GD

TELL
LLENGUA CATALANA I LITERATURA

GUIA DIDCTICA
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll,
Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib
ISBN 978-84-9804-597-0
788498 045970
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Anna Sadurn
Edici: Anna Pauner i Igebenet

Correcci lingstica: Igebenet
Disseny de la coberta: Trading Media
Disseny grfic interior: Maria Partegs
Maquetaci: Igebenet
Primera edici: juny de 2008

ISBN: 978-84-9804-597-0
Dipsit legal: xxxxxxx
Impressi: xxxxxxx
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig
Joan Marc Ramos i Carles Rib, 2008, pels textos
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
ndex
PROJECTE
1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4. LES COMPETNCIES BSIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
5. LESTRUCTURA DIDCTICA DELS LLIBRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DE MATRIA
mbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
El tractament de les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Competncies prpies de lmbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Aportacions de lmbit de llenges a les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . 23
Estructuraci de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Objectius generals detapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Continguts del quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Criteris davaluaci del quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
PROGRAMACIONS DAULA
Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Unitat 1: Comentem textos literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Unitat 2: Argumentem idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Unitat 3: Entre conversa i conversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Unitat 4: Exposem un treball escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Unitat 5: Literatura i cinema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Unitat 6: De la carta al correu electrnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Unitat 7: Fem el currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Unitat 8: Convoquem una reuni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Unitat 9: Quines llenges parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Unitat 10: Les varietats dialectals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Unitat 11: Com parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Llengua catalana i literatura 4t ESO
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Orientacions metodolgiques generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Unitat 1: Comentem textos literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Unitat 2: Argumentem idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Unitat 3: Entre conversa i conversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Unitat 4: Exposem un treball escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
Unitat 5: Literatura i cinema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Unitat 6: De la carta al correu electrnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Unitat 7: Fem el currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Unitat 8: Convoquem una reuni. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
Unitat 9: Quines llenges parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
Unitat 10: Les varietats dialectals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Unitat 11: Com parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
Activitats TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
AVALUACIONS
Lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174
Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
Avaluaci formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
Solucionari Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Solucionari Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Solucionari Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212
ALTRES RECURSOS
Activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
Solucionari de les activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281
1. PRESENTACI
Tell s el llibre de llengua catalana i literatura pensat per al quart curs de lEducaci Secundria
Obligatria. El llibre sajusta perfectament a les exigncies del final detapa que es demanen a quart
dESO, tant per a la formaci lingstica i literria els alumnes, com per a la seva formaci humana
i cultural.
Els continguts i les propostes dactivitats sobre ls de la llengua i la comprensi dels textos literaris
ajudaran a assolir les competncies necessries en aquest final de letapa.
Les unitats de Tell es distribueixen en tres trimestres. El primer i el segon comprenen quatre unitats, i el tercer, tres unitats, en total 11 unitats didctiques. Al final del llibre sincorporen les activitats TIC i els annexos, que en completen els continguts.
Cada unitat segueix una estructura similar: en primer lloc, la Dimensi comunicativa, un dels
eixos centrals daquest curs, que inclou un text de lectura (de diversa tipologia) per comprovar i
estimular la comprensi lectora i lexpressi escrita i oral, i lapartat de comunicaci. A ms, en
les unitats 9, 10 i 11 hi ha activitats sobre la Dimensi plurilinge i intercultural.
A continuaci, oferim explicacions i activitats sobre el Funcionament de la llengua: gramtica,
lxic i un breu reps dortografia amb la finalitat que ajudin lalumnat a expressar-se millor oralment i per escrit.
La Dimensi esttica i literria: Histria de la literatura catalana, s laltre eix central daquest
curs, amb el qual proposem una aproximaci ms profunda als textos dels escriptors i escriptores
dels perodes ms significatius de la literatura catalana, especialment del segle XX.
Al final de cada unitat hem incls unes activitats de reps i davaluaci, sntesi dels aspectes
treballats en la unitat i que serviran per prendre conscincia del que sha aprs o es necessita
millorar.
El treball sobre la llengua i la literatura s sobretot prctic, de manera que s amb la realitzaci de
les activitats que es proposen que shan dassolir les competncies comunicativa, literria i
plurilinge i intercultural prpies daquest quart curs.
Els autors
2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE

Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central ladquisici de les competncies bsiques. Els principals recursos didctics que inclou la nostra proposta sn els segents:
2.1 Foment de la lectura

La lectura s, sens dubte, un cavall de batalla important entre totes les tasques escolars. Si els
alumnes llegeixen b, si tenen una bona comprensi lectora, una bona dicci, un bon ritme i una
bona entonaci, la lectura es convertir en un instrument essencial daprenentatge, de comprensi
de la realitat i dintegraci cultural i social. Per llegir, com a habilitat curricular, no pot ser competncia exclusiva de la matria de Llengua, per aquest motiu proposem lectures en cada unitat de
Matemtiques, de Cincies de la naturalesa, de Geografia i histria, perqu saber llegir s saber
desxifrar les matemtiques i s saber comprendre el mn.
2.2 s sistemtic de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci

En totes les matries trobem, en cada unitat didctica, una proposta dactivitats TIC estretament
relacionades amb el contingut general de la unitat. Es tracta duna proposta que preveu la tutoritzaci del professorat i que permet avanar sistemticament en ls i el domini progressiu
daquestes noves tecnologies.
2.3 Proposta didctica per a leducaci en valors

La importncia de la transmissi i lassimilaci de valors universals en el conjunt de tasques educatives ens ha portat a donar un tractament rellevant a aquesta qesti amb un espai propi en el
nostre projecte. Volem fer-hi notar la importncia que el treball en equip t com a recurs pedaggic
en el tractament de leducaci en valors.
En la guia didctica, dins lapartat dOrientacions didctiques, trobareu nombroses propostes de
treballs en equip o treballs de grup. La importncia que, des del punt de vista essencialment educatiu, t el treball conjunt mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho,
comporta intrnsecament un alt contingut deducaci en valors. Lassoliment duna tasca en com
permet fer viure tot un seguit de valors, i, vivint-los, contribum a fer-los arrelar entre lalumnat.
Quan treballem en equip posem en joc i activem els valors segents:
Lesperit de collaboraci. Moltes iniciatives sn ms fcils i ms gratificants de dur a terme si es
resolen en grup. Altres actuacions requereixen, per fora, la cooperaci de diverses persones.
La voluntat de participaci. La prctica constant en feines de collaboraci i el resultat gratificant
que sen deriva ha de promoure la voluntat de participaci de nois i noies.
La implicaci social. Les qestions que demanen la intervenci de moltes mans ens fan veure
que sovint cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per aconseguir solucions o
millores, o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que sn cosa de
tots.
Les actituds solidries. Els problemes que pugui tenir qualsevol membre de lequip en la seva
tasca sn els problemes de la resta del grup. Tots tenim habilitats i inhabilitats. All on no hi arriba un, hi pot arribar laltre, i viceversa. La solidaritat, lajut mutu, respon, en el fons, a una idea de
relaci ms justa i ms humana.
Lafany de cooperaci, en contraposici a la competitivitat individualista. Treballant conjuntament sorgeix i es consolida el gust de prendre part en una tasca comuna. El treball en equip s un
antdot de les actituds individualistes, poc o gens solidries.
Laprenentatge collectiu autnom i, en definitiva, aprendre a aprendre. Els aprenentatges significatius no es transfereixen, sin que es construeixen. La collaboraci en una tasca de grup s
un bon mitj per afavorir la construcci personal daprenentatges. Cada membre del grup pot
actuar, sense saber-ho, com a estmul edificant de la construcci.
Lesperit democrtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o funcions, prendre decisions consensuadament En definitiva, el treball en grup cont lessncia de
lorganitzaci democrtica.
La transversalitat de leducaci en valors. Treballant en equip de manera continuada fem, per
tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar siguin sempre presents en la dinmica
ordinria de laula.
El treball en equip t, com acabem de mostrar, unes bondats pedaggiques implcites. Val la pena
ser-ne conscients i crear peridicament situacions de treball cooperatiu. El professorat s qui ha de
formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats prpies del
dia a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no sigui un recurs espordic
sin, ben al contrari, una manera habitual daprendre continguts i, a la vegada, un cam realment
efectiu perqu lalumnat arribi a interioritzar els valors proposats.
2.4 Atenci a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

Cal tenir en compte que, actualment, a les aules conviuen alumnes amb necessitats educatives
molt diferents. Sigui perqu el seu entorn sociocultural o la seva escolaritzaci prvia sn molt
diversos, sigui per les caracterstiques individuals de cadasc, el fet s que els mtodes i els continguts educatius han de ser tan adaptables com sigui possible a cadascun dels estudiants.
Tots els nostres materials per a lEducaci Secundria Obligatria estan concebuts per atendre
la diversitat de nois i noies. Cada unitat didctica inclou material de refor i dampliaci que us
permetr crear un itinerari educatiu dacord amb les necessitats de laula o dalguns alumnes
concrets. El material de refor i dampliaci que trobareu en el CD que acompanya aquesta guia
didctica est pensat per orientar i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres.
Duna banda, es pot donar, un cop explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requereixin. De laltra, sobretot en el cas del material de refor, pot servir per comenar a explicar la
unitat duna manera ms senzilla i pautada si considereu que cal establir b les bases de tots els
alumnes de laula abans dendinsar-nos en un nivell conceptual ms alt.
2.5 La crrega equilibrada de continguts

En totes les rees, els continguts dun curs estan organitzats segons una seqenciaci en onze
unitats didctiques. Els nostres projectes trenquen, aix, les frmules tradicionals que conceben
un nombre dunitats divisible per tres, en correspondncia amb els tres trimestres que marquen
la dinmica dun curs escolar. El canvi que, en aquest sentit, proposem no s gratut, ms aviat al
contrari: pretn contribuir a una major adequaci a la realitat i als ritmes escolars determinats pel
calendari anual. La nostra proposta de seqenciaci parteix dun fet que es pot observar fcilment:
el tercer trimestre, que caigui on caigui la Setmana Santa, s sempre ms curt que els altres dos.
s per aix que, a lhora de distribuir les unitats, en disposem quatre per al primer trimestre, quatre
per al segon i noms tres per al tercer.
A ms, cal no oblidar que, a la sobrecrrega de continguts que t habitualment el tercer trimestre,
sovint shi afegeix una activitat escolar un xic frentica: final de curs, convivncies escolars, setmanes culturals, etc. Labundncia de continguts programats per a aquest trimestre produeix en
ocasions un cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difcil poder enllestir
tots els temes. Aquesta manera de dividir la programaci pretn evitar aquests desajustaments
entre el temps disponible i la matria que sha dimpartir.
3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE

3.1 Llibre i CD de lalumne
El llibre de lalumne de quart t com a eix central dels seus objectius ladquisici de les competncies bsiques. Per aix, cada unitat presenta els recursos didctics adequats per adquirir-les: un
text de lectura, activitats escrites i orals, una proposta especfica dactivitats TIC, etc.
A ms, com a novetat, la seqenciaci del llibre s donze unitats didctiques. Aix permet desplegar els continguts de tot el curs duna manera ms real, carregant menys volum de feina en el
tercer trimestre, que sempre s ms curt que els altres.
TELL
3.2 CD de lalumne

Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll,
Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib
El llibre de lalumne incorpora un

CD amb una galeria dimatges de
les taules de contingut que apareixen en el llibre.
TELL
4t
eso
Recursos digitals
per a lalumne
3.3 Guia didctica

La guia didctica s un conjunt de materials concebut per complementar la planificaci que cada docent fa daquest curs. Cont
el nostre projecte per a lESO, les programacions, les orientacions
didctiques, les avaluacions, activitats de refor i dampliaci i el solucionari de la matria de Llengua catalana i literatura.
10
Projecte
Inclou una presentaci, la descripci dels nous
materials, la referncia a les competncies bsiques corresponents, els principis metodolgics i
lestructura didctica duna unitat.
Programacions
Inclouen el currculum oficial de la matria, desplegat a partir dels objectius, els continguts i els
criteris davaluaci, i la programaci especfica de
la matria per al curs corresponent.
Orientacions i Solucionari
Proposen indicacions, suggeriments i comentaris
del contingut del llibre de lalumne i recursos complementaris per al docent. El solucionari recopila
les solucions de totes les activitats del llibre de
lalumne.
Avaluacions
Es presenten lavaluaci inicial, lavaluaci trimestral, lavaluaci sumativa i lexplicaci de lavaluaci
formativa relacionada amb els criteris davaluaci
i inclosa en el CD. Lavaluaci formativa est preparada per ser personalitzada i impresa.
Altres recursos
Per cada unitat, es proposen activitats de refor
i ampliaci per tal de consolidar els continguts
apresos. Al final de lapartat, shi inclou el solucionari de totes aquestes activitats.
2.4 CD del professorat

La guia didctica de Castellnou Edicions incorpora un CD per cada matria amb un conjunt de
recursos digitals que completen la versi impresa.
Guia didctica
Guia didctica, prpiament dita, en format PDF
Material de suport per a lavaluaci
Programacions:
Programaci de matria (en format Word)
Programaci daula (en format Word)
TELL
Activitats de refor (en format PDF)

Activitats dampliaci (en format PDF)
Solucionari de les activitats de refor i ampliaci
Galeria dimatges del llibre de lalumne
TELL
4t
eso
4t
eso
Programacions
per al professor
Guia didctica i recursos digitals

per al professor
Podeu trobar ms informaci i ms propostes dactivitats a

www.castellnoudigital.com
11
4. LES COMPETNCIES BSIQUES

En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mnims de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria Obligatria es fixen les anomenades competncies bsiques que els
alumnes han dhaver adquirit al final de les etapes deducaci obligatria.
Com s sabut, la incorporaci de les competncies bsiques al currculum deriva de la reflexi
sobre leducaci al segle XXI que sha anat fent en lmbit dels pasos de la Uni Europea. La
UNESCO va encarregar un estudi sobre aquest tema a una comissi internacional presidida per
lantic president de la Comissi Europea, Jacques Delors, que aplegava experts darreu del mn,
no solament occidentals. Linforme, presentat el 1996 amb el nom Educaci: hi ha un tresor amagat a dins tot i que es coneix habitualment com a Informe Delors, estableix els quatre grans
pilars de leducaci:
1. Aprendre a conixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que
no tots els mtodes sn adequats per aprendre a conixer i considera que, al capdavall, hi ha
dhaver el plaer de conixer, comprendre i descobrir.
2. Aprendre a fer. Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades
no puguin fer-la. En comptes daconseguir una qualificaci personal (habilitats), cada cop s ms
necessari adquirir competncies personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacionar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca s molt important la creativitat.
3. Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En linforme safirma
que aquest s un dels reptes ms importants del segle XXI. En la histria de la humanitat, mai no
sha tingut el poder destructiu que es t ara. Davant aquesta situaci, cal aprendre a descobrir
els altres; apreciar que som diferents per que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir
els altres, ens hem de conixer a nosaltres mateixos (quan spiga qui sc, sabr plantejar-me la
qesti de lempatia, entendr que laltre no pensi igual que jo i que les seves raons sn tan justes
com les meves). En aquest sentit, lInforme Delors proposa que safavoreixin els treballs en com,
que es presti atenci a lindividu com a sser particular i nic i que es destaqui la diversitat com
a element necessari i creador.
4. Aprendre a ser. Aquest punt fa referncia al desenvolupament total i mxim de cada persona, a leducaci integral de qu sha anat parlant des del final del segle XIX i el comenament del
XX: leducaci del pensament autnom. Es tracta que cada persona sigui conscient de la seva
prpia realitat com a sser amb capacitat de reflexi i actuaci. Cada sser s una individualitat
irrepetible. Cada sser s important. Cadasc ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del
valor dels altres ssers, i ha de conrear la capacitat de tenir un pensament propi i una voluntat
dactuaci lliure.
En el marc de la Uni Europea, els consells europeus dEstocolm, el 2001, i de Barcelona, el
2002, van adoptar els futurs objectius especfics dels sistemes deducaci i formaci europeus
i un programa de treball (Educaci i Formaci 2010), que shan de complir en el transcurs dels
anys que falten fins al 2010. Entre els objectius sinclouen el desenvolupament de capacitats per
a la societat del coneixement i altres de ms especfics encaminats a promoure laprenentatge
12
didiomes, desenvolupar lesperit dempresa i potenciar la dimensi europea en leducaci en

general.
En aquest context de reflexi educativa, la Comissi sobre laprenentatge permanent (2001) i la
posterior Resoluci del Consell (27 de juny de 2002) van determinar el carcter prioritari de les
noves competncies bsiques i van insistir que laprenentatge permanent ha de comenar en
ledat preescolar i seguir ms enll de la jubilaci.
La Llei Orgnica dEducaci (LOE), aprovada el 2006, tamb shi refereix en un dels seus annexos, on apunta que la incorporaci de competncies bsiques al currculum permet posar
laccent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci dels coneixements adquirits. Daqu ve el seu carcter bsic. Sn
aquelles competncies que un noi o una noia ha dhaver desenvolupat en acabar lensenyament
obligatori per aconseguir la seva realitzaci personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a
la vida adulta de manera satisfactria i ser capa de desenvolupar un aprenentatge permanent al
llarg de la vida.
En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bsiques que sorgeixen dels rgans institucionals de la Uni Europea, shan identificat les vuit competncies bsiques que esmentvem en la Presentaci:
Competncies transversals:
Les competncies comunicatives:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
2. Competncies artstica i cultural
Les competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Les competncies personals:
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Cal tenir present que les competncies bsiques no es poden considerar sempre de manera allada, perqu sovint sencavalquen i sentrellacen: determinats aspectes essencials en un mbit permeten assolir la competncia en daltres. La competncia en les capacitats bsiques de la llengua
(lectura i escriptura), el clcul i les TIC constitueix el fonament essencial per a laprenentatge, mentre que totes les activitats daprenentatge se sustenten en la capacitat daprendre a aprendre. Hi
ha una srie delements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit competncies
bsiques: el pensament crtic, la creativitat, la capacitat diniciativa, la resoluci de problemes,
lavaluaci del risc, la presa de decisions i la gesti constructiva dels sentiments.
13
En ntima relaci amb aquestes vuit competncies bsiques hi ha sis qestions que mereixen una
atenci especial. Sn les segents:
El foment de la lectura i ls de biblioteques.
El domini duna o dues llenges estrangeres.
La capacitat per a ls i el domini de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Leducaci en valors.
Latenci personalitzada dels alumnes en un entorn social cada vegada ms divers.
La crrega equilibrada de continguts al llarg del curs escolar.
Des de Castellnou Edicions proposem recursos didctics especfics per abordar cada una
daquestes sis grans qestions, que sn, alhora, part integrant de les competncies bsiques
formulades.
Desenvolupament de les competncies bsiques

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats,
de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de
coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci.
Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos densenyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents:
1. Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia
manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que lmbit
escolar i la prpia vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la
prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies
daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables s essencial per a aprendre a ser i
actuar de manera autnoma.
2. Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informacions i la construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit,
visual, corporal, digital...) en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, treballar
de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreix la construcci del
coneixement i el desenvolupament del pensament propi.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements
de qu es disposa per a interpretar la realitat, establir dilegs interactius sobre fets i situacions,
afavoreix la construcci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos, i el
comproms per a implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes
i verificar hiptesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements
clau en els processos de formaci de lalumnat.
14
4. Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i
ciutadanes actius en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena
social i comunitria, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes, el
desenvolupament de projectes en com, afavoreixen la cohesi social i la formaci de persones
compromeses i solidries.
15
5. LESTRUCTURA DIDCTICA DELS LLIBRES

El llibre sestructura en 11 unitats, seguides dun apartat dactivitats TIC i un annex gramatical. A
ms, va acompanyat dun CD de recursos, que cont ms informaci i una galeria dimatges.
ESTRUCTURA DUNA UNITAT

PRESENTACI
Ttol de la unitat
LITERATURA I CINEMA
Continguts
DIMENSI COMUNICATIVA
LECTURA
Cinema i literatura catalana
COMUNICACI
El cinema
FUNCIONAMENT
DE LA LLENGUA
Pgina dentrada
GRAMTICA
Complement preposicional
i complement circumstancial.
Substituci pronominal
LXIC
Homonmia
Shi especifiquen els continguts

de la unitat i els objectius que
lalumne ha dassolir.
REPS DORTOGRAFIA
s/ss/z/c/
DIMENSI ESTTICA
I LITERRIA
HISTRIA DE LA LITERATURA
El segle XX:
la poesia de postguerra.
ACTIVITATS DE REPS
I DAVALUACI
LECTURA
Objectius
Lectura
En aquesta unitat aprendrs a:

Llegir i comprendre un text
expositiu sobre cinema i literatura catalana.
Conixer el llenguatge i les tcniques cinematogrfiques.
Substituir els complements preposicionals i els circumstancials
per pronoms febles.
Reconixer i utilitzar mots homnims tenint en compte el context.
Escriure correctament les grafies de la essa sorda i de la essa
sonora (s/ss/z/c/).
Valorar la literatura catalana de
la postguerra.
Comentar poemes, especialment de Carles Riba i Salvador
Espriu.
DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA
Escena viii
Els mateixos, Laieta, Escultor i Periodista
Activitats
Activitats de comprensi lectora
i dexpressi escrita i oral
Fotografia
de lautor
Dades personals: Va nixer a

Barcelona lany 1861 i va morir
a Aranjuez el 1931.
Obres: Lalegria que passa
(1891), Cigales i formigues
(1901), Lauca del senyor Esteve (1907), etc.
Fitxa tcnica
Activitats orals
Santiago Rusiol
El text
Tema: els concursos de bellesa
Gnere literari: teatre (comdia)
Activitats en grup
VOCABULARI
Vocabulari
Activitats de refor
a cremadent A corre-cuita,
de pressa.
desfici Agitaci deguda a
una cosa que despacienta
fortament.
interview Mot angls que
signica entrevista.
Miss Barceloneta
Laieta (abraant-los): Mare, mare..., oncle, Emlia!

Munda: Has guanyat?
Laieta: S! He guanyat! He ben guanyat!
Ramonet (abraant-la): I que estic content!
Laieta: Jo tamb... Jo tamb; per no em rebreguis!
Periodista: Ha triomfat!... s a dir: Havem triomfat! Ens ha costat, per
ha sortit la nostra. De 14 vots, nha tingut 8... I que s difcil sser vuit
homes avinguts per triar una dona!
Gumersind: s a dir que tamb hi ha qui es ven el vot?
Escultor: Vosts diran... i a cremadent, per no dir a cremafaldilles! Nhi
ha que una dona els fa lullet, i sen van a caure de cap a lurna. Si les
mirades foradessin, a hores dara, la vostra filla semblaria una torradora!
Laieta: Per que ns de bonic, haver guanyat! Estic nerviosa..., no ho s...,
estic commoguda...
Ramonet: Conta-mho tot..., conta-mho tot!
Laieta: Ara no estic per tu. Ara estic per mi. Mhan fet Miss. Ai! Ja sc
Miss!
Enric: Vine, Emlia, que no tencomanis aquest desfici!
Emlia: No tinguis pas por!
Laieta: Estic, no s..., com si mhaguessin pegat amb un clavell o amb una
rosa.
Periodista: Conti-mho..., conti-mho. Farem una interview!
Laieta: Qu vol dir?
Periodista: Contesti el que li pregunti.
Laieta: Que s tafaner?
Periodista: S sc periodista.
Gumersind: Deixa fer, i tu vs contestant, i dem ho portaran els diaris.
Laieta: Doncs, miri, pregunti.
Periodista: Perfectament! Quan va nixer vost?
Laieta: No men recordo.
Periodista (apuntant): No sen recorda. Molt ben contestat. Vost, t aspiracions? T esperances? Desitja jorns danomenada? Vol sser artista? sser
pelliculera muda o parlant o digues-li sonora? Vol que la filmin?
Laieta: Per qui mha pres!...
Periodista (apuntant): Ha dit per qui mha pres? Vost ha tingut algun
amor?
Laieta: Potser s.
Ramonet: Noms que potser s?
Periodista: Digui, digui!... Sestimaria ms un jove que un vell? Voldria
tenir un pis posat amb luxe? Un vestit de matins? Un de migdia? Un de
tarda? Tres de teatre? Sis de cine? Els seus abrics de pells i de plomes, amb
els seus capells corresponents?
Laieta: Ai, fill meu, no matabali!
Periodista (apuntant): Vost satabala... Deixim apuntar que satabala.
I els esports? Li plauen els esports?
Laieta: Qu vol dir?
Periodista: Qu vol dir? Remar, equitaci, jugar al tennis, als escacs, al
polo, a la boxa.
Laieta: Noms s jugar a la bescambrilla.
Periodista (apuntant): s bescambrillera. Perfectament. Noms em falta
preguntar-li, per fer una informaci completa, serena i equitativa, com
li va venir la pensada de presentar-se al concurs.
Laieta: Per no haver de fer de planxadora.
Periodista: No li agrada planxar?
Laieta: Ni el planxar ni les planxes.
Periodista: Vost t ingeni, senyoreta Miss.
Laieta: Ai, ai; no em motegi, senyor tafaner. Una servidora s natural.
Li juro que sc natural.
Periodista (apuntant): Natural. Ja ho poso. Naturalment. I ara, grcies!
Dem llegiran la interview, i no se nhi preparen pocs, dobsequis!
La portaran a viatjar. En dirigible, en auto-giros, en autos que no seran
giros: la duran a Europa, Amrica i a totes les terres conegudes.
VOCABULARI
bescambrilla Joc de cartes
molt popular.
Santiago Rusiol, Miss Barceloneta (fragment adaptat)
64
Activitats dampliaci
65
Comunicaci
AC T I VITAT S
Comprensi lectora
11 Explica, amb un exemple, lopci que has

triat en lactivitat anterior.
Sobre quin mot catal elabora el lsof Ferrater Mora les seves argumentacions o disquisicions?
Recursos lingstics
Shi treballen les quatre habilitats:

escoltar, parlar, llegir i escriure.
2 En Les formes de la vida catalana, lautor diu

que hi ha una altra idea ms determinant que el
seny. Quina s?
3 Ferrater Mora argumenta que el signicat
de la paraula seny engloba o inclou les quatre
idees de ms avall. Fes un breu resum del que
diu sobre cada idea mitjanant paraules (per
exemple, previsi) o sintagmes breus (com ara
experincia del mn).
a prudncia
b enteniment
c discreci
d circumspecci
4 Quina de les quatre idees soposa a follia,
alteraci i alienaci?
5
Qu entenien els romans per ser prudent?
6 Qu vol dir tenir un domini sobre si mateix?
Expressi escrita i oral

7
Quins avantatges diries que t actuar
amb seny?
12 Busca un sinnim, entre els que et proposem a sota, per a aquests mots de la lectura
anterior:
sentncia, vague, ac, curull, afrontar,

assolir, emprar, follia, aplom, objectiu
a
b
c
d
e
imprecs
ple
demncia
utilitzar
mxima
f
g
h
i
j
aqu
aconseguir
encarar
seguretat
meta
DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI
sapincia, commiseraci, lucidesa,

mesura, cautela
8
Quins inconvenients creus que pot tenir
actuar sense seny?
14 Explica el signicat dels mots en negreta

daquestes frases del text:
9
Tens sovint pensaments negatius? Per
qu cal tenir sempre pensaments positius?
a Ser assenyat vol dir alhora ser discret

i circumspecte.
b sser prudent vol dir tamb posseir
un tremp dnim ser.
c Sentir envers elles aquella mateixa pietat.
d Circumspecci significa literalment
aix.
e Desig de colpejar infructuosament en el
buit.
Per relacionar-te amb els altres cal saber

buscar el consens. Quina daquestes opcions
s un bon model de consens?
10
a perds tu guanya ell/a

b guanyes tu guanya ell/a
c perds tu perd ell/a
La conversa formal:
colloqui, debat i entrevista
La conversa s un dileg entre dues o ms persones, que anomenem
interlocutors. s una forma de comunciaci oral caracteritzada sobretot
per lespontanetat, ja que generalment sestableix sense que hi hagi un
tema fixat prviament, ni tampoc un ordre predeterminat per a les diferents intervencions.
Bon dia, sc la mare den Jess Garrigosa. s vost, el tutor del

meu fill?
S, sc jo. Passi, lestava esperant. Segui, si us plau.
Moltes grcies.
Veur, li he demanat que vingus per parlar del baix rendiment
escolar del seu fill.
Ja he vist en el butllet de notes que nhavia susps quatre...
I la resta les aprova amb qualificacions molt baixes. Pel que fa al
comportament, tampoc no s gaire bo.
a Capacitat per comprendre clarament les

coses.
b Coneixena justa de les coses, saviesa.
c Sentiment de pena pel mal que pateix
un altre.
d Prudncia davant un perill probable.
e Manera moderada dobrar.
6
Imaginat que et presentes en una entrevista per aconseguir una feina.
Entre les que et proposem, trian una per a la qual creguis que tens aptituds.
El teu company de taula far dentrevistador. Prepareu un qestionari per
conixer la capacitat professional de laspirant i la seva personalitat. Si conv, laspirant pot preguntar per les condicions laborals. Assageu lentrevista
i representeu-la davant la classe.
Ara b, tamb hi ha converses planificades, que requereixen una preparaci, amb un tema, un gui i un ordre dintervencions preestablert. Sn
converses de tipus formal, com ara les entrevistes, els colloquis i els
debats.
Adolescent fent un examen.
Es busca periodista per a revista

local amb domini del catal, el
castell i langls i coneixements
avanats dinformtica.
Acadmia didiomes necessita amb urgncia un professor/a

dalemany i un altre/a de francs.
Horari de mat i migdia.
Busquem un informtic/a.
Imprescindible tenir amplis coneixements dofimtica, maquinari, programari, equips de xarxa, antivirus
Autoscola La Roda necessita

professor/a qualificat.
Es necessita jardiner per a manteniment dhotel.
Es necessiten cambrers per a

1/2 jornada, migdies o nits.
38
DEBATS A LA XARXA
Algunes televisions ofereixen la possibilitat
de veure programes per Internet emesos
anteriorment per antena.
Fes un clic sobre lenlla http://www.
tv3.cat i busca programes que tinguin

format de debat.
Activitats TIC
Es troben en els diferents
apartats de la unitat.
16
Per fer-ho, escriu la paraula debat en el
cercador de programes que hi ha a la

pgina inicial del web.
Seleccionan un i, desprs de veurel
amb molta atenci, omple una fitxa que

contingui els punts segents:
Ttol del programa, canal i franja horria
en qu semet.
70
DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI
5
Per parelles, simuleu una entrevista escolar, entre un pare o una
mare i el tutor del seu ll. Podeu continuar el dileg que teniu com a
exemple o fer-ne un de nou.
13 Aparella cadascun daquests mots amb la

denici corresponent:
Nom del moderador o moderadora i

dels participants.
Tesi que defensa cadasc.
Tothom respecta les opinions dels
altres participants?
Qui interromp ms? Alg sallarga
ms del compte?
El moderador s neutral i intenta fer
participar a tothom?
El moderador ha dintervenir per fer
respectar els torns de paraula o per
tranquillitzar els nims?
Qui ha dominat el debat? Per qu?
El colloqui o taula rodona

Un colloqui consisteix en un intercanvi dopinions entre diverses persones
sobre un tema determinat, sovint davant dun auditori. Generalment hi ha
un moderador que sencarrega de presentar el tema i de conduir el dileg
fent respectar els torns de paraula.
Tamb anomenem colloqui el dileg que sestableix a partir de les intervencions del pblic desprs duna conferncia, dun espectacle, duna
pellcula, etc.
R ECORDA
Lentrevista de feina pretn conixer tant la personalitat com la capacitat
professional dun aspirant a
un lloc de treball.
El debat
Un debat s un dileg entre dues o ms persones que exposen en pblic
opinions contrries sobre una qesti determinada. s una forma dintercanvi verbal en qu els interlocutors han de defensar amb arguments
les seves opinions i rebatre les del contrari. El moderador sha de mantenir
imparcial i vetllar perqu no es trenqui el clima de respecte entre els participants.
El debat s sempre enriquidor si es practica en un ambient de
respecte i cordialitat. No es tracta dimposar les idees prpies,
sin de defensar-les escoltant els arguments dels altres. La
confluncia de punts de vista diferents s una manera democrtica dabordar qestions importants, ja que permet arribar a
solucions de consens.
Lentrevista
Una entrevista s un dileg formal entre dues persones, cara
a cara. Un dels interlocutors, lentrevistador, fa preguntes a
laltre, lentrevistat, amb lobjectiu de conixer la seva manera
de ser o les opinions que t sobre un tema determinat. Els tipus
dentrevista ms usuals sn les periodstiques i les laborals, i en
lmbit escolar sovintegen les entrevistes entre pares i tutors.
A les entrevistes periodstiques sha de fer

servir un llenguatge formal.
67
DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

El
rossellons o catal septentrional, que es parla a la Catalunya del

Nord i que est molt influenciat pel francs.
El
catal central, que s el dialecte amb ms parlants del domini lingstic

i el que ha influt ms en la llengua literria. Es parla en rees de Girona,
Barcelona i part de Tarragona.
El
catal insular o balear, parlat a les Balears i les Pitises. Es divideix en

els subdialectes mallorqu, menorqu i eivissenc.
Fixant-nos en la manera de
parlar, podem deduir moltes
coses de les persones que
tenim al davant o de qui sentim
Lalguers,
parlat a la ciutat de lAlguer, a lilla de Sardenya. Utilitza molts

arcaismes i est molt influenciat pel sard i litali.
El bloc occidental inclou dos grans dialectes:
la veu.
Podries esmentar el nom
de periodistes o escriptors de
diversos llocs del domini lingstic catal i que per tant tinguin trets dialectals propis?
Podries dir algun daquests
trets dialectals?
El
catal nord-occidental, ests per tota la zona occidental de Catalunya

i la Franja de Ponent (a lArag). Consta de quatre subdialectes: el lleidat,
el pallars, el ribagor i el tortos.
El
valenci, parlat a les zones orientals de la Comunitat Valenciana.

Es divideix en tres subdialectes: el valenci septentrional, que es parla al
nord del pas, el valenci apitxat i el valenci meridional.
Per establir aquestes divisions ens basem en diferncies fontiques, lxiques i gramaticals entre els diversos parlars. Aix, per exemple:
Per
dialecte
sescriu
es pronuncia
cant
[knt]
valenci
cante
[knte]
central
nord-occidental
rossellons
canto
[kntu]
canto
[knto]
canti
[knti]
lhora dusar larticle, alguns parlants diuen el tren (central, valenci);

daltres, lo tren (nord-occidental), i uns altres, es tren (balear).
Pel
central
buscar
escombra
que fa al lxic, tamb trobem diferncies:
balear
nord-occidental
cercar
buscar
granera
valenci
buscar
granera
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA HISTRIA DE LA LITERATURA
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA HISTRIA DE LA LITERATURA
Josep Pla
Merc Rodoreda
Digues, en cada grup de paraules, de quin tipus s la variaci: histrica, dialectal, social o funcional.
Josep Pla va nixer a Palafrugell el 1897 i hi va morir la diada de Sant Jordi

del 1981. s considerat una de les figures ms importants de la literatura
catalana del segle XX, especialment pel que fa a la narrativa. La seva obra
completa ocupa ms de quaranta volums, publicats per leditorial Destino,
que estan encapalats per un dels millors llibres en prosa, El quadern gris,
en qu explica els seus inicis com a escriptor.
Merc Rodoreda (Barcelona, 1909 Girona, 1983) s, com hem dit abans,
la narradora ms important de la literatura catalana contempornia. Va
comenar la seva activitat literria collaborant en diaris i revistes. El 1938
public Aloma, novella en qu ja apareixen alguns dels trets que van caracteritzar la seva obra. Altres ttols daquesta poca no van ser gens apreciats
per la mateixa autora, que els considerava menors dins la seva producci.
Al final de la Guerra Civil es va exiliar a Frana i, desprs, a Sussa. El 1962
es va publicar La plaa del Diamant, la seva novella ms famosa, que ha
estat portada al cinema i, ms recentment, al teatre. La van seguir El carrer
de les Camlies (1966) i Jard vora el mar (1967). La meva Cristina i altres
contes (1967) va representar levoluci de la narrativa de lautora cap a un
mn fantstic i mtic que va culminar amb Mirall trencat (1974). Les novelles
posteriors, Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980), etc., van
significar el trencament definitiu amb el realisme.
granera
mirall
mirall
espill
espill
tarda
horabaixa
tarda
vesprada
a lleixar, tostemps, llong / deixar, sempre, llarg

b crelles, ro, llavar / patates, dolent, rentar
c fardar, tio, plasta / presumir, senyor, pesat
2 Relaciona cadascun dels mots de la columna de lesquerra amb
lequivalent propi del catal nord-occidental:
a
b
c
e
f
g
h
i
oreneta
be
aixeta
avi
butllofa
pet
el noi
estel
ocell
lo xiquet
padr
corder
canella
bes
aurineta
cometa
moix
Abans de la Guerra Civil, Josep Pla va exercir de periodista i va fer incursions en el camp de la poltica (es va exiliar en esclatar el conflicte a
causa de les seves posicions dretanes i contrries a la Repblica). Un cop
acabada, el 1939, es va recloure al mas Llofriu, propietat de la famlia, i
es va dedicar noms a lescriptura: va collaborar amb la revista Destino
i, sobretot, va ampliar la seva obra.
Josep Pla debut en revistes

comarcals com la Revista
de Gerona, Baix Empord
A partir de lofici de periodista i aplicant les tcniques prpies

daquest gnere, com ara la utilitzaci de lancdota, el dileg
amb el lector per atreuren latenci, el sentit de lhumor i un
gran dinamisme en lestil, Josep Pla va crear una prosa literria
moderna, que va suposar la superaci de les tendncies modernistes i noucentistes. Destacava en especial el seu magistral
domini de les descripcions i de ladjectivaci justa i precisa en
qualsevol estil. Conjuntament amb Joan Fuster va ser, sens
dubte, el ms gran assagista de la literatura catalana.
o el Cenacle de Manresa.
Lleida s la capital del Segri.

lequivalent propi del valenci:
a
b
c
d
e
f
g
h
aviat
petit
aigua
agafar
llauna
enfonsar
eina
arribar
dir jo canto trobem les formes segents:
balear
11
AC TIVITAT S
Els dialectes del catal oriental sn els segents:
RESPON
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
xicotet
ferramenta
prompte
afonar
llanda
agarrar
aplegar
uia

lequivalent propi del dialecte balear:
a
b
c
d
e
f
g
h
i
buscar
gos
alcalde
prssec
potser
got
ratlla
diners
gat
No oblidis que, per moltes variacions que hi hagi, la llengua continua essent
la mateixa, i la prova s que tots ens entenem.
batle
doblers
melicot
per ventura
tass
retxa
ca
moix
cercar
Lloren Villalonga
El mallorqu Lloren Villalonga (1897 1980) es presentava com el cronista

dun mn perdut: el de la Mallorca anterior al turisme. Psiquiatre de professi, es va iniciar en el periodisme i la literatura abans de la guerra, amb
un grau elevat de controvrsia, ja que les seves obres daquesta poca
ridiculitzaven els ambients catalanistes de la Mallorca que vivien els autors
de lEscola Mallorquina. Les novelles Mort de dama (1931) i Madame Dillon
(1937) i alguns relats curts mostren de manera despietada el contrast entre
una societat que mirava al passat i una altra, ms dinmica, formada per persones estrangeres i autctones, que vivien en un ambient de dolce vita, a la
mateixa illa, on el turisme es prefigurava com la base econmica del futur.
a Valncia.
El tema principal de la seva producci s el temps, principalment

en el sentit del pas del temps. La seva intenci era deixar constncia literria de les transformacions fsiques, sobretot en el paisatge
i tamb en els costums, en la manera de ser i en el pensament
del mn que li va tocar viure i les persones de la seva poca.
254
Desprs de la guerra, per, Lloren Villalonga reapareix amb un aire absolutament diferent. En lloc de la stira, en la seva obra ara predomina lelegia
i la nostlgia per un mn perdut: el de laristocrcia mallorquina, una part
de la qual presenta com uns personatges cultes, de mentalitat illustrada
i oberts a la modernitat, per sense excessos. La gran obra de Villalonga,
i una de les millors novelles de la postguerra catalana, va ser Bearn o La
sala de les nines, que va publicar en catal lany 1961. Es tracta duna obra
farcida de contnues referncies cultes, en qu el protagonista veu com el
seu mn sesfondra de manera inevitable davant la modernitat imparable.
Ha estat traduda a un bon nombre de llenges europees, i tamb al xins
i al vietnamita.
La seva obra completa constitueixen unes vastes memries

sobre la vida catalana i el pas en conjunt des duna visi realista
i preveient que, a partir de la Guerra Civil, aquest mn canviaria
a marxes forades. Influt per grans autors clssics, sobretot
els francesos Montaigne, Voltaire, Stendhal, Proust i Valry, Pla
tenia del mn la visi dun gran humanista del segle XX.
Binibeca s un poble de Menorca.
Moltes obres de Merc Rodoreda

tenen protagonistes femenines.
Lobra de Merc Rodoreda gira a lentorn duns eixos temtics que configuren el seu mn narratiu: la introspecci duns personatges femenins alienats, la frustraci de les relacions amoroses entre home i dona, la soledat,
la incomunicaci i el pas del temps destructor, que noms el record i la
mitificaci del passat poden arribar a equilibrar.
Tot i que va intentar escriure algunes novelles (El carrer estret,

Nocturn de primavera), Pla es va proposar sobretot captar la
realitat en els seus justos termes. Per aix va conrear diversos gneres realistes en prosa, com ara els llibres de viatges
i guies (Viatge a la Catalunya Vella, Sobre Pars i Frana, El nord,
Itlia i el Mediterrani), la biografia (Vida de Manolo, Homenots),
els articles periodstics de poltica (Cartes de lluny, Madrid:
ladveniment de la Repblica, Crniques parlamentries),
assaigs (Les hores, Els pagesos, Per passar lestona), etc.
Vilafranca s un poble de la
Comarca de lAlt Maestrat,
Lloren Villalonga fou el director

de la revista mallorquina Brisas.
S ABIES QUE...
A ms daquestes obres, Lloren Villalonga en va escriure moltes altres: novelles
com Flo la Vigne (1974),
Andrea Victrix (1974), Un
estiu a Mallorca (1975), i
llibres de contes com ara El
lledoner de la clastra (1958),
De fora Mallorca (1966),
El llum i altres narracions
(1968) i Narracions (1974).
Tamb va escriure algunes
obres de teatre.
160
255
161
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica, lxic, reps d'ortografia
Apartat que inclou temes de reps dortografia, gramtica i lxic i activitats sobre els continguts explicats.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA
El complement indirecte
davant del verb

persona
1a
2a
davant de consonant
em criden
davant de vocal
magafa
darrere del verb

darrere de consonant
o diftong
escolteu-me
darrere de vocal
El complement indirecte (CI) indica a qui va destinada lacci expressada

pel verb.
agafam
ens trobem
ens allen
estimeu-nos
mirans
Estructures
et busca
testimen
cridar-te
afaitat
El CI pot presentar les estructures segents:
us senten
us observem
es mira
safaita
apreciar-vos
entendre-us
Preposici
a + SN: He comprat un regal a la mare.
el torna
ladmira
renteu-lo
pintal
Preposici
per a + SN: He pintat un quadre per a lAlbert.
la veig
lescolto
la imaginem
guanyar-la
para-la
Un
pentinar-se
pronom feble: Li he comprat un regal.
Preposici
els defenso
els obro
les pren
aviseu-los
les entenc
en menja
ho volia
R ECORDA
La paraula lis s el nom
duna flor i mai no pot usarse com a plural del pronom
feble li. El plural de li (a
ell/a) s els (a ells/es).
veures
3a
Taules que resumeixen

els continguts
i que tamb es poden
trobar en el CD.
Caracterstiques
a + oraci substantiva: En donar a qui men demani.
dnals
desfer-les
compta-les
nobt
compreu-ne
obren
ho amagar
portar-ho
agafa-ho
davant del verb
persona
davant de consonant
davant de vocal
darrere del verb

darrere de consonant
o diftong
darrere de vocal
Informaci al marge
que complementa
els continguts
dels apartats.
El CD determinat
El CD determinat s un SN determinat per un article o un demostratiu.

En aquest cas, se substitueix pels pronoms de 3a persona el, la, els i les.
3a sing.
li porta
li agafa
doneu-li
porta-li
3a pl.
els porta
els agafa
digueu-los
portals
Quan el CI fa referncia a la primera o segona persones, fem servir els

mateixos pronoms que en el cas del CD.
Porta el paraigua! Portal.

Trobareu la soluci? La trobareu?
No hem agafat els passaports. No els hem agafat.
Shan acabat totes les lioneses. Se les han acabat.
Em regalaran un llibre. Than comprat un disc.

Ens donen el sopar. Us han demanat perms.
En canvi, quan fa referncia a la tercera persona, cal usar els pronoms li
(que substitueix a ell o a ella) i els (que substitueix a ells o a elles):
El CD indefinit
El CD indefinit s un SN que no porta determinant o que va encapalat

per un numeral, un quantitatiu o un indefinit. Se substitueix pel pronom de
tercera persona en.
Si menges patates rosses, tengreixars. Si en menges, tengreixars.
Tinc dues entrades per al circuit de Montmel i ten vull regalar una.
El CD neutre
El CD neutre s un CD que equival a un pronom neutre (aix / all) o una

oraci substantiva. Se substitueix pel pronom ho.
Porta aix al garatge! Porta-ho al garatge!
Es pensava que no hi aniria tanta gent. Sho pensava.
100
AC TIVITAT S
1 Identica els complements directes i els complements indirectes de
les oracions segents:
a Sentia el soroll dels cotxes per la finestra oberta.

b Li venien ganes danar dexcursi.
c El pistoler va engegar un tret al sostre.
d Posaven la msica tan alta que per fora els havia de fer mal
lorella.
e Si carregues la bateria de la cmera, dem podr fer fotos a la
Berta.
f Per Sant Jordi regalava llibres a tothom.
Per Sant Jordi es regalen

roses i llibres.
101
ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI

Lectura i activitats finals.
ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI LECTURA
ACTIVITATS DE REPS I AVALUACI LECTURA
Lectura
AC TIVITAT S
Tant en Cintet com en Quimet no paraven de parlar dels escamots i que

haurien de tornar a fer el soldat, i tot el que calgus. Jo els vaig dir que
b, molt b, fer descamot b, per que ells ja havien fet el soldat i li vaig
dir a en Cintet que em deixs en Quimet tranquil, que no me lesvers
amb els escamots perqu prou maldecaps tenem. En Cintet va estar vuit
dies sense mirar-me la cara. I un dia va venir a trobar-me, quin mal s,
fer descamot?
Comprensi lectora
Gramtica
1 Sitges s una bonica poblaci costanera de

la comarca del Garraf. El poeta shi adrea com
si ho fes a una noia.
5 Indica els complements directes i indirectes

que trobis en els versos segents dels poemes
que has llegit:
a Quines caracterstiques de Sitges shi

destaquen?
b Qu li demana el poeta a la poblaci, en
la tercera estrofa?
c Explica com s el poema: estrofes, versos (sllabes, elisions i sinalefes), ritme
(observa les sllabes tniques i tones).
d Digues quines metfores ha utilitzat el
poeta.
a Blanc dEspanya que enlluerna les espurnes de lestiu

b tes noies tenen ulls negres
c Dnam una flor ben lleu
d Dnam una margarida
e Un ocell fa un giravolt i treu branques
una mata
f Mato el monstre que no dic
g Em veig gepic
h Empaita la masovera
VOCABULARI
escamot
Petit conjunt de persones que
van plegades, especialment
de soldats, policies, etc.
esverar
Fer perdre la calma.
tornassol
Propietat dalguns elements
de produir reexos de colors
diferents segons com hi incideix la llum.
Jo li vaig contestar que lescamot el fessin els altres, els que no eren casats
com ara ell, que jo no tenia res a dir si ell feia descamot per que en
Quimet ja tenia prou feina a casa seva i que ja era massa gran. I va dir que
en Quimet encara faria salut perqu anirien a les Planes a fer lexercici...
I jo li vaig dir que no volia que en Quimet fos escamot.
Estava cansada; em matava treballant i tot reculava. En Quimet no veia
que necessitava una mica dajuda en comptes de passar-me la vida ajudant,
i ning no sadonava de mi i tothom em demanava ms com si jo no fos
una persona. I en Quimet vinga agafar coloms i vinga regalar-los! I els
diumenges se nanava amb en Cintet. Aix que ens havia dit que volia
posar un carret a la moto per sortir tots a fora. Ell, amb el nen al darrere,
i jo al carret amb la nena. Per, ja dic, els diumenges marxava amb en
Cintet i em penso que se nanaven a fer descamot tal com shavien ficat al
cap. De vegades, encara es queixava de la cama per aviat callava perqu
el nen sembolicava una cama amb un drap i voltava el menjador fent el
coix, amb la Rita al darrere amb els bracets enlaire. En Quimet senrabiava
i deia que jo pujava les criatures de gitano.
Una tarda, mentre els nens feien la migdiada, van trucar a la porta del
carrer. Dos trucs eren per nosaltres; un truc pels vens del primer pis. Vaig
sortir al repl a estirar la corda. Era en Mateu i des de baix va cridar que
pujava. Aix que el vaig veure em vaig adonar que hi havia alguna cosa que
no anava massa b. Es va asseure al menjador i vam comenar a parlar dels
coloms. A ell, va dir, els que li agradaven ms eren els que tenien una mica
de caputxa de ploma darrere del cap i tot el coll morat i verd de tornassol.
Deia que un colom sense tornassol no era un colom. Jo li vaig dir si shavia
fixat que molts que tenien les potes vermelles tenien les ungles negres.
I ell va dir que aix de les potes vermelles i de les ungles negres no tenia
cap grcia; que all que feia rumiar de deb era aix del tornassol. Qu
ho feia que segons don venia la claror les plomes canviessin i brillessin
verdes o morades?
No ho he dit a en Quimet, per he conegut un senyor, fa pocs dies, que
t coloms amb corbata...
Merc Rodoreda, La plaa del Diamant
167
2 Comenta els aspectes segents del poema

de J. V. Foix:
a Aspectes formals: mtrica, rima, ritme...

b Quines imatges es destaquen en cada
estrofa?
c Es diu que en aquest poema Foix es defineix com a poeta i explica quina s la font
de la seva poesia. Dacord amb aix, com
definiries qu era la inspiraci potica per
al poeta?
6 Fes la substituci pronominal dels complements dels versos b, c i f de lactivitat anterior.
Lxic
7 Troba dos mots polismics en el poema
Madrigal a Sitges.
8 Digues dos mots homnims del poema s
quan dormo que hi veig clar.
Histria de la literatura
9 Quin era el programa ideolgic del noucentisme?
10 Quin tipus dobres van escriure els escriptors segents:
Vista de la ciutat de Sitges.
a Eugeni dOrs,
b Pompeu Fabra,
c Josep Carner
d Guerau de Liost
Comunicaci
Per a qu serveixen els treballs i els informes?
3
Quines sn les parts dun treball escrit?
11 Quins trets deneixen la poesia avantguardista?

12 Quins sn els principals autors de la literatura catalana avantguardista?
168
Pots trobar ms informaci a www.castellnoudigital.com.
17
Programaci de matria
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments
de lEducaci Secundria Obligatria. Generalitat de Catalunya
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de
leducaci infantil, de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria. Illes Balears
MBIT DE LLENGES
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de crixer com a
persona, de comunicar-se, i aix pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del
segle XXI. Aix significa educar els nois i noies perqu desenvolupin aquelles competncies comunicatives
i lingstiques que els permetin, tant personalment com socialment, actuar i reeixir en el seu entorn i construir
els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condici humana, de la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, en lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el desenvolupament integral
i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci
lingstica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilinges i interculturals; en
aquest sentit, lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en
castell s la garantia que lescola proporciona a lalumnat el que li cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competncia plurilinge i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingstica
i el desig daprendre altres llenges; i daprendre de totes les llenges i cultures, duna manera
totalment integrada, lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovisuals i digitals necessries per ser competent en la nostra societat.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que
li permeti expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat
i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb
la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i escrit, i del no verbal, amb la possibilitat dusar els mitjans
audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
El desenvolupament daquesta competncia comunicativa plurilinge i intercultural no ha de ser un
afer exclusiu de lmbit de llengua. Ats que la llengua i la comunicaci sn la base per a la captaci, elaboraci i comunicaci del coneixement, totes les matries esdevenen tamb responsables
del desenvolupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir, totes les matries
shan de comprometre, des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicar el
mn, en la construcci de les competncies de comunicaci
EL TRACTAMENT DE LES LLENGES

La finalitat de lensenyament de les llenges s el seu progressiu domini, essencial en la vivncia de la
cultura i lobertura al mn i un dels factors que contribueixen ms plenament a la identitat individual,
social i personal. Per als centres educatius de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte
s la legislaci, lEstatut i la Llei de Poltica Lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal i, que s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge
en lensenyament. A ms, el catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s
la llengua oficial de lEstat. El reconeixement dhaver daprendre dues llenges, a ms, s un privilegi
que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.
20
Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a Europa, per mitj
del marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de
llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fita aprendre una o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural: la capacitat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci intercultural que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix
experincia de diverses cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat
en la vida escolar, acadmica, afectiva i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingstica prxima
i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. Aix mateix, aquest coneixement de
diverses llenges potenciar el domini del catal i la valoraci de la cultura prpia.
Aix vol dir que, en acabar letapa, els nois i noies: a) han de dominar el catal, llengua vehicular,
de cohesi i daprenentatge, b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues
llenges estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir
al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits
bsics i establir relacions entre llenges romniques, i finalment e) han de tenir una actitud oberta,
respectar les llenges i cultures presents en lentorn on viuen i interessar-shi, tamb ho han de
fer respecte daltres de ms llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment,
malgrat que no les aprenguin mai.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna
anlisi sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el seu projecte lingstic,
amb programes precisos de gesti de les llenges, com sha darticular la llengua vehicular de
lescola, el catal, duna manera coherent amb lensenyament de les altres llenges, tot establint
acords per relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s
una llengua que lescola ha de tractar amb especial atenci, no nicament pel seu estatus oficial
sin tamb, i sobretot, pel desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus
usos colloquials i informals. Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la poblaci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota
la societat i evitar, aix, la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora,
lescola ha de garantir que el seu alumnat domini plenament el castell, i oferir-ne lensenyament
daquelles formes ds menys conegudes. Pel que fa a les llenges estrangeres, a ms, cal considerar la seva desigual presncia social a fi de fer-ne un tractament diferenciat. Per a un ensenyament adequat de les llenges, s important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals
amb qu es construeixen les comunicacions.
El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta,
per al desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la
restricci del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions
interpersonals, afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la necessitat del desenvolupament de les competncies comunicatives i lingstiques de lalumnat per a
lassoliment dels objectius bsics de la prpia matria. Per tant, cal que se senti implicat en lelaboraci
i aplicaci del projecte lingstic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la formaci dels nois i noies.
21
COMPETNCIES PRPIES DE LMBIT DE LLENGES

La primera competncia que cal considerar, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu els
nois i noies puguin afrontar els reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural, que, en essncia, vol dir actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural.
Aix suposa que, en lensenyament de les llenges, a ms dels aprenentatges especfics, caldr
aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llenges, fins i tot desconegudes (conixer i valorarles, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de
veure el mn, etc.), en resum, estar oberts a laltre.
En relaci directa amb aquesta competncia ms global nhi ha una segona, la competncia comunicativa, que en totes les matries esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan
de fer en totes les llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les matries curriculars
i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica. Aquesta competncia es concreta en:
La competncia comunicativa oral, la qual facilita, a travs dels intercanvis amb els altres,
adults o no, poder elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del
propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, dinteracci, de recepci i
producci, i de mediaci, en gran grup o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com
els no verbals i la possibilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls reflexiu de la parla s leina ms efica per al pilotatge dels aprenentatges.
Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci,
fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn i a actuar amb expressivitat i
fludesa en una societat democrtica i participativa.
Aquesta prioritzaci de la llengua parlada s de gran importncia quan es tracta de lensenyament
duna llengua nova. En aquesta situaci, ls de diferents recursos didctics, amb formats i suports variats i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars),
ha de ser una de les claus per a un aprenentatge efica. Tamb t una especial rellevncia en
laprenentatge de les llenges estrangeres, ja que el model lingstic aportat per lescola s la
font bsica de coneixement i aprenentatge daquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a laula
sn al mateix temps vehicle i objecte daprenentatge, per la qual cosa el currculum ha datendre
tant el coneixement dels elements lingstics i comunicatius com la capacitat demprar-los en
laprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a
ms, el treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competncia escrita.
La competncia comunicativa escrita, la qual sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i relacionar amb les
interaccions orals que han dafavorir un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i diversos en funci del tipus de text i el contingut
que shi vehicula; sn processos que saprenen en la lectura i lescriptura de textos en qualsevol
matria o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita
una eina dentendres a si mateix i les altres persones, els fenmens del mn i la cincia i, tamb,
que s una font de plaer personal. Com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor t
22
molta importncia la potenciaci de la biblioteca (o mediateca) i altres recursos escolars, com la

rdio o plataformes dInternet. A ms cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper,
digital) i formats (text, grfics i imatge).
La competncia comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions,
receptives, productives i crtiques, de comunicaci i creaci, i relacionar amb les interaccions orals
que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de recepci i creaci sn complexos i diversos en funci del tipus i format triats i el contingut que shi vehicula; sn
processos que saprenen mentre sutilitzen en qualsevol matria o activitat escolar. Cal potenciarlos, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms
diversificades i amb formats i suports ms variats.
Finalment, la competncia literria fa que els nois i noies puguin comprendre millor el mn que els
envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb
les construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament
de lhbit lector i escriptor, i fa que els descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i, tamb, altres
formes esttiques de la cultura que ens envolta (canons, refranys, dites...). Amb tot aix, els nois
i noies interioritzaran els senyals de la cultura que marcaran els criteris per ser ms rigorosos en
les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es
desenvolupa el sentit crtic.
APORTACIONS DE LMBIT DE LLENGES A LES COMPETNCIES BSIQUES

El paper de la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge i el fet que la base del seus
ensenyaments se situ en ls social de la llengua fan que els aprenentatges lingstics i comunicatius que es produeixen en qualsevol matria, si hi ha una bona coordinaci docent, es puguin
aplicar a laprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competncia plurilinge i intercultural
de lalumnat. Les activitats de les matries lingstiques tenen, evidentment, una importncia remarcable en el desenvolupament de la competncia comunicativa, cal per recordar que en ser
una competncia transversal a totes les matries, lassoliment dels objectius bsics dependr del
tractament que sen faci de totes.
Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les
competncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les
claus en la competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i
la comunicaci per a lelaboraci del coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges cosa facilitada amb ls de les TIC aporten una nova dimensi als
processos de tractament de la informaci, i la diversitat de punts de vista i de maneres de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la
verbalitzaci i les interaccions resulten clau en el desenvolupament de la competncia daprendre
a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia.
La llengua, precisament pel paper que t en el desenvolupament de les competncies metodolgiques, ajuda a la comprensi dels processos de les competncies centrades en el fet de conviure
23
i dhabitar el mn. Duna manera molt especial, la competncia plurilinge i intercultural afavoreix
el desenvolupament de la competncia social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per
a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que
res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a establir contacte amb distintes realitats i a assumir
la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres.
A ms de reconixer les llenges com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensi
i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia artstica i cultural.
ESTRUCTURACI DELS CONTINGUTS

La presentaci unitria del currculum es fa per afavorir el desenvolupament de la competncia
plurilinge i intercultural. Aix es facilita la necessria coordinaci de les propostes de totes les
llenges ensenyades a laula, i la prioritzaci de les propostes derivades del diferent estatut que t
cada llengua i del domini de partida que en tenen les noies i els nois.
Aquest darrer aspecte ha estat clau en la presentaci dels continguts de les llenges estrangeres:
tant en la primera llengua estrangera com, sobretot, en la segona, es poden produir situacions molt
variades. El fet que pugui ser cursada una segona llengua des del darrer cicle de Primria i que nhi
pugui haver daltres que no es cursin fins a tercer de Secundria amplia enormement les possibilitats. Caldr una coordinaci molt afinada perqu el tractament diferenciat necessari afavoreixi
els aprenentatges de tot lalumnat. La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges caldr completar-la pel que fa als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents matries
curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic i comunicatiu del centre, en el qual ha de participar
tot el professorat, t un paper fonamental en la definici del currculum, tant de les matries lingstiques com de les no lingstiques.
Els continguts de les matries lingstiques sorganitzen al voltant de les grans competncies esmentades abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix, el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou la participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals, la comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals, lexpressi de missatges orals,
escrits i audiovisuals, i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge; la
dimensi literria, i la dimensi plurilinge i intercultural.
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lmbit, com ho s de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts corresponents no sn els especfics de lmbit
lingstic, sin que caldr atendrels en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, apareixen
els continguts referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, amb la qual cosa es vol
significar que cal introduir-los i exercitar-los amb la funci exclusiva de millorar la comunicaci, i
defugir el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.
La dimensi esttica literria planteja els continguts especfics de la matria, de manera que el tractament dels de la dimensi comunicativa sha de focalitzar per a lassoliment dels objectius daquesta
dimensi. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia
de la nostra cultura escrita, la nacional i la universal, que han de configurar la base cultural de lalumnat
24
(no es pot oblidar que som al final de lensenyament obligatori). Essent el nucli els processos de recepci, la presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per a leducaci literria.
Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos
socials en contextos multilinges. s cert que aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les
accions docents, per en aquest mbit cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat
daquests continguts, plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada curs
i precedint els criteris davaluaci. s funci de lequip docent que, en el projecte lingstic del
centre, ms que respecte a cap altre contingut, sarticulin els ensenyaments daquest mbit en els
de les diferents llenges, matries curriculars i activitats escolars.
CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM

Cada cop s ms gran lacord sobre el fet que les llenges totes les llenges i en totes les seves
dimensions saprenen en ls social i que les necessitats pragmtiques de comunicaci sn les
que orienten i afavoreixen lestabliment del codi. Per contra, sha demostrat a bastament que no
en garanteix laprenentatge ni ensenyar de manera directa i explcita les formes i normes, ni fer-ho
component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni allar cada llengua
que saprn.
Per tant, per ensenyar adequadament les llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions daprenentatge globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives proporcioni la soluci dels problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural
de la nostra societat, s necessari un ensenyament integrat de les llenges, que coordini els continguts que saprenen i les metodologies en les diferents situacions de laula, a fi que els alumnes
avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge i intercultural.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi
lingstica es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix cal tenir
en compte la seva llengua, en especial la dels alumnes immigrats, cosa que, a ms, afavorir que
el catal esdevingui la llengua comuna i una eina de cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana caldr atendre-la tenint present la diversitat que planteja lalumnat
i el fet que, per ser una nova llengua, el procs s llarg. Per afavorir-lo, les propostes derivades de
lensenyament comunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els continguts curriculars
sn duna importncia clau. Cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars
de manera ms transversal i menys parcellada, que considerin lheterogenetat real de les aules.
Per atendre la diversitat de laula s fonamental la negociaci permanent del que es fa i es diu a laula;
el dileg entre els companys i companyes, i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les
activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una
organitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci prou variats per fer possible
la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, s a dir, lescola per a tothom,
a fi que cada alumne arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora,
aprengui a treballar cooperativament.
25
Es tracta densenyar les llenges i la comunicaci amb un enfocament comunicatiu, que se

centra en la construcci social dels significats. Aix vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del currculum, el centre educatiu sha dorganitzar com un espai comunicatiu amb
institucions escolars (com la biblioteca o mediateca, la revista de lescola o la rdio escolar) que
facilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn. Pel que fa als recursos de
les TIC integrats en lmbit de llenges, sutilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informaci
en diferents formats, per llegir i escriure de forma individual i collectiva, per comunicar-se i publicar
la informaci per a una audincia determinada, facilitant la quantitat i qualitat dels documents produts i fent que el procs de lectura i escriptura esdevingui ms collaboratiu, interactiu i social. Les
tcniques del processador de text serviran per organitzar el text, per gestionar-lo, per modificar-lo,
corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el procs de revisi. Equivocar-se forma
part del procs daprenentatge. Les presentacions multimdia donen suport a lexpressi oral.
Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures no lineals (hipertext), interactives i en format
multimdia, amb signes ideogrfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci
de textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per
al seu aprenentatge. En la cerca dinformaci es treballa amb mitjans tecnolgics per tal darribar
a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informaci, i se situa el procs
densenyament aprenentatge dins dun context real i dinmic, sintrodueixen elements motivadors
i es diversifiquen les possibilitats didctiques en la manera de treballar els continguts.
Un darrer principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure,
s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir
lobertura i la sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b
aportant experincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat
de pensament, i perqu tothom respecti i sinteressi pels altres. En segon lloc, perqu cal que
lalumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es converteixin en vehicles de transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme A lescola cal fer una aposta
seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels
resultats de lalumnat i concebre-la, fonamentalment, com una activitat comunicativa que regula (i
autoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament
de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta visi,
lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge
de llenges. Cal preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb
lalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic,
tot precisant les pautes i els criteris que han de regular el procs, per valorar els esculls que es
presenten, i per introduir-hi millores, a ms de la necessria valoraci del resultat final. Ls dels
diferents tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i
dinstruments (pautes davaluaci, qestionaris, dossiers) asseguraran leficcia educativa.
Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de
tot el procs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la reflexi sobre la llengua tot revisant
i reformulant les seves produccions i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions.
26
Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva, el professorat, com a mediador i assessor, o un

grup dalumnes mitjanant el treball cooperatiu poden donar a cada noia i noi el protagonisme i la
responsabilitat del seu aprenentatge tot ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo.
Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir que esdevinguin persones
plurilinges, cal modificar lavaluaci que podia tenir sentit en un marc monolinge; cal partir de la
idea que hi ha diferents graus de domini duna llengua, i que sn necessries altres capacitats, com
el canvi de llenges, desconegudes en un monolinge. En aquesta avaluaci s molt important que
lalumnat sigui conscient de la seva situaci plurilinge i del fet que aquesta pot canviar. Finalment,
tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passos finals del procs de lensenyament
obligatori i la certificaci, s una tasca collaborativa i una responsabilitat de tot lequip docent. s
aquest equip qui ha dabordar la gesti daquests procediments, decisions i implementacions, i
decidir les mesures que caldr organitzar per facilitar la millora de laprenentatge del seu alumnat.
OBJECTIUS GENERALS DETAPA

Les matries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llenges estrangeres
de lEducaci Secundria Obligatria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats
segents:
1. Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun
mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a lenteniment i mediaci
entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses, tot evitant qualsevol tipus de
discriminaci i estereotips lingstics.
2. Aconseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en totes les llenges de
lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i lelaboraci dinformaci,
i en la transformaci dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals,
apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Aconseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o
escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi,
i per a la seva participaci en les creacions culturals.
4. Aconseguir la competncia en llengua castellana de manera que, al final de leducaci obligatria, utilitzi normalment i correctament les dues llenges oficials.
5. Aconseguir la competncia en llenges estrangeres com a eina daprenentatge de continguts
diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones
i cultures.
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de
la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit
informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment de manera coherent i adequada als contextos acadmic, social i cultural, tot adoptant una actitud respectuosa
i de cooperaci.
27
8. Escoltar i comprendre informaci general i especfica, i expressar-se i interactuar en llengua

estrangera en situacions habituals de comunicaci adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell dautonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social
i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement
dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.
10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions
dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant
el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i
collectiva.
11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes ds
lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi
i correcci, i transferir aquests coneixements a les altres llenges que saprenen a partir de la
reflexi sobre els propis processos daprenentatge.
12. Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i del mn actual, i valorar les varietats
de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural.
13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge
i ds de les llenges i participar activament en el control i lavaluaci del propi aprenentatge i
del dels altres.
CONTINGUTS DEL QUART CURS

Dimensi comunicativa
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals
Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcci
de la relaci social a linterior de laula i del centre.
Participaci en activitats de relaci social i comunicaci amb altres comunitats escolars, amb
lentorn immediat al centre i amb la societat en general (cartes al director, notcies en la premsa,
rdio local o el web del centre).
Participaci en interaccions amb ls de les TIC: correus electrnics, xats, SMS, blocs, frums,
videoconferncies
s destratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en
contextos multilinges dinteracci.
Detecci de les dificultats de comunicaci i s destratgies comunicatives de resoluci dels
conflictes mitjanant recursos verbals i no verbals.
Participaci activa i crtica en converses i situacions comunicatives orals prpies de lmbit acadmic, especialment en aquelles necessries per a la gesti (planificaci, seguiment, avaluaci i informe final) de les tasques prpies de les diferents matries curriculars, per a la cerca
i lexposici dinformaci, i per als intercanvis dopini i lexposici de les conclusions i dels
aprenentatges.
28
Participaci activa en les interaccions escrites i audiovisuals (sobretot en ls de les TIC) que sn
necessries per a la cerca i comunicaci dinformaci en les tasques acadmiques.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements i de les idees, i
per a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis de tot procs daprenentatge,
en activitats tant individuals com del treball cooperatiu.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels sentiments propis i aliens, i
per a la regulaci de la conducta.
Coneixement de les diferncies entre usos orals informals i formals de la llengua i conscincia de
les situacions comunicatives en qu resulten adequats.
Prctica de procediments bsics dassertivitat i de manteniment de les prpies conviccions en
la interacci amb altres parlants.
Participaci en debats de temes acadmics o escolars ben pautats i reglamentats.
s de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, el manteniment i la finalitzaci
de les interaccions i desenvolupament de les de soluci de les dificultats de comunicaci amb ls
delements verbals i no verbals que faciliten la realitzaci de les interaccions necessries per aprendre.
Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les situacions de treball
cooperatiu.
Assumpci de les responsabilitats i coavaluaci dels processos i dels resultats en les situacions
de treball cooperatiu.
Comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals

Comprensi i interpretaci de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana, de les
relacions socials i dels mitjans de comunicaci prxims als interessos de lalumnat: argumentaci ideolgica, exposici didees i informes, i administratius (carta a lAdministraci, instncia,
currculums, sollicitud de feina, carta de presentaci, formularis).
Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalumnat, amb atenci a les caracterstiques especfiques de tots els tipus de textos especfics de les diferents
matries curriculars, i a lobtenci i la comunicaci dinformaci dels diferents mitjans i suports
utilitzats per a la construcci del saber propi de cada disciplina.
Anlisi de seqncies audiovisuals procedents dels mitjans de comunicaci, com a base per a
lexercitaci de situacions de conversa, expressi dopini i dargumentaci.
Identificaci del posicionament de les tesis dels interlocutors i la defensa de les idees expressades en els textos, que expliquen el perqu de les coses o el raonament i les argumentacions.
Cerca dinformaci i hbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratgies prvies a la cerca i recorrent a fonts diverses: 1) escrites: bibliografia especialitzada; 2) TIC: bases de dades i catlegs digitals, i 3) fonts audiovisuals i electrniques dinformaci
i comunicaci: documentals, reportatges, webs i altres amb continguts de les diferents matries
curriculars.
Representaci mitjanant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelaci de les idees
i els seus matisos. Sntesi dels arguments i resultats duna conversa, colloqui, entrevista o debat.
29
s de tcniques danlisi del contingut de textos orals, escrits i audiovisuals: quadres sinptics,
diagrames i mapes conceptuals. Utilitzaci deines informtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals.
Valoraci crtica en lacceptaci del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqncies de les idees
exposades.
Expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals

Producci de textos orals, escrits i audiovisuals a partir dintencions i contextos comunicatius
diversos: argumentaci ideolgica, exposici de treballs i informes, i administratius (carta a
lAdministraci, instncia, currculums, sollicitud de feina, carta de presentaci, emplenament
de formularis) respectant les normes adequades a cada situaci, text i suport.
Presentacions orals, escrites i audiovisuals ben estructurades, tenint en compte els diversos llenguatges, sobre temes relacionats amb les diferents matries curriculars, amb atenci especial
als elements icnics necessaris per a una correcta comunicaci.
Elaboraci de textos orals, escrits o audiovisuals ben estructurats, a partir de les idees obtingudes en textos escrits o audiovisuals elaborats en diferents llenges i suports.
Elaboraci de textos escrits que tinguin com a funci la millor presentaci oral dels aspectes
treballats en les diferents matries curriculars o en altres situacions comunicatives formals.
Presentaci ordenada i clara dinformacions elaborades en les activitats acadmiques amb ls
dels mitjans i tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb atenci especial al llenguatge
audiovisual que cal utilitzar per a una comunicaci efica.
Procediment de planificaci per aconseguir coherncia en les relacions internes i externes dels
continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: documentaci, pluja didees, i la seva selecci i
ordenaci.
Utilitzaci autnoma de la biblioteca (o mediateca) del centre, aix com de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la realitzaci dels treballs
escrits propis de cada matria curricular.
Creaci i utilitzaci desquemes i mapes conceptuals com a suport en les exposicions orals, per
tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.
Textualitzaci i revisi per aconseguir la coherncia dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals.
Aplicaci dels elements caracterstics del registre lingstic corresponent als diferents mbits
ds dels textos produts i selecci del lxic i la sintaxi adequats en cada situaci comunicativa.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les idees en els textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, procediments per a la progressi del discurs
i ladequaci dels registres lingstics a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadmiques.
s de la puntuaci del text escrit pel que fa a lorganitzaci oracional i a la forma del text (els
pargrafs i la distribuci i lordenaci de les idees expressades).
Elaboraci i organitzaci del missatge audiovisual: combinaci del text i les paraules amb els
altres recursos visuals, icnics i sonors.
30
s dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogrfiques i daltres fonts dinformaci;
lndex i la paginaci; les referncies intertextuals i intratextuals, les notes a peu de pgina;
lorganitzaci dels ttols, els captols i els apartats, i la presentaci escrita dels resultats: polidesa,
correcci, marges, portada.
s de tcniques digitals de tractament textual: processadors de textos per a lorganitzaci dels
apartats i continguts: esquemes numric, sinptic i claus; programes de tractament de la imatge per a la utilitzaci efica dels grfics especfics de cada disciplina i matria curricular, i les
illustracions.
Inters per la bona presentaci dels textos orals, respectant les normes gramaticals, ortogrfiques, tipogrfiques i dels elements icnics utilitzats, i en ls dels elements icnics que complementin i donin suport a la informaci verbal per mitj dels recursos digitals.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com
digital, respectant les normes gramaticals, ortogrfiques, tipogrfiques i dels elements icnics
utilitzats.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Identificaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci oral i escrita.
Reconeixement progressiu dels smbols fontics amb la pronunciaci de fonemes despecial dificultat.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, dentonaci i daccentuaci de paraules
i enunciats.
Identificaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos concrets i
quotidians en lmbit educatiu i personal i a continguts daltres matries del currculum.
Identificaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos argumentatius, expositius, administratius, i de la conversa formal.
Coneixement de les modalitats oracionals i la relaci amb el context. Lestil directe i indirecte.
Identificaci dalguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenci als
connectors tils per introduir un tema, relacionar idees, posar mfasi, donar detalls, introduir conclusions, i indicar causa, finalitat, condici, objecci i posicionament davant diverses opcions.
Identificaci dels camps lexicosemntics que apareixen en els missatges, i augment del coneixement i domini del lxic nou, especialment de lmbit administratiu.
Aplicaci de procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil (s danfores i
eliminaci de repeticions) i la precisi lxica (eliminaci de mots genrics). Aplicaci de frmules
genunes, tant de lxic com modismes o proverbis, amb especial atenci a les peculiaritats de
cada llengua.
Reconeixement de lestructura dels diferents tipus de text i la seva relaci amb els pargrafs. La
puntuaci com a mecanisme organitzador dels textos escrits.
s de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposici, adjectius i oracions de relatiu explicatives, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades.
Aplicaci de procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil (s danfores i
eliminaci de repeticions) i mitjanant la precisi lxica (eliminaci de mots genrics).
31
Coneixement i sistematitzaci daquells aspectes ortogrfics i sintctics en qu no coincideixen

ls de la llengua parlada i la normativa de lescrita.
Us destratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos mitjanant ls i la
consulta de diccionaris, eines informtiques de revisi del text, compendis gramaticals i reculls
de normes ortogrfiques.
Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud positiva de superaci.
Participaci en lavaluaci i s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci, de les produccions
orals, escrites i audiovisuals.
Conscienciaci de les aptituds i dificultats del progrs en laprenentatge lingstic i comunicatiu.
Inters per desenvolupar un pensament crtic, obert i flexible en els processos comunicatius i en
el context de laula i fora.
Organitzaci i valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge de manera autnoma
i per a la millora personal, i del treball en equip per a la construcci collectiva dels coneixements.
Continguts comuns amb altres matries

Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts
daltres matries curriculars.
Dimensi esttica i literria

La finalitat daquest apartat de la dimensi esttica i literria s que lalumnat conegui els autors
i les obres ms rellevants de la literatura catalana al llarg de la histria: de ledat mitjana fins a
lactualitat, a partir de la lectura comentada de fragments dels tres gneres literaris: poesia, narrativa i teatre. Caldr que el professorat acompanyi lalumnat en la reflexi sobre la situaci de lobra
en el seu context, tot aprofitant els coneixement previs de lalumnat adquirits en cursos anteriors
de llengua catalana i literatura i en altres matries. Tamb caldr fer reflexionar lalumnat sobre els
elements que fan que una obra sigui considerada clssica i sobre lactualitat dels temes de les
obres que han mantingut la seva vigncia a travs del temps.
Dimensi plurilinge i intercultural

En el desenvolupament de les unitats cal tenir present la dimensi plurilinge i intercultural, per
predisposar lalumnat a actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. A partir
dels continguts de les unitats es poden aprendre actituds i habilitats per conixer altres llenges
i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, estar obert a altres
maneres dinterpretar el mn.
En totes les unitats convindr fomentar ls dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les
diferncies, ls de formes de cortesia en els intercanvis socials i lactitud crtica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de superar els prejudicis.
32
CRITERIS DAVALUACI DEL QUART CURS

Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a
laprenentatge i per a les relacions socials, dins i fora de laula i amb ls de les TIC, identificant
els problemes de comunicaci i sabent resoldrels convenientment.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a lexpressi
didees i raonaments, expositius per a la presentaci de treballs i informes, conversacionals per
a lobtenci dinformaci i administratius per a la relaci formal amb lAdministraci i amb el mn
laboral.
Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicaci, relacionades amb diversos tipus de textos.
Dur a terme exposicions orals sobre fets dactualitat que siguin dinters de lalumnat o continguts curriculars, amb lajut de mitjans audiovisuals i de les TIC.
Cercar informaci per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratgies.
Produir textos de diferents tipus: argumentaci ideolgica, treballs i informes administratius,
usant procediments de planificaci i elements lingstics per a la cohesi interna de les idees del
text. Aplicar les estratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos.
Conixer les caracterstiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats, posant
especial atenci en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats oracionals i la
relaci amb el context.
Aplicar procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil (s danfores i eliminaci de repeticions), la precisi lxica i laplicaci de frmules genunes, tant de lxic com
modismes o proverbis.
Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena i respectar
les opinions daltri.
Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura duna obra completa adequada a ledat;
avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, la utilitzaci del llenguatge i el punt de vista
de lautor; situar el sentit de lobra en relaci amb el context histric i cultural i amb la prpia
experincia.
Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments,
tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les caracterstiques del gnere, el valor simblic del llenguatge potic i la funcionalitat dels recursos retrics del text.
Mostrar coneixement dautors/es i obres ms significatius de la literatura catalana i castellana de
ledat mitjana al segle XX.
Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula.
Reconixer i valorar la diversitat lingstica dEuropa i del mn, analitzant la realitat de la vida (i la
mort) de les llenges.
Participar activament i reflexivament en lavaluaci (autoregulaci, coavaluaci...) del propi aprenentatge i el dels altres, amb una actitud activa i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge
i s de les llenges.
33
Programacions daula
DIMENSI PLURILINGE
I INTERCULTURAL
UNITAT
LECTURA
1. Comentem
textos literaris
COMUNICACI
La veu de la terra
Comentari dun text literari
El llenguatge potic: un llenguatge universal.
Les formes de la vida catalana
Largumentaci ideolgica
Les formes dopini: un mitj per acceptar la diversitat.
Miss Barceloneta
La conversa formal:
colloqui, debat i entrevista
Les entrevistes: una manera de conixer directament

persones daltres cultures.
Lofici que ms magrada

A Mallorca, durant la guerra civil
Els treballs escrits

i lexposici oral
El llenguatge verbal i no verbal: una eina potenciadora

de la comunicaci.
Cinema i literatura catalana
El cinema
Els mitjans de comunicaci: una eina indispensable

per saber qu passa arreu del mn.
Larbre ms gran del mn
La carta i el correu
electrnic
El correu electrnic: un mitj de comunicaci

indispensable per voltar pel mn.
Maca s la joventut
La sollicitud i el currculum
El teatre social i de protesta.
El cervell perdut
Els impresos, les notes,

Els impresos oficials: una eina per reflectir la societat.
les convocatries, les actes
de reuni i els avisos
2. Argumentem
idees
35
3. Entre conversa
i conversa
63
4. Exposem
un treball escrit
91
5. Literatura i cinema
117
6. De la carta
al correu electrnic
143
7. Fem el currculum
169
8. Convoquem
una reuni
197
9. Quines llenges
parlem?
Sextina de la pau
La poesia
Jo em donaria a qui em volgus
La diversitat lingstica a Europa i al mn
Cara a cara
La narraci literria
Les varietats lingstiques (I)
Morir
La comunicaci verbal
i no verbal
Les varietats lingstiques (II)
223
10. Les varietats

dialectals
249
11. Com parlem
277
TIC
Quadern de bitcola gramatical

Presentaci visual de poemes
303
34
La comunicaci formal per mitj

de la xarxa
El bloc personal
GRAMTICA
LXIC
REPS DORTOGRAFIA
DIMENSI
ESTTICA
I LITERRIA
ACTIVITATS
DE REPS
I DAVALUACI
Llengua parlada i normativa

escrita. Aspectes sintctics
Adequaci i precisi lxica
Accentuaci
Literatura catalana de ledat

mitjana: usias March i Tirant
lo Blanc
Tirant lo Blanc,
Joanot Martorell
Funcions sintctiques.
El sintagma nominal
Sinonmia
La diresi
La literatura catalana
als segles XVI, XVII i XVIII.
El segle XIX: la Renaixena
Don Jaume a Sant Jeroni,

Jacint Verdaguer
Funcions sintctiques.
El sintagma verbal
Antonmia
La vocal neutra a/e
El segle XX. El modernisme:

Joan Maragall, Vctor Catal
i Santiago Rusiol
Pinya de rosa,
Joaquim Ruyra
El complement directe
i lindirecte. Substituci
pronominal
Polismia
La vocal tona o/u
El segle XX: el noucentisme

i lavantguardisme
Madrigal a Sitges,
Josep Carner
s quan dormo que hi veig
clar, J. V. Foix
Complement preposicional
i complement circumstancial.
Homonmia
s/ss/z/c/
El segle XX: la poesia

de postguerra
Assaig de plagi a la taverna,

Pere Quart
Assaig de cntic en el temple,
Salvador Espriu
El complement atributiu
i el predicatiu. Substituci
pronominal
Oficis i professions
g/j, x/ix, tx/ig
El segle XX: narrativa

de postguerra
La plaa del Diamant,

Merc Rodoreda
Les combinacions
pronominals
Lempresa i el comer
b/v; p/b, t/d, c/g
El segle XX: el teatre

de postguerra
La Rambla de les floristes,

Josep M. de Sagarra
Loraci composta.
Coordinaci, subordinaci
i juxtaposici
Ladministraci
La h. La r final
El segle XX: la narrativa

dels anys seixanta i setanta
Tot saprofita,
Pere Calders
Loraci subordinada
substantiva
Els esports
m/n/mp; ll
El segle XX: la poesia

contempornia
Petita faula de mi mateix,

Miquel Mart i Pol
Loraci subordinada
adjectiva
Els vehicles
Lapstrof, la contracci
i el guionet
El final del segle XX

i els primers anys del XXI:
la narrativa contempornia
Uf, va dir ell,

Quim Monz
Loraci subordinada
adverbial
Les locucions, les frases

fetes i els refranys
Les abreviatures, les sigles,

els smbols i els acrnims
El final del segle XX

i els primers anys del XXI:
el teatre contemporani
El manuscrit dAl Bei,

Josep M. Benet i Jornet
35
Unitat 1 Comentem textos literaris

OBJECTIUS
Llegir i comprendre una narraci.
Comentar textos literaris dacord amb unes pautes.
Expressar-te oralment i per escrit tenint en compte la normativa.
Produir textos amb coherncia, cohesi i adequaci al context comunicatiu.
Relacionar el context social de ledat mitjana amb la literatura de lpoca, i conixer-ne els
principals autors de poesia i narrativa.
Comentar poemes trobadorescos i dAusis March.
Comentar fragments del Tirant lo Blanc.
CONTINGUTS
Lectura expressiva dun text narratiu: La veu de la terra
Comentari de text literari: poesia, narrativa, teatre
Llengua parlada i normativa escrita. Aspectes sintctics
Adequaci i precisi lxica
Accentuaci de mots
Literatura de lEdat Mitjana. Poesia: Ausis March. Narrativa: Tirant lo Blanc.
COMPETNCIES BSIQUES DE LA MATRIA

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, explicaci oral
de fets ocorreguts o ficticis
Competncia comunicativa escrita: la normativa escrita
Competncia comunicativa audiovisual: cerca a Internet dautors, obres i corrents literaris
Competncia esttica i literria: el comentari de text literari; coneixement de la literatura de
lEdat Mitjana. Poesia: Ausis March. Narrativa: Tirant lo Blanc
Competncia plurilinge i intercultural: el llenguatge potic, un llenguatge universal
CRITERIS DAVALUACI
Llegir comprensivament una narraci literria medieval.
Comentar fragments dobres de literatura medieval.
Redactar textos dacord amb la normativa escrita.
36
Escriure textos amb adequaci, cohesi i correcci lingstica.

Saber utilitzar les TIC per cercar informaci sobre literatura.
Conixer lobra dAusis March i el Tirant lo Blanc.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
37
Unitat 2 Argumentem idees

OBJECTIUS
Llegir i comprendre una argumentaci ideolgica.
Produir textos argumentatius de tema divers.
Identificar els elements dels sintagmes nominals.
Reconixer i utilitzar sinnims.
Posar diresi als mots que nhagin de dur.
Conixer la situaci de la llengua i la literatura catalanes durant els segles XVI, XVII i XVIII.
Comprendre les caracterstiques de la Renaixena i el Romanticisme.
Llegir i comentar fragments literaris de Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller.
CONTINGUTS
Lectura expressiva dun text argumentatiu: Les formes de la vida catalana
Argumentaci ideolgica
Funcions sintctiques. El sintagma nominal
Sinnims
Diresi
La literatura als segles XVI, XVII i XVIII. El segle XIX: La Renaixena. Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, argumentaci
oral
Competncia comunicativa escrita: argumentaci escrita
Competncia comunicativa audiovisual: lectura deditorials i articles dopini a travs
dInternet
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura als segles
XIX: La Renaixena. Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller
XVI, XVII
XVIII.
El segle
Competncia plurilinge i intercultural: Les formes dopini: un mitj per acceptar la diversitat
CRITERIS DAVALUACI
Llegir expressivament un poema.
38
Comprendre el contingut dun poema.

Utilitzar els connectors adients en els textos argumentatius.
Distingir les diferents estructures del sintagma nominal.
Substituir un mot per un sinnim segons el context.
Conixer els perodes literaris des del segle XVI fins al segle
autors Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller.
XIX,
especialment les obres dels
TEMPORITZACI
39
Unitat 3 Entre conversa i conversa

OBJECTIUS
Llegir i comprendre fragments de teatre.
Organitzar un colloqui o un debat i participar-hi.
Preparar una entrevista de feina.
Identificar els diferents tipus de verbs.
Escriure correctament les grafies de la vocal neutra a/e.
Valorar la literatura modernista de linici del segle XX.
Comentar fragments literaris dels escriptors i escriptores ms importants de la literatura
modernista.
CONTINGUTS
Lectura expressiva dun fragment dobra de teatre: Miss Barceloneta
Conversa formal: colloqui, debat i entrevista
Funcions sintctiques. Els sintagmes verbals. Tipus de verbs
Antnims
Vocal neutra a/e
El segle XX. El Modernisme: Poesia, narrativa i teatre. Joan Maragall. Vctor Catal. Santiago
Rusiol

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, colloqui, debat, entrevista
Competncia comunicativa escrita: escriure preguntes duna entrevista, comentar textos
literaris
Competncia comunicativa audiovisual: els debats a la xarxa
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura de final del segle XIX i inici del
segle XX. El Modernisme: Poesia, narrativa i teatre. Joan Maragall. Vctor Catal. Santiago
Rusiol
Competncia plurilinge i intercultural: Les entrevistes: una manera de conixer directament
persones daltres cultures
40
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i comprendre un poema i una prosa literria modernistes.
Saber desenvolupar-se en taules rodones i converses formals.
Distingir verbs transitius i verbs intransitius.
Trobar lantnim dun mot dacord amb el context.
Conixer els autors i autora principals del modernisme catal del segle XX.
TEMPORITZACI
41
Unitat 4 Exposem un treball escrit

OBJECTIUS
Llegir i comprendre poemes realistes sobre fets diversos.
Elaborar treballs dacord amb unes pautes donades.
Fer informes de tema divers.
Substituir el complement directe i lindirecte per pronoms febles.
Utilitzar els diversos significats dels mots polismics tenint en compte el context.
Escriure correctament les grafies de la vocal tona o/u.
Valorar el noucentisme i lavantguardisme literaris catalans.
Comentar poemes dautors noucentistes.
CONTINGUTS
Lectura expressiva de dos poemes: A Mallorca, durant la guerra civil, Lofici que ms
magrada
Treballs escrits
Exposici oral
Complement directe. Substituci pronominal
Complement indirecte. Substituci pronominal
Polismia
Vocal tona o/u
El segle
J. V. Foix
XX.
El noucentisme: Josep Carner. Lavantguardisme: Joan Salvat-Papasseit,

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, lexposici
oral
Competncia comunicativa escrita: treballs escrits
Competncia comunicativa audiovisual: revisi ortogrfica per mitj dun corrector ortogrfic
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle
Josep Carner. Lavantguardisme: Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix
42
XX.
El noucentisme:
Competncia plurilinge i intercultural: El llenguatge verbal i no verbal: eina potenciadora de

la comunicaci
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i comprendre textos potics.
Saber fer una exposici oral dacord amb unes pautes.
Elaborar treballs escrits respectant lordre de les seves parts.
Substituir correctament els complements directe i indirecte pels pronoms febles corresponents.
Distingir la polismia de mots.
Conixer les obres dels autors ms importants del noucentisme i de lavantguardisme.
TEMPORITZACI
43
Unitat 5 Literatura i cinema

OBJECTIUS
Llegir i comprendre un text expositiu sobre cinema i literatura catalana.
Conixer el llenguatge i les tcniques cinematogrfiques.
Substituir els complements preposicionals i els circumstancials per pronoms febles.
Reconixer i utilitzar mots homnims tenint en compte el context.
Escriure correctament les grafies de la essa sorda i de la essa sonora (s/ss/z/c/).
Valorar la literatura catalana de la postguerra.
Comentar poemes, especialment de Carles Riba i Salvador Espriu.
CONTINGUTS
Lectura dun text expositiu sobre cinema i literatura catalana
Caracterstiques del cinema
Complement preposicional. Substituci pronominal
Complement circumstancial. Substituci pronominal
Homonmia
Les consonants s/ss/z/c/
La literatura del segle XX. La poesia de postguerra. Carles Riba. Salvador Espriu

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, parlar del cinema en relaci amb la literatura
Competncia comunicativa escrita: escriure textos a partir dun gui
Competncia comunicativa audiovisual: la cartellera digital
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle XX. La poesia de postguerra. Carles Riba. Salvador Espriu
Competncia plurilinge i intercultural: els mitjans de comunicaci: eina indispensable per
saber qu passa arreu del mn
44
CRITERIS DAVALUACI
Llegir, comprendre i comparar dos textos potics.
Distingir les principals caracterstiques del cinema i la seva relaci amb la literatura.
Substituir els complements preposicionals i circumstancials pels pronoms febles corresponents.
Identificar els mots homnims.
Conixer les obres dels principals autors de la poesia de postguerra.
TEMPORITZACI
45
Unitat 6 De la carta al correu electrnic

OBJECTIUS
Llegir i comprendre un fragment de narrativa actual.
Redactar cartes i correus electrnics i distingir-ne les parts.
Substituir el complement atributiu i el predicatiu pel pronom feble corresponent.
Usar termes propis doficis i professions.
Escriure correctament les grafies g/j, x/ix, tx/ig.
Valorar la narrativa catalana de postguerra.
Comenar textos de Josep Pla, Merc Rodoreda i Lloren Villalonga.
CONTINGUTS
Lectura expressiva duna narraci literria contempornia: Larbre ms gran del mn
La carta
El correu electrnic
Complement atributiu. Substituci pronominal
Complement predicatiu. Substituci pronominal
Oficis i professions
Les consonants g/j, x/ix, tx/ig
La literatura al segle
Villalonga
XX.
Narrativa de postguerra. Josep Pla, Merc Rodoreda, Lloren de

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, comentari oral
de textos
Competncia comunicativa escrita: elaborar de cartes i correus electrnics
Competncia comunicativa audiovisual: escriure lopini en lnia
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura al segle
guerra. Josep Pla, Merc Rodoreda, Lloren de Villalonga
XX.
Narrativa de post-
Competncia plurilinge i intercultural: el correu electrnic: un mitj de comunicaci indispensable per voltar pel mn
46
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i comprendre una narraci literria de postguerra.
Escriure una carta formal dacord amb la seva estructura.
Distingir les formes de la carta i del correu electrnic.
Substituir els complements atributius i predicatius pels pronoms febles corresponents.
Usar correctament els mots referits a oficis i professions.
Conixer les obres dels autors ms importants de la narrativa de postguerra.
TEMPORITZACI
47
Unitat 7 Fem el currculum

OBJECTIUS
Llegir i comprendre fragments narratius.
Redactar una sollicitud i un currculum.
Ordenar i collocar correctament els pronoms febles.
Fer les combinacions pronominals CD + CI i daltres.
Conixer i utilitzar el vocabulari propi de lempresa i el comer.
Escriure correctament les grafies b/v, p/b, t/d, c/g.
Valorar el teatre de postguerra i els seus autors principals.
Comentar fragments dobres de teatre de Josep M. de Sagarra i de Joan Oliver.
CONTINGUTS
Lectura expressiva duna narraci literria: Maca s la joventut
La sollicitud
El currculum
Combinacions pronominals
Empresa i comer
Les consonants b/v, p/b, t/d, c/g
La literatura del segle XX. El teatre de postguerra. Josep M. de Sagarra, Joan Oliver

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, sollicitud
oral
Competncia comunicativa escrita: la sollicitud escrita i el currculum
Competncia comunicativa audiovisual: buscar feina per mitj dInternet
guerra. Josep M. de Sagarra, Joan Oliver
Competncia plurilinge i intercultural: el teatre social i de protesta
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i entendre un fragment duna obra de teatre.
Redactar amb coherncia i cohesi una sollicitud.
48
XX.
El teatre de post-
Escriure un currculum personal.

Combinar correctament els pronoms febles.
Utilitzar correctament el vocabulari de lempresa i el comer.
Conixer les obres dels escriptors ms importants del teatre de postguerra.
TEMPORITZACI
49
Unitat 8 Convoquem una reuni

OBJECTIUS
Llegir i comprendre una descripci literria.
Redactar formularis, recursos i reclamacions.
Distingir les oracions per coordinaci, subordinaci i juxtaposici.
Conixer i utilitzar el vocabulari propi de lAdministraci.
Utilitzar correctament la h i la r a final de mot.
Valorar la narrativa catalana dels anys seixanta i setanta.
Llegir i comentar textos de Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Joan Brossa i Josep Palau i
Fabre.
CONTINGUTS
Lectura expressiva duna narraci literria actual: El cervell perdut
Impresos
Notes
Convocatries
Actes de reuni
Avisos
Loraci composta. Subordinaci i coordinaci. Juxtaposici
Vocabulari de ladministraci
La h i la r final
La literatura del segle xx. Narrativa dels anys seixanta i setanta

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, parlar en actes pblics
Competncia comunicativa escrita: redacci dimpresos, notes, convocatries, actes de
reuni i avisos
Competncia comunicativa audiovisual: administraci i comer per via telemtica
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle XX. Narrativa dels anys
seixanta i setanta
50
Competncia plurilinge i intercultural: els impresos oficials: una eina per reflectir la societat
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i comprendre una narraci literria.
Redactar convocatries i actes de reuni.
Distingir entre oraci composta juxtaposada, coordinada i subordinada.
Utilitzar correctament el vocabulari de ladministraci.
Conixer les obres dels autors ms importants de la literatura dels anys seixanta i setanta.
TEMPORITZACI
51
Unitat 9 Quines llenges parlem?

OBJECTIUS
Llegir i comprendre poemes sobre lamor i les guerres.
Prendre conscincia de la diversitat lingstica a Europa i al mn.
Reconixer i analitzar oracions subordinades substantives.
Utilitzar amb precisi i correcci mots del mn de lesport.
Valorar la poesia catalana contempornia.
Comentar poemes de poetes catalans contemporanis.
CONTINGUTS
Lectura expressiva de dos poemes: Sextina de la pau, Jo em donaria a qui em volgus...
Diversitat lingstica a Europa
Diversitat lingstica al mn
Loraci subordinada substantiva
Esports
Les consonants m/n/mp, ll
El segle XX. La poesia contempornia. Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrs Estells,
Miquel Mart i Pol, Narcs Comadira, Maria-Merc Maral

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, entendre parlants daltres llenges dEuropa, especialment les romniques
Competncia comunicativa escrita: escriure textos amb coherncia, cohesi i correcci lingstica
Competncia comunicativa audiovisual: traductors en lnia
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle XX. La poesia contempornia. Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrs Estells, Miquel Mart i Pol, Narcs
Comadira, Maria-Merc Maral
Competncia plurilinge i intercultural: la diversitat lingstica a Europa i al mn
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i entendre el contingut dun poema.
Conixer les diferents llenges que es parlen a Europa.
52
Tenir inters per conixer altres llenges del mn.

Distingir les oracions subordinades substantives.
Usar correctament el vocabulari sobre lesport.
Conixer les obres dels principals poetes contemporanis.
TEMPORITZACI
53
Unitat 10 Les varietats dialectals

OBJECTIUS
Llegir i comprendre una narraci contempornia sobres persones daltres continents.
Conixer i distingir les varietats geogrfiques de la llengua catalana.
Reconixer i saber usar correctament oracions subordinades adjectives.
Valorar la narrativa catalana contempornia.
Comentar fragments dobres de Quim Monz, Montserrat Roig, Jaume Cabr i
Ferran Torrent.
CONTINGUTS
Lectura expressiva duna narraci literria actual: Cara a cara
Variaci lingstica (I)
Variaci geogrfica del catal
Loraci subordinada adjectiva
Els pronoms relatius
Els vehicles
Contracci, apstrof, guionet
La literatura al segle XX. La narrativa contempornia. Quim Monz, Montserrat Roig, Jaume
Cabr, Ferran Torrent

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, comentari oral
de textos
Competncia comunicativa escrita: construcci doracions adjectives o de relatiu
Competncia comunicativa audiovisual: diccionari catal-valenci-balear
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura al segle XX. La narrativa contempornia. Quim Monz, Montserrat Roig, Jaume Cabr, Ferran Torrent
Competncia plurilinge i intercultural: la varietat lingstica
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i entendre el contingut duna narraci literria contempornia.
Distingir els trets fontics, morfolgics i lxics dels dialectes de la llengua catalana.
54
Utilitzar correctament els pronoms relatius en frases i textos.

Usar els mots sobre vehicles amb correcci.
Conixer les obres dels autors ms importants de la narrativa contempornia.
TEMPORITZACI
55
Unitat 11 Com parlem?

OBJECTIUS DIDCTICS
Llegir i comprendre un fragment de teatre contemporani.
Distingir els diversos registres socials del catal.
Reconixer i analitzar oracions subordinades adverbials i utilitzar-les correctament.
Conixer locucions, refranys i frases fetes i fer-ne s.
Valorar el teatre catal contemporani i comentar-ne fragments.
Comentar fragments dobres de Jordi Teixidor i Josep M. Benet i Jornet.
CONTINGUTS
Lectura expressiva dun fragment de teatre contemporani: Morir (un moment abans de morir)
Variaci social
Variaci histrica
Els registres lingstics
Loraci subordinada adverbial
Locucions, frases fetes i refranys
Abreviacions, sigles, acrnims, smbols
La literatura del segle XX. El teatre contemporani. Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet. Els
nous autors

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, comentar
oralment textos literaris
Competncia comunicativa escrita: escriure textos amb els registres adequats a la situaci
comunicativa
Competncia comunicativa audiovisual: consultes al diccionari de lIEC per mitj dInternet
porani. Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet. Els nous autors
XX.
El teatre contem-
Competncia plurilinge i intercultural: la varietat lingstica histrica i social
56
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i comprendre un fragment teatral contemporani.
Distingir els diferents registres de la llengua.
Distingir les diferents oracions adverbials i usar-ne els connectors adequadament.
Utilitzar frases fetes del catal copsant-ne el significat.
Conixer les obres dels principals autors de teatre contemporani.
TEMPORITZACI
57
ORIENTACIONS METODOLGIQUES GENERALS

Els materials didctics que presentem desenvolupen les tres dimensions del currculum (comunicativa, esttica i literria, i plurilinge i intercultural) i tenen les caracterstiques segents:
Lectures
Hi ha dos tipus de lectures en cada unitat:
Lectura a linici de la unitat, amb activitats.
Lectura al final de la unitat, de reps i davaluaci.
La lectura inicial de cada unitat va acompanyada dactivitats abans de la lectura i activitats sobre
el contingut del text, amb un glossari de mots i expressions que serveix per ampliar el bagatge
lingstic de lalumnat, i activitats escrites i orals, i apunts de llengua.
Amb aquestes lectures es pretn que lalumnat descobreixi i augmenti la seva passi per la
lectura.
Totes les lectures tenen una unitat de sentit, encara que a vegades es tracti de fragments dobres
ms mplies. Poden ser motivadores, no solament per al jovent al qual van destinades majoritriament, sin tamb per al professorat i per a altres persones que ocasionalment poden consultar el
llibre (pares, germans, amics). Les lectures sn molt diverses, tant pel que fa als gneres com als
temes, i pertanyen a autors catalans i estrangers. Algunes pertanyen especficament a lmbit de
la literatura juvenil; daltres, per la temtica i lestil, sn assequibles per a qualsevol lector. Molts
dels personatges de les lectures sn nois i noies dedats similars a les de lalumnat, cosa que pot
contribuir a despertar linters dels adolescents cap a problemes o situacions plantejats en el text.
Molts dels textos transmeten valors positius i tracten sobre temes transversals, dacord amb el que
prescriu el currculum.
Activitats orals i escrites

En lensenyament tradicional, lestudi dels textos escrits era el centre de lactivitat escolar. Avui, per,
es dna tamb molta importncia a lensenyament de la llengua oral. Per aquest motiu, en aquest
projecte hi ha activitats orals en totes les unitats que estimulen la participaci a classe, faciliten la capacitat de relaci i dintegraci dels alumnes a laula i serveixen per millorar la seva expressi oral.
Tots sabem que escriure en un text el nostre pensament de manera lgica i ordenada no s fcil. No
en tenim prou descriure amb correcci (dacord amb les normes gramaticals, ortogrfiques, de puntuaci...). El procs de lescriptura s ms complex i difcilment es pot ensenyar. En aquest projecte
es proposen models de textos escrits amb el propsit que lalumnat assimili i interioritzi les normes
de redacci. Aix mateix, es proposen exercicis progressius, amb diferents graus de dificultat, per tal
que lalumnat posi en prctica la bona redacci, capacitat que li ser de gran utilitat en la vida laboral
i social.
60
Comunicaci
Les activitats i els continguts que apareixen en aquest apartat pretenen, des de diverses ptiques
o des de camps diversos literatura, premsa, cartes..., desenvolupar les habilitats necessries
perqu lalumnat pugui parlar i redactar correctament i amb una bona base. En darrer terme, es
pretn que lalumnat sigui capa didear, organitzar i expressar correctament les seves experincies, sentiments o invencions.
Ortografia
Aquest apartat es presenta com un reps per mitj dexercicis guiats, intutius i amens. Convindr,
evidentment, fer-ne s en la mesura de les necessitats de cada un dels alumnes. Grafies amb ms
dificultat i accentuaci constitueixen els dos eixos a lentorn dels quals es fa la prctica ortogrfica
ms. En la guia shan incls ms textos per dictar a cada unitat.
Gramtica
Es pretn tamb iniciar lalumnat en els coneixements de la terminologia lingstica, sense la qual
seria impossible transmetre els conceptes. El que conv s que la reflexi condueixi lalumnat a
millorar ls de la llengua. No interessa tant que els alumnes spiguen gramtica, com que aquest
ensenyament repercuteixi en la millora de ls de la llengua parlada i escrita; en definitiva, que
aprenguin a parlar i a escriure ms b.
Lxic
La finalitat daquest apartat s que lalumnat ampli el seu cabal lxic per mitj dactivitats, i tamb
que reflexioni sobre els mecanismes de creaci lxica (per exemple, la derivaci).
Ladquisici dun bon nivell de lxic s un objectiu fonamental en aquesta etapa de desenvolupament de ladolescent i ha de servir per ampliar el cabal lxic en les seves comunicacions orals i
escrites.

Literatura
Els textos literaris pretenen que lalumnat augmenti la seva creativitat i descobreixi que la literatura
s una font de coneixement, diversi, fantasia i noves experincies. Els continguts literaris daquest
projecte desenvolupen la competncia del lector literari.
ACTIVITATS TIC
Al llarg de tota letapa, els llibres presenten activitats per treballar el tractament de la informaci i la
competncia digital en cada unitat i al final del llibre.
61

En el desenvolupament de les unitats cal tenir present la dimensi plurilinge i intercultural, per
predisposar lalumnat a actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. A partir
dels continguts de les unitats es poden aprendre actituds i habilitats per conixer altres llenges
i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, estar obert a altres
maneres dinterpretar el mn.
En totes les unitats convindr fomentar ls dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les
diferncies, ls de formes de cortesia en els intercanvis socials i lactitud crtica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de superar els prejudicis.
Activitats de reps i davaluaci

En acabar els continguts de cada unitat, sofereixen activitats de reps i davaluaci per tal que
lalumnat sigui conscient dels coneixements i destreses adquirits o que calen millorar.
Globalitzaci de continguts i objectius

Tot i la divisi en unitats i apartats, el projecte tendeix a una visi de conjunt. Els materials didctics parteixen de la llengua viva i condueixen a la seva aplicaci prctica. Amb aquests materials
lalumnat no tan sols millorar el seu coneixement teric de la llengua, sin tamb el prctic. Aix,
els estudiants, al llarg del curs, aconseguiran expressar-se cada vegada amb ms fludesa i seguretat. La globalitzaci de qu parlem sha de reflectir en la prctica en ls de la llengua en les
diferents matries curriculars i tamb en la vida extraescolar. No s sobrera, doncs, la recomanaci
que el professorat de llengua i literatura treballi coordinat amb el de les altres matries, dacord
amb el que prescriu el currculum, i integri en lestudi de la llengua les activitats fetes pels alumnes
fora de les hores lectives o de lmbit escolar.
Continguts transversals
Un dels objectius de qualsevol projecte educatiu s el desenvolupament de lalumnat en diferents
mbits de la vida per tal que en un futur es pugui integrar com a membre actiu en una cultura i una
societat determinades. Per aconseguir plenament aquest objectiu, cal que determinats problemes
o qestions de la nostra societat, com ara els drets humans i la pau, el consum, la salut, la igualtat
entre els sexes, la circulaci viria, la tecnologia de la informaci, la prevenci dincendis, etc.,
tamb formin part del currculum, tot i que no apareguin formulats amb continguts i objectius en
les diferents matries i trimestres de letapa.
Els projectes curriculars dels centres educatius han de preveure aquests aspectes, anomenats
transversals, i articular i coordinar les diferents matries a fi que aquests tipus de continguts travessin totes les matries o quasi totes.
Els temes transversals sn, aix, processos actius i permanents, actitudinals i preventius que pretenen informar i formar lalumnat. Contenen temes molt actuals que estan presents en diferents
graus en els mitjans dinformaci social i reclamen la seva presncia en leducaci per tal de lluitar
contra els seus efectes negatius.
62
La matria de Llengua i literatura, com la resta de les matries curriculars, ha de potenciar aquests
ensenyaments transversals; per aquesta ra, els llibres de Llengua catalana i literatura estan concebuts per contribuir a difondre aquests ensenyaments i fer dels alumnes i les alumnes ciutadans
i ciutadanes responsables.
En lmbit de leducaci cvica i moral, els materials daquest projecte fomenten lexplicitaci dels
criteris propis a travs de la participaci activa a laula en debats, discussions, etc., tot interpretant
i valorant les idees dels altres. Es potencia el treball cooperatiu i, per tant, la responsabilitzaci personal en lacompliment de les tasques, la contrastaci de diversos punts de vista i lacceptaci de
decisions collectives. Aix, doncs, a travs de les activitats que es proposen, lalumne interioritza i
elabora normes, i daquesta manera avana en la construcci del seu jo moral.
s tasca de la matria de Llengua i literatura, per no nicament daquesta matria, fer notar els
usos lingstics que estan tenyits de prejudicis sexistes, socials o de classe, territorials, etc., i donar
als alumnes els elements necessaris per tal danalitzar-los i evitar el seu s lingstic i potenciar les
actituds de respecte per totes les manifestacions humanes.
Els alumnes han de prendre conscincia que un idioma no s solament un codi diferent i intercanviable per passar informaci, sin un vehicle de pensament, una exterioritzaci de la prpia personalitat i una manifestaci de tradici i cultura. Cal que lalumnat sigui crtic envers els aspectes de la
llengua que reflecteixin valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes), per tal deliminar-los. En un
context internacional com el nostre, leducaci cvica i moral implica conixer i prendre conscincia de les diferncies socials, culturals i tniques de la societat. Els llibres que componen aquest
projecte de Llengua catalana i literatura contenen textos i activitats adreats a reflexionar sobre les
actituds discriminatries per ra de sexe, raa, religi, etc., i rebutjar-les.
Amb algunes activitats daquest projecte es pretn tamb que lalumnat valori la diversitat lingstica
i cultural com una manifestaci de la riquesa individual i social.
Pel que fa al tema transversal deducaci per a la pau, aquest projecte de Llengua i literatura pretn
collaborar a formar ciutadans i ciutadanes solidaris, tolerants i ajudar-los a interpretar crticament
la realitat, complexa i conflictiva en relaci amb els grans problemes actuals del mn davui.
Altres activitats participen dels principis de leducaci mediambiental, tot conscienciant lalumnat sobre la necessitat de prevenir el deteriorament i lempobriment del nostre entorn i del nostre planeta.
Atenci a la diversitat
El context social i levoluci psicolgica de lalumnat, amb totes les seves variants (edat, sexe,
comportament, relacions amb lentorn), determinen unes diferncies lgiques i palpables en el
grup classe. La gesti daquesta heterogenetat s un dels pilars ms importants en qu es basa
lEducaci Secundria Obligatria i que ateny, especialment, la matria de Llengua i literatura.
Tenint en compte aquest repte, el projecte de la matria de Llengua catalana i literatura ha estat
creat, dacord amb el que prescriu el currculum, a partir duna srie de criteris organitzadors que
es detallen a continuaci.
1. Sha partit duna tipologia textual diversa basada en la forma (textos narratius, descriptius,
expositius, instructius, argumentatius, potics, de teatre...), en la intenci comunicativa (infor-
63
mar, convncer, incitar...) i en els diferents mbits ds (mitjans de comunicaci, acadmics,

quotidians, laborals...).
2. Es varia lestructura de treball tot combinant situacions collectives i individuals.
3. Sha tingut en compte la funcionalitat de laprenentatge i els diversos contextos culturals de
lalumnat, que van des dels ms propers (cmics) fins als ms allunyats (literatura).
4. Els continguts estan pensats perqu els alumnes i les alumnes puguin fer un inventari dels
coneixements ja treballats que els permeti ladquisici de nous aprenentatges.
5. La majoria dactivitats pensades per a ladquisici de les quatre habilitats bsiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) possibiliten la intervenci del professorat en el procs daprenentatge
de lalumnat, fet que afavoreix lavaluaci formativa.
6. El gran nombre dactivitats dels llibres facilita que, en una part del temps escolar, el professorat pugui establir plans de treball individual o collectiu sobre continguts i problemes diversos
(de redacci, ortografia, gramtica...) encara no resolts.
Tot partint del projecte curricular i de la programaci daula, el professorat haur de fer les adaptacions necessries per atendre la diversitat de lalumnat a laula. Caldr, en aquest sentit, delimitar
els objectius mnims que es volen aconseguir amb els alumnes per tal que aquests puguin continuar el seu aprenentatge. Una vegada decidits, caldr tenir en compte els diferents recursos que
possibiliten latenci a la diversitat, i que poden ser els segents:
Adaptar el material didctic.
Variar la metodologia segons les necessitats de cada alumne/a.
Proposar activitats daprenentatge diferenciades.
Organitzar grups de treball flexibles.
Augmentar o disminuir el ritme de presentaci dels continguts.
Ampliar o reduir els blocs de continguts segons linters i la capacitat de lalumnat.
En lelaboraci de les adaptacions de cada unitat, hem tingut molt en compte latenci de la diversitat
a laula. Per aquest motiu, el CD cont activitats de refor i dampliaci de cada unitat. bviament,
ladscripci de les activitats (de refor o dampliaci) dependr sempre del tipus dalumnat. s el professorat qui, en darrer terme, ha de decidir quins exercicis sn els ms convenients per a lalumnat.
Materials de refor i ampliaci

Amb la finalitat datendre la diversitat dels alumnes al llarg de tota letapa en la matria Llengua
catalana i literatura, Castellnou Edicions ha elaborat, a ms a ms, per a cada curs uns materials
de refor i ampliaci.
Els de primer curs sn els segents:
Jordi Balcells, Llegir i escriure 4. Competncies bsiques
Jordi Balcells, Refor de llengua 4. Ortografia, gramtica i lxic
64
Unitat 1 Comentem textos literaris

Lectura
El text daquesta unitat s un fragment dEl pic de la Dama Morta, de Pau Joan Hernndez. La
lectura va acompanyada dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de
comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en el text.
Comunicaci
El comentari de textos literaris s una activitat recurrent al llarg de la vida escolar. Tanmateix, sovint
ens trobem que lalumnat t una falta total de recursos per enfrontar aquesta tasca. El primer escull
s la falta dun mtode danlisi del textos; el segon escull s una certa manca de coneixements
efectiva sobre la literatura i els recursos que utilitza. Aquesta dificultats conflueixen amb una falta
dinters fora generalitzada per la literatura, que sol provenir de les dificultats de comprensi dels
textos literaris per part dun sector ampli de lalumnat. Per palliar aquest problema, en aquest
apartat exposarem un mtode clar i senzill per comentar textos literaris. La seva funcionalitat va
ms enll daquesta primera unitat, ja que al llarg de tot el llibre lalumnat trobar mltiples textos
de la histria de la literatura per analitzar.
Les tres activitats coincideixen amb els tres gneres que lalumnat ha daprendre a analitzar: la
narrativa, la poesia i el teatre. En tots els casos lobjectiu final s realitzar un comentari complet
del text que segueixi les cinc fases proposades (comprensi del text, contextualitzaci, anlisi del
contingut, anlisi de la forma i conclusi). Les activitats que es proposen en el llibres sn un ajut
que servir a lalumnat per adonar-se dels trets essencials de cada text, formals o de contingut, de
manera que desprs els puguin incorporar al seu comentari.
Lactivitat TIC servir als alumnes per entendre el text que han llegit. Es tracta de cercar a Internet
informaci sobre lautor o autora i la seva obra i el corrent literari on sinscriu el text (contextualitzaci del text). Lessncia de lexercici rau en el fet que no s el professor qui proporciona la informaci, sin que s lalumnat que lobt de forma autnoma.
Com a activitat complementria, podeu demanar als alumnes que cerquin el conte LHedera
Helix de Pere Calders i que el comparin amb ladaptaci teatral de Dagoll Dagom que tenen en el
llibre de text.
Gramtica
En aquesta unitat mostrem, a partir dun fragment de Pigmali, de Bernard Shaw, en traducci de
Joan Oliver, alguns exemples dusos no estrictament normatius presents en la llengua colloquial,
com ara barbarismes, vulgarismes i pronncies imprpies. Sn el pretext per introduir lestudi
dalguns errors morfosintctics molt sovintejats que resulten de la interferncia del castell i les
alternatives ms genunes per evitar-los.
En primer lloc, sofereixen solucions per substituir ls de larticle neutre del castell lo en construccions diverses. En segon lloc, hi ha un recull dels principals substantius que presenten diferncies
65
Unitat 1 Orientacions
de gnere respecte al castell, aix com daquells que en singular no han de dur s final. En tercer
lloc, apareixen alguns indefinits que sn castellanismes. I per ltim, locucions prepositives i adverbials que, com la majoria de construccions lexicalitzades, sn intradubles.
Les activitats proposades segueixen aquest mateix ordre, amb el propsit que, grcies a la reiteraci, lalumnat vagi fent seves les opcions prpies i sacostumi a usar-les en comptes dels barbarismes, que probablement els resultin ms familiars.
Com a activitat complementria, es proposa la segent, que inclou barbarismes de tipus divers:
Totes les frases segents contenen alguna de les incorreccions que hem anat veient relacionades
amb interferncies del castell. Corregeix-les.
a) De repent va esclatar tot i ens vam quedar sense llum.
b) Uns anlisis com aquests no els havia vistos mai!
c) A les afores de Ma hi ha unes cales bellssimes.
d) Ens han servit el postre acompanyat de nata muntada.
e) No tothom defensa aquesta tesis, per suposat.
f) Desde luego que nestic segura! Si no, no tho diria.
g) Els dems ja no vindran. Ja s massa tard.
h) Jo? No tinc pas ningun dubte.
i) La lleixiu taca la roba i la descoloreix.
j) Aviat arribarem a loasis i podrem descansar.
Soluci:
a) De sobte va esclatar tot i ens vam quedar sense llum. b) Unes anlisis com aquestes no les
havia vistes mai! c) Als afores de Ma hi ha unes cales bellssimes. d) Ens han servit les postres
acompanyades de nata muntada. e) No tothom defensa aquesta tesi, per descomptat. f) Per descomptat que nestic segura! Si no, no tho diria. g) Els altres ja no vindran. Ja s massa tard. h) Jo?
No tinc pas cap dubte. i) El lleixiu taca la roba i la descoloreix. j) Aviat arribarem a loasi i podrem
descansar.
Lxic
En aquest apartat es posa laccent en la detecci i correcci de diversos errors molt comuns en
ls del lxic: vaguetats i imprecisions, significats impropis, comodins o mots jquer, interferncies
lxiques (barbarismes) i vulgarismes. Es pretn que lalumnat sigui conscient de la importncia que
t disposar dun vocabulari ampli i saber-lo emprar correctament per tal dexpressar les idees amb
precisi. Tamb shaur dinsistir en la correcci i la genunitat de lexpressi.
Les activitats segueixen lordre en qu les explicacions teriques han tractat els diferents tipus
derrors que es volen esmenar: lexercici 1 treballa la precisi del llenguatge a partir dun concepte
genric; lexercici 2 confronta mots de significat molt proper i que sovint es confonen; lactivitat 3
treballa la precisi a partir de mots jquer; en les activitats 4 i 5 lalumnat ha de poder reconixer i
substituir diversos tipus dinterferncies lxiques (barbarismes) i de vulgarismes.
66
Com a activitat complementria podeu fer aquest exercici:
Copia les definicions segents i indica quin dels dos mots que et proposem shi ajusta ms. Justifica-ho.
a) Lnia que es fa al cap tirant els cabells duna banda cap a un costat, i els de laltra al costat
oposat. (clenxa / ratlla)
b) Temps assenyalat per a alguna cosa. (terme / termini)
c) Cadascun dels extrems dun pa de forma allargada. (punta / crost)
d) rgan parell de laudici i de lequilibri. (oda / orella)
e) part superior i lateral de lespatlla humana. (muscle / mscul)
Reps dortografia
En altres cursos shan anat treballant els diferents apartats de lortografia de manera progressivament ms complexa mitjanant lexplicaci de les normes ortogrfiques, llurs excepcions ms
importants i la prctica immediata dunes i altres. En arribar a quart dESO els/les alumnes ja disposen, doncs, de tot el bagatge teric i prctic necessari per articular els sons de la manera ms
genuna dacord amb el dialecte geogrfic propi i per escriure amb correcci. Aix no obstant,
malgrat que insistir novament en la teoria resultaria reiteratiu i probablement poc til, s que creiem
necessari que els nostres alumnes continun treballant la seva expressi escrita amb exercicis dissenyats perqu es vegin obligats a prestar atenci a aquest aspecte de la normativa.
En aquesta unitat es proposen una srie dactivitats que treballen duna o altra forma els diferents
aspectes de laccentuaci: la distinci entre sllaba tnica i tona, la pronncia acurada de les
dues sllabes tniques dels mots compostos, els diftongs i els hiats, laplicaci de les normes
daccentuaci en pollislabs i laccent diacrtic.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el llenguatge potic com a llenguatge universal.

En aquesta unitat sestudia la literatura catalana de ledat mitjana. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres i autors representatius daquest
perode: especialment la poesia dAusis March i la novella Tirant lo Blanc.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de lectura de Tirant lo blanc, de
Joanot Martorell, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica, lxic) i sobre
la histria de la literatura. Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci
global dels continguts de la unitat.
67
Unitat 1 Solucionari
LECTURA
Comprensi lectora
1 Sn naturalistes que capturen animals per prendren les dades.
2 Un cant que puja i baixa de volum, de vegades clar, daltres tot just al llindar de la percepci.
3 Sembla venir de lespadat i de sota terra.
4 Una gran flama. Desprs dues columnes de flames ms als pics contigus.
5 El caporal Mrquez i un grup de gurdies civils.
6 La primera possibilitat s anar a buscar els gurdies civils fent una marxa dunes quantes hores.
Aix implicaria deixar anar els animals capturats durant la nit i perdre un dia o dos de feina. la
segona possibilitat s quedar-se i esperar que ning els molesti.
7 Decideixen quedar-se i esperar esdeveniments.
8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
9 El treball de camp consisteix a observar, pesar i marcar els animals que caiguin en els paranys
(glrids i sorcids) i a disseccionar egagrpiles (regurgitacions estomacals de certs ocells carnvors). El vocabulari pertany a un registre culte: sn termes cientfics propis de la zoologia.
Recursos lingstics
11 terra, espadat, vall, pic, cim, muntanyes
12 a) amb una veu a penes audible; b) sense claror, sense veure-hi; c) tenir sort; d) dur a terme
una activitat; e) arribar molt cansat, esgotat; f) perjudicar o enganyar a alg
13 a) neguitosament; b) dbil, estrelles; c) dreta, a la vora; d) terrors, dissipar-se / desaparixer;
e) registrar
COMUNICACI
1 a) s un protagonista collectiu: els habitants del poble dor.
b) Lautora utilitza una tcnica narrativa realista que posa al servei de lexpressi simblica
duna idea. El text ens parla de lobsessi absurda i estril per la riquesa, simbolitzada per
lor. Els habitants del poble dor fan girar la seva vida de forma obsessiva en lobtenci dor,
com un fi en si mateix. Les seves vides ens apareixen buides, centrades en aquest nic
objectiu.
c) Plantejament: fins a Vetes i ms vetes. Descriu lactivitat febril dels habitants del poble
dor a la muntanya, una mina a cel obert.
68
Nus: De lor... a dents i queixals. Ens explica ls que els habitants del poble donen a lor
que extreuen amb tant de treball.
Desenlla: I els enterramorts... fins al final. Tanca el cicle de vida dels habitants del poble:
fins i tot la mort gira al voltant de lor.
d) Els pleonasmes que hi ha en el text sn els segents:
De seguida vaig veure la muntanya esguerrada, partida pel mig, i, als seus peus, carretons
i ms carretons, homes i ms homes amb pics i escarpres, amb martells i perpalines... homes enfilats dac dall a punt de matar-se en equilibris impossibles, lligats per la cintura,
per un bra, per una cama, per un simple peu en alguna aresta salvadora, pica que pica,
arrenca que arrenca. El sol petava contra la muntanya enteranyinada per camins de brillantor que encegaven. Vetes i ms vetes. De lor, en aquell poble, no en feien gran cosa. Sel
ficaven, si es pot dir aix, a la boca. Abans lamuntegaven una mica pertot arreu i quan els
venia de gust o quan consideraven que ja nhavien arrencat prou el polien perqu encegus. Era la seva dria; frega que frega, enllustra que enllustra: com brilla, com brilla. Com
he dit sel posaven a la boca; tots duien dents dor, colls dor a dents i queixals. I els enterramorts no paraven darrencar dents dor, ponts dor, colls dor a dents i queixals abans de
cobrir amb lmines dor la terra mare de les tombes que colgaven els morts daquell poble
tan regroc i tan lluent.
Daltres figures que podem trobar en el text:
Polisndeton (i enumeraci): i, als seus peus, carretons i ms carretons, homes i ms homes
amb pics i escarpres, amb martells i perpalines...; etc.
Parallelisme: per la cintura, per un bra, per una cama, per un simple peu; pica que pica,
arrenca que arrenca; etc.
Asndeton (i enumeraci): homes enfilats dac dall a punt de matar-se en equilibris impossibles, lligats per la cintura, per un bra, per una cama, per un simple peu en alguna aresta
salvadora, pica que pica, arrenca que arrenca; etc.
2 a) Vers 4: El poeta, fidel, promet no enamorar-se de cap altra dona.
Versos 10-11: Com una bandera, lestimada guia el dest del poeta.
Versos 6-7: Res no podria consolar el poeta per labsncia de lestimada, ni les altres noies
ni el cant ni la beguda.
Versos 1-2: El poeta pensa en la possibilitat que la seva estimada el deixi.
Versos 8-9: El poeta sembarcaria en aventures arriscades.
b) En la tradici literria el mariner apareix sovint com un personatge que es lamenta per la
separaci forada amb lestimada: els seus viatges el condueixen lluny de lsser estimat i
el sentiment bsic que expressa s lenyorana.
En sentit invers, tamb apareix la figura del mariner seductor i frvol, amb un amor a cada
port. s una figura vitalista que beu, canta i sedueix les noies per abandonar-les tot seguit.
El mariner tamb sassocia al viatge i a laventura, a la descoberta de terres extiques i a la
llibertat de moviment, en contrast amb la immobilitat de terra ferma.
c) Lapariat dels versos 10 i 11 t rima fontica: paldalt.
69
3
a) El text critica la pressa, veritable flagell del mn modern: Si us plau, necessito una planta...
Per no puc perdre el meu temps. Necessito una planta que creixi en qesti dhores!
b) Que el comprador no tingui nom fa que esdevingui un personatge arquetpic, smbol de
tots aquells que tenen, que tenim, una pressa injustificada, induda per les exigncies de
la vida moderna. El venedor no apareix en escena, s una veu annima, de manera que
suggereix un allament del personatge en la seva obsessi. Si en fem una lectura simblica, la veu del comprador podria representar lanonimat i lactitud amoral de les forces del
mercat.
GRAMTICA
1 a) El pitjor; b) la qual cosa/cosa que; c) tan lluny com sigui possible; d) el meu fort; e) potser;
f) All/El que, per tant; g) com mha costat; h) almenys/pel cap baix/com a mnim; i) La cosa/
El / All que ms rbia em fa; j) dall ms elegant!
2 a) uns llegums; b) Les postres; c) uns avantatges; d) la suor; e) els dubtes; f) el deute; g) uns
costums; h) un lleixiu, una olor
3 a) les anlisis, una dosi; b) parntesis; c) un dels oasis; d) la psicoanlisi; e) el parafang; f) un
paraigua; g) el portaequipatge; h) una crisi; i) El gratacel
4 a) tots els altres; b) alguns/ uns quants; c) Els altres; d) alguna cosa, cap; e) diversos/uns
quants; f) cap; g) massa; h) prou; i) bastants; j) uns quants/diversos/alguns
5 a) arrel de; b) degut a; c) Pel que fa/Quant a; d) degut a; e) degut a
6 a) a ms; b) de sobte; c) a poc a poc; d) Per descomptat; e) Per descomptat
LXIC
1 a) esquitx; b) engrunes; c) volves; d) brins; e) gota; f) fragment; g) mica
2 a) dades; b) adrea; c) nombre; d) fondos; e) assenyalar; f) nomenat; g) gens; h) sota
3 a) construt, edificat; b) perjudicial; c) interpreta; d) exercici... beneficis; e) correcte; f) habitants; g) agra
4 a) No li ho vam dir perqu no tingus un disgust.
b) Men recordar sempre ms dels teus insults.
c) No ho vulguis saber. El millor que pots fer s no preguntar.
d) Les dues germanes van barallar-se per una ximpleria.
e) Una persona tan ignorant hauria de mossegar-se ms la llengua i no sequivocaria tant.
f) Llavors, quan shi va calar foc, vaig tirar-hi aigua.
g) Qualsevol li diu res, sabent el mal geni que t!
5 a) sentir; b) assegut; c) bec; d) gros; e) plnols; f) xarxa
70
REPS DORTOGRAFIA
1 Aguts: obrir, comenar, remenar, trobar, baixar, primer, anar, habitaci, menjador, Montserrat,
parlant, Pars, passar, acabar, arreglar.
Plans: armari, capses, puntetes, palmeres, estava, viatge, nuvis, anava, sigui encara, havia,
Sussa, tenia.
Esdrixols: ustria.
Monosllabs tnics: vaig (5), i (4), fins, llums, (2) pis, cap, Tot, just, o, jo, temps.
Monosllabs tons: a, que (2), els (2), de (3), al (2), amb, les , la, del, per (2), d (2), l (2)
2 a: comenar, remenar, trobar, baixar, anar, Montserrat, parlant, passar, acabar, arreglar, armari,
capses, estava, viatge, anava, encara, ustria, vaig, cap.
e oberta: puntetes
e tancada: primer, palmeres, temps
i: obrir, Pars, sigui, havia, Sussa, tenia, i, fins, pis.
o oberta: o, jo
o tancada: habitaci, menjador, Tot
u: nuvis, llums, just
3 Collbat
rodamn
escurabutxaques
fisicoqumic
trencaclosques
buscabregues
ventafocs
guardabosc
penyasegat
gratacel
cagadubtes
obrellaunes
tastaolletes
ploramiques
llepafils
4 diftong creixent: llen-gua, ai-gua, es-gla-ia-va, ian-qui

diftong decreixent: ai-gua, llui-ta, pneu-m-tic, pa-ra-cai-gu-des, xiu-let, ser-vei
hiat: cam-pi-, pa-e-lla, im-per-me-a-ble, cu-e-re-ta, ju-li-ol, em-ple-at, qui-e-tud, re-ci-pi-ent,
i-de-a
dgraf: qui-e-tud, guix
5 aguts: fracci, qesti, bamb, extinci, tamb, per
plans: desaparixer, rptil, nnxols, jurssic, mamfers, orgens
esdrixols: biolgica, volcnica, conseqncia, histria, astcia, Austrlia, pellcules, rees,
geolgic
6 e oberta: prdua, plioc, poca, xit, tendncia, cntims
e tancada: gaireb, ssers, esglsia
o oberta: cmics, fssil, aix
o tancada: clonaci, imaginaci, evoluci
7 alzina, pas, guila, piny, autombil, alacr, fruita, dlia, teixir, itali, pltan, Agns, crrer,
Jap, Polnia.
8 a) 6; b) 4; c) 7; d) 1; e) 8; f) 3; g) 5; h) 2
71
9 a) Ha tret un deu a lexamen. Du nhi do! Qui ho havia de dir! b) s un jersei fet a m. El fu
durant les vacances. c) Linters de cadasc no va permetre arribar a una coincidncia. d) En
Ramon i en Llus estudien cincies i la Maria, histria. e) Us ho explicar tot amb pls i senyals.
f) Vols mres? S, si s que sn madures.
Pg. 26
1 a) Piramidal.
b) Esglsia; noblesa; poble.
c) Ramon Llull.
d) Centrada en la poesia en llengua occitana, reflectia els ideals de la societat feudal: guerra,
honor, amor.
2 a) A la dama.
b) s esclau de la dama, ella s la millor del mn i la ms divina.
Pg. 29
1 Ramon Llull. Obres: Llibre dEvast e dAloma e de Blanquerna son fill. Llibre dAmic e Amat,
etc.
2
Segle XV.
En els monestirs, centres de cultura.
4 a) Versos decasllabs.
b) Poeta-brau que fuig de la dama.
c) Per ser feli.
d) El poeta es comporta com un brau.
5 a) Lorgull.
b) Dotze sllabes.
c) Per expressar els sentiments de desengany.
d) Poeta-perill de la mar.
e) La dama no li fa cas, s orgullosa.
Pg. 31
1 a); a); c); a); c); b); c)
2 a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
b) Homes forts i valents, lluiten pel seu honor, escenes versemblants, personatges amb proporcions humanes.
72
c) Lermit, que s qui demana saber les justes darmes en qu Tirant ha intervingut. Intervenen en els fets narrats: Tirant, vint-i-sis cavallers, donzelles, el Rei i la Reina, jutges de
camp. El protagonista principal s Tirant.
El protagonista secundari s loponent. Les donzelles sn protagonistes secundries ajudants del protagonista principal.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

1 Un mirall
2 Ella mateixa.
3 No veu amb bons ulls que la princesa faci tanta festa per un home com Tirant.
4 Autor: Joanot Martorell; poca: segle XV; gnere: narrativa
5 a) Amors; encontre entre Tirant i Carmesina; sentimental; primera part i segona part.
b) Tirant, Carmesina (personatges principals); viuda Reposada i Estefania (personatges secundaris); tercera persona; casa del Rei, segle xv
6 a) l; b) les; c) el; d) el; e) la; f) l; g) el; h) l
7 a) Has trobat alguna cosa dins del calaix?
b) Nosaltres sopem ara, i els altres que sopin ms tard.
c) El ms important de tot s gaudir de bona salut.
d) Li vaig fer mala cara, cosa que/fet que no li va agradar gens.
8 a) Prefereixo no saber qu ha dit el metge.
b) Li vam donar un ram de flors molt bonic.
9 a) Surto de la feina a les sis en punt.
b) El meu amic t dificultats per expressar els seus sentiments.
10 a) El cap de loposici sha oposat a laugment dels impostos.
b) La mare ens visita sovint.
11 a) De sobte va esclatar tot i ens vam quedar sense llum.
b) Unes anlisis com aquestes no les havia vist mai.
c) Als afores de Ma hi ha unes cales bellssimes.
12 Lamor.
13 Ramon Llull.
14 Ausis March.
15 Segle XV.
16 s una novella creble i versemblant, una novella total perqu s de cavalleria, fantstica,
histrica, militar, social, ertica, psicolgica.
73
Unitat 2 Argumentem idees

Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora.
El text va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de
Comunicaci
Largumentaci s present en moltes situacions comunicatives, ja que a travs della sexpressen
opinions i tamb sintenta convncer alg. Per tant, s molt necessari que lalumnat en conegui lestructura i els recursos que utilitza. Lalumnat tamb hauria de saber reconixer el tipus
dargumentaci que fan servir els missatges que rep quotidianament i alhora saber fer servir les
estratgies argumentatives ms adequades a cada situaci.
Les activitats tracten aspectes molt diversos de largumentaci. Lexercici 1 socupa de les caracterstiques lingstiques del text argumentatiu i se centra en ls dels connectors. Lexercici 2
treballa lestructura formal i de contingut del text argumentatiu. Les activitats 4 i 5 se centren en
lexposici darguments en contra o a favor duna qesti determinada; lalumnat haur de preparar intervencions breus per a un context formal (trucada a un programa de rdio o intervenci en
un programa de televisi), de manera que haur dadaptar el seu discurs al mitj i a la necessitat
dutilitzar un registre estndard. Lobjectiu daquestes activitats s potenciar lexpressi racional,
objectiva i respectuosa de les idees prpies; sobretot cal deixar clar que el debat noms s profits
si es basa en la tolerncia i el respecte a les opinions dels altres.
Lactivitat TIC se centra en lanlisi de textos argumentatius present en la premsa escrita, bsicament els editorials i els articles dopini. Els gneres periodstics van ser estudiats a tercer i
les seves caracterstiques han de resultar familiars als alumnes. De tota manera, potser seria bo
repassar-les.
Com a activitat complementria proposem lexercici segent: Llegiu als alumnes la carta al diari
que reprodum a continuaci i demaneu-los que simulin una trucada a un programa de rdio per
exposar la seva opini sobre el tema. Tamb poden fer lexercici per escrit, com si enviessin una
altra carta al diari que ha publicat el text.
Nestic farta!!
Laltre dia vaig carregar el mbil des dun caixer i no vaig rebre confirmaci per part de la companyia M en forma de missatge, aix que lendem vaig trucar al servei datenci
al client de la companyia. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig parlar en catal: em van
penjar! Vaig decidir tornar a trucar i no em van atendre fins al cap de mitja hora i, a ms, per
molt que volgus penjar el telfon, no em deixaven i encara mocupaven la lnia amb la seva
msica despera. Ara, a qui li haig de reclamar aquesta mitja hora despera en qu no em
deixaven ni penjar el telfon? Ho trobo vergonys!
C.C.T. Olesa de Montserrat (Avui, 19/7/2003)
74
Gramtica
Aquesta unitat se centra en lestudi de les estructures i les funcions sintctiques presents en un
dels components de loraci: el sintagma nominal. En primer lloc, a manera dintroducci, es repassen els trets que fan de loraci una unitat sintctica, lgica i prosdica i, de seguida, es passa
a lestudi del sintagma nominal.
A continuaci, sestudien les diverses estructures sintctiques que poden desenvolupar cadascuna de les funcions presents en un sintagma nominal: nucli, determinant i complement del nom, a
travs dexemples diversos per tal que els alumnes shi vagin familiaritzant, tant amb les ms simples com amb les que resulten ms complexes, com sn les oracions subordinades substantives i
adjectives. Pel que fa als determinants, sen relacionen els diversos tipus existents atenent al tipus
de significat que afegeixen el nom que acompanyen.
Les activitats persegueixen un triple objectiu: per una banda, la identificaci destructures sintctiques diverses (sintagmes nominals sencers en lactivitat 1, elements que els componen en la 3 i la
4); per altra, en lactivitat 2, la distinci entre dues de les funcions sintctiques principals que pot
desenvolupar el SN dins de loraci (subjecte i CD) grcies a la prova de la concordana. Per ltim,
en la 5, la transformaci doracions molt simples en altres de ms complexes a partir de lafegit
de complements del nom i del verb, una tcnica senzilla que pot ajudar lalumne/a amb dificultats
alhora de compondre textos coherents i ben cohesionats.
Com a activitat complementria, es proposa la segent:
Escriu dues oracions amb cada una de les paraules segents. Una, segons la seva categoria original (adjectius, verbs, determinant, etc.) i una altra, fent la funci de nucli dun sintagma nominal.
Els pares volen sopar dhora (verb) El sopar ja s a taula! (nom)

a) comerciant
d) complex
g) mbil
b) corrent
e) mitjana
h) no
c) menjar
f) vint-i-nou
i) altres (ellptic)
Possible soluci:
a) Es guanya la vida comerciant (gerundi) / s un comerciant de primera (nom); b) Anava corrent
per la muntanya (gerundi) / Aquest estiu tota la ciutat de Barcelona va estar uns dies sense corrent
elctric (nom); c) Va menjar-sho tot (infinitiu) / Magrada el menjar ben calent (nom); d) Es tracta
dun problema complex (adjectiu) / Pateix un complex dinferioritat que agreuja la seva timidesa
(nom); e) Feia una alada mitjana (adjectiu) / Vull una altra mitjana de vedella (nom); f) Avui faig vinti-nou anys (determinant) / Afanyat, que perdrem el vint-i-nou (nom); g) Necessito un tornavs per
cargolar aquesta pea mbil (adjectiu) / Tinc el mbil sense bateria (nom); h) No tho donar pas
(adverbi) / El no s lnica resposta possible (nom); i) Duran els altres paquets ara mateix (determinant) / Els altres ens esperen (nom).
75
Lxic
Linters daquest apartat se centra en la relaci de sinonmia entre paraules, en funci del context
i del registre en qu sutilitzen.
A lexercici 1 shan daparellar sinnims sense tenir en compte el context. En canvi, en la resta
dexercicis cal trobar el sinnim que sajusti al context de la frase. Lalumnat ha de tenir clar que
cal trobar un sinnim el mxim de precs possible i evitar caure en ls indiscriminat dhipernims
o mots comod. En lactivitat 4 lalumnat ha descollir el sinnim que millor sadeqi al registre de
cada frase; com a refor daquest exercici, seria bo preguntar a lalumnat el registre a qu pertany
cada mot o cada frase de la resta dactivitats.
No sha de descuidar el treball procedimental relacionat amb la significaci. Caldr insistir en la
utilitat dels diccionaris per enriquir el cabal lxic i laclariment de dubtes. Per tant, s aconsellable
disposar de diccionaris a classe per consultar-los com a elements auxiliars en la realitzaci de les
activitats.
Com a activitat complementria podeu fer lexercici segent: De cada trio de sinnims, subratlla
aquell que expressi un grau dintensitat ms alt.
a) gran / enorme / immens
b) alegre / feli / content
c) grotesc / risible / ridcul
d) estpid / beneit / carallot
e) prim / esquifit / raqutic
f) auda / intrpid / valent

g) dolent / pervers / malvat
h) benestant / ric / adinerat
i) por / pnic / terror
j) intelligent / viu / llest
Reps dortografia
En aquesta unitat repassem un dels signes ortogrfics ms complexos, la diresi. Les activitats
treballen els dos usos de la diresi: la diresi en estreta relaci amb laccent dins la mateixa famlia
de mots per senyalar la presncia dun hiat; o b com a marca ortogrfica que senyala la presncia
dun diftong creixent en els grups ge, gi, qe, qi.
Com a activitat complementria per treballar tant lortografia daquesta unitat com la de lanterior,
proposem el dictat segent:
El cam fins a casa el vam fer en silenci. Abans darribar-hi, alguns vens i companyes de la mare
van deixar-nos per seguir el seu cam.
La porta de casa era oberta i una colla de dones, venes la majoria, eren al menjador i a la cuina.
Ens van acollir com si fssim malalts. Havien ests unes estovalles a la taula i dipositat uns gots
amb llet calenta i llesques de pa.
Apa! suplicaven. Ara seieu i mengeu alguna cosa. Voleu que ens quedem a fer el dinar...?
La mare se les va mirar a totes amb un somriure trist dagrament. Sense dir res va anar passant
davant de cada una delles i les va anar acaronant amb una m, mentre els ulls li vessaven de
llgrimes. En arribar a la darrera, tenia la cara plena de reguerons i li queien gotes pel nas i la
barbeta. Un moviment convuls li va comenar a sacsejar lesquena i el cap, com si li hagus
vingut el singlot, i un gemec cada cop ms fort li sortia de la boca.
EMILI TEIXIDOR, Pa negre
76
En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn les formes
dopini com a mitj per accedir a la diversitat.

En aquesta unitat sestudia la literatura catalana dels segles XVI, XVII, XVIII, i tamb la Renaixena, al
segle XIX. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius
dobres i autors representatius daquests perodes.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta de lectura un poema de Jacint Verdaguer, Don
Jaume a Sant Jeroni, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora.
Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica, lxic) i sobre la histria de la literatura. Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci
77
LECTURA
Comprensi lectora
1 El mot objecte de disquisicions s seny.
2 La continutat.
3 a) prudncia: moderaci, previsi del que pot succeir, coneixement derivat de lexperincia
del mn i dels homes, etc.
b) enteniment: conscincia, domini continu de si mateix, lucidesa, reflexi i conscincia arrelada en lexperincia, etc.
c) discreci: fer, abans de cada acci, un examen reposat de les possibles conseqncies.
d) circumspecci: mirar al voltant dun mateix amb cautela, aplom, gravetat, etc.
4 Enteniment.
5 Pels romans, prudncia era no sols moderaci, sin tamb previsi del que pot succeir entre
diverses possibilitats. Pels romans era prudent aquell que, pel fet dhaver viscut molt, havia vist
molt; aquell qui estava en el secret de les coses.
6 Vol dir tenir control sobre els propis pensaments i accions, evitant caure en la follia o
lalienaci.
7 a 11 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Recursos lingstics
12 a) vague; b) curull; c) follia; d) emprar; e) sentncia; f) ac; g) assolir; h) afrontar; i) aplom; j) objectiu
13 a) lucidesa; b) sapincia; c) commiseraci; d) cautela; e) mesura
14 a) retingut en les seves accions i paraules, moderat
b) fermesa de carcter
c) en relaci a alg, en all que concerneix a alg
d) exactament
e) sense cap resultat, sense fruits
COMUNICACI
1 De segur que; perqu; Per; a part del; En efecte; a ms a ms; I tot aix; ja que; entre els
quals; Tanmateix; tot i que; a la vegada
78
2 a)
Introducci
Primer pargraf: s sorprenent saber que ens passem una tercera part
de la vida dormint.
Raonament
1r argument
Segon pargraf: Dormir s agradable i no

poder fer-ho s angunis, tot i que el sn
no t el mateix valor per tothom.
2n argument
Tercer pargraf: Lsser hum t necessitat de dormir, ja que s una forma de

recuperar energia.
3r argument
Quart pargraf: En el mn modern, en

qu les mquines no descansen, haver de dormir sembla un fracs. Ara b,
linsomni pot ser una greu malaltia.
Conclusi
Cinqu pargraf: En realitat, potser no ens agrada anar a dormir, per

tampoc ens sol agradar llevar-nos.
b) Al darrer pargraf hi ha una cita de lescriptor Somerset Maugham: Cada dia faig dues
coses que no magraden gens. Luna s llevar-me. Laltra s anar a dormir
c) Connectors: Per (tercer pargraf), Tot aix (quart pargraf)
d) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:
Els ssers humans ens passem una tercera part de la vida dormint. En el mn modern,
aix pot semblar una prdua de temps, per fer-ho s necessari. Dormir s una forma que
tenim els humans de recuperar energia, i linsomni s una greu malaltia.
GRAMTICA
1 a) em / lentrada de la piscina; b) aix de les targetes de crdit / m; c) Lescena de la lluita /
me / l; d) Em / la trabanqueta / em / en Josep; e) quatre pins esquifits i mig socarrimats; f) un
seguit de camps de blat; g) els concursos de televisi / m; h) ns / tres gallines blanques; i) em
/ aquesta notcia que surt a la premsa; j) un petit cinema i un bar.
2 a) lentrada de la piscina; b) aix de les targetes de crdit; c) jo (ellptic); d) Ell/a (ellptic) / ell/a
(ellptic) / nosaltres; e) nosaltres (ellptic); f) un seguit de camps; g) els concursos de televisi;
h) tres gallines blanques; i) aquesta notcia que surt a la premsa; j) tu (ellptic)
79
3
oracions
determinant
nucli
complement
4 a) nous (adjectiu), de pis (SPrep); b) a qui vam demanar ladrea (oraci adjectiva); c) de cartr
(SPrep); d) de Jess Moncada (SPrep), que em vas recomanar (oraci adjectiva); e) de cavalls
(SPrep), que se celebren per Sant Joan a Ciutadella (oraci adjectiva); f) etimolgic (adjectiu),
catal-angls (S nominal en aposici); g) ple de llapis de colors (S. adjectiu); h) de la setmana
que ve (SPrep); i) duna bruixa muntada en una escombra (SPrep); j) de la finestra de darrera
(SPrep)
5 Exercici obert: a) La llibreta despiral s al prestatge de sota. b) Els paletes que treballen amb
el teu germ van construir una casa gran i lluminosa. c) La professora de francs va felicitar
lalumne que havia tret la millor nota a les proves de selectivitat. d) El gat tigrat senfilava per la
soca de larbre com un llamp. e) El germ gran den Gil nedava per la gorga ms fonda. f) La
noia rossa comprava al supermercat que hi ha a la cantonada.
LXIC
1 a) 4; b) 8; c) 7; d) 2; e) 1; f) 9; g) 3; h) 10; i) 5; j) 6
2 a) partir/trencar, partir; b) rentar, rentar/fregar
3 a) instant, segon; b) desencs, desencant, decepci, desillusi; c) inici, principi; d) ximpleries, animalades, rucades, barbaritats, bajanades; e) burla, befa, escarni; f) acosts, aprops;
g) fam; h) eructe; i) marfil; j) estiuejat
4 a) enutjosa; b) embrutin; c) bola; d) quedar-mhi; e) ha mort
5 a) grinyol; b) llesca; c) llntia; d) cruspit; e) odontleg
6 regar: ruixar, mullar, irrigar; resultats: fruits; alcalde: batlle; posat fi: acabat, finalitzat, posat terme; concentracions: reunions, aplecs, trobades; mtode: sistema; pensat: planejat,
ideat, projectat; evitar: impedir; al costat: a la vora, tocant a; tipus: classe, mena; deixalles:
residus, escombraries; deixaven: abandonaven; persones: individus, gent; organitzaven:
muntaven; festes: celebracions
80
REPS DORTOGRAFIA
1 agrament, ram, herocitat, clossa, fluid, conduren, herona, benet, bisca, Llus, pec, pasos,
trair, oda (o oid!), ve
2 fortut, truita, rell, amonis, ateisme, aigera, quocient, conduiria, exigitat, lingstica, jesuta,
europeista
3 Augmenta la conscincia que hi ha problemes ambientals que posen en perill la salut del planeta, com a conseqncia duns hbits dus dels recursos i de degradaci del medi que han
canviat molt poc en el descurs dels darrers millennis, mentre que el nombre dssers humans,
origen daquesta utilitzaci de recursos i daquesta degradaci ha anat creixent. Ja no es
tracta noms dels ciutadans responsables i (tmidament) de les administracions, sin tamb,
dels sectors productius, considerats, exactament o no, els principals culpables.
4 a) ballar, balli, ballis, ballin; b) enviar, envi, envis, envin; c) continuar, continu, continus, continun
5 a) Sussa s un dels pasos ms muntanyosos dEuropa. b) Si vnen a casa, sestaran en habitacions contiges, s a dir, venes. c) Legoisme de tothom era tan acusat que la coincidncia
era impossible. d) Intua que la llet homogenetzada li produiria mal destmac. e) Pobre home!
Sha sucidat perqu shavia arrunat totalment. f) La Llusa estudia el Batxillerat Artstic en
rgim dirn. g) La CCRTV ha produt un programa de rdio sobre les aiges fretiques.
6 a) produssis; b) agrair; c) benem; d) coa; e) cloeu; f) fiem; g) beneda; h) avalus; i) condurem; j) canvin; k) influen; l) copi
7 a) La vena afirma que lallament que hem posat est prohibit pel Departament de Salut.
b) Tradues del francs uns contes sussos. c) Deixals que sun! Desprs ja es rentaran a
laigera de fora. d) Al final han agrat la seva traci. e) Si construssin un edifici trapezodal
lefecte seria grandis. f) No menyspres la seva ingenutat: sadonar de lengany. g) Tagram
que hagis redut la velocitat. h) Val ms que no copis en lexamen i que estudis ms. i) La mort
daquell ucrans va sortir a tots els diaris: sucidi o assassinat? j) No crec que renunci mai a
sortir amb paraigua.
8 a) pas, pasos; b) Llus, Llusa, Llusos, Lluset; c) Pasqua, Pasqes; d) ambigua, ambiges,
ambigitat; e) copiar, copi, copis, copin; f) suem, su, sus, sun; g) trair, trador, tradora,
traci, trassis, trassin, etc.; h) heroic, herona, herocitat; i) continu, continutat; j) traduem,
tradussis, tradussin, tradures, traduren, tradut; k) llengua, llenges; l) esmorteir, esmortet...
9 Text per dictar.
10 succet per marcar que la e i la i pertanyen a sllabes diferents i, per tant, no formen diftong;
qesti per marcar que la u sha de dir i, per tant, forma part dun diftong creixent.
Pg. 52
1 A una hermosa dama...
81
a) El contrast el donen la cara, les mans i la pinta, que sn totes de color blanc (la pinta s de
marfil) i els cabells de la dama, que sn dun color negre intens (com latzabeja).
b) La noia es troba dalt dun terrat. El poeta lanomena Flora.
c) El poeta s lluny del terrat i se sent atnit i enamorat.
Pg. 55-56
1 a), b), c), a), c), b), c), c)
2 En relaci amb Jacint Verdaguer:
a) Va tenir una slida formaci humanstica i clssica per haver estudiat al seminari de Vic.
b) Les dues obres ms importants sn LAtlntida i Canig. La primera explica lenfonsament
dun continent entre Amrica i Europa, lAtlntida. Canig s un poema sobre els orgens
llegendaris de Catalunya a ledat mitjana.
c) Els Jocs Florals eren un concurs literari en qu es premiava la millor poesia dedicada als
temes de la fe, la ptria i lamor. Jacint Verdaguer va arribar a guanyar els tres premis i va
ser proclamat Mestre en Gai Saber.
d) Jacint Verdaguer va escriure en prosa llibres de viatges (Excursions i viatges, Dietari dun
pelegr a Terra Santa), textos populars (Rondalles) i escrits periodstics per refusar acusacions que li havien fet (En defensa prpia).
e) Jacint Verdaguer va ser el primer autor a fer servir una llengua moderna, gil i viva, sense
castellanismes.
3 a) Enyorament de la ptria.
b) Uns mariners canten una habanera a la platja.
c) Un recurs fnic podria ser lalliteraci que trobem a papalloneja una barca o on canten
los mariners. Un recurs morfosintctic seria lhiprbaton de A plorar mon desconhort/
massegu sota una pala. I un recurs semntic seria la metfora que veiem a papalloneja
una barca.
d) Cada vers t set sllabes, menys lltim vers de cada estrofa, que en t vuit. La rima s assonant i rimen noms els versos parells. Els dos versos del final de cada estrofa sanomenen
tornada.
Pg. 59-60
1 b), a), a), c), c), a), b), c)
2 a) La renovaci del teatre, amb la superaci de les tendncies popular i culta.
b) Els personatges viuen situacions dramtiques personals, socials, econmiques, etc.
c) Drames histrics, drames rurals. Obres: Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar.
3 a) A Valls. Va ser procurador dels tribunals.
b) El realisme i el naturalisme.
c) Lescanyapobres, La febre dor, La bogeria, Pilar Prim.
d) Perode 1880-1882. Enriquiment per mitj de la borsa.
e) Alternativa a la novella realista, aprofundeix en la psicologia dels personatges.
82
4
a) Aquest fragment reflecteix el subttol de lobra, Estudi duna passi, amb qu Oller va publicar LEscanyapobres. Des daquesta perspectiva, el tema de lavarcia s tractat com si
fos una malaltia de lesperit, i el novellista es presenta com un metge que tracta un malalt.
Narcs Oller, en aquest episodi, despulla lnima dels protagonistes la Tuies i lOleguer i
ens els presenta com ssers aberrants que noms conceben les seves relacions personals
i sexuals en termes financers. Es tracta, doncs, de dos personatges alienats fsicament i
espiritualment per la seva passi patolgica pels diners.
En el seu afany per estalviar fins a limpossible i guardar diners, la Tuies i lOleguer prenen una actitud contrria al funcionament econmic capitalista, ja que vulneren el principi
dinversi i, especialment, el de lliure circulaci de capitals.
b) En aquesta escena, la passi pels diners que guarden, contemplen i remenen s la font
de plaer que els provoca, com diu el narrador, una extrema passi que els devora. La visi
daquest mn infrahum i grotesc guarda relaci amb el gust dels naturalistes per la descripci dambients degradats i de personatges marginats.

1 Al cim de Sant Jeroni.
2 Quan surt el sol. Per veure b Catalunya.
3 Camps, flors, guerrers.
4 Naus.
5 Els Pirineus, el Llobregat, el Bess.
6 Qu pot fer per lestimada Terra dels catalans.
7 Recuperar Mallorca i Valncia.
8 Per un moro trador.
9 La Verge Maria.
10 Que conquerir les terres germanes: Mallorca i Valncia.
11 Versos 62-65, 76-83
12 Introducci, raonament, conclusi.
13 Causa i efecte: perqu, ats que...
Finalitat: perqu, a fi que...
14 a)
b)
c)
d)
e)
f)
Un cel dales
verdosos boscos
Les guiles que hi niaren
Una veu dola
No hi ha aquest tipus destructura
el cim de Sant Jeroni
83
15 a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
amada
joia
grandis
fer crrer
contestar
veure
treure
parlat
estrella
esclaves
16 Allunyament de la cort i castellanitzaci de la noblesa.

17 Recuperar ls de la llengua en els mbits cultural i literari.
Rescatar de loblit el passat medieval i la tradici cultural de la naci catalana.
Crear una literatura prpia desvinculada dels models literaris castellans.
Restablir els Jocs Florals.
18 Verdaguer; Narcs Oller; ngel Guimer.
19 Verdaguer: LAtlntida; Narcs Oller: La febre dor; ngel Guimer: Maria Rosa.
20 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
84
Unitat 3 Entre conversa i conversa

Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de lobra teatral de Santiago Rusiol, Miss Barceloneta.
El text va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de
Comunicaci
En aquest apartat es treballar la conversa formal. s un aspecte molt present en la vida escolar:
intervencions formals a classe, converses amb professors i tutors, etc. Ms endavant, en la vida
adulta, tamb shaur de practicar en algunes ocasions: entrevistes laborals, reunions de treball,
reunions venals, assemblees, intervencions en els mitjans de comunicaci audiovisuals, etc. Es
tracta dajudar lalumnat a preparar aquest tipus dintervencions orals mitjanant ls dunes orientacions que lajudi a desenvolupar les intervencions orals de manera coherent i ordenada. Igualment caldr posar de relleu que en aquests tipus de textos ha de predominar el registre estndard
o formal i que cal evitar de fer-hi servir tota mena de colloquialismes.
Les activitats serviran per realitzar una srie dassajos acotats i dirigits pel professorat per tal que
lalumnat vagi adquirint competncia en lexpressi oral formal. Lexercici 1 treballar les frmules
utilitzades en les converses, distingint aquelles que sn prpies de registres formals i informals. Els
exercicis 2, 4, 5 i 6 plantegen situacions i temes per establir un simulacre de conversa formal: en
lexercici 2 el dileg sestablir entre parelles; lexercici 4 proposa un colloqui entre quatre o cinc
persones; lactivitat 5 simula una entrevista escolar, i situa la conversa en un terreny molt familiar
per a lalumne; el darrer exercici planteja una entrevista laboral, una prctica que lalumne podr
aplicar en el seu futur professional.
Lactivitat TIC proposa el visionat dun debat televisiu a travs dInternet. Ms enll dexplorar un
recurs que ofereix la xarxa, lactivitat consisteix en lanlisi de les intervencions dels intelocutors, no
solament des del punt de vista dels continguts sin tamb de les formes: tan importants sn els
missatges lingstics com els missatges no verbals.
Com a activitat complementria poden demanar als alumnes que, per parelles, preparin i representin una daquestes converses:
a) El fiscal interroga un acusat en un judici
b) Un metge dietista pregunta a un pacient pels seus hbits alimentaris.
c) Un periodista entrevista un personatge fams a la televisi.
d) El director duna sucursal bancria rep un client que vol sollicitar un prstec.
Gramtica
Aquesta unitat se centra en la introducci al sintagma verbal a travs de lestudi dels tipus de
verbs, considerats des de diferents punts de vista. En primer lloc, es considera la relaci entre
85
subjecte i verb (verbs personals i impersonals) i, tot seguit, els diversos tipus de verb atenent a
les caracterstiques semntiques i sintctiques. Des daquest punt de vista, es remarquen lntima
relaci entre tipus de verb i complement exigit i la inserci dun i altre en el context discursiu.
A continuaci es fa un reps dalguns verbs pronominals que mereixen atenci especial per motius
diversos: per una banda, alguns verbs que, per interferncia del castell, susen sense pronom i,
per altra banda, verbs que canvien de significat segons que siguin pronominals o no.
Les activitats estan plantejades de manera que posin a prova la capacitat de reflexi sobre la llengua
de lalumnat, tant pel que fa a la sintaxi (activitats 1, 2 i 5), com al recursos lxics (activitats 3 i 4).
Com a activitat complementria, es proposa la segent :
Copia el text segent i omplen els buits amb la forma correcta dels verbs de la llista que tens
a continuaci. Tingues en compte que es tracta dun text narratiu i que la forma verbal predominant s el passat.
admetre, sser, perdres, haver-hi, saber, cavalcar, omplir, adonar-se, convertir,
haver-hi, sentir-sen, sser, saber, conixer, saber, provar, estar, considerar-se
No .......................... una tasca senzilla trobar lastut mag. .......................... molts boscos
on buscar, per noms un Merl. Aix , doncs, el pobre cavaller ..........................dia rere dia,
nit rere nit, esdevenint cada vegada ms feble.
Travessant els boscos tot sol, el cavaller .......................... que.......................... moltes coses que no ........................... Sempre ..........................molt llest, per no ..........................
gaire provant de sobreviure al bosc.
De mala gana, .......................... que ni tant sols no .......................... diferenciar els fruits
verinosos dels comestibles. Aix .......................... els pats en una mena de ruleta russa.
I el beure no .......................... menys arriscat. El cavaller .......................... de ficar el cap
dins un rierol, per el casc se li .......................... daigua. Dues vegades .......................... a
punt dofegar-se. Per si aix no fos prou dolent, .......................... den que havia entrat
al bosc. El cavaller no .......................... distingir el nord del sud ni lest de loest. Per sort, el
seu cavall s que .......................... orientar-se.
ROBERT FISHER, El cavaller de larmadura rovellada
Solucions: era, Hi havia, va cavalcar, va adonar-se, hi havia, coneixia, shavia considerat, sen sentia, va admetre, sabia, convertia, era, va provar, va omplir, va estar, shavia perdut, sabia, sabia.
Lxic
Linters daquest apartat se centra en la relaci dantonmia entre paraules, en funci del context
i del registre en qu sutilitzen. Com ja havem dit en la unitat anterior en qu vam treballar els
sinnims, cal facilitar a lalumnat els recursos necessaris per poder continuar progressant pel seu
compte, com ara aprendre a manejar els diferents tipus de diccionaris, segons les necessitats, en
aquest cas el diccionari de sinnims i antnims. A excepci de lexercici 1, en totes les activitats
cal trobar lantnim que sajusti al context de la frase. En les activitats 2, 3 i 7 es treballa especficament la diversitat dantnims dun mateix mot en funci del context. Lexercici 3 treballa el
86
mecanisme de derivaci en la formaci dantnims. Lexercici 5 treballa els antnims en un registre
literari. Finalment, lexercici 8 socupa de la gradaci entre antnims.
Com a activitat complementria podeu fer lexercici segent:
Es divideix la classe en grups de quatre persones, que numerarem (grup 1, 2, 3, 4...). Cada grup
ha descriure una llista de 5 mots i el seu corresponent antnim. No poden ser paraules que hagin
aparegut en el llibre. Tot seguit comena el concurs: El primer grup proposa un mot de la llista, i
els del segon grup han dendevinar lantnim que tenen escrit. Si no lendevinen passa el torn al
grup segent i aix successivament. Quan el mot sendevina, el grup que lha encertat suma un
positiu. Quan shan acabat els mots del grup 1 comena el grup 2, que pregunta al grup 3, i aix
successivament. Guanya el grup que t ms encerts.
Reps dortografia
En aquesta unitat treballem la vocal neutra, a partir sobretot dexercicis domplir buits. Malgrat
que lortografia de la vocal neutra, desprs de la feina feta en cursos anteriors, ha destar ja ben
assolida, cal insistir una vegada ms en la seva escriptura en substantius i verbs. Per tamb en la
correcta pronncia del so de vocal neutra entre els parlants de totes les varietats del catal oriental.
Conv recordar que, sobretot a la ciutat de Barcelona i zones prximes, sovint es negligeix aquesta
neutralitzaci i sacaben pronunciant a i e tones a la castellana, amb la consegent desnaturalitzaci que aix suposa.
Es treballen tamb novament aquells mots que divergeixen del castell a lhora descriurels, on es
cometen freqents errors per aquesta interferncia, ja que probablement constitueixen la principal
dificultat pel fet que cal memoritzar-los un per un.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn les entrevistes, una manera de conixer directament persones daltres cultures.

En aquesta unitat sestudia el perode de final del segle XIX i principi del segle XX: el modernisme.
Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres i
autors representatius daquest perode: Joan Maragall, Vctor Catal i Santiago Rusiol.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos textos: lun de Joan Maragall, i laltre de
Joaquim Ruyra, a partir dels quals es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica, lxic) i sobre
la histria de la literatura. Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci
87
LECTURA
Comprensi lectora
1 a) De 14 vots, nha obtingut 8.
b) Est nerviosa i commoguda.
c) Resposta oberta. Per contestar la pregunta cal tenir en compte tres petits incidents entre el
Ramonet i la Laieta: Primer: En Ramonet labraa i ella el rebutja dient-li que no la rebregui.
Segon: En Ramonet li demana que li ho conti tot i ella el talla dient-li: Ara no estic per tu.
Ara estic per mi. Mhan fet Miss. Tercera: Quan el periodista li demana si ha tingut algun
amor, ella respon potser s davant mateix del Ramonet.
d) Gumersind
e) Perqu ha guanyat el concurs de Miss Barceloneta.
f) Planxadora.
g) La multitud de preguntes que li fa el periodista latabalen.
h) No. Noms sap jugar a la bescambrilla.
i) De fet, no li proposa en aquest fragment, simplement fa un comentari sobre lactuaci del
jurat.
j) Lautor vol fer una crtica morda dels concursos de bellesa. Els personatges i les situacions
sn tpics i ridculs.
Recursos lingstics
5 a) amanyoguis, matxuquis, arruguis; b) actriu (de cinema); c) emocionada, afectada, alterada;
d) barrets; e) contagis, enganxis; f) atordeixi, maregi, atorolli; g) xafarder; h) agraden; i) dies;
j) idea
6 Derivats (lexema + sufix): torra-dora, escult-or, period-ista, planxa-dora, pellicul-era, dirig-ible
Compostos (dos mots simples): crema-dent, crema-faldilles, mig-dia, auto-giros
7 Una planxa s un estri que serveix per planxar la roba. En sentit figurat s una cosa que alg
diu o fa i que el deixa en una situaci ridcula.
8 Ingeni s un mot incorrecte perqu s un barbarisme, del castell ingenio. En catal el mot
correcte s enginy.
9 Resposta oberta. A tall dexemple: ciclista, dentista, violinista, taxista, florista, esportista, etc.
COMUNICACI
1
88
disculpar-se
perdonar
lamentar
agrair
demanar
formal
informal
3 Vertaderes: c), d), e), g)
Falses: a), b), f), h)
GRAMTICA
1
impersonals
copulatius
transitius
intransitius
de rgim
preposicional
pronominals
haver-hi
semblar
menjar
tornar
casar-se
perdres
ploure
sser
rentar
caure
riures
glaar-se
diagnosticar
girar
penedir-se
riures de
saltar
morir
endarrerir-se
saludar
plorar
tornar-se
resoldre
telefonar
penedir-se
copulatius
transitius
intransitius
de rgim
preposicional
pronominals
enganxo
agrada
jugant (a)
acostar-me
sn
contemplant
passa
es decideixi
mentretinc
2
impersonals
tafanejant
samaga
endevinar
sencenen
preservar
es decideixi
intuir
fan
permeti
abandonar
prmer
traur
89
3 ha ingressat, va informar, adduint, vaig parar-hi, va clavar, crear, provocar, endegar, tanquin,
diposita, plantin, gravar, figuri
4 a) Lvia aprecia molt en Miquel. b) Han tardat dues hores per solucionar el problema. c) En
Joan ja no hi viu, en aquesta casa. d) Els monitors us acompanyaran tot el dia. e) Les claus es
troben al calaix. f) Durant la setmana conviuen amb la mare. g) La reuni tindr lloc a les set.
h) La gasolinera dista tres quilmetres de lestaci. i) La Maria treballa daprenenta en aquest
taller. j) A classe ens abstenim dencendre el mbil
5 Verbs copulatius: sser i estar. Verbs predicatius: admetre, perdres, haver-hi, saber, omplir,
convertir, conixer, provar, transportar, observar (transitius); cavalcar, morir, anar-sen (intransitius); adonar-se, sentir-sen, acostumar-se (de rgim preposicional).
LXIC
1 1 baix; 2 lleig; 3 antiptic; 4 dolent, malicis; 5 injust; 6 mentider, fals, hipcrita; 7 indecs,
aturat, parat; 8 covard; 9 ximple, ruc, beneit, ase, totxo, babau; 10 lent, a poc a poc
2 a) humit; b) afable; c) tendre; d) greixosos; e) pondres; f) caigut; g) arriba; h) tornat de
3 a) feiner, laborable; b) augmentat; c) egoista; d) construt, edificat; e) asimtric; f) innocent;
g) profunda, ntima; h) oblidis
4 a) desunir; b) irregular; c) asimtric; d) inhum; e) immortal; f) illgic; g) descontent; h) atpic;
i) antinatural; j) illegal
5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Una possibilitat seria la segent:
Era petitot i dossos menuts/dossada fina, per gras i capgrs. Blanc de pell/ De gran
pallidesa, tenia rossos els cabells, sempre llargs, i eren tamb daurades les nines dels
seus ulls, clides i plcides mentre escoltava, apagades o dures quan la seva paraula ho
requeria. Fora barbut/Barba-serrat, tenia, no obstant, escasses celles, unides al seu nas
xato/cams i arrodonit.
6 a) inslit, desusat, rarcom, corrent; b) nociu, perills, pernicis, ins, malsbeneficis, bo;
c) encantat, distret, absent, embadalit, desorientatatent, concentrat; d) errada, equivocaci,
pfia, desencertencert; e) obscur, tenebrs, ombrvolclar, llumins
7 a) calenta; b) calors; c) clid; d) clid; e) clida
8 a)
b)
c)
d)
e)
f)
90
adoraci, amor, afecte, antipatia, enemistat, aversi, odi

gegant, enorme gran, mitj, petit, diminut/minscul
intrpid, auda, valent, decidit, prudent, poruc, covard
eufric, content, seris, trist, abatut, desconsolat
obs, gras, rabassut, prim, escanyolit, demacrat
bullent, calent, tebi, fresc, fred, gelat/glaat
REPS DORTOGRAFIA
1 exemple, exemples; teatre, teatres; conserge, conserges; programa, programes; botiga, botigues; petjada, petjades; cmera, cmeres; turista, turistes; mica, miques; italianisme, italianismes; enze, enzes; dialecte, dialectes
2 conferncies, llenges, races, camises, botigues, vivncies, roques, pacincies, aiges, boges, pasqes, platges
3 a) naixer, naixers, naixer, naixerem, naixereu, naixeran
b) trauria, trauries, trauria, traurem, traureu, traurien
c) sabia, sabies, sabia, sabem, sabeu, sabien
d) jaur, jaurs, jaur, jaurem, jaureu, jauran
4 Aturat a la cantonada, sotges el carrer i estudies la botiga de queviures. Desprs avances a
poc a poc, fregant les cases. El cor et batega una mica ms acceleradament que de costum.
Tot i el dies que fa que et dediques a aquesta activitat, encara no has pogut habituar-thi. Potser no tens pasta de pillet. La cosa comen al cap de dues o tres setmanes de la fuga, quan
vas acabar tots els recursos. I, aquesta primera vegada, el gest gaireb fou impremeditat.
6 a) 2 polseguera; b) 3 rac; c) 1 enyorar; d) 5 rancor; e) 4 assemblea
7 a) nixer; b) treure; c) moure; d) jeure; e) reconixer; f) veure; g) recrrer; h) estrnyer
8 Lendem a tres quarts de set, lAlcia es passejava nerviosa dun cant a laltre de la seva habitaci. De tant en tant saturava davant del gran mirall que hi havia a la paret, just a tocar de
la porta dentrada i sassegurava que tot estava en ordre: que la brusa de seda tenia el caient
perfecte, que lescot era just el que calia, que les mitges savenien b amb les sabates, i les
arracades amb el collaret, que el maquillatge dels ulls ressaltava al mxim les seves ninetes
fosques sense sobrepassar ni un bri el punt del bon gust.
9 a) ambaixador ambaixada; b) meravells meravella; c) treballador treball; d) avaluable
avaluar; e) avariat avaria; f) assassinat assass; g) davantal davant; h) arraconat
rac
10 verns
11 Text per dictar.
Pg. 82
1 a) Lactitud de Nietzsche es nota sobretot al final, quan diu que no sacaba el teu viatge;/no
sacabar mai ms perqu expressa el desig deternitat. Per tamb al llarg de tot el poema expressa lanhel que viure s desitjar ms; per exemple, a partir del vers 7: dna el
front an el gran aire; sempre, sempre mar endins.
91
b) Alliteraci: dna el front an el gran aire; (reiteraci de n). Vers 7.
Anfora: sempre, sempre, mar endins./Sempre amb les veles suspeses/[]/sempre entorn aiges esteses. Versos 8, 9, 11.
Parallelisme: no perdis mai el teu nord;/[]/no miris les platges rons,. Versos 2, 6.
Anttesi: fuig dels horitzons mesquins;/sempre al mar, al mar noble;. Versos 14, 15.
c) El poema est format per cinc estrofes, de quatre versos cada una. Es tracta de quartetes,
ja que sn versos de set sllabes (heptasllabs). La rima s consonant: a b a b.
Pg. 85
1 a) Lactitud de la Mila s de franca admiraci envers el pastor. Lexpressa tant en el que diu,
com en els gestos que fa: mirant-sel amb una mirada rendida denamorada, etc.
b) El pastor en cap moment no expressa els seus sentiments envers la Mila, de manera que
no sabem qu en pensa exactament.
c) El pastor atribueix el que sap als avis de Sant Pon, per tamb a la inspiraci divina: la
veu de Nostro Senyor.
d) Lactitud del pastor s la ms semblant a la dun poeta modernista, que creia en la inspiraci (divina o no) i que es deixava influir fortament pel paisatge i altres elements naturals.
e) Hi ha moltes paraules diferents de les que diem avui dia: fai, sebre, vos, pelut, me, atres,
Nostro, convegi La intenci de lautora s la de mostrar una manera ms autntica i
genuna de parlar el catal, recorrent a formes colloquials, que noms utilitzaven, en el seu
temps, persones dmbit rural i pastors.
Pg. 88
1 a) Dos homes parlen dun foraster que acaba darribar al poble i ha dit a la gent que sap la
manera de trobar aigua. Un dels interlocutors s a casa seva i la seva dona i la seva filla
interfereixen en la conversa. La filla sembla que coneix el foraster i li dna la ra, malgrat
loposici i els renys de la mare.
b) Sembla que tant els dos homes, com la mare de la noia, soposaran a les idees i propostes
del foraster.
c) Ceclia, en efecte, sembla conixer el foraster. Es preveu un grup oposat a lanterior i format
pels dos joves: el foraster i Cecilia
d) Seran els que tindran el conflcite amb la resta del poble.
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
1 a) primera part: versos 1-4; segon part: versos 5-9
b) cel blau, nuvolada parda (eptets); verbs: verdeja, vermelleja
3 Per intercanviar opinions sobre un tema.
92
4 Parlar amb propietat i precisi. Ser concs. Vocalitzar i no parlar de manera atropellada. Respectar els torns de paraula. Evitar interrompre els altres. El discurs ha destar ben estructurat.
6 a) Acabada la pluja de la tarda; lentament shan esquinat; b) sha obert; tendre tot mullat;
c) jeu en la serra
7 estvem, estava
8 verb transitiu: sentia; verb intransitiu: suraven
9 a) trist; b) saixeca; c) aspre; d) comenada; e) dura; f) maleses g) disbauxa; h) neguitejava;
i) ira; j) petit
10 dos perodes: 1r (1892-1900) 2n (1900-1911)
11 a) Joan Maragall; b) Vctor Catal; Prudenci Bertrana, etc.; c) Santiago Rusiol; J. Puig i Ferrater
12 Joan Maragall: Visions i Cants; Vctor Catal: Solitud; Prudenci Bertrana: Josafat; Santiago
Rusiol: Lauca del senyor Esteve; J. Puig i Ferrater: Aiges encantades.
13 J. Oliver i Miquel Costa i Llobera.
14 s una doctrina segons la qual el dest de cada persona est fixat per sempre ja abans de
nixer, de manera que tots els nostres actes estan predeterminats.
15 El decadentisme considerava que la societat europea es trobava en un final detapa, en un
perode decadent (actituds dinseguretat, de cansament, davorriment i datracci per la mort i
el sucidi) Es buscava refugi en un mn de bellesa ideal, de sensacions i dimatges diferents
de la realitat.
16 La revista lAven i Les festes modernistes a Sitges.
93
Unitat 4 Exposem un treball escrit

Lectura
Els textos de lectura inicial daquesta unitat sn dos poemes: Lofici que ms magrada, de Joan
Salvat-Papasseit, i A Mallorca, durant la guerra civil, de Bartomeu Rossell-Prcel. Els textos van
acompanyats dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en els poemes.
Comunicaci
En aquest apartat es tracten els treballs escrits i lexposici oral, sovint dues cares de la mateixa
moneda. Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat sigui conscient de les diferncies existents
entre la llengua oral i escrita, en aspectes tan diversos com el canal de transmissi, els codis emprats, lestructura del discurs, la sintaxi o el registre.
Pel que fa als treballs escrits posarem laccent en lestructura formal i de contingut. Tamb es
donaran una srie dindicacions i consells per evitar algunes mancances fora corrents en la presentaci daquests treballs.
Lexposici oral s un aspecte fora present en la vida de lestudiant (no tant com seria necessari,
per) i que tamb ms endavant en la seva vida adulta pot haver de practicar en moltes ocasions:
presentant un informe, intervenint en alguna reuni, trucant a un programa de rdio mitjanament
formal, etc. Es tracta dajudar a preparar aquest tipus dintervencions orals mitjanant ls dunes
orientacions que els ajudi a desenvolupar-les de manera coherent i ordenada. Igualment caldr
ensenyar-los que en aquests tipus de textos ha de predominar el registre estndard o formal i que
cal evitar de fer-hi servir tota mena de colloquialismes.
Les activitats 1, 2 i 4 se centren en els treballs escrits: lexercici 1 nestudia ls de la tipografia;
lexercici 2 se centra en lanlisi prctic de les errades tipogrfiques, de puntuaci i expressi que
sovintegen en els treballs escrits; lexercici 4 s una prctica sobre les citacions bibliogrfiques. La
resta dactivitats socupen de lexposici oral: lactivitat 3 treballa el resum oral dinformacions; els
exercici 4 i 5 van lligats, ja que mentre lun demana la preparaci duna breu exposici oral, laltre
demana que els companys lanalitzin mitjanant una graella preparada expressament. Daquesta
manera es propicia que lalumnat sigui conscient de les dificultats que comporta lexposici oral,
les puguin detectar i, per tant, solucionar.
Lactivitat TIC ha de servir perqu lalumnat conegui i acabi utilitzant amb expertesa el corrector
lingstic que incorpora el processador de textos. Lobjectiu s que lalumnat sigui cada vegada
ms autnom.
Com a activitat complementria es podria demanar a lalumnat que escrivs amb un processador de textos un petit text en qu hi hagus una citaci i una nota a peu de pgina sobre lautor
de la citaci. A continuaci hauria dinvestigar com sintrodueixen les notes a peu de pgina en un
ordinador.
94
Gramtica
En aquesta unitat sestudien els dos primers complements verbals, el directe i lindirecte.
Lestructura daquest tema es repetir en els dos temes segents, que tracten altres complements
verbals agrupats de dos en dos. La reiteraci duna mateixa estructura a lhora de presentar temes
similars ajudar lalumne/a a familiaritzar-se ms rpidament amb el contingut propi dels temes.
En primer lloc, tant en el cas del CD com del CI, es defineix breument el complement estudiat
i es proporcionen una srie de recursos que permetin la seva caracteritzaci respecte a altres
construccions que shi podrien confondre. En segon lloc, es presenten les diverses estructures
sintagmtiques que poden presentar cadascun dels complements per tal que lalumnat sigui capa didentificar-les. I per ltim, se naborden les substitucions pronominals. Aquest darrer punt, a
diferncia del plantejament que dels pronoms febles es feia a tercer curs, ms basat en la intuci i
en ls, parteix de lexposici exhaustiva de la normativa gramatical i de la caracteritzaci dels tipus
de complement directe i indirecte a partir de la seva pronominalitzaci diversa.
Algunes de les activitats proposades se centren en la identificaci dels complements directes
i indirectes i llur substituci pronominal (activitats 1 i 4), en la distinci entre CD i CI a partir de la
presncia o absncia de preposici (activitat 2) o b en la compleci doracions a partir amb CD
i CI (activitat 3).
Com a activitat complementria es proposa la segent:
Completa les frases segents amb un complement directe i un complement indirecte:
a) Aquest cantant dedic ..............................................................................................................
b) El carter reparteix .....................................................................................................................
c) Hem de tornar ..........................................................................................................................
d) Per vacances haureu descriure ...............................................................................................
e) Tothom demana .......................................................................................................................
f) No vull donar ............................................................................................................................
g) Hisenda ha de retornar .............................................................................................................
h) Volen comentar ........................................................................................................................
Lxic
En aquest apartat es proposa aprofundir en lestudi dels elements bsics que relacionen els mots
pel significat, concretament la polismia.
No sha de descuidar el treball procedimental relacionat amb la significaci. Caldr insistir en la utilitat
dels diccionaris per enriquir el cabal lxic i laclariment de dubtes. Per tant, s aconsellable disposar
de diccionaris a classe per consultar-los com a elements auxiliars en la realitzaci de les activitats.
Parallelament, sexercitar la capacitat de deduir el significat dels mots a partir del context.
95
Lexercici 1 treballa la polismia dels mots prendre i punt a partir de les definicions del diccionari.
Les activitats 2 i 3 giren al voltant dels mltiples significats del verb fer i ladjectiu clar. Seria bo
que lalumne sadons que els mots, en les seves mltiples accepcions, sovint tamb canvien de
registre. El darrer exercici s una activitat de redacci; per corregir-la caldr tenir en compte la
semntica, per tamb lortografia, la puntuaci i la sintaxi.
Com a activitat complementria podeu dictar lexercici segent:
Substitueix el verb donar de les oracions segents per un altre que sigui ms precs dels que tens
a continuaci:
abandonar, allargar, avanar, dispensar, esquitxar, mirar, presentar, reportar
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Dnam el martell, si us plau.

s una acci que li donar una gran fama.
La seva casa dna a la plaa.
Va donar totes les seves riqueses als pobres.
Li van fer donar tot el que duia.
Li va donar la factura.
Lempresa et donar 200 euros a mig ms.
Es va donar a la beguda i al joc.
Reps dortografia
En aquesta unitat es repassa lescriptura de la o i la u tones. En la majoria de les activitats els/les
alumnes han domplir els buits existents a partir de la reflexi sobre ls de la o i la u en mots que
pertanyen a la mateixa famlia, amb especial atenci als mots pseudoderivats i, com ja trobvem
en la unitat dedicada a repassar la vocal neutra, als mots lescriptura dels quals divergeix respecte
al castell.
Com a activitat complementria per treballar les vocals tones que es repassen a les unitats 3
i 4, es proposa el segent dictat:
Els pares, decidits a evitar denncies, sinstallaren a Tossals, en una casa que els deixaven els oncles, fent tots els possibles per evitar el trngol passat: el temps viscut a Riutort
quedava enrera. Treballaven tots dos al magatzem dembalatges de loncle Prsper: la
mare va aprendre a fer anar una mquina de plegar capses de cartr i el pare repartia
encrrecs amb una furgoneta del negoci de loncle, tant nova que lhome no sen sabia
avenir, de conduir un vehicle que sengegava a la primera i no grinyolava mai, ben diferent
de lantic trasto dels maldecaps que, retirat de la circulaci, anava rovellant-se en un rac
del magatzem de loncle Prsper i servia per, de tant en tant, treuren alguna pea de
recanvi.
ANTONI DALMASES, Silvestre Malasang
96
En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal, com a eines potenciadores de la comunicaci.

En aquesta unitat sestudia la literatura catalana dinici del segle XX: el noucentisme i lavantguardisme.
Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres
i autors representatius daquest perode: Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes: Madrigal a Sitges, de Josep
Carner, i s quan dormo que hi veig clar, de J. V. Foix, a partir dels quals es proposen unes breus
activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de
la llengua (gramtica, lxic) i sobre la histria de la literatura. Aquestes activitats de reps tamb
poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.
97
LECTURA
Comprensi lectora
1 a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.

Perqu mentre treballen no paren de cantar.
Es refereix als penells de ferro amb forma de gall que indiquen la direcci del vent.
Els camps, les arbredes, latzur (el cel), les muntanyes, les pedres, la pluja, els jardins, la
tardor, les herbes, els turons, les boires entintades de capvespre...
Les sensacions que experimenta sn les segents: plaer (vers 8), avar de llum (vers 9), que
em fa tremolar (vers 10), els jardins... em torben, em fatiguen (vers 12)
Per mostrar la seva emoci el poeta utilitza les exclamacions, lapstrofe i la comparaci.
En els versos 11 i 12: Ara els jardins hi sn com msiques / i em torben, em fatiguen com
en un tedi lent
Les plantes es marceixen (vers 13) i les herbes es cremen (vers 15)
En els versos 18 i 19, els darrers: Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames
a la fosca.

2 i 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Recursos lingstics
4 a) accidents geogrfics; b) fenmens meteorolgics; c) colors
5 a) verd; b) clar; c) fum; d) arbre; e) tard; f) tint, tinta
6 a) fcilment, amb rapidesa; b) sense portar de cintura per amunt cap pea de vestir al damunt
de la camisa; c) color groc clar; d) en un moment, en un instant; e) un color blau del to de les
escates dels peixos; f) que el so es perllonga o es refora
7 a) porxo; b) sanefa; c) voltes (de punt); f) scol; e) sostre
8 ja que, puix que
COMUNICACI
1 a) 5; b) 3; c) 4; d) 4; e) 2; f) 4; g) 1; h) 3; i) 4; j) 5
2 Un cop corregides les errades, el text quedaria aix:
Antoni Gaud i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852-Barcelona, 10 de juny de
1926). s un dels arquitectes ms rellevants que ha donat Catalunya i est considerat com un
dels mxims exponents del modernisme.
Nascut en el si duna famlia de calderers, sempre reivindic aquest ofici familiar com a origen
de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions. Des de la infantesa, Gaud va ser
un atent observador de la natura, de la qual li atreien les formes, els colors i la geometria.
98
El 1870 an a Barcelona per estudiar arquitectura. No fou un alumne especialment brillant i fins
i tot suspengu unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el ttol darquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes, procedents del mn eclesistic i de la
burgesia, que sempre serien els seus principals clients. El 1883 s un any cabdal en la vida de
Gaud: se li encarreg la continuaci de les obres del temple expiatori de la Sagrada Famlia i
va conixer lindustrial Eusebi Gell, que seria el seu millor client i protector.
Dentre les seves nombroses obres podem destacar can Vicens (1883-85), el Capricho de Comillas (1883-85), el Palau Gell (1886-91), el palau episcopal dAstorga (1887-94), el collegi
de les Teresianes (1888-90), la Casa de los Botines a Lle (1891-94), Bellesguard (1900-09), el
parc Gell (1900-14), la reforma de can Batll (1904-06), lesglsia de la colnia Gell (190815), can Mil la Pedrera (1906-10), entre daltres.
A partir del 1918 va decidir que noms treballaria en la Sagrada Famlia, que encara avui
continua en construcci, i de la qual va deixar nombrosos plnols, projectes i esbossos. El
dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia, per pel seu aspecte de captaire ning va
adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir tres dies desprs i fou enterrat a la
cripta de la Sagrada Famlia.
4 BASSEGODA NONELL, J. (1985): Gaud, Barcelona: Ed. Salvat.
GOMIS TORRES, J. M. (2001): Arquitectura gaudiniana, esttica i tica.. Revista del Centre de
Lectura, nm. 1, pgs. 22-24. Reus.
PERMANYER, L. (1996): El Gaud de Barcelona. Barcelona: Ed. Polgrafa.
POBLET, J. M. (1973): Gaud: lhome i el geni, collecci Quaderns de cultura, nm. 71, Barcelona: Bruguera.
TARRAGONA, J. M. (1999): Gaud: biografia de lartista. Barcelona: Ed. Proa.
GRAMTICA
1 a) el soroll dels cotxes (CD); b) Li (CI); c) un tret (CD); d) la msica (CD) els (CI) mal (CD); e) em
(CI), la bateria de la cmera (CD), a la Berta (CI), f) llibres (CD), a tothom (CI)
2 Noms han de portar la preposici a les frases c), h), i)
3 Soluci orientativa:
a) el que mhavia demanat; b) problemes de matemtiques; c) arribars; d) un ocell; e) tenia
alguna coartada; f) en pensava jo; g) hem hagut danar; h) els havia passat; i) pujar-hi un altre
cop; j) al rebost hi hauria algunes provisions
4 a) ens (CD); b) em (CI), ho (CD); c) vos (CD); d) us (CI); e) els (CI); f) Els (CD)
99
LXIC
1 prendre: a) 3; b) 4; c) 5; d) 2; e) 1
punt: a) 4; b) 3; c) 1; d) 5; e) 2
2 a) 5; b) 4; c) 2; d) 7; e) 8; f) 6; g) 10; h) 1; i) 3; j) 9
3 a) 2; b) 1; c) 4; d) 5; e) 3; f) 7; g) 6; h) 10; i) 8; j) 9
REPS DORTOGRAFIA
1 a) absorbir; b) reflexionar; c) escorcoll; d) horror; e) olfacte; f) ressonar; g) incredulitat; h) produir; i) convuls
2 a) braus; b) maixeco; c) ferros; d) sento; e) corro; f) mateixos; g) esforos; h) frondosos;
i) tensos
3 a) embrutat; b) cosiu; c) cullo, culls, cull, collim, colliu o cullen; d) surtis, surti, sortim, sortiu o
surtin; e) podeu; f) vulgueu
4 a) juvenil; b) edulcorar, dulcificar; c) mundial; d) vulcanisme, vulcanleg; e) hum, humanitat,
humanisme; f) curvatura, curvilini; g) titulaci; h) bucal
5 a) compassos; b) boscos; c) interessos; d) passejos (o passeigs); e) esquitxos; f) pisos
6 a) quilos: quilo; b) ritus: ritu; c) cactus: cactus; d) liceus: liceu; e) sinus: sinus; f) globus: globus
7 Activitat oberta. Els verbs sn: renuncio, fujo, estudio
8 Presents de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui,
vulguem, vulgueu, vulguin
Imperatius: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
9 a) Aquells sospirs expressaven el seu sofriment. b) En Joan s molt escrupols amb el menjar.
c) Hem anat a la muntanya a menjar botifarra. d) El cnsol dHongria arriba dem.
10 Efectivament, jo condua la segona cordada datac formada per en Jordi, lAlfred i jo mateix. El
mat del 19 dagost, lAlfred havia pujat al campament 4 per fer de suport a en Joan i lAugust.
Quan el 20 nosaltres pujvem i ells baixaven, la cordada de la Mireia pass el camp 3 com a
cordada tercera de suport o datac. Ens reunrem amb lAlfred al camp 4. El camp 2 qued
desert. LOctavi preferia esperar des del camp 1 i fer una tirada fins al tercer perqu lAntoni
pujava el vint cap a l1 i considerava ms prudent romandre en el primer esperant-lo per formar la cordada que en el segon, ms exposat a les allaus. No podia aimaginar fins a quin punt
havia esmolat les seves intucions.
11 a) avorrir-se: avorriment; b) subornar: subornable; c) mscul: musculs; d) Empord: empordans;
e) tramuntana: tramuntanal; f) turment: turmentar; g) Romania: romans; h) captol: capitular
100 Llengua catalana i literatura 4t ESO
12 Text per dictar.
Pg. 110
1 a) El tema del poema s la incertesa dun cam, que el poeta no sap on porta, i la comparaci
amb la vida.
b) El cam s fi, no se sap on mena, pot ser una drecera ingrata, un cam denamorat, un recer
per domir; pot acollir trist o somrient, o morir sobtadament sota la brosta.
c) El cam, en efecte, planteja un dilema: o s un bon cam i porta a bons llocs; o s un mal
cam que mor sota la brosta o porta a llocs tristos. Igual com la vida, doncs.
d) interrogaci retrica: versos 3-4, 9-12; 13-16; 17-20.
personificaci: un lliri blau () / diu () () diu un vel / de teranyina.
anttesi: trist o somrient.
anfora: Qui sap si trist () // Qui sap si mor () // Qui sabr mai ().
e) Cada estrofa t vuit versos. Els versos senars tenen vuit sllabes; els parells en tenen
quatre. La rima s aix: primera estrofa a b a b c d c d. Segona estrofa e f e f a b a
b. Tercera estrofa g b g b a i a i. Llicncies mtriques: sinalefa: o s (vers 3), rossola
ingrata (vers 10); o b un (vers 11), I s (vers 23). Hiat: diu un (vers 7). Elisi: a qu
em convida (vers 22), cam incert (vers 23).
f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
Pg. 113
1 a) Fa referncia al nmero del tramvia.
b) ARC DE TRIOMF s la parada final de la lnia del tramvia.
c) El poema simula forma dun tramvia amb el nmero 54045 al davant i el nom de la parada
al darrere. Els versos finals imiten les escales del vehicle.
d) Els elements futuristes que apareixen en el poema sn els segents:
s de les majscules en els mots CIRCUMVALLACI i TROLLEY, en el rtol ARC DE
TRIOMF i en la frase PERQU EL REVISADOR.
Labsncia de signes de puntuaci.
Els espais en blanc.
El maquinisme urb centrat en el tramvia i en ls dun lxic que pertany a la cultura avantguardista: dinamo, circumvallaci, stylo, trolley.
Utilitzaci del calligrama. visualitzaci, a travs de la forma i de la distribuci del text en
lespai, dun tramvia.
2 a) Foix expressa aquesta actitud integradora entre la tradici i la modernitat en el darrer vers
del poema: Mexalta el nou i menamora el vell.
b) 1) Tradici (elements antics): muralles, llorer, font, setge, batalles, valls ombroses, tell, museu, madones borroses. 2) Aventura (modernitat): claus, tenalles, embragat, pea, coixinet,
asfalt, pintar extrem.
Llengua catalana i literatura 4t ESO 101
c) El primer quartet fa referncia a la tradici, mentre que en el segon sexalta la modernitat.
En els dos tercets, aquests dos mons es distribueixen equitativament.
d) Com tot sonet, t quatre estrofes: dos quartets i dos tercets, en total catorze versos. Els
versos sn de deu sllabes (decasllabs), dacord amb la tradici catalana. La rima es distribueix de manera tamb clssica: A B B A A B B A C D D C D D. Hi ha elisions: Sota un
llorer (vers 3), setge i batalles (vers 4); etc. Sinalefes: i a lacost (vers 2), i al peu (vers
3); etc. El ritme est determinat per la combinaci de sllabes tniques (ho s sempre la
quarta de cada vers) i tones; s un ritme pausat, elegant.
e), f) i g) Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
h) Avanguardisme.
1 Madrigal a Sitges
a) Shi destaquen el cel, les calitges, el mar, els clavells i el color blanc enlluernador. Shi troba
molt a gust, ja que diu que tota la poblaci li plau. Les noies tenen la mirada fosca i les
cases, les finestres pintades de blau.
b) El poeta demana a la poblaci que si ell sen va, li doni un record, en forma de flor lleugera,
com ara una margarida.
c) El poema t tres estrofes, de quatre versos cada una, amb versos de set sllabes (seguint
la mtrica popular) i rima: a b c b / a d e d / a f g f. Hi ha dues elisions: que enlluerna (vers
3) i jo et deixo (vers 9). I pel que fa al ritme, sobserva una svia alternana de sllabes
tniques i tones, de manera que fa lefecte dun ritme molt ben sincopat.
d) mar al peu, clavells al niu: s una metfora per indicar que Sitges t el mar a tocar de les
cases, als peus de la poblaci, i els clavells adornen els seus balcons (nius). ulls de sol,
ales de neu: s una manera de descriure una margarida; el centre s de color groc, com
si fos un sol, i els ptals, blancs, com si fossin ales fetes de neu.
2 s quan dormo que hi veig clar
a) Es tracta dun poema de tres estrofes, de deu versos heptasllabs cada estrofa. La rima s
la segent: a b a b a b b a a b / c d c d c d d c c d / e f e f e f f e e f. Hi ha elisions: que em
veig gepic (vers 11); dhome antic (vers 13); etc. I sinalefes: or i escata (vers 2); Hi ha
un pany (vers 3); un tros (vers 4); etc. El poema t un ritme molt marcat, sobretot pel fet
que les estrofes comencen de la mateixa manera
b) En la primera estrofa destaquen imatges, relacionades amb el mar: algues, pany de mar,
pirata En la segona, en canvi, lescenari s rural: era, bassal, masovera, pineda, garric
Hi apareixen referncies explcites al sexe: agulla saquera. En la tercera estrofa hi ha una
barreja dimatges marineres (petxines) i de muntanya (font del comellar, salvatgina). En
general, hi predominen les imatges de confusi, de desorientaci, per de clares referncies potiques. El poeta hi crea contrastos:
s quan dormo que hi veig clar.
c) Sembla que bona part de la inspiraci li ve del mn del somni, del mn onric, ja que les
imatges sn fora imaginries i la declaraci inicial de la tercera estrofa ho referma: s
quan dormo que hi veig clar.
3 Per exposar o informar sobre un tema determinat.
4 Portada, ndex, cos del treball, bibliografia.
5 a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
CD: les espurnes de lestiu

CD: ulls negres
CI: m; CD: una flor ben lleu
CI: m; CD: una margarida
CD: un giravolt, CD: branques una mata
CD: el monstre
CI: em; CD: gepica
CD: la masovera
6 b) en tenen; c) d-na-men; f) el mato

7 ull, peu
8 dic, sol
9 Imperialisme, arbitrarisme, civilisme, classicisme, mediterranisme
10 a) La Ben Plantada; b) Ortografia (1913), Gramtica (1918), Lxic (1932); c) Els fruits saborosos; d) La muntanya dametistes
11 El collage lingstic, el collage icnic, ls de diversos tipus de lletra dimpremta, leliminaci de
signes de puntuaci i de majscules, els espais en blanc o els silencis, ls del calligrama.
12 Joan Salvat-Papaseit, J. V. Foix.
Unitat 5 Literatura i cinema

Lectura
El text daquesta unitat versa sobre el cinema i la literatura catalana. Desprs de la lectura es
proposen activitats de comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics
emprats en el text.
Comunicaci
En aquest apartat lalumnat hi trobar un breu reps de la histria del cinema com a set art, les
seves relacions amb la literatura i les tcniques cinematogrfiques bsiques. Lobjectiu s que
lalumnat prengui conscincia del valor esttic del cinema, en molts aspectes relacionat amb la
literatura, i emparentat amb el teatre, la pintura i la msica.
Les activitats socupen dels termes cinematogrfics bsics (exercici 1, 4), les fases delaboraci
dun film (exercici 2), els gneres cinematogrfics (exercici 3) i les tcniques cinematogrfiques
bsiques: tipus de plans, angles denquadrament i moviments de cmera (exercicis 5 i 6). En la
realitzaci daquestes activitats cal aprofitar els coneixements previs que tots els alumnes tenen a
partir de la seva llarga experincia com a consumidors de cinema.
Lactivitat TIC gira al voltant de la cartellera digital. Lobjectiu de la proposta s potenciar la capacitat crtica de lalumnat a travs duna la reflexi sobre les propostes cinematogrfiques: gnere,
pblic a qui sadrea i qualitat del gui, les interpretacions, la fotografia, etc.
Com a activitat complementria podeu proposar un cinefrum. Organitzeu un colloqui per
comentar una pellcula que tots hagueu vist (tamb pot servir un documental). Si no s possible visionar-la a laula, escolliu-ne una a partir de la programaci de la televisi i comenteu-la
lendem. s imprescindible que escolliu un moderador, que pot ser un company o el professor
o professora.
Gramtica
Aquesta unitat se centra en la descripci i lestudi del complement preposicional i del complement
circumstancial. Els hem agrupat tots dos en el mateix tema perqu comparteixen algunes caracterstiques comunes, com ara la presncia de preposicions diverses o llur substituci pronominal.
Aquests trets comuns expliquen que alguns alumnes els confonguin de vegades i per aix estudiar-los un a continuaci de laltre facilita introduir els raonaments que permeten distingir-los.
Pel que fa al complement preposicional, hem cregut til incloure una llista dels verbs de rgim preposicional ms utilitzats atenent a la preposici que els regeix. No es pretn de cap manera que
els alumnes els memoritzin, per s que shi familiaritzin i sacostumin a usar-los.
Lestructura de la unitat, pel que fa a la presentaci dels continguts s molt similar a la de la unitat
anterior, com ja hem exposat all: caracterstiques, estructures i pronominalitzaci. Lnica diferncia rau en el fet que lapartat dedicat a la pronominalitzaci s nic: agrupa el complement preposicional i el complement circumstancial ja que en ambds casos s molt similar.
En les activitats es pretn que els alumnes spiguen identificar el complement preposicional i el
complement circumstancial, aix com les estructures que presenten (activitat 3, 4 i 5); distingir entre
els dos complements estudiats (activitat 1 i 6); i que en spiguen fer la substituci per pronoms
(activitats 2 i 6). Per ltim, en lactivitat 7, es treballen el canvi i la caiguda de preposicions, un dels
problemes amb qu els alumnes sentrebanquen sovint quan han de construir oracions compostes on la proposici subordinada substantiva (dinfinitiu o completiva) s un C. preposicional.
Completa la idea expressada pel verb amb dos complements preposicionals equivalents, un que
tingui lestructura de preposici + oraci dinfinitiu i un altre amb lestructura de conjunci que
+ oraci:
T molt dinters en la resoluci del problema.
(prep. + infinitiu) T molt dinters a resoldre el problema.
(conj. que + oraci) T molt dinters que resolguis el problema.
a Sempre ha confiat en la seva bona sort.

(prep. + infinitiu) a
(conj. que + oraci) a
b Aneu alerta amb els talls que us poden fer els vidres.
c Shan adonat massa tard del fracs de les negociacions.
a) Sempre ha confiat a tenir bona sort. / Sempre ha confiat que t bona sort. b) Aneu alerta
a no tallar-vos amb els vidres. / Aneu alerta que no us talleu amb els vidres. c) Shan adonat
massa tard dhaver fracassat en les negociacions. / Shan adonat massa tard que les negociacions han fracassat.
Lxic
Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat assimili el concepte dhomonmia i el spiga distingir
del de polismia, que sha estudiat en la unitat anterior. Tamb ha de saber diferenciar els mots
homfons dels mots homgrafs.
Per fer les activitats caldr tenir molt en compte la varietat dialectal que parla lalumnat, ja que
moltes homofonies noms es produeixen en uns dialectes determinats. Lexercici 1 serveix per
distingir els conceptes dhomonmia i polismia. Les activitats segents treballen diferents tipus
dhomonmia: mots homgrafs a lexercici 2; mots homfons a lexercici 3; mots homnims de
gnere diferent a lexercici 4.
Com a activitat complementria podeu dictar lexercici segent:
Fes una frase amb cadascun daquests mots o grups de mots homfons de manera que en quedi
ben clar el significat.
a) suposa/soposa/sho posa
b) esperana/esperant-se
c) dansar/den
d) durs/ds
e) sopera/supera
Reps dortografia
Aquesta unitat se centra en el conjunt de grafies que poden representar els sons de essa sorda
i essa sonora. Respecte a aquest ltim so cal recordar que una part dels alumnes, especialment
alguns nouvinguts i daltres que tenen com a llengua materna el castell i rarament usen el catal
fora de lmbit acadmic, tenen tendncia a no distingir-lo de la essa sorda. Conv remarcar-ne
la diferncia per assegurar-ne la pronncia idnia i perqu s el pas previ per poder escriure amb
correcci.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn els mitjans
de comunicaci, una eina indispensable per saber qu passa en el mn.

En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle xx, concretament la poesia de postguerra. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres
i autors representatius daquest perode, com Carles Riba, Clementina Arderiu, Salvador Espriu.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes, a partir dels quals es proposen
unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica, lxic) i sobre la histria de la literatura. Aquestes activitats de
reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.
LECTURA
Comprensi lectora
1 Obres narratives, sobretot novelles.
2 La plaa del Diamant, Bearn o la sala de les nines, Laura a la ciutat dels sants, La punyalada,
Solitud i La febre dor.
3 Pel seu valor memorialstic, ja que parla de la guerra civil i la postguerra des duna ptica diferent a la del discurs oficial de lantic rgim dictatorial.
4 Moltes daquestes novelles coincideixen en lafany de dibuixar retrats socials laristocrcia
rural mallorquina en Bearn, la burgesia comarcal en Laura a la ciutat dels sants, el bandolerisme en La punyalada i la convivncia ms o menys conflictiva amb el medi rural que els envolta. Solitud tamb se situa en un marc rural. En canvi, La febre dor fa un retrat de la burgesia
barcelonina de la segona meitat del segle XIX, en plena expansi capitalista.
5 Per abaratir costos i per arribar a un pblic ms majoritari, no tan sols pel ress que prviament ha obtingut la novella, sin tamb pel tractament duns temes de ms actualitat i proximitat a lespectador.
6 De mica en mica somple la pica, de Jaume Fuster i Un negre amb un saxo, de Ferran Torrent.
7 El gnere ms fcil dadaptar al cinema s el teatre, sobretot pel que fa als dilegs dels personatges. La novella ja requereix ms canvis per adaptar el text narratiu al discurs cinematogrfic. La poesia s el gnere ms difcil per la seva manca de concepte argumental.
8 Ventura Pons.
Recursos lingstics
12 a) moral-itza-dor; b) a-barat-ir; c) re-parti-ment; d) puny-al-ada; e) cartell-era; f) capital-ista;
g) des-class-at; h) des-interess-at
13 a) post-guerra (posterioritat) ; b) super-poblats (abundncia, excs); c) des-mesura (oposat o
contrari); d) con-vivncia (acci compartida)
14 a) 2: psicologia; b) 3: televisi; c) 4: aristocrcia; d) 1: cinematografia
15 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat
16 a) eleg-ncia (concepte abstracte); b) cant-(a-va) (no es tracta dun sufix, sin de morfemes
gramaticals); c) vindr-(ia) (no s un sufix, sin un morfema gramatical); d) orden-aci (acci
relacionada amb el verb); trist-esa (concepte abstracte); f) call-ada (qualitat); g) pint-or (ofici,
activitat); h) ball-(a-r) (no es tracta dun sufix, sin de morfemes gramaticals)
COMUNICACI
1 a) gui; b) crdits; c) caracteritzaci; d) rodatge; e) presa; f) pla; g) seqncia; h) director;
i) cmera; j) gag; k) producci; l) muntatge; m) doblatge; n) triler; o) estrena
2 gui literari, gui tcnic, selecci dactors, rodatge (producci i realitzaci), muntatge, banda
sonora, doblatge, distribuci, estrena
4 a) Els actors i actrius sn les persones que donen vida als personatges duna obra. El protagonista s lactor que representa el personatge principal de la histria; lactor secundari o
de repartiment s lactor que representa un personatge de la pellcula que no s protagonista.
b) Un extra s la persona que apareix a la pellcula com un individu en trnsit i sense tenir cap
paper dramtic. Un doble s la persona que substitueix un actor o una actriu en escenes
especials (perilloses, de sexe...).
c) El gui literari s el text on hi ha escrits els dilegs i les situacions que els personatges
hauran dinterpretar a la pantalla. El gui tcnic incorpora als dilegs tot dindicacions
tcniques per a la seva realitzaci: plans, angles denquadrament, moviments de cmera,
temps previst de rodatge, indicacions defectes especials...
d) El llargmetratge s una pellcula de ms duna hora de durada; el curtmetratge t menys
duna hora de durada.
e) La comdia s un gnere cinematogrfic caracteritzat per presentar una visi humorstica
de la realitat i per tenir un final feli. El drama s un gnere que planteja un problema de
forma realista i que es caracteritza per tenir un desenlla trist per als personatges.
f) VOSC: versi original subtitulada en catal: VOSE: versi original subtitulada en espanyol.
5 Les quatre vinyetes tenen un angle denquadrament normal. La vinyeta a) utilitza un pla de
conjunt o pla sencer; b) pla mitj; c) pla americ; d) primer pla.
GRAMTICA
1 a) CC; b) CC; c) CP; d) CC; e) CP; f) CP; g) CP; h) CP; i) CC
2 a) Nena, camina-hi. b) Senyor Ramon, lhi truquen. c) Hi ha optat. d) Hi arribaran. e) Hi confia
plenament. f) Aquest cap de setmana, pensa-hi. g) Hi han contribut amb entusiasme. h) No
shi av gens: sempre es barallen. i) Lhi feia anar.
3 a) n; b) pels resultats del Bara; c) danar-te al darrere; d) dels avantatges de la situaci, hi;
e) amb la seva cunyada; f) de dinosaure
preposici + SN
pronom feble
prep. + infinitiu
b), d), e), f)
a), d)
c)
conjunci + oraci
4 a) a corre-cuita, CCM; b) a Mallorca, CC lloc; c) Avui dia, CCT; de blit, CCM; d) a la fusta,
CClloc; amb un trepant, CCInst; e) Cada mat, CCT; f) al concert, CClloc; amb uns amics de
Badalona, CCCompanyia; g) de gairell, CCM; h) tan poc, CCQ; perqu s molt mandrs, CCCausa; i) de lentrada, CClloc; que plou a bots i barrals CCCausa; j) A causa de la fallida de la
borsa, CCCausa
5
averbi
h)
locuci
adverbial
a), c), g)
SN
SP
c), e)
b), d), d), e),

f), f), i), j)
conjunci
preposici
+ oraci
+ oraci
i)
h)
6 a) El iot del president shi dirigeix (al port esportiu de Premi de Mar, CClloc). b) El jurat del premi Planeta hi ha optat (per declarar-lo desert, CP). c) Hi pensa anar amb bicicleta (fins a la Vall
dAran, CClloc) / Hi pensa anar fins a la Vall dAran (amb bicicleta, CCInst) d) Ja me nhe assabentat (de lembolic que has organitzat, CP). e) Hi va assassinar larxiduc (amb una bomba,
CCInst). f) Nhi haur prou? (amb dos quilos de pinso, CP) g) Shi ha exposat (a grans perills,
CP) i sempre nha sortit illesa. h) Aquell cami hi ha agafat el revolt (per lesquerra, CCM). i)
Renoi, hi brames! (com un ase, CCM) j) Els meus vens shi dediquen (a la venda a lengrs,
CP)
7 a) Shan negat a concedir el perms a la classe. / Shan negat que concedeixin el perms a la
classe. b) No estem dacord a realitzar el projecte. / No estem dacord que es realitzi el projecte
LXIC
1 mot polismic: granota (animal)-granota (de mecnic); mots homnims: grill (de taronja)-grill
(insecte); molla (pea metllica elstica)-molla (de pa)
2 a) piula; b) pilot; c) negar; d) piula; e) busques; f) falla; g) busques; h) falla; i) negar; j) pilot
3 a) canti; b) volc; c) Abans; d) cntir; e) colors; f) bolcar; g) cols; h) sessi; i) cessi; j) avan
4 a) el coma; b) el terra; c) la canalla; d) la pols; e) la terra; f) la coma; g) el pols; h) la fi; i) canalla;
j) la fi
REPS DORTOGRAFIA
1 a) abraades; b) facis; c) defensar; d) cosir; e) cinc (o zinc); f) zero; g) quinze; h) fossin; i) illusi;
j) cigrons; k) vosaltres; l) camises; m) potser; n) posar; o) sabessis; p) conservar; q) surten;
r) coses (o coces, guitzes); s) pas; t) setze
2 a) reciclatge; b) progressiu; c) esfor; d) selectiva; e) brossa; f) tradicional; g) llenci; h) districte; i)
ciutat; j) empreses; k) envasos; l) principal; m) pacincia; n)temena; o) transistor; p) residus.
3 a) dansa; b) agressi; c) gasa; d) metgessa; e) impressi; f) emissora; g) cervesa; h) missi;
i) episodi; j) russa; k) trossos; l) anestsia
4 a) nas: nassos; b) s: ssos; c) arrs: arrossos; d) cabs: cabassos; e) gris: grisos; f) pas:
passos; g) cos: cossos; h) gos: gossos; i) mes: mesos; j) congrs: congressos; k) terrs, terrossos; l) tros, trossos
5 a) endolcir: dol; b) tercer: ter; c) ajaar: ja; d) glaada: gla; e) llucet: llu; f) eficcia: efica;
g) felicitar: feli; h) atrocitat: atro; i) excursionisme: excursi
6 a) civil; b) passos; c) poderosa; d) necessria; e) reserves; f) furiosa; g) catorze; h) tresors;
i) closca; j) serenitat; k) hisenda; l) raa (o rasa); m) accions; n) zoolgic; o) sorpresa; p) empresa;
7 Passo, passes, passa, passem, passeu, passen; endolceixo, endolceixes, endolceix, endolcim, endolciu, endolceixen; abrao, abraces, abraa, abracem, abraceu, abracen; deso,
deses, desa, desem, deseu, desen; cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; veno, vences,
ven, vencem, venceu, vencen.
8 a) cereal, b) seris; c) servei; d) serpentina; e) ser; f) cercle
9 a) esbs; b) benzina; c) resum; d) Crsega; e) gla; f) esfor; g) noblesa; h) dansa; i) taps;
j) guitza; k) baslica; l) Sardenya; m) Cerdanya; n) eri; o) senzill; p) missi.
10 Aleshores a les visions boiroses de les poques llunyanes sajuntava la crida que ressonava en
el fons del bosc, despertant en ell una muni de desigs indefinibles i destranyes sensacions.
Mogut per un poder ms fort que la seva voluntat, sortia a explorar, cercant lorigen de leco
que ressonava en ell. Errant pel bosc, flairava amb embriaguesa la sentor de lherbei fresc i de
les plantes que cobrien la terra negra entremig de lhumus secular; i aquelles olors saludables
lomplien duna joia misteriosa, que li semblava haver sentit abans.
El record de lhome de braos llargs cobert de pl a qui en altres temps seguia, li retornava vivament a la imaginaci, gaireb esperava trobar-lo al recolze del sender mercat en la selva.
11 Exercici obert. Correcci a criteri del professorat.
12 Text per dictar.
1 a) El poeta sadrea a als seus ulls. A la primera estrofa diu als seus ulls que grcies a ells, que
viuen amb gola a la seva cara, la imatge de lestimada ha pogut entrar al seu cor, on hi fa
una llum tan forta que ja no limporta la llum del sol. A la tercera estrofa expressa el desig
que els ulls es tanquin i la mirada es giri cap endins, de manera que la imatge de lestimada
ja no mori mai ms.
b) Expressa la idea que lestimada es far vella i desapreixer en els versos 7 i 8: si veure-la
caduca i fonedissa. Aix li provoca un gran enuig: amara / tot pensament damor amb
metzina denuig? ; s a dir, li posa un ver en els pensaments damor.
c) Encara que lestimada mors, la seva imatge es mantindria igual dins del meu cor (grcies
al fet que tindria els ulls girats endins i no veuria com la imatge de lestimada es fa vella o
desapareix).
d) Ulls / meus, / ulls / que / vi/viu // go/luts/ da/munt / mon / ros/tre
1 2 3 4 5 6 // 1 2 3 4 5 6 -Ulls / meus, / clo/sos / em / fs/siu // amb / por/ta / de / te/ne/bra
1 2 3 4 5 6 -- 1 2 3 4 5 6 -(Cal tenir en compte que els hemistiquis es compten com si fossin versos sencers.)
e) Es tracta de rima consonant creuada: A B B A C D D C
f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
2 a) oh port fondo en illa salvada: compara lamor de lestimada amb una illa de salvaci que
t un port on el vaixell (ell) pot fondejar i protegir-se de les tempestes. santuari en boscatge clos!: compara lestimada amb un santuari, lloc de pau i dacolliment, enmig dun
bosc esps, com si el santuari fos el punt de salvaci. The adorat perqu fossis dea: el
poeta ha volgut convertir lestimada en una deessa i li ha mostrat un amor tan gran que lha
arribat a adorar. the callat per sentir-te idea / en la llum dels versos antics: en contrast
amb la imatge anterior, ara el poeta ha volgut fer el silenci entorn de lestimada fins que se
li converts en una idea, un pensament pur, dacord amb els versos antics.
b) La imatge global que predomina en les dues primeres estrofes s que el poeta estava cansat i abatut pels trfecs del mn i, finalment, la seva nima i el seu cos han trobat reps a
prop de lestimada, la qual s comparada amb un port i amb un santuari, llocs on es va a
descansar.
c) Carles Riba era professor de grec. El vers que sembla insinuar-ho s l11: a la llum dels
versos antics.
d) Hi ha contrastos entre: lluny/prop (vers 12) i entre avara/prolix (versos 13-14). En el primer
cas el poeta juga amb la paronomsia clara/cara: de lluny veu lestimada molt clara, per
de prop la veu amb amor. En el segon contrast, oposa el seu pensament, que mai no en t
prou de pensar en lestimada (com un avar que mai no t prou diners) i la gent, que diuen
massa sovint el seu nom (cosa que sembla que li genera un punt de gelosia).
3 a) To trgic
b) Estar sola
c) Versos 13-14
4 a) El tema s un somni perdut: una casa vora el mar, smbol de la llibertat perduda.
b) A la primera part (versos 1-9) el poeta descriu el seu somni: una casa vora el mar, una barca
pels lliures camins del mar, una ptria ordenada i tranquilla. A la segona part (versos 10-19)
ens explica la por i langoixa amb qu viu el present i la incertesa del futur. Finalment, a la
tercera part, retorna al somni inicial, per amb una certa esperana: el somni s lent, per
potser sacomplir.
c) Una casa, la seva ptria.
d) A la vora del mar. Tenia / una casa, el meu somni: Catalunya est situada vora el mar. La
casa que el poeta somnia podria ser el pas, Catalunya.
Alta proa: el vaixell t una proa alta, com un pas pot tenir aspiracions i ambicions.
Per lliures / camins daigua: la barca navega en llibertat, sense cap coacci.
Els ulls sabien / tot el reps i lordre / duna petita ptria: el poeta ha somiat una ptria
tran quil la i ordenada.
Avui cau nit de fosca / damunt la meva casa: la casa somiada es troba envoltada de perills, dincerteses, perqu la nit impedeix el somni: no hi ha llibertat ni es pot fer res.
e) El poema no t cap mena de rima, els versos sn lliures. Quant a la mtrica, els versos tenen un nombre parell de sllabes: quatre (Els ulls sabien, vers 7), sis (a la vora del mar,
vers 3) i vuit (A la vora del mar. Tenia, vers 1).
f) To nostlgic i trist.
g) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
5
a) La primera estrofa ens explica la marxa cap a lexili una nit de lluna plena. El poeta marxa
amb molta pena, acompanyat de la seva estimada, de pell morena (com la marededu de
Montserrat). A la segona estrofa demana perd a la terra per haver causat una guerra que
lomple de sang i de mal (lesguerra). Ho fa amb un pet i una carcia amb lespatlla al terra.
A la tercera estrofa ens mostra com estimava Catalunya: hi va deixar la meitat de la seva
vida. Laltra meitat sen va anar amb ell, ja que si no, shauria mort. En la quarta estrofa
expressa un desig: viure denyorana per poder tornar a Catalunya. Descriu, en lestrofa
cinquena, com s la seva comcarca, el Valls. I a la sisena continua la descripci; ara, per,
fent-la extensiva a tot el pas, ja que parla delements que sn a prop del mar. Clou, a la
setena estrofa, explicant la seva visi actual i futura: una esperana que sha desfet, una
recana infinita i el somni duna ptria que algun dia ser completa.
b) Joan Oliver va haver de marxar a lexili lany 1939. El poema descriu clarament aquests
fets. Altres esdeveniments que apareixen en el poema: lorigen del poeta, Sabadell (Valls
Occidental), el dest de lexili: primer a Frana i, ms tard, a Xile (Avui en terres de Frana
/ i dem ms lluny potser), etc.
c) Les corrandes, segons el diccionari, sn canons populars curtes, que sovint es ballaven.
Aqu el terme s pres en un sentit de composici potica popular (versos heptasllabs),
ms aviat curta.
d) La rima s consonant i varia: monorima, creuada i encadenada: a a b b a c d d c, etc. Els
versos sn heptasllabs, com correspon a una tipus de poema popular. Hi ha elisions: feia
el (vers 4), tamb el (vers 5), etc. I sinalefes: i aire (vers 7), Avui en (vers 20), etc.

1 a) Exclamaci retrica;
b) marxar del seu pas;
c) quedar-se al seu pas fins a la mort;
d) primera persona del singular.
2 a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.;
b) veu la ptria en positiu;
c) versos lliures.
3 Tipus de plans, msica, diversitat de gneres
4 Per exemple: clssica: La plaa del Diamant; contempornia: La teranyina
5 nord-enll: CC Lloc; ja ben lluny: CC Lloc; aleshores: CC Temps; a la taverna nova CC Lloc
6 riuria de la llei; pensaria en les velles
7 3 dallunyar-men: de la ptria; 9 fotent-sen: de mi
8 -lhe de seguir; -mhi; -men riuria
9 Car
10 Homfons: bella/vella; homgrafs: sou-sou
11 a) a tenir bona sort; que tindr bona sort
b) amb fer-vos talls; que podeu tallar-vos
13 Mestratge.
14 Simbolista: Carles Riba, Agust Bartra; Realistes: Salvador Espriu, Joan Oliver
15 La mort.
16 Clementina Arderiu.
Unitat 6 De la carta al correu electrnic

Lectura
El text daquesta unitat s un fragment dEls arbres amics, de Pep Coll. El text va acompanyat dun
vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, activitats escrites
i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en la narraci.
Comunicaci
Aquest apartat est dedicat a veure una srie de textos formals adreats a un interlocutor concret:
la carta i el correu electrnic. Caldria veurels com textos dun mateix tipus, amb les diferencies
prpies del canal emprat en cada cas.
Lactivitat 1 treballa lestructura de la carta personal. Les activitats 2 i 6 se centren en les expressions fixes o els formulismes, distingint entre la carta personal i la carta formal. A ms daquests
exercicis especfics, la resta estan extrets de la realitat dels mateixos alumnes i del seu entorn
social ms proper. Aquest pot ser un bon cam per augmentar el nombre dexercicis en els casos
en qu el professor o professora consideri que fan falta.
Lactivitat TIC se centra en les seccions dopini dels diaris digitals. Lalumnat ha descriure un
comentari a un article dopini o b participar en un frum. Lobjectiu daquest exercici s fomentar la competncia de lalumnat per tal que pugui participar en els mitjans de comunicaci amb
maduresa, intercanviant punt de vista amb respecte a les opinions alienes.
Com a activitat complementria, podeu plantejar lexercici segent:
Hi ha hagut una riuada molt forta a Valncia i una colla damics heu decidit muntar una campanya
de solidaritat per enviar-hi aliments, mantes i altres coses necessries per als afectats per les inundacions. Envia un missatge per correu electrnic a tothom que coneguis (fes servir les opcions CC
i CCO) per reclamar ajuda. El casal de barri centralitzar la recollida de coses.
Gramtica
En aquesta unitat, que inclou el complement atributiu i el complement predicatiu, es tanca lestudi
dels complements verbals. Com en la unitat 5, es tornen a agrupar en el mateix tema dos complements que presenten trets extremament similars, ja que ambds complementen el verb i un
sintagma nominal alhora. A ms, donat que el complement predicatiu comparteix parcialment caracterstiques daltres complements com el CN o el CC, sovint s ignorat perqu sel confon amb
aquests. s primordial, doncs, un cop establertes aquestes similituds, remarcar-ne les diferncies
per tal de distingir-los amb nitidesa i de presentar les diferents estructures que pot adoptar cadascun, aix com les substitucions pronominals respectives.
En les activitats es treballa la distinci entre els complements atributiu i predicatiu (activitat 1 i 6),
les possibilitats expressives que ofereixen els predicatius (activitat 4), la comparaci entre el valor
adjectiu, adverbial o predicatiu que pot adoptar un mateix adjectiu segons el context (activitat 3)
i entre els complements predicatius i els complements circumstancials (activitat 7). Per ltim, les
activitats 2 i 5 se centren en les substitucions pronominals. Com a activitat complementria es
proposa la segent:
Identifica els complements atributius i els complements predicatius continguts en aquestes frases
i especifica quina s la seva estructura:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Els evacuats estan molt malament.

Els problema s que ja ho sap tot el poble.
El tenen per un treballador eficient.
Conserven els bolets confitats en vinagre.
Semblava espantat per alguna cosa.
Lhepatitis va fer que la pell se li torns groga.
Ja estic tipa de tants romanos!
No el prengueu pel lladre. Ell no hi era.
Duia la samarreta xopa de suor.
Cada dia et veig ms reginjolat: deu ser la primavera.
Lxic
A partir de la unitat 6 fins la unitat 10, en lapartat de lxic es treballaran diferents camps semntics,
estretament relacionats amb el marc social que envolta lalumnat: oficis i professions, lempresa i
el comer, ladministraci, els esports i els vehicles. Continua vigent lobjectiu que sha perseguit
al llarg de tot el llibre pel que fa a aquest apartat: que augmenti el lxic de lalumnat, i que afini la
seva expressi precisant el vocabulari i evitant les interferncies amb el castell.
En aquest apartat les activitats giren al voltant del lxic dels oficis i les professions. Les quatre primeres activitats incideixen sobretot en la precisi en ls dels termes (eines, llocs de treball i oficis
relacionats); lactivitat 5 treballa la distinci de matisos significatius entre mots relacionats pel sentit;
lexercici 6 socupa de les interferncies amb el castell.
Com a activitat complementria podeu demanar a lalumnat que expliqui el significat dels refranys segents:
a) Home de molts oficis, pocs beneficis.
b) Feina feta no t destorb.
c) Els cansats fan la feina.
d) Val ms pagar al forner que al metge.
e) Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.
Reps dortografia
Aquesta unitat se centra en lescriptura de fricatives i africades palatals a partir dactivitats consistents a omplir buits o a escriure mots derivats per remarcar la relaci existent entre els mots que
acaben en ig i llurs derivats en g/j o tg/tj i entre els acabats en tx i llurs derivats, que mantenen
aquest dgraf.
Com a activitat complementria, es proposa el dictat segent:
Es mir altra vegada la seva feina: shavia vessat una mica daiguacuit per la tapa; no shi
podia arriscar que queds sec. Escalf aigua, hi xop un pinzell fi i netej aquell boc de tapa
harmnica amb tot el seu mirament. Ara noms calia temps. Havia durat una bella estona,
tota aquesta feina delicada, i sabia que havien de passar, pel cap baix, quatre hores llargues
perqu la cola sassequs b, i ms amb aquell temps humit. El guardi dormia, i no gos
despertar-lo, ara que reposava, ell rai, ben embolicat amb un bon capot de llana. No el podia
despertar ni pensar a sortir del taller: aleshores, la seva ombra furtiva seria el blanc segur de
la metralladora dun vigilant. De passada, rumi per a consolar-se per endavant de la mala
nit que lesperava, vetllar el viol, que no li passi res: mhi jugo massa!
M. NGELS ANGLADA, El viol dAuschwitz

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el correu
electrnic, un mitj de comunicaci indispensable per voltar pel mn.

En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle XX, concretament la narrativa de postguerra. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius
dobres i autors representatius daquest perode.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de la novella La plaa del Diamant, de Merc Rodoreda, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi
lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica,
lxic) i sobre la histria de la literatura. Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una
avaluaci global dels continguts de la unitat.
LECTURA
Comprensi lectora
1 En Florenci s el beneficiari duna herncia milionria i ha de viatjar a San Francisco per dur a
terme els trmits legals.
2 Des dun helicpter.
3 Les sequoies roges.
4 Pot sobrepassar els cent metres dalria.
5 Larbre es diu aix en homenatge a un indi mests, anomenat Sequoiah, que va viure fa doscents anys. Fill de pare alemany i de mare cherokee, es va inventar un alfabet per escriure la
llengua de la seva tribu.
6 El vol dur a Catalunya fins a la Torre Batllevell. Segons ell, s larbre que buscava per coronar
lobra del palau forestal.
7 Va dir que ell es quedava all i que tornaria un pic hagus solucionat lassumpte de la sequoia,
s a dir, fins que aconsegus comprar-la.
8 Es trobava dins una reserva dindis.
9 Segons la llegenda, el Gran Benefactor va installar la tribu en les terres frtils de Califrnia.
Noms arribar, els homes van comenar a discutir i a esbatussar-se, i el Gran Benefactor va
advertir que si no feien bondat els castigaria. Com que no li van fer cas, va convertir en sequoies els homes dolents, els ms busca-raons de la tribu.
10 Li assegura que larbre no morir, sin que ser traslladat a Europa i trasplantat. Argumenta
que al seu avantpassat convertit en arbre li agradar fer turisme. Afegir que, amb els dlars
que rebran a canvi, podran construir un hospital per a la reserva.
11 El cap de la tribu va canviar didea i va vendre la sequoia.
12 Els arguments del guia. A ms, la quantitat de diners que en Florenci oferia era molt ms gran
del que lindi es podia imaginar.
Recursos lingstics
16 a) desconeixia; b) estrils, ermes; c) minscul; d) enderrocar; e) enfora; f) copiar, imitar;
g) ignorncia; h) desconixer, ignorar; i) decebut, desillusionat; j) anar-sen, partir
17 a) mort, finat; b) extrem; c) classe, tipus; d) dissipar, desaparixer; e) volta; f) lloc; g) ximpleria,
insensatesa; h) completar, finalitzar; i) cop, vegada; j) oferir, donar
18 a) necessitar; b) completament, rotundament, del tot; c) comportar-se b/desprs dun breu
perode de temps/discutir; d) tenir la impressi, creure una cosa; e) persona amiga de baralles
COMUNICACI
1 Lloret de Mar, 15 dagost de 2009
Estimada Llusa,
Per aqu fa molts bons dies i ens ho passem molt b. En Pere va agafar una assolellada i tenia
una pell ms vermella que la duna gamba. Li vaig anar a comprar una crema a la farmcia
perqu realment el seu estat era preocupant. Ara ja est ms b. Anem cada dia a la platja a
banyar-nos. Quan ens vegis no ens coneixers.
I tu, com ests? Tho passes b a Barcelona? Tavorreixes gaire? No hi pateixis. Al setembre,
quan tots tornarem a treballar, tu fars vacances i et tindrem una enveja de mil dimonis.
Arribarem lltim dia del mes. Espero que ens podrem veure.
Et saludem cordialment i et desitgem unes bones vacances.
PS: Them comprat un record.
2
carta personal
carta formal
salutaci
a, g, i
c, h
comiat
b, e, f
d, j

6 a) acusament de recepci; b) esperana; c) queixa; d) informaci; e) petici; f) agrament; g)
excuses; h) oferiment; i) informaci; j) esperana; k) excuses; l) petici; m) acusament de recepci; n) agrament; o) oferiment; p) queixa
GRAMTICA
1
CAtrib
CPred
Prefereixo larrs covat.
En saber la notcia, va caure desmaiat.
No sembla que vulgui ploure.
No sn pas les sis, encara.
Em dic Gabriel per em diuen Biel.

Estic molt amonada.
X
X
A causa del greu accident, va quedar invlid.
Han declarat molt nerviosos davant del jutge.
Els van tractar de bocamolls i caragirats.
La Nria est molt empipada per aix que has fet.
2 Hi prefereixo larrs. En saber la notcia, hi va caure. No ho sembla. No les sn pas, encara.
Men dic per em diuen Biel. Ho estic. / Nestic molt, d amonada. A causa del greu accident,
hi va quedar. Hi han declarat davant del jutge. Els hi van tractar. La Nria ho est / La Nria
nest molt, dempipada per aix que has fet. Em sembla que els sn. Aquest vi shi ha fet i
no ens el podrem beure. Dimecres ho s.
3 Valor adjectiu: b), d), e). Valor adverbial: a). Valor predicatiu: c), f).
4 a) 10; b) 6; c) 5; d) 3; e) 9; f) 4; g) 7; h) 1; i) 2; j) 8
5 Activitat oberta. Substituci pronominal: a) morir-hi; b) trobar-shi; c) posar-shi; d) fer-sen;
e) tornar-shi; f) quedar-shi; g) semblar-ho; h) conservar-shi; i) sortir-hi; nomenar-hi
6 Activitat oberta. Algunes substitucions pronominals: a) Els alumnes de tercer ho estan.
b) Aquest mel hi ha resultat. c) La nostra amiga Pepa ho sembla. d) Si us hi voleu mantenir
7
CPred
Aquella senyora es conserva fora b.
CCM
X
Fixat, aquests texans es conserven nous.
Els nens caminen descalos pel terra de parquet.
La Laia camina tranquillament sota els tillers.
En Jaume ha sortit molt satisfet de cal barber.
La mare ha sortit de puntetes de lhabitaci.
Saltem a peu coix?
Aquella mainada salta alegre i confiada.
En Llus? Aquest s que treballa de valent!
En Joan, rai! Que en viu, de feli!
LXIC
1 a) lampista; b) electricista; c) drapaire; d) mecnic; e) escura-xemeneies; f) escombriaire;
g) matalasser; h) cirurgi; i) serraller o many; j) veterinari o manescal
2 a) 4; b) 6; c) 1; d) 8; e) 2; f) 3; g) 5; h) 10; i) 7; j) 9
3 a) tornavs; b) llima; c) nivell; d) clau anglesa; e) peu de rei; f) tenalles; g) trepant elctric;
h) escaire; i) alicates
4 a) 6; b) 1; c) 9; d) 2; e) 8; f) 11; g) 3; h) 4; i) 5; j) 7; k) 12; l) 10
5 a) arquitecte; b) locutora; c) mainadera; d) corresponsal; e) llevadora; f) ebenista
6 a) tocinaire: cansalader, ventes: vendes; b) enfermera: infermera, empleo: feina, paro: atur;
c) tornillo: cargol, arandela: volandera; destornillador: tornavs; d) bomberos: bombers, cortocircuit: curtcircuit, enxufe: endoll; e) jefe: cap; f) ingenier: enginyer, tornillo: cargol; g) peluquer:
perruquer; h) taladro: trepant, taco: tac, alcaiata: clau de ganxo; i) proveedor: provedor, paper
de lija: paper de vidre, alambre: filferro
REPS DORTOGRAFIA
1 a) barreja: barreja; b) enveges: enveja; c) granja: granges; d) platja: platges; e) boges: boja;
f) mitja: mitges; g) forja: forges; h) petges: petja; i) roja: roges
2 Ja deveu saber que la gent fa bogeries i no pas boixeries, i aquell que fa una bogeria s un
boig, no pas un boix, que resulta ser un arbre amb connotacions tanatolgiques. B, doncs,
en catal, quan un mot que sescriu amb g deriva en un altre mot que requereix una vocal
diferent o, u, a al darrere, aquesta g esdev j: aix plugim, per pluja; truges, per truja; raig,
per raigs o rajos. El cas de ladjectiu boig s el mateix que en aquest darrer exemple: boig
pot pluralitzar en boigs o en bojos, per mai de la vida en boixos perqu aquest mot s el plural
de boix (Arbust pertanyent a la famlia de les buxcies. Fabra dixit).
3 a) juvenil; b) faig; c) ximplet; d) xins; e) fregir; f) injecci; g) xfec; h) pijama; i) maduixa
4 mots positius: b) ajuda; c) joia; g) enginy; i) geni; l) coratge
mots negatius: a) venjar; d) pitjor; e) agitaci; f) gelosia; h) enveja; j) fastiguejar; k) exageraci
5 eixugar, planxar, safareig, netejar, aixeta, lleixiu, gibrell, enganxar, caixa, jersei.
Descripci lliure.
6 [ks]: excs, ndex, xid, taxa, luxe, extra, asfxia
[gz]: existir, inexorable, exhortar, exili, exercici, hexgon, examinar
7 a) En Xavier va comenar a enfilar-se xemeneia amunt. b) Al meu despatx trobars la rajola
de color de julivert. c) De tant viatjar va venir amb el cap baix. d) Quan el davanter regatejava,
lhem xiulat molt fort. e) Vaig trasplantar sis mongeteres i vaig fixar-les als cavallets. f) Hauria
pogut jurar que els seus mitjons i les teves mitges ja eren eixuts
8 a) xifres, tragdia, mateix, joves; b) corregir, ingenutat, energia, conixer; c) generaci, majoria, eixelebrats, forjar
9 capritx, capritxs; estoig, estotjos; roig, enrogir; esquitx, esquitxat; catutx, cartutxera; mareig,
marejar-se; enuig, enutjar; escabetx, excabetxat
10 Text per dictar.
1 a) Lautor ens explica, en primer lloc, les sensacions que t en un dia de pluja: li agrada veure
com plou i en dies de pluja menuda i fina li dna per passejar i sentir que la terra s feli
amb aquesta mena de pluja. Tamb explica els seus intents, sovint fallits, per descriure un
paisatge i com sen sentia avergonyit. Al vespre, en la tertlia amb altres amics, critiquen
Palafrugell, fins que un amic, que era de la Bisbal, els retreu el nom duna persona que
contradiu les seves crtiques.
b) Podrem fer coincidir les dues primeres parts, amb els dos primers pargrafs, i la tercera,
amb la resta. Al primer pargraf es parla de la pluja; al segon, dels intents per fer una descripci, i a la resta, de la tertlia del vespre.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
2 a) Es tracta del fragment del diari duna noia, la Caterina. Hi escriu que surt al cinema amb el
seu proms, en Ramon, amb qui shavia enfadat la nit anterior. La noia se nhavia anat a
dormir tard el dia abans per arreglar-se la roba (brusa, faldilla), per el noi no se la mira.
Quan ell va a recollir-la a casa seva, parla amb el pare de la noia dassumptes relacionats
amb lestraperlo. Pel carrer, veuen una amiga dell i el Ramon deixa anar el bra de la
Caterina, que es posa gelosa. Al cinema ella passa una primera part enfadada; per a mesura que la pellcula avana, i per la influencia dels protagonistes, ella sadona que s que
sestimen.
b) Els personatges sn la Caterina i en Ramon. Fa lefecte que sn dos joves a punt de casarse. Sn treballadors i viuen en un pas foraster com a refugiats.
c) Lespai s en llocs quotidians duna ciutat: el pis della, el carrer i un cinema. No semblen
espais luxosos.
d) Lacci daquest text transcorre durant una poca de restriccions, ja que lestraperlo, el
mercat negre i altres indicis ho demostren. Ha de ser una poca passada per la descripci
que fa del cinema (el zotal), etc.
e) Els fets sn explicats en primera persona per la mateixa protagonista, la Caterina.
f) Es tracta dun diari personal: ho diu ella mateixa. I, de tant en tant, fa reflexions sobre la
manera descriure; per exemple, al final del primer pargraf. Per com que aix noms ho
escric per mi s igual.
g) El llenguatge s senzill i planer, tal com correspondria al diari duna noia treballadora i humil.
3 a) El narrador ha estat convidat a un edifici molt modern on tot s artificial: des de les plantes
fins a laire que es respira, fins i tot no se sap si els empleats sn homes o dones. Quan pot
se nescapa i enyora la seva infantesa. Al carrer veu un noi que intenta robar dues cireres.
LArcdia s un parads ideal en qu somniaven els grecs. El ttol suggereix que la vida moderna sembla proporcionar una vida feli, per, de fet, no s aix.
b) Lautor ens vol fer arribar a la conclusi que la vida moderna no ens dur pas a la felicitat.
c) Es fixa en les construccions, les persones, les plantes, les mquines, el clima, etc.
1 a) els coloms; b) marit tradicional; c) formen part dun escamot; d) que tot el de la casa ho fa
ella i no t ajuda; e) en Mateu; parlar de coloms amb corbata; f) que passava alguna cosa;
g) escamot, soldat
3 Carta personal: ms convencional, shi posa la data, etc; el correu electrnic: no shi posa la
data, ja que el mateix sistema informtic la hi posa.
4 Salutaci: Hola, Senyor/a; Comiat: Atentament, Fins aviat
5 a) C. Atributiu; b) C. Atributiu; c) C. Predicatiu
6 El C. Atributiu porta els verbs ser, estar o semblar. El C. Predicatiu porta altres verbs de significat ms ampli.
7 La Natlia: mestressa de cas; En Quimet: escamot
8 colomaire
9 a) escombriaire; b) ferrer; c) peixater; d) vidrier; e) periodista; f) manyar
10 Anys trenta del segle XX
11 Carles Soldevila, Miquel Llor, Villalonga; Josep M. de Sagarra i Merc Rodoreda, entre
daltres.
12 Una de les figures ms importants de la literatura catalana del segle
fa a la narrativa.
XX
especialment pel que
13 Memries, articles i novelles.

14 Mirall trencat, El carrer de les Camlies, etc.
15 La introspecci duns personatges femenins alienats, la frustraci de les relacions amoroses
entre home i dona, la soledat, la incomunicaci i el pas del temps destructor, que noms el
record i la mitificaci del passat poden arribar a equilibrar.
16 Bearn o La Sala de les nines.
17 La nostlgia per un mn perdut.
Unitat 7 Fem el currculum

Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de lobra Maca s la joventut, de Hermann Hesse. El text va
acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi,
activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en la narraci.
Comunicaci
En aquest apartat estudiem uns textos formals de gran importncia per a lalumnat en el moment
dabandonar lescolaritat i encarar-se amb el mn del treball: el currculum i la sollicitud. Ats que
molts alumnes compliran els 16 anys durant aquest curs, s important que tots coneguin aquests
textos, els treballen i spiguen com redactar-ne, independentment de si decideixen continuar estudis o no, ja que pot ser que tots els hagin de menester.
Les activitats 1 i 2 giren al voltant de la sollicitud: socupen de lestructura i la redacci duna instncia. La resta dactivitats se centren en el currculum: assimilaci de la teoria (exercici 3), redacci
del currculum personal (exercici 4), la carta de presentaci (exercici 5); redacci dun currculum
adaptat a una determinada oferta de treball (exercici 6). La darrera activitat s un exercici oral:
lentrevista de feina. En tots els casos cal insistir en que els currculums han destar ben estructurats i ben redactats, sense faltes, ja que sn una carta de presentaci de la qual en pot dependre
una feina.
Lactivitat TIC se centra en la recerca duna hipottica feina en les pgines web que nofereixen.
Linters de lexercici rau en lautenticitat de les informacions que lalumne utilitza: tot i ser un exercici escolar, les dades i la situaci pertanyen realment al mn laboral que tard o dhora lalumne
haur denfrontar.
Com a activitat complementria podeu plantejar lexercici segent:
Es busquen nois i noies de 16 anys per fer de cangurs. Lanunci ha aparegut en un diari local
de la ciutat on vius i lhan posat una colla de matrimonis joves (en concret, quatre parelles),
que tenen fills entre 1 i 10 anys. Envials el teu currculum acompanyat duna sollicitud en qu
expliquis per qu creus que serveixes per fer aquesta feina
Gramtica
En aquesta unitat sestudien, de manera sistematitzada, les combinacions de diversos pronoms
febles entre si i amb el verb. En primer lloc es repassen qestions generals: es proporciona un
petit quadre de prioritats que ajudi els/les alumnes a solucionar els dubtes que sels puguin presentar respecte a lordre de collocaci i es recorden els usos de guionets i apstrofs. A continuaci es tracten en detall les diferents combinacions possibles entre pronoms de CD i de CI, una
de les qestions ms problemtiques, b sigui per la interferncia del castell (confusi entre li i
es) o per la influncia dalguns usos poc normatius propis del registre colloquial (s indiscriminat
de lhi i els hi).
Pel que fa a les activitats, sinclouen des de prctiques ms mecniques que prioritzen la reiteraci
(activitat 1 i 5) i fins a daltres que exigeixen una reflexi conscient sobre funcions sintctiques (activitats 3, 4, 6 i 7) o un esfor de creaci personal a partir de combinacions ja donades (activitat 2).
Completa els espais en blanc del text per un pronom o una combinaci pronominal dentre les
segents:
li, tho, et, hi, lhi, m, sels, em, s, -hi, sen
Canta, noi. Canta.
Dacord. Per ......................... dic a tu, no pas al teu diari. ......................... han estomacat i he perdut la pistola a fora del local den Canales. En Lou i la seva noia han canviat
el cotxe per un taxi que ......................... han trobat pel cam i desprs ja no .........................
ha vist ms. No ......................... fa gaire grcia. En Lou no anava prou borratxo com per
voleiar la ciutat amb tants cals a la butxaca. I si ......................... anava, la noia no lhauria
deixat fer. Feia cara de ser molt prctica.
Mirar de fer ......................... alguna cosa. Per no sembla gaire engrescador. .............
............ far un truc. ......................... vaig dir que vivia al Plaza, per si no .........................
recordava. Vaig sortir i vaig tornar al Marmon.
RAYMOND CHANDLER, Lacusador
Soluci: tho, M, s, sels, em, hi, lhi, -hi, et, Li, sen
Lxic
En aquest apartat es treballar el camp lxic de lempresa i el comer. Per afavorir la millora de
lexpressi oral i escrita, les activitats giraran entorn de la precisi en ls de termes a travs de
definicions (exercici 1) i sinnims (exercici 4), la detecci dinterferncies amb el castell (exercicis
2 i 5), i ladequaci de les paraules al context (exercici 6). Lactivitat 3 treballa la craci de termes
especfics mitjanant la derivaci.
Com a activitat complementria podeu demanar a lalumnat que expliqui el significat daquestes
expressions relacionades amb el mn del treball i dels negocis:
a) Estar amb laigua fins el coll.
b) A preu fet, sempre mal fet.
c) Posar bastons a les rodes.
d) Msic pagat no fa bona msica.
e) Preu per preu, sabates grosses.
f) Pescar en aigua trbola.
g) Haver-hi gat amagat.
Reps dortografia
Hem agrupat en una sola unitat lescriptura de la b i la v amb les oclusives finals per la relaci estreta que existeix entre els dos grups de grafies. La primera part de les activitats est dedicada a
la b/v amb exercicis domplir buits o de derivaci (inclosa la pseudoderivaci); la segona part, a les
oclusives, amb exercicis que les treballen sobretot en posici de fi de sllaba o de mot, algunes de
les quals inclouen lemmudiment.
DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el teatre
social i de protesta que es treballa en lapartat dhistria de la literatura.

En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle XX, concretament el teatre de postguerra.
autors representatius daquest perode.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de lectura de La Rambla de les
floristes, de Josep M. De Sagarra, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica,
LECTURA
Comprensi lectora
1 Shavia clavat un trinxet a la m esquerra. Hi tenia un trau, se li havia inflat i havia de dur-la
embenada. Mentre no pot anar a la fbrica es dedica a passejar i a reflexionar sobre el seu
futur.
2 El protagonista recorda les activitats que li havien agradat en la seva adolescncia: tirar al
blanc amb un arc de fusta davellaner, fer saltar sargantanes i ruixar amb plvora les lludrigueres dels camps, etc.
3 El protagonista se nadona que les activitats que fins aleshores li havien agradat, ja no revestien lincentiu ni lexcitaci dabans, talment com si una part del meu esperit shagus cansat
i ja no respongus gens ms a les veus que antany li eren agradables i lhavien alegrat.
4 El vell barrilet daigua, que havia estat un amic fidel i un bon esbarjo.
5 El protagonista no creu que les noves satisfaccions a trobar en el futur consisteixin a crrer
mn i guanyar diners. Creu que el veritable sentit de la nova vida que lespera es relaciona amb
les noies i amb lamor.
Recursos lingstics
9 a) trasbalsada; b) trau; c) nadiua; d) cicl; e) gaudir
10 a) meditar, rumiar; b) saltironejar, botar; c) tenia, possea; d) igual
11 plantes: avellaner, flors, herba, ginesteres, accia
animals: ocells, sargantanes, papallones, llangardaixos
12 ...el fullam apagat de les ginesteres desprenia una flaire suau i dola, tot enmig duna gelor
sense molt daire. Vaig alar-me sobre la terra humida...
13 fer avinent: fer present, anunciar, donar a conixer
fer pals: evidenciar, fer patent, fer manifest
14 rellotger, fuster, ferrer, pastisser, cisteller, cerer, carnisser
COMUNICACI
1 La instncia es podria refer aix:
Ramon Garcia, que visc a Navarcles, C/ Galobart nm. 444, tel. 9983 31 07 43 i amb el DNI
99375399-L,
EXPOSO: Que tinc el ttol dauxiliar administratiu aconseguit a linstitut de Navarcles.
DEMANO: Poder ocupar la plaa dauxiliar administratiu que ha convocat aquest ajuntament.
Navarcles, 10 dabril de 2008.
SR. ALCALDE DE NAVARCLES
3 Veritables: a), b), e) Falses: f), d)
GRAMTICA
1 mho pensava, mel portaran, agafeu-los-la, thi quedaves, us en queixeu, la hi imprimia, sho
va menjar/ va menjar-sho, li ho triem.
3 a) la llibreta (CD) al calaix (CC) La hi guarda (present). / Guarda-la-hi (imperatiu); b) plata
(CD) a la mina (CC) Nhi van trobar. / Van trobar-nhi; c) al teu germ (CI) si et pot deixar la
bicicleta (CD) Li ho demana (present). / Demana-li-ho (imperatiu); d) aix (CD) damunt la
taula (CC) Deixa-ho damunt la taula. / Deixa-hi aix; e) scies daquell club (CPred) Shi
han fet; f) amb el seu company (CP) La Remei no shi av 3.
4 a) 7; b) 9; c) 6; d) 5; e) 3; f) 2; g) 10; h) 4; i) 1; j) 8.
5 Mel perdies, me la perdies, mels perdies, me les perdies, men perdies un (de pomes), mho
perdies. Se limagina, se la imagina, sels imagina, se les imagina, se nimagina una (dimminent),
sho imagina. Us lexplico, us l explico, us els explico, us les explico, us nexplico, us ho explico. Van robar-los-el, van robar-los-la, van robar-los-els, van robar-los-les, van robar-los-en
molts, van robar-los-ho.
6 a) a lalumne (CI) els deures que hi havia (CD) Els hi demanava; b) a la professora (CI) quins
deures ha posat (CD) Li ho preguntarem; c) les sabatilles desport (CD) al seu propietari
(CI) He de retornar-les-hi / Les hi he de retornar; d) la destral (CD) als llenyataires (CI) Els
lesmolava; e) maduixes (CD) per al Mart (CI) Lin collirem; f) la pilota (CD) als jugadors contraris (CI) Pren-los-la!; g) el dinar (CD) a vosaltres (CI) Us el portarem; h) cap vedell (CD)
als comerciants (CI) No els en vol vendre cap / No vol vendrels-en cap; i) les novetats del
cas (CD) a ladvocat (CI) Les hi va fer saber. / Va fer-les-hi saber; j) les entrades del concert
(CD) a nosaltres (CI) Ens les has perdudes.
7 a) Li ho he deixat damunt la taula. b) Ja els dir que no has pogut venir (o b Ja els ho dir,
que no has pogut venir). c) no els el deixar tocar, als seus amics. d) Si no volen maduixes, no
els en donis. e) Quan els nens volen esmorzar, el pare els el prepara. f) A les guanyadores, els
donaran un premi. g) No ho has pogut fer? No pateixis: si li ho expliques, ho entendr.
LXIC
1 a) apoderat; b) majorista; c) provedor; d) executiu; e) comissionista; f) secretari; g) corredor;
h) administrador; i) tresorer
2 a) rendible; b) venda; c) prstec; d) contribuents; e) terminis; f) crisi; g) deutors; h) el compte;
i) els guanys; j) lloguer
3 a) embargament; b) signatura; c) acomiadament; d) estalvi; e) assegurana; f) avanament;
g) lliurament; h) cobrament; i) prstec
4 a) 4; b) 5; c) 7; d) 3; e) 2; f) 1; g) 10; h) 9; i) 6; j) 8
5 a) seguro: assegurana; b) pedidos: comandes; c) gastos: despeses; d) vales: vals; e) acreedors: creditors; f) proveedor: provedor, gnero: gnere; g) bolsa: borsa; h) anticipo: bestreta,
acompte, avanament; i) al por major: a lengrs; j) jefe: cap; k) suministro: subministrament
6 a) supervit; b) rdit; c) expropiar; d) embargar; e) dficit; f) subhasta
REPS DORTOGRAFIA
1 a) embolic; b) convivncia; c) ribera; d) volgus; e) avancs; f) canviar; g) perviure; h) clivella;
i) vent; j) calb; k) envs; l) esdevniment; m) bess; n) pavell; o) cascavell
2 xiulava, xiulaves, xiulava, xiulvem, xiulveu, xiulaven
3 En arribar a lestany de Sotllo vam trobar els qui shavien avanat asseguts a terra i el Georges
i el Bernard discutint sobre el cam a seguir, amb el mapa als dits.
La veu del Georges, que sorgia entremig de la seva rossa i abundant barba, era potent, com
si habitualment la imposts, i acompanyava amb gestos enrgics la seva argumentaci. En
canvvi, en Bernard, de cabell negre i somriure tmid, mostrava en el rostre la seva incredulitat
envers els arguments del Georges, per malgrat aix, semblava disposat a transigir.
4 a) blau: blavs; b) viu: vivacitat; c) nou: novetat; d) neu: nevar; e) esclau: esclavatge; f) arxiu:
arxivera
5 a) avorrir; b) tovallola; c) trvol; d) saba; e) esborrar; f) badall; g) almvar; h) conveni; i) bolet;
j) calba; k) ambici; l) fava
6 a) arrs amb bacall; b) consom daviram; c) llobarro al forn; d) llengua de be; e) escalivada;
f) anxoves de lEscala; g) llom arrebossat; h) endvies al roquefort; i) amanida amb formatge de
cabra; j) gambes amb gavardina
7 a) corb: curvatura; b) calb: calvcie; c) escrivent: escrivia; d) cervell: cerebral; e) llavi: labial;
f) prova: provable (o probable)
8 a) El nmero del mag rab no ha acabat b. b) Aquell diputat s un demagog. c) Et fa mal
lestmac perqu menges amb fstic. d) Els dos presidents van arribar a un acord slid.
e) No shavia preocupat pel benestar de la multitud. f) Magraden la solitud i la quietud daquest
indret. g) En Josep no sap qu fer dissabte
9 Amb t/d mudes: c) cent; b) dividend; d) parent; e) sovint; i) sumand; k) malalt; l) amunt;
Amb t/d que sonen: a) paret; f) sud; g) brut; h) actitud; j) fred
10 a) llamp; b) esquerp; c) calb; d) rab; e) superb; f) serp; g) miop; h) drap; i) esnob; j) corb;
k) plip; l) xarop; m) capgirar; n) observo; o) submergir; p) capal
11 a) arbic; b) alberg; c) sarcfag; d) socileg; e) batec; f) desfalc; g) estmac; h) amarg; i) psicleg; j) prdig; k) demagog; l) llampec
12 Text per dictar.
1 a) La situaci en qu es troba una dona sotmesa als convencionalismes socials i a la voluntat
paterna.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
c) Contradictria. Per una banda, li retreu que es deixi dur pel cam que li ha marcat el seu pare,
per, per laltra, respecta la seva decisi, ja que es fa crrec de la situaci en qu es troba.
d) Claudi, al final daquest fragment, expressa el seu desig de deixar el poble tan negre i tan
suat, i tan farcit de rates i emigrar a Amrica a la recerca dun futur millor.
e) Laspecte ms evident en aquesta escena s la gelosia que manifesta Claudi quan parla de
lactitud de Mussi Bernat durant el ball que va ballar amb Caterina: Jo el que voldria s
amorrar lestampa daquell brtol. Men recordo, del ball que vas ballar-hi i dels ulls que hi
posava. Aquest fet i la incertesa del seu viatge sn els elements ms clars daquest fragment que anuncien el final feli de lobra.
2 a) Tema: dileg entre una parella sobre la salut del seu fill. Resum: es tracta dun matrimoni, el
fill del qual es va fer jesuta en contra de la voluntat del seu pare. El pare s metge i, sense
que la seva esposa ho spiga, els jesutes li han demanat que visits el seu filll, el qual t
una lleu insuficiencia mitral, s a dir, pateix del cor.
b); c); d); e); f) Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
3 a) scar s un senyor ben acomodat, que es dedica a perseguir i a assetjar una criada, la
Pauleta, la qual sescapoleix del seu amo, ja que est promesa amb el xofer dscar, en
Quim. Podrem dir que scar s un marit infidel, empaitacriades, embaucador, mentider,
embaucador, llagoter, adulador
I Pauleta s una criada innocent, fidel, espavilada, etc.
c) Es nota la ironia en les intervencions del senyor: Ep! Frenem No esvalotem el galliner
Tacte. Tc-ti-ca.
4 a) Tot i que les respostes han de ser personals, com a orientaci es pot dir que la cortina fosca del fons representa tot all que sinterposa entre les persones i la veritat; per tant, pot
representar els nostres propis prejudicis, la nostra ideologa, els convencionalismes socials,
les creences religioses i de tota mena, la tradici, el superjo, etc.
b); c); d); e); f); g). Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
1 Casar-se amb ell.
2 Creu que li vol prendre el pl.
3 Pensa que lAntnia diu que no per venjana.
4 No est b casar-se amb un senyor essent ella florista.
5 El qu dir la gent del casament entre ells dos.
6 Don Ramon: classe alta; Antnia: classe treballadora.
7 Parlar per amor (cor) i pensament (conscincia).
8 d), c), a), f), e), b)
9 Dades personals, dades acadmiques, dades professionals, competncies personals.
11 Per exemple: hi ha pronoms com te i combinacions pronominats com sen. Activitat oberta.
Correcci a criteri del professorat.
12 Per exemple: li (Don Ramon), etc.
13 a) verdulaire; b) llibreter; c) joier; d) adroguer; e) camiser; f) pastisser; g) fideuer
16 La Rambla de les floristes; Lhostal de la Glria; El caf de la Marina.
17 Pere Quart.
18 La fam; All que tal vegada esdevingu.
19 Allament i soledat.
Unitat 8 Convoquem una reuni

Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de la novella, El cervell perdut, de Merc Company. El text
va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en la narraci.
Comunicaci
Els impresos, les notes, els avisos, les convocatries i les actes de reuni sn documents que en
la societat actual cal omplir o redactar molt sovint. Lobjectiu daquest apartat s que els estudiants
aprenguin els rudiments daquests documents per tal que shi puguin enfrontar amb xit les nombroses vegades que shi trobaran al llarg de la vida.
Lactivitat 1 servir per aprendre quins sn els diferents tipus dimpresos i lactivitat 2 proposa
elaborar-ne un model (el formulari dinscripci). Les activitats 3, 4 i 5 giren al voltant de lavs: sn
exercicis dexpressi escrita, ja que es tracta de refer o redactar textos. Les activitats 6 i 7 ens
porten a la prctica de les convocatries i actes de reuni. Per tal dapropar lexercici a lalumnat,
les situacions que es proposen parteixen del seu entorn ms immediat (linstitut i la comunitat de
vens on viuen). La darrera activitat servir per donar a conixer a lalumnat diferents documents
de caire administratiu fora corrents, per potser per ell desconeguts.
Lactivitat TIC pretn fer competent lalumnat en les gestions administratives via telemtica. s
una tendncia que segurament sampliar encara ms en un futur molt proper, i cal dotar deines
lalumnat perqu shi pugui moure amb desimboltura.
Com a activitat complementria es pot demanar a lalumnat que busqui a Internet models de
diferents documents administratius que hagin aparegut a la unitat: circular, citaci, certificat, notificaci, resoluci, etc.
Gramtica
Aquesta unitat se centra en la definici doraci composta i en la caracteritzaci dels seus diversos
tipus atenent a la relaci lgica i jerrquica que sestableix entre les proposicions que les formen:
coordinaci o subordinaci. En aquest tema sinclouen ja els diversos tipus de coordinaci i els
connectors respectius. Com que de la subordinaci en parlarem a bastament en unitats posteriors,
aqu noms se nesmenten els tipus. Per acabar, sinsisteix en la juxtaposici com a sistema duni
de proposicions mitjanant signes de puntuaci i en el fet que les proposicions unides aix segueixen
conservant els mateixos vincles sintctics i jerrquics que si les uns un connector explcit.
Lactivitat 1 demana a lalumne que distingeixi entre oracions simples i compostes; la 2 i la 3 treballen la distinci entre coordinades i subordinades per una banda i entre juxtaposades i no juxtaposades per una altra; en lactivitat 4 cal formar oracions compostes mitjanant diferents connectors
de coordinaci. Les dues ltimes activitats tracten la subordinaci, a partir dels seus components
(activitat 5) o de les equivalncies que es poden establir per a cada tipus (activitat 6).
Com a activitat complementria es proposa aquesta:
Construeix oracions coordinades amb els nexes segents i indica el tipus de coordinaci que en
resulta:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Tan aviat / tan aviat .................................................................................................................

O sigui ....................................................................................................................................
No noms / sin que ..............................................................................................................
Ni / ni .....................................................................................................................................
I ..............................................................................................................................................
Per tant ..................................................................................................................................
O b .......................................................................................................................................
De manera que .......................................................................................................................
Lxic
En aquest apartat es treballar el camp lxic de lAdministraci pblica. Per afavorir la millora de
lexpressi oral i escrita, les activitats giraran entorn de la precisi en ls de termes a travs de
definicions (exercici 1), la distinci de matisos significatius entre mots relacionats pel sentit (exercici
2), la detecci dinterferncies amb el castell (exercicis 2, 3, 5 i 6), i ladequaci de les paraules al
context (exercici 4).
Com a activitat complementria podeu demanar a lalumnat que expliqui el significat daquests
refranys referits al mn judicial:
a)
b)
c)
d)
Amb advocats i pacincia, es guanya la sentncia.

Ms val sentncia de metge que de jutge.
Diners de tort fan veritat, i de jutge bon advocat.
Al metge, al confs i a ladvocat, diguels sempre la veritat.
Reps dortografia
Hem agrupat en una mateixa unitat la r final i la h perqu es tracta de dues grafies consonntiques
mudes. Les activitats sn variades i entre elles destaca la nmero 9, que treballa lhomofonia de
mots diversos relacionats amb la h, causa freqent derrors descriptura i de gramtica, aix com
la comparaci amb el castell.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn els impresos oficials, una eina per reflectir la societat.

En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle
seixanta i setanta.
XX,
concretament la narrativa dels anys
autors representatius daquest perode: Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Joan Perucho i Baltasar
Porcel.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos contes curts de Pere Calders, a partir
dels quals es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats
de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica, lxic) i sobre la histria de la literatura.
Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la
unitat.
LECTURA
Comprensi lectora
1 El punt de vista intern, amb un narrador protagonista.
2 Descriu la famlia de lAmanda.
3 Sn set membres: els pares, i cinc germans, tres nois i dues noia. El pare es diu Juli i la mare
Margarida o Dida; els germans es diuen Juli-dos, Sara, Amanda, Pau i Biel.
4 En Juli-dos s astrleg, i fa el tarot i mapes astrals.
5 La Margarida dna classes de piano al Conservatori, porta dues corals, una dinfantil i una
altra dadults, i ara aprn japons.
6 En Juli dos s mestre dastrologia, cartomncia, numerologia...
7 El narrador creu que en Juli-dos est una mica guillat, per que s un guillat divertidssim. El
narrador acaba amb el cap com un timbal perqu en Juli-dos (i lAmanda) li van explicar tot
un munt de coses relacionades amb els signes del zodac, els ascendents, els triangles, les
influncies de la Lluna en el mar...
8 La Sara, que s professora de llengua i literatura anglesa a la Facultat de Filologia. Est casada
amb en Roger, professor dEconmiques, i tenen una nena petita que es diu Ada.
9 Els ms petits de la famlia sn en Pau i en Biel. En Pau t setze anys, s molt reservat i vol
ser astrnom. En Biel, s un heavy de tretze anys i amb uns companys ha format un grup de
msica que es diu Els Boixos Nois del Clot.
Recursos lingstics
15 Sn interjeccions, s a dir, exclamacions equivalents a tota una frase. Per exemple, ostres! podria equivaler a quina contrarietat! Una onomatopeia, en canvi, s una paraula que representa
un so natural.
16 a) oberta, comprensiva / no es queixen, no mostren desaprovaci o refs; b) molt civilitzats,
extraordinriament civilitzats; c) la poblaci, la gent; d) est boja, desequilibrada, trastocada...;
e) persona madura, gran, vella...; f) molts diners; g) boig, trastocat, desequilibrat...; h) desconcertat, atnit, sorprs, estupefacte...; i) em va etzibar, em va dir, va afirmar...; j) noi, xicot;
k) duna vegada per totes, definitivament/caram; l) atabalat, atordit, encaparrat...; m) noi, xicot,
home...; n) impressiona, deixa bocabadat; o) no hi ha oportunitats, no hi ha res a fer...
17 Indica que hom est paralitzat per la sorpresa o per lefecte duna emoci molt intensa, commocionat.
18 a) 3; b) 5; c) 1; d) 2; e) 4
COMUNICACI
1 a) comanda; b) albar; c) factura; d) rebut; e) xec
3 Lavs es podria refer aix: Sha perdut un gos pequins. Lanimal s de color marr clar i porta
un collar amb el seu nom, Ros. Es demana a qui el trobi que truqui al nmero 677 777 777.
Moltes grcies.
4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:
AVS IMPORTANT: Us comuniquem que la xerrada colloqui prevista per avui a
les 18.30 h. sha hagut de suspendre per una indisposici del conferenciant,
Quim Roquetes.
8 a) citaci; b) resoluci; c) notificaci; d) circular; e) certificat
GRAMTICA
1 a) treballa/t cura, o. composta; b) Pots comptar (perfrasi verbal de possibilitat), o. simple;
c) Treballa, o. simple; d) Treballa/aconseguir, o. composta; e) Tornars a tocar (perfrasi verbal
de repetici), o. simple; f) Fumar/s/perjudica, o. composta; g) vns/haurs de carregar (perfrasi verbal dobligaci), o. composta
2 a) coordinada juxtaposada; b) subordinada no juxtaposada; c) coordinada juxtaposada; d) coordinada no juxtaposada; e) coordinada juxtaposada; f) subordinada no juxtaposada; g) coordinada no juxtaposada que cont una subordinada no juxtaposada (que em duguis amb tu)
3 a) Vols saber-ho tot sobre el menjar a Catalunya? Doncs vine al Palau Robert (coordinaci);
b) No surtis, que bufa un vent molt fort (subordinaci); c) Subscriviu-vos a El Temps i us regalarem un CD dEls Gossos (coordinaci); d) La fbrica de la multinacional IBM no s al Principat,
sin que s al Pas Valenci (coordinaci); e) Quan vaig comenar a jugar a bsquet em deien
xinxeta perqu era petit (subordinaci); doncs Xinxa deu venir daqu (coordinaci); f) Ahir
volia trucar a lAdriana per no vaig tenir temps en tot el dia (coordinaci).
4 a) Mencanta la fruita fresca; en canvi, no magrada gens la fruita confitada. b) Avui no et podr
acompanyar a lescola; per tant, caldr que vagis a lescola a peu. c) Vols que no mempipi amb
tu? Doncs no matabalis ms. d) Fa molta estona que hi pensen per encara no han trobat
una soluci. e) No vull anar-hi sol, de manera que trucar algun amic perqu mhi acompanyi.
f) No solament no treballa sin que molesta els altres sempre que pot. g) Tho vols acabar ara
o testimes ms menjar-tho per berenar? h) Tot sembla correcte, tanmateix caldr revisar-ho.
i) Vol ser independent, s a dir, tenir el seu propi negoci.
5 a) no se li pot dir res (principal) / Quan est enfadada (subordinada). b) La majoria dels rovellons estan corcats (principal) / que hem collit (subordinada). c) no et far cap b (principal) /
Agafar-te les coses tan a la valenta (subordinada). d) no aprendr pas res (principal) / Si no
vol estudiar (subordinada). e) Li va assegurar (principal) / que acabaria la feina al ms aviat
possible (subordinada). f) Anirem a la platja (principal) / quan arribi el bon temps (subordinada).
g) Esbufegava (principal) / aix que corria una mica (subordinada). h) Aquella noia s campiona
olmpica de marxa atltica (principal) / que et vaig presentar (subordinada). i) Estava segura
(principal) / que apreciaries el nostre regal (subordinada). j) No s pas (principal) / de qu et
queixes! (subordinada)
6 a) del perfeccionisme; b) aix; c) lacord; d) nou; e) un retard tan gran; f) desapareguda; g) Llavors.
LXIC
1 a) diputat/ada; b) magistrat/ada; c) rector/a; d) fiscal; e) ambaixador/a; f) regidor/a; g) cnsol;
h) conseller/a; i) sndic de greuges; j) jutge/essa
2 a) regidor; b) codi; c) condemnar; d) nomenat; e) cap; f) el fiscal; g) termini; h) les despeses;
i) portaveu; j) cambra
3 a) pleit: plet, despido: acomiadament; b) concejal: regidor; c) garantitzar: garantir; d) testig:
testimoni; e) fraude: frau; f) detindre: detenir; g) bando: ban; h) tassa: taxa; i) robo: robatori;
j) nombrament: nomenament
4 a) instncia; b) resoluci; c) acta; d) certificat; e) sentncia
5 a) Don Pere: En Pere; b) lo: el; c) En quant a: pel que fa a, respecte a; d) retrs: retard
6 a) 3; b) 7; c) 1; d) 2; e) 9; f) 10; g) 4; h) 6; i) 8; j) 5
REPS DORTOGRAFIA
1 a) madur; b) flor; c) lleuger; d) olor; e) clar; f) plor; g) por; h) paper; i) segur; j) favor
2 Noms doficis: fuster, llauner, masover, llaurador, pastor, pintor
Noms de lloc: obrador, assecador, estenedor, femer, einer
3 a) avi; b) prohibici; c) aspirador; d) foscor; e) ventilador; f) millor; g) hind; h) potser; i) saler;
j) coix; k) versi; l) llum; m) agressor; n) rector
4 a) Un conjunt de canyes s un canyar; b) Per retolar fem servir un retolador; c) Un camp
doliveres s un olivar o oliverar; d) Un arbre amb prssecs s un presseguer; e) Un arbre amb
garrofes s un garrofer; f) Un arbre amb taronges s un taronger; g) Per eixugar-nos els cabells
fem servir un assecador
5 Vaig comprar, vas comprar, va comprar, vam comprar, vau comprar, van comprar. Vaig dormir,
vas dormir, va dormir, vam dormir, vau dormir, van dormir. Vaig veure, vas veure, va veure, vam
veure, vau veure, van veure
6 Havia cantat, havies cantat, havia cantat, havem cantat, haveu cantat, havien cantat. Havia
fet, havies fet, havia fet, havem fet, haveu fet, havien fet
7 a) unitat; b) hemicicle; c) orxata; d) ou; e) hrnia; f) os; g) Elisabet; h) ham; i) hivern; j) orfe;
k) estalvi; l) hotel; m) ermita; n) habitar; o) hegemonia
8 Haur estat, haurs estat, haur estat, haurem estat, haureu estat,hauran estat
Haur cosit, haurs cosit, haur cosit, haurem cosit, haureu cosit, hauran cosit.
9 ho/o
a) Ha cridat quan ho ha vist.
b) Ho ha dit ben clar: no testima.
c) O fas de porter o fas de defensa, per no pas de davanter.
li/lhi
a) Li vaig deixar el comps i li vaig dir que mel torns diumenge.
b) He trobat en Jordi envellit. Tu tamb lhi has trobat?
c) Li vaig comprar el vestit i lhi vaig portar a casa.
hem/em
a) Em va veure i no em va voler saludar.
b) No hem vist el seu gos enlloc.
10 a) Aix suposaria la construcci de grans cabanyes per a dipsit d herba, de gran corrals per
al bestiar i moltes habitacions per al personal.
b) Sembla com si els papers shaguessin invertit: en arriscar-se a una primavera abans dhora,
la Loire i les seves valls shan amarat dun to tardorenc, que no em puc estar destimar. No
hi ha res que magradi tant com la tardor.
c) s difcil de dir si alg arrib fins a lextrem de proposar-li que, amb habilitat, nobrs una, o
si ell mateix no hi pens.
11 Text per dictar.
1 a) Un home i una dona, Xavier i Juna, estan junts i sestimen; per es tracta dun amor prohibit. Quan ell en t ms ganes, ella el para i li demana que mati el seu oncle per poder estar
junts tots dos per sempre.
b) Juna sap jugar amb els sentiments i el desig de Xavier. El t a les seves mans i per aquesta
ra controla la situaci.
c) De Juna. Molt probablment pels diners. Al principi daquest fragment Juna li diu a Xavier
que no es vol fer malb com totes aquestes dones esclaves de la seva misria. Juna, per
tant, no vol ser com les altres i per aix necessita diners.
d) Tal com hem vist al punt anterior, Juna fa referncia a les condicons de vida de lpoca que
es concreten en la misria en qu viuen bona part de les dones.
2 a) El protagonista del conte confon una persona catalana amb un japons.
b) i c) Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
d) Conversa sobre la venda dels Sants dOlot; el final del conte.
3 a) Toms havia de localitzar, en primer lloc, laigua de foc i precisar-ne les qualitats.
b) El fet de ser geleg (els seus coneixements en geologia i altres brnaques del saber), el seu
parentiu amb Arnau de afont i el fet de ser el darrer representant de la famlia.
c) Lhavien escollit a ell perqu tenia un afecte provat a la tradici i a la noblesa, a ms dels
coneixements necessaris.
d) Els altres dos encrrecs menors eren: a) saber on parava el tresor lliurat temps enrere a Paleleg Dimas, i b) anar a les terres del Preste Joan a buscar una relquia de santa Eufrigis.
e) Se li recomana la mxima diligncia.
f) i g) Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
4 a) Hi va haver un doble crim en una casa, a Son Armand. Un matrimoni sestava tan tranquil
un capvespre a la seva llar, quan dos encaputxats van entrar, els van matar a punyalades i
els van robar els diners. Tothom estava espantat. No van trobar mai els lladres.
b) Vivia a casa de lvia, recordava els fets.
5 a) La natura, les flors, els ruscs, el poble, la tardor, etc.
Elements: poncelles, flors, ruscs, poble, fum, tuf, lhort, dlies, caramelles, crisantems
b) Especialment ladjectivaci.
1 a); b); c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat; d) Ara els delinqents ja no esperen la gent en un lloc, quan s fosc. Ara ens hi fan anar.; Que ho veus, infeli digu, que
la portes posada?
2 a) Per demanar alguna cosa
b) Quan sha rebut diners dalg
c) Nota amb els preus i totals corresponents
3 Per saber els diversos temes que shi tractaran i saber-ne els acords. Data, hora i lloc.
4 Vaig pensar que lhavia escrit un ximple o que era una broma sense grcia. Trigava molt a
tornar-me el canvi i tenia moltes ganes de parlar amb mi. Sem va tirar a sobre i em va deixar
sense coneixement. Fan anar a les persones a pisos on no hi ha ning, i quan hi arriben els
roben tot el que porten.
5 Per exemple: S, miri, s un sistema nou, fan anar les persones a pisos on no hi ha ning,
els roben tot el que porten, ja ha passat altres vegades.
6 a) policia; b) metge/essa; infermer/a; c) revisor; d) bibliotecari/ria
7 a) 3; b) 4; c) 1; d) 2
8 a) termini; b) nomenament; c) plet
9 Realisme psicolgic o fantstic, experimentaci formal, novella de gnere.
10 Policaca, cincia-ficci, histria, terror.
11 Mecanoscrit del segon origen, Pedrolo.
12 Realisme fantstic.
13 J. Perucho, Baltasar Porcel, etc.
Unitat 9 Quines llenges parlem?

Lectura
Els textos daquesta unitat sn dos poemes, Sextina de la Pau, de Joan Brossa, i Jo em donaria
a qui em volgus, de Josep Palau i Fabre. Els poemes van acompanyats dun vocabulari de mots.
Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, activitats escrites i orals i activitats
sobre recursos lingstics emprats en el text.

Aquest apartat ens proporciona una visi global de la diversitat lingstica: primer socupa de la
gran multiplicitat de llenges al mn, tot seguit se centra en les llenges dEuropa i acaba parlant
de les llenges romniques. Aix es pretn que lalumnat prengui conscincia de la diversitat lingstica i que aprengui a apreciar-la com una riquesa, patrimoni de tota la humanitat. Tamb s
important que entengui els conceptes devoluci i derivaci aplicat a les llenges, i el de famlies
lingstiques. En aquest apartat sn especialment importants els valors, i en aquest sentit caldria
prevenir lalumnat contra els prejudicis lingstics. Tamb seria bo fomentar una actitud positiva
envers totes les llenges.
Les activitats 1 i 4 se centren en les famlies lingstiques de les llenges dEuropa. Lactivitat 2
ens proporcionar un motiu de reflexi sobre lextensi geogrfica dalgunes llenges europees
ms enll del continent i les causes histriques que lhan motivat. Les activitats 5 i 6 ens permetran comparar diferents llenges entre si: a lexercici 5, a partir de la semblana de les paraules,
lalumne podr copsar el concepte de famlia lingstica (diferents llenges romniques); a lexercici
6 permetr treballar les divergncies lingstiques en el si duna mateixa famlia, la romnica. A
lexercici 7 lalumnat descobrir la poca coincidncia entre llengua i estat. La darrera activitat suposar un treball dinvestigaci i una exposici oral sobre una de les llenges romniques. Caldr
recordar als alumnes els coneixements adquirits a la unitat 4 sobre els treballs i lexposici oral.
Lactivitat TIC gira al voltant dels traductors automtics gratuts que sofereixen a Internet. Lobjectiu
de lexercici s que lalumnat prengui conscincia que vivim en un mn multilinge i la xarxa ens
ofereix eines per introduir-nos-hi sense por.
Com a activitat complementria podeu fer que lalumnat visiti la pgina web http://www.xtec.
es/~agimeno5/caceres/llengues_mon/index.htm que es titula BABEL: Un mn de llenges - Una
cacera del tresor basada en Internet.
Gramtica
Aquesta s una de les tres unitats dedicada a lestudi de les oracions subordinades, concretament
a la subordinaci substantiva. En primer lloc, es caracteritzen els tipus de substantives a partir de
les diverses estructures sintctiques que poden presentar: completives, dinfinitiu, interrogatives i
de relatiu. Desprs senumeren les funcions sintctiques que pot desenvolupar cada una delles i
sofereixen exemples de cada cas.
Algunes de les activitats treballen la commutaci de les oracions substantives per sintagmes nominals i viceversa (activitats 1, 2 i 6) per tal que els alumnes en vegin les diverses possibilitats
expressives, mentre que daltres posen laccent a identificar tipus i funcions de la subordinaci
substantiva (3, 4 i 5).
Identifica les subordinades substantives que apareguin en aquestes oracions, digues quina funci
sintctica desenvolupen i commuta-les per un sintagma nominal que expressi una idea similar:
a) Estic dacord amb el que has fet, per jo no ho hauria pas fet.
b) s impossible canviar el passat.
c) Ignoro quina s la seva opini sincera.
d) A lhospital van confessar que no hi havien pogut fer res.
e) El fet que, a tu, no tagradi no ens aturar.
f) Est tan acostumat que li ho facin tot que sha tornat un intil.
g) No em puc imaginar qu pensa fer, ara que ho ha perdut tot.
h) El que has de fer s ms fcil que no timaginaves.
i) Guardem els pastissos per als qui acabin abans la gimcana.
j) Compra-li el que li faci ms illusi.
Soluci: a) el que has fet les teves accions (CRV); b) canviar el passat loblit (subjecte).
c) quina s la seva opini sincera la seva opini sincera (CD); d) que no hi havien pogut fer res
la seva impotncia (CD); e) El fet que, a tu, no tagradi El teu desacord (subjecte); f) que li ho
facin tot la comoditat (CRV); g) qu pensa fer els seus plans (CD); h) El que has de fer La
teva obligaci (subjecte); i) per als qui acabin abans la gimcana per als guanyadors (CI); j) el que
li faci ms illusi el regal (CD).
Lxic
En aquest apartat es treballar el camp semntic dels esports. Lobjectiu s que augmenti el lxic
de lalumnat, i que afini la seva expressi oral i escrita precisant el vocabulari i evitant les interferncies amb el castell
Les cinc primeres activitats incideixen sobretot en la precisi en ls dels termes: lexercici 1 socupa
de la classificaci en esports dequip i individuals; lexercici 2 relaciona els esports amb els estris
que utilitzen; lexercici 3 treballa el lxic de les diferents installacions esportives; lexercici 4 treballa
el llenguatge no verbal relacionat amb els esports, concretament les icones; lexercici 5 treballa
la sinonmia; lexercici 8 precisa ls dels termes a travs de les definicions. Lactivitat 6 socupa
de la detecci dinterferncies amb el castell. Lexercici 8 se centra en els usos tradicionals del
llenguatge, en aquest cas les frases fetes relacionades amb els esports.
Com a activitat complementria podeu demanar a lalumnat que escrigui les instruccions per
jugar a un esport que conegui b. Nha de descriure el reglament i les principals accions que shan
de fer per guanyar.
Reps dortografia
Aquesta unitat agrupa les activitats dedicades a reforar lortografia dels casos problemtics relacionats amb les consonants nasals i les laterals. De nou, es tracta que lalumne/a posi en joc els
coneixements assolits al llarg dels cursos precedents per resoldre les activitats proposades. En
la majoria, haur domplir els buits amb les grafies adequades en cada cas, mentre que en altres
haur dusar prefixos per formar derivats o relacionar cultismes amb determinades grafies.
Com a activitat complementria es proposa el dictat daquest text:
La seva infncia a les Torres de Padrs devia ser amb molt de gust oblidada i, aix que Pere
Grau li ced el lloc damo, sinstall feli a ciutat. I ell, que s sabia muntar a cavall, car el seu
pare li compr, aix que pogu mantenir-se dret a la sella, un poll negre i llustrs, preferia
conduir el birlotxo per lEsplanada o la Rambla, i detestava la quietud dels camps i lhoritz
blau de muntanyes i no sospirava per altra llum que loliosa claror de les aranyes de cristall,
per altre so que el de les melodies italianes i el repic accelerat dels boleros.
MARIA AURLIA CAPMANY, Un lloc entre els morts

En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle XX, en concret la poesia contempornia.
Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres
i autors representatius daquest perode: Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrs Estells,
Miquel Mart i Pol, Narcs Comadira i Maria-Merc Maral.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un poema de Miquel Mart i Pol, Petita faula
de mi mateix, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb
sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica, lxic) i sobre la histria de la literatura. Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global
dels continguts de la unitat.
LECTURA
Comprensi lectora
1 Bitlles, boles, bales, bomba, pactes, guerres.
2 S. En lltima estrofa apareixen en la mateixa posici en el mateix ordre que en la primera
estrofa, per el sentit que prenen (pau) s oposat al que tenien en comenar el poema (guerra).
4 El poeta associa les boles amb les bales: Ens amaguen la pau boles i bales. Les bitlles sn
les vctimes de les boles: Enmig del fang cauen bitlles / que sense embuts ataquen unes
boles.
5 s una denncia de les guerres.
7 La resposta es troba a la darrera estrofa, i concretament en el darrer vers: la pau es pot aconseguir amb justos pactes.
8 El tema del poema s lamor com un sentiment que en la seva plenitud exigeix un lliurament
total i mutu: Jo em donaria a qui es dons / a canvi meu per sempre ms
Estrofa 1: El poeta parla de lamor com un sentiment recproc, que ha de trobar ress en
laltre. s un sentiment tan poders que sobrepassa la prpia voluntat.
Estrofa 2: En lamor, el lliurament personal s absolut i mutu, fins el punt que en lintercanvi
amors hi ha una dissoluci del jo en laltre.
Estrofa 3: El lliurament amors es simbolitza en un bes, que fa referncia a un amor sensual.
Lamor que rep tamb apareix com una almoina, una donaci gratuta que es fa a aquell que
en t necessitat.
10 El receptor del poema s aquella persona que pugui compartir lamor amb el poeta de manera
total i absoluta: a qui em volgus, a qui s dons / a canvi meu per sempre ms.
11 El poeta rep lamor amb humilitat i agrament, com el captaire que rep almoina.
Recursos lingstics
15 a) obertament, directament, clarament...; b) explotar; c) escarransits, migrats, petits...; d) empenta, envestida, impuls, embat...; e) es convertir, es transformar, es tornar...; f) casualitat,
sort, fortutat...; g) agita, altera, afecta, trastorna...; h) tractats, acords
16 a) almoina; b) bes; c) adons; d) ignors; e) rebs
17 a) embalar; b) ombrvol; c) esbombar, bombardejar; d) sangons, sanguinolent; e) enganys
1 Vertaderes: a), d), f), h), k). Falses: b), c), e), g), i), j), l)
3 a) obrigado; b) merci; c) danke; d) grazie; e) thanks; f) dziki
4 Grup cltic: bret, irlands, galls, escocs.
Grup romnic: galaicoportugus, cartell, catal, occit, francs, retoromnic, sard, itali, romans.
Grup germnic: islands, angls, neerlands, fris, alemany, dans, noruec, suec.
Grup eslau: polons, txec, eslovac, eslov, sebocroat, blgar, macedoni, bielors, ucrans,
rus.
Grup bltic: let, litu.
5 pa, dit, pare, filla, llet
6 MENSA, TABULA; COMEDERE, MANDUCARE; CASSEU, FORMATICU
7 Portugal: portugus; Blgica: francs; Espanya: gallec, castell, catal, occit (asturi i aragons); Itlia: itali, sard, catal, occit, romanx; Andorra: catal; Sussa: francs, romanx;
Frana: francs, occit, catal; Romania: romans.
GRAMTICA
1 a) s aconsellable que incrementeu progressivament les tasques escolars durant aquest curs.
b) Sadon que havia coms un error. c) Els seus companys li van demanar que els informs
sobre la competici que havia guanyat aquell cap de setmana. d) Acostumeu els vostres
alumnes que utilitzin lordinador per escriure les redaccions. e) All que us preocupa s que
les installacions esportives del barri millorin.
2 Activitat oberta. A tall dexemple: a) No ens va voler dir com li havia anat el cap de setmana.
b) Li vindria de gust berenar xocolata amb melindros. c) Preguntals si ens podran ajudar a
muntar lenvelat. d) La veritat s que no el podia sofrir. e) No pot assegurar-vos que trobeu
rovellons. f) Sembla que no se nha pogut estar. g) El porter ha vist com li queia la porteria al
damunt. h) No est acostumat que li prenguin el pl. i) No sap si en tindr prou, de pintura.
j) Vaig dir-los que safanyessin si volien venir amb nosaltres.
3 a) que hem de recollir totes les deixalles (CD); b) Tenir una ciutat neta (subjecte); c) reduir un
8% les emissions de CO2 (Atribut); d) a respectar el medi ambient (CPrep); e) que lany 2100
la temperatura del planeta haur augmentat d1 a 35 graus de mitjana (CD); f) que la majoria
de bosses de plstic no sn biodegradables (Atribut); g) a substituir ben aviat els abocadors
de deixalles (CPrep); h) que els problemes de salut augmentin (CD).
4 a) vigilar-te tot el dia (dinfinitiu, CD); b) qu farem avui a la tarda (interrogativa, CD); c) que
la nena estossegui tant (completiva, subjecte); d) de domesticar (dinfinitiu, C de ladjectiu);
e) que hi plogui tant (completiva, CPrep); f) a permetre-li que viatgi amb avi (dinfinitiu, CPrep
que cont una completiva de CD: que viatgi amb avi); g) si ho vol (interrogativa, CD); h) a
anar-hi lendem (dinfinitiu, CPrep); i) El que hauries de fer (de relatiu, subjecte); no agafar-tho
tant a la valenta (dinfinitiu, atribut); j) com han vingut (interrogativa, CD); quan pensen anarsen (interrogativa, CD que inclou una dinfinitiu, CD: anar-sen); les dues primeres es coordinen copulativament mitjanant la conjunci i.
5 a) Tinc inters a concloure aquest projecte. b) Es conforma que li paguin aquest sou.
c) Sentossudeix que tothom respecti la seva decisi. d) Lamenaava dexpulsar-la. e) No s
si accedir al que li demanes. f) No sabia qu pensava.
6 a) Israel vol el restabliment de relacions diplomtiques amb els pasos rabs. b) El cap de la
Comissi va reclamar lobertura del mercat del Jap. c) El president de la patronal catalana
insisteix en la prrroga de tots els contractes temporals. d) El secretari general dHisenda va
negar la rebaixa de limpost de matriculaci.
LXIC
1 esports dequip: rugbi, voleibol, bsquet, handbol, ciclisme, hoquei, futbol, rem, polo
esports individuals: karate, motociclisme, boxa, surf de vela, ciclisme, esqu, parapent, esquaix, equitaci, submarinisme, surf
2 a) 3; b) 9; c) 2; d) 1; e) 7; f) 4; g) 5; h) 10; i) 6; j) 8
3 automobilisme: circuit; equitaci: hipdrom; vela: mar; piragisme: riu; tennis: pista; golf:
camp; waterpolo: piscina; ciclisme: veldrom, carretera; judo: gimns; espeleologia: coves i
avencs; atletisme: estadi; boxa: ring
4 atletisme, futbol, gimnstica, halteroflia, tennis
5 a) 8; b) 3; c) 1; d) 10; e) 6; f) 4; g) 7; h) 9; i) 2; j) 5
6 a) rbit: rbitre, pitar: xiular; b) despejar: rebutjar; c) ginete: genet, riendes: regnes, estribos:
estreps; d) delanter: davanter, ret: xarxa; e) gimnsia: gimnstica; f) penalti: penal, rossant:
fregant; g) carrera: cursa, campe: campi.
7 a) 3; b) 1; c) 5 (No encertar) la en res); d) 2; e) 8; f) 7; g) 4; h) 6
8 a) javelina; b) esmaixar; c) regata; d) cros; e) espeleologia; f) halteroflia
REPS DORTOGRAFIA
1 a) triomf; b) tanmateix; c) enfonsar; d) inflar; e) enfeinat; f) confessar; g) premsa; h) confeccionar
2 a) presumpci; b) mfasi; c) temptativa; d) prompte; e) Assumpta; f) amfiteatre; g) atemptat;
h) empremta; i) circumloqui
3 a) inoblidable; b) inexpert: c) enfarinar; d) emmagatzemar; e) envellir; f) emmalaltir; g) embenar;
h) inexactitud; i) embrutar; j) injustcia
4 Activitat oberta. Els adjectius sn: a) immenjable; b) immerescut; c) immillorable
5 a) illegtim; b) illcit; c) illgic; d) illimitat; e) illegal
6 a) soluci; b) tilla; c) colossal; d) collegi; e) mili; f) colador; g) collecci; h) sllaba; i) falla;
j) clera; k) colloqui; l) pllid
7 a) estela; b) alliteraci; c) Compostella; d) pellcula; e) constellaci; f) Brusselles;
g) pusillnime; h) collaborar; i) Adela; j) libllula; k) parallela; l) elaboraci
8 a) El meu ve no s marqus sin comte. b) En Quimet est exempt de fer esport. c) LAlba
t un somriure malicis. d) Hi ha smptomes que la bombolla immobiliria no pot durar. e) Els
treballs dimpremta, els faig a casa. f) Lassumpte de qu hem de parlar s greu. g) Vaig veure
lErnest enmig dels cotxes. h) Tornar a fer la suma perqu no em surten els comptes. i) He
llegit un conte de Quim Monz.
9 a) LAlbert ha aprovat lexamen i est boig dalegria. b) Quan ens reunim, es passa tota lestona
cavillant. c) Linspector de la companyia vindr a revisar les installacions de gas. d) Sho va
prendre amb molta tranquillitat. e) Un millmetre s la millsima part del metre. f) Va adrear
una sollicitud a la Conselleria. g) Dilueix el sucre en aigua. h) Aquell llibre sha illustrat amb
fotografies en color. i) La meva germana t allrgia a la premsa rosa. j) En el meu discurs vaig
alludir al pensament de Ramon Llull. k) Hem comprat dos cassons dalumini.
10 a) cabell: capillar; b) cristall: cristall; c) flagell: flagellar; d) metall: metllic; e) estrella: estellar;
f) llum: illuminar
11 Text per dictar.
1 Poema visual: Llavis dins una copa
a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. En principi, shan dadmetre tots els suggeriments de lalumnat i tota mena de respostes que tinguin alguna relaci amb el poema
visual.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Sadmeten ttols que tinguin relaci amb
la imatge visual.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Tant poden fer un dibuix com portar una
fotografia que tingui relaci amb lopci triada.
Poema visual: Badalona
Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. De fet, el que ha de fer lalumnat s ampliar el comentari de la pregunta, per aportant-hi una opini personal sobre el que veuen
en el poema.
Les caracterstiques que enumera tenen relaci amb les professions i els oficis del passat,
del present i del futur ms proper.
s com un homenatge a Badalona.
Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Cal valorar que el calligrama contingui
missatge lingstic i que el poema visual sigui imaginatiu i creatiu.
2 a) Evidentment. En el poema, el narrador reflexiona de forma resignada sobre la fi del viure
terrenal mentre observa el son de lestimada.
El narrador contempla, des de la placidesa de loci del que encara s al llit, el son de la
dona i accepta sense ressentiment el poder destructor del temps que de forma inexorable
(No ens cal / fer res per ajudar-lo) ens aboca a la mort.
b) La primera estrofa s descriptiva mentre que les segents sn reflexives. En la primera
utilitza la tercera persona per designar lestimada i els altres homes. En la segona i la tercera estrofes domina la primera persona del plural. La referncia als homes i al narrador en
particular, s prou evident.
3 a) Camps, jocs, dies pasats.
b) Les canons.
4 a) Miquel Mart i Pol fa una reflexi moral sobre la incomunicaci de lhome modern que es veu
abocat a un passat, un present i un futur marcats per la solitud i la por i que, illusriament,
es trenca els caps de setmana en un xode automobilstic per la carretera.
b) El narrador ens els descriu com gent sorruda i esquerpa que, tancats dins de la fortalesa
del seu cotxe, escruten lhoritz / davant la solitud i la por que els esperen. El professorat aura de valorar la resposta de la segona part de la pregunta.
c) Llevat del vers 10, que s decasllab, la resta sn alexandrins, de dotze sllabes. El poema
t quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. Es tracta dun sonet.
5 a) Un encontre amb una antiga amiga o amant.
b) Han tornat a estimar-se sense barreres ni imposicions socials.
6 a) s un home originari de Girona, destatura mitjana, cabell castany i ulls petits de mirada
trista. s una persona romntica que creu en lamor, els plaers de la taula i de la carn, i t
la certesa que ha de morir.
b) Tot i que, de forma modesta, no creu que es pugui considerar un poeta, se sent un lletraferit
que utilitza una llengua fosca poc reconeguda i en pas petit, Catalunya.
c) S, perqu un sonet s una composici formada per dos quartets i dos tercets.
7 a)
b)
c)
d)
La poeta espera larribada de lamant, per aquest no arriba.

Lespera i la solitud.
Passa de lalegria a la tristesa.
Els sis versos de les sis estrofes acaben amb les mateixes paraules, que es recullen en els
versos del tercert.
1 La vida quotidiana.
2 Parallelisme.
3 La metfora.
4 El polisndeton.
5 Com una persona treballadora i de poble.
6 La gent dedica poc temps a pensar i a llegir.
7 Unes 6.000 aproximadament.
9 De la famlia indoeuropea.
10 Xins, hind, angls, espanyol, rus.
11 a) Penso que el mn s una cambra petita.
b) Descriure algun poema.
12 a) que vinguessis a patinar: subjecte.
b) jugar a bsquet fins a les vuit del vespre: complement directe.
c) No s si tinc els teus apunts de matemtiques: complement directe.
d) el seu estat dnim: subjecte.
13 a) El jugador de lequip local va donar una puntada al porter de lequip visitant.
b) Lrbitre va fer sonar el xiulet un minut abans dacabar el partit.
c) El tennista catal guanya molts punts amb el seu potent servei
d) Dem jugar un partit de bsquet.
e) Va llanar la javelina ben lluny.
f) Vam pujar al cim amb el telesella.
14 a) Anar amb paracaigudes per una pendent. b) prova pedestre de resistncia dels participants
c) joc que hom practica muntat a cavall i consistent a fer entrar la pilota en una porta formada
per dos muntants.
15 a) competici, lluita; b) meta; c) tennis de taula; d) cursa
16 Realisme i avantguardisme.
17 Joan Brossa.
18 El pas del temps i la relaci amb les dones.
19 Miquel Mart i Pol.
20 Maria-Merc Maral.
21 V. Andrs i Estalls, M. Mart i Pol, Narcs Comadira, Ma. Merc Maral, etc...
Unitat 10 Les varietats dialectals

Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de la novella de Joaquim Carb, Retrat amb negra. El text
va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en el text.

En aquesta unitat es donar una visi de conjunt de la variabilitat lingstica (histrica, geogrfica,
social i funcional) i desprs ens centrarem en les varietats geogrfiques o dialectals de la llengua.
En la unitat segent sestudiar a fons la resta.
La llengua no s un conjunt de paraules utilitzables en qualsevol situaci o context. Cal introduir
la idea de variaci a partir de la mateixa realitat que viu lalumne (amb exemples extrets del seu
entorn) i fer-li veure que cal expressar-se diferent segons el context i la situaci en qu es trobi. Pel
que fa a lestudi de les varietats geogrfiques, seria bo partir del dialecte que parlen els alumnes,
i des daqu establir comparacions amb les altres varietats. Lobjectiu s que lalumnat assoleixi
la major intercomprensi possible amb els parlants daltres dialectes del catal, sempre des del
respecte, de manera que sentengui la varietat com una riquesa; finalment cal promoure la conscincia dunitat de la llengua.
Lactivitat 1 servir per distingir els diferents tipus de variabilitat. La resta dactivitats socupen de
les variacions dialectals: els exercicis 2, 3 i 4 socupen de les diferncies lxiques entre dialectes;
lactivitat 5 demana que es dedueixi la procedncia geogrfica a partir de la manera de parlar;
amb lactivitat 6 lalumnat haur de relacionar els dialectes amb poblacions importants del pasos
catalans; el darrer exercici serveix per aprofundir en lanlisi de la varietat balear.
Lactivitat TIC pretn que lalumne spiga utilitzar els recursos lexicogrfics que lIEC ofereix a
travs de la xarxa (Diccionari catal-valenci-balear i el Diccionari de la llengua catalana), i que els
utilitzi per veure fins a quin punt els diccionaris recullen les varietats dialectals.
Com a activitat complementria podeu fer que els alumnes visitin les pgines web de la televisi
valenciana i balear i nescoltin algun programa per exemple les notcies per tal que puguin comparar les diferents maneres de parlar.
Gramtica
Els pronoms relatius constitueixen un dels apartats ms complexos de la sintaxi perqu, com passa tamb amb els pronoms febles, alguns usos poc normatius de la llengua colloquial condicionen
la correcta construcci de les frases que en contenen. Cal afegir, a ms, les interferncies del castell a les quals devem estructures imprpies com les de preposici + article + que/qu/qui.
Per tot aix, conv que els alumnes comprenguin i facin seves les reflexions sintctiques que els permetran evitar tots aquests errors: des dels ms simples, com ara el procs dinserci que caracteritza
la subordinaci adjectiva, fins a la distinci entre adjectives de relatiu i substantives de relatiu.
La complexitat de les activitats augmenta de manera progressiva per tal de treballar tots els continguts tractats en les explicacions teriques precedents: lequivalncia entre ladjectiu i les oracions
adjectives (activitat 1), el procs dinserci (2), la distinci entre conjunci i pronom relatiu (3 i 7),
lantecedent del relatiu (4), la tria del relatiu adequat (5, 6 i 9), la compleci doracions inacabades
(8) i la correcci derrors freqents (9).
Completa els buits de les oracions segents amb totes les opcions possibles dels relatius precedits, si cal, de la preposici adequada:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
No ens podem oblidar de les promeses ...... ens havien fet.

La noia ...... en Manel sha enamorat s ms gran que ell.
Per fi ha acabat el quadre ...... el tenia tan capficat.
Aquells amics teus vivien a la casa ...... van robar lany passat, oi?
Ja tens clars els principis ...... ests disposat a lluitar?
A la reuni ...... assistirem dijous selegir el nou delegat o delegada.
Sempre torneu pel caminoi ...... va a parar al pont de pedra.
s una notcia ...... tothom soblidar aviat.
No sabia el carrer ...... hi havia la botiga dinformtica.
Solucions: a) que; b) de qui/de la qual; c) que; d) on/en qu/en la qual; e) per qu/pels quals; f) on/a
qu/a la qual; g) que; h) de qu/de la qual; i) on/en qu/en el qual.
Lxic
En aquest apartat es treballar el camp semntic dels vehicles. Lobjectiu s que augmenti el lxic
de lalumnat, i que afini la seva expressi oral i escrita precisant el vocabulari i evitant les interferncies amb el castell. Les tres primeres activitats se centren en el vocabulari de lautombil: parts
i components del vehicle (exercici 1), elements mecnics i la seva funci (exercici 2), distinci de
matisos significatius entre mots relacionats pel sentit (exercici 3). Lactivitat 4 gira al voltant de la
bicicleta (parts i components). Lactivitat 5 socupa de la detecci dinterferncies amb el castell.
Lexercici 6 pretn augmentar el cabal lxic de lalumnat treballant la sinonmia.
Cal dividir la classe en grups de quatre. En un temps limitat un minut o dos han descriure el nom
del mxim nombre de vehicles classificats en tres grups, segons que serveixin per anar per mar,
per terra o per laire. Guanya el grup que en t ms.
Reps dortografia
En aquest apartat dortografia hem agrupat tots aquells fenmens que tenen com a denominador
com el fet de lligar entre si paraules diverses: lapstrof i la contracci (els dos casos en qu lelisi
de la vocal neutra t un reflex directe en lortografia) i el guionet. Encara que, els alumnes els han
estudiat tots tres en cursos precedents, alguns encara hi cometen errors freqents, b sigui per
falta datenci quan els usen o b perqu no els han interioritzat com seria desitjable. Per aix
conv reforar-ne ls mitjanant exercicis centrats en la reiteraci.
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del final del segle XX i els primers anys del segle
XXI: la narrativa contempornia. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments
literaris significatius dobres i autors representatius daquest perode.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un conte de Quim Monz, a partir del qual es
proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica, lxic) i sobre la histria de la literatura. Aquestes
activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.
LECTURA
Comprensi lectora
1 Es dirigeixen als aiguamolls dun llac.
2 El David s de Barcelona i ara s a lfrica (Ruanda).
3 La Milka s una noia negra de ltnia tutsi, de Ruanda. Va escapar del genocidi del 1994 (hutus
contra tutsis), en qu va morir la major part de la seva famlia, grcies al fet que aleshores era
a Nairobi (Kenya) estudiant.
4 La foto duna noia negra que havia retallat duna revista a Barcelona.
5 En David s a lfrica per ajudar els altres, els refugiats del conflicte de Ruanda. Per tamb,
en certa manera, el David ha anat a lfrica per intentar trobar la noia que apareixia en la foto
de la revista.
6 Lha confs amb la Milka.
7 La Milka s una mica diferent a la noia de la fotografia: els llavis de la Milka podien ser una
mica ms molsuts; les celles, ms llargues i no tan espesses; el nariss, arromangat el duna
i altra, per el de la fotografia era un pl ms ample...
8 Perqu als blancs els costa de distingir les faccions dels negres i els confonen amb una certa
facilitat.
9 El David estripa la fotografia davant de la Milka i, amb la veu trencada per lemoci, li diu: Des
que et vaig veure a la infermeria, que no me lhavia tornat a mirar ms, el retrat, perqu, per a
mi, vas passar a ser la noia que buscava. Ara, aquella, ja no em fa cap falta si ets tan a la vora
meu.
12 a) Vol dir que est paralitzat per la sorpresa o per lefecte duna emoci molt intensa, commocionat; b) Que lenganyava; c) A primera vista, segons la primera impressi; d) Obrar obertament, comprometres; e) Eludir, esquivar una qesti compromesa; f) Voler evitar un mal i
rebren un altre, s a dir, anar de mal en pitjor; g) Interromprel
Recursos lingstics
14 a) robada, pispada...; b) des que, des del moment que; c) recrrer, repassar, examinar... /
desig, cobejana, anhel...; d) de seguida, tot seguit; e) relaxaci; f) tirar en cara, recordar;
g) trossos, fragments / esfereda, espantada, esparverada...; h) inusual, estranya, singular...;
i) humitejat
15 a) 2; b) 3; c) 1
16 a) homicidi: mort duna persona causada per una altra
b) genocidi: destrucci premeditada dun grup hum (racial, nacional, lingstic, religis, etc)
c) magnicidi: assassinat dun alt personatge de lEstat
d) parricidi: matar el propi pare o la mare
17 a) salt; b) clcul; c) cap; d) camp; e) toc; f) bell; g) brusc; h) nas; i) emoci; j) aigua
1 a) histrica
b) dialectal
c) funcional
2 a) el noi; b) avi; c) be; d) aixeta; e) pet; f) oreneta; g) estel; h) ocell
3 a) petit; b) eina; c) aviat; d) enfonsar; e) llauna; f) agafar; g) arribar; h) aigua
4 a) alcalde; b) diners; c) prssec; d) potser; e) got; f) ratlla; g) gos; h) gat; i) buscar
5 a) 2; b) 3; c) 2
6 a) nord-occidental ; b) valenci septentrional; c) nord-occidental (tortos); d) central; e) balear
(mallorqu); f) balear (eivissenc); g) rossellons; h) valenci meridional; i) central
7 mancar, qualcun, prest, sopau, sa nina, bonda, apreci
GRAMTICA
1 a) que eren de dos colors; b) que ho analitza tot a fons; c) que es poden homologar amb els
de qualsevol altre pas europeu; d) que considera les necessitats dels altres; f) que podrs
superar; g) que ms shan venut de la histria; h) que em resten
2 a) Them comprat aquells bombons que tagraden tant. b) Sitges s una bonica poblaci que
pertany al Garraf. c) Ha sortit una esquerda a la paret que hem pintat aquest mat. d) El tren
que hem dagafar surt a dos quarts de nou. e) El terra s ple de formigues que van amunt i
avall. f) No vaig trobar enlloc la soluci que jo buscava. g) Volia vendre els gerros que havia cuit
aquell mat. h) Alg ens ha arrencat els boixos que vam plantar fa un any
3 pronom relatiu; conjunci; conjunci; pronom relatiu; pronom relatiu
4 pobles dorgens diversos; cultures
5 En aquesta pellcula, la directora Gracia Querejeta posa en imatges la histria de dues dones
que estan condemnades a entendres i a reflotar juntes el negoci que ha deixat el pare duna
delles i amant de laltra. s un film que t, en les paraules i els silencis que diuen i callen Maribel Verd, Blanca Portillo i la resta del repartiment, una de les seves pedres angulars.
6 a) que; b) que; la qual cosa/cosa que; que; c) on; d) la qual cosa; e) que; f) qu/els quals; g) la
qual
7 a) lnies 2, 3, 4, 8, 14, 16, 18, 19, 20, 26, 29, 39, 42, 45, 54, 56, 58, 71 i 74; b) lnia 24; c) lnia
74
8 Activitat oberta. Una possible soluci seria:
a) En aquest carrer hi ha la casa. b) Els amics.................... van marxar ms dhora. c) La caravana .................... tenia la porta de color blau. d) El teu amic .................... ha viatjat al Nepal
aquest estiu. e) Cada hivern patim avaries elctriques.................... f) La cambra ....................
s buida. g) No estic dacord amb la proposta..................... h) Tenim la nena ben malalta,..................... i) La dosi .................... pot tenir efectes secundaris.
9 a) la que; b) del qual; c) el que; d) al qual; e) la qual; f) les que; g) la qual; h) el que; i) en el
qual
10 a) Vau arribar massa tard, la qual cosa / cosa que no ens va agradar gens ni mica. b) La persona amb la qual / amb qui estaves parlant ha demanat per tu fa un moment. c) s un bosc on
/ en qu / en el qual que cada any es perd algun excursionista. d) Us presentar una noia que
potser ja coneixeu. e) Per fi hem aconseguit fer lexperiment del qual / de qu ahir et parlava.
f) Ara arriba aquell home de qui / del qual tothom es malfia. g) s un indret on /en qu / en el
qual es cullen molts ceps. h) Ha renunciat a la indemnitzaci a qu / a la qual tenia dret.
LXIC
1 1 far; 2 parafang; 3 parabrises; 4 cap; 5 pneumtic; 6 intermitent; 7 volant; 8 eixugaparabrises; 9 retrovisor; 10 tub descapament; 11 portaequipatge; 12 llanta; 13 capota; 14 finestreta;
15 porta; 16 seient
2 a) 2; b) 4; c) 10; d) 5; e) 3; f) 6; g) 9; h) 7; i) 8; j) 1
3 a) estavellar-se; b) ferri; c) transbordament; d) el cap; e) trnsit; f) autobs
4 1 pedal, 2 piny, 3 manillar, 4 radis, 5 cadena, 6 timbre, 7 manxa, 8 fre de m, 9 parafang, 10
sell, 11 dinamo, 12 pneumtic, 13 llanta, 14 far, 15 llum de posici
5 a) adelantament: avanament, vado: gual; b) aterrissar: aterrar, assafata: hostessa, assientos:
seients; c) faros: fars, abollat: abonyegat; d) les senyals: els senyals, trfic: trnsit; e) tubo
descape: tub descapament; f) cercanies: rodalies, andn: andana; g) embrague: embragatge; h) escobilla: escombreta, llimpiaparabrises: eixugaparabrises; i) iate: iot, ancla: ncora;
rompeolas: escullera; j) deportiu: esportiu, acera: vorera
6 a) 4; b) 5; c) 1; d) 8; e) 9; f) 2; g) 3; h) 6; i) 7
REPS DORTOGRAFIA
1 a) la italiana; b) lindustrial (o la); c) la hipertensi; d) limmigrant (o la); e) la hiena; f) el iode;
g) la inflor; h) la anormalitat; i) la ena; j) lestranger; k) lhoquei; l) la inspecci; m) laigua;
n) lhospital; o) lrsula; p) la illustraci; q) lilla; r) lungla
2 a) Han sortit de la urbanitzaci. b) Les portar a loculista. c) Entreu pel cam del mig. d) Ha
nascut a la una en punt. e) Condua per lautopista. f) La casa dels matalassos. g) Corria pel
passads. h) Passejo pel parc. i) Vaig a linstitut. j) Es queixava dels impostos. k) Estava al dia
en temes deconomia. l) Pel maig, cada dia un raig. m) s del nord del pas. n) Va passar pel
mig de la sala.
3 a) lexactitud; b) la intelligncia; c) labsurditat; d) la infidelitat; e) la ingenutat; f) la humanitat
4 a) agafis; b) lestima; c) observim; d) esperis; e) eixuguil; f) ajudil; g) allunyin; h) imaginis;
i) donils
5 a) meel vaig menjar; b) shi havien afegit; c) us en recordeu; d) se latribueix; e) men penedeixo; f) se nha adonat; g) us la inventeu; h) dnans-els; i) me la imagino; j) Portals-els
6 a) linfermer; b) la hisenda; c) la essa; d) laliment; e) la imposici; f) el iogurt; g) la humilitat;
h) la instncia; i) la impressora; j) la universitat
7 a) posa-la-hi; b) duls-ho; c) tallals-hi; d) canviar-te-les; e) donar-nos-les; f) miri-sel; g) passali-ho; h) veure-mhi; i) us naneu; j) trencar-la-hi
8 a) Larmari, no puc pas posar-los-el. b) Acaben de llegir-ho al diari. c) Sempre mha agradat
anar en tren. d) La historiadora sels havia acostat. e) Si vas al poliesportiu, vs hi pel carrer
ms estret i arribars primer que els altres. f) Men vaig a la biblioteca a llegir-ho. g) Els mitjons,
posals al malet. h) Anant pel passeig, vam veurel com corria. i) Al aparador hi havia una camisa que magradava molt per a la Irene.
9 Text per dictar.
1 a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Lalumnat ha de ser capa de relacionar
els diversos aspectes de la vida del protagonsita daquest conte amb els trets que caracteritzen la biografia.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. El fet que Bernat nasqus en una nit
dagost, fosca i rompuda, prenyada de nvols negres i xafogor. El narrador descriu aquest
esdeveniment com un mal presagi.
c) Segons aquest mal presagi, Bernat est destinat a esdevenir un marginat social. Al final,
per, ens trobem davant dun personatge convencional, gris i mediocre. Enfront de la
grisor de la vida actual de Bernat, la marginalitat que presagiava el seu naixement sens
presenta com a positiva.
d) La mquina descriure Olivetti, el Seat 127, la guerra civil del Lban i el Boeing 747 Jumbo
sn referncies a una poca que podrem situar a la segona meitat dels anys setanta.
e) Lenumeraci, el polisndeton i lonomatopeia. La ironia apareix quan lautor contrasta
lambigitat i grisor de la vida del protagonista amb els presagis del seu naixement, al principi del conte, i els esdeveniments espectaculars que el tanquen.
2 a) El fragment ens explica el sucidi dun personalitat de lAudincia Reial de Barcelona. s
el final perqu probablement la persona que se sucida s el protagonista, la senyoria, de
lobra.
b) Hi ha un ambient de misteri, de soledat (plou, noms sentim els sorolls de lambient, el protagonista va en un carruatge), de menyspreu per la vida i pels altres. Lautor ho aconsegueix
amb pinzellades molt illustratives de lambient i amb ls dadjectius i paraules apropiades a
aquesta sensaci. Tamb amb reflexions sobre el final de la vida de les persones.
c) T una afici declarada cap a lastronomia. Cita el nom de diverses estrelles i constellacions,
les quals sn com amors seus: les seves dones, les seves estrelles sempre presents
d) Semblen reflectir directament el seu pensament les expressions: Que boniques. Que jo
no ho volia fer, Eurdice pobrissona meva
3 a) Que ens fa por laltre, la persona que no s com nosaltres, que t la pell de color lleugerament diferent o el rostre diferent. I que aquesta por ens ve del fet que uns pasos occidentals estan en guerra amb uns altres dislmics.
b) Una senyora, en ple passeig de Grcia de Barcelona, veu un rab, el segueix amb la mirada
i se la veu tota anguniosa. T por.
c) Els rabs havien escrit grans obres lriques, van plantar horts i vinyes, van construir mesquites i jugaven a escacs
d) Diu que els rabs no gosen sortir al carrer, que al metro sels miren malament, que hi ha
grans magatzems que controlen tots els rabs que hi entren i que a lhamburgueseria Mc
Donalds tamb sels miren amb malfiana.
e) Lautora sost que una part del nostre cervell, la part emotiva, sha desenvolupat molt poc
i que per aix encara hi ha guerres i altres conseqncies psicolgiques. Creu que les
guerres sn la derrota de lorgull del xip i de la videocomunicaci.
f) i g) Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
4 a)
b)
c)
d)
Novella de detectius o pilicaca.

Al moll, a un magatzem. No va ben preparada.
Una cosa diferent del que buscava.
S, obrir el contenidor, per no troba el que buscava.

1 Dindiferncia.
2 De silenci i quietud.
3 Prendre caf, ala la m, etc.
4 Estil directe: Podries deixar de fer soroll?, deman ell, tip.; Estil indirecte: Va quedar en silenci mentre ludol del sol lgid planava sobre totes les testes
5 Animals i plantes entren per la finestra.
6 Comena i acaba el conte amb la mateixa narraci.
7 Espanya, Itlia, Frana, Andorra.
8 Catal oriental: rossellons, central, balear, alguers. Catal occidental: nord-occidental, valenci.
9 larticle salat es, sa; sense desinncia en la primera persona del present dindicatiu: jo cant,
etc.
10 buscar, granera, espill, vesprada, corder, roig
11 que sarrapava a lnic pam net de mur blanc-brut. Qui encara xerrava.
12 que, (prep) qui, prep + qu, (prep) el qual, la qual, els qual, les quals; (prep) on
13 a) La persona a qui vaig passar la nota ja no hi s.
b) Anirem al poble on vam passar les ltimes vacances.
c) El bolgraf amb qu escric s den Pere.
14 a) Un ciclista va atropellar un vianant.
b) Vaig installar dues botzines a la bicicleta de la Nria.
c) Leixugaprabrises del meu cotxe no funciona gaire b.
d) Mhan canviat lembragatge del cotxe.
e) Vindran amb el tren de rodalies.
15 a) benzina
b) capot
c) tub de gasos
d) llum
16 a) frenar
b) amortiguar
c) accelerar
17 Novella realista, realisme fantstic, novelles de gnere.
18 Oflia Dracs.
19 Quim Monz, Jaume Cabr, Montserrat Roig, Ferran Torrent.
20 Sentit de lhumor i visi desdramatitzada de la vida.
21 a) Jaume Cabr
b) Quim Monz
c) Ferran Torrent
d) Montserrat Roig
Unitat 11 Com parlem?

Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de lobra de teatre Morir, de Sergi Belbel. El text va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en el text.

Estudiarem els aspectes de variabilitat lingstica que no havem aprofundit en la unitat anterior: les
varietats histriques, socials i funcionals de la llengua.
La llengua no s un conjunt de paraules utilitzables en qualsevol situaci o context. Cal introduir la
idea de variaci a partir de la mateixa realitat que viu lalumne i de fer-li veure que cal expressar-se
diferent segons el context i la situaci en qu es trobi (de fet, probablement ja ho fa o s conscient
que ho ha de fer).
Veurem els diferents tipus de variacions amb exemples diversos i, si cal, apellant a la realitat que
estigui vivint en cada moment: posant exemples de dilegs entre ells mateixos, dalumnes amb
professors, de notes i avisos que la direcci del centre fa arribar a les famlies (redactats en un
nivell diferent del colloquial), de textos usuals en un concurs literari (jocs florals...), etc. Un cop
identificats els diferents aspectes de la variaci, caldria practicar i fer conversions dun nivell a un
altre, dun registre a un altre, per acostumar lalumnat a saber-se moure amb deseiximent en les
diferents variacions contextuals en qu es pugui trobar.
La primera activitat serveix perqu els alumnes reflexionin sobre els conceptes que acaben
dadquirir. Lexercici 2 se centra en les varietats histriques de la llengua, concretament en el catal
del segle XVIII en comparaci amb lactual. Lexercici 3 socupa de les varietats socials. Els exercicis
4, 5 i 6 giren al voltant de les varietats funcionals o registres. La darrera activitat serveix dexercici
de sntesi, ja que analitzar un text en funci de totes les variants lingstiques possibles.
Lactivitat TIC vol que lalumnat treballi amb els recursos lexicogrfics que lIEC t disponibles a
la xarxa. En aquest cas es tracta de veure si el diccionari normatiu recull els mots dargot i fins a
quin punt. Cal que lalumnat prengui conscincia que la llengua s un organisme viu en evoluci
constant, i que alguns mots de la llengua colloquial triguen a ser recollits pels diccionaris, o fins i
tot sn rebutjats, sovint perqu sn barbarismes, dialectalismes, vulgarismes, etc.
Per parelles, prepareu i representeu una mateixa conversa en diferents registres. Per exemple, qu
es dirien dues persones que es troben a lascensor en el cas que siguin dos desconeguts i, en
canvi, qu es dirien si sn amics.
Gramtica
Aquesta ltima unitat tracta el tercer tipus de subordinaci, ladverbial, denominaci que agrupa
tant les subordinades que equivalen estrictament a un adverbi i, doncs, complementen el verb de
la proposici principal, com aquelles altres que no hi equivalen estrictament i que complementen
tota la proposici principal.
Desprs de tractar les diverses estructures sintagmtiques que poden adoptar les subordinades
adverbials, lexposici de continguts acaba amb un quadre sinptic on apareixen els diversos tipus
dadverbials, el valor de cadascun i alguns dels connectors ms freqents.
En les activitats, els/les alumnes han de posar en prctica els coneixements assolits pel que fa a reconixer les subordinades adverbials i identificar-ne el tipus (activitat 1), ser capaos de reconstruir
oracions (activitat 2, 3, 4 i 5) o de construir-ne de prpies a partir de connectors donats (activitat
6), o b corregir oracions que contenen errors diversos (activitat 7).
Copia les oracions subordinades adverbials que vagis trobant en aquest text i classifica-les segons
el tipus:
Per molt que vulguem fugir, sempre que el calendari sacosta al final dany, acabem caient
en la temptaci i comprant, duna tacada, el dcim de loteria i larbre de Nadal. [...] I, com
que sempre acabem topant-nos amb la tradici, ms val que ens preparem amb temps per
no anar amb nervis i presses.
Avui
Soluci: Per molt que vulguem fugir (concessiva); sempre que el calendari sacosta al final dany
(temporal); com que sempre acabem topant-nos amb la tradici (causal); per no anar amb nervis
i presses (final).
Lxic
Lobjectiu daquest apartat s posar de relleu la importncia de conixer i conservar les expressions genunes de la llengua (refranys, locucions i frases fetes), com a signe didentitat i patrimoni
cultural.
Per augmentar el cabal lxic de lalumnat, lactivitat 1 treballa les locucions a travs de la sinonmia.
Els exercicis 2 i 3 socupen de les frases fetes i el seu significat a travs de la sinonmia i la definici. Els exercicis 4 i 5 se centren en els refranys: tots dos en treballen el significat, per lexercici 5
tamb incideix en la forma de rodol que adopten molts refranys.
Com a activitat complementria podeu fer els exercicis segents:
Amb el verb girar tenim fora frases fetes. Escriu una frase on quedi ben clar el seu significat:
girar full, girar-se la truita, girar la cara a alg, girar-se contra alg, girar cua.
Explica el significat daquests refranys.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Don no nhi ha no en pot rajar

Dient les veritats es perden les amistats
Msic pagat fa mala msica:
Si lenveja es torns tinya, mig mn grataria:
Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit.
Tota pndola daurada t lamargor amagada.
Dels pecats dels pares els fills en van geperuts
Qui t el cul llogat no seu quan vol
Quan sen va el diner, molts amics el segueixen
Cel rogent, pluja o vent:
Reps dortografia
Aqu tens una butlleta dinscripci per fer-te soci duna ONG. Omple els buits amb labreviatura
corresponent i explica qu volen dir les abreviacions que ja hi ha posades.
Fundaci Altarriba, amics dels animals.
DADES PERSONALS
Nom i cognoms: Mart Gmez Esteve __________________47928576J
(document nacional didentitat)
Fes-ten soci
Adrea: ________ ____________ Jacint Verdaguer, ________ 98, __________ __________

(passatge)
(mossn)
(nmero)
(set)
(quarta)
Esplugues de Llobregat, _______________ 08950, Barcelona
(districte postal)
__________ : 937869500
(telfon)
Aportaci: 360 _____
(euros)
e.mail: magoes4@hotmail.es
en quota anual
quota trimestral
quota mensual
Forma de pagament: domiciliaci bancria.

El Banc: ___________________, _______________ 9999 0986 35 0986009476
(compte corrent)
(nmero)
(ent.) (of.) (DC)
(cte.)
Soluci: document nacional didentitat: DNI; passatge: ptge.; mossn: Mn.; nmero: nm.; set:
7; quarta: 4a; districte postal: DP; telfon: tel.; euros: ; compte corrent: c/c; nmero: nm.; ent.:
entitat; of.: oficina; DC: dgit de control; cte.: compte.
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del final del segle XX i els primers anys del segle
XXI, en concret el teatre contemporani. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o
fragments literaris significatius dobres i autors representatius daquest perode.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de teatre de Josep M. Benet i
Jornet, El manuscrit dAl Bei, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi
lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci, del funcionament de la llengua (gramtica,
LECTURA
Comprensi lectora
1 a) La policia ha rebut una trucada dun home que afirma haver aconseguit burlar un assass,
agafar-li la pistola i encanonar-lo. Els dos agents han danar a ladrea on sha produt
lincident (Gran Avinguda 735) per comprovar la veracitat de la trucada.
b Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Possiblement la dona policia es refereix
al fet que la trucada sembla una broma, i no s un cas seris com ara un robatori o un
assassinat, per exemple.
c) La VEU els aconsella que sacostin al lloc amb precauci i aventura que potser hauran de
detenir al que ha trucat, que potser s algun borratxo o un bromista. Tamb els aconsella
que no entrin a la casa, que passin per davant i que mirin.
d) s la dona policia la que pren les decisions. Per prendre-les segueix al peu de la lletra la
normativa, el que diu el manual, segons el seu company.
e) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. La dona policia t una actitud autoritria, ja que dna ordres al seu company de manera tallant i imperiosa. quan sespatlla la
sirena actua amb una certa violncia (colpeja laparell) i tracta el seu company amb poc
respecte (lacusa de maldestre). Com a contrapartida, lhome policia es mostra crtic i un
xic impertinent. Tenen una relaci molt crispada.
2 b), d), g)
Recursos lingstics
8 a) agafar; b) nervis; c) assass; d) estranya; e) detingut-redut; f) burlar; g) mica; h) encanonant;
i) rocambolesc; j) pistola
9 a) 2; b) 1
10 a) esporuguir; b) assassinar; c) avisar; d) aclarir; e) reconduir; f) policia; g) quilometrar; h) xiular;
i) colpejar; j) apropar; k) aparellar; l) embogir; m) paginar; n) enervar
11 actiu, diligent, inquiet... / hbil, capa, competent...
DIMENSI PLIRULINGE I INTERCULTURAL

1 Vertaderes: c), d), e), g), h) Falses: a), b), f)
2 Quant al treball de les dones i noies, s (fer) puntes de fil blanc, molt destres en aquestes puntes, i no es veu altra cosa que abundncia de coixins de puntes, i treballen les mataronines
dintre de les entrades de les cases, als llindars dels portals i fora al carrer; hi ha (prou noies) de
boniques cares, de bon cos i algunes se solen riure i burlar dels barcelonins si els pregunten
alguna cosa o se les miren.
3 a) meteorologia; b) pastisseria; c) atletisme; d) oficis de peixater o mariner; d) construcci;
e) medicina
4 a) El concert va estar molt b.
b) No matabalis ms!
c) Quan vam arribar a la discoteca, ens hi vam estar fins a les dues.
d) s una pellcula molt bona.
e) Les sries que fan desprs de dinar sn insuportables.
f) Els amics, quan el van veure, es van fer un tip de riure.
6 El text diu: Qu tal, tio? Vols quedar per anar al cine aquesta nit? O tamb podem fer una altra
cosa. Trucam.
7 El text utilitza un registre informal, colloquial, amb mots propis de largot de la delinqncia
(la paperassa, anar-sen del morro, xorio...); tamb hi trobem formes prpies del valenci
(oferisc, meua, teua, sabesses).
GRAMTICA
1
temporals
d) Mentre els esperem

h) Des que era petit
condicionals
c) Si no estudies
modals
g) com si no ho sentissis
concessives
b) Ni que torni amb taxi
comparatives
i) s millor al forn que no

pas fregit
causals
a) perqu shi avorria.
consecutives
e) tan malament que no

podr anar a treballar
finals
f) per comparar-se un bon

equip de msica
j) per guanyar la lliga
2 a) Tornam els meus apunts tan aviat com puguis. b) Ho va fer tal com li vam dir. c) Per ms que
em jura que mestima, jo no me la creur mai ms. d) Noms que arribis un quart dhora tard,
ja no podrem anar al partit de bsquet. e) Cada vegada que agafa el cotxe arriba tard a la feina.
f) Den que va arribar la nova directora, lorganitzaci de lempresa ha canviat molt. g) Com
que estava cansada, sen va anar a dormir. h) Treballa molt per pagar-se un cotxe nou.
3 Activitat oberta. Possible soluci:
a) Si em baixessis aquesta can dInternet, mel descarregaria al meu iPod. b) No et creur
mai ms, encara que em diguis la veritat. c) No mirar la televisi, ja que no magrada gaire.
d) En cas que dem nevi, haurem de collocar les cadenes a les rodes del darrere. e) Cada dia
intenta fer els deures tan b com sap. f) s ms tmid del que sembla. g) Sempre que hi vaig
mhi estic una setmana. h) Li ho hem dexplicar b a fi que sadoni del seu error. i) No volia
parlar en angls malgrat que coneixia b la llengua des de feia anys. j) Vist que en Pep arriba
tard a les reunions, les convocarem ms tard.
a) Des daqu on som (locativa); b) Arreu on vagis (locativa); c) en cas que plogui (condicional);
d) quan es faci fosc(temporal); e) Malgrat que shavia esforat molt (concessiva); f) grcies que
lhavem recomanat nosaltres (causal)
5 Activitat oberta. Soluci orientativa:
a) per conduir sota els efectes de lalcohol (causal); b) que podreu caure daltabaix (causal);
c) en cas que lenxampin parlant (condicional); d) Si aconsegueixo aquest encrrec (condicional); e) per tal de convidar-los a la revetlla (final); f) com tagradi ms (modal); g) Encara que
estava esgotat (concessiva); h) com si fos meva (modal)
a) Trobars el cotxe all on el vam aparcar. b) Confessa la veritat abans que no sigui massa
tard. c) Aix que sapiguem el resultat, tho direm. d) Magrada ms la melmelada que el codonyat. e) Com que no podia dormir, va sortir a fer un volt. f) The regalat aquesta bufanda perqu
te la posis quan faci fred. g) A pesar de no estar-hi dacord, ho va haver de fer. h) Ats que ha
fet trampa, ha estat desqualificat
7 a) Abans que tu nasquessis, jo ja feia sabates. b) No volia sortir perqu tenia mal de queixal.
c) En veurem tan abatuda, em va voler animar. d) Com que no li vam dir res, es va enfadar molt.
e) Si no vols suspendre catal, haurs de treballar fora ms. f) Es va entrebancar, va caure
escales avall i es va trencar un lligament. g) Si continuem aix haurem de tancar lempresa.
h) Desprs que arribessis ja no hem fet res de bo. i) Shavia amagat al lavabo perqu no volia
trobar-se amb nosaltres. j) En arribar al refugi, podrem dutxar-nos i descansar.
LXIC
1 a) tard; b) molt sovint; c) a callar; d) amb una entrega total; e) literalment; f) gratuta; g) sense
pensar-mho dos cops; h) en abundncia; i) inconvenients; j) amb dificultats; k) important
2 a) 2; b) 5; c) 4; d) 9; e) 6; f) 1; g) 7; h) 8; i) 3
3 a) 4; b) 1, c) 5; d) 7; e) 3; f) 2; g) 9; h) 10; i) 6; j) 8
4 a) 3; b) 5, c) 4; d) 2; e) 1
5 a) 4: les persones o les situacions conegudes, per dolentes que siguin, sn preferibles a les
novetats incertes.
b) 5: alludeix al mal que causen la difamaci i les xafarderies.
c) 2: cal ser prudent a lhora de formular crtiques, ja que sovint censurem defectes aliens
sense reparar en els nostres.
d) 1: les mentides sempre acaben descobrint-se; val ms dir la veritat.
e) 6: gastar per damunt de les possibilitats condueix a la runa.
f) 7: indica que les coses shan daconseguir amb el propi esfor, assumint-ne el risc i les
conseqncies.
g) 3: aconsella fer les coses un mateix; si les deleguem en els altres, correm el risc de ser
defraudats.
REPS DORTOGRAFIA
1 a) cat.: catal; b) cast.: castell; c) p. ex.: per exemple; d) nm.: nmero; e) etc.: etctera; f) dj.:
dijous; g) av.: avinguda; h) dll.: dilluns; i) cia.: companyia; j) a. C.: abans de Crist; k) h.: habitant;
l) p.: pgina; m) aprox.: aproximadament; n) mx.: mxim; o) set.: setembre
2 a) primer: 1r; b) segona: 2a; c) set: 7; d) vuitena: 8a; e) Molt Honorable Senyor: M. H. Sr.;
f) directora general: dir. gral.; h) Illustrssim: Illm.; i) plaa: pl.; j) avinguda: av.; k) tic: t.; l) si
us plau: s. u. p.
3 abreviatures: a) dll. (dilluns); b) dt. (dimarts;) c) dv. (divendres); f) tel. (telfon); k) h./km2 (habitants per quilmetre quadrat); l) av. (avinguda); m) ctra. (carretera); p) 1r, 4t, 5 (primer, quart,
cinqu)
sigles: d) AMPA (associaci de mares i pares dalumnes); e) IES (institut densenyament secundari); g) LOE (Llei orgnica deducaci); h) PC (ordinador personal); j) IPC (ndex de preu al
consum); n) IRPF (impost sobre la renda de les persones fsiques)
smbols: i) h (hora); o) cm (centmetre)
4 Torna a escriure aquesta carta utilitzant totes les abreviacions que puguis:
BCN, 11 de gen. de 2008
Sra.,
Tal com us vam anunciar, el proper dv., dia 18 de gen., tindr lloc a la nostra sala de la ctra. de
Sarri la inauguraci de la nostra exposici de llibres.
Ens plauria molt comptar amb la vostra cia. Ens convindria saber el nre. dassistents que hi
haur aprox.; per tant, us agrairem que ens confirmssiu la vostra assistncia.
Att.,
P.S. Lacte comenar puntualment a les 20 h.
5 a Sra.; ctra.; att.; P.S.; h
b BCN; gen.; dv.; cia.; aprox.
6 Activitat oberta. Com a exemple: J. M. Alzina Caire, de 17 a. dedat, c./av./bda./pg./ pl. ptg./ St.
Quint, nm. 578, bl. C, esc. 2, t. 2a, 08037 Barcelona; tel. 972456830; DNI 89765409Y
7 IEC: Institut dEstudis Catalans; cm3: centmetres cbics; ONU: Organitzaci de les Nacions
Unides; S. A.: Societat annima; km: quilmetre; OTAN: Organitzaci del Tractat de lAtlntic
Nord; Macba: Museu dArt Contemporani de Barcelona; VOSE: versi original subtitulada en
espanyol; UB: Universitat de Barcelona.
9 Activitat oberta. Possibles solucions: a) PAR: Partit Autonomista Reunit; b) GASA: Gestories Associades sense nim de lucre; c) POL: Penya Obrerista de Llvia; d) GAT: Gabinet
dAdvocats dels Treballadors; e) PFC: Partit Federalista de Catalunya; f) UPA: Uni Progressista de lAdvocacia; g) PIGE: Protecci Internacional del Gat Europeu; h) FADA: Fundaci
Altruista dels Drets dels Animals
1 a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
b) i c) Amb la proposta del flautista, Weis i Baun veuen que els seus interessos perillen ja que,
segons ells, els rebentar el negoci. s evident que la frmula daquests dos regidors per
acabar amb les rates no s tan competitiva ni efica com la del flautista. Per aquesta ra
intentaran posar traves a lacci del seu competidor actuant de forma totalment deslleial
i contrria a les normes de la lliure competncia. Weis i Baun, doncs, no treballen per a la
ciutat de Pimburg, sin per afavorir la seva causa, la justa causa!.
d) Weis i Baun pensen denunciar el flautista perqu ha pactat amb el diable per tal dexpulsar
les rates de Pimburg. El reverend Grundig, un fantic religis, ser linstrument per desferse del flautista.
e) Sembla que lEsglsia i les creences religioses hi tenen un paper fonamental, ja que no es
poden fer actuacions al marge o que sembli que van contra la fe. En el cas del flautista s
fcil creure que la flauta s obra del diable, perqu no la hi podia pas haver donat Du,
ja que en aquest cas el seu representant a la terra en tindria alguna idea. Es preferia la
creena i la fe a leficcia i que tot el poble es queds sense rates.
f) Activitat oberta. s interessant que lalumnat estableixi parallelismes amb la realitat actual.
Dexemples, no en falten. Daquesta manera, es fomenta la capacitat crtica de nois i noies,
i la formaci dun criteri personal.
g) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
2 a) La diadema; b) Aixa i Stuart; c) Va amb un intendent i es troba amb el califa; d) Aixa, Zulema;
e) El califa, el general angls, Zulema i Aixa; f) Lintendent traciona el calefa; Stuart traciona
el general; g) Matar-la; h) No t confiana perqu creu que lutilitza com si fos una joguina i
lenganya. i) Anteriorment havia estat enamorat de la princesa Zulema, per ara dAixa.
3 Cap al santuari derrut.
1 Al Bei.
2 Pres.
3 Del territori marroqu.
4 s viatger.
5 De Mohanna.
6 Estndard.
8 a) Adverbial de temps (fins que els bagatges i la meva gent siguin a bord (fins al punt que);
b) Adverbial de temps: quan sortem de la cor (mentre)
10 Anar-sen, agafar el portant
11 a) canviar de conversa; b) pegar-li; c) transformar-se; d) canviar radicalment una situaci;
e) canviar radicalment dactitud; f) negar latenci a alg
13 LAgrupaci Dramtica de Barcelona, lEscola dArt Dramtic Adri Gual i Els Joglars.
14 Comediants, Dagoll Dagom, la companyia del Teatre Lliure, Tricicle, La Cubana, La Fura dels
Baus, etc.
15 J. Teixidor, J. M. Benet i Jornet.
16 El retaule del flautista.
17 Revolta de les bruixes, El manuscrit dAl Bei, Desig, Fuga, Testament.
19 Sirera, Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet, Sergi Bebel, Jordi Snchez, Jordi Galceran.
Activitats TIC Orientacions

Orientacions generals
La finalitat principal de les activitats TIC s que lalumnat en pugui fer un s prctic adaptat a les
necessitats de lrea de llengua i de la literatura. En aquest sentit, sentn que per aconseguir el
domini especfic del programari cal una coordinaci amb daltres matries didctiques, especialment la de Tecnologia.
La integraci de les TIC al desenvolupament del currculum de llengua i de literatura ha de ser una
constant al llarg de tota lacci didctica, daqu que calgui fer especial atenci a la programaci
dactivitats que fomentin i agilitzin aquesta dinmica. Les activitats que es proposen es poden
portar a terme de forma independent o poden integrar-se en daltres unitats didctiques daquesta
programaci.
En lnies generals, sha procurat que la majoria de tasques proposades siguin obertes per fomentar
ls funcional de les TIC i la presa de decisions per part de lalumnat. En conseqncia, la majoria
de tasques no tenen una soluci nica. Si el professorat prefereix acotar ms les activitats aconseguir facilitar la seva tasca de revisi dels exercicis.
Pel que fa a lorganitzaci, ls de lordinador ens obliga a estructurar molt b els aspectes segents:
a) La necessitat de disposar de laula dinformtica en unes dates determinades.
b) Conv posar-se dacord amb el responsable de la coordinaci informtica del centre a fi de
poder disposar dun espai en xarxa per desar els treballs. El treball en xarxa s molt recomanable, ja que es fa molt difcil revisar els exercicis si es queden a cada ordinador.
c) El nombre dordinadors disponibles. La majoria dactivitats es poden portar a terme per parelles, de manera que es fomenta la interacci entre lalumnat.
d) Lexplicaci als alumnes del lloc concret on hauran de desar els treballs. Es recomana que
cada bloc dactivitats es desi en una mateixa carpeta, de manera que sigui ms fcil portar
a terme la revisi. En el cas que el centre disposi dintranet o dun sistema com el Moodle,
aquesta organitzaci ser molt ms fcil.
e) El nom dels arxius ha de contenir la informaci essencial per tal que sigui identificable pel
professorat. Recomanem que dalguna manera shi inclogui el nom dels autors, per exemple
TIC1_mariaijoan.
Primer bloc: Quadern de bitcola gramatical [pgines 304-305]

Aquest primer bloc dactivitats proposa la realitzaci duna bitcola gramatical. Tot i que els continguts gramaticals han de ser treballats en funci de la seva actuaci dins de les competncies comunicatives, no podem deixar de banda la importncia dels coneixements sobre el sistema lingstic
a lhora desdevenir lectors i escriptors competents. En el nivell de 4t dESO, s molt probable que
els nivells de domini del codi siguin molt diferents per part de lalumnat, daqu que siguin necessaris
instruments com les bitcoles, centrats en les seves prpies necessitats i coneixements.
Les activitats que es proposen constitueixen la gnesi daquesta bitcola, ja que recuperen els
continguts ms elementals. El recurs augmentar en validesa en la mesura que es vagi consultant
i ampliant a mesura que avancin les unitats didctiques.
Activitats TIC Orientacions

Seria important iniciar la reflexi sobre els coneixements gramaticals amb aquesta activitat, ja que
permetria a la vegada avaluar els coneixements previs de lalumnat i centrar els continguts fonamentals necessaris per a la comprensi de les funcions dels components de loraci.
La flexibilitat de lexercici permet disposar-lo en un document de text o, si es prefereix, en el bloc
personal o pgina web de cada alumna o alumne. Aquesta darrera versi facilitaria la revisi per
part del professorat ja que li permetria consultar-lo en lnia i proposar les esmenes adients en forma
de comentari.
Una altra possibilitat s realitzar lexercici en grups de dos o tres alumnes, afavorint aix la discussi
i la reflexi al voltant dels coneixements gramaticals.
Segon bloc: Presentaci visual de poemes [pgines 306-307]

Aquest segon bloc dactivitats est organitzat en forma de projecte daprenentatge i, per tant, s
recomanable desenvolupar-lo ntegrament. Lelement integrador de la seqncia dactivitats s
la lectura dels textos potics des de diferents punt de vista i amb diferents nivells de profunditat.
Lalumnat sacosta progressivament al text potic, el comprn, linterpreta per mitj de les imatges
i, finalment, el recrea en la seva presentaci en PowerPoint. El cicle acaba quan presenta la seva
tasca a la resta del grup, de manera que pot justificar les decisions preses i mostrar el seu nivell de
comprensi de la poesia.
Un cop coneguda la dinmica daquesta seqncia resulta molt interessant repetir-la com a mnim
un altre cop, de manera que lalumnat pugui desenvolupar-ne totes les potencialitats.
Els productes finals poden servir per acompanyar les lectures dels poemes quan aquests hagin de
ser comentats a laula, daqu que, segons les necessitats de cada programaci, es pugui oferir a
lalumnat una antologia tancada de poemes sota criteris temtics, histrics, genrics o dautor.
Tercer bloc: La comunicaci formal per mitj de la xarxa [pgines 308-309]

Aquest tercer bloc dactivitats tamb est concebut com un projecte per, a diferncia de lanterior,
pot ser treballat parcialment si les necessitats ho requereixen. El fil conductor del treball s la preparaci duna estada dun grup de treball en una casa de pags. Parallelament al treball de recerca dinformaci i a la coordinaci de les activitats, lalumnat ha delaborar un seguit de textos
formals amb unes intencions comunicatives clares. El conjunt dactivitats ha de permetre avaluar
la competncia de lalumnat en ls del registre estndard.
Lactivitat conclou amb lorganitzaci de tot aquest material en un bloc consultable i avaluable per
part del professorat. Val a dir que aquesta activitat est pensada com una activitat de sntesi i, per
tant, s especialment recomanable portar-la a terme les ltimes setmanes de curs.
Activitats TIC Solucionari

Primer bloc: Quadern de bitcola gramatical [pgines 304-305]
a) El quadre shauria de completar amb la cinquena columna, de resposta oberta.
significat ple
NOMS
(substantius)
significat
gramatical
variables
en
invariables
Cinc paraules
dexemple
gnere
nombre
nombre
VERBS
persona
temps
aspecte
ADJECTIUS
gnere
nombre
PREPOSICIONS
DETERMINANTS
ADVERBIS
X
gnere
nombre
CONJUNCIONS
X
X
X
gnere
PRONOMS
nombre
persona
b) Les preposicions
Llista de preposicions [http://www.ub.es/slc/autoaprenentatge/gramatik/]: a, amb, de, en,
per, per a, contra, entre, malgrat, segons, sense, cap a, des de, fins, fins a, sota.
Entre un verb transitiu i el seu complement directe no escrivim la preposici a.
Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat, centrada en labsncia de preposici
davant del CD.
c) El sintagma
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/]: Un sintagma s un conjunt de paraules que
mantenen una relaci de sentit en el moment de la seva pronunciaci o escriptura.
A cada sintagma, una de les paraules que el componen concentra ms informaci que les
altres. s el que sanomena nucli del sintagma.
d) Les miniunitats didctiques de lEdu365.
Totes les activitats daquest apartat sn obertes. Correcci a criteri del professorat.
e) La puntuaci
f ) Altres recursos lingstics
Activitats TIC Solucionari

Segon bloc: Presentaci visual de poemes [pgines 306-307]
Totes les activitats daquest bloc sn de resposta oberta i depenen del text triat per lalumnat.
Correcci a criteri del professorat.
Tercer bloc: La comunicaci formal per mitj de la xarxa [pgines 308-309]
Totes les activitats daquest bloc sn de resposta oberta i depenen del lloc de destinaci i de les
decisions de lalumnat. Correcci a criteri del professorat.
Lavaluaci
Lavaluaci s lanlisi contnua i global del procs densenyament-aprenentatge. s un element
integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument dacci pedaggica que
ha de contribuir a la millora de tot el procs.
Els professors i professores, com a autors del Projecte del Currculum de cada centre, han
de ser responsables, tamb, de la seva correcta aplicaci. Han davaluar, per tant, el procs
densenyament-aprenentatge tant en lmbit particular de la seva classe com en el Projecte del
Currculum del Centre, ja que s lequip docent qui en determina una oferta educativa.
Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques. De laltra, ha de determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
Els professorat haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes
de coneixement i que lorientin en un sentit determinat dacord amb el que shagi proposat en el
currculum. No hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Per s important comprendre que els alumnes
no tan sols emmagatzemen nova informaci, sin que tamb desenvolupen capacitats de connexi
i dadquisici de nous coneixements.
Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el
procs densenyament-aprenentatge. En aquesta guia didctica trobareu un model davaluaci
inicial fotocopiable, amb activitats que recullen coneixements, procediments i actituds.
Les avaluacions trimestrals han de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin
punt, els continguts de cada un dels trimestres.
Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives del curs. En aquesta guia us oferim un model davaluaci final fotocopiable, amb
activitats que recullen els coneixements ms importants que shan anat adquirint durant el curs.
Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de
lavaluaci final que oferim en aquesta guia didctica de tercer curs siguin les mateixes que les de
lavaluaci inicial del curs segent.
Finalment, lavaluaci formativa t la finalitat de proporcionar a cada alumne lajut pedaggic

ms adequat en cada moment del curs. Alhora, aquesta avaluaci ha estat pensada per avaluar el
procs densenyament i la mateixa prctica docent. En aquesta guia didctica es concreta en una
graella (inclosa en el CD de recursos), on cada professor o professora tindr espai horitzontal per
omplir amb els criteris davaluaci que inclou el currculum oficial (que trobareu en un arxiu word
adjunt) i unes caselles verticals que podr completar amb els noms dels alumnes de la classe.
Espai reservat per als criteris

davaluaci.
Avaluaci formativa full de seguiment
Unitat
Alumnes
Espai reservat
per als noms dels
alumnes.
136 Llengua catalana i literatura 3r ESO
Llengua catalana i literatura 3r ESO 137
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Llegeix el text segent i fes les activitats posteriors:

El penya-segat
Havem arribat al cim del penyal ms alt. Durant minuts, lanci semblava que estava massa esgotat per parlar.
Ara som sobre la costa noruega (a seixanta-vuit graus de latitud) en la gran provncia de Nordland
i en el trist districte de Lofoden. La muntanya al cim de la qual seiem s Helseggen, la Nebulosa.
Ara aixequis una mica, agafis a lherba si es mareja, aix, i miri ms enll daquesta faixa de vapor
a sota nostre, al mar.
Vaig mirar atordit i vaig contemplar una mplia extensi doce, amb unes aiges dun color tan
de tinta que em van fer venir al cap la narraci del Mare Tenebrarum del gegraf de Nbia. El panorama ms lamentablement desolat que pot concebre la ment humana. A dreta i esquerra, tan
lluny com podia abastar la vista, sallargassaven, com les muralles del mn, les lnies dun horrible
penya-segat que penjava amenaadorament, el carcter tenebrs del qual quedava encara molt
ms vigorosament illustrat per les ones rompents que senfilaven contra la seva blanca i horrible
cresta, sempre udolant i xisclant. Just enfront del promontori, al cim del qual estvem situats i a
unes cinc o sis milles mar enfora, es podia veure una petita illa que semblava deserta; o, ms exactament, la seva posici era perceptible a travs de la infinitat donades que lenvoltaven. A unes
dues milles ms a prop de la costa, se nalava una altra de ms petita, horriblement pedregosa
i erma, i envoltada de diversos intervals de grups de penyes fosques.
Laspecte de loce, en lespai entre lilla ms distant i la riba, tenia alguna cosa dinslit. En aquell
mateix moment bufava del costat de terra una borrascada que feia que, en la llunyana lnia daigua,
un bricbarca, amb la vela de doble ris estesa, constantment enfonss tot el buc, sense que es
veis cap onatge, sin tan sols un curt, rpid, borrascs rompent daigua en totes direccions tant
en el fort de la ventada, com arreu; hi havia poca escuma llevat del costat mateix de les penyes.
Feia uns minuts que rem al cim dHelseggen, on havem pujat des de linterior de Lofoden de
manera que no havem albirat el mar fins que no ens havia saltat a la vista en arribar al cim. Mentre
el vell parlava, vaig anar percebent un estrepits soroll que anava augmentant gradualment com el
bruel dun immens ramat de bfals en una pradera americana en el mateix moment que vaig veure
com el que els homes de mar qualificaven amb la caracterstica de picat del mar sota nostre canviava rpidament en un corrent que girava cap a lest. Ja noms mentre el mirava, aquest corrent
va adquirir una rapidesa monstruosa.
Uns minuts desprs es va produir en aquell escenari una altra alteraci radical. La superfcie general
es va fer una mica ms uniforme i els remolins van desaparixer un desprs de laltre, mentre apareixien prodigioses llistes descuma on no se nhavia vist cap abans. Aquelles llistes, amb el temps,
es van estendre a una gran distncia i, combinant-se, van adoptar un moviment giratori de remolins
calmats; va semblar que formaven el germen dun de ms extens. De sobte, molt de sobte, aquest
va adquirir una existncia clara i definida, en un cercle de ms de mitja milla de dimetre.
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
La vora del remol era representada per un ampli cintur de lluent ruixim; per ni una partcula no
lliscava per la boca del terrible embut, linterior del qual, tan endins com podia sondar la vista, era
un llis, brillant mur daigua negre com latzabeja, inclinat cap a lhoritz en un angle duns quaranta-cinc graus, girant i girant a una velocitat vertiginosa amb un moviment de sacseig enfollidor i
llanant als vents una veu atordidora, mig crit, mig bram, com ni tan sols la poderosa cascada del
Nigara nha alat mai en la seva agonia als cels.
EDGAR ALLAN POE, Una davallada al Mailstrm
PARLAR
1 Explica als teus companys i companyes una situaci en la qual hagis tingut por de veritat.
Prepara un petit gui on incloguis tots aquells detalls de lexperincia que permetin entendre
per qu era tan especial.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
LLEGIR
2 Quins sn els protagonistes del fragment? Qu en sabem, dells?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
3 On es troben?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
4 Com es descriu el penya-segat des del lloc on observen els protagonistes?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Es veu alguna illa a loce? Com s?

............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
6 Com navega inicialment el bricbarca?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
7 Qu significa el soroll estrepits que el protagonista sent des de dalt del penya-segat?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
8 Com es forma el remol de ms de mitja milla de dimetre?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
9 Com descriu el remol?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
10 Amb qu compara el soroll del remol?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
11 Com creus que continuar la histria?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
12 Escriu la paraula primitiva dels mots del text segents:
lamentablement: .............................
allargassaven: ........................................................
enfilaven: ........................................
pedregosa: ............................................................
monstruosa: ...................................
enfollidor: ..............................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
ESCRIURE
13 Redacta, en un full a part, la notcia dun naufragi. Pensa que has demprar el format periodstic i, per tant, escriure un titular, un o diversos subttols i vetllar perqu la teva notcia expliqui
clarament les 6W.
14 Torna a redactar el 2n pargraf del text en estil indirecte.
Lanci em va explicar que en aquell moment rem
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
15 Fixat en els connectors del 5 pargraf marcats en negreta a continuaci:

Feia uns minuts que rem al cim dHelseggen, on havem pujat des de linterior de Lofoden de
manera que no havem albirat el mar fins que no ens havia saltat a la vista en arribar al cim.
Mentre el vell parlava, vaig anar percebent un estrepits soroll que anava augmentant gradualment com el bruel dun immens ramat de bfals en una pradera americana en el mateix
moment que vaig veure com el que els homes de mar qualificaven amb la caracterstica de
picat del mar sota nostre canviava rpidament en un corrent que girava cap a lest. Ja noms
mentre el mirava, aquest corrent va adquirir una rapidesa monstruosa.
Escriu un pargraf de tema lliure on apareguin aquests sis connectors.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
16 Llegeix atentament el 6 pargraf que them reescrit a continuaci. Desprs subratlla tots els
adjectius i encercla els determinants.
Uns minuts desprs es va produir en aquell escenari una altra alteraci radical. La superfcie
general es va fer una mica ms uniforme i els remolins van desaparixer un desprs de laltre,
mentre apareixien prodigioses llistes descuma on no se nhavia vist cap abans. Aquelles
llistes, amb el temps, es van estendre a una gran distncia i, combinant-se, van adoptar un
moviment giratori de remolins calmats; va semblar que formaven el germen dun de ms extens. De sobte, molt de sobte, aquest va adquirir una existncia clara i definida, en un cercle
de ms de mitja milla de dimetre.
17 Explica per qu lilla i linterior sapostrofen i la infinitat no.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
18 Explica per qu germen i giratori comencen amb g i, en canvi, just ho fa amb j si representen
el mateix so.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
19 Explica perqu aiges porta diresi.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
20 Explica per qu envoltaven sescriu amb o i muralles amb u si les dues vocals sonen [u].
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
21 Explica per qu les paraules compostes penya-segat i seixanta-vuit sescriuen amb gui.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
LITERATURA
22 A quin gnere narratiu pertany aquest fragment de text? Quines caracterstiques del text tho
han fet veure?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
23 Qui s el narrador de la histria? De quin tipus de narrador es tracta?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
24 Explica quines sn les diferncies principals entre els gneres narratius i els gneres teatrals.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
25 Explica quin significat tenen les expressions segents, en les quals es fa servir el llenguatge
connotatiu:
a) faixa de vapor:
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
b) com les muralles del mn:
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
c) va adquirir una rapidesa monstruosa:
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
d) ampli cintur de lluent ruixim:
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
AVALUACI PRIMER TRIMESTRE

Llegeix el poema segent i fes les activitats posteriors:
Desolaci
Jo s lesqueix dun arbre, esponers ahir,
que als segadors feia ombra a lhora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpart.
Brots de migrades fulles coronen el boc
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-sen la millor part de mi.
I lamargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i maida a esperar lhora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la prdua duna branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plnyer lo que de mi ss mort.
JOAN ALCOVER, Cap al tard, 1909
Vocabulari:
s: sc
esponers: fronds
migrades: esquifides, que no tenen la grandor deguda.
brostar: brotar
conhort: consol
aida: majuda
COMPRENSI
1 Qui s el protagonista del poema? Qu li va passar? Quins sentiments expressa?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
2 Joan Alcover va perdre la seva dona i diversos dels seus fills. Creus que el poema hi pot fer
referncia? Justifica-ho.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Busca-hi una personificaci, una comparaci i una metfora. Explica-les.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
4 Comenta la mtrica i la rima daquest poema.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
EXPRESSI ESCRITA
5 Qu prefereixes, la prosa o la poesia? Redacta un text per argumentar la teva posici.
6 Escriu una entrevista hipottica al poeta Joan Alcover.
GRAMTICA
7 Indica el SN (subjecte) i el SV de les frases segents:
a) Jo s lesqueix dun arbre
b) lamargor de viure xucla ma rel esclava
c) maida a esperar lhora de caure un sol conhort
d) Cada ferida mostra la prdua duna branca
e) res parlaria de la meitat que em manca
8 Digues de quin tipus sn els complements en cursiva i substitueix-los pels pronoms febles
corresponents:
a) He llegit un poema de Joan Alcover.
b) Larbre feia ombra als segadors.
c) El llamp migpart la soca fins a la terra.
d) La tempesta va rompre a larbre les branques.
e) He vist cremar ma llenya com fumerol de festa.
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
LXIC
9 Escriu un sinnim dels mots segents que sadigui al seu context:
a) sesta
b) mes .
c) rompre e) manca
d) boc
f) plnyer
10 Busca en el poema un mot polismic i escriu-ne les diferents accepcions.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
ORTOGRAFIA
11 Posa accent o diresi als mots de les frases segents que nhagin de dur:
a) Els examens dhistoria son mes dificils que els de matematiques.
b) La Lluisa, la meva veina, anira de vacances a Suissa.
c) El meu net te una educacio excellent i sempre em dona el bon dia.
d) El Ramon i la Merce venen a dinar i encara no se que fare.
e) A Italia vam visitar una esglesia gotica magnifica.
12 Completa els buits daquests mots amb o/u:
a) embrtar
b) jvenil
c) europes
d) avrrir-se
e) gvern
f) sspirs
g) incredlitat
h) mntanya
i) calrs
13 Completa les frases segents:
a)
b)
c)
d)
El segle dor de la literatura catalana s el segle

Joanot Martorell va escriure , que s una novella
El valenci s el poeta ms important de ledat mitjana.
Desprs de tres segles de decadncia en el conreu de la literatura culta, al segle
es produ un moviment de recuperaci de la llengua i la cultura catalanes conegut amb el
nom de
e) Els autors ms rellevants del segle XIX sn (poesia), .
(teatre) i (narrativa).
f) En la novella els protagonista, rebel i inconformista, lluita
contra el determinisme ambiental per tal dautorealitzar-se i dominar el seu propi dest.
g) El i el sn els principals moviments avantguardistes.
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
AVALUACI SEGON TRIMESTRE

La tertlia del Recreatiu em result excessiva molt aviat, per no dir des del primer moment.
Aquesta tertlia s un fenomen vilat tpic: est formada per uns senyors que ho saben tot,
paorosament intelligents, que no han de fer res ms que picar-se mtuament lullet perqu
tot, entre ells, quedi aclarit per una espcie de subreptcia entesa. La forma dintelligncia
daquests senyors s la vivor. Aquests senyors sn uns vius.
En el nostre pas sn rares les persones que quan no saben una cosa tenen la discreci de
confessar-ho explcitament. La gent es pensa que prendre aquesta determinaci implica una
minva de la categoria social i de la pblica consideraci. En definitiva hom est convenut que
la discreci fa perdre diners i que la barra s el principi de tota possible categoria. Aix hom es
considera obligat a fer el viu, s a dir, a simular, permanentment, una universalitat de coneixements. Des de la ms tendra infncia hom aprn a fer el viu. Tothom fa el viu. Tothom ho sap
tot en tot moment. En una societat aix, el dileg, s clar, esdev impossible. De qu poden
humanament parlar les persones que a priori o saben tot? No poden parlar de res. Per aix
gaireb tota la nostra vida social consisteix a fer-nos mtuament lullet.
JOSEP PLA, El carrer estret
COMPRENSI LECTORA
1 Explica qu s una tertlia.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
2 Qu significa lexpressi picar-se lullet (o fer-se lullet)?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
3 En quin sentit es diu que els tertulians es fan els vius?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
4 Per qu, segons el text, la gent no sol confessar mai la seva ignorncia sobre un tema determinat?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Quina estructura creus que t el text? Justifica-ho.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
EXPRESSI ESCRITA
6 Escriu un correu electrnic als teus amics per proposar-los una excursi a la muntanya.
7 Escriu un dileg entre uns senyors com els que es descriuen en el text.
GRAMTICA
8 Digues de quin tipus sn els complements en cursiva i, desprs, substitueix-los pels pronoms
febles corresponents:
a) Aquests senyors sn uns vius.
b) Em considero un bon conversador.
c) Duia els llibres a la biblioteca.
d) Els vilatans semblen intelligents.
e) Els tertulians parlaven de futbol.
9 Assenyala, en el text, un exemple doracions juxtaposades, coordinades i subordinades.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LXIC
10 Escriu una frase on quedi ben clar el significat de cadascuna daquestes parelles de mots
homnims:
a) solar (del sol) / solar (terreny)
b) pas (moviment quan es camina) / pas (negaci)
c) cap (part del cos) / cap (en direcci a)
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
11 Escriu la professi a partir de les paraules segents:

a) missatge
b) llibre
c) fusta
d) teixit
e) cami
f) vidre
12 Escriu el nom que correspon a les definicions segents:

a) Membre dun ajuntament.
.............................................................................................................................................
b) Persona que ha estat nomenada per defensar els drets i les llibertats dels ciutadans.
.............................................................................................................................................
c) Representant dun esta en un altre estat estranger.
.............................................................................................................................................
d) Persona que, per elecci, esdev membre duna assemblea deliberant.
.............................................................................................................................................
ORTOGRAFIA
13 Escriu el plural daquests mots:
a) arrs
b) gris
c) tros
d) envs
e) mes
f) nas
14 Completa aquests mots amb j/g, x/ix, ig/tx:

a) coner
b) irafa
c) ifres
d) dirieo
c) ersei
e) ercit
g) lus
h) esquiar
i) passe
15 Completa aquests mots amb h, si cal:

a) onor
b) cacauet
c) orfe
d) ermita
e) egemonia
f) ivern
g) elicpter
h) igiene
i) elisabet
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
16 A partir del text que has llegit, explica els trets essencials de lobra de Josep Pla.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
17 Qui va escriure la La plaa del diamant? Explican breument largument.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
18 En cinc lnies, dna una visi de conjunt de la narrativa dels anys seixanta i setanta.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
AVALUACI TERCER TRIMESTRE

En un temps lluny
Vet aqu que una matinada blava, de neus blanques i sorres infinites i glaceres com llenges
ploroses, lhomnid es va alar sobre les dues potes del darrere i va abaixar els ulls cap a
una terra que ara, de cop, li quedava lluny i bellugadissa, i va dilatar els narius i va ensumar
la humitat del riu i es va adonar que ensumava la humitat del riu, i va grunyir de content, i va
girar els ulls cap al sol vermell que naixia ms enll de prats i muntanyes i extensions de terra
negra i horitzons dherba i cavalcades danimals eterns com el temps, i va abaixar la mirada i
va fitar lalzina i va aixecar el puny i va allargar el dit ndex, assenyalant la massa vegetal que
xiuxiuejava davant seu, i es va sentir cascades daigua a la gola, petits crits inconcrets, gells
toscos: Agr gr gr ga arg; fins que el gruny va convertir-se en paraula i va vocalitzar: Ab a arb
abr arbr re, i va repetir: Abbre, i lndex encara assenyalava lalzina, fins que el va dirigir a la
immensitat blava que sestenia a banda i banda del dia que naixia sobre el seu cap com un
du de dues dimensions infinites, i va dir: Cz z ce zce zcel, i ho va repetir, i va badar uns ulls
com taronges, encara insegur, i va assenyalar el riu i va vocalitzar: A a ag aig gd a aig gua, i
va somriure satisfet, amb els ulls plens duna alegria lluent, i va trepitjar la terra amb fora, toctoc, i la va assenyalar amb lndex i va vocalitzar dificultosament: Pa pso pacost paco pasio ta,
i ja amb ms calma: Paa sos ca atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una nacabava
dorganitzar.
QUIM MONZ, Uf, va dir ell
COMPRENSI LECTORA
1 Qui s el protagonista de la narraci?
..............................................................................................................................................
2 En quin lloc i en quina poca transcorre aquest relat?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
3 A parer teu, quin s el tema daquesta histria?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
4 Per qu al final del relat lhome diu Pasos catalans?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
5 Lautor ha prescindit dels punts i ha redactat tot el text com una successi doracions coordinades copulatives. Per qu creus que ho ha fet?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
EXPRESSI ESCRITA
6 Redacta un text expositiu que expliqui quin s lorigen del catal.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
7 Escriu una narraci breu que tingui com a protagonista un homnid.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
GRAMTICA
8 Digues de quin tipus sn les oracions subordinades que hem subratllat en el text:
a) que ara, de cop, li quedava lluny i bellugadissa
b) que ensumava la humitat del riu
c) assenyalant la massa vegetal
d) fins que el va dirigir a la immensitat blava
e) com un du de dues dimensions infinites
9 Digues la funci que fan els pronoms relatius daquestes frases:
a) Va girar els ulls cap al sol vermell que naixia ms enll de les muntanyes.
b) Lhomnid de qui parla s lantecessor de lsser hum.
c) Va assenyalar la massa vegetal que xiuxiuejava davant seu.
d) Parlarem del lloc on transcorre la histria.
e) El dit amb qu ho assenyalava era lndex.
LXIC
10 Explica el significat daquestes locucions i frases fetes, extretes del text:
a) vet aqu
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Avaluaci trimestral
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
b) a banda i banda
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
c) badar uns ulls com taronges
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
d) quina una nacabava dorganitzar
............................................................................................................................................. .
..............................................................................................................................................
11 Escriu un sinnim dels mots segents que sadigui al seu context:
a) alar
b) ensumar
c) fitar
d) gola
e) calma
f) xiroi
ORTOGRAFIA
12 Completa amb n/m/mp:
a) cofessar
b) emalaltir
c) assute
d) ifant
e) sitomes
f) cofondre
c) institut
d) Irene
e) inspecci
f) illa
13 Escriu larticle davant dels mots.

a) essa
b) indstria
14 Abreuja les expressions segents:

a) quilmetre
b) onzena
c) nmero
d) quart
e) senyora
f) telfon
15 Explica els trets que caracteritzen la narrativa de Quim Monz i exemplificals amb el text que
abans has llegit.
16 Relaciona cada autor amb el gnere literari corresponent:
a) Montserrat Roig
b) Ferran Torrent
c) Gabriel Ferrater
d) Quim Monz
e) Maria-Merc Maral
f) Jordi Teixidor
g) Miquel Mart i Pol

h) Vicent Andrs Estells
i) Josep M. Benet i Jornet
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

Accident de treball
Una vegada em va visitar un venedor de forats a domicili. De moment vaig dir-li que estava servit,
que ms aviat em feia falta un producte (entre material i espiritual) per tapar els que ja tenia.
Porto novetats em respongu. No hi perdr res veient el mostrari, sense cap comproms.
Les novetats em fascinen, i com que aquell dia tenia temps, vaig accedir. Obr damunt de lescriptori
una petita maleta, plena de forats de mides i colors diferents. Mai no nhavia vistos tants.
Sn autoadhesius mexplic el venedor-, i alguns models, quan han complert la seva missi,
sautodestrueixen, com aquells magnetfons de les pellcules despies. Dividim la producci en
dos grans prototipus, els forats verticals i els forats horitzontals, amb variants que els fan aptes,
prcticament, per a tota mena dusos. Si mho permet, li ensenyar un dels verticals que venem
ms...
De qu es tracta? vaig preguntar-li, entre encuriosit i escptic.
Senganxen a la paret i deixen veure lhabitaci propera o la casa del costat, discretament i amb
una gran nitidesa.
Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat:
I ara! Aix s immoral, no es pot tolerar que ho autoritzin. Li prohibeixo formalment que vengui ni
un daquests forats als meus vens de repl!
El venedor va fer un gest de resignaci. s curis que la gent sho prengui aix, va dir, en
comptes dapreciar laspecte utilitari i benfic.
Com ara quin?
Com per exemple si hi ha criatures petites el son de les quals conv vetllar sense sobresaltarles. O b malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i sn oblidats de
tothom. Legoisme liquidar la nostra societat.
Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, per les crides a la conscincia sempre em troben a
punt, em trasbalsen.
No s el meu cas vaig replicar, amb la veu una mica ms amorosida. Ha de cercar una altra
classe de clients. I no els busqui pas en aquesta planta, perqu em veuria obligat a denunciarlo.
Vost s un parroqui de forats horitzontals. Ja ho veig... En tenim uns que sn dinters general;
quan se sap que existeixen ja no sen pot prescindir. Com aquest. Veu?
Va treure un forat de la maleta i va ensenyar-mel.
Sencaixa a terra sense cap dificultat. Aplanant-lo amb el palmell queda perfectament adherit...
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Va fer-ho, i, en efecte, el forat sadapt de seguida.

S, b vaig dir. I ara qu?
Miri-sel, miri-sel...
El forat va comenar a absorbir matria, amb un zumzeig suau. Sempass molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i lestora, dues o tres formigues que passaven per all, brins de
tabac, bocins de paper... Xuclava tota la brutcia en una colla de pams a la rodona.
Qu li sembla?
PERE CALDERS, Tot saprofita (text adaptat)
PARLAR
1 Thaurs adonat que el fragment de text que acabes de llegir no cont el final de la histria.
Ara, per tant, hauries de pensar una possible continuaci del conte tenint en compte:
a) el fragment que has llegit
b) la barreja delements reals i fantstics que cont el text
c) el ttol de la histria.
Pensa aquest possible final i fes-ne un esquema que et permeti explicar-lo en uns tres minuts.
Fes lexposici davant del teu professor o de la teva professora.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
LLEGIR
2 Al comenament del conte, quin tipus de producte et sembla que necessita el narrador?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
3 Quina diferncia hi ha entre els forats verticals i els forats horitzontals?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
4 Per qu senfada el protagonista quan coneix la utilitat dels forats verticals?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
5 Qu li retreu el venedor sobre aquesta reacci?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
6 Per quina ra el narrador estaria disposat a denunciar el venedor?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
7 Explica, tenint en compte el context, el sentit de la frase: legoisme liquidar la nostra societat.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
8 Explica, tenint en compte el context, el sentit de lexpressi. dinters general.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
9 Quins efectes produeixen els forats horitzontals?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
10 Defineix, tenint en compte el context on apareixen, el sentit de les paraules segents. Pensa
que pots guiar-te, en alguns casos, per paraules de la mateixa famlia:
Mostrari: ...............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Fascinen: ...............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Nitidesa: ...............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Amorosida: ...........................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Autoadhesius: ........................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Parroqui: ..............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Prototipus: ............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Escptic: ..............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
ESCRIURE
11 Explica quines normes ortogrfiques sapliquen en els casos segents:
a) Per qu saccentua la paraula magnetfons?.................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
b) Per qu usos sescriu amb una sola essa? ....................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
c) Per qu immoral sescriu amb doble ema? ....................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
d) Per qu vens sescriu amb diresi i egoisme no en duu?............................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
e) Quan posem un accent diacrtic a una paraula? ................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
12 Troba en el text dos exemples de cada categoria gramatical.

.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
13 Observa els temps verbals emprats al principi daquest conte: va visitar, vaig dir, estava servit,
feia, tenia, Porto, respongu, perdr. Digues en quin temps verbals est conjugat cadascun
dells. A continuaci, justifica aquesta varietat de temps verbals atenent a les particularitats del
text.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
14 Observa els fragments segents del text i explica la funci que hi fan cadascuna de les comes:
a) Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat...............................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
b) O b malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i sn oblidats de
tothom. .............................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
c) I no els busqui pas en aquesta planta, perqu em veuria obligat a denunciar-lo. ...............
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
d) Sempass molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i lestora, dues o tres
formigues que passaven per all, brins de tabac, bocins de paper .....................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
15 Torna a escriure aquests tres fragments del text canviant els connectors subratllats per daltres
de manera que no canvi el sentit.
a) Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
b) Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, per les crides a la conscincia sempre em
troben a punt, em trasbalsen ..............................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
c) Va fer-ho, i, en efecte, el forat sadapt de seguida...........................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
16 Digues quin s lantecedent de cada un dels pronoms subratllats en les oracions segents:
a) Mai no nhavia vistos tants .................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
b) Dividim la producci en dos grans prototipus, els forats verticals i els forats horitzontals,
amb variants que els fan aptes, prcticament, per a tota mena dusos ..............................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
c) Si mho permet, li ensenyar un dels verticals que venem ms .........................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
17 Escriu, en un full a part, un text argumentatiu dunes dues-centes paraules, a favor o en contra
de la comercialitzaci dels forats verticals. Tingues en compte que:
a) La tesi del teu text ha de quedar ben clara.
b) Has de donar prou arguments per convncer els possibles lectors.
c) Has de fer servir els connectors lgics necessaris per elaborar un text prou cohesionat.
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
LITERATURA
18 Lestil de Pere Calders s molt personal i es caracteritza per situar accions inversemblants en
contextos plenament crebles. Explica quins elements realistes ha fet servir lautor al conte per
donar aquesta aparent versemblana.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
19 Reescriu en estil indirecte el fragment segent de la histria:
Va treure un forat de la maleta i va ensenyar-mel.
Sencaixa a terra sense cap dificultat. Aplanant-lo amb el palmell queda perfectament adherit...
Va fer-ho, i, en efecte, el forat sadapt de seguida.
S, b vaig dir. I ara qu?
Miri-sel, miri-sel...
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
20 Ara torna a reescriure el mateix fragment en estil indirecte per des del punt de vista del venedor.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
21 Desprs de la Guerra Civil Espanyola, Pere Calders va ser un dels molts catalans que es va
haver dexiliar, i no va poder tornar a Barcelona fins el 1962. Explica qu va suposar aquest
conflicte per a la llengua i la literatura catalana i com van reaccionar-hi els escriptors i escriptores catalans.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................

Alumnes
Unitat

Alumnes
Unitat
Avaluaci inicial
Solucionari
PARLAR
LLEGIR
2 Al fragment apareixen dos personatges: lanci, que sembla del pas i coneixedor del territori,
i el narrador, del qual noms sabem que ha llegit i viscut fora per les referncies que dna.
3 s troben al cim dHelseggen, altrament dit la Nebulosa, a les costes de Noruega.
4 El penya-segat es descriu com un lloc terrorfic, sel compara a les muralles del mn per les
seves dimensions. El carcter tenebrs augmenta a causa de les onades que trenquen a la
superfcie del mar.
5 Sen veuen dues. La primera a una distncia dunes cinc o sis milles de la qual noms es
percebien les onades que lenvoltaven. La segona, encara ms petita i propera a la costa, es
caracteritza pel seu carcter pedregs i erm.
6 Enfonsant totalment el buc i sense generar onatge.
7 Significa linici de la formaci del remol.
8 Progressivament. Primer es formen unes llistes que es van eixamplant i, de cop, es genera.
9 La vora del remol es marcava per un ruixim lluent. Linterior era com un embut enorme i llis,
inclinat cap a lhoritz en un angle duns 45.
10 Amb una veu atordidora, mig crit, mig bram. Superant el so de la cascade del Nigara.
12 Escriu la paraula primitiva dels segents mots del text:
lamentablement: LAMENT
allargassaven: LLARG
enfilaven: FIL
pedregosa: PEDRA
monstruosa: MONSTRE
enfollidor: FOLL
ESCRIURE
13 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. De totes maneres, cal valorar per sobre
de tot ladequaci al gnere textual exigit per lenunciat.
14 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat
Avaluaci inicial
Solucionari
16 adjectius, determinants.
Uns minuts desprs es va produir en aquell escenari una altra alteraci radical. La superfcie
general es va fer una mica ms uniforme i els remolins van desaparixer un desprs de laltre,
mentre apareixien prodigioses llistes descuma on no se nhavia vist cap abans. Aquelles
llistes, amb el temps, es van estendre a una gran distncia i, combinant-se, van adoptar un
moviment giratori de remolins calmats; va semblar que formaven el germen dun de ms extens. De sobte, molt de sobte, aquest va adquirir una existncia clara i definida, en un cercle
de ms de mitja milla de dimetre.
17 Linterior sapostrofa perqu s un substantiu mascul. Lilla sapostrofa perqu tot i ser
femenina i comenar per i, aquesta s tnica. La infinitat no sapostrofa perqu s un nom
femen comenat per una i tona.
18 Perqu aquesta fricativa palatal sescriu per norma general amb g davant duna e o duna i, i
amb j davant de a, o i u.
19 Per tal que la u soni.
20 En molts casos, podem prendre de referncia les paraules primitives, volta i mur, per decidir la
vocal duna sllaba tona.
21 Tot i que per norma general els mots compostos sescriuen sense gui, en posem quan la
primera paraula acaba en vocal i la segona comena en s. Tamb ho fem en algunes combinacions de nombres (en aquest cas, entre desenes i unitats).
LITERATURA
22 Aquest text cont moltes caracterstiques prpies de la narrativa de terror. Ho podem observar en la descripci detallada dels fets, en lespai allunyat del mn civilitzat, en ladjectivaci
suggestiva i molt marcada per tpics del gnere, en la presncia de fenmens meteorolgics
extrems, per exemple.
23 Es tracta dun narrador en primera persona, protagonista dels fets.
24 Resposta oberta. Correcci a criteri del professor tenint en compte el grau de profunditat amb
qu shagin treballat aquests gneres en el curs precedent.
25 a) faixa de vapor: seria una lnia circular de vapor que envoltaria alguna cosa.
b) com les muralles del mn: en aquest cas, les muralles suposen una construcci natural de
gran alada, que separa el mn del no-mn.
c) va adquirir una rapidesa monstruosa: es tracta duna rapidesa que no s prpia daquest
mn, de la normalitat, com els monstres.
d) ampli cintur de lluent ruixim: Com en el cas de la faixa, fa referncia a la lnia que marca el
final del remol, tot delimitant-lo i controlant-lo.
Avaluaci trimestral
Solucionari
AVALUACI PRIMER TRIMESTRE
COMPRENSI LECTORA
1 El protagonista del poema s lesqueix dun arbre que fou molt esponers en el passat. La
tempesta va rompre una a una les seves branques i el llamp li va migpartir la soca fins a la
terra. El poema est dominat pel sentiment damargor provocat per aquestes prdues. Lnic
motiu que limpulsa a seguir vivint s recordar la meitat que li manca, ser-ne el testimoni vivent.
2 La teoria literria dAlcover es basava en la sinceritat de lexpressi del poeta i la claredat en la
forma potica. Per a Alcover, calia sentir les coses abans descriure-les. s per aix que, en els
seus poemes, es troba la manifestaci elegaca del dolor que li va suposar la mort de la seva
dona i dels fills.
Aquest poema parla allegricament daquests fets: larbre ferit del qual noms resta un esqueix s el poeta que, per avatars de la vida (la tempesta i el llamp) ha vist morir la dona i els
fills (la meitat de la soca i les branques).
3 Personificaci: lesqueix de larbre, que ens explica la seva trista histria i expressa la desolaci dels seus sentiments.
Metfora: En ser un poema allegric, hi ha un conjunt de termes metafrics que es corresponen entre si: esqueix poeta; branques fills; soca migpartida dona; llenya famlia;
tempesta i llamp - circumstncies adverses de la vida. Hi ha daltres metfores: al cel he vist
anar-sen morir (vers 8); lhora de caure la mort (vers 11); etc.
Comparaci: com fumerol de festa, / al cel he vist anar-sen la millor part de mi (versos 7-8).
El poeta ha contemplat la mort dels seus ssers estimats (cremar he vist ma llenya) i ara ens
suggereix la idea que les seves nimes han anat al cel, establint una analogia amb el fum.
4 Sonet (dos quartets i dos tercets) de versos alexandrins amb cesura (6 + 6). Rima consonant,
a vegades fontica: ABBA ABBA CCD EED.
EXPRESSI ESCRITA
GRAMTICA
7 a) Jo (SN) s lesqueix dun arbre (SV)
b) lamargor de viure (SN) xucla ma rel esclava (SV)
c) maida a esperar lhora de caure (SV) un sol conhort (SN)
Avaluaci trimestral
Solucionari
d) Cada ferida (SN) mostra la prdua duna branca (SV)

e) res (SN) parlaria de la meitat que em manca (SV)
8 a) CD Nhe llegit un de Joan Alcover.
b) CI Larbre els feia ombra.
c) CD El llamp la migpart fins a la terra.
d) CI La tempesta li va rompre les branques.
e) CD Lhe vist cremar com fumerol de festa.
LXIC
9 a) migdiada; b) les meves; c) trencar; d) tros; e) falta; f) lamentar
ORTOGRAFIA
11 a) Els exmens dhistria sn ms difcils que els de matemtiques.
b) La Llusa, la meva vena, anir de vacances a Sussa.
c) El meu nt t una educaci excellent i sempre em dna el bon dia.
d) El Ramon i la Merc vnen a dinar i encara no s qu far.
e) A Itlia vam visitar una esglsia gtica magnfica.
12 a) embrutar; b) juvenil; c) europeus; d) avorrir-se; e) govern; f) sospirs; g) incredulitat; h) muntanya; i) calors
13 a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
XV;
Tirant lo Blanc, cavalleresca;
Ausis March;
XIX, Renaixena;
Jacint Verdaguer, ngel Guimer, Narcs Oller;
modernista;
futurisme, surrealisme
Avaluaci trimestral
Solucionari
AVALUACI SEGON TRIMESTRE
COMPRENSI LECTORA
1 Una tertlia s una reuni de persones que sapleguen habitualment per conversar.
2 Vol dir fer-se senyals tancant un ull. En aquest cas, el senyal vol significar que hi ha una entesa entre els tertulians; un acord tcit que no necessita de paraules i que no cal fer saber als
altres.
3 Es diu en el sentit de simular, permanentment, una universalitat de coneixements. s a dir,
que fan veure que ho saben tot.
4 Segons el text, les persones del pas rarament confessen la seva ignorncia sobre un tema
determinat perqu la gent es pensa que prendre aquesta determinaci implica una minva de
la categoria social i de la pblica consideraci. En definitiva hom est convenut que la discreci fa perdre diners i que la barra s el principi de tota possible categoria. s a dir, es fa per
temor a la prdua de consideraci social. Shi afegeix la creena que la prudncia fa perdre
diners i que per progressar cal ser un desvergonyit.
5 Aquest text, tot i que s un fragment duna novella, respon ms aviat a la tipologia dels textos
argumentatius. Per tant, lestructura seria la segent:
Introducci. Presenta el tema de qu es tractar (la tertlia del Recreatiu) i senuncia la
tesi, la idea que es vol defensar. En aquest cas lautor critica els tertulians: amb ironia diu
que sn uns senyors que ho saben tot, i que sn uns vius. Comprn els dos primers
pargrafs.
Raonament. En el tercer pargraf sexposen els arguments a favor de la tesi i es reforcen
amb proves i exemples.
Conclusi. s un breu comentari final que confirma la idea central. Seria la darrera frase.
EXPRESSI ESCRITA
GRAMTICA
8 a) Atributiu Aquests senyors ho sn.
b) Predicatiu Mhi considero.
c) CD, CCLloc Els hi duia.
d) Atributiu Els vilatans ho semblen.
e) CPreposicional Els tertulians en parlaven.
Avaluaci trimestral
Solucionari
LXIC
11 a) missatger-a; b) llibreter-a; c) fuster-a; d) teixidor-a; e) camioner-a; f) vidrier-a
12 a) regidor-a; b) sndic de greuges; c) ambaixador-a; d) diputat-ada
ORTOGRAFIA
13 a) arrossos
b) grisos
c) trossos
d) envasos
e) mesos
f) nassos
14 a) conixer
b) girafa
c) xifres
d) dirigeixo
c) jersei
d) exrcit
g) luxs
h) esquitxar
i) passeig
15 a) honor
b) cacauet
c) orfe
d) ermita
e) hegemonia
f) hivern
g) helicpter
h) higiene
i) Elisabet
Avaluaci trimestral
Solucionari
AVALUACI TERCER TRIMESTRE
COMPRENSI LECTORA
1 Un homnid (un primat antecessor de lhomo sapiens actual).
2 El text transcorre fa milers danys en la remota prehistria; el lloc, els actuals pasos catalans.
3 El text ens parla de la creaci del llenguatge. Ara b, amb un fi sentit de lhumor, Quim Monz
estableix un fil conductor des daquest passat remot fins a lactualitat: la llengua catalana i els
pasos catalans.
4 Lhomnid del text ha assolit la parla, cosa que li permet intellectualitzar i reconixer el mn que
lenvolta. Com que fa s de la llengua catalana, aquesta donar nom al territori on es troba.
5 La conjunci i apareix 33 cops al llarg del conte (polisndeton). Duna banda, aquest s de
la coordinaci permet acumular ininterrompudament les accions que fa lhomnid, cosa que
dna un ritme molt rpid al relat. Daltra banda, aquesta sintaxi tan simple pot intentar evocar
la senzillesa del llenguatge primitiu.
EXPRESSI ESCRITA
GRAMTICA
8 a) subordinada adjectiva; b) subordinada substantiva; c) subordinada adverbial; d) subordinada adverbial; e) subordinada adverbial
9 a) subjecte; b) complement preposicional; c) subjecte; d) complement circumstancial de lloc;
e) complement circumstancial dinstrument
LXIC
10 a) Sesdevingu, va succeir; b) A tots dos costats; c) Obrir molt els ulls; d) les conseqncies
que tindria, la repercussi que provocaria
11 a) aixecar, drear; b) olorar, flairar; c) mirar (de fit a fit, fixament); d) coll, gargamella; e) tranquillitat,
pausa; f) alegre, content
Avaluaci trimestral
Solucionari
ORTOGRAFIA
12 a) confessar; b) emmalaltir; c) assumpte; d) infant; e) smptomes; f) confondre
13 a) la essa; b) la indstria; c) linstitut; d) la Irene; e) la inspecci; f) lilla
14 a) km; b) 11a; c) nm.; d) 4t; e) Sra.; f) tel.
16 a) narrativa (novelles) i articles periodstics; b) narrativa (novella negra); c) poesia; d) narrativa
(contes i alguna novella) i articles periodstics; e) poesia; f) teatre; g) poesia; h) poesia; i) teatre
Avaluaci nal
Solucionari
PARLAR
1 Resposta oberta, tot i que en la valoraci de lactivitat, a banda de la correcci i la fludesa oral,
shaur de valorar la capacitat dintegrar els tres elements que es demanaven a lenunciat: el
significat del ttol, el fragment de la lectura i lestil de Pere Calders.
LLEGIR
2 El narrador expressa duna manera metafrica les mancances que t en la seva vida, que sn
tant dordre fsic com anmiques.
3 s una diferncia dorientaci: els verticals senganxen a les parets i els horitzontals al terra
dels habitatges.
4 Els considera indiscrets i indecents, contraris a les normes morals ms elementals i a la intimitat de les persones.
5 El venedor li retreu els prejudicis que implica aquesta reacci tan airada, ja que enlloc de pensar en positiu, el client ha exposat directament la pitjor de les utilitats possibles.
6 Si el venedor vengus algun forat vertical als seus vens de repl, ja que el podrien espiar.
7 Aquesta frase sintetitza la moralitat de la primera part de la histria, on es mostra que la gent
sempre mira pels seus interessos sense tenir en compte la solidaritat amb els problemes dels
altres.
8 En aquest context, lexpressi significa que cap persona hauria de viure sense un forat com
aquest ja que resulta imprescindible per la vida quotidiana.
9 Ve a ser una mena daspiradora sense necessitat de cap mecanisme electrodomstic.
10 Segons el DIEC2:
Mostrari: m. Collecci de mostres dun fabricant, dun comerciant, etc.
Fascinar: v. tr. Captivar irresistiblement amb la mirada, amb algun atractiu poders, amb el
seu prestigi.
Nitidesa: f. Qualitat de ntid. Que es veu amb una qualitat extrema.
Amorosir: v. tr. Fer tornar amorosa (alguna cosa). En aquest cas, fa referncia al to de veu del
narrador.
Autoadhesiu: adj. Que sadhereix per contacte.
Parroqui: m. I f. Persona que va habitualment a comprar en una determinada botiga, a servirse del treball dun professional o duna indstria. Client.
Prototipus: prototip. m. Model primitiu a partir del qual es desenvolupen altres formes.
Escptic: adj. Relatiu o pertanyent a lescepticisme. En aquest cas, que no sacaba de creure
all que li diuen.
Avaluaci nal
Solucionari
ESCRIURE
11 Les normes ortogrfiques que sapliquen sn:
a)
b)
c)
d)
Es tracta duna paraula plana que no acaba ni en vocal, ni en vocal + es ni en en, in.
Perqu la essa sona sonora.
El prefix de negaci IN, davant de M, B o P sescriu IM.
En els dos casos es tracta dun hiat. A vens posem diresi per trencar el diftong. Egoisme, en canvi, es tracta duna excepci ortogrfica, per la qual les paraules acabades en
ISTA i ISME no porten diresi.
e) Quan dues paraules sescriuen igual i es pot confondre el sentit en alguns usos posem
accent en una de les formes encara que no ho manin les normes generals daccentuaci.
12 Resposta oberta. Per exemple:

NOMS: vegada, venedor. VERBS: va visitar, vaig dir. ADJECTIUS: material, espiritual. ADVERBIS: ms, aviat. CONJUNCIONS: que, i. DETERMINANTS: Una, els. PREPOSICIONS: de, a.
PRONOMS: em, li.
13 va visitar, vaig dir: passat perifrstic
estava servit, feia, tenia: imperfet dindicatiu
porto: present dindicatiu
respongu: passat simple dindicatiu
perdr: futur
Aquesta varietat de temps verbals es deu a diversos fets. Duna banda el narrador utilitza els
temps verbals de passat ms habituals en les narracions (passat perifrstic i imperfet), per hi
afegeix en passat simple ja que es tracta dun text literari. En el moment en qu shi inclou el
discurs directe, apareix el present i, eventualment, el futur.
14 Les comes fan les funcions segents:
a) Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat
Aquesta coma coordina dues oracions simples. En principi, amb la conjunci i nhi hauria
dhaver prou, per lautor ha prefereix marcar ms clarament la presncia de les dues oracions amb la coma.
b) O b malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i sn oblidats de
tothom.
Aquesta coma indica una enumeraci delements.
c) I no els busqui pas en aquesta planta, perqu em veuria obligat a denunciar-lo.
Aquesta coma indica el comenament duna oraci subordinada adverbial. Tot i que no es
tracta duna coma imprescindible, s fora habitual separar els complements circumstancials amb coma quan precedeixen el verb principal o quan estan formats per una subordinada.
Avaluaci nal
Solucionari
d) Sempass molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i lestora, dues o tres
formigues que passaven per all, brins de tabac, bocins de paper...
Aquestes comes indiquen els diferents elements duna enumeraci.
15 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Per exemple:
a) Hi ha coses per les quals no passo, per tant, vaig saltar enfurismat
b) Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, de totes maneres les crides a la conscincia
sempre em troben a punt, em trasbalsen.
c) Va fer-ho i, veritablement, el forat sadapt de seguida.
16 a) n: forats.
b) els: els forats.
c) ho: aix, ocupar un espai del seu temps; li: a vost.
17 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat, tot i que caldria tenir en compte, a banda
de la correcci, ladequaci del text a la tipologia textual exigida per lenunciat.
LITERATURA
18 Lautor ha situat un element inversemblant, lexistncia dels forats, en un ambient plenament
normal: un home que est tranquillament a casa seva, que t uns vens normals i corrents, la
irrupci dun venedor a domicili, el mostrari, les frmules de cortesia habituals...
21 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat, tenint en compte els continguts, textos i
autors que shagin destacat ms al llarg del curs.
Activitats de refor Unitat 1

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Digues si les afirmacions segents, referides al comentari de textos literaris, sn veritables o

falses:
a) Per contextualitzar un text caldr recollir informaci sobre lautor i la seva obra, lpoca i el
corrent literari a qu pertany el text.
b) El tema i largument dun text sn la mateixa cosa.
c) En els textos narratius i teatrals lestructura interna es sol dividir en plantejament, nus i desenlla.
d) En lanlisi de la forma del text, hi inclourem les figures literries (metfores, comparacions...)
e) En una narraci, el punt de vista pot ser intern (narrador omniscient o objectiu) o extern (narrador protagonista o testimoni).
f) En un poema analitzarem la mtrica (estrofes, versos, rima, ritme) i el punt de vista narratiu.
g) Lestructura externa dun text teatral es basa en la divisi del text en actes i escenes.
h) La conclusi serveix per expressar, de manera raonada, una opini personal sobre el text
que sha comentat.
i) Lestructura dun comentari de text sol ser la segent: anlisi del contingut, anlisi de la forma, conclusions i bibliografia.
2 Totes les oracions segents contenen un substantiu amb alguna incorrecci que t a veure
amb el gnere o el nombre. Localitzal i esmena.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Alguns adolescents pateixen un acne molt lleig.

Els trens de rodalies no sempre van a lhora.
Carrega la maleta al portaequipatges i marxem, vinga!
Tenia els dents ben bruts de tosca.
Den de laccident pateix una parlisis a les cames.
El reste te lenviarem dem per correu.
La inundaci va causar grans destrossos a tota la vall.
La gallina s un au, encara que no voli gaire.
Ja ha arribat la crisis immobiliria i els pisos no es venen tan fcilment com abans.
Aquest postre tha sortit tan bo que men menjar un altre plat.
He caigut a la baixada i el parafangs ha quedat ben tort.
Quin olor tan bo que fas! Portes una colnia nova?
3 Relaciona aquests sons i sorolls amb all que els produeix:

espetec, grinyol, borbolleig, cruixit, dring, clapoteig, brunzit, ronc, tret, explosi
a)
b)
c)
d)
e)
Una frontissa rovellada:....................

Laigua quan bull:.............................
Un insecte quan vola: .....................
Una persona adormida: ..................
Trepitjar una fusta seca: ..................
f)
g)
h)
i)
j)
Objectes de vidre o metall: ......................

Una arma de foc: ....................................
Agitar la superfcie dun lquid: .................
Una bomba: ............................................
La llenya en cremar-se: ...........................

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Els mots i expressions segents sn sinnims de ploure, per tots ells expressen matisos
diferents. Aparellals.
fer un xfec, fer un aiguat, diluviar, fer un plugim, fer un ruixat, plovisquejar, fer xim-xim
a) Ploure fort poca estona: ..................................; ..............................
b) Ploure molta estona: .................................
c) Ploure amb poca intensitat: ......................; ..........................; ........................
d) Ploure exageradament: .............................
5 Quins sn els tres tipus de literatura que trobem a ledat mitjana? A quins estaments socials
corresponen? .........................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
6 Qui va ser Ramon Llull? Quina importncia va tenir per a la literatura catalana? ......................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
7 Explica breument les caracterstiques de lobra dAusis March. Per qu va ser important per
a la literatura catalana? ...........................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
8 Explica les caracterstiques de Tirant lo Blanc. Per qu es considera una novella molt important en la histria de la literatura catalana? ..............................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
9 Relaciona els gneres trobadorescos amb la definici que ten donem:

a) Separaci dels amants en fer-se de dia
b) Elogi i idealitzaci de la dona estimada
c) Canons que servien per ser ballades
d) Dileg damor entre un cavaller i una pastora
e) Lament per la mort dalg estimat
f) Atac contra una persona o propaganda didees
g) Discussi en forma de poesia entre dos trobadors
TEN
SIRVENTS
PLANY
PASTORELLA
DANSA
CAN
ALBA

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Comenta aquesta carta. Resumeix el problema que shi planteja i digues la teva opini.
Sorteig de pisos
Tinc 27 anys i poques esperances dindependitzar-me en un futur immediat. Per aix vaig decidir enviar la sollicitud pels pisos de lloguer que tan generosament oferia lAjuntament. La veritat s que em costa molt trobar una paraula que defineixi la sensaci que vaig patir diumenge
passat desprs del sorteig. Encara no s si expressar-la com impotncia o ingenutat pel
fet que ens haguessin fet creure que tots els joves gaudem de les mateixes oportunitats per
accedir als pisos.
En pocs segons, la majoria de nosaltres vam veure com les poques opcions de qu disposvem al comenament, esdevenien en no-res. El sorteig es va fer de manera que, si el
nmero que tenies assignat era senar, latzar deixava de jugar un paper de protagonista. Si fins
ara no confiava gaire en els nostres poltics, a partir de diumenge la paraula gaire deixa de
formar part de la frase.
KATTY COMES, Barcelona (dins 20 minutos, 19/3/2003)
2 Subratlla els sintagmes nominals daquestes oracions:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Els joves universitaris llegeixen El Temps.

Tothom hi va.
200.000 famlies tenen la Gran Enciclopdia catalana.
Els assessors dempresa cobren molts diners cada any.
Hi vas tu!
Els tribunals de justcia han donat la ra als vens del meu barri.
He vist la Margalida.
Els cotxes de frmula 1 corren ms que cap altre cotxe.
Hem trobat les finestres obertes de bat a bat.
Lestiu passat el foc va cremar tot un bosc de pi roig.
3 Identifica lestructura (nucli, determinants i complements) dels sintagmes anteriors i classificals com en el model de ms avall:
sintagma nominal
determinant
nucli
els joves universitaris
complements

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Llegeix el text segent i busca un sinnim dels mots en negreta dentre els que tofereix el
diccionari:
Si hi ha alguna cosa ms complicada i ms difcil dentendre que un llibre de filosofia

s, sens dubte, un manual dinstruccions. Ja pot ser un manual dinstruccions dun
vdeo, dun ordinador, dun bolgraf electrnic, dun tac de billar, dun ventall, dun raspall de sabates o dun ganivet del pa, s igual, s gaireb impossible entendre-hi res.
Per solucionar el problema, les autoritats competents estudien la possibilitat dobligar
els fabricants a incloure un manual dinstruccions que expliqui com entendre el manual
dinstruccions.
Pasta gansa (Concurs de Catalunya Rdio)
5 Substitueix la paraula en negreta per una altra que vulgui dir el mateix:
a)
b)
c)
d)
e)
El van engarjolar desprs dun judici molt llarg.

Sobstinava a no cedir a les seves pretensions.
Hi va haver una gran estossinada, en aquella batalla!
Per mitigar el dolor, doneu-li aquestes pastilles.
Van aconseguir corbar la barra de ferro amb molt desfor.
6 Explica almenys dues causes de la davallada de la literatura catalana els segles XVI, XVII i XVIII.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
7 Ordena cronolgicament els autors segents: Joan Ramis, Francesc V. Garcia, Pere Seraf,
Francesc Fontanella, Rafael dAmat i de Cortada.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
8 Quines caracterstiques bsiques t lanomenada literatura popular? Cita algun exemple de

text popular.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
9 Qu sn els Jocs Florals? Quins en sn els premis principals?

10 Digues almenys quatre caracterstiques bsiques del Romanticisme.
11 A ms dels dos grans poemes, LAtlntida i Canig, quins altres tipus de poesia va escriure
Jacint Verdaguer?
12 Explica la diferncia entre el drama histric i el drama rural en ngel Guimer.

13 Quina importncia va tenir Narcs Oller per a la literatura catalana?
14 Jacint Verdaguer va escriure el poema que ara llegirs. Respon les preguntes posteriors:
POBRESA,
s la reina de tot.
St. Francesc
Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa,
me diu germ la rnega pobresa,
savergonyeix de mi la vanitat.
Tir per la finestra ma fortuna
veient millor fortuna esdevenir:
quan llanava les coses duna en una,
les ales me sentia alleugerir.
Me vingu amb la pobresa la bonana;
les corones de llor que he somiat;
perdent los bns tamb en perdia el jou;
si de res jo sentia la recana,
me deia Du: De mi no en tindrs prou?
llor: llorer, smbol dels xits literaris.
rnega: miserable, runosa.
tir: vaig tirar, vaig llenar.
jou: el que es posa sobre el coll dels bous per fer-los llaurar; senyal desclavitud.
recana: el que em sabia greu.
a) Qu ha perdut el poeta? Com es troba ara?

b) Qu sentia quan llenava les seves coses per la finestra? Qu volen dir els versos 5-8?
c) Qu pensava que li deia Du quan a ell li sabia greu perdre la fama?
d) Analitza la mtrica del poema: quantes sllabes tenen els versos?
e) Com rimen els versos?

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Imagineu-vos aquesta situaci: sha coms un delicte (per exemple un robatori) i sha detingut
un sospits; un cop a comissaria, dos policies linterroguen. Escriviu un petit gui, assageu i
representeu lescena.
2 Imagineu-vos que el cas plantejat a lexercici anterior arriba a judici. Repartiu-vos els papers
(jutge, fiscal, advocat defensor, acusat, testimonis...), escriviu un petit gui, assageu i representeu lescena.
3 Les situacions segents impliquen un nivell ms informal que les de lexercici anterior. Per
parelles, prepareu i representeu una conversa.
a)
b)
c)
d)
e)
Necessites que et deixin una bicicleta i la hi demanes a un company de classe.

Has quedat per sortir amb una amiga, per no hi podrs anar. Li truques.
Has pensat de fer-te un piercing per els teus pares shi oposen.
Un company et demana que lajudis a preparar un examen.
Quan vas a pagar, te nadones que thas deixat els diners i recorres a un amic.
4 Classifica les oracions segents segons el tipus de verb: copulatiu, transitiu, intransitiu o de
rgim preposicional. A ms, digues si algun s impersonal:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Dem far molta calor a les hores centrals del dia.

Sempre riu per tot. Sembla ximple.
Estava com un llum.
La Marta camina molt de pressa per por darribar tard.
Est mot constipada i el nas li regalima.
Em van recomanar que no mhi acosts.
Encara no han trobat el culpable del robatori.
Al nord de Finlndia neva tot lany.
Ha caigut de cap escales avall.
Ja clareja.
Sempre que sortia de viatge tornava amb regals per a tothom.
Si tacostes tant el llibre no thi veurs b.
5 Canvia els adjectius del text segent pels seus contraris:

Vaig arribar a Frankfurt. El dia era esps, gris. El paisatge semblava est sumit en aquell color
monton i brut que ho redua tot a un perfil destranya i grvida tristesa, difcil de descriure.
Sentia pesantor i dolor en tot el cos. Aquell color gris i aquella monotonia establien una rara
analogia amb el meu estat moral: un negre penediment per tot el que feia i per tot el que havia
deixat de fer. Del mateix color, endmic, que semblaven patir totes les coses.
ANTONI MAR, El vals de plata

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Amb un
prefix forma el mot contrari de cada un dels segents:
a) raqutic
b) conforme
c) habilitar
d) social
e) proposta
f) marcar
g) simtric
h) freqent
i) empaquetar
7 Escriu lantnim daquests mots i desprs fes una frase amb cadascun
a) valent
b) contracci
c) dipositar
d) inclusi
e) malcriar
f) presumptus
8 Ara llegirs el fragment final de la novella de Josep Pous i Pags La vida i la mort den Jordi
Fraginals. Es tracta del que sen diu un final obert. El protagonista sap que sha de morir dun
cncer; ho ha comunicat a la seva esposa, lAlberta. Desprs duna bona estona de parlar...
Era ja de matinada, quan, retuda del trgic batallar contra la mort hores i hores, caigu en una
mena de desmai, tota deixada anar de braos del seu home. El dolor de tan fortes emocions
la feia estar com estabornida, buit el pensament, perduda la voluntat, sense sentir-se ella
mateixa de la prpia persona. Fins el petit esfor de badar els ulls li hauria estat impossible.
Lentament, suaument, en Jordi la deix damunt del pedrs, abrigant-la tota amb una llarga
mirada de tendresa; desprs salt la paret i va desaparixer rost avall, per entre les vinyes.
Sentint-se sola, lAlberta revingu amb un surt del seu defalliment. Gir la vista entorn, cercant en Jordi.
Enlloc ja no el va veure. I, aixecant-se dun salt, crid enfollida, esteses les mans a les tenebres que havien engolit el seu home:
Jordi!... Jordi!...
Denll de la fosca, la veu llunyana del marit respongu amb estrany ress, com si ja vingus
de passat la vida:
Pensa en els fills, Alberta!
Quelcom esclat en el cor de la dona i caigu aplomada.
La fredor matinal la fu tornar en si quan ja era de dia. All en lhoritz damunt de la ratlla del
mar, com adormit i sense llusors encara, vermellejaven les calitges, enceses pel sol a punt
deixir entre les aiges.
Deixondint-se del son de la nit, la terra sanava desvetllant, amb aquella mena dinfantil encantament que donen a les coses els alegres matins de primavera.
Trbol el cap, cruixits els ossos, la dona saixec, tota estranyada. Les terribles imatges
daquella nit dagonia se li havien esborrat de la memria. I tombava la vista duna banda a
laltra, fent esforos per esbrinar el misteri dhaver-se trobat, en aquella hora matinal, ajaguda
al capdavall de lera, amb les robes humides de la rosada.
De sobte sestrem. Lhorrible record shavia esbadellat en la seva nima, sagnosa flor
dincurable ferida. I va caure en el pedrs, plorant desesperadament, tota vinclada damunt
dels genolls, la trgica soledat dels seus futurs dies.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
VOCABULARI
retuda: rendida. aplomada: com si caigus a plom.
estabornida: sense sentits. llusors: brillantor, reflexos.
badar: obrir. calitges: boires o bromes fines.
pedrs: banc de pedra, on se seia per parlar. cruixits: molt fatigats, cansats.
rost: terreny amb pendent, abrupte. era: terreny pla i ferm.
revingu: es despert, es desvetll. sestrem: tremol, tingu un calfred.
defalliment: desmai, prdua dels sentits. esbadellat: obert, revelat.
enfollida: embogida. vinclada: ajupida, doblegada.
a) Explica breument, amb paraules teves, qu passa en aquest fragment.
b) Qu pensa lAlberta, desprs de comprovar que en Jordi ja no era amb ella?
c) Ja hem dit que en Jordi Fraginals sabia que tenia una malaltia mortal. Com creus que va
reaccionar, desprs del que has llegit? Tenia altres sortides?
d) Quin final timagines que va tenir en Jordi? Discutiu-ho entre tots. El fet de veure el mar a
prop, podria suggerir alguna mena de decisi?
e) Argumenta per qu es diu que aquesta obra t un final obert.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 En grups de quatre, prepareu una exposici oral sobre els beneficis del reciclatge del paper.
En acabat, escolliu la persona que lhaur dexposar davant de la resta de la classe. Podeu
consultar la pgina web http://www.arc-cat.net/ca/ccr/
2 Digues si els complements de les oracions segents fan la funci de complement directe o
indirecte. Desprs substitueix-los amb el pronom adequat:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
El drac escopia flames de foc contra el cavaller.

La Laura ha trucat a lOriol.
A tu tinc vist de no s on!
La casa pertany al meu pare.
Donar aquests diners al Cesc.
Es renta el cap.
He de convidar els amics pel meu aniversari.
Vaig escriure a la meva cosina.
Duien les samarretes descolorides.
Li haurem de donar el nostre condol.
Vam veure els propietaris a la immobiliria.
Sempre enganya els qui confien en ell.
3 Els barrufets parlen fent servir un mot realment polismic (amb larrel barruf-) que adquireix
significat grcies al context. Llegiu aquesta carta, escrita pel barrufet tafaner i adreada al
barrufet viatger. Tot seguit, substitueix els mots en negreta per uns altres equivalents.
Barrufat amic,
Ahir mateix vaig barrufar la teva postal. Em barrufa veure que el barrufet viatger
no ha barrufat els amics.
Mimagino que tagradar barrufar els ltims esdeveniments del poble barrufet.
Laltre dia vam barrufar un nou cap. Es van barrufar el barrufet bromista i el barrufet
rondinaire. I s clar, va barrufar el barrufet bromista perqu ens va barrufar que barrufaria el poble ms alegre i divertit.
Tamb thaig de barrufar una cosa que potser no et barrufar gaire: la barrufeta
presumida sha barrufat amb el barrufet forut. Diu que sha barrufat desperar-te,
que no est feta per un barrufamn que sempre s de viatge.
B, ja em barrufo de tu. Moltes barrufades,
El barrufet tafaner
4 Digues quins daquests mots sn polismics. Tot seguit, oralment o per escrit, defineix dos dels
seus significats: serra, somier, cuiner, terra, ensumar, pota, autobs, biografia, gat, tou.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Josep Carner va viure molts anys fora de Catalunya: primer perqu seguia la carrera diplomtica; desprs, a causa de la guerra dEspanya i de lexili. Molts poemes estan tenyits de la
nostlgia pel pas. Llegeix-ne aquest:
De lluny estant
Qui veis, quan lestiu sacomiada,
el cam la serp blanca i somrient
i, al marge duna cala refiada,
el pmpol mort sota dun pi vivent.
Qui veis una dansa damunt lera
i una serra morada enll de mi;
qui tops un aloc de torrentera
o enmig dun pedruscall, un roman.
Ms val, per, que a aquests bedolls sacari
el meu esment, i a aquest boiram somort.
En mos camins dun temps, hom pot trobar-hi
un ngel trist amb el seu glavi tort.
VOCABULARI
refiada: tranquilla.
pmpol: fulla dun cep, que cau a la tardor.
era: un pla com el que hi havia davant algunes cases de pags.
aloc: arbret caducifoli de la famlia de les verbencies, de fulles oposades, de flors blaves i
de fruits petits i arrodonits.
bedolls: arbre caducifoli, de fulles triangulars i dentades, ms aviat propi de pasos freds.
sacari: doni la cara, senfronti.
esment: conscincia, enteniment.
glavi: espasa.
a) Podrem dir que el tema daquest poema s la prdua del parads. Com ho podries explicar
i justificar? Et donem una pista: un ngel amb una espasa torta recorda la imatge de lngel
que va expulsar Adam i Eva del parads terrenal.
b) Si haguessis de dividir el poema en dues parts, una en qu el poeta enyora el parads perdut i laltra en qu decideix enfrontar-se al seu present, quins versos anirien a cada part i
com les resumiries?
c) Explica qu enyora el poeta del seu pas/passat perdut. Per qu creu que no hi ha de tornar?
d) Explica les imatges segents: la serp blanca i somrient / aquest boiram somort / un
ngel trist amb el seu glavi tort.
e) Comenta el poema des del punt de vista mtric: estrofes, tipus de versos, elisions i sinalefes, rima...
f) Com relacionaries aquest poema amb la vida personal de Josep Carner? Digues la teva
opini sobre aquest poema. Justifica-la.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Llegirs ara un altre poema de Joan Salvat-Papasseit, tamb pertanyent al llibre El poema de
la rosa als llavis. Es tracta dun poema que reflecteix el moment de mxima felicitat per lamor
aconseguit.
Visca lamor
Visca lamor que mha donat lamiga
fresca i polida com un maig content!
Visca lamor
lhe cridada i venia
tota era blanca com un glop de llet.
Visca lamor que Ella tamb es delia:
visca lamor:
la volia i lhe pres.
a) Formula breument el tema del poema.
b) Com s lamiga, segons el poeta? Quina actitud t lamiga en relaci amb lamor del poeta?
c) Comentan la mtrica i la rima.
d) Exposa la teva opini raonada daquest poema.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Observa aquestes vinyetes de cmic i digues a quin tipus de pla i denquadrament de cmera
corresponen:
YVES CHALAND, El Cementiri dels Elefants
DANIEL DESORGHER I STEPHEN DESBERG, La serp de bans
2 Completa les frases segents amb un complement preposicional:

a) La soluci del problema depn ...........................
b) Es dedicava ........................................................
c) No estan dacord ................................................
d) En Joan aspira ....................................................
e) La Mireia no es refia gens ....................................
f) No volia renunciar ...............................................
g) No tamonis .......................................................
3 Fes el mateix amb aquestes altres per ara amb un complement circumstancial del tipus indicat entre els parntesis):
a) No et mirava (manera).
b) Tot ho feia (finalitat)

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
c)
d)
e)
f)
Senfadava (causa).
Ens esforcem (quantitat).
Ho clavarem (instrument).
Cuinava (lloc)
4 Els mots segents, en catal central, es pronuncien igual o gaireb igual. Aparellals amb la
seva definici.
sella, cella / especial, espacial / eludir, alludir / massa, maa / bns, vents / acta, acte
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la: ...............................................

Conjunt de pls situats sobre lull: ...................................................................................
Riquesa, fortuna, patrimoni: ............................................................................................
Evitar una dificultat, una obligaci: ...................................................................................
Acci realitzada per una persona: ....................................................................................
Relatiu a lespai: . .............................................................................................................
Eina de percussi de forma semblant a la dun martell: ...................................................
Seient per muntar a cavall: ..............................................................................................
Particular, peculiar, gens com: .......................................................................................
Ms dall que cal, en excs: ..........................................................................................
Corrents daire formats en latmosfera: ............................................................................
Document que dna constncia dun fet: ........................................................................
5 Escriu una frase on quedi ben clar el significat de cadascun daquests mots homnims:
a solar (del sol) / solar (terreny)
b cap (part del cos) / cap (en direcci a)
c pas (moviment quan es camina) / pas (negaci)
6 Joan Oliver era el nom real del poeta Pere Quart. La seva poesia s una mostra del corrent
realista en la poesia catalana. Ms endavant lestudiarem com a autor dramtic perqu el seu
teatre tamb va ser molt important. Llegeix-ne aquest poema:
Spigues, company
Spigues, company,
tu que ets conscient,
que no tot s por,
que no tot s plany,
que no tot sn crits
i rbies i cops.
Ni desig damor
ni amor compartit.
Cal pensar tamb
i molt aviat
en aprendre b,

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
amb vocaci
i aplicadament,
un ofici clar,
un treball decent.
Company, cal servir
segons els teus dons,
sense vanitat.
Si no, qu sers?
Un nmero ms,
un parsit ms,
una nosa ms.
Si no vols ser esclau
del podrit diner,
del poder dun sol
o el poder de molts,
fes-te abans esclau
de les teves mans
i del teu cervell,
a profit de tu,
a profit dels teus,
a profit de tots.
Tot depn de tu
i de cadasc.
a) Explica amb paraules teves el poema.
b) Aquest poema t clarament un to realista: el poeta dna consells al lector sobre all que ha
de fer i all que no ha de fer. Explica quina conclusi en podrem treure de la visi que t el
poeta de les persones.
c) Explica les metfores que trobem a lestrofa quarta: Si no vols ser esclau
d) Comenta la mtrica del poema.
e) Digues de manera raonada la teva opini sobre aquest poema.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Completa la carta que hi ha a continuaci:

Senyors,
Poso al seu coneixement que amb data .................................. hem rebut la comanda
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
quan hem obert les caixes, hem descobert que no contenien botes de pluja sin espardenyes, totes de la mateixa talla i color.
Confio que ..................................................................................................................
....................................................................................................................................
.............................................................
2 Escriu un text pels dos mitjans que hem vist per felicitar una amiga teva que ha guanyat la
loteria. Desprs, compara les dues versions i explican les semblances i les diferncies:
a) Carta personal (10 ratlles. Suggereix-li qu pot fer amb els diners).
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
b) Missatge per correu electrnic (300 carcters).
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Escriu una oraci amb cada una de les locucions segents, formades amb el verb estar:
estar-ne ...... de ...... (apreciar) La Jlia nest molt, del seu xicot.
a) estar-ne ...... de ...... (apreciar)
b) estar-se de ...... (abstenir-se)
c) estar per ...... (prestar atenci per)
d) estar en ...... (consistir en)
e) estar-se ...... a / en ...... (viure habitualment)
4 Corregeix, si cal, ls dels verbs ser o estar de les oracions segents:

a) Els joves som o no som xenfobs?
b) On est la Merc?
c) Avui trobo que en Gerard est molt trist.
d) El senyor Sugranyes no s a loficina perqu est de viatge.
e) Avui estem a dimecres.
f) El cotxe est al garatge de lesquerra.
5 Classifica els oficis i professions segents en el grup corresponent:

lampista, estanquera, aparelladora, apicultora, gerent, encofrador, guixaire, llibretera,
cansaladera, herbolariria, ramadera, segadora, farmacutica, joiera, manobre, recepcionista, telefonista, bacallanera, pastora, administradora, arquitecte,
camperola, administratiuiva, directora
comer
construcci
empresa
agricultura

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Si resols aquest encreuat sabrs quin s el teu ofici.

1
2
3
4
5
6
7
8
9
1 Persona que prepara pells dabric o en ven.
2 Persona que transporta paquets, correspondncia, etc.
3 Persona que tenyeix teixits, i tamb en neteja.
4 Persona que cria abelles.
5 Persona que fa objectes de vidre.
6 Persona que t una botiga posada.
7 Persona que escriu amb mquina.
8 Persona que fa les feines de casa daltres cases.
9 Persona que fa o ven cistells i altres objectes de vmet.
7 Aloma s el ttol duna excellent novella de Merc Rodoreda que et pot agradar molt de llegir.
Hi explica la histria duna noia adolescent, molt sensible, que s seduda per un parent (un
cunyat del seu germ) molt ms gran que ella, en Robert, el qual, per, t una dona a Amrica.
Desprs denamorar-se i fer lamor amb Aloma, sen torna a Amrica. Per Aloma es queda
amb el fill de Robert dins seu... Llegeix-ne la descripci segent en qu Aloma recorda un
germ seu, Daniel:
Lhora era bona de respirar. En un jard feien foc i es sentia lespetec dels branquillons. A dalt
duna paret molt vella hi havia un gruix de molsa i al mig del carrer, en un sot ple daigua, es
veia un tros de cel amb un nvol blanc. Ms enll, vora de la casa nova, les branques del
desmai a penes es movien. Era un tarda de comenaments de primavera amb orenetes xisclant pel cel. Laire arrossegava una mica de fum i Aloma gaireb va aturar-se: s lolor que
agradava ms al meu germ. Shavia matat a divuit anys; es deia Daniel.
Havia deixat un paper escrit per a ella: Tot s trist i no tinc ganes de viure ms, Aloma. Una
abraada molt forta. Les lletres eren altes i amples, de persona orgullosa. A ella, desprs
de tant de temps, li quedava encara una mica dangoixa. El veia estirat, blanc com la cera,

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
i pensava que no li parlaria mai ms, amb aquella veu xopa de tendresa, de les coses que li
agradava fer. Un dia, Joan, el seu germ gran, va cremar els llibres i els escrits que Daniel havia
deixat. Ho havia anar esquinant tot, a fora plovia, i el vent, de tant en tant, girava la pluja contra els vidres. Els papers es van tornar cendra i Aloma va plorar tota la nit. Joan deia que Daniel
shavia matat perqu els llibres lhavien fet tornar boig. La vida era una cosa esgarrifosa.
Arraulida entre els llenols pensava sovint en el seu germ mort. Quan la casa reposava. Per
els records sanaven aprimant: primer el color dels ulls i la manera de somriure, de seguida el
to de la veu. I com ms el perdia ms sadonava del buit que havia deixat al seu costat. Enyorava aquell noi ple de vida que amagava el
descoratjament com si fos un mal lleig i que, com ella, passava dun extrem a laltre: de
lalegria ms esbojarrada a la tristesa ms negra. Ara tindria vint-i-tres anys i respirarien junts
aquella olor de fulles cremades i de primavera a punt desclatar. I tot seria diferent.
MERC RODOREDA, Aloma
a) Quin element suscita en Aloma el record del seu germ Daniel?

b) Com havia mort? Per qu? Quin record en tenia Aloma del final?
c) Quina havia estat la reacci del germ gran dAloma i Daniel? Per qu?
d) Com el recordava Aloma?
e) Quin element retorna Aloma a la realitat actual?

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Redacta el currculum i la carta de presentaci que enviaries si optessis per una de les ofertes
de feina que tens a continuaci:
Parc infantil busca monitors. 30/h setmana en

6 dies, incloent dissabte i
diumenge.
Es precisa comptable
amb experincia. Portar
CV i foto. Bon sou.
Es busca dependent/a
responsable per treballar
en botiga de roba juvenil.
Gimns Sport necessita

monitor/a de nataci, amb
experincia amb nens.
Centre Esttic Dona

busca esteticista amb
bona presncia i tracte
amable.
Recepcionista per a
despatx dadvocats.
Jornada de dilluns
a divendres.
2 Lestiu vinent tens intenci danar a un camp de treball, a Mallorca, on saps que agafen gent
jove, i es ofereixen estada i allotjament a canvi de feina de pags. Presenta el teu currculum
i una sollicitud justificant per qu hi vols treballar. Demana tamb informaci sobre on s el
camp, les feines que caldr fer, el possible sou i altres serveis necessaris (per rentar roba...).
Pensa abans i seria millor anar-hi sol o sola o en grup, amb altres amics o amigues. I en aquest
segon cas, comenta-ho tamb a la carta.
3 Amb les combinacions pronominals segents, completa els buits de les frases de ms avall:
1 me + el
2 me + en
3 te + els
4 se + en
5 se + el
6 se + ens
a) No refia, daquell home.
b) I els llibres? Sobretot no deixis damunt la taula.
c) Aquell CD que et vaig deixar, vull que tornis tan aviat com puguis.
d) Fa molt de fred! torno cap a casa.
e) ha informat, a tots nosaltres, de la decisi de lassemblea.
f) Al Joan, ha de castigar.
4 Substitueix la combinaci incorrecta els hi per les combinacions els el, els la, els els, els les, els
en, els ho, segons que correspongui:
a) Si no volen orxata, no els hi donis.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
b) Has comprat la melmelada per a les nenes? No, no els hi he pogut comprar.
c) Si els vols fer empipar, no els hi ensenyis, aix.
d) Quan els nens volen esmorzar, el pare els hi prepara.
e) Garcia, passi aquests informes als delegats. De seguida els hi passo.
5 Substitueix els barbarismes que trobars en aquestes frases pels mots correctes:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
El meu jefe em va encarregar un treball molt pesat.

Avui hem fet moltes ventes.
El treball que ara tinc no s fixo.
La Rosa ha sollicitat un anticipo on treballa.
Hem hagut domplenar aquests impresos.
Les fruites i verdures sn mercancia perecedera.
Haurem destalviar ms, que el recibo de la llum ha pujat molt.
Avui hem reanudat lactivitat desprs de vacances.
Mhan donat un vale per dinar al restaurant xins.
La Caixa ens ha concedit un prstam hipotecari.
El contratista de lobra sha endarrerit en el pla de lliurament.
Els abogats de lempresa ens aconsellen que denunciem lagent de bolsa per estafa.
Oferim uns fondos de pensions molt avantatjosos.
Per equilibrar el pressupost hem de frenar els gastos
La deuta acumulada ha provocat la quiebra de lempresa.
6 Lhostal de la Glria s una de les obres ms famoses i ms representades de Josep M. de

Sagarra. El fragment que en llegirs s un dileg entre lhostalera i el seu marit, de qui ella
sospita que sentn amb la Roser, germana de la Glria:
Escena VII
GLRIA I ANDREU
GLRIA: Aquesta mossa em fa molt mala espina!
Que un ximple no me lhagi entabanat!
s millor que sen vagi... s massa dina,
per a un hostal t el peu molt delicat...
ANDREU: Que sen vagi?...
GLRIA: A ajudar la meva mare;
aqu amb nosaltres no ens serveix de res...
ANDREU: Sn pensament que se tacuden ara
ella et fa companyia...
GLRIA: I no em fa el pes...
ANDREU: Ets injusta i no parles amb franquesa
si ho fas per mi... Ja saps que estic dej

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
de queixar-me... per mi...

GLRIA: El teu vot no resa;
jo s el que li conv, millor que tu.
ANDREU: s lleig aix que fas...
GLRIA: De bona gana
et diria que callis...
ANDREU: Jo? Per qu?...
GLRIA: Perqu s...
ANDREU: Tens mania a ta germana.
Et tornes no s com...
GLRIA: Tinc el pap ple
de veure aquesta mossa trapacera,
que sols serveix per criticar tothom,
desganada, sorruda, mentidera...
ANDREU: Ai, Glria, Glria, et tornes no s com...
GLRIA: I tu tamb thi tornes, i magrada
trobar-te sol i dir-te francament
que dun quant temps en cada vegada
et sento ms estrany, ms diferent.
Ara mateix, la cosa s clara i neta:
jo dic que la Roser no pot seguir,
i em vns a defensar la germaneta
noms pel gust de barallar-te amb mi.
I aix mho fas en tot, i s cada dia,
i en all que thi va i que no thi va...
ANDREU: Glria, prou! Quina mena de mania!
GLRIA: s a dir, que no puc enraonar!
No puc dir el que jo sento?
ANDREU: No pas ara!
GLRIA: Jo no tinc dret de vigilar el teu fons?
ANDREU: No tens dret dengegar-me cara a cara
un seguit de mentides i canons. (Pausa. Glria canvia de to.)
a) Resumeix el dileg daquest fragment.
b) El text daquesta obra s en vers. Digues-ne les caracterstiques mtriques i de rima.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Omple aquest xec amb la quantitat i el beneficiari que creguis convenient:

Codi compte client
BANC EUROPA
Entitat
Oficina
Control
Nm. de compte
0010
305
15
003246754527
Euros ..........................................................................
Pagueu per aquest xec a .....................................................................................................................................
Euros ...................................................................................................................................................................
...................................... , ................................................................. d ............................... de ..........................
Data en lletres
Srie K Nm. 732535126
2 A continuaci hi ha dos avisos barrejats. Ordeneu-los i torneu-los a escriure.

HORARI DESTIU
ser de 9 a 14 hores,
Posem en el vostre coneixement que
a les 20 h al vestbul de la finca
que havia estat convocada avui
a partir del 15 de juliol i fins el 15 de setembre
ha estat traslladada al prquing de ledifici.
3 Senyala les oracions que formen aquest text.
AVS IMPORTANT
La reuni ordinria
lhorari datenci al pblic
de la comunitat de vens
de dilluns a divendres.
Desprs destria les oracions simples i les oraci-
ons compostes i subratllan els verbs.

La Porta Ferrada, smbol de Sant Feliu de Guxols
Molts ajuntaments de la Costa Brava han decidit convertir el seu rac ms emblemtic
en distintiu turstic. Sant Feliu ha fet emblema dels bellssims arcs de la Porta Foradada.
Barreja destils
Els ganxons i els monjos benedictins del monestir de Sant Feliu no van gaudir quasi mai
de bones relacions. Des del segle XII se sap duns certs recels mutus que es van accentuar quan la comunitat religiosa va insistir a convertir la vila en un dels seus dominis. Aix
dur fins lany 1680, que s quan Sant Feliu reconeix el monestir com a senyor. Sn molts
els encants de ledifici, sobretot si ens fixem en la barreja dels diferents estils arquitectnics, que van del preromnic fins al barroc. La primera notcia que es t del monestir s
del segle X. Una de les seves particularitats s lextraordinria proximitat al mar.
Els millors racons de la Costa Brava, RACC / 62, S.L.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Substitueix els barbarismes que trobars en aquestes frases pels mots correctes:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
El concejal de lAjuntament plega a les 18 hores.

Ja hem pagat la tassa de les escombraries.
Hisenda ha descobert un fraude molt escandals.
Hem decidit posar un pleit a lempresa Coromines.
Han coms un robo a lAjuntament de Matar.
Lalcalde ha llegit el bando des del balc.
Avui surt al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nombrament del nou conseller.
Ja ha entrat en vigor la reforma del cdig de circulaci.
Ja ha acabat el pla de sollicitud de beques.
Li han rebaixat la multa per pronto pago.
5 Digues el lloc on treballen les persones amb les ocupacions segents:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
policia
alcalde essa
fiscal
rector a
carter a
diputat -ada
6 Una de les novelles de ms xit de Manuel de Pedrolo s el Mecanoscrit del segon origen, que
ens narra la destrucci de la terra i dels seus habitants per uns extraterrestres. Aquest ns el
comenament. Observa les tcniques narratives, de les quals parlarem desprs:
(1) LAlba, un noia de catoze anys, verge i bruna, tornava de lhort de casa seva amb un cistellet
de figues negres, de coll de dama, quan satur a avergonyir dos nois, que en pegaven a un
altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
Qu us ha fet?
I ells li van contestar:
No el volem amb nosaltres, perqu s negre.
I si sofega?
I ells es van arronsar despatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.
(2) I aleshores, quan lAlba ja deixava el cistellet per tal de llanar-se a laigua sense ni treures
la roba, puix que noms duia uns shorts i una brusa sobre la pell, el cel i la terra van comenar
a vibrar amb una mena de trepidaci sorda que sanava accentuant, i un dels nois que havia
alat el cap, digu:
Mireu!
Tots tres van poder veure una gran formaci daparells que satansava remorosament de la
llunyania, i nhi havia tants que cobrien lhoritz. Laltre noi va dir:
Sn platets voladors, tu!

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
(3) I lAlba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans que avanaven
de pressa cap a la vila mentre la tremolor de la terra i de laire augmentava i el soroll creixia,
per va pensar de nou en el fill de la seva vena Margarida, en Ddac, que havia desaparegut
en les profunditats de la resclosa, i es va capbussar en laigua, darrere els nois, que shavien
oblidat del tot de llur acci i ara deien:
Guaita com brillen! Semblen de foc!
(4) I dins de laigua, quan ja nedava cap a les pregoneses, lAlba es va sentir com estirada per
la puixana dun moviment interior que volia endur-se-la altre cop a la superfcie, per ella lluit
enrgicament i amb tot el seu bra contra les onades i els remolins, que alteraven la calma
habitual del toll, i bracej amb esfor per atansar-se a lindret on havia vist desaparixer en
Ddac.
Una altra commoci de laigua, ms intensa, lapart de la riba sense vncer-la, car ella li
opos tota la seva voluntat i els recursos de la seva destresa i, per sota el vrtex que estava a
punt de dominar-la, senfons encara i va nedar cap a les lianes que empresonaven el noi.
(5) I, sense tocar terra, ara en una aigua que tornava a encalmar-se sobtadament, va arrencar
en Ddac de les plantes grimpaires, entre els circells de les quals daltres infants havien trobat
la mort, i, sense que ell li dons cap feina, puix que havia perdut el coneixement, va arrossegar-lo amb una m, mentre laltra i les cames obrien un solc cap a la superfcie, on la respiraci
continguda va explotar-li, com una bombolla que es forada, abans de continuar nedant fins on
la riba baixava a nivell de laigua.
En enfilar-shi i hissar-hi el cos exnime del noi, encara va tenir temps de veure com el nvol
daparells desapareixia per lhoritz de llevant.
(6) I sense entretenir-se, lAlba va ajeure en Ddac de bocons sobre lherba del marge, va fer-li
treure tanta aigua com pogu, el gir de cara enlaire en comprovar que encara no donava
senyals de vida i enfons la boca entre els seus llavis per tal de passar-li laire dels propis
pulmons fins que el noi parpellej i es va moure, com si aquella boca estranya li fes nosa. Va
treure-li la roba xopa perqu el sol eixugus el seu cos, va friccionar-lo encara, tota abocada
al seu damunt, i noms llavors, quan ell ja es recobrava, se li acud destranyar-se que els dos
nois que lhavien emps no haguessin acudit.
(7) I desprs va veure que tots dos eren ajaats a terra, garratibats i amb les faccions contretes, com colpits per un atac dapoplexia que els hagus deixat amb la cara groc-rosada.
El cistellet shavia capgirat i totes les figues eren escampades a llur entorn, per no nhavien
menjat, car tenien els llavis nets. En Ddac, que es redreava,
pregunt:
Qu fan, Alba?
No ho s... Anem, que no et volen.
Vols dir que no sn morts?
(8) I llavors, lAlba, que es girava en adonar-se que tenia un gran esquin a la brusa, va alar
la vista cap al poble i obr la boca sense que lin sorts cap so. Al seu davant, a tres-cents

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
metres, Benaura semblava un altre, ms pla; sota la pols que hi penjava com una boira llorda i
persistent, les cases samuntegaven les unes damunt les altres, com esclafades per una gran
m barroera. Torn a tancar els llavis, va obrir-los de nou i exclam:
Oh!
I tot seguit, sense recordar-se que la brusa ja no li amagava les sines, va arrencar a crrer
cam avall
a) Busca el significat de les paraules que desconeguis i anotal a la teva llibreta.
b) Resumeix en una frase, com si fos el ttol, cada apartat. A la columna de la dreta, anota-hi
el contingut de cada un:
resum
(1) LAlba sencara a dos nois
(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
contingut
Dos nois nhan tirat a un altre, que s negre, a un toll.
LAlba els renya perqu el noi sofegar.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Aparella cada mot catal amb la paraula llatina corresponent:

ocell, cadira, llit, peix, mn, bra, cap, pedra, ovella
a) CAPUT: ............................... d) BRACCHIU:................... g) PISCE: ..............................
b) LECTU: ............................... e) AVICELLU: ................... h) CATHEDRA: .....................
c) OVICULA: ........................... f) PETRA: ........................ i) MUNDU: ...........................
2 Entra al Viquiportal de les Llenges del mn de la Viquipdia. Ho pots fer directament

teclejant http://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:Lleng%C3%BCes. Des daqu podrs accedir fcilment a diferents articles relacionats amb les llenges del mn.
En grups de tres, busqueu informaci sobre una llengua que us sigui desconeguda (tant li fa
que tingui pocs o molts parlants) i prepareu-ne una exposici per a la resta de la classe que
duri entre 5 i 7 minuts. Destaqueu-ne aquests factors:
a) nombre de parlants
b) llocs on es parla
c) histria
d) dialectes
e) tradici literria
f) alfabet
3 Substitueix loraci substantiva subratllada per un sintagma nominal que hi pugui equivaler:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
Mai no oblidarem que shan comportat tan malament.

El que hauries hagut de fer s treballar ms.
Lhome del temps diu que necessitem que plogui.
Pensa b en el que than demanat.
Portvem els premis per als qui havien guanyat el concurs literari.
El que ms latreia dell era el seu tarann afable.
No estava segur que li quedessin forces per acabar lexcursi.
Temia que tots els seus esforos fossin intils.
Parlvem danar a Donosti el mes de maig.
Encara no sha adonat que ha coms un error.
Que els beneficis minvessin va sorprendre tothom.
No toblidis que has de comprar mongetes per dinar.
Ignoro qu farem dara endavant.
4 El vocabulari dels esports s ple de prstecs o manlleus daltres llenges, en especial de

langls. Detecta i subratlla els anglicismes amagats a les frases segents.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
El davanter va aprofitar el servei de crner per marcar un gol de cap.

El tennista catal va guanyar el partit per tres sets a un.
Si vols aprendre a jugar a hoquei thas de comprar un estic i uns patins.
La final datletisme de quatre-cents metres tanca es va decidir a lesprint.
El Barcelona de bsquet va guanyar el play-off contra el Madrid.
Sha comprat la millor taula de surf, per ara resulta que no sap nedar.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
g) A la lliga de beisbol shan descobert diversos casos de dopatge.

h) Lesprring va noquejar el campi de boxa.
5 Descobreix el mot que correspon a cada definici.

a) Classificaci desportistes o dequips en funci dels resultats que han obtingut en ms
duna competici dun esport: ...........................
b) Installaci destinada a les curses de gossos: ...........................
c) En atletisme, prova combinada que comprn quatre curses, tres llanaments i tres salts:
...........................
d) Esport practicat a cavall entre dos equips de quatre jugadors que consisteix a fer entrar la
pilota en una porteria tot impulsant-la amb una maa: ...........................
6 Joan Brossa tamb va escriure poemes damor, com el que ara llegirs. Observa alguns recursos que desprs comentarem:
Al clar dels teus petons
Jo sc el teu servent; de tu marriba
el lmit que no enganya i lacci
que salva: amor, tinvoco sempre i no
separo els mots que dic de la saliva
dels teus petons. Si el mn va a la deriva,
vida meva, a la fi, latracci
brolla i brilla del so del teu color,
que s per a mi lolor ms unitiva.
Dins aquest cercle de la nostra amor,
tota segona causa s un error,
i en boca teva, amor, lordre de viure
malia amb tu, i ho tens tot a favor;
prenc el cam del mn amb ms rigor
i al teu costat per sempre em sento lliure.
a) Amb qu es compara el poeta en relaci amb la seva estimada?
b) Quins elements luneixen amb el seu amor?
c) Comenta el darrer vers i comparal amb el primer. Quin contrast hi observes?
d) Quina s la teva opini, raonada, daquest poema?

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Aquest text s valenci. Subratllan les formes diferents de les del teu dialecte i escriu com ho
diries tu.
Ja the declarat la meua debilitat, per tu encara no mhas dit si tamb tagraden les apostes.
Depn dall que shaja darriscar confess ella un poc atemorida. I continu: Estic pensant que no s si et ser prou bon guia.
Oh, i tant que ho sers tractava ell danimar-la amb els mots i amb les accions, i li posava
una m al muscle.
Noms aplegar a la ruleta, la mateixa en qu estava jugant Campos, Ldia va dipositar totes
les fitxes en la casella del tretze negre.
M. JOAN I ARINY, Contra sentit
2 Completa la graella segent amb la primera persona del singular del present dindicatiu en els
diferents dialectes que sindiquen dels verbs pensar, parlar i saltar.
central
nord-occidental
valenci
balear
rossellons
3 Insereix la segona oraci de cada parella dins de la primera usant un pronom relatiu:
a) He enviat per correu tots els missatges.
Mhan arribat missatges.
b) Lordinador porttil s el ms modern.
Thas comprat lordinador porttil.
c) LArmengol s molt bona persona.
Vas anar dexcursi amb lArmengol.
d) El cotxe s del meu oncle.
Vaig amb cotxe.
e) El llapis adhesiu sha perdut.
Tu enganxaves les fotografies amb el llapis adhesiu.
f) Vaig estar a la sala.
Es va fer la reuni del Consell dEuropa en aquella sala.
g) El noi s de Mallorca.
Hem donat el sobre al noi

1
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Colloca els mots segents a la columna corresponent segons el mitj de transport amb qu es
relacionin.
aeroport, estaci, autopista, via, moll, andana, cabina, xofer, vag, pista daterratge, hostessa,
multa, prquing, escullera, coberta, cap destaci, calada, ull de bou, carril, revisor, hangar,
tim, hlice, avanament, reactor, baixador, rodalies, remolcador, canvi de rasant, lnia contnua
tren/metro
avi
autombil
5 Troba quinze parts duna moto en aquesta sopa de lletres:

T
vaixell

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Quim Monz s un articulista de premsa prou reconegut, a ms dun gran contista, com hem
estudiat. Llegeix-ne aquest text:
Pattic
Ara, tot s pattic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha alg que
diu: Et queden pattics. Si un sopar va ser mnimament avorrit te lexpliquen dient: Va ser
un sopar pattic. [...] El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb
un resultat pattic. Fins en el discurs dinvestidura com a doctor honoris causa, Francisco
Ayala va dir que el nacionalisme de la generaci del 98 va ser pattic.
De deb totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de pattic? Ja no hi ha coses ni
situacions penoses, ridcules, avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores. Ara, a totes aquestes coses o situacions
sels encoloma el qualificatiu de pattiques i avall que fa baixada.
Adu, matisos. De tan mal utilitzat, ladjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se
en un clix del qual cal fugir. Els pantalons a qu es referia qui els qualificava de pattics eren
realment pattics o ms aviat mal fets, malgirbats o ridculs? El sopar va ser realment pattic
o avorrit i prou? [...] I el resultat del partit va ser realment pattic o el que va passar s que hi
va haver molta diferncia de gols?
Ls abusiu de pattic va comenar fa cosa de cinc o sis anys. Influenciats per les males
traduccions de langls, molts guionistes de televisi van descobrir ladjectiu just aleshores i el
van trobar brillant: pattic s una paraula sonora, t fora, i convenientment utilitzada afegia
una pinzellada dexageraci que feia ms impactant el text que escrivien. De la televisi es va
escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo.
Ara, no hi ha un dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista
o guionista amb un mnim bon gust ha de repassar un parell de vegades all que ha escrit per
veure si per inrcia hi ha deixat caure cap pattic, i aleshores treurel. En aquest llenguatge
reduccionista que corre, pattic sha convertit en loposat de genial. Des de fa encara ms
anys, tot all que s mnimament acceptable s genial. Si no sn pattics, els pantalons
sn genials. Si no s pattic, el sopar s genial. I el resultat del partit de futbol, tamb:
un resultat genial. Al mn ja no hi ha coses bones o dolentes. Ara tot s o b genial o b
pattic. I entre tots dos qualificatius, el desert.
Pattic, francament.
a) Resumeix cada pargraf ressaltant-ne la idea ms important.
b) Amb quins adjectius podrem suplir pattic?
c) Escriu un article semblant, per sobre el mot genial i labs que molta gent en fa. Proposa
solucions alternatives.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Digues quin tipus de variaci hi hauria en cada grup de paraules: dialectal, funcional, histrica
o social.
a) ostres, vale, tio / compte, dacord, vost
b) ca, tass, nina / gos, got, nena
c) feixa, era, sembrat / semfor, xamfr, aparcament
d) desalt, sovn, aur / disgust, sovint, or
2 Busca en el text segent almenys deu paraules o expressions prpies del tema del text. Digues tamb de quin tema tracta. Finalment, digues quin tipus de variabilitat lingstica manifesta.
La legionellosi s un tipus de pneumnia causada per la Legionella pneumophilla, un bacteri
que noms resulta perills si es troba en concentracions molt grans. El contagi es produeix
quan una persona inhala petites gotetes daigua carregades pel bacteri, per no sencomana
de persona a persona. s per aix que els tcnics, a lhora de buscar els responsables dels
contagis, acostumen a examinar torres de refrigeraci els aires condicionats domstics no,
perqu funcionen amb aire, i en el cas de Matar han comenat a inspeccionar tamb els
camions de la neteja municipal, els regs per aspersi i les fonts pbliques. [...]
Actualment, la malaltia es tracta amb antibitics de la famlia dels macrlids o de les noves quinolones, i obliga els afectats a ser hospitalitzats quatre o cinc dies, depenent del seu sistema
immunitari i del moment en qu sels hagi diagnosticat lorigen de la pneumnia.
LEX MILLAN, El temps, 950
3 Completa el final daquestes frases amb una oraci subordinada adverbial:

a) Anir al Tibidabo .................. h)Ens trobarem
b) El vaig trobar ........................ i) Dem ens llevarem
c) No obris la nevera ................ j) Porta les peres
d) Lluitarem .............................. k) Parlava
e) Li ho contar ........................ l) El vaig sacsejar
f) La vaig observar .................. m) Shi esforava tant
g) Treballa ................................
4 Busca un mot o una expressi equivalent per a les locucions destacades en negreta:
a) Shi va acostar de puntetes perqu no el sentssim.
b) Em passo el dia a loficina, entre quatre parets.
c) Est completament tocat de lala.
d) El director encara no ha donat el vist-i-plau al projecte.
e) Quan ho ha explicat, mhe quedat amb la boca oberta.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Explica el significat daquestes frases fetes basades en les peces de vestir:

a) Rascar-se la butxaca.
b) Estirar ms el bra que la mniga
c) No arribar-li a la sola de la sabata.
d) Anar com lanell al dit.
e) Tants caps tants barrets.

f) Haver-nhi per tirar el barret al foc.
g) Haver-hi roba estesa.
h) Anar amb una sabata i una espardenya.
6 Explica el significat daquests refranys:

a) De mica en mica somple la pica.
b) Qui oli remena els dits se nunta.
c) Pagant, sant Pere canta.
d) Qui no sarrisca no pisca.
e) Qui no plora no mama.

f) Amic de molts, amic de ning.
g) Feta la llei, feta la trampa.
h) Qui et vol b et far plorar.
7 Una vella coneguda olor va ser una de les primeres obres de Josep M. Benet i Jornet. Llegeixne aquesta escena:
Acte segon
Juliol. Dia de festa. Al pati, la senyora Dolors pela patates. Joan seu a prop amb un llibre a les
mans, en el qual recolza un paper. Llapis a la m.
(Joan, instintivament, amaga una mica el paper.)
JOAN: No.
SRA. DOLORS: Les festes no sn per quedar-te a casa. Et tornars ximple, tant llegir. I en Mateu?
JOAN: Ara t nvia.
SRA. DOLORS: Des de quan?
JOAN: Fa dies. La va conixer al poble.
(Pausa.)
SRA. DOLORS: I tu qu? Tens vint-i-set anys. Hauries de casar-te.
JOAN: Calma i pacincia.
SRA. DOLORS: Si encara has de buscar la noia...
JOAN: De moment, la tinc triada.
SRA. DOLORS: De veritat? Qui s?
(Joan es redrea. Mira un moment al pati gran. Saixeca i sacosta una mica a la seva mare.)
JOAN: La Teresa del forn.
SRA. DOLORS: Ten rius, per precisament aquesta s la que et conv.
JOAN: Dacord. Si no em convingus no mhi casaria.
SRA. DOLORS: Parles seriosament?
(Deixant de pelar patates.)
JOAN: I tant!
SRA. DOLORS: Doncs per qu fas el ruc amb la daqu al costat?
JOAN: No s a qu es refereix.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
SRA. DOLORS: La teva mare no s cega. Us veieu sovint, des de fa unes setmanes.
JOAN: Vivim de costat.
SRA. DOLORS: No us trobveu abans.
JOAN: s ella la que em busca. Jo no li deia res.
SRA. DOLORS: Si et vols casar amb la Teresa atura el carro.
JOAN: No samoni. Daqu tres dies marxem, i shaur acabat. Mentrestant deixim fer. La nena
s maca i seria ximple desaprofitar locasi.
SRA. DOLORS: I laltra qu?
JOAN: Quan mhi declari, adu llibertat. Aprofito els ltims moments. La Teresa que sesperi. Al
capdavall li faig un favor... I a la Maria un altre perqu necessita que lespavilin.
SRA. DOLORS: Vs amb compte. (En to diferent.) No entenc que la Maria thagi fet cas.
JOAN: Doncs no mhi vaig esforar massa.
SRA. DOLORS: Ms val que la deixis tranquilla. Dedicat a la Teresa, prou feina tindrs.
JOAN: Mala cosa he dit.
a) Qu passa en aquesta escena? Fes-ne un breu resum.
b) Quins personatges hi surten? Quina relaci tenen? Com s cadascun?
c) Qu en penses, de lactitud den Joan amb les dones?
Activitats dampliaci Unitat 1

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Feu lanlisi comparada daquests dos textos:

La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avanant desma pel cam de laigua,
sen ve la vaca tota sola. s cega.
Dun cop de roc llanat amb massa traa,
el vailet va buidar-li un ull, i en laltre
se li ha posat un tel: la vaca s cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat daltres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar lesquellot, mentre pasturen
lherba fresca a latzar Ella cauria.
Topa de morro en lesmolada pica
i recula afrontada Per torna,
i baixa el cap a laigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Desprs aixeca
al cel, enorme, lembanyada testa
amb un gran gesto trgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i sen torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacillant pels camins inoblidables,
brandant llnguidament la llarga cua.
JOAN MARAGALL, Poesies
Vaca Sussa
Quan jo mesmero en una causa justa
com mon Tell sc adusta i arrogant:
prou, sha acabat! Aneu al botavant
vs i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
ni samistana amb el caf pudent.
Vs no sou qui per grapejar una vaca,
ni un ngel que baixs expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut lnima desclau.
A mi no em muny ni qui sacosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,

lhe bramulat per comes i fondals,
i no espereu que men desencamini
la llepolia dun manat dalfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagu la vaca cega:
jo s la vaca de la mala llet.
JOAN OLIVER (Pere Quart)
2 A continuaci tens un altre fragment de lobra Pigmali, de Joan Oliver. Senyala tots aquells
mots i expressions que no siguin normatius i esmenals:
ROSETA (recollint les flors i tornant-les a posar a la panera). Pasterada! Tot a Can Taps!
Que t elssus al clatei, aquest pera? [...] s aixs lo que aprenen als collgits de
pago? Lestapliment a la missria! I amb el fangueix que hi ha! Aquesta s que ser la
nit del lloro! Tot per culpa dun mec que ms valdria...
SRA. FORTUNY (interrompent-la). No diguis ms impertinncies, noia; que el meu fill ho
ha fet sense voler.
ROSETA. ndia! Ves per on s fill de vost! Ds, goiti, ja podria pagar-me la mercancia
avariada. Repari quina prria de claveis! Perqu a mi no me les regalen. Tinc que retratar-me, comprn el txesto? (Fa el gest de pagar)
SRA. FORTUNY. T, noia, per les flors fetes malb.
ROSETA. Moltssimes grcies, i que Nostre Senyor els hi conservi i elss hi umenti.
JOAN OLIVER, Pigmali
3 Substitueix les expressions en cursiva per altres dequivalents, per ms clares i concises.
a) Han anunciat que hi haur eleccions en un breu perode de temps.
b) El gerent i lapoderat han defensat punts de vista diferents.
c) El cap de loposici sha mostrat contrari a laugment dels impostos.
d) Vinc duna famlia descassos recursos econmics i no me navergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita duna manera freqent.
4 Corregeix els errors de les frases segents.

a) Vs a dir-lis que el dinar s a taula.
b) No fagis res, espera els aconteixements.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estrellar contra una paret.
e) No s llgic que tenfadis tant per tan poca cosa.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
f) Quin atleta! T un aparador ple de trofejos.

g) He penjat un quadro al passillo i he tornat a tapissar el sill.
5 Analitza els fragments segents dAusis March:

a) des del punt de vista mtric i estrfic;
b) imatges i comparacions;
c) significat global: fes-ne un comentari.
XLVI
Veles i vents lanhel meu compliran
tot fent camins dubtosos per la mar,
mestral, ponent, en contra veig armar,
xaloc, llevant, b lafavoriran
amb els amics seus gregal i migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que el seu favor, bufant siga total
i que tots cinc em porten de retorn.
Bullir el mar com la cassola al forn,
mudant color i lestat natural,
i mostrar que vol a tot fer mal
si damunt seu para un instant al jorn.
Grans i petits, els peixos correran
i buscaran amagatalls secrets:
fugint del mar, on sn criats i fets,
per gran remei, a terra eixiran.
(...)
LXVIII
(...) Jo sc aquell que en el temps de tempesta,
quan molta gent festeja prop dels focs,
podent amb ells compartir els seus jocs,
vaig sobre neu, descal, nua la testa,
servint senyor mai vassall, sempre fort
que no volgu fer mai cap homenatge,
en tot fet lleig mostr el seu cor salvatge;
no em falten diu guard ni bona sort.
Plena de seny, lluny de mi el desig tort,
herbes no es fan dolentes al meu riu;
siga comprs que dins el meu cor viu
el pensament, segur com en bon port.
(Versi moderna de LLUS-ANTON BAULENAS)

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Escriu un breu article dopini (10 ratlles) per a la revista del teu centre en qu exposis els
avantatges i desavantatges danar al centre amb bicicleta. Redactal en quatre pargrafs seguint lesquema segent i utilitzant els connectors ms convenients:
a)
b)
c)
d)
Introducci: plantejament general.

Avantatges: arguments, exemples.
Desavantatges: arguments, exemples.
Conclusi: valoraci global i opini personal.
2 En aquestes frases hi ha connectors emprats incorrectament. Detectals i esmenals:

a) Es repetir la votaci, doncs no hi ha hagut prou participaci.
b) He convocat una reuni amb els vens; tanmateix he demanat que vingui el regidor del
districte.
c) The enviat un correu electrnic amb lhorari dactivitats per a que tapuntis a les que ms
tagradin.
d) Donat que sesperen precipitacions, se suspn lexcursi prevista per dem.
e) No em ve de gust anar al cine. Adems, no tinc temps.
3 Ordena aquestes paraules per tal de formar sintagmes nominals:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
del / vuitanta / dcada / passat / segle / anys / la / dels

pebrot / i / raci / xampinyons / una / doble / vegetal / amb / pizza / de
de / ministra / nomenada / nova / defensa / la / president / pel / govern / del
antiguitat / al / Atapuerca / de / trobat / maxillar / de / trobat / un / inferior / al
Peix / que / aquella / carrer / del / vivia / al / noia
la / collaboraci / gran / dels / una / feta / lectors / iniciativa / nostres / amb
4 Canvia el complement del nom daquests sintagmes per un adjectiu equivalent:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
un contracte de treball
un pas del sud
els incendis del bosc
menjars de casa
un cotxe que corre molt
la literatura feta pel poble
g)
h)
i)
j)
k)
l)
la millor voluntat de les institucions

un producte que val molts diners
una entrada que no ens ha costat res
una pea per ser tocada amb instruments
les comarques de ponent
els interessos del sector
5 Completa els buits daquestes definicions amb el mot corresponent (un hipernim). Fixat en
lexemple:
Viol: Instrument de corda i arquet, amb mnec sense trasts.
a) Serra: .............. consistent en una fulla dacer dentada per una de les seves vores, subjecta a un agafador, i que serveix per a tallar.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
b) Hexgon: ...................... de sis angles.

c) Marbre: ............... calcria compacta, fcil de polir, utilitzada en obres artstiques i en la
construcci.
d) Ventilador: ...................... emprat per a renovar o refrescar laire dun lloc tancat.
e) Grua: ..................... emprada per a lelevaci de crregues i per al seu moviment a petites
distncies.
f) Autobs: ....................... autombil ds urb destinat al transport collectiu de persones.
g) Gratacels: ................ de pisos, que arriba a una alria molt superior a la normal
h) Nevera: .................... que serveix per al refredament i la conservaci daliments.
i) Rossinyol: .................... bru rogenc de sobre i blanquins de sota, notable per la bellesa
del seu cant.
j) Alzina: .................... de fulla perenne, que produeix glans com a fruit.
Llegeix el text segent i contesta les preguntes posteriors:

La filla del mar
ESCENA X (fragment)
Pere Mrtir, gata, Caterina, Lluseta, Filomena, Baltasanet, Gregori, Rufet, Mllera, homes i
dones. (Vnen pel primer terme de la dreta una colla de mossers i minyones i entre ells Rufet,
Mllera, Filomena i Lluseta.)
FILOMENA: Que no, que semblava morta.
RUFET: Adormida.
LLUSETA: A mi el pare em va dir que havia vingut en una onada.
FILOMENA: No, aixs, no. (Altres shan ficat en la disputa.)
RUFET: Baltasanet, oi que a lgata, la va llenar a la sorra una onada molt regrossa?
BALTASANET: Va ser que tota la nit el vant del mar se va batre contra el poble, que llenava
per damunt de les roques molta aigua, com a muntanyes; i amb la celstia de les estrelles
vam veure a prop, a prop, un bastiment que estava en perill i que tan aviat semblava que
saguants enlaire com que se nans a fons. Tot el poble era a la platja i sobre les roques: de
cop va semblar que aquell barco sacosts molt de pressa, tant que fins hi obirvem gent a
bordo, i quan va ser ms a prop daqu, de cop vir en rod, se va ajeure de babord i ja no el
tornrem a veure. Compteu quin esglai nosaltres, perqu no podem fer res per aquells infelios que sen van anar a fons dintre del barco!
LLUSETA: I lgata tamb hi era al barco?
RUFET: I com se va salvar?
FILOMENA: I tu ten recordes, gata? (Lgata ha anat seguint atentament la relaci acostantse al Baltasanet fins a posar-li un bra al coll abraant-shi.) S. Cada dia men recordo ms,
ms.
BALTASANET: Doncs se va salvar perqu...
PERE MRTIR: No vs, no: ella, que ho digui ella. (Tots demanen que ho conti lgata.)
BALTASANET: Digues, digues.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
GATA: Jo? s que no magrada parlar-ne a tothom...

PERE MRTIR: (mig ressentit) Si tant greu te sap...
GATA: No, no, que tho vaig dir, que ho vaig dir. Veureu que em trobo, quan hi penso, que
mestava un dia tota petita, petita, ajagudeta a la falda duna dona: la meva mare. (Amb orgull
mirant-se a tothom.) Perqu ho devia ser, ho era la meva mare! Mestrenyia fora amb els seus
braos, plorant i besant-me; i ella no em bressava, no; mes com si totes dues ens trobssim a
dintre dun bressol molt gran, tot sajeia i tot sadreava amb nosaltres. De cop vaig veure sortir per darrere de la mare el cap dun home, la cara encesa, els cabells de punta, i ens abra
a les dues, i tot se va omplir dun estrany terratrmol i xiscles o gemecs, i un torrent daigua
ens va caure a sobre, i tot se va fer negre, i rodolrem amb aquella aigua avall, amunt, i no s
ms, i no s ms sin que em veig que mofego i ho somio encara.
(Comentaris de tothom. Pausa.) I desprs no s com va ser que em vaig trobar balancejantme en laigua tranquilla ja, i sense por, i al mirar pel damunt meu, en lloc dels ulls, de la mare,
vaig veure ulls i ms ulls que em va semblar que amorosos me miraven com si fossin totes
les mares del mn, que devien sser les estrelles. I em vaig creure que em trobava sobre una
falda que mai sacabava com si totes les mares shaguessin ajuntat per fer-ne una de falda
per a mi que cap en tenia. I va sortir el sol, i li vaig estendre els braos, que entre la boira vaig
prendre per la cara daquell pare meu que havia perdut i que tornava; que en tot els veia an
ells trobant-me sola. I em vaig adormir dient-li al sol i al mar: Pare! Mare!
BALTASANET: Pobreta! Pobreta!
GATA: (plorant) Magrada creure-mho que va ser aixs, i mho fantasiejo jo mateixa.
(Pausa.) Ah! I res ms: que al despertar-me em vaig trobar damunt daquesta
platja lligada a un tors daquell barco perdut i voltada de mariners i de dones que somreien
estranyats mirant-me i em socorrien.
Desprs dhaver llegit el fragment de La filla del mar i sabent les caracterstiques del Romanticisme, respon les preguntes que hi ha a continuaci:
celstia: claror dels estels.
bastiment: vaixell.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
obirar: veure de lluny.

bressar: gronxar.
Es potencia el jo subjectiu? On? En qu?

Creus que gata, la protagonista, s un personatge marginat? O potser individualista?
Shi exalten els sentiments? Quin paper hi tenen?
Fixat en el ttol de lobra: La filla del mar. T un valor real o simblic?
La narraci del naufragi que fa lgata, opines que s real o idealitzada?
Linters dels autors romntics per la cultura popular queda reflectit dalguna manera en el
text? Per exemple, en lelecci del lloc on transcorre lobra: un poble vora del mar; en els
personatges: pescadors; en la protagonista: una noia que sha salvat dun naufragi i que
sha quedat sense pares; el llenguatge colloquial que utilitzen...
g) Creus que aquest fragment forma part duna obra romntica?

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Feu grups de tres (dos interlocutors i un moderador). Trieu un daquests temes i escolliu quina
posici defensar cadasc. Primer feu un gui amb els vostres arguments i desprs representeu un cara a cara davant la classe.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Els toros, una tradici cultural o un acte de crueltat envers els animals?
Hi ha vida intelligent en altres planetes?
Lestalvi daigua.
El futur desprs de lESO: treballar o estudiar?
Homes i dones: iguals o diferents?
Qu es millor, el transport pblic o el privat?
Lescalfament global del planeta.
2 Analitzeu els debats que feu a classe mitjanant aquest quadre:

participant 1 participant 2 participant 3 participant 4
Quina tesi defensa?
Respecta les intervencions dels
altres participants?
Sallarga ms del compte?
Prcticament no participa
Parla correctament i amb
precisi?
s ordenat o catic en
lexposici de les idees?
Quin registre utilitza: estndard, colloquial o una barreja
dambds?
Parla clarament, vocalitzant?
Parla massa alt o massa fluix?
Parla massa rpid o massa
lentament?
El to s monton o variat?
Quin s el clima que es respira:
amable, cordial, respectus,
agressiu, tens...?
Qui creieu que ha guanyat el
debat? Per qu?

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions segents amb la forma
ms adequada:
a) Des de fa un any ......... (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a lorella i ara no ......... (sentir / sentir-hi) gens. Ha
quedat ben sord.
c) Quan baixis de lautobs, vigila que no ......... (caure / caures).
d) I la Laura? No ho s, per a lhora de matemtiques no ......... (ser / estar) a classe.
e) Vull que ......... (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ......... (portar-se b / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -S, em penso que ......... (ser / estar) al sabater.
h) Est mal fet ......... (riure / riures) de la gent quan cau pel carrer.
i) Lhan hagut doperar de cataractes perqu ja no ......... (veure / veure-hi) de cap ull.
4 Escriu lantnim del mot en negreta i uneix-lo amb el seu sinnim:

antnims
a) fort
b)
c)
d)
e)
f)
feble
suau
encendre
intelligent
tancar
tmid
sinnims
dbil
savi
fi
tou
llest
seds
cloure
apocat
vergonys inflamar
incendiar
clausurar
fluix
empresonar
retret
espavilat
dol
exasperar
5 Completa lexplicaci sobre els diferents tipus dantonmia amb els exemples adients:
calent-fred, viu-mort, comprar-vendre, gran-petit, mascle-femella, pregunta-resposta
Les relacions doposici entre paraules no sn totes iguals i cal diferenciar els diferents tipus
dantonmia:
a) Complementarietat. Lafirmaci dun terme de la parella implica necessriament la negaci
de laltre: .......................................................
b) Inversi. El fet que existeixi lun implica que existeix laltre: ...............................
c) Gradaci. Entre els dos mots antnims hi ha una escala amb matisos diferents: ................
.......................
6 Joan Maragall va adoptar, durant molts perodes de la seva vida, una actitud clarament vitalista, dexaltaci del fet de viure, de lluita de la vida contra la mort i de victria de la primera. A
veure si ho notes en aquest poema:
En la mort dun jove
Ten vas an amb aquell ponent dolcssim...
Caigueres, lluitad al marx a la lluita.
Somreies a la fora dels teus muscles

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
i glaties per guerres i corones,

i tot de cop thas esllanguit per terra
amb els ulls admirats...
Ai, la Mort, i que nets dembellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llanares
damunt de lhroe en flor, tots somrigurem
sota els plors estroncats, que una serena
va comen a regn en el pit i en el rostre
del moribund. Lal anava i venia
suaument emperesit, fins que esperrem...
I no torn... Llavores esclataven
ms alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pr a fora, al camp, era un ponent dolcssim...
Octubre, 1895
a) A qu compara el poeta la part final de la vida del jove?
b) El poema, quina sensaci tha produt: de dolor, dalegria, de plantar cara a la mort...? Explica-ho amb un raonament illustrat amb fragments del poema.
c) Comenta la segona part del poema (des de: Ai, la Mort...) sota el punt de vista del ritme i
relacional amb el que expressa aquesta part. Quin paper hi juguen els punts suspensius?

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Aqu tens lndex dun treball, per desordenat. Refs-lo tornant a escriure a la teva llibreta
lndex correcte.
La multiplicitat dels vuitanta: new wave, post-punk, techno, dark, electrnic, rap, breakdance,
dark metal, new romantic...
La gnesi del rock and roll: el mite dElvis Presley
Annex: relaci de grups i discografia bsica
Els anys seixanta als EUA i a Europa (The Beatles i The Rolling Stones)
Bibliografia
Tendncies del nou milleni
Lenfrontament generacional dels setanta: el heavy metal, el hard rock i el punk
Conclusions
Els anys noranta o el naixement del grunge
Precedents del pop-rock
2 Fes un llistat de pgines web on puguis trobar informaci per elaborar un treball sobre el poprock, semblant al de lexercici anterior. Ordena-les per un criteri de ms a menys interessant.
Desprs, entre tots, feu-ne una posta en com.
3 Substitueix els complements directes de les oracions segents per les formes dels pronoms
febles que corresponguin:
a) Hem tret fora vi de la bta.
b) La meva germana Eullia mexplicava contes abans danar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb el presumit del Gerard.
d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat.
e) La mare ha comprat aquell MP-3 a en Pere.
f) Demana-li si vol venir a patinar amb nosaltres.
4 Fes el mateix amb els complements indirectes daquestes altres:

a) Ha trucat a la Meritxell per anar al cinema.
b) Deixa, a nosaltres, el teu llibre dangls.
c) LAnna va fer un pet al seu xicot.
d) Hem proposat a les nostres amigues danar a ballar dem.
e) Envia una salutaci de part meva a la teva cosina.
f) No vol dir als seus pares que aquest trimestre nha susps cinc.
5 Mira de resoldre aquestes endevinalles i, desprs, explica el doble sentit en qu sn usades

les paraules en negreta:
a) No s pebre per cou; t barba i no s home.
b) Tinc cap, tinc ull i tinc cos i no sc de carn ni s.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
c) Som cegues de naixement, tenim ulls i no hi veiem.

d) Ones fa, mar s, t espines i no s peix.
e) Tinc tall i no menjo mai.
6 En les frases segents, el mot en negreta t un sentit diferent del que li s propi. Explica el mecanisme mitjanant el qual sha produt la polismia (metfora, metonmia, habilitaci). Fixat
en lexemple:
Mhe tallat amb la fulla dafaitar. Metfora: analogia per la forma (lmina prima)
a) Hem quedat davant la boca del metro.
b) Sha begut un got daigua.
c) El vent ha torat lantena de televisi.
d) s la noia que duu un vestit taronja.
e) Portes el coll de la camisa brut.
f) El concursant acaba de guanyar un viatge al Carib
7 A ms de Josep Carner, laltre poeta important del noucentisme va ser Guerau de Liost, pseudnim de Jaume Bofill i Mates. Llegeix el poema segent dedicat a una pomera i comental:
Pomera
Lherba dallada novament rebrota
els prats vestint duna altra primavera.
Carregada de fruita, la pomera
shi aixeca al mig, esquarterant-se tota.
Com prolfica mare, consumida,
daspres en forca sarrepenja lassa,
en fruites prodigant la vida escassa
amb una hermosa profusi de vida.
I la corona el devessall de pomes,
impregnant-la de rstiques aromes,
i criden per ses branques els aucells
disputant-se les fruites ja madures,
i somniant maternitats futures,
mor la pomera quan la deixen ells.
Vocabulari
dallada: tallada amb una dalla.
esquarterant-se: obrint-se, esquerdant-se.
prolfica: que t molts fills, que dna molts fruits.
consumida: que ha perdut el vigor, la vitalitat.
aspres: pal o canya plantada a terra per sostenir arbres.
lassa: cansada.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
profusi: gran abundncia, prodigalitat.

devessall: multitud, gran quantitat.
a) Aquest poema t catorze versos. Analitzal des del punt de vista de la forma: tipus de vers,
rima, possibles estrofes, elisions i sinalefes, ritme, etc.
b) En els dos primers versos trobem un hiprbaton fora clar. Digues com seria lordre lgic
de les paraules.
c) En diversos llocs del poema trobem una personificaci de la pomera. Explica-la.
d) Digues qu et sembla aquest poema, de manera justificada.
8 Josep Vicen Foix va escriure tamb poemes en prosa. Llegeix el segent i respon les qestions de ms avall:
Havem deixat la moto...
Havem deixat la moto, que s la primera que hem vist esmaltada amb figures mitolgiques,
a la punta del moll. Desalgvem les cordes duna barcassa quan, de costat del dic, han aparegut quatre pirates esprimatxats i durs, ms alts que persona humana, que navegaven a la
deriva damunt un singular quadrat de fusta.
Cadascun dells se sostenia, rgid, en cadascuna de les puntes extremes de la inslita caixa.
De boca a boca aguantaven, tibant, una corda prima per on lliscaven, amb perlejant frisana,
papallones i flors. Refets, ens hi hem acostat sense escomesa. No eren per pirates, ni flors,
ni papallones ans les quatre tiges dels roserars que, amb cremors de posta, fecunden els elements en amainar la tarda. Ens nhem tornat a vila carregats dintils terrisses i ho hem contat,
meravellats, al testaferro del setmanari de la vegueria.
a) Hi trobes algun element de modernitat, que indiqui el carcter avantguardista de Foix?
b) Et sembla que el text t ritme? Llegeix-lo en veu alta i desprs digues qu et suggereix la
seva musicalitat.
c) Hi ha alguna imatge que et sembli ms suggeridora que les altres? Comenta-la.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Escriu una crtica duna pellcula que has vist darrerament. Procura que el teu text tingui
aquesta estructura:
Un ttol expressiu, que permeti endevinar la teva opini respecte la pellcula, i un avanttol
en el qual figuri el nom del film.
Una fitxa tcnica de la pellcula (ttol, nacionalitat, any, gnere, director, intrprets, gui,
fotografia, duraci, classificaci...)
Un cos que informi sobre lobra (amb una sinopsi argumental) i que nanalitzi diferents aspectes (treball dels actors, localitzacions, vestuari, fotografia, muntatge, efectes especials,
msica...), de manera sen desprengui una valoraci positiva o negativa, per argumentada.
Afegeix-hi una illustraci.
2 Investiga el diversos festivals de cinema que es fan a Europa: Mostra de Vencia, Festival de
Cine de Berln, Festival Internacional de Cine de Cannes, Festival de Cine de San Sebastian/
Donosti, Sitges festival - Festival Internacional de Cinema de Catalunya...; i daltres de ms
alternatius o modestos: Festival de Cinema independent de Barcelona, Festival de Cinema de
Girona, Festival de Cinema Negre de Manresa, Festival Internacional de Cinema de Muntanya
i Aventura de Torell, Festival Internacional de Filmets de Badalona, etc.
Repartiu-vos-els i elaboreu-ne un petit reportatge.
3 Omple, si cal, els buits amb la preposici a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
Ja no es fa ...... el seu amic de sempre.

Confio ...... que tu hi sers!
Encara no sha acostumat ...... el nou horari.
Tinc dret ...... que minformin adequadament.
No em penedeixo ......haver-ho fet.
Digues-li que pensi ...... comprar les entrades per al teatre.
Afanyat ...... acabar la feina.
Lamenaava ...... prendre cruels represlies.
Encara no he renunciat ...... que puguis sortir en llibertat.
Ens arrisquem ...... que ens clavin un moc.
No sadonava ...... el mal trngol que estava passant el seu amic.
4 Substitueix els complements preposicionals de les oracions anteriors pel pronom feble adequat.
5 Completa les frases amb un dels dos mots que et donem entre parntesis:
a) Van arribar tots dos ........................ (alhora / a lhora) de dinar.
b) ................... (enlloc / en lloc) de queixar-te, podries fer alguna cosa.
c) s molt miop, no shi veu ....................... (gaireb / gaire b)

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
No mho ha dit ell, ................. (sin/si no) un amic.

Vull saber ......................... (perqu/per qu) ho vas fer.
Vaig entrar sense trucar i ....................... (aleshores/a les hores) van callar tots.
No s segur, per ....................... (potser/pot ser) canviar de feina.
Van enxampar el lladre quan ja era ................. (apunt/a punt) de fugir.
Quants anys creus que t? .................... (noms/no ms) de vint.
................... (sin/si no) vns, tu tho perdrs.
s ........... (tan/tant) alt que toca de cap al sostre.
............... (quan/quant) temps fa que no el veus?
............... (amb/em/hem) va dir que shavia casat feia poc.
............... (li/lhi) tinc mania perqu s un antiptic.
Tothom ............. (si/s/shi) troba b, a casa meva.
6 Llegeix aquest poema de Salvador Espriu i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el dia de
Sant Jordi. Indica quina opini t lautor sobre els catalans:
Oraci al senyor Sant Jordi
A mussitar-la, s clar, amb una
molt relativa ingenutat.
Senyor Sant Jordi,
patr,
cavaller sense por,
guardans sempre
del crim
de la guerra civil.
Alliberans dels nostres
pecats
davarcia i enveja,
del drac
de la ira i de lodi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajudans a merixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amn.
Lestampeta
sem perdia:
no recordo
lany ni el dia.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 A vegades, quan truquem per telfon a una persona o entitat, ens respon el contestador automtic. Si volem deixar-hi un missatge, aquest haur de ser breu i precs. Prepara i, si pots,
enregistra, el missatge que deixaries en alguna daquestes situacions:
a) Aquest mat has quedat amb un amic a les cinc de la tarda a la plaa, davant de lAjuntament,
per tha sorgit un imprevist i no hi pots anar.
b) Truques a la secretaria del teu institut per notificar un canvi de domicili.
Recorda que les dades essencials que cal donar sn les segents:
El nom de la persona que truca.
El nom de la persona amb qui es vol parlar.
El missatge que es vol deixar.
El nmero de telfon, si es vol que tornin la trucada.
2 Tot seguit hem reprodut el missatge pregravat duna bstia de veu. Hi ha algunes faltes, per.
Corregeix-les:
Has trucat a la famlia Pons Benito. En aquests moments no hi som. Si desitja deixar un missatge esperi desprs de la senyal. Grcies. Piiiiip
3 Ara redacta el missatge dentrada per a la teva bstia de veu.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
4 Escriu una oraci en qu hi hagi un complement predicatiu amb cada un dels verbs segents.
Pot ser que en algunes hi hagis dafegir tamb un complement directe:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
caminar ..........................................
tornar-se ........................................
mantenir-se ....................................
posar-se .........................................
conservar-se ..................................
quedar-se .......................................
veure ..............................................
fer-se ..............................................
nomenar .........................................
dir-se ..............................................
5 Torna a escriure les oracions anteriors tot substituint el predicatiu pel pronom feble adequat.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Escriu el femen dels segents oficis i professions:

a) metge ...........................
b) delineant .......................
c) socileg ........................
d) advocat ........................
e) grafista ..........................
f)
g)
h)
i)
j)
carnisser.......................
telefonista .....................
cansalader....................
jutge .............................
caixer ...........................
k)
l)
m)
n)
o)
dibuixant ..........................
comptable ........................
pags ...............................
bileg ...............................
mestre ..............................
7 Digues quin s el significat daquestes frases fetes, totes elles relacionades amb el mn del
treball.
a) Ser bufar i fer ampolles.
b) Fer el seu agost.
c) Tenir un os a lesquena.
d) Donar un cop de m.
e) Fer el negoci del Robert amb les cabres.
f) Estar amb laigua fins el coll.
g) Posar bastons a les rodes.
h) Altra feina hi ha!
1) Fer un bon negoci.

2) Fer un mal negoci.
3) Obstaculitzar.
4) Tenir dificultats.
5) Ser un gandul
6) Ser molt fcil.
7) Ajudar.
8) No, ni tho pensis.
8 Com a ampliaci del contingut de la unitat, us recomanem que, en grups de tres o quatre,
consulteu les pgines web segents per tenir ms informaci sobre el tema en general o sobre
algun dels autors treballats:
Josep Pla: www.uoc.edu/lletra/noms/jpla/index.html
www.pie.xtec.es/recursos/socials/anypla
www.pangea.org/~geus/pla.html
www.escriptors.com/autors/plaj/index.html
www.weblandia.com/cerdanyola/pla.html
Merc Rodoreda: www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/index.html
www.escriptors.com/autors/rodoredam/index.html
Lloren Vilallonga: www.uoc.edu/lletra/noms/lvillalonga/index.html
centres.xtec.es/sedec/gust98/villa.html
www.cmvillalonga.org/cat/index.html
9 Ara llegirem una descripci de Lloren Villalonga que podria simbolitzar el tpic latet anguis in
herba, s a dir, la serp samaga enmig de lherba. Aquest tpic vol dir que sota una situaci
de calma aparent, sest preparant una gran tempesta:
La tarda era molt bella. Des de la meva finestra el jard que sanava convertint en garriga
anunciava una prxima primavera. El cel era un doms blau. Quin cel, Du meu, i quin sol tan
esplendors. Quina indiferncia la daquella naturalesa bellssima, atenta sols a si mateixa...
Pareixia que ja ens trobvem als comenaments destiu. Volaven les abelles, els arbres infla-

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
ven els seu botons a les branques tendres i la terra es cobria de flors. Damunt una alzina un
ocell entonava notes voluptuoses. Li responien, de lluny, dun altre arbre. Flors, abelles i ocells, tot era rtmic i harmonis. Per davall aquella harmonia aparent es congriaven profundes
desventures: els ocells destruen els insectes, les ovelles devoraven les flors. Molt amunt, en
el cel, vaig poder distingir com un falc es tirava damunt un colom. La naturalesa continuava
somrient enmig de la destrucci inevitable. Reia lagressor i reia la vctima fins que la vida se li
rompia en un crit despant. Una tarda aix, en el Glgota, Crist tingu un moment de debilitat:
Du meu, per qu mabandones?
LLOREN VILLALONGA, Bearn
a) Quins elements serveixen a lautor per dir que la naturalesa oferia una visi tranquilla, plcida i serena?
b) I qu passa desprs, en contrast?
c) Busca informaci sobre la referncia al Glgota i a Crist i explica qu vol dir que Crist, el fill
de Du, tingus un moment de debilitat.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Completa els buits del text segent amb els mots adients:
invers, funcional, cronolgic
Els tipus de currculum ms corrent sn:
a) Currculum .......................... Shi exposen les dades acadmiques i professionals per ordre
cronolgic, s a dir, es comena per les dades ms antigues i sacaba amb les dades ms
actuals.
b) Currculum .............................. Tamb shi exposen les dades per ordre cronolgic, per es
comena per lltim que sha fet i es va remuntant en el temps fins al comenament.
c) Currculum ................................ Shi agrupen les activitats desenvolupades en blocs independents, als quals es posa un ttol.
2 Ara redacta el teu currculum de les tres maneres possibles.

3 Completa les frases amb la combinaci adequada de dos o tres pronoms febles:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
He fet caf: vols que ...... posi una tassa?

La meva mare sempre em deixa lesmorzar dins la motxilla, per avui no ...... ha ficat.
La meva mare sempre em deixa lesmorzar dins la motxilla, per avui ..... ha oblidat.
Ens han dit que en Joan voltava per la plaa, per no ...... veu.
Hem comprat una bossa de caramels per als nens, per no ...... doneu fins haver dinat.
Sempre sembla que tant ...... doni tot.
Us hem escrit una carta gaireb cada dia. s estrany que no ...... hagi arribat cap.
Ha accedit a escriuren el prleg perqu lautor ...... va demanar.
Abans tenia molts pensaments negatius, per amb els temps ...... ha anat alliberant.
No sacaben de creure que han guanyat el primer premi, malgrat que dem mateix ......
lliuraran pblicament.
4 Omple els espais buits amb el mot adequat dentre els segents:
accions, inters, bons, albar, permuta, usdefruit
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Invertir en .................. de lEstat permet desgravar impostos.

La crisi econmica ha fet que les ...................... de lempresa caiguessin en picat.
El transportista que ens ha servit la mercaderia vol que li signis l..................
La constructora mha ofert la ................... del terreny per un pis.
El fill s el propietari del pis, per la mare en t l.................... fins que mori.
He collocat els estalvis en un compte a un ............... del cinc per cent.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Relaciona els mots segents amb la seva definici:

companyia, societat limitada, societat annima, holding, cooperativa, consorci
a) Societat econmica de producci, comercialitzaci o consum que pertany als mateixos
usuaris dels seus serveis.
b) Associaci per a fins econmics, industrials o comercials.
c) Associaci dempreses que mantenen la seva independncia jurdica per assolir un objectiu
econmic.
d) Societat que posseeix accions daltres societats.
e) Societat mercantil en qu la responsabilitat dels socis s limitada a la seva aportaci i el
capital s representat per accions.
f) Societat mercantil en qu la responsabilitat dels socis s limitada a la seva participaci i el
capital s representat per participacions.
6 Homes i No s una obra de teatre de Manuel de Pedrolo que podem interpretar com una
allegoria de la vida de les persones en general, per tamb com una metfora de la vida de
les persones en una situaci de dictadura. No s el guardi duna pres, de la qual no pot
escapar ning. Llegeix-ne el principi, sobretot la descripci de lescena:
Acte primer
Dues reixes parteixen lescenari en tres cambres desiguals, la del mig sensiblement ms estreta que les dues laterals. Dues parets blanques tanquen lescena pels costats. Al fons una
cortina fosca i molt aplomada, que corre al llarg de tot lescenari. A cada una de les dues
cambres ms grans hi ha un banc de fusta, molt curt de potes, adossat a la paret. Un banc
ms petit a la cambra central. A cada cambra lateral hi ha un home i una dona encara joves.
Lhome de la cambra de la dreta, Fabi, gaireb ajagut a terra, i la dona, Selena, agafada a les
reixes, miren cap a la cambra central, on hi ha un altre home, No, estirat, en actitud de dormir.
Al seu costat, tamb per terra, mig plegat, un peridic. Lhome de la cambra esquerra, Bret, i
la dona, Eliana, tamb miren cap a lhome, ella mig agenollada, ell dret. Al fons de la cambra
de la dreta, assegut a terra, immbil i absent, un xicot. Una noia en la mateixa positura, ocupa
el fons de la cambra de lesquerra.
El tel saixeca sobre un silenci que es prolonga un minut.
BRET: s mort?
FABI: No, sembla que dorm.
BRET: Mai no havia dormit, fins ara.
ELIANA: El veig molt quiet...
FABI: Dorm.
ELIANA: No sento que respiri...
FABI: Mou una mica els llavis.
SELENA: Potser agonitza...
FABI: Seria una agonia molt llarga.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
BRET: Per un dia o altre sha de morir.

FABI: Per qu? No ens podem morir nosaltres abans?
ELIANA: Som ms joves.
FABI: Tamb s jove ell. No se sap ledat que t.
BRET (sestira per terra, per estar ms a prop de lhome): Si es mors...
ELIANA: Serem lliures.
FABI: Mai no serem lliures. Hi ha les reixes...
(Tots se les miren i hi ha uns segons de silenci. Desprs tornen a mirar lhome. Bret treu el bra
per entre el reixat i intenta, sense aconseguir-ho, de tocar lhome.)
BRET: No hi arribo.
FABI: Mai no lhem pogut tocar.
BRET: Ni ens hem atrevit a tocar-lo.
ELIANA: A vegades penso que si gosssim... si pogussim tocar-lo, tot aix senfonsaria.
SELENA (tractant de sacsejar les reixes): Sn unes reixes ben slides...
BRET (renuncia a tocar lhome i sasseu per terra): Ms slid s el nostre temor.
(No canvia de positura.)
SELENA: Sha mogut!
(Tots es queden observant-lo.)
FABI: Ja us ho deia, no s mort. (Es posa dret, sense allunyar-se de les reixes.)
BRET: Magradaria tenir un bast, un objecte per colpejar-lo.
a) Quins elements simbolitzen labsncia de llibertat dels personatges daquesta obra?
b) Quin s el nom del carceller? Creus que pot ser simblic?
c) Explica breument lescena que has llegit.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Detecta els errors en lestructura i contingut daquesta acta

ASSOCIACI FILATLICA AVANT - ACTA
Assistents: Nria Roca i Casas, presidenta; Jordi Prez Rigau, secretari; Antoni Martnez
Garcia, vocal; Pere Rovira Puig, vocal, Rosa Lpez Viader.
No han vingut: Antnia Ribes Sastre.
Data: 15 de gener
Ordre del dia:
1. Lectura i aprovaci de lacta anterior.
2. Balan econmic de lexercici 2008.
A. El president informa que lassociaci arrossega un petit dficit de 2.365 euros. Per tal
deixugar-lo proposa augmentar les quotes dels socis en un 10%
El vocal Joan Peris proposa actualitzar les quotes dels socis segons la pujada de lIPC i acudir
a una derrama extraordinria per eixugar el dficit
Acords:
1. Lacta de la sessi anterior saprova per unanimitat.
2. Es decideix augmentar les quotes segons lIPC i fer una derrama extraordinria de 20 euros
per persona.
La presidenta aixeca la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
La presidenta
Vist-i-plau
El secretari
2 Digues si les oracions subordinades segents sn substantives, adjectives o adverbials:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
Em va dir que el lampista vindria dilluns.

Lhan fet president de la companyia perqu s un gran expert.
En Pau volia sortir cada cap de setmana.
Tothom qui en demani tindr un obsequi.
Els cotxes que circulaven per la carretera van haver daturar-se.
En arribar a Barcelona, visitarem la Pedrera.
Els avions, que volaven molt alt, van aterrar rpidament.
La barca de qu hem parlat no estar a punt fins dem.
En cas que no retorni el llibre, lhi anirem a buscar a casa seva.
No em preocupa qu diran.
Aquesta s la cambra on havia estudiat de jove.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Relaciona les expressions catalanes ds administratiu amb les corresponents castellanes:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
pel que fa a
amb prou feines
si escau
pel cap baix
amb escreix
donar per fet
pel primer correu
a dia cert
tant com es pugui
a bastament
a la bestreta
a desgrat de
enguany
punt per punt
a cuita-corrents
a dreta llei
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
como mnimo
dar por sentado
a vuelta de correo
en cuanto a
a fecha fija
a duras penas
si procede
con creces
a toda prisa
al dedillo
este ao
en justca
de antemano
en cantidat suficiente
en la medida de lo posible
pese a
4 Explica els recursos narratius que trobars en el conte segent de Pere Calders:
Larbre domstic
En aquesta vida he tingut molts secrets. Per un dels ms grossos, potser el que estava ms
en pugna amb la veritat oficial, s el que ara trobo oport dexplicar.
Un mat, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre.
Per no us penseu: es tractava dun arbre de deb, amb arrels que es clavaven a les rajoles i
unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que all no podia sser la broma de ning, i, no tenint persona estimada
a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capit, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit lelegncia del
qual no podria explicar, perqu el tapaven els galons. Vaig dir:
Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de deb, al marge
de la meva voluntat.
Lhome, vs direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i desprs digu:
No pot sser.
S, s clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Per larbre s all, prenent llum i fentme nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capit. Va donar un cop damunt la taula amb la m
plana, va alar-se i magaf per la solapa. (All que fa tanta rbia.)
No pot sser, dic repet. Si fos possible aix, seria possible qualsevol cosa. Enteneu?
Shauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdrem ms temps del que sembla
a primer cop dull. Estarem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol pas-

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
sessin coses tan extraordinries! Els revolucionaris alarien al cap, tornarien a discutir-nos la
divinitat del rei, i qui sap si alguna potncia, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
S. Per, a despit de tot, he tocat larbre amb les meves mans.
Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, noms, aquest secret, i lEstat pagar b el vostre
silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitz la meva conscincia. Vaig preguntar:
Que s dinters nacional, aix?
I tant!
Doncs no vull ni un cntim. Jo per la ptria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les grcies. I qui, amb aix, no
se sentiria ben pagat?
a) Resumeix breument el text.
b) Quines reaccions t el policia? Per qu?
c) Creus que lautor dna un tractament humorstic a tot el fet? Per qu?
d) Quina s la teva opini, raonada, daquest text?

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 1) El text segent s en gallec. Mira dentendren el significat global i, desprs, escriu-lo a la

teva llibreta:
Un marieiro que fala francs tropeza cun marieiro que fala ingls. Os dous fanse promesas
de gran amistade, cada un no seu falar. E sen entenderse camian xuntos, collidos do brazo,
servndose mutuamente de puntales.
O marieiro que fala francs e mis o marieiro que fala ingls entran nunha taberna servida
por un home gordo. Queren perder o sentido xuntos, para seren mais amigos. Qun sabe se
despis de ben borrachos podern entenderse!
E cando o marieiro que fala ingls xa no rexe co seu corpo comenza a cantar: Lanchia que
vas en vela; / levas panos e refaixos / para a mia Manoela.
O marieiro que fala francs, arregala os ollos, abrzase ao compaeiro, e comenza tamn a
cantar: Lanchia que vas en vela; / levas panos e refaixos / para a mia Manoela.
O taberneiro, gordo coma un flamengo de caste, veu sair aos dous marieiros da taberna e
pola sa faciana bermella escorregaron as bgoas. E dispis dixo para s nun lado saudoso:
!Lanchia que vas en vela!
Tamn o taberneiro era galego.
CASTELAO, Cousas
2 Escriu oracions substantives a partir del verb que et donem introdudes per una conjunci que
o per un infinitiu:
a) exigir
que: ..........................................................................................................................
.................................................................................................................................
infinitiu: .....................................................................................................................
.................................................................................................................................
b) recordar-se de
que: ..........................................................................................................................
.................................................................................................................................
infinitiu: .....................................................................................................................
c) decidir ........................................................................................................................
.................................................................................................................................
que: ..........................................................................................................................
.................................................................................................................................
infinitiu: .....................................................................................................................
.................................................................................................................................
d) estar dacord en
que: ..........................................................................................................................
.................................................................................................................................
infinitiu: .....................................................................................................................
.................................................................................................................................

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Tot seguit toferim algunes definicions del Diccionari poc til, de Toni Soler. Sn paraules inventades relacionades amb el mn dels esports. Per llegir-les b haurs de tornar a enganxar
cada mot amb la seva definici.
rcurt, piramigisme, compatir, valent, imbcil, favorrit, bicis,
halterofbia, malpinista, alcoholimpisme
a) ..............................: adj. Mxim candidat a guanyar un campionat de lensopiment.
b) ..............................: adj. Persona que professa una afici malaltissa per lesport del ciclisme.
c) ..............................: subs. Esport olmpic nutic que noms poden practicar els qui tenen
un amic a la federaci.
d) ...............................: subs. Afici obsessiva i desmesurada pel salt de perxa i altres especialitats atltiques arrauxades, que sobrev a lembriac compulsiu desprs dhaver begut
un pl massa.
e) ..............................: med. Aversi malaltissa a la prctica de laixecament de pesos.
f) ..............................: adj. Persona que es dedica a fer lidiota mentre circula amb bicicleta.
g) ..............................: angl. Plusmarquista de la idiotesa.
h) ..............................: v. establir dues o ms persones, de natural pessimistes o hipocondraques, una cursa per veure qui s capa de sofrir ms.
i) ..............................: adj. Escalador deficient o maldestre.
j) ..............................: adj. Corredor, velocista o pilot que malmet els beneficis del seu coratge i la seva tcnica per culpa de la seva escassa velocitat.
4 Ara et toca a tu. Intenta definir aquests dos mots: bicepspresident, rsquing.
5 Fes un comentari sobre el poema segent de Francesc Parcerisas:
Carpe Diem
Aprofita aquest moment. Oblida
els camins que than dut fins aqu
i la foscor que, davant teu, amenaa
amb el no-res. Aquest cos que dorm
i que sagafa de la teva m entre somnis
s llum en la llum i et fereix
com el vent que infla la vela i textasia.
Oblida la nit, oblida les fulles doctubre,
vine, asseu-te, feli, als meus genolls.
Fins ara ni thavies adonat de la pluja
que ha caigut, persistent, des del migdia.
No et cal viure enfora, on no hi ha res,
quan el silenci, a dins, s una msica que estimes.
Escolta les gotes timbalejant als vidres

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
i deixa que el cor malms se tarrauleixi

oblidat del temps, dels infortunis,
vora aquest son bellssim que et fa viure.
a) Qu et suggereix el ttol? I el primer vers?
b) A qui sadrea el poeta?
c) Quina s la situaci descrita en el poema?
d) Hi ha alguna imatge que thagi agradat especialment? Comenta-la.
6 Comenta el poema segent de Maria-Merc Maral:

Raval damor
He estimat un arcngel a ple vol,
seda de bosc als cabells i a les ales.
He trencat als seus ulls com la mar a les cales
dun pas on les bruixes ja no duen ms dol.
En solell blanc de boira i en obaga de sol
lamor ens ha parat un devessall de sales.
El set cel on s i no hi menen escales?
Quin cam mig embasten els nvols del trebol?
Hi ha un parads perdut rere aquest cap de broma.
He sentit a la galta un fregads de ploma
i a la boca lor viu de la bresca de mel.
No ho sabria pas dir: era nit o de dia
que he estimat un arcngel a frec de la masia
i he tocat, de puntetes, amb els cinc dits al cel?
Vocabulari
solell: part del bosc on toca el sol.
obaga: part del bosc on hi ha sempre ombra.
trebol: sostre.
bresca: pa de mel.
a) Quines sensacions ha sentit la poeta?
b) Com ens explica que ha perdut la noci del temps?
c) Com s la persona a qui ha estimat?
d) Quins elements de misteri ens explica? Produeixen inquietud o tranquillitat?
e) Exposa la teva opini, de manera raonada, sobre aquest poema.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Relaciona els mots de les dues columnes. Els mots de la primera columna sn propis del catal central; distingeix la procedncia dialectal dels mots de la segona columna (valenci, balear,
nord-occidental):
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
sortir
petit
allot
ver
guineu
aixeta
prssec
tomquet
tarda
buscar
patates
diners
aviat
ocell
ro
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
xicotet
veritat
cercar
eixir
canella
tomtiga
rabosa
melicot
noi
horabaixa
promte
dolent
moix
doblers
crelles
2 Completa les oracions segents amb el relatiu adient:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
La noia ...... et vaig parlar s de Madrid.

Els ciclistes ...... han participat en el Tour de Frana van marxar dimarts.
Al poble ......estiueges vas conixer en Mart.
La moto ...... mhas acompanyat s molt cara.
Aqu s ...... vaig viure tants anys.
He vist la noia ...... estudia amb mi.
Lentrenador, ...... taprecia molt, et deixar jugar el partit inaugural.
Us dir lhora ...... heu de ser a la botiga.
El dietari ...... vam trobar a les golfes s molt vell.
Volen refer aquell projecte ...... van dedicar un anys de feina.
Els ...... no puguin venir hauran de presentar el treball dem passat.
Aquella novella s dun autor ...... tothom shavia oblidat.
3 Ordena de major a menor grandria les sries de paraules segents:

a) carrer, avinguda, autopista, carrer, carretera: ............................................
b) maleta, bagul, necesser, bossa de viatge: ...................................................
c) transatlntic, iot, barca, piragua, vaixell: ......................................................

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Comenteu el significat daquests refranys:

a) Si vols fer drecera, no deixis la carretera: ..........................................................................
b) Viatge esguerrat, a casa aviat: ..........................................................................................
c) Qui va tot sol, camina com vol: .........................................................................................
d) Bo s viatjar, per millor a casa estar: ...............................................................................
e) Molt cam no fa patir, com fa patir mal cam: .....................................................................
5 Relaciona els conceptes segents amb els vehicles ms adequats (vaixell, tren, cotxe i avi):
a) descarrilament
b) aterratge
c) atracar
d) aparcar
e) enlairament
f) creuer
g) amarrar
h) bolcar
i) avanament
6 Ara llegirs el principi de la novella Natura danguila, de Maria de la Pau Janer. Hi podrs veure
una descripci dun personatge. Observan les caracterstiques principals:
Natura danguila
Quan era un home jove i fort, nArnau simaginava la vida com una euga salvatge. Una euga
recorrent desbocada els sementers, amb la pell quasi daurada, meitat del sol, meitat de la
suor que li regalimava pel coll, que li recorria lesquena ampla, que queia, gotellines diminutes,
pel nas de lanimal fins al terra. O com una fruita vermella i polposa, una magrana oberta dins
la boca. Tota la barba roja, i les mans roges tamb de suc de magrana. Sempre deia que havia
de treure-li tot el profit, a la vida, que no podia deturar-se ni un instant, perqu hi havia massa
camins per recrrer, massa coses a fer.
Tenia la mirada somiosa. Encara que no hi tingus lesperit, a punt per al somni. Ni les
mans, ni els ulls. Va ser un nin amb els cabells banyats de sol i els ulls verds de mar. Un
adolescent alt i fort sembles un pi ver, li deien els vells i un adult amb el braos llests
per a labraada o per al combat. Amb els anys, els ulls senfosquiren una mica i adquiriren
grisors de cendra. Sacostum a aclucar un poc els parpres, mentre parlava, i a mirar el
mn de cua dull. El somriure es fu esquerp i la rialla llarga, agosarada. Quan no podia
caminar sense lajut del gaiato, perqu tenia les espatlles baixes i la passa lenta, en conservava quelcom, de latreviment de linfant, del carcter desenfret de ladult. Una ombra de
procacitat a les pupilles mig tancades, una espurna daquella habilitat que el feia observar
les coses des de les altures, amb totes les seguretats, amb la certesa que donen la fora
del cos i el pensament. Els anys no havien suavitzat unes faccions que tenien la duresa de la
pedra viva. La barba, abans retallada amb cura, creixia ara en un joc de clarobscurs. Contrasts
que li constellaven el perfil dobagors. Noms la inclinaci de les espatlles i el tremolor a les
mans constituen els indicis duna decrepitud que lespantava. La veu era la mateixa que vint
anys enrere havia atemorit els qui el conegueren. Una veu que possea els registres de la burla,
que sabia mormolar, sensual i tnue, totes les provocacions, que es feia de sobte autoritria,
exigent fins a extrems insospitats, que omplia la casa de llamps i de trons, amb la intensitat de
les tempestes, que coneixia els registres de la blasfmia i de la luxria.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Vocabulari
euga: femella del cavall.
sementers: camps, conreus.
polposa: carnosa, que t fora substncia.
parpres: parpelles.
gaiato: bast per ajudar a caminar.
desenfret: desenfrenat.
procacitat: obscenitat.
obagors: foscors.
decrepitud: vellesa.
mormolar: dir alguna cosa en veu baixa.
luxria: desig sexual desenfrenat.
a) Amb qu compara la vida el personatge en el primer pargraf? Qu tenen en com?
b) Com eren els diferents aspectes del personatge en qu es fixa lautora? Resumeix-los
breument.
c) Fes una descripci semblant duna persona que coneguis.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Digues a quin registre pertanyen els textos segents. Argumenta-ho.

pi m 1 BOT [Pinus sp, famlia de les pincies] Gnere darbres perennifolis, de fulles aciculars
(agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast. Sn monoics, amb flors estrobiliformes. Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estrbils pseudocrpics (les pinyes). Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen
solament desquames seminferes lignificades i terminades en una apfisi sovint prominent,
cadascuna de les quals duu dues llavors (pinyons). El pollen de pi, dispersat pel vent i produt
esponerosament, t els grans amb dues vescules aerferes. El gnere comprn ms de 100
espcies, distribudes per lhemisferi nord, de les quals noms sis es fan espontniament als
Pasos Catalans: el pi blanc, el pi negre, el pi pinyer, el pi roig, la pinassa i el pinastre. GEC
pi pins nom mascul Un pi s un arbre que no perd les fulles a lhivern. T el tronc alt i prim,
amb uns solcs caracterstics, i les fulles en forma dagulla. El fruit del pi s la pinya i la llavor
s el piny. Als boscos dels Pasos Catalans creixen alguns tipus de pins com el pi pinyoner i
el pi bord. DIDAC
2 Escriu oracions subordinades amb cada una de les conjuncions i locucions conjuntives segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
perqu (causal): ..........................................

perqu (final): ..............................................
malgrat que: ...............................................
aix que: .....................................................
si: ...............................................................
quan: .........................................................
per molt que: ..............................................
com: ..........................................................
vist que: .....................................................
per tal de ....................................................
desprs de: ................................................
3 Classifica les oracions que acabes descriure segons el tipus dadverbial de qu es tracti.
4 Llegeix atentament el text i digues quines sn les frases fetes genunes en catal:
Les frases fetes sn lADN de lidioma. Les nostres tendeixen a assimilar se a les castellanes.
En catal toquem ferro, per per influncia castellana cada vegada toquem ms fusta i cada
vegada sn ms qui tenen la mosca darrere lorella i no pas al nas, que s on havia estat sempre. Tenim la pell de gallina i no la carn. En lloc de fer nos el desents, el pags o lorni, ens
fem el suec, que s un calc del castell. (...)
Aix comena a passar de castany fosc i, ni curts ni mandrosos, ens passarem de llestos fins
que aquest catal qualli. Encara que sens vegi el plomall.
RAMON SOLSONA. Avui

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Aparella aquestes locucions i frases fetes castellanes amb lequivalent catal.

al fin y al cabo, ms o menos, ir de capa caida, a destajo, en resumidas cuentas,
hasta ahora, me da igual, pasar de castao oscuro, no hay derecho, a ciegas
a) Tant me fa: ...............................................
b) No shi val: ...............................................
c) Anar de mal borrs: .................................
d) A fi de comptes: ......................................
e) Fet i fet: ....................................................
f) A preu fet: .................................................

g) Si fa no fa: ................................................
h) Passar de taca doli: .................................
i) Ja ens veurem: ..........................................
j) A ulls clucs: ...............................................
6 Lobra Navegants, de Toni Cabr, ens proposa un joc ben estimulant: dos internautes que
sintercanvien missatges per la xarxa decideixen un bon dia de conixer-se i sadonen que la
realitat s ben diferent del que shavien imaginat. Queden, per, atrapats en la realitat virtual...
Llegeix-ne el comenament:
ELLA: No et pots ni imaginar el que per mi suposa poder-me comunicar a travs daquest esplndid invent. Escric i tu em llegeixes. Em respons i jo ho rebo dimmediat. Una comunicaci
aix... De deb, Robert, s un miracle obrat per la tecnologia. La vida real no mha perms
un dileg aix amb ning. Qui mho havia de dir fa ben pocs mesos que aquest ordinador de
segona m i una simple lnia telefnica em brindarien loportunitat dentrar en contacte amb
tu... S, Robert, he trencat les barreres. Mhe acostat a tu, una persona disposada a escoltar. I
a respondre, tamb, oi? Robert, que tamb ests disposat a respondre? Oi? Oi?
ELL: Perdona... S, que ho estic. s clar. Em desconcertes, Patrcia. Hi ha moments que sembla que mendevinis el pensament. Per qu parlar si laltra persona ho fa per un mateix? Continua, Patrcia. No et vull interrompre. No pateixis si passo llargues estones com si no hi fos.
Em sorprenc de la veritat que transmets. Per rpids que em vagin els dits, em costa reaccionar
davant tanta lucidesa. Sc tot orelles.
ELLA: Orelles... Si texpliqus qui sc realment, tadonaries de la importncia que per mi t aix
que em dius. Orelles... Receptacles de sons, veus, msiques... Per no!
ELL: No...? No, qu?
ELLA: Millor mantenir les distncies, no ens barregem... Potser noms aix, de lluny, podrem
continuar en contacte.
ELL: Et neguiteja que jo spiga qui ets realment? No tenganyis. De tu, en s el ms important:
ets generosa. Thas creuat amb mi des dalgun punt de la xarxa i dediques el teu temps a
intercanviar missatges amablement. Mal mest reconixer-ho: a la vida real... No res. La telemtica s tan diferent... Em distreus, saps.
ELLA: Em temo que no et distrauria tant si sabessis amb qui ests parlant. A travs de la xarxa
es pot fingir tot.
ELL: Qui ets? Potser no ets cap persona? Ets un ordinador que dna conversa a navegants
despistats?!
ELLA: Res daix. Sc una persona. Encara que... diferent.

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
ELL: Diferent? En qu?

ELLA: En res. No vull fer-te patir.
ELL: Patir si calles! La xarxa ens posa en contacte perqu ens coneguem. Parla, tescolto.
All que la tecnologia uneix, que lhome no ho separi. Digues-mho o continar escrivint bestieses.
ELLA: Dacord. Prego que, quan ho spigues, continus connectat amb el mateix bon humor.
Em sabria greu que tallunyessis.
ELL: Continuar.
ELLA: Encara que pitjor seria que mantinguessis la comunicaci noms per llstima.
ELL: Llstima? Mespantes.
ELLA: Ho veus? Seria ms prudent callar. I que pensessis que sc un ordinador que entret
navegants avorrits. Les disminucions esgarrifen.
ELL: Qu et passa? Ets... manca? Tecleges lordinador amb els dits dels peus?
ELLA: No puc vocalitzar el que teclejo. Ara no ho notes perqu escric. Els dits em corren gaireb tant com la imaginaci. La veu, no. No puc parlar, saps? Tot aix que llegeixes sn pensaments que van del cervell a la pantalla, que no puc dir-los amb les cordes vocals. Vaig nixer
sorda. Ning no em va ensenyar a parlar. Ara ja ho saps.
(Ell calla, sorprs. Silenci. Ella se nadona.)
ELLA: No saps qu dir, oi?
ELL: Aix... aix no canvia res! Res, em sents...? Em sents... Muda i sorda? I qu? Fa quinze
dies que connectem. I en fa dos que ho fem en privat fins a altes hores de la nit. Tot just comencem.
Per mi s una tertlia excepcional! Exacte: excepcional.
a) Quin resum en faries, daquest fragment?
b) Com timagines que continua lobra? Quan es troben, realment ella s sorda?
c) Comenta la frase: All que la tecnologia uneix, que lhome no ho separi. Saps quina altra
frase parafraseja?
Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 1
1 Veritables: a), c), d), g), h)

Falses: b), e), f), i)
2 a) Alguns adolescents pateixen una acne molt lletja. b) Els trens de rodalia no sempre van a
lhora. c) Carrega la maleta al portaequipatge i marxem, vinga! d) Tenia les dents ben brutes de
tosca. e) Den de laccident pateix una parlisi a les cames. f) La resta te lenviarem dem
per correu. g) La inundaci va causar grans destrosses a tota la vall. h) La gallina s una au,
encara que no voli gaire. i) Ja ha arribat la crisi immobiliria i els pisos no es venen tan fcilment
com abans. j) Aquestes postres than sortit tan bones que men menjar un altre plat. k) He
caigut a la baixada i el parafang ha quedat ben tort. l) Quina olor tan bona que fas! Portes una
colnia nova?
3 a) grinyol; b) borbolleig; c) brunzit; d) ronc; e) cruixit; f) dring; g) tret; h) clapoteig; i) explosi;

j) espetec
4 a) fer un xfec; fer un ruixat; b) fer un aiguat; c) fer un plugim, plovisquejar, fer xim-xim;
d) diluviar
5 A ledat mitjana hi havia una literatura cavalleresca (que correspondria a lestament noble), una
literatura religiosa o moral (que correspondria a lestament religis o eclesistic) i una literatura
popular, que reflectiria els sentiments i gustos populars.
6 Ramon Llull va ser un gran escriptor mallorqu, que va deixar un nombre molt alt dobres de
tota mena: poesies, novelles, llibres dassaig i cientfics, etc. s el primer gran escriptor en
llengua catalana i va ser un dels primers escriptors europeus a escriure sobre temes filosfics
en una llengua romnica, que no fos el llat.
7 Ausis March va ser el primer a escriure poesia en catal. Els temes sobre els quals va escriure van ser el b i el mal, lamor, el pecat i la virtut, el dolor, la mort, etc. Sobre lamor va escriure
molts poemes, en qu analitzava la seva manera de veure i de sentir els diferents tipus damor.
Representa el primer pas cap a la poesia moderna.
8 El Tirant s una novella total perqu inclou diferents subgneres novellescos: de cavalleria,
fantasia, histria, militar, tema social, ertic, psicolgic, etc.
9 a) alba; b) can; c) dansa; d) pastorella; e) plany; f) sirvents; g) ten

Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 2

2 a) Els joves universitaris llegeixen El Temps. b) Tothom hi va. c) 200.000 famlies tenen la Gran
Enciclopdia catalana. d) Els assessors dempresa cobren molts diners cada any. e) Hi vas tu!
f) Els tribunals de justcia han donat la ra als vens del meu barri. g) He vist la Margalida. h) Els
cotxes de frmula 1 corren ms que cap altre cotxe. i) Hem trobat les finestres obertes de bat
a bat. j) Lestiu passat el foc va cremar tot un bosc de pi roig.
3 Identifica lestructura (nucli, determinants i complements) dels sintagmes anteriors i classificals com en el model de ms avall:
sintagma nominal
determinant
nucli
complements
els joves universitaris
El Temps
Tothom
hi
200.000 famlies
la Gran Enciclopdia catalana
Els assessors dempresa
molts diners
cada any
Hi
tu
Els tribunals de justcia
la ra
la Margalida
Els cotxes de frmula 1
cap altre cotxe
les finestres
Lestiu passat
el foc
tot un bosc de pi roig
X
X
4 a) entendre: percebre, capir, comprendre, concebre, explicar-se, discernir, endevinar, distingir...

b) gaireb: arran, tocant, fregant, a nivell, quasi, no ben b.
c) solucionar: resoldre, arranjar, vncer, posar remei.
Activitats de refor
Solucionari
5 a) engabiar, empresonar; b) sentestava, persistia; c) carnisseria, mortaldat, matana; d) calmar; e) doblegar
6 Les causes de la davallada literria poden ser diverses: a) La cort es va allunyar de Catalunya i
shi parlava en castell. b) La literatura castellana es trobava en un bon moment (Renaixement i
Barroc). c) Diversos fets bllics i poltics van fer que els pasos de la Corona dArag passessin
a ocupar un lloc subordinat dins el conjunt de limperi espanyol, i a partir del segle XVIII el catal
va ser objecte duna especial persecuci. d) La impremta va afavorir el castell com a llengua
de ms difusi.
7 Pere Seraf, Francesc Fontanella, Francesc V. Garcia, Rafael Amat i de Cortada, Joan Ramis.
8 La literatura popular s dautor annim i es difon de generaci en generaci per via oral. A
ms, sol tractar temes propis de les classes populars: amor, treball, sofriments, guerres, etc.
9 Els Jocs Florals sn un concurs literari en qu es premia el millor poema a diversos temes.
Els tres temes clssics sn lamor, la ptria i la fe. I els noms dels premis sn, respectivament,
la Flor Natural, lEnglantina i la Viola dOr. El poeta que arriba a guanyar els tres premis s
proclamat Mestre en Gai Saber.
10
11
12
13
14
Algunes caracterstiques del romanticisme sn: lindividualisme i la potenciaci del jo subjectiu; el predomini dels sentiments; la llibertat de creaci, lespontanetat i loriginalitat; la
revaloraci dels temes medievals; linters per la cultura popular; etc.
J. Verdaguer va escriure petits poemes de tema religis o patritic, que va aplegar en llibres importants de poesia: Idillis i cants mstics, Aires del Montseny, Montserrat, Flors del Calvari, etc.
El drama histric sol tenir escenes multitudinries, de violncia i de passi. Lacci sol ser a
ledat mitjana i la intriga amorosa s complicada; solen ser en vers. En canvi, el drama rural
t com a protagonistes personatges ms reals: pastors, terratinents, pagesos, mariners,
etc. Solen ser en prosa i lambientaci s moderna, no pas medieval.
Narcs Oller s el pare de la novella catalana moderna, ja que va ser el primer que va escriure
novelles de tema contemporani en catal i va intentar dadaptar a la literatura catalana el
realisme i el naturalisme.
a) Ha perdut sobretot la fama (el nom i la riquesa). Ara es troba avergonyit i pobre; b) Se
sentia ms lleuger. Aquests versos (5-8) signifiquen que els sacrificis el feien sentir b, ms
espiritual; c) Li semblava que Du li deia que amb ell (amb Du) ja en tindria prou; d) Es tracta
de versos de deu sllabes; en alguns casos cal fer alguna elisi (que he somiat) o alguna
sinalefa (ho he perdut); e) Els versos rimen: AAB CDCD EFGEG.
Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 3

4 Verbs copulatius: b) Sembla; c) Estava; e) Est. Verbs transitius: a) far (impersonal); f) van
recomanar; g) han trobat; l) acostes. Verbs intransitius: b) riu; d) camina, arribar; e) regalima;
h) neva (impersonal); i) Ha caigut; j) clareja (impersonal); k) sortia, tornava; l) thi veurs.

Vaig arribar a Frankfurt. El dia era clar, viu. El paisatge semblava est sumit en aquell color
virolat i net que ho redua tot a un perfil de coneguda i lleugera tristesa, fcil de descriure.
Sentia pesantor i dolor en tot el cos. Aquell color viu i aquella monotonia establien una normal
analogia amb el meu estat amoral: un blanc penediment per tot el que feia i per tot el que
havia deixat de fer. Del mateix color, saludable, que semblaven patir totes les coses.
6 a)
antiraqutic; b) disconforme; c) inhabilitar; d) asocial; e) contraproposta; f) desmarcar;

g) asimtric; h) infreqent; i) desempaquetar
7 a) covard; b) dilataci; c) treure; d) exclusi; e) educar; f) humil

8 a) En Jordi Fraginals sha acomiadat de la seva dona, sense dir-li, per, que se nanir. Ella
b)
c)
d)
e)
sha mig desmaiat, mig adormit. En despertar-se, com enmig dun malson, lAlberta crida
en Jordi, per ja no el troba; noms sent una veu que li diu que pensi en els fills. I aleshores
comena a pensar en dues coses: que en Jordi sha sucidat i que a ella lespera la trgica
soledat dels seus futurs dies.
Ella pensa que sha quedat sola i que en Jordi potser ha desaparegut per sempre de la seva
vida.
En Jordi no sembla que volgus que la seva famlia el veis patir. Per aix sembla que la
reacci hagi estat la de desaparixer (sucidar-se?). s discutible si tenia altres sortides:
podia haver conviscut amb la malaltia, haver intentat de viure separat de la famlia, etc.
Com que lobra s de final obert, el debat entre els que creguin que es va sucidar i els que
pensin que sen va anar a un altre indret, lluny dels seus, pot ser interessant. Feu, per, que
lalumnat argumenti clarament la seva posici.
Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 4
Activitats de refor
Solucionari
2 a) El drac nescopia contra el cavaller. (CD) b) La Laura li ha trucat. (CI) c) Et tinc vist de no
s on! (CD) d) La casa li pertany. (CI) e) Li donar aquests diners. (CI) f) Sel renta. (CD) g) He
de convidar-los pel meu aniversari. (CD) h) Vaig escriure-li. (CI) i) Les duien descolorides. (CD)
j) Lhi haurem de donar. (CD) k) Vam veurels a la immobiliria. (CD) l) Sempre els enganya. (CD)

Estimat amic,
Ahir mateix vaig rebre la teva postal. Malegra veure que el barrufet viatger no ha
oblidat els amics.
Mimagino que tagradar conixer els ltims esdeveniments del poble barrufet.
Laltre dia vam elegir un nou cap. Es van presentar el barrufet bromista i el barrufet
rondinaire. I s clar, va guanyar el barrufet bromista perqu ens va prometre que faria
el poble ms alegre i divertit.
Tamb thaig de explicar una cosa que potser no tagradar gaire: la barrufeta
presumida sha casat amb el barrufet forut. Diu que sha cansat desperar-te, que no
est feta per un rodamn que sempre s de viatge.
B, ja macomiado de tu. Moltes abraades,
El barrufet tafaner.
4 Mots polismics: serra, terra, ensumar, pota, gat, tou. Pel que fa a les definicions, activitat
oberta. Correcci a criteri del professorat.
5 a) Ens hi fa la descripci dun lloc idllic: un cam que serpenteja, una cala tranquilla, una
vinya (el pmpol mort), gent que balla... Es tracta de la idealitzaci de Catalunya vista des
de fora, en lexili. Per aix diu al final que val ms que es miri el que t davant en la realitat
del moment, ja que en els camins del temps, un ngel li prohibeix daccedir-hi.
b) La primera part seria fins al vers 8 i hi fa una descripci dels elements ideals del seu parads:
el cam, la cala, la vinya, la gent, una serra, un arbust en una torrentera, una herba humil al
cam...; sn elements que inspiren pau i tranquillitat. A partir del vers 9, la darrera estrofa,
trobem la segona part, en qu el poeta retorna a la realitat actual: arbres com els bedolls
fins a un cert punt estranys a Catalunya, i la boira (senyal que es troba ms al nord, potser
a Blgica, on Josep Carner va passar molts anys de la seva vida dexiliat). Per sobretot s
significatiu el fet que es prohibeixi accedir als seus camins daltre temps perqu pot trobarhi un ngel trist amb el seu glavi [espasa] tort, de manera semblant a lngel que prohibia
el retorn dAdam i Eva al parads terrenal.
c) Nenyora sobretot la terra (cam), les plantes (vinyes, aloc, roman), el paisatge (cala, serra
morada), la gent... Creu que no hi ha de tornar per por de no trobar-shi un ngel trist, s a
dir, alg que li prohibeixi el retorn.
Activitats de refor
Solucionari
d) La serp blanca i somrient s clarament una metfora dun cam que serpenteja. aquest
boiram somort pot ser una allusi a un somni difs o a una situaci no gaire clara. I un
ngel trist amb el seu glavi tort s una metfora de la prohibici.
e) El poema t tres estrofes, de quatre versos decasllabs cada una. La rima s encadenada:
A B A B C D C D... Hi ha elisions: morada enll (6), que a aquests (9), etc. I sinalefes:
blanca i (2), i, al marge (3), etc.
f) Carner va viure a lexili i aquest poema expressa lenyorana que devia sentir per Catalunya.
La correcci de la resta de la resposta s a criteri del professorat.
a) Alegria del poeta per un amor correspost.

b) Segons ens diu el poeta, lamiga s fresca i polida com un maig content, i blanca com un
glop de llet. Lactitud de lamiga s destimar i sentir-se contenta amb lamor del poeta.
c) Es tracta de versos decasllabs, encara que alguns (3 i 6) estiguin trencats en dues parts.
La rima s assonant: A B A B A B.
UNITAT 5
1 Primera tira. Vinyeta 1: pla general, enquadrament normal; vinyeta 2: pla mitj, picat; vinyeta
3: pla de conjunt o sencer, picat.
Segona tira. Les tres vinyetes estan dibuixades com plans de conjunt; pel que fa a
lenquadrament, a la vinyeta 1 s un contrapicat, a la vinyeta 2 s normal i a la vinyeta 3 s un
picat.
2 a) La soluci del problema depn de la bona voluntat de tothom. b) Es dedicava a la venda

ambulant. c) No estan dacord en res. d) En Joan aspira a una feina ms ben pagada. e) La
Mireia no es refia gens de la seva bona fortuna. f) No volia renunciar a la seva part dels guanys.
g) No tamonis per la tornada.
3 a) No et mirava de rell. b) Tot ho feia a fi de guanyar ms. c) Senfadava per tot. d) Ens
esforcem massa poc. e) Ho clavarem amb el martell gros. f) Cuinava a laire lliure.
4 a) alludir; b) cella; c) bns; d) eludir; e) acte; f) espacial; g) maa; h) sella; i) especial; j) massa;
k) vents; l) acta

6 a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. De totes maneres el poema s un cant
a la virtut de tenir personalitat i no deixar-se arrossegar pel que fan o diuen els altres.
Activitats de refor
Solucionari

c) esclau del podrit diner: que et domina el poder del diner; esclau del poder dun sol: que
et domina un dictador, que no tens llibertat personal; esclau del poder de molts: que et
domina la massa, que no tens personalitat prpia; esclau de les teves mans: guanyat
la vida amb un ofici manual, i esclau del teu cervell: guanyat la vida pensant pel teu
compte.
d) El poema est construt amb versos pentasllabs (de cinc sllabes), amb rima lliure i amb
estrofes irregulars: dentre set i deu versos cada una, amb un dstic final.
UNITAT 6

3 a) Nest tant del seu nou amic que no sen vol separar mai. b) Si no volem cremar-nos, estiguem-nos dacostar-nos al foc. c) No tescolta: noms est pel que fan a la televisi. d) Tot
est en com aconseguir el premi. e) Com que sels ha cremat la casa, shauran destar en un
hotel una bona temporada.
4 a) correcta; b) On s la Merc? c) correcta d) correcta e) Avui s dimecres. f) El cotxe s al

garatge de lesquerra.
5 Comer: estanquera, llibretera, cansaladera, herbolariria, farmacutica, joiera, bacallanera.

Construcci: lampista, aparellador a, encofrador, guixaire, manobre, arquitecte.
Empresa: gerent, recepcionista, telefonista, administradora, administratiuiva, directora.
Agricultura: apicultora, ramadera, segadora, pastora, camperola.
6 a) pelleter; b) missatger; c) tintorer; d) apicultor; e) vidrier; f) botiguer; g) mecangraf; h) minyona; i) cisteller. Mot amagat: estudiant.
7 a) Aloma recorda Daniel per lolor de fum que se sent.

b) Daniel shavia sucidat perqu estava cansat de viure. Havia deixat un paper escrit per a
Aloma explicant-li per qu se sucidava. Aloma en tenia aquest record.
c) El germ gran dAloma, Joan, havia fet cremar tots els llibres i els escrits den Daniel perqu
deia que els llibres lhavien fet tornar boig.
d) Aloma recorda el seu germ Daniel com un sser ple de vida i alegre; per el record shavia
anat aprimant.
e) Aloma torna a la realitat pel mateix element que lhavia distret: lolor de fulles cremades i
lanunci de la primavera.
Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 7

3 a) No sen refia, daquell home. b) I els llibres? Sobretot no tels deixis damunt la taula.
c) Aquell CD que et vaig deixar, vull que mel tornis tan aviat com puguis. d) Fa molt de fred!
Men torno cap a casa. e) Sens ha informat, a tots nosaltres, de la decisi de lassemblea.
f) Al Joan, se lha de castigar.
4 a) Si no volen orxata, no els en donis. b) Has comprat la melmelada per a les nenes?
No, no
els lhe pogut comprar. c) Si els vols fer empipar, no els ho ensenyis, aix. d) Quan els nens
volen esmorzar, el pare els el prepara. e) Garcia, passi aquests informes als delegats. De
seguida els els passo.
a) El meu cap em va encarregar un treball molt pesat.

b) Avui hem fet moltes vendes.
c) La feina que ara tinc no s fixa.
d) La Rosa ha sollicitat una bestreta on treballa.
e) Hem hagut demplenar aquests impresos.
f) Les fruites i verdures sn mercaderia perible.
g) Haurem destalviar ms, que el rebut de la llum ha pujat molt.
h) Avui hem reprs lactivitat desprs de vacances.
i) Mhan donat un val per dinar al restaurant xins.
j) La Caixa ens ha concedit un prstec hipotecari.
k) El contractista de lobra sha endarrerit en el termini de lliurament.
l) Els advocats de lempresa ens aconsellen que denunciem lagent de borsa per estafa.
m) Oferim uns fons de pensions molt avantatjosos.
n) Per equilibrar el pressupost hem de frenar les despeses.
o) El deute acumulat ha provocat la fallida de lempresa.
a) Es tracta del dileg entre la Glria, lhostalera, i el seu marit. Primer comencen parlant de
la germana de la Glria, la Roser, que sentn amb lAndreu, sense que la Glria ho spiga, tot i que simagina que hi t algun embolic. En veure que lAndreu la defensa, la Glria
sospita que el seu home li vol portar la contrria. Acaben barallats.
b) Els versos sn decasllabs, encara que cal comptar-los sovint entre dues intervencions. Hi
ha moltes elisions i sinalefes. La rima s consonant i encadenada A B A B ...
Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 8

2 HORARI DESTIU: Posem en el vostre coneixement que a partir del 15 de juliol i fins el 15 de
setembre lhorari datenci al pblic ser de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres.
AVS IMPORTANT: La reuni ordinria de la comunitat de vens que havia estat convocada avui
a les 20 h al vestbul de la finca ha estat traslladada al prquing de ledifici.
3 Oracions simples : Sant Feliu ha fet emblema dels bellssims arcs de la Porta Foradada.
Els ganxons i els monjos benedictins del monestir de Sant Feliu no van gaudir quasi mai de
bones relacions.
Una de les seves particularitats s lextraordinria proximitat al mar.
Oracions compostes: Molts ajuntaments de la Costa Brava han decidit / convertir el seu
rac ms emblemtic en distintiu turstic.
Des del segle XII se sap duns certs recels mutus que es van accentuar quan la comunitat
religiosa va insistir a convertir la vila en un dels seus dominis.
Aix dur fins lany 1680, que s quan Sant Feliu reconeix el monestir com a senyor.
Sn molts els encants de ledifici, sobretot si ens fixem en la barreja dels diferents estils arquitectnics, que van del preromnic fins al barroc.
La primera notcia que es t del monestir s del segle X.
4 a) El regidor de lAjuntament plega a les 18 hores.

b) Ja hem pagat la taxa de les escombraries.
c) Hisenda ha descobert un frau molt escandals.
d) Hem decidit posar un plet a lempresa Coromines.
e) Han coms un robatori a lAjuntament de Matar.
f) Lalcalde ha llegit el ban des del balc.
g) Avui surt al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nomenament del nou conseller.
h) Ja ha entrat en vigor la reforma del codi de circulaci.
i) Ja ha acabat el termini de sollicitud de beques.
j) Li han rebaixat la multa per pagament immediat.
5 a) comissaria; b) ajuntament; c) jutjat; d) universitat; e) correus; f) parlament

6
resum
1 LAlba sencara a dos nois.
contingut
Dos nois nhan tirat un altre, que s negre, a un toll.
LAlba els renya perqu el noi sofegar.
Activitats de refor
Solucionari
2 Apareixen uns platets

voladors a lhoritz.
Quan lAlba va a tirar-se al toll per salvar el noi negre,

els altres dos veuen uns platets voladors a lhoritz.
3 LAlba pensa en Ddac i es

llena a laigua.
Abans de llenar-se a laigua, lAlba sent el soroll

dels platets voladors i que els nois comenten que
brillen com el foc.
4 Dues sacsejades laparten

don era en Ddac, dins el
toll.
LAlba nota dues sacsejades de laigua, per ella lluita per acostar-se al noi.
5 Aconsegueix treure en Ddac

a la superfcie.
Amb molta fora, desenganxa en Ddac de les plantes i larrossega cap a la superfcie. En sortir, veu
com els aparells esapareixen per lhoritz.
6 Reanima en Ddac, amb el

boca a boca, i li fa treure
laigua.
Fa que en Ddac tregui laigua que sha empassat i el

fa respirar. Sadona que els dos nois no li diuen res.
7 Sadona que els dos nois

sn morts.
Observa els dos nois i els veu a terra estirats. En

Ddac li comenta que semblen morts.
8 Tamb sadona que el seu

poble, Benaura, est
destrut.
Aixeca la vista i veu que el seu poble est completament destrut. Arrenca a crrer cap al poble.
UNITAT 9
1 a) cap; b) llit; c) ovella; d) bra; e) ocell; f) pedra; g) peix; h) cadira; i) mn

3 a) Mai no oblidarem el seu mal comportament. b) El teu deure s treballar ms. c) Lhome
del temps diu que necessitem pluja. d) Pensa b en la seva demanda. e) Portvem els premis per als guanyadors del concurs literari. f) El seu principal atractiu era el seu tarann
afable. g) No estava segur de les seves forces. h) Temia la inutilitat dels seus esforos. i)
Parlvem del proper viatge a Donosti. j) Encara no sha adonat del seu error. k) La minva
dels beneficis va sorprendre tothom. l) No toblidis de les mongetes del dinar. m) Ignoro
el nostre futur.
4 a) crner, gol; b) tennista, sets; c) hoquei, estic; d) esprint; e) bsquet, play-off; f) surf; g) beisbol, dopatge; h) esprring, noquejar, boxa
5 b) rnquing; b) candrom; c) decatl; c) polo

Activitats de refor
Solucionari
a) El poeta es compara a un servent que est per obeir el seu senyor, que ser lestimada.
b) Els elements que uneixen el poeta i la seva estimada sn sobretot els llavis, la saliva, els
petons i les paraules.
c) En trobar-se al costat de lestimada, el poeta se sent lliure (darrer vers), la qual cosa contrasta amb el comenament del poema, quan diu que s el seu servent.
UNITAT 10
Ja the declarat la meua debilitat, per tu encara no mhas dit si tamb tagraden les apostes.
Depn dall que shaja darriscar confess ella un poc atemorida. I continu: Estic
pensant que no s si et ser prou bon guia.
Oh, i tant que ho sers tractava ell danimar-la amb els mots i amb les accions, i li posava
una m al muscle.
Noms aplegar a la ruleta, la mateixa en qu estava jugant Campos, Ldia va dipositar
totes les fitxes en la casella del tretze negre.
meua meva; shaja shagi; un poc una mica; muscle espatlla; aplegar arribar
2
central
nord-occidental
valenci
balear
rossellons
penso
penso
pense
pens
pensi
parlo
parlo
parle
parl
parli
salto
salto
salte
salt
salti
3 a) He enviat per correu tots els missatges que mhan arribat. b) Lordinador porttil que thas
comprat s el ms modern. c) LArmengol, amb qui vas anar dexcursi, s molt bona persona. d) El cotxe amb qu vaig s del meu oncle. e) El llapis adhesiu amb qu enganxaves les
fotografies sha perdut. f) Vaig estar a la sala on es va fer la reuni del Consell dEuropa. g) El
noi a qui hem donat el sobre s de Mallorca.
4 Tren/metro: estaci, via, andana, vag, cap destaci, revisor, baixador, rodalies.
Avi: aeroport, cabina, pista daterratge, hostessa, hangar, hlice, reactor.
Autombil: autopista, xofer, multa, prquing, calada, carril, avanament, canvi de rasant, lnia
contnua.
Vaixell: moll, cabina, escullera, coberta, ull de bou, tim, hlice, remolcador.
Activitats de refor
Solucionari
5
T
6 a) En el primer pargraf dna exemples ds del terme pattic aplicat a coses i situacions
que fins ara no shi aplicaven. En el segon dna alternatives, sinnims, per evitar aquest
adjectiu. En el tercer explica lorigen i levoluci de ls abusiu que sen fa. I en el darrer
pargraf compara ls de pattic amb ls de genial.
b) Podrem dir qualsevol dels adjectius que Monz reporta en el segon pargraf, segons el
context: pens, ridcul, avorrit, lamentable, fatal, trist, risible, grotesc, carrincl, deplorable,
llastims, desolador...
UNITAT 11
1 a) funcional; b) dialectal; c) social; d) histrica

2 Tema: medicina. Paraules relacionades amb el tema: legionellosi, pneumnia, bacteri, contagi, inhala, torres de refrigeraci, malaltia, antibitics, macrlids, quinolones, hospitalitzats,
immunitari, diagnosticat. Variabilitat lingstica social.
3 a) Anir al Tibidabo quan plegui de lescola. b) El vaig trobar on esperava. c) No obris la nevera
fins que estigui connectada. d) Lluitarem perqu es prohibeixin les corrides de toros. e) Li ho
contar per tal de desfogar-me. f) La vaig observar mentre es cordava les sabates. g) Treballa
on tu mhavies dit. h) Ens trobarem on tu vulguis. i) Dem ens llevarem aix que canti el gall.
j) Porta les peres all on et digui lamo. k) Parlava tant que no escoltava els altres. l) El vaig
sacsejar tan fort com vaig poder. m) Shi esforava tant que feia patir.
Activitats de refor
Solucionari
4 a) cautelosament; b) tancat; c) boig; d) conformitat; e) bocabadat, sorprs

5 a) Pagar.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Gastar massa, ms del que permeten els ingressos.

Ser molt inferior a alg.
Ajustar-se b, escaure-hi; convenir especialment.
Haver-hi tantes opinions com persones.
Sentir una forta contrarietat.
Haver-hi persones, en especial nens, que no poden sentir all de qu es vol parlar.
Anar de qualsevol manera, mal vestit.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Amb pacincia saconsegueixen les coses, sense presses per sense pauses.
Aquell que controla la situaci, fcilment en pot obtenir guanys, sovint illcits.
Amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa.
Per aconseguir alguna cosa cal arriscar-se a fracassar.
Per obtenir una cosa, cal demanar-la amb insistncia.
La gent que es diu amiga de molta gent en realitat t una relaci superficial amb tothom.
Segurament no t amb ning el comproms ni la fidelitat que implica lamistat.
g) Sempre hi ha una manera de transgredir la llei i esquivar les normes. Respon a una visi
fatalista i desencisada de la justcia.
h) Aquells que ens estimen, per evitar-nos un mal, sovint hauran de renyar-nos i corregir-nos,
encara que no ens agradi.
a) s un dileg entre una mare i el seu fill. Aquest li explica que t una promesa, la Teresa del
forn. Per ella li retreu que sentengui tamb amb la vena del costat. El fill replica que s
ella qui li ha anat al darrere.
b) Hi surten parlant la senyora Dolors i el seu fill Joan. Sesmenten la Teresa i la vena del costat. La mare sembla una dona preocupada pel futur del seu fill, que sembla ms aviat fresc
i despreocupat, interessat en les dones.
Solucionari
UNITAT 1

2 elssus els ulls; clatei clatell; aixs aix; lo que el que; collgits de pago collegis
cars; Lestapliment lestabliment; fangueix fangueig; Ds, goiti Doncs, guaiti; mercancia mercaderia; claveis clavells; txesto gest; elss hi els hi (amb s sonora); umenti
augmenti
3 a) aviat; b) han discrepat; c) sha oposat; d) pobra; e) sovint

4 a) Vs a dir-los que el dinar s a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estavellar contra una paret.
e) No s lgic que tenfadis tant per tan poca cosa.
f) Quin atleta! T un aparador ple de trofeus.
g) He penjat un quadre al passads i he tornat a entapissar la butaca.
5
XLVI
a) Es tracta de dues estrofes, de vuit versos decasllabs, amb rima ABBACDDC.
b) Hi ha imatges interessants, com s ara la lluita dels vents i la demanda que li siguin favorables i el retornin a port, a la primera estrofa. A la segona estrofa es compara el mar amb
una cassola al forn, i es dna una imatge de gran agitaci. Aquest trasbals de tota la natura
s conseqncia de la situaci amorosa en qu es troba el poeta.
c) Podrem dir que el poeta compara una situaci de la naturalesa (una turbulncia al mar)
amb la seva situaci anmica personal.
LXVIII
a) Es tracta de dues estrofes, la primera de vuit versos decasllabs, amb rima ABBACDDC; i
la segona, una quarteta, amb versos decasllabs i rima ABBA.
b) Hi ha una imatge del poeta solitari allunyat de tothom: quan la gent est contenta i es troba
prop del foc, el poeta corre per la neu, descal i sense barret. Fa referncia a un senyor, a
qui serveix, que no li fa gaire cas. A la segona estrofa, surt la referncia o senyal de la seva
estimada: Plena de seny.
c) Es tracta del final dun poema en qu retreu a la seva estimada que el tingui desemparat i
que no lin faci gaire cas.
Solucionari
UNITAT 2

2
a) Es repetir la votaci, ja que no hi ha hagut prou participaci.

b) He convocat una reuni amb els vens; a ms a ms, he demanat que vingui el regidor del
districte.
c) The enviat un correu electrnic amb lhorari dactivitats perqu tapuntis a les que ms
tagradin.
d) Com que sesperen precipitacions, se suspn lexcursi prevista per dem.
e) No em ve de gust anar al cine. A ms, no tinc temps.
3 a) la dcada dels anys vuitanta del segle passat; b) una pizza vegetal amb pebrot i doble raci de xampinyons; c) la nova ministra de defensa nomenada pel president del govern; d) Un
fragment de maxillar inferior de 1.200.000 anys d antiguitat trobat al jaciment dAtapuerca;
e) aquella noia que vivia al carrer del Peix; f) una gran iniciativa feta amb la collaboraci dels
nostres lectors
4 a) un contracte laboral;
b) un pas meridional; c) els incendis forestals; d) menjars casolans;

e) un cotxe velo; f) la literatura popular; g) la millor voluntat institucional; h) un producte molt
valus; i) una entrada gratuta; j) una pea instrumental; k) les comarques occidentals; l) els
interessos sectorials
5 a) eina; b) polgon; c) pedra; d) aparell; e) mquina; f) vehicle; g) edifici; h) aparell, electrodomstic; i) ocell; j) arbre
6 a) Efectivament, el jo de lgata, mentre narra el naufragi del vaixell en qu anava, aflora duna
manera potent i subjectiva, fruit de la seva fantasia.
b) Lgata s un personatge diferent dels altres. Ha estat acollida pel poble, per en resta a
part. Viu lligada al record dels seus pares i shi aferra, i mostra aix la seva individualitat.
c) s en la narraci del naufragi on els sentiments de la protagonista assoleixen el clmax. De
fet, tot el text gira a lentorn de levocaci sentimental de lgata.
d) El valor simblic del ttol s ben evident: gata ha perdut els seus pares en el naufragi. El
mar s, doncs, pare i mare per a gata.
e) s fruit de la mitificaci que en fa la protagonista. Ella era massa petita per recordar-ho, i
aix ho manifesta: Magrada creure-mho que va ser aix, i mho fantasiejo jo mateixa.
f) i g) Sembla evident que es tracta duna obra romntica per la sobrevaloraci del jo
de la protagonista; per la importncia que hi tenen els sentiments; per ls abundant
dinterrogacions, punts suspensius, exageracions; per la tragdia personal de lgata...
Per, en canvi, lespai en qu es desenvolupen els fets s proper a lespectador; els
personatges sexpressen en un llenguatge mariner propi del segle XIX; la histria, tot i les
exageracions, s ms o menys creble; lobra s en prosa i no en vers. Aquesta sntesi de
Solucionari
romanticisme i realisme s prpia dels drames rurals. El fragment s propi, doncs, duna
obra romntica.
UNITAT 3

3 a) mestic; b) hi sent; c) caiguis; d) era; e) hi hagi; f) ens hem avingut; g) sn; h) riure; i) hi veu
4
5
6
a) fort feble, dbil, tou, fluix

b) aspre suau, fi, seds, dol
c) apagar encendre, incendiar, inflamar, exasperar
d) beneit (curt, ruc, ase, ximple...) intelligent, llest, savi, espavilat
e) obrir tancar, cloure, clausurar, empresonar
f) extravertit (comunicatiu, expansiu...) tmid, vergonys, apocat, retret
a) Complementarietat: viu-mort, mascle-femella
b) Inversi: comprar-vendre, pregunta-resposta
c) Gradaci: calent-fred, gran-petit
a) El poeta compara la vida dun jove a la dun guerrer lluitador que ha mort en combat.
b) La sensaci que el poeta ens vol transmetre s que no cal que estiguem tristos per la mort
daquest jove, perqu ha lluitat per la vida (Caigueres, lluitad al marx a la lluita) i la mort
el que ha fet ha estat embellir-lo. Per aix, quan mor, a fora hi ha un ponent dolcssim.
c) Ens vol marcar un ritme de va i ve. Ho aconsegueix grcies a diversos recursos: els encavallaments: llanares / damunt de lhroe...; somrigurem / sota els plors...; una
serena / va comen...; en el rostre / del moribund... I tamb grcies a la combinaci de
sllabes tniques i tones. Per al final aquest ritme es trenca i es torna a la frase que cau
de ple dins del vers. Els punts suspensius, en els tres darrers versos, ajuden a marcar una
suspensi del discurs i a fer que el lector imagini el final de la vida del moribund.
Solucionari
UNITAT 4
1 ndex correcte:
Precedents del pop-rock
La gnesi del rock and roll: el mite dElvis Presley
Els anys seixanta als EUA i a Europa (The Beatles i The Rolling Stones)
Lenfrontament generacional dels setanta: el heavy metal, el hard rock i el punk
La multiplicitat dels vuitanta: new wave, post-punk, techno, dark, electrnic, rap, breakdance,
dark metal, new romantic...
Els anys noranta o el naixement del grunge
Tendncies del nou milleni
Conclusions
Annex: relaci de grups i discografia bsica
Bibliografia

3 a) Nhem tret fora de la bta. b) La meva germana Eullia me nexplicava abans danar a dormir. c) Ho diuen. d) En Marc nha trobada una al seu plat. e) La mare lha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
4 a) Li ha trucat per anar al cinema. b) Deixans el teu llibre dangls. c) LAnna va fer-li un pet.
d) Els hem proposat danar a ballar dem. e) Envia-li una salutaci de part meva. f) No els vol
dir que aquest trimestre nha susps cinc.
5 a)
Lall: cou (coure) s usat en el sentit de tenir un sabor picant i no en el de preparar un aliment mitjanant un procs trmic; barba no t el sentit de pl que creix en la part inferior
i lateral de la cara, sin que significa arrels primes de certes plantes.
b) Lagulla de cosir: cap no es refereix a la part superior del cos de lhome i anterior de molts
animals, sin a punta, extrem duna cosa; ull significa forat de lagulla per on passa el
fil i no rgan de la visi; cos no es refereix al tronc duna persona, per oposici al cap i
als membres sin a la part central o principal duna cosa.
c) Les patates: ull s usat en el sentit de brot, borr, per on la planta creix i no rgan de la
visi.
d) El blat: quan parla dones i de mar es refereix a la sensaci que produeix un camp de blat,
que recorda el mar (per lextensi) i les seves onades (londulaci del blat provocada pel
vent); quan parla despines es refereix a la forma de les espigues del blat en el sentit de
conjunt dapndix durs i punxeguts de certes plantes i no cadascun dels ossos dels
peixos, especialment els prims i punxeguts.
e) El ganivet: tall no s usat en el sentit de tros de carn, sin de vora tallant de la fulla duna
eina.
Solucionari
a) metfora: analogia per la forma (obertura) i la funci (punt dentrada)

b) metonmia: el continent pel contingut
c) metfora: analogia per la forma i la funci (captar senyals)
d) habilitaci: substantiu habilitat com a adjectiu
e) metonmia: relaci de contigitat en lespai
f) habilitaci: verb (gerundi) habilitat com a substantiu
7 a) El poema pot ser analitzat com un sonet. De fet, la rima sembla que aix ho indiqui: A B B A
C D D C E E F G G F; tindria, doncs, dos quartets i dos tercets. Els versos sn decasllabs.
Hi ha elisions: duna altra (vers 2), vida escassa (vers 7), una hermosa (vers 8), etc. I
sinalefes: shi aixeca (vers 4). Pel que fa al ritme, sembla ms aviat lent i majestus.
b) Lordre lgic seria: Lherba dallada rebrota novament vestint els prats duna altra primavera.
c) A partir del vers 5: Com prolfica mare, sarrepenja lassa (6)...; somniant maternitats futures (13), etc.
8 a) Hi apareixen fora elements moderns: la moto, el dic, setmanari...

b) Llegit en veu alta es percep clarament un ritme potic, com si en lloc de prosa fos poesia i
els diferents fragments fossin versos.
UNITAT 5

3 a) amb; b) ; c) al; d) ; e) d; f) a; g) a; h) de; i) ; j) ; k) del
4 a) Ja no shi fa. b) Hi confio! c) Encara no shi ha acostumat. d) Hi tinc dret. e) No men penedeixo. f) Digues-li que hi pensi. g) Afanya-thi. h) Lhi amenaava. i) Encara no hi he renunciat.
j) Ens hi arrisquem. k) No se nadonava.
5 a) a lhora; b) en lloc; c) gaire b; d) sin; e) per qu; f) aleshores; g) potser; h) a punt; i) no ms;
j) si no; k) tan; l) quant; m) em; n) li; o) shi
Solucionari
UNITAT 6

2 Cal esmenar el tractament: Has trucat a... Si desitges... espera... O b: Ha trucat a... Si
desitja... esperi... A ms, cal dir el senyal

4 a) Les ltimes participants en la marat caminaven cansades. b) s un noi molt vergonys:
es torna vermell per qualsevol motiu. c) Si et mantens ben dret damunt la sella, no caurs
del cavall. d) Els pares den Manel shan posat molt nerviosos en veure que el seu fill no arribava amb els altres. e) Si vols que la nata es conservi fresca, fica-la a la nevera de seguida.
f) En Miquel sha quedat sol a casa. g) Veig el teu avi molt eixerit. h) Quan sigui gran es far
advocat. i) Han nomenat la Nria delegada de 4t B. j) Aquell noi es diu Ddac.
5 a) Les ltimes participants en la marat hi caminaven cap a larribada. b) s un noi molt vergonys: shi torna per qualsevol motiu. c) Si thi mantens damunt la sella, no caurs del cavall.
d) Els pares den Manel shi han posat en veure que el seu fill no arribava amb els altres. e)
Si vols que la nata shi conservi, fica-la a la nevera de seguida. f) En Miquel shi ha quedat a
casa. g) Hi veig el teu avi. h) Quan sigui gran, sen far. i) Hi han nomenat la Nria. j) Aquell
noi sen diu.
6 a) metgessa; b) delineant; c) sociloga; d) advocada; e) grafista; f) carnissera; g) telefonista; h) cansaladera; i) jutgessa; j) caixera; k) dibuixant; l) comptable; m) pagesa; n) biloga;
o) mestra
7 a) 6; b) 1; c) 5; d) 7; e) 2; f) 4; g) 3; h) 8
9 a) Lautor observa que el cel era tot blau (com un doms), amb un sol esplendors, que les
abelles volen tranquillament, els arbres comencen a florir i les flors cobreixen el terra. Tamb sent un ocell que canta. Tot plegat dna una imatge plcida i serena.
b) En contrast, per, sadona que dessota daquella harmonia els ocells destrueixen els insectes, les ovelles devoren les flors i que un falc es tira damunt un colom i el mata. La
naturalesa, per tant, no era tan tranquilla i serena com semblava.
c) El Glgota s la muntanya on va ser crucificat Crist, el du salvador segons els cristians.
Abans de morir, un divendres abans de Pasqua (inici de la primavera), va tenir un moment
de debilitat i va preguntar al Pare per qu lhavia abandonat.
Solucionari
UNITAT 7
1 a) cronolgic; b) invers; c) funcional

3 a) He fet caf: vols que ten posi una tassa? b) La meva mare sempre em deixa lesmorzar dins
la motxilla, per avui no me lhi ha ficat. c) La meva mare sempre em deixa lesmorzar dins
la motxilla, per avui se nha oblidat. d) Ens han dit que en Joan voltava per la plaa, per no
se lhi veu. e) Hem comprat una bossa de caramels per als nens, per no els la doneu fins
havent dinat. f) Sempre sembla que tant se lin doni tot. g) Us hem escrit una carta gaireb
cada dia. s estrany que no us nhagi arribat cap. h) Ha accedit a escriuren el prleg perqu
lautor li ho va demanar. i) Abans tenia molts pensaments negatius, per amb els temps se
nha anat alliberant. j) No sacaben de creure que han guanyat el primer premi, malgrat que
dem mateix els el lliuraran pblicament.
4 a) bons; b) accions; c) albar; d) permuta; e) usdefruit; f) inters

5 a) cooperativa; b) companyia; c) consorci; d) holding; e) societat annima; f) societat limitada
6 a) El fet destar tancats en una pres s un smbol clar de la seva falta de llibertat. Igualment
el dileg que tenen entre ells.
b) El nom del carceller s No, nom clarament simblic, dun ser que ho nega tot, especialment
la llibertat.
c) Quatre personatges (Bret, Fabi, Eliana i Selena), s a dir, dos homes i dues dones, es troben
empresonats des de fa temps. Un carceller sembla que dorm. Els presoners dubten de si
tocar-lo o no i pensen en la manera com es podrien escapar de la pres.
UNITAT 8

ACTA DE LA REUNI ORDINRIA DE LA JUNTA DE GOVERN
DE LASSOCIACI FILATLICA AVANT
Data: 15 de gener de 2009

Hora dinici: 20.30 h
Lloc: sala de reunions de la seu de lAssociaci
Solucionari
Assistents: Nria Roca i Casas, presidenta; Jordi Prez Rigau, secretari; Antoni Martnez
Garcia, vocal; Pere Rovira Puig, vocal, Rosa Lpez Viader, vocal.
Ha excusat la seva absncia: Antnia Ribes Sastre, vocal.
Ordre del dia:
1. Lectura i aprovaci, si sescau, de lacta anterior.
2. Balan econmic de lexercici 2008.
A. La presidenta obre la sessi i demana al secretari que llegeixi lesborrany de lacta de la
sessi anterior. No shi fa cap esmena.
B. El president informa que lassociaci arrossega un petit dficit de 2.365 euros. Per tal
deixugar-lo proposa augmentar les quotes dels socis en un 10%
El vocal Jordi Prez proposa actualitzar les quotes dels socis segons la pujada de lIPC i acudir
a una derrama extraordinria per eixugar el dficit.
Desprs de debatres les propostes, se sotmeten a votaci, amb el resultat de 3 vots a 2 a
favor de la proposta del vocal J. Prez.
Acords:
1. Lacta de la sessi anterior saprova per unanimitat.
2. Es decideix augmentar les quotes segons lIPC i fer una derrama extraordinria de 20 euros
per persona.
La presidenta aixeca la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
El secretari
Vist-i-plau
La presidenta
2 a) que el lampista vindria dilluns (substantiva); b) perqu s un gran expert (adverbial); c) sortir
cada cap de setmana (substantiva); d) Tothom qui en demani (substantiva); e) que circulaven
per la carretera (adjectiva); f) En arribar a Barcelona (adverbial); g) que volaven molt alt, (adjectiva); h) de qu hem parlat (adjectiva); i) En cas que no retorni el llibre (adverbial); j) qu diran
(substantiva); k) on havia estudiat de jove (adjectiva).
3 a) 4; b) 6; c) 7; d) 1; e) 8; f) 2; g) 3; h) 5; i) 15; j) 14; k) 13; l) 16; m) 11; n) 10; o) 9; p) 12

4 a) Un ciutad veu que li creix un arbre al mig del menjador de casa. Va a denunciar-ho a la
policia i li diuen que s un assumpte destat; conscient del seu deure de ciutad, no vol que
li paguin ni li donin res, a canvi de guardar el secret.
b) El policia primer sirrita, desprs lamenaa i al final intenta subornar-lo.
c) El tractament humorstic ve, entre altres fragments, pel to final, des que pregunta Que s
dinters nacional, aix?
Solucionari
UNITAT 9
1 El text s fora senzill dentendre. El sentit global s el segent: es troben dos mariners, un
que parla francs i un que parla angls. Entren en una taverna i beuen vi. Quan estan una mica
borratxos, comencen a cantar una can, la mateixa, en gallec. El taverner continua la can.
De fet, eren tots tres gallecs.
2 a)
Exigeixo que es respectin els meus drets. / Ens exigia poder reclamar per escrit.
b) No shavia recordat que el judici era la setmana passada. / Recordat de recollir la roba:
plour.
c) Ell decid que aniria a lestrena. / Els perjudicats decidien presentar una queixa.
d) No estaven dacord que dinssim tots alhora. Est dacord a llevar-se dhora.
3 a) favorrit; b) bicis; c) piramigisme; d) alcoholimpisme; e) halterofbia; f) imbcil; g) rcurt;

h) compatir; i) malpinista; j) valent

5 a) El ttol, en llat, vol dir justament aprofita el dia, s a dir, el que diu el primer vers: Aprofita
aquest moment i no deixis per dem el goig del que puguis fruir ara mateix.
b) El poeta sadrea al lector, per sobretot sadrea a la seva estimada, ja que hi ha referncies a la situaci denamorament entre ells dos.
c) Sembla ms aviat una situaci denamorament o damor, en qu el poeta diu a la seva estimada que aprofitin ells dos aquell moment de felicitat.
a) Ha sentit les sensacions destimar una persona invisible, com un arcngel, per aix diu que
ha tocat el cel amb els dits.
b) Diu, entre altres coses, que no sap si era de dia o de nit. Parla tamb del solell ple de boira
i de lobaga.
c) La persona s fina, alada, gaireb invisible.
d) Els elements que reporta produeixen ms aviat tranquillitat, sn misteriosos, per no produeixen inquietud.
Solucionari
UNITAT 10
1 a) 4 (valenci); b) 1 (valenci); c) 9 (balear); d) 2 (balear); e) 7 (valenci); f) 5 (nord) occidental);

g) 8 (balear); h) 6 (balear); i) 10 (balear); j) 3 (balear); k) 15 (valenci); l) 14 (balear); m) 11 (valenci); n) 13 (nord) occidental); o) 12 (valenci)
2 a) La noia de qui et vaig parlar s de Madrid. b) Els ciclistes que han participat en el Tour de
Frana van marxar dimarts. c) Al poble on estiueges vaig conixer en Mart. d) La moto amb
qu mhas acompanyat s molt cara. e) Aqu s on vaig viure tants anys. f) He vist la noia
que estudia amb mi. g) Lentrenador, que taprecia molt, et deixar jugar el partit inaugural.
h) Us dir lhora que heu de ser a la botiga. i) El dietari que vam trobar a les golfes s molt vell.
j) Volen refer aquell projecte a qu van dedicar un anys de feina. k) Els qui no puguin venir
hauran de presentar el treball dem passat. l Aquella novella s dun autor de qui tothom
shavia oblidat.
a) autopista, carretera, avinguda, carrer, carrer

b) bagul, maleta, bossa de viatge, necesser
c) transatlntic, vaixell, iot, barca, piragua
4 a) Contrriament al que pot semblar, les dreceres no solen abreujar el cam, sin que ens el
poden fer perdre.
b) Si un viatge o un projecte surt malament, fracassa, ens veurem obligats a tornar al punt
de partida.
c) Lindividualisme procura llibertat dacci i independncia de criteri; fer alguna cosa amb
altra gent limita la llibertat dacci.
d) Viatjar suposa assumir fora incomoditats i algun risc; a casa sempre sest ms confortable i segur.
e) Els camins plens de dificultats, encara que siguin curts, fan patir ms que un cam llarg per
bo.
5 a) tren; b) avi; c) vaixell; d) cotxe; e) avi; f) vaixell; g) vaixell; h) cotxe; i) cotxe

6 a) LArnau comparava la vida amb una euga, pel que tenen totes dues de desbocades, de
salvatges, dindmit...; tamb amb una fruita vermella i polposa, per les ganes de treuren
el mxim de profit o de fruit.
b) Lautora es fixa sobretot en els ulls, la mirada, el somriure, el rostre... En general, en els trets
de la cara.
Solucionari
UNITAT 11
1 Els dos textos pertanyen als registres formals de la llengua. Sn dos textos escrits extrets de
dos reculls lexicogrfics (la Gran Enciclopdia Catalana i el diccionari DIDAC). Tots dos defineixen el mot pi. Fins aqu els trets comuns.
El primer text est escrit en un registre cientfic, que sutilitza per tractar dalguna branca del
coneixement (la botnica) de forma objectiva i impersonal. El vocabulari s molt precs, amb
mots tcnics, especfics dun determinat camp cientfic: perennifolis, fulles aciculars, braquiblast, monoics, flors estrobiliformes, lignifiquen, estrbils pseudocrpics, etc.
El segon text est escrit utilitzant registre estndard. T un grau de formalitat mitj i no utilitza
termes cientfics, de manera que arriba a un pblic lector molt ampli.
2 a) Tho dic perqu ja no puc ms. b) Tho dic perqu li ho expliquis tu. c) Malgrat que se lestimava tant no sel podia endur. d) Marxarem aix que estiguem a punt. e) Si tho estimes ms,
ho farem dem. f) Quan arribin tots ho discutirem. g) Per molt que thi encaparris no trobars
cap soluci. h) Compra-tel com tagradi ms a tu. i) Vist que ning no mescolta, no dir res
ms! j) Per tal de no veure-la, era capa de marxar per sempre del poble. k) Desprs dhaver
fet tantes insinuacions, has de parlar clar.
3 a) causal; b) final; c) concessiva; d) temporal; e) condicional; f) temporal; g) concessiva;

h) modal; i) causal; j) final; k) temporal
4 Les frases fetes utilitzades en el segon pargraf del text sn calcs del castell. Les expressions
genunes equivalents sn les segents: passar de taca doli o passar de mida; sense pensarhi, impulsivament, sense encomanar-se a Du o al diable; fer el viu; tenir xit, ser acceptat;
veure-se-li el llaut.
5 a) me da igual; b) no hay derecho; c) ir de capa cada; d) al fin y al cabo; e) en resumidas cuentas; f) a destajo; g) ms o menos; h) pasar de castao oscuro; i) hasta ahora; j) a ciegas.
6 a) Dos internautes es proposen conixer-se a travs de la xarxa. A les hores ella li diu que s
sorda. Ell se sorprn, per continua la relaci.
c) La frase s una parfrasi del que se sol dir en els casaments: El que Du ha unit que
lhome no ho separi... I vol dir que el poder absolut per a les persones modernes rau ms
aviat en la tecnologia i no pas en cap sser suprem.

GD

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

GD

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TELL

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

Direcci editorial: Dolors Rius

Edici: Anna Pauner i Igebenet

Primera edici: juny de 2008

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Llengua catalana i literatura 4t ESO

2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE

2.1 Foment de la lectura

2.2 s sistemtic de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci

2.3 Proposta didctica per a leducaci en valors

Llengua catalana i literatura 4t ESO

2.4 Atenci a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

Llengua catalana i literatura 4t ESO

2.5 La crrega equilibrada de continguts

Llengua catalana i literatura 4t ESO

3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

El llibre de lalumne incorpora un

3.3 Guia didctica

Llengua catalana i literatura 4t ESO

2.4 CD del professorat

Activitats de refor (en format PDF)

Guia didctica i recursos digitals

Podeu trobar ms informaci i ms propostes dactivitats a

Llengua catalana i literatura 4t ESO

4. LES COMPETNCIES BSIQUES

Llengua catalana i literatura 4t ESO

didiomes, desenvolupar lesperit dempresa i potenciar la dimensi europea en leducaci en

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Desenvolupament de les competncies bsiques

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Llengua catalana i literatura 4t ESO

5. LESTRUCTURA DIDCTICA DELS LLIBRES

ESTRUCTURA DUNA UNITAT

Shi especifiquen els continguts

En aquesta unitat aprendrs a:

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

Dades personals: Va nixer a

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

Laieta (abraant-los): Mare, mare..., oncle, Emlia!

Santiago Rusiol, Miss Barceloneta (fragment adaptat)

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

11 Explica, amb un exemple, lopci que has

Shi treballen les quatre habilitats:

2 En Les formes de la vida catalana, lautor diu

Qu entenien els romans per ser prudent?

6 Qu vol dir tenir un domini sobre si mateix?

Expressi escrita i oral

sentncia, vague, ac, curull, afrontar,

DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI

sapincia, commiseraci, lucidesa,

14 Explica el signicat dels mots en negreta

a Ser assenyat vol dir alhora ser discret

Per relacionar-te amb els altres cal saber

a perds tu guanya ell/a

Bon dia, sc la mare den Jess Garrigosa. s vost, el tutor del

a Capacitat per comprendre clarament les

Es busca periodista per a revista

Acadmia didiomes necessita amb urgncia un professor/a

Autoscola La Roda necessita