RENAIXEMENT

Pere Serafí (poema amb acròstic)

Dama galant, d'alta i molt gran noblesa,

On la virtut se troba aposentada,
No sé més dir sinó que us ha formada
Aquell que té los cels ab fortalesa.
Mirant de vós la gràcia i gentilesa,
Al grau suprem sou de virtus dotada,
Robí perfet, gran joia comparada,
I diamant de joies la riquesa.
Anau seguint la generosa fama
De les gentils, única i sola guia
En tot lo curs de virtuosa vida.
Creença tinc que tan graciosa dama,
Avent ben vist lo que tant mereixia,
Res faltarà del que sa fama crida:
Dama del tot complida,
Onra que naix de l'arbre de Cardona,
No tenint par, no podeu ser segona,
Ans bella fora mida.

BARROC

Francesc Vicenç Garcia

Rector de Vallfogona

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE SE PENTINAVA EN UN

TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL

Amb una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja
a qui els d’or més fi tenen enveja
en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria

del coll, que amb son contrari més campeja,
i a la mà que com el marfil blanqueja:
pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava

el dolç combat que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
que el cor enamorat se m’alterava
i temorós d’alguna gran desgràcia
de prende’ls treves ganes me venien

RAFAEL D’AMAT, el baró de Maldà

Fragment del dietari Calaix de sastre

Anada a Montserrat (1793)

Hem arribats a Martorell a 3 quarts de 9 tocats. Y traquejats de allò fort, per

pasar los coches per tant de pedruscall en los carrers. Abans de arribar a la
Plasa del Pou, hem desencotxat a l'Hostal dels Tres Reys, que és prou bon
hostal, disposant per chocolate. Y los cocheros en donar lo corresponent
pienzo a las mulas. Y la demés família en cumplir alguns encàrrechs.

Yo havia pres chocolate abans de eixir de Esplugas, però, ab tot, he fet duplex
y algun altre me ha fet compañia, sent una beguda o potus que no carrega el
ventrel, y menos templat lo calor del chocolate ab un bon got de aigua fresca.

Antes hem pasejat per lo carrer y arribats a la iglésia, tornant- nos-hen luego
después a l'hostal per ambucar-nos lo xaculatet, que no me ha causat novetat
al ventrell lo tornar-ne a pèndrer.

Hem eixits de Martorell y dret al pont de fusta, seguint lo camí directe, arbolejat,
fins a girar al de la dreta, al costat de la hermita de Nostra senyora de Pontarró.
Y per amunt, fins a girar al camí a la esquerra, dret al poble de Abrera, que,
antes de sa pujada al poble, veyent-se lo campanar quadrat ab rajolat de
València, hem desencotxats tots, per convenir aixís, per causa de la desigualtat
del terreno, algo difícil rampa per lo tant pendent, ab ragueronets de aigua, y
treballosa pujada per lo bestià.
Literatura popular
Corrandes
1.
Una vida, dues vides
Quantes vides teniu vós?
Vós teniu la meva vida
I la vida de tots dos.
2.
Com la mort m’haurà menjat
Sa pell i es moll dets ossos
encara romandran trossos
Que vos tendran voluntat.

3.
Ja florirà la murtera
Si està prop de regueró
També florirà l’amor,
Estimat, si és vertadera
4.
Boniqueta sou, minyona
com la flor de gessamí;
bé sereu més boniqueta
quan haureu dormit amb mi.

Cançó de bandolers

Quan jo n'era petitet

festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adèu, clavell morenet!
Adèu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grandet,

m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
ofici de cada dia.
Adèu, clavell morenet!
Adèu, estrella del dia!

Vaig robar un traginer

que venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duia.
Adèu, clavell morenet!
Adèu, estrella del dia!

Quan he tingut prou diners,

he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat,
dient que m'hi casaria.
Adèu, clavell morenet!
Adèu, estrella del dia!
La justicia m'ha pres
i en presó fosca en duia.
La justicia m'ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Adèu, clavell morenet!
Adèu, estrella del dia!

Romanç novel.lesc amorós

El mariner
A la vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.

Quan en fou a mig brodar

li manca seda,
li manca seda;
gira el ulls envers la mar
veu una vela,
veu una vela.

Veu venir un galiot

tot vora terra,
tot vora terra;
en veu venir un mariner
que una nau mena,
que una nau mena.

Mariner, bon mariner:

que en porteu seda?
que en porteu seda?
De quin color la voleu,
blanca o vermella?,
blanca o vermella?

Vermelleta la vull jo,

que és millor seda,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina,
que és per la reina.

Pugeu a dalt de la nau

triareu d'ella
triareu d'ella.
Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda,
no tinc moneda.

El meu pare té les claus

de l'arquimesa,
de l'arquimesa.
No quedeu per diners no,
gentil donzella, gentil donzella.

No quedeu per diners no,

gentil donzella,
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella,
prou fio d'ella.

La donzella entra a la nau,

tria la seda,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela,
la nau pren vela.

Mar endins amb el botí

promte navega,
promte navega.
Marine es posa a cantar
cançons novelles,
cançons novelles.

Amb el cant del mariner

s'ha dormideta,
s'ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta,
ella es desperta.

Quan ella s'ha despertat

ja no veu terra,
ja no veu terra,
la nau és en alta mar,
pel mar navega
pel nar navega,

Mariner, bon mariner,

torneu-me a terra
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
m'en donen pena
m'en donen pena.

Això si que no ho faré,

que heu de ser meva,
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella,
per vos donzella.

Cent llegües dins de la mar

lluny de la terra
lluny de la terra
De tres germanes que som,
sóc la més bella,
sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or,

l'altre de seda,
l'altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre,
de sargil negre.

L'una es casada amb un Duc,

l'altra és princesa,
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera,
sóc marinera.

No sou marinera, no,

que en sereu reina,
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra,
de l'Anglaterra.
 Romanç Històric
Els Segadors

La versió original és una antiga cançó popular del segle XVIII [2] [3], que explica els fets
produïts en la ja esmentada revolta dels segadors o corpus de sang. Aquesta va ésser
documentada per Manuel Milà i Fontanals.

La versió oficial és la sintetizació de la següent:

Catalunya, comtat gran,

qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars

sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,

ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,

que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc

deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents

deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

-Llicència els he donat jo,

molta més se'n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,

enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això

s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,

ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;

catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:

-On es vostre capità?

On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Bon cop de falç!

Goigs a la Mare de Déu de la Riera

Soberana Emperadora
A qui tot lo mon venera,
Siàu nostra Intercessora
O verge de la Riera.

Fou vostra Imatge Sagrada,

Buscant un Pastor la ovella,
Per fortuna, y maravella
En la Riera trobada:
Per esta causa invocada
Ab aquest nom persevera
Siau nostra Intercessora, &c.
Lo mateix nom significa,
Que, sou Riera abundant,
De las gracia s redundant,
Que'l nom de MARÍA indica:
Mar de la gracia se explica,
Y mar inméns sens ribera;
Siau nostra Intercessora, &c.

La ovella desgarriada,
Que descubrí aquest tresor,
Indica ab vostre favor
Nostra ánima recobrada:
No quedará abandonada,
Si en vos lo remey espera;
Siau nostra Intercessora, &c.

En lo camp de Tarragona
De les Borjes esta vila
Vostres favors recopila,
Y vostras glorias pregona:
De tan gran tresor blasona
Y en vostre obsequi se esmera:
Siau nostra Intercessora, &c.

De aquest cap sou lo tresor,

Que estaba en terra ocultat,
Pero ja manifestat,
No hi ha riquesa major:
Brotá en la terra una flor,
Pasmo de la primavera;
Siau nostra Intercessora, &c.

Vos sou riu del Paradís,

Riu de gracia y de alegria,
Y en aquest riu, Verge Pia,
Ix la Riera felís:
Regant esta terra aixís
De vostre honor pregonera;
Siau nostra Intercessora, &c.

A aquest vostre Altar sagrat

Lo circumveinat acut
Lo malalt troba salut
Consol lo desconsolat:
Y en lo temps de sequedat
Per vos la cullita entera;
Siau nostra Intercessora, &c.

En vos lo remey trobant

Cegos, Coixos y Tullits,
Presentallas agrahits
Os presentan al instant
Vostre amparo pregonant
Té part felís la partera;
Siau nostra Intercessora, &c.

Soberana Emperadora
A qui tot lo mon venera,
Siàu nostra Intercessora
O verge de la Riera.