Manual Xerojardineria

Manual de
xerojardineria
Guia prctica per a
ls eficient de laigua al jard
a les Illes Balears
Direcci
Alfredo Barn Priz. (Direcci General de Recursos Hdrics
del Govern de les Illes Balears)
Coordinaci
Nvola Uy Martn (Lmental Sostenibilitat i Futur S. Coop.)
Autores
M. Montserrat Barcel Roig (Xeroart S. Coop.)
Nvola Uy Martn
Collaboraci especial en el text
Evoluci de la jardineria a les Illes Balears
Jlia Roman Quetgles
Illustracions
Andrea Martino (Xeroart S. Coop.)
Nvola Uy Martn
Fotografies
M. Montserrat Barcel Roig
Nvola Uy Martn
Disseny, maquetaci i multimdia
Lmental Sostenibilitat i Futur S. Coop
Servei dassessorament lingstic
Paraula. Centre de Serveis Lingstics
Agraments
Joan Mayol i Eva Moragues del Servei de Protecci
dEspcies del Govern Balear.
Ajuntament de Ferreries, Ajuntament de Ma, Ajuntament
de Formentera, Consell Insular de Mallorca, Consell Insular
dEivissa, Emaya, Antonio Garca-Delgado, Tomeu Vidal
Bonet i Misa Micic
Edici
Direcci General de Recursos Hdrics
Govern de les Illes Balears
Dipsit legal
PM-956-2011
Imprs a amadip.esment
en paper reciclat
Manual de xerojardineria
per a les Illes Balears
Guia prctica per a ls eficient de laigua al jard
Manual de
xerojardineria
Guia prctica per a ls eficient
de laigua al jard a les Illes
Balears
ndex
captol
1 Per qu un manual de xerojardineria?
1.1 Introducci
1.2 Xerojardineria i sostenibilitat
1.3 El reg de jardins i el Pla Hidrolgic Balear
captol
2 Introducci a la xerojardioneria
2.1 Evoluci de la jardineria a les Illes Balears

2.2 La xerojardineria, una pea dins la configuraci del
paisatge
2.3 Filosofia i valors inherents a la xerojardineria
2.4 Els fonaments de la xerojardineria
captol
3 Els set principis de la xerojardineria
3.1 Principi 1: Planificaci i disseny

3.2 Principi 2: Anlisi i millora de les propietats de sl
3.3 Principi 3: Selecci despcies vegetals apropiades
3.4 Principi 4: Optimitzaci de les rees de gespa
3.5 Principi 5: Planificaci de zones i sistemes de reg
3.6 Principi 6: s de cobertes
3.7 Principi 7: Manteniment
captol
4 Aplicaci prctica
4.1 Creaci dun xerojard des de linici

4.2 Mesures correctives per a jardins preestablerts
4.3 Una passa ms: el xerojard de pluja
captol
5 Passejar i aprendre amb els xerojardins
5.1 Valors educatius del xerojard.

5.2 On podeu trobar un xerojard a les Illes Balears?
Bibliografia
+ CD
1
Per qu un
manual de xerojardineria?
captol
1.1 Introducci
Aquest manual de xerojardineria neix en el context del nou Pla Hidrolgic de les Illes
Balears, promogut i elaborat per la Direcci General de Recursos Hdrics arran del
Programa de Conservaci i Estalvi dAigua, que pretn donar eines als sectors per afavorir
ls eficient daquest recurs.
Aquest manual prctic sadrea a diferents grups: tcnics de medi ambient, tcnics de parcs
i jardins, entitats locals, professionals vinculats al sector de la jardineria i del paisatgisme,
enginyers, arquitectes, llicenciats superiors, tcnics relacionats amb el sector forestal i
ornamental, professionals del sector de la producci i la comercialitzaci de plantes i
llavors, i fins i tot als aficionats a la jardineria. La lectura de la guia no substitueix els
serveis professionals, per pot ajudar a augmentar el coneixement professional i millorar
la presa de decisions dels responsables respecte a la xerojardineria. Es pretn indicar
pautes per crear, reconvertir i manejar de manera sostenible els jardins i les zones verdes;
proporcionar metodologia, i introduir els set principis de la xerojardineria, tcnica que
permet crear jardins atractius i bells que estalvien temps, doblers i energia, i que eviten la
contaminaci i el malbaratament de laigua.
La guia est estructurada en cinc captols: en el primer sexplica la relaci del manual
amb el Pla Hidrolgic; el segon s una introducci a la xerojardineria que, a banda de
presentar els set principis, fa quatre pinzellades sobre levoluci daquesta tcnica a les
nostres illes, sobre la importncia que t en la configuraci del nostre paisatge, i sobre els
valors que shi associen. El tercer captol s el bloc central del manual, ja que shi analitzen
amb ms profunditat cadascun dels set principis: planificaci i disseny, anlisi del sl,
selecci despcies vegetals apropiades, rees de gespa, planificaci de les hidrozones
i sistemes de reg, utilitzaci de cobertes vegetals i manteniment. El quart captol es
dedica a laplicaci prctica de la tcnica i proporciona diferents models de dissenys de
xerojardins, tant per crear-ne de nous com per reconvertir els jardins establerts. Aquest
captol fa una passa ms i introdueix el xerojard de pluja, amb diferents possibilitats per
configurar el jard per aprofitar laigua de pluja i lescorriment superficial. El captol cinqu
aborda la dimensi didctica que pot complir el xerojard, aix com referncies a alguns
xerojardins de les illes Balears.
El manual inclou un CD amb un catleg de les 70 principals espcies vegetals adaptades
a les nostres illes i amb requeriments de reg modests, i tamb la versi digital del manual
per afavorir-ne la difusi.
Aquesta guia pretn posar una primera llavor per fomentar

la xerojardineria a les nostres illes i aprofundir-ne els conceptes
tcnics, amb la finalitat ltima de capacitar-nos per a una planificaci
i gesti eficient del jard amb un s eficient daigua i amb bones
prctiques ambientals.
captol 1 Per qu un Manual de xerojardineria?
pgina
1.2 Xerojardineria i sostenibilitat

La xerojardineria no s una cincia nova,
s noms aprendre de la natura que ens
envolta i traslladar-la a les nostres ciutats.
Emilio Dorado Osorio
Laugment
de
la
conscienciaci
mediambiental de la societat en conjunt
ens imposa reconsiderar els criteris
tradicionals de la jardineria a favor
del desenvolupament sostenible i la
integraci paisatgstica mitjanant ls
despcies autctones i laplicaci de
bones prctiques. La xerojardineria
ofereix resposta a aquesta sensibilitat
ambiental, ja que emula el que fa la
natura; no vol tan sols transformar els
jardins convencionals perqu siguin ms
eficients respecte a ls de laigua, sin
que advoca tamb per ls acurat de tots
els recursos en general. La xerojardineria
va ms enll dels jardins de pedra, i avui
en dia demostra que possibilita crear un
espai fronds totalment sostenible.
Un xerojard correctament dissenyat, ben mantingut, amb un s eficient de laigua, aporta

avantatges ambientals i socials rellevants que sovint tamb tenen sentit econmic i
empresarial:
Avantatges socials
Avantatges ambientals
Conservaci de laigua.
Estalvi denergia i reducci de
ls de combustibles.
Reducci demissions.
Reducci de substncies
qumiques potencialment
perjudicials: dissolvents,
combustibles, fertilitzants i
pesticides.
Control de lerosi.
Increment de la resilincia del
paisatge.
Manteniment duna
alta diversitat biolgica
(increment de lhbitat per a
abelles natives, papallones i
altra fauna de la zona).
Minimitzaci de residus.
Nombrosos beneficis
emocionals: bellesa, pau i
relaxaci.
Paisatge estticament
agradable.
Estalvi de temps.
Valor educatiu per la
promoci de prctiques
proambientals.
Bressol de valors inspiradors.
Avantatges econmics
Reducci dels costos de reg
daigua i energia.
Estalvi de costos mitjanant
un s ms eficient de
materials i equips.1
Reducci de la m dobra
1.
El cost de
pel que fa a temps i cost.
manteniment dun
Millora de la percepci
xerojard s deu
vegades menor que el
pblica de lentitat o
del jard convencional:
empresa gestora.
0,30 euros el metre

quadrat respecte a 3
euros el metre quadrat
a lany respectivament
(Jess de Vicente).
pgina
1.3 El reg de jardins i el PHIB

En els darrers anys, el consum daigua a
escala global ha augmentat, problema
que encara sagreuja ms amb la constant
contaminaci i degradaci de la seva
qualitat. Sinsisteix actualment, per tant,
en un consum responsable per a un
desenvolupament sostenible i solidari.
Segons les dades del Pla Hidrolgic de
les Illes Balears (PHIB), del total daigua
consumida el 47,5% es fa servir per
a abastiment (dins el qual sinclou la
jardineria), el 41% es fa servir en lagricultura,
el 9% es consumeix en lagrojardineria
(nuclis poblacionals no connectats a xarxes
municipals i hortes), el 2% en el sector del
golf i el 0,5% restant en la indstria.
Laugment de jardins pblics i privats
i lampliaci de zones verdes urbanes
impliquen un creixement sistemtic de la
demanda daigua. I si tenim en compte el
carcter mediterrani del territori illenc, on
la pluviometria est sotmesa a sequeres
peridiques i, fins i tot, a un interval
dabsncia de pluges estivals de 3 o 4
mesos, ls racional de laigua ha de ser un
tema prioritari.
Segons dades estatals, a la jardineria
urbana li correspon noms l1,5% de laigua
demandada, xifra que suposa una quantitat
molt petita si la comparam amb el total
daigua consumida; per a les illes Balears,
malgrat que no hi ha dades desagregades,

el percentatge deu ser ms elevat per la
presncia dhabitatges unifamiliars amb
jard privat.
Per, tant si la demanda s gran com si s
petita, aquest sector est obligat, dins les
seves possibilitats i de la mateixa manera
que tots els altres, a optimitzar al mxim
els recursos hdrics disponibles emprant
sistemes de reg ms eficients, disminuint
les prdues per evaporaci i utilitzant
plantes que consumeixin poca aigua.
Dins aquesta tendncia, adquireixen gran
rellevncia les tcniques de la xerojardineria,
basades en certs principis lgics i raonables
que persegueixen disminuir i racionalitzar
el consum daigua. Un jard ben dissenyat
basat en les tcniques i les recomanacions
de la xerojardineria s un jard on hi ha un
equilibri entre les zones amb vegetaci i
les zones sense vegetaci, en el qual shan
aplicat les ltimes tcniques dirigides a
lestalvi daigua i que presenta tanta bellesa
com qualsevol altre jard tradicional.
Larxiplag compleix tots els requisits
per potenciar la xerojardineria, i s cap a
aquesta tcnica on es dirigeixen bona part
de les investigacions destalvi daigua.
pgina
10
Qu diu el PHIB en relaci amb la

xerojardineria?
No menciona directament
la xerojardineria, per
recull bona part dels seus
principis.
Article 123. Reg de parcs, jardins i zones verdes urbans

1. Per al reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, entenent com
a tals les zones verdes pbliques o privades en urbanitzacions,
polgons industrials i nuclis urbans, ser prioritria la utilitzaci
daiges pluvials i o aiges regenerades.
2. En el disseny, la remodelaci i lexecuci de projectes de noves
zones verdes urbanes, es tindran en compte les regles segents:

Shan dutilitzar espcies autctones o allctones no invasores
adaptades a lentorn i les condicions ambientals. Aquestes
espcies vegetals hauran docupar com a mnim un 80% de la
superfcie de la zona vegetada.

Es limitar la superfcie de praderia, es prioritzar la utilitzaci de
plantes entapissants al seu lloc, aix com despcies no invasores
de baixos requeriments hdrics i adaptades a la climatologia.
Aquesta mesura s aplicable a parcs i jardins pblics de nova
construcci, aix com als sotmesos a renovaci.

En el disseny i la remodelaci de parcs, jardins i zones
verdes urbans la distribuci despcies es far seguint criteris
dagrupaci segons requeriments hdrics, concentrant el volum
de reg on sigui necessari, sempre que el disseny ho permeti.

Les noves zones verdes urbanes, lextensi de les quals sigui
superior a 100 m, inclouran sistemes de reg que fomentin
lestalvi i leficincia en ls de laigua i com a mnim:
a) Programadors i sensors de pluja o dhumitat.
b) Aspersors de curt abast en les zones de praderia.
c) Reg per degoteig en zones arbustives i arbries.
3. Durant els mesos de juny a setembre, ambds inclosos, no estar
perms el reg entre les 10 i les 20 hores, excepte en els casos
que es regui amb aiges regenerades.
4. En situacions declarades de sequera o en perodes descassetat
de recursos hdrics, els municipis hauran dimposar restriccions
de reg en les zones verdes, pbliques o privades, excepte en els
casos que es regui amb aiges regenerades.
5. Sexceptuen del que estableixen els epgrafs anteriors els parcs i
jardins histrics, els declarats bns dinters cultural, aix com
els dedicats a la docncia o a la recerca cientfica i tcnica, quan la
prctica daquestes mesures en comprometi les condicions de
protecci.
pgina
Reaprofitament dun recurs

amb el foment del reg
amb aiges regenerades
i la introducci del jard
de pluja.
Principi 3. Espcies
autctones i/o adaptades
a lentorn.
Principi 4. Limitaci de les

rees amb gespa.
Principi 5. Planificaci de
les hidrozones.
Principi 5. Sistemes de reg

eficients.
Preserva el patrimoni
natural i cultural.
11
2
Introducci a la
xerojardineria
captol
2.1 Evoluci de la jardineria a les
Illes Balears
Les illes Balears han estat tradicionalment

terra de jardins.
Al llarg de les diferents etapes

histriques, els jardins han definit una
part important del territori i del paisatge
cultural canviant de les Illes.
Tal vegada varen ser els romans els

introductors de lart de la jardineria a les
Balears, tot i que noms en coneixem
algunes representacions del paisatge
idealitzat. A la ciutat romana de Pollntia
alguns mosaics recreen jardins amb
animals
i
ornaments
vegetals
en
combinacions geomtriques. Tamb a les
basliques paleocristianes dels segles V i VI
es recrearen escenes del parads bblic. Els
mosaics de la basliques mallorquines de
Son Fadrinet i de Son Peret, i els de les
menorquines des Forns de Torell i lIlla
del Rei, representen lEdn com un oasi,
el lloc on s possible el miracle de la vida
en el desert, poblat de palmeres datileres i
habitat per aus, paons, camells i lleons.
A partir de la conquesta islmica (902),
es va construir el sistema hidrulic urb
de Madina Mayurqa, que va permetre
labastiment dels nous edificis i la creaci
duna gran horta al voltant de la ciutat. Els
jardins ms importants eren a lAlmudaina.
Daquest perode han subsistit dos grans
aljubs que disposaven de brolladors, els
quals sintegraren al prat del castell a
partir de la conquesta catalana de Mallorca
(1229). A Menorca, el jard ms conegut va
ser lort del rais, al palau de Said ibn Hakam,
que va ser lloc de reuni dels millors poetes
de les illes orientals dal-ndalus.
Ledat moderna va ser el gran perode de lart
dels jardins. En el segle XVI lhort de la Llotja
es va reconvertir en un jard de tarongers,

envoltat per una prgola, ornamentat
amb escultures femenines i dominat pel
brollador de Mercuri. Per va ser entre els
segles XVII i XIX quan es varen construir
els jardins ms importants de Mallorca. Els
casals de possessi i el seu entorn immediat
varen ser objecte dimportants reformes
que tendiren a convertir les tradicionals
possessions en villes dedicades a loci
i al gaudi de la natura, a imitaci de les
modes europees contempornies. A les
possessions dAlfbia, La Granja, Raixa,
Son Berga, Son Moragues, Son Vich de
Superna i Son Angelats, els nous jardins
es poblaren de prgoles, miradors,
passatges arbrats, fonts, brolladors, grutes
i escultures. En aquests jardins es va
concedir una importncia creixent a les
flors, per a les quals es varen dissenyar
pasteres amb perfils capriciosos. Els arbres
de port monumental, sobretot els plataners,
conformaren els passejos dentrada a les
possessions; mentre que els xiprers i els
fassers marcaven les fites emblemtiques
dels jardins. Les espcies extiques varen
enriquir des de sempre les colleccions
botniques. La passi per lextravagncia
constant en lart dels jardins va portar a
la introducci de lart topiria. El petit jard
de Son Moragues ha conservat lesperit del
jard clssic dissenyat segons lart topiria.
Durant el segle XVIII, es potenciaren els
jocs hidrulics. A Alfbia, sincorporaren els
celebrats jocs hidrulics del passeig de la
prgola, mentre que a La Granja shabilit
el jard rocs, dissenyat amb bardisses i
amenitzat pel brollador central i per la gruta
sempre humida, aprofitant el cup dun antic
mol.
captol 2 Introducci a la xerojardineria?
pgina
14
Ms endavant, sinici la construcci del

jard dApollo de Raixa, tot dominat per
la gran escala solcada de canaletes i
brolladors.
El romanticisme del segle XIX va
portar al descobriment del paisatge. El
sorgiment duna actitud ms inclinada a
la contemplaci de la natura sexpress
amb el desinters pels rgids formalismes
barrocs i el predomini de la concepci
naturalista del jard. El jard de Can Rubert,
al barri dEl Terreno (Palma), ns un
exemple emblemtic; la baixada a la mar
es va enjardinar amb pasteres altes, de
perfils capriciosos, resseguint els pendents
naturals, i plantades amb pins, tamarells,
pebrers bords i garballons, totes espcies
resistents que no necessitaven cap tipus
de reg addicional. Entre les pasteres,
sobrien llocs ntims, grutes i tres miradors
estratgicament ubicats per gaudir de
totes les perspectives que oferia la badia de
Palma. Larxiduc Llus Salvador dHabsburgLorena, que va admirar aquest jard, va
aconseguir fer del paisatge de Mallorca
lautntic protagonista dels jardins. La
captivadora bellesa del paisatge de la
serra de Tramuntana el va condicionar
en la formaci de Miramar: el conjunt de
possessions situades entre Valldemossa
i Dei, que va adquirir amb la intenci de
formar un parc natural. Al llarg de les ms
de 1.500 hectrees, lArxiduc va construir
miradors, capelles i ermites, va obrir
camins i va construir ponts, amb lobjectiu
darribar als llocs ms inaccessibles i de
gaudir de lespectacle de la natura. El
mirador de marbre blanc de Son Marroig
resulta emblemtic, perqu defineix el gust
de lArxiduc i permet gaudir duna de les
vistes ms impressionants de sa Foradada,
lelement natural que ms va seduir lArxiduc
per la seva bellesa salvatge.
Tipolgicament, els jardins de Mallorca
presenten un repertori ampli i variat. La
incidncia dels grans models itali, francs
i angls sn determinants. Per all que els

fa particulars s lequilibrada relaci entre
els espais productius i els ldics. A la base de
la relaci entre espai econmic i espai ldic
hi ha el funcionament del sistema hidrulic,
sempre disposat per servir a les necessitats
de la producci. Larticulaci daquest
sistema s la que determina la disposici
i la tipologia dels jardins. Ls paisatgstic i
ornamental dels elements funcionals, com
els aljubs i safarejos, esdev determinant
en els jardins de les Illes. A Alfbia, el
safareig cobert al capdamunt del passeig
de lhort obre una perspectiva inesperada
i atorga al lloc un carcter nic. A Raixa,
lantic aljub, projectat en el segle XVIII i
reconvertit en el XIX en safareig, configura
una terrassa daigua suspesa entre les
marjades doliveres i el bosc de pinars que
ha esdevingut la intervenci paisatgstica
ms interessant del segle XIX.
Jardins dAlfbia
captol 2 Introducci a la xerojardineria?
pgina
15
2.2 La xerojardineria, una pea
clau dins la configuraci del paisatge

El paisatge es troba
en lorigen de la
paraula anglesa
xeriscape
El mot angls xeriscape deriva de la combinaci del mot grec xers,

que significa sec, i de langls landscape, que significa paisatge,
s a dir: paisatge de sequera. Fins i tot en algunes zones sutilitzen
els termes paisatges conservadors daigua, paisatges tolerants a
la sequera o paisatgisme intelligent. El concepte de xerojardineria
es va desenvolupar als Estats Units el 1981, a lestat de Colorado.
El 1986, es va crear el National Xeriscape Council, organitzaci no
lucrativa que va establir la marca comercial Xeriscape TM. Aquest
corrent va nixer arran de perodes dintenses sequeres i dels
controls de consum de laigua imposats per lEstat.
De definicions de paisatge, nhi ha centenars, i no basten totes les
paraules del diccionari per descriurel. Una de les ms intutives
podria ser dir que el paisatge s laspecte del territori. s la
manifestaci espacial dels ecosistemes i la forma territorial de
les actuacions humanes, ja que el nostre paisatge s degut a la
intervenci humana durant millennis. Els sistemes naturals i els
paisatges es configuren per interaccions del clima, el substrat, la
vegetaci i altres organismes on la vegetaci domina laspecte
visual del territori i dna color, textura i diversitat a les superfcies.
La interrelaci entre la xerojardineria i la configuraci del paisatge

actual a les nostres illes s indiscutible. Encara que el terme
xerojardineria s molt recent, la utilitzaci despcies vegetals amb
baix consum hdric no s una tcnica nova. De fet, la majoria dels
jardins histrics del nostre entorn tenen en compte criteris assumits
per aquesta tcnica, ja que hi ha una gran quantitat i varietat
darbres i arbusts i poques prades, i utilitzen, en general, espcies
poc exigents pel que fa al reg. Aix, es tracta de la integraci
paisatgstica mitjanant ls despcies autctones i associacions
vegetals prpies que engloben tradici cultural, flora autctona,
diversitat del paisatge mediterrani i respecte a lentorn.
Per aquests motius, queda palesa la relaci entre paisatge i

xerojardineria en dos sentits : la xerojardineria beu del paisatge
natural conformat a les nostres illes, i la protecci del paisatge actual
necessita la xerojardineria com a estratgia de conservaci.
pgina
16
2.3 Filosofia i valors inherents a la
xerojardineria
El jard s un fenomen antiqussim que ha

despertat en molts de pensadors i filsofs
dahir i davui (Bacon, Kant, Burke o Goethe,
per esmentar-ne noms uns quants)
reflexions en termes molt diversos, des dels
enfocaments de lesttica i la filosofia de
lart, fins a enfocaments ms relacionats
amb la psicologia de la percepci.
Desgranar alguns dels valors que la prctica
de la xerojardineria porta implcita pot ser de
gran utilitat, o b perqu sn necessaris per
desenvolupar-la correctament, o b perqu
pot impulsar canvis de percepci cap a
nous valors. Per una banda, el xerojard s
exponent de sostenibilitat ambiental, per la
integraci despcies vegetals autctones,
la minimitzaci i loptimitzaci de ls de
laigua, i el tancament del cicle natural, i s
una bona mostra dausteritat, de simplicitat
i dautosuficincia, perqu s un tipus
de jardineria gaireb autosuficient que
optimitza els recursos.
La prctica de la xerojardineria pot ser una
Lestil de qualsevol jard

respon a les idees culturals i
socials de la seva poca.
bona eina per fomentar la creativitat i la

imaginaci, ja que shan de trobar solucions
senzilles alhora que esttiques en les quals
es pot jugar amb les formes, les textures,
els colors, les olors i les composicions.
Aix mateix, la prctica de la xerojardineria
implica apreciar el procs i els cicles i no
obsessionar-se amb el resultat immediat.
Un xerojard necessita un temps de
consolidaci, i per tant la pacincia
s una altra virtut que ens ensenya. El
xerojard igualment s un espai ideal
per desenvolupar valors humans tan
importants com la convivncia, el respecte
i la solidaritat, cap als altres i cap al nostre
entorn.
Pel que fa a lesttica, tamb s una
oportunitat per apreciar el buit, que t
relaci amb el taoisme, segons el qual el
buit s la part til de les coses; un tass no
s el vidre, sin el buit del seu interior, valor
tan arrelat als jardins zens, una altra variant
de jardineria.
Jardins Zen (Karesansui).

La paraula japonesa karesansui significa sense aigua; aquests
jardins japonesos sn coneguts comunament com a jardins de
grava. Aquest estil de jardineria intenta reproduir la natura en la
seva forma ms abstracta. Per aconseguir-ho, sutilitzen roques
i grava. En algunes ocasions, shi incorporen molsa i algunes
plantes, encara que generalment es fan servir molt poc.
Daquesta forma i amb aquests elements, sintenta representar
les muntanyes, les illes, els oceans i els rius del Jap. Aquest
tipus de jard ha estat molt influenciat pel budisme i sovint s
utilitzat per meditar. Suposa una filosofia de jardineria que
es desenvolupa principalment durant el perode Muromachi
(1336-1573). Una de les primeres coses que criden latenci
als ulls occidentals en veure un jard zen s el buit en grans
porcions de terreny, aix com una simplicitat elegant. Ambds
elements destillen una gran calma i serenitat.
captol 2
Per qu un Manual de xerojardineria?
pgina
17
2.4 Els fonaments de la
xerojardineria
Els principis bsics de la xerojardineria varen ser establerts pel National Xeriscape Council
i es resumeixen en set passos necessaris per implantar aquesta tcnica:
1. Planificaci i disseny del jard. Un bon disseny
previ ens proporcionar orientaci al llarg
de totes les fases de creaci del xerojard
i assegurar que les diferents tcniques
destalvi daigua estiguin ben coordinades i
resultin eficaces. La planificaci del jard ha
de tenir en compte les condicions prpies
del lloc: climtiques i microclimtiques,
topogrfiques, edafolgiques i vegetaci
establerta, sense oblidar el tipus ds i els
usuaris que facin servir el jard.
2. Anlisi del sl. Les caracterstiques fsiques,
qumiques i topogrfiques del sl condicionen
la selecci de les espcies vegetals i el tipus
de reg; per aix, s necessari un coneixement
detallat de les caracterstiques del terreny.
3. Selecci despcies autctones o de baixos
requisits hdrics. Lelecci de les plantes s
fonamental, ja que s una de les opcions
ms clares per reduir el consum daigua
al xerojard. Tamb cal tenir en compte
la selecci de grups despcies amb
requeriments similars perqu hauran
de compartir un espai amb les mateixes
caracterstiques de llum, aigua, sl, etc.
4. Limitar les rees de gespa. La gespa s el
ms gran consumidor daigua als jardins
moderns. Per tant, limitar-ne lextensi s una
forma segura de reduir el consum daigua.
Algunes de les alternatives disponibles
sn la reducci de la superfcie dedicada
a la gespa a favor darbres i arbustos, les
exigncies de reg dels quals sn molt
menors, o emprar altres recobriments com
les plantes entapissants.
5. Planificaci dhidrozones i sistemes de

reg eficient. Un dels principis bsics
per a un reg eficient s diferenciar al
xerojard zones de reg elevat, moderat
i baix; distribuir-hi les espcies, i
dissenyar els sistemes de reg de forma
que laigua pugui ser subministrada
independentment a cada zona. Els
sistemes de reg ms emprats en
xerojardineria sn laspersi, el reg
localitzat (degoteig i microaspersi) i el
reg manual.
6. s dencoixinaments o mulching. Ls
dencoixinaments en jardineria s una
de les tcniques ms beneficioses per
reduir les prdues daigua per evaporaci.
A ms, els encoixinaments eviten
laparici de males herbes, protegeixen
contra les gelades, contribueixen a
evitar lerosi i lescorrentia superficial,
faciliten locultaci dels sistemes de reg
i, alhora, aconsegueixen un agradable
efecte esttic.
7. Un manteniment adequat. s
fonamental per mantenir la funcionalitat,
la bellesa i latractiu del xerojard, i tamb
perqu es faci un s eficient de laigua.
pgina
18
3
Els set principis de la
xerojardineria
captol
3.1 Principi 1: Planificaci i disseny

La xerojardineria ens proposa un
enfocament renovador i dinmic que t
en compte el medi ambient duna forma
integral a lhora de crear jardins, sense
renunciar mai a cap component esttic ni
a cap tipus de planta (mentre aquesta se
situ al lloc correcte i rebi un manteniment
adequat), sin ms aviat al contrari, la
xerojardineria ens dna la possibilitat de
desenvolupar la imaginaci i la creativitat
mitjanant uns principis clars i senzills,
fcils daplicar, i que ens permetran reduir

considerablement la despesa daigua, la
m dobra, els combustibles i els productes
qumics, aix com fomentar la biodiversitat
tant animal com vegetal al nostre jard i
desenvolupar valors humans.
A lhora de planificar i dissenyar un xerojard,
seguirem els mateixos passos que en un
jard convencional i incorporarem una
srie de conceptes nous basats en els set
principis de la xerojardineria.
Per a un bon disseny

i planificaci, cal definir
les funcions i els usos del
xerojard.
Possibles funcions i usos del jard
Funcions i usos del xerojard

El primer pas s tenir les idees clares
quant a les funcions i els usos del xerojard.
Aquests poden ser molt variables i
complexos; per tant, un primer punt s
prioritzar-ne els objectius i les funcions
que tindr.
Es tractar dun jard per descansar
i passejar?, per impartir-hi educaci
ambiental?, per oferir esttica? Haur de
combinar diferents usos?
captol 3 Els principis de la xerojardineria
Recreatius, oci i esbarjo

Descans i intimitat
Esportius
Intellectuals
Esttics/artstics
Didctics
Religiosos
Turstics
Comestibles
Socialitzaci
Ecolgics
Objecte de moda
Reflex didees filosfiques
Reflex de la personalitat del
propietari
Desenvolupament de la
sensibilitat i dels sentits
pgina
20
Resulta essencial fer un

gui de les caracterstiques de
lentorn.
Lanlisi prvia sobre les caracterstiques de lentorn s

la base per a un bon disseny del xerojard
Una vegada que tenim clares les funcions, hem de fer un gui sobre
les caracterstiques de lentorn, les edificacions, els usuaris i les seves
expectatives, i lespai que ha docupar. Cal decidir quin ha de ser el
procs de creaci i fer una lectura de tots els aspectes que influiran
en el desenvolupament del xerojard.

Lorientaci (posici i recorregut del sol a lestiu i a lhivern), i les

zones dinsolaci i dombres.
El rgim de vents: direccions dominants, intensitat i evoluci.
Les temperatures predominants (mximes i mnimes).
La pluviometria i levapotranspiraci.
La topografia
del terreny
Altitud
Corbes de nivell.
Desnivells, valls, turons, pendents, escales, rampes i murs.
Caracterstiques
del sl
Profunditat i perfil.
Textura, estructura i capacitat de drenatge.
pH i fertilitat.
La disponibilitat
daigua
Origen i qualitat (pou, pluvials, xarxa, aiges regenerades).

Quantitat, quan plou i amb quina freqncia.
Infraestructures
establertes o
futures
Tipus dedificacions, garatges, ubicaci de portes i finestres.

Dimensions del terreny o parcella, accessos i camins.
Possible aprofitament de les aiges pluvials.
La vegetaci
establerta
Zones de vegetaci silvestre, anlisi de lentorn immediat al jard.
Paisatge
Vistes, panormiques, elements antiesttics, rerefons histric.
Tipus de zona
Zona rural o urbana.
Pressupost
Pressupost disponible per al disseny, la installaci i el manteniment.
Anlisi del
clima i dels
microclimes del
jard
pgina
21
El procs de creaci
dun xerojard
Dacord amb lanlisi prvia
de les caracterstiques i per
passar de labstracci a la
concreci, necessitam fer
uns quants esbossos que
integrin tota la informaci
recollida en relaci amb
les caracterstiques de
lentorn. Aquests croquis
inicials poden ser fets a
m alada durant la visita
in situ de la parcella, i
posteriorment es poden
completar amb altres
elements per crear un
espai que respongui a les
funcions seleccionades.
Quan shan definit els

usos i funcions i sha fet una
anlisi de les caracteristiques
de lentorn, s el moment
de dibuixar esbossos i
croquis amb la distribuci
delements.
Abans de dibuixar un croquis del xerojard, cal remarcar lobjectiu i la funci que ha de
complir el xerojard i tenir en consideraci tots els elements dun xerojard, tant vegetals
com no vegetals.
Passos per dibuixar un croquis del xerojard
Situar els elements permanents que ja es troben al terreny: casetes, bancs, camins
Planificar i dissenyar les diferents hidrozones. s un dels punts fonamentals que hem
de tenir en compte i que marca la diferncia entre un jard convencional i un xerojard.
Es descriur ms detalladament en la secci 3.5. Cal dissenyar les hidrozones segons
les caracterstiques de lentorn analitzades. s important que cada hidrozona inclogui
plantes de caracterstiques similars quant a cultiu i consum daigua.
Planificar i dissenyar les zones dombra i les solanes.
Planificar i dissenyar pantalles que atenun el vent, si s menester.
Planificar i dissenyar els elements de paviments i murs. Assenyalar lnies horitzontals
ben definides, ja que sn un element essencial per millorar la infiltraci i prevenen
lerosi. A vegades aix implica fer algunes obres, com terrasses, murs, camins
Planificar i dissenyar els sistemes dilluminaci.
En la secci 4.1 es pot veure levoluci del croquis inicial, amb lanlisi de les caracterstiques
del terreny, en el disseny del xerojard.
pgina
22
Elements del xerojard

Els elements que han de constituir el
xerojard, tant els vegetals com els no
vegetals, shan de planificar rigorosament, ja
que condicionaran el resultat final del nostre
disseny.
A lhora descollir els materials, cal tenirne en compte ladaptaci a les funcions
del xerojard. Cal prioritzar tant com sigui
possible ls de materials reciclats, reutilitzats
o elaborats de forma respectuosa amb el
medi ambient. El ventall delements s molt
ampli. En la taula segent sen proposen
una srie de possibilitats.
Caldr concretar els

elements del xerojard.
Elements vegetals
Arbres
En aquesta imatge es pot observar ls

delements no vegetals, com bancs, prgoles,
bases rides i marcs de plantaci.
Elements no vegetals
Paviments, camins, rajoles,
empedrats, mosaics
Arbusts
Escales
Enfiladisses
Cobertes de fusta
Palmcies
Mobiliari dexterior
Vivaces i anuals de flor
Zones de joc
Entapissants
Zones destar
Cactus i suculentes
Fonts, estanys, safarejos
Aromtiques i medicinals
Cabanyes, refugis
Bardisses
Murs, parets
Bulboses
Bancs
Fruiters
Escultures
Rocalles
Prgoles i gelosies
Cobertes vegetals: catifes

de suculentes, gramnies
anuals, camps florits
rids i graves: graves

volcniques, pols de marbre,
pedres de riu.
Penjants
Materials orgnics: clovella

dametla, escora de pi, restes
de poda biotriturada
pgina
23
Pantalles que atenuen el vent

El vent pot provocar molsties tant
als usuaris com a les plantes, i a ms
pot ser un factor que augmenta la
prdua daigua del sl i dels vegetals.
s important, durant el disseny,
descriure les zones on tenim els vents
predominants per collocar-hi pantalles
tallavents a fi de minvar-ne lefecte
negatiu al jard. s millor construir-les
amb materials vegetals o permeables,
ja que si laire xoca amb un element fix
no permeable, com una paret, es poden
crear turbulncies que afectin laltre
costat. Les pantalles tallavents es poden
dissenyar com a bardisses filtrants o
cinturons de protecci.
Potser ser necessari

dissenyar pantalles que
atenuen el vent.
Les tanques o murs massissos poden augmentar la

velocitat del vent i produir una turbulncia extrema i
un fred intens a sotavent que perjudica les plantes.
pgina
24
Una tanca filtrant (com ms ample, millor)

redueix tant la fora del vent que aquest
no afecta les plantes o les persones que
es troben a sotavent.
s tan elstica que cedeix i es doblega
amb el vent.
El cintur de protecci darbres i arbustos s una barrera ideal per reduir la resistncia del vent als llocs
exposats, encara que necessita ms espai. A sobrevent, en un banc de plantes (amb arbustos baixos
que seleven gradualment cap als arbres) desvia la fora del vent per sobre del jard a distncies
considerables. A sotavent, una tanca o pantalla foradada filtra qualsevol vent residual.
pgina
25
Paviments i murs
Un jard ben planificat ha de tenir
en compte les lnies horitzontals, la
circulaci interna i les connexions
amb lexterior, la distribuci i els
usos ja descrits anteriorment, ja que
marcaran clarament lestructura de
lespai. Ens referim a patis, terrasses,
camins, parets, marjades, escales,
etctera.
Tots aquests elements configuraran
la part ms dura del paisatge,
proporcionaran lmits als diferents
espais, aportaran estil, definiran les
rees i faran el jard accessible, i a
ms participaran activament en la
infiltraci de laigua de pluja i en la
prevenci de lerosi del sl.
Canals dels jardins dAlfabia.
Consideracions preliminars a lhora de planificar i dissenyar els paviments

i els murs:

Visualitzar on seran ms tils els camins, les parets i les escales, i la forma ms idnia
dincorporar-los a lentorn.
Traar camins amb lnies lleugerament corbes, ja que aquestes sintegren millor en
el paisatge.
Crear els camins triant el traat ms curt; est comprovat que aquesta s la tendncia
dels usuaris.
Procurar que els camins daccs al jard siguin tan planers com sigui possible, aix es
facilitaran les feines de manteniment.
Les lnies
horitzontals, paviments i
murs, tamb es tindran
en consideraci en el
nostre disseny.
pgina
26
Tipus de materials per a paviments

Hi ha una oferta mplia de materials que es poden utilitzar per construir els paviments,
aquests elements no vegetals tan necessaris als jardins. Infinitats de colors, textures,
composicions i combinacions conformaran i donaran perspectiva al xerojard, on lenginy
i la creativitat sn gaireb imprescindibles per fer una bona elecci.
La xerojardineria ens proposa fer una tria acurada daquests materials, perqu, a ms
de complir la seva funci i resultar esttics, tamb sen consideri i sen valori lorigen o
la procedncia perqu siguin el ms naturals i locals possibles. Cal tenir en compte que
siguin recursos fcilment renovables, presents a les Illes, preferentment reutilitzats o
reciclats i que una vegada implantats siguin fcils de mantenir.
Aspectes que cal considerar abans de triar els

elements i materials:

Tipologia
Varietats
Terrosos o
granulars
Fangs, cdols,
arenes, graves...
Formig i
morters
Lloses
estampades o
polides, rajoles
i llambordes
de formig,
abeurades de
ciment
Fusta
Cautx
Mixtos amb
gespa
Vegeu els
materials dels
encoixinaments
i les alternatives
a la gespa
Metall
Ferro colat,
Corten,
galvanitzats...
Elements
modulars
prefabricats
Bituminosos
Quitr, betums,
rajola asfltica,
macadam
bitumins...
Utilitzar materials porosos perqu puguin filtrar

laigua, la posin a disposici de les plantes i evitin els
embassaments.
Fer els paviments discontinus per fomentar que les
plantes de les voreres dels camins puguin aprofitar
laigua de pluja i reg.
Planificar i fer els drenatges necessaris per evacuar
o redirigir un possible excs daigua en paviments,
parets o murs; cal fer-los amb materials poc
permeables, per evitar lasfxia radicular de les plantes
properes o possibles atacs de patgens.
Aprofitar els elements que conformen lentorn, ja
que sn recursos que ens ofereix la terra fcils i
econmics. Des de lantiguitat, sha tret profit dels
recursos ms avinents, com s el cas del patrimoni
de la pedra en sec.
s important que aquests materials no estiguin
afectats per processos de meteoritzaci o possibles
atacs qumics, que poden ocasionar canvis
importants en el color, la textura, la duresa o la forma;
desmicolament; de polvoritzaci
s imprescindible que no lixivin substncies que
puguin contaminar terrenys i aiges o que puguin
atacar de qualsevol manera estructures properes.
Els paviments de formig en massa amb juntes
(soleres de formig) sn els ms econmics, antics i
senzills dutilitzar. Sinstallen lloses de formig unides
mitjanant juntes de dilataci. No obstant aix, shan
devitar grans extensions contnues, i sha de procurar
fer pendents lleugers i juntes freqents duna amplada
suficient perqu recullin laigua.
pgina
27
pgina
28
Creaci de zones dombra

Un altre objectiu fonamental de la xerojardineria
s crear zones dombra, perqu aquestes, a
ms de proporcionar espais que inciten al
descans i a loci, eviten la insolaci excessiva i
levapotranspiraci de les plantes, alhora que
donen varietat i contrastos atractius en el disseny
paisatgstic.
Es poden crear amb elements vegetals, com
arbres, enfiladisses sobre prgoles i bardisses, o
amb elements no vius, com mobiliari, escultures,
prgoles, lones, etctera.
Es parla de la necessitat de crear un 20% dombra
respecte a la superfcie total del jard.
La creaci de zones
dombra s un element
interessant en xerojardineria
i es tindr en compte en el
nostre disseny.
No sha doblidar el darrer

detall duna bona planificaci i
disseny: la illuminaci.
La illuminaci
La illuminaci tamb forma part dels xerojardins

quan es vol donar llum a una rea de descans,
un grup de flors despecial bellesa o un
estany, aix com assenyalar camins, senders
i passarelles. En planificar la illuminaci, cal
aplicar-hi racionalitat ambiental, segons la qual
sn preferibles els sistemes dilluminaci solars
o provinents denergies renovables; illuminar
les parts estrictament necessries, i evitar la
difusi de la llum cap a lespai. Aix safavoreix
un consum energtic ms responsable, que
redueix la contaminaci atmosfrica derivada de
la producci energtica, i tamb la contaminaci
lumnica.
Utilitzar llums de baix consum.
Prioritzar fonts denergies renovables
(fotovoltaica, elica).
Usar pantalles o deflectors per dirigir la
llum cap a on ens interessi i disminuir aix la
contaminaci lumnica.
Evitar bombetes o llums que atreguin
mosquits i altres insectes.
pgina
29
3.2 Principi 2: Anlisi i millora de
les propietats del sl

El sl
El sl s el sistema complex que es forma a la capa ms

superficial de la Terra, al lmit entre diversos sistemes: per
una banda, la litosfera, que aporta la matriu mineral del
sl; per laltra, latmosfera, la hidrosfera i la biosfera, que
alteren aquesta matriu per donar lloc al sl prpiament
dit. El sl es relaciona de manera interactiva amb els
principals elements, el clima, laire, laigua, la vegetaci i
la fauna.
Com que el seu procs de formaci s extremadament
lent, el sl es converteix en gaireb un recurs no renovable,
i per tant sha de conixer i cuidar si es pretn que les
nostres plantes creixin sanes i resistents a les inclemncies
climtiques. El sl determinar les espcies vegetals que
shi podran establir i com aquestes es nodriran.
En un xerojard hem de conixer els aspectes que t el
sl, a fi de garantir que tindr les caracterstiques idnies
perqu les plantes se sostinguin ben fermes i que laire i
laigua puguin entrar entre les seves partcules per sense
infiltrar-se massa aviat cap a les capes profundes.
Funcions principals
del sl
Etapes de la formaci del sl

Disgregaci mecnica de les roques.

Meteoritzaci qumica dels materials
disgregats.
Installaci dels ssers vius sobre
aquest substrat inorgnic.
Activitat metablica dels ssers vius
que continua la meteoritzaci i que hi
incorpora matria orgnica en forma
dhumus.
Mescla de totes aquestes substncies,
productes minerals, restes orgniques,
aire i aigua, per donar lestructura al sl
i formar els horitzons.
El sl sorigina per lalteraci

de les roques sota la
influncia dels agents
atmosfrics i dels ssers vius
(vent, aigua, gel, pluja, oxigen,
matria orgnica). Aquesta
alteraci de les roques de la
superfcie terrestre, deguda
a processos geolgics
(meteoritzaci) i a lacci
dorganismes (bacteris,
algues, lquens, fongs,
molses, vegetals superiors,
etctera), es produeix de
forma molt lenta.
Actua com a suport

de les plantes.
Emmagatzema
nutrients.
s lhbitat dels
microorganismes,
essencials per
als processos
metablics dels
nutrients.
s font daliment i de
refugi per a moltes
espcies animals.
pgina
30
Components
principals del sl

El 45% correspon
a una part mineral
o inorgnica
(arenes, llims,
argiles i graves).
El 5% s part
orgnica
(microorganismes,
ssers vius,
elements
nutritius).
El 25% s aire.
El 25% s aigua.
El perfil del sl
Un sl madur i ben desenvolupat presenta una srie de capes horitzontals superposades
amb una composici i una textura variables: els horitzons. El conjunt dhoritzons sanomena
perfil del sl. Aquest perfil condicionar el tipus de vegetaci del jard i determinar el
tipus despcies vegetals que shi han de plantar. Sha de conixer per, si cal, modificar-lo,
encara que la xerojardineria proposa que ens adaptem al sl a lhora dimplantar un jard:
triar espcies vegetals adaptades al tipus de sl, economitzar aix despeses innecessries,
i fer noms les correccions oportunes perqu el jard es desenvolupi harmoniosament.

Lhoritz A s el ms superficial i hi arrela la vegetaci herbcia.

s ric en humus, cosa que li atorga un color fosc, i s pobre en
fragments minerals fins com les argiles, com a conseqncia del
procs de lixiviaci pel qual aquestes partcules sn arrossegades
cap avall per les aiges que sinfiltren en el terreny.
Lhoritz B s de color ms clar. Es presenta noms si hi ha un
cert grau de desenvolupament edfic. Gaireb no t humus i
hi abunden les substncies minerals collodals que han estat
arrossegades per laigua des de lhoritz A i que precipiten xid
de ferro, carbonat clcic
Lhoritz C est format per fragments meteoritzats de la roca
mare, que passen progressivament cap a aquesta.
Lhoritz D o R es tracta de la roca no alterada, situada a la part
inferior del perfil.
La xerojardineria proposa
seleccionar espcies que
sadaptin al sl.
C
C
D
pgina
31
La textura del sl
La textura es representa en un diafragma

triangular, de manera que cada costat dun
triangle equilter s dividit en cent divisions.
Cada costat representa el contingut dargila,
de llim i darena. Segons la granulometria que
tenen, el sl es classifica en argils, franc,
arens, argillollims, etctera.
10
La textura s una propietat del sl que ofereix informaci sobre la proporci relativa de les
diferents mides de partcules minerals que el conformen. Les partcules sagrupen dacord
amb la seva mida segons que siguin argiles, llims o arenes. Per tant, en la textura del sl
no es t en compte la matria orgnica ni el percentatge de cal. La textura es determina
mitjanant lanlisi mecnica (tamisats i sedimentaci) daquests elements, encara que
es pot tenir una idea aproximada de quin sl tenim al nostre jard amb un mtode senzill
que es descriu a continuaci i amb el qual se nobt una orientaci sense calcular amb
exactitud les proporcions.
90
10
80
20
60
50
60
Francoargils
70
Franc
argillollims
30
40
Argillollims
Argilloarens
Franc
Francollims
10
90
80
70
60
50
% arena
40
30
llims
10
20
100
Arens franc
10
Arens
90
80
20
Franc argilloarens
Francoarens
Un sl franc s
ideal per establir-hi
un xerojard.
50
llim
40
arg
ila
70
30
Argils
Mtode per determinar la textura del sl de forma aproximada

1.
Sagafa una quantitat de mostra com la que pugui contenir el palmell de la m.
2.
Shumiteja fins al punt dadherncia i es barreja amb lajuda dun ganivet.
3.
Sintenta fer un cilindre de tres millmetres de dimetre. Si no es pot fer, la mostra t ms del 80% darena,
no s plstica ni saferra quan est humida.
4.
Si el cilindre de 3 millmetres de dimetre s possible, sassaja el d1 millmetre de dimetre. Si el d1

millmetre ja no s possible, la mostra t entre un 65% i un 80% darena.
5.
Si el cilindre d1 millmetre s possible, sintenta formar un anell amb el cilindre de 3 millmetres i 10

centmetres de longitud. Si lanell sesquerda, la mostra t entre un 40% i un 65% darena.
6.
Si lanell amb el de 3 millmetres s possible, sintenta formar un anell amb el d1 millmetre. Si lanell
sesquerda, la mostra t un predomini de llim; si lanell s possible, en la mostra predomina largila. Si
hi predomina el llim, s untuosa, en humitejar-la no s plstica i quan sasseca no sendureix tant com
largila. Largila en sec forma agregats molt durs que no es trenquen entre el polze i lndex. Quan est
humida, s molt plstica i sadhereix entre els dits.
pgina
32
Origen i funcions dels elements minerals fins

Les arenes provenen de la degradaci mecnica de la roca mare.
Donen permeabilitat al sl. Fan un sl lleuger i pors, on laigua
es filtra amb rapidesa. Representen un material bastant inert, poc
actiu qumicament. Es consideren de gran inters des del punt de
vista agrcola, ja que els minerals de les arenes salteren lentament i
representen la fertilitat futura del sl.
Els llims sn un punt intermedi entre larena i largila, un pas ms en
la meteoritzaci. No conv que nhi hagi en excs, perqu obturen
el sl.
Les argiles provenen de la descomposici qumica de la roca mare.
Donen cohesi al sl i poden arribar a formar capes impermeables
quan absorbeixen aigua, per aix no conv que nhi hagi en excs.
Les argiles representen la fase activa qumicament (reaccionen
fcilment amb el medi i amb les arrels de les plantes), i per tant
representen, conjuntament amb la matria orgnica, la fertilitat
actual dun sl.
La textura determina la retenci daigua i laire que hi ha al sl, segons les proporcions
dargiles, llims i arenes. Segons com siguin aquestes proporcions, el sl s:
Ms o menys permeable.
Ms o menys ric en matria orgnica.
Ms o menys cid o bsic.
La textura ideal per al sl dun xerojard varia segons el tipus de plantes que hi vulguem
establir, per de manera generalitzada podem dir que les proporcions ms adients de
cada element, i que constitueixen un sl franc, sn entre un 30% i un 45% de llims, entre
un 30% i un 60% darena, i entre un 10% i un 25% dargila.
Mesures correctives de la textura

Si no tenim una terra franca al nostre jard, podem fer aportacions de diferents
elements, segons les necessitats de les plantes.
s millor fer les correccions necessries abans de la plantaci.
Com ja hem dit abans, un criteri prioritari en la xerojardineria s triar les espcies
vegetals ms adients per al tipus de terreny que tenim, i no lluitar contra les
caracterstiques que presenta el sl, aix ens estalviarem una despesa alta i ens
assegurarem lxit del jard.
Si el nostre sl s molt argils, podem afegir-hi arena i matria orgnica
per millorar-ne la textura i fer-lo ms pors i lleuger.
Si, en canvi, tenim un sl massa arens, hi podem fer aportacions de
matria orgnica perqu aquest pugui retenir millor els nutrients i laigua.
pgina
33
Lestructura del sl
Lestructura s la manera en qu sagregen
les partcules en el sl. T una gran
importncia per la relaci que hi ha entre
aquesta, el bon desenvolupament de les
arrels i la circulaci de laire i laigua dins
el sl. Les grandries i les formes dels
agregats caracteritzen lestructura en
granular, en blocs, laminar, prismtica o
columnar.
Estructura
Imatge
Lestructura afecta:
La penetraci de les arrels.
La capacitat dinfiltraci daigua.
El moviment de laigua dins el sl.
La porositat del sl.
La capacitat de retenir lerosi.
Localitzaci i textura
Valor agrcola
Granular
Horitz A.
Textura argilosa.
Bastant productiu.
Presenta bon airejat i drenatge.
Laminar
Horitz B.
Textura argillollimosa o
compactada pels tractors.
s el menys productiu. Impedeix el

moviment de laire i laigua.
Restringeix larrelament.
En blocs
Horitz B.
Textura francoargilosa.
Productiu. Cert flux de laire i

laigua.
Prismtica
Horitz B i C.
Sovint amb roca calcria
o argiles.
Molt productiu.
Adequat per al moviment de laire
i laigua.
Columnar
Horitz B i C.
Sls alcalins i desrtics.
Bastant productiu si hi ha prou

aigua per a la vegetaci.
Una estructura granular s

ideal per establir un xerojard.
Mesures correctives a lestructura
Ms que mesures es podria dir
que hi ha una srie de bones
prctiques
encaminades
a
millorar lestructura, que s
ms manejable i ms bona
de modificar que la textura; en
contraposici a aquesta facilitat,
hi ha el problema que es deteriori
per un mal maneig del jard.
Podrem dir que lestructura
ideal s la granular, que indica la
presncia dhumus al sl; per tant,
les mesures shan dencaminar a
millorar la quantitat de matria
orgnica del nostre jard i a
afavorir aix laugment de la
fertilitat del sl.
Bones prctiques:
Evitar treballar la terra en poques que propicin
lerosi del sl i la posterior prdua de nutrients:
pluges abundants, sequera Esperar que el sl
tingui sa (punt ideal dhumitat).
Evitar regs excessius, per no trencar els
agregats i promoure la formaci de crostes
superficials.
Evitar ls continuat de maquinria pesant pel
fet que afavoreix la crosta de labor i minva la
porositat i el drenatge del sl.
Seleccionar acuradament el tipus deines
per treballar la terra. Els motocultors, a ms
dafavorir la crosta de labor, tamb poden
destruir les capes ms superficials de
lestructura de la terra i fins i tot les xarxes de
micelis dalguns fongs micorzics associats al
bon creixement dalgunes plantes.
pgina
34
El pH del sl
Cada planta necessita elements nutritius
en diferents quantitats; per aix, cada
planta requereix un rang particular de pH
per optimitzar el seu creixement. La vida
qumica del sl, en especial des del punt de
vista de la nutrici de les plantes, no depn
tan sols dels elements presents, sin que
tamb la influeix la reacci del sl, que fa
referncia al seu grau dacidesa o basicitat
i que generalment sexpressa per mitj dun
valor de pH del sistema sl-aigua.
La majoria de plantes prefereixen rangs de
pH de 5,5 a 7,5, Fora daquests rangs, les
plantes comencen a tenir problemes per
nodrir-se de forma equilibrada, a excepci

dalgunes espcies que prefereixen sls
cids o alcalins.
El pH s important per a les plantes per
diverses raons:
Afecta la disponibilitat i el contingut de
nutrients.
T efectes sobre els microorganismes i
tamb sobre les arrels de les plantes.
Afecta la solubilitat de les substncies
qumiques presents al sl, de manera
que crea deficincies o toxicitats.
Segons el pH, es produeixen diferents
tipus de matria orgnica del sl.
Mesures correctives del pH

Segons lacidesa o lalcalinitat del sl, hem daplicar diverses mesures correctives per
millorar-lo, tenint en compte que afectar considerablement el benestar de les nostres
plantacions al llarg de la seva vida. Tamb sha de considerar que no s possible
modificar el sl de tot un jard pels costos econmics i ambientals que suposaria, per
aix cal reduir les correccions al redol on sabem que arribaran les arrels de les nostres
plantes adultes i triar les que ms sadaptin a les condicions de lentorn.
Les terres calcries o argiloses necessitaran grans aportacions
de compost o matria orgnica, com s el cas de les illes
Balears.
Si les terres calcries tenen un alt contingut de sals (salines),
conv afegir-hi guix (sulfat de calci), sulfurs o composts
sulfrics.
Per neutralitzar els cids del sl, es poden emprar diversos
materials, entre els quals hi ha la cal, la dolomita (que cont
Ca i Mg), la pedra calcria i la marga. El material calcari ms
com, i, per tant, ms econmic, s la roca calcria agrcola.
En sls cids, hem devitar els adobs com la urea, el nitrat de
calci, el nitrat damoni i els superfosfats, ja que naugmentarien
lacidesa. No conv ls de sulfat damoni, que redueix
lalcalinitat del sl.
Quan el pH s massa bsic, per fer modificacions lleugeres
cal aplicar-hi matria orgnica o torba rossa a ra d1 kg/m2,
o sofre, que saplica a la tardor i s ms econmic. La dosi
daplicaci s de 90 g/m2.
pgina
35
Encara que la torba

rossa sigui un recurs
que es pugui renovar
a un termini inferior
que les torbes negres,
tamb cal considerar
el costos ambientals
que suposa usar-la;
per aix, sha de cercar
un recurs que tinguem
ms a m.
Matria orgnica
La matria orgnica forma part indiscutible
del primer estrat del sl i s un dels
elements clau en la nutrici de la vegetaci.
Shan mencionat les mesures correctives
de sls pobres o massa alcalins, basades
en la incorporaci de compost o matria
orgnica. Per tal que el nostre jard es
converteixi en un lloc ideal per a un bon
creixement de les nostres plantes, cal
conixer una mica ms la gnesi daquest
component tan vital per al sl, quins sn els
seus processos de transformaci, les seves
propietats ms importants i la importncia
que t tant a lhora de mantenir-ne la
fertilitat com les condicions ptimes de
textura, estructura i nivells de Ph.
La matria orgnica que hi ha al sl est

formada per fragments de vegetals morts
i cadvers dssers vius que pateixen una
descomposici especial que sanomena
humificaci.
El compost s un producte
adequat per a un xerojard.
La matria orgnica que sincorpora

al sl es transforma per lacci dels
microorganismes
descomponedors
i
sofreix dos tipus de transformacions:
La mineralitzaci: Procs pel qual la
matria orgnica que es descompon
amb ms facilitat es transforma
rpidament en matria mineral (aigua,
dixid de carboni, amonac); direm
que sn nutrients que les plantes
poden aprofitar.
La humificaci: Procs pel qual la resta
de matria orgnica, principalment
les substncies ms complexes com
la cellulosa i la lignina, t un procs
de transformaci ms lent que la
converteix en humus.
Lhumus s el gran tresor dels jardiners
experimentats, que el cuiden i lincrementen
perqu nodreixi les plantes sense cap despesa
afegida, ja que el seu procs de descomposici
s lent i, per tant, suposa una reserva futura de
nutrients i un bon magatzem perqu els nutrients
utilitzables per les plantes no es lixivin. (Heidi
Gildemeister)
El compost, fruit de la fermentaci natural de restes

orgniques, s considerat un producte adequat per a
un xerojard, ja que aporta nutrients, recicla les restes
de poda i contribueix aix que es tanqui el cicle de la
matria orgnica al nostre jard retornant a la terra el que
s de la terra. Cal assegurar un bon compostatge, lliure
de contaminants qumics (metalls pesants) i/o biolgics
(fongs nocius, plaga dinsectes, nematodes).
s important tenir en compte lorigen daquests materials
correctius, ja que el fet dextreurels pot, en alguns casos,
causar un impacte negatiu sobre el medi ambient, com
seria el cas de larena de les pedreres o en un cas ms
extrem lextracci de torbes importades daltres regions,
que suposen un recurs no renovable pels milers danys
que necessiten per fer-se. Tamb hi haurem de considerar
la despesa energtica i la contaminaci associada que
pot suposar el transport daquests materials.
pgina
36
Propietats fsiques de la matria orgnica

Facilita una estructura grumollosa estable, delevada porositat

i molta permeabilitat: les substncies hmiques tenen poder
aglomerant.
T una gran capacitat per retenir aigua i facilita lassentament de
la vegetaci.
La temperatura del sl s ms elevada, ja que aporta al sl tons
obscurs, els quals absorbeixen ms radiacions que els clars.
Protegeix el sl de lerosi. Les restes vegetals i animals dipositades
sobre la superfcie del sl el protegeixen de lerosi hdrica i elica.
Lhumus t poder aglomerant i produeix agregats que protegeixen
les seves partcules elementals de lerosi.
Protegeix el sl de la contaminaci, ja que absorbeix plaguicides i
altres contaminants, la qual cosa evita que arribin als aqfers.
Propietats qumiques i fisicoqumiques de la matria

orgnica

La matria orgnica reacciona amb la soluci del sl i amb les

arrels: les substancies hmiques tenen propietats collodals per
les seves dimensions i crrega, aix poden retenir aigua, inflar o
contreure les arrels, fixar i/o dispersar solucions nutritives en
superfcie, etctera.
Evita que es produeixin prdues de nutrients: la matria orgnica
fixa ions de la soluci del sl, que queden dbilment retinguts en
posici de canvi. La capacitat de canvi s de 3 a 5 vegades superior
a la de les argiles, per tant s una bona reserva de nutrients.
Influeix en el pH i produeix compostos orgnics que tendeixen a
acidificar el sl.
Descompon els minerals, per tant s un agent dalteraci pel seu
carcter cid.
Propietats biolgiques de la matria orgnica

s una font denergia.

Aporta nutrients als microorganismes. Sha de destacar la
importncia de lactivitat dels microorganismes que habiten el sl,
ja que sn fonamentals per als processos de descomposici dels
minerals, que els fan aprofitables per a les plantes. Es refereix tant a
ssers microscpics: bacteris, microbis, algues, fongs i nematodes,
com a miripodes o insectes: escarabats, cucs de terra
El ritme de lactivitat microbiana s fonamental al nostre jard, i
aquesta augmentar o disminuir segons la quantitat de matria
orgnica que hi hagi al sl.
pgina
37
Comportament de laigua en el sl
Laigua no tan sols t importncia directa per a les plantes, sin que tamb t molts de rols
al sl perqu actua com a dissolvent, hidratant, amortidor de temperatura i agent dilatador
i afeblidor de lestructura, entre daltres. Un alt contingut dhumitat facilita el moviment i la
distribuci daigua i soluts en el perfil de sl.
Laigua procedent de les precipitacions
que comena a ser absorbida i a moures
cap a linterior del sl es coneix com a
aigua dinfiltraci. A mesura que plou (o es
rega), laigua ocupa tots els porus i es mou
cap avall pel perfil del sl. Laigua que es
mou pels porus ms grossos (macroporus,
de ms de 10 micres de dimetre) s
arrossegada per la fora de la gravetat i
s coneguda com a aigua de gravitaci.
Aquesta aigua, si plou molt o els regs sn
excessius, travessa el perfil del sl fins a
arribar a les capes fretiques profundes. En
el cas que es trobi amb obstacles, com una
capa impermeable als horitzons inferiors
del sl (generalment una capa rica en
argiles o horitzons endurits) i si el pendent
s feble o nul, es forma una capa daigua
suspesa temporal.
24
capacitat
de camp
aigua
disponible
30
aigua al sl (%)
18
20
12
coeficient
mustiesa
6
aigua no
disponible
0
arens
arenollims
llims
francollims argillollims argils
enduriment de la textura del sl
10
contingut daigua (cm/mm de sl)
40
30
Aquesta capa saturada daigua es mant

noms durant els perodes humits i sesgota
en els secs. Es tracta de les conegudes
basses.
La major part de laigua de gravitaci,
lanomenada de flux rpid, drena durant les
primeres hores a travs de les esquerdes i
els porus ms grossos (majors de 50 micres
de dimetre). Una altra part, la de flux lent,
pot tardar uns quants dies a baixar a travs
dels macroporus de menor mida (entre 50
i 10 micres).
Quan ja ha drenat laigua de gravitaci, el
sl presenta una determinada capacitat
de retenci daigua o capacitat de camp.
Aquesta aigua s la que queda en els porus
ms petits (microporus, menors de 10
micres de dimetre). Queda retinguda per
les forces dadsorci que apareixen entre
les partcules i les primes capes daigua
que es troben en aquests microporus (s la
mateixa fora que fa que les gotes daigua
quedin enganxades als vidres). Aquesta
aigua retinguda, desprs que ha drenat
laigua gravitacional, la podem dividir
en: aigua capillar i aigua lligada. Laigua
capillar s la fracci de laigua retinguda
pel sl que pot ser absorbida per les arrels
de les plantes, mentre que laigua lligada
forma una capa tan fina al voltant de les
partcules del sl i hi est tan fortament
unida que no pot ser aprofitada.
Si es perllonga la manca daigua, aquesta
sevapora i s consumida per les plantes,
fins al punt que les arrels ja no la poden
extreure; en aquest moment es produeix la
mustiesa.
pgina
38
Conixer el contingut daigua en el sl

Lestalvi i la racionalitzaci daigua fa cada
vegada ms necessari el control de la
humitat. Conixer el contingut daigua en el
sl permet regar amb criteris ms objectius,
per aix aquest control constitueix una
poderosa eina deficincia i de qualitat. Hi
ha una gran diversitat de metodologies per

determinar el contingut dhumitat en el sl.
Es recomana utilitzar sempre un nivell de
tecnologia apropiada al nostre objectiu i
condicions.
Alguns dels mtodes per determinar el contingut daigua en el sl per regar amb criteris objectius
Mtodes ms complexos o
de cost molt elevat
Gravimetria, sistema amb lismetres o amb sondes de neutrons,

dendrometria prctica
Mtodes de maneig ms
senzill per costosos
Sistemes que correlacionen la dielctrica constant del medi i la

humitat del sl en camps electromagntics, TDX
reflectometria, FDR capacitncia
Mtodes ms senzills i
imprecisos
Sistemes amb tensimetres, amb sondes Watermark i amb blocs

de guix.
Gravimetria: Sagafa una mostra de sl, es pesa (Mt),

posteriorment sasseca a lestufa a 105C fins a pes constant i
es torna a pesar aquesta mostra seca (Ms). La diferncia s el
contingut daigua.
Un lismetre s un dispositiu introdut al terreny que semplena
amb la terra del lloc i amb vegetaci. s utilitzat per mesurar
levapotranspiraci de referncia (ETo) o del cultiu (ETc), que
s determinada pel balan hdric dels dispositius. Normalment,
hi ha una balana en el fons del lismetre on es pot determinar
la quantitat daigua que s evapotranspirada en el sistema.
Un altre tipus de lismetre utilitza, en lloc duna balana, un
sistema de drenatge de laigua on la quantitat drenada equival
exactament a la quantitat daigua evapotranspirada, que s
igual a la capacitat de camp.
La sonda FDR mesura la dielctrica constant del sl, la qual
varia segons el contingut daigua que aquest cont. Genera un
xoc dones electromagntiques que s condut per un material;
la capacitat de conduir aquestes ones es coneix per constant
dielctrica.
El tensimetre s un instrument que sutilitza per determinar la
freqncia de reg i que es basa a mesurar el potencial matricial
de laigua en el sl o, en termes simples, lesfor que fan les
arrels del cultiu per extreure del sl la humitat que necessita.
Aquest instrument actua com una arrel artificial.
Un hidrmetre o humidmetre s un aparell que sintrodueix
al sl la humitat del qual es vol conixer. Nhi ha de moltes
marques i models. Sn instruments de preu econmic.
pgina
39
3.3 Principi 3: Selecci despcies
vegetals
Selecci despcies vegetals apropiades

Es podria dir que les espcies vegetals sn lelement
principal dun jard, encara que, com sha indicat a
lapartat de planificaci i disseny, hi pot haver espais
dins els jardins, i en especial als xerojardins, on no hi
hagi aquests elements o b nhi hagi una presncia
mnima i es prioritzin els elements no vegetals.
En serien un exemple els jardins destil japons, o
els espais oberts avantguardistes, on prevalen els
elements senzills, amb geometries molt definides,
i es redueixen les formes als estats mnims usant
escultures, pedres, minerals, sistemes modulars o
jocs daigua, combinats de tal manera que incitin al
descans, inspirin equilibri i harmonitzin el lloc. Les
tendncies de lart, de larquitectura moderna o de
lurbanisme afecten tamb i de manera notable la
jardineria.
Aix i tot, s difcil concebre un jard sense plantes, ja
que s sens dubte la forma ms senzilla dacostar
la natura a lsser hum i de poder participar
activament en la construcci dun petit ecosistema
ple de biodiversitat i del qual pot gaudir.
Per seleccionar espcies vegetals apropiades, es
proporcionen en aquesta secci una srie de llistes
de plantes, tant autctones com allctones, amb
informaci perqu es puguin situar a la hidrozona
adequada.
Funci de les espcies al jard

A lhora de planificar quins elements vegetals shan dutilitzar al jard, cal tenir en compte
la funci que hi tindran (esttica, aromtica, culinria, fer ombra, protegir del vent, crear
intimitat, evitar lerosi del terreny, cobertora del sl) i tamb una srie de criteris tant
mediambientals (adaptaci al clima, requeriments edfics i hdrics, resistncia a plagues i
malalties, resistncia a la contaminaci, necessitats dexposici solar) com paisatgstics
(estructura i forma, creixement, textura, color de la fulla i de la flor, moment de la floraci,
mida final), abans de seleccionar-los definitivament.
En haver seleccionat les espcies, es poden agrupar dacord amb els seus requisits hdrics
i dissenyar la sectoritzaci i el reg segons aquests grups. Depenent dels tipus de plantes
seleccionades, es pot anullar el reg o no una vegada establertes.
pgina
40
Plantes allctones
Avui dia, als vivers shi pot trobar una varietat
molt mplia despcies vegetals que esperen
ser trasplantades als nostres jardins. Alguns
encarregats de vivers procuren posar en el mercat
les millors seleccions de plantes ornamentals,
autctones, aromtiques i medicinals, perqu
aquestes siguin les ms colorades, les que
produeixen les millors flors i fruits, les ms
resistents a plagues i malalties, les ms adaptades
a la nostra regi geogrfica, etctera.
No obstant aix, actualment les plantes ms
presents als vivers sn les plantes allctones,
espcies ornamentals duites daltres indrets i
que sempren en jardineria per la seva bellesa
i perqu aporten un punt dexotisme al jard.
En alguns casos aquestes plantes foranes sn
molt resistents, sadapten als llocs salins i secs,
sn molt verstils i necessiten poca terra per
ser cultivades, per es propaguen amb molta
facilitat, cosa que pot suposar un risc. Sha de dir,
tanmateix, que tenen alguns desavantatges, i que,
grcies a la creixent sensibilitzaci ambiental, sn
els mateixos encarregats dels vivers els qui cada
vegada ms aposten per comerciar amb plantes
autctones, ms adaptades a la nostra rea
geogrfica i amb gaireb cap desavantatge.
Esquerra: Melianthus major

Dreta: Magfadiena unguis-catis
pgina
41
Les plantes autctones
Hypericum balearicum
La xerojardineria ens proposa dur aquestes plantes als nostres

jardins. Cal triar, per tant, espcies adaptades a la nostra rea
geogrfica pel que fa a rgim de vents, temperatura, pluja, exposici
solar i tipus de sl i dhbitat.
Les plantes autctones ofereixen una srie davantatges
interessants:
Suporten els hiverns i les sequeres estivals del nostre clima
mediterrani.
Toleren els sls i les aiges calcries de les Illes Balears.
Consumeixen menys aigua.
Sn ms resistents a plagues i malalties.
Ajuden a mantenir la diversitat insular.
Revaloren el nostre paisatge mediterrani.
Tot i aix, la xerojardineria, sense renunciar en cap moment al component esttic, recorda
la importncia que t fer una bona planificaci i un disseny acurat, conixer les necessitats
de cultiu de les plantes que ens agraden i les seves necessitats hdriques i nutritives, a ms
del tipus de sl que prefereixen i lexposici solar ptima per a un bon desenvolupament,
daquesta manera es pot dissenyar lespai segons aquests requeriments. (Vegeu les llistes
despcies en aquesta secci i la informaci ampliada al CD.)
El fet dutilitzar plantes autctones i de plantar-les en lpoca apropiada repercutir
positivament en la vida del nostre xerojard, ja que una vegada establertes (uns dos anys
en el cas dels arbres i de deu a dotze setmanes en el cas dels arbustos) en principi
no necessitaran ms reg, ni tampoc adobs, pel fet destar adaptades als sls de les
Illes, i suportaran les plagues i les malalties amb menys dependncia de tractaments
fitosanitaris grcies als mecanismes de protecci que han desenvolupat al llarg del temps
i al fet que segurament atrauran el depredador natural, que estar disposat a fer la seva
tasca sempre que no hi hagi a la zona tractaments fitosanitaris. No obstant aix, tamb les
poden afectar parsits i poden patir les conseqncies de la manca daigua, de manera
que sha de tenir present que la funci ornamental de moltes daquestes plantes pot ser
ms limitada a lestiu.
Espcies endmiques
Esquerra: Genista lucida (endmica)

Dreta: Cistus albidus (autctona)
Les espcies endmiques sn les que viuen,

nicament i exclusivament, de forma natural en un
lloc concret o en una rea geogrfica determinada.
Les illes sn llocs on especialment soriginen aquests
endemismes per la rpida evoluci que experimenten
les espcies en establir-se en petites poblacions, de
manera que es converteixen en individus diferents dels
seus avantpassats i milloren les seves caracterstiques
gentiques. Per tant, lallament, per una part, provoca
que apareguin espcies noves i, per laltra, dificulta
que aquestes explorin i conquereixin nous territoris
ms enll de lilla per la massa daigua que lenvolta.
pgina
42
Per tant, els endemismes sn un patrimoni enormement valus, nic i irrepetible, que
cal conservar, preservar i potenciar per poder gaudir-ne. A les nostres illes, tenim poc
ms de cent endemismes, incloses les subespcies, alguns dels quals fa estona que
formen part dels nostres jardins, com s el cas de lestepa blenera (Phlomis italica). Uns
quants shan comenat a utilitzar recentment en jardineria i en especial en xerojardineria;
aquesta podria ser i s una forma ms de conservar aquestes espcies tan singulars del
nostre territori, entre les quals trobam el cabell dindi (Hippocreppis balearica), lestepa
joana (Hypericum balearicum), el boix (Buxus balearica), la camamilla de muntanya
(Santolina chamaecyparissus subsp. magonica) i el clavell de roca (Dianthus rupicola
subsp. bocchoriana).
Espcies amb baix requeriment hdric. Les plantes xerfiles

Els xerfits sn plantes amb capacitat per sobreviure en ambients extremadament secs.
La Mediterrnia s una de les zones del mn amb ms diversitat despcies xerfiles.
Lavantatge de les espcies xerfiles autctones i allctones naturalitzades s que sn
espcies adaptades a les temperatures mnimes hivernals i a les fortes sequeres estivals
del nostre clima, i que, en estar establertes, poden sobreviure noms amb el rgim de
pluges anuals concentrades a la tardor i a la primavera.
Aquestes plantes han desenvolupat al llarg del temps estratgies per sobreviure en casos
extrems, per exemple:
Limitant les prdues daigua per transpiraci mitjanant la regulaci de lobertura dels
seus estomes.
Corbant les fulles, endurint-les o disminuint-ne la superfcie.
Cobrint tota la superfcie foliar de pls.
Adaptant les fulles perqu aquestes emmagatzemin aigua a linterior.
Captant laigua amb arrels profundes o, al contrari, molt llargues i superficials.
Una altra caracterstica daquestes plantes mediterrnies s que tenen les fulles
perennes, verdes tot lany, fet que afavoreix la captaci daigua i de substncies
nutritives gaireb durant tot el perode anual.
Espcies adaptades a sobreviure a

sequeres. Les plantes anuals
Les plantes anuals sn una altra conseqncia de
les adaptacions per sobreviure en casos extrems.
s el cas de moltes gramnies, que fan tot el seu
procs vital desprs de les pluges i floreixen
abans de lestaci seca, a ligual que les bulboses
i rizomatoses, molt tils en xerojardineria, que
amb els seus rgans subterranis plens daigua
poden sobreviure sota terra en els perodes de
sequera, com els lliris (Iris sisyrinchium), els alls
de bruixa (Muscari comosum), el safr bord
(Crocus cambessedessi), les anemones, la ceba
marina o les falgueres.
pgina
43
Caracterstiques funcionals de cada tipus de planta

Cada tipus de planta fa una funci. Moltes espcies de plantes sn atraients dinsectes
pollinitzadors (en especial les que tenen una floraci i una fragncia intensa), humitegen i
oxigenen laire, redueixen el renou i la contaminaci, acullen animals i produeixen aliment.
Tenen qualitats ornamentals, segons la floraci, el fullam, la fructificaci, la forma, laroma
o el color i la textura de lescora. Hi ha plantes que pel seu port estructuren el jard,
ofereixen singularitat i connecten el jard amb la resta del paisatge, com s el cas dels
arbres i les palmeres.A la taula segent es classifiquen els diferents tipus de plantes
segons la funcionalitat
Llegenda grfica dels tipus de plantes i les seves possibles funcions

AC
Arbre caducifoli
Sn tils per fer ombra a lestiu i deixar que passi el sol a lhivern.
Fullatges colorits a la tardor. Els ocells hi poden fer nius i trobar-hi
aliment. Bardisses lliures o retallades. Control de lerosi. Ofereixen
canvis estacionals.
ArC
Arbust caducifoli
AP
Arbre perennifoli
ArP
Arbust
perennifoli
Estructuren el jard. Creen zones dombra intenses i continuades,

bosquets i alineacions. Sn elements singulars i ajuden a emmarcar
les vistes. Funcionen com a pantalles acstiques i protegeixen del vent.
Bardisses, control de lerosi i de levapotranspiraci del sl.
Bamb
Espigues decoratives, verticalitat, pantalles protectores. Sn utilitries.
Cac
Cactcia
Verticalitat. Floracions espectaculars i atraients de pollinitzadors.

Rocalles.
Con
Confera
Bardisses, pantalles, habitacle per als ocells i fauna til.
Falguera
Decoraci dels jocs daigua, de parets, zones humides.
Ces
Cespitosa
Plantes cobertores del sl; neviten lerosi i la transpiraci.
HO
Herba
ornamental
Plantes decoratives pel fullatge, la flor o el fruit. Control de lerosi del

sl.
PA
Planta aromtica
Plantes que perfumen lambient, amb propietats medicinals i

gastronmiques.
Pal
Palmcia
Funci esttica, fulles molt elegants. Estructuren el jard.

Sn elements singulars.
Paq
Planta aqutica
Decoraci; manteniment de safarejos i jocs daigua, reciclatge daiges

grises.
PE
Planta
enfiladissa
Creaci de zones dombra, cobertures verticals, faanes, columnes,

parets, arcades, reixes, prgoles. Floraci vertical.
PF
Planta de Flor
Funci esttica, aromtica, atraient de pollinitzadors. Parterres,

massissos, cossiols.
Suculenta
Baix manteniment, Contenci del foc. Rocalles, massissos, parterres.
Entapissant
Plantes cobertores del sl, control de lerosi del sl, retenci de laigua.
Vivaces, anuals,
bulboses
Atraients de fauna til. Entapissants. Canvis estacionals. Massissos i

vores. Flor per tallar. Cossiols.
pgina
44
Espcies tils en xerojardineria

Shan seleccionat les espcies que es poden trobar ms fcilment als vivers
de les Balears i que, situades a la hidrozona corresponent, sn adequades en
xerojardineria. Han estat classificades en dos grans grups: espcies autctones
i espcies allctones no invasores adaptades al nostre clima. Dins cada
classificaci shan considerat altres criteris, com ara que siguin endemismes
en el cas de les autctones, les necessitats hdriques, el coeficient despcie i
el tipus de plantaplanta, a ms de les seves possibles funcions. Aquest darrer
criteri es regeix per la llegenda grfica de la pgina anterior.
Al cd shi troben les fitxes de les espcies del llistat amb el smbol CD
En relaci amb el coeficient

despcie (Ke) (vegeu la
pgina 69), com que no nhi
ha estudis especfics a les
nostres illes, shan fet servir
els resultats de la Conselleria
dAgricultura i Pesca de
la Junta dAndalusia, per
amb correccions segons
lexperincia i lobservaci
del comportament de la
planta a les nostres illes; per
tant, es tracta duna primera
dada de referncia.
Plantes autctones de les illes Balears

Nom cientfic
Nom com
Acer opalus ssp. granatense
Endmica
Ke
Tipus
Rotaboc
0,50
AC
Achillea ageratum
Agrat
0,45
PF/HO
Ampelodesmos mauritanica
Crritx
0,30
HO
Anthyllis cytisoides
Albaida
0,50
ArP/HO
Arbutus unedo
Arbocera
0,30
AP
Asparagus sp.
Espareguera
0,50
V/HO
Asteriscus maritimus
Estrella de mar
0,23
PF/E
CD
Atriplex halimus
Salgada vera
0,20
ArP
CD
Bellis sylvestris
Margalideta
0,30
PF/HO/E
Buxus balearica
Boix
0,30
ArP
CD
Calicotome spinosa
Argelaga
0,38
ArC/PF
CD
Capparis spinosa
Taparera
0,20
ArP/E
CD
Ceratonia siliqua
Garrover
0,20
AP
CD
Chamaerops humilis
Garball
0,40
Pal
CD
Cistus albidus
Estepa blanca
0,20
ArP
CD
Cistus clusii
Roman mascle
0,20
ArP
Cistus monspeliensis
Estepa negra
0,20
ArP
Cistus salviifolius
Estepa llimonenca
0,20
ArP
Clematis cirrhosa
Vidalba, tombadent
0,50
PE/PF
Clematis flammula
Vidriella
0,50
PE/PF
CD
Cneorum tricoccon
Olivella
0,30
ArP
CD
Crataegus monogyna
Cirerer de pastor
0,50
ArC
CD
Cyclamen balearicum
Viola de Sant Pere
0,35
PF/V
Daphne gnidium
Matapoll
0,40
ArP
Dianthus rupicola ssp.Bocchoriana
Clavell de roca
0,35
ArP/PF
pgina
Hidrozones
45
CD
CD
CD

Nom cientfic
Nom com
Ephedra fragilis
Endmica
Hidrozones
Ke
Tipus
Ginesta borda
0,40
ArP
Erica arborea
Bruc
0,50
ArP/PF
Erica multiflora
Xiprell
0,50
ArP/PF
CD
Euphorbia dendroides
Lletrera
0,30
CD
Ferula communis
Canyafllera
0,25
HO
CD
Festuca arundinacea
Festuca arundincia
0,50
Ces
Frankenia laevis
Franqunia
0,30
Fraxinus angustifolia
Fleix de fulla estreta
0,40
AC
Genista lucida
Gatova
0,40
ArP
Globularia alypum
Botja
0,20
ArP
CD
Helichrysum stoechas
Sempreviva borda
0,20
Pal
CD
CD
Helleborus lividus
Palnia blanca
0,50
ArP/HO/PF
Hippocrepis balearica spp. balearica
Violeta de penyal
0,35
ArP/PF
CD
Hypericum balearicum
Estepa joana
0,50
ArP/PF
CD
Ilex aquifolium
Grvol, arbre de visc
0,45
ArP
Iris sisyrinchium
Lliri
0,35
PF/V
Jasminun fruticans
Gessam groc
0,40
PE
CD
Juniperus oxycedrus
ssp. oxycedrus
Ginebr
0,35
Con
CD
Juniperus phoenicea
ssp. turbinata
Savina
0,35
Con
CD
Laurus nobilis
Llorer
0,30
AP/PA
CD
Lavandula dentata
Garlanda
0,30
ArP/PA
CD
Limonium biflorum
Saladina
0,30
Lonicera implexa
Xuclamel, mareselva
0,40
PE
Lotus cytisoides
Trvol femella
0,44
ArP/E
CD
Medicago citrina
Alfals arbori
0,35
ArP/PF
CD
Mentha pulegium
Poliol
0,40
PA/HO
Myrtus communis
Murtera
0,35
ArP
Nerium oleander
Baladre
0,30
ArP
Olea europaea
Olivera
0,27
AP
Olea europaea var.sylvestris
Ullastre
0,20
AP
Ononis natrix
Gav
0,30
ArP
Paeonia cambessedesii
Palnia, penia
0,50
pgina
46
CD

Nom cientfic
Nom com
Phillyrea latifolia
Phillyrea angustifolia
Endmica
Hidrozones
Ke
Tipus
Aladern de fulla ampla
0,20
ArP
Aladern de fulla estreta
0,30
ArP
Phlomis italica
Estepa blenera
0,30
ArP/PA
Pinus halepensis
Pi blanc
0,20
Con
Pistacia lentiscus
Mata, llentiscle
0,50
ArP
Primula acaulis
Primavera
0,50
V/E
Prunus spinosa
Aranyoner
0,40
ArC
CD
CD
Punica granatum
Magraner
0,40
AC/ArC/PF
Quercus ilex ssp. ilex
Alzina
0,40
AP
Quercus suber
Surera
0,20
AP
Rhamnus alaternus
Mataselva, llampgol
0,28
AP/ArP
Rhamnus ludovici-salvatoris
Llampgol
0,30
AP/ArP
Rosa canina
Roser bord
0,40
ArC/PF
Rosmarinus officinalis
Roman
0,30
ArP/PA
Ruscus aculeatus
Cirerer de betlem
0,40
ArP
Santolina chamaecyparissus
spp. majonica
Camamilla de muntanya
o de Ma
0,20
ArP/E/PA
CD
Scabiosa cretica
Col de penya
0,35
ArP
CD
Sedum album
Crespinell blanc
0,20
S/V/E
Tamarix africana
Tamarell
0,16
AC
Taxus baccata
Teix
0,50
Con
Teucrium capitatum
Farigola mascle
0,23
ArP/PF/ PA
CD
CD
CD
Thymbra capitata
Frgola de Sant Joan
0,50
ArP/PA/E
Thymus herba-barona subsp.

bivalens
Farigola
0,50
ArP/E
CD
Viburnum tinus
Llorer bord
0,50
ArP/PA
CD
Vinca difformis
Pruenga
0,50
E/PF
Vitex agnus-castus
Aloc
0,35
ArP/PF
pgina
47
CD
De les plantes allctones, evidentment se nhan excls les espcies invasores; no

obstant aix, a la llista hi ha les que, sense estar determinades com a tals, sn possibles
invasores o presenten un comportament invasor (estan marcades amb color groguenc).
Actualment, hi ha un s elevat daquestes espcies als jardins, i sempre s recomanable
trobar-hi una alternativa. Tamb shan assenyalat amb color verd, les plantes que tenen
espcies autctones.
Plantes allctones de les illes Balears

Nom cientfic
Nom com
Abelia grandiflora
Ke
Tipus
Ablia
0,40
ArP
Acacia cyanophylla*
Accia martima
0,30
AP
Acacia dealbata *
Mimosa
0,18
AP
Acer monspessulanum
Aur blanc
0,50
AC
Acca sellowiana=Feijoa selloana
Feijoa
0,32
ArP
Achillea millefolium
Milfulles
0,30
V/E
Acokanthera venenata
Sense nom conegut
0,50
ArP
Adenocarpus decorticans
Sense nom conegut
0,20
ArP
Aesculus hippocastanum
Castanyer bord
0,50
AC
Agapanthus africanus X praecox
Agapant
0,50
V/PF
Ageratum coeletis
Agrat
0,30
V/PF
Alocasia macrorrhiza
Colocsia
0,80
HO
Aloe ferox
loe
0,20
Ampelopsis quinquefolia
(Parthenocissus)
Parra verge
0,50
PE
Ampelopsis tricuspidata
Parra verge
0,50
PE
Anemone X hybrida
Anemone
0,50
V / PF
Anigozanthus flavidus
Fals baladre
0,50
PF
Araucaria heterophyla
Arbre de pisos
0,50
Con
Armeria maritima
Gas
0,50
V/E
Aspidistra elatior
Fulles de sal
0,38
HO
Aster squamatus*
Aster
0,50
V/E/PF
Ballota pseudodictamnus
Sense nom conegut
0,20
ArP
Banksia integrifolia
Bnksia
0,50
ArP
Banksia speciosa
Bnksia
0,50
ArP
Bauhinia variegata
Arbre de les orqudees
0,50
AC
Bauhinia tormentosa
Arbre de Sant Toms
0,40
AC
Beaucarnea recurvada (= Nolina)
Cama d'elefant
0,20
Pal
Begonia semperflorens
Begnia de flor
0,50
V/PF
Bellis perennis
Margalida de prat
0,40
V/PF
Hidrozones
pgina
48
CD
CD
CD

Nom cientfic
Nom com
Berberis thumbergii*
Hidrozones
Ke
Tipus
Sense nom conegut
0,40
ArC
Bergenia crassifolia
Hortsia d'hivern
0,65
PF/E
Bignonia tweediana
(= Macfadyena unguis-cati )
Bignnia
0,20
PE
Bougainvillea spp.
Buguenvllea
0,22
PE
Brachychiton acerifolium
(= Sterculia acerifolia)
Arbre del foc
0,30
AC
Brahea armata
Palma
0,20
Pal
Buddleia davidii
Lila d'estiu
0,40
ArC
Butia capitata
Btia
0,20
Pal
Caesalpinea gilliesii
Caesalpinia
0,30
ArC
Callistemon Little John
Callistemon
0,35
ArP/PF
Camellia japonica
Camlia
0,62
ArP/PF
Campsis radicans
Bignnia vermella
0,40
PE
Carissa grandiflora = C. macrocarpa
Prunera de Natal
0,42
ArP/PF
Cassia corymbosa
Cssia
0,50
ArP/PF
Castanea sativa
Castanyer
0,40
AC
Casuarina cunninghamiana*
Pi australi
0,30
AP
Catalpa bignonioides
Catalpa americana
0,40
AC
Celtis australis
Lledoner
0,42
AC
Cereus peruvianus
Cctus
0,20
Cac
Cercis siliquastrum
Arbre de lamor
0,20
AC
Cestrum nocturnum
Llessam de nit
0,50
ArP
Chorisia speciosa
Corcia
0,28
AC
Chrysanthemum parthenium
Crisantem
0,40
ArP/PF
Cinerea speciosa
Ginesta
0,40
ArP
Cinnamomum camphora
Cmfora
0,50
AP
Citrus auriantum
Taronger
0,50
AP
Clivia miniata
Clvia
0,44
PF/HO
Colutea arborescens
Colutea
0,20
ArC
Coprosma repens
Coprosoma
0,50
ArP/E
pgina
49
CD
CD
CD
CD

Nom cientfic
Nom com
Convolvulus mauritanicus
Ke
Tipus
Corretjola
0,40
E/PF
Cordyline australis
Dracena
0,40
Cornus sanguinea
Sanguinyol
0,50
ArC
CD
Corylus avellana
Avellaner
0,50
ArC
CD
Cotinus coggygria
Arbre de les perruques
0,20
ArC
Cotoneaster buxifolia*
Cotoneaster
0,50
ArP
Cotoneaster horizontalis*
Cotoneaster
0,50
ArP
Crassula portulacea
Crssula
0,20
Craetagus azarolus
Atzeroler
0,50
ArC
Cuphea micropetala
Cufea
0,50
ArP
Cupressocyparis x leylandii
Xiprer leyland
0,50
Con
Cupressus sempervirens
Xiprer
0,30
Con
CD
Cynara scolymus
Carxofera
0.30
V/HO
CD
Cycas revoluta
Cica
0,50
Pal
Cyclamen hederifolium
Ciclamen
0,35
V/PF
Cydonia oblonga
Codonyer
0,20
AC
Cynodon dactylon
Gram
0,20
Ces
Cyperus papyrus*
Papir
0,80
PAq
Cytisus scoparius
Ginesta d'escombres
0,30
ArC
Datura metel
Ballerina
0,40
ArP/PF
Deutzia spp.
Deutzia
0,50
ArC/PF
Dianthus Plumarius
Clavell
0,50
V / PF
Dicksonia antarctica
Flzia
0,80
Diospyros kaki
Caquier
0,45
AC
Dombeya x cayeuxii
Arbre de les hortnsies
0,50
ArP/PF
Dracaena draco
Drago
0,17
AP/S
Duranta repens
Duranta
0,50
ArP/PE/PF
Echeveria sp.
Rosa d'alabastre
0,26
Echinocactus spp.
Cactus eri
0,16
Cac
Echium candicans
Sense nom conegut
0,26
ArP/PF/V
Eleagnus angustifolia
Arbre argentat
0,30
ArP/AP
Erodium chrysanthum
Sense nom conegut
0,45
PF/E
Eryobotrya japonica
Nisprer
0,38
AP
Erythrina caffra
Arbre del corall
0,20
AC
Hidrozones
pgina
50
CD

Nom cientfic
Nom com
Erythrina crista-galli
Ke
Tipus
Eritrina creta de gall
0,38
AC
Escallonia rubra var.macrantha
Escalnia
0,50
ArP
Eucalyptus camaldulensis
Eucaliptus
0,28
AP
Eupatorium sordidum
Sense nom conegut
0,35
ArP/PF
Euphorbia candelabrum
Canelobre
0,20
Ponstia, flor de Pasqua
0,40
Espina de crist
0,20
Euphorbia tirucali
Arbust de goma
0,15
Euryops pectinatus
Margalidera
0,30
ArP/PF
Fatsia japonica
Arlia del Jap, ftsia
0,56
ArP/HO
Feijoa sellowiana
Feijoa
0,32
AP/PF
Ferocactus herrerae
Ferocactus
0,15
Cac
Festuca ovina glauca
Festuca blava
0,40
Ces
Ficus carica
Figuera
0,50
AC
Ficus pumila (= F.repens)
Ficus enfilads
0,50
PE
Ficus rubiginosa
Ficus rubigins
0,50
AP
Forsythia X intermedia `Week-end
Forstia, campeneta de
la Xina
0,40
ArC/PF
Gardenia spp.
Gardnia
0,50
ArP
Genista cinerea
Ginesta
0,40
ArP
Geranium sanguinium
Gerani sanguini
0,50
PF
Ginkgo biloba
Ginkgo
0,50
AC
Gleditsia triacanthos
Accia de tres punxes
0,25
AC
Grevillea rosmarinifolia
Grevllea
0,20
ArP
Gypsophila paniculata
Gipsfila
0,38
PF/HO
Haworthia spp.
Hawortia
0,20
Helianthemum nummularium
Esteperola
0,20
ArP/PF
Hebe speciosa
Vernica
0,50
ArP
Euphorbia pulcherrima
(= Poinsettia)
Euphorbia splendens
(= E. milii)
Hidrozones
pgina
51
CD
CD
CD

Nom cientfic
Nom com
Helleborus viridis
Pmpols
Hidrozones
Ke
Tipus
0,50
PF/V
Hemerocallis citrina
Assutzenes grogues
0,50
V/ PA/PF
Hibiscus rosa-sinensis
Hibisc de la Xina
0,56
ArP/PF
Hibiscus syriacus
Altea, rosa de Sria
0,45
ArP/PF
Hosta fortunei
Hosta
0,50
HO/V
Howea forsteriana
Kntia
0,50
Pal
Hoya carnosa
Flor de Cera
0,30
PE/PF
Hydrangea macrophylla
Hortnsia
0,70
ArC/PF
Iberis sempervirens
Carraspic
0,50
ArP/E
Iris foetidissima
Lliri
0,40
V/ PA/PF
Jacaranda mimosifolia
Xicarandana
0,50
AC
Jasminum nudiflorum
Gessam
0,40
PE/PF
Jubaea chilensis
Palmera de Xile
0,35
Pal
Juglans regia
Noguer
0,50
AC
Juniperus Horizontalis
Junper
0,35
Con/E
Lagerstroemia indica
Laguerstrmia
0,40
AC
Lagunaria patersonii
Lagunria
0,20
AC/PF
Lantana montevidensis
Lantana
0,26
ArP/E
Leonotis (= Phlomis leonurus )
Orella de lle
0,30
ArP
Ligustrum vulgare
Olivereta
0,40
ArP
Lippia repens*
Lpia, bella estora
0,50
V/E
Liquidambar styraciflua
Arbre de l'ambre
0,50
AC
Livistona australis
Livistona
0,50
Pal
Magnolia grandiflora
Magnolier
0,56
AP
Malus sylvestris
Pomera silvestre
0,50
AC
Melianthus major
Flor de mel
0,44
ArP/PF
Melissa officinalis
Tarong
0,20
V/PA
Mentha suaveolens
Herba-sana
0,40
ArP/PA
Metrosideros excelsa*
Metrosidero, arbre del

ferro
0,40
AP
Monstera deliciosa
Costella d'Adam
0,80
PE/HO
Musa spp.
Plataner
0,74
ArP
Oenothera fruticosa
Onagra
0,20
V/HO
pgina
52
CD
CD
CD
CD
CD

Nom cientfic
Nom com
Ophiopogon japonicus
Hidrozones
Ke
Tipus
Convolria
0,70
HO/PF
Opuntia spp.*
Figuera de moro
0,15
Cac
Origanum majorana
Moraduix
0,35
V/PA
Pandorea jasminoides
Bignnia blanca
0,50
PE
Paspalum vaginatum*
Gespa, gram
0,30
Ces
Pawlonia tomentosa
Paulnia
0,40
AC
Pelargonium fragrans
Gerani
0,40
PA/PF
Persea americana
Alvocater
0,50
AP
Philodendron bipinnatum = P.
selloum
Filodendre de Paraguai
0,50
ArP
Phlomis fruticosa*
Flomis
0,30
ArP/PA
Phoenix dactylifera
Palmera datilera
0,22
Pal
Phoenix roebelenii
Palmera nana
0,50
Pal
Phormium tenax
Formi
0,32
ArP
Phytolacca dioica*
Bella ombra
0,40
AC
Pinus canariensis
Pi de Canries
0,35
Con
Pinus pinea
Pi ver
0,30
Con
Pistacia vera
Pistaxer
0,35
AC
Pittosporum tobira*
Pitspor
0,45
ArP
Platanus x hispanica
Plataner
0,40
AC
Plumbago auriculata
Gessam blau
0,44
PE/PF
Polygala myrtifolia*
Polgala
0,42
ArP/PF
Portulacaria afra
Portulaccia
0,20
Prunus avium
Cirerer
0,40
AC
Prunus cerasifera Atropurpurea
Prunera de fulles vermelles
0,40
AC
Prunus dulcis
Ametller
0,15
AC
Punica granatum nana
Magraner nan
0,40
ArC
Pyracantha coccinea*
Espina de foc
0,35
ArP/PF
Pyrus communis
Perera
0,50
AC
Quercus coccifera
Coscoll
0,50
ArP
Retama monosperma
Retama, ginestera blanca
0,20
ArP
Rhamnus lycioides
Arot
0,24
AP
Raphiolepis ovata
Sense nom conegut
0,50
ArP
Rhapis excelsa
Palmereta xinesa
0,50
Pal
pgina
53
CD

Nom cientfic
Nom com
Rusellia equisetifolia
Ke
Tipus
Sense nom conegut
0,40
ArP/PF
Sabal spp.
Sense nom conegut
0,50
Pal
Salvia microphylla
Slvia
0,32
ArP/PA/PF
Salvia officinalis
Slvia
0,45
ArP/PA/PF
Sedum spurium
Crespinell rosa
0,20
S/V/E
CD
Sempervivum arachnoideum
Matafoc teranyins
0,20
S/E
CD
Sempervivum tectorum
Matafoc
0,20
S/E
CD
Senecio petasitis
Gerani de Califrnia
0,50
ArP/PF
Sisyrinchium bellum
Herba dulls blaus
0,26
HO/PF
Solanum jasminoides
Gessam fals
0,50
PE/PF
Sorbus domestica
Servera
0,50
AC
Stephanotis floribunda
Gessam de Madagascar
0,50
PE/PF
Stipa parviflora
Espart
0,20
HO
Strelitzia reginae
Sense nom conegut
0,50
ArP/PF
Syringa vulgaris
Lil
0,50
ArC/PF
Tagetes lemmoni
Clavell xins
0,30
V/PF
Taxodium distichum
Xiprer de pant
0,50
Con
Teucrium fruticans
Teucri blau
0,26
ArP/HO
Tilia platyphyllos
Tiller
0,50
AC
Tipuana tipu
Tipuana
0,50
AC
Trachycarpus fortunei
Palmera
0,44
Pal
Ulmus minor
Om
0,20
AC
Ulmus parvifolia
Om
0,50
AC
Verbena repens
Berbena
0,20
PF/E
Vinca minor
Vinca petita
0,50
ArP/E/PF
Vitis vinifera
Vinya, parra, cep
0,40
ArC/PE
Viburnum lantana
Tortellatge
0,42
ArP / PF
CD
Viola Odorata
Viola
0,65
PF/V/E
CD
Washingtonia robusta
Washingtnia robusta
0,35
Pal
Wisteria sinensis
Glicina
0,50
PE/PF
Yucca elephantipes
Iuca gegant
0,20
S/ArP
Zamia furfuracea
Zmia
0,20
Pal
Zinia elegans
Znnia
0,40
PF
Zoysia tenuifolia
Sense nom conegut
0,50
Ces
Hidrozones
pgina
54
CD
CD
CD
CD
Associaci despcies
Si sobserva la natura, es veu que les
espcies
autctones
i
endmiques
sorganitzen i sagrupen segons els hbitats
que les envolten: aiguamolls i salobrars,
costes rocoses, llocs humits no salins,
platges, dunes i sls arenosos, pinars i
garrigues, ullastrars, alzinars de muntanya,
camps de conreu, vores de camins i llocs
alterats, superfcies rocoses, parets seques
i marges. Cada un daquests hbitats recull
aquestes espcies capacitades per viure-hi
sense cap altre recurs que el que la natura
els aporta; sn espcies que han conegut
al llarg del temps les millors formes per
desenvolupar-se satisfactriament vivint en
comunitat, fins i tot en llocs on semblaria
increble que hi pogus nixer vegetaci.
Aix mateix, s molt important fer al nostre
jard una valoraci del tipus de vegetaci
que hi ha al terreny, aix com observar la

dels espais naturals propers per obtenir
una informaci molt valuosa per saber
quines sn les espcies que millor shi
adaptarien i quines espcies shi podrien
incloure segons les caracterstiques del lloc
per garantir lxit de la nova plantaci.
Cal destacar que moltes daquestes
espcies xerfiles viuen en simbiosi amb
fongs o bacteris que nafavoreixen el
desenvolupament, i que milloren la capacitat
de la planta hoste per fer front a plagues
i/o malalties i tamb a labsorci daigua
i nutrients (micorizaci i nodulaci). Per
aquest motiu, sovint aquests espcies sn
ms vulnerables als trasplantaments, i els
encarregats dels vivers han incls plantes
micorizades entre els seus productes.
Els pendents del terreny, les obagues, les solanes i els vessants tenen molta dinfluncia
sobre la vegetaci:

Els pendents forts suposen menys disponibilitat hdrica i ms escorrentia, i per tant
ms erosi del terreny, per la qual cosa sn els llocs ideals per a una vegetaci ms
xerfila.
Les obagues, orientades cap a W, NW, N i NE, tenen menys hores dinsolaci, rebuda
a les primeres hores del dia, per tant shi podran adaptar plantes amb requeriments
hdrics ms elevats i que els agradi lombra.
Les solanes, en canvi, orientades cap a SW, S, SE i E, rebran la insolaci durant tot el
dia, per la qual cosa shi adaptaran millor les espcies ms helifiles i xerfiles a les
quals agradi estar a ple sol; sn
terrenys ms sensibles a lerosi
i ms pobres en nutrients.
Quant a la forma dels vessants,
aquests poden ser: vessants
convexos, que provoquen sls
ms pedregosos i a menys
capacitat de retenci daigua, o
vessants cncaus, on hi ha ms
profunditat de sl i ms humitat,
i per tant sn llocs adequats per
plantar-hi arbres i espcies amb
ms alts requeriments hdrics.
pgina
55
Exemples dassociaci despcies als xerojardins

Imaginem un xerojard situat sota un pinar no massa tupit amb clarianes i que gaireb
noms shaur de regar en el moment dimplantar-lo i durant el procs destabliment.
Caldr seleccionar plantes que necessitin una exposici solejada i tolerants al grau
dacidesa que provoquen les accules del pi al sl. A la llista ja shan triat plantes adaptades
als sls calcaris de les illes Balears.
Arbres i Palmes
Arbutus unedo
Ceratonia siliqua
Cercis siliquastrum
Chamaerops humilis
Crataegus monogyna
Eleagnus angustifolia
Olea europaea var.
Sylvestris
Quercus ilex
Arbustos de flor
Aromtiques
Arbustos de fulla
Carissa macrocarpa
Cneorum tricoccon
Daphne gnidium
Dorycnium hirsutum
Juniperus oxycedrus
sub. oxycedrus
Phillyrea angustifolia
Pistacia lentiscus
Quercus coccifera
Rhamnus ludovici-salvatoris
Ruscus aculeatus
Anthyllis cytisoides
Calicotome spinosa
Cistus albidus
Helichrysum stoechas
Jasminum fruticans
Myrtus communis
Rosa sempervirens
Rosmarinus officinalis
Teucrium capitatum
Erica multiflora
Genista lucida
Hipericum balearicum
Enfiladisses,
cobertores i/o de flor
Arisarum vulgare
Bellis sylvestris
Ciclamen balearicum
Crocus sp.
Globularia alypum
Helleborus lividus
Lonicera implexa
Ophrys balearica
Viola odorata
Vinca difformis
Hippocrepis balearica
Ononis natrix
Si es vol aprofitar un lloc rocs per implantar un xerojard:

Plantes arbustives
Plantes de flor
Plantes bulboses
Entapissants
Achillea ageratum
Euphorbia dendroides
Juniperus horizontalis
Lantana montevidensis
Lavandula dentata
Origanum majorana
Teucrium capitatum
Ruta graveolens
Teucrium fruticans
Thymbra capitata
Thymus herba barona
Achillea ageratum
Aloe ferox
Alyssum maritimum
Digitalis minor
Helianthemum
nummularium
Iberis sempervirens
Pelargonium x
hortorum
Sisyrinchium bellum
Allium roseum
Crocus
cambessedesii
Echeveria elegans
Fritillaria meleagris
Iris sisyrinchium
Ranunculus sp.
Urginea maritima
Capparis spinosa
Frankenia laevis
Iberis sempervirens
Lotus cytisoides
Sedum album
Sedum spurium
Si es vol aprofitar una zona humida o crear una petita zona aqutica al xerojard:
Arbres
Fraxinus angustifolia
Populus alba
Salix alba
Salix cinerea ssp. oleifolia
Salix purpurea
Tamarix africana
Tamarix boveana
Arbusts i plantes de port junciforme i graminoides
Carex pendula
Cornus sanguinea
Iris foetidissima
Iris pseudacorus
Iris spuria maritima
Juncus acutus
Juncus effusus
Juncus maritimus
Phragmites australis
pgina
56
Sambucus nigra
Scirpus
tabernaemontani
Soleirolia soleroli
Typha latifolia
Vitex agnus-castus
En canvi, si es vol crear un xerojard sota un bosc ombrvol, primerament shan descollir
arbres que requereixin una exposici a ple sol i que proporcionin ombra; si sn perennifolis
sempreverds, cal tenir una ombra ms
intensa durant tot lany; si es trien arbres
que perden la fulla a lhivern, es poden
combinar amb espcies de sotabosc,
dexposici solar mitjana i que floreixin a
lhivern. Aquests arbres sempreverds shan
dassociar a espcies arbustives amb alts
requeriments dombra combinades amb
algunes plantes de flor de caracterstiques
similars, a fi de crear uns punts de llum
i aroma dins aquest espai ombrvol; una
vegada establertes, nhi ha prou de regarles una vegada a la setmana a lestiu.
Daltra banda, els arbres caducifolis poden
acompanyar-se de plantes i arbustos de
semiombra; a qualque rac on el sol sigui
present de forma contnua, hi podem
plantar flors i/o bulbs de temporada.
Plantes de flor per a
un rac solejat
Arbustos de
semiombra
Plantes dombra i
semiombra
Agapanthus praecox
Allium roseum
Anemona coronaria
Carissa grandiflora
Crocus cambessedesii
Dianthus rupicola
Gladiolus italicus
Hebe speciosa
Helianthemum
nummularium
Hyacinthus orientalis
Lilium speciosa
Muscari comosum
Narcissus tazzeta
Geranium sanguinium
Rhaphiolepis ovata
Scabiosa cretica
Abelia x grandiflora*
Buxus balearica
Cneorum triccocon
Coprosma repens
Daphne gnidium
Ilex aquifolium
Jasminum fruticans
Myrtus communis
Viburnum tinus
Alocasia macrorrhiza
Alocasia odora
Asplenium bulbiferum Brugmansia candida
Aucuba japonica*
Cestrum nocturnum
Clivia miniata
Elaeagnus angustifolia
Cyclamen balearicum Viburnum odoratissimum
Fatsia japonica
Helleborus lividus
Hosta fortunei *
Ophiopogon japonica
Ruscus aculeatus
Arbres perennifolis i
Viola odorata
Arbres
En aquesta llista shi han incls, a ms de les espcies adaptades

o indiferents al sls calcaris, algunes espcies acidfiles amb
requeriments de pH ms baixos per a zones boscoses de les Illes
amb sls ms cids o per a jardins on es vulguin prendre algunes
mesures correctives puntuals del sl. Tamb shi han afegit algunes
plantes amb alts requeriments hdrics, per la qual cosa haurien
dagrupar-se i situar-se a la hidrozona 3. (Consultau les taules
dhidrozones i Ke.)
* Per a sls ms cids i frescos.
Plantes dombra
perfumades
palmes
caducifolis
Chamaerops humilis
Ceratonia siliqua
Cupressus sempervirens
Ligustrum vulgare
Laurus nobilis
Magnolia grandiflora*
Olea europea
Phoenix dactylifera
Quercus ilex
Rhamnus alaternus
Taxus baccata
Acer monspessulanum
Aesculus hippocastanum*
Celtis australis
Chorisia speciosa
Corylus avellana*
Crataegus azarolus*
Jacaranda mimosifolia
Juglans regia
Prunus spinosa
Sorbus domestica
pgina
57
3.4 Principi 4: Optimitzaci i
justificaci de les rees de gespa

Optimitzar les zones de gespa
relativa de laire. En conseqncia, s la
planta amb els requeriments hdrics ms
alts de tot el jard. Daltra banda, la gespa s
costosa a lhora tant de plantar-la com de
mantenir-la, i si no est ben regada, segada,
airejada i adobada, potser no respon a les
nostres expectatives esttiques i shi poden
arribar a desenvolupar tota una srie de
plagues i malalties derivades daquesta
manca datenci. Per aquests motius, la
xerojardineria suggereix unes quantes
mesures per fer un s sostenible de les
zones de gespa.
Per tradici, la gespa s un dels elements

bsics del jard convencional i sovint es
converteix en lelement principal del disseny
del jard. La xerojardineria proposa tenir
esment en la utilitzaci de la gespa, ja que
t moltes repercussions mediambientals,
econmiques i de manteniment que shan
de valorar abans de plantar-ne.
Les zones de gespa sn les principals
consumidores daigua del jard; a lestiu,
poden arribar a consumir fins a 10 litres
per metre quadrat i dia, segons la insolaci
rebuda, el vent, la temperatura i la humitat
Criteris per a un s sostenible de les

zones de gespa

Zoysia tenuifolia
sense reg ni
manteniment
Evitar la plantaci de grans extensions

de gespa.
Plantar-la en zones on sen faci un s
prctic i funcional. Pensar el lloc idoni
i ls que tindr: ldic, de descans,
esttic.
Dimensionar el lloc de la plantaci
segons la funci que tindr.
Prioritzar el reg subterrani, ja que t una
alta eficincia i beneficis fitosanitaris.
Usar
formes
geomtriques
per
facilitar el reg en el cas que es faci per
aspersi.
Evitar collocar altres plantes a les
rees interiors de la gespa.
Usar gespes adaptades als climes
rids i millor si sn mescles: grams,
Zoysia, festuques, etc. (Vegeu la llista
despcies cespitoses.)
Detallar els criteris de manteniment que
sutilitzaran una vegada establertes.
pgina
58
Caracterstiques de les cespitoses i selecci despcies

Sha de considerar que les plantes
cespitoses, com qualsevol altra planta,
proporcionen uns beneficis ambientals que
no es poden obviar: oxigenen lambient,
eviten lerosi del sl, absorbeixen la pols
de lentorn, eviten les prdues daigua per
escorrentia i aix participen en la recrrega
dels aqfers subterranis, redueixen els
renous, etc. La major part de les cespitoses
sn gramnies perennes i es poden
utilitzar mesclades amb espcies amb
caracterstiques complementries que
equilibren laspecte esttic en les diferents

estacions, ja siguin altres gramnies o
algunes lleguminoses.
Les
caracterstiques
morfolgiques
principals de les gramnies cespitoses
sn les seves arrels fasciculades, que
es concentren en els primers quinze
centmetres des del sl, aquestes emeten
brots laterals des de la base del coll
i sn majoritriament rizomatoses i
estolonferes.
Criteris que cal seguir a lhora de seleccionar les espcies de gespes:

Grau de rusticitat.
Esttica (textura de la
fulla, color).
Densitat.
Velocitat dinstallaci.
Adaptaci al tall.
Freqncia i longitud
del tall.
Recuperaci de les
agressions.
Necessitats de
manteniment.
Incidncia de malalties.
Si tenen tolerncia a
la sequera, lombra, el
trepitjat, la salinitat i les
temperatures altes o
baixes.
Un dels criteris diferenciadors

que aporta la xerojardineria,
si es tria una gespa resistent
i adequada al nostre clima,
s que aquesta es pot situar
o plantar a qualsevol de les
hidrozones del xerojard. Aix
pot significar, fins i tot, arribar
a no regar-la i renunciar als
criteris clssics, com, per
exemple, tenir una gespa
densa, de color verd intens
i uniforme, i, en canvi, donar
prioritat al fet que el cost
ambiental i de manteniment
sigui menor.
Al fons, gram
daspecte groguenc
en letargia hivernal
(Stenotaprum
secundatum)
Cal recalcar que lesttica s

qesti de gustos i, per tant,
si es t una gespa ben tallada
i neta, pot ser que ens agradi
el color groc que adquirir a
lestiu si no es rega.
Gespa per a zones

clides sense segar
i amb vegetaci
espontnia
pgina
59
Plantaci de les zones de gespa
Per plantar i obtenir una gespa ornamental

resistent, es recomana fer una barreja de
llavors adequada a favor de les espcies
que requereixen menys aigua i que alhora
requereixen
menys
manteniment.
Una
proporci comuna i adequada al nostre clima
mediterrani s: o b 70% de Festuca, 10% de
Poa i 20% de Lolium, o b 45% de Festuca,
40% de Lolium i 15% de Cynodon dactylon.
En qualsevol cas, per, cal plantar la gespa en
una zona del jard diferenciada de la resta de
plantes, daquesta manera es podr regar per
separat.
Cal barrejar llavors per obtenir

una gespa resistent.
Hi ha uns criteris bsics que cal tenir en compte a lhora de plantar gespes als
xerojardins:
Collocar les gespes en zones protegides del vent o installar tallavents vegetals per
evitar lexcessiva evaporaci de laigua.
Situar les gespes en zones de fcil accs i a prop del capal de reg per facilitar-ne el
manteniment.
Millorar el sl en profunditat, fins a uns 25 centmetres, perqu les plantes cespitoses
tinguin arrels ms profundes i amb reserves amb vista a poques adverses. Aix
confereix a la planta ms resistncia a la sequera.
Utilitzar barreges de llavors de gespa resistents a la sequera, sobretot a ple estiu, que
s el moment ms crtic en el clima mediterrani.
Prioritzar la installaci del reg subterrani, ja que
s ms segur des dun punt de vista sanitari, ms
eficient quant al consum daigua, ms econmic
pel que fa al cicle de vida, i permet molta versatilitat
alhora dadaptar-se al terreny, fins i tot en zones
irregulars.
En el cas de reg per aspersi, cal adaptar la
forma dels prats als sistemes de reg fent formes
geomtriques definides i evitant les corbes, a fi
de minimitzar les prdues de laigua del reg. Cal
descartar la utilitzaci de gespa en zones irregulars,
ja siguin pendents o clots, i evitar plantar gespa en
talussos de ms del 40% de pendent per disminuir
les prdues daigua per escorrentia.
pgina
60
Espcies cespitoses per a la zona

mediterrnia
La gespa ms adequada al nostre clima s
el gram, sovint de fulla gruixada, procedent
de llavors de climes subtropicals i que
sovint presenta latncia hivernal. Sn
plantes amb una gran capacitat per
resistir la sequera estival.
Stenotaphrum secundatum
Stenotaphrum americanum
Zoysia japonica
Zoysia tenuifolia
Paspalum notatum
Paspalum vaginatum
Cynodon dactylon (gram o herba de
les Bermudes)
Pennisetum clandestinum (kikuyu).
s molt invasora, cal evitar-la.
Llista de les espcies de cespitoses

perennes ms usades en climes
temperats
Sn gespes que procedeixen de climes
secs; no sn tan resistents com les del grup
anterior, per estticament saproximen
ms al concepte de gespa clssica. Reben
el nom de gespes ornamentals resistents.

Festuca arundinacea
Poa pratensis
Lolium perenne
Festuca ovina
Festuca rubra
Agrotis tenuis
Agrotis stolonifera
Poa trivialis
Pel que fa al manteniment de les gespes,

hem de tenir en compte que no les hem
dadobar excessivament, ja que daquesta
manera es provoca un augment del
creixement i, per tant, un increment de la
demanda daigua i del tall. Hi ha gespes
que poden aguantar ser regades un 40%
per sota de la dosi daigua recomanada.
s millor segar-les a una altura mitjana
duns
8-10
centmetres;
daquesta
manera evitarem que lherba tingui unes
fulles molt llargues, que augmentarien
levapotranspiraci i, per tant, la demanda
daigua. Si fossin encara ms baixes,
estimularem el desenvolupament de
fulles noves, que tamb sn altament
consumidores daigua.
pgina
61
Alternatives a la gespa. Les espcies

entapissants
Les espcies
entapissants poden
donar resultats esttics
espectaculars.
Si la funci de la gespa que es vol plantar s

purament esttica, es pot substituir per plantes
entapissants, que permeten obtenir els mateixos
efectes visuals que la gespa, i minimitzar
enormement el consum daigua, el cost, el
temps dimplantaci i el manteniment. Podem
aconseguir un jard amb varietat esttica i amb
canvis segons el pas de les diferents estacions.
Hi ha una gamma mplia despcies
entapissants que poden substituir les gespes o
conviure-hi.
Al mercat es troben infinitats de mescles de
gramnies, lleguminoses i flors silvestres que
poden mantenir el sl cobert al llarg de lany i
que en moments puntuals ofereixen un canvi
espectacular que ens far gaudir immensament
del jard. Algunes de les plantes ms utilitzades
per fer aquestes barreges sn les lleguminoses,
grup de plantes fora important per al sl i per a
la resta de vegetaci per la capacitat que tenen
de generar, fixar i aportar nitrogen. Algunes
de les ms utilitzades sn Trifolium repens,
Trifolium fragiferum, Lotus corniculatus.
Tals amb vegetaci espontnia
pgina
62
Altres plantes usades com a entapissants actualment i que cada vegada tenen ms
demanda sn la Dichondra repens o orella de ratol, i la Frankenia laevis. Aquests tipus
de plantes rptils tenen la capacitat de profunditzar les seves arrels, fixar el sl i cobrirne la superfcie; en conseqncia, aprofiten millor laigua, eviten lescorriment superficial
daquesta i poden oferir millors efectes visuals que les gespes en mostrar les flors i els
fruits. Necessiten molt poca atenci, per a lhora de plantar-les conv calcular b el
marc de plantaci perqu cobreixin tota la superfcie del sl. Ara b, no totes les espcies
entapissants admeten ser trepitjades, per tant es recomana utilitzar-les en zones de poc
pas o entre les lloses.
Frankenia laevis florides
La Frankenia laevis s originria del litoral de zones

temperades. s una planta rptil, t fulles petites ericoides
i persistents, atapedes, verdes i grisenques, i que tornen
rogenques durant lhivern si fa fred. T diminutes flors
rosades o violetes irregularment repartides per zones.
s una de les millors alternatives a la gespa per a zones
mediterrnies. s trepitjable amb moderaci, creix
rpidament i no necessita ser segada. s apta tamb per
a talussos, viu a ple sol i resisteix temperatures de fins
a -7C. Necessita un sl ben drenat, ja que no suporta
lembassament. s molt resistent a la sequera, al vent i a
les plagues. Es multiplica fcilment mitjanant esqueixos
de tija a la primavera o a la tardor.
La Dichondra repens s una de les poques espcies
utilitzades com a gespa que no s una gramnia. Pertany
al tipus de les dicotilednies, s perenne i t fulles verdes
i brillants de forma arronyonada. Creix mitjanant rizomes
i estolons. Per la seva manera de crixer, s capa de
colonitzar espais solejats on la humitat sigui constant. Pot
tolerar sls de textura fina i poc frtils, encara que no admet
sls salins ni compactats. Es propaga vegetativament o
per llavors
Dichondra repens
Com ja sha vist a la secci 3.1 sobre planificaci i disseny, i es

continuar detallant a la 3.6 sobre s de cobertes, hi ha infinites
formes de cobrir els espais dun jard sense que sigui necessari
usar plantes cespitoses, fins i tot es pot prescindir dels elements
vegetals, encara que molt sovint siguin aquests els que ofereixen
les opcions ms atractives: plantes rptils com a cobertores del
sl, masses arbustives de diferents alades, massissos florals,
catifes de suculentes, parets baixes, paviments de graves o
pols de marbre, escales, camins, mosaics, rajoles, prgoles,
empedrats, camps florits, fonts, estanys, safarejos
pgina
Els
encoixinaments
permeten cobrir
espais de jard
amb alt valor
esttic.
63
3.5 Principi 5: planificaci de les
zones i sistemes de reg

Reduir i optimitzar el consum daigua
La gran majoria de principis en els quals se sustenta la

xerojardineria permeten reduir i optimitzar el consum daigua.
selecci despcies
adaptades al medi
secci 3.3
agrupaci despcies
segons necessitats
hdriques (hidrozones)
secci 3.5
prctiques de reg
sostenibles
secci 3.5
minimitzaci de les
zones de gespa
secci 3.4
Reducci i optimitzaci del

consum daigua
utilitzaci
dencoixinaments
secci 3.6
aprofitament
daiges
regenerades
secci 3.5
Un
xerojard pot
arribar a
consumir entre
el 30% i el 70%
menys daigua.
selecci del
sistema de reg
ms eficient
secci 3.5
aprofitament
daiges pluvials
procedents del
fretic o dels
dipsits de recollida
secci 4.3
Aportar la quantitat necessria daigua per a les plantes, fer-ho en el moment en qu la

planta millor laprofita, utilitzar el sistema de reg ms adient per a cada tipus de planta i
espai, aix com mantenir bones prctiques, permet aprofitar al mxim laigua i afavorir-ne
lestalvi.
Si es considera que el principal objectiu de la jardineria no

s obtenir rendiments econmics, sin la supervivncia de la
vegetaci i el manteniment daquesta en bones condicions fsiques,
funcionals i esttiques, no hi ha motiu per no fer una transici
cap a la xerojardineria, que permet minimitzar el consum daigua
i oferir el mateix servei.
pgina
64
Laigua en la jardineria
Laigua s un component estructural del jard perqu s un dels elements vitals per a les
plantes i forma part de processos essencials com la nutrici, el transport de substncies
o la regulaci trmica. A ms, laigua pot tenir una funci decorativa en fonts, llacunes,
sortidors i cascades.
Als jardins convencionals laigua evaporada pel sl o absorbida per les plantes sha de
reposar peridicament mitjanant el reg. En un xerojard, aquesta reposici s menor, ja
que incorpora diferents zones de reg on una extensi important de lrea no necessitar
ser regada habitualment.
No obstant aix, per als sectors amb ms necessitats hdriques, aix com durant les
etapes primerenques del xerojard, caldr conixer de manera bastant precisa la quantitat
daigua que cal aplicar. Per tal que el xerojard evolucioni de forma ptima, tamb caldr
fer un bon control del contingut daigua en el sl, dissenyar el sistema de reg i distribuci
de laigua ms idoni i regar en el moment ms adequat.
Diferents jardins amb la caracterstica

sectoritzaci en hidrozones
pgina
65
Agrupaci despcies en hidrozones

Les diferents plantes tenen uns requisits hdrics diferents i, segons les
seves necessitats daigua, les podem agrupar en hidrozones sense
comprometre altres aspectes tan importants com la funcionalitat,
lesttica i ls o lestil paisatgstic que es desitgi donar al jard, aspectes
que cal considerar simultniament en la planificaci i el disseny.
Precisament un dels pilars fonamentals a lhora de dissenyar un jard
eficient quant a ls de laigua s diferenciar el jard en almenys tres
zones segons els criteris delevat, moderat i baix consum daigua.
Agrupar i distribuir les plantes segons la demanda daigua permet
dissenyar el sistema de reg ms apropiat per subministrar-nhi la
quantitat ptima. La divisi del jard en hidrozones tamb ha de
preveure que les necessitats dilluminaci i manteniment siguin
similars.
Hidrozona 1
Ke (0,1-0,3)
Hidrozona 2
Ke (0,31-0,6)
Hidrozona 3
Ke (0,61-1)
Qu s una
hidrozona?
La hidrozona s una
rea amb plantes
que tenen necessitats
hdriques similars.
Zones de baix consum daigua: Agrupa espcies capaces de sobreviure

amb un aportament daigua molt escs o nul desprs dhaver-se establert.
Cal regar-les a linici i desprs noms en letapa immediatament posterior
al trasplantament. Passat el primer o segon any, les plantes sobreviuran
amb la pluviositat de la zona. s important crear aquest tipus dhidrozones
sense necessitats de reg seleccionant les plantes ms adaptades a les
condicions agronmiques de lindret. Hi ha un ampli ventall despcies
amb baixes necessitats daigua, tant arbries, com arbustives i herbcies,
que comencen a estar disponibles als vivers. Una hidrozona sense reg no
s equivalent a un lloc sec i amb manca de colors, ja que hi ha nombroses
espcies amb floraci vistosa. Si es plantegen hidrozones sense reg amb
espcies sense resultats esttics interessants, es poden ubicar lluny de les
zones ms transitades.
Zones de moderat consum daigua: Requereixen un reg redut. Aquest
sector noms es regar en els perodes de sequera i quan es detecti
en les plantes un canvi de color cap a ms groguenc, mustiesa o altres
smptomes destrs. Normalment, es destinen a delimitar espais dins el
jard mitjanant arbusts, flors, bulbs i espcies entapissants. Si s necessari
cobrir el sl, s preferible utilitzar les espcies ms eficients i les plantes
entapissants en substituci de la gespa.
Zones delevat consum daigua: Agrupen les espcies amb ms necessitats
hdriques, normalment plantes dombra, i per tant requereixen un reg
regular. Per aquest motiu, en un jard eficient conv que siguin zones de
dimensions redudes. Sn les zones ms visibles, i estaran ubicades als
voltants de les zones ms freqentades: accessos, zones de descans i
passejos, per facilitar-ne el reg regular en absncia de pluges. Normalment,
s la zona de ms s i bellesa i sol estar destinada a prades de gespa, que
caldr regar amb els sistemes especfics.
pgina
66
Lagrupaci
despcies amb les
mateixes necessitats
hdriques s un dels
pilars de la xerojardineria.
Xerojard zonificat segons les zones de reg
La localitzaci i la forma de cada

hidrozona ha de considerar la
topografia del terreny i ha de mantenir
una esttica adequada a lestil del jard.
Cal tenir en compte la forma, el color
i la textura de les diferents espcies
que conformin cada hidrozona per
combinar-les harmoniosament i assolir
lobjectiu esttic desitjat.
La selecci de les espcies s un punt clau; per tant, s necessari conixer prviament
les caracterstiques climtiques i microclimtiques de la zona, en especial el rgim hdric,
aix com les necessitats hdriques de les possibles espcies i les caracterstiques del sl.
A la secci 3.3 hi ha taules amb les diferents espcies i amb indicacions de les seves
necessitats hdriques.
Per dissenyar les hidrozones, pot ser de gran utilitat plantejar un esquema o croquis del
jard en qu es divideixin i es zonifiquin les diferents rees.
pgina
67
Necessitats netes de reg: com calcular

les necessitats hdriques de les plantes
del xerojard
Es proposa una metodologia senzilla per fer
una aproximaci a les necessitats hdriques
de les plantes del xerojard. Resulta convenient
considerar dues etapes de creixement: una
primera etapa en qu les plantes del xerojard es
desenvolupen i una segona etapa en qu el jard
ja est consolidat
Per fer-hi una primera aproximaci, es parteix de
laigua absorbida per la planta: una petita part s
invertida en la fotosntesi i en el creixement, i la
major part s transpirada a latmosfera. Per aix,
es considera que el consum daigua de la planta equival a la transpiraci. Tanmateix,
per dimensionar la necessitat daigua de totes les plantes del jard, tamb cal tenir en
compte laigua que sevapora del sl a latmosfera. Aix, podem establir que les necessitats
daigua del jard estan determinades per levapotranspiraci (evaporaci de la planta +
transpiraci del sl a latmosfera). Aquesta evapotranspiraci depn del clima i del tipus
de planta.
A continuaci, es fa el clcul que permet conixer les necessitats hdriques de les plantes
del xerojard. Es proposen dos enfocaments, un que suposa un clcul simplificat i un altre
que s ms rigors.
ET
Evapotranspiraci: depn del tipus de clima i de planta (ET = ETr x Kc)
ETr
Evapotranspiraci de referncia: representa el component climtic.
Kc
Coeficient de cultiu: variacions en la quantitat daigua consumida al llarg del cicle.
millorem
el clcul
ET
A causa de la gran varietat despcies que podem trobar en un xerojard, s

realment difcil establir un valor de coeficient de cultiu que faci referncia
a tot, ja que cada espcie presenta un valor diferent de Kc. A ms a ms,
sha de considerar que en un jard hi ha altres factors que tamb influeixen
en levapotranspiraci, com ara la densitat de plantaci o els diferents
microclimes que es creen pel fet que hi ha zones solejades, daltres amb
ombra, daltres ms clides, daltres ms airejades
Evapotranspiraci, depn del tipus de clima i de planta (ET = ETr x Kj)
ETr
Kj
Evapotranspiraci de referncia, representa el component climtic.

Coeficient del jard (Kj = Ke x Kd x Km)
Ke
Coeficient despcie (llistes despcies amb Ke aproximat al punt 3.3)
Kd
Densitat de plantaci, com ms densitat, ms prdua daigua
Km
Condicions microclimtiques
pgina
68
ETr
Les dades devapotranspiraci de referncia sn difcils daconseguir a un nivell de detall

que impliqui zona geogrfica per mesos de lany, per per fer aquesta primera aproximaci
poden servir les dades mitjanes devapotranspiraci potencial.
ETP mitjana de la
demarcaci de les illes
ETP mitjana
40/41-08/09
ETP mitjana
04/05-08/09
ETP mitjana
2007/08
ETP mitjana
2008/09
Balears
Kc
Litres/m2 a lany
934,39
939,71
910,98
942,96
mm/ dia
2,56
2,57
2,50
2,58
Cal aplicar un coeficient de cultiu (Kc) a cada

tipus de planta. Aquest coeficient es refereix
a un cultiu de referncia: gespa, Kc=1. Aquest
coeficient especifica les necessitats daigua
de determinades plantes en relaci amb la
gespa, i es pot observar en el quadre adjunt.
Font: Ministeri de Medi Ambient

i Medi Rural i Mar, 2008.
Tipus de planta
Coeficient de cultiu (Kc)
plantes xerfiles
0,2-0,3
ctrics i fruiters
0,6-0,7
arbusts ornamentals
0,7-0,8
bancals de flors
0,8-1,0
gespa
1,0
Ke
El coeficient despcie s un factor que relaciona les necessitats daigua duna espcie
determinada amb les necessitats de la gespa al mateix indret. Es necessitarien estudis en
lmbit balear per determinar-lo amb exactitud; mentrestant, un coeficient despcie orientatiu
es pot consultar a les llistes despcies (apartat 3.3).
kd
Per determinar el coeficient de densitat, ens hem de fixar en si al nostre xerojard tenim una
densitat alta, mitjana o baixa, i quin tipus de vegetaci predominant hi tenim.
Tipus de vegetaci
Km
Coeficient de densitat (Kd)

alta
mitja
baixa
arbres
1,3
1,0
0,5
arbusts
1,1
1,0
0,5
entapissants
1,1
1,0
0,5
plantaci mixta
1,3
1,1
0,6
gespa
1,0
1,0
0,6
Font: Manual de riego de jardines.

Conselleria dAgricultura i Pesca, Junta
dAndalusia, 2004.
En aquesta classificaci sassumeix que
al jard no hi ha superfcie descoberta. Si
no s aix, Kd hauria daugmentar entre un
10% i un 20%, especialment per a arbres
i arbusts.
Per determinar el coeficient de microclima, ens hem de fixar en si al nostre xerojard les
condicions externes (edificacions, vent, sol) augmenten en un grau alt, mitj o baix levaporaci
de la zona de reg i quin tipus de vegetaci predominant hi tenim. Una condici microclimtica
mitjana (km=1,0) es produeix quan les estructures i les edificacions no influeixen en el jard; en
canvi, un jard duna zona daparcament est sotms a ms temperatura i menys humitat, i hi
augmenta la taxa devaporaci; per tant, cal considerar-hi un coeficient de microclima alt.
Tipus de vegetaci
Coeficient de microclima (Km)

alta
mitja
baixa
arbres
1,4
1,0
0,5
arbusts
1,3
1,0
0,5
entapissants
1,2
1,0
0,5
plantaci mixta
1,4
1,0
0,5
gespa
1,2
1,0
0,8
Font: Manual de riego de jardines.

Conselleria dAgricultura i Pesca, Junta
dAndalusia, 2004.
pgina
69
Exemple de clcul:
Quines necessitats mitjanes de reg diari tenen les plantes dun jard de plantaci mixta composta
per lavanda, roman, olivera i heura? Es tractaria dun xerojard desenvolupat i madur, amb una
cobertura mitjana, que durant el dia est exposat al sol i a lhorabaixa al vent.
Ke = es pot considerar com a valor mitj

de les espcies del jard: 0,34
Hedera helix: 0,5

Olea europeae: 0,26
Lavandula dentata: 0,3
Rosmarinus officinalis: 0,3
Amb la dada anterior i amb el valor de la

ETr es calcula la necessitat daigua:
ET = Kj x ETr
ET = 0,524 x 2,58 mm/ m2 i dia
ET = 1,35 mm/dia = 1,35 litres/m2 i dia
kd = alta: 1,1
km = alta: 1,4
Kj = 0,34 x 1,1 x 1,4 = 0,524
Necessitats brutes de reg: com calcular les necessitats de reg del jard
Una vegada que es coneixen les necessitats de reg de les plantes del jard com a
necessitats netes de reg, sha de tenir en compte que laigua que saporta al sl amb un
reg no s aprofitada totalment per la planta, ja que una part es perd per escorrentia i/o
filtraci profunda. Per tant, la quantitat necessria daigua que cal aportar amb el reg, que
podem anomenar necessitat bruta de reg, sha de calcular almenys segons dos factors:
leficincia daplicaci del reg i la fracci de rentat.
Eficincia daplicaci del sistema de reg (Ea): percentatge daigua que les arrels
de les plantes aprofiten respecte al total aplicat. Aquest valor depn del mtode
de reg emprat: en superfcie, localitzat o per aspersi. En general, podem dir: Ea de
reg localitzat: 80%-90%, Ea de reg per aspersi: 70%-75%, Ea de reg en superfcie:
45%.
Fracci de rentat (Fr): quan laigua de reg s salina o est molt salinitzada, conv
aportar una quantitat extra daigua per al rentat de les sals, situaci que es dna a
molts de municipis costaners de larxiplag i especialment a Eivissa i Formentera.
Per calcular la fracci de rentat duna hidrozona, sha de triar el llindar de tolerncia
de lespcie menys tolerant a la salinitat.
Necessitats brutes de reg = Necessitats netes de reg/ (Ea x (1-Fr)) x 100
Ats que laigua que es perd per filtraci profunda tamb fa un rentat de sals, en
el cas de reg per aspersi i si la fracci de rentat s inferior al 10%, es pot fer la
simplificaci segent:
Necessitats brutes de reg = Necessitats netes de reg / Ea x100
pgina
70
Sistemes de reg
La finalitat del reg s aplicar al sl una
quantitat daigua de forma oportuna i
uniforme que satisfaci el requeriment
hdric de les espcies i amb un criteri
conservacionista dels recursos. Resulta
convenient conixer les caracterstiques
daquests recursos (sl-aigua), la naturalesa
i el comportament de les espcies vegetals i
les estretes interrelacions que sestableixen
en el complex sl-aigua explorat pels
sistemes radiculars (arrels).
El reg s important perqu tant lexcs com
el defecte daigua en el sl durant un temps
prolongat restringeixen el creixement de

les plantes. La xerojardineria permet tamb
reduir aquest risc.
En haver seleccionat les espcies adaptades
a la climatologia, haver-les agrupades en
hidrozones i haver calculat les necessitats
hdriques de cada hidrozona, sha de
seleccionar el sistema de reg ms adient
per aportar a cada hidrozona la quantitat
daigua que necessiti. Els sistemes de reg
localitzat es poden adequar millor a la
hidrozona.
Les installacions de reg han de ser dissenyades i installades per tcnics especialitzats,
amb coneixements agronmics, botnics i hidrulics, perqu shan de calcular les seccions
de les canonades, la mida i el nombre demissors (aspersors, difusors, degotadors), la
pressi, el cabal
Els sistemes de reg es poden classificar en tres grans categories: reg manual, reg aeri i
reg localitzat. Cada un t uns avantatges i unes limitacions que shan de tenir en compte
a lhora de triar el sistema ms idoni o de fer una combinaci de sistemes.
Tots aquests sistemes, si estan acoblats a un programador de reg, permeten ms precisi
de reg, ja que es poden aportar a les hidrozones les quantitats exactes que es volen aplicar
els dies i les hores fixats. Fins i tot la installaci dun pluvimetre electrnic connectat al
programador de reg pot evitar que un reg programat es posi en marxa quan hagi plogut.
Installacio de reg subterrani

pgina
El reg
per degoteig
subterrani s
un dels sistemes
que ofereix altes
eficincies de reg i
tamb avantatges
fitosanitaris.
Permet adaptarse a qualsevol
terreny i pendent,
i en 3-4 mesos
compensa
econmicament.
71
Tipologia de
reg
Reg manual
(reg per inundaci)
Sistema de reg
Descripci
Eficincia
Mnega
o regadora
Reg per inundaci de la

superfcie a travs de la
mnega o regadora
45%
Aspersi
Laigua conduda a pressi,

en arribar als aspersors
(elements giratoris), es
distribueix en forma de gotes
de pluja.
Els elements giratoris
projecten el raig daigua a
ms distncia.
70%
Difusi
Laigua conduda a pressi, en

arribar als difusors (elements
immbils). es projecta en
forma de ventall de pluja.
75%
Microaspersors
microdifusors
(o nebulitzadors)
Variant del reg per aspersi

i difusi, per ms semblant
al reg localitzat per la
forma daplicar laigua. Els
microaspersors projecten
laigua en petits raigs daigua
i els microdifusors projecten
laigua nebulitzada.
80%
Reg aeri
(reg en forma de
pluja)
Reg localitzat
Degoteig
(reg per
(pot ser aeri o
humidificaci)
subterrani)
Canonades
dexsudaci
Laigua saplica a la planta a

travs de tubs de plstic que
reguen gota a gota. Laigua a
baixa pressi s transportada
directament a les arrels de les
plantes. Laigua es distribueix
en forma de bulb humit.
Canonades de material pors

que distribueixen laigua de
forma contnua a travs dels
porus, fet que dna lloc a la
formaci duna franja contnua
dhumitat.
pgina
72
90%
90%
Avantatges

Inconvenients
No necessita cap installaci

prvia.
Ideal per fer aportacions molt
puntuals en poques ms seques.
Adequat per regar superfcies

grans, ja que grcies al moviment
giratori arriba ms lluny que la
difusi.
Efica en sls amb alta velocitat
dinfiltraci.
Distribuci bastant homognia de
laigua.
Permet controlar cabals i
moments daplicaci.
Langle de gir s regulable.
Menys exposici de larc de reg al
vent que amb laspersi.
Permet el reg amb aiges salines.
Permet repartir laigua de forma
molt precisa.
Evita el risc derosi.
Es poden installar a les
conduccions de degoteig i alternar
tots dos sistemes de reg.
Adequat per a sls arenosos.
Es produeix menys evaporaci
daigua que amb altres sistemes.
Permet aportar la quantitat exacta
daigua.
Evita banyar les plantes i el
mobiliari.
Exigeix poca pressi.
Adaptable a tots els terrenys i
pendents.
Els obstacles no dificulten el reg.
Permet regar amb aiges salines.
Evita banyar les plantes i el

mobiliari.
Els obstacles no dificulten el reg.
Dificulta el creixement de males
herbes a la zona no humidificada.
Requereix molta daigua.

Dificultat per conixer la quantitat daigua
que sest aportant.
Dificultat per acoblar-se a la velocitat
dinfiltraci del sl.
No es recomana en sls dalta
permeabilitat.
Requereix boques de reg a 25 metres.
Dificultat en plantacions darbres i arbusts

que fan dobstacle.
Deriva de laigua i del reg no uniforme en
presncia de vent.
Evaporaci de laigua que banya les
superfcies.
Pot provocar problemes sanitaris, com risc
datacs de fongs per humitat al fullam.
Risc de cremades a les fulles i les flors que
es banyin per dipsits de sals en assecar-se
les gotes.
Alt cost dinstallaci.
Menys radi dacci (entre 2-3 metres) que

els aspersors i difusors.
Possible obstrucci dels porus per la

cal dissolta en laigua o per materials en
suspensi.
Diferncies de cabal ems en cada
degotador al llarg de la lnia de reg,
sobretot si hi ha desnivells.
Temps de reg llarg per a cada sector.
Ms cost dinstallaci.
En terrenys salins, pot provocar aflorament
de sals en punts de reg.
Idonetat
Manca duniformitat de la quantitat daigua

aportada al sl al llarg de la lnia de reg.
Possible obstrucci dels porus per la
cal dissolta en laigua o per materials en
suspensi.
Li conv una capa dencoixinament.
pgina
73
Regs puntuals, petits

espais o jardins
on noms hi ha
arbres o arbusts de
molt baix consum
daigua.
Superfcies grans i
no pavimentades
amb plantes
entapissants i
gespa.
Superfcies grans i
no pavimentades
amb entapissants i
massissos.
Rocalles i
massissos.
Els nebulitzadors
no sn freqents en
espais oberts, sn
ms aptes per a
vivers i hivernacles.
Mates, parterres,
arbusts i arbres
(plantacions
contnues,
discontnues i
allades).
Bardisses
(plantacions
contnues en lnia).
Ubicaci demissors de reg localitzat en el reg subterrani

Pel que fa al reg per
degoteig, sha de remarcar
el reg subterrani, que
disposa de tubs amb els
degotadors enterrats a una
profunditat uniforme entre
10-20 centmetres i ofereix
molta versatilitat i una
eficincia de reg entre el
90%-95%.
Els emissors poden disposar-se bsicament en dues posicions:

Formant una banda contnua dhumitat en el cas de zones amb
una elevada densitat de plantes, com en tanques arbustives,
massissos de flors, parterres i gespa (canonada subterrnia).
En aquest cas s important solapar els bulbs humits.
En disposici de bulb humit al voltant de la planta quan la
densitat de vegetaci s baixa, cosa que sol coincidir amb la
zona darbres.
Ubicaci daspersors i difusors

La ubicaci daspersors i difusors ha de permetre el solapament de reg i ha dassegurar
una distribuci uniforme de laigua:
Els aspersors sn ms adequats per a rees grans, orientativament han de cobrir
rees mnimes de 8x8 metres. Per tant, han de trobar-se a una distncia entre 8-12
metres.
Els aspersors dabast mitj han de trobar-se a una distncia entre 5-8 metres.
Els difusors generalment sutilitzen en rees ms petites de 8x8 metres. Aquesta qesti
sajusta a la racionalitat econmica, ja que els difusors en rees grans necessiten
ms tubs, electrovlvules i programadors amb un nombre ms gran destacions. Per
tant, all ptim s collocar-los entre 3-5 metres.
Primer pas
Els punts crtics sn
les cantonades.
Es pot comenar
ubicant aspersors
de quart en cada
cantonada. La
trajectria del reg
ser circular.
Segon pas
Tercer pas
Si els aspersors de Les rees ms grans poden requerir
quart no se solapen, la installaci daspersors enmig per
llavors es poden
proporcionar cobertura solapada de reg.
collocar aspersors En aquest cas, quan els aspersors del
al llarg del permetre. permetre no ruixen a travs de lrea als
aspersors de laltra banda, cal collocar un

aspersor de cercle complet enmig.
rees corbades
Les rees corbades shan de convertir en
una srie de lnies rectes; els aspersors
shan de collocar de la mateixa manera
que en rees quadrades o rectangulars.
Les arquetes darc ajustables dels difusors
funcionen molt b en rees corbades.
pgina
74
Elaboraci dun pla de reg

Lelaboraci dun pla de reg es concreta
en la fixaci dun calendari en el qual es
determina el moment per fer els regs i la
quantitat daigua que shi aplicar. Per
programar el reg durant tot un any, cal
tenir les dades climtiques mitjanes duns
quants anys. Sha de tenir present que a les
illes Balears solen alternar-se dos tipus de
cicles hdrics (secs i humits) duns 4-6 anys.
La programaci normalment se sol fer per
a perodes quinzenals.
A banda de les dades climtiques mitjanes,
levapotranspiraci de referncia (ETr) i les
precipitacions mitjanes (P), sha de disposar
necessriament duna informaci prvia:
nombre dhidrozones amb els sistemes
de reg emprats, coeficients despcie (Ke),
coeficients de densitat (Kd), coeficients de
microclima (Km) i tolerncia a la salinitat
de cada espcie.
Pla de reg anual segons el sistema de reg

Mes
Gener
Febrer
Data
Reg per aspersi (mm)
Reg localitzat (mm)
H1
H1
H2
H3
H2
H3
de l1 al 15
del 16 al 31
de l1 al 15
del 16 al 28
Mar
de l1 al 15
del 16 al 31
Abril
de l1 al 15
del 16 al 30
Maig
de l1 al 15
del 16 al 31
Juny
de l1 al 15
del 16 al 30
Juliol
La collocaci de dos
tensimetres, un a 30
centmetres i un altre
a 60 centmetres de
profunditat, en llocs
estratgics ens ajudar
a corregir la quantitat
daigua i la freqncia de
reg.
de l1 al 15
del 16 al 31
Agost
de l1 al 15
del 16 al 31
Setembre
de l1 al 15
del 16 al 30
Octubre
de l1 al 15
Les estimacions teriques

que shan fet per elaborar
el pla de reg, conv
ajustar-les posteriorment
en haver observat
directament les plantes
del xerojard.
del 16 al 31
Novembre
de l1 al 15
del 16 al 30
Desembre
de l1 al 15
del 16 al 31
pgina
75
El reg de jardins amb aigua regenerada

La reutilitzaci de les aiges regenerades
a les illes Balears per a reg de jardins est
prevista a la normativa autonmica. Es tipifica
com un s urb, i les aiges han de complir
uns parmetres de qualitat. Amb referncia
al procediment, se nha de fer una sollicitud
a la Direcci General de Recursos Hdrics, i
tamb s necessari i definitori un informe de
les autoritats sanitries.
Legislaci que regula ls de les aiges

regenerades per a reg de jardins privats i
per a reg de zones verdes urbanes (parcs,
parterres, camps esportius i similars):

Reial decret 1620/2007.

Pla Hidrolgic de les Illes Balears (PHIB)

Normativa del PHIB (Captol II. De la
reutilitzaci de les aiges regenerades).
Valors mxims admissibles per a reg de jardins privats amb aiges regenerades
Nematodes
intestinals
(ous)
1/10 l
Escherichia coli
UFC/100 ml
Slids en
suspensi
(mg/l)
10
Terbolesa
pH
6-9
DBO5
(mg/l)
25
Cl2
residual
(mg/l)
Altres criteris
>0,6
(+)
Substncies contaminants
contingudes en lautoritzaci
dabocaments daiges
residuals: shaur de
limitar lentrada daquest
contaminants al medi
ambient. En el cas de
substncies perilloses, shaur
dassegurar el respecte de
les NCA.
Legionella spp 100UFC/l (si hi
ha risc daerosolitzaci)
(+) Clor residual total desprs dun temps de contacte mnim de 30 minuts. En cap cas ha de superar els 2 mg/l.
Valors mxims admissibles per a reg de zones verds amb aiges regenerades
Nematodes
intestinals
(ous)
1/10 l
Escherichia coli
UFC/100 ml
100
Slids en
suspensi
(mg/l)
10
Terbolesa
pH
6-9
DBO5
(mg/l)
25
Cl2
residual
(mg/l)
Altres criteris
>0,6
Substncies contaminants
contingudes en lautoritzaci
dabocaments daiges
residuals: shaur de
limitar lentrada daquest
contaminants al medi
ambient. En el cas de
substncies perilloses, shaur
dassegurar el respecte de
les NCA.
Legionella spp 100UFC/l (si hi
ha risc daerosolitzaci)
(+) Clor residual total desprs dun temps de contacte mnim de 30 minuts. En cap cas ha de superar els 2 mg/l.
Per al reg amb aiges procedents de depuradora, cal tenir

en compte els nivells de sals en dissoluci i aplicar laigua de
rentat necessria per desplaar les sals de lrea de les arrels.
pgina
76
Bones prctiques en el reg

Lideal dun xerojard s aconseguir que sigui sostenible pel que fa a laigua, s a dir, no
regar ms que en els moments estrictament necessaris. Aix, el reg ha dincorporar una
srie de decisions prvies per donar a resposta a:
Quant regar?
Conixer com es comporta laigua en el nostre sl.

Conixer les necessitats hdriques de les plantes.
Conixer les necessitats de reg del jard.
Com regar?
Conixer la qualitat de laigua.

Seleccionar el sistema de reg ms idoni.
Quan regar?
Elaborar el pla de reg.

Aplicar bones prctiques de reg.
Tots aquest factors sn molt rellevants, a ligual que les prctiques de reg
Freqncia de reg. En el moment de plantar, cal regar cada 8-10 dies i reduir el
reg fins que la planta sigui autnoma i capa de sobreviure amb laigua de la
pluja. Tamb conv donar un suport de reg durant la sequera estival.
Quantitat: A partir de les necessitats de reg del jard, per aconseguir plantes ben
adaptades al clima cal regar de manera abundant i espaiada ms que no regar
freqentment en petites dosis. Ladaptaci de les plantes als climes secs i, per
tant, la seva resistncia a la sequera, no s nicament una qesti de gentica,
tamb hi ha una part daprenentatge. Un reg freqent pot provocar un desequilibri
entre les parts aries i subterrnies de les plantes i crear plantes dependents
del reg; en canvi, si les planetes es reguen amb menor freqncia, sestimula el
creixement de les arrels i safavoreix que siguin ms profundes, de manera que
poden trobar aigua per si mateixes i esdevenir plantes ms autnomes.
Moment del dia: Cal evitar les hores de mxima insolaci i regar just quan surt
el sol o en el moment de la posta. En el cas del manteniment de jardins pblics,
shan de planificar aquestes tasques per evitar les hores centrals del dia. A lestiu,
es recomana regar al capvespre per evitar que la calor dirna evapori laigua.
En canvi, a lhivern, all ms recomanable s regar a primera hora del mat per
evitar que laigua es geli durant la nit.
Sistemes de reg automatitzats: Permeten programar les hores de reg i controlar

la quantitat daigua. Fins i tot poden incorporar sensors dhumitat ambiental.
s legal de laigua: Cal fer un s dacord amb la concessi atorgada al regant per
ladministraci hidrulica.
s de cabalmetre: Permet calcular el consum mensual i anual daigua. Els

comptadors volumtrics permeten controlar si el consum real sajusta a all que
sha planificat.
Manteniment de les installacions de reg: Cal reparar fuites i acoblaments, netejar

els elements de filtratge
pgina
77
3.6 Principi 6: s de cobertes

Lencoixinament o ja protector (mulching)
Una aportaci diferencial que introdueix
la xerojardineria s ls de cobertes al sl.
s una tcnica que consisteix a installar
cobertes de certs materials orgnics o
inorgnics directament damunt la superfcie
del sl, imitant el mantell natural que es
forma als boscos, on no hi ha intervenci
humana.
Sutilitza
en
xerojardineria
perqu s una de les prctiques ms
tils per conservar laigua i la humitat del
sl, i a ms redueix molt la incidncia de

les males herbes. Els encoixinaments
dorigen orgnic enriqueixen la terra quan
es descomponen, i activen i alimenten els
microorganismes del sl. La collocaci de
malles geotxtils davall lencoixinament
en millora considerablement les qualitats i
impedeix que la vegetaci espontnia faci
la funci fotosinttica, cosa que nevita el
desenvolupament.
La collocaci de cobertes
s una de les prctiques ms
tils per conservar laigua i la
humitat del sl.
Lencoixinament t nombrosos
avantatges:

Ret la humitat al sl.

Regula la temperatura del sl
i protegeix les plantes del fred
i de la calor.
Redueix lacci erosiva de la
pluja.
Redueix lacci erosiva i
evaporant del vent.
Retarda i disminueix laparici
dherbes i posa els nutrients a
labast de les plantes.
Evita laparici de plagues i
malalties.
Dificulta la formaci de
crostes superficials en afavorir
la percolaci de laigua.
Ajuda a dissimular i protegir el
sistema de reg.
Fixa el sl a talussos.
Millora lesttica del xerojard.
Plantaci de palmes i crasses recobertes descora de pi triturada i

cdols de riu, de granulometria gruixada al costat.
Consideracions:
Si sutilitzen materials molt fins, aquests poden
ser desplaats per lacci del vent, per animals,
etctera.
Als talussos, cal collocar-hi un material o perfil
contenidor al final del pendent per delimitar el
material de cobertura.
Si sutilitzen perfils corbats, es dna al xerojard
ms sensaci de profunditat.
Hi ha una gran varietat de materials i
de combinacions possibles per fer els
encoixinaments, aix com diversos tipus de
perfils que es poden usar en xerojardineria:
bigues de fusta, planxes o platines de ferro,
llambordes, pedres, cdols, cautx, plstics
rgids (PVC, Forex).
pgina
78
Tipus dencoixinaments
Els materials utilitzats com a cobertures
varien i depenen de diversos factors. s
important considerar la disponibilitat del
material al moment i a la zona, el cost,
laparena i lefecte que tindr sobre la terra,
les reaccions qumiques (pH), la durabilitat,
la higiene, etctera.
Es podria dir que lencoixinament ideal ha
de ser econmic, se nha de poder disposar
fcilment, ha de ser fcil daplicar i de llevar,
ha de ser estable al lloc, ha de subministrar

matria orgnica al sl, i no ha de tenir
herbes nocives, insectes ni malalties.
Segons el tipus de material, els
encoixinaments poden ser orgnics
dorigen natural, orgnics o inorgnics
de fibres sinttiques i inorgnics. En cada
cas hem de tenir en compte una srie de
factors abans daplicar-los.
Cobertes de fibres sinttiques o de productes orgnics de sntesi

Sn els materials que se solen posar abans dels materials
de recobriment per potenciar lefecte dels encoixinaments.
Aquestes malles geotxtils o antiherba estan formades per
un material txtil similar a una tela i sutilitzen per cobrir el sl
duna manera contnua. Permeten el pas de laigua, laire i els
nutrients. Poden ser orgniques, fabricades amb materials
com fibra de coco, de fenc, despart, de jute o tela de sac,
palla o altres fibres vegetals, tots aquests biodegradables; o
inorgniques, compostes per materials de fibres sinttiques
com polipropil, polister, o poliamides, dissenyades per ser
resistents i estables a les variacions de les temperatures i a
les estirades, i no es degraden. Aquestes malles normalment
es fixen al terra mitjanant grapes o claus de cap ample.
Aspectes que cal tenir presents en implantar aquests
materials:
Han de tenir la qualitat adequada per prevenir el pas
dels rajos ultraviolats i evitar les males herbes.
s millor si no es combinen els materials de
recobriment inorgnics amb les malles orgniques,
ja que la durabilitat daquestes s inferior i dificulten el
manteniment.
Cal assegurar que els materials sn completament
innocus per al medi ambient.
Es poden aplicar sense les malles geotxtils, encara
que no saconsella, ja que al llarg del temps es
poden mesclar amb els elements del sl i fer-ne ms
complicada la separaci posterior.
En ocasions, en canvi, es poden disposar les malles
geotxtils sense necessitat de cobrir-les amb cap altre
material, per exemple, on sespera que la vegetaci
plantada arribi a cobrir tota la superfcie de la malla.
pgina
79
Cobertes orgniques
Els materials orgnics dorigen natural sn
materials que provenen de residus orgnics.
Aquests tipus de materials es deterioren amb
el temps; per tant, tenen un carcter temporal
i shan de fer aportacions puntuals a mesura
que aquests es consumeixen. Molts daquests
materials actuen com un sistema dabonament
suau, dacci lenta, i aporten petites dosis de
nutrients que les plantes aprofiten per crixer.
Aquests materials poden ser molt diversos i variables segons la zona on es trobi el
xerojard:
Restes de poda triturades
Estelles de fusta
Cartr
Fibra de coco
Serradures
Tires de diari
Palla de cereals
Fullaraca
Llana
Humus vegetal o terra de bosc
Accules de pi
Taps de suro
Fems animals de compostatge
Escorces
Fenc
Deixalles de la cuina de
compostatge
Restes de sega o
desbrossament
Closques de fruites seques i

fruites tropicals
Consideracions:
Els encoixinaments orgnics shan de reemplaar peridicament.
En descompondres, el material orgnic consumeix nitrogen com les plantes.
Els encoixinaments amb materials orgnics com palla, fulles o restes de poda
triturades sn molt eficaos a lhivern, i a la primavera escalfen suaument el sl.
Cal assegurar la higiene i la neteja dels materials (s a dir que estiguin exempts de
llavors de males herbes, de plagues o de malalties).
Cal assegurar que el material no tindr una reacci qumica perjudicial per al medi
ambient.
Els beneficis prctics de laplicaci correcta de lencoixinament orgnic el fan una de
les prctiques culturals ms econmiques i beneficioses per augmentar la salut i el
benestar de les plantes, tot i que necessiten una aportaci i un manteniment peridic
per conservar-ne les funcionalitats.
Escora de pi
triturada
Escorces
Serradures
Grava de mars i
escora
pgina
80
closques datmetla
Cobertes inorgniques
Els encoixinaments minerals o inorgnics provenen de
productes que poden ser dorigen natural, extrets de les
roques gnies, sedimentries i metamrfiques convertides
en rids granulars o triturats (pedra volcnica, arenes, mars
o marbres); artificials, procedents de subproductes de
processos industrials (escries i estrils, i cermica triturada),
o reciclats (tot-u). Finalment, sobt un producte format per
rids solts, cdols, graves, arenes o argiles, que pot ser de
textura fina o gruixada segons el material i el tractament que
aquest hagi rebut. Aquests materials no sn biodegradables
i, consegentment, no contribueixen a laportaci de
matria orgnica al sl, com les cobertes orgniques; en
canvi, ofereixen alguns altres avantatges, com el fet de ser
resistents a lerosi del vent, de no contenir llavors de males
herbes, ni patgens, i de no consumir nitrogen, aix el deixen
a labast de les plantes.
Els triturats de pedra i grava sn molt apropiats per als jardins
de roca, jardins urbans o zones delimitades. Poden ser de colors
molt diversos que en realcen el potencial esttic i que els donen
capacitat per combinar-se amb lentorn, tan amb les construccions
com amb el paisatge.
Grava de marbre,
pols de marbre
Argila expandida
Grava de mars
Arena de riu / saul

porgat
Cdols o bales de riu
Gresa
Arena reciclada
Tot-u reciclat
Lloses
Cermica triturada
Rebuig de pedrera
Restes de polietil
Pedra triturada
Pedra volcnica
Pneumtic reciclat
Arena de riu
Grava de pedra viva
Vidres de colors
Consideracions:
Els encoixinaments inorgnics poden dificultar les feines
dadobatge, trasplantament i manteniment.
s convenient utilitzar malles geotxtils per evitar que es
mesclin els materials de recobriment amb el sl i per facilitar
les tasques de manteniment.
Cal assegurar la procedncia legal del material.
Shan dutilitzar tant com sigui possible materials reciclats o
reutilitzats, o que provinguin de recursos naturals renovables
a curt o mitj termini.
Cal assegurar que el material no tindr una reacci qumica
perjudicial per al medi ambient.
pgina
81
Sistema daplicaci dels encoixinaments
Cada tipus dencoixinaments t unes caracterstiques que varien a lhora daplicar-los i

algunes que sn comunes a ambds tipus dencoixinaments. Indicarem les distincions
quan pertoqui.
1. Fer una escarda manual de la vegetaci espontnia i, en especial, de la vegetaci
potencialment invasora; cal eliminar-ne les arrels.
2. Collocar un geotxtil orgnic si el material de recobriment s orgnic.
3. El geotxtil sinttic admet ambds recobriments, orgnic i mineral, per la seva
permeabilitat; en el cas de lorgnic, deixa passar els nutrients.
4. Pel que fa a encoixinaments orgnics sobre sls drenats, cal aplicar-hi un gruix de 5-10
centmetres, segons el tipus de granulometria (materials de textura fina, 5 centmetres
de gruix, i de textura gruixada, de 7 a 10 centmetres de gruix); si els sls tenen poc
drenatge, amb 5 centmetres nhi haur prou per controlar les herbes.
5. Lencoixinament orgnic ha de cobrir tota la superfcie radicular de la planta adulta i
sobrepassar uns 30 centmetres el pa de terra de les plantes juvenils; sha daugmentar
progressivament a mesura que la planta es desenvolupi.
6. Cal evitar el contacte de lencoixinament amb el coll de les plantes; la distncia
recomanada en plantes joves s de 7,5-15 centmetres i en plantes adultes de 20-30
centmetres.
7. Els encoixinaments, tant si sn orgnics com minerals, per ser ms efectius han de
cobrir una rea determinada amb una profunditat uniforme.
8. Els encoixinaments dhivern sapliquen al final de la tardor, quan la terra ja sha
refrescat per abans de les gelades. Se solen usar principalment com a allant en
plantes llenyoses (palles, fulles triturades, agulles de pi).
9. Els encoixinaments destiu han de ser establerts a final de primavera, quan la terra
sha escalfat i les arrels han comenat a crixer.
10. Alguns encoixinaments de fusta fresca triturada o descora poden ser txics per a les
plantes joves si no han estat correctament tractats i emmagatzemats.
pgina
82
Beneficis ambientals dels encoixinaments

Fertilitzaci del sl per la biodegradaci de cobertes

orgniques.
Reducci de lestrs de la zona radicular de les plantes,
en regular el contingut daigua i la temperatura del sl.
Estalvi daigua; en reduir levaporaci de laigua del
sl i tamb les necessitats hdriques de les plantes, es
redueix el temps de reg.
Menys generaci de residus als abocadors per la
reducci de vegetaci espontnia.
Control de lerosi del sl.
Reutilitzaci de materials de recobriment si aquests
provenen de subproductes daltres processos
productius.
Augment de la biodiversitat, tant a nivell del sl,
microfauna, com de la superfcie, per la creaci
dhbitats diferents.
Sha de considerar que alguns materials que sutilitzen
com a recobriment poden tenir alguns desavantatges
ambientals; seria el cas de cobertes vegetals
inorgniques formades per fibres plstiques, no
biodegradables, que, si susen en grans extensions,
poden suposar un impacte ambiental.
Un altre cas seria lextracci de material de recobriment
directament de les pedreres o materials formats per
materials de sntesi qumica, que produeixen un impacte
ambiental en el seu procs productiu o en el seu procs
de degradaci.
pgina
Conv
utilitzar
preferentment
materials
reciclats o
reutilitzats, o
que provinguin
de recursos
naturals
renovables.
83
3.7 Principi 7: Manteniment

Un manteniment adequat
El manteniment, com ja sha avanat al
llarg de lexposici dels principis de la
xerojardineria, est estrictament lligat
al disseny. s indispensable en els
xerojardins haver previst o planificat un
jard que requereixi un baix manteniment,
per a la qual cosa cal haver fet les accions
segents:
Analitzar suficientment el tipus de sl
per poder triar les plantes ms adients.
Conixer les plantes triades per
saber-ne les condicions de cultiu i
poder donar-los el que necessiten en
cada moment de lany, aix es poden
preveure les tasques de manteniment.
Reduir les zones de gespa per lalt
manteniment que suposen.
Sectoritzar el reg per hidrozones,
i aportar a cada grup de plantes
laigua necessria per a un bon
Lesttica del xerojard

La xerojardineria ens proposa
una reflexi entorn de lesttica
dels jardins actuals. Qu ens
transmet ms bellesa, un
jard completament net o un
en qu les fulles caigudes
dels arbres nentapissen
el terra en una poca
concreta? Volem una esttica
homognia al llarg de lany o
un jard canviant segons cada
estaci? Desprs daquests
plantejaments, sarribar a la
conclusi que es pot ser ms
flexible en lesttica, sobretot
quan sabem que tota la
matria caiguda al terra tanca
el cicle i retorna a la terra all
que li pertany.
desenvolupament.
I, finalment, collocar encoixinaments
que ajudin a mantenir laigua i aportin
nutrients al sl.
Si es fan correctament cada un daquests

passos, el manteniment es redueix de
manera considerable i saconsegueix
implantar un xerojard.
Ara b, s important posar atenci al maneig
adequat dels xerojardins. Les operacions
de manteniment shan de fer duna manera
eficient, tant econmica com ecolgica. Per
aix, la xerojardineria inclou aquest set
principi fonamental, i posa al nostre abast
algunes tcniques i prctiques culturals per
dur a terme aquest bon maneig, en el qual
fins i tot es replantegen alguns principis
esttics actuals.
Al llarg dels anys, la jardineria i el paisatgisme han
representat una forma vital dacostar la natura a les
persones, i han passat per poques molt diverses i
canviants, amb conceptes esttics molt variats i en
continu moviment.
Des de lhortus conclusus, jard tancat, clos entre
quatre parets, de les primeres cultures histriques,
protegit de lexterior inhspit, com a forma de control
de la natura; seguit de prop pels jardins clssics
renaixentistes, plens de raciocini i bellesa controlada,
amb tancaments vegetals estructurats i geometries
molt definides amb uns cuidats impecables que
requerien un alt cost de manteniment, encara
vigents en lactualitat, i passant, com no podria
ser daltra manera, pels paisatgistes anglesos,
romntics, i amb el ferm desig de retornar el do de
la naturalitat als jardins recreant i imitant la natura,
fins a lextrem de crear paratges on s difcil saber
on acaba el jard i comena el bosc, arribam als
nostres dies, en qu s possible la influncia de tots
els estils, remarcats, sens dubte, per la creativitat i
les tendncies arquitectniques modernes, i en qu
destaca una demanda social creixent: que aquestes
transformacions i adequacions del paisatge es facin
amb uns criteris ambientals sostenibles.
pgina
84
Prctiques culturals i de
manteniment habitual en
un xerojard
A
tall
de
suggeriments,
senumeren
les
operacions
fonamentals de manteniment
(reg, podes, esquerdes, segues,
fertilitzaci i control de plagues)
a les quals la xerojardineria fa
una aportaci ms significativa.
Algunes ja han estat descrites als
captols corresponents.
Reg
El manteniment del sistema de reg s fonamental
perqu les plantes rebin laigua prevista; per aix,
se nhan de revisar tots els components just abans
de la primavera, desprs de laturada hivernal, i cal
fer-ne una comprovaci exhaustiva per determinar
les possibles fuites daigua; regular i desobstruir els
degoters, aspersors o difusors, i revisar les arquetes, els programadors, els filtres, etctera. A la tardor,
per ser una estaci de pluges freqents, cal aturar el reg, posar el programador en off per
conservar la programaci i tancar-ne la clau general per evitar possibles avaries.
Observar si el jard t zones massa humides, seques, erosionades o amb bassiots, a
fi de detectar i reajustar les possibles anomalies del sistema de reg.
Observar les plantes i regar-les quan ho requereixin.
Regar amb degoters, de forma profunda i espaiada, per aconseguir que les arrels
siguin ms profundes i les plantes es facin ms resistents.
Ajustar el temps de reg al mnim necessari; a ms destalviar aigua, seviten les males herbes.
Regar a les hores de mnima insolaci.
Evitar banyar les fulles i les flors de les plantes, aix seviten malalties fngiques.
Aprofitar i reutilitzar les aiges tant de pluja i descorrentia com de depuraci, i tamb les aiges grises procedents de la cuina o de la banyera en jardins domstics.
A lhivern, regar a la matinada per evitar que es gelin les arrels de les plantes sensibles a les gelades.
A la primavera el reg ha de ser gaireb un 50% inferior al de lestiu. Cal augmentar el
reg a mesura que sigui necessari.
A lestiu, cal regar cada 2 o 3 dies.
Una bona prctica per conservar laigua emmagatzemada al sl s llaurar o entrecavar la terra abans de les poques de sequera per trencar la capillaritat del sl i
evitar levaporaci.
pgina
85
Podes
Cal deixar crixer la planta amb el seu port natural,
aquest s el criteri de la xerojardineria quant a les
podes, sempre, s clar, que es pugui, i si sha fet
una bona elecci del lloc que ocupa la planta.
Shan de fer podes de formaci als arbres joves
Figuera estalonada per evitar la
per definir-ne el port i la copa, i de manteniment
poda (Formentera)
quan siguin necessries i de manera respectuosa;
han de ser poc vigoroses i poc freqents. Shan de
fer seleccionant els rams mal distributs, promovent un creixement obert i airejat, eliminant
les branques mortes o danyades per prevenir malalties, podant les flors passades per
afavorir les noves floracions, i considerant que shan de fer al moment adequat segons el
tipus de planta perqu afecti tan poc com sigui possible la seva salut.
Es poden fer podes de la part aria en els perodes secs, en qu hi ha una aturada del
creixement, a fi de reduir les prdues daigua per transpiraci.
En les poques vegetatives (primavera i tardor), la planta podada t tendncia a crixer
amb ms fora per regenerar la part aria, aquest fet duu implcita una despesa addicional
daigua; per tant, en aquestes etapes cal dimensionar b les podes perqu la despesa
daigua no sigui excessiva. La generaci de restes de poda es pot minimitzar si es reutilitzen
una vegada trossejades o triturades com a matria orgnica o per fer encoixinaments.
Segues
Pel que fa al manteniment de les gespes (un cop
que se nha redut la plantaci al mnim), i com
ja sha descrit a la secci 3.4, shan de tenir en
compte diversos factors per evitar lalt cost de
manteniment que suposen.
Regar tan poc com sigui possible per evitarne un creixement excessiu.
No adobar les gespes excessivament, ja que
daquesta manera es provoca un augment
Segadora escarificadora helicodal
del creixement i de la demanda daigua i de
tall.
Segar-les a una altura mitjana duns 8-10 centmetres, daquesta manera sevita que
lherba tingui unes fulles molt llargues, les quals augmenten levapotranspiraci i, en
conseqncia, la demanda daigua.
Escarificar un o dos pics a lany per trencar la capa superficial i permetre que passi
laigua i laire, cosa que activa i oxigena el cultiu.
Perfilar-les s una operaci senzilla i fa la sensaci que estan molt cuidades.
Retornar les restes de gespa segada i ben triturada, ja que aporten nutrients i fan
estalviar en adobs.
Observar la salut de la gespa i fer les tasques descrites als punts anteriors per evitar
ls de productes qumics.
Evitar les segues molt baixes, ja que estimulen el desenvolupament de fulles noves,
que sn altament consumidores daigua.
pgina
86
Escardes: el control de males herbes

Les herbes suposen una competncia forta per a
un jard, sobretot si aquest s de nova implantaci;
aix, no es pot obviar que el fet deliminar-les i
retirar-les s una de les operacions que suposa
ms m dobra. Considerant, per, que la
jardineria no t com a prioritat la productivitat,
ms associada aquesta al concepte agrcola,
es pot replantejar una revisi del terme mala
herba als xerojardins, on, si es considera com a
flora silvestre, pot complir un paper ecolgic i fins
i tot esttic.
La xerojardineria aporta algunes tcniques i idees per reduir aquest control:
Usar geotxtils i materials de recobriment per evitar-ne laparici.
Dissenyar el xerojard, inclosa la vegetaci espontnia, com una riquesa ms.
Distingir les herbes que suposen competncia per a les nostres plantacions de les
que aporten un toc de naturalitat al xerojard i creen hbitats biodiversos.
Seleccionar les herbes no desitjades i evitar que floreixin.
Eliminar-les quan el sl estigui humit per facilitar la tasca.

Tenir en compte els efectes benfics que

tenen les herbes per al medi ambient:
eviten lerosi i mantenen la humitat
del sl, atreuen fauna til, creen bellesa
quan floreixen, oxigenen lambient, fixen
el nitrogen i aporten nutrients en fer-ne
el compost.
Evitar ls excessiu de la desbrossadora,
a fi de minimitzar la utilitzaci de
combustibles fssils no renovables i les
emissions de gasos a latmosfera.
Evitar
ls
dherbicides
per
les
repercussions ambientals que tenen.
pgina
87
Fertilitzaci
s important que les plantes del jard
tinguin els nutrients a labast, daquesta
forma es potencia que les plantes creixin
vigoroses i sanes, competents per fer
front a les possibles adversitats. Per cal
distingir entre les plantes que necessiten
adobs i les que no, com seria el cas de
la vegetaci autctona, adaptada a les
condicions dels sls de les Illes (garlanda,
roman, mareselva, camamill, murta), i
conixer les dosis ptimes que cada planta
necessita per evitar un aportament excessiu
de qualsevol element essencial, ja que pot
suposar una toxicitat a la planta, a ms de
provocar una eutrofitzaci i contaminaci
del medi ambient.
Adobar estrictament el que sigui
necessari, i evitar la sobrealimentaci,
ja que un creixement forat pot suposar
una planta dbil a la llarga i molt ms
propensa a plagues i malalties.

Utilitzar preferentment els adobs
orgnics, sn ms econmics i ms
adequats, sobretot des del punt de
vista ecolgic.
Utilitzar adobs qumics o de sntesi;
shan dusar els que sn dalliberaci
lenta i evitar aplicar-los en les poques
caloroses per lalt requeriment hdric
que tenen.
Cal tenir en compte que un adob nitrogenat (N) augmenta el consum

daigua de les plantes perqu estimula el creixement de la part aria;
aplicat en excs, redueix la profunditat i lextensi del sistema radicular.
Si saporta en forma orgnica, sha daplicar a principi de la tardor i
sha denterrar superficialment per evitar prdues per volatilitzaci
i escorrentia. En forma ntrica, cal aplicar-lo al final de lhivern, a la
primavera i en temps no plujosos.
El fsfor (P) interv en el desenvolupament de les arrels, estimula la
floraci i la reproducci, i madura els teixits i els fa ms resistents. Un
excs de fsfor inhibeix el desenvolupament de la planta.
El potassi (K) evita el marciment de les plantes quan hi ha sequera,
disminueix la transpiraci mitjanant la regulaci estomtica, i mant
la turgncia cellular. Tamb augmenta la resistncia a les malalties
i afavoreix la producci de fruits. Un excs de fsfor produeix un
creixement deficient i necrosi de les voreres i les puntes de les fulles.
El ferro (Fe), encara que est present als sls balears en quantitats
suficients, sobretot en terres vermelles, resulta difcil dabsorbir per les
plantes per la reacci que fa amb lalcalinitat del sl, i aix en dificulta
la solubilitat. Les plantes sensibles a la mancana de ferro necessiten
aportacions extra de matria orgnica per acidificar el sl.
pgina
88
Cal considerar
especialment limpacte
que els fertilitzants
nitrogenats poden
ocasionar a les zones
vulnerables. En
relaci amb aquesta
problemtica, el Pla
Hidrolgic de les Illes
Balears identifica com
a zones vulnerables
a la contaminaci
per nitrats 13 masses
daigua subterrnia: 10
de Mallorca (sArboar,
sa Pobla, Llub, Inca,
Navarra, Crestatx,
Sant Jordi, es Pont
dInca, Son Talent i
el Pla de Campos) i
3 de Menorca (Ma,
es Migjorn Gran i
Ciutadella).
Control de plagues i productes

fitosanitaris
La utilitzaci de productes qumics, com ara
insecticides, fungicides o herbicides, no es recomana
en la xerojardineria pels efectes ambientals que
impliquen. Poden resultar contaminants de les
aiges subterrnies, del sl i de latmosfera, aix com
desequilibrar la fauna til dels xerojardins.
Per aix, la xerojardineria utilitza tcniques
preventives, com les mesures culturals adients en
cada cas, la selecci despcies resistents a plagues
i lobservaci continuada i detallada de levoluci del
xerojard.
Si els biocides sn estrictament necessaris, shan de triar productes ecolgics, tan
especfics com sigui possible, i/o que tinguin un grau de persistncia al sl baixa; tamb
cal fer-ne un bon maneig i minimitzar-ne limpacte sobre la salut humana i sobre el medi.
Altres mesures adequades per prevenir infestacions o malalties sn:
Optar pels tractaments preventius abans que no els curatius.
Conixer el cicle vital dels patgens per tractar-los en els primers estadis.
Respectar les zones salvatges encara que el jard sigui petit, la biodiversitat s
necessria per aconseguir un bon equilibri de la flora i la fauna.
Utilitzar una varietat mplia despcies vegetals.
Introduir al jard plantes aromtiques com a repellents dinsectes per ajudar a
controlar les possibles plagues.
Observar el xerojard i, si hi ha una plaga o malaltia, cremar al ms aviat possible les
parts afectades de la planta per evitar que es propagui a les altres.
La pacincia s vital perqu apareguin els depredadors naturals.
pgina
89
Recordatoris i suggeriments basats en els

set principis de la xerojardineria

Invertir en la millora del sl en lloc dinvertir

en plantes grosses, ja que les plantes joves
sadapten millor als canvis.
Triar espcies adaptades a lrea geogrfica;
s millor que shagin produt a la mateixa zona.
Disposar les plantes segons el seu ecosistema
natural.
Mantenir i reproduir els cultius tradicionals:
oliveres, garrovers, ametllers, tapereres, vinya,
i millor si es poden conservar varietats locals.
Revisar els encoixinaments i reposar-los
peridicament, en cas de necessitat.
Deixar que les plantes creixin fins que arribin al
seu estat natural.
Fer un compostatge de les restes que genera el
xerojard per reutilitzar-lo en forma dadob.
Substituir els exemplars que no shan establert,
o han mort, per conservar la funci esttica del
xerojard.
Reduir lestrs de les plantes fent segues i
podes adequades.
Reduir laportament daigua i de fertilitzants.
Fer un maneig correcte de les plagues.
Reduir ls de maquinria que utilitzi
combustibles fssils.
pgina
90
captol
4 aplicaci prctica
4.1 Creaci dun xerojard des de
linici
Per crear un xerojard des de linici, shan de seguir els passos detallats al captol 3. En
aquest apartat es tracten els fonaments relacionats amb el disseny i la planificaci del
xerojard, i es presenten, per una banda, els croquis inicials destudi de les caracterstiques
de lentorn, que condicionen les possibilitats de disseny, i, per laltra, models de projectes
de xerojardins oberts als diferents elements i possibilitats.
Xerojard mediterrani
orientat al sud
Una anlisi prvia de
les caracterstiques de
lentorn s la base per
fer un bon disseny del
xerojard. En el cas que es
planteja, lorientaci sud t
un paper fonamental, aix
com el rgim de vents i
la direcci dominant, que
implica crear un element
necessari: una pantalla
arbustiva tallavent per
minvar-ne lefecte negatiu
en el jard. Hi ha vegetaci
preexistent i tamb una
petita zona humida, que
sintegraran en la projecte
de disseny.
El projecte de jard preveu:
La reducci de la gespa i les alternatives que t. Sha triat una espcie de gespa per
a climes clids amb un consum daigua mnim i de baix manteniment degut al seu
creixement lent.
Per regar la zona de gespa, sha collocat al centre un aspersor, labast del qual
determina lextensi de la gespa.
Sha recobert preferentment amb plantes arbustives i massissos florals autctons, i
tamb dallctons de baix consum daigua, dalades i floracions diverses per a cada
estaci i amb una biodiversitat elevada.
Els paviments delimiten les zones destar, ombrejades pels arbres i la prgola, sobretot
a les hores punta de lestiu.
Sha aprofitat una zona humida preexistent per atreure fauna auxiliar, amb plantes
aqutiques palustres, flotants, oxigenadores i peixos de superfcie, per aconseguir un
equilibri i una certa autonomia del jard aqutic i reduir els costos de manteniment.
captol 4 Aplicaci prctica
pgina
92
6
6
Llista de possibles elements vegetals

per a cada zona:
9
8
1. Plantes per a zones humides: Tamarix
gallica, Fraxinus angustifolia, Taxodium

distichum, Juniperus communis, Juniperus
Plantes
marginals,
palustres
12
phoenicea ssp. turbinata, Populus alba.

2.
11
10
oxigenadores de zones humides: Cornus
sanguinea, Juncus acutus, Iris pseudacorus,

Cyperus
papyrus,
Typha
14
latifolia,
17
Potamogeton natans, Ranunculus aquatilis,
15
Caltha leptosepala, Polypodium vulgare.
13
3. Plantes per a bardisses de prop de
19
zones humides: Vitex agnus-castus, Atriplex
halinus,
Juniperus
communis,
Tamarix
16
africana.
4 i 5.
de
18
Plantes per a massissos arbustius
port
alt:
sangustifolia,
excelsa,
Acca
Laurus nobilis, Eleagnus

Hippocrepis
sellowana,
balearica,
Brugmansia
x candida, Rhamnus alaternus, Arbutus

unedo, Ligustrum japonicum, Medicago
citrina.
20
3
1
6. Vegetaci establerta: Pinus halepensis.

7 i 8. Massissos florals i espcies cobertores del sl:
13. Plantes per a bardissa alta: Cupressus sempervirens,
Scabiosa
Ligustrum japonica, Elaeagnus angustifolia, Juniperus
cretica,
Dianthus
rupicola,
Agapanthus
praecox, Iberis sempervirens, Phlomis italica, Syringa
phoenicia, Laurus nobilis, Ceratonia siliqua, Olea
vulgaris, Crataegus monogyna.
europaea var. sylvestris, Taxus baccata.
9 i 12. Plantes per a bardisses o tancaments: Viburnum
14. Plantes per donar carcter: Phornium tenax, Cynara
tinus, Westringia fruticosa, Myrtus communis, Punica
scolymus (Carxoferes), Howea forsteriana, Yucca
granatum, Laurus nobilis, Ligustrum vulgare.
elephantipes, Phoenix roebelinii.
10. Plantes per a un taps verd i florit: Frankenia laevis,
15. Plantes aromtiques i medicinals: Helichrysum
Dichondra repens, Lotus citysoides, Trifolium repens.
stoechas, Lavandula dentata, Lavandula stoechas,
Bulboses: Muscari comosum, Allium roseum, Anemona
Rosmarinus officinalis, Santolina chamaecyparissus,
coronaria, Crocus cambessedesii, Narcissus tazzeta,
Thymus vulgaris, Teucrium capitatum, Melissa officinalis,
Llavors de flors silvestres.
Mentha pulegium, Petroselinum crispum.
11 i 18. Arbres per fer ombra tot lany: Brachychiton
16. Masses arbustives aromtiques o de flor: Melianthus
acerifolium, Cinnamomum camphora, Olea europaea,
major, Carissa grandiflora, Teucrium fruticans, Cestrum
Ceratonia siliqua, Pinus pinea, Quercus ilex, Lagunaria
nocturnum, Lippia citriodora, Pelargonium x hortorum.
partersonii, Pistacia terebinthus, Pistacia lentiscus,
17. Zona de gespa: Zoysia tenuifolia.
Laurus nobilis. Arbres per fer ombra a lestiu: Jacaranda
19. Prgola coberta amb enfiladisses: Jasminum
mimosifolia, Celtis australis, Juglans nigra, Corylus
fruticans, Rosa sempervirens, Lonicera implexa, Clematis
avellana, Sophora japonica, Tipuana tipu, Ginkgo biloba
fammula, Wisteria sinensis, Solanum jasminoide.
(Creixement molt lent).
20. Paviments.
pgina
93
Xerojard mediterrani orientat al nord prxim al litoral

Projecte dun jard senzill, situat en una parcella amb un habitatge unifamiliar a prop de
la mar i amb terra antigament conreada amb farratgeres. La parcella consta duns 1.200
metres quadrats.
Elements
arquitectnics
Arbres
Arbusts
Altres plantes
Cersis silicuastrum
Viburnum tinus
Eichhornia speciosa
Prunus cerasifera
atropurpurea
Asteriscus
maritimus
Nymphaea odorata
Paviments drids
Typha latifolia
Banc de fusta reciclada
Tamarix galica
Olea europaea var.
sylvestris
Juniperus
horizontalis
Scabiosa cretica
Praderia anual de
lleguminoses, gramnies i
flors silvestres
Monstera deliciosa
pgina
94
Casa, terrasses i safareig
Projecte dun jard senzill, situat en una parcella amb un

habitatge unifamiliar a prop de la mar i amb terra antigament
conreada amb farratgeres. La parcella consta duns 1.200
metres quadrats.
Shan delimitat els camins amb bases rides i terroses:
vermell (rebuig de terra capolada de terra vermella) i
ma mlt amb un gruix duns 5-7 centmetres per prevenir
laparici de vegetaci espontnia i fer les zones ms
transitables.
Els ullastres (Olea europaea var. sylvestris), disposats en
forma de bosquet, formen una pantalla a la zona sud, i creen
una zona dombra ampla per poder incorporar-hi vegetaci
ombrvola una vegada establerts.
A la zona nord shan disposat arbres caducifolis per donar
al jard un aire canviant al llarg de les estacions, aix com
una praderia de vegetaci espontnia combinada amb
flors silvestres i bulboses per aportar un toc dinformalitat i
naturalitat al jard.
El cam principal est delimitat per masses arbustives,
combinades amb plantes de flor distribudes de forma
aleatria simulant la forma en qu sorganitza la natura, i
que creen una coberta vegetal densa per evitar les prdues
devaporaci de laigua del sl i aix poder minimitzar o
anular el reg una vegada establertes.
Un masss arbustiu de llorer bord/marfull (Viburnum tinus)
permetr gaudir duna floraci hivernal. Shi ha incls, tamb,
una zona humida, en forma de safareig, que atorga al jard
un ambient fresc a lestiu i un aspecte molt singular per les
panormiques que ofereix des de linterior de la casa.
Tota la vegetaci plantada s resistent a lambient sal
provocat per la proximitat a la mar. Ls de vegetaci
autctona i la recreaci de la vegetaci natural asseguren
un mnim consum daigua, fins al punt de poder arribar a
suprimir-la totalment un cop establert el jard. Aix mateix,
cal tenir en compte que tant la despesa de manteniment
com la daplicaci de productes fitosanitaris tamb es
minimitzaran.
pgina
95
Una rotonda dissenyada amb

criteris de xerojardineria
7
Aquesta rotonda s un projecte acabat

que permet contrastar el disseny amb la
realitat de lobra executada.
El projecte proposa alternatives a
ls de plantes gespitoses utilitzant
majoritriament
plantes
arbustives,
aromtiques i massissos florals autctons,
i
algunes
dallctones
(Lantana
montevidensis, Piracantha coccinea,
de baix consum daigua i dalades i
floracions diverses en cada estaci). La
major part de la superfcie de la rotonda
est
coberta
per
encoixinaments
orgnics (clovella dametlla), llevat del
permetre, que est cobert de grava amb
una amplada dun metre.
3
1
2
1. Olea europaea
5. Lantana Montevidensis
2. Arbutis unedo
6. Rosmarinus postratus
3. Pyracantha coccinea
7. Lavandula dentata
4. Cotoneaster horizontalis
8. Vitis vinifera
A la zona central, hi ha un petit desnivell delimitat per roques on es disposen de forma

escalonada i descendent els massissos arbustius. Sha utilitzat una malla geotxtil per
evitar laparici de vegetaci espontnia a tota la superfcie plana.
Coronant el cim de la rotonda, hi ha una espcie singular, Olea europaea, situada al
centre i una mica ms elevada que la resta de vegetaci. El marc de plantaci dens
de les masses arbustives i entapissants, disposades en forma radial entorn de lolivera,
contribueix a limitar laparici de males herbes i a evitar tamb levaporaci de laigua
del sl, cosa que fa el reg ms eficient. Shan utilitzat diverses tipologies darbusts quant
a mida i alada, amb lobjectiu de trencar la monotonia de les formes, de tal manera que
a mesura que es fa la volta a la rotonda es t una perspectiva canviant. Ls despcies
caduciflies, com el cas de la vinya (Vitis vinfera), hi confereix un aspecte variable al llarg de
les diferents estacions. Shi ha installat
un sistema de reg per degoteig, que es
podr suprimir en el cas de lolivera i
dels arbustos una vegada establerts.
En canvi, per mantenir la vinya en
producci shauran de fer aportacions
daigua en els perodes adequats.
Aquest projecte preveu una elevada
sostenibilitat, tant des del punt de vista
mediambiental com del manteniment,
ja que integra els principis de la
xerojardineria; destaca, fins i tot, ls de
cultius tradicionals a les nostres illes,
com la vinya i lolivera.
pgina
96
El temps i levoluci del xerojard

Hi ha una srie de parmetres
que evolucionaran des del
moment en qu simplanti
el xerojard fins que arribi a
un estat de consolidaci, per
exemple:
Els volums, les formes i les
composicions.
El desenvolupament del
xerojard:
velocitat
de
creixement i grandria
definitiva de les plantes.
La textura de les fulles.
La disponibilitat de colors
en fulles, flors, fusta.
Levoluci del colorit en
el temps, la floraci i la
caducitat o no de les
fulles.
pgina
97
4.2 Mesures correctives per a la
reconversi de xerojardins
Als jardins que no tenen dentrada un enfocament com a xerojard, shi poden fer una srie
dactuacions i aplicar unes mesures correctives que, amb el temps suficient per reeducar
les plantes, permetin una transici cap a la xerojardineria. De totes les caracterstiques del
xerojard, possiblement la ms definitria sigui lagrupaci despcies segons els requisits
hdrics i la sectoritzaci consegent del reg. No obstant aix, actuacions ms integrals
tamb impliquen la reducci de lrea de gespa i la incorporaci dencoixinaments. Aix,
en el cas de la reconversi de jardins, aquestes sn les lnies dactuaci preferent.
Aplicaci de mesures correctives i bones prctiques

Rectificar la zonificaci i els sistemes de
reg
Normalment, els jardins no estan
sectorialitzats i hi ha barrejats arbres i
arbusts, herbcies i arbusts...; en definitiva,
plantes amb diferents necessitats hdriques.
Enfront daquesta situaci, hi ha diferents
possibilitats: si hi ha plantes inadequades
en llocs inadequats, es poden trasplantar i
fer-ne una reagrupaci segons els requisits
hdrics. Una altra alternativa seria collocar
diferents sistemes de reg per a cada
planta, i, per exemple, amb els degotadors
autocompensats comenar amb regs cada
2-3 dies i a poc a poc prolongar els perodes
entre regs, de tal manera que es pugui
reeducar les plantes perqu a la llarga
estiguin sense reg. Per regar amb criteris
objectius i afavorir el desenvolupament
dun bon sistema radicular i tractar
dendurir la planta amb regs ms espaiats,
cal conixer-ne levapotranspiraci (ET) i el
coeficient despcie (Ke).
En haver corregit aquests aspectes, les
bones prctiques sn essencials per
assegurar una reducci i optimitzaci
del consum daigua. Recordem algunes
daquests bones prctiques descrites a la
secci 3.5 amb detall:
Regar preferentment a la nit o lalba.
No regar a les hores ms caloroses del
dia.
Els regs matinals suposen un menor

risc de patologies.
No regar amb vent fort per aspersi o
microaspersi.
Vigilar laspecte de la planta i controlar
la humitat del sl.
Crear un sistema de recollida daigua
de pluja si s possible.
Reutilitzar laigua regenerada quan
sigui viable.
Reduir la zona de gespa

s fonamental reduir la zona de gespa i
plantar-ne en zones on sen faci un s prctic
i funcional, seleccionant en qualsevol cas
les espcies ms rstiques i adaptades.
A ms a ms, les espcies gespitoses es
poden substituir, on els usos ho permetin,
per altres dentapissants o amb cobertures
de plantes lleguminoses i flors silvestres.
Sempre s interessant, des del punt de vista
de la xerojardineria, deixar que la gespa es
naturalitzi en gespa silvestre o mesclada
amb flors i bulboses.
Incorporaci dencoixinaments
Laplicaci dencoixinaments s una gran
correcci, ja que no sol ser una prctica
generalitzada i, com ja sha descrit en la
secci 3.6, permet una reducci substancial
del reg.
pgina
98
Crear una bona estructura i textura del sl.

Malgrat que resulta ms adequat fer les
correccions abans de qualsevol plantaci,
si volem fer una reconversi i no tenim
un sl franc al jard, sen pot millorar
substancialment la textura. Les mesures
correctives sn diferents en el cas de partir
dun sl argils o dun darens (consultau
la secci 3.2). Lestructura es millorar amb
bones prctiques posteriors.
Bones prctiques en el manteniment
En jardins convencionals, s habitual
usar-hi fitosanitaris; en aquests casos,
el modus operandi s introduir-hi
productes de baix impacte ambiental
i preferentment fer-hi tractaments
ecolgics. En les primeres etapes de la
transici cap al xerojard, s important
evitar llevar de cop tots els productes
qumics.
El maneig integrat de plagues s un
mtode de gesti de plagues dissenyat
per controlar les plagues i les malalties
i provocar tan poc dany com sigui
possible a les persones, al medi ambient
i als organismes beneficiosos. Les
estratgies preventives de les plagues
i malalties sn la pedra de toc daquest
maneig integrat als xerojardins. Cal que
els jardiners utilitzin totes les tcniques
de protecci del jard possibles,
inclosos el monitoratge, el sanejament
de cultius, el control mecnic i cultural,
i el control biolgic amb la introducci
dinsectes i cars beneficiosos.
En relaci amb el control biolgic de
plagues, dins lunivers de possibilitats
destaquem lacci de la Chrysoperla
carnea, com a enemic natural dels
pugons; les marietes Novius cardinalis
i Coccinella septempunctata, que
sn depredadores de les copinyetes
i pugons, entre daltres; lEncarsia
formosa, que actua sobre la mosca
blanca, i els Bacillus, que actuen en els
primers estadis larvaris de les erugues.

Les trampes cromotrpiques, habituals
en hivernacles, tamb sn interessants
per tenir un control i un coneixement
de la plaga al jard.
Les cases niu per a aus insectvores,
collocades als arbres del jard, sn de
gran utilitat.
Ls de mesures de control qumic
correctiu es reserva com a darrer
remei; en qualsevol cas, sempre es
poden emprar productes permesos en
agricultura ecolgica o remeis casolans
que, seguint determinades pautes de
dosificaci, no perjudiquen els aliats ni
la fauna auxiliar (sab potssic, oli de
neem, trampes daigua amb sucre).
Cal alternar productes per evitar
resistncies.
Cal racionalitzar la fertilitzaci.
Certes mesures
correctives i la reeducaci
de les plantes possibiliten
la reconversi dun jard
convencional en xerojard.
Trampa cromotrpica; de color groc, atreu la

mosca blanca
pgina
99
4.3 Una passa ms, el xerojard de
pluja
Qu s un jard de pluja?
Per qu una passa ms?
Un jard de pluja s una depressi del terreny plantada

i que permet absorbir les aiges pluvials de les zones
urbanes impermeables, com sostres, calades,
voreres, estacionaments i zones compactades
de gespa. Evidentment, aix redueix lescorriment
daiges pluvials i permet que la pluja penetri en el sl,
en lloc de fluir als embornals pluvials o com a aiges
superficials, les quals causen erosi, arrosseguen
la contaminaci, poden provocar inundacions i no
ajuden a recarregar les aiges subterrnies.
Aix, el jard de pluja somple duns quants centmetres
daigua desprs duna tempesta i laigua es filtra
lentament al terra. Per comparaci a una rea
convencional de gespa, un jard de pluja permet
retenir un 30% ms daigua.
El jard de pluja pot quedar integrat

en una planificaci ms ampla del
xerojard, ja que pot establir-se com a
sector dhidrozona 3.
Es podria estalviar fins i tot el reg
daquest sector amb ms requisits
hdrics si es dissenya perqu
funcionalment pugui ser la zona
receptora de les aiges pluvials i
descorriment.
Triar una forma

agradable per
al jard de pluja
s totalment
compatible amb la
seva funcionalitat;
les formes de mitja
lluna, de rony i de
gota donen bons
resultats.
Ubicaci i dimensions del jard de pluja residencial
100
pgina
Importncia ambiental del xerojard de pluja

A mesura que augmenta la rigidificaci del
territori, incrementen les zones cimentades,
les ciutats reemplacen els boscos i les terres
agrcoles, i augmenta lescorriment daiges
pluvials de les superfcies impermeables.
Aquesta aigua que no sinfiltra modifica
el seu cicle hdric i es converteix en un
problema. El vessament daiges pluvials
de les zones urbanitzades augmenta el risc
dinundacions; arrossega contaminants dels
carrers, les carreteres i els estacionaments,
i per tant concentra aquesta contaminaci
en els punts de vessament, fins i tot
sobrecarrega les estacions de depuraci

daiges residuals i condueix a reformes
costoses en les estructures municipals de
tractament daiges pluvials.
En reduir lescorriment daiges pluvials,
els jardins de pluja poden ser una forma
interessant de canviar aquestes tendncies.
Mentre que un jard de pluja individual
pot significar una petita contribuci,
collectivament un sector amb zones amb
jard de pluja pot representar beneficis
ambientals per a tota la comunitat.
Un jard de pluja pot actuar com a sistema de drenatge urb i ofereix una manera ideal
dutilitzar i optimitzar laigua de la pluja. Alguns dels beneficis ambientals del jard de pluja
sn:
Permet fer front a lescorriment de laigua de pluja excessiva sense sobrecarregar els
escassos sistemes pblics daigua de tempesta.
Minimitza el risc derosi del terreny.
Augmenta la quantitat daigua que sinfiltra al terra i la recrrega dels aqfers locals
i regionals.
Redueix la necessitat de reg de les rees dels jardins de pluja.
Millora els drenatges i ajuda a prevenir el risc dinundacions.
Millora la qualitat de les aiges de rierols i torrents, ja que sevita el vessament dels
contaminants transportats per les aiges pluvials urbanes (que concentren fertilitzants
i plaguicides de les rees de gespa, oli i hidrocarburs dels autombils, i nombroses
substncies nocives arrossegades des dels sostres i les rees pavimentades).
Millora lesttica de les vies pbliques i dels jardins.
Pot proporcionar hbitats valuosos per a les aus i molts dinsectes beneficiosos.
El jard de pluja es diferencia de les conques de retenci en el fet que laigua es filtra
en el terra en un dia o dos. Aix crea lavantatge que el jard de pluja no permet la
reproducci de mosquits.
Parc del Sol i la Lluna a Porto Cristo
El jard de pluja pot integrar-se als xerojardins i funcionar

com a hidrozona 3, la qual cosa permet estalviar laigua de reg
daquesta zona amb ms requisits hdrics.
101
pgina
Creant el jard de pluja

Caracterstiques per dissenyar un jard de pluja
Ubicaci
Resulta ms prctic ubicar-lo a les depressions del terreny, sempre que les
aiges no quedin estancades, ja que es tracta dafavorir-ne la infiltraci.
Formes
Pot tenir qualsevol forma imaginable. Les formes de mitja lluna, de rony i de
gota donen bons resultats en parcs i jardins. Tamb es poden traar formes ms
rectilnies paralleles a carreteres i vies de circulaci.
Profunditat
La profunditat ms idnia est determinada pel pendent del terreny.
Pendent del
terreny
El pendent del terreny determina la profunditat del jard de pluja:

Amb un pendent del 4%, es recomana 7-13 cm de profunditat.

Amb un pendent de 5-7%, es recomana 15-18 cm de profunditat.

Amb un pendent de 8-12%, es recomana 20 cm de profunditat.

Cal evitar pendents superiors al 12%.
Tipus de sl
Desprs de determinar la profunditat del jard de pluja, sha didentificar el tipus de

sl. Els sls arenosos tenen una velocitat dinfiltraci ms rpida que els argilosos;
aix, els jardins de pluja de terra argilosa cal que siguin ms grans que els jardins
de pluja en sls sorrencs o llimosos. Un senzill assaig permet assegurar que el
sl s apte per a un jard de pluja o que, en canvi, requereix mesures correctives.
Sha de cavar un clot daproximadament 15 centmetres de profunditat i observar
com es comporta amb laigua de pluja. Si laigua hi est ms de 24 hores, el
sl no s adequat per a un jard de pluja. Les mesures llavors han de tendir a
reemplaar el sl preexistent per una barreja que idealment ha de contenir un
60% darena, un 20% de compost i un 20% de terra vegetal.
rea de
drenatge
Conv calcular la superfcie sobre la qual plou i circulen les aiges cap al jard
de pluja; poden ser teulades, carrers, paviments daparcaments, places
Superfcie i
Com a regla general, la superfcie del jard de pluja ha de ser el 30% de lrea de
dimensions del drenatge. Per afinar el clcul i un cop considerada lrea de drenatge, el tipus de
jard de pluja
sl i la profunditat del jard de pluja, es pot determinar la superfcie ms idnia
multiplicant lrea de drenatge per un factor de mida.
Superfcie del jard de pluja = rea de drenatge x factor de mida
Aquest factor es determina a partir de les taules segents: Taula 1. Si el jard de pluja est ubicat a una
distncia inferior a 30 metres de la canonada de sortida daigua. Taula 2. Si el jard de pluja est ubicat a
una distncia superior a 30 metres de la canonada de sortida daigua.
Taula 1. Factor de mida segons el tipus
Taula 2. Factor de mida segons el
de sl i la profunditat (>30 m)
tipus de sl i la profunditat (<30 m)
Tipus
de sl
Espcies
Profunditat
7-13 cm
15-18 cm
20 cm
Tipus de
sl
Qualsevol profunditat
arens
0,19
0,15
0,08
arens
0,03
llims
0,34
0,25
0,16
llims
0,06
argils
0,43
0,32
0,20
argils
0,10
Un ventall ampli despcies autctones sn adequades per a jardins de pluja.

Resulta ideal incorporar el jard de pluja com a hidrozona 3 dins el xerojard
(consultau la llista despcies de lapartat 3.3).
pgina
102
Per crear un jard de pluja probablement calgui fer moviment de terres per preparar la
superfcie per tal que tingui una major capacitat dinfiltraci de laigua.
En el cas de pendents entre el 3-8%, el desmunt s de 15 centmetres de profunditat; en el
cas de pendents superiors al 8%, el desmunt s duns 20 centmetres
Abans
de cavar
Desprs
de cavar
La funci descontaminadora dels jardins de pluja

Els jardins de pluja tamb sn coneguts com a sistemes de bioretenci. Com ja sha
comentat, compleixen funcions de gesti de laigua de pluja en controlar el risc
dinundacions, i tamb poden complir un important paper com a controladors de la
contaminaci en eliminar les substncies contaminants presents en lescorriment daiges
pluvials:
La composici dun 20%-30% de terra, 20%-30% de compost i un 50% darena
produeix un filtre ideal.
Els bacteris i els fongs del terra i de lhumus poden descompondre materials nocius,
com ara dissolvents derivats del petroli.
Determinades plantes poden absorbir grans quantitats de substncies contaminants.
Aquesta qesti shauria de tenir en compte en el disseny.
Els jardins de pluja poden treure del terra fertilitzants i metalls, com el coure, el plom
i el zinc.
Les experincies a les nostres illes no sn encara gaire abundants, per comencen a
dissenyar-se espais pblics i jardins mediterranis que incorporen zones perqu sinfiltrin
al terreny les aiges descorriment, cosa que suposa un primer pas.
pgina
103
Dispositius de jard per recollir i emmagatzemar aigua de pluja

Laprofitament de les aiges pluvials ha estat una
prctica habitual a les nostres illes, per lestil de
vida actual i labandonament de lagricultura ha
acabat per relegar aquest hbit a loblit. No obstant
aix, moltes de les infraestructures es conserven i
ben b podrien tornar a complir el seu paper, tant en
xerojardins dndole privat i petites zones enjardinades
residencials, com en el cas de xerojardins pblics, on
el reg necessari del sector amb ms requisits hdrics
es podria fer amb laigua de pluja emmagatzemada
en aljubs i cisternes municipals. Laprofitament de
laigua de pluja requereix quatre elements bsics:
el sistema de recollecci daigua de pluja, el
sistema demmagatzematge de laigua, el sistema
de distribuci i els elements i les prctiques de
manteniment del sistema.
Aljub municipal de Santa Eugnia
Sistemes de recollecci daigua de pluja

Cobertura o superfcie de recollida: Laigua de pluja es pot recuperar duna teulada,
dun pati i daltres superfcies impermeables. La quantitat daigua recollida dependr
de la superfcie de lrea de recepci.
Canal: Serveix per recollir laigua i dur-la cap al dipsit demmagatzematge. En els
cas de teulades com a rea de recepci, abans de les baixants saconsella posar-hi
algun sistema que eviti lentrada de fulles i elements similars.
Sistema demmagatzematge de laigua recollida
Dipsit: Espai on semmagatzema laigua ja filtrada. El seu lloc idoni s enterrat o
situat al soterrani de les edificacions, per evitar que hi arribi la llum (i per tant que hi
proliferin algues) i mantenir-ne la temperatura (per evitar els bacteris). s fonamental
que tingui elements especfics, com deflector daigua dentrada, sif sobreeixidor
contra rosegadors, sistema daspiraci flotant, sensors de nivell per informar-ne el
sistema de gesti, etc.
Sistema de distribuci.
Bomba: Serveix per distribuir laigua als llocs previstos. s molt important que estigui
construda amb materials adequats per a laigua de pluja, i tamb s interessant que
sigui dalta eficincia energtica.
Sistema de gesti de laigua de pluja i laigua de xarxa: Mecanisme pel qual tenim un
control sobre la reserva daigua de pluja i la commutaci automtica amb laigua de
xarxa. Aquest mecanisme s fonamental per aprofitar de forma confortable laigua de
pluja. bviament, sen prescindeix si no hi ha una altra font daigua.
Elements i prctiques de manteniment del sistema
Filtre: Necessari per fer una mnima eliminaci de la brutcia i evitar que aquesta entri
en el dipsit o cisterna.
Sistema de drenatge de les aiges excedents, de neteja, etc., que pot ser la xarxa de
clavegueram o el sistema dabocament de qu disposi lhabitatge.
Opcionalment, abans del filtre, es pot installar un sistema automtic de rentat de la
coberta, que permet rebutjar de forma automtica els litres inicials daigua amb ms
brutcia en les primeres pluges desprs de lestiu.
104
pgina
5
Passejar i aprendre
amb els xerojardins
captol
5.1 Valors educatius del xerojard

Els parcs i jardins permeten desenvolupar
activitats educatives en un escenari
agradable i relaxant.
Els xerojardins sn un recurs amb grans
possibilitats didctiques, pedaggiques
i formatives. Poden servir per enriquir i
fomentar el treball deducaci ambiental
dins i fora de laula en totes les etapes i
cicles dels diferents nivells educatius.
Els xerojardins tenen un alt potencial per
plantejar activitats a totes les assignatures i
sn un suport en la didctica dels diversos
camps de coneixement. Ofereixen una
oportunitat per apropar les persones a la
botnica, ledafologia, la fsica hidrulica i el

paisatgisme. A ms a ms, poden resultar
interessants en lmbit de leducaci no
reglada i poden tenir un paper important
en la sensibilitzaci ambiental de la
ciutadania.
El fet de passejar o viure un xerojard
permet comprovar la riquesa que
encara conserva la nostra terra, les
interessantssimes formes de vida, les
respostes que pot donar als requeriments
del medi i les estretes relacions que shan
forjat entre lsser hum i les plantes al llarg
de la histria.
Tipologia dactivitats
Es poden dissenyar
activitats en els tres grans
camps daprenentatge:
propostes cognitives, per
tal dassolir coneixements
especfics; actitudinals,
dirigides a treballar
actituds, valors i normes,
i procedimentals, per
promoure canvis de
comportament.
La xerojardineria permet
plantejar un tractament
interdisciplinari.
La integraci de
plafons explicatius
als xerojardins amb
informaci sobre els
beneficis de la tcnica
podria ser un recurs de
sensibilitzaci
ambiental.
Socialitzaci
Valoraci de la natura
Valoraci dels espais pblics
Actitudinals:
Procedimentals:
Cognitives:
Operacions cientfiques
Investigaci
Projectes
Experiments
Entrevistes i enquestes
Implicaci en la cura i la
conservaci
Creaci de xerojardins escolars
Participaci
Itineraris didctics
Biologia, botnica i agrcola
Zoologia
Geologia, edafologia i
hidrogeologia
Cincies ambientals
Matemtiques
Fsica
Qumica
Llengua i literatura
Cincies socials
Filosofia
Educaci fsica
Educaci musical
Educaci artstica
Idiomes
106
pgina
Matries
Propostes dactivitats en relaci amb el xerojard segons les matries.
Biologia,
botnica i
agrcola
Establir un xerojard a lescola: plantaci, zonificaci, cobertes, sembra, poda,

empelts, control de plagues, adobament, reg, cultiu, manteniment i cura.
Observar la flora: descripci despcies vegetals autctones, identificaci
despcies vegetals, herbari, conservaci despcies vegetals, classificaci de
fulles i plantes, localitzaci de plantes, quadern de camp i itineraris botnics.
Zoologia
Relacionar i descriure els animals que viuen al xerojard.

Classificar la fauna que hi ha al xerojard. Identificaci despcies animals.
Observar i estudiar animals. Investigar diferents animals de lentorn. Anotar
caracterstiques danimals. Cercar insectes. Fer terraris a laula.
Geologia,
edafologia i
hidrogeologia
Estudiar materials minerals presents al xerojard (paviments, murs).

Estudiar i analitzar lestructura i la textura del sl.
Relacionar tipus de materials i el comportament de laigua en el sl.
Cincies
Ambientals
Estudiar lecosistema del jard. Observar lecosistema que constitueix el parcjard. Estudiar les estratgies dadaptaci de les plantes a la sequera. Fer
activitats danlisi del grau de contaminaci. Analitzar el renou. Fer activitats
de conservaci del medi. Reconixer plantes autctones i allctones.
Estudiar els endemismes.
Matemtiques
Fer classes prctiques daritmtica i geometria, i tamb construccions

geomtriques. Calcular espais i superfcies. Fer clculs estadstics. Comptar
arbres i plantes. Estudiar la topografia del parc. Resoldre problemes i calcular
les necessitats hdriques de les plantes.
Fsica
Fer experiments amb la pressi i els sistemes de reg: aspersi, difusi,

degoteig Estudiar la meteorologia, clima, radiaci solar, les estacions.
Qumica
Estudiar els adobs, la fertilitzaci de la terra i labsorci de nutrients per part

de les plantes. Experimentar amb els principis actius de plantes.
Llengua i
literatura
Fer activitats de vocabulari. Fer lectures sobre temes de jardins: poemes,

llibres, contes Organitzar dilegs, conferncies, debats, tertlies, recitals,
teatre.
Fer redaccions, informes, concursos literaris, dites, embarbussaments,
endevinalles, cerca de poesies i relats relacionades amb el jard.
Organitzar rutes literries pels xerojardins i parcs.
Cincies
socials
Analitzar lurbanisme. Elaborar estudis de poblaci. Incidir en leducaci

viria. Fer estudis histrics i activitats culturals.
Filosofia
Organitzar debats de sostenibilitat al xerojard.

Aprendre conceptes i valors com autosuficincia, el cicle de la vida i la mort,
estratgies de supervivncia i concepci del temps.
Educaci fsica
Fer activitats fsiques i esportives al jard: escenari de jocs, conceptes de

salut.
Educaci
musical
Fer msica al jard, vetllades i audicions musicals. Diferenciar els cants

docells.
Educaci
artstica
Activitats relacionades amb educaci esttica, expressi plstica, pintura,

fotografia i disseny.
Fer dibuix tcnic (plnols del xerojard, zonificaci drees de reg).
Construir murals i maquetes.
Elaborar adorns florals i de plantes.
Idiomes
Aprendre el vocabulari del xerojard i practicar converses al jard.
107
pgina
5.2 On podeu trobar xerojardins a
les illes Balears?
Els xerojardins poden ser un espai de jocs,

dexercici, de trobada, un excellent espai
per passejar i sempre una oportunitat
per tenir un contacte amb la natura i
laprenentatge, no obstant encara el parc,
com a espai vivencial, representa un
baixssim percentatge dels jardins dels
nostres pobles i ciutats.
A les Illes Balears es poden trobar alguns
jardins que, sense arribar a ser xerojardins
estrictament, compleixen en un alt
grau els set principis, sobretot disposen
despcies vegetals autctones amb baixos
requeriments hdrics, com s el cas de
bona part dels vials i rotondes de les Illes,

infraestructures dependents dels consells
insulars.
A continuaci, proposam una srie de
xerojardins de les illes Balears per observar
in situ els principis de la xerojardineria:
disseny, hidrozones, cobertures, selecci
despcies autctones, agrupaci, sistemes
de reg Aquests indrets no conformen cap
llista exhaustiva, sin uns quants llocs de
referncia amb diferent grau dimplantaci
del xerojard.
Parc Doctor Franco (Ferreries)
Avinguda del Doctor Franco.

Zona enjardinada de 600 m2 amb espcies amb baixos
requeriments hdrics: pins, alzines, pollancres, mates, murta,
camamilla, roman.
No hi ha zones de gespa.
Recobriments naturals.
Els arbres no es reguen i les plantes autctones es reguen
entre quatre i cinc vegades a lany, durant lestiu.
Shi fan les podes, la replantaci i el control de plagues..
captol 5
Els principis de la xerojardineria
ubicaci
espcies
autctones
Iimitaci de
lrea de gespa
cobertes
hidrozones
i reg eficient
manteniment
108
pgina
2
2
ubicaci
espcies
autctones
limitaci de lrea
de gespa
cobertes
hidrozones
i reg eficient
manteniment
aplicaci
didctica
Parc Rubi i Tudur (Ma)

C/ de Font i Vidal i c/ de Giuseppe Chiesa.
Es tracta dun jard de planta autctona, amb ms de 150
espcies representants de la flora menorquina. Hi trobam
comunitats de socarrells: comunitat permanent de la costa,
nica al mn, que presenta molts dendemismes. Tamb t
molts dendemismes la marina de fals aladern.
No hi ha zones de gespa. Cada zona del parc est dedicada a
unes comunitats concretes. Algunes daquestes comunitats sn
entapissants, com els socarrells.
Hi ha parts de parterres recobertes amb pedra (gravetes).
Les plantes estan agrupades per comunitats, i per tant tenen el
mateix tipus de requeriments hdrics. Les zones que necessiten
reg funcionen pel sistema de degoteig, i noms sactiva
manualment quan es necessita (puntualment a lestiu o en cas
de plantaci de nova planta).
El viver de planta autctona del GOB en fa les tasques de
manteniment: podes necessries, neteja i retirada de males
herbes, i atn cadascuna de les comunitats i espcies.
El parc disposa de plafons dinterpretaci, cartells identificadors
despcies i una guia botnica, disponible al web de
lAjuntament.
captol 5
pgina
109
EDAR II, (Palma)
Cam Fondo, s/n. EDAR nm. 2 de Palma.
ubicaci
Enjardinament per millorar el tals de

la bassa de regulaci a lEDAR amb
espcies de baixos requisits hdrics.
espcies
autctones
No hi ha zones de gespa. Diferents

tipologies de pedres decoren el tals.
limitaci de
lrea de gespa
Els recobriments sn procedents del

rebuig duna antiga pedrera propera a la
installaci.
La vegetaci majoritriament s
despcies aromtiques amb baixos
requisits hdrics. Es rega amb aiges
regenerades.
cobertes
hidrozones
i reg eficient
6
4 5
3
Parc Bit (Palma)

Ctra. de Valldemossa, km 7,4.
El parc tecnolgic t diverses zones
enjardinades on es poden trobar arbres
tradicionals, com oliveres, garrofers i
ametlers, plantes i arbusts mediterranis.
4
ubicaci
espcies
autctones
No hi zones de gespa. Hi ha espcies

entapissants, algunes floraci interessant.
Iimitaci de
lrea de gespa
s excellent de les cobertes inorgniques

fins al disseny de jardins de pedra.
cobertes
Reg localititzat.
Manteniment permanent.
captol 5
hidrozones
i reg eficient
manteniment
pgina
110
5
ubicaci
aplicaci didctica
C/ del General Riera, 111-113.

En aquets jardins es poden trobar 78 espcies diferents, el
90% sn autctones i noms el 10% sn introdudes.
limitaci de
lrea de gespa
Shan eliminat les rees de gespa. Tampoc no hi ha rees

dentapissants.
6
espcies
autctones
Jardins de la Llar de la Infncia

i de la Llar de la Joventut (Palma)
espcies
autctones
cobertes
ubicaci
Abans shi feia servir clovella dametlla.
hidrozones
i reg eficient
Sistema de reg per degoteig. A la primavera, es rega mxim

un cop a la setmana; a lestiu un mxim de dos cops. Les
plantes que requereixen ms aigua es reguen a m.
manteniment
Manteniment integral. Es fa planter de plantes aromtiques

estacionals (alfabeguera, julivert, ceboll). Les males herbes
es lleven a m. Tractaments ecolgics: brou dortiga. Control
de plagues amb fitosanitaris noms quan s imprescindible.
Es fa compost amb biotrituradora. Shan fet composteres
amb pedres. La planta es reprodueix al viver de planta
autctona de la UIB i se sembra per a les reposicions. El
90% es genera al jard
Jard Botnic (Sller)

Ctra. de Palma Port de Sller, km 30,5.
Bonssima representaci de la flora
balerica dels diferents hbitats:

Ribera, torrenteres i obagues.

Plantes de litoral rocs.

Colleccions de reserva.

Flora dalzinar.

Flora de muntanya, rupcoles,
brollers i timonedes.

Flora daigua dola, litoral arens i
falgueres.
Activitats per a escoles, visites guiades...
6
pgina
111
Parc Mediterrani, Marratx

7 (Mallorca)
ubicaci
Es Pont dInca, Marratx.
espcies
autctones
Varietat despcies mediterrnies arbries com

pins, xiprers, ullastres, pollancres, i arbustives i
herbcies amb presncia daromtiques.
limitaci de
lrea de
gespa
Presncia de gram natulitzat.
cobertes
hidrozones
i reg
eficientment
aplicaci
didctica
8
ubicaci
No es fa s de cobertes, per resulta molt

interessant la utilitzaci de grans roques als
lmits del parc, que pot resultar una zona
dinfiltraci daigua descorriment.
Una gran rea del parc no requereix reg, i les
zones amb necessitats hdriques es reguen per
degoteig.
Un parc totalment recomanable per viurel,
amb diverses zones funcionals per a esport,
oci, joc i descans i ideal per a leducaci
ambiental.
Parc del Sol i la Lluna

Porto Cristo (Mallorca)
Plaa del Sol i la Lluna.
espcies
autctones
16.278 m2 dedicats a jardineria mediterrnia,

plantes medicinals i horticultura ecolgica.
limitaci de
lrea de
gespa
Totalment limitada.
cobertes
hidrozones
i reg
eficient
Cobertes orgniques, restos de poda triturada.

Zonificaci despcies i rees tamb segons els
diferents usos: circuit saludable, zona de jocs i
horts urbans.
captol 5
112
pgina
Rotonda de Sant Carles

9 (Eivissa)
ubicaci
espcies
autctones
limitaci de
lrea de gespa
cobertes
Rotonda de Sant Carles.

Combinaci de dues espcies arbries i
quinze darbustives de baix manteniment.
Petita rea coberta duna planta crassa
entapissant: Mesembryanthemum bicolor.
Presenta un encoixinament de 426 m2 de
terra vegetal.
hidrozones
i reg eficient
Reg automtic amb dipsit enterrat a la

mateixa rotonda per regar la part arbustiva
i arbria. Una bassa amb font recircula
laigua sobre una rocalla.
manteniment
Larbre Jacaranda mimosifolia no es troba

en bon estat fitosanitari.
10
Jard de les Eres, Sant Francesc

Xavier (Formentera)
9
10
Plaa de les Eres.

Jard daproximadament 2.000 m2 que t arbres
tradicionals, com la figuera i la olivera; arbusts, i plantes
aromtiques i enfiladisses, com la savina, la mata, el
roman, la figuera de pic i la buguenvllea.
Eliminaci total de la gespa.
Sha optat per una pavimentaci de larea transitable.
Com a norma general, el jard no es rega. Als mesos
destiu, es reguen les buguenvllees, segons les
condicions climtiques, cada dues setmanes.
En tractar-se despcies autctones, el manteniment del
jard es limita a llevar les males herbes i fer una escarda
del terreny amb periodicitat mensual.
10
captol 3
ubicaci
espcies
autctones
Iimitaci de
lrea de gespa
cobertes
hidrozones
i reg eficient
manteniment
10
pgina
113
Bibliografia
ALOMAR I CANYELLES, G.; GARCA-DELGADO SANCHO, A. (2000). Reproducci de planta autctona per a ls en
repoblacions forestals, Paisatgisme i jardineria. Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears.
ALTABA, C.R. (1999). La diversitat biolgica (Una perspectiva des de Mallorca) Ed. Moll.
VILA ALABARCES, R. et al. (2004). Manual de riego de jardines. Consejera de Agricultura y Pesca. Junta de
Andaluca.
BRADY, MC. (1984). The nature and properties of soils. Ed. MacMillan Publication.
ECHARRI IRIBARREN, F.; GOICOECHEA PREBOSTE, M N.; MATUTE LATORRE, J.C. (2010). Xerojardineria Ed.
Eunsa.
FRAGA I ARGUIMBAU, P. (2009). Jardinera mediterrnea sin especies invasoras. Conselleria de Medio Ambiente,
Agua, Urbanismo y Vivienda, Generalitat Valenciana.
FUNDACIN ECOLOGA Y DESARROLLO. (2000). Gua prctica de xerojardineria. Ed. Bakeaz. Coleccin Guas
prcticas para el uso eficiente del agua.
GARCA-DELGADO SANCHO, A. (2003). La gesti del jard. Guia de bones practiques ambientals per a installacions
turstiques. Conselleria de Medi ambient, Govern de les Illes Balears.
GILDEMEISTER, H. (2006). La jardineria destil mediterrani. Ed. Moll.
GILDEMEISTER, H. (2003). Su jardn Mediterrneo. Cmo crear un paraso verde con poco agua. Ed. Moll. 4
edici.
MORAGUES BOTEY, E.; RITA LARRUCEA, J. (2005). Documents tcnics de conservaci. II poca, nm. 11. Direcci
General de Caa, Protecci dEspcies i Educaci Ambiental, Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes
Balears.
LLOFRIU P. (1994). Les plantes de jard de les illes Balears. Ed. Miquel Font.
NAVS VIAS, F. (1995). El rbol en jardinera y paisajismo. Ed. Omega.
SINTES J.; CARULLA J. (2003). Arbres i arbusts de les balears (Boscos i garrigues/Guia de camp) Ed. Ferran Sintes.
3 edici.
VICENS-BARTOMEU BONET G. (2001). La flora de la serra de tramuntana (Guia ditineraris botnics). Ed. Edicions
Aloy
WISCONSIN DEPARTAMENT OF NATURAL RESOURCES. (2003). Rain Gardens. A how-to manual for homeowners.
DNR Publication and University of Wisconsin-Extension UWEX Publication.
Webs
ASSOCIACI DE PROFESSIONALS DELS ESPAIS VERDS DE CATALUNYA. http://www.apevc.org
BIORIZA. Vivers de planta autctona. http://www.bioriza.net
FUNDACI DE LENGINYERIA AGRCOLA CATALANA. http://www.ntj-feac.org
JARD BOTNIC DE SLLER. http://www.jardibotanicdesoller.org
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. Herbari virtual del mediterrani occidental.
http://www.herbarivirtual.uib.es
XERISCAPE COLORADO http://www.xeriscape.org

Manual Xerojardineria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual Xerojardineria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Manual de

Guia prctica per a ls eficient de laigua al jard

1 Per qu un manual de xerojardineria?

2.1 Evoluci de la jardineria a les Illes Balears

3 Els set principis de la xerojardineria

3.1 Principi 1: Planificaci i disseny

4.1 Creaci dun xerojard des de linici

5 Passejar i aprendre amb els xerojardins

5.1 Valors educatius del xerojard.

Aquesta guia pretn posar una primera llavor per fomentar

captol 1 Per qu un Manual de xerojardineria?

1.2 Xerojardineria i sostenibilitat

Un xerojard correctament dissenyat, ben mantingut, amb un s eficient de laigua, aporta

0,30 euros el metre

captol 1 Per qu un Manual de xerojardineria?

1.3 El reg de jardins i el PHIB

malgrat que no hi ha dades desagregades,

captol 1 Per qu un Manual de xerojardineria?

Qu diu el PHIB en relaci amb la

Article 123. Reg de parcs, jardins i zones verdes urbans

captol 1 Per qu un Manual de xerojardineria?

Reaprofitament dun recurs

Principi 4. Limitaci de les

Principi 5. Sistemes de reg

2.1 Evoluci de la jardineria a les

Les illes Balears han estat tradicionalment

Al llarg de les diferents etapes

Tal vegada varen ser els romans els

es va reconvertir en un jard de tarongers,

captol 2 Introducci a la xerojardineria?

Ms endavant, sinici la construcci del

i angls sn determinants. Per all que els

captol 2 Introducci a la xerojardineria?

2.2 La xerojardineria, una pea

clau dins la configuraci del paisatge

El mot angls xeriscape deriva de la combinaci del mot grec xers,

La interrelaci entre la xerojardineria i la configuraci del paisatge

Per aquests motius, queda palesa la relaci entre paisatge i

captol 2 Per qu un Manual de xerojardineria?

2.3 Filosofia i valors inherents a la

El jard s un fenomen antiqussim que ha

Lestil de qualsevol jard

bona eina per fomentar la creativitat i la

Jardins Zen (Karesansui).

Per qu un Manual de xerojardineria?

2.4 Els fonaments de la

5. Planificaci dhidrozones i sistemes de

captol 2 Per qu un Manual de xerojardineria?

3.1 Principi 1: Planificaci i disseny

fcils daplicar, i que ens permetran reduir

Per a un bon disseny

Possibles funcions i usos del jard

Funcions i usos del xerojard

captol 3 Els principis de la xerojardineria

Recreatius, oci i esbarjo

Resulta essencial fer un

Lanlisi prvia sobre les caracterstiques de lentorn s

Lorientaci (posici i recorregut del sol a lestiu i a lhivern), i les

Origen i qualitat (pou, pluvials, xarxa, aiges regenerades).

Tipus dedificacions, garatges, ubicaci de portes i finestres.

Zones de vegetaci silvestre, anlisi de lentorn immediat al jard.

Vistes, panormiques, elements antiesttics, rerefons histric.

Zona rural o urbana.

Pressupost disponible per al disseny, la installaci i el manteniment.