2

Obra social

DIMARTS
10 DE MAR DEL 2015

el Peridico

Solidaritat I Atenci a la infncia

No existeix cap
guia per ser mare

MARTA JORDI

INICIATIVA PEL CANVI

Famlies en risc
dexclusi reben
suport social i
educatiu

Els tallers prctics serveixen per compondre una comunitat

de suport i collaboraci en qu es comparteixen experincies

Lentitat ha ats
prop de 69.000
nens des de
lany 2007
NGELA PLAZA

l procs de construcci duna

societat millor i amb ms
oportunitats comena des
de la seva mateixa base, aix
s la famlia. Amb lobjectiu de donar
resposta a aquesta necessitat, lObra
Social La Caixa va posar en marxa, el
2007, el programa datenci a la infncia en situaci de pobresa i exclusi,
CaixaProinfncia, que t com a objectiu garantir la promoci socioeducativa
de nens i nenes de 0 a 16 anys en risc
o situaci dexclusi. Dintre de CaixaProinfncia hi ha el projecte Aprendre
junts, crixer en famlia. Aquesta iniciativa est dirigida a les famlies que
necessiten ajuda per portar a terme,
de forma adequada, les tasques educatives. Es tracta de famlies amb un
alt grau de vulnerabilitat. Prop de 60
entitats socials sn les encarregades
de desenvolupar aquest programa que
es porta a terme, a ms de Barcelona
i la seva rea metropolitana, a Bilbao,
Madrid, Mlaga, Mrcia, Sevilla, Valncia i Saragossa.
El projecte t com a objectiu principal fomentar les competncies dels
pares i reforar les capacitats dels fills,
amb unes edats compreses entre els

6 i els 12 anys. En aquesta iniciativa,

el nucli familiar sentn com la base
sobre la qual se sustenta el procs de
creixement i de desenvolupament personal i de les relacions amb els altres.
El perode dedat dels nens que assisteixen a aquestes activitats s clau en
el desenvolupament de certes pautes
perqu s el moment en qu comencen a construir la seva representaci
al mn, de les normes i dels valors que
regeixen la societat.
POTENCIAR CAPACITATS. Els continguts que es treballen a Aprendre
junts, crixer en famlia es divideixen
en set mduls, cada un dels quals
consta de sis sessions. Daquesta manera, el programa t una durada de 12
setmanes, a les quals se sumen dues
sessions de refor i una de recordatori
al cap de quatre mesos. Els mduls
treballen per separat les competncies
dels pares i dels fills per, posteriorment,
posar en com els aspectes tractats i
fer una feina conjunta que repercuteixi
en la totalitat del nucli familiar.
Els continguts dels tallers shan
desenvolupat en collaboraci amb
pedagogs, psiclegs i educadors socials. El programa ha comptat amb
lassessorament de la Universitat de
Barcelona, la Universitat de Lleida,
la Universitat de Las Palmas de Gran
Canaria i la Universitat de La Laguna.
Les competncies que es realitzen
sn molt diverses, entre les quals hi
ha promoure els vincles afectius, fomentar les relacions educatives entre
pares i fills, desenvolupar les habilitats
de comunicaci i organitzaci familiar,

aix com, en el cas dels ms petits,

fomentar la coresponsabilitat dintre de
la famlia i promoure les actituds necessries per facilitar un clima dafecte i
comunicaci. Sn activitats que milloren la convivncia i que donen les
eines necessries per a una parentalitat en positiu, explica Laura Riera,
psicloga, terapeuta i coordinadora de
famlies de Save the Children, una de
les entitats socials que collaboren amb
el projecte a Barcelona. Desprs de
cada sessi, la feina continua a casa.
Les famlies tenen uns deures que
han de fer conjuntament, exposa
Riera. Per exemple, han de decidir una activitat per fer en famlia
i aix els pot comportar una reuni
de mitja hora en qu cadasc t
loportunitat daportar la seva opini.
BALAN POSITIU. Els resultats aconseguits pel projecte Aprendre junts,
crixer en famlia estan sent molt positius i, de fet, segons lavaluaci de
les universitats assessores, la participaci de les famlies en el programa
ha desembocat en millores concretes
que no es podrien haver produt sense
suport. Un espai com aquest sha
convertit en un lloc de suport per
a totes les mares. Aqu se senten
valorades i veuen que les podem
orientar quan tenen dubtes sobre
la criana dels fills, apunta Riera.
Hem creat un ambient amb una
comunicaci molt fluida, que ajuda
les mares a trencar amb lallament
en qu, moltes vegades, viuen. Les
pautes que es treballen durant els ta-

MARTA JORDI

A les reunions
es treballen per
separat diverses
competncies
M

A. P.

A travs dAprendre junts, crixer en famlia,

lObra Social La Caixa busca lluitar contra la pobresa

el Peridico

Un grup de mares es reuneixen amb la tcnica dun dels tallers del programa i que vehicula, a Barcelona, loenag Save the Children.

El perfil
CONTEXT SOCIAL

Una situaci frgil

Les famlies que participen en el programa Aprendre junts, crixer en
famlia, que forma part del projecte CaixaProinfncia, tenen trets socioeconmics en com. Sn famlies amb vulnerabilitats de diversa ndole,
entre les quals destaca tenir un nombre elevat de fills, un nivell educatiu
baix dels dos progenitors i una taxa datur elevada. La desocupaci sobretot afecta les mares, la qual arriba al 66% davant el 54% dincidncia
entre els pares. Per un altre costat, el grau de monoparentalitat s molt
elevat, superior a la mitjana de la poblaci general. En aquest sentit, ja
sigui perqu al nucli familiar no hi ha la figura del pare o per qestions
culturals, la presncia masculina en aquest tipus dactivitats s simblica,
amb noms un 14% de pares assistents. Un percentatge que posa en
evidncia la persistncia duns clixs de gnere molt tradicionals que
atribueixen, de manera sistemtica, la responsabilitat de la criana i
leducaci a la mares.
Malgrat que ser immigrant no s un factor de risc en si mateix, aquests
representen el 45% de les famlies del programa. Ser immigrant els converteix en ms vulnerables davant els problemes socioeconmics, propicia lallament social i complica en alguns casos ladaptaci a la cultura
receptora, cosa que repercuteix en lestabilitat de la famlia.

llers arrelen entre les participants en

femen, perqu la presncia masculina
en aquestes activitats continua sent
anecdtica. La gran majoria acaben
la formaci amb un balan molt positiu
i amb una gran motivaci; de fet, el
grau dassistncia fluctua entre el 70%
i el 85%, cosa que suposa un alt grau
de participaci. Sn conscients que
encara els queda molt per aprendre i
aix demostra, al mateix temps, que
han aprs molt, indica Riera.
Per als participants, lexperincia ha
sigut molt positiva. El 97% dels nens
ms grans de 9 anys consideren que
els seus pares han canviat i millorat
les prctiques educatives. En concret,
han observat un augment de lafecte i
la comunicaci (62%) i, sobretot, han
detectat que shan redut les actituds
crtiques i de rebuig (75%). Pel que fa
als pares i mares, asseguren que han
vist millores en la relaci amb els fills
menors de 8 anys (89%) i amb els ms
grans de 9 (100%). Tamb consideren
que les actituds repressives i les prctiques rgides han disminut per donar
pas a un augment de la comunicaci i

de lafecte amb els seus fills. Uns resultats que mostren que, malgrat les
dificultats, existeix una porta a un futur millor per a totes aquestes famlies
i que les ajudes propicien trencar el
cercle de la pobresa.
INVERSI EN FUTUR. Durant el
2014, el programa CaixaProinfncia de
lObra Social La Caixa i del qual forma
part el projecte Aprendre junts, crixer
en famlia, ha ats un total de 17.832
nens, procedents de 13.051 famlies,
cosa que es tradueix en una inversi en
ajudes de prop de 13 milions deuros.
Des que va entrar en marxa CaixaProinfncia, el 2007, el total de nens atesos ha sigut de 68.939, procedents de
42.868 famlies, i amb un pressupost
per a ajudes que ha superat els 82
milions deuros. Centrant latenci en
el projecte Aprendre junts, crixer en
famlia, lObra Social La Caixa t previst atendre, durant el curs 2014-2015,
480 famlies, dividides en 20 grups de
treball. Les activitats les vehicularan
14 entitats socials que formen part de
CaixaProinfncia.M

a jornada de classes sha acabat a lescola Miralletes, al

barri de Sant Mart de Barcelona, per a la biblioteca encara
hi ha activitat. All shan reunit un grup
de mares, que participen en el programa Aprendre junts, crixer en famlia,
de lObra Social La Caixa, per explicar
la seva experincia. Les activitats es
porten a terme els dissabtes, per avui
han fet una excepci. Algunes delles
sn veteranes. Aquest s el seu segon
any formant part daquesta comunitat
que crea una xarxa de suport fonamental per a elles. Val molt la pena
perqu hi ha coses que no saps com
funcionen. Hem aprs molt, afirma
Souad, que t tres fills de 18, 10 i 8
anys. Ara sabem que hem de reservar temps per als nostres fills. La relaci ha millorat molt i parlem ms.
Prestar ms atenci als fills, ajudant-los
amb les tasques del collegi o fomentat la comunicaci sn aspectes que
es treballen en les activitats. La falta
dexperincia ha fet que no sabssim com reaccionar davant algunes
situacions, explica Miguelina, mare de
dues nenes de 12 i 6 anys. La meva
filla gran est en una edat difcil i
no parlvem. Ara mexplica qu fa
al collegi.
MS IMPLICACI. Malgrat que la formaci est orientada als dos progenitors, a penes hi ha presncia masculina
als tallers. Els estereotips culturals encara pesen i la criana encara continua
sent una responsabilitat relegada a les
mares. Tot i aix, la feina que es fa en
les activitats tamb arriba fins als pares. En les reunions treballen per separat les mares dels fills, per desprs
posar-ho en com. La feina no queda
aqu, sin que tamb han de realitzar
una srie de tasques en famlia per propiciar que els nous hbits arribin a tots
els membres.
s aqu quan la transformaci tamb
arriba als hbits dels pares i, finalment,
la metamorfosi t accs al nucli familiar
al complet. Els marits tamb canvien, assegura Souad. Els diem com
han de tractar els nens. No noms s
fer un pet i una abraada. Llegir un
conte junts o reunir-se per decidir qu

Activitats com llegir un conte fomenten les relacions familiars.

EL PROCS

LES DONES
SN UNA PEA
FONAMENTAL
EN EL PROCS DE
TRANSFORMACI
LES ACTIVITATS
PROPICIEN UNA
MILLORA DE LA
RELACI ENTRE
PARES I FILLS

fer durant el cap de setmana estableix

les bases duna millor comunicaci.
En aquest sentit, les activitats tamb
donen veu als ms petits de la casa,
en ocasions, els grans oblidats. La
comunicaci s bidireccional, no
noms de pares a fills, sin tamb
a la inversa, recorda Laura Riera,
coordinadora de famlies de Save the
Children.
RECONEIXEMENT. La gran majoria de
les mares que formen part del programa
van tenir els fills de molt joves. Encara
que la inexperincia, les complicacions
econmiques o exercir la criana en soledat no les va guiar pel cam ms fcil,
el programa busca donar rellevncia a
tota la feina que han fet fins ara. No
hi ha cap guia per ser mare, indica
Miguelina. Un dels objectius de les
trobades s, precisament, reconixer
el seu esfor i crear una comunitat perqu les mares se sentin recolzades i
coneguin lexperincia daltres famlies;
perqu, malgrat que es busca potenciar
una millora en els seus hbits, no se
sentian tan culpables i no oblidin que
no existeix la frmula perfecta per criar
un fill.M