MANUAL PEL BENESTAR

o
com viure amb coherncia

EpiCoaching.org

"Estan basades les nostres creences en el pensament lliure,

o estan basades en el que altres volen que nosaltres creiem?"
Cathy O'Brien,
Afectada pel projecte MK ultra

Cada dia, s una petita vida.

Quint Horaci Flac
Conegut simplement com Horaci, poeta lric i satric llat.

MANUAL PEL BENESTAR o com viure amb coherncia V.5.1

Text:

http://www.epicoaching.org/
EpiCoaching.org
Facilitaci de relacions sistmiques profundes

Revisi:

juny 2015

epicoach@gmail.com
2

Avant prleg
Tot el que llegireu a continuaci no te ms sentit que satisfer
l'intellecte per tal de reduir les barreres cognitives analtiques i
emocionals que poden dificultar-nos l'accs a les informacions
pertinents, permetent-nos una assimilaci molt ms rpida de les
experincies que el record ens ofereix grcies a la transcendncia,
o millor immanncia, del funcionament hum.
Per tant, si voleu, podeu saltar-vos lexplicaci que

segueix per anar directament a la plana 53, on trobareu

el manual pel benestar. Sempre que vulgueu podeu tornar al
comenament si us sembla adient.

En la mecnica quntica, tot objecte s descrit com una funci

d'ona, aix s una entitat abstracta que existeix fora de l'espaitemps i que determina les probabilitats d'aparixer en la matriu que
s l'univers espai-temporal. Aquest "no-lloc" es diu espai de Hilbert,
s una generalitzaci del concepte de lespai Euclidi, i en ell estan
tots els estats possibles de ser.

"Potser mai siguem capaos d'entendre la realitat ltima mitjanant

el rigors acostament cientfic"
Sir Roger Penrose, fsic-matemtic de la Universitat d'Oxford

"El secret de la vida s" morir abans que moris "

i descobrir que no existeix la mort ".
Erkhart Tolle, un dels "gurus" de l'espiritualitat new age

Llegiu-ho abans dutilitzar

Advertiments detiquetatge del producte segons els coneixements actuals de la fsica.

Composici
1. Malgrat qualsevol altra informaci sobre la seva composici, s'adverteix que, en realitat, aquest producte consta d'un
99,99999999999999% d'espai buit.
2. Advertncia d'equivalncia de components. Les partcules subatmiques (electrons, protons, etc.) De qu consta
aquest producte sn exactament les mateixes en cada aspecte mesurable que aquelles que es troben en els productes
d'altres fabricants pel que no s possible fer, legalment, cap reclamaci en sentit contrari.
3. El fabricant t tcnicament dret a declarar que aquest producte s decadimensional. No obstant, aix no li confereix
drets legals ms enll d'aquells aplicables als objectes tridimensionals (encara que tal allegaci pot acceptar-se, ja que
les altres set dimensions acceptades estan confinades a una rea tan petita que no es poden detectar a ull nu).

Interaccions i localitzaci
4. Aquest producte deforma l'espai i el temps al seu voltant.
5. A causa del Principi d'Incertesa s impossible que vost spiga de forma precisa i alhora on es troba aquest producte
i la velocitat amb qu es mou.
6. Aquest producte atrau cada tros de matria de l'Univers, incloent els productes d'altres fabricants, amb una fora
directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distncia entre
elles.
7. Algunes teories nanoquntiques suggereixen que, quan el consumidor no observa aquest producte directament, el
producte pot deixar d'existir o fer-ho noms en un estat vague i indeterminat.
8. Hi ha una possibilitat, molt petita per certa, de que per l'Efecte Tnel, aquest producte desaparegui espontniament
de les seves mans i reaparegui en qualsevol altre lloc de l'Univers, incloent la casa del seu ve. El fabricant no es fa
responsable de qualsevol dany o perjudici que aix pugui ocasionar.

Precaucions de manipulaci
9. Aneu amb compte en transportar aquest producte ja que el seu pes depn de l'acceleraci amb qu ho transporteu.
10. Manipuleu-lo amb cura. Cal tenir en compte que aquest producte cont diminutes partcules carregades d'electricitat
en moviment a velocitats de ms de 900 milions de quilmetres per hora.
11. La massa d'aquest producte t una energia nuclear equivalent a 190 milions de tones de TNT per quilogram de pes.
12. Aquest producte s 100% matria: Si aquesta mercaderia entra accidentalment en contacte amb antimatria, en
qualsevol de les seves formes, passar una explosi catastrfica.
13. Qualsevol s d'aquest producte augmentar la quantitat de desordre en l'Univers. Encara que d'aix no es derivi cap
responsabilitat legal, s'adverteix al consumidor que aquest procs condueix inexorablement a la mort trmica de
l'Univers.

Durabilitat
14. Tot l'Univers fsic, incloent aquest producte, pot un dia tornar a collapsar en un espai infinitament petit. Si un altre
Univers ressorgeix posteriorment l'existncia d'aquest producte en aquest nou Univers no pot ser garantida.
15. Segons certes versions de la Gran Teoria Unificada, les partcules primries constituents d'aquest producte poden
desintegrar-se i desaparixer en els propers 400 milions d'anys.

Prleg galeat de lautor

Donat que el que llegireu s encara un xic trencador i dissident
amb les creences oficialment establertes, encara que no amb el
pensament de cada vegada ms Cientfics, i la tradici primordial,
farem abans una petita explicaci en la seva defensa.
Lany 1925, de la m de grans fsics com Hesenberg, Einstein,
Schrdinger, Dirac i altres, va emergir una teoria estranya, per
d'una gran utilitat per a la humanitat, dons ens ha perms, entre
altres, la revoluci digital. Malgrat tot, els aspectes fonamentals
daquesta teoria anomenada Mecnica Quntica segueixen encara
sense estar del tot ben aclarits ja ben entrats al segle XXI.
Una proposta recent, el bayesianisme quntic, combina la
mecnica quntica amb l'enfocament bayesi (subjectiu) de la
teoria de la probabilitat reinterpretant, en la lnia de Copenhague,
un dels objectes fonamentals de la teoria quntica: la funci d'ona.
La nova proposta sost que la funci d'ona no es troba associada a
cap realitat objectiva. En el seu lloc reflectiria, duna manera
biocntrica, l'estat mental subjectiu de l'observador, o les seves
expectatives sobre el mn, o s, la seva mitologia personal.
La Fsica de la Mecnica Quntica ha enderrocat els propis lmits
materialistes de la cincia endinsant-se en territoris inexplorats que
fins fa poc no eren del tarann dels cientfics.
La fsica emprica ja ha demostrat que tot son vrtex denergia en
vibraci, que la matria no existeix, i que no hi ha tal cosa com
l'anomenat buit d'espai, sovint anomenat Camp de Punt Zero (Zero
Point Field ZPF), dons arreu hi han fluctuacions quntiques de
camps que mostren una ressonncia o vibraci. Ara s normal per
als fsics parlar de la no localitat de les partcules, de l'existncia de
mltiples dimensions, dels universos parallels, dels temps no
lineals, de la illusi irreal de la realitat, etc... A Oxford ja han
comprovat els fenmens quntics a nivell macroscpic. A la vista
de totes aquestes evidencies, el fsic Vladko Vedral, considera que
ja ha quedat clara una obvietat fins ara molt difcil d'assumir, com
s que no pot ser que el fenomen de l'entrellaament de partcules
sigui una realitat a nivells microscpics i no ho sigui a nivells
macroscpics, ja que tots dos mns estan interconnectats.

Malgrat les mltiples evidencies, moltes de les anomenades

disciplines "cientfiques" continuen encara ancorades en els
dogmes de les creences del passat, com qui creu que la Terra s
plana, creant-se un desfasament que revela un sistema, la nostra
societat, incapa o no interessat en integrar els nous coneixements.
Podem dir, que a dia davui, bona part de la "cincia oficial" s una
collecci de mites i creences, veritats a mitges, deshonestedat
intellectual, informaci fraudulenta, etc..., tot plegat per servir els
interessos dels qui manen i no mossegar la ma que dona de menjar
als que es diuen cientfics. s hum, per la cincia oficial
difcilment es mereix el nom de Cincia, s ms aviat una mitologia
de paradigmes que impedeix el desenvolupament de la Cincia.
Com molt be saben tots els Cientfics, lautentica Cincia s
experimental, i no pot rebutjar absolutament res dantuvi.
Ens cal acceptar que lexperincia emprica no sempre s racional,
que existeixen evidencies aparentment anmales. Llavors, un Nou
Paradigma Cientfic encara paracincia per alguns- ens du vers
una increble idea bsica: La nostra participaci arriba al punt de
que som co-creadors amb l'univers. Aquest fet ens condueix a
esbrinar com es duen a terme els intercanvis d'informaci i
denergia per ha poder co-crear. La resposta a aix constitueix una
autntica revoluci no noms per a la cincia, sin per la prpia
natura dels humans i del poder sobre la humanitat. La transferncia
dinformaci es realitza a travs del que constitueix la nostra
darrera mateixitat o ipsetat: La energia del pensament, i la
conscincia.
"L'energia aplicada intelligentment introduda en qualsevol sistema,
s capa de superar l'aleatorietat i controlar el resultat dels
esdeveniments".
Bryant M. Schiller (p. 274 ) Origin of Life: The Fifth Option

Tots els fenmens que, per trobar-se fora de lmbit de les

creences de la cincia, el mecanicisme catalogava com no
cientfics, poden ara ser investigats sense cap tipus de prejudicis.
Les fronteres del nostre coneixement i Cincia shan vist ampliades
de tal manera que tota persona pot esdevenir el que es coneix com
Cientfic mental o gedanken, en el laboratori de la nostra prpia

conscincia. Per poder dur a terme experincies ens cal comenar

per l'auto-recerca, i de forma natural, ens arribar el coneixement
del record, fractal, hologrfic, fins arribar a reconixer-nos com cocreadors de la nostra prpia vida. Si voleu podeu anomenar aquest
procs empoderament o com millor us sembli.
Les escoles, les universitats i la societat, en general, eduquen
amagant o ignorant tot aix i propicien un procs invers: el
desempoderament, que inevitablement ens condueix al victimisme.
Roger Schank, investigador de la teoria de l'aprenentatge i les
cincies cognitives ens diu sense embuts que:
"El sistema educatiu, en lloc de formar, deforma".
Les creences o mites mecanicistes han redut les possibilitats
mentals de la societat occidental, amparant-se en una educaci
condicionada. Gaireb han tancat la humanitat dins la convergncia
lineal, analtica i metdica, privant-nos dels poders de la
conscincia divergent del present dins lunivers, i sobretot del poder
holistic de la integraci cerebral. s gaireb com si ens haguessin
fet una hemisferectoma a tots. Aquesta pot ser una de les causes
de la majoria dels conflictes amb que avui es troba la humanitat.
La clau est en saber utilitzar les creences i la imaginaci, amb la
sola limitaci de les emocions. Tots disposem dunes eines
creadores meravelloses. Tenir creences diferents s noms fer
servir eines diferents, tots som artistes de la creaci sense saberho. Tots podem sortir-nos de les creences condicionades.
Des de la primera infncia, ens ensenyen primer a creure el que
ens diuen les autoritats, els pares, la majoria, etc. i desprs a
raonar sobre el que hem cregut. La llibertat de pensament s al
revs. El primer s raonar, i desprs creurem en el que ens ha
semblat b del que raonem. Si no t llibertat del pensament, la
llibertat d'expressi no t cap valor.
Jose Luis Sampedro. Escriptor, humanista i economista

El perill que per a lestablishment o grup dominant, elit visible o

invisible, que ostenta el poder, suposa aquest nou paradigma de la
Cincia i la Llibertat, fa comprendre tots els grans esforos menats

per ignorar i no divulgar el retrobament daquest fenomen, fins i tot

desacreditant o ridiculitzant qualsevol experincia que possibiliti el
seu avanament social.
Tota veritat travessa tres fases. Primer s ridiculitzada. Desprs
rep una violenta oposici. Finalment s acceptada com a fet
evident.
Arthur Schopenhauer, filsof

Encara que com be diu la fsica quntica Sonia Fernndez-Vidal, la

Cincia no pot ja afirmar que: "La realitat s tal veritat objectiva".
Sin que avui ha de dir: "La realitat no s tal veritat fixa i
objectivable, s voluble i canviant en observar".
Els coneixements secrets dels fills de Set sortits de laltipl
dUrmia, situat a lactual Azerbaijn, a la frontera noroccidental del
Irn, de la ma dels gnstics guardians dels misteris per escamparse per Orient i Occident sota lordre dels Mags, estan ara, a les
acaballes dun dels cicles de la Terra, a labast de tothom que els
vulgui recordar.
Com que es tracta dun manual no hi trobareu cites a peu de plana,
per si algunes referncies dins el text quan ho hem cregut adient.
Aix dons, us invitem a qestionar i deixar de costat els pensaments
basats en les vostre creences actuals, tan pel que fa al patr de
pensament o ideologia, com a lesquema de valors o cultura, per
centrar-vos en les sensacions i experincies de les emocions,
sense analitzar-les, per tal de gaudir coherentment dels podes de la
vida, sense pensar-hi massa, dons com va dir Buda: "Ni el teu
pitjor enemic pot fer-te tant de mal com els teus propis
pensaments.

No som els nostres gens, som els nostres somnis.

"Ning ms que un mateix pot alliberar la seva ment de

l'esclavitud."
Bob Marley, msic.

Prefaci
"Hi ha ms coses al cel i a la terra, Horaci,
que totes les que pugui somiar la teva filosofia."
William Shakespeare;
Hamlet, 1er. acte, escena V.

Encara que sembli estrany lorigen daquest manual es troba en

una recerca iniciada amb mentalitat ecologista per tal de trobar una
metodologia capa dajudar a la sustentabilitat del planeta dins dun
projecte de coaching per la sustentabilitat ecolgica i social- cofinanat per la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.
El viatge seguit desprs, per, ha condut per camins i corriols molt
diversos amb uns resultats totalment inesperats i sorprenents.
Malgrat que el nostre planeta, la Terra, esta malament; larrel del
seu estat cal cercar-lo en les creences i els pensaments de bona
part de la humanitat. Sovint hem aprs una manera de pensar que
ens mena vers una vida que no ens acaba de complaure. Sabem
que hi ha quelcom que no rutlla, per seguim la corrent de la
majoria sense ser conscients de perqu volem ser normals.
Senzillament girem dins la roda del hmster. Aix ens ho han
ensenyat. El condicionament rebut durant anys, fa que, malgrat tot,
ens resistim a qualsevol canvi. Podem arribar a qestionar la
creena de que hem de viure segons les indicacions de la societat,
per la por inculcada vers la transgressi ens torna incapaos de
fer-ho. Encara que no sapiguem exactament a qui, o a que estem
obeint, ni quins interessos estem alimentant, estem massa
condicionats per evitar-ho. Tenim por a transgredir el polticament
correcte, la mitologia de la nostra societat. Per que en resta de la
por si no hi ha pensament sobre la mateixa?

"Si seguim els nostres instints, els nostres desitjos, els nostres
pensaments, les nostres apetncies, no haurem de conixer altra
cosa que alegria i felicitat"
Dr.Edward Bach
(a Alliberis vost mateix) 1932

La intenci daquest manual s dons, tal com diu el seu nom, posar
a labast de tothom, duna manera fcil i senzilla, la possibilitat
diniciar el canvi vers una coherncia que ens meni cap el benestar
del bon viure que volem per nosaltres, els altres i el planeta.
Si ens canviem a nosaltres canviar el planeta.
Si aconseguim aportar el nostre gra de sorra de manera que
quelcom del que aqu es troba escrit us ressoni, ja ens donem per
satisfets, vosaltres ja fareu la resta.
Els nostres pensaments estan creats, si ms no, per lactivitat de
grups de cllules que es connecten entre si. En el cas de que els
pensaments que es generen en nosaltres no ens ajudin a crear la
vida que volem viure, cadascun de nosaltres tenim la capacitat per
generar noves connexions neuronals, el que sanomena
conectoma. Si el nostre sistema de creences o mitologia personal
no ens fa feli, sols ens cal experimentar fins trobar el que ho
aconsegueixi seguint una metodologia experincial.

"Vivim en una era on la majoria encara creu les mentires que ens
diuen. s un Sndrome dEstocolm global, el sistema de control
perfecte, on els presoners construeixen els seus propis murs i
adoren als seus captors, convertint-se en eines duna matriu
mentre les ovelles es vigilen les unes a les altres"
-Bernhard Guenther,
2012DespertarColectivooFindelMundo?

"Actualment treballem ms hores que un esclau rom, per creiem

que vivim en una societat sper lliure ... No tenim temps de veure
els amics, de reflexionar en veu alta amb ells, ni d'estar amb els
nostres fills, estar de veritat. Cal matinar, no tenim temps de fer
l'amor amb la persona que hem triat: la passi es marceix. Dilluns,
dimarts, dimecres, dijous ....
Antonio Forns,
filsof contemporani

10

Introducci al Manual pel benestar

El funcionament de la mquina humana

La nostra realitat no s cap fenomen "real" ni absolut com a tal,
per tampoc s una mera construcci perceptiva. Ms aviat es
tracta d'un sistema complex, un hiper-sofisticat cctel en el qual
participen almenys tres ingredients o camps com: l'ambient, el
processament mental i la conscincia, que interactuen entre ells.
Existeix una indubtable relaci de retroalimentaci entre els
elements del cervell que controlen la nostra percepci ordinria i el
que ens s til o socioculturalment permissible de percebre.
Podrem dir, a grans trets, que els humans tenim tres modes de
funcionament per captar la nostra realitat, i que normalment
interactuen entre ells: el instint o la intuci, els automatismes
cognitius i el intellecte conscient.
Daquets tres modes gaireb sols som conscients del darrer, dons
la capacitat de processar informaci de manera conscient del
nostre cervell s limitada, de fet molt limitada. Els estudis ens
mostren que mentre la ment no conscient processa permanentment
uns 11 megabits per segon (~11.000.000 bits), en el nivell final de
la nostra ment conscient no som capaos de processar mes duns
45 bits per segon; s ms, quan fem operacions matemtiques, la
velocitat de procs sol disminuir fins a 12 bits per segon.
El intellecte conscient.
El Intellecte conscient s la nfima
part de la nostra ment que es capa de supervisar puntualment de
manera conscient una part gaireb irrellevant dels nostres
funcionaments no conscients. s una diminuta part per molt
important, dons ens permet focalitzar conscientment, de manera
intellectual, la intenci, el nostre lliure albir, en moments de la
nostra vida.
Quan prenem consciencia del instint i la intuci, tamb podem
utilitzar el intellecte conscient per a reprogramar el nostres
automatismes cognitius. Al copsar noves experincies o reconixer
la irracionalitat de les opinions prpies i rebutjar les creences o
mitologies que ens ha acompanyat fins a aquest moment de la

11

vida, es produeix una divisi psicolgica entre el subjecte que

observa i lobjecte observat, obligant-nos a una lluita amb nosaltres
mateixos (amb la nostra ombra, si voleu) que suposa autoatemptar
contra la nostra seguretat personal que ens mena vers una
dissonncia cognitiva entre el nostre conscient i no conscient.
Els humans utilitzem gaireb el 99% de la nostra informaci no
conscient per viure, el poc que resta ho creiem fer amb informaci
conscient, per la nostra ment esta esbiaixada pel no conscient que
predomina sempre sobre la nostra conscincia.
s per aix que, si ens vigilem, ens descobrim sovint amb
pensaments no pensats que poden ser des de Earworms o "Cucs
de l'orella", canons que no sabem on les hem sentit per que ens
apareixen reiteradament de manera involuntria, sovint molesta, al
cervell, fins als missatges 'aleatoris', coneguts en angls com mind
pops, que els psiclegs han detectat que rebem casi tots, al menys
una vegada cada dia, passant per qui sap quina mena de tot tipus
de pensaments estranys i emotivament torbadors dels que no som
conscients per que sens dubte actuen sobre nosaltres.
Segurament les emocions, els pensaments i la memria son camps
entrellaats de informaci que formen una mena de
multiengranatges hologrfics que hackejen o furonejen, s a dir,
esbrinen hbilment o interactuen de manera constant amb el camp
morfogentic, i amb el Tot de lespai-temps del que formem part
(lespai de Hilbert si voleu), modificant-se mutuament segons les
nostres creences, el nostre estat anmic i dhuc el nostre grau de
llibertat conscient.
Quant el nostre Intellecte conscient detecta quelcom incongruent
amb les nostres creences conscients, solem posar-hi remei en el
cas dactuacions, per ens s gaireb impossible de fer-ho en el
cas dels pensaments que ja hem llenat vers lunivers.
El Instint
Podrem dir que el instint s quelcom equivalent al
sistema operatiu del individu, forma part del que permet la vida
assegurant el funcionament bassal de manera usualment no
conscient. s fruit de l'experincia acumulada des del inici dels
temps, s quelcom gentic. s gaireb infallible perqu s un

12

mecanisme molt antic, madur, experimentat, i desenvolupat, que el

psicleg i economista Daniel Kahneman, anomena sistema U.
"El nostre instint s el nostre primer tutor ... l'equivalent de milions
d'anys de valus desenvolupament biopsicolgic"
Andrzej M. Lobaczewski. Psicleg (p30 La ponerologia poltica)

El instint, en la majoria de individus, rarament crea cap problema ni

necessita cap soluci, actua naturalment. El instint sempre s noble
i ens mostra el cam natural. Es podria dir que el nostre instint s
de l'espcie i representaria la hipercomunicaci dels humans, s a
dir, una comunicaci o percepci extra sensorial (PES) holistica
que trenca les barreres de lespai i el temps. s quelcom relacionat
amb els camps mrfics que actuen com moduladors de forma i
patrons dorganitzaci. El bileg angls Rupert Sheldrake, ens
parla, a ms, de l'existncia de camps morfogentics, similars als
mrfics, com camps d'informaci compartida que creen hbits
donant-li forma a la nostra realitat. La ressonncia mrfica s un
principi similar a la Memria de la Natura o el registres Akasics.
La Intuci. Podem veure la intuci com la part de linstint que
sens fa conscient per conformar la nostra memria immediata del
futur. Sempre ens ofereix la millor soluci per a viure, i usualment
no genera problemes.
Parafrasejant Albert Einstein podem dir que: "La ment intutiva s
un regal dels bons records del futur, i la ment racional s un fidel
servent de no sabem qui. Hem creat una societat que honora el
servent i ha oblidat el regal."
Com explicarem ms endavant, la intuci, al igual que el instint,
pot ser la memria de l'experincia de les nostres hiperincursions,
o s la recursivitat o iteraci de les nostres incursions en el
hiperespai-temps dels nostres possibles futurs. Pot ser menada pel
nostre passat conegut, per tamb pel nostre futur desconegut. La
intuci s, en darrera instncia, hipercomunicaci mitjanant
fenmens de PES (Percepci Extra Sensorial) amb el camp
universal de possibilitats o diferents lnies de tems si preferiu.

13

La intuci s sempre un coneixement immediat que sol presentarse com una reacci sobtada, sovint automtica, mes que com
pensaments abstractes elaborats. La intuci sempre s emotiva.
Les premonicions son tamb una tipologia especial a ms llarg
termini de les intucions.
Els Automatismes Cognitius.
Els automatismes cognitius sn
els hbits que condicionen l'instint a partir del nostre ensinistrament
o educaci i vivncies. Sn absorbits des de la infncia i els seus
registres sn emmagatzemats en la nostra memria, segons lestat
del moment, en forma de compromisos cognoscitius prematurs,
mitologia personal o creences dogmtiques. Si el instint pot ser
l'equivalent al sistema operatiu, els automatismes cognitius serien
l'equivalent als diferents programes per a les diferents aplicacions.
Els automatismes cognitius son capaos de fer-nos ignorar les
intucions, i dhuc dactuar com a fenomen epigentic (entorn la
gentica) afectant a lespcie al llarg de les generacions.
A partir de qualsevol entrada o input del nostre sistema perceptiu,
els automatismes cognitius accedeixen automticament, de manera
no conscient, a la nostra memria donant lloc a habilitats capaces
d'interpretar i respondre a gaireb qualsevol situaci, alhora que
reafirmem els registres existents o creem nous registres. Emprant
un estil de pensament convergent, en srie, obtenim nova
informaci al utilitzar dades ja disponibles, formant noves idees o
dades convencionalment acceptables.
Els automatismes cognitius sn els hbits que regeixen la major
part dels nostres pensaments i vida diria. Entre ells es troben el
biaix cognitiu, el biaix de confirmaci i les distorsions cognitives,
entre altres. Tot aix configura el nostre carcter.
En condicions civilitzades, tots aquest automatismes es
sobreposen emmascarant o inhibint una part dels instints i sobretot
les intucions, encara que en situacions de perill, normalment, som
capaos de reprendre el seguiment dels instints i les intucions.
Els automatismes cognitius son esclaus de les nostres creences.
Per aix, tot i ser individuals, segons la mitologia associada a la
cultura o programa a que pertanyem, responem de manera molt
similar quan som exposats a experincies semblants.

14

L'antropologia "revela que All que considerem 'natural', Fundat a

l'ordre de les coses, s redueix a limitacions i Hbits mentals propis
de la nostra cultura."
Levi-Strauss, antropleg francs.

Respecte als automatismes cognitius, cal tenir present la gran

importncia de la seva incidncia sobre la ressonncia mrfica
entre els ssers. Tots estem interconnectats, dalguna manera,
mitjanant P.E.S. (Percepci Extra Sensorial), amb altres entitats
similars. Els individus dins d'un grup social i els mateixos grups
socials ms grans tenen el seu propi camp mrfic, els seus patrons
d'organitzaci. El mateix s'aplica als humans. Aix implica que tot el
que fem, el que diem i tamb el que pensem ja sigui de manera
conscient, o no conscient menats pels nostres automanismes
cognitius personals, pot influir a una altra persona o entitat per
ressonncia mrfica.
Segons aix som ms responsables de les nostres accions, per
sobretot de les paraules i els pensaments, que ho seriem d'una
altra manera. No hi ha un filtre moral ni de cap mena en la
ressonncia mrfica, el que significa que hem de ser molt curosos
amb el que estem pensant, o s lliurant a lunivers, si s que ens
importa l'efecte que tenim sobre lentorn (incls el nostre cos) i els
altres ssers.
s daquesta manera que les creences, es a dir la cultura i el
carcter, esdev un important factor epigentic no conscient, capa
darribar a fer canviar un grup hum, o el planeta, a mig termini,
degut a la permanent intervenci dels automatismes cognitius.
Cal no confondre la intuci amb lautomatisme cognitiu de la
rapidesa cognitiva, coneguda com "blink", que s un coneixement
rpid que requereix com a dos segons d'experincia per treure
conclusions rpides molt poderoses i summament importants. La
intuci s sempre un coneixement immediat que no requereix ni
els dos segons del blink.
La comprensi sobtada de quelcom, les reaccions aj o els
fenmens eureka, tan poden ser el producte final del
funcionament no conscient del constant lligar caps dels processos
permanents dels automatismes cognitius, com poden ser
intucions.

15

La manera de viure de la mquina humana

Com molt be deia el bileg Robert Rosen, cal entendre la vida com
un sistema anticipatiu que funciona de manera automtica.
Les entrades o inputs del nostre sistema perceptiu, son analitzades
pels automatismes cognitius que, sense intenci ni esfor,
accedeixen al magatzem de registres de la nostra memria
absorbits des de la infncia. Llavors sinicia un biaix, cognitiu de
confirmaci, etc.. sobre la percepci rebuda interpretant-la segons
la convenincia de la nostra mitologia o creences enregistrades.
Una creena no s simplement una idea que la ment posseeix,
s una idea que posseeix a la ment.
Robert Bolt, escriptor

La hiperactivaci crnica de determinats circuits genera una

hipersensibilitat al reactivar aquestes respostes davant futurs
estmuls. D'aquesta manera les experincies anteriors oficiaran
com facilitadores de respostes posteriors. Experincies
primerenques nocives crniques, generen, si ms no, una crrega
alosttica per abs dels sistemes dalostsis i originen
epigenticament un "fenotip vulnerable a la corticotropina (CRF o
CRH)" amb facilitaci a l'expressi d'aquest gen i hipersensibilitat
de l'eix Hipollam-hipofisari-adrenal.

Depenent de la situaci en qu es trobi un individu, i sobretot del

seu estat anmic, la persona actuar d'una manera o duna altra,
sempre, o gaireb sempre, seguint el dictat dels automatismes
cognitius que integren i menen el que podrem anomenar la
personalitat o carcter del subjecte.
Aquest fet ens indica que la mquina humana o sser hum, actua,
pensa i s'emociona a travs de la seva interpretaci personal dels
estmuls externs, amb subjecci a aquests automatismes cognitius
que actuen com autntics esperons per moures per la vida.
Sense saber-ho resulta que no som amos de nosaltres mateixos.
Usualment actuem i pensem mitjanant cognici automtica, sense
ser conscients de que seguim els nostres programes mentals.
Daquesta manera, les nostres percepcions son comparades pel

16

biaix dels nostres registres enfront qualsevol situaci, condicionant

els nostres posteriors processos cognitius, i emocionals i per tant
els nostres actes. No tenim en compte, per, lorigen daquestes
emocions; si sn producte de traumes del passat, d'un
condicionament emocional o dalguna altra procedncia que podria
ser patolgica. Aquesta manca de reflexi cognitiva sobre les
nostres emocions, per altra banda gaireb impossible, ens fa molt
difcil el poder reconixer quan som nosaltres conscients i quan
estem sota els efectes dels automatismes, massa sovint amb
efectes patolgics, que funcionen independentment de la nostra
conscincia.
Avui estem exposats a informacions que fa tot just unes dcades
hauria estat difcil de concebre. Les portes dels coneixements
potencials estan obertes de bat a bat, i els fluxos informatius
circulen amb indita facilitat i velocitat. Acumular informaci ja no
implica un gran mrit, per la nostra selecci particular
dinformaci, la mitologia personal, les nostres creences, que
conformen els pensaments, poden ser-nos ms o menys adients.
Podrem definir la congruncia com una pulcra sincronia entre el
que hem emmagatzemat conscientment, el que diem o prediquem,
i el que fem. Aquesta sintonitzaci de pensaments, paraules i
actes, ha estat enaltida com a fonamental en mltiples tradicions
mstiques, models filosfics, i postulats tics. Fins i tot n'hi ha que
afirmen que aquesta virtut s la clau per a la felicitat. Gandhi
afirmava que la congruncia: "es manifesta quan el que penses, el
que dius, i el que fas, es troben en completa harmonia".
Avui tenim diverses eines psicolgiques toves basades en els
principis de Carl Rogers (1972-1978) que postulava: "El 'individu t
la capacitat suficient per manejar en forma constructiva tots els
aspectes de la vida que potencialment poden ser reconeguts en la
conscincia".
El coaching, la PNL, i altres tcniques, ens faciliten la congruncia,
per malgrat tot, podem arribar a ser congruents i relativament
harmnics per no necessriament coherents. Aix passa quan la
informaci que hem assolit en la nostra selecci no ens era

17

destinada a nosaltres, podem dir que, dalguna manera, ens trobem

com parasitats. s el fet ms habitual dons la societat esta
estructurada de manera que ens s ms fcil accedir a un model
clnic de consumidor premiat socialment, que a la diversitat natural
prpia de cada persona humana. La diversitat fora dels lmits
socialment proposats, s quelcom dissident que cal evitar.
Curiosament, existeixen nombrosos casos de persones que
desprs de patir un aneurisma o un greu traumatisme craneoenceflic, s podria dir que son alliberats i poden desenvolupar
habilitats de les que no neren conscients, segurament per trobarse reprimides pels pensaments, condicionament, educaci social
rebuda o com ho vulguem expressar. Es a dir condicionats per la
mitologia personal de lestructura de les connexions neurals de les
seves creences, que una vegada destruda desapareix.
La majoria de la gent s altra gent, els seus pensaments son les
opinions dalg altre, les seves vides son una imitaci,
les seves passions son una citaci.
Oscar Wilde, escriptor

Quan ens trobem en aquest estat de viure la vida que altres, o la

societat, esperen que duguem, per que no s la nostra. Modelats
imitant a daltres. Ens trobem en una congruncia incoherent que
ens fa estar, si ms no, al igual que quan som incongruents,
incmodes, podent dhuc arribar a fer-nos emmalaltir greument.
Com ens diu Eckhart Tolle, i tots podem comprovar, sempre ens
trobem submergits en pensaments que rares vegades deixen de
perseguir-nos. Ens costa molt deixar de pensar, estem com
possets pels pensaments. Estranyament, a la nostra cultura
occidental, els humans tenim la ment com posseda per uns
pensaments analtics reflexius que es succeeixen lun rere l'altre
fins que arribem a identificar-nos amb alguns daquest pensaments.
Tan sols els infants de menys de set anys son encara lliures de
lesclavatge o dictadura dels pensaments, dons encara no estan
prou condicionats per la nostra cultura occidental.
De fet estem perduts en un complex laberint de pensaments, on el
recordar i lanticipar ens menen a construir un mn ple de
problemes. Hem oblidat el que la resta dssers del planeta,

18

animals, plantes, roques, etc... ja saben. Ens hem oblidat destar al

present, demprar la sincronitzaci cerebral. No sabem ser
nosaltres mateixos, ens cal silenciar els pensaments del intellecte
perqu la nostra ment pugui percebre lara i laqu de lunivers, i
pugui captar les intucions vitals que aquest ens ofereix.
El medi on vivim, que ens hauria de poder donar el necessari per a
la nostra supervivncia fsica, tamb pot ensenyar-nos el cam de
sortida de la pres dels nostres pensaments. Posar la nostra
atenci sobre qualsevol cosa no significa necessriament pensarhi, sin ms aviat percebre la seva existncia. Quan senzillament
percebem, o s, tenir lexperincia sense intentar analitzar la
nostra percepci, se'ns transmet alguna cosa de la seva essncia
profunda que unifica el que all s amb nosaltres. Llavors, tamb
entrem en un lloc de profund reps dins de nosaltres mateixos.
Aquesta percepci intutiva del mon, s molt ms rpida, i sobretot
ms adient, que els automatismes cognitius. Podrem fer una
analogia prenen els automatismes cognitius com el cercar una
resposta per internet, mentre que la intuci fora rebre la resposta
immediata dalg que acaba de trobar-la i ens lenvia a travs
dunes orelleres o penjaroles, s a dir mitjanant un pinganillo.
Gaireb tota la gent est atrapada en un sentit del 'jo' o ego
construt a partir de les seves elucubracions sobre el ser, que han
fet una imatge mental sobre el "qui sc". o s una identitat que
depn dels pensaments lgics. Aix pot aconseguir fer-nos moure
amb congruncia per la superfcie de la vida, per correm el risc de
quedar-nos sense anar ms profundament, sense deixar-nos
arribar a ser coherents.
Una vida d'aquesta mena esdev insatisfactria dons sempre hi ha
patiment, ens manca quelcom. Si la vida es desenvolupa noms en
la superfcie de l'sser, identificant-nos sempre amb la congruncia
dels pensaments, llavors ens manca la profunditat de comunicaci
que assolim amb la integraci cerebral, ens manca la immersi en
la unitat, la coherncia. Llavors s quan patim i emmalaltim.
L'ego hum s molt til per distreure la ment de la nostra
experincia present sobre el que fem en el mn. En lloc de
preguntar-nos, qu s el que volem de la vida?. Una pregunta ms
poderosa fora, qu vol de mi la vida que jo pugui haver oblidat? El

19

propsit de la vida pot ser, en el fons, una mena de portal des de la

dimensi sense forma, per poder assolir, des de la forma, una
hipercomunicaci que s desenvolupa en el mn de les formes
amb una informaci que fa del mn quelcom hostil o no, segons el
nostre carcter, s a dir, la nostra mitologia personal, les nostres
creences, pensaments i emocions que ens menen.
De ben segur trobareu contradiccions en les idees o plantejaments
aqu exposats, per com diu Edgar Morin parafrasejant a Blaise
Pascal: Ni la contradicci s senyal de falsedat ni la no
contradicci s senyal de veritat.
La cincia s quelcom auto-referenciada, i com el teorema de
Gdel
demostra, cal esperar que sigui ben inconsistent o
incompleta. Aix dons, podem pensar que totes les teories
cientfiques que fins ara tenim, sn tant incoherents com
incompletes... Ens cal dons una experimentaci mental o gedanken
amb la nostra consciencia, sense prejudicis.

Qu s el manual pel benestar?

s un manual pel bon viure, de manera natural, amb coherncia.
s un seguit de senzilles recomanacions, molt fcils de retenir,
per no tan dhabituar-se a emprar. Seguin-les, podem arribar a
assolir fcilment la nostra congruncia i coherncia de pensament
duna manera gaireb subliminal. Podrem arribar al nostre equilibri
pel bon viure, i sense analitzar constantment, encaminar-nos vers
un desenvolupament amb sintropia.
La sintropia es defineix com la facultat dun sistema de prendre
energia de l'ambient per recuperar la seva estabilitat des d'un ordre
d'evoluci cap a un altre ordre de major complexitat i major
capacitat d'interrelaci.

La vida s com un mirall: L'actitud que jo prengui davant la vida,

s la mateixa que la vida prendr davant meu.
Mahatma Gandhi, pensador i poltic de la India.

20

Els orgens del Manual pel benestar

En el prefaci ja hem parlat dels orgens del manual, per per
entendre la procedncia del Manual pel benestar o com viure amb
coherncia, cal esbrinar el seu corpus informatiu de procedncia,
que no s altre que una reuni eclctica tan dels sabers sorgits de
lantiga tradici primordial com de les experincies modernes. Una
mena de compressi resumida daix es mostra ms endavant,
dons per la seva feixuga extensi es fa impossible estendrens amb
el detall que mereixen, que per altra banda s motiu daltres escrits.
Malgrat tot, no cal saber el perqu, doncs el manual funciona per si
mateix seguint les seves indicacions, doncs s quelcom natural.
No hi ha cap necessitat d'entendre una experincia. Intentar
entendre el seu significat de fer, o ra de ser, pot destruir el
sentiment de l'experincia com un tot.
No entendre del tot com es que succeeix
no altera el fet de que succeeix.
Max Velmans, psicleg

El nostre medi
Al passat segle XX, a lany 1990, Carl Sagan va sollicitar a la
NASA que girs la camera de la sonda espacial Voyager 1 per fer
una fotografia de la Terra. Aix, a ms de 6 mil milions de
quilmetres de la Terra, ms enll de l'rbita de Plut, la nau
Voyager 1 va capturar un minscul punt blau pllid, amb prou
feines de 0,17 pxels, perdut dins la negror del cosmos:
"Un punt blau pllid" va convertir-se en el ttol del segent llibre de
Sagan, on reflexiona sobre tot el que conte i significa per nosaltres
aquest petit punt blau, com una partcula elemental (alfa) perduda
enmig de la immensitat del cosmos com horitz (Omega).
Dins daquesta insignificana csmica, estem tots nosaltres amb
totes les nostres histries damors i odis, tots els nostres grans
continents. Tots i cadascun de nosaltres mirant-nos el propi melic
com el ms important. Sense veure gaireb res ms enll del nas.
Ignorant quasi totalment a tota la resta dels altres ssers - humans

21

o no - o si ms no, a qualsevol component ali a la nostra tribu,

famlia, cercle vital o cultura.
Ignorant tamb la mare Terra, el planeta que ens aixopluga a Tots.
Ignorant igualment a la resta dels petits pixels o grans mns que
conformen o poblen els multiversos.
Les limitacions de la nostra cultura
El tarann individualista que seguim amb certa desgana i que
podrem qualificar com el clssic: ndeme yo caliente y riase la
gente de Luis de Gngora, s segurament una mena de ignorncia
competitiva induda. Creiem que ens condueix a la felicitat i al
benestar personal, quan en canvi ens produeix un efecte totalment
contrari. s cert que si nosaltres no estem b tan fsica com
anmicament- com a persones humanes, la nostra interacci vers la
resta del planeta no s la millor que podria ser. El benestar
personal, per, sols podem trobar-lo emmirallant-nos en un ampli
benestar collectiu i mai cercant-lo en maximitzar el benefici propi.
Segurament aquesta s una de les raons de lempata i de que
tinguem les anomenades neurones mirall descobertes casualment
lany 1996 a la universitat italiana de Parma per Giacomo Rizzolatti
i el seu equip. Una altra, pot ser la revelaci de que visualitzar una
tasca o s, l'acte de crear imatges convincents i vvides
mentalment- s gaireb tan important com executar-la.
Estranyament, la visualitzaci, posa en marxa els mecanismes
perqu el visualitzat es converteixi en experincia material.
El que experts en motivaci, psiclegs esportius, i fins i tot John
Lennon en la seva can Imagine, ens diuen, s que la
imaginaci, especialment la visualitzaci, t l'extraordinria
capacitat de donar forma fins possibilitar la realitat.
Aquest fenomen esotric, aparentment misteris, va ser constatat
empricament, per primera vegada l'any 2009, per Cientfics de la
Universitat de Washington segons informe l'Association for
Psychological Science dels EUA en un comunicat. En ell, els
psiclegs Christopher Davoli i Richard Abrams, demostren
mitjanant un estudi amb voluntaris, que el poder del pensament,
de la imaginaci, s una evidencia anmala, per un poder real.

22

Pot ser que la visualitzaci sigui l'eina ms infravalorada de totes

les que possem, perqu accelera en gran mesura la conversi de
qualsevol pensament o fet imaginari en quelcom material o real, tan
si s quelcom desitjat com si no ho s.
Vist aix, els humans certament tenim lliure albir, o ms prpiament
un cert grau de llibertat, per el nostre lliure albir s presoner del
nostre carcter, mitologia o creences personals, inculcades o
adquirides, i dels nostres pensaments i percepcions, ambds
esbiaixats per aquestes creences, ja siguin conscients o no. Sense
saber-ho funcionem sota els automatismes cognitius dels
programes que hem o ens han carregat.
Seguim sense estar convenuts de que som co-creadors de la
realitat que tenim. Si creiem que pensar o visualitzar no te cap
efecte sobre el que esdevindr, no ens esmercem en el com ho
fem, ni tan sols tenint en compte si el que ens passa pel cap, que
sovint focalitzem obsessivament, ens agrada o no. Llavors, sense
adonar-nos, ajudem a co-crear all que no volem.
Els investigadors han observat que els processos que desenvolupa
el cervell son exactament els mateixos tan si fem quelcom com si
ho visualitzem vivament. s a dir que pel cervell no hi ha cap
diferencia entre el fer o el visualitzar. Estranyament el mateix ens
passa amb els somnis i la viglia. Aix fa que tan la visualitzaci
com els somnis ens serveixin dentrenament per assolir o
materialitzar amb molta ms facilitat all sobre el que pensem.
Malauradament, per, no sempre controlem els nostres
pensaments i encara menys els nostres somnis, de manera que,
sense voler-ho, ens trobem possibilitant situacions no desitjades.
Ens cal crear els automatismes cognitius que ens permetin filtrar
els nostres pensaments de manera que siguem capaos de
rebutjar els indesitjables per treballar exclusivament amb els
desitjables. Hem de canviar el nostre programari mental, de refer el
nostre conectoma, o s, les nostres connexions neurals.
Tot all susceptible de ser pensat pot potencialment existir,
per no tot el que potencialment hi ha pot ser pensat.
Vedanta Advaita Sesha o Ivan Oliveros,
escriptor, filsof i pedagog colombi hinduista.

23

Seguir les indicacions del Manual pel benestar ens fa viure b, amb
coherncia. Ens permet filtrar les percepcions subliminars per rebre
les que ens equilibren i poder aix anar canviant el nostre actual
sistema de creences, -les nostres connexions cerebrals-, els
nostres programes mentals, molt parasitats, per uns altres ms
adients que ens permetin estar millor amb nosaltres, els altres, la
Terra i el cosmos.
Tingues cura dels teus Pensaments perqu es tornaran Paraules.
Tingues cura de les teves Paraules perqu es tornaran Actes.
Tingues cura dels teus actes perqu es faran Costum.
Tingues cura dels teus Costums perqu forjaran el teu Carcter.
Tingues cura del teu Carcter perqu formar el teu Dest.
I el teu Dest ser la teva Vida.
Anem ara a la coherncia: qu significa aix que tan esmentem?
Cadascun de nosaltres som un sistema d'energies en vibraci
contnua. o s, que les interaccions entre els diferents camps, o
molcules, si preferiu, qu composa qualsevol classe de matria,
dhuc el nostre cos, estan en constant vibraci. Aquesta vibraci
del nostre cos origina bandes d'energia electromagntica amb una
determinada amplitud d'ona. Quan un cert nombre de molcules
vibren a l'unson, es comporten com una sola supermolcula,
establint un patr energtic nic que sanomena coherent.
Quan un sistema s coherent, no malgasta energia, les seves
relacions estan sincronitzades. Podrem dir que s troba en fase
amb el seu entorn, o s que vibra a la mateixa freqncia, que
ressona amb lentorn, que les seves ones coincideixen, s a dir
esta sintonitzat, i per tant esta en comunicaci o comuni amb
lentorn. Llavors s troba en mode creixement. s potencia el
poder per adaptar-se, ser flexible i innovar. Daquest poder
coherent que es troba amb comunicaci i sincronitzaci amb
lentorn -lunivers-, en resulta un salt important en l'eficcia i
l'efectivitat dons es funciona amb el mnim esfor. s el que es
coneix com fluir o flow (el sovint mal ents wu-wei () o no fer
dels taoistes), on sembla transcendir-se lespai-temps.

24

El concepte de coherncia es pot aplicar tant a les mquines com

als ssers vius, i per tant tamb a les persones.
Congruncia i coherncia son dos mots similars, per amb una
etimologia llatina ben diferent: L'etimologia de la paraula coherncia
ve de: cohaerentia, paraula composta de contraure com, "amb";
haerens (haerentis), "que est adherit"; i el sufix formador de
substantius abstractes ia. La coherncia s dons, la cohesi o
relaci entre una cosa i una altra. El concepte s'utilitza per nomenar
alguna cosa que resulta lgic i conseqent respecte a un
antecedent.
Per la seva banda congruncia ve del mot congrure i significa
"convenir a un temps".
Com veiem, la distinci entre ambdues paraules es troba en la
"herncia" o "adherncia". Quan diem que som coherents, estem
assumint que volem ser fidels a tot el "heretat" o adherit "al llarg de
la nostra existncia. Per quan parlem de ser congruents, el que
assumim s una integritat entre la nostra manera de pensar i actuar
en el moment actual, independentment de si aquesta coincideix o
no coincideix amb el "heretat" o "adherit".
La nostra comprensi daquesta distinci pot suposar el voler
trencar alguns motlles que tenim incorporats a les nostres creences
per haver-los aprs al llarg de tota una vida, o per haver-los heretat
dels nostres avantpassats, per que no son els principis o valors
que desitgem o pensem que hem de desenvolupar. Sovint, la
causa daquesta incomoditat s que la nostra existncia pot ser
molt ms dilatada del que ens pensem.
Si tenim en compte que les darreres investigacions mostren que:
La memria familiar es quelcom epigenticament plasmat sobre les
diferencies en la metilaci de lADN. Que a la Universitat de Duke,
Randy Jirtle va demostrar que aquests canvis epigentics de
memria podien tamb ser transmesos de generaci en generaci.
Que la reencarnaci o metempsicosi (segons el terme grec), forma
part de la histria del pensament hum, i que s la millor explicaci
per a molts casos cientficament comprovats pel Dr. Ian Stevenson,
segons publicacions revisades per iguals i confirmat posteriorment
en mes individus per altres investigadors com Jim B.Tucker, etc...
Llavors, la possibilitat de que, encara que un nen o un adult-,

25

pugui no tenir memries conscients dels seus avantpassats o d'una

vida anterior, els seus interessos, aptituds i fbies (reflexos en el
comportament) poden haver estat conformats per experincies que
ell o ella hagin oblidat, o que procedeixin davantpassats seus que
no coincideixen amb cap caracterstica adquirida del seu entorn,
medi o mitologia de creences actual.
Aix pot significar quelcom molt profund; dons podria ser que molt
del malestar que sentim, fins i tot moltes de les malalties que patim,
puguin tenir lorigen en la gran dificultat de fer conscients les
nostres memries no conscients, i en que, a ms, estem
pollucionats per la societat i/o parasitats per pensaments aliens als
nostres. De resultes de tot aix, s possible que no desenvolupem
la vida que en permeti arranjar les memries inconvenients, sin la
que altres volen que duem; de manera que al trobar-nos parasitats i
manipulats, en lloc de gaudir de la vida, la sofrim.
El manual pel benestar o com viure amb coherncia serveix per
facilitar laccs a una manera ms fcil i feli de viure i existir: Ms
natural, amb el mnim esfor, emprant la nostra part no conscient
per afavorir el balan de la nostra transcendncia.
El manual surt de la tradici primordial recolzada per lexperincia
dels sabers moderns, i pretn posar en qesti la nostra manera de
passar els dies en una lluita, que no mereixem, per una
supervivncia que no sabem a qui beneficia, per facilitar laccs a
una manera ms coherent i planera de viure i existir, com molts
dels antics ja feien; o s, sentint-se b i fluint sense esfor.
Gaudint de la vida.
La doctora Candace Pert, psicofarmacloga coneguda dins de la
comunitat cientfica pel seu descobriment del receptor opiaci el
1973, punt de partida duna successi de troballes d'altres
receptors juntament amb els seus neurotransmissors, amb el
consegent impacte sobre el coneixement de les bases qumiques
del funcionament del cervell, els neurotransmissors i les endorfines.
Estudis, que han resultat essencials per al desenvolupament d'un
nou camp de la medicina anomenat psico-neuro-endocrinoimmunologia (la ment (psique), a travs del sistema nervis
(neuro), utilitzant el sistema hormonal (endocr), aconsegueix
afectar el sistema defensor del cos (la immunologia).

26

La Dra. Pert, ens diu que sentir-se b s la manera ms natural de

viure: s com si estigussim dissenyats per fer eleccions al voltant
del plaer. La part ms evolucionada i intelligent del nostre cervell
(lescora pre-frontal),est amarada de receptors (endorfines) que
ens fan utilitzar el plaer com a criteri en les decisions. Llavors, est
b sentir-se b. Aquest estat, s la funci natural de lsser, per la
nostra societat hi interfereix.
Sentir-se be s una actitud que les nostres creences, la mitologia
personal, ens han de donar perms per assolir.
Podem definir l'actitud com ara un estat anmic emergent de
disposici mental que ens genera un desig organitzat destar
dalguna manera. Aquest estat exerceix un influx dinmic i
orientador sobre la percepci i les respostes que un individu dna a
tots els objectes i situacions amb els que es relaciona.
La felicitat no existeix. nicament existeix el desig de ser feli.
Antn Pvlovich Chjov, metge, escriptor i dramaturg rus.

La nostra actitud nica i original no s qesti de lloc, temps o

diners. Ens pertany a nosaltres i s la que aconsegueix connectarnos "vers lexterior", fent fusionar el nostre sser amb els altres
(entrar en coherncia), la nostra actitud tamb conforma el nostre
ambioma. El concepte dambioma (Dr. Lpez Reixes) es defineix
com "el conjunt d'elements no gentics, canviants, que envolten
l'individu i que juntament amb el genoma i el proteoma conformen
el desenvolupament i construcci de l'sser hum o pot determinar
l'aparici de malaltia ".
Si no som felios no permetem ser feli a ning.
Ens resulta intolerable.
Osho, mestre espiritual.

La felicitat dels altres fa que les neurones mirall ens provoquin, per
empatia, la nostra prpia felicitat, i viceversa, en un meravells
fenomen de realimentaci doxitocina que ens aporta benestar.
La felicitat s un article meravells,
com ms sen dna ms ni queda per a un.
Blaise Pascal, savi Francs

27

Les neurones mirall aconsegueixen un contagi emptic, un

encanteri emocional de benestar en que produm oxitocina, i una
mena d'energia viva que es transmet i que podem disseminar arreu
del mn. Tenir el desig i lactitud de sentir-se be i ser feli, s el
millor regal que ens podem fer a nosaltres i al univers.
La nica manera de multiplicar la felicitat es compartir-la.
Paul Scherrer, fsic Sus

Malgrat que l'sser hum no t una llibertat completa, s que t un

cert grau de llibertat. Pot arribar a triar conscientment el com es
relaciona amb el que li est passant. o s la seva actitud. Una
experincia pot ser interpretada de diverses maneres, i la forma en
com descodifiquem les percepcions o inputs s la nostra llibertat.
Si vols comprendre la paraula felicitat,
lhas de entendre com a recompensa i no com a fi.
Antoine de Saint Exupery, aviador i escriptor Francs.

Per als xamans, el principi de que el mn s el que creus que s,

o dit d'una altra manera que nosaltres creem la nostra prpia
realitat, no noms significa atreure l'experincia amb el nostre
pensament, sin veritablement crear realitats. Amb els nostres
supsits, actituds i expectatives, fem que les coses siguin possibles
o impossibles, reals o irreals. En altres paraules, canviant el marc,
les creences, de la ment podem fer coses ordinries i no ordinries
en la mateixa dimensi fsica que compartim amb tots els altres.
Aix no s privatiu dels xamans, l'nic diferent s la forma en qu
apliquen el principi dons ells laccepten plenament.
La forma de canviar l'experincia utilitzant les nostres facultats en
una realitat determinada consisteix a canviar un conjunt de
creences (o suposicions, actituds i expectatives) sobre la dita
realitat, per un altre conjunt. Sembla molt senzill i ho s.
El ms difcil s acceptar la simplicitat, perqu significa canviar la
idea o sistema de creences que es t de com funciona el mon.
Els homes no son presoners del dest,
sin sols son presoners de la seva prpia ment.
Franklin D. Roosevelt, president dels EE.UU.

28

Resum del corpus informatiu origen del manual

La Cincia, des de la Teoria General de Sistemes, la Mecnica
quntica, la Teoria de la Complexitat, la Teoria (pertorbativa) de
cordes, i les observacions astrofsiques fetes des del 2.013 pel
sofisticat telescopi Plank de la ESA (Agencia Espacial Europea),
ens est fent entendre de manera emprica, que vivim dins dun
multivers obert, en lloc den un univers tancat per l'absoluta
determinaci. Aix significa passar del determinisme clssic al deliri
quntic.
En darrera instncia, segons les creences de les teories ms noves
de la Cincia, el nostre univers sembla estar fet de vrtex de
matria/energia que generen conscincia o informaci.
Com a conseqncia, cada vegada s ms notable, en l'mbit de la
cincia i de la filosofia, una marcada tendncia a qestionar ls
estricte del raonament, per passar a cedir un espai significatiu a la
metafsica, la mstica i lespiritualitat, s a dir la intuci i les
emocions o sentiments, o s la conscincia, prescindint
perfectament de qualsevol tipus de religiositat. Daquesta manera,
la nostra participaci com observadors, juntament amb el nostre
lliure albir, sobre el que passa en el nostre horitz de successos, el
que observem, es cada vegada quelcom ms acceptat. dhuc la
biologia mdica comena a obrir-se a lholisme hum amb la nova
disciplina de la psiconeuroinmunologa, que canvia el paradigma
mdic per passar de considerar les creences com quelcom mental,
i les emocions com neurocincia; a creences i emocions com
psicobiologia.
La matria i lenergia sn dos aspectes diferents de la mateixa
essncia vibratria relacionats per la famosa equaci dEinstein i la
seva primera muller Milena Maric. La formula E=mC2 iguala
lenergia E, amb la massa m, donat que la velocitat de la llum C s
una constant. Tenint en compte que els nostres pensaments son, si
ms no, ones electromagntiques, vibracions, s a dir energia
portadora de informaci que pot ser captada, i dhuc cada vegada
ms interpretada per la nostra tecnologia actual de interficies de
comunicaci cervell-ordinador (BCI), actualment ja a la disposici
del gran pblic. Matemticament parlant, no s cap bestiesa la

29

possibilitat duna materialitzaci, o s la conversi en massa o

quelcom que entenem com realitat material, de la informaci
continguda en lenergia dels nostres pensaments. Ans al contrari.
Aix dons, negar actualment la possibilitat de convertir en realitat
els pensaments, s ara, com demostren les incomodes evidencies
anmales dels treballs sobre la visualitzaci, sols una creena
limitant segons els nous paradigmes de la Cincia del segle XXI.
Vulguem o no, els humans som creadors de les nostres vivncies
ja sigui de manera conscient o no conscient.
El nostre medi ambient s, en ltima instncia, la immensitat del
cosmos, per tamb el nostre ambioma. Tots els ssers
interaccionm duna manera o altra amb el nostre medi ambient
que podem definir com un sistema. Tots som components
individuals dins del sistema, a lhora que la integraci de tots
conforma la unitat del sistema. El Tot, lespai de Hillbert.
Daquesta manera podem dir com els neoplatonics que tots som
Un: el cosmos o multivers. s com el nostre cos, on tots els seus
components o subsistemes: ja siguin partcules elementals, toms,
molcules, cllules, teixits, rgans, dhuc , microorganismes
pleomrfics, fongs, bacteris, etc formen una unitat o entitat
humana: Nosaltres. Una Persona.
Tot s senzillament una qesti matemtica descala, de
majscules o minscules. De la partcula , (alfa minscula), a
lhoritz , (Omega majscula) que la cont. Per a la vegada
lhoritz Omega majscula, pot ser considerat ntegrament com una
partcula omega minscula dins dun nou horitz Alfa majscula, i
aix successivament de manera fractal, s la nostra elecci.

"Com s a dalt, aix s a baix"

Hermes Trimegist, esotric mtic.

Segons lescala que emprem qualsevol entitat de lunivers pot ser

considerada com partcula alfa o horitz omega dons segurament
sempre s continguda per quelcom a lhora que tamb conte
quelcom. Aquesta mena de fenomen fractal i hologrfic, podria ser
el que ens dons el desdoblament en particula-horitz o
ona/partcula de cada entitat individual dins de la continutat de

30

lespai-temps, el Tot, dons no hi ha massa absoluta, sin noms

relacions de massa i aquestes sn relacions d'acceleracions.
Existeix tamb un altre desdoblament que prov de la possibilitat
dexplorar al mateix temps un espai, o horitz de successos, de
manera radial o tangencial, simultniament per a diferent velocitat,
donant origen a diferents temps per a un observador determinat.
El principi de la vida fou lacte de desdoblament de la unitat
principal en dos principis equilibrats oposats, els quals engendren
una nova vida
El llibre dels morts (text funerari de lantic Egipte)

El multivers pot ser el resultat dels successius desdoblaments de la

unitat, del Tot, per poder explorar simultniament diferents
possibilitats dins de diferents espais desdoblats, explorant-se a
diferents velocitats dins de diferents temporalitats simultnies, per
poder aix escollir les possibilitats ms adients.
"La individualitat noms s possible si es desdobla de la totalitat"
David Bohm, Fsic Nord-americ.

Daquesta manera, segons la Teoria, o teorema del desdoblament,

comprovat a nivell planetari, que el fsic Jean Pierre Garnier-Malet
a actualitzat, dons antigament era coneguda com la Llei de lAlfa i
la Omega, tot esta desdoblat, des dels astres fins a les nfimes
partcules passant per nosaltres. I com sabem, per la mecnica
quntica, les partcules desdoblades estan entrellaades.
El bileg Robert Rosen, ens deia que cal entendre la vida com un
sistema anticipatiu que funciona de manera automtica. Aix vol dir
que s molt probable que lassaig previ del futur sigui, com
demostra la robtica i la intelligncia artificial (I.A.), una imperiosa
necessitat per mantenir lexistncia en el present. El desdoblament
s dons el mecanisme o fenomen que possibilita aquest assaig del
futur abans dactualitzar-lo en el present.
La relativitat del temps s un fenomen al servei de la vida, i per
tant, de cadascun de nosaltres.
Jean Pierre Garnier-Malet. Fsic

31

Com ja intua Dement, qui va descobrir el son REM o MOR,

caracteritzat pel Moviment Ocular Rpid, aquest somni tal especial
ens serveix probablement per intercanviar les possibilitats de futur i
per carregar en la nostra memria les actualitzacions de les millors
opcions que ja han estat experimentades en un futur simultani ultra
rapit (per a nosaltres) per viure-les en el nostre present.
Durant la nit, tenim la capacitat darranjar el futur que hem construt
durant el dia amb els nostres pensaments parasitats. Llavors, de
dia, podem veure els perills abans de viurels pressentir-los-, i no
actualitzar-los, actuant dacord amb el record de la intuci.
Ens cal saber que, segons la Teoria del Desdoblament, present,
passat i futur sn tres temps simultanis, que es desenvolupen a
tres velocitats diferents, per que coexisteixen i sintercanvien
informacions puntuals mitjanant instants subliminals de la nostra
percepci sincopada o estroboscpica. Tamb durant el somni
paradoxal o somni MOR/REM carreguem la informaci
transcendental a la nostra memria grcies a la memria de laigua
continguda al cos, que actua com una mena de disc dur per tal
dalimentar els records del futur, les nostres intucions que ens
permeten viure.
L'nica cosa realment valuosa s la intuci.
Albert Einstein, fsic multinacional.

Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques

(CSIC) i de la Universitat de Waterloo (Canad), varen idear el
2012 un experiment teric que permet la transferncia d'informaci
entre els temps, fent servir les propietats del buit quntic.
Grcies a les fluctuacions quntiques del buit, s possible aprofitar
l'entrellaament entre els temps, s a dir: el buit d'ara amb el que hi
va haver en un temps anterior, o el que hi haur en un temps
posterior, presenten fortes correlacions quntiques. s important
assenyalar que no noms s que els toms no hagin interaccionat
entre ells, sin que en un mn clssic, ni tan sols sabrien de la
seva existncia mtua. El treball va ser publicat el juliol del 2012 a
la revista Physical Review Letters.

32

La Teoria del desdoblament o antiga Llei de lAlfa i lOmega, ens

diu que com tot, cadascun de nosaltres tenim un doble, un autntic
doble nostre amb part material i ondulatria, com nosaltres
mateixos, que usualment viu en lunivers del nostre passat, i que,
contrriament a nosaltres, que ho hem oblidat, ell sap el perqu
estem a la Terra en el nostre present, i per tant, sap el que ens cal
fer i la millor manera de fer-ho segons les circumstncies.
Grcies a que nosaltres estem al present, la part ondulatria del
nostre doble pot viatjar, a travs nostre, per intercanviar
informacions amb amics del futur que ens ajudin a assajar la nostra
futura vida abans de viure-la. Aix podem assolir, grcies al son
REM, la forma ms optimitzada o coherent de viure el present.
Encara que no siguin molt conegudes, les diverses experincies
dAlain Aspect a partir de 1982, varen demostrar que hi ha
quelcom, que podrem definir com la informaci, que segurament
grcies a lentrellaament quntic, viatja ms rpid que la llum, o
ms ben dit, que canvia de temps gaireb instantniament, sense
importar la distancia. Aquests experiments no van fer sin
corroborar el que ja era sabut per multitud dexperincies
teleptiques desenvolupades sota el mtode cientfic en les que
sempre es comprova la comunicaci aparentment instantnia del
pensament. Cal recordar aqu, que quan es va descobrir
l'electromagnetisme, forces que no podien ser vistes o mesurades
en aquells temps, molts dels dits cientfics van burlar-se, preferint
restar ancorats en els seus mites, sense molestar-se en validar els
resultats experimentals. Encara que sembli estrany, aix mateix
ens segueix passant, a altres nivells, avui amb la mitologia
cientfica del segle XXI.
Les enormes velocitats dintercanvi superlumniques, fan ms fcil
dentendre la intercomunicaci fantasmal, com deia Einstein,
altrament conegut com entrellaament quntic entre partcules.
Aquest entrellaament, existeix a mode de hipercomunicaci per tal
de intercanviar informaci entre els diferents components de
qualsevol sistema amb independncia de la seva ubicaci espacialtemporal, dons quan rebem la informaci material de quelcom,
sortida dun indret mitjanant les partcules fotniques a la
velocitat de la llum-, lemissor ja no es trobar al mateix lloc don

33

van sortir quan nosaltres les rebem, com s el cas dels estels. La
llum solar que percebem en aquest instant, per exemple, va ser
emesa fa 8 minuts i 19 segons. En canvi la informaci ondulatria
com a tal ens arriba sempre mitjanant la hipercomunicaci
gaireb instantniament, grcies a les intucions rebudes en les
obertures temporals de la nostra percepci estroboscpica,
independentment don s trobi lemissor o font de la mateixa.
Per la fsica actual, sembla clar que Tot intercanvia informaci que
ens afecta a tots, a lhora que nosaltres tamb afectem als altres i
per tant al Tot, el no lloc o espai de Hilbert.
Per qu s la informaci?
En sentit general, la informaci s un conjunt organitzat de dades
processades, que constitueixen un missatge que canvia l'estat de
coneixement del subjecte o sistema que rep aquest missatge.
Segons Claude Shannon, pare de la Teoria de la informaci, la idea
dinformaci es basa en analitzar com de probable s un missatge
entre un cert nombre dalternatives. Aix, la informaci ajuda a
reduir la incertesa i a prendre decisions.
Informaci i coneixement nhi ha a tot arreu, a tota la natura i en tot
moment, dons aquesta no s patrimoni de ning en particular. El
coneixement ha estat distribut a tots els indrets i en tots els temps.
Degut al procs cultural dinformaci parsita que sofrim, el
coneixement cal buscar-lo, o millor cal oblidar-lo per cercar
experincies que ens el recordin. No n'hi ha prou amb el que sens
ofereix i arriba filtrat o esbiaixat per les idees o creences de la
nostra societat. s veritat que la confiana en la intuci s
necessria i primordial, per tamb ens cal reduir el soroll que el
nostre propi ego produeix a la nostra ment, producte dexperincies
i pensaments aliens, assumits com a propis, per tal de poder obrirnos a lacceptaci de les nostres intucions i emocions.
La civilitzaci moderna est basada en la violncia,
lesclavitud i les frases belles. Per totes les frases belles sobre la
civilitzaci i el progrs no sn ms que paraules.
G.I. Gurdjieff, autonomenat: mestre de dances.

34

El Coneixement de la tradici primordial sempre ens ha estat lliurat

pels profetes de tots els temps: a la ndia, a la Xina. a Europa...
Moiss, Zoroastre, Pitgores, Brama, Lao Ts, Siddharta Gautama
(Buddha), Jess el Crist, Muhmmad, i fins a 124 mil segons els
sufistes. Cap dells, per, no va deixar cap escrit, ni molt menys va
fundar cap religi. Les religions son mitologies, sistemes de
creences o cultures que han creat i posteriorment modificat els
seus mal anomenats seguidors. Aquest pseudoseguidors han estat
els qui, traint els avatars o illuminats, han adulterat i degenerat les
diferents experincies convergents enventallant-les en totes les
religions que existeixen actualment.
Els clergues i els telegs han rebut les claus del coneixement,
per les han amagat
Paraules de Jess el Crist segons levangeli apcrif de Sant Toms
(Cdex II de Nag Hammadi) V.30

Tots els personatges illuminats que van trobar o aconseguir el

Coneixement, ho van divulgar com han fet sempre tots els homes i
profetes que lhan assolit. La tradici primordial ens convida a tenir
la voluntat doblidar els ensenyaments apresos, sovint parasitats,
per cercar el Coneixement de lexperincia en el nostre interior,
guiats per les emocions i el record de les intucions.
"La nostra feina s donar a la gent, no el que ells volen,
sin el que vam decidir que han de tenir."
Richard Salent, expresident de CBS News, Bill Clinton: Amic o Enemic

L'opini o experincia d'altres s una creena mitolgica que no

ens correspon i no constitueix un veritable coneixement.
La veritat s l'estat d'experimentar, i el que es pot repetir s un
estat esttic, de manera que deixa de ser la veritat.
Jiddu Krishnamurti, filsof i orador Indi.

Per Plat, al igual que per Scrates i els pitagrics, tot

aprenentatge s record menat per la intuci.

35

"Noms el coneixement que arriba des de dins s el veritable

Coneixement."
Scrates, filsof Grec.

El coneixement es pot cercar, per quan lexperincia es troba o

ens s donada per la intuci, no cal reflexionar profundament,
perqu una cosa s entendre i una altra de diferent s
experimentar comprensi illuminar-se- que s quan veritablement
es converteix en Saviesa. Aix es el que pretenen totes les
tcniques rogerianes. Aquesta comprensi noms la dona el
holisme la conscincia de la nostra ment, sempre amb l'ajuda de la
nostra intuci menada pel nostre doble (el Rabb islmic) o jo
superior, si ho preferiu, juntament amb les emocions, per mai amb
l'intellecte dels nostres pensaments esbiaixats per les nostres
creences.
"Renncia al intellecte, resta amb Du,
no suporten el Sol els ulls de la ratapinyada."
Rumi. Poeta, jurista, teleg i mstic suf.

No hi ha ning que pugui dir-nos cap veritat espiritual que no

coneguem ja en el ms profund de nosaltres mateixos; l'nic que
ens cal fer s apagar els pensaments parasitats per poder obrir la
ment a percebre, experimentar intucions i emocions, i recordar el
que hem oblidat. Ens cal, per, fer-ho sempre sota laixopluc del
que els grecs antics anomenaven teofria, o estat deufria que
ens dona la unitat que assolim amb la hipercomunicaci amb el
passat amb lajut del nostre doble.
No cerquis la teva veritat en cap altre lloc que no sigui dins de tu
mateix.
Podem dir que, molt probablement, tota Vida s quelcom que va
ms enll del que entenem com la cclica vida biolgica, sent ms
aviat una informaci, o esperit si voleu, que s pot manifestar
energticament de diverses maneres. La densa vibraci del que
coneixem com matria tan sols fora una delles.
"Som la mateixa substncia de la qual estan fets els somnis".
William Shakespeare. From The Tempest, Act 4

36

Tots participem de manera no conscient mitjanant els nostres

pensaments i emocions (ambds oscillacions, freqncies o
vibracions) en la creaci de noves informacions per futurs
possibles. Buda deia:
"Som el que pensem i arribem a ser el que imaginem".
Aquestes vibracions de possibilitats de futur son ms factibles de
materialitzar-se com ms emocins i sentiments shi hagin posat, i
ms persones hagin pensat en elles.
La mgia s la creaci de la realitat. Les possibilitats de futur
creades per la imaginaci, resten a lespera dactualitzaci s
quelcom equivalent als camps morfogentics den Rupert
Sheldrake, o els registres Akasics, si ho preferiu-, fins que hi ha
alg que ressona suficientment amb elles per sintonitzar-se (es
posa en fase), llavors s capa dactualitzar-les convertint els
pensaments imaginaris en realitzacions, fets o matria.
Res hauria pogut succeir si alg no ho hagus imaginat abans.
Reinhold Messner, alpinista delit.

Com molt be diu Steven Weinberg, Premi Nobel de fsica 1979: Hi

ha un nombre infinit de realitats paralleles que coexisteixen amb
nosaltres a la mateixa habitaci, encara que no podem sintonitzar
amb elles".
Podria dir-se que la mquina humana s una mena de transceptor
(emissor-receptor) que amb els nostres pensaments participem,
conscientment o no, en el projecte de pellcula de la nostra vida i la
dels altres; modificant el gui, la filmaci i la projecci des del
nostre grau de llibertat o lliure albir, que s troba sempre ms o
menys esbiaixat o condicionat per pensaments i creences que
malauradament no sempre son nostres. Seguint amb el smil
radioelctric, qualsevol receptor d'AM, de FM, de TV, de Satllits,
de Wi-Fi, Bluetooth i tot el que tingui a veure amb les "ones
hertzianes" com els telfon sense fil o els telfon mbils, s a dir
tot, absolutament tot el que utilitzi ones de rdio -que son
oscillacions, freqncies radioelctriques o vibracions, com els
nostres pensaments- s rebut per equips superheterodins que
funcionen grcies a la barreja de les freqncies ambientals amb

37

les d'un oscillador local per obtenir un tercer senyal amb una
informaci til. L'oscillador local s dons un artefacte intern del
receptorencarregat de generar una freqncia, oscillaci o vibraci
que sigui capa de "barrejar-se" amb les procedents de l'antena.
La glndula pineal, o epfisis, al bell mig lencfal, es un magnetoreceptor que transforma les ones electromagntiques en estmuls
neuroqumics. Podria ser que el nostre estat anmic ens fes la
funci doscilador local facilitant-nos la sintonitzaci o ressonncia
dinformacions que s trobin en una vibraci o freqncia similar.
"Vost s responsable de l'energia que vost atrau"
Dra. Jill Bolte Taylor, neuroanatomista recuperada dun aneurisme

Potser sigui per aix que a vegades ens trobem amb pensaments
aliens, desconeguts per nosaltres. Sovint son pensaments no
pensats, rebuts o captats daltres persones (o entitats), que ens
apareixen a la ment sense saber conscientment el perqu, per
que nosaltres sintonitzem degut a que les nostres vibracions, el
nostre estat anmic (a mode doscillador local), ens posen en fase
per comunicar amb no sabem amb qui ni amb que.
Tots podem hipercomunicar, o s comunicar amb altres espais i
temps, i de fet tots ho fem, de manera mes evident durant el somni
nocturn. Per la majoria, el passat ens s conegut -s llumins-,
dons malgrat que lhem oblidat ens segueix sent dalguna manera
familiar. En canvi el futur ens s totalment desconegut es obscur-,
aix fa que lajut del nostre doble ens sigui imprescindible per triar
el futur ms convenient per nosaltres. Si ho fem sense la seva
intervenci actualitzem i vivim futurs parasitats que no ens
corresponen, ens sentim malament i podem arribar a emmalaltir.
Aix s el que li passa al mon menat per la nostra societat
occidental, esta malalt. Tal com postulen John Ronson, periodista
dinvestigaci del diari britnic The Guardian, i diversos psiclegs,
estem menants per una minoria de persones malaltes o diferents,
insensibles al dolor ali, s diria que sense nima, ajudades per
altres persones parasitades que podrem dir que son humans
arcontitzats, inhabilitats per emprar les seves neurones mirall,
incapaos dempatitzar amb la resta de la humanitat.

38

La nostra societat est dirigida per dements amb objectius

dements.
Crec que estem sent dirigits per manitics per a fins manitics
i crec que em poden tancar com dement per expressar aix.
Aix s el que s dement.
John Lennon, msic angls.

Aquesta parasitaci, possessi, predaci, o potser senzillament

relaci incmoda sobre la humanitat actual, que representen
aquest pensaments, aliens a la majoria dels nostres interessos, i
fins i tot potser, aliens al nostre espai-temps; s, segurament, la
causa del problema que per a la humanitat, i el planeta, suposa el
que coneixem com trastorns antisocials de prop del 6% dels
humans: la sociopatia o psicopatia; i lafectaci daquest fenomen
sobre els esdeveniments a la Terra.
La disciplina que estudia els seus catastrfics efectes sobre la
societat s la ponerologia, i sobre el planeta lecologia.
Malauradament tan la psicopatia com les dues disciplines que
segueixen els seus efectes, solen ser estudiades gaireb
exclusivament sota la encara predominant creena de la visi
dualista cartesiana de la cincia i el seu mitolgic escepticisme
fantic que no accepta la possibilitat de res que no pugui ser
mesurat amb la nostra limitada tecnologia actual, que juntament
amb la cincia composen una mena de duet gaireb religis,
cincia i tecnologia, que la nostra societat defica i glorifica.
"Totshan de saber quela feinaesotricacomenanomsdesprs
queelnefithapassatper unfracstotal,amb els seusdus
caigutsperterra."
Boris Mouravieff, filsof i escriptor Rus.

La mxima expressi de fe i religi per a gran part de la humanitat

actual sn els intangibles com les accions, els fons mutuals i els
diners. El nic valor daquest articles s la confiana o fe que es
tingui en ells i en el seu sistema especulatiu. Aquesta fe en el
capitalisme que afavoreix els impius rics i poderosos, no t
problemes amb la desigualtat de qualitat de vida.
El doctor Robert D. Hare professor emrit de la Universitat de
British Columbia, investigador canadenc de renom en el camp de la

39

psicologia criminal, postula que el capitalisme recompensa

comportaments psicoptics com: la manca d'empatia, la manca de
sinceritat, l'astcia i la manipulaci. De fet, diu, el capitalisme s
una manifestaci fsica de la psicopatia. s com una forma de
psicopatia que ens ha arribat a afectar a tots. Segons ell "La gran
histria s la psicopatia empresarial. La corporaci podrem afegir.
Afortunadament, tot esta desdoblat i els desdoblaments materials,
son cicles ms o menys grans amb nfims instants dunitat entre
ells. La nostra reencarnaci es un cicle de desdoblament, i
probablement el capitalisme tamb en sigui un altre.
Quan quelcom troba el seu instant dunitat en acabar un cicle de
desdoblament, suneix tamb en el mateix instant tot el que s
troba sota la seva influncia, o s dins de lhoritz de successos
que constitueix, acabant a lhora tots els components els seus
cicles respectius.
Immediatament pot tornar a comenar un nou cicle si la unitat
dambdues parts (el que sigui i el seu doble) aix ho decideixen.
Els antics sabien aix. Ells deien que "Du" peridicament creava
nous Universos a lexhalar i en des-creava daltres en inspirar.
Aquestes poques son anomenades Iugues en els Vedes. La
cincia moderna ho podria anomenar Big Bang i Big Crunch.
No tots els cicles pressuposen necessriament la renovaci total de
lunivers, ni de la galxia, ni del sistema solar, ni de la Terra, ni tan
sols de nosaltres. Hi ha tota mena de cicles dins dels cicles, des
dels totalment renovadors fins als que sols suposen petits canvis.
Per exemple, si ens referim a un any, aquest pot ser, entre altres:
Anomalstic: El temps transcorregut entre dos passos successius
de la Terra pel periheli de lrbita (365,2596 dies)
Platnic: El temps qu triga l'eix de la Terra a descriure un cercle
complet en l'esfera celeste per la precessi (uns 25.800 anys)
Csmic o galctic: El temps transcorregut en una rbita del Sol
entorn del centre de la Via Lctia (uns 220 milions d'anys)
Actualment existeix una confluncia dopinions de tota mena
destudiosos i esotrics, de que ens trobem a les darreries dun
dels grans cicles de la humanitat. En algun sentit, s clar que ho

40

estem, dons hi ha molts cicles a la Natura: cada any, cada dia, s

el final d'un cicle. Per si estem al final dun gran cicle, segurament
el Kali-Iuga del Hinds o lequivalent dels clssics grecs, lEdat del
Ferro. Aix esta, si ms no, subjecte a discussi.
Segons la Teoria del Desdoblament, ens trobem tamb a prop de la
fi dun cicle de desdoblament del Sol, lanomenat any platnic,
duns 25.920 anys de durada, corresponent a la precessi dels
equinoccis.
Per la Teoria del Desdoblament, el fet destar arribant al final dun
cicle fa ms fcil el intercanvi de informacions entre els diferents
temps i espais, i per tant les respostes a les preguntes que cada un
de nosaltres tenim per respondre son cada vegada de ms fcil
accs. Al final, just abans de la fi, i dun possible nou reinici,
lapocalipsi prendr el seu verdader significat grec de revelaci.
Totes les informacions estaran simultniament al nostre abast per
la seva actualitzaci i vivncia. Pel mateix motiu, per, tamb s
ms fcil parasitar-nos amb informacions que no ens corresponen.
Aquests cicles dorigen galctic o encara ms llunyans, provoquen
variacions en el vent solar que originen un increment dels raigs
csmics que incideixen sobre la Terra, desencadenant grans
augments denergia i canvis electromagntics. Aix fa que la nostra
percepci del mon estigui canviant a passes de gegant, ja sigui per
la producci endgena de DMT, o per la captaci de noves
informacions, que abans eren emmascarades o filtrades per la
magnetsfera, per que ara els canvis planetofsics ens permeten
rebre amb ms facilitat.
Aquest allau dinformaci fa trontollar les nostres intencions,
emocions i creences, afectant al nostre estat anmic. La nostra
percepci ens fa sintonitzar amb diferents informacions que ens
produeixen unes vivncies o unes altres, segons la mitologia
personal dels automatismes cognitius que desencadenen les
nostres creences. Tot aix juntament amb la diferent sensibilitat de
les persones, origina vivncies gaireb com si de diferents
multiversos es tracts.
s per tot aquest cmul de circumstncies que actualment ens cal
vigilar estretament els pensaments i tendir intellectualment vers la
intenci cognitiva de la benvolena, dons segurament la freqncia

41

vibratria que aquesta ens proporciona, sigui una manera efectiva

dassegurar pensaments agradables per a tothom, i de mantenirnos allunyats de lexperincia i de lemoci de la por o la venjana.
La benvolena ens sintonitza amb el passat conegut per poder
rebre intucions, fenmens i vivncies agradables i poder llavors
convertir-nos en reemisors de intencions anlogues.
Pensar en els altres com ens agradaria que els altres pensessin
en nosaltres, no s una llei moral ni filosfica, s una llei fsica.
Jean Pierre Garnier-Malet, Fsic

Des de sempre, els filsofs han distingit entre dues formes de goig
o ventura: la felicitat "hedonista", reduda a l'auto-gratificaci i les
experincies agradables prpies, i el benestar "eudomonista", una
forma de joia ms profunda originada per un propsit noble, ms
enll de la simple auto-gratificaci, que inclou empticament a
altres persones o actuacions.
Llavors, el sentir-se b resideix en el "Ande yo caliente y riase la
gente", de Gngora com pensen els hedonistes, o en fer el b i ser
bo (la benvolncia) de manera emptica, com pensen Aristtil i els
seus descendents intellectuals?
El 2013 la professora de psicologia de la Universitat de Carolina del
Nord (UNC), a Chapel Hill, EUA, Barbara L. Fredrickson, va
publicar un estudi en Proceedings of the National Academy of
Sciences, que explorava especficament la diferncia entre una
vida significativa amb benestar (amb propsit) i una vida feli (amb
satisfacci material). La investigaci va trobar, malgrat sembli
estrany, una important diferncia. Els resultats mostraven que la
felicitat, en termes populars, est associada amb "rebre" i, al
contrari, el significatiu est associat amb un altruista "donar".
Recordem aqu que, segons el diccionari de la R.A.E., la primera
accepci de "felicitat" s: "Estat de l'nim que es complau en la
possessi d'un b". Mentre que benestar t com a primera
accepci: "Conjunt de les coses necessries per viure b", i "Estat
de la persona en el qual se li fa sensible el bon funcionament de la
seva activitat somtica i psquica" com a tercera.
L'estudi va revelar tamb que el cos hum reconeix, a nivell
molecular, que no tota la felicitat s igual, i respon a aquesta

42

sensaci de diverses maneres, que poden impulsar o obstaculitzar

la salut fsica fins al punt que les dues formes d'aquesta originen
canvis en l'expressi gnica negatius o positius per a la salut.
Aix, la sensaci de benestar derivada dun propsit noble" com
pot ser la empatia de la benvolena, pot proporcionar beneficis per
a la salut cellular, mentre que la "simple autosatisfacci" personal
pot tenir efectes negatius, tot i proporcionar una percepci
daparent felicitat total.
En examinar la influncia biolgica del benestar hednic i del
eudomnic en el genoma hum, un treball anterior d'un dels
participants, Steven W. Cole i el seu equip, havia rebellat que
l'empremta genmica funcional que deixa l'estrs crnic ens
predisposa a la malaltia. Aquesta posterior investigaci va revelar,
segons Fredrickson, que el benestar eudomnic est associat amb
una disminuci significativa en el perfil d'expressi gnica
relacionada amb l'estrs. Per contra, el benestar hednic es va
associar amb un augment significatiu en el dit perfil.
"No pensis sobre els teus propis actes de bondat,
per mai oblidis la bondat rebuda"
Zhu Zi, filsof xins.

En paraules d'un dels investigadors "El problema no s la quantitat

de felicitat hedonista, sin que no estigui alineada amb el benestar
eudemnic. Quan tots dos estan al mateix nivell s el millor. Per si
tens ms benestar hedonista del que s'esperaria, llavors s aqu
quan emergeix aquest patr (gentic) vinculat a l'adversitat ".
Com va dir Jung: "La ms mnima cosa amb significat s ms
valuosa en la nostra vida que les millors coses sense".
Els estudis ens revelen el cost ocult de la felicitat purament
hedonista, posant en evidncia, en contra del que es creu, que el
sentir-se personalment b no s suficient per al benestar. Les
persones necessitem un significat al que fem, per desenvoluparnos plenament. En aquest sentit, la empatia i la benevolncia s el
millor propsit de significat a qu puguem accedir. La nostra

43

benvolena per, no s vlida si desprs de practicar-la estem

decebuts o queixosos perqu no veiem una recompensa.
Cal dir que ser benvolents no ens s gens fcil, dons no hi estem
habituats. Malgrat tot, si tenim la intenci i la voluntat de mourens
vers la benvolena, poc a poc ens anirem enxampant infraganti
amb pensaments inconvenients que haurem de suprimir, o
sobrepensar amb pensaments benvolents, de manera similar a
com es fa amb lHooponopono Hawai, la filosofia Polinsia de la
vida sota el principi de que el mn s el que creus que s.
Benevolencia no quiere decir tolerancia de lo ruin,
o conformidad con lo inepto, sino voluntad de bien.
Antonio Machado, Poeta y prosista espanyol.

Cal tenir en compte, per, que benvolena no vol dir fer el b,

dons el b es sempre relatiu, com ens demostren les nombroses
guerres menades en nom seu convertint-lo llavors en la causa de
grans mals i patiments. Benvolena s un estat de disposici i
voluntat; s una actitud vers una intenci emptica pel millor, o s
del ms agradable per a tots. Pot ser amor, per tamb pot ser no
intervenci, i potser ni tan sols proselitisme.
Benvolena s desitjar el millor per a tots i estar a laguait amb
empatia per si els nostres serveis son requerits per alg.
"Qui no viu per servir, no serveix per viure.
Servir per ser perfectes; Ser perfectes per servir.
Siddharta Gautama, Buda, orgens del Budisme

La benvolena ens fa fluir per la vida. La paraula fluir s dels pocs

mots que han sobreviscut relativament reconeixibles i poc alterats
dentre els sorgits fa ms de 15.000 anys de lancestral idioma
protoeuroasitic originari de les 7 famlies lingstiques dels
idiomes ms parlats del mon. El fet de que mare i hum siguin
tamb unes altres daquestes paraules supervivents, dona idea de
la importncia del fluir que la benevolncia dona a la humanitat.
La benevolncia porta ms amics que la riquesa
i ms crdit que el poder.
Franois de Salignac de la Mothe Fnlon,
teleg, escriptor i poeta catlic Aquit

44

Conclusions
En una frase normalment atribuda a Scrates, per que pertany a
l'oracle del temple de Delfos, i s citada per Scrates en un dels
dilegs de Plat, sens diu:
T'adverteixo, qualsevol qui siguis ... Oh! Tu que desitges sondejar
els arcans de la Natura, que si no trobes dins de tu mateix, all que
busques, tampoc podrs trobar-ho fora. Si ignores les excellncies
de la teva prpia casa. Com pretens trobar altres excellncies? En
tu es troba ocult el tresor dels tresors. Oh! Home, coneix-te a tu
mateix i coneixers a l'Univers i als Dus.

La tradici primordial i les idees de Carl Rogers, ens diuen que no

cal cercar lluny: dins nostre hi ha una mena dholografia del Tot, de
la Font. La nostra natura te tot el que necessitem car som un fractal
del Tot. Sols ens cal desvelar-ho mitjanant una gnosi, apartant la
nostra ptina cultural parasitada, hakejada o arcontitzada per
pensaments memtics que no son els nostres. Potser les
tempestes solars del final del cicle de desdoblament del Sol, o la
debilitaci de la magnetosfera ens ajudin a fer-ho i arribem a les
nostres arrels.
"No hi ha res en nosaltres que no sigui dels dus. Aquest s el
secret de l'ocultisme i de les castes sacerdotals"
En els antiqussims textos sagrats de can i sacrifici del Hinds
Chandoguia-upanishad del Sama-veda (himnes diferents als del
Rig-veda) sens diu:
La llum que brilla ms enll del cel, ms enll de tot,
en els ms alts mns ms enll dels quals no nhi ha daltres ms
alts, s en veritat la mateixa llum que brilla dins de l'home
Chandoguia-upanishad III 13,7 .
Text snscrit dels segles VII al V (A.E.C.)

La humanitat al segle XXI es troba atrapada en una lluita entre el

passat i el futur que lhi impedeix copsar les emocions del present.

45

"Deixa de treballar per al temps, i el temps treballar per a tu".

Flix Torn. Fsic, conferenciant i coach.

Les mitologies, creences i patrons mentals establerts de manera

parsita durant els ltims dos mil anys de cultura babilnica,
continuen dominant-nos i definint els nostres pensaments i
comportaments en maneres que ja no ens serveixen. Lentament
per, al finalitzar el cicle del desdoblament del Sol, els canvis
planetofsics de la Terra, fan que una nova cultura humana estigui
emergint, o despertant, al segle XXI, encara que, prpiament, s
ms aviat un retorn a les tradicions de les antigues cultures
ancestrals mantingudes en el caliu dels pocs pobles indgenes, arrelats a la Terra-, encara no exterminats per lepistemicidi de la
nostra civilitzaci psicopata dominant.
El patiment originat pel deute del neolliberalisme material, amb la
creena dun creixement infinit dins dun planeta finit, no s
sustentable. La crisi resultant s'ha convertit en el catalitzador d'una
transformaci profunda: milions de persones estan decidint que ja
n'hi ha prou, que ha arribat el moment de crear un mn nou, un
mn per iniciar un nou cicle amb una nova cultura.
"No es pot desallotjar una idea quan el seu temps ha arribat."
Occupy Wall Street

Un mon que rebutgi la llei comercial o martima que ens esclavitza

convertint-nos en persones jurdiques en lloc de fsiques, ssers
humans lliures i no mercaderia. Amb noves maneres de cooperaci
comunitria que no depenguin de la supervisi, regulaci o
tributaci de l'estat ni del seguiment de rituals. Identificat amb el
camp epigentic espiritual i emocional dels que comparteixen la
seva forma de pensar, oscillar, o vibrar; on sigui el lloc del mon en
que es trobin, en lloc de en valors gentics, nacionals o materials.
Aix porta com a conseqncia, la conscienciaci de l'absurd de
les guerres i de la naturalesa artificial de la por, l'odi i la sospita
implantada i usada des de sempre pels estats i religions per a
justificar tota mena de guerres.
Estem agrats del Washington Post, del New York Times, de la
revista Time i d'altres grans publicacions, els directors han assistit a

46

les nostres reunions i han respectat les seves promeses de

discreci durant gaireb quaranta anys. Hauria estat impossible per
a nosaltres desenvolupar el nostre pla per al mn si hagussim
estat subjectes a la llum de la publicitat durant aquells anys. Per
ara el mn s ms sofisticat i est preparat per marxar cap a un
govern mundial. La sobirania supranacional d'una elit intellectual i
uns banquers mundials s certament preferible a l'autodeterminaci
nacional practicada en els segles passats.
David Rockefeller, oligarca dels EE.UU.

Aquesta nova cultura humana veu l'aberraci de l'economia

productivista basada en el deute i de les poltiques a ella
associades, en les que, resumidament, les opcions actualment
disponibles es limiten a dues: una mena de capitalisme de lliure
mercat, o una mena de model socialista. Des del punt de vista de la
nova cultura humana, ambds sistemes sn essencialment el
mateix, dons estant basats i arrelats sobre el materialisme
productiu i en la suposici, ja superada, de que la vida o la realitat
est confinada exclusivament al camp de la matria.
L'amarga veritat dels nostres temps, s que cada vegada ms, hi
ha noms dues opcions: integrar-se a la fora de treball
corporativa, o el que s anomenat de manera eufemstica la
"indstria de serveis". Unint-se al ramat dels milions de persones
que aconsegueixen una feina treballant per a una corporaci i
acaben viatjant diriament durant hores dins dun trnsit txic, per
desprs asseures dins dun cubicle davant d'un ordinador tot el dia.
O ser un dissident del sistema triant la prpia manera de viure.
Una part de persones decideixen que s millor renunciar al seu dret
de triar com ells ocupen el seu temps i la seva vida, que ser
malvistos i dhuc perseguits pel sistema. I per descomptat
prefereixen sumar-se a la compulsi del consum i del deute.
Les descobertes de la cincia de ment oberta, o s la Cincia, ens
menen vers un mon molt ms estrany del que som capaos
dimaginar amb les limitades creences de la nostra cultura.
La no localitat, la jerarquia embolicada i la discontinutat sn les
firmes de la conscincia quntica i han estat verificades de forma

47

independent pels principals investigadors de tot el mn. Aquestes

dades experimentals i les seves conclusions ens revelen que
lequivocat punt de vista materialista s l'epicentre de la major part
dels problemes del mn avui en dia. Per fer front a aquests
problemes, ara tenim la cincia de l'espiritualitat que s totalment
verificable i objectiva.
Dr Amit Goswami,
professor de fsica a l'Institut de Teoria de la Cincia a la Universitat d'Oregon.

Els socialistes i els capitalistes noms discuteixen sobre com s'ha

de dividir el bot d'aquest camp de la matria i de qui entre ells ho
ha de dividir, per tots dos estan tan enfocats en la primacia de la
matria, que ignoren qualsevol possible dimensi espiritual per
complert. Segueixen amb la divisi cartesiana suposant que la
dimensi espiritual s terreny de la religi institucionalitzada,
obviant, per interessos propis, els ancestrals acords desenvolupats
entre la religi i la poltica pels veritables manipuladors i amos del
mon, els mags illuminats escindits juntament amb els gnstics
Telestais dels hereus dels mags guardians dels secrets Setians.

Gobernar es repartir dolor

Ruiz-Gallardn, ex-ministre espanyol de Justicia del P.P.

Parafrasejant l'antropleg Patricio Carpio Benalczar "el gran

dilema que enfronta el desenvolupament com a concepte base de
l'expansi i crisi del productivisme s que a major creixement,
major erosi de recursos per a la sustentabilitat de la vida mateixa;
i a major riquesa i acumulaci dels pasos rics i dels rics dels
pasos pobres, la intensitat de la pobresa creix en nombre i
necessitats insatisfetes tan al nord com al sud. "
Per tot aix, la nova cultura humana, se sent tamb segregada de
totes les religions i rituals, i es nega a acceptar qualsevol
intermediari entre nosaltres i lo Div o el Tot. Aquesta cultura de
retorn est afamada d'una experincia espiritual directa i personal
amb el que s sagrat, la Terra, i est disposada a recrrer llargs
camins usant les tradicionals tcniques antigues de gnosi, xtasi,
llegat dels xamans, ioguis, o de la prehistria, etc... Per tamb ha
arribar-hi ms rpidament emprant substncies entegenes o
psicointegradores ja siguin naturals o sinttiques.

48

En realitat, com veurem, tot s ms senzill si ens ho creiem. Es

tracta de descolonitzar o desparasitar la ment, per poder-la obrir a
la recepci dintucions personal subjectives, sobre un humanisme
benvolent centrat en la collectivitat humana dins del planeta, en
lloc de en idees rebudes dautoritats autoaprovades.
Hi ha, desprs de tot, una profunda diferncia entre el desig
d'entendre amb el propsit de coexistir i eixamplar horitzons
i el desig de dominar per tal de controlar.
Edward Said,
activista palest, teric literari i musical.

Lexistncia de comunitats vernacles i alternatives arreu del mn,

que sn activament conscients dels impulsos llibertaris que ens
mantenen units en aquest petit planeta, han estat, son i seran, les
successores naturals paralleles dels gnstics o Telestais, i de totes
les escoles de misteris i antics mags transmissors de la tradici
primordial.
Aqu venen al cas algunes de les consignes del moviment
zapatista, com adaptaci vernacle a la poltica:
Un mn on altres mons siguin possibles
Manar obeint
Tots som iguals perqu tots som diferents
Els estudis ens mostren que el canvi s viscut com un factor
estressant en la majoria de les persones dons ens aferrem a la
nostra zona de confort, la que ens resulta ms familiar, intentant
evitar el canvi, de vegades a qualsevol cost. Sempre sens fa molt
difcil traspassar qualsevol vora o edge. Aix s sempre una opci
perdedora, ja que el canvi s, tard o dhora, inevitable.
"El canvi s l'nica cosa que mai canvia"
Hegel, filsof Alemany.

Tots els canvis son difcils perqu requereixen un esfor, un petit

dolor. Per lelecci esta: entre aquest petit dolor, o el gran dolor de
continuar presos dels nostres errors, bloqueigs i sofriments,

49

repetint-los a perpetutat. Estem lluitant en contra de la vida. Estem

utilitzant massa ego en contra del nostre propi benestar.
En el fons s tan sols un problema de creences, ens han ensenyat
que la vida es patiment, que res es fcil, que ens cal guanyar-nos
la vida. La vida, per, no es pot guanyar, aix s mitologia. La vida
s quelcom que tenim i flueix. Senzillament ens cal fluir amb la
natura seguint la llei del mnim esfor, canviar sense adonar-nos,
sense pensar, sols amb la actitud i la intenci de ser felios, la Fe,
la pistis grega en la convicci de la certesa daconseguir-ho.
La muntanya es pot veure feble, per si continuem donant cops de
cap contra ella, el ms probable s que el cap acabi malms. La
muntanya difcilment ser moguda per una fora fsica. Pot ser, en
canvi, moguda emocionalment, per una fora psquica, segons els
pobles vernacles nadius, no civilitzats, que consideren que la
Natura t sentiments.
El que en un comenament sona com una contradicci, poc a poc
pren sentit en la mesura que gradualment apareix el canvi en les
nostres vides, quan veiem que el moviment no ha de ser
desconcertant, sin sincrnic vers quelcom no material, una nova
informaci. s una recerca emotiva que intutivament ens aporta
benestar a nosaltres, els altres, la Terra i els multiversos.
La tradici del poble dels indis nord-americans Hopi profetitza:
"... Quan la Mare Terra estigui malalta i els animals estiguin
desapareixent, llavors arribar una tribu amb gent de totes les
cultures, que creuran en fets i no en paraules, i ajudaran a
restaurar l'antiga bellesa de la Terra. Ells seran coneguts com els
Guerrers de l'Arc Iris ... ".
Segurament aquesta tribu ja ha arribat, i cada dia s mes
nombrosa. Les persones estan fartes del que est succeint al seu
voltant. Estan cansades del deute, la corrupci, la cobdcia, el
control i la manipulaci dels governs nacionals i internacionals en
tots els nivells, aix com dels efectes de tot aix sobre la Terra. El
punt de ruptura en els ssers humans pot haver arribat i l'evidncia
podria estar en el cervell.

50

Una investigaci finanada per la Fundaci Nacional Danesa de

Recerca i el Wellcome Trust, menada per cientfics de la Universitat
de Nova York, de la Universitat d'Aarhus i del Centre Wellcome
Trust de Neuroimatge de la UCL (Universitat de Londres) han
identificat estructures especfiques del cervell que prediuen com i
per qu la societat est reaccionant a les pressions socials.
Mitjanant una tcnica coneguda com morfometria, els
investigadors han pogut mesurar el volum de matria grisa (les
cllules nervioses on t lloc el procs) a partir d'imatges
tridimensionals del cervell proporcionades per ressonncia
magntica (MRI). Per primera vegada, els cientfics estan
observant canvis consistents en la quantitat de matria grisa en
una regi especfica del cervell -el lateral de l'escora orbitofrontal-,
que s responsable de complir amb les pressions socials.
La relaci lineal entre el volum de matria grisa i la tendncia dels
individus a conformar-se va ser observada en aquesta regi en
particular en els dos hemisferis del cervell.
"La correlaci ms impressionant que estem veient en els escners
cerebrals a tot el mn s que aquest volum de matria grisa s
cada vegada ms gran en les persones de totes les edats. Aix
suggereix que un major percentatge de la poblaci pot rebutjar les
influncies socials comunes", va dir la neurocientfica Agata
Petrova.
Sembla que ara tenim proves concloents de que els cervells
humans estan canviant a tot arreu i gaireb simultniament.

No reconeixem la nostra bogeria collectiva perqu no noms s

tan penetrant, sin perqu s tan aclaparadorament bvia. Tot el
que hem de fer per veure la bogeria de la nostra espcie s obrir
els nostres ulls i mirar el que ens fem els uns als altres, al medi
ambient del qual depenem per a la nostra supervivncia, i a
nosaltres mateixos. Qu ms proves d'una psicosi collectiva
necessitem?. Hem arribat a habituar-nos a la nostra bogeria
collectiva, pensant en ella com "normal", el que en si mateix s una
expressi de la nostra bogeria
Paul Lvy, matemtic Francs.

51

.. La corporaci segueix sent el que era en el moment del seu

origen, com una desquiciada instituci empresarial a la meitat del
segle XIX, i legalment designada "persona", dissenyada per valorar
l'inters propi i invalidar la preocupaci moral. La majoria de la gent
trobaria la seva "personalitat" anormal, fins i tot psicoptica, en un
sser hum, per, curiosament, ho acceptem en les institucions
ms poderoses de la societat.
Joel Bakan (The Corporation)

Les persones canvien quan s'adonen del potencial que tenen per
canviar les coses.
Paulo Coelho, escriptor brasiler.

Tots pensen en canviar el mn,

per ning pensa en canviar-se a si mateix.
Alexei Tolstoi (1882-1945) Novellista sovitic.

La conscincia noms pot existir d'una manera, i s tenint

conscincia que existeix.
Jean Paul Sartre. Filsof i escriptor francs.

La vida no mereix que un es preocupi tant.

Marie Curie, fsica i qumica dorigen polones

52

MANUAL PEL BENESTAR

o
com viure amb coherncia
Unes senzilles recomanacions que ens permeten usar la nostra
transcendncia per poder viure millor, ser congruents i coherents, i
viure amb sintropia en aquest mon.

Supsitsprevis
Tan si heu llegit tot el text fins aqu com si no, cal entendre que tot s cclic i esta
desdoblat,perqueentrecicleiciclesassoleixennfimsinstantsdunitat.
Elqueentenemcomvidapotserunaencarnacidinsdelsciclesdedesdoblament.
Cadascun de nosaltres som, si ms no, el producte dun observador, una unitat doble
formada per dos components iguals: el nostre doble i nosaltres. Ambds estem
intercomunicats per entrellaament quntic i vivim simultniament en diferents
universos de temps correlatius. El nostre present s, normalment, el futur del nostre
doble,isperaixqueelnostredobleensdesitjaelmillorfuturperanosaltresdons
esdevindrelseupresent.
A la vegada cadascun daquests dos components dobles esta constitut, per una part
material (partcula) i una immaterial espiritual si voleu (ondulatria), de manera que
cadascun de nosaltres som, un mnim de quatre entitats. Quan dormim la nostra part
ondulatria efectua el conegut viatge onironutic o astral i s llavors quan la part
ondulatria del nostre doble, en el passat, aprofita el nostre son del present per
utilitzarnosdepontfentdosintercanvissimultanis(passatpresentipresentfutur)per
explorarelsnostrespossiblesfuturs.
Grcies a la part material damics del futur, el nostre doble experimenta, a gran
velocitat, tot el ventall de possibles futurs per escollir, segons la informaci que ell
coneixdelnostrepassat,elfuturqueenssiguimesfavorableperactualitzaralnostre
present.
Mitjanantlesintucions,elnostredobleensrecordaelquehemoblidat,ienspossibilita
laopcidetriarlesmillorspossibilitatsdefuturperactualitzarlesenelnostrepresent.
Aquesta informaci de records del futur adient, ens es lliurada mitjanant intercanvis
durant el son (premonicions o memries del futur) o b per entrellaament quntic
(intucions) en les obertures temporals dels temps de no percepci conscient de la
nostraconscinciaquesdiscontinua,osestroboscpica.

53

"Tant si penses que pots, com si penses que no pots,

ets dins la certesa."
Henry Ford

Algn da en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente

te encontrars a ti mismo, y sa, slo sa, puede ser la ms feliz o
la ms amarga de tus horas.
Pablo Neruda, poeta xil.

Fes de la teva vida un somni, i del teu somni una realitat.

Antoine De Saint Exupery, escriptor, poeta i aviador francs.

Somel poder de lavida en l'univers,ambhabilitatsmanualsidos

sistemescognitius(analitic vs intuitiu).Tenimel poder de triar,en
cada moment,com estaren el mn.
Dra. Jill Bolte Taylor, neuroanatomista recuperada dun aneurisme.

El dolent de la vida s que no s el que creiem,

per tampoc el contrari.
Pitgores de Samos, filsof i matemtic grec.

54

Actituds a recordar segons la fase del cicle circadi:

Pel cicle del son Passem un ter de la nostra vida dormint. s
dons evident que el que fem onironuticament, o s mentre
dormim, s quelcom bsic per la vida. Per aix s molt important
ser generosos amb el dormir, i en fer-ho cmodament i b. Millor
sempre sobre el costat esquerre. Sobretot cal protegir-nos al
mxim de les radiacions produdes per lelectromagntisme dels
electrodomstics i similars, per tamb s bo tenir en compte el
que fem i mengem hores abans danar-nos-en a dormir.
Per entrar i restar en la conscincia expandida psicointegradora, o
conscincia de lestat de son, recordem la frase que els seguidors
de Pitgores deien cinc segles A.E.C. (Abans de lEra Comuna),
segons ens conten els "Els Versos d'Or":
"Acostuma't a controlar el teu somni ... i no deixis que el dol somni
s'apoderi dels teus lnguids ulls sense abans haver repassat el que
has fet en el dia. "
o ADORMIMENT En anar a dormir s recomanable fer un
reps dels temes que ens incomoden (Recordem: sense
abans haver repassat el que has fet en el dia), sense
cercar solucions per amb confiana i emotivitat,
demanant al nostre doble el millor que hem sabut
visualitzar o pensar, o el millor que existeix seguint les
seves indicacions; per sobretot, el mes important s
adormir-se amb confiana i pensaments amb intenci
de benvolena just abans de caure adormits
(Recordem: Acostuma't a controlar el teu somni).
o Son Si fem migdiades, cal que no ens treguin hores de
son nocturn dons es preferible aprofitar la nit per dormir, i
millor ser generosos amb les hores de son nocturn. Tingueu
en compte, per, que no cal dormir 8 hores seguides, dons
si no anem mancats de son, el son sol ser bifsic, o s un
primer son, seguit duna vetlla, en la que podem llegir o fer
qualsevol activitat, per continuar desprs amb el segon son.

55

Si estem prenent medicaci per lansietat o linsomni, molt

probablement ens estigui suprimint el son REM, de manera que,
sols per una nit, ens cal deixar-la i confiar en el nostre doble com
quan rem infants (recordeu lngel de la guarda?).
Si aconseguim contactar amb el doble ja no necessitarem ms
aquesta mena de frmacs. Si no ho aconseguim caldr reprendre
la medicaci per recuperar el son i deixar passar uns dies fins un
nou intent.
Sabrem si hem contactat amb el nostre doble si ens despertem en
un estat de gran benestar. Molt descansats i amb una mena
deufria inconfundible, que els grecs lanomenaven teofria, que
ens acompanyar durant tot el dia mentre anirem captant tota
mena de senyals.
Pel cicle de la viglia Per intentar controlar conscientment la
nostra viglia, ens cal recordar que s ms important la intenci i la
actitud del que pensem juntament amb les emocions que aix ens
fa sentir (la vibraci del nostre oscillador local), que el que fem,
segons la frase tantes vegades recordada pel savis de lantigor:
No pensis per a laltre
el que no voldries que ell penss per a tu
o Pensar Certs pensaments o visualitzacions adequats ens
poden ajudar al principi, encara que sigui per substituir amb
nous arguments els vells pensaments que ens impedeixen el
benestar. Podem usar el pensament analtic, al principi, per
acabar posteriorment fora daquesta mena de pensament. La
cognici limita la intuci, per donat que tenir la ment en
blanc s molt difcil, ens cal emprar la cognici del
intellecte conscient per pensar intellectual i emotivament
en assolir la intenci de benvolena. Hem daconseguir
deixar demprar el pensament per analitzar i jutjar, i utilitzar
tota la nostra capacitat mental per copsar les experincies
dels sentiments i emocions. Ens cal aprendre a fluir en un mon
on tothom gaudeixi del mxim benestar possible.
Imaginar Ens hem dacostumar de mica en mica a
emprar el pensament tan sols per imaginar amb

56

benevolncia escenaris futurs (visualitzant-los) dins dels

quals sentim que tots ens trobarem a gust, dons aquesta
s, de ben segur, la nostra principal tasca i motiu pel que
som a la Terra. Dalguna manera, el somiar desperts
visualitzant futurs agradables per tothom ha de ser el nostre
ideal de pensament.
Malgrat que s difcil,
Actitud de benvolena
hem de tendir a estar el mxim temps de cognici
intentant focalitzar el intellecte amb pensaments amb
intenci de benvolena.
Decidir no decidir La cognici dificulta la intuci. Si
decidim no decidir, i estem en comunicaci amb el doble,
flum. s ell qui ens ajuda en les nostres creacions, llavors
co-creem utilitzant la nostra unitat i ens equilibrem.
Agrair
Donat que no podem parlar directament amb el
doble, ens cal agrair sempre qualsevol signe de progrs en
el sentit de cap on volem anar o senzillament que ens faci
sentir b, dons llavors el doble pot escollir millor segons els
nostres interessos comuns.
o Fer Si ens hem desforar molt per poder fer quelcom, s que
no ho estem fem de la millor manera. Tots som diferents per
un sentiment desfor excessiu sempre s un senyal dalerta.
Cal tenir present que, molt probablement, la nostra principal
ra de ser a la Terra s imaginar agradables futurs per a ser
viscuts ms que desenvolupar-los o fer cap altra tasca
especfica.
Mnim esfor
Lequilibri i la coherncia, son sempre
fluids i sense gaire esfor. Ens podem esforar, per sense
adonar-nos, si som conscients de lesfor que fem, es que
hi ha quelcom que haurem de canviar per arribar a fluir.
Seguir les intucions, les emocions i els senyals
Si
estem en teofria (en contacte amb el doble) sempre
sabrem que s el millor que podem fer. Malgrat que mai

57

podem parlar directament amb el doble, les seves

indicacions ens arriben mitjanant intucions, senyals i
sincronismes que emotivament ens diuen quelcom. Hem de
fer cas de totes les nostres percepcions per oblidar-nos de
fer anlisis mentals de les mateixes.
Evitar el proselitisme
El que ens resulta agradable i
beneficis per a nosaltres, potser no ho sigui tan per als
altres. Sempre que sigui possible, abstenir-nos de fer res
per els altres si no ens ho han demanat abans o tenim el
seu consentiment.
Actitud general
Cal intentar ser innocents i curiosos, per sobretot, benvolents.
Badar per estar atents i fer cas, com els infants, a les senyals i als
nostres sentiments, emocions, i tota mena de percepcions.
s bo tenir present que els modes vitals excloents de creixement o
expansi (comunicaci i desenvolupament) vers la contracci o
protecci (isolament i decadncia), poden canviar segons sigui la
intenci i actitud de la nostra conscincia.
Oblidar la por
Donat que s molt difcil controlar les nostres
emocions, hem de controlar els nostres pensaments, mai imaginar
el pitjor sin noms el millor, en qualsevol situaci. Tan els antics
Essenis com les modernes investigacions de Dieter Broers o Bruce
Lipton, ens adverteixen sobre els perills que les vibracions de la por
ens provoquen, deixant-nos totalment indefensos i sintonitzats amb
els pitjors parasitatges possibles.
Els resultats d'un estudi realitzat per investigadors de la Universitat
d'Emory (Estats Units) i de la Birkbeck University of London, al
Regne Unit, publicats a la revista Current Biology, demostren que
les emocions i la percepci es troben subtilment entrellaades en la
nostra ment, fins al punt que els cientfics conclouen que: "la por
pot alterar la forma en qu percebem el mn que ens envolta".
Benvolncia s bsica per viure b. Sempre ens aporta el
control de qualsevol situaci. Les vibracions de la benvolncia
sempre foragiten la por i llavors rebem bones informacions per
les obertures temporals. El caos obligatriament s'allunya.

58

Hem de tenir present que en qualsevol situaci som

conscientment capaos dassolir cognitivament pensaments
intellectuals de benvolena, de manera que aquesta capacitat
s un do que ens ofereix un increble potencial per afrontar
qualsevol situaci amb total seguretat.
Confiana
Hem de tenir la confiana en el control de la
situaci que sempre ens ofereix la benvolena amb la certesa
o fe -segons el significat del terme pistis dels grecs antics de
sentiment de seguretat que ens dona la certesa- de que
sempre trobarem la millor manera dassolir el benestar.
A laguait de senyals Hem destar atents a qualsevol mena
de percepci o senyal que ens faci sentir quelcom:
o Intucions
Ens cal reaprendre a sentir, a fer cas i a
seguir les nostres intucions.
o Emocions
Ens cal reaprendre a deixar-nos expressar
les nostres emocions i a copsar els sentiments que les
mateixes ens aporten.
o Percepcions diverses Cada persona s un mon i
podem tenir percepcions de diferents procedncies. En
qualsevol cas ens cal prendre conscincia de les
mateixes i aprofitar-les.
o Sincronismes
Son senyals de que estem en fase
sintonitzats amb el Tot i de que qualsevol cosa s
possible si som capaos de seguir mantenint-nos en
aquesta condici.
Ens cal saber que hi ha un temps per viure i un per sobreviure.
El temps de viure s l'instant present, la connexi amb la intuci
que fem servir molt poc i s el que ens fa felios. Si arribem a la
qualitat millenria de latenci plena, podem viure el present amb
la ment en percepci constant, en comuni o en fase amb el Tot.
s el creixement o expansi, amb els dos hemisferis del cervell
completament integrats, s la modalitat sintrpica.
En el temps de sobreviure, en canvi, la nostra ment utilitza les
seves creences i pensaments, la ment analtica del cervell
(programar tasques, recordar, rumiar, donar-hi voltes...) fent un
soroll o parasitage del present amb el passat o especialment amb

59

el futur, que ens impedeix una bona hipercomunicaci. Pot arribar

ha ser til en determinats moments, per si no estem equilibrats
ens excedim fent aquestes tasques que deriven en estrs i
malalties. Es tracta de la modalitat de supervivncia, de defensa.
s entrpica.
Nelson Mandela, premi noble de la pau el 1993, deia:
No puc oblidar, per si puc perdonar
El perd allibera lnima, elimina la por. Per aix s una eina tan
poderosa.

Parafrasejant aquest homenot podem dir que: encara que no

puguem oblidar, podem ser benvolents, i si ens enxampem amb
pensaments inconvenients sols ens cal emprar lHooponopono a
mode de petit mantra per perdonar/-nos, dons malgrat no arribem a
estimar/-nos, sempre podem ser benvolents dient quelcom similar
a:
Et desitjo el millor (Benvolena). Ho sento. Perdonam. Grcies.

Els nostres somnis sn la nostra nica vida real.

Federico Fellini, director de cinema i guionista itali

La persona ms poderosa es aquella que es mestressa de s

mateixa
Luci Anneu Sneca, filsof Rom.

No es prengui la vida gaire seriosament,

vost mai en sortir viu d'ella.
Elbert Hubbard, escriptor, editor, artista i filsof nord-americ.

60

ADVERTNCIES
Lefecte rebot
Si desprs dintentar el contacte amb el doble ens despertem amb
malestar, es que no ho hem aconseguit, llavors cal parar atenci
durant el dia, dons estarem atrets per futurs desconeguts que
hauran sentida amenaada la seva possible actualitzaci. No passa
res, doncs s lestat normal si no som conscients de lexistncia del
doble, cal tornar-ho a provar a la nit segent fins aconseguir-ho.
Tamb ens pot passar que desprs de leufria originada per la
informaci inicial del nostre doble, ens arribi una mena de baixada
en la que desconeguts del futur intentaran prendre les regnes, cal
insistir cada nit, fins que sigui un hbit i tornem a leufria o
teofria sostinguda que ens proporciona la coherncia dels
intercanvis dinformaci amb el nostre doble.
Recordeu que per comenar a treballar, cal trobar-se be, i posar a
punt leina. s millor comenar per la benvolena vers un mateix,
oferint-se la possibilitat de deixar-se percebre el present.
La Quarantena
El contacte amb el doble te uns efectes immediats dons ens
despertem molt descansats i ens agafem la vida amb ms
tranquillitat, duna altra manera. De sobte ens adonem amb
sorpresa de que els nostres valors estan canviant lentament.
No es saludable estar ben adaptat a
una societat profundament malalta.
Jiddu Krishnamurti, filsof i orador Indi.

Per arribar a percebre canvis importants a la nostra manera de

viure ens cal per completar tot un cicle astronmic de 40 dies
dintercanvis dinformacions amb la intervenci del nostre doble.
Per altra banda, cal ser pacients, dons segons un estudi de
l'University College de Londres, s necessria una mitjana duns 66
dies per aconseguir consolidar qualsevol canvi d'hbit.

61

Encara mes coses que ens poden ajudar

Hem de tenir en compte que el principal i ms important s
adormir-se correctament i estar desperts amb benvolena.
A part daix sempre s bo ser capaos de no pensar de manera
analtica permanentment, en el sentit de rumiar (donar-li voltes a la
mateixa qesti), per tal de poder percebre amb claredat i sense
interferncies el que en cada moment ens ofereix les obertures
temporals. Si estem en teofria, sempre s millor badar i deixar-se
copsar per lexperincia de les emocions del moment que prendre
el risc dintentar analitzar-ho.
Deixant a part el principal i tot el que hem mencionat fins aqu, i ha
moltes altres coses que ens poden ajudar a assolir simultniament
la congruncia i la coherncia. Unes de ms fcils que daltres,
depenen de cada persona i de les seves circumstncies. Unes ens
serviran sols per iniciar-nos, mentre que daltres seran sempre
recomanables.
A continuaci fem un reps dalgunes perqu pugueu assajar les
que creieu ms convenients, o us siguin ms tils, encara que
sempre podreu cercar-ne de noves.

Tinguem cura del nostre ambioma

Com sabem, lambioma s el conjunt de circumstncies, accions i
reaccions, que suporta l'organisme, derivades de la interacci amb
el medi ambient en qu s desenvolupa. Lambioma inclou tan les
circumstncies externes al nostre cos com les internes.
Pel que fa a les internes
Son les que podem assolir per nosaltres mateixos dons depenen
exclusivament de la nostra intenci i actitud.
Actituds. Si volem aconseguir qualsevol cosa, coherncia inclosa,
s millor considerar-la com un efecte, i comenar a crear les
causes que la possibilitin. Siguem passivament proactius: no
esperen que les coses passin. Hem de fer quelcom, amb el mnim

62

esfor, perqu les coses passin. Hem de tenir la expectativa, o s,

la intenci i desig de que passin; i la certesa (la fe de la pistis
grega), de que passaran.
"La influncia ms important que podem exercir sobre el nostre cos
sn les nostres expectatives, el que creiem que passar i el que
ens diem a nosaltres mateixos que passar."
Dra. Candace Pert

Com que inicialment no podrem deixar de pensar, si som capaos

de crear una imatge mental clara del que volem aconseguir i
lassociem a emocions (que facin que es gravi amb ms fora),
comenarem a percebre les oportunitats. Per s interessant,
gaireb fonamental fer conscients i eliminar les creences limitants,
que operen de manera no conscient.
Un altre aspecte essencial s gestionar b la energia. Hem
daprendre a ser conscients de com fluctua la nostra energia durant
el dia per dedicar al que volem potenciar els nostres moments de
mxima energia.
Fugim de la procrastinaci (= deixar quelcom per a ms endavant).
En el moment en qu una idea ens passa pel cap, si estem en
contacte amb el nostre doble, s perqu l'univers sencer est en la
millor configuraci perqu la posem en marxa. Si estem inspirats
l'acci flueix sola, sembla que tot encaixi.
Recordem tamb inicialment que gestionar el temps consisteix en
aproximadament quatre parts de disciplina o preparaci, i una part
d'improvisaci que necessitarem quan sigui convenient.
Posteriorment no ens caldr gestionar res, sols fluir.
Restem a laguait i sens dubte ens trobarem amb sincronismes.
Fem bona cara. El rostre s el reflex de les emocions per des
dels primers experiments realitzats pel Dr. Duchenne,
posteriorment plasmats en la hiptesi del retorn o feedback facial
(Tomkins, 1979), es postula tamb que l'activitat de la musculatura
facial seria la responsable principal de l'experincia emocional, a

63

travs d'una retroalimentaci sensorial muscular. Per tant, segons

aquesta hiptesi, els gestos facials podrien evocar reaccions
afectives en la persona que els realitza. Aix dons si posem cara de
felicitat, segurament serem felios i de ben segur farem ms felios
als qui ens rodegen i miren.
Pel que fa a les externes: Tinguem cura de la informaci que
intercanviem.
Laire, laigua i els aliments, porten informaci que sintercanvia
entre el nostre cos i el medi per ser transmesa als nostres gens, de
manera que s capa d'encendre'ls o apagar-los epigenticament,
indicant-los qu fer i qu no fer. s crucial entendre que s el medi
el que ens forneix la informaci que origina els canvis epigentics
que regulen l'expressi gentica i que aquesta informaci,
interpretada per nosaltres, pot ser desprs passada de generaci
en generaci.
Respirem aire pur. La respiraci s un dels intercanvis mes
importants de les informacions exteriors amb les interiors del nostre
cos. Almenys respirem aire sa. Si no podem viure en indrets poc
pollucionat, sempre podem purificar laire que respirem. Segons un
informe elaborat per la NASA, entre les plantes que redueixen la
polluci de l'aire interior, les espcies ms depuradores sn: el
palmell de bamb (Chamaedorea seifrizzi), el ficus (Ficus
benjamina), la gerbera (Gerbera jamesonii), l'heura (Herdera hlix) i
el crisantem (Chrysanthemus moriflolium). Altres grans netejadores
de l'aire sn: la llengua de sogra (Sansevieria trifasciata), el
Espatifilo (Spathiphyllum sp), aix com tres varietats de dracaena
(Janet Craig, Warneckii i marginata).
Totes aquestes plantes son dinterior i fcil cura: no han destar
exposades a molt fred ni molta calor, shan de regar de tant en tant,
necessiten rebre la llum solar per no de forma directa, i poc ms.
Per mantenir ben oxigenada la casa, el dormitori o l'oficina, els
investigadors de la NASA, aconsellen tenir aproximadament dos
exemplars cada 10 metres quadrats de superfcie coberta.
Bevem aigua pura. Els humans som bsicament aigua. Ens cal
beure aigua sovint. Per tant hidratem-nos. Per no amb qualsevol
aigua. Sempre s millor si pot ser directe duna font o surgncia

64

natural (aigua viva). Si s aigua de botella o de laixeta s preferible

que lactivem, o s fa senzillament, de manera casolana, fent-li
recordar el millor passat mitjanant paraules agradables i
agraments (s la utilitat de laigua beneda). Disposar daigua
suficient, es a dir estar ben hidratats, s bsic per a poder
intercanviar les informacions que ens facilitaran la coherncia.
Mengem aliments sans. Procurem alimentar-nos amb productes
naturals i ms aviat amb una dieta de tipus paleoltic (cetognica)
amb pocs cereals, especialment poc blat. Cal fugir sobretot de
qualsevol producte elaborat, especialment del sucre blanc. Tamb
es preferible minimitzar la ingesta de llet de vaca. En qualsevol cas
sempre s recomanable, com en el cas de laigua, activar els
aliments amb paraules agradables i agraments per lintercanvi vital
que ens permetr assimilar-los millor (s el sentit de la benedicci
de la taula). Si tenim forn de microones podem fem-lo servir per
esterilitzar estris per millor oblidem-nos demprar-lo per escalfar o
cuinar menjar. s perills dons la radiaci electromagntica de les
microones altera la informaci dels aliments.
Interactuem amb lambioma
Connectem-nos amb la Terra. La connexi a terra o Earthing o
Grounding. Anar descal per fora durant mitja hora o seure, pararse o caminar sobre la gespa, sorra, terra o formig millora la nostra
coherncia. Aquestes sn superfcies conductores amb les que el
nostre cos pot intercanviar fcilment energia amb la Terra. Sobre
fusta, asfalt, o vinil no funcionar, dons no sn superfcies
conductores.
Prenem el Sol. Carreguem-nos de vitamina D i energia radiant.
Sempre que puguem aprofitem per prendre el Sol exposant la
mxima superfcie del cos, com a mnim els braos. Evidentment
sempre tenint cura de no cremar-nos. Si voleu, podeu practicar el
Sun Gazin, per evitant sempre qualsevol extrem.
Apropem-nos a la natura. A Esccia es va realitzar un estudi que
suggereix que visitar rees verdes i parcs pot relaxar la nostra
ment. Caminar per un indret ple d'arbres t un efecte calmant i no

65

requereix atenci mental dirigida, de manera que passar temps en

aquests llocs "reseteja" el cervell.
Caminar per ambients naturals requereix certa atenci per res
d'esfor mental. Es tracta de l'anomenada atenci involuntria, que
sols demana una percepci de lambient per si captem quelcom
potencialment perills, per no un estrs permanent per esfor
mental envers un entorn hostil, com s que passa en un ambient
urb on hem desquivar vehicles i gent de manera constant.
Abracem arbres. Sempre que tinguem la possibilitat de fer-ho, s
bo abraar qualsevol arbre per intercanviar energies. Tamb
podem parlar-los, com a qualsevol planta.
Visquem amb mascotes. Qualsevol persona que ha conviscut
amb animals, sap lintercanvi energtic i el benestar que ens
aporten els animals de companyia.
Observem els ocells. Pot arribar a ser molt interessant observar
els ocells, sobretot aquells que sens apropen molt, dons
segurament captarem algun missatge o tindrem alguna intuci
grcies als mateixos.
Coses fcils que podem fer sols
Un truc. Un truc per posar a treballar el no conscient s escriure en
un paper el nostre objectiu en veu activa ("Trobada de treball"
imaginant que la tenim, en lloc de "Vull trobar feina", que implica
carncia). Podem posar el paper sota el coix en adormint-nos,
portar-lo a la butxaca o guardar-lo en un calaix. Per atenci: pot
ser un objectiu parasitat no adaptat a nosaltres.
Badar. Obrim-nos a rebre. Distreiem-nos i encantem-nos mirant el
mon. Mirem especialment el cel, i sobretot el cel de la nit; i deixemnos xopar per lexperincia de les sensacions, de les emocions, de
les radiacions, sense pensar, sense analitzar.
Inducci de Resposta Biolgica positiva (RBP). La Resposta
Biolgica Positiva s molt fcil de induir i de detectar per la saliva
fluida a la boca (saliva vagal). s lantdot per lestrs i s el

66

fonament biolgic de la Noesiterpia del Dr. Escudero. s molt fcil

dutilitzar i funciona millor amb una bona hidrataci prvia.
El Tpping. Tamb conegut com EFT (Emotional Freedom
Techniques) que vol dir Tcniques per a lAlliberaci Emocional a
travs de petits copets a diferents indrets del cos que ens podem
donar nosaltres mateixos desprs dun petit aprenentatge inicial.
El Hooponopono. Quan ens enxampem amb una de les xerrades
internes de la nostra ment, que no ens agradi o sigui massa crtica
amb nosaltres mateixos. La idea s reemplaar aquesta xerrada
interna amb la repetici per una estona de quelcom similar a:
TESTIMO. HO SENTO. SI US PLAU, PERDONAM. GRCIES. A
mode de petit mantra.
La Integraci Cerebral. Per utilitzar coordinadament i a lunson
els dos hemisferis cerebrals. La podem assolir mitjanant tcniques
simples com el "cross crawls" o altres similars, encara que tamb
ni hagin daltres molt ms complertes per tamb ms dificultoses.
Coses mes complicades (requereixen facilitadors)
Meditaci. La meditaci, per apaivagar els pensaments, millor
durant els nostres moments de mxima energia del dia, s un
aspecte important. s una activitat que desenvolupar la qualitat de
la nostra capacitat de concentraci i percepci, especialment el
mindfulness (consciencia del moment present).
Respiraci conscient. La respiraci s un mitj per centrar la
nostra conscincia en el present i en el nostre cos. Els exercicis de
respiraci tamb eleven el nivell denergia. Existeixen moltes
tcniques respiratries recomanables com la respiraci abdominal
o diafragmtica i la respiraci de la pausa quntica entre altres.
Concentraci. Si aprenem a concentrar-nos en la respiraci, en el
moment, desenvolupem la capacitat de no deixar-nos endur per les
distraccions dels pensaments.
Dansa. La dansa, s una activitat molt interessant, en especial els

67

passos que ens connecten als moviments espirals i cclics dels

multiversos, i que ens permeten connectar amb nosaltres mateixos
per accedir als records de la nostra saviesa interior. Recordem que
lesotric Georges Gurdjieff, sautodenominava mestre de danses
Els fosfens. Les taques multicolors que persisteixen en la foscor
durant, desprs de mirar una font lluminosa, poden transformar
lenergia lluminosa en energia mental, desenvolupant la memria,
la intelligncia, latenci de la creativitat de la intuci i de lequilibri.
La ressonncia vibratria que saconsegueix mitjanant Mantres
o Solfeggio que fa entrar en una bona vibraci, per aconseguir
tamb una millor freqncia cerebral i corporal.
Psych-K proporciona una manera senzilla de reescriure el
"programari" de la ment canviant les creences que limiten per
creences que ajuden de manera rpida i fcil.
Neurofeedback es basa en mostrar certs parmetres
especficament seleccionats de l'activitat elctrica del cervell (EEG)
que daltra manera romandrien no conscients, escapant al control
racional al subjecte. Utilitzant el senyal de retroalimentaci
aprenem com optimitzar aquests processos.
La coherncia cardaca per autocontrolar el batec del cor.
Requereix persones molt experimentades en altres tcniques
preparatries o aparells especials.
Recordeu per, que qualsevol cosa que puguem proposar-vos no
ser sin lexperincia daltres. Quan aprenguem a llegir al nostre
cos les sensacions, es probable que ens adonem de que el nostre
objectiu no era el que inicialment havem pensat.
Ens cal sempre cercar la nostra experincia. Sempre tenint en
compte les nostres sensacions. Sempre escoltant-les i fent-lis cas.
La tcnica s una barca per creuar un riu,
una vegada creuat, deixa la barca enrere,
no fos cas que segueixis carregant amb la barca.
Recomanaci de Buda als seus deixebles

68

EpiCoaching per viure en coherncia

Les nostres creences, assumpcions y supsits, siguin racionals o
no, tan poden ser el producte de leducaci, de vivncies, de
memries familiars, de reencarnacions anteriors, com daltres
fenmens. En qualsevol cas, romanen a nivell no conscient,
activant-se per esdeveniments que ens generen determinades
interpretacions subjectives a mode de distorsions cognitives que
ens generen al seu torn, problemes emocionals, conductuals,
relacionals i fins i tot malalties.
"Els homes no es pertorben per les coses,
sin per l'opini que tenen d'aquestes"
Epictet, filsof grec

Tot i que la detecci de les nostres distorsions cognitives, i els seus

efectes, pugui portar-nos a tenir una adequada comprensi de la
nostra conducta a mode de "Insight" o visi interna. No solem ser
capaos darribar a modificar-la, i ens estanquem en aquest nivell.
L'aprenentatge dassolir la modificaci de la nostra mitologia
personal o creences, constitueix el motiu de lEpiCoaching.
LEpiCoaching prov dun enfocament rogeri basat en el coaching
Co-Actiu de CTI (Coaches Training Institute) i el ORSC (Coaching
de Relacions, Organitzacions i Sistemes) centrat en els recursos i
possibilitats profundes de l'sser hum en lloc de en els seus
problemes o patologies. Suposa per, un enfocament innovador
totalment radical respecte a altres plantejaments per assolir el
benestar, dons a les tcniques clssiques de coaching integra les
capacitats de hipercomunicaci i de hiperincursi de la immanncia
humana com a eines bsiques del procs.
Ann Betz docent de l'Institut de Formaci de Coaches (CTI) de Sant
Rafael, Califrnia, i membre de l'equip assessor de CTI en
neurocincia; ha estudiat, mitjanant la monitoritzaci en temps
real, la transformaci que es desenvolupa en el cervell hum
mitjanant els processos de coaching.
Aquestes investigacines neurocientfiques revelen que les eines
del coaching ajuden als coachees (els qui reben el coaching, el

69

sollicitant) a desenvolupar noves xarxes neuronals, que faciliten la

presa de decisions, el respondre amb ms calma a l'estrs quotidi
i tamb a accedir ms a la creativitat.
La facilitaci de lepicoaching desenvolupa sens dubte noves
xarxes neuronals pel "bon viure", aix s, el viure plenament, amb
benvolena, en constant renovaci, oberts a totes les experincies,
sense por, amb capacitat d'elecci i de responsabilitat pel triat, es
donar pas lliure a la nostra capacitat d'actualitzaci, gestionant amb
ms eficcia i coherncia la nostra experincia diria ajudant a que
els altres tamb ho facin.
Malgrat que conscientment estiguem assabentats de les nostres
grans capacitats per intercanviar informacions. Que la hiperincursi
ens facilita la mgia de fer possible el que segons el nostre
condicionament social sembla impossible. El nostre no conscient
xopat per totes les creences que hem assolit des de molt petits, ens
bloqueja laccs a qualsevol informaci no local que els programes
del no conscient considera com quelcom impossible.
"Una de les llions ms tristes de la histria s aquesta: si s'est
sotms a un engany massa temps, es tendeix a rebutjar qualsevol
prova que s un engany. Trobar la veritat deixa d'interessar.
L'engany ens ha engolit.
Carl Sagan,
astrnom i divulgador estatunidenc.Fragment d'El Mon i Els seus Dimonis

Afrontar aquest greu problema sols pot fer-se aconseguint que

aflorin les creences que ens limiten per poder-les substituir per
altres creences que ens potencin. Aix s el que facilita, entre
altres coses, lEpiCoaching.
LEpiCoaching s un coaching sistmic profund, essencial, basat
en la benevolncia, per tal de facilitar al coachee (qui rep el
coaching, el sollicitant), el poder arribar a assolir un autocoaching
mitjanant la comunicaci amb el seu doble (o jo superior si ho
preferiu), a lhora que el coachee, tamb saprofita dels intercanvis i
les intucions del facilitador o coach afavorides pels estats de
benevolncia dambds (tan del coach com del coachee).

70

Tan es podria dir coaching de coherncia, com de benevolncia o

per la sintropia, o de transcendncia; per donat que lEpiCoaching
s un coaching sistmic, essencial, extrem, profund; dons treballa
tamb amb informacions no locals, hem preferit, per no ferir els
puristes del coaching, emprar el nom dEpiCoaching, per tal de
clarificar que es tracta demprar tcniques del coaching, per facilitar
la vida segons la tradici primordial; tot plegat girant entorn del
coaching.
El objectiu final de lEpiCoaching s sempre facilitar lautocoaching
subliminal amb el doble dun mateix, per per aconseguir-ho, cal
sovint, si ms no, treballar per canviar algunes creences limitants
que dificulten el poder arribar a intercanviar les informacions que
condueixen al balan que permet lequilibri.
Al final, lEpiCoaching facilita tant el coaching amb nosaltres
mateixos, s a dir amb el nostre propi sistema personal (relaci
personal), com amb el sistema en qu vivim (relaci amb l'ambient
extern), d'una manera totalment natural i fluida, ja sigui de manera
conscient o no conscient, desenvolupant una plena capacitat per al
procs dautoEpiCoaching.
Podem accedir al nostre no conscient mitjanant la paraula
(maiutica), pero tamb mitjanant les constellacions sistmiques,
el somni (onironutica) i algunes altres tcniques com la
kinesiologica del Psych-K. Aquestes sn les eines que
lEpiCoaching empra, junt amb la percepci, per facilitar-nos
aconseguir el balan i els canvis que aportaran congruncia,
equilibri i coherncia a la nostra existncia.
Normalment quan alg recorre a lEpiCoaching, el que est
intentant s potenciar les seves possibilitats respecte a un resultat
o intenci que vol aconseguir, per el procs de lEpiCoaching no
es limita a aix. Quan lEpiCoaching es posa en marxa, el somni, la
paraula i la vida, serveixen per aclarir i ordenar la idea que el
sollicitant ha emes, i fa que es manifestin les forces subtils de les
causalitats ocultes que es posen en joc mitjanant el nostre doble,
ordenant l'univers respecte del resultat que la nostra unitat vol

71

assolir. Sovint, per, el nostre objectiu inicial resta superat per

altres que han pres el seu lloc durant el procs.
Mitjanant lEpiCoaching, el sollicitant anir clarificant i focalitzant
el "qu", per incloure les seves paraules als seus somnis. El seu
doble i l'univers, per la seva banda, sencarregaran de fer arribar
tan a ell, el coachee, com al seu facilitador o epicoach, els senyals
adients per dirigir els sincronismes, a mode datzar, sobre el "com"
arribar a millorar la seva existncia mitjanant la mgia de la
sintropia de la vida.
Sovint poden haver-hi grans canvis. Per ens cal recordar que el
nostre doble mai ens tancar una porta sense haver-ne obert
abans una altra. El seu inters s que siguem felios, dons la
nostra vida s el seu futur.
LEpiCoaching serveix per desvetllar i recordar el poder de les
habilitats ocultes de l'sser hum, de manera que puguin ser
utilitzades per qualsevol persona per aconseguir eliminar les
pertorbacions a la nostra existncia. Daquesta manera podem
assolir els objectius o intencions que ens pertoquen en els diferents
camps de l'activitat humana, sempre dacord amb el nostre doble i
la benvolena, per equilibrar i fer feli i coherent la relaci amb
nosaltres, els altres i la Terra.

No es pot ensenyar res a un home;

noms se'l pot ajudar a trobar la resposta dins d'ell mateix.
Galileu Galilei, savi Itali.

"Perqu un pres tingus possibilitats de poder escapolir-se, tindria

que comenar per adonar-se de que estava pres. Mentre no ho
entengui, mentre no ho adverteixi, mentre no s'adoni que est pres,
mentre pensi o cregui que s lliure, no t la menor possibilitat.
Ning no pot ajudar-lo, i certament que ning podr alliberar-lo per
la fora, contra la seva prpia voluntat, oposant-se als seus
desitjos."
Georges Gurdjieff, mestre de dances.

72

Qu fer en front al desequilibri planetari

El fsic francs Jean Pierre Garnier-Malet, ens explica en el seu
llibre Cambia tu futuro por las aperturas temporales unes bones
raons fsiques decologia profunda que de ben segur subscriuria el
mateix Arne Naess:
Sabent que els intercanvis d'informaci formen camps o corrents
d'energia que omplen l'univers d'un ter permanent, s fcil
d'entendre que "una realitat present" com la nostra proporciona
energia a una "realitat futura" en les seves obertures temporals. Si
el nostre planeta no rep una compensaci a canvi d'aquesta prdua
per "una realitat passada", el seu equilibri es torna inestable.
En aquest cas, el planeta compensa la falta d'energia per una
atracci de masses. Aix comporta una pluja d'asteroides i
meteorits cada vegada ms densa. Perfectament observat durant
els ltims vint anys, aquest fenomen s cada vegada pitjor en
l'actualitat (lany 2012 marc un record histric, el 2013 caigu el de
la ciutat rusa de Chelibinsk als Urals, el 2014 comen amb la
caiguda del NEO 2014 AA, de la mida dun cotxe, a lAtlntic i segui
amb mltiples avistaments de boles de foc arreu que no han fet
sino incrementar-se). Aquest fet participa en l'efecte hivernacle.
Lluny de nosaltres, l'arribada dels planetoides prop de Plut,
comporta a les nostres rodalies grans explosions solars que
acceleren el desequilibri planetari amb vents i tempestes solars
cada vegada ms violentes.
Bulmica en excs, atraient massa meteorits, la terra esdev
anorxica vomitant pels volcans els seus excessos. La pols
atmosfrica augmenta, l'efecte hivernacle i l'escalfament global
tamb. Les erupcions volcniques alteren la qumica de l'atmosfera
que canvia, agreujant la prdua d'oz en l'atmosfera. Els nvols
baixos, que reflecteixen la calor com un mirall, tenen dificultats per
formar-se. La seva reducci comporta sequeres i amb elles una
disminuci de les capes fretiques.
Finalment la nostra manera de vida a la Terra participa al
desequilibri energtic.

73

No s noms desenvolupant virtuts ecolgiques o reduint la nostra

producci industrial o d'aliments que arribarem a l'equilibri al final
del cicle del desdoblament del temps. Les prdues d'energia per les
obertures temporals cap al futur sn d'una envergadura molt ms
gran.
No obstant aix, aquestes prdues poden ser fcilment
compensades mitjanant una aportaci energtica del passat.
Aquesta aportaci noms es pot realitzar, si nosaltres finalment
arribem a comprendre el desdoblament i la seva funci vital.
Responent finalment a les preguntes de l'observador que desdobla
a cada un de nosaltres, atraurem l'energia capa de compensar les
nostres prdues. Aix noms suposa conixer el mecanisme del
nostre desdoblament i saber posar-lo en prctica durant la nostra
vida quotidiana. Ja s hora de comenar, si volem que els nostres
fills creixin en un planeta, per fi tranquil, lluny de totes les nostres
lluites intestines que agreugen el nostre desequilibri.

Cal afegir a tot el que ens diu J.P. Garnier-Malet, que d'acord a la
cultura ancestral xinesa, la caiguda de meteorits a la terra, s un
presagi que l'Emperador (els governants) no ha fet un treball
satisfactori liderant al seu poble.
Si aix s aix, i a la vista del pens treball dels nostres lders, sols
podem esperar que la caiguda de meteorits segueixi en augment.

No hi ha passatgers a la nau espacial Terra, tots som tripulaci.

Marshall McLuhan,
educador i filsof Canadenc.

Potser la ms gran lli de la histria s que ning va

aprendre les llions de la histria.
Aldous Huxley,
escriptor Britnic.

74

Epleg
Desprs de tot el que heu llegit, en arribar al final, tan sols ens
resta dir que qualsevol ensenyament s lexperincia dun altre i
necessriament quelcom passat. Sols lexperincia prpia ens pot
proporcionar el record del que ja sabem.
Cal experimentar, perqu en el moment en qu pensem analitzant
la realitat, al dividir-nos entre lo pensant i lo pensat, estem
aconseguint manipular lo pensat, per no comprendre-ho. Es tracta
d'experimentar una realitat sense prejudicis o projectes, sense
intencions, sense ego, augmentant l'atenci
Cadascun de nosaltres som el millor mestre que podem tenir per a
nosaltres, per a lhora tamb podem ser el pitjor conseller quan
ens trobem parasitats. Hem de ser conscients daix i tenir sempre
present aquesta possibilitat, dons ignorar-la s sempre perills.
Per aconseguir les informacions adients ens cal ser benvolents,
connectar amb el nostre doble durant les nits i silenciar els nostres
pensaments analtics durant el dia. Noms aix serem lliures per
percebre les informacions que ens pertoquen a cada moment. Els
records del futur que ens son lliurats a les nits i les intucions vitals
que ens son ofertes durant el dia.
Abans que les paraules arribessin a ser mera mercaderia, usada
per tramar mentides, quan els homes encara vivien per les seves
paraules, quan no era necessari anotar i enregistrar res. Els
nostres ancestres: els Celtes, els Vndals, els Gots -nom que
significa "els bons"-, entre moltes altres tribus, eren conscients de
lexistncia del nostre doble.
La gent de Roma els va anomenar "pagans".
Cap d'aquests homes pagans va cercar mai cap du mentor. No
els hi calia buscar all que ja tenien dintre seu. La seva guia era un
refrany breu, clar i profund:
"Fes el correcte i no temis a ning!".
Encara que eren enemics mortals seus, els romans digueren dells:

75

"On els Gots estan, all hi ha regles de virtut.

I on els Vndals estan, all fins els romans es fan castos".
Els nostres avantpassats de Gtia, duien el coneixement espiritual
profundament arrelat dins seu. Els servia com la brixola que
condueix el vaixell pel rumb apropiat. La intuci era el seu G.P.S.
En l'poca dels ancestres, la Fe era la certesa (la pistis grega) del
coneixement interior. Estaven sintonitzats, estaven amb fase amb
el seus dobles. I els multiversos eren la seva llar.
Si enganyem la part del Tot, -o divina, si voleu- que es troba en
nosaltres, ens enganyem a nosaltres mateixos. Els pagans mai es
penedien ja que no tenien res del que penedir-se.
Una mena de pena muda, com un nus, resideix dins de molts de
nosaltres actualment. Una sensaci infinita de manca de llar,
destar fora de lloc, de trobar-nos incomunicats. Potser sigui la
prdua del cam dels nostres avantpassats que vibra eternament
dins nosaltres com un somni. Com un oscillador local mancat de
potencia o totalment fora de freqncia.

"Porque esta gran humanidad ha dicho Basta! y ha echado a

andar. Y su marcha, de gigantes, ya no se detendr hasta
conquistar la verdadera independencia,...
Ernesto Che Guevara.
En la seva intervenci del 11 de desembre de 1964 a la XIX sessi de la Assemblea de
les Nacions Unides

Has de tenir un somni i no perdre lesperana.

Estigues fidel al cam que tris,
per recorda que un cop has madurat,
ja no hi ha excusa per no fer la feina correctament.
Laird Hamilton
(considerat el millor surfista donades gegants de la historia)

76

Per posar fi a la misria que ha afligit a la condici humana durant

milers d'anys, has de comenar per tu mateix i prendre
responsabilitat del teu estat intern en un moment donat.
Aix vol dir ara.
Eckhart Tolle, escriptor.

"Recorda aix i no ho oblidis mai;

tu et salves,
tu et redimeixes
i tu et cures a tu mateix.
Sempre ho has fet.
Sempre ho fars.
Vas ser creat amb el poder de fer-ho aix des d'abans
del principi del mn."
Paraules que la Llum va dir-li a Mellen-Thomas Benedict en la seva mort.
Un artista que va sobreviure el 1982 a la seva mort clnica causada per un cncer terminal
que posteriorment va ser qualificat com un dels innombrables casos de remissi
espontnia de cncer mortal.

Potser el que anomenem vida,

no sigui ms que un node d'inferncia entre camps d'informaci
que dona origen a un especial patr de ressonncia.
El fet de vibrar a diferents freqncies,
s precisament el que ens iguala a tots.
Les eines per canviar d'oscillaci,
es troben al nostre propi patr o conscincia de ressonncia.

77

L'home est condemnat a ser lliure, perqu una vegada que est
en el mn, s responsable de tot el que fa.
Jean Paul Sartre,
filsof Francs

El moment decisiu de l'evoluci humana s permanent.

Per aix tenen ra els moviments intellectuals revolucionaris que
declaren nul tot el succet amb anterioritat,
doncs res ha passat encara.
Kafka, Aforismes de Zrau

Oh pare Zeus!
De quants mals ens lliuraries a la humanitat,
si tan sols ens fessis veure a qui dimonis obem.
Pitgores, savi grec.

"Hi ha dos tipus de persones al mn,

els que aporten la seva energia cap vost i els que la treuen".
Jill Bolte-Taylor

"En temps anteriors era ms fcil controlar un mili de persones

que matar-les. Avui s infinitament ms fcil matar un mili de
persones que controlar-les"
Zbigniew Brzezinski.
Poltic nord-americ, considerat un dels analistes ms prestigiosos en poltica exterior
americana del mn.

78

NDEX
Avant prleg..........................................................................................................................3
Prleg galeat de lautor.........................................................................................................5
Prefaci...................................................................................................................................9
Introducci al manual pel benestar.....................................................................................11
El funcionament de la mquina hum
La manera de viure de la mquina humana
Qu s el manual pel benestar ?
Orgens del manual pel benestar
El nostre medi
Les limitacions de la nostra cultura
Resum del corpus del manual pel benestar........................................................................29
Conclusions........................................................................................................................45

MANUAL PEL BENESTAR

o com viure amb coherncia
Supsits previs...............................................................................53
Actituds a recordar segons la fase del cicle circadi...............55
Pel cicle del son
Pel cicle de la viglia

Advertiments.................................................................................61
Lefecte rebot
La quarantena
Mes coses que ens poden ajudar.......................................................................................62
EpiCoaching per viure amb coherncia..............................................................................69
Qu fer front al desequilibri planetari JP Garnier Malet......................................................73
Epleg..................................................................................................................................75
ndex...................................................................................................................................79

79

Qu s el manual pel benestar?

s un seguit de senzilles recomanacions oblidades, molt fcils de
retenir, per no tan dhabituar-se a emprar, amb les que podem
arribar a assolir fcilment la congruncia i la coherncia.
De manera gaireb subliminal, sense analitzar; podem arribar a
desenvolupar-nos amb equilibri i sintropia per balancejar-nos i
millorar la nostra vida i la del planeta.
El manual pel benestar s molt ms que unes recomanacions
dautoajuda, que tamb ho s, dons s el record de la manera de
viure per assolir el mxim potencial com persones, espcie humana
i planeta Terra dins del Tot dels multiversos.

La vida s com un mirall:

L'actitud que jo prengui davant la vida,
s la mateixa que la vida prendr davant meu.
Mahatma Gandhi, pensador i poltic Hind.

Els sentits ens poden desorientar,

per la illusi del que veiem,
es fon amb la fora de la intuci.

Sempre sembla impossible fins que es fa.

Nelson Mandela
Bons adormiments
EpiCoaching.org

80