I TINE RA RIS DE LE C TU RA

EN VEU ALTA

Una antologia literria

sobre lamor
Per a segon cicle de secundria i batxillerat

Dossier per als mestres

INSTITUCI

DE LES

LLETRES CATALANES

Juliol del 2009

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Sumari
I LA DECLARACI DAMOR (I LAMOR IMPOSSIBLE)

De Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

De Romeu i Julieta, de William Shakespeare
De Mar i cel, dngel Guimer
II LAMOR CORRESPOST: ENAMORAMENT, EUFRIA, FESTEIG

De Lamor boig, de Pere Rovira

DAloma, de Merc Rodoreda
De Louise. Un conte sobre la felicitat, de Jordi Coca
De Cartes damor, de Pere Calders
De Crnica de la vida dAgust Bartra, dAnna Muri
III EL DESIG I LA SEXUALITAT (I LA GELOSIA)

Si la despullava, de Joan Salvat-Papasseit

De Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo
De Jo pos per testimoni les gavines, de Carme Riera
No em prens ni et prenc, de Miquel Mart i Pol
De Llibre de preludis, de Jaume Cabr
De Terra baixa, dngel Guimer
IV LENDEM: EL FINAL DEL MIRATGE

De Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor

De Judita, de Francesc Trabal
DHistries perverses, dIsabel-Clara Sim
V LA MADURESA I EL RECORD

Els amants, de Vicent Andrs Estells

Voldria endinsar-me, de Montserrat Abell
La poma escollida, de Josep Carner
Maig damor, de Gerard Vergs
VI LA PLENITUD I LANIHILACI

De parar i desparar taula, de Maria Merc Maral

Jo em donaria a qui em volgus, de Josep Palau i Fabre
S qui s, de Joan Timoneda
Amor, amor [XXI], dAusis Marc
Els autors

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

I La declaraci damor (i lamor impossible)

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Digau-me, Tirant dix la Princesa: si Du vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieume qui s la senyora qui tant mal vos fa passar, que si en cosa neguna vos hi por
ajudar ho far de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant pos la m en la mnega e tragu lespill e dix:
Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra
altesa que em prenga a merc.
Joanot Martorell
Tirant lo Blanc

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

JULIETA

De tu, noms el nom ms enemic;

tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Qu s un Montagut? No s m, ni peu,
ni bra, ni cara, ni cap altre membre
dun cos hum. Oh, sigues un altre nom!
Qu val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dola flaire.
Tamb Romeu, si no es digus Romeu,
servaria els encisos que ja t
sense aquest ttol. Romeu, treu-te el nom,
i a canvi del que no s cap part de tu,
pren-me sencera a mi.
ROMEU

I jo et prenc pel mot:

diguem noms Amor, en nou bateig,
i ja no tornar a ser mai Romeu.
William Shakespeare
Romeu i Julieta
Versi de Miquel Desclot

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

SAD

Senyora!... Blanca!... Perdoneu-me: us miro

per sobre daquest mn. Vs en la terra
no heu nascut, no, com han nascut els homes.
Vs sou daltres espais, don sengendraven
de la meva infantesa els dolos somnis.
En veure-us, en sentir-vos!... Sols amb laire
que moveu en passar, la vida tota,
tot el meu ser, cos i nima es desperta,
i sent, vibrant, que mor i viu alhora!
I amb goigs i penes, i amb desigs i angnies,
lal que heu respirat cerco i aspiro,
i en ell mofego i mhi rebolco lnima!
I una onada potent, com la que arrenca
del fons del mar les roques per llenar-les
contra el sol i la lluna i les estrelles
una onada de sang, sospirs i besos,
i bramuls de salvatge i clams de joia,
i llgrimes i queixes i harmonies,
esqueixant-me en pujar trossos dentranyes,
als meus llavis acut, i en ells sesberla
per poder dir-vos, Blanca, que us estimo
ms que sestima el vostre Du els ngels,
ms que sestima les hurs Mahoma,
ms que sestimen tots els sers que alenen,
que tots els que han viscut i els que han de viure,
esperits i mortals en cels i terres!
[]
BLANCA

Veniu, que jo us vull veure. No mespanta

la claror, no! Qui sou? Deixeu que us miri
fins lnima pels ulls. Qui sou? Quin dia
mheu vist i us he vist jo? Quan em digureu
tot el que ara mheu dit, que una altra volta
jo ho havia escoltat dels vostres llavis?
Abans de nixer? Abans daquesta vida,
amors com avui vs em parlveu.
No, no aparteu els ulls: ara us vull veure
pel temps que no us he vist. Sense saber-ho,
us enyorava, i reu en els somnis
meus, els de claustre i cella. Jo no sabia

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

com reu vs llavors, i reu com ara!

Pro no vull que moriu; la meva vida
en la vostra ha arrelat! Qu hi fa que ens voltin,
en lloc de flors, serpents, si elles ens lliguen?
Vs! Del mn odiat! Sobre la terra,
quant i quant heu patit! Quanta amarguesa
haur begut la vostra nima closa
dintre de tot del pit, sentint les nsies
de volar, com la meva, i entre reixes
topant dales, glatint i fent-se trossos!
Quant de sofrir, Du meu! Infeli! Pobre!
SAD

I que tard que heu vingut! Jo sol la marxa

daquesta vida he fet, i avui al terme
us trobo del cam, vora el sepulcre!
BLANCA

Ah, no, Sad! Ah, no! Que no ve lhora

de morir, no! Du meu, sento la vida
brotar en tot el meu ser! Vull viure! Salvans!
[]
SAD

Tot s en va: vs sou el cel; jo laigua;

mai no es troben ac. Mireu: sajunten
noms en lhoritz!
ngel Guimer
Mar i cel

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

II Lamor correspost: enamorament, eufria, festeig

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Els msics van comenar a tocar. Vaig agafar-li la m i ella es va apropar lentament
fins que va ser a frec del meu cos. Amb la m dreta la vaig atreure amb delicadesa;
em va deixar fer i va unir la seva galta a la meva.
Ests b? em va dir a lorella.
Ara s.
Jo no volia parlar, noms volia sentir els seus pits contra el meu, les seves
cuixes, que sanaven tornant lentes, el seu al, acariciant-me el coll com una navalla
de cot. A poc a poc, la msica es va anar allunyant, i ja no rem all, ballvem vora
el trencant de les ones, sols, i els fanalets de Las Palmeras, all dalt, eren estrelles de
colors, i la veu peresosa del tromb semblava un gemec de la lluna plena.
Pere Rovira
Lamor boig

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Va besar-lo amb una mena de desesperaci. Robert la va abraar molt fort:

Tinc por destimar-te, Aloma.
Desprs daquella nit va ser com una bogeria. Mai no hauria imaginat que alg
pogus estimar-la tant. Sentia que Robert la desitjava tothora: hauria passat hores
abraant-la, besant-la, acariciant-la sota de la roba prima; com si la vida sels hagus
dacabar aviat. [] Quan Robert sortia, lesperava impacient, entrant i sortint del
jard. Aix que el veia, obria el reixat i el besava com si lnima li fugs pels llavis. La
sang li lliscava neta per les venes, li posava color a les galtes i li omplia els ulls de
vida. Dormia sense somnis, morta de tanta felicitat.
Merc Rodoreda
Aloma

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Potser ning no sesperava que la Louise es queds a Barcelona. Per va conixer

lAlbert. I aleshores tot va tenir un sentit nou, tot era ple desperances i cada moment
de la seva vida li semblava el millor que havia viscut. Es trobaven, sagafaven de la
m, passejaven, anaven al cinema, coneixien gent, parlaven de llibres i de viatges,
sestaven hores al pis dell, sestimaven La Louise va descobrir tots els seus sentits
i la fora dels sentiments; va descobrir que amb lAlbert hi podia ser feli i que un
impuls estrany els ajuntava. No havia de fer res ms que deixar-se dur. I, sense
adonar-sen, es van anar acostumant lun a laltre. Lamor tamb s aix, pensava la
Louise, tamb s aquesta pau sense nom i aquesta tranquilla felicitat.
Jordi Coca
Louise. Un conte sobre la felicitat

10

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Dimarts, 27 dagost
Nena meva: macabes de telefonar i estic ms que content. Em feies una por!
Cada vegada que penso que et puc perdre per qualsevol cosa, em ve una tristesa
infinita. Seria possible, Rosa, que hi hagus quelcom que ens allunys?
Dic aix perqu aquests darrers dies, en els replecs dels meus pressentiments, et
sento una mica absent, com si no pensessis tant en mi, com si tinguessis menys ganes
de veurem, o sobretot com si hi hagus alguna cosa que em volguessis ocultar. s
clar que ja s el valor dels pressentiments i s que la tristesa els anima i els fa prendre
formes falses, a vegades. I jo tinc la tristesa de veuret, de no sentir-te tan a prop de
mi.
[] Si dem no et puc tenir unes quantes hores amb mi, si no et puc besar, si no
puc repetir-te que testimo i sentir-tho repetir a tu, em tornar definitivament ximple.
[]
Dimarts, 8 setembre
Ja s de qu em ve el meu mal humor espordic, que es manifesta quan menys se
lespera. s que et faig pocs petons. Aix s la clau, ho explica tot, no deixa lloc a
dubtes.
Pere Calders
Cartes damor

11

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Quan ell era fora, jo continuava flotant encara en lespai tempestejat, estremida i
radiant, agitada i exultant. Quan ell tornava, altra vegada la follia. Era un estat
dinquietud, de sofriment, dun goig mai no conegut abans. Ara als setze anys de
matrimoni i als meus cinquanta-un dedat s a dir, en unes circumstncies que
generalment es creuen adverses per a aquestes aventures. Ara sorgia de cop, ple,
complet, en allau: la tendresa, les delicadeses, la contemplaci, el rendiment, les
escomeses apassionades, la follia de la possessi Nits senceres, fins a lalba, entre
paraules, besos, llgrimes, abraades Hores i hores, totes les hores que podem
sostreure a la vida normal, tancats a la cambra, sols en la nostra explosi.
Anna Muri
Crnica de la vida dAgust Bartra

12

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

III El desig i la sexualitat (i la gelosia)

13

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

SI LA DESPULLAVA
Si la despullava
oh, la meva amor!
un bot que queia
ja em donava goig
ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina desprs:
al mig de la toia
clavellets vermells:
Joan Salvat-Papasseit
La rosa als llavis

14

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

I aquella nit entre dues mantes que havien anat a cercar al remolcador i que van
estendre a lindret ms reculat de la caleta, contra les roques, en Ddac va atansar la
boca a lorella de la noia i mormol:
Alba, no et sembla que ja sc un home?
Ella va obrir els ulls que havia aclucat, rebutj la manta que la cobria i xiuxiuej
al seu torn:
S, Ddac.
Va abraar-lo al moment que ell sincorporava i sesmuny sota seu, mirant-lo
amb la cara illuminada per la celstia; ell tamb la mirava, i va dir:
Testimo, Alba
Ella li va engrapar una m i la hi prem fort mentre els ulls se li enlloraven. I
llavors sal cap a ell perqu la penetrs. En acabar van haver de crrer, perseguits
per la marea que ja els mullava els peus.
Manuel de Pedrolo
Mecanoscrit del segon origen

15

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Cada segon que passava al rellotge de les nostres venes era la plenitud de migdia,
tremolava el meu cos acariciat per les teves mans, ens acostava amb fortssims
reclams a qualque misteris, inefable lloc. Un lloc fora del temps, de lespai (un
migdia, un vaixell), fet a la nostra mida i on caurem sense salvaci. Sense salvaci,
car aquella era lnica manera de salvar-nos, perqu all baix, al negre de labsolut, de
linefable, ens esperava la bellesa, que es confonia amb la teva-meva imatge quan em
mirava a lespill de la teva carn.
Carme Riera
Jo pos per testimoni les gavines

16

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

NO EM PRENS NI ET PRENC
No em prens ni et prenc. Trao el perfil dun gest
i tanta llum es pobla del teu cos
que ja la llum ets tu i tots els colors
sesbalcen i es confonen. Afuats,
esdevenim la punta dun sol crit,
dun sol desig, dun sol pressentiment.
Vibra el silenci. Pluges i ventalls
mesclen els sons. Lespera s tensa. Tens
larc del teu cos i alhora acollidor.
Entro en tu, Marta, tendrament, i creix
en ones lentes, poders, el goig
fins a assolir la fonda plenitud,
la balma clara sense tornaveus.
Pura i obscena et mostres. Tens els pits
suaus i erectes i tels beso. Tu
somrius a penes, bleixes i maculls.
Molt dolament repeteixo el teu nom.
Miquel Mart i Pol
Estimada Marta

17

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Adela va obrir amb suavitat i el va fer passar. Les persianes no estaven tirades i
entrava la claror de les estrelles. Cap dels dos amants inexperts no es va adonar que
no hi havia lluna; els contorns de les coses, per, sendevinaven desdibuixats. Ell la
cal nua dins la camisa de dormir per es va contenir per pnic del dolor inclement.
Tots dos respiraven amb fora. Cap gest destranyesa, cap inici de protesta fingida;
shavia trencat el gel i tots dos ho sabien.
Witold, tesperava.
Luvowski va tancar la porta i satans a la dona anhelant:
Abraam, Adela.
Ella se li va apropar i quan eren a frec li va passar el capcir dels dits pel front.
Ests suat, Witold. Tesperava. Qu feies?
Witold va somriure, trist, i comenava a tremolar. Emper abans que
lenxamps la para que prov de lamor, agaf Adela pels braos. Amb delicadesa.
Ella sabandon i a Witold Luvowski li va ser cosa molt senzilla gloriosa sntesi
fatal trobar lindret exacte del coll on havia de mossegar.
Jaume Cabr
Llibre de preludis

18

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

MANELIC

Marta! Ai, Marta!... Si jo no et puc matar, no, perqu testimo, Marta! Testimo! I
testimava des dall dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre
mirant-te. I the estimat encara ms al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a
salts, com laigua dels cims a ajuntar-se amb laigua de la mar, que diuen que s
amarganta! Que ho siga, damarganta; que ho siga; ella atrau com tu matraus a mi;
perqu et desitjo i testimo, Marta! I ara ms, i ara ms; per... perqu no ho s el
perqu, ni em fa por el saber-ho! Perqu mhas enganyat potser; perqu he sentit la
calor de la teva sang; perqu the respirat a tota tu tot jo! I mira, per mi no hi ha
lleis dac baix ni res que maturi, que els llamps i les mestralades mhan fet lliure,
i vui jo, perqu ho vui, besar-te i mossegar-te fins a lnima, i estrenyet en mos
braos ofegant-thi en ells, confonent en un afany rabis la mort i la vida, com a
home i com a fera, que ho sc i ho vui ser sempre home i fera, tot junt, tot, contra
de tu i amb tu, i contra tothom, de la terra. (La t a ella en sos braos mig
desmaiada. Mira cap a la banda de la cortina i se lemporta rpid a laltra banda
en sos braos.) I ara que me la vinguen a prendre! Ira de Du! Que vinguen!
ngel Guimer
Terra baixa

19

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

IV Lendem: el final del miratge

20

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

No veur ms en Pere; trencar lnic lligam afeccional que li queda. Reconquistar

la voluntat del marit. Ho pensa i ho creu; per noms de girar el cap, sent un calfred
de repugnncia en adonar-se den Toms adormit, tan apoderat per la torpor; vuitanta
quilos de carn roja, entresuada, intil, les mans caigudes sense grcia damunt la gira,
el ronc persistent que li entreobre els badius del nas al ritme del lleu vaiv abdominal.
Miquel Llor
Laura a la ciutat dels sants

21

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Judita em fa fstic. Ahir es gratava els ulls amb un peu. He destar-me constantment
prop della, i el meu esperit, encara no la veu, fuig de mi i mhi deixa, i sen burla.
Tremolo noms de pensar que un dia pot posar-se malalta!
I pensar que, en altre temps, una malaltia sempre hauria multiplicat els meus
gaudis! Quan ens conegurem, la seva febre em fu feli, i ara, noms de pensar-hi
em sento aclaparat! Judita aleshores b devia sser com ara; no s pas ella qui ha
canviat, ni jo, ni ning. Tot s igual. Si ara sempre penso en lolor despinacs quan
macosta els llavis, aleshores b devia fer la mateixa olor, la seva boca. Si ara
mhorripilen les seves celles massa depilades, en aquell temps no les hi havia pas
conegudes ms frondoses. Si ara em sembla grumollosa la pell del seu bra, b devia
tenir-la-hi aleshores que men cenyia el coll com amb una bufanda. Judita s igual, s
la mateixa Ldotxka que sabia trasbalsar-me noms dient-me, a la nit, que tenia els
ulls girats cap al meu rostre
Francesc Trabal
Judita

22

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Tho dir sense embuts: et deixo. He pensat tants cops aquesta carta, i he rumiat tant
la manera com tho diria (mirar que em comprengui, procurar no ferir-la, ser ferm
i delicat alhora, etc., etc.), que a la fi mhe decidit a tirar pel dret. Aix que ja ho veus:
et deixo. Tot, ho deixo: la casa, la feina i tu. I ms clar encara: et deixo per una altra.
S, s, exactament aix que ests pensant: com un bandarra, com un podrit fill de sa
mare, com un porc amb qui en mala hora et vas casar, ara fa tretze anys. Sc tot aix i
moltes coses ms: un irresponsable, un immadur, un boig que hauria danar a parar al
psiquitric. O a la pres. Tot el que vulguis, nena.
A les espatlles on vagis a vessar les llgrimes de dona abandonada, hi trobars
tota la comprensi del mn. El que no em perdonaran i, de retruc, no tho
perdonaran a tu s que deixi la feina. Daix, s que sen faran creus, els amics que et
quedin i que taconsolin dient que aquestes coses passen cada dia; per que deixi
larquitectura, amb el prestigi, les peles i la res-pon-sa-bi-li-tat (a partir dara,
preparat, aquesta s la paraula que haurs de suportar ms vegades, i creu-me que ho
sento), aix no s normal, no s lgic, i et miraran de cua dull, per si sencomana.
Via vaginal, vull dir.
Isabel-Clara Sim
Histries perverses

23

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

V La maduresa i el record

24

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

ELS AMANTS
No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres.
Feroment ens amvem del mat a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o lamor
i rodolem per terra entre abraos i besos.
No comprenem lamor com un costum amable,
com un costum pacfic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic).
Es desperta, de sobte, com un vell hurac,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i desprs el pe duna orella.
El nostre amor s un amor brusc i salvatge
i tenim lenyorana amarga de la terra,
danar a rebolcons entre besos i arraps.
Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer.
Desprs, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som brbars, i que aix no deu ser,
que no estem en ledat, i tot aix i all.
No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres,
car damants com nosaltres en sn parits ben pocs.
Vicent Andrs Estells
Llibre de meravelles

25

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

VOLDRIA ENDINSAR-ME
Voldria endinsar-me
en el teu esguard clar
i sentir el tacte
de les teves mans
llises, tendres, sense
senyals ni nafres.
Viure amb tu cada un
daquells moments en qu
se taniran fent ms fortes
i ms dures. I sentir-te
cada cop ms a prop meu.
Montserrat Abell
Al cor de les paraules

26

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

LA POMA ESCOLLIDA
Alid sha fet vella i Lamon s vellet,
i, ms menuts i blancs, sestan sempre a la vora.
Ara que sn al llit, els besa el solellet.
Plora Alid; Lamon vol consolar-la i plora.
Oh petita Alid, com s que plores tant?
Oh Lamon, perqu em s tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els nts em vnen em troben tan gelada.
I no et sabria pixer com en el temps florit
ni fondret lenyorana dels dies que sescolen,
i tu vols que tabrigui i els braos em tremolen
i em parles dunes coses on mha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu: Oh ma vida,
mos peus sn balbs i sento que se men va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
Al nostre volt ning no s dol amb la vellesa:
el fred ens fa temena, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Qu hi fa danar caient, si ens ne duem lamor?
Josep Carner
Els fruits saborosos

27

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

MAIG DAMOR
Sn certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert lespill damor dels teus ulls negres.
Suau plovia sobre el bosc tendrssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.
Daqu a molts anys potser recordars
que alg, algun dia, et va estimar moltssim.
I et pujar a la gola una dolor
com una immensa mel, com una msica.
La mateixa dolor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.
Res no val tant com un instant damor.
Gerard Vergs
Long play per a una nima trista

28

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

VI La plenitud i lanihilaci

29

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

DE PARAR I DESPARAR TAULA

Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas sobria sola.
Shan omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de laigua.
El julivert sha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindrs?) Tota la casa,
avui no sembla la mateixa casa.
Creix lorenga i senfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho s: les sis, i encara parlo sola!)
A laigera vessunya un somni daigua
i plou desig a raig sobre la taula.
Amor... (Les set: no vns. Sota la taula
samaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de laigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Solament vull que calli aquest rellotge.
Toquen dos quarts de vuit. Sc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no s si s meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de laigua.
Toco les nou i les deu, i sc laigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sc sola.
Puja el desig i clivella la casa.
Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera daquest foc que invoca laigua.
(Vindrs quan morir lhora ms sola?)
La fruita perd laposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.
La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de laigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

30

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Maria-Merc Maral
Terra de mai

31

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUS

Jo em donaria a qui em volgus,
com si ni jo me nadons,
daquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que mignors.
Jo em donaria a qui es dons
a canvi meu per sempre ms:
que res de mi no men queds
en el no-meu que jo en rebs.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, per que bess
i del besat em desbess.
Jo em donaria a qui em volgus,
com si ni jo me nadons:
com una almoina que sem fes.
Josep Palau i Fabre
Poemes de lAlquimista

32

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

S QUI S
S qui s, que no s io,
puix d'amor mudat me s.
Io crec cert que res no sia,
e, si s, s fantasia,
o algun home que somia
que ve a alcanar algun do,
puix d'amor mudat me s.
S del tot transfigurat;
s aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora ra,
puix d'amor mudat me s.
Si s, puix que en lo mn vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dna passi
puix d'amor mudat me s.
Joan Timoneda
Flor denamorats

33

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Amor, amor, un hbit mhe tallat

de vostre drap, vestint-me lespirit:
en lo vestir ample molt lhe sentit
e fort estret quan sobre mi s posat.
Ausis Marc
Poema XXI

34

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Els autors

35

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Montserrat Abell (Tarragona, 1918)

Poeta i traductora. Arran de la guerra civil, va haver dexiliar-se a Frana, Anglaterra i Xile. La seva
poesia intenta reflectir les veritats de la vida en lluita contra el silenci, especialment contra les veus
silenciades de les dones, i la quotidianitat, a vegades des de la primera persona i daltres des duna
tercera persona que deixa entreveure les arrels del jo. Com a traductora cal remarcar les traduccions de
literatura anglosaxona: Sylvia Plath, Iris Murdoch, Dylan Thomas, entre daltres. Lany 2008 se li va
atorgar el Premi dHonor de les Lletres Catalanes, essent la tercera dona en rebre el guard, desprs de
M.Rodoreda i de T.Pmies.
Vicent Andrs Estells (Burjassot, l'Horta, 1924 - Valncia, 1993)
Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contempornia, s tamb
recordat com el poeta ms gran que ha donat el Pas Valenci, del segle XV fins a l'actualitat, s a dir,
des de lpoca d'Ausis Marc i Ros de Corella. Dels seus llibres de poesia destaca el segon volum de
l'obra completa, Les pedres de l'mfora, que va rebre diversos premis. Sn remarcables tamb dos
poemaris que descriuen el Pas Valenci: Llibre de meravelles i Mural del Pas Valenci. La seva
potica presenta dues constants, la mort i el sexe, i alludeix sovint al fet quotidi, amb un llenguatge
directe i colloquial. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres
Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor
amb Coral romput.
Jaume Cabr (Barcelona, 1946)
Llicenciat en Filologia Romnica, va ser durant anys professor dinstitut a Vila-real i a Terrassa,
professi que ms tard abandon per dedicar-se al guionatge de TV i de cinema. Sinici literriament
com a autor de literatura infantil i juvenil i amb el conreu del conte, gnere que no ha abandonat mai
del tot per b que la novella lha situat com un dels ms grans autors de la literatura catalana del
darrer ter del segle XX. A partir de la dcada dels 80, es produeix la seva consolidaci de la m de
dues novelles La Teranyina i Fra Junoy o lagonia dels sons i dun recull de narracions Llibre de
preludis, obres que comparteixen personatges i lespai geogrfic de Feixes, una transposici de la
ciutat de Terrassa, cosa que porta a parlar de lanomenat Cicle de Feixes per referir-nos a
lesmentada trilogia. La reflexi sobre lambici de poder i la intolerncia marca els eixos centrals
daquestes dues novelles i, en general, de lobra de Cabr. Si en un inici, les novelles de lautor
sinscrivien en un marc histric, a poc a poc aquestes es van aproximant a lpoca contempornia: a
Lombra de leunuc (1996), Cabr fa una reflexi esttica centrada en els darrers anys del franquisme i
a Les veus del Pamano (2004), la seva novella ms celebrada per la crtica, aprofundeix en el tema de
la memria histrica.
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994)
Contista i novellista. Es don a conixer als primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris
i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequ i la
novella curta La glria del doctor Larn. Lany 1939 sha dexiliar i, desprs duna breu estada a
Frana, es trasllad a Mxic, pas on va viure durant vint-i-tres anys i on coincid amb el seu cunyat,
l'escriptor Avell Arts Gener "Tsner", germ de Rosa, la seva segona companya, a qui dedica les
cartes damor que formen part de lepistolari que fragmentriament reprodum en aquesta antologia. A
Mxic escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el
reconeixement de la crtica, com els contes de Crniques de la veritat oculta (1955) i de Gent de l'alta
vall (1957), i la novella Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962 i lany 1968 es
publica el volum Tots els contes, un reconeixement a la seva obra narrativa caracteritzada,
principalment, per la creaci de situacions estranyes i sorprenents, a les quals es dna versemblana

36

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

mitjanant el joc de llenguatge. Amb la novella L'ombra de l'atzavara (1964), guanya el Premi Sant
Jordi. A la dcada dels vuitanta li arriba la popularitat arran de l'xit del muntatge teatral Antaviana,
creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els
seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes indits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes (1986) i poc abans de morir s distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).
Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brusselles, 1970)
Poeta, narrador, dramaturg, assagista i traductor. s conegut com "el prncep dels poetes catalans".
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingress a
la carrera diplomtica. Exerc crrecs a Gnova, San Jos de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut,
Brusselles i Pars. Durant la guerra civil espanyola es mantingu fidel a la Repblica i no torn a
residir mai ms a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) s considerat per la crtica
com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner s capdavanter. La seva obra potica
evoluciona cap al postsimbolisme, amb llibres, entre daltres, com Auques i ventalls, El cor quiet i
Nab, aparegut en catal el 1941 a Buenos Aires, basat en la histria bblica de Jons, que serveix a
Carner per poetitzar sobre el procs hum de presa de conscincia de la prpia existncia i la dels
altres. Poesia (1957) recull la poesia de Carner escrita fins aleshores que el poeta sotmet a una intensa
reescriptura i reordenaci; el llibre cont el volum indit Absncia. El 1968 es recoll tota la seva obra
dins el volum dObra Completa. Ha estat traductor, entre daltres, d'autors com Charles Dickens,
William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel
Defoe o Lewis Carroll. Amb noms vint-i-sis anys, el 1910, s proclamat Mestre en Gai Saber en els
Jocs Florals.
Jordi Coca (Barcelona, 1947)
Novellista, assagista i dramaturg. Va ser director de lInstitut del Teatre durant els anys 1988 a 1992.
La seva narrativa passa per diferents etapes, des de la recerca formal que evoluciona cap a una
literatura de preocupaci social i poltica, fins a una obra ms introspectiva, danlisi de psicologies
especials. Algunes de les seves novelles, com Mal de lluna (1988), La japonesa (1992) i Louise: un
conte sobre la felicitat (1993), obren una etapa dominada per la reflexi social. A Sota la pols (Premi
Sant Jordi 2000) i a La dona del ball (Premi Carlemany, 2007), novelles amb clares referncies
autobiogrfiques, lautor relata els foscos anys de la postguerra i la preguerra, respectivament.
ngel Guimer (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924)
Dramaturg i poeta. s l'nic dramaturg catal del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea.
Comena la carrera literria amb la poesia: s proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els
Jocs Florals de Barcelona (1889). La seva primera tragdia en vers, Galla Placdia (1879), se situa
dins la tradici del romanticisme histric. Amb Mar i cel (1888) planteja la intolerncia intercultural i
especialment religiosa centrada en lenamorament dels dos joves, Sad, algeri, i la cristiana Blanca, i
la impossibilitat de dur a terme el seu amor. Obt un xit sense precedents: l'obra s traduda a vuit
idiomes, i inicia la projecci internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimer,
que s'estn fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres ms representatives que recullen amb
trets realistes la vida de la Catalunya coetnia: Maria Rosa (1894); Terra baixa (1897), una altra de les
seves obres ms celebrades, on es fa ress de les idees filosfiques rousseaunianes del bon salvatge,
on la natura la Terra alta s smbol dinnocncia i bondat natural, mentre que la terra baixa cont
lessncia de la malignitat. Manelic, el pastor, soposa aix a Sebasti, el cacic del poble, per causa de
Marta, que esdev per aquest darrer un objecte de plaer; La filla del mar (1900) s un drama
contemporani que planteja la dissortada recerca afectiva duna noia marginada pel seu origen for. El
1889 s elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos poltics, pronunciats arreu del pas,
sn recollits en el volum Cants a la ptria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular.
Va ser membre numerari (1911) de l'Institut d'Estudis Catalans.

37

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Miquel Llor (Barcelona, 1894 1966)

Novellista, contista i traductor. La seva prosa, molt elaborada, fa patent la influncia de Joyce, Proust,
Svevo, Dostoievski i Freud, i s essencial per entendre la recuperaci i l'evoluci del gnere novellstic
en la literatura catalana del segle XX, que havia estat minimitzat per moviments com el Noucentisme.
Llor es va consagrar amb Laura a la ciutat dels sants (1931), premi Joan Crexells 1930, novella on
descriu amb profunditat l'atmosfera d'una ciutat hostil, tancada i sotmesa a una religiositat anquilosada
i repressiva Comarquinal, referent literari de Vic que senfronta al comportament de la protagonista
femenina, una dona de Barcelona que xoca amb la rigidesa social de la poblaci i que patir un doble
fracs amors, primer amb el seu marit i, desprs, amb el seu amant. Lobra permet a l'autor efectuar
una anlisi prxima al realisme psicolgic. Sn remarcables les traduccions que va realitzar d'obres
d'Andr Gide i Alberto Moravia, entre d'altres.
Ausis Marc (Valncia? 1400/1401-Valncia, 1459)
Poeta. La seva obra es compon de 128 poemes dedicats, principalment, al tema amors. A partir de la
seva primera edici impresa (1543), sintent dagrupar lobra en cants damor, de mort i morals i,
encara, un cant espiritual. La novetat de la seva potica, que soposa gaireb radicalment a la dels
trobadors, rau precisament en el fet demprar exclusivament la llengua catalana i, sobretot, de partir
dun jo potic, sincer i ntim. En aquest sentit, els seus poemes amorosos sn, en tot cas, una filosofia
de lamor que expressa la contradicci entre lamor sensual i carnal i lamor intellectual o espiritual.
Daqu neix el drama interior del poeta, que es manifesta des de la veritat del sentiment ms personal.
Lnic element que encara lliga Marc amb la poesia dels trobadors s la utilitzaci del senhal o
pseudnim per anomenar lestimada, com Plena de Seny o Llir entre Cards. Molts dels seus poemes
han estat musicats pel cantautor valenci, Raimon, qui ha fet una gran tasca de divulgaci de la seva
obra.
Maria Merc Maral (Barcelona, 1952-1998)
Poeta, novellista, traductora i assagista. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es
consider sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), poblaci on va passar tota la infantesa i on tenia les
arrels familiars. Llicenciada en Filologia Clssica, exerc de catedrtica de Llengua i Literatura
Catalanes en diversos instituts. L'any 1973 fund, juntament amb Ramon Pinyol, l'editorial Llibres del
Mall. A ms de prendre part activament en la vida literria catalana, particip en la poltica des del
signe nacionalista radical i tamb, i molt especialment, en tot all que feia referncia al feminisme, que
no abandon mai i que san convertint, a poc a poc, i cada vegada ms, en la columna vertebral de la
seva obra, com una manera de capbussar-se en la prpia identitat, entesa des dun punt de vista
personal i collectiu alhora. Es don a conixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes
(Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores public diversos poemaris Bruixa de dol (1979), Terra de
mai (1982), Sal oberta (1982) i La germana, lestrangera (1985), l'ltim del quals, Desgla, recull
l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. Llengua abolida (1973-1988), publicat el 1989, s el seu volum
dObra Completa. Ra del cos (2000), recull algunes composicions indites escrites arran de la seva
malaltia. Com a novellista, public la novella La passi segons Rene Vivien (Premi Carlemany
1994), que obtingu diverses distincions de la crtica. Ha tradut al catal lobra de Colette, Yourcenar,
Woolf, entre daltres. Alguns cantautors catalans han posat msica i veu als seus poemes, per exemple
Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. El llibre Sota
el signe del drac (2004) recull els seus estudis i reflexions literries.
Miquel Mart i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003)
Poeta i traductor. Als catorze anys comena a treballar al despatx d'una fbrica txtil fins que ha de
plegar el 1973 a causa d'una esclerosi mltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogrfica, transcendeix la
realitat de l'mbit de la seva malaltia i del temps histric concret, i crea un paisatge interioritzat, que

38

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

transmet serenitat. En sn un exemple els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del
viol (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de
vacances (1976). El reconeixement pblic li arriba amb la publicaci dels reculls L'arrel i l'escora
(1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, tamb, amb Estimada Marta
(1978), poemari amors a partir del qual el poeta fa un canvi de rumb en la seva actitud vital, confirmat
per lafirmaci de la vida, del goig i del plaer. Msics com Celdoni Fonoll, Llus Llach, Maria Cinta o
Maria del Mar Bonet, entre daltres, han cantat els seus poemes. Mart i Pol, tradut a ms de quinze
llenges, s considerat un dels poetes en llengua catalana ms populars i llegits. Va ser guardonat, entre
d'altres, amb la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991) i la
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
Joanot Martorell (Gandia, la Safor 1410-Valncia, 1465)
Cavaller i prosista. Pertanyent a la noblesa mitjana, els primers documents escrits que parlen de la seva
figura ho fan amb el tractament de mossn, com corresponia a tot aquell que havia estat armat cavaller.
Entre el 1938 i 1939 va viure a Anglaterra, on va conixer la sumptuosa vida de la cort, estigu en
contacte amb cavallers de tot Europa i va tenir accs a molta literatura que havia de ser important per a
la seva obra. Es pensa que hi va trobar els materials per a escriure la primera part de la seva gran
novella, cabdal per a la literatura catalana i europea, Tirant lo Blanc. s indubtable, segons els
estudiosos, que Tirant lo Blanc (Valncia, 1490) beu de la realitat de la seva poca. Considerada
novella global, lobra presenta les aventures cavalleresques i militars del seu protagonista
complementades i condicionades sovint per les aventures amoroses de Tirant amb la princesa
Carmesina, descrites amb una prosa viva on la tensi del llenguatge es concentra magistralment en
lexpressi de lerotisme. Els dos personatges es caracteritzen per la seva riquesa psicolgica, pel
sentimentalisme i la sensualitat. Satribueix a Martorell l'obra, Flor de Cavalleria. s autor, tamb, del
relat inacabat Guillem de Varoic, el qual es considera un esbs dels primers captols de Tirant lo Blanc.
Anna Muri (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002)
Novellista, narradora, assagista, traductora i periodista. Durant els anys trenta, dugu a terme una
important tasca periodstica i dactivisme cultural i poltic, posant de relleu el paper de la dona en la
societat. En acabar la guerra civil, es va exiliar a Frana i, desprs, amb el poeta Agust Bartra, a la
Repblica Dominicana, Cuba i Mxic, on van viure durant trenta anys. Van tornar a Catalunya el 1970
i es van installar a Terrassa. Es va iniciar en la novella amb Joana Mas (1933), un relat psicolgic
plantejat des duna visi del mn oberta i progressista, i de carcter ms social s la seva segona
novella, La peixera (1938). A Mxic public narracions i llibres infantils. Crnica de la vida d'Agust
Bartra (1967/1990), iniciada lany 1943, i L'obra de Bartra (1975), sn volums on Muri explica la
vida que va viure amb el poeta, tant a nivell familiar com intellectual, alhora que constitueixen una
aproximaci a la seva obra literria. Lany 2003 aparegu el llibre pstum Reflexions de la vellesa,
recopilaci darticles i pensaments dels seus darrers anys.
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008)
Poeta, narrador, assagista i dramaturg. Lany 1939 inici els estudis de Filosofia i Lletres, que acab el
1943. El 1944 publica el primer recull de poemes L'aprenent de poeta, que va impactar en aquells
moments per la incorporaci de l'erotisme en algunes composicions, element que es mant al llarg de la
seva obra i que forma part daquest procs dautoconeixement interior que caracteritza la seva poesia.
Poeta d'intencionalitat inconformista, segueix en part la lnea potica dels poetes francesos Rimbaud i
Artaud, que anys ms tard va traduir al catal. Va ser el creador i l'editor de la revista Poesia (19441945), i un dels fundadors de la revista Ariel (1946-1951). La seva obra potica ha quedat recollida a
Poemes de l'alquimista, i les proses sobre art i literatura a Quaderns de l'Alquimista. s considerat un
dels mxims experts de l'obra i la personalitat de Picasso, de les quals ha fet estudis que han estat
traduts a una desena de llenges. Entre daltres guardons, ha obtingut la Creu de Sant Jordi (1989) i el

39

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999). La seva obra narrativa es recull en els Contes de
capalera. Va morir a Barcelona el 23 de febrer de 2008 als noranta anys d'edat.
Manuel de Pedrolo (L'Arany, 1918 - Barcelona 1990)
Novellista, dramaturg, poeta i traductor. s un dels escriptors ms prolfics de la literatura catalana
contempornia. Conrea tots els gneres literaris i collabor amb articles, contes i assaigs en la majoria
de revistes catalanes de l'poca. La seva producci creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en
prosa, amb novelles com Cendra per Martina i Totes les bsties de crrega i amb el cicle novellstic
Temps Obert. La novella Mecanoscrit del segon origen (1974), una de les ms llegides durant la
dcada dels setanta, narra laventura de Ddac i dAlba, dos joves nics supervivents dun atac
extraterrestre que prcticament anorrea la vida al planeta. El projecte narratiu de Pedrolo s un dels
ms ambiciosos de la literatura catalana de la postguerra, per la voluntat de tocar tots els gneres
temtics dins de la novella i per lesfor dintroduir dins la literatura catalana les innovacions
tcniques que caracteritzen la renovaci narrativa del segle XX. Cal remarcar el seu esfor per obrir els
camins de la novella de gnere, que a poc a poc san consolidant, des del negre, policac fins al de
cincia-ficci. Autor polifactic per excellncia, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, JeanPaul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la collecci de novella negra, La cua de palla.
Obt diversos premis literaris i s distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979.
Carme Riera (Palma, 1948)
Narradora i assagista. Catedrtica de literatura espanyola a la UAB. El recull de narracions Te deix
amor, la mar com a penyora (1974) va ser una obra molt ben acollida per la crtica i el pblic i la que
va llanar-la cap a una carrera de gran novellista. En el camp de la novella, destaquen Joc de miralls,
Dins el darrer blau, sobre la persecuci dels jueus mallorquins i la seva mort a la foguera per la
Inquisici, Cap al cel obert, on reapareixen descendents dels xuetes de la novella anterior, La meitat
de lnima. Destaquen tamb els seus estudis de literatura espanyola, especialment els dedicats a la
generaci de poetes barcelonins dexpressi castellana.
Merc Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983)
Novellista, narradora, poeta i autora teatral. La seva infantesa transcorregu entre el barri barcelon de
Sant Gervasi, on va nixer, i el de Grcia, a tocar del primer. Lambient familiar, procliu a la literatura,
li va suposar adquirir de petita un psit literari nodrit principalment pels autors de la Renaixena com
Aribau o Verdaguer, per tamb daltres com Ruyra o Carner, que de gran recordar com a grans
mestres. Durant els anys trenta dugu a terme una gran activitat com a periodista, amb la publicaci
dentrevistes i retrats dautors, que li an fornint lofici descriptora. Durant aquests anys publica
contes infantils i cinc novelles, de les quals noms una, Aloma (1938/1968), Premi Crexells 1937,
revisada anys ms tard, s plenament acceptada per lescriptora. Aquesta obra, amb un clar rerefons
autobiogrfic, presenta lexperincia negativa i frustrant de lamor que viu Aloma, una noia jove
enamorada dun home madur; lobra, a ms, presenta alguns dels trets que preludien lobra posterior de
lautora, com s el marc espacial centrat a Barcelona, concretament a Sant Gervasi; lanlisi
psicolgica dun personatge femen; el procs simblic que es desplega al llarg dun text de tall
aparentment realista, o el llenguatge senzill i planer per altament elaborat. Pel gener de 1939
emprengu la ruta de lexili, que la dugu a Frana i, posteriorment, a Ginebra. Durant la seva estada a
Pars, es dedic a la redacci de contes i a la poesia, gnere en el qual obtingu el premi de Mestressa
en Gai Saber en els jocs florals de Montevideo. Ja a Ginebra, inici la redacci de les novelles que
lhan consagrada com a un clssic de la literatura catalana i europea: La plaa del diamant (1962), obra
que narra la histria dopressi i soledat de la seva protagonista, ha estat una de les seves novelles ms
celebrades i ha estat traduda a trenta llenges; El carrer de les camlies (1966), que va obtenir el
premi Sant Jordi, se centra tamb en el personatge femen de Ceclia, una noia a la recerca de la seva
prpa identitat; Jard vora el mar (1967) s la primera novella on el protagonista s un home, el
jardiner que observa distanciat la realitat; i Mirall trencat (1974), novella coral entorn dun

40

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

personatge femen que esdev la base troncal de la histria familiar que shi narra, va ser acabada ja a
Catalunya, on Rodoreda retorna definitivament lany 1973. El 1980 fou guardonada amb el Premi
dHonor de les Lletres Catalanes.
Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, Tarragons, 1947)
Poeta, dietarista, novellista i assagista. Professor a la UdL. La seva poesia el 2006 la reuneix en el
volum Poesia, 1979-2004 reflexiona sobre dificultats morals, socials i emocionals de lsser hum
davant la vida. Pel que fa a la novella, lany 2007 public Amor boig, que guany el Premi Ciutat de
Barcelona. Destaca, tamb, com a autor dassaig literari, amb estudis sobre Gil de Biedma, Gabriel
Ferrater, entre daltres.
Joan Salvat Papasseit (Barcelona, 1894-1924)
Poeta. Autor tamb d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire poltic i social. La seva obra s
marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort preco. Els seus poemes, que tenen
influncies avantguardistes per tamb tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes
(1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema
de la rosa als llavis (1923), un dels ms grans poemes ertics de la literatura catalana, on el poeta
utilitza laventura amorosa com a fil conductor per presentar la seva visi de la vida en constant
renovaci. ssa menor, el seu darrer llibre de poemes, va ser publicat pstumament el 1925. Mor de
tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del
qual hi ha reprodut el poema "Nocturn per a acordi", que fa referncia a l'poca en qu l'autor va ferhi de vigilant nocturn. La seva obra potica ha estat difosa al gran pblic, sobretot a partir de les
musicacions i recitacions de cantants com Llus Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon
Muntaner i Joan Manuel Serrat entre d'altres.
William Shakespeare (Stratford-on-Avon, 1564-1616)
Poeta, dramaturg, comedigraf, actor i empresari teatral. Fu dactor durant una vintena llarga danys i
escriv obres de teatre que representava la companyia teatral dun amic seu amb gran xit. Ell mateix
va participar en lempresa de creaci dun nou teatre, construt el 1599, anomenat The Globe. En
deixar de ser actor, cap el 1611, es retir a Stratford, on mor el 23 dabril de 1616. Les seves tragdies
exploren els diferents matisos de la condici humana, deixant al descobert les passions ms primitives
de lindividu, com la gelosia, lnsia de poder, la venjana, la intolerncia, i com aquestes poden
anorrear la voluntat dels seus protagonistes aconduint les seves conductes cap a uns camins
irreconciliables amb la vida. Al costat daquestes, per, Shakespeare s autor duna srie dobres que
presenten una visi crtica dels costums i de la societat de lpoca amb un humor amable que, sovint,
sacosta a les comdies dembolics prpies de lpoca. Dentre les seves obres ms celebrades cal citar
Romeu i Julieta, que presenta la tragdia amorosa de dos amants davant la impossibilitat de dur a
terme la seva relaci pel fet de pertnyer a famlies rivals; Hamlet, Otello, Macbeth, Juli Csar, Somni
duna nit destiu, Molt soroll per a no res, El mercader de Vencia o La comdia dels errors. s
important destacar la tasca de traducci que de lobra de Shakespeare va fer, a partir de 1943, Josep M.
de Sagarra, publicant fins a vint-i-vuit traduccions seves. Un altre dels traductors catalans de lobra
shakespeariana ha estat Salvador Oliva.
Isabel-Clara Sim (Alcoi, 1943)
Novellista i periodista. Inici la seva carrera literria com a narradora i ben aviat deix veure a les
seves obres els interessos feministes duna banda, i socials i poltics, de laltra, que lhan moguda
sempre. Entre la narrativa cal destacar Histries perverses (1992. Premi Crtica Serra dOr) i Dones
(1997), obra de la qual es va fer una versi teatral i cinematogrfica. Parallelament, sha revelat com a
una novellista prolfica, entre les quals cal assenyalar Jlia, El mossn, una biografia novellada de

41

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Jacint Verdaguer, La Salvatge i Raquel. Collabora regularment a la premsa i a publicacions

peridiques.
Joan Timoneda (Valncia, 1518/1520-1583)
Poeta, autor dramtic, narrador i editor. Com a llibreter, va dur a terme una important activitat literria
i editorial. Edit un bon nombre de plecs potics i de canoners de destinaci popular, amb obres
prpies i daltres autors. Dins de les destil tradicional, destaca Cancionero llamado Flor de
enamorados (1562), amb 280 composicions, 54 de les quals sn en catal i una s bilinge. Tamb fou
un divulgador de romanos propis i daltres, continguts en les colleccions Rosas de Romances (1573).
Francesc Trabal (Sabadell, 1899 - Xile, 1957)
Novellista i periodista. Amb Joan Oliver i Armand Obiols forma l'anomenat Grup de Sabadell, marcat
per la seva actitud crtica i de rebuig a la burgesia de la qual formaven part per ascendncia familiar i
pel desig de provocar la societat del moment. A partir de 1919 el Grup de Sabadell es consolida i el
1925 funda leditorial La Mirada, que s'estrena amb la publicaci del llibre de Trabal, L'any que ve
(1925), llibre d'acudits illustrat per ell mateix i altres artistes. L'any 1929 publica la seva primera
novella, L'home que es va perdre, a la qual segueixen Judita (1930), una de les ms reeixides, Quo
vadis, Snchez? (1931), Era una dona com les altres (1932), Hi ha homes que ploren perqu el sol es
pon (1933) i Vals (1936). Totes elles traspuen un rerefons de buidor i dinsatisfacci pel que fa a les
relacions humanes, amb predomini dun humor provocatiu, que en ocasions se situa en la lnia dun
absurd que remarca precisament el cert nihilisme a qu ens acondueix sovint la seva obra. Fou un dels
intellectuals que organitz la sortida cap a lexili dels escriptors catalans i la seva provisional acollida
a Frana, especialment a Roissy-en-Brie. Posteriorment, es trasllad a Xile, pas on treball durant
molts anys impulsant-hi iniciatives per incentivar la presncia de la literatura catalana i on mor.

Gerard Vergs (Tortosa, 1931)

Poeta, assagista i traductor. Analista clnic i doctor en farmcia. La seva potica, amb una bona dosi
dironia, reflecteix la influncia dels clssics: Villon, March, Shakespeare, etc., sense deixar de banda
la voluntat dinnovaci i originalitat. Tamb ha publicat llibres dassaig i com a traductor destaca la
seva traducci de Tots els sonets de Shakespeare.

42

I t in era r is de lect ura : en ve u a lta

Una anto log ia sob re lamo r

Selecci de textos: Marta Nadal

Gui: Oriol Izquierd

43