EL PROJECTE LINGSTIC DE CENTRE

ndex de continguts:
1. El projecte lingstic de centre. Definici
2. El Pla de Normalitzaci Lingstica
3. Tractament metodolgic del valenci i del castell com a llenges vehiculars
4. Leducaci bilinge. Bases psicolingstiques
5. El marc legal.
6. Els models deducaci bilinge.
7. Els programes deducaci bilinge

1.El projecte lingstic de centre. Definici

El projecte lingstic s un instrument de gesti per a planificar el tractament de les llenges en
els centres educatius, dacord amb el marc plurilinge que es proposa en el nostre sistema educatiu.
El projecte lingstic inclou totes les decisions que es prenen en un centre per garantir laprenentatge
efica de les llenges. Aquestes decisions sn de tipus molt divers i, per tant, poden abraar aspectes
propis del Projecte Educatiu i del Projecte Curricular.
Dins del Projecte Educatiu, el projecte lingstic defineix els criteris generals per al tractament i
ls de les llenges dins del centre i serveix de punt de referncia per a concretar les propostes
dintervenci educativa. Eix, per exemple s en el PEC on es pot determinar ladopci dun projecte
dimmersi lingstica (a partir de lanlisi de lalumnat).
Dins del Projecte Curricular saborden les propostes dintervenci pedaggica referides a les
llenges: seqenciaci, criteris metodolgics, tractament interdisciplinari, etc. Entre les decisions que
cal prendre sinclouen les mesures orientades a garantir un s normalitzat de la llengua minoritzada
dins del context escolar (all que caldria denominar prpiament Projecte de Normalitzaci
Lingstica). Cal dir que la Conselleria dEducaci Valenciana utilitza el terme Projecte de
Normaliltzaci Lingstica en compte del ms general de Projecte Lingstic.
Un projecte lingstic ha dabastar tres aspectes:
1. Decisions que afecten a tota la comunitat educativa i que se centren a garantir un s
normalitzat de la llengua minoritzada en tots els intercanvis que es produeixen dins del
context escolar; all que podrem denominar Projecte de Normalitzaci Lingstica.
2. Decisions que afecten a tot lequip de professors i que aborden laprenentatge lingstic a
travs de les matries no lingstiques.
3. Decisions que afecten el professorat de llenges i que es relacionen amb lelaboraci dun
projecte integrat de llenges.
Cadascun daquests mbits dactuaci del PL incideix de manera diferent en un tipus de contingut
daprenentatge:
- coneixement explcit (sabers declaratius, conceptuals): rees lingstiques
- destreses discursives (sabers procedimentals): rees lingstiques i no lingstiques
- actituds: tota la comunitat educativa
Saber declaratiu
Saber procedimental
Actituds lingstiques

rees lingstiques
X
X
X

rees no lingstiques

Tot el centre

X
X

Decisions en relaci amb les rees lingstiques i no lingstiques

1. El disseny de programacions integrades de llenges
2. Ladopci dun programa deducaci bilinge
3. Les caracterstiques especfiques del programa escollit amb la delimitaci de les matries
que simpartiran en cada llengua (disseny particular del programa:DPP)
Decisions en relaci amb ls de les llenges en els diferents mbits de la vida del centre
1. mbit administratiu
2. mbit de gesti pedaggica
3. mbit dinterrelaci amb lentorn
4. mbit dinteracci didctica

2. El Pla De Normalitzaci Lingstica. mbits dintervenci

2.1.-Espai administratiu i social (comprn totes les relacions del centre amb
lAdministraci educativa i els aspectes burocrtics del centre):
INDICADORS

CO
U S

CE**
U S

M*

Responsable/s
***

A) Documents oficials escrits

Documentaci interna
Arxius
Convocatries
Avisos
Certificats
Actes de reunions
Reglaments
Fulls informatius
Organigrames
B) Documentaci econmica
Rebuts
Factures
Inventaris
Balanos
Altres documents comptables
C) Comunicaci oral
Assemblees
Reunions de treball
Claustres
Comissions
Avisos per megafonia
D) Smbols
Retolaci externa/interna
Horaris
Tauler danuncis
Cartells
Calendaris
E) Altres
Mens del menjador
Catalogaci
del
material
(audiovisual, esportiu)
(*) U: nicament en valenci, S: Sempre, G: Generalment, D: De vegades, M: Mai.
(**) CO: Comunicacions orals
CE: Comunicacions escrites. Les caselles ombrejades no shan demplenar.
(***) Responsables del centre: Director/a, Cap destudis, Secretari/ria, Comissi de Coordinaci Pedaggica, Consell
Escolar

2.2.- mbit acadmic o de gesti pedaggica (comprn tots els usos orals i escrits
de la llengua produts amb la finalitat dordenar la planificaci i la gesti pedaggica):
INDICADORS

CO
T B

CE**
T B

Responsable/s ***
P

R*

A)
Documents
de
planificaci
educativa
Projecte Educatiu del Centre
DPP
PNL
Reglament de Rgim Intern
Programaci General Anual
PANL
Projectes Curriculars dEtapa:
E. Infantil
E. Primria
E. Secundria Obligatria
Batxillerat
Cicles Formatius
Programacions daula:
De les rees en valenci
De la resta drees
B) Documents i activitats
Adaptacions Curriculars PEV-PIL
Adaptacions Curriculars del PIP:
rees en valenci
Resta drees
Projectes de formaci en centres
Projectes de grups de treball
adscrits al CEFIRE
Projectes dinvestigaci i innovaci
Projectes
i
relacions
amb
lAssessoria de valenci
Relacions
amb
la
Inspecci
educativa
Documentaci
atenci
SPE
i
Gabinets Psicopedaggics
C) Documents de seguiment i control
Memria anual
Butlletins de notes
Informaci a les famlies
Expedients de lalumnat
E) Altres (especifiqueu)

(*) T: Tot, B: Bastant, P: Poc, R: Res .

(**) CO: Comunicacions orals
CE: Comunicacions escrites. Les caselles ombrejades no shan demplenar.
(***) Responsables del centre: Director/a, Cap destudis, Secretari/ria, Comissi de Coordinaci Pedaggica, Consell
Escolar

2.3.- mbit dinteracci didctica (comprn les relacions interpersonals que

sestablixen en la comunicaci educativa):

INDICADORS

CO
CE**
Responsable/s
U S G D M U S G D M* ***

A) Actuaci del professorat

Llengua dinteracci didctica
(segons DPP)
Llengua dinteracci personal:
Professor/alumnes
Professor/pares i mares
Professor/professor
B) Els materials didctics
Llibre de text
Delaboraci prpia
Altres textos
C) Lespai de laula.
Retolaci, smbols i adornament
dins la classe:
Tauler danuncis
Murals
Calendaris
Horaris
Cartells
D) Altres (especifiqueu)

(*) U: nicament en valenci, S: Sempre, G: Generalment, D: De vegades, M: Mai.

(**) CO: Comunicacions orals
CE: Comunicacions escrites . Les caselles ombrejades no shan demplenar.
(***) Responsables del centre: Director/a, Cap destudis, Secretari/ria, Comissi de Coordinaci Pedaggica, Consell
Escolar

2.4.- mbit dinterrelaci amb lentorn sociofamiliar (comprn tot el conjunt de

situacions de relaci entre la societat i el centre escolar):
INDICADORS

CO
U S G

CE**
U S

M*

Responsable/s
***

Atenci al pblic (editorials,

provedors, etc.)
Atenci a pares i mares del centre
Atenci a lAMPA
Relaci amb els monitors i
monitores del menjador
Reunions amb famlies
Sessions informatives del centre
Actes pblics fora del centre en
representaci del propi centre.
Relacions
amb
lAdministraci
(Conselleria , Direcci Territorial, etc.)

Celebracions populars
Informacions als mitjans de
comunicaci
Publicitat del centre
Relacions
amb
associacions
culturals, cviques, etc.
Activitats
extraescolars
organitzades per l' AMPA
Activitats
extraescolars
organitzades pel centre
Revistes
escolars,
dossiers,
fullets, etc.
Activitats culturals, festa final de
curs, etc.
Altres (especifiqueu):

(*) U: nicament en valenci, S: Sempre, G: Generalment, D: De vegades, M: Mai.

(**) CO: Comunicacions orals
CE: Comunicacions escrites. Les caselles ombrejades no shan demplenar.
(***) Responsables del centre: Director/a, Cap destudis, Secretari/ria, Comissi de Coordinaci Pedaggica, Consell
Escolar

3. L'educaci bilinge. Bases psicolingstiques.

Extret de:
- IGNASI VILA: "Reflexiones en torno al bilingismo y la enseanza bilinge" Infancia y
aprendizaje, 1983.
- IGNASI VILA: "Reflexions sobre l'educaci bilinge: llengua de la llar i llengua d'instrucci"
4.1. La conferncia de Luxemburg
El 1928 se celebra la "Conferncia Internacional sobre el Bilingisme" a Luxemburg. La Conferncia
va reunir el conjunt d'especialistes que en aquell moment treballaven sobre el tema. Es plantejaven
preguntes com ara: "Com mesurar la influncia del bilingisme sobre la llengua materna? Quins sn
els efectes del bilingisme sobre la intelligncia general? Quins sn els avantatges i els
inconvenients del bilingisme? Quin s el millor mtode per aprendre una llengua? Quin s el moment
ms favorable per comenar-ne l'aprenentatge? L'estudi de totes les llenges ha de ser simultani o
successiu?
La major part dels conferenciants va condemnar el bilingisme, remarcant la influncia negativa del
bilingisme sobre el conjunt del desenvolupament personal i intellectual dels nens. S'hi
anatematitzava el bilingisme, es defensava l'ensenyament en la llengua materna i es procurava
retardar al mxim la introducci d'una segona llengua.
La majoria dels assistents a la Conferncia provenia de zones en qu convivia una llengua prpia
amb la llengua de l'estat corresponent. Els conferenciants defensaven el monolingisme per defensar
la seua prpia llengua, que veien amenaada per la llengua estatal. Alhora, els portaveus dels grans
estats defensaven tamb el monolingisme amb uns fins totalment oposats als dels representants de
les minories nacionals: aconseguir la unificaci lingstica i la incorporaci de les minories a la cultura
dominant.
D'acord amb aquest plantejament, el 1951, un grup d'especialistes, convocats per la UNESCO, va
redactar un informe en qu s'afirmava: "s axiomtic que el millor mitj per ensenyar un infant s la
seua llengua materna". Aquesta afirmaci tenia poc suport empric, per es va convertir en un
"principi" educatiu. La causa es pot trobar en la revaloritzaci de les llenges i cultures oprimides i en
la fora moral de l'axioma, ja que sn els grups marginats (emigrants, minories tniques...) els ms
necessitats d'un tractament educatiu adequat.
3.2. Les investigacions de Lambert a Montreal
El 1962, Peal i Lambert van realitzar una investigaci a Montreal amb nens i nenes bilinges francoanglesos per trobar els components especfics del dficit que presentaven els bilinges. Per, els
resultats no confirmaren les seues expectatives perqu els alumnes bilinges que estudiaven en un
programa de canvi llengua de la llar/llengua de l'escola obtenien resultats superiors als
monolinges en proves d'intelligncia verbal i no verbal. Aquests resultats es van confirmar
posteriorment en nombrosos treballs, i es va trencar el malefici llanat per la Conferncia de
Luxemburg contra el bilingisme. Arran d'aquests treballs diversos autors han intentat explicar per qu
hi ha alumnes que han de ser escolaritzats en la seua llengua materna per tal que el bilingisme tinga
efectes positius, mentre que d'altres poden ser-ho en la segona llengua.
A partir de les investigacions realitzades amb els xiquets que assistien al programa de canvi de
llengua llar-escola portat a terme en Montreal, Lambert conclogu que la competncia bilinge d'un
individu s tributria de la relaci de dominncia entre les dues llenges implicades. El bilinge, a ms
de parlar dues llenges, s bicultural. Lambert afirma que cal tenir en compte els factors
socioculturals del medi social i familiar de l'infant. Va distingir entre bilingisme additiu i bilingisme
substractiu.
- El bilingisme additiu es desenvoluparia en els individus que segueixen programes d'immersi d'una
manera voluntria, pertanyents a grups etnolingstics d'alt prestigi (el cas dels anglfons en Canad).
En aquesta situaci els individus incorporen una nova llengua sense que la seua en resulte
perjudicada.
- En canvi, en els grups etnolingstics de baix prestigi (parlants d'una llengua minoritzada) el
bilingisme empeny a un bilingisme substractiu. En aquest cas, en qu el medi comunitari denigra

els propis valor socioculturals, l'adquisici d'una segona llengua es fa en detriment de la llengua
materna, i en provoca la substituci per la llengua de prestigi.
Lambert (1981) proposa que "en aquella comunitat en qu hi ha un desig d'aconseguir una societat
bilinge o multilinge, cal donar prioritat en els inicis de l'escolaritat a la llengua que tinga menys
possibilitats de desenvolupar-se".
Per tant, el "principi" educatiu tradicional que defensava l'ensenyament en la llengua materna
necessita d'una matisaci. Els parlants d'una llengua minoritzada (com ara el cas dels indis als Estats
Units) obtindran millors resultats educatius si sn escolaritzats en la seua llengua materna, i
desenvoluparan un bilingisme additiu. Per contra, els parlants d'una llengua dominant i de prestigi
(cas dels anglfons al Canad) necessitaran una educaci en la segona llengua per poder esdevenir
bilinges, i desenvoluparan un bilingisme additiu, perqu el coneixement i valoraci de la llengua i la
cultura prpies es troba garantit pel context sociocultural.
3.3. Models de competncia subjacent
La defensa del monolingisme i de retardar el ms possible la introducci de la segona llengua es
basen en una concepci de la competncia lingstica que no troba cap suport en la psicolingstica.
Segons aquesta concepci, la competncia en L1 no tindria cap relaci amb la competncia en L2. El
temps dedicat a aprendre la L1 ser temps perdut en relaci a l'aprenentatge de la L2.
Avui, cap investigador proposa aquest model. Al contrari, ambdues llenges presenten una
competncia subjacent comuna o interdependent, de manera que l'experincia en una de les llenges
pot promoure el desenvolupament de la competncia subjacent o totes dues. Cummins (1979)
proposa la Hiptesi d'Interdependncia: "el nivell de competncia en L2 que un xiquet bilinge
assoleix s parcialment una funci del tipus de competncia que ha desenvolupat en L1 en el moment
que comena la exposici intensiva a L2.
3.4. Avaluacions de programes bilinges
Troike (1978) va revisar dotze avaluacions i diverses investigacions realitzades als Estats Units, en
qu s'observava que la instrucci bilinge era ms efectiva per promoure habilitats acadmiques en
angls que no l'ensenyament sols en angls. A partir d'aquestes observacions, Cummins (1982)
conclou que la L1 dels xiquets pertanyents a minories lingstiques pot promoure's a l'escola sense
que a perjudique el desenvolupament en la llengua majoritria. Per contra, en els programes
d'immersi, la instrucci no es realitza en la llengua materna, sin en la L2, i tanmateix, tamb es
desenvolupa una competncia adequada en ambdues llenges. La diferncia rau en la presncia
diferent de cada llengua en el medi sociocultural.
A partir d'aquestes consideracions, la Hiptesi de la Interdependncia queda reformulada en els
termes segents: en tant que la instrucci en Lx s efectiva per promoure competncia en Lx, la
transferncia d'aquesta competncia a Ly es produir a condici que hi haja una exposici adequada
a Ly (b a l'escola, b a l'entorn) i una motivaci adequada per aprendre Ly. Aix doncs, el model de
"competncia subjacent comuna" explica i desfa l'aparent contradicci entre els programes d'immersi
i l'ensenyament en la llengua materna.
3.5. s de la llengua materna a la llar i xit acadmic
Si es parteix de la creena de la separaci entre la competncia en L1 i L2, hom pensaria que els
estudiants de llengua materna diferent de la llengua d'escolaritzaci obtindrien millors resultats si a
casa s'emprs exclusivament la llengua en qu seran escolaritzats. Els resultats, per, van en sentit
contrari: com ms ric siga el bagatge en la llengua materna que el xiquet aporte a l'escola, millors
resultats obtindr en la segona llengua; resultats que s'expliquen si partim del model de la
competncia subjacent comuna.
Per a un futur xit acadmic s molt important la qualitat de la interacci dels xiquets amb els adults
del seu entorn. A ms, gran part de l'xit escolar s condicionat per l'adquisici de la lectoescriptura, i
especialment per la lectura. L'adquisici d'aquesta habilitat suposa una confluncia important amb el
nivell de llenguatge oral que posseeix l'infant en el moment d'iniciar l'escolaritzaci, que s determinat
en bona part per la qualitat de l'input lingstic que l'infant rep. s previsible que aquells pares
immigrants, pertanyens a minories marginades culturalment, amb un nivell de competncia en la L2
difcilment assimilable al de la seua prpia llengua, mantindran una qualitat en la interacci lingstica

amb els fills bastant pobra si s'entesten en qu la llengua de la llar siga la L2. Aquesta tesi s'ha vist
confirmada per investigacions realitzades amb nens crow d'una reserva de Montana (Chesarek, 1981)
i amb nen italians al Canad. Aquells alumnes que mantenien a la llar la llengua materna obtenien
millors resultats en la L2 (angls o francs) que no pas aquells els pares dels quals havien decidit
parlar-los a casa la llengua dominant. Cummins i Mulcahy (1978) obtingueren els mateixos resultats
en nens que seguien un programa bilinge ucranes-angls.
Per tant, es pot concloure que la prdua de competncia en la llengua materna pel seu aband a
favor de la L2 no comporta un millor desenvolupament en la L2, i a ms provoca un empobriment de
la prpia llengua.

4. El marc legal

CONSTITUCI ESPANYOLA.
De 27 de desembre de 1978 (BOE nm. 11, de 29 de desembre).
Article 3r
1. El castell s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixerla i el dret dusar-la.
2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives Comunitats Autnomes
dacord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser
objecte despecial respecte i protecci.

ESTATUT DAUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

Llei Orgnica 5/1982, de 1 de juliol (BOE nm. 164, 10 de juliol de 1982. Publicat en el DOGV nm.
74, de 15 de juliol de 1982, per Ordre de 14 de juliol).
Article 7
1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autnoma sn el valenci i el castell. Tothom t dret a
conixer-los i a usar-los.
2. La Generalitat Valenciana garantir ls normal i oficial dambdues llenges, i adoptar les mesures
necessries per tal dassegurar-ne el coneixement.
3. Ning no podr ser discriminat per ra de la seua llengua.
4. Hom atorgar protecci i respecte especials a la recuperaci del valenci.
5. La llei establir els criteris daplicaci de la llengua prpia en lensenyament.
6. Hom delimitar per llei els territoris en els quals predomine ls duna llengua o de laltra, aix com
els que puguen ser exceptuats de lensenyament i de ls de la llengua prpia de la Comunitat.

ESTATUT DAUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA (ACTUAL)

Article 6
1. La llengua prpia de la Comunitat Valenciana s el valenci.
2. Lidioma valenci s loficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho s el castell, que s lidioma
oficial de lEstat. Tots tenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre lensenyament del, i en, idioma
valenci.
3. La Generalitat garantir ls normal i oficial de les dos llenges, i adoptar les mesures necessries
per tal dassegurar-ne el coneixement.
4. Ning no podr ser discriminat per ra de la seua llengua.
5. Satorgar especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci.
6. La llei establir els criteris daplicaci de la llengua prpia en lAdministraci i ensenyament.
7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine ls duna llengua o de laltra, aix com els
que puguen ser exceptuats de lensenyament i de ls de la llengua prpia de la Comunitat
Valenciana.
8. LAcadmia Valenciana de la Llengua s la instituci normativa de lidioma valenci.

LLEI DS I ENSENYAMENT DEL VALENCI.

Llei 4/1983, de 23 de novembre, d's i ensenyament del valenci. (DOGV nm. 133, de 1 de
desembre de 1983).
Article 2n
El valenci s llengua prpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqncia, tots els ciutadans tenen
dret a conixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb
les instncies pbliques.

Article 19
1. Hom procurar en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars
reben els primers ensenyaments en llur llengua habitual, valenci o castell.
2. Aix no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l'article vint-i-quatre, al final dels
cicles en qu es declara obligatria la incorporaci del valenci a l'ensenyament, i qualsevol que haja
estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i
per escrit, el valenci en igualtat amb el castell.
Article 23
Atesa la cooficialitat del valenci i del castell, els professors han de conixer les dues llenges.

10

IMPLICACIONS DE LORDENAMENT LEGAL VIGENT

EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCI
1. El valenci s llengua prpia de la Comunitat Valenciana.
2. L'aprenentatge del valenci s obligatori al sistema educatiu valenci.
3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llenges oficials en acabar
l'escolaritat obligatria.
4. L'organitzaci pedaggica del sistema educatiu ha de garantir l'assoliment de l'objectiu
anterior.
5. El sistema educatiu ha d'estendre l's del valenci com a llengua d'instrucci.
6. Tot el professorat ha de conixer les dues llenges oficials de la Comunitat.
7. L'Administraci educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent
suficient perqu cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.
5. MODELS DEDUCACI BILINGE.
Les opcions que un sistema educatiu pot prendre en trobar-se en una situaci de llenges en contacte, i
concretament davant una situaci sociolingstica en qu hi ha dues llenges presents en la societat
amb diferent estatus sociolinglistic, en sn dos:
1) Eliminar la llengua minoritzada de l'mbit escolar.
2) Tenir-la en compte a lhora de dissenyar i planificar la intervenci educativa.
La primera opci s la que es va adoptar, per exemple, a Espanya durant el franquisme. Dins de la
segona opci caben moltes possibilitats. Cal establir el paper que la llengua minoritzada tindr dins el
disseny curricular, en la intervenci didctica i en lactivitat social i administrativa del centre. El sistema
ha de determinar, per tant:
si la incorpora com a simple matria destudi al llarg de les etapes educatives;
si la fa servir com a llengua dinstrucci de part o de la majoria de les rees curriculars no lingstiques.
En el primer cas sadopta un tipus densenyament monolinge, en el qual totes les matries
simparteixen en una sola llengua, generalment la dominant. Unes poques hores setmanals dedicades a
la llengua en situaci de minoritzaci i amb poca presncia social en molts casos, no ajuden a assolir
una competncia lingstica ni tan sols suficient en els alumnes, ni contribueix a la recuperaci
lingstica i cultural de la comunitat.
En el segon cas, tindrem un ensenyament bilinge, per que pot respondre a objectius i
caracterstiques diferents. Un sistema educatiu pot proposar-se els models segents:
a) Que la llengua dominant (llengua A) siga paulatinament lnica llengua vehicular de lensenyament.
La llengua minoritzada (llengua B) sincorpora nicament en els primers moments de lescolaritzaci per
als que la tenen com a prpia, per tal de facilitar laprenentatge, per amb lobjectiu que sabandona
totalment o quede com a simple matria d'estudi. s el que anomenem model compensatori o de
transici. s el model utilitzat en alguns projectes educatius a Sud-amrica, per tal de garantir un bon
coneixement del castell.
b) Que la llengua B siga estudiada com a matria i utilitzada com a llengua vehicular per part dels
alumnes que la tenen com a prpia, per no pels parlants de la llengua dominant, que no esdevindran
mai bilinges. Noms rebran una educaci bilinge els parlants de la llengua minoritzada. s el que
anomenem model de manteniment..
c) Les llenges A i B, sn estudiades com a rea i utilitzades com a llenges dinstrucci per a tots. s
lalternativa per la qual lordenament legal sembla que es decanta i que direm model denriquiment.
L'ordenament jurdic actual estableix dos models diferents en el sistema educatiu valenci:
11

a) Ensenyament monolinge en els territoris de predomini lingstic castell, o bilinge si els pares hi
estan dacord.
b) Ensenyament bilinge en els territoris de predomini lingstic valenci, dacord amb el model
denriquiment. Aquest model denriquiment es concreta a travs de tres programes deducaci
bilinge diferents.

MODELS DEDUCACI BILINGE

OBJECTIUS

MODEL

DESTINATARIS

Que la llengua dominant esdevinga, com

ms aviat millor, lnica llengua vehicular
de lensenyament i que quede finalment, la
llengua subordinada, com a simple matria
destudi o que desaparega totalment.

Compensatori o de
Transici.

Adreat noms als parlants

de la llengua minoritzada.

De manteniment.

Adreat
nicament
als
parlants de la llengua
minoritzada.

Que la llengua minoritzada siga estudiada

com a matria i utilitzada com a llengua
vehicular de lensenyament noms pels
alumnes que la tenen com a llengua
materna, per no pels usuaris de la
llengua dominant.
Que les dues llenges en contacte siguen
estudiades com a matria i utilitzades com
a llenges vehiculars de lensenyament
pels dos collectius de parlants, els de la
llengua dominant i els de la llengua
minoritzada.

Denriquiment.

Dissenyat per a tota la

comunitat i no noms per als
parlants de la llengua
minoritzada.

12

ELS MODELS DEDUCACI BILINGE

UN MODEL EDUCATIU
per a una societat amb dues llenges, pel que fa a la llengua minoritzada pot...
marginar-la

acceptar-la

noms com a
assignatura

tamb com a vehicle

dinstrucci

per abandonar-la
desprs

per mantenir-la

noms per als

parlants de la
llengua
minoritzada

tipus
deducaci
monolinge

MODEL
COMPENSATORI O
DE TRANSICI

MODEL DE
MANTENIMENT

per a tots: els

parlants de la
llengua
minoritzada i els
de la llengua
dominant

MODEL
DENRIQUIMENT

TIPUS DEDUCACI BILINGE

PROGRAMA

PROGRAMA

PROGRAMA

DENSENYAMENT

DIMMERSI

DINCORPORACI

EN VALENCI

LINGSTICA

PROGRESSIVA
13

6. ELS PROGRAMES DEDUCACI BILINGE.

El model densenyament bilinge denriquiment pretn que qualsevol alumne assolesca una competncia
lingstica per igual en qualsevol de les dues llenges, a ms deradicar els prejudicis lingstics que
contribueixen al procs de substituci lingstica.
Per aconseguir-ho, en els territoris de predomini lingstic valenci, el sistema educatiu valenci obliga a
adoptar un dels tres programes deducaci bilinge possibles. Per contra, en els territoris de predomini
lingstic castell, el tractament del valenci es limita a lrea prpia; no hi ha, per tant, educaci bilinge (tot
i que hi pot haver si els pares ho demanen).
7.1 Programa d'Ensenyament en Valenci
Adreat a alumnes valencianoparlants. El valenci susa com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de
lEducaci Infantil i Primria. El Programa dEnsenyament en Valenci continua, de forma coherent, en ESO. En
aquest programa la lectoescriptura es realitza en valenci i totes o la major part de les rees no lingstiques
tenen el valenci com a llengua vehicular daprenentatge.
6.2 Programa d'Immersi Lingstica
s ladoptat en centres amb un nombre d'alumnes majoritriament no-valencianoparlants. En aquest programa
la lectoescriptura es realitza en valenci i totes o la major part de les rees no lingstiques tenen el valenci
com a llengua vehicular daprenentatge. Tanmateix, es diferencia de lanterior per ls duna metodologia
especfica que permetr el domini de les dues llenges oficials i un rendiment ptim en els continguts de la resta
de les rees. El Programa dImmersi Lingstica continua, de forma coherent, en ESO com a Programa
dEnsenyament en Valenci.
6.3 Programa d'Incorporaci Progressiva
Per als pares que no volien cap dels dos programes anteriors, es va dissenyar el Programa d'Incorporaci
Progressiva, en el qual la llengua base d'aprenentatge a linici de lescolaritzaci s el castell. La
lectoescriptura es realitza en castell, per des de linici dInfantil hi ha lassignatura de valenci. A partir de
tercer de primria, com a mnim, l'rea de Coneixement del Medi ser impartida en valenci i el nombre de
matries en valenci pot augmentar dacord amb el Disseny Particular del Programa que el centre adopte. En
lESO, com a mnim, hi haur dues matries impartides en valenci; per, de nou, tericament el programa
preveu la incorporaci progressiva de matries en valencia, de manera que, tericament, al segon cicle dESO
ja no hi hauria dhaver diferncies respecte del grups que desenvolupem el Programa dEnsenyament en
Valenci.
La realitat, per, ha demostrat que el programa no funciona. Lalumnat matriculat en aquest programa acaba
leducaci obligatria sense haver assolit els objectius marcats per la llei. La majoria no sn capaos
dexpressar-se en valenci de manera equivalent a com ho fan en castell i, a ms, no shi generen actituds
positives cap a ls del valenci.
6.4. Programa dEducaci Bilinge Enriquit
Lordre de 30 de juny de 1998 (DOGV nm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permetia que qualsevol centre de la
Comunitat Valenciana incorporara des del 1r curs de lEducaci Primria lensenyament duna llengua
estrangera com a llengua vehicular. Les condicions per poder impartir aquest programa han variat segons les
administracions educatives.
En qualsevol cas, des del punt de vista didctic, tots els estudis sobre ensenyament plurilinge destaquen que,
en comunitats on conviuen dues llenges, la tercera llengua (en el nostre cas langls) no es pot incorporar fins
que lalumne no controla les rutines escolars i no ha aprs a parlar en la llengua minoritzada. Aix, en la
prctica, vol dir que noms els centres amb un programa densenyament en valenci o dimmersi haurien de
poder implantar de manera primerenca lensenyament vehicular en una tercera llengua. Aix es va plantejar a
linici, per actualment, per pressions dels centres de titularitat privada i per la falta de voluntat de garantir
laprenentatge del valenci, es permet que xiquets que han fet tota leducaci infantil exclusivament en castell,
incorporen langls com a llengua vehicular.
14