c (caar-jo cace), g-gu (regar-jo regue), j-g (penjar-jo penge), qu-q
(adequar-jo adeqe), gu-g (enaiguar-jo enaige).
4.Limperfet de subjuntiu t dues formes: terminaci amb r- (parlara) i terminaci amb
s- (parls/parls). La forma amb s- s la prpia dels usos formals: jo parls, tu parlesses,
ell parls, nosaltres parlssem, vosaltres parlsseu, ells parlessen. Tamb existeix la forma
ms clssica amb la vocal a (parls, parlasses, parls, parlssem, parlsseu, parlassen),
que es mant viva al balear.
5.El morfema de primera persona del singular del present dindicatiu s e en lestndard
valenci (jo pose); s o en lestndard nord-occidental (pronunciat /o/) i en el central
(pronunciat /u/) (jo poso), i no hi ha terminaci voclica en lestndard balear (jo pos).
6. No s acceptable en la llengua estndard trets dialectals exclusius de determinades zones
geogrfiques, com ara lacabament en e per a la tercera persona del singular del present o
limperfet dindicatiu. Ex. *ell treballe en lloc del normatiu ell treballa, *ell treballave en
compte del normatiu ell treballava.

Activitat 1
A continuaci tens els temps verbals del verb estar que sn irregulars perqu
agafen una consonant velar. Completals:
Present dindicatiu, 1a pers. singular: jo...
Passat simple: jo estigu...
Present de subjuntiu: jo estiga...
Imperfet de subjuntiu: jo estigus...
Imperatiu: estigues...
Activitat 2
A continuaci tens els temps verbals del verb anar que sn irregulars.
Completals:
Present dindicatiu, 1a pers. singular: jo...
Present de subjuntiu: jo vaja...
Imperatiu:
Activitat 3
Les oracions segents tenen errors ortogrfics en lescriptura dalguns verbs.
Subratllals i tornals a escriure correctament.
a. El govern denncia la invasi dun pas estranger.
b. Els alumnes penjen la roba al penja-robes.
c. Jo sempre fotocpie els apunts del dies que he faltat a classe.

20

d. Si caem espcies protegides cometem un delicte.

e. El president anncia la convocatria deleccions anticipades.
f. Si estudiseu ms, aprovareu.
g. El professor vol que els alumnes adequen lescrit al context.
h. Espere que ara el safareig desaigue b.
i. Els meus pares mhan obert un compte al banc perqu estlvie diners.
2.2. OBSERVACIONS A LA SEGONA CONJUGACI. ELS VERBS VELARITZATS
INFORMACI PER A RECORDAR
1. Sn de la segona conjugaci els verbs linfinitiu dels quals acaba en er (tmer,
crixer...), -re (batre, perdre, suspendre...), -r (dir, dur).
2. La majoria dels verbs de la segona conjugaci sn velaritzats, s a dir, afegeixen una
consonant velar (c, g) al radical en determinades formes verbals.
3. Els verbs velaritzats tenen, si ms no, dos radicals; un radical pur i un de velaritzat.
Les formes verbals amb radical velaritzat sn les segents: la primera persona del
singular del present dindicatiu (crrec) , el passat simple (corregu, corregueres...), el
present de subjuntiu (crrega, crregues...), limperfet de subjuntiu (corregus,
correguesses...) i el participi (corregut).
4. Els verbs velaritzats no porten mai consonant velar al gerundi. Sn, per tant,
totalment incorrectes les formes *correguent, *poguent, * beguent, *creguent,
*caiguent..., que cal substituir per les normatives corrent, podent, bevent, creient o
creent, caent..., que sn les correctes i es troben perfectament vives en el valenci.
5. Molts participis dels verbs velaritzats no tenen la terminaci ut. Ex. suspendresusps, moldre-mlt, traure-tret, veure-vist, fondre-fos...
6. Les irregularitats de la segona conjugaci sn nombroses, per, en realitat, no en sn
tantes si delimitem diversos subgrups dins dels verbs amb radical velaritzat.
Nanalitzarem sis models: els verbs que funcionen com suspendre, conixer, suspendre,
beure, creure i merixer.

Activitat 4
Completa la graella amb les formes que agafen consonant velar en els
anomenats verbs velaritzats, com ara crrer.
VERB CRRER
participi
1a
persona passat simple
present
21

present
subjuntiu

de imperfet
subjuntiu

de

dindicatiu

2.2.1. MODEL SUSPENDRE

INFORMACI PER A RECORDAR. Verb model: suspendre
1. Es tracta de verbs que tenen un radical acabat en la consonant d quan va seguit de la
consonant r. Aquesta d desapareix en tota la resta de formes. Per tant, les niques
formes verbals que contenen la d sn linfinitiu, el futur i el condicional. Ex: suspendre,
suspendr, suspendria. Per suspenc, suspenem, suspenia, suspenga, suspengus,
suspenent.
2. Es tracta de verbs amb infintiu acabat en ndre (suspendre, entendre, estendre,
atendre, prendre, fondre, infondre, romandre... ) o ldre (resoldre, absoldre, moldre,
caldre, valdre...).

Activitat 5
Completa la graella:
3a
persona entendre
singular
present indicatiu
imperfet
passat simple
futur
condicional
present subjuntiu
imperfet subj.
gerundi
1a persona
romandre
plural
present indicatiu
imperfet
passat simple
futur
condicional
present subjuntiu

confondre

resoldre

caldre

estendre

absoldre

moldre

22

imperfet subj.
gerundi
2.2.2. MODEL CONIXER
INFORMACI PER A RECORDAR. Verb model: conixer
Sn verbs acabats en ixer, que substitueixen els darrers sons del radical (-ix-) per una
consonant velar. Ex. conixer, parixer, desaparixer...
Activitat 6
Observa els verbs subratllats i completa la regla.
a. No el conec.
b. El mal de panxa desaparegu de seguida.
c. Ja han aparegut els mbils perduts.
d. Parles com si no el conegueres.
e. Desconeixent les coses, no es pot parlar
f. Mha reconegut que no ha fet el treball
Els verbs que segueixen el model conixer perden els darrers sons del radical (-ix-)
davant de consonant _________ en algunes formes verbals. Tenen, per tant, ______
radicals: velaritzat (conegut) i no velaritzat (coneixent).
Activitat 7
Estudia el contingut dels quadres i completa la regla.
Formes velaritzades dels verbs acabats en ixer
present dindicatiu passat simple
present
de
subjuntiu
jo conec
jo conegu
jo conega
tu coneixes
tu conegueres
tu conegues
ell coneix
ell conegu
ell conega
nosaltres coneixem nosaltres conegurem nosaltres coneguem
vosaltres coneixeu
vosaltres conegureu vosaltres conegueu
ells coneixen
ells conegueren
ells coneguen
Verbs en ixer. Formes no personals
infinitiu
gerundi
conixer
coneixent
Activitat 8

imperfet de subjuntiu
jo conegus o coneguera
tu coneguesses o ...
ell conegus o...
nos. conegussem o...
vos. conegusseu o ...
ells coneguessen

participi
conegut

Completa la informaci segent:

a. El present dindicatiu noms agafa consonant velar en la ________________ del singular. Ex.
conec.
b. El gerundi ___ porta mai consonant _______. Ex. coneixent. s inadmissible la forma coneguent.

23

c. Lnica forma no personal que velaritza s el _____________. Ex. conegut, paregut...

2.2.3. MODEL BEURE

INFORMACI PER A RECORDAR. Verb model: beure
Es tracta de verbs amb el radical acabat en u que perden la u davant consonant velar i
que canvien la u en v en algunes formes. Ex. beure, deure, moure, ploure, escriure
Model beure. Radical amb consonant velar
Present dindicatiu
bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen
Passat simple
begu, begueres, begu, begurem, begureu, begueren
Present de subjuntiu
bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen
Imperfet de subjuntiu
begus, begusses, begus, begussem, begusseu,
begussen / beguera, begueres, beguera, begurem,
begureu, begueren
Participi
begut
Model beure. Radical amb vPresent dindicatiu
bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen
Imperfet dindicatiu
bevia, bevies, bevia, bevem, beveu, bevien
Gerundi
bevent
Activitat 9
Completa les frases amb la forma verbal adequada:
a. No volia deixar-li ms diners perqu lin ________ molts. (DEURE)
b. Van dir que no anirien descursi si ___________. (PLOURE)
c. No vull que tu li _________ cap favor.(DEURE)
d. No volia que nosaltres li ____________ cap favor. (DEURE)
e. Ha _________ durant tot el dia. (PLOURE)
f. La professora no volia que ____________ les taules quan ens alrem. (MOURE)
g. Ara no et puc atendre que estic _____________ una carta. (ESCRIURE)
h. Mentre la professora _____________ a la pissarra, els alumnes copiaven. (ESCRIURE)
i. __________ tant de vi, deu estar alcoholitzat. (BEURE)
j. Tenia problemes de rony perqu no ___________ aigua. (BEURE)
2.2.4. MODEL CREURE
Es tracta de verbs amb el radical acabat en u que perden la u davant consonant velar i tamb en
algunes formes no velaritzades. Ex. creure, traure (treure), cloure, incloure, excloure, concloure, riure,
caure, seure, plaure, jaure (jeure), raure, coure, dir, dur...
Model creure. Radical amb velar
Present dindicatiu
crec, creus, creu, creiem/creem, creieu/creeu, creuen
Passat simple
cregu, cregueres, cregu, cregurem, cregureu, cregueren

24

Present de subjuntiu
Imperfet de subjuntiu

crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen

cregus, cregusses, cregus, cregussem, cregusseu,
cregussen / creguera, cregueres, creguera, cregurem,
cregureu, cregueren
Participi
cregut
Model creure. Radical sense u- (pot agafar una i antihitica)
Present dindicatiu
crec, creus, creu, creiem/creem, creieu/creeu, creuen
Imperfet dindicatiu
creia, creies, creia, criem, crieu, creien
Gerundi
creient/creent
Activitat 10
Completa la graella amb les formes del present dindicatiu.
seure
sec

incloure

coure

dur

caure

cous
duu/du
incloem
caeu/caieu
duen
Activitat 11
Completa la regla
a. Els verbs que segueixen el model creure perden la u davant la consonant velar, en els
temps velaritzats, s a dir, en la 1a persona del ___________dindicatiu, en el
__________ i l ___________ de subjuntiu, i de vegades en el _____________.
b. Tenen un radical sense u en la primera i segona persones del _________ del present
______________, en l_____________ dindicatiu i en el _____________.
c. Tenen un radical amb u a les persones 2a i 3a del ___________ del _________
dindicatiu, al __________ i al ___________, a ms, evidentment, de linfinitiu.
Activitat 12
Molts verbs daquest grup tenen limperfet dindicatiu amb radical tnic, s a dir, la vocal tnica s la
del radical i no pas la i de la terminaci. Ex. creia, deia... Observa la graella i completa-la.
imperfets amb radical ton
creure
seure
seia
caure
queia
jaure (jeure)
traure (treure)
riure
dir
deia
dur
fer
feia

imperfets amb radical tnic

cloure
cloa
plaure
noure
noa
coure
raure
raa
complaure
excloure
incloure
recloure

25

Activitat 13
Escriu limperfet dindicatiu complet dels verbs segents. Atenci als accents.
infinitiu
dir
traure
caure
riure
dur
seure
fer
complaure
excloure
raure
coure

imperfet

2.2.5. MODEL MERIXER

INFORMACI PER A RECORDAR. Verb model: merixer
1. Es tracta de verbs que substitueixen els darrers sons del radical (-ix-, -u-) per sc/-squ.
2. En aquest grup trobem quatre verbs molt usuals: merixer, crixer, nixer, viure.
3. Els verbs que segueixen el model merixer tenen dos radicals, un de pur i un altre de
velaritzat amb les consonants sc-.
4. El verb viure t 3 radicals: radical pur (viu-) Ex. tu vius; radical velaritzat amb sc-.
Ex. viscut; radical amb v. Ex. vivint
Model merixer. Formes velaritzades
Present dindicatiu
meresc, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen
Passat simple
meresqu,
meresqueres,
meresqu,
meresqurem,
meresqureu, meresqueren
Present de subjuntiu
meresca, meresques, meresca, meresquem, meresqueu,
meresquen
Imperfet de subjuntiu
meresqus, meresquesses, meresqus, meresqussem,
meresqusseu, meresquessen / meresquera, meresqueres,
meresquera, meresqurem, meresqureu, meresqueren
Participi
merescut
Activitat 14
Completa la graella amb les formes verbals adients
VIURE. Mode indicatiu
present
jo
nosaltres
ells

imperfet

26

passat simple

futur

VIURE
present subjuntiu imperfet
subjuntiu

gerundi

participi

present

passat simple

condicional

gerundi

participi

jo
nosaltres
ells
CRIXER
imperfet

jo
tu
vosaltres
CRIXER
present subjuntiu imperfet
subjuntiu
jo
tu
vosaltres
2.2.6. ELS PARTICIPIS DE LA SEGONA CONJUGACI
INFORMACI PER A RECORDAR. Participis irregulars
Els participis regulars es formen afegint al radical la terminaci ut; si es tracta de verbs
velaritzats, la terminaci gut. Per molts verbs ds habitual presenten altres
terminacions per al participi: -s,-s, -s, -lt, -t, -st, -scut
Activitat 15
Escriu els participis dins de la graella
suspendre-susps
cometre-coms
fondre-fos
remetre-rems
romandre-roms
absoldre-absolt
ometre-oms
incloure-incls
viure-viscut
merixer-merescut
dir-dit
dur-dut
pondre-post
compondre-compost
nixer-nascut
crixer-crescut
empnyer-emps
ser-sigut/estat
caure-caigut
encendre-encs
ofendre-ofs
excloure-excls
participis
terminacions
-ut
-gut
-scut
-s, -os, -as
-lt
-t
27

moldre-mlt
confondre-confs
detenir-detingut
traure-tret
crrer-corregut
veure-vist
riure-rist/rigut
abstenir-abstingut
pertnyer-pertanyut/pertangut
caldre-calgut
desaparixer-desaparegut

-st
Activitat 16
Escriu el gerundi i el participi dels 30 verbs segents. Recorda que el gerundi
no velaritza mai.
infinitiu
ofendre
fer
excloure
cometre
empnyer
atnyer
confondre
aprendre
romandre
sser
coure
correspondre
moldre
resoldre
trcer
plnyer
pertnyer
vendre
renixer
conviure
desplaure
aparixer
ploure
encendre
beure
traure
detenir
deure
comprendre
refondre

gerundi

participi

Activitat 17
Observa els verbs anteriors i completa la graella:
Verbs acabats en
-tendre
-metre
- traure
-tenir
-crrer

Participis acabats en

28

Exemples

-rompre
Activitat 18
Tradueix les oracions del castell. Atenci als participis.
a. La policia ha detenido al delincuente.
b. En el informe se han omitido los datos comprometidos.
c. Los gritos del pblico han interrumpido la representaci.
d. Con dinero lo han corrompido.
e. Han incluido una nota de felicitacin en la carta.
f. La han excluido de la prueba por consumir drogas.
g. El condenado ha recurrido la sentencia.
h. La compaa ha emitido un comunicado.
i. El tema ya ha sido debatido en clase.
j. Todos los peridicos han difundido la noticia.
k. Nunca hubiramos concebido que se perdieran derechos laborables.
l. Han refundido toda la legislacin en una nueva ley.
2.2.7. LIMPERATIU
INFORMACI PER A RECORDAR
1. Limperatiu prpiament dit (lordre que sadrea a una segona persona) es construeix
a partir del present dindicatiu. La segona persona del singular correspon a la tercera del
singular del present dindicatiu; la segona personal del plural correspon a la segona del
plural del present dindicatiu.
2. Per tant, limperatiu, en la segona persona, no velaritza, ja que les persones
corresponents del present dindicatiu no agafen mai consonant velar. Ex. Veniu ac! I no
lincorrecte *Vingueu ac!
present dindicatiu
imperatiu
jo bec
tu beus
beu!
ell beu
nos. bevem
vos. beveu
beveu!
ells beuen
3. Ara b, els llibres de flexi verbal solen collocar dins de limperatiu tamb la primera
i la tercera persona, que es formen a partir del present de subjuntiu i, per tant, s que
agafen consonant velar en els verbs velaritzats. Ex. Beguem aigua de laixeta! Que
vinga!
present dindicatiu

imperatiu

present de subjuntiu

jo bec
tu beus

beu!

jo bega
tu begues

29

ell beu
nos. bevem
vos. beveu
ells beuen

bega!
beguem!
beveu!
beguen !

ell bega
nos. beguem
vos. begueu
ells beguen

4. Hi ha uns pocs verbs irregulars que s que velaritzen (o palatalitzen) en totes les
formes de limperatiu. Ex.
estar: estigues-estigueu. Ex. Estigueu quiets!
ser: sigues-sigueu. Ex. Sigues bon xic!
dir: digues-digueu. Ex. Digues qu vols.
dur: dugues-dugueu. Ex. Dugueu la roba a la bugaderia.
tenir: tingues-tingueu. Ex. Tingues pacincia
veure: veges-vegeu. Ex. Veges qu fan els xiquets.
Encara que alguns daquests verbs tamb disposen duna forma pura, que es pot utilitzar
en determinats contextos. Ex.
estar: est-esteu (amb pronom feble): Ex. Est-te quiet. Esteu-vos quiets.
dir: dis-dieu. Ex. Dis-me.
dur: dus (du, duu)-dueu. Ex. Dus-me aix.
tenir: tin (t)-teniu
veure: ves (veu)-veieu. Ex. Ves per on!
5. Les prohibicions (lanomenat imperatiu negatiu) es construeixen amb el present de
subjuntiu. Per tant, hi utilitzarem la consonant velar prpia del present de subjuntiu en
els verbs velaritzats.
Activitat 18
Converteix en prohibicions les ordres segents:
a. Estn la roba!
b. Esteneu la roba!
c. Encn el foc!
d. Enceneu el foc!
e. Bec de pressa!
f. Beveu de pressa!
g. Corre la marat!
h. Correu la marat!
i. Viu tranquilla!
j. Viviu tranquilles!
Activitat 19
Converteix en ordres afirmatives les prohibicions segents:
a. No vingues dem!
b. No vingueu dem!
c. No aprengueu alemany!
d. No corregueu descalces!
30

e. No absolgueu lacusat!
f. No resolgueu els problemes!
g. No vingueu ac!
h. No fongueu el gel!
i. No difongueu la notcia!
j. No clogueu lacte!
k. No clogues la sessi!
l. No cogues la coca al forn!
m. No cogueu la coca al forn!
n. No exclogueu aquest aspecte del problema!
2.2.8. VERBS ESPECIALMENT IRREGULARS
1. Hi ha verbs de la segona conjugaci ds molt habitual que sn especialment irregulars: poder,
voler, veure, fer, tenir, venir, ser, haver
2. Els verbs poder i voler tenen alternana o/u en el radical. Escrivim amb u la primera persona del
present dindicatiu i tot el present de subjuntiu; tota la resta de formes verbals escriuen amb o. Ex.
puc, puga, pogu, poguera, vull, vulga, volgu, volguera.
Activitat 20
Completa amb la forma adequada del verb VOLER
a. No em sembla b que ell sempre ____________ eixir-sen amb la seua.
b. Si tu ____________, podrem fer junts el treball.
c. Els directius arribaren a la reuni i _____________ ocupar els primers seients.
d. Estic farta de vosaltres. ___________ que em deixeu tranquilla.
e. Si li ho demanares per favor, ell s que ____________ ajudar-te.
f. No ha __________ venir a lexcursi perqu es trobava cansat.
g. Quan vosaltres els vau invitar, ells ja no __________ anar.
h. A lempresari li molesta que els treballadors ___________ millores salarials.
i. Als meus pares els agrada que nosaltres ____________ ser independents.
j. No magradaria que vosaltres _______________ eixir de festa sense mi.
Activitat 21
Completa amb la forma adequada del verb PODER
a. No mesperes. Ja arribar a sopar quan __________.
b. Ahir Miquel agaf el tren, arrib a Valncia, entr en una botiga especialitzada, per no
__________ comprar res perqu no tenien el que buscava.
c. Em sorprn que vosaltres ____________ escalar una muntanya tan difcil.

31

d. No em va sorprendre que tu _____________ resoldre el problema.

____________ estudiar ac, no s per qu vols anar-ten tan lluny.
e. Magradaria que tots nosaltres _____________ viure junts en un pis.
f. Anrem al teatre, per no __________ entrar perqu no quedaven entrades.
g. La professora vol que vosaltres ____________ acabar el curs amb tot aprovat.
h. La professora volia que vosaltres _______________ acabar el curs amb tot aprovat.
Activitat 22
El verb VEURE no velaritza, sin que palatalitza, s a dir, el radical agafa una
consonant palatal en algunes formes verbals. Completa la graella amb el verb
VEURE i comprova que ho has fet correctament.
present
dindicatiu

imperfet
dindicatiu
jo veia

passat simple

present
subjuntiu

de imperfet
subjuntiu

jo viu

tu veus

tu veges
ell viu/ ell vu
nos. viem

nos. vegem
vos. vreu
ells veiessen/
ells veren

Activitat 23
Completa la graella amb la forma adequada del verb FER i comprova la teua
resposta.
present
dindicatiu

imperfet
dindicatiu

passat simple

present
subjuntiu

jo fiu
tu fas

de imperfet
subjuntiu
jo fes / jo fera

tu faces
ell fu
nos. fiem

nos. fem

Activat 24
Completa les oracions amb la forma adequada del verb FER. Escriu el nom de
la forma verbal corresponent.
a. Escolteu la msica. No vull que _________ soroll ara.
b. s un aprofitat. Vol que jo ___________ tot el treball.
c. An a la fabrica i _________ tot el que lencarregat li digu.
d. El professor no et bonegaria si tu _________ els deures.
e. Mentre vosaltres __________ lexperiment de qumica, ells preguntaven els dubtes.
32

f. Jo sempre _________ el que em diuen.

g. Magrada que les cadenes de televisi __________ programes per a xiquets.
h. Magradaria que les cadenes de televisi ___________ programes per a xiquets.
i. El director es va enfadar perqu vosaltres no ___________ el que us deia.
j. Els professors et feliciten quan _________ les coses b.
Activitat 25
Els verbs TENIR (o TINDRE) i VENIR (o VINDRE) es consideren de la segona
conjugaci. Per als valencians, els infinitius tenir i venir sn els propis dels usos
formals, mentre que vindre i tindre susen en textos de formalitat baixa.
Completa la graella amb la forma verbal demanada.
tenir

venir

1a pers. sing. present ind.

3a pers. sing. present ind.
1a pers. plural passat simple
1a pers. sing. present subj.
3a pers. plural imperfet subj
gerundi
participi
Activitat 26
Consulta en una flexi verbal la conjugaci del verb SER. Subratlla les formes
verbals que presenten ms dificultats per a tu (tingues en compte els accents!)
Verb SER. Dificultats
Forma que
has
recordar

de Per qu s difcil per a tu? Regla o recurs per a

recordar-la

Activitat 27
Subratlla i esmena les formes del verb SER incorrectes de les oracions
segents. Digues de quina forma verbal es tracta en cada cas.
a. La conferncia ha segut molt interessant.
b. El bressol del Renaixement es Itlia.
c. Si jo fora rica, continuaria fent el mateix que faig ara.
d. Si ell sigus ms treballador, aprovaria ms fcilment.
e. Estigueu callats, sigau bons xics.
f. Enguany jo soc el delegat de classe.

33

Activitat 28
El verb ESTAR
s de la primera conjugaci, per tamb velaritza en
determinades formes. Repassa la conjugaci, subratlla i esmena les
incorreccions de les oracions segents. Digues de quina forma verbal es tracta
en cada cas.
a. No els crides ara que estn treballant.
b. Vam passar un cap dany esplndid; estiguerem tota la nit a casa duns amics.
c. La metgessa vol que vosaltres estigau quiets durant el reconeixement.
d. La directora volia que estrem preparats a les vuit del mat per eixir de viatge.
e. Tota la casa estaba en silenci.
f. Ahir estiguereu molt b durant el partit.
2.3. OBSERVACIONS A LA TERCERA CONJUGACI
INFORMACI PER A RECORDAR
1. La tercera conjugaci es divideix en dues subconjugacions: la pura (ex. dormir) i la
incoativa (ex. patir). La majoria dels verbs de la tercera conjugaci sn incoatius i nhi
ha alguns que admeten les dues formes, la pura i la incoativa.
2. La diferncia entre la conjugaci pura i la incoativa noms apareix en el present
dindicatiu i en el present de subjuntiu (i, per tant, tamb en limperatiu, que es forma a
partir del present dindicatiu i de subjuntiu).
3. Els verbs purs ms usuals sn bullir, collir, cosir, cruixir, eixir, esmunyir-se, fugir,
grunyir, morir, munyir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tossir...
4. Els verbs que poden ser conjugats com a purs o com a incoatius ms usuals sn
acudir, afegir, ajupir, arrupir-se, consumir, engolir, escopir, fregir, llegir, lluir, mentir,
oir, renyir, resumir, teixir, tenyir, vestir...
5. Els verbs acudir i lluir tenen significat diferent segons la conjugaci. Conjugat amb
la forma pura acudir significa pensar, mentre que amb la forma incoativa significa anar.
Conjugat amb la forma pura lluir significa tenir reflexos lluminosos, mentre que
conjugat amb la forma incoativa significa quedar b, mostrar, sortir airs. Ex. Se
macut que haurem de tancar el treball amb una bibliografia. Lalumne acudeix a
classe tots els dies. El sol lluu. El sof llueix molt a la sala.
6. Alguns verbs de la tercera conjugaci tenen com a equivalent en castell un verb de la
segona. Cal evitar, doncs, interferncies lingstiques que provoquen un canvi de
conjugaci absolutament incorrecte. Ex. florir (incorrecte *florixer), afavorir
(incorrecte *favorixer), compadir (incorrecte *compadixer), defallir (incorrecte
*desfallixer), esdevenir (incorrecte *acontixer)...
7. Per ltim, s incorrecte conjugar com si foren de la tercera conjugaci verbs de la
segona que en castell es conjuguen per la tercera. Aix, sn de la segona conjugaci els
acabats en batre (batre, combatre, debatre, rebatre), els acabats en metre (admetre,
remetre, permetre, emetre), els acabats en cebre (concebre, percebre), el acabats en
crrer (recrrer, incrrer, concrrer, discrrer), els acabats en fondre (difondre,
refondre) i els acabats en rompre (interrompre, irrompre).

34

Activitat 29
Completa la graella amb la forma verbal adequada del verb dormir:
present dindicatiu
present de subjuntiu
imperatiu
--dorms
dorm
dorma
dormim
dormiu
Activitat 30
Completa amb el present dindicatiu dels verbs acudir i lluir conjugats com a
purs o incoatius segons corresponga.
a. Com _________ els estels!
b. Els ulls del gat _________ en la foscor.
c. Aquest moble no ___________ posat ac.
d. No treballes gens i aix et __________ el pl!
e. El sol _______ amb tota la fora.
f. Els convidats ___________ a la festa.
g. No s qu contestar-te; no se m________ res.
Activitat 31
Tradueix les segents oracions. Atenci a la conjugaci dels verbs.
a. Las medidas del gobierno favorecen el ahorro energtico.
b. Hay que trabajar ms y no desfallecer.
c. Me gusta ver florecer los rboles.
d. No has de compadecerme.
e. Hay que combatir la pobreza.
f. Les remitimos el pedido.
g. Se percibe el miedo.
h. Quiero que recurramos la sentencia
i. No es conveniente difundir la noticia.
j. Ella admite que se ha equivocado.
k. He leido el texto refundido de la ley.
l. Hay que debatir con argumentos lgicos.
m. No me parece lgico que le permitas leer tus correos.
n. Ha interrumpido al conferenciante con sus preguntas.
35

2.3.1. VERBS INCOATIUS

INFORMACI PER A RECORDAR
1. Tradicionalment sha considerat que la conjugaci incoativa t en valenci dues
formes, una prpia dels usos formals i una altra dinformal.
present dindicatiu
formal
patesc
pateixes
pateix
patim
patiu
pateixen

present de subjuntiu
formal
patesca
patesques
patesca
patim
patiu
patesquen

informal
patisc
patixes
patix
patim
patiu
patixen

informal
patisca
patisques
patisca
patim
patiu
patisquen

2. Els usos acadmics i els usos escrits sn usos formals, per tant, hi haurem demprar la
primera de les formes. La segona forma no s sin la transcripci de la pronunciaci
valenciana que palatalitza la e en i en contacte amb consonant palatal. s el mateix
fenomen que es produeix en paraules com gener (tenim el cognom Giner que mostra
com solem pronunciar la paraula), queixal (pronunciat com en el cognom Quixal),
genoll... Per, de la mateixa manera que no canviem lescriptura de gener, queixal o
genoll a pesar de la palatalitzaci popular, tampoc no s admissible canviar lescriptura
dels verbs incoatius, especialment en els usos formals (tots els usos escrits excepte
lescriptura en xats i en missatges de mbil).
3. Daltra banda, cal tamb recordar que la forma pateix s lortografia comuna als
parlars oriental i occidental. El parlars occidentals, com el valenci, no pronuncien la e
perqu la tanquen en i, mentre que els parlars orientals no pronuncien la i perqu
lemmudeixen en el dgraf ix.
4. Cal recordar tamb que els parlars nord-occidentals i orientals, que fan la primera
persona del singular del present dindicatiu acabada en o, tenen la forma pateixo per a
la primera persona del singular.
5. El present de subjuntiu en catal oriental s: pateixi, pateixis, pateixi, patim, patiu,
pateixin.
6. Per ltim, cal tenir en compte que els verbs que tenen el radical acabat en vocal han
dutilitzar la diresi per indicar que hi ha un hiat (agram, condut...). Cal recordar, que
no posem diresi (per tractar-se duna excepci) a linfinitiu, gerundi, futur i condicional
(agrair, agraint, agrair, agrairia).

Activitat 32
Completa les oracions amb el present dindicatiu o de subjuntiu dels verbs
indicats.
a. Els collidors ___________ les taronges de bon mat per nosaltres les __________ a la tarda.
(COLLIR)
b. Quan ests refredat ________ massa. (TOSSIR)

36

c. Si ests cansat no s convenient que ____________ (CONDUIR)

d. No podrs estudiar al mat si _________ a la nit (SORTIR)
e. El metge li dna un xarop perqu no __________ (TOSSIR)
f. Si sou educats, cal que __________ els favors rebuts. (AGRAIR)
g. Els anglesos ____________ per lesquerra (CONDUIR)
h. La cuinera diu a lajudat que __________ les crelles a la paella (FREGIR)
i. El pare diu al xiquet que es __________ de pressa (VESTIR)
j. Noms persones masclistes es sorprenen perqu un home _________ la roba. (COSIR)
2.3.2. VERBS PURS AMB ALTERNANA VOCLICA
INFORMACI PER A RECORDAR
1. Els verbs purs amb o- en el radical (collir, cosir, tossir, sortir, escopir, engolir) la
canvien en u- quan aquesta vocal s tnica (cull, culla...)
2. Els verbs purs amb e- en el radical (fregir, llegir, renyir, vestir, tenyir, afegir, cenyir,
teixir) la canvien en i- quan aquesta vocal s tnica (llig, llija, frig, frija...).
3. Els verbs purs amb un lexema acabat en s, -x o g afegeixen una e- eufnica en la
segona persona del singular (cuses, lliges, tixes...).
4. Els verbs velaritzats sn de la segona conjugaci. En la tercera conjugaci no s
correcte ls de consonant velar. Per tant, sn incorrectes formes com *cusga (en lloc
del correcte cusa), *tusca (en lloc del correcte tussa)...

Activitat 33
Els verbs de les oracions segents sn incorrectes. Tornals a escriure
correctament.
a. Ma mare no vol que jo conduixca el seu cotxe.
b. Pere mha deixat que cullga llimones del seu hort.
c. La meua via cusia laixovar abans de casar-se.
d. Si tussim tant s perqu estem malalts.
e. Si em cusses la bata, et pagar el que em demanes.
f. Cal que aquests cigrons bullisquen durant una hora.
g. Encara que fugisques, tagafarem.
h. Jo tusc molt quan em refrede.
i. Noms cullc les taronges que queden dalt de larbre desprs de passar els collidors.
j. No volem que les persones morguen en guerres intils.
2.3.3. IRREGULARITATS ESPECIALS

37

INFORMACI PER A RECORDAR

1. Els verbs obrir i omplir sn els nics verbs de la tercera conjugaci que tenen formes
amb consonant velar (bric, briga, mplic, mpliga...).
2. El verb eixir utilitza en algunes formes les consonants sc- (isc, isca...).
3. El verb morir, en valenci, pot emprar formes irregulars en el present dindicatiu (jo
muir, primera persona del singular) i en quatre persones del present de subjuntiu (muira,
muires, muira, muiren).
4. El verb oir palatalitza la primera persona del singular del present dindicatiu i totes
les persones del present de subjuntiu (jo oig; oja, oges, oja, ogem, ogeu, ogen)
5. Alguns verbs tenen el participi irregular (cobrir-cobert, sofrir-sofert, imprimirimprs, morir-mort)
6. Alguns verbs accepten dos participis (establit-establert, omplit-omplert, complitcomplert)
Activitat 34
Completa amb les formes indicades dels verbs segents:
EIXIR
present dindicatiu
passat simple
present de subjuntiu
imperfet de subjuntiu
OBRIR
participi
present dindicatiu
present de subjuntiu
imperfet de subjuntiu
OMPLIR
participi
present dindicatiu
present de subjuntiu
imperfet de subjuntiu
MORIR
participi
present dindicatiu
present de subjuntiu
imperfet de subjuntiu

38

OIR
present dindicatiu
passat simple
present de subjuntiu
2.4.VERBS PRONOMINALS
Hi ha verbs que es conjuguen sempre acompanyats dun pronom feble que no t cap funci
anafrica, s a dir, que no remet a cap antecedent. Ex. adormir-se, enrabiar-se... Cal recordar que no
sempre hi ha coincidncia entre catal i castell respecte dels verbs que pronominalitzen o no.
INFORMACI PER A RECORDAR
Verbs pronominals
aprimar-se (fer-se ms prim)
engreixar-se (fer-se ms gras)
encongir-se (perdre llargada)
entrenar-se (preparar-se per a una prova)
desdejunar-se (prendre el desdejuni)
acabar-se (consumir del tot)
asseures (seure)
assentar-se (establir-se en un territori)
estar-se (privar-se)
Verbs no pronominals
seure (asseures)
caure
callar
baixar
marxar (anar-sen)
olorar (sospitar)
saltar (ometre)
tmer
venir

Exemples
Ha estat malalt i sha aprimat.
Aquest estiu mhe engreixat.
He rentat la roba i sha encongit.
Heu dentrenar-vos si voleu guanyar.
A les set em desdejuni un caf amb llet.
El xiquet no sha acabat la sopa.
Massec sempre a la cadira de braos.
Els colons sassentaren al nou territori.
No sest de dir el que pensa
Exemples
Seu i calla!
Guaita que caurs!
Per qu no calles?
Baixa del tren a Xilxes
Marxaran dem
Olorem que ens enganyen
Pots saltar els fragments difcils
Temem que no ens entengueren
Els veurs quan vinguen amb nosaltres

Activitat 35
Consulta la informaci anterior i esmena les incorreccions:
a. Ens temem que no hi haur sort
b. Si us calleu, em sentireu millor
c. Sha caigut i sha trencat la cama
d. He engreixat quatre quilos
e. Ha fet rgim i ha aprimat molt
f. Ma mare desdejuna suc de taronja
g. Alerta! No et baixes de lautobs abans darribar-hi.
h. Sen vindran amb nosaltres.
39

i. Seu-te b a la cadira.
j. Ens olorvem que la cosa no eixiria b.
Activitat 36
Consulta la informaci anterior i tradueix:
a. Son ciclistas y se entrenan cada domingo
b. Nos marcharemos maana
c. El coche se ha saltado el semforo
d. Si corres te caers.
e. Los invasores se asentaron en las tierras conquistadas
f. Los nios se sentaron alrededor de la mesa
g. Bjate del coche!
h. Cuando estudies puedes saltarte lo que no entiendas
2.5. DOBLETS VERBALS
INFORMACI PER A RECORDAR
De vegades hi ha dues variants verbals per a un mateix significat. En aquests casos
tenim doblets que podem utilitzar indistintament:
xerrar/xarrar
nedar/nadar
jeure/jaure
treure/traure
boxejar/boxar
bloquejar/blocar
flirtejar/flirtar matinejar/matinar
autenticar/autentificar
pedalejar/pedalar
lubricar/lubrificar
Ara b, no hem de confondre aquests veritables dobles amb els falsos sinnims, s a dir,
aquelles variants que tenen un significat diferent:
renyir/renyar
nomenar/anomenar
aclarir/clarificar
complir/acomplir
senyalar/assenyalar
compondre/composar
posar/pondre
lliurar/alliberar
semblar/assemblar
trametre/transmetre doblar/doblegar
enraonar/raonar
Daltra banda, tampoc no hem de confondre aquests doblets amb les falses parelles
creades per interferncia del castell:
aterrar /*aterritzar(incorrecte)
decebre /*decepcionar (incorrecte)
garantir /*garantitzat (incorrecte)
polluir /*pollucionar (incorrecte)
trair /*traicionar (incorrecte)

collidir /*collisionar (incorrecte)

extradir /*extraditar (incorrecte)
oferir /*ofertar (incorrecte)
fugir /*fugar-se (incorrecte)
revaluar/*revaloritzar (incorrecte)

Activitat 37
Completa el buit amb la forma verbal adequada i subratlla el verb que has
emprat
a. La mare ________ el fill si es porta malament. (renyir / renyar)
40

b. Encara que sestimen, es barallen i _________ molt (renyir / renyar)

c. Lhan _____________ per no ha contestat perqu no ho ha sentit (nomenar/anomenar)
d. Lhan _____________ director duna empresa important (nomenar/anomenar)
e. La policia ha ____________ els hostatges desprs de mesos de captiveri (lliurar/alliberar)
f. La professor ha _____________els dossiers als alumnes perqu estudien per a lexamen
(lliurar/alliberar)
g. El sol es _________ per lhoritz (posar/pondre)
h. La gallina ha ________ uns ous molt grans (posar/pondre)
i. Lalumne ha __________ el llibre damunt la taula (posar/pondre)
j. Els nazis ____________ els jueus amb una marca (senyalar/assenyalar)
k. El xiquet _______________ les llepolies de laparador que ms li agraden (senyalar/assenyalar)
Activitat 38
Tradueix les oracions segents
a. Por favor, doblad el examen por la mitad.
b. Esperaba ms de ti. Me has decepcionado.
c. Consultad los cursos que oferta la universidad.
d. Los coches y las fbricas polucionan la atmsfera.
e. Cree que su amigo la ha traicionado.
f. Me dicen que el resultado est garantizado.
g. Han extraditado a los diplomticos sospechosos de espionaje.
h. Dos camiones han colisionado en la autopista.
i. El avin ha aterrizado sin problemas.

41