ELS CRA

(Collegis Rurals
Agrupats)

FORMACI DELS CRA

LOrdre de 15 de maig de 1997, de la Conselleria de

Cultura, Educaci i Cincia (DOGV n 3028, de 04.07.97),

regula el procediment per a la constituci dels Collegis
Rurals Agrupats dEducaci Infantil i Primaria i determina, a
lapartat vuit, que la seua constitucin es realitzar per
Ordre de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia.
El Reglament Orgnic i Funcional de les Escoles

dEducaci Infantil i dels Collegis dEducaci Primria,

aprovat per Decret 233/1997, de 2 de setembre (DOGV n
3073, de 08.09.1997), del Govern Valenci, en larticle 2,
faculta a la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia per a
establir agrupacions dunitats ubicades en distintes
localitats, de manera que puguen constituir-se en Collegis
Rurals Agrupats.

OBJECTIUS I FONAMENTS
El seu objectiu ltim es oferir a lalumnat una
ensenyana de calitat, minimitzant els efectes
negatius que les carncies existents en el camp
provoquen. Els pilars bsics en els que se sustenta
aquesta estructura i filosofia son: la funcionalitat, el
consens en la presa de desicions, lagilitat en el
funcionament, la interdependncia i la comunicaci
com algo fonamental.
Aquesta organitzaci fracasar si no estan assumits
per tots una srie de principis fonamentals que son:
la participaci, la desentralitzaci, la
representativitat, la subsiriaritat i levaluaci del
propi sistema.

CARACTERSTIQUES
En cada un daquest centres existeixen uns
documents que organitzen lactivitat docent
i que son bsicament:
Projecte Educatiu de Centre
Projectes Curriculars dEtapa.
Programaci General Anual del curs.
Memoria del curs.

CARACTERSTIQUES

Respecte a lhorari general daquest tipus de centre,

hi ha alguns que tenen jornada continuada, altres
que tenen sesions de mati i vesprada i hi ha alguns
que tenen part de les aules en jornada continuada i
altres amb doble sessi.
Els horaris de classe han de contemplar lexistncia
del alumnat de diferents nivells, cicles e, inclus,
etapes.
En tots els CRAs existeix uan vesprada (normalment
dimecres o divendres) on lalumnat no assisteix a
classe per a que tot el professorat del centre puga
realitzar les reunions del equips docents.

CARACTERSTIQUES

Si en qualsevol centre educatiu es important la

coordinaci, en els CRAs es fonamental i bsic ja que
si no, un centre que t unitats amb agrupament
dalumnes tan dispars, repartides estes unitats
endiferents localitats i amb professorat amb perfils
tan diferents, seria un autntic caos que repercutiria
directament sobre lalumnat.

Encara que la normativa vigent contemple i

desenvolupe els aspectes dels equips docents de
cicle, cada CRA fa la seua propia organitzaci del
professorat per a que el treball de coordinaci entre
ells sigui el millor.

CARACTERSTIQUES

En les reunions del equips de Coordinaci Docent

es habitual fer primer una reuni general amb tot el
professorat i posteriorment, cada mestre treballa
amb el seu equip aquells asumptes que li son
propis.

De totes aquestes reunions es prenen actes que

apareixeran en la memoria final del curs.

La coordinaci entre tots els Equips Docents es fa a

traves de la Comissi de Coordinaci Pedaggica
que es reuneix mensualment i, tamb en les
reunions que celebre el Claustre de Professors.

QU APORTA DE BO LESTRUCTURA DELS

CRA ?
ADMINISTRATIVAMENT I ORGANITZATIVA

Els CRA milloren loptimitzaci dels recursos disponibles.

Genera places de professorat especialista definitiu: estabilitat.
Millores organitzatives: rendabilitzaci dels recursos materials.
Facilitats burocrtiques.
Atenci permanent de lalumnat.
Lespecialista permet el desdoblament de cursos.

QU APORTA DE BO LESTRUCTURA DELS

CRA ?
RESPECTE AL PROFESSORAT

El CRA evita lallament del professorat

Lagrupament facilita la formaci del professorat en el propi centre.

PEDAGGICAMENT

El CRA possibilita una major comunicaci entre els alumnes.

La coordinaci entre els aularis ve a ser una xarxa dintercanvi
de coneixements.

A les escoles rurals sempre sha ats la diversitat.

QU APORTA DE BO LESTRUCTURA DELS

CRA ?
SOCIALMENT

El CRA evita la desaparici de xicotets nuclis escolars.

Els Collegis Rurals poden ser el nucli cultural dels pobles.
Lescola participa en projectes de desenvolupament local
EL CRA possibilita la superaci de velles rinyes i
estereotipus entre els pobles vens.

INCONVENIENTS DEL CRA

No dna resposta al cicle de 0-3 anys.
Estabilitat del professorat.
Dotaci insuficient dEquips Psicopedaggics.
Millora de la compensaci educativa.
Indemnitzacions econmiques per desplaaments.
Formacin inicial per a lEscola Rural.
Existncia de foros de comunicaci dexperincies.
Assumpci dobligacions pels Ajuntaments i Conselleria.
Millora de les installacions i recursos.
Reglament Orgnic de C.R.A.s, ara s massa genric.
Ajudes a la sociabilitzaci.
Equips directius millor dotats (en temps i econmicament).

ELS CRAS DE LA PROVNCIA DE CASTELL

CENTRES

LOCALITATS

CRA PEA ESCABIA

BEJIS, BARRACAS, TERESA, EL TORO, TORS

CRA PALANCIA-ESPADN

CASTELLNOVO, ALGIMIA DE ALMONACID, ALMEDJAR,

NAVAJAS, VALL DE ALMONACID

CRA ARABOGA

CERVERA DEL MAESTRE, CANET LO ROIG, LA JANA

CRA ELS PORTS

FORCALL, LA MATA DE MORELLA, OLOCAU DEL REI,

ZORITA DEL MAESTRAZGO.

CRA PALANCIA-MIJARES

JERICA, CAUDIEL, MONTN, MONTANEJOS, BENAFER

CRA LULLASTRE

LA SALZADELLA, XERT, TRIG.

CRA LA BARDISSA

ROSSELL, LA POBLA DE BENIFASS, SAN RAFAEL DEL

RIO.

CRA LA SERRA

SIERRA ENGARCERAN, EL IBARSOS, ELS ROSILDOS.

ROSILDOS

CRA SOT DE FERRER-AZUEBAR-CHOVAR

SOT DE FERRER, AZUBAR, CHOVAR.

CRA ESPADA-MILLARS

TALES, AYDAR, FANZARA, LUDIENTE, SUERAS.

CRA EL TRESCAIRE

VILANOVA D`ALCOLEA, LA POBLA TORNESA, BENLLOCH,

LA TORRE DEN DOMNECH

CRA EL TRESCAIRE
L'ordre de 25 de maig de 1999, D.O.G de 13

de juliol de 1999, informa de la creaci d'un

nou Centre que aglutina i en disol a quatre:
El Collegi Rural Agrupat "El Trescaire" amb
els aularis de la Pobla, Benlloch, Vilanova i la
Torre.
Aquest nou Centre, "El Trescaire", comen,
arran d'aquella Ordre, amb 3 unitats
d'Infantil, 6 de Primria i tot un seguit
d'especialistes itinerants.

CRA EL TRESCAIRE

LA POBLA

BENLLOCH

VILANOVA

LA TORRE

CONCLUSIONS
El pro5fessorat est ms satisfet amb el CRA.
Lequip directiu s ms optimista vers el CRA que la resta del
professorat.

Tamb els ms vells tenen millor opini sobre el CRA.

Lapartat amb ms satisfets s el Pedaggic.
Proposta de nou estudi dac quatre anys.

INMA ESBR
LAURA ALS