BARBARISMES I INTERFERNCIES EN LS DE LES PREPOSICIONS

Segons el diccionari, un barbarisme s una forma lxica dorigen estranger que no es considera
assimilada a la llengua prpia. El seu s, per tant, s inadmissible si volem utilitzar la llengua de manera
acurada. En el cas del catal, la major part dels barbarismes i altres interferncies provenen del castell.
La millor manera devitar-los s la competncia lxica i lingstica obtinguda a travs de la lectura i
lestudi. Trobars les solucions al final daquests apunts.
BARBARISMES
Activitat 1
Identifica els barbarismes que apareixen als exemples segents i esmenals. Desprs, consulta el
solucionari per comprovar els teus encerts.
1. A estes altures ja hauria de saber menjar sense embrutar-se.
2. Sempre parla a destemps.
3. Estigues al tanto perqu aquesta va amb mala idea.
4. Quant menys estudies, ms gandul et tornes.
5. s un terreny que abarca diverses parcelles.
6. L'alcan d'aquella emissora s molt redut.
7. No mai acerta la soluci correcta.
8. La clara d'ou aclara la veu.
9. La boda va ser tot un aconteixement.
10. El va acusar d'acoso.
11. No tinc cartells i adems necessite pegatines.
12. No mai adivinaries el que m'ha dit.
13. Hem d'abonar les plantes si no volem que se'ns moren.
14. No m'agobies.
15. A encara agrava ms la situaci.
16. L'endem d'una excursi tinc agulletes.
17. M'agrada l'ajedrez.- M'agraden
18. El jutge va aplaar la reuni.
19. Era una qesti inaplaable.
20. Amb aquest dentrfic l'aliento et far ms bona olor.
21. Fa una llista de productes alimenticis.
22. El medicament alivia el mal de cap.
23. El cotxe s'ha tacat d'alquitr.
24. Ja tinc tota la casa amueblada.
25. Estan nivellant el terreny per fer la casa.
26. En memria dels nostres antepassats.
27. Van demanar un anticipo perqu s'havien quedat sense diners.
28. Encengueren les antorxes durant la process.
29. No vaig poder passar l'aduana.
30. s tan amable que es fa empalags.
31. No ha assistit a l'apertura del perode de sessions.
32. T una filla abogada i una altra ingeniera.

33. Va rebre mostres d'apreci.

34. A es una arma de doble fil.
35. M'he comprat unes boles que van b contra les polilles.
36. Li ha arrebatat el portamonedes d'una estrebada.
37. No trobe el destornillador.
38. Hi ha hagut un canvi d'actituds a ral de les eleccions.
39. L'ha arrastrada per terra.
40. Aquests costums estan molt arraigats.
41. Se'n va arrepentir i va apretar a crrer.
42. Van fer-ne propaganda per totes parts.
43. Recorregu l'arxipilag en dues setmanes.
44. s asquers.
45. Pau beu el caf poc a poc per saborejar-lo.
46. Treballa en Iberia d'assafata.
47. Comenarem a ensaiar a les tres.
48. M'ha arribat la plissa del seguro.
49. Tu ja dnes per sentat que hi anirem, per jo no ho veig clar.
50. Assenta el nen a la cadira, que el retratar.
51. Et vaig esperar a l'andn de l'estaci.
52. Sempre agafe el tren de cercanies.
53. Est molt asustat.
54. L'avi va traure el tren d'aterrissatge.
55. T'has atiborrat de pastissos i ara tens mal de panxa.
56. Li otorgaren la creu de Sant Jordi.
57. La mort del fill l'atormentava.
58. Haurem d'atrassar el rellotge.
59. El soroll que fa l'esternut s "atxs".
60. Un audfon s un aparell que serveix per a millorar l'audici.
61. Vam visitar el museu d'autmates.
62. Hi hagu una avalanxa de neu.
63. Formava part d'un moviment de vangurdia.
64. Vejam si pots averiguar on ha passat el dia.
65. Ho has de fer quant abans millor.
66. El costat esquerre d'una nau s babor.
67. Han trobat la bactria causant de la malaltia.
68. El tren va parar a l'apeadero d'Almassora.
69. Vam veure una manada d'elefants.
70. Un "bando" s una ordre difosa i publicada per una autoritat.
71. s un bando oposat a la direcci del partit.
72. Era un barco molt petit.
73. Ha barnissat la taula.
74. Si vas a la piscina, emporta't l'alborno.
75. Per fer la mantega necessitem una batidora.
76. Aquesta matinada, els mossos d'esquadra han fet una redada al barri vell.
77. Ha tingut trillisses.
78. s un bocasses.
79. La bodega s el lloc on es guarden o s'elaboren begudes alcohliques.

80. Sempre fa atenci a les notcies burstils.

81. A prop de l'hospital no s'ha de tocar la bocina.
82. Hi ha molts jugadors brasilenys.
83. Cal enviar dos bultos a Valncia.
84. Li ha eixit un bulto al coll.
85. Aquestes caixes fan molt de bulto.
86. Aquell pobre home arreplega les colilles dels vianants.
87. Van decretar l'ordre de busca i captura de l'estafador.
88. El caudal mitj de l'Ebre a Tortosa s de 612 metres cbics per segon.
89. Porta un flequillo molt curt.
90. Ja t canes.
91. Est molt orgullosa de la seua melena.
92. Sempre demana callos amb samfaina.
93. Desprs de dos dies de treballar ja t les mans plenes de callos.
94. Ha anat a ca la podloga perqu li feia mal un callo.
95. Volia fer una fotografia per m'havia oblidat la cmara.
96. M'han regalat un cadelabro.
97. Van disparar cinc canyonassos.
98. Els equips de futbol no donen prou de suport als jugadors de la cantera.
99. Hem estudiat el capullo dels cucs de seda.
100. El carbono 14 s molt til en arqueologia per a datar restes.
101. Quina camisa ms hortera que portes.
102. Tota la tropa s'havia concentrat al quartel.
103. M'agraden els berberetxos.
104. L'edifici est sobre uns ciments molt slids.
105. La cirugia esttica s'estn cada vegada ms.
106. Sc aqu per clarificar l'origen del desfalc.
107. Han collisionat dos autos i un cami.
108. Gaireb tots els golpistes han sortit de pres.
109. Com a molt rem tres-cents.
110. Com no vingues de seguida, m'enfadar.
111. Hi havia companyerisme entre els treballadors.
112. La famlia va rebre mostres de psam de tots els amics.
113. Caen cops de neu.
114. No he captat les seues allusions.
115. Hem estudiat les cordilleres de la Pennsula Ibrica.
116. T molts acreedors.
117. No estigues de braos creuats.
118. Cal tenir tots els datos abans de prendre una decisi.
119. S'ha caigut per l'acantilat.
120. Hem de canviar les bisagres de la porta.
121. Un glaciar s un riu de gla.
122. Ens visiten de quan en quan.
123. Va entrar de repent i va dir...
124. M'has decepcionat.
125. No funciona degut a una avaria tcnica.
126. Deletreja la paraula.

127. A l'aquari hi ha un delf.

128. Quan el partit ja semblava guanyat, va arribar la debacle.
129. S'expressaba amb molta soltura.
130. Has de desenxufar la mquina.
131. A la paret hi ha una grieta.
132. Vaig aturar el cotxe a l'arcn.
133. La veleta indica la direcci del vent.
134. El botiguer est darrere del mostrador.
135. No puc viure en un pis alt perqu tinc vrtigo.
136. Espero que Joan es pose el traje blau per al sopar.
137. Mirava per la mirilla de la porta.
138. Lart romnics es caracteritza per la bveda de can.
139. Vull veure les catarates del Nigara.
140. Al meu avi. loperaran de catarates.
141. Em fan grcia els set enanets del conte.
142. Magraden molt les freses i les frambueses.
143. Ha estat elegida concejala del seu poble.
144. Larsobisbe ha enviat una nota a la premsa.
145. Abans hi havia un dia especfic per fer la colada.
146. Mira si hi ha cartes al buss.
147. Aquest Nadal mhan regalat un alborno.
148. La ternera est molt cara.
149. Fica lestutx dins la motxila.
150. Lhan extraditat al seu pas.

REMARQUES A LS DE LES PREPOSICIONS

Preposici a
1.- En circumstancials de lloc utilitzarem la preposici a davant:
topnims: Viu a Castell
article determinat: Treballa a la fbrica
quin: A quin mn vius?
Utilitzarem la preposici en davant:
indefinits (un, algun, cada, cert, qualsevol...): Treballa en una fbrica
quantitatius: Ha viscut en molts pasos
Quan no es tracta d'un lloc concret fsic en sentit estricte, sin que el lloc s'impregna d'altres valors,
utilitzarem la preposici en: Va nixer en terra estranya. En la reuni de dissabte vam decidir tancar el
negoci.
2.- No s'utilitza la preposici a davant dels anys, en els circumstancials de temps:
Ex: L'any 1954 va nixer ma mare.
3.- En general, la preposici a no s'utilitza davant complement directe: Ex: He vist sa mare. Per, la
utilitzarem quan el complement directe s:
- un pronom personal fort (Ho sent. El vaig veure a ell, per no a tu)
- expressa reciprocitat o pot provocar confusions (Estimeu-vos els uns als altres / Ha denunciat a
l'alcalde el regidor de l'oposici)
- davant tohom, tots, ning pot utilitzar-se o no la preposici a.
- davant el relatiu qui en oracions de relatiu explicatives: (Parlar amb el director, a qui veig tots els dies
a l'entrada de l'escola)
- davant l'interrogatiu qui (A qui has vist aquest mat?)
4.- Utilitzem la preposici a en les expressions temporals al mat, a la vesprada, a la nit. Tamb sn
correctes les expressions de mat, de vesprada, de nit. Per sn incorrectes i un calc del castell les
expressions *pel mat, *per la vesprada, *per la nit.
5.- Hi ha expressions castellanes amb la preposici a que en catal tenen la preposici de: Ex: Cuina de
gas, planxa de vapor, vehicle de motor, avi de reacci
6.- s un gal.licisme sintctic l's de la preposici a davant infinitiu amb valor d'obligaci. Tanmateix, s
una construcci molt estesa en el llenguatge periodstic: * Un problema a resoldre s... (incorrecte). Un
assumpte que caldr resoldre s... (correcte).
7.- Algunes locucions presenten una preposici diferent en castell i valenci: s a dir, d'ac a poc, molt
de pressa, per por de possible represlies, olor de gas, s'ho pren de broma, passar en net, fer-ho per
fora, amb molta honra, caminar de quatre grapes, de cincia certa

8.- Utilitzarem com a en el sentit de en qualitat de. Per davant de l'indefit un sols utilitzarem com. Ex.
Com a representant en el consell d'aministraci. Per: Com un dels representants en el consell
d'administraci
9.- La preposici composta cap a perd la preposici tona a davant de mot gramatical comenant per a-.
Ex. cap ac, cap all, cap amunt, cap avall, cap aquest lloc, cap aquella direcci.
10.- Els verbs de percepci poden introduir l'infinitiu amb la preposici a (optatiu). Ex: He sentit a dir
que el curs acabar ms tard.

La preposici amb
1.- s la preposici que s'utilitza davant dels mitjans de transport. Ex. Anirem amb cotxe o amb avi.
2.- Per interferncia amb el castell s'utilitza incorrectament la preposici amb en algunes locucions:
. Con lo bin que nos lo pasbamos! = Tan b com ens ho estvem passant!
. Con el buen tiempo que hace y tu has de estudiar! = Tan bon temps com fa i tu has d'estudiar
- Con relacin al asunto de las comisiones... = En relaci amb l'assumpte de les comissions
- Esta casa es con mucho la mejor = Aquesta casa s de molt la millor
- Con respecto a la subvencin... = Respecte a la subvenci...
La preposici en
- S'utilitza la preposici a davant de topnims (Visc a Castell), per s'utilitza la preposici en quan el
topnim t un valor ms aviat temporal o histric, ms que no prpiament locatiu. Ex. En la Valncia del
segle XV, hi havia una literatura important.
- En les designacions de lloc en sentit figurat pot utilitzar-se a o en, per sovint s la preposici en la ms
recomanable. Ex. He vist Joan en la televisi. Ja ho vam discutir en l'assemblea.
- Davant els numerals, demostratius i infefinits un i algun susar necessriament la preposici en. Ex. He
viscut en tres cases diferents.
- Algunes construccions amb en en castell, es construeixen amb a en catal: Ex. Ser a casa. Seure a
taula. Viure a palau.
- Els mitjans de comunicaci s'introdueixen amb amb. Viatjar amb tren o amb autobs. Anar amb
bicicleta o amb cotxe.
- Per interferncia del castell s'utilitza la preposici en en diverses construccions. Ex. En justcia,
tendra que haber aprobado = De justcia, hauria d'haver aprovat. Volver en seguida = Tornar de
seguida. . Habla medio en broma = Parla mig de broma. Un piso en propiedad = Un pis de
propietat. Merluza en salsa = Llu amb salsa. Un papel en blanco = Un paper blanc. Caer en
redondo = Caure red. Beber en exceso = Beure massa. Nac en el 1954 = Vaig nixer el 1954
Activitat 1
Escriu a o en o deixa l'espai en blanc:
a- Viu ____ Mallorca.
b- He viscut ______ aquest poble tota la vida.

c- Encara no s _____ quina ciutat viu.

d- He vist _____ ton pare al mercat.
e- Com _____ president vull donar-vos la benvinguda.
f- Si vols parlar amb mi, em trobars ____ casa.
g- T'estic parlant com ____ un dels membres de l'organitzaci.
h- No pot parar. Sempre va cap ___ amunt i cap ____ avall.
i- Aquests sn els continguts que s'inclouen ___ el currculum de batxillerat.
j- Treballa ____ la fbrica de taulellets del poble.
Activitat 2
Subratlla les incorreccions, esmena-les i escriu la norma que shi aplica:
a- Viuen en Alacant.
b- Va entrar a aquella casa.
c- Els dos viuen a una mateixa casa.
d- Treballa a alguna empresa de taulellets
e- A lEspanya franquista hi havia una repressi ferotge.
f- No magrada viatjar en vaixell perqu mhi marege.
g- Si no ho acabes en seguida fars tard.
h- La Gran Guerra es va iniciar en lany 1914.
i- Per a segon plat han menjat llu en salsa.
j- Per la vesprada no tenim classe.
k- No ha pogut veure a sa mare den que va abandonar el pas

La preposici de
1.- No s'apostrofa davant i o u consonntiques (Ex: exercicis de ioga, el peridic de hui); davant del
prefix -a amb valor negatiu (Ex: No hi ha res de atpic en el seu comportament); davant el nom de les
lletres (Ex: Escriurem j davant de a, de o i de u)
2.- s un calc del castell i un s incorrecte, utilitzar la preposici de en els casos segents
- Per a expressar una quantitat indeterminada. Ex. Le di de garrotazos hasta que se cans = Li va
donar bastonades fins que se'n va fartar.
- Davant d'infinitiu amb valor condicional. Ex: De abrirse la fbrica de nuevo, todos tendriamos trabajo
= Si s'obrira la fbrica / Posat que s'obrira la fbrica...
- Davant d'un pronom personal fort per indicar la substituci potencial d'una persona. Ex. Yo de ti no lo
hara = Jo que tu no ho faria. / Tu de m, qu haras? = Tu, al meu lloc, qu faries?
- Davant els diferents pats. Ex. Qu hay de postre? = Qu hi ha per a postres? / Qu quieres de
cena? = Qu vols per a sopar?
- En algunes expressions: Ex: Salir de paseo = Eixir a passeig / Poner de relieve los problemas =
Posar en relleu les dificultats
3.- En moltes expressions el castell no utilitza la preposici de quan, el valenci s que ho fa.

- Davant d'un adjectiu qualificatiu o d'un possessiu, quan hi ha el.lipsi d'un substantiu representable per
en. Ex: No tinc sabates negres, per s de blaves. / No comprar localitats rones; en comprar de bones.
- Davant d'un substantiu usat pleonsticament amb el pronom 'en'. Ex. No en vull, de diners.
- En frases negatives, interrogatives o condicionals, per a unir 'res' amb un adjectiu qualificatiu. Ex: No hi
ha res de nou. No tens res de millor? Si passa res d'important, ja m'avisars.
- Darrere molt, poc, tant i quant, quan el substantiu s mascul singular. Ex. Fa molt de fred / Fa molta
calor. Quant de fred que fa! Quanta gana tinc! Ens queda poc de pa.
- Algunes locucions adverbials i construccions diverses. Ex. De segur que aprovars tot el curs. / He
viscut al carrer d'Amunt, al carrer de Colom i al carrer d'Enmig. / Pesa un quilo de menys.
4.- s optatiu l's de la preposici de:
- Desprs de davant, darrere, baix, dalt, sota, davall, damunt, dins, fora... Ex. Ho he deixat dins l'armari,
darrere el sof... / dins de l'armari, darrere del sof...
- Davant de l'infinitiu en funci de complement directe i de subjecte. Ex: Ha decidir d'ajornar la reuni.
M'ha ofert d'anar amb ell al viatge.
5.- No s'ha d'utilitzar la preposici de en algunes expressions que s que la tenen en catell. Amb data 1
d'abril / S'ha comprat un vestit jaqueta / Basta de mentiras = Prou mentides / Est de moda = s
moda.
Activitat 3
Tradueix aquestes frases. Atenci a ls de la preposici.
a- Tena mucho fro.
b- Hemos enviado el informe con fecha de 15 de diciembre.
c- No ha pasado nada nuevo durante la semana.
d- De interesarme el trabajo, lo solicitar.
e- La directora ha puesto de relieve los premios recibidos por los alumnos.
f- Vive en la Avenida Rey D.Jaime.
g- De cena tenemos hervido y huevos fritos.
h- No me queda queso francs; slo me queda holands.
La preposici fins / fins a
- Utilitzarem fins, sense la preposici a, en designacions locatives o temporals, quan, cas de no utilitzar la
preposici fins no n'utilitzarem cap altra. Ex. Arribaran dem. / No arribaran fins dem. Desprs ens
veurem / Fins desprs. Ara ens veurem / Fins ara. Fins l'any que ve. Fins l'endem. Fins avui. Fins a les
deu de la nit, fins a Valncia, fins a l'estiu, fins al maig.
- Tanmateix, quan tenim una data exacta usem fins a, encara que la data no aniria precedida de la
preposici a: Ex. El curs acaba el dia 30 de juny. El curs no acaba fins al dia 30 de juny.
- Utilitzarem fins a en qualsevol altre cas -que no tinga valor locatiu o temporal. Ex: El centre comprar
fins a 2 ordinadors per aula.
- S'utilitza fins amb el sentit de fins i tot. Ex: Era un melodrama increble; va morir fins l'apuntador.
- Podem triar entre dues construccions. "Des de .......... fins a.........." o b "De.........a..........". . Ex. La
Panderola era un tren que anava de Castell a Almassora. La Panderola anava des de Castell fins a
Almassora.

Activitat 4
Escriu fins o fins a:
a- B, adu. ________ dem.
b- Ha viscut a sa casa __________ final de la seua vida.
c- No eixir amb ell, ________ que no em demane perd.
d- Les vacances de Nadal no acaben _________ dia 6 de gener.
e- Amb aquest cotxe no arribars __________ Pars.
f- Les classes no comencen ___________ dilluns.
g- Recorrerem el Pas Valenci des de Vinars _________ Oriola.
h- Per aquesta obra podria pagar __________ 500.000 pessetes.

Les preposicions per/per a

La distribuci dels usos d'aquestes dues preposicions s un dels punts ms vacillants de la normativa.
1. Davant de sintagma nominal utilitzarem per (causal) o per a (final) , equivalents al castell por i para.
2. Utilitzarem per davant l'adverbi sempre. Ex. Per a alguns, el matrimoni s per sempre.
3. Utilitzarem per davant d'un infinitiu final que depn d'una acci voluntria, s a dir:
- quan depn de verbs de moviment: anar, tornar, entrar, eixir, acostar-se, venir, pujar, baixar, portar...
Ex. Han vingut per veure el partit de futbol;
- quan depn de verbs o noms que expressen un esfor: esforar-se, estudiar, lluitar, combatre, treballar...
Ex. Estudia per aprovar. Treballa per sobreviure.
- quan depn de verbs que expressen una acci condicionada als designis personals de cadasc:
aconsellar, buscar, comprar, construir, decidir, deixar, demanar, dir, fer, intentar, oferir, parlar...Ex. Ho he
comprat per fer-te un favor.
4. Utilitzarem per a:
- quan la clusula no depn d'un verb. Ex. No has estudiar prou per a aprovar. s una olla especial per a
cuinar peix.
- quan el verb no s d'acci. Ex. No t amics per a anar de vacances.
- quan el subjecte s inanimat i, per tant, no pot ser un agent. Ex: Aquesta mquina s'utilitza per a fer
jerseis. Els estudis no sempre serveixen per a trobar treball.
5. Una prova possible per a comprovar l's de per o per a s afegir l'adverbi voluntriament al verb
conjugat del qual depn la clusula d'infinitiu; si podem afegir l'adverbi, utilitzarem per; si no podem
utilitzar-lo, caldr que usem per a. Ex. Ha vingut (voluntriament) per ajudar-nos. Aquest ganivet serveix
(*voluntriament) per a tallar carn.
6. Si la clsusula depn d'un substantiu postverbal, utilitzarem per si el verb del qual deriva exigiria per.
Ex. Els esforos de Joan per guanyar la competici no han tingut xit.
7. Utilitzem per en construccions idiomtiques: per acabar, per comenar, pis per llogar...

Activitat 5
Escriu per o per a:
a- Viur ac ________ sempre.
b- Entrem al bar ________ fer-nos un caf!
c- Aquest s el ganivet ________ tallar la carn.
d- Han vingut _________ saludar-te.
e- No tenim llits ______ dormir tots.
f- A ho he comprat ________ tu, perqu magrada fer-te regals.
g- A ho he comprat ________ tu, perqu me nhas convenut.
h- ____ acabar, vull donar-vos les grcies per tot.
i- He dut molts regals ________ tots els meus amics.
j- S'ha comprat els llibres _________ poder estudiar a casa.
k- Els llibres sn tils ________ aprendre.
Activitat 6
Colloca la preposici adequada o deixa l'espai en blanc, segons corresponga:
a- He vingut _______ saludar-te
b- Tens de temps ________ l'estiu
c- Qu hi ha ________ sopar?
d- ________ Castell ___________ Valncia hi ha 65 quilmetres aproximadament.
e- El seu treball deixa molt __________ desitjar.
f- Vam fer nit _______ un poblet de muntanya.
g- Vaig convidar ________ Llus a la festa.
h- No t res _______ veure amb mi.
i- Augmenta l's del valenci ___________ llengua vehicular a l'ensenyament.
j- M'agrada viatjar ____ cotxe

SOLUCIONARI

BARBARISMES
Activitat 1
1. A estes altures ja hauria de saber menjar sense embrutar-se. - A hores d'ara
2. Sempre parla a destemps. - a deshora
3. Estigues al tanto perqu aquesta va amb mala idea. - a l'aguait
4. Quant menys estudies, ms gandul et tornes. - Com
5. s un terreny que abarca diverses parcelles.- abasta / abraa
6. L'alcan d'aquella emissora s molt redut. - L'abast
7. No mai acerta la soluci correcta.- encerta
8. La clara d'ou aclara la veu.- aclareix
9. La boda va ser tot un aconteixement.- esdeveniment
10. El va acusar d'acoso.- assetjament
11. No tinc cartells i adems necessite pegatines.- a ms - adhesius
12. No mai adivinaries el que m'ha dit.- endevinaries
13. Hem d'abonar les plantes si no volem que se'ns moren.- d'adobar
14. No m'agobies. - m'atabales
15. A encara agrava ms la situaci.- agreuja
16. L'endem d'una excursi tinc agulletes.- estic cruixit
17. M'agrada l'ajedrez.- M'agraden els escacs
18. El jutge va aplaar la reuni. - ajornar
19. Era una qesti inaplaable.- inajornable
20. Amb aquest dentrfic l'aliento et far ms bona olor. - dentifrici / al
21. Fa una llista de productes alimenticis.- alimentaris
22. El medicament alivia el mal de cap.- alleuja
23. El cotxe s'ha tacat d'alquitr.- de quitr
24. Ja tinc tota la casa amueblada.- moblada
25. Estan nivellant el terreny per fer la casa.- anivellant
26. En memria dels nostres antepassats.- avantpassats
27. Van demanar un anticipo perqu s'havien quedat sense diners.- una bestreta
28. Encengueren les antorxes durant la process.- torxes
29. No vaig poder passar l'aduana.- la duana
30. s tan amable que es fa empalags.- apegals / embafs
31. No ha assistit a l'apertura del perode de sessions.- obertura
32. T una filla abogada i una altra ingeniera. - advocada - enginyera
33. Va rebre mostres d'apreci.- d'estima
34. A es una arma de doble fil.- tall
35. M'he comprat unes boles que van b contra les polilles.- arnes
36. Li ha arrebatat el portamonedes d'una estrebada.- arrabassar
37. No trobe el destornillador.- tornavs
38. Hi ha hagut un canvi d'actituds a ral de les eleccions.- arran de
39. L'ha arrastrada per terra. - arrossegada

40. Aquests costums estan molt arraigats.- arrelats

41. Se'n va arrepentir i va apretar a crrer.- penedir - arrancar
42. Van fer-ne propaganda per totes parts.- pertot arreu
43. Recorregu l'arxipilag en dues setmanes.- arxiplag
44. s asquers. - fastigs
45. Pau beu el caf poc a poc per saborejar-lo.- a poc a poc - assaborir-lo
46. Treballa en Iberia d'assafata.- d'hostessa
47. Comenarem a ensaiar a les tres. - assajar
48. M'ha arribat la plissa del seguro.- assegurana
49. Tu ja dnes per sentat que hi anirem, per jo no ho veig clar.- dnes per fet
50. Assenta el nen a la cadira, que el retratar. - asseu
51. Et vaig esperar a l'andn de l'estaci.- l'andana
52. Sempre agafe el tren de cercanies. - rodalies
53. Est molt asustat.- espantat
54. L'avi va traure el tren d'aterrissatge.- aterratge
55. T'has atiborrat de pastissos i ara tens mal de panxa.- afartat
56. Li otorgaren la creu de Sant Jordi.- atorgaren
57. La mort del fill l'atormentava.- el turmentava
58. Haurem d'atrassar el rellotge.- d'endarrerir
59. El soroll que fa l'esternut s "atxs".- atxim
60. Un audfon s un aparell que serveix per a millorar l'audici.- audifon
61. Vam visitar el museu d'autmates.- autmats
62. Hi hagu una avalanxa de neu.- una allau
63. Formava part d'un moviment de vangurdia.- d'avantguarda
64. Vejam si pots averiguar on ha passat el dia.- esbrinar
65. Ho has de fer quant abans millor.- com
66. El costat esquerre d'una nau s babor.- babord
67. Han trobat la bactria causant de la malaltia.- el bacteri
68. El tren va parar a l'apeadero d'Almassora.- al baixador
69. Vam veure una manada d'elefants.- bandada
70. Un "bando" s una ordre difosa i publicada per una autoritat.- ban
71. s un bando oposat a la direcci del partit.- bndol
72. Era un barco molt petit.- vaixell
73. Ha barnissat la taula.- envernissat
74. Si vas a la piscina, emporta't l'alborno.- el barns
75. Per fer la mantega necessitem una batidora.- batedora
76. Aquesta matinada, els mossos d'esquadra han fet una redada al barri vell.- batuda
77. Ha tingut trillisses. - bessones
78. s un bocasses.- bocamoll / bocafluix
79. La bodega s el lloc on es guarden o s'elaboren begudes alcohliques. - el celler
80. Sempre fa atenci a les notcies burstils.- borsries
81. A prop de l'hospital no s'ha de tocar la bocina. - botzina
82. Hi ha molts jugadors brasilenys. - brasilers
83. Cal enviar dos bultos a Valncia.- paquets
84. Li ha eixit un bulto al coll.- bony
85. Aquestes caixes fan molt de bulto.- d'embalum
86. Aquell pobre home arreplega les colilles dels vianants.- burilles

87. Van decretar l'ordre de busca i captura de l'estafador.- crida i cerca

88. El caudal mitj de l'Ebre a Tortosa s de 612 metres cbics per segon.- cabal
89. Porta un flequillo molt curt. - serrell
90. Ja t canes. cabells blancs
91. Est molt orgullosa de la seua melena.- cabellera
92. Sempre demana callos amb samfaina.- tripes
93. Desprs de dos dies de treballar ja t les mans plenes de callos.- durcies
94. Ha anat a ca la podloga perqu li feia mal un callo.- ull de poll
95. Volia fer una fotografia per m'havia oblidat la cmara.- cmera / mquina de retratar
96. M'han regalat un cadelabro.- canelobre
97. Van disparar cinc canyonassos.- canonades
98. Els equips de futbol no donen prou de suport als jugadors de la cantera.- del planter
99. Hem estudiat el capullo dels cucs de seda.- capoll
100. El carbono 14 s molt til en arqueologia per a datar restes.- carboni
101. Quina camisa ms hortera que portes.- coenta
102. Tota la tropa s'havia concentrat al quartel.- al quarter / a la caserna
103. M'agraden els berberetxos.- les escopinyes de gallet
104. L'edifici est sobre uns ciments molt slids.- fonaments
105. La cirugia esttica s'estn cada vegada ms. - cirurgia
106. Sc aqu per clarificar l'origen del desfalc.- aclarir
107. Han collisionat dos autos i un cami.- collidit
108. Gaireb tots els golpistes han sortit de pres. - colpistes
109. Com a molt rem tres-cents.- a tot estirar
110. Com no vingues de seguida, m'enfadar.- Si no vns
111. Hi havia companyerisme entre els treballadors.- companyonia
112. La famlia va rebre mostres de psam de tots els amics.- condol
113. Caen cops de neu. - queien - flocs
114. No he captat les seues allusions. - copsat
115. Hem estudiat les cordilleres de la Pennsula Ibrica. - serralades
116. T molts acreedors.- creditors
117. No estigues de braos creuats.- plegats
118. Cal tenir tots els datos abans de prendre una decisi.- les dades
119. S'ha caigut per l'acantilat.- Ha caigut pel penya-segat
120. Hem de canviar les bisagres de la porta. - frontisses
121. Un glaciar s un riu de gla. - Una glacera
122. Ens visiten de quan en quan.- de tant en tant
123. Va entrar de repent i va dir...- de sobte
124. M'has decepcionat. - decebut
125. No funciona degut a una avaria tcnica.- a causa de / per culpa de
126. Deletreja la paraula.- Lletreja
127. A l'aquari hi ha un delf. - dof
128. Quan el partit ja semblava guanyat, va arribar la debacle. - la desfeta
129. S'expressava amb molta soltura. - fludesa
130. Has de desenxufar la mquina.- desendollar
131. A la paret hi ha una grieta.- esquerda
132. Vaig aturar el cotxe a l'arcn.- al voral
133. La veleta indica la direcci del vent.- el penell

134. El botiguer est darrere del mostrador.- del taulell

135. No puc viure en un pis alt perqu tinc vrtigo.- vertigen
136. Espero que Joan es pose el traje blau per al sopar.- vestit
137. Mirava per la mirilla de la porta.- l'espiell
138. Lart romnics es caracteritza per la bveda de can. - volta
139. Vull veure les catarates del Nigara. - cascades
140. Al meu avi. loperaran de catarates. - cataractes
141. Em fan grcia els set enanets del conte. nans, nanets
142. Magraden molt les freses i les frambueses. les madueixes / - els gerds
143. Ha estat elegida concejala del seu poble. - regidora
144. Larsobisbe ha enviat una nota a la premsa. - arquebisbe
145. Abans hi havia un dia especfic per fer la colada. - bugada
146. Mira si hi ha cartes al buss. la bstia
147. Aquest Nadal mhan regalat un alborno. - barns
148. La ternera est molt cara. - vedella
149. Fica lestutx dins la motxila. estoig / motxilla
150. Lhan extraditat al seu pas. - extradit

REMARQUES A L'S DE LES PREPOSICIONS

Activitat 1
Escriu a o en o deixa l'espai en blanc:
a) Viu a Mallorca.
b) He viscut en aquest poble tota la vida
c) Encara no s a quina ciutat viu.
d) He vist ton pare al mercat.
e) Com a president vull donar-vos la benvinguda.
f) Si vols parlar amb mi, em trobars a casa.
g) T'estic parlant com un dels membres de l'organitzaci.
h) No pot parar. Sempre va cap amunt i cap avall.
i) Aquests sn els continguts que s'inclouen en el currculum de batxillerat.
j) Treballa a la fbrica de taulellets del poble.
Activitat 2
Subratlla les incorreccions, esmena-les i escriu la norma que shi aplica:
a) Viuen a Alacant. Davant topnims emprem la preposici a.
b) Va entrar en aquella casa. Davant demostratius emprem la preposici en.
c) Els dos viuen en una mateixa casa. Davant numeral i els indefinits un, algun emprem la preposici
en.
d) Treballa en alguna empresa de taulellets. Davant lindefinit algun emprem la preposici en.
e) En lEspanya franquista hi havia una repressi ferotge. Davant topnim amb valor temporal o histric
emprem la preposici en.

f) No magrada viatjar amb vaixell perqu mhi marege. Amb els mitjans de transport utilitzem la
preposici amb.
g) Si no ho acabes de seguida fars tard. Locuci amb preposici diferent del castell.
h) La Gran Guerra es va iniciar lany 1914. Davant lany no posem preposici.
i) Per a segon plat han menjat llu amb salsa. Construcci amb preposici diferent del castell.
j) A la vesprada no tenim classe. Les parts del dia no utilitzem la preposici per
k) No ha pogut veure sa mare den que va abandonar el pas. El complement directe no porta
preposici al davant.
Activitat 3
Tradueix aquestes frases. Atenci a ls de la preposici.
a) Tena mucho fro. Tenia molt de fred.
b) Hemos enviado el informe con fecha de 15 de diciembre. Hem enviat linforme amb data 15 de
desembre.
c) No ha pasado nada nuevo durante la semana. No ha passat res de nou durant la setmana.
d) De interesarme el trabajo, lo solicitar. Si minteressa el treball, el sollicitar.
e) La directora ha puesto de relieve los premios recibidos por los alumnos. La directora ha posat en
relleu els premis rebuts pels alumnes.
f) Vive en la Avenida Rey D.Jaime. Viu a lavinguda Rei en Jaume.
g) De cena tenemos hervido y huevos fritos. Per a sopar tenim bullit i ous caiguts.
h) No me queda queso francs; slo me queda holands. No em queda formatge francs; men queda
dholands.
Activitat 4.
a) B, adu. Fins dem.
b) Ha viscut a sa casa fins al final de la seua vida.
c) No eixir amb ell, fins que no em demane perd.
d) Les vacances de Nadal no acaben fins al dia 6 de gener.
e) Amb aquest cotxe no arribars fins a Pars.
f) Les classes no comencen fins dilluns.
g) Recorrerem el Pas Valenci des de Vinars fins a Oriola.
h) Per aquesta obra podria pagar fins a 300 euros.
Activitat 5.
a) Viur ac per sempre.
b) Entrem al bar per fer-nos un caf!
c) Aquest s el ganivet per a tallar la carn.
d) No tenim llits per a dormir tots.
e) Tinc un pis per llogar a Benidorm.
f) Per acabar, vull donar-vos les grcies per tot.
g) He dut molts regals per a tots els meus amics.
h) S'ha comprat els llibres per poder estudiar a casa.
i) Els llibres sn tils per a aprendre.

Activitat 6.
a) He vingut per saludar-te
b) Tens de temps fins a l'estiu
c) Qu hi ha per a sopar?
d) De / Des de Castell a/ fins a Valncia hi ha 65 quilmetres aproximadament.
e) El seu treball deixa molt a desitjar.
g) Vam fer nit en un poblet de muntanya.
h) Vaig convidar Llus a la festa.
i) No t res a veure amb mi.
j) Augmenta l's del valenci com a llengua vehicular a l'ensenyament.
k) M'agrada viatjar amb cotxe.