MANUAL PER A LA COMPRENSIÓ I TRACTAMENT

INFORMATIU DEL FENOMEN DELS INCENDIS

FORESTALS

FOTO:E.PLANA

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 1
Redacció:
Eduard Plana Bach (Coord.). Responsable del Grup d’Incendis Forestals i Territori. Centre Tecnològic Forestal de
Catalunya.
Lorena Barrigón Camacho. Grup d’Incendis Forestals i Territori. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Raúl Álvarez Borraz. Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya
Marta Rovira Pérez.

Cita bibliogràfica:
Plana, E., Barrigón, L. 2007. Manual para la comprensión y tratamiento informativo del fenómeno de los
incendios forestales. Manual per a la comprensió i tractament informatiu del fenomen dels incendis forestals.
FSE, Fundación Biodiversidad, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. 48pp.

Data: Agost 2007

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 2
Text preliminar:
Els incendis forestals són, possiblement, el problema socioambiental més greu que afecta als boscos del nostre
ecosistema i la principal causa de pèrdua de coberta forestal arbrada en anys recents. Malgrat el gran esforç que es
realitza per a la seva prevenció i extinció, de forma recurrent es donen episodis de grans incendis forestals que
afecten una gran superfície de boscos. Quines són les raons d'aquesta aparent contradicció? Aquesta publicació
tracta d'explicar, de forma pràctica i divulgativa, el complex fenomen dels incendis forestals i facilitar tant la
comprensió social del fenomen, com el reconeixement de les tècniques i mesures actuals de prevenció, extinció i
restauració de les zones afectades, així com els principals agents socials relacionats amb el fenomen. Així mateix,
ofereix algunes pautes per al tractament informatiu dels incendis per a promoure la sensibilització i prevenció social, i
un comportament social responsable cap als mateixos.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 3
 ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ: DEL FOC COM A ELEMENT NATURAL A L’INCENDI COM A AGENT DESTRUCTOR DE
L’ECOSISTEMA
1.1. ASPECTES BÀSICS DEL FENÒMEN DELS INCENDIS FORESTALS 4
1.2. CONDICIONS EN LES QUALS ES DONEN ELS INCENDIS FORESTALS
- Climatologia 5
- Topografia 7
- Combustible 7
- Alineació de forces 9
1.3. COM ES DISTRIBUEIXEN ELS INCENDIS PEL TERRITORI 10
1.4. CAUSES D’IGNICIÓ 10
1.5. CAUSES DE L’AUGMENT DEL RISC DE PROPAGACIÓ 12
1.6. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI D’USOS DEL TERRITORI I INCENDIS 12
1.7. PAPER ECOLÒGIC DEL FOC EN L’ECOSISTEMA, CLAUS PER EVITAR EL FENOMEN DELS GIF 14
1.8. IMPACTE DELS INCENDIS FORESTALS 15

2. MESURES I INSTRUMENTS DE GESTIÓ DEL RISC D’INCENDIS I ACTORS SOCIALS RELACIONATS

2.1. MESURES I INSTRUMENTS DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ I RESTAURACIÓ DE ZONES CREMADES 17
2.2. ACTORS SOCIALS EN L’ÀMBIT DELS INCENDIS FORESTALS 20

3. PROPOSTES DE COMUNICACIÓ: INFORMAR EDUCANT SOBRE ELS INCENDIS FORESTALS I MILLORA DE LA

PREVENCIÓ SOCIAL
3.1. RESUM DE CONCEPTES BÀSICS 22
3.2. PUNT DE PARTIDA: PERCEPCIÓ SOCIAL DELS INCENDIS FORESTALS 22
3.3. PROPOSTES DE COMUNICACIÓ I DE PREVENCIÓ SOCIAL 23

GLOSSARI DE TERMINOLOGIA SOBRE INCENDIS FORESTALS 24

FONTS D’INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFIQUES I ON LINE 25

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 4
1. INTRODUCCIÓ; DEL FOC COM A ELEMENT NATURAL A L’INCENDI COM A AGENT
DESTRUCTOR DE L’ECOSISTEMA

1.1. ASPECTES BÀSICS DEL FENOMEN DEL INCENDIS FORESTALS

El foc es pot considerar com un element que forma part de la natura, és a dir, és un factor ecològic més del medi.
Als ecosistemes forestals mediterranis existeixen diverses adaptacions de la vegetació al foc (escorces gruixudes,
capacitat de rebrot, etc.) que ens indiquen com els boscos han conviscut amb la pertorbació foc històricament. El
problema socioambiental sorgeix quan els incendis deixen de ser un factor natural de l'ecosistema (règim natural;
freqüència i intensitat de focs) i es converteixen en un problema d'origen humà amb conseqüències catastròfiques per
a les persones, béns i el propi ecosistema. Podem tenir, per tant, focs de baixa intensitat amb efectes ecològics inclus
positius i, focs d’elevada intensitat que siguin incendis catastròfics destructius.

FIGURA 1: L'aparell elèctric que acompanya les tempestes

d'estiu és responsable de gran part dels incendis deguts a causes
naturals. Com afectava a l'ecosistema aquests incendis quan no
hi havia sistemes d'extinció?

Els incendis forestals estan condicionats per factors climatològics, els quals no es poden modificar, i pel tipus de
combustible vegetal que hi ha al terreny, el qual ha estat manipulat al llarg de la història segons interessos
socioeconòmics. Així doncs, les desforestacions i reforestacions dels boscos s'han anat succeint segons l'època de la
història a la qual ens remuntem. Els boscos han sofert una multitud de canvis estructurals, i d'això depèn en gran
mesura el risc d'incendis forestals en l'actualitat i els tipus de foc (alta i baixa intensitat) que poden suceeïr.

L'estadística d'incendis mostra una evolució en forma de pics, amb episodis de grans incendis forestals (GIF) en els
estius més severs pel que fa a la disponibilitat hídrica i les condicions climàtiques. El gran desenvolupament dels
sistemes d'extinció ha permès millorar la capacitat de control dels incendis fins al punt que els incendis menors a
1hectàrea (ha) han passat a representar el 78% del total dels incendis. No obstant això, els grans incendis forestals
(que segons l'estadística oficial són aquells que ocupen una superfície superior a les 500ha), malgrat representar un
escàs 0.4% de les ignicions, afecten a la vora del 80% de la superfície. És a dir, els sistemes d'extinció són efectius

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 5
en la gran majoria d'incendis però una petita minoria de les ignicions, que superen la capacitat dels mitjans d'extinció,
són els responsables de la gran majoria de la superfície cremada. I aquesta tendència sembla accentuar-se amb el
pas del temps. En paral·lel s'ha passat d'una mitjana anual de 575 incendis/any en el període 1982-1991, a 734
incendis/any en el període 1992-2005. En canvi, la mitjana de superfície cremada per incendi ha passat de les 26 a
les 17ha.

GRÀFIC 1. NÚMERO D'INCENDIS i SUPERFíCIE FORESTAL AFECTADA A

CATALUNYA. PERIODE 1986-2005 (Fuente: SPIF-DMAH)
70000 1400
Ha arbrades Ha no arbrades
60000 Nº Inc Lineal (Ha arbrades) 1200
Lineal (Nº Inc)
50000 1000

40000 800
Ha nº
30000 600

20000 400

10000 200

0 0
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

TABLA 1. NÚMERO D’INCENDIS PER ESTRATS A CATALUNYA. PERÍODE 1982 – 1991, 1992 – 2005 (Font: SPIF-DMAH)
Període 1982 -1991 Període 1992 - 2005
Estrat Nº incendis % Ha forestal % Nº incendis % Ha forestal %
0 – 1ha 2747 47.76 714.28 0.48 7994 77.76 1295.94 0.88
1 – 10ha 2332 40.54 6432.49 4.37 1871 18.20 4972.42 3.39
10-100 ha 522 9.08 14666.11 9.96 300 2.92 8526.95 5.82
100- 500ha 104 1.81 20080.30 14.99 74 0.72 17165.38 11.71
Sup 500ha 47 0.82 103422.07 70.20 42 0.41 114650.48 78.20

1.2. CONDICIONS EN LES QUALS ES DONEN ELS INCENDIS FORESTALS

L'aparició i propagació dels incendis depenen del que es denomina el “triangle del foc” i el “triangle del
comportament del foc”. A continuació es descriu breument els principals factors que formen part del triangle de
comportament del foc i en quines condicions poden donar-se focs d’elevada intensitat.

FIGURA 2. TRIANGLE DEL FOC
Es tracta dels tres elements indispensables per tal que es
produeixi un foc (ignició), si falta un d’aquests elements o no
està en la proporció convenient, no tindrem foc.
FIGURA 3. TRIANGLE DEL COMPORTAMENT DEL FOC
Un cop iniciat el foc, dependerà de tres factors que influeixen
directament en el comportament i l’evolució d’un foc.

OXIGEN CALOR
CLIMA TOPOGRAFIA

COMBUSTIBLE (VEGETACIÓ) COMBUSTIBLE (VEGETACIÓ)

CLIMATOLOGIA: Les condicions climatològiques tenen una influència decisiva en l'inici i comportament dels incendis
forestals. A major temperatura, velocitat del vent i menor humitat ambiental i del combustible, major és el risc
- EDICIÓ DIVULGATIVA - 6
d'incendis. En l'argot tècnic sovint es parla de la fórmula dels “tres trentes” per indicar les condicions propenses a
l'aparició d'un gran incendi o foc d’elevada intensitat: temperatures superiors a 30ºC, vent superior a 30Km/h i
humitats relatives inferiors al 30%. Com més s'apropin les condicions a aquests valors i major sigui la seva durada
(que afecta al grau de dessecació de la vegetació, sobretot si no hi ha recuperació de les humitats relatives durant la
nit), major és el risc.

A més de les condicions climàtiques en el moment de l'incendi, és important també el règim precedent de pluges.
Períodes llargs de sequera produeixen un fort estrès hídric a la vegetació, el creixement del combustible és escàs,
però augmenten els combustibles morts, que per falta d'humitat cremen millor. D'altra banda, els períodes humits
provoquen un gran creixement dels combustibles, de manera que mentre romanguin vius limiten la propagació dels
incendis (a causa del major contingut d'humitat en la vegetació), però si després d'aquest període li segueix una
estació seca perllongada, la vegetació s'asseca ràpidament deixant grans càrregues de combustibles que afavoreixen
la propagació del foc. D'aquesta forma, la combinació d'anys de sequera aguda seguits de primaveres plujoses a les
quals succeeixen estius secs provoca que les formacions vegetals es trobin en una situació molt favorable a la
propagació de les flames.

Cal destacar com el canvi climàtic podria augmentar tant la periodicitat com la intensitat dels incendis i, fins i tot,
l'aparició d'incendis de comportament extrem en zones o èpoques de l'any poc habituals.

TAULA 2. VARIABLES METEOROLÒGIQUES I INFLUÈNCIA EN ELS INCENDIS FORESTALS

Variables meteorològiques
A major radiació solar
A menor precipitació
A major temperatura de l’aire
A menor humitat relativa
A major velocitat de vent
A major inestabilitat
atmosfèrica
Major possibilitat d’inici d’un
foc (ignició)
Per dessecació de la vegetació
Per dessecació de la vegetació
Per dessecació de la vegetació
Per dessecació de la vegetació
Per dessecació de la vegetació
--
Major velocitat de propagació del foc
Per dessecació de la vegetació
Per dessecació de la vegetació
Per dessecació de la vegetació
Moviments tèrmics, aparició de vent
Major capacitat de transmissió de la calor
Per dessecació de la vegetació
Per dessecació de la vegetació
Major transmissió de calor horitzontal i capacitat d’emissió de cremallots
Major aportació d’oxigen
Vents erràtics i aparició de varis fronts de flames
Major aportació d’oxigen

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 7
FIGURA 4. Per comprendre el comportament del foc s’ha de prestar especial atenció als vents locals. Per exemple, en episodis anticiclònics típics
d’estiu amb estabilitat atmosfèrica els vents de vall i de vessant canvien de direcció sent ascendents durant el dia i descendents a la nit.

TOPOGRAFÍA: Els factors topogràfics que més afecten al comportament de l'incendi són el relleu, l'orientació i el
pendent. D'una banda els incendis ocorreguts en relleus muntanyosos es veuen influenciats per turbulències amb
remolins que s'originen en les parts altes, quan l'incendi passa del vessant de sobrevent a sotavent. Els vents en els
seus moviments ascendents i descendents segueixen el sentit dels rius, de manera que a les valls estretes es
produeix un escalfament major de l'aire i la velocitat del vent augmenta considerablement. Els fons de barrancs amb
forts pendents i vessants molt pròxims presenten condicions favorables a la propagació de l'incendi.

D'altra banda, l’orientació del vessant influeix en gran mesura la capacitat de propagació de l'incendi. Per exemple,
un incendi ocorregut en un vessant de solana (sud-sud-oest), presenta condicionants que agreugen el comportament
del foc, ja que, la vegetació de solana influenciada per més hores de sol es troba amb menor quantitat de combustible
i contingut d'humitat. De la mateixa manera, els vents (influenciats per una major Tª) poden adquirir major velocitat.

Finalment, respecte al pendent, com més inclinat sigui un vessant, major serà la velocitat de propagació del foc que
ascendeix per ells (a major pendent major transmissió de calor).

TAULA 3. VARIABLES TOPOGRÀFIQUES I INFLUÈNCIA EN ELS INCENDIS FORESTALS

Variables topogràfiques
A menor altitud
A major exposició solar
A major relleu accidentat
A major pendent
Major risc d’incendi o capacitat de propagació de les flames
Per major temperatura, menor precipitació, menor humitat ambiental i major quantitat de combustible
Per dessecació de la vegetació i major temperatura
Major velocitat del vent, turbulències, inversió tèrmica i vents erràtics i dificultat de trànsit dels mitjans d’extinció
Major velocitat de propagació, continuïtat vertical i horitzontal de combustibles, eficàcia de la transmissió de
calor per convecció i radiació, emissió de xàldigues i despreniment de cremallots vessant avall, dificultat de
trànsit dels mitjans d’extinció

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 8
FIGURA 5. INFLUÈNCIA DELS FACTORS TOPOGRÀFICS EN LA PROPAGACIÓ DE LES FLAMES

PENDENT AMUNT Vent dominant PENDENT ABAIX

Zona de major radiació

RADIACIÓ XÀLDIGUES QUE CAUEN

VESSANT AVALL

FOCUS 2OS
CONVECCIÓ

Contravent

COMBUSTIBLE: En terminologia d'incendis habitualment la vegetació es refereix a combustible. Les característiques

de la vegetació determinen la probabilitat d'inici d'un foc (inflamabilitat) i la seva forma de propagació (combustibilitat).
No totes les espècies vegetals cremen de la mateixa manera i, per exemple, la quantitat d'olis i resines que continguin
les seves fulles influeix la inflamabilitat i combustibilitat de les espècies.

Cal destacar aquí la importància de la continuïtat vertical i horitzontal dels estrats vegetals (herbacis, arbustius i
arboris). Els incendis augmentaran la seva intensitat (augment de longitud i intensitat de flama i velocitat de
propagació) com major és la continuïtat de les formacions vegetals. La regeneració natural de boscos en antics
camps de conreu abandonats genera continuïtat en el pla horitzontal dels combustibles mentre que l'abandó dels
aprofitaments forestals o la pastura baixa arbrada genera major continuïtat vertical.

Dins dels combustibles superficials (altures inferiors a 1m) tenim les arrels, l'humus i la fullaraca. Aquest tipus de
combustible és capaç de propagar l'incendi pel subsòl (fins i tot per sota una franja sense vegetació aèria com seria
una línia de defensa) o deixar el foc latent podent aparèixer hores més tard (cas de soques incandescents afectades
per un llamp).

La grandària del combustible també determina la seva facilitat a cremar (per la mateixa raó que usem branquetes i
fulles per encendre una foguera). Els combustibles morts (amb humitats sempre inferiors al 30%) per exemple, com
menor sigui la seva grandària, més fàcilment són influenciats per la humitat ambiental. Es parla llavors de combustible
de 1h (hora), 10h, 100h o 1000h per a referir-se al mateix temps que necessiten per equilibrar el seu contingut en
aigua amb la humitat relativa ambiental, i es corresponen a grandàries d'espessor de 6mm (fines: fulles, pastura), 6-
2.5cm (regulars: branquetes i talls petits), 2.5-7.5cm (mitjans: branques i talls) i més de 7.5cm (gruixuts: troncs,
soques i branques gruixudes) respectivament. Normalment els combustibles d'1 i 10h estan disponibles en condicions
extremes mentre que els combustibles de 100 i 1000h necessiten d'un període previ de sequera. Els combustibles
vius, en canvi es troben entre un mínim del 50 i un màxim del 300% d'humitat però poden tenir major poder calorífic
que els morts al tenir resines i olis.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 9
En l'argot tècnic sovint s'utilitza la classificació dels 13 models de combustible de Rothermel referits a pastures
(models 1-3), arbustos (models 4-7), fullaraca sota arbrat (8-10), restes de branca (11-13). Per a cada model està
previst un patró de propagació i són utilitzats per a simular el comportament d'incendis futurs. El model 4 (que
correspondria a formacions vegetals amb gran abundància de combustible) és el més perillós des del punt de vista de
l'extinció.

FIGURA 6. REPRESENTACIÓ DE LA CONTINUÏTAT HORITZONTAL I VERTICAL DEL COMBUSTIBLE

Continuïtat vertical: FOC DE COPES Continuïtat horitzontal: FOC DE SUPERFÍCIE

El matoll i regeneració d’arbrat (estrats inferiors) presenten continuïtat El matoll i regeneració d’arbrat presenten clara discontinuïtat amb
amb les copes de l’arbrat adult (estrat superior). El foc es transmet per les copes de l’arbrat adult. Els estrats inferiors tanmateix
contacte entre els estrats inferiors i superiors. Aquest tipus de foc és presenten continuïtat entre ells. El foc es transmet entre els estrats
més complicat des del punt de vista de l’extinció. inferiors.

TABLA 4. VARIABLES DELS COMBUSTIBLES I INFLUÈNCIA EN ELS INCENDIS FORESTALS

Variables dels combustibles
A major quantitat de vegetació
A menor mida i forma més allargada
A major compactació (espaiament)
A major continuïtat
A major quantitat de resines i olis
A menor humitat
Augment del risc d’incendi o capacitat de propagació de les flames
Per majors càrregues (tn/ha) de combustible, totals i disponible (en funció de la humitat)
Per major superfície exposada al foc per unitat de volum i per tant major superfície que s’aporta
a l’incendi per unitat de temps.
Per major calor despresa i intensitat de foc
Per major eficàcia de la transmissió de calor
Per major poder calorífic i quantitat de calor despresa i intensitat de foc
Per major facilitat de combustió

ALINEACIÓ DE FORCES: Aquest és un concepte important i cada vegada més utilitzat pera comprendre i preveure
el comportament del foc. És el que es coneix com a Sistema de Predicció (del Comportament del Foc) de Campbell
(CPSL, Campbell 1995). Es basa en que una cop iniciat el foc, la intensitat i velocitat de la propagació dependran de
l'alineació de tres forces: Pendent, vent (velocitat i direcció), i orientació (que afecta la combustibilitat de la
vegetació, ja que l'orientació determina els models de combustibles i les condicions d'humitat). En funció de l'alineació
de les tres forces es fa referència també a les oportunitats d'extinció i s'estableixen tres relacions en funció que actuïn
o no les forces en el sentit més desfavorable: 3/3 (actuen les tres forces en el sentit més desfavorable), 2/3 (actuen
dues forces), 1/3 (actua sols 1 força) i 0/3 (no actua cap força).

La manera d’operar amb el CPLS es basa en identificar la tipologia de l’incendi (segons sigui el/s factor/s principal/s
de propagació; vent, topografia o combustible), l’alineació de forces corresponent, la predicció dels canvis del
comportament del foc segons l’alineació i les zones on és possible atacar el foc (aquelles on mostri un comportament
que estigui dins la capacitat d’extinció).

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 10
 FIGURA 7: REPRESENTACIÓ DE L’ALINEACIÓ DE FORCES 3/3 I 1/3

Vent dominant Vent dominant

Direcció incendi
Direcció incendi

Ignició Ignició

Alineació 3/3: El foc avança a favor del pendent (1) en la mateixa Alineació 1/3: El foc avança a favor del pendent (1) però a la
direcció del vent dominant (1) i a la vessant de solana (1). vessant d’ombra (-1) i en contra del vent dominant (-1).

FLANC CAP Xàldigues o focus

ESQUERRE secundaris

Dit

Entrant o Bossa
FLANC
DRET

Avanç del foc FIGURA 8. PARTS D’UN INCENDI

FORESTAL. Amb les acumulacions actuals
de combustible al nostre paisatge, els incendis
poden emetre xàldigues (restes vegetals
Inici del foc Marge de l’incendi incandescents que s’eleven amb les corrents
tèrmiques) a centenars i fins i tot quilòmetres
de distància del front principal o cap, generant
CUA focus secundaris i nous incendis, i dificultant
les tasques d’extinció.

La combinació de les tres forces, així com la resta de factors que s'han presentat en aquest capítol condicionen el
comportament i forma de propagació de l'incendi, la capacitat dels mitjans d'extinció d’apagar les flames i els efectes
sobre el medi. Per tant, dins el perímetre d'un incendi podrem trobar zones on el foc ha propagat en baixa intensitat,
afectant solament l'estrat herbaci i arbustiu, i altres zones amb focs d'alta intensitat que han calcinant completament
els arbres.

1.3. COM ES DISTRIBUEIXEN ELS INCENDIS PEL TERRITORI

De la mateix manera que no tots els incendis es comporten igual, la seva distribució en el territori no és
homogènia. Les zones amb grans extensions de boscos són més susceptibles a patir grans incendis forestals mentre
que la fragmentació del territori a causa de la xarxa viària, urbanitzacions, etc., de les zones periurbanes dificulta la
propagació de les flames. Per tant, els usos del territori determinen en gran part la distribució del nombre d'incendis i
de la superfície cremada. En zones periurbanes, per exemple, un major nombre d'incendis de menor grandària
acaben afectant la mateixa superfície mitjana que en zones rurals, amb menor nombre d'incendis però de major
grandària. De tot això es dedueix que:

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 11
 • Zones amb menor activitat socioeconòmica forestal i processos d'abandó rural implica major risc de
propagació del foc (major probabilitat que augmenti la superfície afectada) a causa de l'augment de la
continuïtat vertical i horitzontal del combustible vegetal.
• Zones amb major ús urbà del terreny forestal implica major risc d'ignició (major probabilitat que es produeixi
un incendi) a causa de la major presència d’infrastructures de risc i freqüentació.

TAULA 5. RÈGIM D’INCENDIS A DIFERENTS UNITATS FORESTALS ENTRE 1987 I 2004. (Font: Plana 2007. Elaboració a partir de la base de
dades d’incendis forestals del SPIF-DMAH i del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya)

% SUP. Nº INCENDIS / 10.000ha SUP. CREMADA /

SUP.
Nº SUP. CREMADA/ forestals 10.000ha forestals (ha)
CREMADA/
INCENDIS CREMADA SUP.
INCENDIS
87-04 87-04 (ha) FORESTAL 87-04 ANUAL 87-04 ANUAL
87-04 (ha)
87-04

Pirineus (groc) 980 5.118,6 5,2 1,0 19,5 1,1 102,1 5,7
Nord-est (blau) 2.710 23.541,6 8,7 7,7 88,5 4,9 768,7 42,7
Eix Central (verd) 1.717 55.428,6 32,3 10,5 32,6 1,8 1.053,1 58,5
E. C. bis* (verd) 1.608 55.068,5 34,3 12,5 36,4 2,0 1.245,6 69,2
Periurbana (taronja) 2.139 14.633,5 6,8 12,3 179,9 10,0 1.230,7 68,4
Meridional (rosa) 4.882 53.719,5 11,0 11,3 102,8 5,8 1.129,9 62,8
Catalunya 12.428 152.444,8 12,3 7,8 63,5 3,5 779,1 43,3
* sense comptar la comarca del Ripollès

1.4. CAUSES D’IGNICIÓ

El patró de causalitat de Catalunya difereix del context estatal, amb una menor proporció d'incendis intencionats
(que al seu torn, representen tot just el 10% de la superfície afectada en el període 1988-1998). Les negligències
ocupen un percentatge elevat en nombre, però la seva importància relativa en superfície és menor, mentre que amb
les causes accidentals succeeix el contrari. En anys recents, les causes desconegudes han disminuït fins a valors
pròxims al 12%. Per informació actualitzada de les causes d’ignició pot consultar-se la pàgina web del Departament
de Medi ambient i Habitatge (www.gencat.net/mediamb).
Cal destacar que la meitat dels incendis es produeixen en els mesos d'estiu (Juny-Agost), la quarta part durant els
mesos de primavera (Març-Maig) i la resta al llarg de l'hivern i la tardor, especialment al febrer.

TAULA 6. PERCENTATGE D’INCENDIS PER CAUSES A CATALUNYA (Font: SPIF-DMAH)

Grup de causes Causa 1994-2005 1986-2003*
Causes naturals Llamps 10.72 8.80
Negligències Abocadors 1.15 0.35
Altres negligències 10.61 10.22
Crema agrícola 14.19 11.31
Crema de matolls 0.04 sd
Crema de pastures 2.15 3.51
Crema de deixalles 0.73 0.35
Focs d’entreteniment 2.08 2.13
Fumadors 7.13 8.51
Treballs forestals 3.39 2.93
Accidents Altres accidents 1.15 1.02
Ferrocarril 0.90 0.83
Línia elèctrica 5.53 5.11
- EDICIÓ DIVULGATIVA - 12
 Motors i màquines 2.61 1.97
Maniobres militars* sd 0.32
Intencionats Intencionat 24.69 22.34
Causa desconeguda Desconeguda 12.12 17.35
Represes Represes 0.81 0.84

INCENDIS PER CAUSES CATALUNYA SUPERFÍCIE FORESTAL CATALUNYA

Reproduït; Reproduït;
0,66% 0,46%
Llamp; 8,76%
Desconeguda; Llamp; 6,38%
19,38% Desconeguda;
25,43%

Negligència;
27,88%

Intencionat;
Negligència;
20,02% Intencionat ;
42,28%
10,15%

Accidents;
8,90%
Accidents;
29 71%

INCENDIS PER CAUSES ESPANYA SUPERFÍCIE ARBRADA ESPANYA

Reproduït;
1,10% Reproduï t ;
Llamp; 3,90% Desconeguda; 0,30%
Desconeguda; Negligència;
14,80% Llamp; 16,30%
19,20% 13,90%

Alt res causes;

2,70%

Negligència;
19,20%

Int encionat;
39,60% Alt res causes;
Intencionat;
3,80%
59,20%

FONT: SPIF-DMAH, www.incendiosforestales.org

1.5. CAUSES DE L’AUGMENT DEL RISC DE PROPAGACIÓ

En unes condicions climatològiques i topogràfiques determinades, la capacitat de propagació dels incendis ve
determinada per la quantitat i distribució del combustible vegetal. Catalunya és una de les regions d'Europa amb
major extensió de superfície forestal. Actualment hi ha més d'un milió dues-centes mil hectàrees ocupades per boscos
de les prop de dos milions d'hectàrees forestals, el que representa el 40% i 62% de la superfície de Catalunya
respectivament (la mitjana de la superfície arbrada d'Espanya se situa entorn al 29%).

La proporció de superfície arbrada tendeix a créixer, fonamentalment a causa de l'abandó de les activitats agràries en
zones rurals. Els boscos es regeneren de forma natural en antics camps de conreu i pastures abandonades i
augmenten en quantitat de combustible a causa de la manca d'aprofitaments fustaners i de llenyes, i la falta de
pastura. D'altra banda, la baixa rendibilitat dels aprofitaments forestals (el 80% de la superfície forestal és de titularitat
privada) no permet aplicar una silvicultura adient ni dur a terme els tractaments de millora necessaris, especialment
en les zones més mediterrànies amb major risc d'incendis. En conseqüència, gran part dels boscos del país
presenten unes elevades càrregues de combustible, que els fa molt vulnerables a la propagació de les flames i a
l'aparició de focs d’elevada intensitat i de grans incendis forestals.
- EDICIÓ DIVULGATIVA - 13
 GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DE L’ÍNDEX DE BOSCOSITAT (proporció de boscos actuals sobre la superfície potencial), USOS DEL
SÒL I TIPUS DE SUPERFÍCIE FORESTAL A CATALUNYA SEGONS ELS INVENTARIS FORESTALS NACIONALS (Font: Rojas
2004)

EVOLUCIÓ DE L'INDEX DE USOS DEL SÒL (%) TIPUS SUPERFÍCIE

BOSCOSITAT (%) 5,3 FORESTAL (%)
7,4 5,2

55,2 61,9
60
35,1 37 34,5 24,9 18,9
55,5 37
54,9 42,5
37 40

40,1 57,5 57,8 60,2 75,1 81,1

63
30,6
20

IFN-2 IFN-3 IFN-1 IFN-2 IFN-3

IFN-1 IFN-2 IFN-3
B arcelo na Giro na Superfície fo restal No fo restal
Lleida Tarrago na Impro ductiu + aigua A rbrada No arbrada

Presa de dades dels IFN: I: 1966-1970, II: 1989-1990, III: 2000-2001. Les deficiències en la base cartogràfica dels primers inventaris
i els canvis de definició aplicats en cadascun d’ells obliguen a comparar les dades amb certa prudència, encara que poden
extreure’s conclusions de les tendències més evidents.

1.6. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI D’ÚS DEL TERRITORI I INCENDIS

¿Quina relació tenen els canvis d’ús del sòl amb els incendis forestals i en especial amb els GIF?
Cada cop és més gran el nombre d'incendis forestals amb una superfície afectada de menys de 1ha i, no obstant
això, un nombre molt petit són els responsables de la major part de la superfície cremada, és a dir, els grans incendis
(GIF) són la problemàtica amb la qual ens trobem avui en dia. Estem davant un context d'augment del risc de GIF?

Ja hem vist com l'augment del combustible vegetal en els dos sentits, (vertical, per l'abandó de la gestió
silvopastoral i en sentit horitzontal per abandó de les terres agrícoles) porta com a conseqüència un augment
considerable del risc de propagació de l'incendi, ja que el foc una vegada que avança es troba amb major superfície
forestal (és a dir, existeix més terreny amb combustible per a cremar) i amb major quantitat de combustible en
aquesta superfície, originant que tant la velocitat com la intensitat del foc augmentin. Per tant, paral·lel al procés
d'abandó rural s'accentua l'augment de risc que es produeixi un GIF.

D'altra banda, la urbanització en el medi rural i la demanda de la societat d'oci en aquest medi, fan que la
probabilitat que es produeixi un incendi sigui major i, en conseqüència, l'augment del risc per ignició és evident. En
paral·lel, això incrementa la possibilitat d'episodis de simultaneïtat (diversos incendis en el mateix moment) que
compromet l'eficàcia dels mitjans d'extinció, els quals han de repartir-se en el territori. També cal destacar que les
urbanitzacions o habitatges construïts en el medi rural abans que es produïssin els canvis de l'ús del sòl comentats,
antany es trobaven en terrenys desproveïts de vegetació en els seus voltants i ara es veuen envaïts per vegetació
que creix descontroladament, comprometent la seguretat tant d'aquestes infrastructures com de les persones que
habiten en elles.

Finalment, el canvi climàtic augura un escenari encara més complicat en l'extinció dels incendis.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 14
 ¿Com afecta tot això, a l’èxit dels mitjans d’extinció?
Davant aquesta situació, els esforços econòmics que fan els països desenvolupats per a millorar els mitjans
d'extinció es veuen frustrats. Els sistemes d'extinció han d'enfrontar-se a unes condicions que superen per complet la
seva capacitat. Les acumulacions de combustibles originen incendis de gran intensitat, que al seu torn presenten gran
capacitat de generar focus secundaris a grans distàncies, és a dir, es produeixen diversos incendis en el mateix
escenari de l'extinció. Això provoca que els mitjans s'hagin de distribuir pel territori per a intentar controlar la situació,
disminuint així la seva capacitat d'extinció, a més del risc que suposa per al personal.

D'altra banda, les urbanitzacions en terrenys forestals, suposa restar mitjans d'extinció ja que, quan es produeix un
incendi en els voltants d'aquestes, es prioritza la protecció de les persones i les infrastructures. Amb tot això es pot dir
que, els mitjans d'extinció tenen les seves limitacions davant determinades situacions (Castellnou 2000, Castellnou et
al. 2005).

¿Cap a un augment del risc de patir grans incendis forestals?

El conjunt de factors esmentats anteriorment agreugen la situació que es genera en un incendi forestal i la
intervenció de tots ells fa inevitable pensar que la probabilitat de patir grans incendis forestals sigui molt alta. És el
que també s'ha denominat el “Triangle de l'augment del risc de GIF” (Plana 2007). En ell es poden observar la
interrelació entre els factors que intervenen en la probabilitat que un simple foc, que comença com una espurna, arribi
a adoptar la forma d'un gran incendi. Malgrat la gran inversió en tecnologia i mitjans d'extinció la capacitat de
propagació dels GIF segueix superant la capacitat dels sistemes d'extinció.

FIGURA 9. TRIANGLE DE L’AUGMENT DEL RISC DE GIF

Capacitat
d’extinció Límit tecnològic

Risc
de GIF

Risc de
Ignició i Risc de
Simultaneïtat Propagació

Abandonament agro-ramader i forestal, gestión

Infraestructures i ús terciari tradicional, canvi climàtic

1.7. PAPER ECOLÒGIC D’UN FOC A L’ECOSISTEMA. CLAUS PER A EVITAR EL FENOMEN DELS
GIF
Si el foc és un element què sempre ha estat en l'ecosistema (per causes naturals com els llamps), com van
sobreviure els boscos que hem heretat als incendis? Què succeïa quan no hi havia mitjans d'extinció? Les estratègies

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 15
de diverses espècies mediterrànies ens indiquen com aquestes s'han adaptat a determinades freqüències i intensitats
de foc. Les estepes (Cistus sp.) o alguns pins (Pinus sp.), sols disseminen eficaçment les seves llavors després del
pas del foc (a aquests vegetals se'ls denomina piròfits). La gruixuda escorça de l’alzina surera, el suro, és una bona
mostra de l'estratègia seguida per a protegir al tronc de la calor de les flames, així com la capacitat de rebrot de
multitud d'espècies que saben aprofitar l'aportació de nutrients que es dóna immediatament després del pas del foc
amb les cendres.

Enfront del desastre ecològic que es produeix en un terreny després d'un incendi, a la llarga es produeixen
conseqüències menys espectaculars, però de gran importància ja que el foc regeix el dinamisme posterior de la
vegetació. Aquesta evolució vindrà determinada principalment per la periodicitat dels incendis, així com per la seva
intensitat i el moment en què es produeixen, a més de les característiques específiques i locals. L'activitat humana ha
modificat completament la freqüència, intensitat i extensió dels incendis forestals. Quan l'interval de temps entre
incendis es redueix, els exemplars de les espècies vegetals que no han aconseguit la maduresa des de l'incendi
anterior no persisteixen, veient-se reemplaçats pels d'altres espècies pròpies d'estats menys madurs de l'evolució de
l'ecosistema, generalment millor adaptades a la presència recurrent del foc. En ocasions, l'estructura i composició de
la vegetació després d'un incendi afavoreix l'augment de la freqüència i intensitat dels incendis futurs, entrant-se així
en un cercle viciós que augmenta la degradació del medi.

No obstant això, quina era l'estructura dels boscos adaptada al règim natural d'incendis? Quin era aquest règim i en
quina intensitat es donaven els incendis? És difícil respondre a aquestes preguntes en el nostre context mediterrani,
amb una modificació i ocupació secular del paisatge. No obstant això, en altres contextos geogràfics amb una
ocupació més recent del territori s'ha pogut estudiar la freqüència i intensitat natural dels incendis i les estructures de
boscos adaptades a les mateixes. Estudis duts a terme als EE.UU mostren freqüències naturals d'incendis d'entre 4-
36 anys i, com a resultat, un tipus de bosc adevesat, amb arbres de gran grandària escampats pel territori i un
sotabosc herbaci per efecte de l'elevada recurrència d'incendis naturals creant una clara discontinuïtat vertical dels
estrats de vegetació (Sala 2005). En el nostre context, un bosc intervingut amb una estructura similar serien, per
exemple, les pinedes pasturades (formacions que, al seu torn, són les menys afectades en cas de GIF). Un estudi
realitzat a Tarragona mostra com amb una recurrència d'incendis mitjana (entre 25 i 50 anys) i una intensitat baixa o
moderada es crea el mosaic d'estructures ideal per a l'autoprotecció de pinassa (Pinus nigra, espècie present a
Tarragona i centre de Catalunya) enfront del foc. Si la freqüència d'incendis és superior pot produir-se una degradació
del sòl, disminuir el vigor de la resposta de les espècies rebrotadores i arribar a desaparèixer el banc de llavors
donant-se processos de desertització. Amb una recurrència inferior, en canvi, es pot acumular suficient combustible
per a generar un gran incendi forestal en el futur (Pellisa i Reverté 2004).

Òbviament, no existeixen receptes úniques ni ha de pensar-se sempre en eliminar l'estrat arbustiu per a protegir als
boscos dels incendis. Però, vist el “Triangle de l'augment del risc de GIF”, els esforços haurien de dirigir-se a buscar
tipus de paisatge menys vulnerables a les flames, adaptant els boscos humanitzats al risc inherent d'incendis de
l'ecosistema, afavorint la discontinuïtat vertical i horitzontal del combustible en els boscos i millorant la resistència dels
mateixos al foc.

Precisament les activitats agràries han exercit aquest paper històricament el que fa que s’hagin de tenir present els
beneficis de la gestió forestal, la ramaderia i l'agricultura, no només des de la perspectiva del desenvolupament rural,

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 16
l'equilibri territorial i la qualitat del paisatge, entre altres beneficis socials, sinó també per l'important paper que
desenvolupen en la prevenció d'incendis. En definitiva, davant la realitat social on la demanda cap a l'ús i gaudi del
paisatge és creixent, la prevenció del risc d'incendis pot ser un argument més a favor per a dinamitzar les activitats
agràries que gestionen i conserven aquest mateix paisatge.

FOTOS 1 i 2: TIPUS DE BOSCOS ADAPTATS AL REGIM NATURAL D’INCENDIS DE BAIXA INTENSITAT

Bosc de pi ponderosa a principis del segle XX a Arizona, EE.UU. Bosc de pinassa pasturat a la comarca del Solsonès, Catalunya
http://www.cpluhna.nau.edu/Research/changed_southwestern_forests.htm central (Foto: E.Plana)

1.8. IMPACTE DELS INCENDIS FORESTALS

En un medi humanitzat com el nostre, els incendis tenen conseqüències no sols a nivell ecològic, sinó també en
l'àmbit socioeconòmic i emocional. A continuació es descriuen breument cadascun d'ells.

Impacte ecològic: La magnitud dels efectes ecològics produïts pels incendis depenen, en gran mesura, de diversos
aspectes: el règim del foc (segons si es tracta d’un foc d’elevada o baixa intensitat i la seva recurrència), el tipus de
vegetació (capacitat d'adaptació al foc i les seves característiques reproductives), el moment de l'incendi en relació a
l'estació de l'any referit a les característiques intrínseques de la vegetació (contingut d'humitat, d'olis i resines,
maduresa de les llavors, etc.), la climatologia post-incendi, el tipus de sòl i el règim d'usos i aprofitaments posteriors a
l'incendi, i, especialment, a la grandària de l'incendi i la capacitat d'aportació de llavors dels boscos limítrofs no
cremats, entre altres. La combinació de tots aquests factors fa que el temps de recuperació de la coberta forestal
original depengui de cada cas concret.

Val a dir que el foc, com a element natural de l’ecosistema que és, també pot tenir efectes positius sobre l’ecosistema
relacionats, per exemple, amb el cicle de nutrients, la regeneració d’hàbitats o la pròpia dinàmica de regeneració de la
vegetació. Es dona el cas inclus que alguns tipus d’arbre estan adaptats a focs d’elevada intensitat com a estrategia
de regeneració y rejuveniment del bosc.

TAULA 7. PRINCIPALS EFECTES ECOLÒGICS NEGATIUS DELS INCENDIS D’ELEVADA INTENSITAT

• Destrucció de la vegetació i, en ocasions, pèrdua de la capacitat de regeneració natural de la vegetació por no haver
VEGETACIÓ arribat a l’edat de maduresa. Major afectació de malalties als arbres que han sobreviscut. Canvi d’espècies i degradació
de l’ecosistema.
FAUNA • Mort d’animals, destrucció dels hàbitats i aparició d’espècies generalistes d’hàbitats oberts.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 17
 • Augment de l’efecte hivernacle (per l’emissió de fums i la pèrdua de capacitat de fixació de carboni) i canvis a nivell
CLIMA
microclimàtic cap a ecosistemes més “secs”.
• Pèrdua de capacitat d’infiltració del sòl (les cendres creen una pel·lícula impermeable) i contaminació de lleres per
AIGÜES arrossegament de cendres i sediments. Modificació dels nivells freàtics degut a la pèrdua de coberta vegetal i colmatació
de rierols i pantans.
SÒL • Al perdre’s la protecció que ofereix la vegetació, augmenten els processos erosius i la pèrdua de nutrients del sòl.
PAISATGE • Disminueix la qualitat del paisatge limitant les activitats d’oci i turisme relacionades amb el mateix.

Impacte socioeconòmic: Per a quantificar el dany econòmic produït després d'un incendi, no solament s'ha de
quantificar el valor econòmic de les rendes que produïen els boscos abans de l'incendi (fusta, llenyes, pastures, caça,
pesca, agricultura...), sinó que a això cal afegir-hi les pèrdues dels valors ambientals dels espais forestals (recreatius,

protectors, paisatge, fauna silvestre, conques hidrològiques, fixació de CO₂ per les plantes, etc.). A la suma de les
pèrdues ambientals i econòmiques, se li afegeix el cost de l'extinció més el cost de la restauració del paisatge i de les
infrastructures danyades.

REQUADRE 1. NOTES DE PREMSA I PUBLICACIONS SORGIDES A REL DE L’INCENDI DE LA CATALUNYA CENTRAL DEL 1998
“El gran incendi va cremar “una cultura ferida de mort””, La Mañana, 19/07/99
“Els afectats es senten tan desprotegits com el mateix dia del foc”, Regió 7, 17/07/99
“No confieu amb l’administració. No us creieu les seves explicacions perquè són parcials i interessades”, a “El paisatge, el foc,... s’ha cremat la
confiança”. Anunci publicat pel municipi de Freixinet a El Periódico, juliol 1998.
“Des del dia després del foc que ara recordem fins avui, no hem notat que es prenguessin mesures serioses per frenar l’abandonament rural que
dia a dia buida els nostres pobles i cases de pagès”, Declaració de Matamargó, 17 de juliol de 1999.
“El dret a viure en aquest territori i, per tant, a escollir el nostre model socioeconòmic i de creixement adequat a les característiques de cada zona i
el deure a defensar la nostra terra”, Coordinadora civil d’autodefensa de la Catalunya Interior. Declaració de Pinós (relacionada amb la ubicació
d’un abocador a la zona cremada l’any 1998), 19 de febrer de 2000.
“La necessitat d’una política territorial i d’una correcta legislació que garantitzi un veritable equilibri territorial que ens permeti un nivell de benestar
qualitat de vida digna i respectuosa amb el medi”. D. de Pinós.

Impacte emocional i sociocultural: Situacions d'emergència que deriven en evacuacions, persones ferides i fins i tot
pèrdues de vides humanes, així com els efectes col·laterals, talls de carreteres i de línies elèctriques, telefonia mòbil i
fixa, o la destrucció de llars i d'indústries provoquen alteracions en la forma de vida de la població. La gran majoria
dels incendis forestals acaben amb les rendes de les poblacions que vivien d'algun tipus d'aprofitament del medi rural
i condiciona les possibilitats futures de desenvolupament. La desaparició dels boscos, pel seu significat simbòlic que
va més enllà de la renda dels seus productes, porta associat un impacte emocional en la gent del territori, que també
ha de considerar-se amb la sensibilitat i el respecte necessari.

2. MESURES I INSTRUMENTS DE GESTIÓ DEL RISC D’INCENDIS I ACTORS SOCIALS

RELACIONATS

2.1. MESURES I INSTRUMENTS DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ I RESTAURACIÓ DE ZONES CREMADES

El principal instrument de gestió del risc d'incendis forestals és el Pla INFOCAT, “Pla especial d'emergències per
als incendis forestals de Catalunya”, aprovat l'any 1994. El pla estableix els avisos, l'organització i el procediment
d'actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats
- EDICIÓ DIVULGATIVA - 18
privades enfront dels incendis forestals.

FIGURA 10: ESTRUCTURA DEL PLA INFOCAT

Nivell 3 COMITÈ DE DIRECCIÓ CECOPI

DIRECTOR DEL PLA INFOCAT Centre de coordinació

(Conseller/a d’Interior de la Generalitat Operativa de Catalunya
Nivell 1,2 de Catalunya o persona a qui delegui CECAT
(delegats territorials o alcaldes) )
Consell Assessor
CICOC

C.C.C BRIGADES Gabinet d’informació

COSAR

SEM
CECOPAL CECOPI Centre de coordinació Operativa Integral / CECAT Centre de
coordinació operativa de Catalunya / CICOC Centre d’informació i
coordinació operativa de Catalunya / C.C.C BRIGADES Centre de
control i comunicació territorial / COSAR Centre operatiu del servei
d’Agents Rurals / SEM Sistema d’emergències médiques / CECOPAL
Centre de coordinació operatiu municipal / CCA Centre de
CENTRE DE COMANDAMENT AVANÇAT comandament avançat / ADF Agrupacions de defensa forestal / REMER
Radio emergències i protecció Civil

Grup d’intervenció: Grup logístic Grup d’ordre Grup sanitari

Bombers Creu Roja Guàrdia civil Creu Roja
Agents rurals Serveis de provisionament Mossos d’esquadra SEM
ADF Serveis logístics de municipis afectats Policía local Serveis sanitaris
Voluntaris forestals Voluntaris Policía nacional Altres
Voluntaris municipals REMER Agents rurals

Grup d’evaluació de l’incendi forestal i dels riscos associats

REQUADRE 2. PRINCIPALS DIRECTRIUS DEL PLA INFOCAT

- Elaboració de Mapes bàsics de perill d’incendis i dels índexs de perill i vulnerabilitat dels municipis. En funció del valor assignat als municipis, es
determinen aquells els quals han d’elaborar el Pla d’actuació Municipal, aprovat per l’òrgan competent del municipi i homologat per la comissió de
Protecció Civil de Catalunya
- Determinació de les èpoques de perill d’incendis forestals en funció del desplegament de mitjans segons la normativa vigent de Catalunya i
especialment el Decret 64/1995 de mesures de prevenció d’incendis forestals.
- Determinació dels criteris per a l’activació del Pla. En funció de les característiques de l’incendi forestal i dels elements vulnerables afectats,
s’establiran els estats d’emergència corresponents: Nivell 0: (no hi ha activació) Prealerta i Alerta, Nivell 1: Alerta i Emergència 1, Nivell 2:
Emergència 1 i Emergència 2, Nivell 3: Emergència 2.

La política de gestió del risc d’incendis està formada per mesures de prevenció, d’extinció i de restauració dels
terrenys cremats. Respecte a les mesures de prevenció les actuacions van encaminades bàsicament en dos sentits:
a) Actuació sobre les causes d’ignició d’origen humà.
ƒ Accions educatives: Formació i sensibilització a la població.
ƒ Vigilància dels boscos (aèria, torres de vigilància i amb vehicles terrestres).
ƒ Mesures legislatives per regular activitats de risc (abocadors, línies elèctriques, xarxa viària, cremes
agrícoles, treballs forestals, etc.) i l’adopció de mesures preventives.
ƒ Senyalització de zones de perill.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 19
 b) Actuació per a la prevenció de la propagació del foc:
ƒ Actuacions previstes en plans de prevenció encaminats a crear discontinuïtat vertical i horitzontal de
la vegetació. Quan l’incendi arriba a la zona tractada, els mitjans d’extinció troben unes condicions
més apropiades per fer front a les flames, es creen zones de seguretat pels mitjans d’extinció i es
millora la protecció i capacitat d’autoprotecció de les infrastructures. Bàsicament es tracta de les
franges i àrees tallafocs (eliminació total o parcial del combustible). Es realitzen amb mitjans
mecànics o mitjançant l’ús de cremes controlades.
ƒ Creació i manteniment de punts d’aigua i condicionament de camins forestals per a la prevenció
d’incendis (en alguns casos, d’accés restringit)

Cal afegir també el que es coneix com incendis de disseny i actuacions de pre-extinció.El concepte d’incendi de
disseny recull la tipificació en la forma de cremar que pot tenir una zona concreta, la qual es veurà influenciada per la
interacció entre el model de combustible, les condicions meteorològiques i les característiques topogràfiques (Galán i
Lleonart 2004).Un cop conegut el patró de l’incendi forestal per un massís concret podem identificar els punts crítics
(o zones estratègiques), és a dir, aquelles zones on la intensitat de les flames es pot incrementar significativament i
augmentar-ne la dificultat de control. Però, mentre la pre-extinció o extinció passiva pretén crear oportunitats d’atac
als GIF un cop s’han declarat, la gestió del paisatge persegueix evitar l’aparició dels GIF (Martínez et al. 2005).

TAULA 8. PLANS DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS A CATALUNYA

Programa FOC VERD
Plans municipals de
prevenció d’incendis
Perímetres de Protecció
Prioritària
Plans d’Autoprotecció
d’Urbanitzacions
Plans d’Evacuació
d’Urbanitzacions
Pla de Vigilància contra
Incendis Forestals
Creat el 1986 específicament per a la prevenció dels incendis forestals. A través del programa de FOC VERD, es
van crear les ADF, el Cos d’Agents rurals, i el Grup d’Intervenció Immediata i de Voluntaris Forestals. Va suposar
l’inici de les actuacions preventives. El 1999 es va elaborar el programa FOC VERD II, de gestió de risc d’incendis
forestals continuant amb els plantejaments del primer programa.
Contenen el conjunt de previsions i mesures que s’han de prendre en fitxes d’actuacions i inversions i en
informació gràfica. Els plans es revisen cada quatre anys. La gestió la realitzen els ajuntaments i Agrupacions de
Defensa Forestal. Es van començar a redactar l’any 1986.
S’han establert en 31 zones d’alt risc de grans incendis que cobreixen el 40% de la superfície de Catalunya.
Inclouen unitats geomorfològiques amb característiques forestals homogènies. Cada PPP ha de comptar amb el
seu corresponent Projecte Integrat de Protecció (PIP).
Inclouen el conjunt de mesures per a la prevenció d’incendis i la protecció de las urbanitzacions. Aquests plans
s’incorporen als PAM (Plans d’actuació municipal).
Promoguts per la OTPMIF de la Diputació de Barcelona, consisteix en plans per facilitar l’evacuació de les
urbanitzacions en cas d’incendi.
Programa específic de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de reforçar, en coordinació amb l’administració
forestal els ajuntaments i ADFs, els programes de vigilància.

Respecte a les mesures d'extinció, Catalunya compta amb un dispositiu de mitjans terrestres i aeris que es
dimensiona en funció de l'època de perill. Totes les maniobres que s'executen en un incendi, són planificades i
dirigides per personal del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 20
 FIGURA 11: SITUACIONS D’ÚS DEL FOC TÈCNIC EN L’EXTINCIÓ D’INCENDIS

Vent dominant Emissió de xàldigues a llargues

distàncies

Avançament del foc

Vent dominant
Emissió de xàldigues a curtes distàncies

Avançament del foc Avançament del foc

Fonamentalment existeixen dues tècniques d'extinció d'incendis, l'atac directe i l'atac indirecte. En el primer s'actua
directament sobre les flames, a primera línia de foc (mitjana i baixa intensitat de flames). L'atac indirecte pretén
anticipar-se al comportament del foc i actuar bàsicament sobre el combustible (per exemple, mitjançant la creació de
“línies de defensa” on, amb una amplada determinada, s'elimina tota la vegetació amb la finalitat de poder realitzar
atac directe, una estesa de mànegues o utilitzar la línia com ruta d'escapament). Un altre mètode d'atac indirecte és el
contrafoc, que consisteix a provocar un foc de manera controlada. S'utilitza fonamentalment per a provocar que
l'incendi es trobi sense combustible en arribar a una zona que ja ha estat cremada prèviament (2: creació de zona
segura per als mitjans d'extinció, figura 10), i per a verticalitzar la columna de fum del front principal i, d'aquesta
manera, evitar l'emissió de focus secundaris a grans distàncies (1, figura 10). Es tracta d'un mètode delicat i d'alt risc
pel que només és possible executar-ho sota unes condicions molt concretes i només té potestat per a decidir-ho el
Director d'extinció. Tant l'ús de la crema controlada com la del contrafoc estan regulats pel Decret 312/2006.

Respecte a les mesures de restauració de les zones afectades consisteixen bàsicament, previ estudi del terreny i
de les condicions d'aquest abans i després de l'incendi, a eliminar la vegetació cremada de la zona incendiada i
possibilitar la instal·lació d'una nova comunitat vegetal, bé per repoblacions amb espècies vegetals, bé ajudant a la
nova regeneració natural que es produeix després del pas del foc. Destaca la figura de les Zones d'Actuació Urgent
(establertes en la Llei 6/1988 forestal de Catalunya) que poden englobar els terrenys forestals incendiats per als quals
no és previsible una recuperació natural de la vegetació i estan en perill manifest de degradació o d'erosió. Una
vegada aprovada, els terrenys forestals privats compten amb ajudes supletòries per a la regeneració dels terrenys
cremats.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 21
REQUADRE 3. MARC LEGAL PRINCIPAL DE LA PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS FORESTALS I RESTAURACIÓ DE ZONES
CREMADES A CATALUNYA
• Decret 312/2006, de 25 de juliol, pel qual es regula la gestió del foc tècnic per part del personal dels serveis de prevenció i extinció de incendis
de la Generalitat de Catalunya.
• Llei 512003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions sense continuïtat
• Decret, de 20 d’octubre de 1986, de creació de les Agrupacions de Defensa Forestal
• Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals a les àrees d’influència de las carreteres
• Llei 6/1988, de 30 de març, Forestal de Catalunya
• Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de la vegetació de la zona d’influència de les
línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions.
• Llei 911995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural
• Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals
• Resolució de 24 d’octubre de 1994 pel qual es dóna publicitat a l’acord de 29 de setembre de 1994, del Govern de la Generalitat, pel qual
s’aprova el Pla de Protecció Civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT)

2.2. ACTORS SOCIALS EN L’ÀMBIT DELS INCENDIS FORESTALS

La complexitat del fenomen dels incendis forestals fa que siguin diversos els actors socials relacionats amb la
gestió del risc d'incendis. A nivell de Generalitat de Catalunya, tot allò relacionat amb els usos forestals - gestió
forestal i regeneració de terrenys cremats - i agro-ramaders competeix al Departament de Medi ambient i Habitatge
(DMAH) i al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural respectivament. Dins del DMAH, el Servei de
Prevenció d'Incendis Forestals, assumeix les competències de prevenció (entre altres funcions registra l'estadística i
els perímetres dels incendis i elabora el mapa diari de risc). La planificació d’infrastructures i urbanisme a nivell
territorial correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques qui també aprova els Catàlegs del
Paisatge. Les competències d'extinció i gestió de l'emergència recauen en el Departament d'Interior, Relacions
Institucionals i Participació. La xarxa permanent del cos de bombers està formada pels bombers professionals i els
bombers voluntaris. Destaca l'existència dels GRAF (Grup de suport de les actuacions forestals), grup especialitzat en
l'anàlisi i l'extinció dels incendis forestals. Durant la campanya, s'incorporen els auxiliars forestals que complementen
les dotacions dels parcs.

Entre les administracions provincials destaca l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals
(OTPMIF) de la Diputació de Barcelona, que compta amb un programa de suport a la prevenció d'incendis. Entre
altres, promouen la redacció de plans de prevenció municipal i d'urbanitzacions i d'evacuació d'urbanitzacions, els
plans de vigilància, així com la creació d'Associacions de propietaris per a la restauració de zones cremades i la
prevenció d'incendis.

TAULA 9. COMPETÈNCIES, ADMINISTRACIONS VINCULADES I PLANS I FIGURES RELACIONADES AMB LA GESTIÓ DEL RISC
D’INCENDIS A CATALUNYA (Font: Plana 2007)
INSTITUCIONS
ÀMBIT TEMÀTIC PLANS I FIGURES
VINCULADES
Gestió del paisatge
DGMN-DMAH Plans d’Ordenació Forestal (POF)
Planificació dels aprofitaments i usos
Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) i Plans Simples de
forestals CPF
Gestió Forestal (PSGF)
Gestió agro-ramadera DAAAR Pla de Desenvolupament Rural, Contracte Territorial d’Explotació
Restauració de zones cremades DGMN-DMAH Zones d’Actuació Urgent (ZAU)

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 22
Prevenció d’incendis forestals
Cremes controlades en pastures de muntanya
Silvicultura preventiva (àrees tallafoc, SPIF-DMAH Plans de prevenció d’Incendis Forestals (municipals i comarcals)
cremes controlades) e Infrastructures Perímetres de Protecció Prioritària (PPP)
de protecció (punts d’aigua, camins, Plans de Prevenció d’Incendis Forestals (municipals)
OTPMIF-DIBA
etc.) Plans d’Autoprotecció d’Urbanitzacions - INFOCAT
Cos de bombers-DIRIP Cremes controlades i actuacions de pre-extinció
DMAH, SPIF-DMAH Cos d’Agents Rurals. Voluntaris forestals.
Vigilància ADF
OTPMIF-DIBA Pla de Vigilància complementària contra incendis forestals
Investigació de causes DMAH, SPIF-DMAH Cos d’Agents Rurals. Estadística d’Incendis
SPIF-DMAH
Sensibilització
OTMPIF-DIBA
DGPEIS-DIRIP Pla INFOCAT. Cos de bombers
Extinció
ADF
Pla INFOCAT
DGPEIS-DIRIP
Protecció civil Pla d’Actuació Municipal i Comarcal
OTMPIF-DIBA Pla d’Evacuació d’Urbanitzacions
Pla General Territorial de Catalunya, Plans Territorials Parcials, Plans
Planificació territorial i urbanística DPTOP
urbanístics. Catàlegs del Paisatge (entre altres figures)
ADF: Agrupacions de Defensa Forestal / CPF: Centre de la Propietat Forestal / DAAAR: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural / DGMN-Direcció
General del Medi Natural / DGPEIS: Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments /
DMAH:Departament de Medi Ambient i Habitatge / DPTOP: Departament de Política Territorial i Obres Públiques / GRAF: Grup de Recolzament d’Actuacions
Forestals / OTPMIF: Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals / SPIF: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals

A nivell d'agents de la societat civil cal esmentar les Agrupacions de Defensa Forestal, que són associacions de
propietaris forestals i voluntaris que col·laboren en tasques de prevenció i extinció i actualment cobreixen més del
80% del territori. D'altra banda, les principals associacions de propietaris forestals i sindicats agraris són: El
Consorci Forestal de Catalunya (CFC), la Unió de Pagesos (UP), l'Institut Agrari Català de Sant Isidre (IACSI) i Joves
Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

Finalment, en l’àmbit de la formació i investigació destaca la Universitat de Lleida (estudis d’enginyeria forestal i
agrònoma), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic Forestal de
Catalunya (CTFC) a més de les facultats de biologia, ciències ambientals i altres enginyeries.

TABLA 10. ADRECES D’INSTITUCIONS RELACIONADES AMB LA GESTIÓ DEL RISC D’INCENDIS A CATALUNYA
Direcció General del Medi
Natural
Departament de Medi Ambient
i Habitatge (DMAH)
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona
Tel: 93 567 42 00
Fax: 93 280 33 20
dgmn.dmah@gencat.net
www.gencat.net/mediamb
Direcció General de Prevenció, Extinció Centre de Recerca Unitat de Focs Forestals –
d'Incendis i Salvaments Ecològica i Aplicacions Universitat de Lleida
Departament d’Interior, Relacions Forestals Av. Rovira Roure 191
Institucionals i Participació Edifici C, Universitat 25198 Lleida
Carretera de la Universitat Autònoma, s/n Autònoma de Barcelona Tel: 973 70 2847
08290 Cerdanyola del Vallès 08193 Bellaterra Fax: 973 23 8264
Te: 93 582 03 00 Tel: 93 581 13 12 www.etsea2.udl.es/~UFF/
Fax: 93 586 79 80 Fax: 93 581 41 51
bombers@gencat.net www.creaf.uab.es/
www.gencat.net/interior/emergencies

Servei de Prevenció Oficina Tècnica de Prevenció Municipal Centre Tecnològic Forestal Secretariat Nacional d’ADF
d’Incendis Forestals - DMAH d’Incendis Forestals de Catalunya de Catalunya
Finca Torreferrussa. Ctra. B Diputació de Barcelona Pujada del Seminari s/n Seu: Plaça Cambó 17-19
140 de Sabadell a Santa C/ Comte d'Urgell, 187, 1a pl. Edifici del 25280 Solsona 08205 Sabadell
Perpètua de Mogoda, Km 4,5 Rellotge Tel: 973 48 17 52 tel/fax 937270355
08130 Santa Perpètua de 08036 Barcelona Fax: 973 48 13 92 info@snadf.org
Mogoda Tel: 934 022 614 www.ctfc.cat www.snadf.org
Tel: 93 561 70 11 Fax: 934 022 616
Fax: 93 574 16 95 www.diba.cat/incendis_nova/presentacio.asp

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 23
3. PROPOSTES DE COMUNICACIÓ: INFORMAR EDUCANT SOBRE ELS INCENDIS
FORESTALS I MILLORA DE LA PREVENCIÓ SOCIAL

3.1. RESUM DE CONCEPTES BÀSICS

La complexitat del fenomen dels incendis forestals dificulta el tractament informatiu dels mateixos. En aquest
capítol es presenten algunes qüestions que fan referència a la percepció social i política dels incendis per a abordar, a
continuació, algunes pautes de comunicació que facilitin l'informar educant, i promoure la sensibilització ambiental i la
prevenció social (aquella referida al comportament de les persones en relació amb el risc d'incendis). La informació ha
estat extreta de Plana 2006 i Plana 2007.

REQUADRE 4. RESUM DE CONCEPTES SOBRE L’ACTUAL RISC D’INCENDIS FORESTALS

• El foc és part inherent de l’ecosistema mediterrani. Les polítiques de gestió del risc d’incendis han de dirigir-se a reduir els nivells de risc i
vulnerabilitat de les persones, béns i ecosistemes, en lloc de pretendre la supressió total del fenomen.
• Les acumulacions actuals de combustible vegetal afavoreixen, en condicions climatològiques extremes i recurrents, incendis d’elevada
intensitat que superen la capacitat d’extinció i deriven en grans incendis forestals. Aquestes acumulacions “inèdites” impliquen patrons de
comportament del foc “nous”, que obliguen a revisar els coneixements tècnics i tradicionals adquirits fins el moment.
• Per la comprensió del fenomen dels incendis forestals és fonamental separar els conceptes d’ignició i propagació. Respecte a les causes de la
propagació, destaca la seva dimensió estructural relacionada amb l’abandó de les activitats agràries. La major freqüentació i instal·lació
d’infrastructures de risc en zones forestals implica, en canvi, un augment del risc d’ignició.
• Ens trobem, per tant, en un context canviant on hi ha un progressiu augment de la vulnerabilitat (capacitat de propagació) fins i tot suposant
un perill constant (ignicions).
• Des del mateix àmbit de la extinció es posa l’èmfasi en disposar de paisatges menys vulnerables a la propagació de les flames (reconeixent el
límit tecnològic i pressupostari del sistema d’extinció) per abordar el problema dels grans incendis.

3.2. PUNT DE PARTIDA: PERCEPCIÓ SOCIAL DELS INCENDIS FORESTALS

¾ Especialment per part de la societat urbana, existeix un desconeixement de les causes de fons, simplificant la
problemàtica dels incendis al caràcter fortuït i fatalitat (i insistència en la intencionalitat) de les ignicions, i les
condicions climatològiques “extraordinàries”, sense abordar a nivell mediàtic (desconeixement periodístic) el
binomi capacitat de propagació - capacitat d’extinció, el que dificulta la comprensió de la dimensió socioambiental
del fenomen.
¾ L'incendi sempre s’ha presentat com un enemic a combatre, desnaturalitzant el rol ecològic que li és propi i
presentat la seva eliminació com l’única alternativa possible al fenomen. Això dificulta la comprensió del foc com
part inherent de l’ecosistema mediterrani i la possibilitat de disminuir la vulnerabilitat del paisatge com estratègia
de prevenció.
¾ Existeix un escàs reconeixement social del paper de la gestió forestal i les activitats agràries en general per a
la prevenció d’incendis. Tòpics com el mite de la “virginitat” i “intocabilitat” dels boscos dificulten la comprensió del
paper dels aprofitaments forestals en la prevenció d’incendis.
¾ L’eficiència en la majoria de les ignicions d’incendis forestals i la concepció urbana de la lluita contra el foc
aprofundeix en el “mite tecnològic”, segons el qual la tecnologia pot frenar sempre les flames, augmentant la
vulnerabilitat de les persones i béns al generar una sensació de falsa seguretat.
¾ El context canviant (creixement de l’arbrat en la interfase urbà-forestal arran de l’abandó agrícola) i la falta de
cultura del foc afavoreix l’exposició al risc, focalitzant la frustració de les pèrdues sofertes en cas d’incendi als

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 24
 mitjans d’extinció (que no són els responsables de la gestió del paisatge) sense, en canvi, assumir la pròpia
responsabilitat individual (per ex. franges perimetrals en les urbanitzacions).
¾ En moltes zones rurals s’ha passat del foc com recurs (desbrossament, regeneració de pastures, etc.) a
l’incendi descontrolat com a amenaça, el que posa en crisi el coneixement tradicional del mateix. El mite
tecnològic o l’autosuficiència també resideixen en la percepció rural i, sovint, ha de succeir un incendi “catastròfic”
per a reconèixer que “mai abans s’havia vist un incendi amb aquesta virulència”.
¾ La complexitat de la problemàtica necessita de mesures a llarg termini, fonamentades en la prevenció sense
resultats “vistosos” i amb una forta component transversal i de coordinació.

3.3. PROPOSTES DE COMUNICACIÓ SOBRE INCENDIS FORESTALS I PER A LA PREVENCIÓ

SOCIAL
• Millorar la comprensió social, informant de les causes que origina els incendis forestals (vinculat a l’abandó
rural i a l'increment de l’ús urbà de la muntanya), distingint clarament els factors de risc d’ignició i el binomi
capacitat de propagació - capacitat d’extinció. Superar la interpretació simplista del fatalisme de les ignicions i les
condicions climatològiques “extraordinàries” com a causes, i relativitzar el “mite tecnològic”.
• Així mateix, millorar la comprensió del paper del foc com a pertorbació natural de l’ecosistema mediterrani, i
incidir en la necessitat de disposar de paisatges menys vulnerables a la propagació de les flames per a fer front
dels incendis de gran dimensió, com alternativa a la inabastable supressió total del foc.
• La comprensió de la fragilitat i vulnerabilitat del medi facilitaria la presa de consciència sobre l’exposició al
risc (referit sobretot a la interfase urbà-forestal), l’adopció de mesures de prevenció i autoprotecció, el
comportament responsable (la importància d’evitar les ignicions), així com l’autocontrol social (denunciant les
actituds negligents).
• Restar espectacularitat al tractament mediàtic dels incendis per a no exacerbar actituds “incendiàries”
(incendis provocats no des de la piromania sinó simplement per a contemplar l’actuació dels mitjans).
• Promoure el reconeixement del paper positiu que exerceixen les activitats agràries en relació amb la
prevenció d’incendis, juntament amb la millora de la qualitat del paisatge (turisme, qualitat de vida, etc.). Això
permet establir un missatge clar sobre el valor social dels boscos (no com alguna cosa abstracte, sinó com a font
d’activitat econòmica i desenvolupament), millorant la presa de consciència sobre la importància de protegir-ho.
• Evitar la instrumentalització política i mediàtica del fenomen dels incendis (recuperant tòpics com la falta de
coordinació entre bombers i les gents del territori que poden estar àmpliament superats, i que dificulten el debat
pausat necessari post-emergència) i els tractaments sensacionalistes dels esdeveniments catastròfics.
• Davant la realitat social on la demanda cap a l’ús i goig del paisatge és creixent, la prevenció del risc d’incendis
pot ser un argument més a favor per a promoure la gestió forestal i les activitats agràries que conserven aquest
mateix paisatge. Això permet assumir la gestió del risc d’incendis no com un problema sinó com una
oportunitat per al desenvolupament de les zones rurals, amb arguments socials, ecològics i econòmics
plenament justificats.

GLOSSARI DE TERMINOLOGIA SOBRE INCENDIS FORESTALS

Altura de flama: Distància vertical entre el vèrtex superior de la flama i la superfície del combustible sense cremar o el sòl.
Àrea tallafocs: Superfície en la qual es disminueix la densitat de vegetació amb la finalitat de disminuir la intensitat del foc.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 25
Combustibilitat: Major o menor facilitat amb la qual crema la vegetació.
Combustible vegetal: la biomassa vegetal amb capacitat de combustió en cas d’incendi de vegetació. Aquesta s’expressa com a càrrega de
combustible, és a dir, quantitat de combustible forestal per unitat de superfície en kg/m2.
Conat: És un incendi de menys d'1 hectàrea.
Confinament: Enclavament del perímetre del foc en uns límits controlables pels mitjans d’extinció.
Continuïtat horitzontal dels combustibles: quan els estrats inferiors (matoll, regeneració d’arbrat i pastures) es troben molt pròxims formant una
coberta vegetal contínua capaç de sostenir la propagació del foc.
Continuïtat vertical dels combustibles: quan els estrats inferiors (matoll, regeneració d’arbrat i pastures) es troben molt pròxims als estrats
superiors (arbrat) formant una coberta vegetal contínua capaç de sostenir la propagació del foc.
Contrafocs: Maniobra d’extinció que es realitza amb foc tècnic amb la finalitat d’eliminar i/o desplaçar l’oxigen, verticalitzar una columna i
aconseguir que els focus secundaris caiguin en zona cremada aturant l’avanç del front principal de l’incendi.
Convecció: Mecanisme de transmissió de calor que consisteix en el transport de calor per l’aire que, al rebre’l des del focus calorífic, s’expandeix,
disminuint la seva densitat, el qual provoca la seva ascensió.
Cremes d’eixamplament: Maniobra d’extinció que es realitza amb foc tècnic amb la finalitat d’eliminar el combustible forestal en una àrea
potencial d’ésser cremada de forma descontrolada per l’avanç d’un incendi de vegetació.
Crema de gestió de combustible vegetal: Tipus de foc tècnic. Combustió controlada de matèria vegetal dirigida per personal especialitzat del
Cos de Bombers de la Generalitat amb la finalitat d’aconseguir que, en cas que es declari un incendi, el seu comportament estigui dins de la
capacitat d’extinció dels serveis de prevenció i extinció d’incendis de la Generalitat.
Franja tallafoc: És una franja d’amplada fixa en la qual s’elimina la vegetació fins descobrir el sòl mineral.
Finestra de condicions de crema de gestió: llistat de variables (meteorològiques, de comportament del foc o d'humitat de combustibles) que
determina uns valors mínims, màxims i/o desitjables des de l'inici fins al final de la crema de gestió, així com els condicionants ecològics, biològics i
mediambientals de l’execució que a la vegada poden limitar l’època de realització.
Finestra de prescripció marc: Ídem que l’anterior però es tenen en compte els dies anteriors i posteriors de la crema de gestió.
Focus secundari: Incendi secundari generat per l’emissió de cremallots de l’incendi principal.
Gestió de punts crítics: gestió de la vegetació en punts estratègics del territori per tal de crear punts de baixa activitat de foc en cas d’incendi i a
partir dels quals el Cos de Bombers pot organitzar operacions de confinament, contenció i extinció.
GIF (grans incendis forestals): Incendis que afecten a una superfície més gran que 500ha (classificació estadística oficial).
Foc tècnic (o prescrit): ignició controlada, dirigida i realitzada per les persones membres dels serveis de prevenció i extinció d’incendis de la
Generalitat en base a unes condicions meteorològiques definides i una anàlisi de comportament d’incendi preestablert.
Inflamabilitat: Facilitat de la matèria vegetal per inflamar-se, és a dir, per produir flames sota l’acció d’un focus de calor.
Intensitat de línia de foc: Velocitat d’alliberació d’energia per unitat de longitud del front de flames. La intensitat depèn de la càrrega de
combustible consumit i de la velocitat de propagació.
Línia de defensa: Franja que es construeix, a una distància calculada del front de les flames, en la qual es s’estassa i extreu el combustible, i si és
necessari es raspa o cava fins el sòl mineral.
Longitud de flama: Distància entre el vèrtex superior de la flama i el punt d’origen en la superfície del combustible. Es relaciona amb la velocitat
de vent, pendent i combustibles fins que la produeixen.
Pla de crema de gestió: projecte tècnic on es recullen les condicions d’execució de la crema de gestió per aconseguir els objectius fixats al Pla.
Prevenció activa d’incendis de vegetació: conjunt d’actuacions efectuades pels serveis de prevenció i extinció d’incendis de la Generalitat de
Catalunya sobre el territori destinades a evitar o minimitzar amb caràcter previ els incendis o la seva extensió i a facilitar la capacitat de resposta
ràpida, segura i contundent quan es produeixen.
Règim d’incendis: Patró espacial i temporal de las característiques i efectes dels incendis. Es descriu amb l’interval de recurrència entre incendis,
la mida, l’estació i les característiques del foc.
Silvicultura preventiva: Conjunt de regles que s’inclouen dins de la silvicultura (gestió forestal) general, amb la finalitat d’aconseguir estructures
de massa (tipus de boscs) amb menor grau de combustibilitat, és a dir, amb major resistència a la propagació del foc.
Terreny forestal arbrat: Terreny poblat amb espècies forestals arbòries amb una fracció de cabuda coberta (ombra de les copes) igual o superior
al 20% (o al 5% segons la classificació).
Terreny forestal desarbrat: Terreny poblat per espècies de matoll i/o pastura natural amb presència o no d’arbres forestals, però en tot cas amb la
fracció de cabuda coberta per aquests inferior al 5% (o al 20% segons la classificació).
Vegetació: Estructures arbrades, arbustives, de matoll o herbàcies d’origen natural o antròpic en terrenys forestals, agrícoles o urbans.
Velocitat de propagació: És la que té el front de flames expressada en m/min o Km/h.
Xàldigues: Material vegetal incandescent que s’eleva per efecte de les corrents tèrmiques generades pel propi incendi.

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 26
FONTS D’INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFIQUES I ON LINE
Fonts bibliogràfiques generals sobre incendis forestals:
PEIX, J. 1999. Foc Verd II. Programa de gestió del risc d’incendi forestal. Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca. 231pp.
PLANA, E. (Ed). 2004. Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO CT2001-00061. Solsona.
(Difusió gratuïta, sol·licitar al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya).
PLANA, E. (Ed). 2007. Gestió del risc d’incendi, ecologia del foc i restauració de zones cremades. Xarxa ALINFO 2004XT00034. Solsona. (Difusió
gratuïta, sol·licitar al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya).
TERRADES, J. 1996. Ecologia del Foc. Edicions Proa, Barcelona
VÉLEZ, R. (Coord.) 2000. La defensa contra los Incendios Forestales. Fundamentos y experiencias. Mc. Graw Hill., Madrid.

Fonts d’informació a Internet sobre incendis forestals

Informació d’incendis a nivell de Catalunya: mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/
Informació d’incendis a nivell d’Espanya: www.incendiosforestales.org
Informació d’incendis a nivell mundial: www.fire.uni-freiburg.de/ (Global Fire Monitoring Center (GFMC))

Referències bibliogràfiques utilitzades per a l’elaboració d’aquest informe:

nd
CAMPBELL, D. 1995. The Cambpell Prediction System : A Wild Land Fire Predcition System and Language. D.Campbell ed 2 edition, 129p.
CASTELLNOU, M. 2000. Nuevas Metodologías de Prevención de Grandes Incendios. Congreso Forestal Ibérico. Castelo Branco. Portugal.
Diciembre 2000.
CASTELLNOU, M; RODRIGUEZ, L; MIRALLES, M. 2005. Urbanizaciones y el fuego forestal. Aportaciones desde la experiencia a Catalunya
durant la campanya forestal del 2003. II Conferència Internacional de Prevenció d’Incendis al Sud d’Europa. Barcelona, 9-11 de maig de 2005.
GALÁN, M., LLEONART, S. 2004. Plans de gestió de grans incendis forestals. En Plana, E. (Ed.). Incendis forestals, dimensió socioambiental,
gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO XCT2001-00061. Solsona, 151 pp.
MARTÍNEZ, E., CASTELLNOU, M., MOLINA, D. 2005. Pre-extinción de grand incendios forestales: El caso de Rialb. II Conferència Internacional
de Prevenció d’Incendis al Sud d’Europa. Barcelona, 9-11 de maig de 2005.
PEIX, J. 1999. Foc Verd II. Programa de gestió del risc d’incendi forestal. Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca. 231pp.
PELLISA, O., REVERTÉ, J. 2004. Ecologia del foc de la pinassa (Pinus nigra Arn.). En Plana, E. (ed.). Incendis forestals, dimensió socioambiental,
gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO. Solsona.
PLANA, E. 2007. Los Incendios forestales en Cataluña. Una propuesta de política preventiva transversal. Trabajo de Suficiencia Investigadora.
Programa de Doctorado en Ciencias Ambientales. Universitat Autónoma de Barcelona.
PLANA, E. 2006. Gestión versus eliminación del riesgo de incendios forestales. Dificultades para su comprensión e interiorización a nivel social y
político. Seminario de expertos Investigación social sobre los incendios forestales. 20-21/Abril 2006, Instituto de Estudios Sociales Avanzados de
Andalucía, Córdoba
PLANA, E. 2004. Anàlisi d’escenaris de prevenció i extinció d’incendis des de la perspectiva socioambiental. En Plana, E. (Ed). 2004. Incendis
forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALINFO CT2001-00061. Solsona, DL: L-501/2004. Pp: 5-12
PIQUÉ, M. 2004. La gestió forestal com a eina per a la prevenció dels grans incendis forestals. En Plana, E. (ed.). Incendis forestals, dimensió
socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Xarxa ALlNFO XCT200100061. Solsona. 28-33pp.
SALA, A 2005. Fire exclusion in Ponderosa pine forests on the western United States: Consequences, management options and associated
responses. II Conferencia Internacional sobre Estrategias de Prevención de Incendios en el Sur de Europa. CD de actas. Pág.: 122-129. ISBN: 84-
689-3697-9.
ROJAS, E. 2004. Anàlisi de la situació deis boscos catalans arran la comparació dels inventaris forestals. Documento no publicado. Departament
de Medi Ambient i Habitatge

- EDICIÓ DIVULGATIVA - 27