Adenosin monofosfat cinasa (AMPK):

un important regulador metablic.

LAMPK (Adenosine 5-monophosphate (AMP)-activated protein kinase) s un enzim clau per a la
regulaci global del metabolisme energtic de lorganisme. Sexpressa en rgans
metablicament rellevants (fetge, pncrees, mscul, adipcits, etc.) i la seva activitat depn de les
condicions energtiques cellulars (s un sensor energtic).
Quan els nivells energtics de la cllula sn alts (concentracions altes dATP), lAMPK es troba
inactiva. En canvi, quan els nivells energtics de la cllula sn baixos (baixes concentracions
dATP i altes concentracions dAMP), aquest enzim sactiva allostricament per AMP i sencarrega
de fosforilar mltiples protenes diana relacionades amb la producci i el consum denergia.
En lnies generals, lAMPK activa vies productores denergia (catabliques) i inhibeix vies de
consum energtic (anabliques):

Estimula labsorci i oxidaci de glucosa en el mscul.

Inhibeix la sntesi de glucosa.
Estimula loxidaci heptica dcids grassos.
Estimula loxidaci dcids grassos al mscul.
Inhibeix la sntesi dcids grassos i colesterol.
Inhibeix la sntesi proteica i el creixement cellular (inhibeix mTOR).
Activa p53
Afavoreix lautofgia
Estimula la biognesi mitocondrial i el metabolisme oxidatiu.

1. Estructura
LAMPK s un enzim heterotrimric format per:

Una subunitat cataltica (1 o 2)

Dues subunitats reguladores: i
- 1 o 2
- 1, 2 o 3

Cadascuna de les subunitats est codificada per gens diferents, donant lloc a fins a 12 isoformes
diferents.

2. Activaci
AMPK sactiva per dues senyals diferents:

Uni allostrica dAMP

Fosforilaci: una treonina en posici 172 (Thr172) es fosforila mitjanant dues vies:
- Via de CAMKK, calmodulin cinasa depenent de calci.
- Via de LKB1 (Liver Kinase B1), depenent dAMP. s un supressor tumoral que es
troba mutat en la sndrome de Peutz-Jeghers, amb alta susceptibilitat al cncer.

Com veurem lAMPK sactiva per mltiples processos, incloent aquells que provoquen alteracions
en el ratio ATP/AMP intracellular (hipxia), les concentracions de calci, aix com lacci de certes
hormones, citoquines, adipoquines o exercici.
LAMP suneix a la subunitat gamma i activa lenzim. Al mateix temps, afavoreix que LKB1 fosforili
la subunitat alfa (T172), produint un augment dactivitat de ms de 100 vegades. En aquesta
situaci, AMPK fosforila tots els substrats que troba. Quan hi ha concentracions altes dATP,
suneix a la subunitat gamma, afavorint lenlla amb la fosfataxa PP2C que defosforila lAMPK
inactivant.la. La fosforilaci de lAMPK per PI3K-Akt en la Serina485/491 en resposta a insulina
causa un canvi de conformaci que impedeix lactivaci per LKB1.
Activadors
Activen AMPK de manera indirecta, modificant la cadena respiratria mitocondrial o lestat cellular
de la cllula.

Metformina: s un frmac antihiperglucmic que inhibeix lalliberament de glucosa pel

fetge, molt ests en el tractament de la diabetis. Inhibeix la CRM (cadena respiratria),
augmenta AMP i activa lAMPK i LKB1.
Tiazolidinediones (TZDs): augmenten la sensibilitat a glucosa. Algunes delles activen
AMPK. Tamb estimulen lalliberament dadiponectina per part dels adipcits, la qual activa
AMPK en el fetge, reduint la producci de glucosa.
Adiponectina: activa AMPK al mscul esqueltic i al fetge.
Leptina: activa AMPK al mscul i fetge. Inhibeix AMPK Hipotlem.

Factor neurotrfic ciliar (CNTF): la senyalitzaci desencadenada per aquest factor

incrementa loxidaci dcids grassos i la sensibilitat a la insulina mitjanant lactivaci
dAMPK.
Grelina/Cannabinoides: tant la Grelina com els Cannabinoides sn potents orexgens que
incrementen lactivitat dAMPK en lhipotlem i el cor, mentre que linhibeixen al fetge i al
teixit adips. Efectes contraris a la Leptina.
Productes naturals: alcaloides, extracte de mel amarg (Momordica charantia), gallat
depigalocatequina (present en el t verd), etc.
cid -lipoic: inactiva AMPK en lhipotlem, lactiva en el mscul.
Resveratrol/SIRT1: Lactivaci de SIRT1 (una desacetilasa) per resveratrol incrementa
lactivitat AMPK.
AICAR: s un intermediari nucleotdic, anleg de lAMP, capa destimular AMPK.
Altres frmacs: A-769662, PT1

3. AMPK en el fetge i el mscul

En la diabetis de tipus 2 (T2DM), els rgans amb major resistncia a la insulina sn el fetge, el
mscul i el teixit adips, la qual cosa dificulta labsorci i utilitzaci de glucosa per part daquests,
conduint aix a un estat de constant hiperglucmia. Com veurem a continuaci, lAMPK podria
representar un potencial agent farmacolgic per revertir aquestes anomalies metabliques
associades a la diabetis tipus 2.
3.1. AMPK en el fetge

En el fetge lAMPK controla lhomestasi de la glucosa a travs de la inhibici de la

gluconeognesi. Concretament, lAMPK inhibeix lexpressi denzims de la gluconeognesi
com la fosfoenolpiruvat carboxiquinasa i la glucosa-6-fosfatasa, i ho fa inactivant factors de
transcripci com CRTC2 o FOXO1.
Tamb disminueix la lipognesi heptica. AMPK inactiva lacetil-CoA carboxilasa 1
(ACC1) i la HMG-CoA reductasa, inhibint aix les vies de sntesi dcids grassos i colesterol.
Tamb inactiva la glicerol-3-fosfat aciltransferasa, inhibint la sntesi de triglicrids.
A ms, augmenta la -oxidaci dcids grassos. Tamb augmenta lactivitat de la
malonil-CoA descarboxilasa (MCD), disminuint aix els nivells de malonil-CoA, que s un
substrat de la lipognesi i inhibidor de la liplisi.

Metabolisme lipdic i la seva regulaci per AMPK.

3.2. AMPK en el mscul

LAMPK muscular sactiva durant la contracci, per la qual cosa probablement actua com a
mitjancera en molts dels efectes beneficiosos de lexercici.

Com en el fetge, lactivaci dAMPK en el mscul augmenta loxidaci dcids grassos

disminuint lactivitat dACC1 i augmentant la de MCD.
Laugment de la -oxidaci resulta en una menor acumulaci de lpids en el mscul, la qual
cosa augmenta la sensibilitat a la insulina.
Sha observat que lactivaci dAMPK condueix a un augment dels transportadors de
glucosa GLUT4 en les cllules musculars, aix com una major concentraci de lenzim
glicoltic hexoquinasa.
AMPK incrementa lexpressi de gens mitocondrials i biognesi mitocondrial. Aquest fet s
rellevant en tant que la resistncia a la insulina i les alteracions metabliques (incapacitat
per obtenir energia a partir de substrats diversos) estan associades a disfuncions
mitocondrials musculars.

En definitiva, lactivaci dAMPK tant al mscul com al fetge pot desencadenar tot un espectre
defectes metablics beneficiosos que podrien millorar els defectes associats a la diabetis de
tipus 2 o a la sndrome metablica.
4. Perspectiva teraputica dAMPK
Veient els efectes de lAMPK sobre el metabolisme de la glucosa i el metabolisme lipdic, lactivaci
daquest enzim facilita una estratgia teraputica efectiva per tractar la diabetis de tipus 2
(NIDDM) i altres desordres metablics relacionats. No obstant, abans destablir AMPK com a diana
farmacolgica shaurien de tenir en compte certs aspectes com:

Quina de les isoformes de lAMPK ha de ser activada. No est clar quina isoforma o
combinacions disoformes shan dactivar per obtenir el mxim benefici i, a ms, les
concentracions tissulars de cada isoforma varien entre espcies.

Efectes secundaris indesitjats. Lactivaci dAMPK en lhipotlem condueix a un augment

de la gana, i la seva inhibici a una disminuci de la gana. Un altre exemple s que
lactivaci constitutiva dAMPK en ratolins condueix a lapoptosi de cllules
pancretiques.
Activaci dAMPK especfica per teixit. Donats els possibles efectes secundaris, sobre la
possibilitat de tractar dactivar AMPK en un o diversos teixits determinats (probablement,
lopci ptima per als diabtics seria en fetge i mscul). Per activar AMPK noms en
aquests teixits i evitar que sactivi de manera sistmica no s una tasca fcil.
Inhibici de la proliferaci i creixement cel.lular. La via LKB1-AMPK actua com
supressora tumoral, disminuint la proliferaci i creixement de cl.lules preneoplstiques.
Aix explica que les mutacions de LKB1 afavoreixin el cncer. Paradoxalment, LKB1-AMPK
tamb pot afavorir els tumors ja establerts, activant la reprogramaci metablica de les
cl.lules canceroses.

mTOR I ENVELLIMENT
Del treball: A New path to longevity David Stipp, Scientific American 306 (1): 32 -39, 2012.
Al novembre de 1964 un grup de 38 cientfics liderats pel professor Stanley Skoryna van viatjar fins
la illa de Pasqua, situada a 2200 milles de Xile, amb la intenci destudiar la flora, fauna i la seva
poblaci. Lequip de Skoryna va recollir diverses mostres, de les quals va destacar un tub amb terra
que contenia un bacteri (Streptomyces hygroscopicus) que produa una substncia qumica que
varen demostrar prolongava la vida a diverses espcies.
Aquesta substncia, la Rapamicina, incrementa lesperana de vida mxima en ratolins de
laboratori. Durant molts anys, els gerontlegs han volgut descobrir compostos antienvelliment. Van
descobrir que mutacions gniques en animals poden fer ms llarga la seva vida (gens de la
superxid dismutasa, receptor dIGF-1...), i que la restricci calrica produa els mateixos efectes
en moltes espcies.
Al 2006, es va demostrar que el Resveratrol, ingredient que cont el vi negre, semblava un bon
frmac antienvelliment perqu redua els efectes negatius de les dietes riques en greixos en
ratolins. Es pensa que aix ho aconseguia actuant sobre uns enzims anomenats sirtunes
(histones desacetilases). No obstant, va fallar al aplicar-se a ratolins amb dietes normals. Al 2009,
els cientfics van demostrar que la Rapamicina, que fins llavors es coneixia com inhibidora de la
proliferaci cellular, augmentava la vida mxima en un 12% en ratolins i la supervivncia fins a un
ter en ratolins dedat avanada.
La rapamicina actua inhibint una protena anomenada TOR (target of Rapamycin) i el seu gen.
TOR ha estat objecte destudi perqu sha suggerit que la supressi de la versi en mamfers
(mTOR) podria disminuir el risc de malalties relacionades amb ledat, com Parkinson, Alzheimer,
cncer, diabetis tipus 2, osteoporosi, degeneraci muscular cardaca, etc.
Histria de TOR
La rapamicina, nomenada aix per la tribu que viu a lilla de Pasqua: els Rapa Nui, es va descobrir
que podia disminuir la proliferaci de cllules immunitries, la qual cosa va permetre disminuir el
rebuig que es genera en els trasplantaments. La Rapamicina inhibeix el sistema immune bloquejant
la transici de la fase G1 a S en els limfcits T. Aquest efecte ha perms el seu s com
immunosupressors desprs dels transplants drgans. Al 1980, es va observar que la droga inhibia
el creixement tumoral i des de 2007 derivats de la rapamicina sn usats per combatre alguns tipus
de cncer.
Al 1991, Michael N. Hall va identificar que la rapamicina inhibeix els efectes de dos gens del llevat
relacionats amb el creixement: TOR1 i TOR2. Ms tard, es van arribar a allar els gens TOR en
mamfers, plantes i insectes. Els gens TOR codifiquen un enzim que suneix amb altres protenes
citoplasmtiques per formar un complex anomenat TORC1, que supervisa moltes activitats
cellulars relacionades amb el creixement cel.lular i metabolisme. Tamb hi ha un altre complex
anomenat TORC2.
mTOR s una serina/treonina protena cinasa que regula la proliferaci, motilitat, supervivncia,
sntesi de protenes, transcripci i metabolisme. mTOR pertany a la famlia de protena cinases
relacionades amb les fosfatidilinositol 3-kinases.

Quan hi ha abundncia de nutrients (Glucosa,

aminocids...) lactivitat de mTOR augmenta, activant
S6K1 que fosforila moltes protenes que condueixen a
la sntesi de protenes i activaci metablica i a la
proliferaci cel.lular. Quan els nutrients sn escassos,
mTOR es torna menys actiu, simpedeix la divisi
cellular i la sntesi de protenes i es conserven les
reserves. En aquest cas, la cllula inicia lautofgia,
procs pel qual digereix els seus propis orgnuls,
protenes, etc., que ja no sn funcionals i en pot
obtenir energia o substrats biosinttics.
Les vies de senyalitzaci de la insulina i TOR estan
relacionades. La insulina, a ms de produir lentrada
de glucosa a la cllula, funciona com un factor de
creixement que activant altres protenes (Pi3K-PKB o
AKT...) ajuden a activar mTOR, fent que la cllula
creixi en resposta a la presncia de nutrients. Es
produeix, per, un feedback negatiu ja que quan hi ha
excs de nutrients i estimulaci de mTOR, la S6K
fosforila IRS1 en serines i produeix resistncia de les
cllules a la insulina.

Per tant, una alimentaci excessiva comporta una estimulaci de mTOR, que pot arribar a produir
resistncia a insulina.
TOR tamb respon a situacions estressants com hipxia i dany cellular. En general, davant de
dany cellular lactivitat de TOR es veu frenada, per tal de que la cllula pugui dedicar tots els seus
recursos en la reparaci, com per exemple produint protenes mitocondrials i aix ajudant a
recuperar els seus sistemes energtics.
Accions de mTOR:
En general, mTOR soposa a bona part de les accions de lAMPK. Augmenta els processos que
consumeixen energia (transcripci, sntesi de protenes, biognesi mitocondrial, proliferaci) i
tamb metablics, com biosntesi de lpids (cids grassos i colesterol). Per dur a terme aquests
processos requereix abundncia de nutrients (aminocids Leucina- i glucosa) i activaci de les
vies dobtenci denergia (gliclisi, via pentoses, COT i CRM). Lautofgia resta frenada. Cal
recordar que AMPK inhibeix mTOR (fosforila i activaTSC2 i inhibeix Raptor).

Aminocids
Glucosa

1. La connexi de TOR amb lenvelliment

Sha demostrat que la restricci calrica retarda
lenvelliment en ratolins, mosques.... Reduint un ter la
ingesta de calories diries es pot augmentar un 30-40%
la vida mxima. Estudis en cucs i mosques de la fruita
han demostrat que suprimint TOR sobtenen efectes
semblants als de la restricci calrica: augmentar el
perode de vida mxim.
Per TOR no noms mimetitza els efectes de la
restricci calrica, sin tamb els dels gerontogens,
gens coneguts que augmenten la longevitat. Alguns
daquests gerontogens tenen una mutaci que condueix
a un bloqueig de les senyals de creixement, com les
mutacions en el receptor del IGF1 (insulin growth factor 1). Aquesta mutaci provocaria que els
animals augmentessin la seva esperana de vida mxima.
El 2009, es va fer un estudi que concloa que la rapamicina augmentava lesperana de vida en un
28% en ratolins mascles i un 38% en ratolins femelles. Un altre estudi reportava que la inhabilitaci
del gen S6K1, que codifica lenzim (S6Kinase) activat per mTOR, feia els ratolins resistents a
malalties relacionades amb ledat i augmentava la seva esperana de vida mxima.
La possible causa daquest augment de longevitat s que, al inhibir mTOR, augmenta lautofgia
(la qual cosa permet renovar orgnuls envellits) i disminueix la proliferaci cellular (reduint aix
mutacions i dany cellular associats a aquesta proliferaci). Aquests processos retarden
lenvelliment dels teixits.
2. Lenigma evolutiu de mTOR
Lexistncia dun sistema que funcioni com antienvelliment cellular no t cabuda per als bilegs
evolucionistes, ja que soposaria a la selecci natural. Una de les solucions a aquest enigma seria
que la restricci calrica activs una resposta evolutiva enfront la fam, disminuint lenvelliment dels
organismes joves per tal que puguin reproduir-se en temps dabundncia de nutrients.
Hi ha una altra teoria descrita per Blagosklonny, que postula que mTOR, essencial pel
desenvolupament i reproducci, funciona com un agent denvelliment una vegada sha acabat
letapa reproductiva. Aix faria augmentar la proliferaci de mscul llis a les arteries (un pas clau en
larterioesclerosi), lacumulaci de greix, el desenvolupament de resistncia a insulina, multiplicaci

10

dosteoclasts i creixement de tumors. Al disminuir lautofgia (que es dna quan mTOR est actiu)
es crearien radicals lliures que provocarien danys en el DNA i els mitocondris, afectant al
metabolisme energtic cellular. A ms, mTOR contribuiria a lacumulaci de protenes de difcil
degradaci en les cl.lules (neurones...), produint les malalties neurodegeneratives.
Per tant, els efectes de la inhibici de mTOR serien merament accidents de la natura i, en realitat,
mTOR actuaria com un mecanisme proliferatiu cellular durant la joventut en fases dabundncia
daliments, per com a agent envellidor a partir de la maduresa.
3. mTOR en Medicina
Malgrat els efectes beneficiosos de la rapamicina, cal destacar que tamb incrementa el colesterol
plasmtic, causa anmia i interfereix en la cicatritzaci de les ferides, a ms dels efectes
degeneratius esmentats.
na alternativa a la rapamicina podria ser la metformina, prescrita a diabtics per disminuir la
glucosa en sang. Tot i que no est ben ents, es coneix que inhibeix la via de mTOR i activa
lenzim AMPK, que promou la resposta a lestrs de les cllules. Alhora, AMPK tamb inhibeix
mTOR. Tamb sha mostrat que emula els efectes de la restricci calrica en lactivaci gnica.
Si els efectes de la rapamicina a ratolins es poguessin aplicar a humans, augmentaria la nostra
esperana de vida mxima uns 10 anys. No noms aix, es podrien prevenir malalties tals com
osteoporosi, Alzheimer, cncer etc., que representen una despesa important en matria de sanitat.
Per el desenvolupament duna droga aix no ser fcil.
Cal recordar que lexercici, via AMPK, o la restricci calrica poden modular la via de mTOR.
A continuaci es resumeixen els efectes i interaccions dAMPK i mTOR.

11

12