La divisi dialectal

Anomenem dialectes geogrfics o varietats dialectals geogrfiques cadascuna de les

modalitats que presenta una llengua en les diverses zones del seu domini.
L'any 1861, Manuel Mil i Fontanals va establir la divisi dialectal del catal en dos
grans blocs: l'oriental i l'occidental, tot tenint en compte el diferent tractament de les
parelles vocliques a/e i o/u. Els parlars que formen part del bloc oriental neutralitzen el
so d'aquestes parelles en posici tona, respectivament, en vocal neutra i u tona. Els del
bloc occidental mantenen en posici tona la distinci a/e i o/u.
Dins cada un dels blocs es situen els sis dialectes del catal. I dins alguns dialectes, els
diferents subdialectes que el componen.
Joan Veny, estudis i dialectleg catal, va classificar aix les diferncies fontiques
entre els dos grans blocs dialectals:

TRETS DISTINTIUS DEL CATAL ORIENTAL I OCCIDENTAL

CATAL
OCCIDENTAL

CATAL
ORIENTAL

Distinci de A/E en posici

tona

Neutralitzaci A/E en posici tona en

[]

Conservaci de la O tona

Articulaci de la [j] del dgraf IX-

Segregaci de iod

Absncia darticulaci de la [j] del dgraf IX-

Pronunciaci africada de la X- en
posici inicial o desprs de consonant

Pronunciaci fricativa de la X- en posici

inicial o desprs de consonant

Diferncies morfosintctiques

Evoluci a [e] de la , del llat

Neutralitzaci O tona en
[u]
Evoluci a [] de la , del llat

s de larticle mascul LO o EL, en

valenci (LO noms parlat)

s de larticle mascul EL o larticle salat ES,

en la variant balear (ES tamb es pot
escriure)

1a persona del singular del Present

dIndicatiu en [o] (nord-occidental) o
[e] (valenci): cant[o], cante

1a persona del singular del Present

dIndicatiu en [i], [u] o ---: canti, cant[u],
cant

Verbs incoatius usen lincrement IX- o

ISC-: servixo, servisca...

Verbs incoatius usen lincrement EIX- o

ESCA-: serveix, servesca...

s dels pronoms en forma plena davant

del verb: me dic, te portar...

s dels pronoms en forma reforada o

reduda davant de verb: em dic, et portar...

Manteniment de la N en els plurals dels

mots proparoxtons llatins (paraules
esdrjules en llat) : hmens, jvens,
mrgens...

Prdua de la N en els plurals dels mots

proparoxtons
llatins:
homes,
joves,
marges...

lxiquesesDifernci

Diferncies fontiques

Els factors que han determinat la bipartici del catal en aquests dos blocs
dialectals sn variats i diversos, per sobretot es determinen en una srie
de caracterstiques definitries de cadascuna de les dues varietats
dialectals, que bsicament sn les segents

maana (=poma), padr, iaio (=avi),

trebol (=sostre), muricec (=ratpenat),
espill (=mirall), eixida (=sortida),
escurar (=rentar els plats), banyat
(=mullat), dacsa o pans (=blat de
moro, moresc), xic (=noi), corder
(=xai, be), granera (=escombra),
entrepussar
(=ensopegar),
moix
(=ocell),
roig
(=vermell),
romer
(=roman), palometa (=papallona),
tim (=farigola)...

poma, avi, llombrgol (=melic), cargol

(=caragol), llard (=sag, sam), sorra
(=arena), mandra (=peresa)...

SUBDIALECTES DEL CATAL

Rossellons o catal
septentrional

Septentrional de transici
(entre el rossellons i el giron)

Catal oriental

Salat ()
Central

Xipella

(a Solivella)

Barcelon (XAVA: dintre del

Barcelon: els pijos: obren molt la neutra)
Tarragon
Mallorqu
Balear

(o insular)

Menorqu
Eivissenc

Alguers

Catal occidental

Ribagor
Nord-occidental

Pallars
Lleidat
Tortos
Septentrional

Valenci

Central o apitxat
Meridional

Dialectes orientals
Rossellons
1) Tendncia a tancar la o en u (la o tnica tancada): minyuna, musca,...
2) Supressi de la vocal neutra en la terminaci -ia (com el balear): famili, pacienci,...
3) La inexistncia de mots esdrixols: musica, llagrema (llgrima)...
4) Caiguda de la -d- a genre, penre
5) Reducci de -ix en posici final a -i: pei, calai, ... (en realitat al catal oriental la i no sona)
6) Convivncia de les formes lo i los amb el/els.
7) Plurals sense -n: cams, mas (mans),...
8) s de les formes llur, llura (que no existeix realment), llurs, llures(=) en la llengua
parlada.
9) Numerals com: truasieme, quatrieme, cinquieme,... (francs)
10) Altres aspectes: el present d'indicatiu en -i (jo canti); l's auxiliar del verb ser o
estre (sun/ets/s/sem/seu/sun) (sum com a auxiliar en comptes dhaver, com en fracs el pass
compos: je suis aller) (sum anat a Perpiny, s's cremat); l'accentuaci de fger, cser,
bller;...
Lxic: ca, eixir (sortir), cornes (banyes), let (lleig), mes (per), forxeta, llap (conill),...
Catal central
1. La ioditzaci o ieisme en paia, ceia, mirai...
2. Alternana de l'article personal mascul en i el (en / el Joan)
3. La 1a. p. sing. del present d'indicatiu en -o es pronunciada u: cantu, dormu,
pensu,...
4. Emmudiment de la t dels grups finals nt, -lt... (content)
5. L'absncia de la marca -ns en els plurals : homes, joves,...
6. Pronncies com aiga, dugues, llenga, prpies del barcelon.
7. Lxic: mandra, cargol, cartr, escletxa (badall, retxillera), sorra, xisclar (cridar);
8. Fora barbarismes: tocino, bueno, alfombra, pues, lavadora, basura,...
9. Tendncia a l'africaci: platxa, metxa,...
10. Mots d'argot: clapar, pirar, peles, halar, xaval, pispar, xivatar,..
Balear
1. Manteniment de la vocal neutra tnica: / / (abella), / / (cadena) (amb )
2. Diftongs -co i -go (de -qua, -gua): llengo, aigo, pasco.
3. Caiguda de la neutra final del grup -ia: famili, histori.
4. Tonicitat de pronoms tons: dur-h, rentar-m.
5. Distinci entre b i v. (v es pronuncia com f)
6. Ioditzaci: veia (vella), abeia, fuia,...

7. L's de l'article salat es, sa, es, ses, s', so, ets,...
8. Articles personals ben vius: en Guillem, na Margalida.
9. s de l'article culte en determinats casos: la una, l'infern, el dimoni, el cel, el bisbe,
a les fosques, a la fresca,...
10. Emmudiment de la r en posici final, tamb en els monosllabs: co (cor)
11. Plurals com tests, discs, boscs,...
12. Morfologia verbal: 1 p. del present d'indicatiu sense desinncia (cant, parl); 1 p. i
2 p. plurals en -am, -au (cantam, cantau); i jo cants (cants), i deim (diem).
13. Formes plenes dels pronoms davant verb: mos n'anam, vos demanam,...
14. Lxic: allot/allota (noi/noia), nin/nina (nen/a), ca (gos), moix (gat), id (i doncs),
calces (mitges), torcaboques (tovall), trunyella (trena), capell (barret), berenar
(esmorzar), horabaixa (tarda),...
Alguers
1) Articulaci de la r com una l quan precedeix una altra consonant: balca, jalmana
(barca, germana).
2) Manca de la -d- a fadr, pedre (farr, perra)...
3) Manca de palatalitzaci final: an, caval, fil...(any, cavall, fill)
4) Article lo, la, amb algunes diferncies de gnere: la gel, la dolor, la front...
5) 1 p. indicatiu sense desinncia, com el balear: cant, pens, cerc,...
6) lxic: cala, forqueta, morro, camba (cama), eixir (sortir), llong (llarg),...
Dialectes occidentals
Catal nord-occidental
1) Tancament de la e en i: ginoll, giner,...
2) Diftongaci de o inicial: auliva, aulor, aufegar,...
3) Es mantenen les formes lo, los: lo pare, lo Joan,..
4) Formes verbals com: que jo canto (canti), que tu cantos, que ell canto, ells cnton,
que jo cantessa, cantaia, cantaies (cantava...).
5) Sufix -eiar propi del pallars: no es pot barreiar, men vai a festeiar.
6) Conversi de -ig final en -i: roi, goi, pui,...
7) s de la forma les per al mascul plural: les cavalls, les abres...
8) Demostratiu aguet o aguest, aguestos, aguells...
Lxic: bajoca (mongeta), cam (vegada), corder (xai), desps-dem (dem passat),
espill (mirall), llavar (rentar) manana (poma), melic, padr, roig, xic (nen),...
Valenci
1) Articulaci de e tona inicial com a a: antendre, ancendre,...
2) Caiguda de la d intervoclica: teul, crem, mocaor,vespr,...
3) Pronncia de -r i -t finals: pensar, eixir, cantar, sant, cent,...

4) Articles el, la, els, les; possessius meu, meua, meus, meues; demostratius este, eixe,
aquell; i a, a,...
5) No flexiona el numeral dos/dues (dos germanes) i t formes particulars de numerals:
uit, dsset, diuit, dnou, uitanta,...
6) Combinaci pronominal diferent dels altres dialectes: li la donar (la hi donar), li'l
portar (l'hi portar),... en qu es mant l'ordre CI+CD.
7) Desinncia verbal de 1 p. d'indicatiu -e: jo cante, jo balle, jo pense,...; les formes de
subjuntiu: poguera, pogueres, poguera,...; jo an, jo digu...
8) En certes zones es tendeix a l'africaci i a l'ensordiment: cosses, tretse, viatxe,
txermana, tarontxes,...
9) Lxic: uia (aigua), bou (toro), a poqueta de nit (a entrada de fosc), crella (patata),
eixir (sortir), enjorn (d'hora), ro (dolent), i molts castellanismes.