Professional Documents
Culture Documents
emocional
Mireia Cabero
Cap part d'aquesta publicaci, incls el disseny general i la coberta, pot ser copiada,
reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap forma, ni per cap mitj, sigui aquest electrnic,
qumic, mecnic, ptic, gravaci, fotocpia o qualsevol altre, sense la prvia autoritzaci escrita
dels titulars del copyright.
Qu vull saber
Lectora, lector, aquest llibre li interessar si
vost vol saber:
En qu consisteix el coaching.
ndex de continguts
Qu vull saber
EL COACHING
13
La satisfacci profunda
L'autolideratge conscient
El coaching emocional per a l'autolideratge
13
22
28
LA IMPORTNCIA DE LES
EMOCIONS
32
37
42
48
52
EL COACHING EMOCIONAL
61
65
70
73
80
86
87
88
Bibliografia
10
11
12
EL COACHING
La satisfacci profunda
La satisfacci profunda s el sentiment ntim i
veritable d'estar contents amb la vida que hem
construt (perqu s valuosa) i amb la persona que
som (perqu som una persona de valor). La
satisfacci profunda creix en la mesura que la vida
que hem construt s propera a la vida que voldrem
viure, i en la mesura que la persona que som s'atansa
a la persona que voldrem ser, comptant amb uns
marges de diferncia raonables.
El que una persona vol per a ella i per a la seva
vida pot ser una necessitat o un desig. En la
necessitat la persona se sent mancada de quelcom
imprescindible, mentre que en el desig la persona se
sent mancada de quelcom que pot prescindir. Atesa
la condici d'imprescindibles de les necessitats en
comparaci amb els desitjos, parlarem noms de les
primeres com a fonts reals de satisfacci profunda.
Les necessitats que compartim totes les
persones van ser investigades pel psicleg Abraham
Maslow, i, per ordre de prioritat, sn les segents:
13
14
El projecte de vida
15
16
17
18
19
20
comena a autoorientar-te,
21
L'autolideratge conscient
L'autolideratge conscient s liderar-se un mateix
globalment per liderar el projecte de vida propi. s a
dir, influenciar-se un mateix i gestionar positivament
els recursos propis de forma voluntria, responsable
i des de la maduresa, a fi d'aconseguir la fita
proposada (en aquest cas assolir una vida valuosa i
ser una persona de valor, per a la satisfacci
profunda i el benestar).
Quan una persona es lidera a ella mateixa t el
far dins seu (pharos en grec, que significa far, guia,
orientaci), per quan alg altre ens lidera el far s
fora i hi ha el perill de no poder assolir objectius que
sn noms nostres i que no interessen els altres.
Influenciar-se un mateix pren sentit en la mesura
que acceptem la idea del coach Timothy Gallwey,
que diu que sempre hi ha un "joc interior" en la
nostra ment, independentment del "joc exterior"
que tingui lloc. De com ens comportem en el joc
interior dependr el joc exterior i els seus resultats.
Autoliderar-se s liderar el joc interior i el joc
exterior (la nostra vida).
Quan som petits ens eduquen a casa i a l'escola
per desenvolupar-nos integralment i aprendre a
22
23
la
seguretat
(autoestima,
autovaloraci i autoconfiana),
vlua
personal,
24
El
procs
de
conscincia
personal
i
autoconeixement fa que la persona es miri ms de
prop i es conegui ms de manera ms autntica. La
persona amplia la seva conscincia personal i aprn
a pensar de forma ms completa i profunda sobre
els seus pensaments, creences, prioritats, valors,
emocions, actituds, accions, capacitats, limitacions,
etc. I vincula i dna sentit a all que va descobrint
d'ella mateixa. Quan la persona coneix aquesta
informaci autntica d'ella es valora ms i t certeses
internes que li aporten seguretat i direcci a la vida.
25
26
27
Aprendre
a
autoliderar-se
requereix
automatitzar noves actituds i formes de fer, i
sobretot requereix temps.
El coaching emocional per a l'autolideratge
Actualment, el coaching ha evolucionat en tres
especialitats: el coaching vital (life coach), el coaching
professional (amb les variants especfiques de
coaching executiu i directiu) i el coaching
corporatiu:
Qu s el coaching emocional?
29
30
31
32
vermell);
33
que:
34
35
37
39
positivament.
Quan l'emoci s positiva el cervell fa
reaccionar la persona sense que li calgui mobilitzar
estratgies d'afrontament; si l'emoci s negativa el
cervell ha de mobilitzar estratgies d'afrontament a
l'adversitat. s en aquest segon cas que el cervell
passa a la segona fase de valoraci, en qu es
pregunta si compta amb recursos personals per fer
front al succs. En el cas de l'exemple, el cervell es
preguntaria si la persona t recursos per fer front a
l'anullaci del vol i a quedar-se sense viatge. Si el
cervell respon que s que hi ha recursos, l'emoci
ser de baixa intensitat. Si el cervell diu que no n'hi
ha, l'emoci ser d'alta intensitat.
En resum, all a qu donem importncia, els
nostres objectius i els recursos personals sn les
variables determinants que faran que un estmul ens
emocioni o no, que ens emocioni positivament o
negativament, que sigui d'alta o baixa intensitat.
Qu ve desprs de l'emoci?
40
41
42
43
44
45
previsions
46
47
L'educaci emocional
L'educaci emocional s el procs educatiu pel
48
49
50
L'autonomia
emocional:
l'autoestima;
l'automotivaci; l'actitud positiva; la responsabilitat;
l'autoeficcia emocional; l'anlisi crtic de normes
socials, i la resilincia (capacitat de resistir
emocionalment a les dificultats de la vida).
51
52
si:
54
55
56
57
Conixer-se
millor
i
fer-se
previsible.
L'autoconeixement porta a preveure les reaccions
emocionals que tindrem en determinades
circumstncies, com tamb a automatitzar accions
dirigides a evitar-les, a reduir l'emoci i a
asserenar-nos.
58
59
60
EL COACHING EMOCIONAL
Reprenent el que hem dit, en un procs de
coaching emocional no es pretn noms que la
persona assoleixi els objectius definits, sin que per
mitj de l'assoliment d'aquests desenvolupi
l'autolideratge emocional. Aquest doble objectiu es
justifica per la complexitat de les emocions i per la
importncia que tenen en la vida de les persones.
Per a l'assoliment d'objectius, el coaching (i
tamb el coaching emocional) treballa amb el model
general que va difondre un dels referents mundials
en la matria, John Whitmore. s el model GROW,
la traducci de l'acrnim significa Objectiu, Realitat,
Opcions i Voluntat/Proper pas.
61
El
desenvolupament
de
l'autolideratge
emocional beneficia la persona i la fa ms
competent per:
potenciar l'optimisme.
62
63
64
65
66
Observar-nos
personal.
per
incrementar
67
la
conscincia
Acceptar-nos incondicionalment.
68
Criticar
constructivament
els
nostres
comportaments i les nostres reaccions, no les
nostres emocions o com som.
69
70
71
etc.
Mostrar agrament.
Estimar ms i millor.
72
73
l'optimisme.
74
75
76
discreci,
77
78
de la felicitat.
Centrar-se en el present.
Desenvolupar
una
personalitat
atractiva
(d'extraversi i sociabilitat ms que d'introversi).
Apreciar la felicitat.
79
80
81
82
83
84
85
86
George Eliot.
"Creu que triomfars. Creu-ho fermament i llavors fars
el necessari per que l'xit t'arribi." Dale Carnegie.
"Un fracs pot entendre's tamb com un resultat no
desitjat." Mireia Cabero.
"Esforant-nos per aconseguir all que s inaccessible,
farem impossible all que era realitzable." Robert
Ardrey.
"Ms aviat o ms tard guanyen els qui creuen que poden
guanyar." Richard Bach.
Invitaci al canvi
Aquest llibre noms ha explicat algunes coses
de la vida de les persones, per la vida explicada s
infinitament ms senzilla que la vida viscuda. Li
desitgem, doncs, que tingui molt encert en la vida
que protagonitza i que tingui una bona vida.
Si la lectura d'aquest llibre ha despertat en vost
la convicci per iniciar un procs de canvi personal,
apellem al comproms responsable amb vost
mateix per dur-lo a terme. No cal tenir pressa per
fer canvis drstics, hi ha temps per a tot quan hi ha
convicci, perqu el temps quan estem convenuts
s'optimitza.
87
Bibliografia
Coaching
88
Autolideratge
89
Emocions
90
Vida positiva
91
Robinbook.
Psicologia
92
interior.
Vides valuoses
93
Per reflexionar
Webs d'inters
International
Coach
www.coachfederation.org/ICF/
Federation.
Fundaci
per
a
l'Educaci
www.femeducacioemocional.org/
Emocional.
Psicologia
positiva
(Martin
www.authentichappiness.sas.upenn.edu
94
Seligman).