1.

CARACTERISTIQUES DIALECTE BALEAR

FONTICA:
- sistema tnic de vuit sons voclics, amb la vocal neutra tnica: net, fred,
ceba, pera. Lton en t tres a Menorca i a les Pitises (com en central o
rossellons: [i], [], [u]), per quatre a Mallorca (on predomina la no
neutralitzaci en [u] de la o tona).
- caiguda de la vocal neutra en mots esdrixols acabats en ia: gabi(gbia),
famili(famlia), , com en rossellons.
- loditzaci(ieisme): paia, fuia, cabeis. En alguns indrets, la -i- intervoclica
cau: paa(palla), fua(fulla).
- articulaci labiodental de [v], com en valenci, tarragon i alguers: visita
- no emmudiment dels sons oclusius finals, com en valenci: camp, difunt,
salt.
- assimilacions freqents
MORFOSINTAXI:
- desinncia [ ] en la 1a persona del present indicatiu: cant.
- desinncies am i au en la 1 a persona pl. del present indicatiu (1aConj):
cantam, cantau.
- Article salat generalitzat: es/sa/es/ses.
- s regular de larticle personal: en Biel, na Maria.
LXIC I SEMNTICA:
- mots caracterstics: allot(noi), ca(gos), cercar(buscar), morro(llavi),
calces(mitges), calons(pantalons), capell(barret), colgar-se(allitar-se), s
ver(s veritat), forqueta(forquilla), faldeta(faldilla).
- peculiaritats semntiques: berenar(esmorzar), trempar(amanir).

2. DIALECTES CONSTITUTIUS:

sn el resultat de levoluci del llat vulgar

en una rea geogrfica concreta, en el nostre cas a la Catalunya Vella,
situada a cavall dels Pirineus. Sn constitutius el catal central, el
rossellons i el catal nord-occidental.
DIALECTES CONSECUTIUS: dialectes constitutius foren trasplantats cap al
sud gracies a la conquesta de les illes Balears i el Pas Valenci i a la
repoblaci de la vila sarda de lAlguer. Sn consecutius el balear, el valenci
i lalguers.

4.

El procs destandarditzaci s un procs social orientat a fixar una

varietat comuna apta per a tots els usos i a disposici de tots els parlants.
Exigeix almenys quatre condicions:
- SLECCI duna varietat geogrfica existent o la combinaci de ms duna.
Acostuma a operar-se damunt una determinada varietat, per motius de
prestigi social.

- NORMATIVITZACI de la varietat, s a dir, lestabliment de normes per al

seu s oral i escrit.
- LADEQUACI de la varietat a tots els usos i mbits. Es tracta dun
desenvolupament de la tasca codificadora, que es completa i sactualitza
amb la confecci de diccionaris terminolgics, de llibres destil,... , o que es
redefineix a partir de la resposta social a les propostes destandarditzaci,
essent com s lestndard una realitat estable per alhora dinmica.
- LACCEPTACI per part de la massa parlant i en tots els contextos.

6.

PUERTO RICO: Puerto Rico s una illa hispanoparlant. Jurdicament s

bilinge, en el sentit que tant l'espanyol com l'angls sn idiomes oficials,
essent l'espanyol la llengua vernacle parlat per la totalitat de la poblaci.
L'angls s'ensenya com a segona llengua, encara que menys d'un 3% de la
poblaci s totalment bilinge.
BLGICA: En el cas de Blgica, podem observar com la legislaci actual
reconeix l'existncia de tres comunitats: la flamenca, la valona i l'alemanya
(ms minoritria, unes 70.000 persones). Aquest fet ve determinat pel fet
que Brusselles, situada en territori flamenc, s un enclavament bilinge on
'holands i el francs sn les dues llenges oficials i on podem trobar
escoles diferenciades segons les llengua d's b siguin holandeses o
franceses.
3. A. balear
B. Valenci
FONTICA:
- sistema tnic amb set sons voclics; sistema ton amb cinc, com en nordoccidental.
- articulaci labiodental de [v], com en valenci, tarragon i alguers: visita
- no emmudiment dels sons oclusius finals, com en valenci: camp, difunt,
salt.
- pronunciaci de la r final (llevat de la zona septentrional i lextem
meridional, on semmudeix).
- caiguda freqent de la d- intervoclica: llauraor, mocaor, crem,...
MORFOSINTAXI:
- desinncia [ e ] en la 1a pers. Sing. del present indicatiu (1Conj), i [ ] en la
2a i 3a Conj.
- En lapitxat, s del passat simple en la llengua oral: jo cant, tu cantares,...
- Triple gradaci dctica: en els demostratius est/eixe/aquell, a/aix/all;
adverbis ac/aqu/all.
- s ms viu que en altres dialectes dels possessius femenins tnics meua,
teua,seua, i dels possessius tons mon, ton, son; ma, ta, sa;...

- En la combinaci de pronoms febles, lordre s sempre CI+CD: lil, li la,

lils, li les.
LXIC I SEMNTICA:
- mots caracterstics: agranar(escombrar), atzucac, banyar(mullar),
calces(mitges), colp, calbot, crella, mel dAlger(sndria), eixir,...
- s molt freqent de diminutius: gens ni miqueta, nuet.