Manual de Mesures Correctores D Emissions Atmosferiques de La Industria

Manual de mesures correctores
demissions atmosfriques de
la indstria
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
Direcci general de Qualitat Ambiental
Desembre de 1993
NDEX
1.
2.
3.
Introducci
VII
1.1 Estructura i funcionament del Manual..

1.2 Metodologia emprada en lelaboraci del Manual ..
1.3 Sistemes de control de les emissions ..
1.4 Residus generats en els sistemes de correcci de les emissions..
1.5 Qestions formals a tenir en compte a lhora dinstallar equips de correcci ..
IX
XII
XIII
XIV
XV
Descripci d'activitats industrials potencialment contaminants de latmosfera

Grup A
Grup B ...
Grup C
Color BLAU
Color VERD
Color NEGRE
Descripci de mesures correctores
Color TARONJA
Annex 1. Recopilaci normativa
1. INTRODUCCI
Aquest Manual de mesures correctores d'emissions atmosfriques de la indstria respon als objectius de donar
suport a les accions que han de dur a terme les indstries, especialment les petites i mitjanes, per tal dassolir
a casa nostra una qualitat de laire tan elevada com sigui possible.
El suport es concreta, en aquest cas, a divulgar les tecnologies existents per minimitzar les emissions
atmosfriques i possibilitar llur autoavaluaci per lempresa.
D'acord amb aquests objectius, en la redacci del Manual shan seguit els criteris segents:
Selecci de les activitats industrials amb major incidncia.

Simplicitat, facilitat i rapidesa d's.
Actualitzaci peridica.
Preferncia per l'estudi dels principals contaminants de cada procs especfic.
Determinaci de les mesures correctores ms adients en cada una de les situacions considerades.
Incorporaci de la normativa principal relativa a emissions atmosfriques que afecta les indstries.
El Manual s'estructura en forma de fitxes independents; s'ha establert entre elles les referncies creuades
necessries per interrelacionar les dues parts en qu se subdivideix el Manual. En lapartat 1.1 es descriu
breument aquesta estructura i el seu funcionament.
Cal advertir el seu carcter general i informatiu; s per aix que cal tenir ben present que cada planta en
particular t unes caracterstiques que afecten les seves emissions. Per aquest motiu, la decisi d'installar un
equip depurador de les emissions ha de ser estudiada en virtut d'un gran nombre de detalls, no noms de les
caracterstiques generals del procs o dels parmetres econmics.
D'altra banda, el suggeriment d'un equip en concret per a un sol pas especfic dins la indstria s complicat, ja
que les emissions de diferents punts del procs b poden agrupar-se per ser tractades conjuntament, o b
tractar-se per separat, si hi ha la possibilitat de recuperar algun subproducte.
Els equips de correcci de les emissions de contaminants no acostumen a ser unitaris sin que sovint s'han
de muntar en srie diversos equips per tractar contaminants pas per pas. Per exemple, per a emissions de
gasos amb gran quantitat de partcules i d'SO2, cal posar un equip d'eliminaci de partcules (un filtre, per
exemple) i un d'eliminaci d'SO2 (un purificador de gasos de torre reblerta). Aqu ens trobem amb el problema
de l'ordre: l'SO2 ataca els materials del filtre per l'acci cida i les partcules saturen el purificador de gasos i el
fan inutilitzable; s per aix que la decisi sobre quin equip s'ha de posar davant de l'altre en el tractament dels
gasos s complexa (una bona soluci s collocar primer un rentador de tipus Venturi que renti gran part de
les partcules i part de l'SO2).
Per tant, tal com sha assenyalat abans, els equips suggerits han de ser entesos com una orientaci per als
processos generals per, en cas d'haver de decidir una actuaci, primerament cal estudiar les consideracions
particulars de cada planta.
1.1 Estructura i funcionament del Manual

Aquest Manual s'estructura en dues parts clarament diferenciades, a ms de diversos annexos. Aquestes
parts sn:
I.
La descripci de les indstries i de llur problemtica atmosfrica

Consisteix en la descripci senzilla, breu i esquemtica de les caracterstiques i les particularitats
especfiques de cada activitat considerada, tenint en compte tant el procs productiu com les emissions
atmosfriques, la normativa aplicable i les mesures correctores ms adequades. Les qestions
considerades sn:
La catalogaci de la indstria (CNAE i CAPCA)1.

La descripci bsica del procs productiu i la determinaci d'operacions amb impacte en el medi
ambient atmosfric.
La segmentaci en subsectors segons la problemtica mediambiental atmosfrica.

Les caracterstiques generals de les emissions.
Els contaminants emesos.
Els factors d'emissi tpics.
La normativa especfica per a cada sector industrial. Els lmits d'emissi.
La relaci de mesures correctores adequades.
L'eficcia mxima assolible amb la mesura en aquesta operaci/activitat.
A continuaci s'efectua una breu descripci del contingut de les fitxes d'activitats:
1. L'esquema general del procs productiu
Es tracta dun petit resum i esquema del procs o dels processos emprats pel tipus d'indstria
(s'indiquen amb el codi CAPCA). Aquest esquema acostuma a fer referncia noms a les etapes
fonamentals del procs, ja que, en moltes activitats, cada empresa en concret acostuma a presentar
certes modificacions que donen particularitats de la marca al producte.
CNAE: Catleg Nacional d'Activitats Econmiques.

CAPCA: Catleg d'Activitats Industrials Potencialment Contaminants de l'Atmosfera.
2. La normativa aplicable
S'aplica el Decret 833/1975, que desenvolupa la Llei 38/1972, de protecci de l'ambient atmosfric.
D'altra banda, les activitats que cont aquest Manual subjectes a normativa especfica sn escasses.
3. Els focus de contaminaci atmosfrica
Es tracta de la descripci de les etapes o operacions contaminants i els contaminants emesos en
cadascuna de les etapes. Per a cada contaminant, hi figuren dades sobre els factors d'emissi ms
tpics i els lmits d'emissi que la normativa general permet.
4. Les mesures correctores adequades
En aquest apartat es descriuen les mesures correctores ms emprades o aconsellades per als
contaminants emesos. Tamb s'indica l'eficcia mxima que aquests equips poden assolir.
s important assenyalar que en les mesures correctores noms figura l'equip principal de correcci
de la contaminaci. No shi esmenten els equips necessaris per al condicionament de les emissions
(correcci de temperatura o concentracions d'cids, per exemple), ni d'altres equips auxiliars
(ventiladors, bombes, canonades, etc.).
II. Les mesures correctores

En aquest apartat s'inclou, per a cada mesura considerada en l'anlisi de les activitats contaminants, una
descripci de les caracterstiques de funcionament i d'eficincia de cadascuna d'aquestes mesures. En
particular, les fitxes comprenen els punts segents:
La descripci de la mesura.
El fonament fsic/qumic del principi de funcionament de la mesura.
La tipologia dels equips disponibles o de les actuacions possibles.
Els nivells de reducci de lemissi de contaminants assolibles.
Finalment, en els annexos s'inclou un recull exhaustiu de la normativa referent a emissions atmosfriques
(comunitria, estatal i autonmica) i una relaci d'empreses subministradores d'equips i serveis ambientals,
classificades d'acord amb les mesures correctores considerades.
El funcionament del Manual s senzill i hi ha una codificaci per a cada fitxa que permet la interrelaci entre
elles. Internament, les fitxes s'estructuren de manera que hi ha un criteri com esquematitzat en el grfic
segent:
ESQUEMA DORGANITZACI DE LES FITXES D'ACTIVITATS
INDSTRIA
OPERACI
CONTAM INANT
CONTAM INANTS
N O R M A T IV A
F A C T O R S D ' E M ISSI
LM I T S D ' E M ISSI
M ESURES CORRECTORES
La identificaci de les operacions contaminants en cada procs productiu s extremadament senzilla i clara, ja
que l'interior dels elements corresponents ha estat ombrejat i els contaminants emesos assenyalats.
1.2 Metodologia emprada en lelaboraci del Manual

L'elaboraci del Manual s'ha estructurat en cinc fases que sovint se superposen:
La determinaci i la descripci bsica dels processos contaminadors de l'atmosfera existents en cada

una de les activitats considerades.
La caracteritzaci de les emissions atmosfriques generades en els processos i les operacions

determinats en la fase anterior.
La recopilaci i l'aplicaci de la normativa rellevant als sectors i processos industrials i a les emissions
definides.
El recull, la descripci i l'avaluaci de les mesures correctores aplicables en cada cas.

La sntesi de la informaci i la redacci del Manual.
Les principals fonts d'informaci emprades al llarg del projecte han estat:
La recopilaci bibliogrfica sobre:

la problemtica atmosfrica dels diversos sectors i dels processos industrials;
les mesures correctores potencialment aplicables;
la normativa aplicable.
Les entrevistes amb:
experts acreditats coneixedors de la problemtica atmosfrica, general o de sectors especfics;
tcnics d'empreses industrials, amb impactes potencials sobre l'atmosfera;
empreses de subministrament d'equips i tecnologies correctors.
La consulta de bases de dades mediambientals.
L'arxiu intern de GFE.
1.3 Sistemes de control de les emissions

La normativa vigent, i molt especficament el Decret 833/1975 citat, i ordres ministerials que el despleguen,
imposa a les activitats potencialment contaminadores de latmosfera lestabliment de sistemes dautocontrol
peridic dels nivells demissi per verificar el compliment de les determinacions legals i, en definitiva, el
rendiment ambiental de les mesures de correcci de les emissions.
A lhora dinstallar els equips de depuraci, cal tenir present aquesta exigncia per permetre una correcta
presa de mostres i anlisi, segons la metodologia legalment establerta, de les emissions de contaminants.
1.4 Residus generats en els sistemes de correcci de les emissions
Els equips de correcci de les emissions generen matries i substncies residuals que shan de tractar de
manera idnia per evitar que causin un impacte negatiu sobre el medi ambient.
La gesti dels residus generats per aquests equips de correcci de les emissions a latmosfera es regeix per la
Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, i per la normativa reguladora dels abocaments daiges
residuals.
Cal tenir aquest aspecte molt present a lhora de lelecci i la installaci dels equips correctors ja que els
sistemes de prevenci i correcci de la contaminaci shan davaluar de manera integral per evitar la
transferncia de la contaminaci dun medi a un altre.
1.5 Qestions formals a tenir en compte a lhora dinstallar equips de correcci

Totes les activitats potencialment contaminadores de latmosfera estan subjectes a lobtenci de la llicncia
municipal dactivitats classificades. En el projecte tcnic que sacompanya a la sollicitud de la llicncia, hi han
de figurar relacionats els equips de correcci de les emissions i els sistemes dautocontrol, com tamb el
tractament o la gesti dels residus que generen. Qualsevol modificaci daquests equips o sistemes ha de ser
comunicada a lajuntament i a lrgan ambiental competent de lAdministraci de la Generalitat (Delegaci
Territorial del Departament de Medi Ambient).
REF.:
AC-3
CAPCA:
MINERIA
Grup A-1 Indstries de torrada, calcinaci, aglomeraci i sinteritzaci de minerals
CNAE-93: ------
1. Esquema general del procs productiu

Aquests processos estan estretament lligats a aquells en qu intervenen minerals per obtenir metall,
o d'altres productes derivats dels minerals, com ara la cal (vegeu la ref. AC-67), o b d'alguns
pigments inorgnics (vegeu la ref. AC-36). L'objectiu d'aquests processos s, generalment, l'obtenci
d'una textura diferent del mineral, per exemple, perqu no hi hagi partcules de mides molt fines (la
qual cosa s molt perjudicial per als forns ja que dificulta la combusti) i per a l'eliminaci o reacci
d'alguns components del mineral. Aquesta situaci es la que correspon als compostos de sofre, que
es volatilitzen com a SO2, o en els carbonats, que escapen com a CO 2. No es contemplen en
aquesta fitxa les plantes de carb de coc.
Tots aquests processos sn bastant semblants; la part important del procs la constitueix el forn, on
es produeixen les reaccions. El forn pot ser de diferents tipus: forn de mufla, forn rotatiu, etc. Hi ha
tamb altres etapes comunes a tots els processos, com ara la deposici i la manipulaci o la selecci
del producte que pot fer-se, per exemple, mitjanant un tamisatge.
A tall d'exemple, tot seguit es tractaran la pel.letitzaci i la sinteritzaci.
El procs de pel.letitzaci consisteix a formar unes boletes (pl.lets) del mineral amb un aglomerant
com, per exemple, la bentonita. La representaci grfica d'aquest procs s la segent:
M INERAL
BARREJA
FORM A C I
DE BOLETES
ASSECATGE
A G LU T I N A N T
FORN
Partcules
REFREDAM ENT
P L L E T S
En primer lloc, i a partir d'una barreja lquida de mineral i aglutinant, es formen les boletes per mitj
de mtodes mecanitzats. Aquestes boletes s'assequen i es posen dins el forn, on es produeix la
reacci i queden els pl.lets en forma de boletes de dimensions ms o menys uniformes. La
composici dels pl.lets s semblant a la de la barreja del mineral amb l'aglutinant, per hi falten
alguns grups moleculars que han desaparegut per reaccions.
En segon lloc, la sinteritzaci s la que millor il.lustra el procs general. S'utilitza ms sovint que la
pel.letitzaci, i no noms s'empra en el cas dels minerals, sin que tamb es fan metalls sinteritzats.
On ms s'utilitza s en la producci de metall, com a pre-tractament del mineral, perqu tingui la
mida mnima abans d'entrar en el forn. El procs de sinteritzaci s el segent:
CARB
BARREJA
Partcules
Partcules, SO2
M INERAL
C O M BUSTI
REFREDAM ENT
Partcules
TRENCAM ENT
TAMS
Partcules
FINS
PRODUCTE
El procs comena amb la barreja de carb que fa de combustible amb mineral mlt (vegeu els
tractaments de minerals a la ref. AC-4). Aquesta barreja s'introdueix en un de forn on el carb crema,
la qual cosa fa que el mineral fongui parcialment i s'aglutini. Generalment, aquesta etapa es fa sobre
una cinta transportadora que va avanant mentre el carb va cremant i, un cop acabada la
combusti, es refreda parcialment. Un cop refredat, el producte es trenca; en el cas de la cinta, es
trenca en caure i es passa per un tams o per algun altre sistema de selecci de la mida de producte.
El producte que t la mida suficient per al procs posterior (els fins) es torna a barrejar amb el
mineral i es reintrodueix en el procs. En sinteritzaci de metalls, el procs parteix d'una forma de
metall en pols que s'escalfa externament.
En processos de torrada i calcinaci, el combustible no es barreja amb el mineral que s'ha de tractar,
sin que la combusti acostuma a ser externa a les graelles on es va escalfant el mineral.
2. Normativa aplicable
Legislaci espanyola:
Decret 833/1975, que desenvolupa la Llei 38/1972, de protecci de l'ambient atmosfric.
En el cas de la sinteritzaci i la pel.letitzaci, s'han definit els lmits d'emissi de partcules com a part
de les operacions de metal.lrgia (vegeu l'annex IV). En els altres casos, s'han de considerar com a
activitats no especificades a l'annex IV.
3. Focus de contaminaci atmosfrica

Ateses les variabilitats que poden donar-se en els processos presentats, s'estudien els focus
d'emissi de contaminants possibles relacionats amb el procs general, que s el que s'ha presentat
per a la sinteritzaci. Els focus de contaminants es poden trobar en:
Les operacions de forn. Emeten partcules, bsicament. Si s'estan utilitzant minerals amb
contingut de sofre (la major part del minerals d'on provenen els metalls), hi ha emissions d'SO2,
el nivell d'emissi del qual depn del contingut en sofre del mineral. Les emissions provocades
per la utilitzaci dels combustibles no es reflecteixen aqu.
La resta de passos. Les barreges de pols, els tamisatges, els trencaments, les mltes, el maneig
i l'amagatzematge de minerals poden constituir punts d'emissi de partcules.
2
OPERACI
Barreja,Trencament,
tamisatge
Combusti
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
LMITS D'EMISSI
Partcules
106 kg/t mineral
SO2
275 kg/t mineral
4.300 mg/Nm3
150 mg/Nm3
4. Mesures correctores adequades

La gran diversitat de processos diferents amb qu ens podem trobar en aquesta activitat impedeix
que es puguin proposar recomanacions concretes. Lgicament, un estudi de cada procs en
particular ajuda a determinar la soluci ms adient per a cada situaci concreta. Les recomanacions
que es poden fer per al procs general afecten les partcules i l'SO2.
Pel que fa a les partcules, el primer que cal fer s intentar usar mtodes com la mlta i el
trencament per via humida, amb la qual cosa es minimitzen les emissions, encara que aix pot
complicar la recuperaci dels materials. Per a partcules amb mida relativament grossa, es poden
emprar les captacions mecniques (les del forn no); mentre que, per a les mides ms petites, es
recomana la utilitzaci de filtres, o electrofiltres si el volum de les emissions s suficient. Aix
mateix, poden utilitzar-se mtodes de captaci per via humida, tot i que aquests tamb poden
complicar la recuperaci de materials.
Les emissions d'SO2 tenen una captaci relativament senzilla mitjanant els rentatges de gasos,
tant per via humida com per via seca amb cal. L's de rentatges contribueix tamb a disminuir la
concentraci de partcules en les emissions.
OPERACI
Barreja,
Trencament,
tamisatge
Forn
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
SO2
OPERACI
Forn
Barreja, trencament,
Tamisatge, de forn
Tamisatge, de forn
Tamisatge, de forn
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
Electrofiltres
MC- 3
Filtres
MC- 1
Electrofiltres
MC- 3
Purificador
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Purificador
Ciclons
EFICCIA
99 %
70 - 85 %
Filtres
99.9 %
Electrofiltres
99.9 %
150 mg/Nm3, tot i que es pot arribar a assolir emissions de fins a 500 mg/Nm3, en perodes breus que no
sobrepassin 200 h/any.
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-6
SIDERRGIA I FOSA
Grup A-8 Fabricaci d'acer en forns elctrics amb una capacitat total de la
planta igual o superior a 10 t
27.520
En els processos de fabricaci d'acers distingirem dos tipus principals de foneries: les grans
acereries (amb una capacitat de ms de 10 t; vegeu la ref. AC-6) i les de dimensi ms petita (vegeu
ref.AC-7).
La fabricaci d'acer pot fer-se de dues maneres ben diferents: d'una banda, es pot fer una refosa de
ferralla d'acer i afinar la qualitat del producte amb additius per fer acers de caracterstiques diferents
o, d'altra banda, es pot fer a partir de ferro, del qual s'extreu part del carboni que cont mitjanant la
injecci d'oxigen (s'elimina en forma de CO o de CO 2). Amb tot, el mes com s que es faci una
barreja d'ambds mtodes (a partir de ferralla d'acer i de ferro a la vegada). El procs s el segent:
FERRALLA
ADDITIUS
ELCTRODES
FERRO
PREPARACI
FORN
Partcules
Partcules, CO 2
OXIGEN
ESCRIES
GRESOL
COLADA
Partcules
REFREDAM ENT
PERFILAM ENT
TALLATGE
ACABATS
En primer lloc, es preparen la ferralla i el ferro, amb l'eliminaci de restes de pintura i d'altres
materials. De vegades, tamb es tritura el metall abans d'introduir-lo al forn (vegeu la ref. AC-7).
El funcionament del forn elctric es basa en la fusi del metall per la resistncia elctrica creada
entre els elctrodes de carboni. Abans o durant la fusi de l'acer, s'introdueixen els additius, tals com
formadors d'escria, metalls per fer aliatges (crom, mangans), etc. L'excs de carboni s'elimina amb
un oxidant (el ms utilitzat s loxigen), de manera que s'emet com a CO 2 o CO.
En segon lloc, l'acer fos s'extreu pels forats de sagnat que t el forn i es recull en un gresol o b es
cola directament. En les grans acereries, normalment es fa una colada en continu, s a dir, l'acer es
4
vessa i es va refredant en forma de lmina, o amb el perfil desitjat mentre avana; desprs es talla a
la mesura especificada (per veure la colada sobre motlle, consulteu la ref. AC-9)
De vegades, a la mateixa acereria tamb es fan acabats sobre la lmina o perfil, alguns d'ells trmics
com l'acanalament (consulteu la ref. AC-10 i la ref. AC-12)
_

Es distingeixen tres punts principals de contaminaci en el procs:
_ La preparaci. Bsicament emet partcules, sobretot en la manipulaci de ferralles i tamb en la
crrega del forn.
_ El forn. Les emissions de partcules i de CO2 sn les de major importncia, encara que semeten
altres gasos, com compostos de sofre, fluorurs i silicats dels minerals. La injecci d'oxigen tamb
provoca l'emissi de fums d'xids de metalls.
_ La colada. Emissions de fums del metall que ha de ser refredat rpidament. Tamb s'emet vapor
d'aigua i derivats dels lubricants del motlle dels perfils.
Les emissions del forn es consideren com les ms importants, mentre que les de preparaci i colada
sn secundries.
OPERACI
Preparaci
ELEMENT
Partcules
Fosa
Colada
Partcules
Partcules
FACTORS TPICS
0.4 kg/t
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
14-20 kg/t
0.2-2 kg/t
(1)
150 mg/Nm3
(1) 200 mg/Nm 3 per a installacions anteriors a la publicaci del Decret 833/1976 i 150 mg/Nm 3 per a
installacions posteriors a la publicaci de lesmentat Decret.

Es proposen dos tipus de mesura per a les emissions: els filtres (de mnegues, generalment) i els
electrofiltres (o precipitadors electrosttics). Tots dos sn sistemes per a la correcci d'emissi de
partcules, encara que necessiten un equip previ de condicionament de gasos (un del principals
problemes el constitueixen les elevades temperatures de les emissions del forn).
Es pot utilitzar el mateix equip per tractar tots els gasos de la planta (de manera que les emissions
primries es refreden en diluir-les amb les secundries). El problema s que aix incrementa bastant
els preus per ra del sobredimensionament dels aparells.
OPERACI
Preparaci
Fosa
Colada
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Partcules
OPERACI
Preparaci, fosa
Preparaci, fosa
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
EFICCIA
99 %
97-99 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-7
SIDERRGIA I FOSA
Grup A-9 Fosa d'acer
27.520

Les foneries d'acer treballen bsicament a partir de ferralla d'acer, que es torna a fondre i sen
rectifica la composici; s per aix que, de vegades, tamb s'introdueix com a part de la crrega ferro
o xids de ferro.
La dedicaci principal de les foneries s la fabricaci de peces d'acer a partir de motlles, procs molt
semblant a la fosa de ferro ( vegeu la ref. AC-8 ).
Per dur a terme el procs es poden emprar, bsicament, tres tipus de forn:
- Els forns oberts funcionen per combusti de carb, amb derivats de petroli (gasolina, fuel-oil...) o
amb gas; els forns d'arc elctric funcionen per resistncia elctrica (vegeu la ref. AC-6); i els forns
d'inducci elctrica fonen el metall per inducci magntica. En tots tres tipus de forn pot haver una
introducci d'oxigen (en els forns oberts, almenys una circulaci forada d'aire) per treure carboni de
la composici del ferro com a CO2 o CO. Aquest procs s optatiu i no es duu a terme si la crrega
s noms ferralla d'acer.
Aquest procs s'esquematitza de la manera segent:
FERRALLA
ADDITIUS
OXIGEN
FERRO
PREPARACI
FORN
COV
Partcules, CO 2
ESCRIA
GRESOL
M O T LLE
SORRA
EM M O T LLAM ENT
BUIDATGE
COV
Partcules, COV
REFREDAM ENT
PECES D'ACER
A C A B A M ENTS
Partcules
Es tria la ferralla i s'hi afegeix ferro, xids de ferro i els additius necessaris per obtenir la qualitat
d'acer cercada. La ferralla emprada, generalment, s'ha de tractar, amb dissolvents o per combusti,
per eliminar de la superfcie resta de pintures i de greixos.
Una vegada format l'acer i retirades les escries, s'aboca en estat fos en un gresol de transport i
d'aqu sobre els motlles, on comena a refredar-se. Els motlles acostumen a ser de sorra i es desfan
en buidar la pea amb una sacsejada. Tamb s possible utilitzar motlles permanents que no es
desfan.
7
Una vegada la pea dacer es refreda, es poden dur a terme una srie dactuacions per millorar-ne
lacabament. Entre aquestes actuacions destaquen el poliment (permet treure restes de sorra del
motlle) i els tractaments trmics.
_

_ La preparaci. Emet principalment vapors orgnics dels dissolvents de pintures, dels greixos o
del tractament de combusti.
_ El forn. Emet partcules en els processos de crrega i fosa (en forma d'xids de metalls), CO 2 i
CO en quantitats importants si hi ha introducci d'oxigen (aquestes emissions depenen bastant
del tipus de forn i acer que es fabriqui compostos de sofre, silicats i fluorurs de formadors
d'escries i vapors orgnics de restes de pintures i greixos, si no s'ha preparat la ferralla. D'altra
banda, hi ha les emissions produdes per combusti (vegeu la ref. AC-1)).
_ L'emmotllament. Emet compostos orgnics voltils dels aglutinants del motlle (vegeu la ref. AC11).
_ El buidatge. Emet pols de la desfeta del motlle i compostos orgnics voltils dels aglutinants que
queden retinguts en el motlle.
_ L'acabament. Emet partcules en el poliment (mecnic o amb corrent d'aire abrasiu). Pel que fa
als acabats trmics, vegeu la ref. AC-10.
OPERACI
Preparaci
Fosa
ELEMENT
COV
Partcules
FACTORS TPICS
0.08-0.17 kg/t
10-20 kg/t
LMITS D'EMISSI
---
Emmotllament
Buidatge
CO
COV
Partcules
10 kg/t
ND
ND
-----
Acabament
COV
Partcules
ND
ND
150 mg/Nm3
--150 mg/Nm3
Forn elctric < 5t, 500/350 mg/Nm per a installacions anteriors/posteriors a la publicaci del Decret 833/75.
Forn elctric > 5t, 200/150 mg/Nm 3 per a installacions anteriors/posteriors a la publicaci del Decret 833/75.
Siemens 200/150 mg/Nm 3 per a installacions anteriors/posteriors a la publicaci del Decret 833/75.

Es consideren les segents mesures correctores: per a partcules, filtres de mnegues o
electrofiltres (precipitadors electrosttics), per a compostos orgnics i CO s ms indicat fer
postcombustions que altres mtodes com filtres de carboni a causa de les condicions de gasos
(temperatura i crrega de partcules).
Els sistemes de tractament poden ser els mateixos per a tota la planta, depenent de les dimensions
(sn importants en aquest cas els costos de transport de gasos); en cas de no ser possible, almenys
les emissions de partcules poden tenir mesures individualitzades que permetin reaprofitar la pols
capturada.
OPERACI
Preparaci
Fosa
Acabament
CONTAMINANT
COV
Partcules
CO
COV
Partcules
COV
Partcules
OPERACI
Fosa, buidatge
Fosa, buidatge
Preparaci
Fosa
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
Postcombusti
Postcombusti
Emmotllament
Buidatge
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
MC- 7
Filtres
MC- 1
Postcombusti
MC- 7
Postcombusti
MC- 7
Filtres
MC- 1
Postcombusti
MC- 7
Filtres
MC- 1
EFICCIA
90-99 %
90-97 %
90 %
100 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-8
SIDERRGIA I FOSA
Grup A-10 Fosa de ferro
27.510

La primera matria sn lingots de ferro procedents d'alts forns o b ferralles per reciclar. Les ferralles
acostumen a sofrir algun procs de preparaci, consistent a deixar que el temps les rovelli per treure
la pintura de la superfcie.
En aquest tipus de procs, es poden emprar els forns segents:
_ Forns de cubilot. Sn els ms emprats. Disposen de sortides laterals per al metall fos i per a les
escries.
_ Forns de reverber. Sn revestits interiorment d'un material refractari que permet aprofitar ms la
calor.
_ Forns elctrics. Hi ha de dos tipus: els d'arc elctric, que fan la fusi mitjanant la calor
generada per un corrent elctric que circula entre dos elctrodes, i els d'inducci, en qu la fusi
es fa per inducci magntica.
En els forns de cubilot i reverber hi ha una part de la contaminaci produda per la combusti.
El procs s el segent:
FERRO
ADDITIUS
FORN
Partcules, CO, COV
GRESOL
MOTLLO
ENMOTLLAM ENT
SORRA
BUIDATGE DEL
M O T LLO
POLIM ENT
COV
Partcules, COV
Partcules
PECES DE
FERRO
A C A B A M ENTS
S'introdueix en el forn tot el material que s'ha de fondre i alguns additius per formar escries i/o per
rectificar la composici de l'aliatge. En forns de reverber i cubilot tamb cal posar el combustible.
L'operaci del forn s generalment en discontinu, encara que hi ha forns que poden funcionar en
semicontinu.
Un cop fos el ferro, es retiren les escries que s'hagin format i s'aboca el ferro en un gresol des del
qual es va vessant al motlle, on comena a prendre forma i a solidificar en refredar-se. El motlle
acostuma a ser de sorra.
10
Si el motlle s de sorra, porta uns aglutinants, que es volatilitzen o descomponen trmicament i s

necessari, per extreure'n la pea, agitar-lo amb la qual cosa es desf el motlle. Les sorres es porten a
recuperaci (vegeu la ref. AC-11). Si el motlle s permanent, s'obre i s'extreu la pea.
L'ltima operaci s la de trencament i poliment, per mitj de la qual es trenquen els canals d'entrada
del ferro fos i es poleix la superfcie per eliminar les restes de sorra i les imperfeccions amb polidores
mecniques, amb un corrent d'aire abrasiu o amb un tractament trmic (vegeu la ref. AC-10).
_

S'hi distingeixen quatre punts principals de contaminaci en el procs:
_ El forn. Les emissions de partcules i de CO sn les de major importncia, encara que hi ha
d'altres gasos, com compostos de sofre, fluorurs i silicats dels minerals. D'altra banda, hi ha les
emissions produdes per combusti (vegeu la ref. AC-1).
_ L'emmotllament. S'emeten vapors procedents de la descomposici dels aglutinants. Altres
emissions, molt petites, corresponen a vapors de metall.
_ El buidatge. Es desprenen els vapors de l'emmotllament retinguts per la sorra i partcules de pols
de la mateixa sorra en desfer-se el motlle.
_ El poliment. Es genera l'emissi de partcules prpia d'aquest procs mecnic.
OPERACI
Fosa
ELEMENT
Partcules
FACTORS TPICS
LMITS D'EMISSI
Emmotllament
Buidatge
CO
COV
Partcules
ND
ND
ND
-----
Poliment
COV
Partcules
ND
ND
3
150 mg/Nm
--3
150 mg/Nm

Es consideren dos tipus bsics de mesura correctora: els filtres, per a les partcules, i la
postcombusti, per als compostos orgnics i el CO.
11
Forn: Cubilot: 8 kg/t metall

Inducci: 0.7 kg/t metall
3
Reverber: 0.9 kg/t metall

Arc 3 kg/t metall.
3
Cubilot: 800/500 mg/Nm (producci = 1-5 t/h), 600/300 mg/Nm (producci: > 5 t/h), segons siguin
installacions anteriors/posteriors al Decret 833/85.
3
3
Arc elctric: 500/350 mg/Nm (capacitat < 5t) i 200/150 mg/Nm (capacitat > 5t) segons siguin installacions
anteriors/posteriors al Decret 833/85.
La resta de forns no t legislaci especfica.
Per al forn i el poliment, les mesures sn, en general, imprescindibles, sobretot per al poliment amb
corrent d'aire abrasiu, ja que s'aconsegueix una recuperaci efectiva de les partcules abrasives. Les
operacions d'emmotllament i buidatge necessiten mesures correctores segons el nivell existent
d'emissi, que depn del volum de producci de la foneria. Recollir partcules al buidatge permet
regenerar part de la pols amb les sorres.
Com a mnim, hi haur dues recollides a la planta: la del forn, que condueix a un filtre de mnegues
amb postcombusti prvia que elimini el CO i aglutini partcules com a efecte secundari, i la recollida
de poliment, que t, preferentment, una extracci per a cada mquina i es vehiculen els gasos cap a
un filtre ms petit.
OPERACI
Fosa
Poliment
CONTAMINANT
Partcules
CO
COV
Partcules
COV
Partcules
OPERACI
Fosa, buidatge
Fosa, buidatge
MESURA CORRECTORA
Filtres
Postcombusti
Emmotllament
Buidatge
12
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Postcombusti
MC- 7
Postcombusti
MC- 7
Filtres
MC- 1
Postcombusti
MC- 7
Filtres
MC- 1
EFICCIA
90-99 %
97-99 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-13
METAL.LRGIA NO FRRICA
Grup A-1 Producci d'alumini
27.420

L'alumini s el metall ms abundant a l'escora terrestre, s un metall lleuger i mal.leable, que,
ateses les seves caracterstiques, s'empra cada vegada ms a la indstria. Els seus usos sn
mltiples: s'usa tant per elaborar productes de la indstria aeronutica com per envasar productes
alimentaris.
El mineral d'on s'extreu generalment l'alumini s la bauxita, que s una barreja de diferents hidrxids
d'alumini amb altres minerals. El procs d'obtenci d'alumini a partir de la bauxita s el segent:
BAUXITA
TRITURACI
Partcules
SOSA
RECICLATGE DE
DILUCI
LICOR
DECANTACI
DESCOMPOSICI
Licor
d'alumini
Hidrat
d'alumini
RENTATGE DE LLOTS
RENTATGE
Llot vermell
CALCINACI
A L M I N A
Partcules
ELCTRODES
Partcules,
SO2, Fluor
CUBA D'ELECTRLISI
EM M O T L L A M E N T
A LU M I N I
En primer lloc, un cop arribada la bauxita a la planta de producci de l'alumini, es tritura en diferents
etapes, fins a obtenir-ne partcules molt fines. De vegades, es fa un tractament amb aigua al mineral
per poder extreure'n alguns dels components no desitjats.
En segon lloc, es dilueix el mineral en una dissoluci de sosa que produeix la formaci d'un aluminat i
la diluci de l'alumini que es pot separar dels altres components per una decantaci. Els fangs
d'aquesta decantaci s'anomenen llots vermells i es componen de partcules molt fines. L'aluminat es
torna a cristal.litzar com a hidrxid una altra vegada amb l'addici d'aigua, amb la qual cosa es
13
precipita i es filtra. L'hidrxid es renta i es deixa assecar per introduir-lo en el forn (encara que tamb
s'utilitza l'almina per a altres usos molt diversos).
L'aluminat s'introdueix en un forn on es calcina i es converteix en almina (Al 2 O3), s a dir en un
xid d'alumini. Aquest xid s'introdueix en un forn de reducci on, mitjanant un arc voltaic entre
nodes de carboni i de fluor, l'almina es redueix a alumini metl.lic per la reacci de l'oxigen de
l'almina amb el carboni, fet que produeix CO2.

En el procs general de la fabricaci de l'alumini, s'hi poden distingir tres etapes bsiques on es
produeix la contaminaci:
La trituraci del mineral (vegeu la ref. AC-4). En aquest procs hi ha una emissi de partcules,
sobretot si la trituraci es fa en sec.
La calcinaci. S'hi produeix tamb emissi de partcules. No es tenen en compte aqu les
emissions prpies de la combusti (vegeu la ref. AC-1).
Les principals emissions de la cuba electroltica. Sn constitudes de partcules, fluor i CO2.
Altres emissions que cal considerar sn les d'SO2 del sofre de carboni (legislada) i de vapor
d'aigua; tamb hi poden aparixer altres compostos de sofre i carboni en petites quantitats.
OPERACI
Trituraci
Calcinaci
Cuba electrlisi
14
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Partcules
Fluor
SO2
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
0.5-4 kg/t mineral
200 kg/t Al
39-49 kg/t Al
10-25 kg/t Al
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
3.5 kg/t Al 5
3.5 kg/t Al
1 kg/t Al
3 kg/t Al
La legislaci noms es refereix al procs de l'almina; per a altres casos, no s'indica un valor concret.

En principi, les mesures que es recomanen per a aquests processos sn les segents:
Per a les partcules, ats que els volums d'emissi sn relativament importants i que les mides de
partcula sn petites, s'utilitzen bsicament filtres, tot i que per a grans volums d'emissi es
poden emprar tamb electrofiltres.
Els sistemes emprats per a l'eliminaci de compostos gasosos sn els rentatges, tant per via
seca com per via humida, i s possible utilitzar el mateix sistema per corregir les dues emissions
importants ja que totes dues sn cides.
OPERACI
Trituraci
Calcinaci
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Cuba d'electrlisi
Partcules
SO2
Fluor
OPERACI
Calcinaci
Cuba electrlisi
Trituraci
Calcinaci
Cuba electrlisi
Cuba d'electrlisi
15
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Electrofiltres
MC- 3
Filtres
MC- 1
Electrofiltres
MC- 3
Filtres
MC- 1
Purificadors
MC- 6
Purificadors
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
EFICCIA
95 - 99 %
Filtres
98 %
Purificadors
99 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-14
Grup A-2 Producci i afinament de coure
27.440

El coure s un metall mpliament emprat, sobretot per les seves propietats com a conductor elctric,
encara que la resta de propietats (ductilitat, mal.leabilitat) permeten que pugui ser utilitzat per fer
objectes diversos, com per exemple joies. Tamb s'empren freqentment els seus aliatges per fer,
per exemple, monedes i objectes decoratius (vegeu la producci de bronze i llaut, a la ref. AC-15).
La fabricaci del coure es pot fer per mitj de molts processos diferents. El coure s'extreu dels
minerals que el contenen normalment en forma de sulfurs. El contingut en coure d'aquests minerals
s molt baix (0.4 - 1%) i per aix hi ha una srie de processos que es fan en els llocs d'extracci, per
poder concentrar al mxim possible el metall en el mineral. Aquest processos no es tracten aqu,
per inclouen una srie de mltes (vegeu la ref. AC-4), separacions per densitat en aigua i la torrada
del mineral (vegeu la ref. AC-3).
Un procs particular molt emprat i que dna una idea de les etapes a seguir per fabricar el coure s
el segent:
M INERAL
G A S D ESCALFAM ENT
ESCRIES
ADDITIUS
VAPOR D AIGUA
COC
FORN DE CUBA
AIRE
C O N V ERTIDOR
SO2
Partcules
FORN DE FLAM A
Partcules
ESCRIES
ESCRIES
ELECTRLISI
COURE
En primer lloc, i un cop arriba el mineral ms concentrat a la planta, s'introdueix en el forn de cuba
amb el combustible (carb de coc) i els additius necessaris per produir escries. Al forn, el coure es
purifica, en fondre's. El producte que s'extreu d'aquesta operaci (es pot realitzar en d'altres tipus de
forn com, per exemple, de reverber) cont aproximadament un 40% de coure i s'anomena mata de
coure.
En segon lloc, el producte extret del forn s'introdueix en un convertidor, que s una mena de caixa
refractria on entra la mata de coure fosa i es mant en aquest estat. La injecci d'aire o oxigen en la
mata fosa fa que s'eliminin algunes impureses i la major part del sofre, que s'elimina com a SO2. El
coure que surt del convertidor t una puresa aproximada del 98% o superior. Les escries d'aquesta
etapa es tornen al forn de flama ja que encara contenen un 2% de coure.
Desprs del convertidor, el coure es refina encara ms per processos piroltics, per exemple, en un
forn de flama, on s'extreuen ms impureses per l'addici de formadors d'escries i l'aplicaci directa
de flama oxidant fins obtenir un coure de puresa de 99.5%, conegut com a coure brut. Un coure ms
refinat encara s'obt per un tractament d'electrlisi.

En el procs general de la producci del coure, ens trobem amb punts d'emissi de contaminants en
les etapes segents:
La primera fosa en el forn de cuba. Aqu es produeixen emissions de partcules i d'SO2. Les
emissions provocades pel combustible no hi queden incloses (vegeu la ref. AC-1)
El convertidor. s un gran focus d'emissi d'SO2, objecte pel qual es fa aquest procs. Tamb hi
ha algunes emissions de partcules de metall arrossegat pels gasos de sortida del convertidor.
Els processos de pirorefinatge. Sn emissors d' SO2 en poca quantitat, perqu el metall en
cont poca, i de partcules d'xids metl.lics principalment, encara que hi poden tenir altres
composicions. Les emissions produdes pels combustibles no queden incloses aqu (vegeu la ref.
AC-1).
OPERACI
Forn de cuba
Conversi
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
SO2
30 kg/t
Partcules
30 kg/t
SO2
Forn de flama
Partcules
SO2
14
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
10 kg/t
435 kg/t
5 -20 kg/t
0.4 kg/t
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
1500 mg/Nm3
150 mg/Nm3
1500 mg/Nm3
150 mg/Nm3
1500 mg/Nm3

El contaminant principal produt en aquest procs s l'SO2, que s'emet principalment en el
convertidor. Est sotms a fluctuacions del procs degudes a la naturalesa discontnua de l'operaci;
malgrat aix, els gasos originats sn aprofitats com a primera matria per a plantes d'cid sulfric
comercial, s a dir, que es poden aprofitar per vendre'ls, i es basen en rentadors de gasos tipus
purificador .
Ats que les emissions d'SO2 en els forns sn ms petites que en convertidor, s ms complicat
poder fer el mateix tractament per separat; tanmateix, es poden agrupar totes les emissions per
tractar-les conjuntament, encara que aix fa baixar la rendibilitat de la planta d'cid.
En el cas que es tractin totes les emissions conjuntament (en d'altres casos s millor un estudi previ
de la situaci), es poden captar les partcules emeses en els gasos per un electrofiltre, que tamb
s una bona mesura per a les emissions separades per ra del volum d'aquest tipus de planta.
OPERACI
Forn de cuba
Conversi
Forn de flama
OPERACI
Forn de cuba
Conversi
Forn de flama
Forn de cuba
Conversi
Forn de flama
15
CONTAMINANT
Partcules
SO2
Partcules
SO2
Partcules
SO2
MESURA CORRECTORA
Electrofiltre
Purificador
Electrofiltre
Purificador
Electrofiltre
Purificador
MESURA CORRECTORA
Electrofiltre
Purificador
MC- 3
MC- 6
MC- 3
MC- 6
MC- 3
MC- 6
EFICACIA
95 - 99 %
99 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-15
Grup A-3 Fusi de llaut o bronze
27.450

L'mbit d'aquesta fitxa s la producci de llaut i bronze; en aquest cas, en forns de cubilot, reverber
o rotatius; per a forns de gresol o elctrics, vegeu la ref. AC-21.
El llaut i el bronze sn dos aliatges del coure. El llaut s l'aliatge del coure i el zenc, encara que
cont petites quantitats d'altres metalls com, per exemple, l'estany, el plom, el nquel o el mangans.
El seu color depn de la proporci entre els dos metalls principals i les seves caracterstiques sn
l'elasticitat, la ductilitat i la resistncia a la corrosi.
El bronze s un metall que ha tingut un paper molt important en la histria de la humanitat (tant s
aix que una era histrica porta el seu nom) i des de sempre s'ha utilitzat per fer armes, monedes,
obres d'art, etc. s un aliatge entre el coure (com a mnim un 75% de la seva composici) i l'estany,
encara que de vegades tamb cont zenc. Es caracteritza per tenir un punt de fusi ms baix que el
coure i major duresa i tenacitat.
El procs de fabricaci de bronze o llaut s el segent:
FERRALLES
BRONZE O
LLA U T
COURE
PRE-TRACTAM ENT
Partcules,
COV
PRE-TRACTAM ENT
FUSI I
ALIATGE
Partcules,
COV, HCl
EM M O T LLAM ENT
Partcules
ADDITIUS
Partcules
PECES DE
LLA U T O
BRONZE
En primer lloc, s'escullen ferralles, ja siguin dels mateixos metalls o b noms de coure. Aquestes
ferralles han de tenir un pre-tractament que sovint consisteix en un desgreixatge; combustions per
treure greixos o parts de plstic, teles i cuiro; trossejament per afavorir la fosa; i una pre-fosa per
treure els metalls de les soldadures.
En segon lloc, es fonen i s'alien. Ats que els forns de cubilot, reverber i rotatiu tenen combusti
interna, tamb s'han de carregar en cas que no hi funcionin amb gas o fuel. Tamb s'han d'afegir els
additius adients per obtenir les proporcions de metalls desitjades a l'aliatge, com tamb d'altres.
Una vegada fos el bronze o el llaut, i amb les concentracions de metalls desitjades, es refreda ja
sigui en lingoteres o b en motlles de sorra, obtenint aix les formes desitjades.

Els principals focus de contaminaci en els processos de bronze i llaut es troben en les etapes
segents:
El pre-tractament de les ferralles. Provoca emissions de partcules degudes al maneig i a
algunes operacions mecniques, i emissions de compostos orgnics que provenen de les
combustions per treure greixos, restes de pintura, plstics, etc. Cremar el PVC del recobriment de
cables i restes de plstic provoca l'emissi de clorurs i clorur d'hidrogen (a efectes prctics no els
distingim ja que tenen el mateix tractament general).
Els processos de fosa (en general aquelles operacions on es mantingui el metall fos), i l'addici
del additius. Per tenir l'aliatge, provoquen emissions de partcules dels metalls que s'estan
fonent. No es tenen en compte aqu les emissions produdes per utilitzar combustibles (vegeu la
ref. AC-1).
L'emmotllament. Tamb s un punt d'emissi de partcules, sobretot si aquest procs es fa en
motlles de sorra. Operacions mecniques fetes sobre els lingots o les peces, tals com el
desbarbatge o poliments, tamb sn focus d'emissi de partcules que s'inclouen en aquest
punt.
OPERACI
Pre-tractament
17
ELEMENT
FACTORS TPICS
LMITS D'EMISSI
Partcules
ND
COV
Clorurs
ND
ND
150 mg/Nm3
---
Fosa
Partcules
5 -30 kg/t
Emmotllament
Partcules
ND
230 mg/Nm3 per als clorurs i 460 mg/Nm3 per al clorur d'hidrogen.
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3

Com que en aquesta fitxa s'estudia un procs general de fabricaci, s obvi que, com sempre, la
primera recomanaci que cal fer s l'elaboraci d'un estudi concret de cada cas, ja que en cada
factoria poden haver-hi variacions del procs que facin variar les emissions.
Les mesures correctores sn, en principi, filtres per a les partcules del pre-tractament i un rentatge
de gasos per als clorurs, que es pot aprofitar per reduir emissions de compostos orgnics; aquests
ltims tamb es poden eliminar per una post-combusti, encara que les seves emissions hagin de
ser tractades tamb.
Les emissions de la fosa, un cop refredades, es tracten amb filtres o electrofiltres, i les de
partcules d'emmotllament es recullen en ciclons o filtres per poder reaprofitar-les.
OPERACI
Pre-tractament
Fosa
Emmotllament
OPERACI
Pre-tractament,
Pre-tractament
Pre-tractament
Fosa
Fosa
Emmotllament
18
CONTAMINANT
Partcules
COV
Clorurs
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
MC- 6
Purificadors
MC- 6
Filtres
MC- 1
Ciclons
MC- 2
MESURA CORRECTORA
Filtres
Postcombusti
Purificadors
Filtres
Electrofiltres
Ciclons
EFICCIA
99.9 %
95 - 100 %
99 %
90 - 99 %
90 - 99 %
70 - 90 %
REF.:
CAPCA:
AC-16
Grup A-4 Producci i afinament de plom
27.431
CNAE-93:

El plom s un metall molt conegut des de l'antiguitat. s molt dctil i t un punt molt baix de fusi, ra
per la qual ha estat molt emprat per fer diversos objectes per a la vida quotidiana. Actualment,
s'utilitza principalment per fer bateries (vegeu la ref. AC-26), com a additiu per millorar el rendiment
de les gasolines (cada vegada ms en dess), per fabricar munici lleugera i per fabricar alguns
pigments inorgnics de pintures (que comencen a substituir-se per pigments orgnics).
La principal caracterstica del plom s, juntament amb el baix punt de fusi, la volatilitat i l'alta
toxicitat. Se suposa que les grans quantitats de plom emprades pels romans (canonades, recipients
de cuina, plats, gots, objectes decoratius, etc.) van provocar que l'esperana de vida mitjana fos
baixa i que fos escs el nombre de nous naixements entre les classes dominants, fet que va
contribuir en part a la destrucci de l'Imperi Rom.
Hi ha moltes alternatives de procs per obtenir plom; una de les ms comunes s la segent:
GALENA
TRITURACI I
M LTA
FLOTACI
FORN DE
SINTERITZACI I
FLOTACI
Carb de coc
FORN DE CUBA
SO2
GAS RESIDUAL/ CO
ESCRIA
PLOM
D OBRA
Vapor d'aigua
Gas d escalfament
FORN DE FLAMA
Aire
Gas d'escalfament
Aire
Zn
Vapor sobreescalfat
GAS RESIDUAL
(Temp: 350-450C)
ESCUMES (Cu, Ni, As i sulfurs)
FORN DE FLAMA
(Temp: 800 C)
AGITACI
GAS RESIDUAL
Sn, As i Sb
Ag +
Zn
PLOM
REFINAT
ELECTRLISI
PLOM ELECTROLTIC
En primer lloc, es parteix de la galena, un mineral amb contingut de sulfur de plom. Aquest mineral es
prepara amb trituracions i mltes (vegeu la ref. AC-4) fins deixar-lo molt redut. Com que el contingut
en plom s molt redut (2.5-3.5%), s'ha de concentrar abans d'enviar-lo cap a la planta. Aix
s'aconsegueix per tcniques de flotaci, amb qu es concentra el mineral fins a un contingut de

60-70% en plom.
En segon lloc, i una vegada en planta, el que cal fer s eliminar el sofre per una sinteritzaci del
mineral. Abans cal haver realitzat la pel.letitzaci, mitjanant la qual es formen boletes de mineral.
Aquest mineral, ja en boletes, s el que es sinteritza (vegeu el procs en la ref. AC-3). El procs
pretn una eliminaci del sofre present en el mineral, que es vaporitza com a SO2. En la pel.letitzaci
no es fa la torrada de les boletes, sin que aquestes s'assequen amb aire calent. La torrada s que es
fa a la sinteritzaci, en la qual es bescanvien els sulfurs a xids o sulfats de plom.
Seguidament, s'introdueix el mineral en un forn de cuba, on es redueix, sovint usant carboni com a
reductor. S'obt aix un plom molt impur, conegut com a plom d'obra per la gran quantitat de metalls
que encara cont, i que el procs no ha aconseguit extreure. Els metalls que s s'han pogut extreure
s'aprofiten comercialment per mitj d'un tractament de les escries produdes en aquest punt.
Ateses aquestes impureses de metalls que el plom encara cont, se sotmet a un procs de
refinament en un forn de flama o en un altre de semblant, en el qual per mtodes pirometal.lrgics
s'eliminen els metalls restants i s'obt el plom refinat. De la mateixa manera que amb les escries del
procs anterior, el tractament de les escries en aquest punt tamb permet recuperar metalls com
ara l'arsnic, l'antimoni, l'estany, el coure, etc.
Si es vol, el plom encara es pot refinar ms per mitj d'un refinament electroltic, que permetr
d'obtenir un producte de ms qualitat, amb contingut de fins a un 99.99% en plom.
20

Com a etapes on s'emeten contaminants en el procs, hi podem distingir:
Les trituracions i mltes. Sn font d'emissi de partcules sobretot en les operacions de

transport i maneig del mineral, on el pes ems en partcules pot arribar fins a 2.3 kg/t mineral.
La sinteritzaci. Presenta una emissi de partcules important, i tamb emissi d'xids de sofre
per la reacci del sofre del mineral amb l'oxigen.
El forn de cuba (o de cubilot). s una altra font d'emissi de compostos de sofre, de partcules
i de monxid de carboni (CO). Aquest ltim es genera per la reacci del carboni amb l'oxigen de
l'xid de plom.
El forn de flama (els processos de pirorefinatge, en general). En aquest forn es produeixen

fortes emissions de partcules .
L'electrlisi. En cas de practicar-se, s una font de petites emissions de partcules.
Les emissions de partcules en els processos de sinteritzaci i de forn, encara que lligades a una
srie de metalls que s'han d'extreure, tenen una concentraci de plom alta a causa del baix punt de
fusi i de la gran volatilitat.
OPERACI
Trituraci i mlta
De forn de
sinteritzaci
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
De forn de flama
Electrlisi
8
9
21
LMITS D'EMISSI
106.5 kg/t plom
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3
275 kg/t plom
4.300 mg/Nm3
Partcules
SO2
180 kg/t plom

500-2500 ppm.
CO
Partcules
Partcules
ND
10 kg/t plom
ND
Partcules
SO2
De forn de cuba
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
1 kg/t mineral
4.300 mg/Nm3
--8
9
Les emissions de partcules slides sn per a qualsevol procs, de 50 mg/Nm3, excepte per als forns de cuba
on es permet fins a 100 mg/Nm3.
Quant a les emissions de plom i sals de plom (contingut de plom en les emissions), per a plantes amb volum
3
3
d'emissi total inferior a 300 m /min, el lmit s de 80 mg/Nm , i per a plantes amb volum d'emissi superior
3
3
a 300 m /min el lmit s de 10 mg/Nm .
dem
dem

Hi ha bsicament dos motius de preocupaci en les produccions de plom. D'una banda, l'alta toxicitat
del plom fa que els nivell d'emissi s'hagin de reduir al mnim, per a la qual cosa cal emprar les
mesures ms eficaces, s a dir els filtres i els electrofiltres, sobretot si les emissions tenen un alt
contingut en plom. s molt important que el mtode es faci per via seca, ja que els mtodes per via
humida comporten el tractament posterior de les aiges, que novament ha de tenir una eficincia
alta. Les emissions d'alguns forns de refinament com, per exemple, els d'electrlisi, que tenen
emissions de plom, es poden reduir bastant pel refredament i condensaci dels vapors metl.lics.
El segon motiu de preocupaci s el CO, que pot esdevenir altament explosiu en les concentracions
amb els xids de sofre, ra per la qual s important que s'elimini rpidament.
La gran quantitat que s'emet d'SO2 es pot aprofitar per produir cid sulfric comercial per mitj d'un
rentatge.
OPERACI
Trituraci i mlta
CONTAMINANT
Partcules
Forn de sinteritzaci Partcules
Forn de cuba
SO2
Partcules
SO2
Forn de flama
CO
Partcules
Electrlisi
Partcules
OPERACI
Sinteritzaci
De forn de cuba
De forn de flama
Electrlisi
Sinteritzaci
De forn de cuba
De forn de flama
Electrlisi
Sinteritzaci
De forn de cuba
De forn de cuba
Trituraci i mlta
Trituraci i mlta
22
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Purificador de Venturi
MC- 4
Filtre
MC- 1
Electrofiltre
MC- 3
Filtre
MC- 1
Purificador
MC- 6
Electrofiltre
MC- 3
Purificador
MC- 1
Filtre
Purificador
MC- 6
Postcremador
MC- 7
Electrofiltre
MC- 3
Filtre
MC- 1
Electrofiltre
MC- 3
Filtre
MC- 1
MESURA CORRECTORA
Electrofitre
Filtre
Purificadors
Postcremador
Cicl
EFICCIA
99.5 %
99.9 %
99 %
80 - 90 %
70 - 85 %
70 - 80 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-17
Grup A-5 Producci de plom de segona fusi
27.540

Com en el cas de la producci de plom (vegeu la ref. AC-16), la producci de plom de segona fusi
pot fer-se per moltes vies diferents. En aquest cas, les vies de procs sn molt variades ja que tamb
ho sn les formes d'entrada de les primeres matries i els productes de sortida del procs.
El procs general de producci de plom de segona fusi s:
FERRA LLES
PRE-TRACTAM ENT
FORN
Partcules
Partcules
AIRE
REFINATGE
Partcules
ADDITIUS
PLOM O
XIDS DE
PLOM
Tal com ja s'ha dit, els productes amb qu es treballa poden ser molt variats. En general, es tracta de
ferralles de plom com, per exemple, bateries exhaurides, cables de plom, canonades i, genricament,
ferralles amb un alt contingut en plom.
El primer pas consisteix en un pre-tractament que cont un munt d'etapes diferents per obtenir el
plom de la manera ms separada possible. Algunes de les etapes sn el trencament de les bateries i
de les ferralles de gran volum, la separaci de plom d'altres materials amb punt de fusi diferent per
una pre-fusi, etc.
Una vegada separat el plom dels altres metalls, es fon, generalment en forns de cubilot o de
reverber.
Posteriorment, el plom es refina en el mateix forn o en d'altres, com per exemple als de gresol.
Aquest refinatge es fa amb l'addici de formadors d'escries o amb d'altres elements que permetin
formar els aliatges desitjats. Si el producte es vol obtenir en forma d'xid, per exemple per a les
bateries (vegeu la ref. AC-26), es pot introduir aire per tal d'oxidar el producte.
Generalment s'obt el producte en forma de lingots, encara que per petites produccions es pot fer un
emmotllament, no necessriament en sorra (vegeu la ref. AC-11), ja que la temperatura de fusi del
plom s relativament baixa.

Ats que pot haver-hi infinitat de processos diferents, hi ha molts focus d'emissi de contaminants.
Bsicament, es poden dividir en tres grups:
El pre-tractament. En el pre-tractament hi ha emissions de partcules relativament grosses, ja
que les etapes sn bsicament mecniques. Altres emissions poden produir-se per la utilitzaci
de processos d'incineraci per eliminar greixos i plstics.
La fosa. A la fosa hi ha emissions de partcules del metall. Les emissions derivades dels
processos de combusti no es recullen aqu (vegeu la ref. AC-1).
El refinatge. s un focus d'emissi de partcules i la seva composici s ms complexa per ra
de l'aportaci dels additius presents; aix doncs, hi ha plom, xid de plom, altres metalls, etc.
10
24
OPERACI
Pre-tractament
ELEMENT
Partcules
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
Forn
Partcules
75 - 95 kg/t
10
Refinatge
Partcules
ND
Les emissions de partcules no poden superar 50 mg/Nm3 excepte en els forns de cubilot on es permet fins a
100 mg/Nm3.
Les emissions de plom i sals de plom no poden superar els 80 mg/Nm3 , si el volum d'emissi s menor de
3
3
3
300 m /min, o 10 mg/Nm ,si el volum d'emissi s superior a 300 m /min.

Atesa la diversitat de processos que poden donar-se en la producci de plom de segona fusi, cada
planta de producci, en funci dels seus processos, t diferents mesures correctores. Com sempre,
un estudi de la situaci particular de cada planta permet obtenir la soluci ms satisfactria possible.
En general, degut a l'alta toxicitat del plom, les mesures que s'han d'implantar han de ser el mxim
d'eficients possible. s per aix que el ms recomanable s la implantaci de sistemes de filtratge
(els mtodes per via humida no sn recomanables ja que l'nic que provoquen s el trasllat del
problema, de l'aire a l'aigua). Malgrat tot, per a partcules de gran volum i ms fcil captaci, com sn
les dels pre-tractaments, es poden implantar ciclons.
OPERACI
Pre-tractament
Forn
Refinatge
OPERACI
Pre-tractament, forn
Pre-tactament
25
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
MESURA CORRECTORA
Filtres
Ciclons
EFICCIA
90 - 99.9 %
85 - 95 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-18
Grup A-6 Producci de zenc de primera fusi
27.432

El zenc s un metall conegut des de l'antiguitat, sobretot pels seus aliatges, especialment el llaut
(vegeu la ref. AC-15). Les seves caracterstiques sn el baix punt de fusi i la malleabilitat.
Normalment cont, en la superfcie, una fina capa d'xid d'aspecte metllic, que el protegeix de la
corrosi. Els usos ms estesos del zenc sn: protegir sostres, fer d'elctrode (en piles) i protegir el
ferro, galvanitzant-lo. Una forma de galvanitzar el ferro s mitjanant un bany de metall fos (vegeu la
ref. AC-25).
El zenc s'obt de la blenda, que s el sulfur de zenc, encara que hi ha alguns altres minerals que
contenen zenc, com la smithsonita, que el cont com a carbonat, i la willemita, que cont el silicat. El
procs s el segent:
CONCENTRAT
DE BLENDA
TORRADA
AIGUA
Partcules,
SO2
M ESCLADOR
FILTRATGE
ADDITIUS
PRECIPITACI
ELECTROLTICA
cids
FUSI
Partcules
ZENC
En primer lloc, s'extreu el zenc a les mines. Atesa la baixa concentraci de zenc en el mineral (3-10
%), s'ha de concentrar. El procs de concentraci s molt semblant al del plom (vegeu la ref. AC-16),
s a dir, el mineral es tritura molt finament i se separa per gravetat per una immersi en aigua (no
s'inclou aquesta part del procs aqu ja que t lloc a les instal.lacions mineres).
En segon lloc, i una vegada el mineral s'ha concentrat a un 50-60%, es fa una torrada que pretn
treure el sofre de les molcules i canviar-lo per oxigen, obtenint aix xid de zenc (aquest procs s
molt semblant a una sinteritzaci, encara que el mineral no s'aglomera).
A partir d'aquest punt, hi ha dos tipus de procs: un per via electroltica i un altre, per via
pirometal.lrgica. La producci de zenc per via electroltica s actualment la ms important; t
l'avantatge de no necessitar coc metal.lrgic i produeix un zenc molt ms ric sense necessitat d'un
refinatge posterior; en canvi, requereix unes primeres matries molt ms concentrades en aquest
metall. La producci per pirometal.lrgia gaireb no s'utilitza i s per aix que no es tracta en aquesta
fitxa.
Un cop feta la torrada, el metall es dissol en aigua o en una soluci una mica alcalina. La part que no
es dissol (la part no metl.lica, la ganga) es treu mitjanant una filtraci. Tamb es treuen altres
metalls que formen impureses com el coure, el cadmi, el cobalt i el nquel, per mitj d'una precipitaci
que acidifica la soluci.
El pas segent, amb la soluci cida, s obtenir el zenc en forma metl.lica per mitj d'una electrlisi
on precipita a l'elctrode. El zenc s'extreu i es purifica per mtodes de pirorefinatge mitjanant una
fusi, si es considera necessari, amb la qual cosa s'extreu el zenc per a la venda. Ats que el zenc t
un procs d'oxidaci molt rpid a la superfcie del metall en fusi, s'afegeixen alguns reactius per tal
d'evitar que es produeixin escries. Tamb s'addicionen alguns metalls per fer aliatges, com ara el
plom.

El principals focus d'emissi de contaminants en el procs sn:
La torrada. Les emissions en aquesta part del procs sn constitudes per una gran emissi
d'xids de sofre, provinents de la combinaci del sofre del mineral amb l'oxigen de l'aire. Una
altra emissi en aquest punt sn les partcules constituents del mineral; l'emissi de partcules
ve definida per la temperatura de la torrada, que no ha de ser molt alta donada la volatilitat del
zenc. En aquest procs no hi ha gaires emissions derivades de la utilitzaci de combustibles ja
que aquesta s mnima si el mineral cont prou sofre; en cas que el contingut en sofre sigui
mnim s que es necessita l'ajut de combustibles (vegeu la ref. AC-1).
L'electrlisi. En aquest focus es produeixen emissions de boires cides, generalment de

sulfric, ja que aquest s l'cid emprat en aquest procs. Aquestes emissions depenen de la
temperatura del bany d'electrlisi, que ha de ser refredat, ja que les reaccions que s'hi
esdevenen generen calor.
La fusi. s un nou punt d'emissi de partcules que tenen una alta composici de zenc, a
causa de la volatilitat del metall.
OPERACI
Torrada
11
12
27
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
60 kg/t
LMITS D'EMISSI
50 mg/Nm3
SO2
550 kg/t
11
Electrlisi
cids
3 kg/t de Zn
12
Fusi
Partcules
fins 20 kg/t Zn
50 mg/Nm3
Lmit no determinat per a aquesta activitat concreta. Es pren com a valor lmit d'emissi el determinat per a
activitats industrials diverses no especificades a l'annex IV, que s de 4.300 mg/Nm3.
4.300 mg/Nm3 com a SO2 (l'cid utilitzat s sulfric).

Hi ha tres tipus d'emissions que cal tractar:
Les partcules que, a causa de la seva composici i de la toxicitat del zenc, s'han de mantenir en
baixa concentraci. Per aquest motiu, cal que els aparells utilitzats permetin obtenir l'eficincia
ms elevada possible i, per aix, es recomanen els filtres i els electrofiltres.
Els gasos emesos a la fase de torrada contenen una alta concentraci d'SO2 que pot ser
aprofitat per a la producci d'cid sulfric mitjanant un rentatge de gasos. Aquest cid pot ser
aprofitat per als banys d'electrlisi.
Els cids emesos en l'electrlisi es controlen amb la refrigeraci dels banys i amb
condensadors sobre aquests. En el cas d'emissions inevitables, aquestes poden eliminar-se
amb un rentatge de gasos.
OPERACI
Torrada
CONTAMINANT
Partcules
Electrlisi
Fusi
SO2
cids
Partcules
OPERACI
Torrada, electrlisi
Torrada, fusi
Torrada, fusi
28
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Electrofiltre
MC- 3
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
Filtres
MC- 1
Electrofiltre
MC- 3
MESURA CORRECTORA
Purificadors
Electrofiltres
Filtres
EFICCIA
99,9 %
99.5 %
99.5 %
REF.:
AC-19
CAPCA:METALLRGIA NO FRRICA
Grup A-7 Producci de zenc de segona fusi
CNAE-93:
27.540
Com en el cas de la producci de zenc de primera fusi (vegeu la ref. AC-18), els processos dobtenci de zenc
de segona fusi sn molt variats ja que depenen de lestat dentrada de les primeres matries i dels productes de
sortida.
El procs general de producci de zenc de segona fusi s:
FERRALLES
PRE-TRACTAM ENT
FUSI
ADDITIUS
REFINATGE O
ALIATGE
EM M O T LLAM ENT
Partcules
Partcules
Partcules
Partcules
ZENC
Els productes de partida poden ser molt variats. En general, es tracta de ferralles de zenc o d'altres productes de
zenc replegats com material de rebuig de fabricacions o pols recollida en la producci de zenc de primera fusi.
El primer pas consisteix en un pre-tractament en diverses etapes per separar el zenc de la resta de metalls.
Normalment, aquests processos aprofiten el baix punt de fusi del zenc per extreure'l, en un forn (el zenc se
separa per fusi o semifusi dels altres metalls) i separant-lo en forma de lingots que es poden tornar a fondre
desprs.
Una vegada separat el zenc dels altres metalls, es continua purificant en forns ms potents per separar-lo de la
resta de components mitjanant la formaci d'escries i es continua el refinatge. Aquest refinatge es fa per
l'addici de formadors d'escries, o amb altres elements per formar els aliatges desitjats. Si el producte es vol
obtenir en forma d'xid, es pot introduir aire i aigua per oxidar el producte.
El zenc i els aliatges s'obtenen com a lingots o en forma de peces emmotllades (vegeu la ref. AC-11). Tamb es
pot obtenir com a pols de zenc o d'xid de zenc.
29

Ats que hi ha infinitat de processos diferents, es poden presentar diferents tipus de focus d'emissi de
contaminants. Bsicament, dependran dels grups segents:
_ El pre-tractament. Hi ha emissions de partcules de metall i d'altres contaminants, per la fusi del zenc. Les
altres emissions que hi poden haver sn les que es deriven de la utilitzaci de processos de combusti per
eliminar greixos i plstics. No es tenen en compte aqu les emissions dels gasos de combusti (vegeu la ref.
AC-1).
_ La fosa. Es produeixen emissions de partcules del metall. Les emissions procedents dels processos de
combusti no es tenen en compte aqu (vegeu la ref. AC-1).
_ El refinatge. Les emissions sn de partcules, de composici ms complex a causa dels additius presents
(els metalls d'aliatge i els formadors d'escries).
_ L'emmotllament i processos mecnics de tractament de la superfcie de les peces produdes poden

provocar tamb emissions de partcules, en cas que es facin aquests processos. El maneig del zenc en
forma de pols provoca emissions que s'inclouen aqu.
OPERACI
Pre-tractament
Fosa
Refinatge
Emmotllament
30
ELEMENT
Partcules
Partcules
Partcules
Partcules
FACTORS TPICS
LMITS D'EMISSI
1 - 16 kg/t
0.05 kg/t
23 kg/t
ND
150 mg/Nm
3
150 mg/Nm
3
150 mg/Nm
3
150 mg/Nm

Atesa la gran diversitat de processos existents caldr un estudi de cada planta en particular per determinar les
mesures correctores ms adients en cada cas.
Per ra de l'alta toxicitat del zenc, les mesures que shan d'implantar han de procurar la major eficincia possible.
Es recomana la utilitzaci de sistemes de filtratge (no es recomanen els mtodes de depuraci per via humida
ja que aix significa traslladar el problema de l'aire a l'aigua). Tanmateix, per a partcules de gran volum, com les
que es poden produir a l'emmotllament i la mecanitzaci de les peces, es poden implantar ciclons; aix tamb s
vlid per a les operacions de pre-tractament (per no per als forns).
OPERACI
Pre-tractament
Fosa
Refinatge
Emmotllament
OPERACI
Pre-tractament,
Pre-tactament,
31
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Filtres
Ciclons
MESURA CORRECTORA
Filtres
Ciclons
MC- 2
MC- 1
MC- 1
MC- 2
EFICCIA
90 - 99.9 %
85 - 95 %
REF.:
AC-20
CAPCA:METALLRGIA NO FRRICA
Grup A-8 Producci d'altres materials no frrics
CNAE-93:
27.450
Els metalls ms emprats en la indstria sn el ferro i l'acer, el coure i l'alumini. A part d'aquests, tamb sutilitzen
la resta d'elements metllics de la taula, i cada vegada ms mpliament, dins la indstria de la maquinria per
formar materials nous.
Cada metall t el seu procs de producci i un mateix metall es pot presentar en formes comercials bastant
diverses, com aliatges o xids. Aix doncs, no s possible parlar d'un procs nic per a tots ells, encara que hi ha
una srie d'etapes comunes, per, que es poden dur a terme per vies molt diverses.
No obstant aix, com a procs general en la fabricaci dels metalls, es pot indicar l'esquema segent:
Partcules
SO 2
Partcules
M INERAL
TRITURACI
ADDITIUS
SINTERITZACI
FOSA I
REFINATGE
EM M O T LLAM ENT
Partcules,
SO 2
Partcules,
COV
M ETALLS
Els processos de producci de metalls, generalment, s'inicien amb l'arribada del mineral a la planta (vegeu els
processos de minerals a la ref. AC-3 i la ref. AC-4). El problema principal s que els metalls es troben,
generalment, combinats a la natura en forma de compostos de sofre, per la qual cosa aquest element s'ha de
retirar per obtenir el metall.
Una vegada triturat el mineral, es carrega en un forn, i el metall es fon i es refina. Al forn s'afegeixen una srie
d'additius, com formadors d'escries, o d'altres metalls per fer l'aliatge. Tamb s'hi pot introduir aire o oxigen per
separar elements, com ara el sofre, o per obtenir el metall en formes d'xids metllics.
El metall fos s'extreu posteriorment, una vegada retirades les escries, i es cola en motlles o lingoteres per poder
obtenir lingots o peces foses, segons la seva utilitzaci posterior (les operacions d'emmotllament s'expliquen a la
ref. AC-11).
32

Les etapes on es produeixen emissions de contaminants, i les emissions ms caracterstiques d'aquests sn:
_ La trituraci del metall. En aquesta etapa pot haver grans emissions de partcules en pols, depenent del
sistema dexecuci. Solucions tan senzilles com, per exemple, fer el procs per via humida (si s possible)
poden ajudar de forma significativa a reduir les emissions i a recuperar el producte. Les emissions per
l'emmagatzematge i la manipulaci del mineral queden incloses aqu.
_ La sinteritzaci. En cas de fer-se, produeix emissions de partcules i d'xids de sofre, provinents, aquests
ltims, del sofre contingut en el mineral.
_ El forn. T emissions de partcules i d'xids de sofre de la mateixa manera que succeeix a la sinteritzaci.
Les partcules sn, generalment, metalls i xids de metalls. s important caracteritzar adequadament les
partcules, ja que alguns dels metalls que es poden trobar sn altament txics, com el plom, el cadmi, el
mercuri, el crom, etc. Tamb hi pot haver altres emissions (menys importants) d'alguns elements continguts
en el mineral com, per exemple, fluor. No queden incloses en aquest punt les emissions que els combustibles
produeixen en la seva combusti (vegeu la ref. AC-1)
_ L'emmotllament. s un altre punt d'emissi de partcules, tant per als metalls presents, quan es vessa la
fosa en el motlle, com per les operacions de desemmotllament si es fa en sorra. En aquestes operacions
poden haver-hi tamb emissions de compostos orgnics presents en el motlle (olis ubrificants) que es
volatilitzen en calent.
Una visi ms mplia sobre aquests processos es pot trobar a la ref. AC-3, on es detallen els processos
d'aglomeraci de minerals, i a la ref. AC-11, on s'inclouen les operacions d'emmotllament. Altres processos
relacionats amb aquesta indstria i que no es recullen en aquesta fitxa poden ser els tractaments trmics dels
metalls (vegeu la ref. AC-10) i el tractament d'escries ( vegeu la ref. AC-11), encara que algunes d'aquestes no
es poden reutilitzar pel fet que sn residus especials (aix tamb succeeix en el reaprofitament de les sorres
d'emmotllar).
FACTORS TPICS
LMITS D'EMISSI
Trituraci
Sinteritzaci
OPERACI
Partcules
Partcules
ND
ND
150 mg/Nm
Fosa i refinatge
Partcules
ND
14
Emmotllament
Partcules
COV
ND
ND
150 mg/Nm
---
13
14
33
ELEMENT
13
400 mg/Nm per a sinteritzaci i pelletitzaci i 200 mg/Nm per a la preparaci del carb.
Per al plom, coure, zenc i alumini vegeu les fitxes corresponents (vegeu les ref. AC-13, AC-14, AC-16 i
AC-18).
Hi ha tamb legislaci especfica per als aliatges de ferro (depenent de l'aliatge que s'estigui fent).
3
La fabricaci d'arsnic t lmit d'emissi d'xid d'arsnic en 120 mg/Nm per a volums inferiors a 2500 l/s, i
3
de 45 mg/Nm per als superiors a 2500 l/s.
3
La fabricaci d'antimoni t els lmits d'emissi d'xids d'antimoni en 120 mg/Nm si el volum s inferior a
3
2500 l/s, i de 45 mg/Nm , si el volum de la planta s superior a 2500 l/s.
3
Per a les altres emissions cal prendre 150 mg/Nm .

Les mesures correctores que cal aplicar a aquest tipus d'indstria poden ser molt variades. Com sempre, un
estudi de cada empresa en particular proporciona la soluci ms adient per a la correcci de la contaminaci.
Les mesures inicialment recomanades per a cada etapa sn les segents:
_ Per a les partcules de la trituraci es poden implementar ciclons o filtres, si hi ha inters a fer el procs per
una via seca. Bsicament, l'estudi de la grandria de les partcules s el que ens recomana una mesura
correctora o una altra. Altres mtodes que es poden aplicar sn depuracions per via humida, si la grandria
de les partcules ho permet.
_ Les emissions de la sinteritzaci i de la fosa s'haurien de refredar, com a primer pas, la qual cosa permetria la
recuperaci del calor. El tractament per a les partcules es pot fer per filtres o per electrofiltres,
principalment, que permeten la recuperaci de productes. Les emissions d'SO 2 i d'altres gasos es
corregeixen mitjanant un rentatge per via seca o humida.
_ Les emissions de l'emmotllament es poden corregir fcilment per ciclons o filtres que permeten reaprofitar
les sorres recollides. Els compostos orgnics que es puguin emetre s'han d'eliminar, preferentment per un
rentatge de gasos (els purificadors de gasos de l'apartat anterior poden solucionar, en part, el problema) o
b fent una post-combusti d'aquestes emissions per destruir-les, encara que es pugui necessitar un
tractament posterior per als gasos demissi del postcremador.
OPERACI
Trituraci
Sinteritzaci
Fosa i refinatge
Emmotllament
OPERACI
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
SO2
Partcules
SO2
Partcules
COV
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Rentador
Filtres
Rentador
Ciclons
Rentador
MESURA CORRECTORA
MC- 2
MC- 1
MC- 6
MC- 1
MC- 6
MC- 2
MC- 6
EFICCIA
Trituraci
Ciclons
70 - 90 %
Trituraci
Filtres
99.9 %
Trituraci
Rentadors Venturi
70 - 85 %
Sinteritzaci i fosa
Filtres
90 - 99 %
Sinteritzaci i fosa
Electrofiltres
90 - 99 %
Sinteritzaci i fosa
Rentadors
80 - 99 %
Emmotllament
Postcremadors
90 - 100 %
34
REF.:
AC-29
CAPCA:INDSTRIES QUMIQUES I CONNEXES
Grup A-2 cid clorhdric
CNAE-93:
24.130
ATS QUE EL PROCS DE FABRICACI S DIFERENT PER A CADA CID,
HI HA UNA FITXA PER A CADA UN D'ELLS.
L'cid clorhdric s emprat mpliament a la indstria qumica. Encara que s un gas, tamb sutilitza en
dissoluci.
Hi ha tres processos per produir HCl:
-
La reacci de sal amb cid sulfric amb producci d'cid clorhdric i sulfat sdic (procs Mannheim).
La combusti de clor amb un petit excs d'hidrogen; s'utilitza com a subproducte d'operacions de
plantes venes.
La cloraci de compostos orgnics, com ara el benz (en aquest cas s'entn com a subproducte), la
cloraci de l'etil per produir PVC o la del met per fer derivats clorats (emprats com a dissolvents
generalment).
En general, tots els processos segueixen el mateix esquema:
SAL COM U N A
C ID S U L F R I C
CLOR
BENZ
REACTOR CLORACI
FORN DE SULFAT
VAS DE
HCl
DISSOLUCI
C l2
RENTADOR DE
REFRIGERANT
ELECTRLISI
ASSECADOR
GASOS
H2
REFRIGERANT
REFRIGERANT
ASSECADOR
FILTRE GRAVA
COMPRESSOR
COMPRESSOR
C l2
H2
ENCENEDOR
HCl-GAS
REFRIGERACI DE
REFRIGERACI DE
GRAFIT
GRAFIT
HCl
COMPRESSOR
ABSORCI
BOM BONA
D'ACER (HCl)
HCl CONCENTRAT
En primer lloc, es fan reaccionar les primeres matries, generalment en reactors o forns i, en segon lloc, una
vegada obtingut el producte en forma de gas, passa per un procs de neteja, si s necessari, es comprimeix i es
condensa per envasar-ho en bombones. Tamb es pot fer una dissoluci en aigua: en un procs d' absorci
s'obt el producte cid clorhdric condensat.
35

Ats que els productes emprats sn gasosos, tot el procs treballa en depressi connectat a un equip de
depuraci general, per si hi ha alguna fallida. Les emissions que hi puguin haver sn de clorur d'hidrogen i es
produeixen, sobretot, a la part final del procs. Les emissions provocades per l's de combustibles no es tracten
aqu (vegeu la ref. AC-1)
OPERACI
Procs
ELEMENT
CONTAMINANT
HCl
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
> 0.1 kg/t producte
LMITS D'EMISSI
230 mg/Nm

Ats que el que interessa s recollir al mxim el gas produt, com ja s'ha dit, un equip general tracta els gasos.
Aquest tractament consisteix en torres de rentatge per recuperar el clorur d'hidrogen.
OPERACI
Procs
OPERACI
Procs
36
CONTAMINANT
HCl
MESURA CORRECTORA
Rentadors
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Rentadors
EFICCIA
99,9 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-29
INDSTRIES QUMIQUES I CONNEXES
Grup A-2 cid fosfric
24.130

L'cid fosfric s'empra sobretot per a fabricar fertilitzats. A nivell d'economia mundial no se'n produeix
tanta quantitat com de sulfric o de ntric. Aquest cid (H3PO4) s la forma lquida d'un compost
gass anomenat anhdric fosfric o pentxid de fsfor (P2O5).
El procs ms ests de producci d'cid fosfric es fa en forns elctrics on el mineral de fsfor
(normalment s un fosfat), silicats i carb de coc, reacciona amb aire per produir l'anhidrid fosfric. El
fsfor blanc s'utilitza molt poc com a primera matria perqu s txic.
FOSFAT
AIRE
Partcules
C A M BRA DE COMBUSTI
PRECIPITADOR
ABSORBIDOR
ELECTROSTTIC
cid
fosfric
dilut
AIGUA
M ESCLADOR
COLLECTOR
H3PO4
CID FOSFRIC
Primerament, l'anhdrid fosfric escapa del forn elctric, es disol en cid dilut, i forma cid concentrat
en un absorbidor de gasos. Dintre de l'absorbidor de gasos, la reacci de l'anhdrid amb l'aigua s
bastant violenta i fa que hi hagi gran emissi de partcules en forma de boira cida cap a l'exterior.
Aquestes partcules s'han de recollir mitjanant algun sistema de recol.lecci de partcules, ssent els
ms emprats el purificador de Venturi o, amb una mica ms de rendiment, un electrofiltre (o
preciptador electrosttic).
Posteriorment, tot l'cid fosfric produt s recollit en un col.lector, una part es dilueix i es torna a
enviar cap a l'absorbidor per recollir l'anhidre produt. La resta s'envasa i es comercialitza.
37

Malgrat que el procs procura la recuperaci al mxim de l'cid produt (com a partcules), encara hi
ha una petita emissi de partcules a l'atmosfera. Altres emissions possibles poden ser
conseqncia del tractament i del maneig dels minerals (vegeu la ref. AC-4) i dels productes.
Les partcules sn, doncs, boires d'cid amb altres impureses
OPERACI
Procs
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
0-2 kg/t
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm

La millor soluci possible s la de substituir el precipitador electrosttic per d'altres aparells del tipus
d'eliminadors de boires ms sofisticats i amb eficcia ms alta en lloc de posar algn tipus d'aparell
recol.lector de partcules. Aquest eliminadors de boira acten com a barreres de les emissions on els
lquids es condensen i es poden recollir.
OPERACI
Procs
OPERACI
Procs
15
38
CONTAMINANT
Partcules
MESURA CORRECTORA
Eliminador de boires
---
MESURA CORRECTORA
Eliminador de boires
EFICCIA
99,998 % 15
Sobre el total de l'cid produt, ja que aquest equip reemplaa el precipitador electrosttic.
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-29
Grup A-2 cid ntric
24.130

L'cid ntric s un dels ms emprats per tot tipus d'indstria juntament amb l'cid sulfric i l'cid
clorhdric. Generalment es produeix en grans plantes que arriben a fabricar fins a 500 o 1.000 t d'cid
diries.Aquest cid s'acostuma a comercialitzar en forma de soluci aquosa.
El procs de fabricaci de l'cid ntric s el segent:
AIRE
COMPRESSOR
ESCALFADOR
AMONAC
M ESCLADOR
CONVERTIDOR
REFRIGERADOR
AIGUA
TORRE D ABSORCI
NOx
CID NTRIC
55-56%
Hi ha tres tipus de planta d'cid ntric: l'atmosfrica, la intermdies i la que funciona a pressi. Les
ms utilitzades sn les d'alta pressi, com la representada al diagrama. Totes es basen en el mateix
procs: l'oxidaci de l'amonac per l'aire en una cambra de reacci reblerta d'un catalitzador de platrodi (convertidor). L'xid de nitrogen format principalment s el monxid de nitrogen.
Una vegada completada la reacci, els gasos es refreden i es porten a una torre d'absorci, on es
produeixen dos processos. El primer s que el monxid de nitrogen (NO) s'oxida a dixid (NO2). El
segon, que el dixid de nitrogen s absorbit per l'aigua per formar l'cid ntric (HNO 3). Aquest cid s
envasat per comercialitzar-lo.

Els principals contaminants sn:
Els gasos procedents de la torre d'absorci, que contenen els xids de nitrogen no absorbits (NO,
NO2 i en ocasions cid ntric nebulitzat, o sigui en forma de partcules com una boira). Les emissions
d'xids de nitrogen reben el denominador de NO X. Les emissions a l'atmosfera han d'sser incolores,
per a vegades s'observen coloracions vermelloses degudes al NO2; el NO s incolor.
OPERACI
Absorci
ELEMENT
CONTAMINANT
NOX
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
25 kg/t
LMITS D'EMISSI
16

La principal mesura per reduir les emissions s el rentatge de gasos. Aquesta mesura es pot fer
allargant la mida de la torre d'absorci, absorbint aix ms NO2, i es redueix el nivell d'emissi.
Tamb es pot fer en una torre separada amb un reactiu diferent (slid o lquid) que absorbeixi ms
xid de nitrogen que l'aigua.
Tamb s'han desenvolupat altres sistemes similars al rentatge, que fan una reducci dels xids de
nitrogen a nitrogen gass. Per aix s'utilitzen combustibles, com a reductors, i un catalitzador de
plat. Aquest sistema s molt semblant al que s'utilitza per als cotxes.
OPERACI
Absorci
OPERACI
Absorci
16
40
CONTAMINANT
NOx
MESURA CORRECTORA
Purificador
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Purificador
EFICCIA
99,9 %
1,5 kg/t d'cid produda, mesurat com a mitjana de 2 h i cid expressat com a t equivalents d'cid ntric
100%.
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-29
Grup A-2 cid sulfric
24.130

L'cid sulfric s una de les matries produdes en ms quantitat arreu del mn i s el principal
producte de la indstria qumica. L'cid sulfric (H2SO4) s'acostuma a trobar com a lquid i es
produeix per la reacci amb aigua del trixid de sofre (SO3), que s un gas que prov de l'oxidaci
del dixid de sofre (SO2).
Hi ha dos mtodes de fabricaci d'cid sulfric: el procs de les cambres de plom i el de contacte.
Aqu es reflecteix el procs per mitj de cambres de plom:
PIRITA
AIRE
FORN DE PIRITA
REFRIGERANT
TORRE GLOVER
CAMBRA
SO4H2
50
CAMBRA
AIGUA
BAUME
CAMBRA
TORRE GAY LUSSAC
SORTIDA DE GASOS
RESIDUALS
TORRE GAY
LUSSAC
SO4H2
Partcules,
SO2, NO2
60
BAUME
A PROCS DE CAMBRES DE PLOM
El mtode de les cambres de plom prcticament ha desaparegut arreu del mn. Es basa en la
reacci de la pirita de ferro (que cont una alta concentraci de sulfur de ferro), que es fa cremar en
un forn amb la qual cosa es produeix una emissi d'SO2 en els gasos de sortida. Aquests gasos es
renten en una torre i s'obt SO3 que, amb aigua, produeix cid sulfric concentrat.
La resta dels gasos es fan bombollar en una cambra de plom plena d'aigua on es forma un cid una
mica menys concentrat (aquestes cambres sn de plom perqu aquest metall resisteix ms l'acci de
l'cid).
Els gasos que surten d'aquesta etapa es tornen a rentar en un aparell ms de torres per produir tot
l'cid possible.
L'altre procs s el mtode de contacte, que s el ms utilitzat, gaireb en un 95% dels casos.
41
SOFRE
Partcules,
SO2
FORN ROTATORI
REFRIGERACI
CONVERTIDOR
REFRIGERACI
COLUM N ES
D ' A BSORCI
B PROCS DE CONTACTE
En un forn el sofre es crema amb aire, amb qu s'obt l'SO2, que s oxidat a SO3 en un convertidor
en quatre etapes. Aquesta reacci s afavorida per un catalitzador de vanadi.
L'SO3 produt s absorbit amb aigua en columnes d'absorci, i s'obt l'cid sulfric.

Les plantes de contacte tenen l'origen de la seva contaminaci a l'aparell d'absorci. El gas de
sortida cont sofre lliure que no ha reaccionat, SO3 no absorbit, i H2SO4 nebulitzat (que s, en
definitiva, una mena de partcula). Aix fa que en arribar a l'atmosfera, l'SO3 s'hidrati i es converteixi
en H2SO4 nebulitzat.
Tot aix tamb s v lid per a les plantes de cambra de plom, encara que aqu la contaminaci es
produeix en les torres de Gay-Lussac i les emissions tamb poden contenir alguns xids de
nitrogen.
Les emissions provocades per la utilitzaci de combustibles als forns no es recullen aqu (vegeu la
ref. AC-1).
OPERACI
Torre Gay Lussac
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
SO2
ND
NO2
ND
Columnes d'absorci Partcules

SO2
42
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
0.5 kg/t
LMITS
D'EMISSI
3
500 mg/Nm
4725 mg/Nm3
1 kg/t
3
1000 mg/Nm
150 mg/Nm3
ND
1425 mg/Nm3

Les plantes d'cid produeixen boires difcils de controlar. La grandria de les gotes va des de menys
d' 1 m fins a ms de 10 m. Els sistemes ms utilitzats per aturar aquestes partcules sn els
electrofiltres.
La resta de gasos s'eliminen usualment en columnes d'absorci amb un rentatge del gasos.
OPERACI
Torre Gay Lussac
Columnes
d'absorci
CONTAMINANT
Boira cida
SO2
NO2
Boira cida
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
MC- 3
Purificador
MC-6
Purificador
MC- 6
Electrofiltres
MC- 3
SO2
Purificador
OPERACI
MESURA CORRECTORA
Torre Gay Lussac,
Purificadors
Columnes d'absorci
Torre Gay Lussac
Electrofiltres
Columnes d'absorci
43
MC- 6
EFICCIA
99 %
95 - 99%
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-30
Grup A-27 Plaguicides i herbicides
24.662

Per plaguicides (o pesticides) i herbicides s'entn tota una gran gamma de compostos, normalment
de qumica orgnica, que tenen com a objectiu el control de poblacions d'animals o plantes que
proliferen excessivament i poden representar un perill per a certes activitats com, per exemple, les de
tipus agrcola, ramader o domstic (per exemple, plagues de rates a les clavegueres o d'escarabats a
les cuines).
Generalment, els plaguicides i herbicides sn molcules orgniques no gaire complexes, compostes
d'un o diversos grups heterogenis (amb toms de clor, fsfor, nitrogen, altres halgens), i sn
productes que tenen una toxicitat elevada, fins i tot per a l'sser hum. Tenen com a producte
comercial un rang de preus molt limitat (a causa de l'economia dels consumidors a qu es dirigeix sobretot a l'agricultura-; s per aix que no tenen operacions de sntesi molt complexes), sn
productes amb una vida comercial molt curta (hi ha per tant una tasca important d'investigaci al
darrera) i tenen uns graus de regularitzaci alts (a causa de la seva toxicitat alta).
No hi ha un procs concret per fabricar plaguicides i herbicides, ats el gran nombre de compostos
diferents que hi ha; cadascun t el seu propi procs de fabricaci que de vegades es considera com
a secret industrial. Tamb s molt difcil poder-los agrupar en famlies segons l'estructura qumica
perque els grups se solapen: una mateixa molcula pot estar en diversos grups diferents.
En general, el procs de fabricaci s el segent:
COV
PRIM ERES
M A T RIES
COV
REACCI
PURIFICACI
ADDITIUS
FORM U LACI
Partcules,
COV
PLAGUICIDES I
HERBICIDES
S'hi poden distingir tres passos:

En primer lloc, es donen varies etapes de reacci de les matries primeres, en les quals es produeix
la sntesi de les molcules. Ats el que s'ha explicat abans sobre l'economia dels productes de gran
consum, les primeres matries de partida d'aquestes reaccions han de ser, tant com sigui possible,
productes d'aquest tipus. Cal dur a terme un gran control de les reaccions per tal d'aconseguir la
major quantitat possible del producte desitjat i per tal que no apareguin reaccions secundries que
donin productes que no tinguin inters.
En segon lloc, i malgrat tot, una vegada completats els processos de reacci apareixen subproductes
de reacci que no sn interessants com a pesticides i primeres matries que no han reaccionat. Per
separar al mxim possible els productes desitjats de la resta de subproductes de la reacci
(normalment n'hi apareixen diversos de semblants de la mateixa famlia, encara que el poder biocida
d'un respecte l'altre s una mica variable dins una mateixa famlia) caldran algunes etapes de
44
purificaci. Aquestes etapes poden ser molt variables: inclouen destil.lacions, precipitacions,
filtracions, etc. Alguns dels subproductes tenen valor comercial o es poden reciclar, la resta s'han
d'eliminar.
Finalment s'afegiran una srie d'additius que donen al producte les seves caracterstiques finals per
utilitzar-los (dissolvents, inerts per a productes en pols, de vegades tamb nutrients per a les plantes,
etc.), procs que es coneix amb el nom de formulaci. La presentaci comercial d'aquests productes
s normalment en estat slid (pols, grnuls, etc.), encara que la seva utilitzaci acostuma a ser com a
dissoluci en aigua.

s complicat de donar uns elements contaminants emesos ja que aquests elements sn
caracterstics per a cada procs de fabricaci i per a cada pesticida en concret.
En general, podem suposar que les emissions principals sn les de compostos orgnics que es
volatilitzen o sn emesos en alguns punts del procs, perqu, per norma general, aquests productes
sn de reaccions de sntesi orgnica; la seva caracteritzaci s ms o menys important segons sigui
el poder biocida que tenen les molcules.
Altres emissions possibles, sn les de partcules en les etapes de la formulaci. La composici
d'aquestes partcules pot tenir dues fonts diferents: d'una banda, dels additius de la formulaci que
en principi seran inerts; d'altra banda, poden tenir present en la seva composici els productes que
tenen l'efecte plaguicida, alguns dels quals poden resultar bastant txics.
OPERACI
Reacci
Purificaci
Formulaci
17
45
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
COV
COV
Partcules
Diferent per a cada procs. No hi ha dades disponibles.
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
17
LMITS D'EMISSI
------3
150 mg/Nm

Ats el ja esmentat carcter biocida de les molcules implicades en aquests processos, s necessari
el control estricte de les emissions produdes. Per tant, s'ha d'arribar a la destrucci completa
d'aquests contaminants abans de ser emesos. Cada contaminant en particular ha de tenir el millor
sistema d'eliminaci segons quin sigui el procs de fabricaci. s per aix que, com sempre, un
estudi de cada planta concreta i de les seves emissions possibles ens proporciona les mesures de
correcci de les emissions ms adient per a cada situaci en particular.
Com a mesures generals, es proposa algun sistema d'incineraci de les emissions, sobretot en
els casos en qu aquestes siguin gasos, encara que per a partcules tamb funcionen amb gran
eficcia. El problema de la implantaci d'aquests aparells s que les seves emissions de vegades
tamb han de ser corregides, sobretot si a les molcules orgniques sintetitzades hi ha toms com
clor, sofre o metalls pesats.
Les partcules tamb es poden recollir mitjanant filtres (si el contingut en humitat s baix).
D'aquesta manera es poden recuperar per reutilitzar-los posteriorment i per facilitar-ne la destrucci
(s molt ms fcil de destruir les emissions si sn ms concentrades).
OPERACI
Reacci
Purificaci
Formulaci
OPERACI
Reacci
Purificaci
Formulaci
Formulaci
46
CONTAMINANT
COV
COV
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
MC- 7
Postcombusti
MC- 7
Postcombusti
MC- 7
Filtres
MC- 1
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
Filtres
EFICCIA
99 - 100%
99 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-31
Grup A-28 Esmalts vitrificables o cuites de vidre per a esmalts
26.150

Les cuites de vidre o esmalts vitrificables sn molt emprats a la indstria cermica per la
brillantor que donen, un cop cuits, sobre la pea de cermica (vegeu la ref. AC -68). Tanmateix,
s'utilitzen tamb per recobrir objectes metl.lics com, per exemple, bona part dels estris de
cuina, generalment d'alumini (plats, cassoles, etc.).
La producci de les cuites de vidre s molt semblant a la del vidre (vegeu la ref. AC-69).
Comercialment, s'acostuma a presentar com a soluci lquida ja preparada per poder ser
utilitzada, o b es pot trobar en pols amb els additius necessaris per a la seva aplicaci per,
en aquest cas, cal afegir-hi el diluent.
Partcules
PRIM ERES
M A T RIES
M LTA
Partcules,
Fluor
FOSA
REFREDAM ENT
M LTA
DILUENTS
Partcules
BARREJA
PRODUCTE PER
A L'APLICACI
En primer lloc, es parteix de les primeres matries com ara sorres, sosa, borats, feldspats,
xids de metall, etc., productes que cal moldre per tal de poder-los barrejar millor.
En segon lloc, i una vegada feta la barreja, s'introdueixen al forn per poder fer el vidre; aquesta
operaci acostuma a ser una operaci en discontinu, ja que el temps de fusi depn de les
caracterstiques de les matries de partida i del producte desitjat.
A continuaci, el vidre es treu del forn en estat lquid i es refreda sobtadament per immersi en
un bany fred. No s important la forma que prengui el vidre, ja que a continuaci se sotmet a tot
un seguit de processos de mlta i trituraci per obtenir una pols molt fina que s la que
constitueix la base del producte.
L'esmalt, prpiament dit, constitueix una mescla del vidre amb d'altres additius i el diluent, ja
que s'utilitza en estat lquid com a bany o com a esprai.
47
-
Reial Decret 547/79, pel qual s'amplia el Decret 833/1975.

Sense tenir en compte l'aplicaci dels esmalts, ni les emissions produ des pels combustibles en
el forn (vegeu la ref. AC-1), es poden distingir en el procs de fabricaci els focus de
contaminaci segents:
-
La mlta de les primeres matries. Constitueix una font important de partcules si aquest
procs no es realitza per via humida, cas en el qual si que es poden minimitzar.
El forn. A ms de generar, com en el cas anterior, una gran quantitat de partcules, com a
conseqncia de les primeres matries emprades, el forn produeix emissions de fluor al
medi. El fluor s un gas fora txic i corrossiu.
La mlta del vidre. Representa, igualment, una gran aportaci de partcules al medi,
sobretot si, com ja s'ha indicat anteriorment, el procs es realitza per via seca. Les
emissions que s'hi puguin produir pel maneig i la barreja d'additius slids per fer l'esmalt
queden incloses en aquest punt.
OPERACI
Mlta
ELEMENT
Partcules
Fosa
Partcules
Fluor
Mlta de vidre
Partcules
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
8 kg/t
150 mg/Nm3
2.5 kg/t
18
ND
150 mg/Nm3

Les mesures indicades depenen en gran manera de les condicions de fabricaci concreta de
cada planta. Evidentment, noms l'estudi de cada situaci en particular podr indicar quines
sn les mesures ms adients per a cada cas.
Com a mesures generals, es pot assenyalar que, ats que les emissions de les mltes tenen
captacions relativament senzilles, aquestes es poden corregir per mitj de filtres o, en cas que
les dimensions de les partcules ho permetin, s'hi pot aplicar altres sistemes de recollida
mecnica com ara els ciclons.
Les emissions de fluor es poden corregir prou adequadament mitjanant rentatges de gasos
com, per exemple, purificadors de gasos. Les dimensions d'aquesta mesura depenen fora
de les primeres matries emprades, ja que el nivell d'emissi depn del contingut en fluor del
mineral.
18
48
40 mg/Nm3 per a zones humides i 80 mg/Nm3 per a zones seques.
OPERACI
Mlta
Fosa
Mlta de vidre
OPERACI
Mlta, fosa
Mlta, fosa
Fosa
49
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Fluor
Partcules
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Ciclons
MC- 2
Purificador
MC- 6
Ciclons
MC- 2
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Purificador
EFICCIA
70 - 90 %
90 - 99 %
99.9 %
REF.:
CAPCA:
AC-72
INDSTRIA DE LA PELL
Grup A-1 Tractament i adobament de la pell
CNAE-93:
19.100

Les pells dels animals han estat treballades des de sempre per l'home per confeccionar peces
de vestir. Les pells per adobar poden ser de qualsevol tipus d'animal, per aquelles amb qu
s'acostuma a fer aquest procs sn les dels animals sacrificats a l'escorxador, s a dir, les de
bovins, equins, ovins, cabrums o porcins.
L'adobament s un procs utilitzat per a tractar la pell d'animals morts amb la finalitat de que no
es vegi afectada per la descomposici provocada per l'acci dels microorganismes de
l'ambient. El procs d'adobament de la pell s el segent:
COV
RIBERA
REMULL
ADOBAMENT
REBAIXATGE
TINTURA
ACABAT
NEUTRALITZACI
PRODUCTES
Sulfurs
ESCORREGUDA
Partcules
DESLLANATGE
DESCARNAMENT I
RE-
DIVIDIT
ADOBAMENT
ADOBAMENT
ADOBAMENT
MINERAL
VEGETAL
DESENCALCINAMENT
TINTURA
RENDIMENT
PREADOBAMENT
PIQUELATGE
DESGREIXATGE
MECANITZATCI
ASSECATGE
GREIXATGE I
RENTATGES
ESCORREGUDA
COV
El procs es divideix en quatre fases, algunes de les quals sn optatives. A ms, dins aquestes
quatre fases principals poden haver-hi algunes etapes que no sempre es realitzen.
La primera fase es coneix amb el nom de ribera i consisteix en la preparaci de la pell per a
l'adobament posterior. Bsicament, el que es fa s un rentatge en remull, l'eliminaci del pel en
el desllanatge (amb l'addici de sulfurs) i la conservaci amb cids i sals.
L'etapa segent s l'adobament en si mateix. Comena amb el desgreixatge que es fa en
alguns tipus de pells. Una vegada feta aquesta operaci, es fa l'adobament en un bany de sals
de crom o de tanins vegetals. Aquesta part del procs s la que permet que la pell quedi
protegida enfront de l'atac dels microorganismes.
A continuaci es fa l'operaci de tintura mitjanant la qual es dna a la pell el color desitjat.
Aquesta operaci es fa en bany de tint en aigua calenta.
50
La darrera fase comprn les diverses etapes d'acabaments, en les quals es fan els tractaments
mecnics que atorguen a la pell les seves caracterstiques finals de textura.
-

En principi, hi ha tres tipus d'emissions caracterstiques a la indstria de l'adobament, les quals
es detallen tot seguit:
-
Els sulfurs, que s'emeten en les etapes de desllanatge (si es fan). Aquests compostos,
s'empren juntament amb alguna emissi d'amonac per neutralitzar el bany (s'utilitzen poc
sovint ja que, normalment, el bany es neutralitza amb cal o sosa).
Les partcules, les emissions de les quals es produeixen en cas que es facin determinats
mecanitzats de l'acabament. Aquestes emissions es coneixen com a pols esmerilada.
Els compostos orgnics, les emissions dels quals es generen en tot el procs i es
reconeixen per la seva olor. Alguns dels compostos qumics orgnics emprats en algunes
etapes tamb es volatilitzen.
A causa de l'elevat consum d'aigua que representa aquesta activitat, la major part de les
installacions disposen de sistemes de depuraci que, en cas de realitzar un tractament
inadequat de l'aigua, poden constituir un focus d'olor.
Les emissions derivades de la utilitzaci de combustibles no es tracten aqu (vegeu Ref. AC-1).
OPERACI
Procs
Desllanatge
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
Sulfurs
Mecanitzaci
Partcules
51
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
ND
ND
LMITS D'EMISSI
--10 mg/Nm3
3
150 mg/Nm

A cada un dels contaminants contemplats en el punt anterior, pot aplicar-se una srie de
mesures correctores, les ms adients de les quals hauran d'establir-se per mitj de l'estudi
concret del procs i de les emissions de cada f brica.
La millor manera de corregir les olors del procs s la destrucci dels compostos orgnics, que
es pot fer per mitj d'un rentatge de gasos o de la postcombusti.
Els sulfurs, i tamb l'amonac, es poden eliminar, igualment, mitjanant el rentatge de gasos.
Les partcules, per ra de la seva mida, relativament gran, es poden recollir en ciclons o
mitjanant un filtratge.
OPERACI
Procs
CONTAMINANT
COV
Desllanatge
Mecanitzaci
Sulfurs
Partcules
OPERACI
Mecanitzaci
Mecanitzaci
Procs, desllanatge
Procs
52
MESURA CORRECTORA
Purificadors
MC- 6
Postcombusti
MC- 7
Purificadors
MC- 6
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres de m negues
Purificadors
Postcombusti
EFICCIA
85 - 95%
99,9 %
99%
100 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-1
ENERGIA
Grup B-2 Generadors de vapor de capacitat superior a 20 t/h i generadors de
calor de potncia calorfica igual o superior a 15000 th/h
--.---
Encara que l'objecte d'aquesta activitat s concret, el seu procs es pot fer extensiu a qualsevol tipus
de combusti que tingui com a finalitat l'obtenci d'energia, ja sigui de tipus calorfic o de tipus
mecnic.
L'obtenci d'energia per combustions juga un paper molt important en tot tipus d'indstria ja que
gaireb tots els processos industrials necessiten energia per al seu funcionament; ja sigui energia
elctrica, o b derivada de la combusti de combustibles fssils (cal tenir en compte que gran part de
l'energia elctrica que es ven ha estat tamb produda per combustions). En essncia, els
combustibles fssils sn hidrocarburs (molcules fetes per cadenes d'toms de carboni i hidrogen),
que sovint contenen impureses en quantitats molt petites, per la presncia de determinats tipus
d'elements, com ara el sofre. Els combustibles fssils poden ser slids, com els carbons; lquids, com
els fuel-oils, gas-oils o gasolines; o gasos, com el prop o el met (gas natural).
En general, els processos de combusti responen a l'esquema segent:
AIGUA,
C O M BUSTIBLE:
OLI TRM IC
GAS, CARB,
FUELS
C O M BUSTI
COV, NO X ,
CO, SO 2 ,
OXIGEN,
AIRE
V A POR,
OLI CALENT,
CALOR
La combusti es produeix en fer reaccionar qumicament un combustible (com els esmentats

anteriorment) i un comburent (generalment, l'oxigen de l'aire que s el que es t ms a l'abast o, de
vegades, tamb oxigen pur). En aquesta reacci d'oxidaci s'emet energia en forma de llum i calor.
L'energia calorfica s aprofitable directament per a diverses finalitats, com, per exemple, per escalfar
olis o d'altres materials (com el contingut d'un forn) o per escalfar aigua i produir vapor. Mitjanant
l'augment de la pressi del vapor s possible transmetre calor o energia mecnica. Aquesta darrera
forma d'energia s'aprofita per fer moure un pist o una turbina, o per generar electricitat (per mitj del
moviment de la turbina).
Els generadors de vapor sn calderes a pressi que, primerament, escalfen l'aigua per tal de
vaporitzar-la. Posteriorment escalfen el vapor, amb la qual cosa la pressi i la temperatura
augmenten. Els generadors de calor escalfen un fluid, com ara aigua o oli trmic, per poder repartir
desprs la calor all on calgui.
_
Decret 2204/1975, pel qual es tipifiquen les caracterstiques, les qualitats i les utilitzacions de
combustibles i carburants. Modificat pels reials decrets 2482/1986 i 1485/1987
Reial Decret 3000/1980, pel qual es modifiquen les caracterstiques d'alguns combustibles
lquids.

En termes generals, en aquesta fitxa no s'exposen les etapes corresponents als focus de
contaminaci, sin que es tracten aquelles que fan referncia als tipus de combustibles emprats.
Les emissions d'aquests combustibles depenen molt de l'eficincia del procs (s a dir, dels
cremadors); aix, generalment, la combusti ben feta emet CO2 i H2O, i tamb SO2, si hi ha sofre
present en la composici del combustible. Si les eficincies sn baixes i no hi ha prou oxigen per
cremar tot el combustible, es tendeix a emetre tamb compostos orgnics (genricament els
anomenarem COV, que serien emissions dels combustibles sense cremar, o cremats parcialment i
volatilitzats) i CO. En cas que la combusti generi massa calor (si l'eficincia dels aparells de
combusti s massa elevada) apareixen xids de nitrogen (NO X) per reacci de l'oxigen amb el
nitrogen de l'aire.
Per combustibles:
-
El carb. Produeix emissions de COV, CO, CO2, i SO2 del sofre del carb. Els valors dels NOx
sn baixos, ja que el carb no t eficincies de combusti altes.
Els combustibles lquids. Produeixen emissions de COV, CO, CO 2, SO2 i algunes d'NOX
provinents del sofre dels hidrocarburs i del nitrogen de l'aire. Les emissions d'SO2 depenen del
contingut de sofre, que s diferent per a cada tipus de combustible segons la legislaci. Aix, els
gas-oils contenen menys sofre que els fuel-oils i, entre els darrers, hi figura el BIA (Bajo ndice de
Azufre), que s el que en cont menys quantitat. El bon estat dels cremadors contribueix al baix
nivell d'emissions de CO i COV, augmentant les eficincies.
El gas natural i GLP (gasos liquats de petroli). Generen emissions de CO2 i NOX. Els COV
apareixen a causa de prdues o mal estat dels cremadors. Aquest darrer factor tamb s causa
de la presncia de CO.
Les partcules es produeixen a causa de combustions incompletes i/o a causa de compostos aliens
als combustibles. El seu efecte ms evident s l'opacitat dels fums, factor legislat que es mesura per
escales d'opacitat com, per exemple, la Bacharach o la Ringelmann (la ms freqentment utilitzada).
L'aigua que es pugui emetre i que surt en forma de vapor que es condensa en refredar-se contribueix
a l'augment de l'opacitat (fent ms visibles les emissions), encara que la seva emissi no est
legislada.
COMBUSTIBLE
Carb
ELEMENT
Partcules
SO2
Fuel-oil
CO
COV
CO2
Partcules
SO2
Gas
CO
COV
CO2
NOX
Partcules
CO2
NOX
FACTORS TPICS
2 - 8 kg/t
((18) _ %sofre)
0.5 - 45 kg/t
0 - 1 kg/t
N.D.
1 - 2.5 kg/t
((18) _ %sofre)
0.4 - 0.6 kg/t
0.2 - 0.4 kg/t
N.D.
1 - 12 kg/t
80 - 240 kg/106
N.D.
11200 kg/106 m3
LMITS D'EMISSI
1
2
1445 ppm
no legislat aqu
no legislat aqu
3
4
1445 ppm
no legislat aqu
no legislat aqu
no legislat aqu
no legislat aqu
no legislat aqu
no legislat aqu

Evidentment, cada planta posseeix els seus propis sistemes per corregir la contaminaci segons els
combustibles que s'emprin i segons quines siguin les seves emissions caracterstiques. De tota
manera, hi ha una srie de mesures generals que es poden aplicar i que no necessriament han de
consistir en la utilitzaci de grans aparells de tractament de gasos.
4.1. Prevenci
La primera mesura que cal considerar s el manteniment. En efecte, un bon manteniment dels
cremadors i dels aparells de combusti comporta que l'eficincia de la combusti sigui ptima i que,
per tant, no hi hagi emissions de COV, ni de CO per falta d'oxigen, ni de NO X per excs d'aire a la
combusti.
Una altra mesura rau en la utilitzaci de combustibles amb contingut mnim de sofre i d'altres
impureses, perqu aix es redueixen les emissions d'SO2 i de partcules. En aquest sentit, l's de gas
natural i de GLP es beneficis.
1
2
3
4
250 mg/Nm3 per a potncies d'installacions inferiors a 500 th/h i 150 mg/Nm3 per a potncies iguals o
superiors a 500 th/h. L'opacitat no supera els valors 1 de Ringelmann o 2 de Bacharach.
3
3
2.400 mg/Nm per a hulla o antracita i 6.000 mg/Nm per a lignits.
Opacitat: per a gas-oil o fuel-oil domstic inferior a 2 Bacharach o 1 Ringelmann; per a fuel-oil nm. 1 o
BIA, inferior a 4 Bacharach o 2 Ringelmann: per a fuel-oil nm. 2, inferior a 5 Bacharach o 2.5 Ringelmann.
Per a fuel-oil domstic, gas-oil o BIA, el lmit s 850 mg/Nm3; per a fuel-oil nm. 1 s 1.700 mg/Nm3 i per a
3
fuel-oil nm. 2 s 3.400 mg/Nm .
3
4.2. Correcci
Els aparells de correcci d'emissions que s'usen sn, bsicament, filtres o electrofiltres que capten
les partcules. La utilitzaci de filtres implica un rentatge previ dels gasos per tal d'eliminar els cids
de sofre (el millor s fer-ho per via seca). Per als gasos es recomana una postcombusti per eliminar
CO i COV (si no es pot evitar la seva presncia millorant els cremadors), mentre que per a la resta s
millor utilitzar rentadors de gasos. Per eliminar els NOX s'han de portar a terme reaccions mitjanant
un catalitzador.
COMBUSTIBLE
Carb
Fuel-oil
Gas
COMBUSTIBLE
Carb, fuel-oil, gas
Carb, fuel-oil, gas
Carb, fuel-oil, gas
Carb, fuel-oil
Carb, Fuel-oil
CONTAMINANT
Partcules
SO2
CO
COV
CO2
Partcules
SO2
CO
COV
CO2
NOX
Partcules
CO2
NOX
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
MC- 3
Purificador
MC- 6
Postcombusti
MC- 7
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
Electrofiltres
MC- 3
Purificador
MC- 6
Postcombusti
MC- 7
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
Electrofiltres
MC- 3
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
Purificadors
Postcombusti
Filtres de carboni
EFICCIA
90 - 99 %
90 - 99 %
80 - 99 %
90 - 100 %
70 - 95 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-4
MINERIA
Grup B-2 Instal.lacions de tractament de pedres, sorres, cdols i altres
productes minerals.
13 i 14

Aquesta activitat integra un gran nombre de processos de tractament de minerals. Hi ha moltes
indstries que prenen els minerals en alguna part del seu procs: des de les indstries metl.liques,
ats que els metalls s'extreuen dels minerals, fins a les indstries de la construcci ja que les seves
primeres matries acostumen a constitur-les els minerals.
En termes generals, el procs de tractament dels minerals inclou les etapes segents:
Partcules
EXTRACCI
EX T R A C C I
TRANSPORT
R
E
D
U
Partcules
MAGATZEM
REDUCCI
PRIM R I A
MAGATZEM
C
C
I
EXPEDICI
REDUCCI
SECUNDRIA
MAGATZEM
CLASSIFICACI
CLASSIFICACI
Partcules
En principi, es poden distingir tres etapes generals, les quals s'exposen a continuaci.
La primera etapa consisteix en l'extracci, que pot fer-se de dues maneres: si el material s dur, es
fragmenta amb explosions i, si el material s tou, s'extreu per altres mitjans mecnics, com
perforadores o altres tipus de fragmentadores. Una vegada extret el material, es recull i es transporta
si la planta de tractament no es troba prop del lloc d'extracci.
La segona etapa s la reducci del material, fins a assolir-ne la mida desitjada. Aix es pot fer en una
o en diverses fases, i utilitzant un o altre tipus de maquinria segons les dimensions que es vulguin
per als minerals finals. En general, es pot parlar de reduccions primries i secundries. Cal
assenyalar que aquesta etapa no es fa sempre, sin que, de vegades, de l'extracci es passa
directament a la classificaci.
Finalment, la tercera etapa consisteix en la classificaci, que es fa un cop acabat el procs de

reducci. En aquesta etapa, el mineral se separa (segons les mides i, normalment, mitjanant
sedassos -tot i que mecanitzats-), s'emmagatzema i s'envia cap a la destinaci final.

Tot i que el procs pot realitzar-se combinant de diverses maneres aquestes etapes, aquelles en qu,
en general, es generen emissions de contaminants sn les segents:
L'extracci. Les explosions i les extraccions mecniques provoquen emissions de partcules, si el
material s sec. Les emissions sn molt incontrolades a les explosions.
El transport. Si aquest no es realitza en caixes tancades o s'humidifica, pot arribar a constituir
una font important d'emissi de partcules .
La reducci. Representa tamb una font d'emissi de partcules, la mida de les quals depn en
gran manera d'aquella a qu s'estigui reduint el mineral (com ms fina sigui la reducci, ms fina
ser la mida mitjana de les partcules).
Els magatzems. En cas que no siguin ben tancats o s'humidifiquin constantment, s'hi produeixen
emissions de partcules.
La classificaci. Pot ser tamb un focus d'emissi de partcules, i la implementaci de sistemes
de separaci per via humida pot ser complicada en aquest punt.
OPERACI
Extracci
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
segons productes
LMITS D'EMISSI
Transport
Partcules
segons mida material
Reducci
Partcules
0.25 - 3 kg/t
Magatzem
Partcules
5 kg/t (en piles)
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3
Classificaci
Partcules
2 - 3 kg/t
150 mg/Nm
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3

Tal com s'ha esmentat anteriorment, en els processos de transport i amagatzematge es pot corregir
l'emissi de partcules amb mtodes tan senzills com un bon cobriment de les piles
d'emmagatzematge, o mantenint el material humit amb ruixadors d'aigua. Aix tamb s v lid, en
certa manera, per als processos d'extracci i reducci (a les explosions i a les reduccions es poden
minimitzar les emissions, per no eliminar-les totalment).
Les captacions haurien de fer-se com ms a prop millor del lloc d'emissi mitjanant sistemes
d'aspiraci. Els aparells emprats per a la retenci de les partcules sn els filtres encara que, per a
emissions de partcules de mida ms grossa, tamb es poden utilitzar sistemes mecnics com ara els
6
ciclons. Els sistemes de rentatge de partcules constitueixen una altra alternativa per assolir-ne la
reducci.
OPERACI
Extracci
CONTAMINANT
Partcules
Reducci
Partcules
Classificaci
Partcules
OPERACI
Extracci, reducci,
Classificaci
Extracci, reducci,
Classificaci
Extracci, reducci,
Classificaci
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
MC- 4
Filtres
M.C- 1
Ciclons
MC- 2
MC- 4
Filtres
MC- 1
Ciclons
MC- 2
MC- 4
Filtres
MC- 1
MESURA CORRECTORA
Ciclons
EFICCIA
70 - 90 %
65 - 85 %
Filtres
99 %
REF.: AC-9
CAPCA:
CNAE-93
SIDERRGIA I FOSA
Grup B-4 Tractament d'escries siderrgiques i fosa
--.---

Les escries sn una mescla de subproductes derivats de la fusi de metalls o d'aliatges, que es
formen a causa de les impureses dels minerals i de la seva concentraci i de cendres dels
combustibles emprats. Poden tamb derivar-se dels fundents afegits (compostos per facilitar la fosa),
o b produir-se expressament afegint-hi additius formadors d'escria, que ajuden a retirar certs
components del metall quan est fos i que es retiren d'una manera semblant a la nata sobre la llet.
Les escries adopten forma de pedra una vegada s'han refredat, amb densitats molt ms baixes, i
s'aboquen o tenen un valor de subproducte com a additius utilitzats en ciments, en l'asfalt de
carreteres (amb la grava), en la fabricaci d'allants trmics i, si tenen fsfor en quantitat suficient,
com a adobs en agricultura (en cas que la quantitat de metalls presents no sigui gaire elevada).
Freqentment, es recirculen en el procs de fosa per ajudar a produir ms escria o per aprofitar la
quantitat de metall si s alta en la seva composici.
Normalment, les escries s'utilitzen en forma de pols i el procs de tractament general s el segent:
ESC RIA
RETIRADA
A BOCAM ENT
REFREDAM ENT
REM U LLA M ENT
Sulfurs,
Acetil
M LTA
GARBELLAM ENT
Partcules
Partcules
A LTRES
PROCESSOS
Les escries es retiren i es deixen refredar a la mateixa foneria o siderrgia. A efectes del procs, s'hi
distingeixen tres tipus d'escries: les que es condueixen a un abocador sense buscar-ne
l'aprofitament, les que no cal que experimentin cap tractament i les que cal que es tractin per
eliminar-ne algun component.
Determinades escries poden tenir una composici elevada de sulfurs o de carburs, que cal eliminar
abans de fer-ne l'abocament. Per aconseguir-ho, cal remullar les escries amb aigua, amb la qual
cosa s'eliminen els sulfurs i es treuen els carburs com ara l'acetil (un compost orgnic voltil
combustible). Un cop eliminats aquests components, les escries es molen i garbellen una o diverses
vegades fins que sn redudes a partcules de mida adequada.

Els punts d'emissi de contaminants ms importants en el procs sn els segents:
El remull. Emet acetil (que t gran risc d'incendi o d'explosi) i sulfurs (que sn fcilment
detectables per l'olor). Aquestes emissions es poden identificar fora b com a partcules ja que
s'emeten juntament amb gran quantitat de vapor d'aigua.
La mlta. Produeix emissions de partcules, la quantitat de les quals varia segons les condicions
en qu es faci el procs, s a dir, si es fa en humit o en sec.
El garbellament. Constitueix tamb un focus d'emissi de partcules.
OPERACI
Remull
ELEMENT
Acetil
Sulfurs
Mlta
Partcules
ND
LMITS D'EMISSI
--10 mg/Nm3 (H2S)
150 mg/Nm3
Garbellament
Partcules
ND
150 mg/Nm3
FACTORS TPICS
ND
ND

Les mesures ms complexes es refereixen a les emissions ms problemtiques que es produeixen
en el remull de les escries, en cas que es faci aquest procs. El major perill rau en l'emissi
possible d'acetil i en el nivell d'emissi que es pugui arribar a assolir i que podria ocasionar risc
d'explosi. s per aix que es requereixen uns bons equips d'extracci d'aire que evitin aquest risc.
La millor mesura de control d'aquesta emissi s poder posar una postcombusti que, en condicions
controlades al mxim possible, elimini l'acetil. La calor generada per aquest sistema es pot aprofitar
per a altres usos.
Els sulfurs es poden eliminar per sistemes de rentatge de gasos com, per exemple, purificadors de
gasos. Sistemes ms avanats poden oxidar els sulfurs fins a sofre, depenent de la quantitat que
s'hagi ems.
Per a l'eliminaci de les partcules, es poden utilitzar diferents tipus de sistemes, per es recomanen,
principalment, els sistemes de depuraci en sec, com ara ciclons (que cal emprar atenent a la
mida de les partcules i que queden descartats si les dimensions de les partcules sn molt petites),
filtres o electrofiltres.
OPERACI
Remull
Mlta
Garbellament
CONTAMINANT
Acetil
Sulfurs
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
MC- 7
Purificadors
MC- 6
Ciclons
MC- 2
Ciclons
MC-2
OPERACI
Remull
Remull
Mlta, garbellament
Mlta, garbellament
Mlta, garbellament
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
Purificadors
Ciclons
Filtres
Electrofiltres
EFICCIA
100 %
95 - 99 %
70 - 90 %
99 %
99 %
10
REF.: AC-21
CAPCA:
Grup B-1 Fusi de llaut o bronze
CNAE-93:
27.450

Aquesta fitxa est molt relacionada amb la ref. AC-15, ja que el procs s el mateix. La diferncia rau
en el fet que, en aquest cas, els tipus de forns que s'utilitzen sn els forns de gresol o els forns
elctrics (aqu no es fa distinci entre forns elctrics d'arc o d'inducci ats que, als efectes d'aquesta
fitxa, sn iguals).
BRONZE O
LLA U T
COURE
FUSI I
ALIATGE
EM M O T LLAM ENT
Partcules
ADDITIUS
Partcules
PECES DE
LLA U T O
BRONZE
A banda del tipus de forn, una altra diferncia s que aquests tipus de forns s'usen preferentment per
mantenir el metall fos i fer l'aliatge, o b per a rectificar les composicions en metalls per mitj
d'addicions. s per aix que les produccions generalment sn menors i moltes vegades es parteix del
metall fos (per als forns de gresol) o de lingots. Una altra diferncia s que en aquest tipus de forn no
es produeixen combustions, o b que aquestes sn externes al procs, com passa en els forns de
gresol.
Poques vegades el producte final es presenta en forma de lingots, ja que es fan les peces
directament per emmotllament, ats que aquest procs es ms propi de foneries que de grans
produccions de bronze o llaut (vegeu processos d'emmotllament en la ref. AC-11).

Els focus d'emissi de contaminants es troben a les mateixes etapes de la ref. AC-15 que sn
compartides per aquest procs.
Els processos de fosa (en general, aquelles operacions on es mantingui el metall fos).
Juntament amb l'addici dels additius per tenir l'aliatge, provoquen emissions de partcules dels
metalls que s'estan fonent. s clar que, en aquesta etapa, no tindrem emissions degudes a
combustions.
L'emmotllament. S'hi produeixen les emissions de partcules anteriorment esmentades, deguda
als motlles de sorra i a operacions mecniques fetes sobre les peces, com ara el desbarbatge, els
poliments o les perforacions.
OPERACI
Fosa
ELEMENT
Partcules
Emmotllament
Partcules
FACTORS TPICS
1 - 9 kg/t
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
ND
150 mg/Nm3

Tal com s'indicava en la ref. AC-15, aquest s un procs general de fabricaci i s obvi que, com
sempre, la primera recomanaci que cal fer s un estudi concret de cada cas ja que en cada planta
poden haver-hi variacions del procs que facin tamb, per la seva banda, variar les emissions.
Les emissions de la fosa, un cop refredades, es poden tractar amb filtres o electrofiltres, i les de
partcules d'emmotllament es poden recollir en ciclons o filtres (segons quin sigui el tamany de les
partcules) per poder reaprofitar-les.
OPERACI
Fosa
Emmotllament
OPERACI
Fosa
Fosa
Emmotllament
Emmotllament
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Ciclons
MC- 2
MESURA CORRECTORA
EFICCIA
Filtres
90 - 99 %
Electrofiltres
Ciclons
Filtres
90 - 99 %
70 - 90 %
99.9 %
12
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-22
METALLRGIA NO FRRICA
Grup B-5 Recuperaci dels metalls no frrics, mitjanant tractament per fusi
de ferralles, no inclosos en els grups A
27.4

La recuperaci de metalls a partir de ferralles forma part del concepte que es coneix com a producci
secundria o producci de segona fusi. Cada recuperaci de metall t el seu procs concret, que
sovint s similar en algunes etapes a la producci primria (la fosa i l'emmotllament sn del mateix
tipus). A les ref. AC-17 i AC-19 ja s'ha considerat aquest procs per al plom i el zenc, respectivament.
En general la producci secundria de metalls t les etapes caracterstiques segents:
FERRALLES
PRE-TRACTAM ENT
ADDITIUS
FUSI I
REFINATGE
EM M O T LLAM ENT
PECES DE
M ETALL
Partcules,
COV, clorurs
Partcules
Partcules,
COV
LINGOTS
El procs s el segent: la ferralla s sotmesa a una srie de tractaments per separar-ne els metalls,
tant com sigui possible, d'altres materials com ara plstics, greixos, pintures, gomes, roba, etc., o b
separar-los entre ells tant com es pugui. Els processos ms utilitzats sn els mecnics com, per
exemple, trencar els metalls en trossos petits per separar-los per gravetat o magnetisme, o els de
post-combusti per cremar tots aquells compostos combustibles, com pintures, greixos, plstics i
gomes. Alguns processos de tall tamb es poden dur a terme per tall oxiacetilnic. Les soldadures o
algunes parts de metall es poden separar per una pre-fusi, de tal manera que es fongui el metall
amb temperatura de fusi ms baixa.
Una vegada tractades les ferralles, es fonen, es refinen i formen aliatges. Aquests processos es
poden fer alhora en el mateix forn o en forns diferents per estalviar energia o donar diferents qualitats
a diferents parts del material tractat. El refinatge i la formaci daliatges sn dos processos diferents:
el primer pretn purificar el metall al mxim possible, mentre que el segon pretn canviar les
caracterstiques fsiques i qumiques del metall per addici d'altres metalls. Per dur-los a terme s'hi
han d'introduir una srie d'additius com els formadors d'escries o els metalls de l'aliatge.
Desprs d'obtenir la composici desitjada del metall, es treu del forn separadament de les escries i
s'emmotlla. Per a grans produccions de metall, es fan lingots en lingoteres i, per a produccions ms
petites, es fabriquen peces per emmotllament (vegeu els processos d'emmotllament a la ref. AC-11).
En el cas que es facin peces per emmotllament, s'apliquen a ms una srie d'operacions mecniques
sobre les superfcies com, per exemple, el poliment. Altres processos de les peces, com ara els
banys de recobriments de superfcies, no queden inclosos en aquesta fitxa.
13
_

Ats el procs general que es recull en aquesta fitxa, els focus d'emissi de contaminants del procs
es classificarien en tres tipus diferents:
_ El pre-tractament. Hi ha una gran quantitat d'emissions possibles en aquests processos. En
principi, es poden distingir dos grups. D'una banda, els processos mecnics tals com talls per
guillotines, serres i d'altres, que provoquen emissions de partcules relativament grosses. D'altra
banda, les emissions de processos que impliquen combustions com, per exemple, l'eliminaci de
greixos, plstics i d'altres, que poden emetre partcules i compostos orgnics i clorurs del PVC. No
es tenen en compte aqu les emissions per la prpia combusti del carburant (vegeu la ref. AC-1).
_ La fosa i el refinatge. Es produeixen emissions de partcules dels metalls fosos i algunes dels
additius formadors d'escries. Tamb per la manipulaci d'additius i d'escries. Tampoc es
recullen aqu les emissions provocades pels combustibles.
_ L'emmotllament. Les emissions provocades en aquests processos sn: d'una banda, partcules
de la sorra d'emmotllar i dels tractaments mecnics sobre les superfcies, i d'altra banda,
emissions de compostos orgnics pels aglutinants de la sorra del motlle i dels lubricants emprats
perqu el metall no s'enganxi als motlles.
OPERACI
Pre-tractament
Fosa
Emmotllament
ELEMENT
Partcules
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
COV
Clorurs
ND
ND
---
Partcules
Partcules
ND
ND
COV
ND
460 mg/Nm3
Segons metall
150 mg/Nm3
---
14

Els tractaments per a les partcules sn de dos tipus: d'una banda, les partcules de pre-tractament i
d'emmotllament tenen un mida relativament grossa i, per tant, es poden retirar per col lectors
mecnics o per filtres. Per contra, les partcules de la fosa, que contenen metalls que poden ser
txics, s'han de retirar amb aparells de rendiment ms alt com ara filtres o electrofiltres.
Les emissions de clorurs es corregeixen amb rentadors de gasos que poden ser aprofitats per reduir
algunes emissions de compostos orgnics. Una altra opci per als compostos orgnics s la
postcombusti.
CONTAMINANT
Partcules
COV
Clorurs
Partcules
Partcules
COV
OPERACI
Pre-tractament
Pretractament
Fosa
Fosa
Pre-tractament
Pre-tractament
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
MC- 6
Rentadors
MC- 6
Filtres
MC- 1
Ciclons
MC- 2
Scrubbers
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Filtres
Electrofiltres
Rentadors
Postcombusti
EFICCIA
70 - 85 %
99.9 %
90 - 99 %
90 - 97 %
90 - 99 %
90 - 100 %
15
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-24
TRANSFORMATS METLLICS
Grup B-1 Esmaltats de conductors de coure
31.300

Els conductors ms utilitzats sn els de coure, malgrat que tamb s'empren d'altres com l'alumini o
l'acer. Normalment, els de coure es presenten com a diversos filaments de dimetre variable, trenats
o sense trenar, i revestits amb algun sistema per poder protegir-los de l'oxidaci provocada pel medi.
Els mtodes de protecci ms emprats sn el revestiment amb plstic (PVC s el ms com) o
l'esmaltadura.
El procs d'esmaltadura dels conductors de coure es fa en els mateixos tallers on es fabriquen. Es
pot esquematitzar de la manera segent:
cids
FIL DE
COURE
BANY
CID
VOC
BANY
D'ESMALT
VOC
ASSECATGE
CONDUCTOR
En primer lloc, mitjanant processos de trefilatge s'obtenen els fils de coure. Aquests processos
permeten de reduir el dimetre de fils fent-los passar per un forat cada vegada ms redut.
.
En segon lloc, i una vegada obtingut el fil, se'l banya amb cid per treure de la superfcie del
conductor totes les impureses que hi puguin haver (generalment, en forma d'xids del mateix metall,
formats per l'exposici d'aquest a l'ambient), la qual cosa deixa una superfcie de metall pur que
facilita l'adherncia de l'esmalt.
El pas segent s la introducci del metall en el bany de l'esmalt que s, generalment, un compost
orgnic dilut en solvents orgnics, que es mant en estat fos mitjanant calor, malgrat que tamb pot
ser algun altre tipus d'esmalt mineral. Una vegada impregnada la superfcie amb l'esmalt, s'asseca
emprant aire calent.
_
16

S'hi distingeixen tres punts principals de contaminaci en el procs:
_ El bany cid. T una emissi de compostos cids en forma de vapors. El tipus de contaminant
ems depn de l'cid emprat. Tamb hi pot haver algunes petites emissions de partcules de
metall.
_ El bany d'esmalt. Provoca l'emissi dels components orgnics que formen part de l'esmalt.
_ L'assecatge. Continua l'emissi de compostos orgnics, que sn els mateixos del bany.
OPERACI
Bany cid
ELEMENT
cids
Bany d'esmalt
Assecatge
COV
COV
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
5
-----
ND
ND
.
Es consideren, en principi, mesures contra dos tipus de contaminants, els cids i els compostos
orgnics. La mesura general per a totes dues emissions s procurar al mxim la seva recuperaci, en
ambds casos amb una condensaci.
On no pugui haver possibilitats de condensaci, o no es pugui fer de manera completa, un rentatge
de gasos per al vapors cids i l'adsorci en filtres de carboni o una postcombusti per als compostos
orgnics poden ser altres mitjans de correcci.
OPERACI
Bany cid
Bany d'esmalt
Assecatge
CONTAMINANT
cids
COV
COV
OPERACI
Bany cid
Bany d'esmalt
Bany d'esmalt
MESURA CORRECTORA
Rentador
Postcombusti
Filtres de carboni
MESURA CORRECTORA
Rentador
MC- 6
Postcombusti
MC- 7
Postcombusti
MC- 7
EFICCIA
99 %
100 %
90 %
No legislat per a aquest cas concret; el lmit per a SO2 s 4.300 mg/Nm , per a fluor 250 mg/Nm i per a
clorurs, de 460 mg/Nm
17
REF.:
CAPCA:
CNAE-93
AC-25
TRANSFORMATS METLLICS
Grup B-2 Tractaments i revestiments de metalls per immersi en bany de
metall fos
28.510

El bany de revestiment per immersi en metall fos s un procs en retrocs enfront dels processos
d'electrodeposici o galvnics, ats l'alt espessor de revestiment que dna aquest mtode (entre 0,01
i 0,09 mm) i la dificultat per controlar la qualitat d'aquest gruix.
bviament, els metalls de revestiment que s'utilitzen en aquest procs han de ser metalls amb un
punt de fusi baix, com sn lalumini, el plom, el zenc i l'estany, o la combinaci d'aquests elements
(els ms emprats sn l'estany, per a la indstria dels envasos i el zenc per a algunes formes d'acer
galvanitzat)
El procs es pot fer en discontinu (per peces separades) o en continu (per lmines de metall o fils
metllics). Es pot esquematitzar de la manera segent:
M ETALL
COV
DESGREIXATGE
TREM P
ABRASI
Partcules
BANY CID
Vapors
c ids
BANY DE PROTECCI
BANY DE M ETALL FOS
COV,
Metalls
RENTATGE
AIRE CALENT
ASSECATGE
POLIM ENT
PRODUCTE
La primera etapa s la de preparaci de la superfcie del metall, que depn molt de la procedncia
del metall a tractar i dels processos que hagi sofert abans. Diferents parts d'aquesta etapa poden ser
el tremp, per donar un comportament ms elstic (necessari sobretot per als processos en continu);
el desgreixatge, que s'acostuma a fer amb solvents, detergents o un bany alcal. El bany cid i
l'abrasi mecnica sn els processos que deixen al descobert la superfcie de metall pur.
Un altre procs, no recollit aqu, pot ser una exposici a flama oxiacetilnica, procs comparable a la
soldadura ( vegeu la ref. AC-28) o l'acanalament ( vegeu la ref. AC-10).
La segona etapa s necessria per donar al metall un bany de protecci. Realment es tracta d'un
bany de preparaci, compost normalment de clorurs, que impedeix que a la superfcie del metall es
formin xids amb l'oxigen de l'ambient (en el cas del procs en discontinu aix s de gran
importncia), prepara la superfcie per fer un bescanvi d'ions i permet la uni dels metalls (els de la
pea i el de revestiment).
18
L'etapa segent s la immersi en el metall fos, normalment a una temperatura 50 C per sobre del
seu punt de fusi. La cuba on s el metall t una capa per sobre de greix (oli palmtic, moltes
vegades) que fa dues funcions: la primera s la d'eixugar el metall en excs, i la segona i
complementria s la de fer controlar el gruix de revestiment. Per tant s de gran importncia la
forma i velocitat d'extreure el metall de la cuba a travs de la capa de greix.
Les etapes finals del procs sn el rentatge de la superfcie per extreure el greix (amb detergents o
lcalis), lassecatge (moltes vegades per aire calent) i el poliment de la superfcie amb llana per
treure-hi brillantor. Tamb poden haver-hi algunes altres operacions d'acabament, no incloses en
aquesta fitxa.
_

Es distingeixen com a punts principals de contaminaci en el procs:
_
Algunes de les etapes de preparaci, poden ser punts d'emissions atmosfriques. El

desgreixatge, s un punt d'emissi de compostos orgnics, sobretot si es fa amb solvents.
L'abrasi s un emissor important de partcules del metall. Els banys cids sn emissors de
vapors del cids emprats (clorhdric i sulfric, usualment) i tamb pot comportar lemissi de
partcules de metall (molt poques).
El bany de metall. T com a emissions importants la de components orgnics del greix sotms
a calor, i tamb poden haver-hi emissions de vapors de metalls, que depenen sobretot de les
temperatures dels metalls. s de destacar, sobretot, la nocivitat de les emissions de plom.
OPERACI
Desgreixatge
Bany cid
Abrasi
Bany metllic
ELEMENT
COV
cids
Partcules
COV
Metall
FACTORS TPICS
ND
ND
ND
LMITS D'EMISSI
----150 mg/Nm3
ND
ND
-----
19

Els cids es tracten amb una soluci alcalina mitjanant un rentador de gasos, i les partcules de
l'abrasi es poden recollir en un filtre, sobretot per fer un possible reciclatge.
Per a alguns solvents de desgreix i l'oli del bany, el primer pas abans de fer un tractament de les
emissions s fer una condensaci. Aquesta condensaci redueix al mnim els vapors de metall amb
qu es minimitza l'emissi. Desprs de la condensaci (o si no es fa), els mtodes de reducci de
contaminants recomanats sn la postcombusti o els filtres de carboni, malgrat que amb
emissions que puguin portar metalls aquesta reducci no s recomanable; el millor, com sempre, s
l'estudi de cada cas en particular.
OPERACI
Desgreixatge
Bany cid
Abrasi
Bany metllic
CONTAMINANT
COV
cids
Partcules
COV
Metall
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
MC- 7
Rentadors
MC- 6
Filtres
MC- 1
Filtres de carboni
MC- 5
----------
OPERACI
Desgreixatge
Desgreixatge
Abrasi
Bany cid
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
Filtres de carboni
Filtres
Rentador
EFICCIA
100 %
90 - 99 %
99.9 %
99 %
20
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-26
TRANSFORMATS METL.LICS
Grup B-3 Fabricaci de plaques d'acumuladors de plom amb capacitat igual o
superior a 1.000 t anuals
31.400

Les bateries o acumuladors estan fetes d'un cert nombre de parells elctrics connectats en srie, on
la suma dels voltatges dels parells ens dona el voltatge total de la bateria. Un parell elctric o voltaic
s un sistema que consta de dos materials diferents anomenats elctrodes (que normalment sn
metl.lics) posats en contacte per un medi que facilita el transport dels electrons (electrlit), per
separades entre s per un allant; la reacci qumica de bescanvi d'electrons entre els elctrodes
produeix l'electricitat.
Els acumuladors poden transformar l'energia elctrica rebuda en energia qumica, per retornar-la
desprs com a energia elctrica (encara que amb algunes prdues). Els tipus d'acumuladors ms
emprats sn els de plom i els d'cid, per tamb n'hi ha d'altres materials.
El procs de fabricaci s el segent:
Partcules
CID
SULFRIC
M LTA O
PLOM
ADDITIUS
BARREJA
FOSA
Partcules
FOSA
EM M O T LLAM ENT
Partcules
GRAELLA
EM P A S T A T G E
ASSECATGE
FORM A C I
PL S T I C S
PASTA
COV
ASSECATGE
INJECCI O
M UNTATGE DE
EM M O T LLAM ENT
GRUPS I BATERIES
Partcules
cids
Partcules
CID
BA T ERIES O
A C U M U LA D O R S
En primer lloc, amb una part de plom o dels seus aliatges com a primera matria, es fa una mena de
graella que fa de suport dels elctrodes i, amb una altra part del plom, o b es fa una mlta fins a
partcules molt fines, o b es posa al forn per obtenir xid de plom.
21
En segon lloc, amb l'xid de plom, l'xid d'cid sulfric i el d'altres additius es fa una mena de pasta,
que sn els elctrodes. Aquesta pasta es posa sobre la graella de forma manual o mecnica i es
deixa assecar, amb la qual cosa s'obtenen les plaques que fan d'elctrodes. Amb les plaques es
procedeix a la formaci, que consisteix a connectar-les a un corrent elctric de tal manera que es
formi plom metl.lic en l'elctrode negatiu o perxid de plom en el positiu, per tal d'obtenir el parell.
En ocasions, la formaci dels elctrodes es fa una vegada muntada la bateria.
Finalment, els ltims passos del procs sn el muntatge del parell entre els separadors (normalment
de PVC) i de la bateria completa (posar els parells a la caixa, introduir l'cid, etc.), i el seu segellat,
que s'acostuma a fer amb resines sinttiques. A les grans fbriques tamb hi ha una secci on
s'injecten o s'emmotllen els components plstics per fer la caixa i els separadors dels parells.

Les emissions de contaminants en el procs sn:
La mlta del plom. Va lligada a l'oxidaci del metall, i provoca, per tant, l'emissi de partcules cap
a l'entorn.
Els processos de fosa. Ja sigui per obtenir pols d'xid metl.lic o b per fondre el metall per
poder fer les graelles, aquests processos suposen una aportaci extra de partcules relacionades
amb el metall. De tota manera, la majoria de les emissions es deuen a la combusti que es
produeix al forn, en cas que aquest no sigui elctric (vegeu la ref. AC-1).
L'emmotllament. En fer els suports metl.lics de les plaques, poden produr-se algunes
emissions de partcules, sobretot metl.liques.
L'assecatge de les plaques, tant abans com desprs de la formaci, pot produir emissions de
partcules. Les ms importants sn les de l'assecatge de la pasta, ats que aquesta es torna un
producte pulverulent. Les operacions de maneig queden incloses aqu.
La formaci de les plaques. s un altre aspecte a corregir, ja que s'acostumen a fer en immersi
de bany cid.
La injecci i l'emmotllament dels plstics. Poden donar-se emissions dels components orgnics
d'aquests plstics, que, encara que siguin importants en quantitat, poden presentar problemes per
males olors.
22
OPERACI
Mlta
ELEMENT
Partcules
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
Fosa
Partcules
ND
Emmotllament
Partcules
ND
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3
Assecatge
Partcules
ND
150 mg/Nm3
Formaci
cids
ND
Injecci
COV
ND
6
---

Malgrat que les emissions de partcules de metall no han de ser, en principi, massa grans, el
problema es deu sobretot a l'alta toxicitat del plom i d'altres metalls que hi pugui contenir com a
aliatges. Com que aquestes emissions es presenten generalment en forma de partcules molt petites,
el millor s fer un tractament de filtraci o d'electroprecipitaci per poder eliminar-ne el mxim;
per tractar els cids, la millor opci s un rentatge amb purificador de gasos; i, pel que fa a les olors
provinents del plstic, les mesures poden ser l'eliminaci per combusti o tamb el rentatge amb
purificador de gasos.
OPERACI
Mlta
Fosa
Emmotllament
Assecatge
Formaci
Injecci
OPERACI
Mlta, fosa
Molta, fosa
Formaci, injecci
Injecci
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Partcules
Partcules
cids
COV
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
Purificadors
MC- 6
Postcombusti
MC- 7
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
Purificador
Postcremador
EFICCIA
95 - 99 %
95 - 99 %
70 - 99 %
100 %
Ats que s'empra l'cid sulfric, apliquem el lmit d'emissi per a SO2, que s de 4.300 mg/Nm3.
23
REF.:
CAPCA:
AC-32
Grup A-2 cids grassos industrials
CNAE-93: 24.142

Els cids grassos sn llargues cadenes d'hidrocarburs (molcules fetes d'una cadena d'toms de
carboni enllaats amb toms d'hidrogen), amb un grup cid carboxil (-COOH) al final de la cadena.
La presncia del grup cid alliberat, a part de tenir caracterstiques lleugerament cides, permet a la
molcula una certa solubilitat en aigua, a diferncia dels olis que el tenen com a ester. Els esters sn
el producte de la combinaci d'un cid amb un alcohol. Els cids orgnics industrials s'utilitzen
principalment en la indstria qumica per a la fabricaci de sabons, tot i que tamb s'empren en altres
processos industrials.
Els cids grassos, a ms d'estar presents a la natura, es produeixen per via sinttica. La via principal
de fabricaci d'aquests productes, no l'nica, s la hidrlisi d'olis (esters d'cids grassos amb
glicerina, una molcula de tres carbonis amb tres grups d'alcohol), seguida d'una srie de processos
de separaci i recuperaci per obtenir el producte desitjat.
La via d'hidrlisi per obtenir els cids grassos s la segent:
COV
AIGUA
DECANTACI
VAPOR
REACCI
COV
GLICEROL
OLI
CONDENSACI
CUES
DESTILLACI
VAPORITZACI
CONDENSACI
CIDS
GRASSOS
Inicialment, l'oli o el greix corresponent, del qual es vol fer l'cid, es fa reaccionar amb aigua, amb la
qual cosa els olis o greixos trenquen les molcules i separen els cids de l'alcohol (normalment s la
glicerina o el glicerol) que es recupera en una decantaci i es reincorpora al procs per afavorir la
reacci.
Els cids grassos es recuperen per mitj d'una condensaci en els efluents lquids i de successives
destil.lacions per recuperar el mxim de producte. Aix mateix, sn possibles altres recuperacions ja
que alguns dels productes intermedis resultants de la reacci tamb tenen aprofitament econmic,
com s el cas del glicerol i altres alcohols grassos que no sn els desitjats.
24
- Legislaci espanyola:

Ats que els processos de recuperaci dels cids posteriors a les reaccions poden presentar grans
variacions, no s'han definit clarament uns punts d'emissi de contaminants; en general, s'hi fa
referncia a ells com a condensacions ja que aquestes etapes sn els punts on s ms probable que
es produeixin.
Els focus d'emissi de contaminants atmosfrics se situen bsicament en les etapes de reacci (a les
sortides dels reactors per evitar sobrepressions) i en totes aquelles de separaci posteriors, sobretot
en les condensacions, on els compostos orgnics que no sn possibles de condensar escapen a
l'atmosfera.
No queden incloses les emissions provocades per la utilitzaci de combustibles amb la finalitat de
generar vapor i energia (vegeu la ref. AC-1).
OPERACI
Reacci,
Condensaci
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
LMITS D'EMISSI
---

Les possibilitats de combinaci d'etapes en la purificaci dels cids grassos, com ja hem esmentat,
s molt gran, ra per la qual hi ha bastants punts d'emissions possibles. Tal com s'ha anat indicant
repetidament en aquest apartat, l'estudi de cada planta en particular proporcionar la soluci ms
adient per a cada cas.
Ats que el que interessa s la recuperaci mxima d'un dels compostos voltils, s evident que les
emissions es tracten per minimitzar les prdues. Malgrat tot, s inevitable la prdua d'alguns
compostos orgnics a les condensacions; per aix, les mesures recomanades, en primer terme, sn
les que afavoreixen la recuperaci, com fan els filtres de carboni. En altres casos, els compostos es
poden destruir mitjanant un rentatge dels gasos o una incineraci dels compostos orgnics per
mitj de postcombusti.
OPERACI
Reacci,
condensaci
CONTAMINANT
COV
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
MC- 5
Postcombusti
MC- 7
Purificador
MC- 6
OPERACI
MESURA CORRECTORA
Reacci, condensaci Filtres de carboni
Reacci, condensaci Purificador
Reacci, condensaci Postcombusti
EFICCIA
99,9 %
90 %
100 %
25
REF.:
CAPCA:
AC-33
Grup B-14 Amines
CNAE-93: 24.130

El terme amines fa referncia a l'enlla qumic entre toms de carboni i de nitrogen, aquest ltim unit
a toms de carboni o d'hidrogen. Aquest terme agrupa una quantitat immensa de productes qumics
orgnics, que sn emprats en multitud de processos industrials, fonamentalment en la indstria
qumica, que els utilitza com a primera matria per fer altres productes, com colorants, medicaments,
fibres txtils, resines, etc. L'inconvenient principal de les amines s la toxicitat que, de vegades,
presenten.
No es pot parlar, doncs, d'un nic procs d'obtenci d'amines, sin que aquesta forma part dels
processos generals de la indstria qumica.
COV,NOx,NH3, Altres
PRIM ERES
M A T RIES
REA C C I O N S
SEPARACIONS
A M INES
En el procs general de la indstria qumica (referit en aquest cas a les amines), en primer lloc, es fa
reaccionar una srie de primeres matries una o diverses vegades i, en segon lloc, se someten a una
srie d'etapes de separaci per purificar i treure del producte comercial altres productes provinents
de reaccions secundries, o primeres matries sense reaccionar. Algunes vegades, els productes
obtinguts i els subproductes de les reaccions es converteixen, al seu torn, en primeres matries
d'altres reaccions amb les quals es fan altres productes.
En particular, les amines es classifiquen en dos grups segons si estan unides a compostos del benz
o a cadenes lineals d'hidrocarburs (aromtiques i aliftiques, respectivament). Les aromtiques
s'obtenen generalment del producte aromtic corresponent, introduint un grup nitro (-NO) a partir de
la reacci amb cid ntric i fent, a continuaci, una reducci amb hidrogen.
Les amines aliftiques s'obtenen per dues vies de reacci diferents. La primera via s fer reaccionar
un halur alcohlic (un alcohol en el qual s'ha substitut l'tom d'hidrogen del grup alcohol per un
element del grup dels halgens, clor generalment) amb amonac, cosa que dna l'amina
corresponent. L'altra via per a l'obtenci d'amines s la reducci amb hidrogen el grup nitril (-CN), la
qual cosa dna l'amina corresponent. Aquestes sn les reaccions ms comunes per a la producci
d'amines, tot i que tamb poden emprar-se altres mtodes diferents d'aquests.
26
-

Per ra de la gran varietat de processos de producci d'amines, cada planta t els seus propis focus
de contaminaci caracterstics. Un estudi dels processos especfics de cada planta evidenciar
cadascun d'aquests focus de contaminaci.
No es tenen en compte aqu les emissions produdes per combustions per obtenir energia (vegeu ref.
AC-1).
En general, els contaminants que es poden obtenir en la producci d'amines sn, bsicament, de
dos tipus: d'una banda, tot un seguit de compostos inorgnics provinents principalment de les
primeres matries o subproductes de les reaccions com ara amonac, xids de nitrogen i halurs
(clorurs, bromurs o iodurs); i, d'altra banda, compostos orgnics, bona part dels quals juntament amb
altres grups funcionals diferents de les amines i que provenen, principalment, de reaccions
secundries.
OPERACI
Procs
ELEMENT
COV
NH3
NOX
Halurs
FACTORS TPICS
ND
ND
ND
ND
LMITS D'EMISSI
----300 p.p.m.
7

La gran varietat de processos possibles, fins i tot dins una mateixa planta, complica en gran manera
la recomanaci de mesures especfiques per a les emissions. Tal com s'assenyala reiteradament,
l'estudi aprofundit de les emissions produdes determinar quines sn les millors mesures que cal
adoptar.
Pel que fa als contaminants considerats com a inorgnics, els millors sistemes d'eliminaci sn els
que es fan per mitj de purificadors de gasos, encara que alguns d'ells hagin de ser sistemes de
dues o tres torres de rentatge amb reaccions en el seu interior. Les emissions orgniques tamb es
poden tractar amb un rentatge en purificadors de gasos o amb una adsorci en filtres de carboni
per recuperar-les o sotmetre-les. Per aquest tipus d'emissions, queden descartades les incineracions
dels gasos, ja que els gasos de sortida dels cremadors tamb haurien de ser tractats.
Els clorurs estan legislats a 230 mg/Nm3 com a emissi mxima.

27
OPERACI
Procs
OPERACI
Procs
Procs
CONTAMINANT
COV
NH3
NOX
Halurs
MESURA CORRECTORA
Purificadors
MC- 6
Purificadors
MC- 6
Purificadors
MC- 6
Purificadors
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
Purificadors
EFICCIA
80-99 %
90 - 99 %
28
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-34
Grup B-22 Mescles bituminoses
24.141

El terme mescles bituminoses es refereix ms a un producte que no pas a un procs productiu
concret. Les matries bituminoses sn un conjunt de productes derivats del betum, que sn
hidrocarburs pesants (d'alt pes molecular) d'origen natural i que per extensi tamb es denominen
asfalts (encara que per asfalts es coneixen els betums que s'obtenen de la destillaci del petroli).
Molts betums ja es troben en estat natural o s'han d'extreure de les roques que els contenen,
mitjanant l'acci de calor. Tanmateix, per la seva natura moltes vegades han de tenir algun procs
de refinatge (per destillaci o fraccionament): el cas ms complicat s l'extracci de l'asfalt del
petroli, del qual t el procs productiu segent:
PETROLI
FRACCIONAM ENT
EXTRACCI
PROP
COV
D ESTILLACI
LLEUGERS
OXIGEN
D ESHIDROGENACI
AIGUA
ASFALT
ADDITIUS
M ESCLA EN
CALENT
PAVIM ENTS
COV, partcules
ALTRES USOS
TELES ASFLTIQUES
A les refineries el petroli se sotmet a diversos processos de fraccionament com a primera separaci:
els productes ms pesants que es puguin separar sn els que ens interessen, els lleugers s'utilitzen
com a combustibles, i els semipesants produeixen algun combustible o olis lubrificants. El producte
obtingut continua passant per una srie de processos com l'extracci amb prop o algunes etapes de
destillaci que ens donen un producte ms lliure dels components lleugers. Una deshidrogenaci
final proporciona l'asfalt amb les caracterstiques adequades. Tamb s'obtenen asfalts en els
processos de fraccionament successiu del petroli, no reflectits a l'esquema perqu han de seguir una
part dels mateixos processos de refinatge.
A continuaci, i una vegada obtingut l'asfalt o el betum amb la composici desitjada, segons els
productes com ara paviments, teles asf ltiques, betums per a les sabates, etc., es fan mescles amb
els additius adients per donar les caracterstiques desitjades al producte comercial. Cal ressaltar
d'aquests processos que la majoria es duen a terme en calent per mantenir el betum en estat fluid.
29
_ Legislaci espanyola:
En general, es resumeixen en dos els punts de contaminaci atmosfrica en el procs:
_ Els refinatges. Comprenen totes aquelles etapes prpies d'aquest tipus de planta qumica, com
sn les destillacions, les extraccions, el fraccionament successiu, etc. Per extensi s'inclouen
etapes de desulfuraci, deshidrogenaci, etc. Les principals emissions d'aquest tipus de
processos sn les de compostos orgnics encara que tamb hi ha associades les de combusti
dels forns i calderes (vegeu la ref. AC-1).
_ Les mescles d'additius. S'hi produeix, d'una banda, l'emissi de compostos orgnics quan
s'escalfa i es mantenen calents el betum i l'asfalt i, de l'altra, una possible emissi de partcules
provinent, principalment, de l'escalfament i de la manipulaci dels additius.
OPERACI
Refinatge
Mescles
ELEMENT
COV
COV
Partcules
FACTORS TPICS
ND
ND
22 kg/t asfalt
LMITS D'EMISSI
----150 mg/Nm3
30

Ats que tots els productes produts a les refineries tenen un inters econmic, s de suposar que les
seves emissions sn redudes al mxim. Existeix la possibilitat, per, que es produeixin fuites que
emetin productes que s'han d'eliminar. El sistema ms utilitzat s un postcremador o torxa. El
mateix sistema s recomanable en el cas de l'emissi de components orgnics durant la mescla.
El sistema recomanat per controlar l'emissi de partcules a causa de la manipulaci dels additius s
un filtre. Tanmateix, en plantes de grans dimensions, un electrofiltre tamb pot ser una bona
soluci.
OPERACI
Refinatge
Mescles
CONTAMINANT
COV
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
MC- 7
Postcombusti
MC- 7
Filtre
MC- 1
OPERACI
Refinatge i mescles
Mescles
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
Filtre
EFICCIA
100 %
95 - 99 %
31
32
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-35
Grup B-24 Colorants orgnics sinttics
24.120

Els colorants orgnics sinttics sn cada vegada ms emprats en substituci del colorants que
contenen metalls pesants. Per aconseguir una mplia varietat de tons hi ha una gran quantitat de
processos diferents, fins i tot, productes intermedis de la sntesi dels colorants poden ser alhora
emprats com a colorants. Aquestes fabricacions es fan sempre en processos discontinus, en qu una
mateixa empresa pot fabricar diferents colorants, fent algunes variacions en el procs. Per tant, no
existeix un procs concret per a la fabricaci d'aquests productes, i en aquesta fitxa es tracten de
manera molt general.
Els colorants azo (sn els que tenen el grup -N=N- a la seva molcula) sn, probablement, els ms
emprats a la indstria. El procs de fabricaci s el segent (amb algunes diferncies, aquest procs
es pot fer extensible a la fabricaci d'altres colorants):
COV
PRIM ERES
M A T RIES
SNTESI
PRECIPITACI
ASSECATGE
M LTA
ADDITIUS
M ESCLA
Partcules
Partcules
PRODUCTE
FINAL
Es fan reaccionar una srie de primeres matries en diferents processos de sntesi per obtenir el
producte desitjat. La sntesi constitueix en un seguit d'etapes de reaccions que poden incloure
algunes purificacions intermdies. Generalment, aquestes etapes es duen a terme en medi lquid.
L'ltima etapa del procs s la separaci del pigment del medi lquid emprat, generalment, per mitj
d'una precipitaci o d'un filtratge.
Una vegada obtingut el pigment, s'acostuma a assecar-lo i moldre'l per obtenir pols. S'hi afegeixen
les barreges de colors necessries (amb altres pigments) i els additius corresponents segons les
especificacions del producte.
33

La gran varietat de processos existents en aquesta indstria fa difcil fer una generalitzaci i complica
la determinaci dels focus contaminants. L'estudi de cada procs en concret permet definir de
manera adient tots els focus d'emissi per a cada procs.
De tota manera, com a punts principals de contaminaci en el procs general, es poden distingir:
_ Les etapes de sntesi. s gaireb impossible fer una llista de les emissions possibles d'aquestes
etapes. En general, poden haver emissions de compostos orgnics. No s'hi inclouen els
processos de combusti per produir calor (vegeu la ref. AC-1)
_ La mlta i la mescla. Generen emissions de partcules, comunes a processos en sec. Tamb es
produeixen altres emissions de partcules a causa de l'emmagatzematge i de la manipulaci.
OPERACI
Sntesi
Molta i mescla
ELEMENT
COV
Partcules
FACTORS TPICS
ND
ND
LMITS D'EMISSI
--150 mg/Nm3

Ats que en un principi no sembla interessant la recuperaci dels compostos orgnics, les mesures
indicades passen per la possibilitat de retenir les emissions amb una absorci mitjanant un rentador
o una adsorci en carboni. Una altra possibilitat s cremar aquests compostos.
Sembla que les partcules sn molt ms interessants de recuperar. La millor manera de dur-ho a
terme s emprar filtres. Tamb es poden considerar altres mtodes de recuperaci com sn els
rentatges (rentadors Venturi o electroprecipitadors).
OPERACI
Sntesi
Mlta i mescla
CONTAMINANT
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
MC- 6
Filtres
MC- 1
OPERACI
Sntesi
Sntesi
Sntesi
Mlta i mescla
MESURA CORRECTORA
Rentadors
Filtres de carboni
Cremadors
Filtres
EFICCIA
85 - 95 %
95 %
100 %
99 %
34
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-36
Grup B-25 Litop, blau ultramar, blau de Prssia i perxid de ferro
24.120

El litop, el blau ultramar, el blau de Prssia i el perxid de ferro pertanyen al grup dels pigments
inorgnics. Es tracta de compostos de metalls que s'utilitzen per elaborar molts tipus de pintures
(vegeu la producci de pintures a la ref. AC-44) i presenten un gran avantatge respecte als pigments
orgnics: sn ms barats, tenen un poder d'ocultaci major i es dispersen ms fcilment.
El litop s un pigment blanc compost de sulfur de zenc (25%) i de sulfat de bari (75%). El seu
procs de fabricaci s el segent:
BARITA
FORN
Partcules
SULFAT DE
ZENC
DILUCI
PRECIPITACI
FILTRATGE
ASSECATGE
M LTA
Partcules
LITOP
En primer lloc, partim de la barita, que es calcina en un forn per obtenir el sulfur de bari que cont. Al
sulfur de bari, que es dilueix en aigua, s'hi afegeix sulfat de zenc, provinent moltes vegades de zenc
del rebuig de la indstria galvnica amb cid sulfric. La barreja de sulfur de bari i sulfat de zenc
provoca la precipitaci del litop, s a dir, del sulfur de zenc i del sulfat de bari.
A continuaci, un cop obtingut el precipitat, es filtra i s'asseca fent una calcinaci a 700C en un forn
de mufla; aix s'obt el litop sec i mlt.
El blau d'ultramar s un pigment que pertany a la famlia de compostos d'alumini que responen a la
frmula aproximada de Na4Al3Si3S2O12; es relacionen amb aquesta famlia minerals com el
lapisltzuli i el safir (tamb sn compostos d'xids de sofre de color blau, encara que el blau
d'ultramar pot tenir un to verds segons la quantitat de sofre que contingui).
El procs d'obtenci d'aquest pigment s el segent: es parteix d'una srie de compostos com els
sulfurs, els silicats, el caol, el carbonat sdic i el carb, que es dosifiquen i es barregen en un mol.
Una vegada transformats en pols, la barreja s'introdueix dins el forn on els compostos reaccionen
entre ells per poder formar el pigment.
35
PRIM ERES
M A T RIES
Partcules
Partcules
M LTA
FORN
AIGUA
RENTATGE
ASSECATGE
M O LTA
Partcules
BLAU D'ULTRAMAR
A continuaci, el producte que s'extreu del forn es renta amb aigua, s'asseca i es torna a moldre per
obtenir el producte comercial: el pigment en forma de pols.
El blau de Prssia o blau de Pars correspon al ferrocianur frric decahidratat, Fe4[Fe(CN)6]310H2O, i s'obt de la precipitaci del ferrocianur de potassi amb sulfat ferrs.
FERROCIANUR
SULFAT
FERRS
DILUCI
PRECIPITACI
O X IDANT
HCl
ADDICI
Clorur,
Cianur
ASSECATGE
M LTA
Partcules
BLAU
PRSSIA
En primer lloc, es produeix la diluci de ferrocianurs i sulfat ferrs, fet que provoca la precipitaci del
ferrocianur ferrs.
36
En segon lloc, en aquest compost s'ha d'oxidar el ferro amb l'addici d'un oxidant com ara l'cid ntric,
l'cid sulfric o un cromat.
El color blau final depn del producte que s'addicioni en aquest punt.
Posteriorment, s'hi afegeix cid clorhdric per facilitar l'acci de l'oxidant i la precipitaci fins que es
noti l'olor de l'cid. El procs finalitza amb l'assecatge del pigment i la mlta per poder comercialitzar
el producte.
El perxid de ferro s un pigment format per ferro. El seu procs de fabricaci s el segent:
M INERAL
ESCRIA
OBTENCI
DEL SULFAT
FERRA LLA
FORN
xids de sofre
Partcules,
SO2
RENTATGE
M LTA
Partcules
PER X ID DE
FERRO
El ferro s'obt de ferralla, d'escria o del mateix mineral que s'utilitza per obtenir el ferro. Si es parteix
de la pirita o d'un material ric en sofre com, per exemple, l'escria, s'oxida a sulfat (un pas alternatiu
pot ser l'extracci dels sulfurs per mitj d'un cid).
Una vegada obtingut el sulfat, es carrega en un forn i s'oxida a xid de ferro. En aquest punt, s'inicia
el procs de les ferralles (no sempre s'acostuma a emprar-les per obtenir el sulfat). El ferro oxidat
s'extreu del forn, se separa de les impureses que pugui contenir i es fa moldre per obtenir el
producte.
-

Tot i tractar-se de quatre processos ben diferents, s'hi constata fora similituds ja que algunes etapes
sn comunes a tots ells. Ser, doncs, d'aquestes de qu parlarem tot seguit.
-
La mlta. Acostuma a ser un punt amb presncia d'emissions de partcules (les emissions del
maneig queden incloses aqu).
37
Els processos de forn de calcinaci. D'una banda, s'hi produeixen emissions de partcules; i, de
l'altra, pot generar-se una srie d'emissions de gasos a causa de les reaccions possibles; el cas
ms notable n's l'emissi de gasos de sofre en el cas del perxid de ferro.
L'addici de clorhdric. En el cas del blau de Prssia, provoca algunes emissions de cianurs (les
emissions de cianur en altres parts del procs queden incloses aqu) i de clorur d'hidrogen, ja que
aquesta reacci es porta fins que se saturen a la barreja.
L'obtenci del sulfat. En el procs del perxid de sofre provoca algunes emissions d'xids de
sofre; hi pot haver-n'hi d'altres, com ara de sulfurs, depenent del mtode que s'utilitzi.
OPERACI
Mlta
ELEMENT
Partcules
Calcinaci
Addici de
clorhdric
Sulfataci
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
Partcules
ND
SO2
ND
150 mg/Nm3
4300 mg/Nm3
HCl
ND
460 mg/Nm3
Cianurs
SO2
ND
ND
--4300 mg/Nm3
38

La varietat de productes que es pot arribar a obtenir i, encara ms, la varietat de processos diferents
que hi pot haver per a cadascun d'aquests productes, fan que tamb les emissions puguin ser molt
variades. La primera recomanaci que cal fer s la realitzaci d'un estudi particular dels processos de
cada fbrica i de les emissions que hi pugui haver, que proporcionar la soluci ms adient a cada
cas particular.
En general, les mesures correctores ms adequades en el cas de les emissions de partcules sn els
filtres o, si la grandria d'aquestes s suficient, s possible tamb provar d'implementar mtodes de
separaci mecnica com els ciclons. Els mtodes de recollida humida no sn, en principi,
recomanables per ra de l'inters que pot revestir la recuperaci de producte en processos com, per
exemple, la mlta.
Les altres emissions de gasos empren com a sistema d'eliminaci els purificadors, amb tractament
de bases ja que els gasos emesos sn principalment cids. El cas extrem el constitueixen els
cianurs, ats que es tracta de gasos altament metzinosos.
OPERACI
Mlta
Calcinaci
Addici de
clorhdric
Sulfat
OPERACI
Mlta
Mlta, calcinaci
Calcinaci
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
SO2
HCl
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
Cianurs
SO2
Purificador
Purificador
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Purificador
MC- 6
MC- 6
EFICCIA
70 - 85 %
95 - 99.9 %
85
39
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-37
Grup B-27 Sulfonaci i oxietilaci d'alcohols grassos
24.510

La sulfonaci i oxietilaci sn dos processos emprats a la indstria del detergent per fabricar
productes actius (vegeu el procs general dels detergents en la ref. AC-49). Aquests productes actius
presenten l'efecte detergent en si mateixos; per aix aquests processos es troben gaireb sempre a
la mateixa planta industrial on es fabriquen els detergents. Per tant, no s habitual trobar-se plantes
que noms presentin aquest procs concret.
Lobjectiu daquests dos processos s poder incorporar grups funcionals a les molcules de greixos.
Els grups funcionals sn aquells que units a la cadena principal d'toms de carboni canvien les
propietats qumiques i fsiques d'aquesta cadena. En aquest cas, els grups incorporats contenen
toms de sofre (sulfonats) i doxigen (ters).
En general, es tracten aquests dos processos com els de sntesi en la indstria qumica.
Es fan reaccionar les primeres matries i se'n separen els productes dels subproductes i de les
primeres matries que resten sense reaccionar. Els productes d'aquestes reaccions sn les noves
primeres matries per a les reaccions de sulfonaci i oxietilaci. Tamb en aquest cas sobtenen
altres productes que s'han de separar per obtenir els detergents.
Compostos org nics i

inorg nics
PRIM ERES
M A T RIES
REACCIONS
SEPARACIONS
PRODUCTES PER A
DETERGENTS
40
_

Atesa la complexitat qumica de les reaccions que transcorren en aquests processos, s difcil
incloure-les totes en aquest Manual. Els contaminants emesos sn una srie de productes qumics
orgnics i inorgnics. Les emissions es produeixen en les etapes de preparaci dels reactius, en les
de reacci i en la separaci d'aquests productes. Un estudi a fons sobre la situaci particular de cada
planta, de les matries de partida, els productes a obtenir i la cadena d'etapes de cada procs,
permet determinar els focus d'emissi i els contaminants corresponents.
Entre les emissions contaminants del procs en general, es poden trobar compostos orgnics
(bsicament de la famlia dels alcohols, i compostos orgnics halogenats o amb sofre), halurs
(clorurs, bromurs i iodurs) i, possiblement, alguns compostos de clor i sofre. A efectes d'aquest
Manual, es divideixen en orgnics o inorgnics, ats que tots sn emesos, generalment, en forma de
gasos.
OPERACI
Procs
ELEMENT
Orgnics
Inorgnics
FACTORS TPICS
ND
ND
LMITS D'EMISSI
-----

La gran complexitat de les emissions produdes fa impossible de tenir un mtode nic per tractar
totes les emissions. A ms a ms, molts dels productes emesos tenen una alta toxicitat potencial. Es
recomana l'estudi de cada situaci en particular per determinar les mesures correctores ms adients
per a cada cas.
En principi, les mesures ms idnies sn els rentatges de gasos, ats que les emissions sn
produdes en forma de gasos o partcules de lquids en suspensi. Aix es facilita la reacci amb el
material de rentatge (slid o lquid).
OPERACI
Procs
CONTAMINANT
Orgnics
Inorgnics
MESURA CORRECTORA
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
OPERACI
Procs
MESURA CORRECTORA
Purificador
EFICCIA
90 - 99 %
41
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-38
Grup B-28 Cautx regenerat
25.1

La goma s una matria natural que s'extreu d'algunes plantes i que es compon, bsicament, de
llargues molcules de protena. El cautx s la goma vulcanitzada, s a dir, amb les molcules de la
goma unides per toms de sofre, i s molt apreciat per la seva elasticitat. Per ra del seu gran
consum, s'han desenvolupat productes sinttics nous que el substitueixen: els polmers sinttics de
molcules orgniques.
Ats que, sobretot a causa de les darreres guerres, el cautx natural s'ha esgotat, s'han anat
desenvolupant tcniques per regenerar-lo aprofitant les deixalles utilitzades
L'esquema del procs s el segent:
DEIX A LLES DE CAUTX

COV
ESM ICOLAM ENT
RENTATGE
SOSA
TRITURACI
ADDITIUS
AUTOCLAU
REFREDAM ENT
POLVORITZACI
RENTATGE
SABONS
M A LAXACI
V U LCANITZACI
FILTRATGE
ASSECATGE
COV
CAUTX REGENERAT
La regeneraci de cautx pren com a primera matria les deixalles de cautx, que s'esmicolen, es
trituren o s'arriben a polvoritzar abans d'entrar en el procs. Aquest procs consta de tres parts
importants, les quals es detallen seguidament.
-
La despolimeritzaci. S'acostuma a fer aplicant calor i additius qumics que trenquen els enllaos
entre les molcules, amb la qual cosa s'obt una goma que t un estat ms plstic que elstic.
Aquesta despolimeritzaci es fa en una autoclau amb l'addici de sosa i d'altres additius que
afavoreixen el trencament dels enllaos amb el sofre, amb els quals es torna a obtenir la goma
que es renta per treure una part de les impureses presents. Una part del sab que s'utilitza i els
productes extrets que tenen una certa capacitat detergent es tornen a aprofitar per fer el primer
rentatge.
42
La regeneraci. En aquesta etapa, la goma en estat semilquid (semblant ms aviat a una mena
de pasta) es filtra i es malaxa (s'aplica el treball mecnic amb rodets calents per afavorir el procs
segent).
La vulcanitzaci. La goma s'hi tracta amb sofre per obtenir el producte elstic, que permetr la
nova formaci dels enllaos de sofre entre les cadenes de protena.
-

Els punts clau de l'emissi de contaminants sn dos: l'autoclau i la vulcanitzaci, encara que durant
tot el procs tamb poden produir-s'hi altres fuites de compostos voltils. En aquest cas, es poden fer
els mateixos tractaments que per al de l'autoclau. Les emissions produdes corresponen a compostos
orgnics que es detecten sobretot per la seva olor. La composici dels compostos orgnics emesos
en la vulcanitzaci ha de tenir un alt contingut en molcules que comprenen toms de sofre.
OPERACI
Autoclau
Vulcanitzaci
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
COV
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
10 - 20 kg/t
juntament amb
l'anterior
LMITS D'EMISSI
-----

Les mesures adequades per a aquests processos sn aquelles que redueixen les emissions de
compostos orgnics a l'atmosfera. Una alternativa s adoptar aquelles mesures que intenten la
recuperaci del producte, com ara la utilitzaci de filtres de carboni desprs d'una condensaci de
les emissions. L'altra opci rau en l'absorci en un rentatge de gasos; queden exclosos els
sistemes d'incineraci, susceptibles de provocar emissions d'SO2.
OPERACI
Autoclau
CONTAMINANT
COV
Vulcanitzaci
COV
OPERACI
Autoclau Vulcanitzaci
Autoclau Vulcanitzaci
MESURA CORRECTORA
Purificador
MC- 6
Filtres de carboni
MC- 5
Purificador
MC- 6
Filtres de carboni
MC- 5
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
Purificador
EFICCIA
99 %
99 %
43
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-39
Grup B-33 Producci de plstics per a l'emmotllament
24.160

El terme plstics comprn una gran varietat de productes. No es pot parlar dun procs
com, ja que fins i tot per obtenir un producte concret es poden emprar diferents processos,
segons les caracterstiques que se li vulguin atorgar.
Tots els plstics sobtenen de productes orgnics com a primeres matries i gaireb tots sn
polmers de molcules ms senzilles (monmers) com ara l'etil, el propil, el clorur de vinil;
o una mica ms complexes com l'cid ftlic. En aquesta fitxa es consideren els plstics per a
l'emmotllament: sn aquells que es poden fondre i collocar dintre d'un motlle on
s'endureixen i prenen forma.
Les aplicacions dels plstics sn illimitades. La dimensi de la fbrica on s'elaboren els
productes s molt variable. En el cas del polietil o PVC, les fbriques sn, generalment,
duna dimensi considerable.
El procs tipus s el segent:
COV
PRIM ERES
M A T RIES
REACCI
SEPARACIONS
REACCIONS DE
POLIM ERITZACI
ADDITIUS
GRANULACI
COV,
partcules
Partcules
PRODUCTE
COMERCIAL
El primer pas s la rebuda de les primeres matries en la fbrica, les quals provenen
generalment de refineries de petroli. A continuaci les primeres matries es fan reaccionar i
se separen dels subproductes i de les primeres matries sense reaccionar per obtenir el
monmer corresponent.
El pas segent s lobtenci dels polmers (llargues cadenes orgniques, obtingudes per
reacci entre monmers). De vegades, els monmers es reben com a primeres matries i es
fan polimeritzar directament.
La presentaci comercial dels plstics d'emmotllament implica: la fusi del polmer on
s'afegeixen els additius desitjats (colorants, reforants, etc.), la solidificaci del producte i la
seva posterior granulaci.
44
Decret 833/1975, que desenvolupa la Llei 38/1972, de protecci de l'ambient
atmosfric.

Ateses les grans diferncies que hi ha entre els diversos processos de fabricaci, no es pot
parlar detapes contaminants comunes, per en general cal tenir en compte les segents:
_ Les reaccions de formaci de monmers i les separacions del monmer de
subproductes i matries sense reaccionar. Ateses les caracterstiques de les primeres
matries, les emissions sn principalment de compostos orgnics, encara que poden
haver d'altres com, per exemple, clorurs en la fabricaci de clorur de vinil.
_ Les reaccions de polimeritzaci sn font demissions de compostos orgnics. Tamb
poden haver emissions de partcules dels polmers ja formats. Si la polimeritzaci es
produeix en medi lquid, aquestes emissions es redueixen al mxim.
_ La granulaci pot produir emissi de partcules. Tanmateix, les emissions de partcules
sn conseqncia principalment de la manipulaci dels polmers i dels additius i no pas
del procs de granulaci.
OPERACI
Monmers
Polimeritzaci
Granulaci
ELEMENT
COV
COV
Partcules
FACTORS TPICS
ND
ND
5 - 10 kg/t
LMITS D'EMISSI
----150 mg/Nm3
Partcules
ND
150 mg/Nm3
45

La gran diversitat de processos diferents fa que les mesures ms adients per a cada cas
noms es puguin establir desprs d'un estudi a fons de cada procs en particular.
En general les mesures recomanades sn:
_ Per a les emissions de COV, es recomana la recuperaci dels productes per reintroduirlos en el procs o donar-los valor com a subproductes. Si no s possible de recuperar
aquests productes, es recomanen els rentadors o els filtres de carboni. La darrera
possibilitat s la incineraci d'aquests compostos, no recomanable si comporten un risc
de formar altres productes contaminants com ara xids de sofre o nitrogen, clorurs o
compostos clorats.
_ El tractament ms recomanable per a la captaci de partcules sn els filtres o els
electrofiltres per a majors volums d'emissi, si interessa la recuperaci del producte, o
mtodes en humit com els rentadors Venturi, per compliquen la recuperaci del
producte.
OPERACI
Monmers
Polimeritzaci
Granulaci
CONTAMINANT
COV
COV
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
MC- 6
MC- 6
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
OPERACI
Monmers
Monmers
Monmers
Polimeritzaci
MESURA CORRECTORA
Rentadors
Filtres de carboni
Cremadors
Filtres
EFICCIA
60 - 96 %
95 - 99 %
95 - 100 %
99 %
46
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-40
Grup B-36 Mid
15.620

El mid s un polisacrid (un hidrat de carboni format de polmers de sucres simples) bastant com a
la natura; industrialment, s'extreu de plantes com les patates, la mandioca, l'ordi, el blat, el blat de
moro, l'arrs, etc. Es presenta com a producte comercial en forma de pols fina, brillant, i de tacte
aspre; s insoluble en aigua freda, alcohol i ter.
S'utilitza en molts tipus d'indstria i per a molts processos diferents. Alguns exemples en sn la
indstria txtil, en qu s'empren aprestos de rentatge, la indstria qumica, aix com l'elaboraci
d'explosius, cosmtics, la impremta i, tamb, la indstria de l'alimentaci.
Encara que per a cada font de producte s'aplica un procs diferent, es poden fer algunes
generalitzacions. A continuaci s'il.lustra el procs per obtenir mid a partir del blat de moro:
OLI DE GERM EN
BLAT DE
REM U LL
M O RO
DEGERM INACI
SEPARACI DE
GERM EN
ASSECATGE
Partcules
M O L
Partcules
DEX T RINES
ASSECATGE
M ID
SUCRES
RENTATGE I
RENTATGE
SEPARACI
TAMISATGE
GLUTEN
CLOSQUES
ALIM ENTS
D'ANIMALS
En primer lloc, i un cop collit el blat de moro, es posa en remull en aigua calenta o tbia per estovar-lo
i perqu comenci a germinar. Quan encara es troba en el lquid, se'l sotmet a una degerminaci per
obtenir el germen de blat, el qual t altres usos.
En segon lloc, una vegada assecat el blat, se'l sotmet a una o diverses etapes de mlta per reduir el
producte a pols.
Les etapes successives de rentatges i tamisatge extrauen les restes de closques i el gluten
(protenes) que s'utilitzen per a l'alimentaci d'animals. Un nou rentatge amb aigua, o un altre solvent
que no dissolgui el mid, permet separar-lo dels sucres solubles que hi restin i obtenir-ne el mid. En
alguns casos, el mid tamb s'hidrolitza (es trenca el polmer) per obtenir productes com la dextrosa.
47
-

En el procs es distingeixen dos punts principals de contaminaci, els quals sn els segents:
-
El mol. En aquest punt es produeix emissi de partcules en reduir en sec el blat de moro a
farina. En canvi, si aquest procs es fa per via humida, deixa de constituir un punt d'emissions.
L'assecatge. S'hi genera tamb emissi de partcules en fer passar el producte d'estat lquid a
estat slid una altra vegada. Per extensi, en aquest punt s'inclouen les emissions del maneig.
OPERACI
Mlta
ELEMENT
Partcules
Assecatge
Partcules
FACTORS TPICS
4 kg/t
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
ND
150 mg/Nm3

Les emissions provinents d'aquestes operacions poden ser fcilment corregides, ja que resulta molt
senzilla la seva captaci en els llocs emissors (molt puntuals en els aparells on es duen a terme les
etapes).
Corregir les emissions s fora interessant, ja que la recollida del producte permet que aquest pugui
ser reaprofitat en el procs. Aquesta captaci es pot fer en ciclons o filtres, o per mitj d'altres
sistemes de captaci (preferentment els mtodes per via seca). La diferncia entre els mtodes
escollits es troba en el comproms entre l'eficincia necessria i l'economia del procs. Un estudi de
les emissions proporciona el millor sistema de correcci per a cada cas en concret.
OPERACI
Mlta
Assecatge
OPERACI
Mlta, assecatge
Mlta, assecatge
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Ciclons
MC- 2
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
EFICCIA
70 - 90 %
90 - 99 %
48
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-41
Grup B-36 Coles i gelatines
15.890

Les gelatines i les coles sn constitudes per part de les protenes presents en productes animals, tot
i que les coles tamb s'extreuen de plantes i poden ser, a ms, sucres de frmules complexes (vegeu
el mid a la ref. AC-40). Els seus usos poden ser molt variats i s'apliquen en productes alimentaris,
com a adhesiu, etc.
El procs que es t en compte aqu s l'extracci de la gelatina dels productes animals. Pel que fa a
les coles, el procediment s el mateix encara que aquestes no sn tan purificades.
PRODUCTES
CARNIS
M A T X U C A M ENT
BANY DE
BANY
CAL
D'CID
COV
RENTATGE
COCCI
GREIX O S
COV
EX T R A C C I
ASSECATGE
GELATINA
M LTA
Partcules
En primer lloc, es reben les restes de productes d'escorxador, com ara pells, ossos i altres restes de
carn no aprofitables. Les restes rebudes es matxuquen (si no s'han matxucat a l'escorxador) i es
posen en un bany cid o de cal (segons el producte desitjat), durant un o diversos dies perqu la
carn es descompongui.
En segon lloc, es fa una cocci, desprs de rentar l'cid o la cal. Del producte obtingut, se'n poden
separar els greixos de la gelatina ja que aquesta darrera s soluble en l'aigua.
A continuaci, i una vegada obtinguda la gelatina, es deixa assecar i es fa una mlta, per reduir-la a
pols, que s com s'ha de presentar comercialment.
-

El gran problema que presenten les emissions de contaminants en aquest procs s la seva
discontinutat, s a dir, que cada etapa comporta la crrega de la maquinria, el procs en aquesta
mquina i la descrrega. s per aix que les emissions tampoc no sn contnues i presenten grans
variacions.
La contaminaci en el procs es produeix en els passos segents:
-
Els banys. Tant en els de l'cid com en el de cal, on hi ha una srie de reaccions qumiques que
produeixen compostos voltils, bona part dels quals molts sn detectables per la seva mala olor.
La cocci. En aquest pas, s'emeten grans quantitats de compostos orgnics provinents tamb de
reaccions orgniques. Altres emissions lligades al procs, que no s'inclouen en aquesta fitxa, sn
les derivades de la combusti per obtenir calor (vegeu la ref. AC-1).
La mlta. La mlta del producte provoca l'emissi de partcules a l'atmosfera, si aquesta operaci
es fa en sec, com ara en molins. Tot i que aquesta etapa de vegades no es realitza, conv
destacar que es disposa de tecnologies que poden disminuir aquestes emissions al mnim.
OPERACI
Banys
Cocci
Mlta
ELEMENT
COV
COV
Partcules
FACTORS TPICS
ND
ND
ND
LMITS D'EMISSI
----150 mg/Nm3

L'aplicaci de les mesures correctores es complica a causa de la discontinutat del flux i les
concentracions de les emissions, tal com succeeix en tots aquells casos en qu el procs es realitza
de manera discontnua. Un cop ms, l'estudi de cada una de les etapes, i de les emissions que se'n
deriven, per a cada empresa en particular, permetr l'adopci de les mesures ms adequades, tot
tenint en compte la possibilitat de poder tractar totes les emissions conjuntament.
Les emissions de compostos orgnics es corregeixen principalment per mitj de la seva eliminaci, ja
sigui per la cremaci d'aquests compostos o amb un rentatge en un purificador. Aquest segon
mtode pot ser bastant difcil d'implementar si les emissions no han estat ben caracteritzades.
Les partcules es recullen en ciclons o filtres, amb una aspiraci ben localitzada en els llocs
d'emissi. La recollida de les partcules s interessant, sobretot, en vista al seu aprofitament.
OPERACI
Banys
Cocci
Mlta
CONTAMINANT
COV
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
Cremadors
MC- 7
Cremadors
MC- 7
Ciclons
MC- 2
50
OPERACI
Banys, cocci
Banys, Cocci
Mlta
Mlta
MESURA CORRECTORA
Cremadors
Purificadors
Ciclons
Filtres
EFICCIA
100 %
0 - 95 %
70 - 90 %
99 %
51
REF.:
CAPCA:
AC-52
INDSTRIA TXTIL
Grup B-1 Filatura de fibres minerals llevat l'amiant
17.150 i 17.250
CNAE-93:

Hi ha una gran varietat de fibres txtils fabricades a partir de minerals. Deixant de banda les fibres
plstiques, existeixen dues grans famlies: les fibres de vidre i les fibres de carboni.
Per a la fabricaci de fibra de vidre, s'apliquen els mateixos processos que per a la fabricaci del
vidre (vegeu la ref. AC-69) i, una vegada obtingut el vidre, es refon, es fa una mena d'extrusi i es
fila.
A continuaci, s'illustra un tercer procs, l'emprat per a la fabricaci de llana de vidre,
Partcules
Partcules
SILICATS
ESCRIA
M ESCLA
FORN
COC
C A M BRA
DE BUFAT
VIDRE
REFOSA
FILA T
EXTRACCI
ADOBAM ENT
Partcules
REFREDAM ENT
LLA N A
el qual tamb t molts punts en com amb la fabricaci del vidre:

En primer lloc, en un forn s'introdueixen silicats i altres additius per fer el vidre.
En segon lloc, una vegada el vidre s'ha fos en el forn, es passa, en forma de petites gotes, a una
cambra de bufat on, per mitj dun fort corrent d'aire, s'extreu una llarga cua de vidre de cada gota.
A continuaci, i una vegada escapades les gotes, cauen sobre una superfcie en qu formen una
mena dentramat, on les cues sn fils que s'enreden. Posteriorment, desprs d'extreure lentramat de
la cambra i d'haver deixat refredar, se li atribueixen les propietats requerides mitjanant un procs
trmic anomenat adobament: la pea es posa en un forn banyada amb una srie d'additius (olis
minerals) que li atorguen les propietats requerides.
52
La fibra de carboni s'obt per un procs ben diferent. s el segent:
Partcules
FORN
FIL PRECURSOR
FILA T
FIBRES DE
CARBONI
En primer lloc, se sotmet un fil, precursor d'un compost de carboni, a un procs de pirlisi per obtenir
una reducci en forma d'una llarga fibra de carboni, que pot tenir diferents caracterstiques segons el
temps que hagi estat en el forn i les temperatures a qu s'hagi sotms.
En segon lloc, aquesta fibra es fila en grups per obtenir un fil de gran duresa i flexibilitat.
Els principals focus d'emissi de contaminants sn els forns (la cambra de bufat es pot considerar
com una part del forn de vidre; ladobament es duu a terme en un altre forn). Altres possibles
emissions es poden originar a causa de la manipulaci de les primeres matries, sobretot en el cas
del vidre. Aquestes emissions es poden tractar juntament amb les anteriors, ja que la majoria sn
produdes per la crrega del forn.
En principi, les emissions sn de partcules, la composici de les quals est molt lligada a les
primeres matries emprades. Les emissions a causa de la utilitzaci dels combustibles en els forns
no es tracten aqu (vegeu la ref. AC-1)
OPERACI
Fosa (vidre)
Cambra de bufat
Adobament
Pirlisi (carboni)
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Partcules
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
1kg/t
8 kg/t
2 kg/t
ND
LMITS D'EMISSI
(1)
(1)
(1)
(1)
(1) 300/200 mg/Nm 3 per a installacions existents abans/desprs del R D 833/1975.

Les partcules produdes als diversos processos presenten mides variables, si b predominen les de
mides petites. Els filtres i electrofiltres sn les mesures ms adients en un principi, encara que per
trobar la millor soluci per a cada planta s'han destudiar els processos i les emissions respectives.
Una altra mesura sn els sistemes de recollida humida. Aquesta mesura presenta un
desavantatge: complica la recuperaci de productes
53
OPERACI
Cambra de bufat
CONTAMINANT
Partcules
Adobament
Partcules
Fusi, pirlisi
Partcules
OPERACI
Cambra de bufat
Adobament, fusi
Cambra de bufat
Adobament, pirlisi
MESURA CORRECTORA
Electrofiltre
Filtre
MESURA CORRECTORA
Electrofiltre
MC- 3
Filtre
MC- 1
Electrofiltre
MC- 3
Filtre
MC- 1
Electrofiltre
MC- 3
Filtre
MC- 1
EFICCIA
99 %
99 %
54
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-58
INDSTRIA ALIMENTRIA
Grup B-5 Producci de farines d'ossos i gluten de pells
15.890

Dels subproductes d'escorxador se n'extreuen un munt de productes diversos que desprs serviran
per a fabricar-ne molts d'altres tamb ben variats; en general, matries per a l'alimentaci. Un
exemple d'aix sn les gelatines, les coles i les protenes de la carn (vegeu la ref. AC-41).
El procs de fabricaci de farines d'ossos i gluten de pells s el segent:
RECEPCI
TRITURACI
COMBINACI DE
LOTS
CRREGA
COV
SECS
EXTRACCI
MOLTA
Partcules
GLUTEN
ENVASATGE
CONTROL
M ESCLA
ENVASATGE
Partcules
Partcules
En primer lloc, es trituren les primeres matries, s a dir els ossos i pells de l'escorxador, combinantlos segons les especificacions del producte que es vol produir.
En segon lloc, els productes desitjats s'extreuen de la barreja dels producte. Per elaborar gluten, el
procs s similar a la producci de gelatines, ja que ambds productes sn protenes (vegeu la ref.
AC-41). Altres productes que s'extreuen sn greixos: el procs d'extracci, en aquest cas, consta
d'un o de diversos passos; s'hi utilitzen dissolvents orgnics com ara benz o percloretil, els quals
s'acostumen a recuperar en processos semblants a la neteja en sec (vegeu la ref. AC-57).
Pel que fa als ossos, una vegada extretes les protenes i/o els greixos, si interessa, se'ls sotmet a un
assecatge per eliminar-ne l'aigua i les restes de solvents que hi pugui haver. A continuaci, se'n fa
55
una mlta, a la qual s'afegeixen alguns additius per aconseguir el producte final; generalment
destinat a alimentaci animal.
-

Els focus de contaminaci atmosfrica es troben, principalment, en dos processos. D'una banda, a
les extraccions, que sn font d'emissions de compostos orgnics provinents de certs compostos de
les matries crniques i dels solvents orgnics, si se n'utilitzen.
D'altra banda, a les operacions de mlta i a tots el maneigs (les mescles d'additius i els envasatges
de les farines). En aquests processos, els productes dels ossos emeten partcules. Aquestes
partcules poden tenir adsorbides, a la seva superfcies, productes que es poden detectar per l'olor
caracterstica que desprenen.
Tot el procs en general pot ser font d'olor a causa dels productes que es manipulen. Aquestes olors
es poden tractar de la mateixa manera que les emissions de compostos orgnics.
OPERACI
Extracci
Mlta, mescla i
envasatge
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
ND
LMITS D'EMISSI
--150 mg/Nm3
56

En principi, les mesures correctores ms adequades haurien de seleccionar-se desprs de fer un
estudi detallat dels processos i de les emissions caracterstiques de cada planta.
Les emissions de compostos orgnics, la recuperaci dels quals no interessa, s'han d'eliminar. Les
alternatives ms usuals sn el rentatge dels gasos o la destrucci dels components orgnics per
mitj d'una incineraci.
Si que s interessant, per, la recuperaci de les partcules, les quals es poden recollir per mitj
d'aparells de recollida mecnica, com per exemple ciclons, o b per mitj de mtodes de barrera
com els filtres. Altres sistemes de recollida de partcules per via humida compliquen la recuperaci
del producte.
OPERACI
Extracci
CONTAMINANT
COV
Mlta, mescla i
envasatge
Partcules
OPERACI
Extracci
Extracci
Mlta, mescla i
envasatge
Mlta , mescla i
envasatge
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
MC- 7
Purificadors
MC- 6
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
Purificadors
Ciclons
Filtres
EFICACIA
99,9 %
99 %
95%
99.9%
57
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-59
INDSTRIA ALIMENTRIA
Grup B-6 Producci de llevat
--.---

La producci de llevats no s especfica de la indstria de l'alimentaci; altres tipus d'indstria, com la
farmacutica, tamb en produeixen.
Els llevats sn un tipus de microorganismes que comprenen un gran nombre d'espcies;
generalment s'utilitzen en processos de fermentaci, s a dir en processos biolgics de transformaci
que no necessiten oxigen. Als processos de fermentaci es deu l'aportaci de textura al pa (aplicaci
ms coneguda) i tamb la producci d'antibitics, la transformaci del suc del ram en vi, i la
producci de cervesa, entre d'altres. El procs de cultiu (denominaci ms apropiada que no pas la
fabricaci, en aquest cas) s el segent:
LLEV A T
CULTIU
INOCULACI
TIPUS DE
CULTIU
FERM E N T A D O R
COV,
M icroorganismes
FILTRATGE
LLEV A T
Gran part dels processos de cultiu de llevats es fan al laboratori.

En primer lloc, es separen les cel.lules de l'espcie seleccionada i s'inicien petits cultius de l'espcie
que s'ha separat de la resta d'espcies.
Aquests cultius es duen a terme en medis que sn, generalment, els "aliments preferits" d'aquesta
espcie. Aquests processos de selecci solen fer-se sota condicions estrils, de tal manera que no
pugui haver-hi contaminacions dels cultius per altres espcies que no sn les que interessen.
En segon lloc, i un cop obtinguts petits cultius, aquests s'inoculen en recipients cada vegada ms
grossos omplerts de tipus de cultius adequats, on les poblacions de microorganismes creixen fins a
esgotar prcticament el medi de cultiu. Aquest recipients es coneixen amb el nom de fermentador i
els microorganismes creixen al seu interior sota condicions controlades de temperatura, pH,
concentraci d'oxigen, etc.
Aquest procs no es fa en un nic recipient, sin que, generalment, es va fent en recipients de mida
ms gran a mesura que la poblaci va arribant al seu lmit. s a dir, una poblaci que ha crescut en
un recipient petit s'inocula en un de ms gran per continuar expandint-se.
Un cop finalitzat el procs, el fermentador es buida i, mitjanant diverses tcniques, que generalment
sn de filtraci, s'obt el producte desitjat, ja siguin els microorganismes mateixos (en el cas del
llevat de pa) o el resultat de la "digesti" del medi de cultiu feta pels microorganismes.
-

Ateses les caracterstiques del procs, es consideren noms dos focus d'emissions, que sn els
segents:
-
El cultiu i les fermentacions (fermentacions, a partir d'ara, ja que de fet s el mateix, per a
diferent escala). Hi ha emissions de productes orgnics, generalment identificables com a olors a
les sortides de gas dels recipients de fermentaci, i la possible emissi de microorganismes que
aquests gasos arrosseguen.
Els processos de filtratge o separaci. Tamb s'hi poden produir emissions del mateix tipus,
juntament amb productes orgnics derivats d'etapes com el trencament de les cl.lules per a
l'extracci de components del seu interior o de separacions de productes mitjanant solvents.
OPERACI
Fermentacions
Filtratge
ELEMENT
Microorganismes
COV
Microorganismes
COV
FACTORS TPICS
ND
8
ND
ND
LMITS D'EMISSI
---------
Per aproximaci, a la fabricaci del pa s'emeten de 2 a 4 kg/t de producte.

59

Les mesures suggerides poden ser les mateixes per a totes les emissions de la planta ja que es
poden fer captacions individualitzades en els llocs d'emissi i ser tractades conjuntament. Com
sempre, un estudi de les emissions ens pot proporcionar la resposta ms adient per a cada situaci
concreta.
Pel que fa a les mesures ms adequades, n'hi ha de concretes, per a cada emissi, i altres de
generals.
Mesures generals sn la incineraci, les emissions de la qual probablement hagin tamb de
corregir-se, o el filtrage. La utilitzaci de filtres de carboni s molt convenient, ja que ens permet
captar al mateix temps els microorganismes i els components orgnics (els microorganismes tamb
poden fer de filtre biolgic en segons quines emissions). Per a les emissions de components orgnics
ben conegudes, es poden utilitzar purificadors de gasos, que de vegades tamb ajuden a eliminar
microorganismes.
OPERACI
Fermentacions
Filtratge
OPERACI
Fermentacions,
Fermentacions
Fermentacions
CONTAMINANT
Microorganismes
COV
Microorganismes
COV
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Incineradors
MC- 7
Filtres
MC- 1
Incineradors
MC- 7
MESURA CORRECTORA
Filtres
Incineradors
Purificadors
EFICCIA
70-99.9 %
100 %
99 %
60
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-60
INDSTRIA ALIMENTRIA
Grup B-7 Torrada i torrefacci del caf, cacao, malta, xicria i similars
15.841 / 15.860

El caf, malta, cacao, etc. sn productes que es prenen normalment en forma d'infusions. El tamany
de la indstria relacionada amb els processos de torrada d'aquests productes s molt variable, des
de empreses molt grans dedicades a diversos productes fins a petites empreses on es fa torrada de
caf per a el seu consum ms immediat.
El procs de torrada de caf s el segent:
CAF "VERD"
TORRADA
Partcules,
COV
TORRADA AM B
SUCRE
T
O
REFREDAM ENT
COV
REFREDAM ENT
R
R
DESCRREGA I
DESCRREGA I
NETEJA
NETEJA
E
F
A
D
A
C
TRANSPORT I
TRANSPORT I
EM M A G A T Z EM A T G E
EM M A G A T Z EM A T G E
ENVASATGE
ENVASATGE
El caf arriba a la torradora en forma de grans de caf assecats al sol desprs de la seva collita.
Aquest es posa dintre del forn de torrada, que escalfa generalment els grans de caf, sense donarlos foc directe, per un corrent d'aire calent, moltes vegades forat, per aconseguir una torrada ms
rpida. En aquest forn els grans de caf s'assequen i alguns dels seus components s'eliminen o es
descomposen, procs amb el qual el caf pren el seu color negre i el seu gust amarg caracterstic.
El segent pas s el refredament del caf una vegada s'ha extret del forn, la seva descrrega, i la
separaci dels grans amb l'eliminaci de les brutcies que hi puguin haver. L'ltim pas s
l'emmagatzematge i l'envasament del caf per a la venda.
Aquest procs s similar per a tots els productes. nicament canvia en el cas que la presentaci final
sigui en gra o mlt. El procs de mlta i tamissat no es considera aqu. La producci de caf
descafenat segueix un procs alternatiu que tampoc considerarem aqu, que s l'extracci de la
cafena del producte mlt mitjanant una extracci amb un dissolvent orgnic. Les emissions
degudes a la utilitzaci de combustibles, tampoc queden incloses aqu (vegeu Ref. AC-1)
-
Decret 833/1975 que desenvolupa la Llei 38/1972 de protecci de l'ambient atmosfric.

Les emissions de contaminants es produiran principalment en dues etapes. La primera s a la
torrada, en qu hi ha emissions de partcules i compostos orgnics voltils (COV) provinents tots ells
de la descomposici dels grans de caf. Aquests dos contaminants estan molt relacionats entre si, ja
que les partcules presenten molts compostos orgnics adsorbits a la seva superfcie i les
composicions d'ambds compostos sn molt similars.
L'altra etapa on es produiran emissions, normalment de partcules, s la del refredament dels grans
de caf, sobretot degut al maneig dels grans en el transvasament del forn als llocs de refredament
(aqu el nivell de compostos orgnics voltils s en principi molt petit).
En tot el procs poden haver-hi emissions de COV, que es detecten sobretot per la seva olor, i que
poden tractar-se conjuntament amb les emissions del forn.
Al llarg de tot el procs de torrada hi ha emissions de monxid de carboni (CO), que en moments
puntuals assoleixen pics importants d'emissi.
OPERACI
Torrada
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
Refredament
COV
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
3kg/t
0.5 kg/t
0.7 kg/t
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
--150 mg/Nm3
62

Com sempre, un estudi individual de cada planta i de les seves emissions, ser el que proporcionar
les mesures correctores ms adients per a cada planta en concret.
En principi, les mesures adients per aquests processos sn, per una banda, la correcci de les
emissions de partcules, que pot fer-se mitjanant aparells de recollida mecnica, com s el cas de
ciclons, degut a la mida relativament gran d'aquestes partcules. Per altra banda, en cas que no sigui
suficient la utilitzaci d'aquesta mena d'equipaments, es poden utilitzar filtres, ja que l'eficcia
d'aquests equips s ms alta.
Els compostos orgnics que es puguin emetre presenten l'inconvenient de que sn fcilment
detectables per l'olfacte; s per aix que s necessria la seva destrucci generalment mitjanant
sistemes de postcombusti. Altres mtodes, com per exemple el rentat de gasos amb purificadors de
gasos, sn poc emprats.
OPERACI
Torrada
Refredament
OPERACI
Torrada,
Refredament
Torrada
CONTAMINANT
Partcules
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
M.C- 2
Ciclons 9
Postcremador 10
Ciclons
MESURA CORRECTORA
Cicl
Postcremador
M.C- 7
M.C- 2
EFICCIA
80 - 95 %
99 %
Permeten separar partcules de les llavors del caf mitjanant un corrent d'aire. Tamb redueixen olors i
COV.
10
Disminueix al mateix temps partcules i olors; i tamb elimina bastants COV.

63
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-67
INDSTRIA DE MATERIALS DE LA CONSTRUCCI
Grup B-1 Fabricaci de cal i guix
26.520 / 26.530

La cal i el guix s'empren sobretot a la indstria de la construcci com a materials per als acabats de
superfcies o per donar textura a certs materials. En altres tipus d'indstria, com ara la indstria
qumica, s molt emprat com a primera matria.
Els dos processos de fabricaci sn molt iguals. Com a exemple general, es pren el procs de la
fabricaci de la cal, que s el segent:
CALCRIA
TRITURACI PRIM RIA
Partcules
150-200 mm per a Forn
GARBELLAM ENT I
CLASSIFICACI
Vertical
Partcules
TRITURACI SECUNDRIA
6,5-62,5
mm
per a Forn
GARBELLAM ENT I
CLASSIFICACI
Rotatori
Partcules
CALCINACI (Forn
vertical o rotatori)
REFREDAMENT
GARBELLAM ENT
GUIX
En primer lloc, la cal s'extreu de roques calcries que contenen el carbonat de calci, es tritura i es
classifica. Segons el tipus de forn que s'empri, s'ha de triturar a mides ms grans o ms petites, per a
la qual cosa s'han de fer trituracions secundries.
En segon lloc, es duu a terme la calcinaci en el forn amb la qual cosa s'aconsegueix que el carbonat
de calci es converteixi en xid de calci. S'empren normalment dos tipus de forn: els verticals i els
rotatoris, segons la forma de fer passar les primeres matries pel forn (en el vertical van caient de
dalt a baix i en el rotatori es mouen per la rotaci d'un bombo).
A continuaci, el producte s'extreu del forn, es deixa refredar i es fa un garbellament per poder
separar les partcules de cal.
El procs de sulfat s idntic: la primera matria s guix (una forma hidratada), i en el forn selimina
l'aigua de les molcules.
64
_

En principi, es distingeixen dos tipus d'emissions de contaminants:
_
Les partcules que es produeixen a totes les etapes de tractament del mineral i del producte
(assecadors, molins, garbelles, transport i tremuges d'emmagatzematge). La mida d'aquestes
partcules depn sobretot del grau de trituraci del mineral.
La calcinaci (forn). Aqu s'emeten novament partcules, sobretot de les matries presents en
el forn que sn arrossegades pels seus fums d'escapament. Les emissions produdes per la
utilitzaci de combustibles del forn no es tenen en compte aqu (vegeu la ref. AC-1).
OPERACI
ELEMENT
Trituraci
Partcules
Garbellament i
manipulaci de cal
Calcinacions
Fabricaci guix
Partcules
Partcules
NIVELLS TPICS
1-15 kg/t mineral
LMITS D'EMISSI
(*)
8-200 kg/t produda 11

---
(*)
150 mg/Nm3
(*) 500 mg/Nm 3 o 250 mg/Nm3 segons siguin installacions anteriors o posteriors al Decret
833/1975, de 6 de febrer.
11
Segons el tipus de forn. El vertical emet menys partcules.
65

Es recomanen sistemes de recollida de partcules d'alta eficcia i de via seca, com filtres o
electrofiltres, que permeten la recuperaci del producte.
Tant els electrofiltres com els filtres de mnegues estan justificats pel que fa a la relaci eficcia/preu,
per tots dos necessiten un condicionament previ del gas per eliminar el SO2 provinent dels
combustibles emprats, com ara un rentatge de tipus Venturi. S'ha d'estudiar cada cas individualment
per aconseguir la soluci ms adient.
OPERACI
CONTAMINANT
Trituraci
Partcules
Garbellament i
manipulaci de cal
Calcinacions
Partcules
Fabricaci de guix
OPERACI
Trituraci
Garbellament
Classificaci
Calcinaci
Trituraci
Garbellament
Classificaci
Calcinaci
Partcules
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
MC- 3
Filtres
MC- 1
Electrofiltres
Filtres
Electrofiltres
Filtres
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
Filtres de mnegues
MC- 3
MC- 1
MC-3
MC-1
EFICCIA
99.5 %
99.5 %
66
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC- 68
Grup B-2 Fabricaci de cermica per a la construcci, refractaris,
porcellana, gres i similars.
26.2, 26.3 i 26.4

La indstria de la construcci utilitza grans quantitats de materials de cermica, com a
elements estructurals i com a materials per a la fabricaci d'objectes sanitaris, de cuina i de
decoraci. La mida d'aquests tipus de plantes s molt variable: es troben des de petits tallers
per a la fabricaci d'objectes decoratius fins a plantes de mida relativament gran per fabricar
gres i maons per a parets o sostres.
El procs general de fabricaci de materials cermics s el segent (no s'inclouen en aquest
esquema els processos d'extracci de mineral (vegeu la ref. AC-4):
Partcules
EM M A G A T Z E M
Partcules
TRITURACI
M ESCLA
REPS
AIGUA
M ESCLA
LA M I N A D O R
EX T R U S I
AIGUA
ASSECATGE
TRITURACI
FILTRE
Partcules,
cids
FORN
BASSES
PRODUCTE
EX T R U S I
ASSECATGE
ATOMITZACI
TORNEJAMENT/
COMFORMACI
PREM S A T G E
FORN
ENVERNISSAMENT
Partcules,
cids
FORN
PRODUCTE
Un cop les primeres matries arriben a la planta, es poden aplicar dos tipus de processos:
per via seca i per via humida. Pel que fa a la via seca (part superior de l'esquema), en primer
lloc es tritura el material i es barreja amb aigua per obtenir la massa amb qu es fan els
productes. Aquesta massa es deixa reposar perqu es facin petits canvis a la composici
qumica.
El segent pas s l'extrusi de la massa on es conformen les peces que es deixen assecar
en part, i posteriorment la cocci al forn (via seca). Aquesta via seca s l'emprada per
fabricar maons i materials similars.
67
La via humida comena addicionant aigua al material i triturant-lo a la vegada. Aquesta

barreja s excessiva en aigua, per la qual cosa a partir d'aqu s'estableixen dos sistemes:
Un sistema per via semihumida: a partir del fang del filtre, es fa una extrusi per conformar
les peces, que es deixen assecar parcialment i s'introdueixen en el forn perqu es coguin.
Un altre per via humida: per mitj d'aquest sistema el fang del filtre es deixa reposar en unes
basses on s'obt un producte molt lquid. Amb aquest producte es fa una atomitzaci en uns
motlles i s'obt una mena d'aglomerat de pols semihumit que es conforma en una premsa.
L'aglomerat premsat s'introdueix en el forn.
Aquests sistemes per via humida s'utilitzen sobretot per a la fabricaci de rajoles. A aquests
productes se'ls fan acabats amb esmalts una vegada cuits. Aquests envernissaments
consisteixen en un bany o una aplicaci dels esmalts (per exemple cuites de vidre), que es
tornen a introduir en el forn per coure'ls.
Existeix tamb una gran varietat de tipus de forn, encara que, per a la indstria que produeix
en gran quantitat, el ms utilitzat s el forn de tipus tnel. Es tracta d'un tnel amb foc a
l'interior per on passen vagonetes amb el productes a coure. En aquest tipus de forn els
gasos de sortida s'utilitzen per a pre-escalfament del producte que s'ha de coure.
_
atmosfric.
Reial decret 547/1979, que modifica el Decret 833/1975

Existeix una gran diversitat de processos que introdueixen modificacions als explicats amb
anterioritat, per en principi es poden distingir tres etapes en qu es produeixen les
emissions de contaminants:
_
L'emmagatzematge. Sobretot si es fa en piles, pot ser un focus d'emissi de partcules

per l'acci del vent. Cobrir de manera adequada el producte i mantenir-lo humit ajuda a
minimitzar les emissions. El problema que representen aquestes emissions s la seva
captaci.
La trituraci (mltes i processos similars). Sn focus d'emissi de partcules, la mida

de les quals depn del grau de reducci que es faci.
68
Els forns. En aquest punt hi ha emissions de partcules i de vapors cids com fluorurs,
clorurs i xids de sofre procedents de descomposicions trmiques i d'algunes impureses
del minerals de les primeres matries.
OPERACI
Emmagatzematge
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
17 kg/t
LMITS D'EMISSI
Trituraci
Partcules
48 kg/t
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3
Cocci
Partcules
0.01-0.5 kg/t
150 mg/Nm3
Vapors cids
0.5-1.5 kg/t
12

Per corregir les partcules, els mtodes ms emprats sn els ciclons o els filtres, sobretot
en base a l'eficcia de la correcci necessria.
Les mesures correctores per a les partcules de trituraci i emmagatzematge es poden
aplicar per via seca o humida ats que la via escollida no t gaire importncia per al
reaprofitament (tots els processos de fabricaci sn, majoritriament, per via humida).
Els gasos emesos en el forn tenen carcter cid, caracterstica que permet de recollir-les per
mitj d'un rentatge.
OPERACI
Emmagatzematge
CONTAMINANT
Partcules
Trituraci
Partcules
Cocci
Partcules
Vapors cids
OPERACI
Emmagatzematge
Trituraci
Cocci
Emmagatzematge
Trituraci
Cocci
Cocci
12
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
Rentador
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Ciclons
EFICCIA
80 - 90 %
Filtres
99.9 %
Rentador
99.9 %
No legislat per a aquest cas concret; el lmit per a SO2 s 4.300 mg/Nm , per a clor 230 mg/Nm 3 i per a
3
fluor 40 mg/Nm , en zones humides, i 80 mg/Nm , en altres zones.
69
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-69
Grup B-3 Fabricaci de vidre
26.1

El vidre s un material molt emprat, sobretot per la seva duresa i la seva transparncia. Els
seus usos ms comuns sn: com a envs i com a element de construcci per protegir
l'interior de les llars de l'ambient exterior, per permetent un contacte visual.
El procs de fabricaci del vidre s:
FA B R I C A C I D E L V I D R E
P R E P A R A C I D E L A S O R R A
SORRA SECA
SLICE
ADDITIUS
TREM UJA
RECEPTORA
Partcules
SEDS
VIBRATORI
FORN DE FUSI
Partcules
EM M O T L L A M E N T
COV
AIGUA
CICL
RECUITA
RENTATGE PER
TREMP
FREGAMENT
DESBASTAMENT
CICL
Partcules
POLIM ENT
FLOTACI
ASSECATGE
DECORACI
Les primeres matries per a la fabricaci del vidre sn diferents tipus de sorres i d'altres
minerals que contenen els productes que combinats formen el vidre. Aquests sn silicats de
la sorra, potassa o sosa i alguns altres compostos metllics que sn els que donen color, o
altres caracterstiques.
La separaci dels productes que han de constituir el vidre (bsicament la slice) se separen
de les primeres matries mitjanant mtodes fsics.
Una vegada separada la slice de la sorra, s'afegeixen altres additius per donar al producte
les seves caracterstiques finals. Aquesta barreja s'introdueixen el forn d'on s'extreu el vidre
fos de manera gaireb lquida. Aquest vidre lquid s'emmotlla mentre es refreda, amb la qual
cosa l'objecte adquireix la forma final (en processos artesanals, no s'emmotlla sin que es va
modelant mentre refreda).
70
La part final del procs la constitueixen una srie de processos per a la forma i textura final
del producte, com poden ser el tremp per suavitzar les superfcies i els poliments.
_
atmosfric.

En aquest procs ens podem trobar quatre punts d'emissi de contaminants a l'atmosfera:
_
Les fases de preparaci de la sorra, on en alguns punts es poden emetre partcules.

Exemple d'aquestes etapes sn els sedassos, l'emmagatzemament (si s a l'aire lliure) i
les mltes, si es realitzen.
En el forn hi ha emissions de partcules. Les emissions produdes per la utilitzaci de

combustibles, no es tracten (vegeu la ref. AC-1) a aquesta fitxa.
L'emmotllament, on hi ha emissions de compostos orgnics provinents de la

descomposici dels lubricants del motlle.
En els acabats del vidre tamb hi ha emissions de partcules.

OPERACI
Preparaci sorra
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
Fosa
Partcules
1 kg/t
Emmotllament
Acabats vidre
COV
Partcules
N.D.
N.D.
LMITS D'EMISSI
300 mg/Nm3
300 mg/Nm3 13
---300 mg/Nm3
13
Poden haver partcules de fluor adsorbides a la superfcie o en la composici de les partcules. El lmit
3
3
de fluor total s de 40 mg/Nm per a zones humides i 80 mg/Nm en les altres zones.
71

Les mesures correctores de les emissions poden ser molt variades. Les partcules de les
operacions de preparaci de la sorra i dels acabats del vidre poden ser captades als punts
d'emissi amb una relativa facilitat amb aspiracions a les mquines o aparells, per desprs
poder ser captades en aparells de recollida mecnica com ciclons, o en filtres per tenir una
major eficcia de recollecci. Aquestes partcules es poden reintroduir en els processos de
producci
Les emissions del forn es poden dur a terme mitjanant mtodes que presentin ms alta
eficcia per a partcules molt petites. Els filtres i els electrofiltres sn les millors solucions,
encara que l'addici dun sistema de recollida dels gasos per via humida, com ara un
rentador Venturi, ajuda al manteniment dels equips de recollecci.
Les emissions de compostos orgnics de l'emmotllament es poden eliminar per
postcombusti. Aquests aparells poden ser els mateixos cremadors del forn als quals s'envia
l'aire aspirat de la zona d'emmotllament.
OPERACI
CONTAMINANT
Preparaci sorra
Partcules
Fosa
Partcules
Emmotllament
Acabament vidre
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
Filtres
Ciclons
Electrofiltre
Filtres
Rentador Venturi
Postcombusti
Filtres
Ciclons
OPERACI
Preparaci sorra
Acabament
Preparaci sorra
Fosa, acabament
Fosa
Fosa
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Emmotllament
Postcombusti
Filtres
Electrofiltre
Rentador Venturi
MC- 1
MC- 2
MC- 3
MC- 1
MC- 4
MC- 7
MC- 1
MC- 2
EFICCIA
90 - 95 %
99.9 %
99.9 %
40 % (part.)
80 % (SO2)
100 %
72
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-70
INDSTRIA DE MATERIALS DE CONSTRUCCI
Grup B-4 Plantes de preparaci de formig
26.630

El formig s una pasta formada per una mescla de ciment, sorra, grava i aigua. S'usa en la indstria
de la construcci per fabricar estructures. Moltes vegades les peces de formig tenen a l'interior una
estructura metl.lica i en aquests casos reben el nom de formig armat.
El formig s'obt mesclant els elements esmentats anteriorment i agitant-los. s bastant com que es
faci en camions especials que transporten el formig des de la planta d'emmagatzament de les
primeres matries fins al lloc d'aplicaci.
Aquestes plantes acostumen a estar situades a prop del lloc d'utilitzaci del formig ja que una
vegada barrejats els ingredients comena el procs d'enduriment d'aquest material.
El procs d'elaboraci del formig s el segent:
Partcules
A IGUA
SORRA
GRAVA
M ESCLA
AGITACI
CIM ENT
FORM IG
Aqu noms es fa referncia al procs de mescla (descrrega de matries primeres en el tanc de

mescla), perqu els magatzems de sorra i grava ja es reflecteixen a la fitxa de tractament de minerals
(vegeu la ref. AC-4) i el de ciment es fa en sitges tancades. El procs de fabricaci del ciment
correspon a la ref. AC-71
-

El procs de fabricaci de formig es duu a terme en un cami (les petites produccions es fan a peu
d'obra), per els processos contaminants s'esdevenen al lloc d'estocatge i es deuen a la manipulaci
de les matries primeres.
Aix doncs, s en el procs de mescla on es troba el gruix de les emissions, bsicament de
partcules (les emissions produdes en l'emmagatzament es troben a la ref. AC-4).
73
OPERACI
Mescla
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
0.2-0.5 kg/t
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3

Aquestes emissions de partcules que es produeixen en el maneig de les primeres matries sn
fcilment capturables amb aspiracions en els punts de descrrega. El problema es presenta sobretot
en l'emmagatzematge, on per evitar les emissions cal un bon tancament de les piles.
Es pot tractar d'eliminar les partcules aspirades per mitj de sistemes de recol.lecci per via seca
com ara ciclons o filtres, per poder aprofitar el producte.
OPERACI
Mescla
OPERACI
Mescla
Mescla
CONTAMINANT
Partcules
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
EFICCIA
95 %
99,9 %
74
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-71
INDSTRIA DE MATERIALS DE CONSTRUCCI
Grup B-5 Plantes de preparaci i ensacat de ciments
especials
26.510

El ciment s el principal material d'uni entre elements estructurals emprat per la indstria de la
construcci. La seva composici pot ser molt variable per, en general, es tracta d'una mescla
mineral d'xids de silici, de calci, d'alumini i de ferro, i composicions ms petites per molt
variables d'altres xids de metalls. Aproximadament un 65% del ciment s xid de cal.
El procs de fabricaci dels ciments s el segent:
PRIM ERES
MATRIES
TRITURACI
Partcules
M LTA
VIA HUMIDA
VIA SECA
SITJA
D ' H O M O G ENETZACI
FORN
FORN VERTICAL
ROTATORI
O ROTATORI
Partcules
CLINQUERITZACI
M LTA
Partcules
ENMAGATZEMATGE
ADDITIUS
ENVASATGE
FA B R IC A C I D E C IM E N T P R T L A N D
En primer lloc, una srie de minerals (carbonats i silicats, bsicament) es tritura i es mol en
molins i d'altres tipus de maquinria similar.
En segon lloc, i una vegada mlts els minerals, es barregen en les proporcions adients en una
sitja abans de ser introdu ts al forn.
Si el procs es fa per via humida, s'addiciona una part d'aigua en l'homogene tzaci, la qual
cosa s beneficiosa perqu facilita el transport del material, facilitant-ne el bombeig i eliminantne algunes impureses. L'elecci d'una via o altra es troba condicionada per una srie de factors
econmics, ecolgics i, fins i tot, de caire local. Avui dia, la tendncia ms comuna s emprar la
via seca, principalment perqu comporta menor consum energtic.
75
Una vegada en el forn, el material se sotmet a dos processos diferents: d'una banda, la
calcinaci, on els carbonats es tornen xids i es deshidraten; i, d'altra banda, la clinqueritzaci,
que s una mena de semifusi on el material experimenta una espcie de cristal.litzaci.
Una vegada fora del forn, el clinquer o producte obtingut per la clinqueritzaci es deixa refredar
i es polvoritza en un mol. Aquest producte polvoritzat ja es considera ciment, encara que de
vegades s'hi afegeixen alguns additius per comercialitzar-lo.
-

La font ms important de contaminaci atmosfrica s la pols que es troba als gasos de
combusti del forn. L'altra emissi la constitueixen les trituracions i mltes, i tots els maneigs
dels materials pulverulents.
Ats que en el forn es produeixen combustions, s'hi generen emissions de partcules i gasos,
segons el combustible emprat (vegeu la ref. AC-1). Malgrat aix, la formaci d'SO2 no s tan
important perqu la major part del sofre que s'introdueix al forn queda combinada en el clinquer
i noms una part en surt a l'exterior amb la pols. En general, s'admet que la proporci d'SO2
ems s menys de la meitat de la quantitat subministrada al forn.
OPERACI
Trituraci
Mlta
Homogene tzaci
Clinqueritzaci
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
16-50 kg/t
LMITS D'EMISSI
120 kg/t
50 mg/Nm3
150 mg/Nm3 14

Les mesures correctores en aquest tipus d'indstria, normalment per a les partcules dels forns,
es basen en la utilitzaci d'aparells d'alt rendiment com, per exemple, els filtres o
electrofiltres.
Per a les mltes i els maneigs, s'acostumen a emprar els mateixos sistemes, s a dir, els
electrofiltres, quan es poden reunir les emissions de diversos punts. De vegades, tamb
s'empren ciclons d'alta eficincia en emissions de mltes, si l'eficcia d'aquesta mesura pot
reduir suficientment les emissions.
14
S'admet una tolerncia de 1.000 mg/Nm3 durant quaranta-vuit hores consecutives. Les instal.lacions
de depuraci no poden funcionar incorrectament ms de 200 h/any.
76
OPERACI
Trituraci
Mlta
Homogene tzaci
Clinqueritzaci
OPERACI
Trituraci, mlta,
Homogene tzaci,
Clinqueritzaci
Trituraci, mlta,
Homogene tzaci,
Clinqueritzaci
Trituraci, mlta
Homogene tzaci
Clinqueritzaci
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
Filtres
Ciclons
Electrofiltres
Filtres
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
MC- 3
MC- 1
MC- 2
MC- 3
MC- 1
EFICCIA
99 %
Filtres
99.5 %
Ciclons
90 - 95 %
77
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-2
ENERGIA
Grup C-1 Generadors de vapor i de calor no inclosos en la categoria anterior
--.---

Aquesta fitxa correspon al mateix procs que la fitxa anterior ( vegeu la ref. AC-1), encara que ara els
consums de combustibles sn ms reduts, ja que les produccions sn menors.
Aquesta fitxa se centra ms en la producci de vapor i la generaci de calor que en els processos de
combusti de la fitxa anterior, ja que aquestes installacions no sutilitzen per produir electricitat, sin
que gaireb sempre s'utilitzen per obtenir calor.
AIGUA,
C O M BUSTIBLE:
OLI TRM IC
GAS, CARB,
FUELS
C O M BUSTI
COV, NO X ,
CO, SO 2 ,
OXIGEN,
AIRE
V A POR,
OLI CALENT,
CALOR
Les menors dimensions d'aquestes installacions fan que, d'una banda, les eficincies no siguin molt
altes en general, i, d'altra banda, que els combustibles tendeixin a ser lquids o gasosos deixant de
banda el carb, encara que, per a petites combustions, s'utilitzen tamb alguns slids com fusta o
d'altres.
_
Decret 2204/75, pel qual es tipifiquen les caracterstiques, qualitats i utilitzacions de
combustibles i carburants. Modificat pels reials decrets 2482/86 i 1485/87.
Reial decret 3000/80, pel qual es modifiquen les caracterstiques d'alguns combustibles lquids.

Pel que fa als combustibles:
En cas d'utilitzar-se els combustibles slids, produeixen emissions de COV, CO, CO2 i dSO2,
aquest ltim del sofre del carb. Les concentracions a les emissions de partcules sn molt ms
altes, en principi, que en la ref. AC-1. La incineraci de residus, com dissolvents clorats o olis
lubrificants exhaurits, provoca emissions perilloses de compostos clorats en els dissolvents (com
clorhdric o dioxines) o de metalls pesants en els olis (aquests ltims tenen les caracterstiques de
partcules).
Els combustibles lquids produeixen igualment emissions de partcules, COV, CO, CO 2 i dSO2
provinents del sofre dels hidrocarburs. Les emissions d' SO2 depenen del contingut de sofre en el
carburant.
El gas natural i el GLP (gasos liquats de petroli) generen emissions de CO2 i dNOX. Els COV
apareixen per prdues o mal estat dels cremadors, si apareix CO s per l'ltim motiu. No hi ha
prcticament emissions de partcules.
COMBUSTIBLE
Carb
Fuel-oil
Gas natural
2
3
ELEMENT
Partcules
FACTORS TPICS
2 - 8 kg/t
SO2
((18) _ %sofre) kg
CO
COV
CO2
Partcules
LMITS D'EMISSI
1
2
0,5 - 45 kg/t
1 kg/t
ND
1 - 3 kg/t
no legislat aqu
no legislat aqu
no legislat aqu
3
SO2
((18) _ %sofre) kg
CO
COV
CO2
CO2
NOX
CO
0,4 - 0,6 kg/t

0,2 - 0,4 kg/t
ND
ND
1920-3680 kg/106
ND
1445 ppm
no legislat aqu
no legislat aqu
no legislat aqu
300 ppm
500 ppm
500/350 mg/Nm per a potncies d'installacions inferiors a 500 th/h i 400/250 mg/Nm per a potncies iguals
o superiors a 500 th/h. L'opacitat no supera els valors 1 de Ringelmann o 2 de Bacharach (lmits per a
installacions anteriors/posteriors a la publicaci del Decret 833/75).
3
3
2400 mg/Nm per a hulla o antracita i 6.000 mg/Nm per a lignits.
Opacitat: per a gas-oil o fuel-oil domstic inferior a 2 Bacharach o 1 Ringelmann. Per a fuel-oil nm. 1 o BIA,
inferior a 4 Bacharach o 2 Ringelmann. Per a fuel-oil nm. 2, inferior a 5 Bacharach o 2.5 Ringelmann.
3
Per a fuel-oil domstic, gas-oil o BIA el lmit s 1700/1700 mg/Nm . Per a fuel-oil nm. 1, s 4200/2500
3
3
mg/Nm i per a fuel-oil nm. 2, s 6800/5000 mg/Nm (lmits per a installacions anteriors/posteriors a la
publicaci del Decret 833/75).

En principi, la millor mesura consisteix en el bon manteniment dels aparells de combusti, que
elimina les emissions de CO i COV. Les altres emissions de gasos es poden corregir amb rentatge,
encara que la menor quantitat d'emissi complica les installacions per a lNOX i els CO2 (quan hi ha
moltes emissions de petites xemeneies esdev necessari ajuntar-les i poder tractar totes les
emissions conjuntament).
El nivell d'emissi de partcules pot tornar-se a corregir amb filtres, ja que les emissions dSO2 sn
ms redudes. Els electrofiltres poden ser utilitzats si el cabal de les emissions s relativament
important; altre mtode de tractament de les partcules pot ser rentatge de gasos.
COMBUSTIBLE
Carb
Fuel-oil
Gas natural
COMBUSTIBLE
Carb, fuel-oil
Carb, fuel-oil
Carb, fuel-oil
Carb, fuel-oil, gas
Carb, fuel-oil
Carb, fuel-oil
CONTAMINANT
Partcules
SO2
CO
COV
CO2
Partcules
SO2
CO
COV
CO2
NOX
CO2
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
MC- 3
Rentador
MC- 6
Postcombusti
MC- 7
MC- 6
Rentador
MC- 6
Electrofiltres
MC- 3
Rentador
MC- 6
Postcombusti
MC- 7
MC- 6
Rentador
MC- 6
Rentador
MC- 6
Rentador
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
Rentador de Venturi
Rentador
Postcombusti
Filtres de carboni
EFICCIA
90 - 99 %
90 - 99 %
60 - 85 %
75 - 99 %
90 - 100 %
70 - 95 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-5
MINERIA
Grup C-2 Tallatge, serratge i poliment, per mitjans mecnics, de roques i
pedres naturals.
26.701

El tallatge, el serratge i el poliment de pedres sn els darrers processos que es realitzen en la
indstria de la pedra i s'acostumen a fer en tallers de mida mitjana o petita, amb una gran varietat de
productes, per la qual cosa no es pot parlar d'un procs com a totes les indstries del sector, sin
que cada producte experimenta un o diversos processos de fabricaci diferents.
S'exposar, per tant, una srie d'operacions que corresponen a un procs de producci molt flexible,
vlid per a gran varietat de productes, de volums molt variables. Aquestes operacions comuns
s'il.lustren de la manera segent:
PEDRA
TALLATGE
Partcules
SERRATGE
Partcules
POLIM ENT
Partcules
PRODUCTE
Malgrat que per a cada producte hi hagi un procs concret, es constata l'existncia d'un cert ordre en
les operacions; aix doncs, el poliment constitueix, generalment, la darrera etapa del procs (encara
que tamb ho poden ser, per exemple, el muntatge d'unes peces sobre altres i l'encerament o
envernissament).
Les eines emprades en aquests processos poden ser molt variades: des de serres (laminars o
circulars) fins a polidores mecniques. Generalment, l'energia emprada s manual o b elctrica
(encara que per a gaireb la totalitat de les operacions s la fora humana la que dirigeix el
recorregut de la mquina) i, per tant, no es produeixen freqentment combustions lligades al procs.

En general, cadascuna de les etapes estudiades pot constituir un focus d'emissi de contaminants.
La quantitat depn bsicament de les eines emprades i de la utilitzaci de mtodes humits (reg o
polvoritzaci d'aigua per minimitzar l'emissi).
El tallatge. Produeix l'emissi de partcules de mides molt variables, per abunden sobretot les de
mides relativament grosses.
El serratge. Genera tamb emissions de partcules molt variables, les quals depenen,
fonamentalment, del tipus d'eina que s'hagi emprat en aquest procs.
El poliment. s un punt d'emissi de gran quantitat de partcules, bsicament de petites
dimensions.
OPERACI
Tallatge
ELEMENT
Partcules
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
Serratge
Partcules
ND
Partcules
ND
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3
Poliment

Podem considerar, en principi, la possibilitat de fer un tractament conjunt per a totes les emissions,
disposant de mtodes de captaci ben localitzats en els focus d'emissi (sobretot en les mquines
emprades), tot i que el problema rau en les possibilitats de transport de les emissions del lloc on es
produeixen fins a l'indret on s'han de tractar. Un estudi ser til per a facilitar-nos la soluci ms
adient.
Els millors mtodes de correcci sn els de tractament en sec, com ara els de separaci mecnica
(per exemple, els ciclons) o la filtraci. Altres mtodes, com ara els electrofiltres, poden tamb
considerar-se, en cas que el volum d'emissi de la planta aix ho permeti. Els mtodes humits (per
exemple, el purificador de Venturi) poden ser, igualment, tinguts en compte, tot i que aquests tenen
l'inconvenient de provocar un augment del cost, derivat de la descontaminaci posterior de l'aigua.
OPERACI
CONTAMINANT
MESURA CORRECTORA
Tallatge
Partcules
Ciclons
MC- 2
Serratge
Partcules
Ciclons
MC- 2
Poliment
Partcules
Ciclons
MC- 2
OPERACI
Tallatge, serratge,
Tallatge, serratge,
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
EFICCIA
70 - 90 %
99.9 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-10
SIDERRGIA I FOSA
Grup C-1 Tractament trmic de metalls
--.---

No es pot parlar de tractament trmic de metalls com d'un nic procs, ni d'un tipus determinat de
producte, ats que es composa d'una gran quantitat de processos diferents que tenen com a finalitat
com provocar un canvi fsic en la forma, la grandria o la composici de l'estructura del metall (es
poden trobar canvis en la composici en processos tals com la carbonitruraci, carburaci o
nitruraci, anomenats en conjunt cementaci). El procs ms conegut s el tremp, que consisteix en
escalfar el metall (generalment acer o ferro) i refredar-lo sobtadament.
Els canvis fsics que hem esmentat provoquen un canvi en el comportament de les propietats
mecniques dels metalls, tals com la duresa, l'elasticitat, la mal.leabilitat, etc., encara que de
vegades l'nic que es pretn aconseguir s poder-los donar forma, com succeeix amb les operacions
de forja. En general, tota propietat que es vulgui donar a un metall determinat t el seu procs
caracterstic, especialment pel que fa a la durada i les temperatures de l'escalfament i a la introducci
d'elements qumics per fer-ne el canvi en la composici. Tots aquests processos es poden resumir de
la manera segent:
Partcules
PEA
ESCALFAM ENT
CN, Metalls,
CO,NOx
NOx
CARBONITRURACI
COV
REFREDAM ENT
ALTRES
A C A B A M ENTS
NITRURACI
CARBURACI
CO
En primer lloc, la pea rebuda de la foneria (generalment aquests processos es fan a la mateixa
foneria) se sotmet a un escalfament a la temperatura desitjada; aix es pot fer en forns o en aplicaci
directa sobre el foc (per exemple, l'acanalament consisteix en l'eliminaci de defectes superficials
mitjanant una flama, de vegades oxidant). Alguns mtodes inclouen tamb l'escalfament, que es fa
en un bany de sal fosa (la carbonitruraci, per exemple).
Els processos de cementaci es fan, normalment, en forns envoltats d'una atmosfera especial que
introdueix o treu el component desitjat, per difusi, de l'estructura del metall. Generalment s'hi
introdueix nitrogen (nitruraci) o carboni (carburaci). La carbonitruraci, tal com ja s'ha esmentat, es
fa en un bany de sals de cianurs foses.
En segon lloc, i una vegada calent i, si s'ha escaigut, corregida la composici qumica, el metall es
refreda, ms o menys sobtadament, freqentment seguint un programa predeterminat; aix
s'aconsegueix fent una immersi en un bany que pot ser de sals foses, amb oli o amb aigua.

Es consideren com a punts principals de contaminaci els segents:
L'escalfament. Si es fa aplicant directament una flama, que pot provocar l'emissi de partcules
d'xids metl.lics. Altres emissions sn les provocades pels combustibles (vegeu la ref. AC-1).
Els processos de cementaci. Provoquen emissions derivades de reaccions entre els
components que es volen introduir. Per exemple:
La nitruraci emet xids de nitrogen.

La carburaci pot emetre xids de carboni i VOC (en menor quantitat).
La carbonitruraci (feta en bany de sals foses) emetr vapors de metalls com
partcules, cianurs, CO i xids de nitrogen.
El refredament. Emet contaminants, sobretot en funci de com es faci, de les caigudes de

temperatura que experimenti el metall i el medi refredant que s'empri. Les emissions ms
abundants es produeixen quan el canvi de temperatura sigui molt brusc i el medi refredant sigui
aigua freda o oli; en el primer cas, hi ha una emissi principalment de vapor d'aigua i, en el
segon, una emissi de compostos orgnics provinents dels olis.
OPERACI
Escalfament
ELEMENT
Partcules
Cementaci
Partcules
ND
NOx
CO
CN-
ND
ND
ND
150 mg/Nm3
300 p.p.m.
-----
COV
ND
---
Refredament
FACTORS TPICS
5
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3

L'elecci de les mesures correctores resulta bastant complicada, sobretot pel fet que no es tracta
d'un tipus d'indstria o d'un procs en concret, sin d'una srie de processos diferents que es
realitzen en moltes indstries distintes. Per ra, tamb, de la gran varietat de combinacions entre les
operacions i del fet que en una mateixa factoria es poden fer diversos tractaments trmics diferents,
es recomana, tal com hem dit en casos anteriors, l'estudi de cada cas en particular. En aquest sentit,
les mesures que aqu es proposen noms poden ser enteses com a mesures de carcter general i en
les quals s'hauria de pensar com a punt de partida; aix no significa, per, que aquestes puguin
considerar-se les millors solucions possibles.
Per a les partcules de l'escalfament, com ja s'ha indicat anteriorment, es recomanen mtodes de
captaci en sec com filtres o electrofiltres (aquests ltims sobretot en cas que es tracti d'una
activitat de grans dimensions). Per als processos de cementaci, cal fer un estudi detallat per a cada
5
Hi ha una emissi entre 250 i 2500 mg/Nm3 de partcules en el cas de l'acanalament sobre planxa en una
foneria d'acer.
7
cas i determinar quins en sn els contaminants principals; un sistema de purificadors de gasos

seria la millor soluci i l'estudi recomanaria com haurien de ser aquests sistemes. Es pot aprofitar el
fet d'haver de fer aquests rentatges (i, segurament, el refredament dels gasos) per eliminar tamb les
partcules.
Els vapors orgnics que provoca el refredament en oli s'eliminen amb una condensaci, mentre que
la part que no es condensa s'elimina amb la incineraci dels gasos.
OPERACI
Escalfament
Cementaci
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
NOx
CO
CN-
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
Purificadors
MC- 6
Purificadors
MC- 6
Purificadors
MC- 6
Refredament
COV
Postcombusti
OPERACI
Escalfament,
Escalfament
Cementaci
Cementaci
Refredament
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
Purificador (Venturi)
Purificador
Postcombusti
MC- 7
EFICCIA
90-99 %
99 %
70 %
99 %
100 %
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-11
SIDERRGIA I FOSA
Grup C-2 Operacions d'emmotllament i tractament de sorres i altres matries
d'emmotllar
-----

El procs ms utilitzat, a la indstria siderrgica i de la fosa, s el d'emmotllament en sorra. Altres
mtodes comporten la utilitzaci de models permanents, ja sigui de metalls o de resines
termoresistents.
Es recull aqu el procs del motlle de sorra, perqu el motlle es desf cada vegada que es treu la
pea, amb la qual cosa cal repetir el procs de fabricaci del motlle contnuament. Dels processos de
fabricaci de motlles, aquest s el que pot comportar associada ms emissi de contaminants.
El procs productiu s el segent:
FABRICACI
DEL MODEL
Partcules
COV
Partcules
M O D EL
PREM S A T G E
EM M O T LLAM ENT
COLADA
REFREDAM ENT
M ETALL
MASCLE
FORN
ADDITIUS
COV
A G LUTINANT
SORRA
DESMOTLLAMENT
REBUIG
Partcules, COV
Es parteix d'un model de la pea que es vol fabricar, fet de fusta, d'escaiola, de metall, de plstic, o
daltre material. Aquest model indica la forma de la pea i la forma dels canals per on el metall fos
s'ha d'introduir (generalment tenen forma d'embut, amb un extrem ample perqu hi flueixi fcilment el
metall fos, i un extrem fi per poder-lo separar fcilment de la pea per trencament o tall).
En una premsa es fa el negatiu (el motlle) de la pea que s'ha d'obtenir, cobrint el model amb sorra
barrejada amb alguns additius (argila, bentonita i/o additius orgnics). De vegades, el motlle de sorra
tamb es posa dintre d'una caixa de fusta per evitar erosions a la part externa del motlle. Si la pea
ha de portar algun forat o buit interior, es fa un mascle de la mateixa sorra, utilitzant un aglutinant i
coent-lo al forn de manera que aquest mascle no es desfaci en extreure'l (tampoc deixar partcules
enganxades al metall que siguin difcils d'extreure).
Una vegada s'ha fet el motlle, s'introdueix el metall pels canals i es deixa refredar una estona perqu
comenci a solidificar i es pugui treure del motlle.
Per extreure la pea del motlle, se'l sacseja, manualment o mecnicament, amb la qual cosa
s'ensorra. Els mascles es poden treure i tornar a aprofitar. La sorra del motlle tamb es torna a
9
aprofitar, encara que hi ha una mnima part que es rebutja perqu

l'exposici a les temperatures del metall fos.
perd qualitat a causa de
_

_ La fabricaci del model. Pot ser un punt d'emissi de partcules, depenent del material que es
faci servir i de les operacions mecniques a qu sigui sotms.
_ El forn de la fabricaci dels mascles. Emet compostos orgnics voltils a causa de les
reaccions de l'aglutinant. Tamb emet substncies derivades de la combusti si el forn no s
elctric (vegeu la ref. AC-1)
_ El premsatge de la sorra. Emet partcules com a conseqncia de la manipulaci de sorres.
_ La colada de metall fos. Emet compostos orgnics voltils per la descomposici trmica dels
additius que porta la sorra del motlle.
_ El desmotllament de la pea. Emet partcules en forma de pols i compostos orgnics voltils
generats a la colada, i que han quedat retinguts entre les partcules de sorra del motlle.
OPERACI
Fosa
Model
ELEMENT
COV
Partcules
FACTORS TPICS
ND
ND
LMITS D'EMISSI
--150 mg/Nm3
Premsatge
Partcules
ND
COV
Partcules
ND
ND
150 mg/Nm3
--150 mg/Nm3
Colada
Desmotllament
COV
ND
---
10
No s recomanable utilitzar grans equips de captaci i de tractament de gasos, ja que les emissions
es poden controlar amb petites captacions localitzades en els punts del procs, on pot haver emissi
problemtica de contaminants.
Es recomana utilitzar filtres per captar les partcules (l's de ciclons no s molt recomanable a causa
de les constants variacions en el nivell d'emissi, encara que s acceptable si les emissions sn
relativament petites) i postcombusti per als components orgnics.
OPERACI
Fosa
Model
Premsatge
Colada
Desmotllament
OPERACI
Model, premsatge
Fosa, colada
CONTAMINANT
COV
Partcules
Partcules
COV
Partcules
COV
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
MC- 7
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
Postcombusti
MC- 7
Filtres
MC- 1
Postcombusti
MC- 7
MESURA CORRECTORA
Filtres
Postcombusti
EFICCIA
90-99 %
97-99 %
11
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-12
SIDERRGIA I FOSA
Grup C-3 Forns de laminaci i conformaci de planxes i perfils
--.---

Els forns de laminaci i conformaci de planxes i perfils acostumen a ser una part integrant de les
grans siderrgies; malgrat tot, de vegades tamb es poden trobar a escala ms petita en foneries de
ferro i acer. Es tracta d'operacions molt lligades als tractaments trmics (vegeu la ref. AC-10), ja que
la finalitat (modificar les caracterstiques mecniques del metall) i la forma dactuar (escalfant el
metall) sn molt semblants. La diferncia rau en el fet que, en aquest cas, no es tracta de canviar les
propietats del metall de forma permanent, sin de manera temporal, per poder variar la forma de la
pea abans que no es refredi.
El procs general s el segent:
LINGOT
FORN
TRACTAM ENT
M ECNIC
(PRESSI)
Partcules
Partcules
REFREDAM ENT
ROTLLO O
PERFIL
Els lingots (o barres, en cas d'emmotllament en continu) procedents del forn de producci del metall
(vegeu la ref. AC-6) es porten a un forn on es tornen a escalfar, a una temperatura tal que el metall
agafa caracterstiques plstiques. La pressi necessria per donar forma al metall sexerceix
mecnicament mitjanant premses contnues, on per l'acci de rodets es va donant la forma
desitjada. Moltes vegades, la finalitat del procs s fer una planxa ms plana o ms estreta i poder
enrotllar-la.
De vegades, aprofitant la calor subministrada a les peces, tamb es fan altres tractaments trmics
com ara l'acanalament o les cementacions (vegeu la ref. AC-10).
El procs conclou amb el refredament, que es pot fer lentament o sobtadament, segons el que
interessi. Els refredaments sobtats es fan generalment per immersions en lquids (aigua o oli).
12
_

L' emissi principal de contaminants a l'atmosfera en aquest procs est lligada a la combusti
(vegeu la ref. AC-1) i als tractaments trmics addicionals.
De tota manera, en el procs de conformaci de planxes i perfils, es pot generar emissions de
partcules (bsicament de metall i xids) en el forn i en els tractaments mecnics. En cas que el
refredament es faci per immersi en lquid fred, semeten vapors.
OPERACI
Escalfament
ELEMENT
Partcules
Tract. mecnics
Partcules
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
ND
150 mg/Nm3

Ats que les emissions de contaminants sn petites i que queden diludes en les d'altres processos
(principalment la combusti), les mesures correctores ms adients, en principi, sn:
OPERACI
Escalfament
Tract. mecnics
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Filtres
MC- 1
OPERACI
Escalfament
Fescalfament
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
EFICCIA
99 %
99 %
13
REF.: AC-23
CAPCA:
METALLRGIA NO FRRICA
Grup C-3 Refosa de metalls no frrics
CNAE-93:
27.530 i 27.540
La refosa de metalls no frrics inclou una multitud de processos diferents. El seu objecte s partir del
metall obtingut als centres de producci en forma de lingots per fer peces de metall acabades i
diferents tipus de productes metllics.
Els volums de producci d'aquestes fbriques sn molt variats: s'hi poden trobar des de grans
produccions d'una pea o dun grup de poques peces de mides grans, fins a petits tallers amb grans
produccions de peces petites.
En general, els processos de refosa contenen les etapes segents:
LINGOTS
FOSA
ALIATGE
EM M O T LLAM ENT
OPERACIONS
M ECNIQUES
Partcules
Partcules
Partcules,
COV
Partcules
PECES DE
M ETALL
La descripci del procs s la segent: en primer lloc, els lingots entren a la factoria i de vegades se
seccionen.
En segon lloc, el pas fonamental del procs s la fosa. Els lingots o trossos de metall s'introdueixen
en un forn i es fonen. De vegades es modifica lleugerament l'aliatge, per s ms normal que els
lingots de partida siguin del mateix aliatge ja format.
Una vegada el metall ha fos, s'emmotlla (vegeu la ref. AC-11), encara que no necessriament en
motlles de sorra, ja que alguns dels metalls no frrics tenen temperatures de fosa relativament baixes
i es poden fer en matrius d'altres metalls o de resines termoresistents. Altres tipus d'emmotllament
poden ser els de precisi que no impliquin la prdua del motlle.
El procs finalitza amb algunes operacions mecniques sobre la superfcie del metall, tals com el
desbarbatge i el poliment. No s'inclouen en aquesta fitxa altres operacions com les soldadures
(vegeu la ref. AC-28) i els recobriments de superfcie (vegeu els recobriments per immersi en bany
de metall fos en la ref. AC-25).
14
_

Els focus d'emissi se situen a les etapes segents:
_ La fosa. Hi ha emissions de partcules dels metalls implicats en el procs. No es tenen en compte
aqu les emissions causades per la combusti per laportaci calorfica (vegeu la ref. AC-1).
_ L'aliatge (si n'hi ha). Poden haver-hi emissions dels mateixos metalls, de la mateixa manera que
en el cas anterior, i tamb dels nous metalls de l'aliatge.
_ L'emmotllament. Es produeixen emissions de partcules, sobretot si l'extracci implica la
destrucci dels motlles (per exemple, l'emmotllament en sorra). Tamb hi ha emissions de
compostos orgnics dels additius de la sorra o d'alguns productes emprats en altres tipus
d'emmotllament i del lubricant perqu el metall no s'adhereixi al motlle.
_ Les operacions mecniques. Es fan sobre les peces, com ara el desbarbatge, el poliment, els
fresatges, etc. Tamb provoquen algunes emissions de partcules. Els talls mecnics de lingots i
trossos de metalls queden inclosos aqu.
OPERACI
Fosa
ELEMENT
Partcules
FACTORS TPICS
segons tipus metall
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
Aliatge
Partcules
segons aliatge
Emmotllament
Partcules
ND
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3
Op. mecniques
COV
Partcules
ND
ND
--150 mg/Nm3
15

Sestableixen dos tipus de mesures correctores:
El primer tipus de mesures es destina a corregir les partcules dels fums provinents de la fosa,
l'aliatge i dels processos d'emmotllament. L'eficincia dels aparells per aconseguir-ho ha de ser la
mxima possible ja que alguns del metalls implicats en els processos sn altament txics (per
exemple, el plom o el zenc). Per tant, els filtres o electrofiltres sn els que donen els millors
resultats. D'altra banda, les emissions de la major part d'operacions mecniques emeten partcules
de mides ms grans, de la mateixa manera que les operacions de desemmotllament en sorra (o
d'altres que impliquin la prdua del motlle), la qual cosa permet que es puguin captar amb mtodes
de recollida mecnica (ciclons, sedimentadors).
Les emissions de compostos orgnics en els processos d'emmotllament tenen com a mesures
correctores la captaci per rentatge de gasos o la seva eliminaci per postcombusti, encara que
aquest ltim mtode tamb provoqui emissions que cal corregir al seu torn.
OPERACI
Fosa
Aliatge
Emmotllament
Op. mecniques
CONTAMINANT
Partcules
Partcules
Partcules
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
MC- 3
Electrofiltres
MC- 3
Ciclons
MC- 2
MC- 6
Ciclons
MC- 2
OPERACI
Fosa, aliatge,
Fosa, aliatge,
Emmotllament,
Emmotllament,
Emmotllament
Emmotllament
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
Ciclons
Filtres
Rentadors
Postcombusti
EFICCIA
90 - 99 %
90 - 95 %
70 - 90 %
99.9 %
99 %
90 - 100 %
16
REF.: AC-27
CAPCA:
Grup C-1 Fabricaci de plaques d'acumuladors de plom amb capacitat inferior
a 1.000 t anuals
CNAE-93:
31.400

El procs de fabricaci de plaques d'acumuladors de plom ja s'ha vist en la fitxa anterior (vegeu la
ref. AC-28). La diferncia entre el tipus d'indstria anterior i aquesta es troba noms en el volum de
producci. Aix fa que algunes parts del procs ja no es facin a la mateixa fbrica, sin que es
subcontractin a altres empreses. Aix passa, per exemple, amb les caixes de les bateries, els
separadors de les plaques o l'obtenci de l'xid. De vegades el muntatge es fa en llocs aliens a la
fabricaci de plaques, amb la qual cosa es converteix noms en un procs intermedi. L'altra gran
diferncia que podem trobar s el fet que, quan les produccions sn menors, el procs deixa d'estar
tan mecanitzat i moltes ms etapes de fabricaci sn manuals.
El procs de producci queda redut a fer la pasta i l'empastatge de les graelles i a formar les
plaques, tal com s'il.lustra en l'esquema segent:
CID
SULFRIC
PLOM
ADDITIUS
BARREJA
PASTA
GRAELLA
EM PASTATGE
ASSECATGE
FORMACI
ASSECATGE
Partcules
cids
Partcules
PLAQUES
FORMADES
17

En la mesura que el procs s idntic a la ref. AC-26, els punts d'emissi de contaminants
atmosfrics sn:
L'assecatge. S'inclou tamb el maneig de les plaques amb emissions de partcules de metall.
La formaci de les plaques. Torna a ser una font d'emissi de vapors cids.
La diferncia rau en el fet que, en ser processos menys mecanitzats i, per tant, menys controlats, les
emissions de contaminants sn majors.
OPERACI
Assecatge
ELEMENT
Partcules
Formaci
cids
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
ND

Les mesures correctores, sn, bviament, les mateixes que en la ref. AC-25, tenint en compte que
ara els costos econmics sn relativament ms alts.
OPERACI
Assecatge
Formaci
OPERACI
Assecatge
Assecatge
Formaci
CONTAMINANT
Partcules
cids
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Purificadors
MC- 6
MESURA CORRECTORA
Filtres
Electrofiltres
Purificadors
EFICCIA
99 %
99 %
99 %
Ats que s'empra l'cid sulfric, apliquem el lmit d'emissi per a SO2, que s de 4.300 mg/Nm3.
18
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-28
Grup C-2 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars.
--.---

La soldadura s una operaci molt emprada en tot tipus d'indstria de la transformaci de metalls i
d'altres, ja que forma part de les operacions normals de manteniment. A ms, a les indstries de
fabricaci de productes metl.lics, de maquinria i d'equip mecnic, s molt important pel fet de ser, a
ms, una de les operacions dels processos de fabricaci.
Per soldar s'entn generalment el procs d'uni de dues peces de metall. Aquesta uni es fa per
mitj d'un metall que es fon. Aquest s un metall o un aliatge compatible amb els altres i de punt de
fusi menor que els que s'intenten unir.
La indstria de la transformaci empra, principalment, dos tipus de soldadura: la soldadura
oxiacetilnica i la soldadura d'arc (encara que aquesta t diferents categories segons les condicions
en qu es realitza el procs -submergit, protegit per un gas inert o que l'elctrode sigui el que cre
l'atmosfera inerta-). No es recullen altres tipus de soldadura menys corrents, com per exemple la
soldadura al plasma. El procs s el segent:
Oz,COV,
ACETIL
OXGEN
xids de
metall
SOLDADURA
OXIACETILNICA
M ETALLS
SEPARATS
M ETALLS
UNITS
SOLDADURA A
L'ARC
Fluorurs,
xids de
metall
ELCTRODE
ATMOSFERA
INERTA
Es fusiona el metall que uneix les parts que volem unir per mitj del mtode oxiacetilnic, que
consisteix en una combusti d'acetil en presncia d'un alt contingut d'oxigen que tamb s
subministrat per l'aparell de soldadura. En cas de fer-se soldadura a l'arc, es fon un elctrode
especial (s una vareta de metall amb un recobriment de protecci que tamb es fon, al mateix
temps que el metall). De vegades el recobriment s el que crea l'atmosfera que es necessita per a
aquest procs, que ha d'impedir l'oxidaci del metall en el moment de la soldadura.
Hi ha etapes relacionades amb aquesta que sn font d'emissi de contaminats i que no figuren aqu
perqu no es realitzen sempre, sin noms segons quines siguin les caracterstiques de les peces a
ajuntar; d'altra banda, tamb s evident que la soldadura s noms una etapa dintre dels processos
diferents que hi ha a la indstria de la construcci de maquinria i bns d'equipament industrials, i s
clar que hi ha operacions anteriors i posteriors que tamb sn susceptibles de provocar emissions de
contaminants a l'atmosfera.

Com ja s'ha dit abans, es tenen en compte operacions precedents com, per exemple, el desgreixatge
o l'eliminaci de restes de pintura, operacions que poden fer-se per mitj d'una combusti o una
extracci amb solvents (els restes de pintura tamb es poden extreure amb cids). La preparaci de
la superfcie tamb pot fer-se per abrasi mecnica, procs que pot provocar emissi de partcules.
Com a principals contaminants en el procs hi tenim:
Les partcules. Principalment es relacionen amb metall i xids dels metalls involucrats en la
soldadura (encara que poden portar adsorbit part dels gasos contaminants). s molt important
tractar-les per la perillositat d'emissions d'aliatges que contenen metalls com el plom, el crom, el
cadmi, el mercuri, etc.
Els COV dels restes d'operacions precedents com el desgreixatge o les restes de pintura o greix
no extrets. Si s'ha desgreixat amb solvents clorats, la descomposici dna emissions de clorurs i
cid clorhdric, que s molt important que es tractin.
Els NOX i CO2 provinent de combustions en soldadura oxiacetilnica o si s'utilitza N2 o CO com a
atmosfera inerta en soldadura d'arc.
El fluor. Pot haver-hi emissi de fluor, ja que el fluor s un component bastant com en el
revestiment dels elctrodes.
L'oz. La soldadura oxiactilnica en genera algunes emissions.
OPERACI
Soldadura
ELEMENT
Partcules
FACTORS TPICS
0.005-0.02
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
COV
NOX
CO2
Fluorurs
ND
ND
ND
ND
--300 ppm
500 ppm
O3 (Oz)
ND
---
Zones humides: 40 mg/Nm3; altres zones: 80 mg/Nm3

20

El primer que s'ha de tenir en compte s que aquestes emissions estan ben localitzades en el punt
on es produeix la soldadura, cosa que fa que sigui ideal la captaci localitzada de les emissions en
aquests punts amb sistemes de captaci preferentment mbils o a la mateixa eina de soldar per
poder seguir el traat de la soldadura. Un altre punt a tenir en compte s que hi ha diferents mtodes
de soldadura i diferents materials per soldar, la qual cosa fa que en cada cas les emissions siguin
diferents. Com sempre, es recomana l'estudi particular de cada cas.
La primera mesura que s'hauria de considerar s un filtre, mitjanant el qual podrien eliminar-se les
partcules emeses. No calen sistemes complicats ja que el cabal d'emissi hauria d'sser petit, i aix
no justifica grans inversions. Altres mesures serien rentadors de gasos per CO 2, NOX i fluorurs i
postcombusti per a les emissions possibles de compostos orgnics. Les emissions possibles d'oz
s'haurien de tractar amb algun mtode de reducci qumica (es podrien fins i tot aprofitar altres
corrents de la fbrica amb necessitat de ser oxidats).
OPERACI
Soldadura
OPERACI
Soldadura
CONTAMINANT
Partcules
COV
NOX
CO2
Fluorurs
O3 (Oz)
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Postcombusti
MC- 7
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
Purificador
MC- 6
---
MESURA CORRECTORA
Filtres
Purificadors
Postcombusti
EFICCIA
90-99 %
99.5 %
100 %
21
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-42
Grup C-7 Resines sinttiques
24.160

Les resines sinttiques sn productes polimrics iguals que els plstics (vegeu la ref. AC-39), per
presenten els segents trets diferenciadors: les resines tenen una presentaci comercial com a
lquid; l'addicci d'un catalitzador en provoca l'enduriment; el volum de producci d'un tipus de resina
concret s molt ms petit. Tanmateix, els usos de les resines sn probablement molt ms variats que
els dels plstics d'emmotllament.
Com en el cas dels plstics, la varietat de processos s gran. Malgrat tot, hi ha una srie detapes
que poden ser comunes a la fabricaci de les resines sinttiques.
COV
PRIM ERES
M A T RIES
REACCI
SEPARACIONS
REACCIONS DE
POLIM ERITZACI
CONDENSACIONS
COV
COV
ADDITIUS
CATALITZADOR
ENDURIM ENT
PRODUCTE
Les resines es fabriquen a partir d'una srie de primeres matries, la major part de les quals sn
derivades del petroli.
En primer lloc, amb aquestes primeres matries, es fabriquen els monmers, que constitueixen la
base de les resines sinttiques o dels plstics. Els monmers de les resines sinttiques acostumen a
ser molcules molt ms complexes que les dels plstics per a l'emmotllament. s per aix que
aquests monmers moltes vegades ja no s'elaboren a les mateixes fbriques que les resines, de
manera que el procs es limita a la polimeritzaci. Els processos de fabricaci de monmers poden
ser molt variats: en general, comprenen una o diverses reaccions per formar la molcula desitjada, i
tot un seguit de processos per separar el monmer d'altres productes secundaris de les reaccions o
matries sense reaccionar.
La fase comuna segent s la reacci de polimeritzaci. En aquesta etapa, els monmers s'agrupen
formant cadenes ms o menys llargues. Aquestes reaccions es duen a terme generalment en estat
lquid, per la qual cosa s'ha de separar el lquid on s'ha produt la reacci de la resina. Aquest procs
consisteix generalment en una condensaci. Amb la barreja de la resina obtinguda amb els additius
escaients s'obt el producte comercial, en forma lquida o semilquida.
22
Les resines es barregen, finalment, amb el catalitzador corresponent, perqu s'endureixin, sovint
dintre d'un motlle. El catalitzador s un altre producte orgnic que, en ocasions, s'elabora a la
mateixa fbrica on es fa el monmer de la resina. A efectes d'aquesta fitxa la producci del
catalitzador s com la del monmer.
_

Atesa la gran quantitat de processos possibles per elaborar resines, noms es far referncia als
passos generals de qu s'ha parlat en el procs productiu. Un estudi ms a fons, el qual sobrepassa
l'objectiu d'aquesta fitxa, pot proporcionar una idea ms completa de les emissions possibles del
procs concret.
Com a focus de contaminaci destaquen els segents:
_ La formaci del monmer. Recull les etapes de reacci i les de separacions. Genricament
provoquen emissions de compostos orgnics, encara que l'existncia d'altres toms diferents del
carboni, hidrogen, oxigen i la molcula de monmer, com poden ser sofre o nitrogen, poden
provocar emissions d'altres compostos com ara xids de sofre o nitrogen.
_ La reacci de polimeritzaci. Pot provocar l'emissi de compostos orgnics com a resultat,
principalment, de reaccions incompletes.
_ La condensaci. s un focus d'emissions de compostos orgnics. Tot depn, per, de la manera
de dur a terme aquest procs.
OPERACI
Monmer
Polimeritzaci
Condensaci
ELEMENT
COV
COV
COV
FACTORS TPICS
ND
ND
ND
LMITS D'EMISSI
-------
23

La gran diversitat de processos que hi poden tenir lloc fa que cada cas concret tingui les seves
emissions caracterstiques i, per tant, les mesures ms adients seran escollides desprs d'un estudi a
fons de cada cas en particular.
El primer pas a considerar a les emissions de compostos orgnics sn els mtodes de recuperaci
per aprofitar els productes recuperats una altra vegada en el procs o donar-los valor com a
subproductes. Si aix no s possible cal considerar altres sistemes, com rentadors o filtres de
carboni, per significa tenir molt ben conegudes les emissions de la fbrica. Una altra possibilitat s
la incineraci d'aquests compostos, la ms adient per a la correcci centralitzada de les emissions de
tota la planta, que no s'hauria de practicar si comporta un risc de formar altres productes
contaminants com ara xids de sofre o nitrogen.
OPERACI
Monmer
Polimeritzaci
Condensaci
CONTAMINANT
COV
COV
COV
MESURA CORRECTORA
Purificador
MCPurificador
MCPurificador
MC-
OPERACI
Monmer
Monmer
Monmer
MESURA CORRECTORA
Purificador
Filtres de carboni
Cremadors
EFICCIA
90 - 99 %
90 - 99 %
95 - 100 %
24
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-43
Grup C-9 Vernissos i laques
24.301

Els vernissos i les laques sn productes emprats en les pintures, normalment desprs d'aplicar-les,
per fer de protecci i aportar una srie de caracterstiques, com per exemple la brillantor.
Els vernissos i les laques sn una mescla molt variada d'hidrocarburs complexos, naturals o derivats
de petroli. El procs com de fabricaci s el segent:
COV
INGREDIENTS
C A LEFA C C I
M ESCLA
REACCI
REFREDAM ENT
ENVASATGE
En primer lloc, els ingredients es dosifiquen convenientment segons les caracterstiques que es
vulguin per als productes finals.
En segon lloc, i una vegada feta la barreja de les primeres matries, es fan reaccionar en un forn
durant unes quantes hores, durant les quals es produeixen petites reaccions entre els ingredients i
s'eliminen alguns dels compostos de la barreja per mitj d'una volatilitzaci.
El resultat final sn les mescles que coneixem com a vernissos o laques. Hi ha gran quantitat de
composicions diferents, per la qual cosa alguns processos poden tenir algunes etapes intermdies.
Una vegada fred el producte, de vegades s'hi afegeixen alguns dissolvents. Posteriorment s'envasa.
-

En general, noms hi ha un punt on poden haver-hi emissions de contaminants a l'atmosfera. Aquest
punt del procs es troba en l'etapa en qu els elements sn al forn, durant els processos de reacci,
malgrat que en el refredament tamb es poden originar algunes emissions. Els contaminants que
s'emeten sn principalment compostos orgnics volatilitzats per la calor.
Altres punts menors d'emissi poden ser conseqncia del maneig de les primeres matries i del
producte. Les emissions provocades per l's de combustibles no es recullen aqu (vegeu la ref.
AC-1).
25
OPERACI
Reacci
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
10-80 kg/t
LMITS D'EMISSI
---

Ateses les modificacions que hi pot haver per a cada procs, el primer que cal fer, com sempre, s
l'estudi del procs i de les possibles emissions de cada planta de fabricaci, cosa que permet
d'establir les mesures ms adients per a cada cas particular.
En general, les emissions de la reacci intenten ser recuperades mitjanant un procs de
condensaci. Si aquesta condensaci no s suficient, es pot recuperar ms producte o primeres
matries mitjnaant filtres de carboni. En cas que la recuperaci no sigui interessant, es poden
incinerar els compostos orgnics per mitj de cremadors.
OPERACI
Reacci
OPERACI
Reacci
Reacci
CONTAMINANT
COV
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
MC- 5
Postcremador
MC- 7
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
Postcremador
EFICCIA
99 %
100 %
26
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-44
Grup C-10 Pintures
24.301

Les pintures sn productes molt emprats en tot tipus d'indstria sobretot per acabats de superfcies,
per protegir-les o decorar-les. Les pintures es poden classificar de diverses maneres com, per
exemple, segons el pigment emprat (orgnic o inorgnic, etc.). A efectes d'aquesta fitxa, la
classificaci es duu a terme segons els solvents. D'acord amb aix, es distingeixen dos tipus
principals de productes: els que porten com a base solvent l'aigua i els que porten com a solvent
algun compost orgnic. Aix implica algunes variacions en el procs.
El procs per elaborar pintures que porten com a base solvent aigua s el segent:
AIGUA
AIGUA
AMONAC
M ESCLA
M LTA
ADDITIUS
ADDITIUS
AGITACI
FILTRATGE
PIGM ENT
ENVASATGE
I el procs per elaborar pintures que porten com a base solvent algun compost orgnic s el segent:
Partcules
SOLVENT
RESINA
PIGM ENT
BARREJA
M LTA
AGITACI
ADDITIUS
FILTRACIO
COV
ENVASATGE
Ambds processos sn bastant similars. En primer lloc, es barregen els ingredients, el ms

important dels quals s el pigment; els altres en faciliten la dissoluci i la dispersi en el solvent. En el
cas de les pintures amb base solvent, el resultat de la barreja s un producte semislid que s'ha de
moldre (en el cas de l'aigua aquesta mlta es produeix per via semihumida).
En segon lloc, es dipersen els ingredients en el solvent. A continuaci, es filtren per eliminar-ne els
grumolls possibles. La diferncia entre ambds processos s major en aquest apartat, on apareixen
els solvents.
27
_

S'ha de tenir en compte que les emissions de contaminants a latmosfera en els processos de
fabricaci de pintures a l'aigua sn mnimes. Si es produeix alguna emissi sn partcules en el
maneig de les primeres matries.
El procs amb solvent presenta dos tipus d'emissions. El primer tipus, una emissi bsicament de
partcules, s degut a la mlta i al maneig de les primeres matries. La segona emissi s de
compostos orgnics, que sn la base del solvent. Aquestes emissions apareixen en totes les etapes
del procs en les quals interv el solvent.
OPERACI
Mlta
Agitaci, filtraci
Envasatge
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
1kg/t
COV
LMITS D'EMISSI
15 kg/t
150 mg/Nm3
---

Per assolir lobjectiu de la recuperaci dels productes, bsicament del pigment emprat es recomanen
dos tipus de mesures correctores per a les partcules: el filtratge o la recollida mecnica.
Per a la recollida del solvent, es recomana la utilitzaci de filtres de carboni, els quals afavoreixen la
concentraci. La desadsorci del solvent es duu a terme fcilment amb vapor d'aigua o amb algun
altre sistema daportaci de calor. Una nova condensaci permet de recuperar el solvent.
OPERACI
Mlta
CONTAMINANT
Partcules
Agitaci, filtraci
Envasatge
COV
OPERACI
Mlta
Mlta
Agitaci,filtraci
Envasatge
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC-2
Filtres
MC-1
Filtres de carboni
MC-5
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Filtres de carboni
EFICCIA
85 - 97 %
99.9 %
99 %
28
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-45
Grup C-11 Tintes d'impremta
24.302

Les tintes d'impremta sn productes molt relacionats amb les pintures (vegeu la ref. AC-44) i es
fabriquen per mitj d'un procs molt semblant.
L'esquema general de fabricaci de tintes d'impremta s el segent:
RESINA
PIGM ENT
V EHICLE
Partcules
M LTA
M ESCLA
TINTA
COV
N ETEJA
COV
En primer lloc, es barreja el pigment amb una resina i altres additius.

En segon lloc, amb aquesta mescla es fa una mlta per reduir els pigments al mxim i facilitar la
barreja amb la resina.
A continuaci, a la mescla de la resina amb el pigment s'afegeix l'element de dispersi de la tinta
(generalment un dissolvent orgnic), amb el qual s'obt la tinta preparada per utilitzar-la.
El darrer pas s netejar els recipients de la mescla que es fa amb el mateix dissolvent de la tinta.
Una vegada obtinguda la tinta, s'envasa i es distribueix.
-

Bsicament hi ha tres etapes en qu s'emeten contaminants: la mlta (juntament amb el maneig dels
materials pulverulents), la mescla i la neteja.
En el primer cas, en la mlta, s'emeten algunes partcules, sobretot del pigment; en la mescla i la
neteja es produeixen emissions de compostos orgnics provinents dels dissolvents; la major part de
29
les emissions d'aquest procs provenen de la neteja ja que les restes de dissolvent s'acostumen a
deixar assecar a l'aire.
OPERACI
Mlta
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
Mescla, neteja
COV
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
---

Cada tipus d'emissions necessita una mesura concreta. L'objectiu, per, de cadascuna d'elles s
recuperar el producte ems.
D'una banda, les partcules es poden recollir amb cicl o amb filtres. D'altra banda, pel que fa als
compostos voltils, molt ms eficients, la recuperaci es duu a terme, en primer lloc, per mitj d'una
condensaci (mesura bastant aplicada en aquests processos). Les emissions que s'escapen de la
condensaci es poden recollir en uns filtres de carboni per poder concentrar-les i recuperar-les
posteriorment.
OPERACI
Mlta
CONTAMINANT
Partcules
Mescla, neteja
COV
OPERACI
Mlta
Mlta
Mescla, neteja
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Filtres
MC- 1
Filtres de carboni
MC- 5
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Filtres de carboni
EFICCIA
85 - 97 %
99.9 %
99 %
30
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-46
Grup C-12 Oxidaci d'olis vegetals
24.510

Els olis vegetals s'empren per a usos molt diversos. Un d'ells s la fabricaci de detergents i sabons,
en la qual el procs d'oxidaci dels olis ocupa un pas intermedi. Els olis sn cadenes llargues de
carbonis i hidrgens, per la qual cosa es pretn canviar les seves propietats incorporant toms
d'oxigen a la molcula de l'oli i facilitant-ne aix la solubilitat. Els productes que s'obtenen sn
generalment cids; tanmateix, tamb es poden obtenir alcohols.
Els processos d'oxidaci d'olis vegetals poden ser molt variats, tant pel que fa a les seves primeres
matries com pel que fa a les etapes de procs. s per aix que en aquesta fitxa, noms s'estudien
els processos de forma general, i es fa referncia noms a les etapes comunes a la majoria de
processos.
El procs general s el segent:
COV
CID
AIGUA,
V A POR
OLIS
REACCI
DESTILLACIONS
CONDENSACIONS
PRODUCTE
Aquests processos es fan molt sovint de manera discontnua.

En primer lloc, es carrega el recipient on es fa la reacci amb oli i cid (si s una reacci en medi
cid) i durant la reacci s'hi va afegint aigua o b vapor directament.
En segon lloc, una vegada s'ha completat la reacci, el producte obtingut es purifica, i se separa
d'altres productes de la reacci que no interessin i de les primeres matries sense reaccionar que hi
pugui haver. Aix es fa per mitj d'una srie de processos de destil.laci i de condensacions que
permeten de recuperar els productes que es puguin vaporitzar en els processos anteriors.
-

La varietat de processos s mplia, sobretot pel que fa a les combinacions d'etapes de destil.laci i
condensaci per obtenir el producte final ms pur possible. En aquest manual es fa referncia, per,
a les emissions en el conjunt del procs. Per a trobar els mtodes ptims per corregir els efectes
contaminants cal l'estudi de les caracterstiques de cada planta i dels punts d'emissi possibles.
En general, les principals emissions en aquests tipus de plantes sn de compostos orgnics, i poden
detectar-se fcilment per l'olor. No es recullen en aquesta fitxa els processos de combusti per
obtenir energia i vapor (vegeu la ref. AC-1).
OPERACI
Procs
ELEMENT
COV
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
---

Habitualment, les mesures de recuperaci queden integrades en el procs, ats el gran inters per
recuperar els productes de reacci. Pot haver-hi, per, alguns focus d'emissi no sotmesos a
tractament. L'estudi de les emissions produdes pot proporcionar la soluci ms adient per eliminar
els contaminants o recuperar-los de la manera ms ptima.
Les mesures d'eliminaci tenen en compte, d'una banda, l'adsorci de compostos orgnics amb
filtres de carboni o l'eliminaci per mitj de la incineraci, encara que aquesta ltima pugui
necessitar addicionalment la correcci de les emissions que ella mateixa, com a mtode, provoca.
OPERACI
Procs
OPERACI
Procs
Procs
CONTAMINANT
COV
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
MC- 5
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
Cremadors
EFICCIA
90-99 %
32
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-47
Grup C-13 Sulfitaci i sulfataci d'olis
24.510

La sulfataci i la sulfitaci d'olis sn etapes intermdies en la fabricaci de detergents sinttics. El
seu objectiu s incorporar grups amb sofre i oxigen per poder fer solubles els olis i donar l'acci
detergent.
Els processos de sulfitaci i sulfataci corresponen a l'esquema segent:
COV, cid
OLIS
REACCI
SEPARACIONS
PRODUCTE
CID
SULFRIC
Les primeres matries del procs sn els olis i l'cid sulfurs o l'cid sulfric, segons es vulgui
incorporar un grup sulfit (-SO2) o un grup sulfat (-SO3), respectivament.
Aquestes primeres matries es fan reaccionar per obtenir el producte i, ats que el rendiment
d'aquestes operacions no s complet, se separen per obtenir, d'una banda, el producte desitjat en
estat ms o menys pur i, d'altra banda, poder recuperar les primeres matries de la reacci, les quals
es tornen a introduir en el cicle de producci. Indubtablement, s'obtenen alguns subproductes de
reacci.
Normalment els productes que s'obtenen en aquests processos sn la part activa dels detergents.
Altres parts complementries d'aquest procs, que no es recullen aqu, sn la mescla dels additius
necessaris i l'assecatge (vegeu el procs general en la ref. AC-49)
_

En aquest procs es troben diversos focus d'emissi presents a les etapes de reacci i a les de
separaci. Ateses les diverses activitats de cada planta, i la gran diversitat d'etapes diferents que es
poden trobar en aquests processos, s'han de considerar de forma agrupada. Un estudi de cada
planta de producci en concret indica els punts d'emissi. No es tenen en compte aqu les emissions
provocades per combustions per obtenir energia o calor per als processos (vegeu la ref. AC-1).
33
Les emissions possibles que es troben en aquestes parts del procs sn, d'una banda, compostos
orgnics provinents dels olis i, d'altra banda, vapors d'cids o compostos d'xids de sofre (es poden
considerar iguals, a efectes d'aquesta fitxa).
OPERACI
Procs
ELEMENT
FACTORS TPICS
LMITS D'EMISSI
COV
ND
---
cids
ND

Els mtodes adequats per corregir part daquestes emissions ja queden inclosos en el procs des del
moment en qu interessa la recuperaci de productes. En aquests casos, les mesures a prendre sn:
_
Pel que fa a la recuperaci de COV, es pot emprar l'adsorci en carboni activat com una bona
mesura. En cas que no interessi la seva recuperaci, un purificador de gasos pot ser la millor
soluci. La incineraci d'aquestes emissions noms s recomanable si la seva composici en
sofre s mnima.
Tocant a les emissions d'xids de sofre, es redueixen amb mtodes de rentatges de gasos
(scrubbers). Es recomana aplicar aquelles mesures que duen a terme la depuraci per via seca.
OPERACI
Procs
CONTAMINANT
COV
cids
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
MC- 5
Rentadors
MC- 6
OPERACI
Procs
Procs
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
Rentadors
Les emissions dSO 2 tenen un mxim de 4.300 mg/Nm
EFICCIA
80 - 99 %
70 - 99 %
34
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC - 48
Grup C-14 Fabricaci de productes farmacutics de base
24.410

A la indstria farmacutica es distingeixen dos nivells de fabricaci: els productes de base (que tenen
l'acci curativa) i les especialitats farmacutiques (pndoles, vials, cremes, etc.), que sn barreges
dels productes de base.
Hi ha una gran varietat de processos per fabricar productes farmacutics de base. En general, sn
tres les vies per obtenir aquests productes:
a) per la primera via, el producte s'obt com a resultat d'una (o ms) reaccions qumiques, en qu els
productes que no han reaccionat es poden reutilitzar;
b) per la segona via, el producte s'obt com a resultat d'una extracci a partir de productes naturals
(plantes o restes d'animals);
c) per la tercera via, s'obt com a resultat d'una fermentaci en qu s'elabora el producte,
generalment fruit de reaccions posteriors a la maduraci de microorganismes.
COV
R e a c c i
REACTIUS
PRODUCTES
CRREGA
PURIFICACI
REACCI
EXTRACCI
PURIFICACI
PRODUCTE
NATURALS
DISSOLVENT
E x tracci
PURIFICACI
COV
SUSTRAT
FERMENTACI
SEM BRA
COV
F e r m e n t a c i
Cal tenir en compte els processos de purificaci que poden incloure operacions molt diferents com la
lixiviaci, la destillaci, l'extracci lquid-lquid, la precipitaci, la filtraci, l'assecatge, etc.
Processos similars a les reaccions dobtenci de productes farmacutics es poden trobar en la
fabricaci de pesticides i herbicides ( vegeu la ref. AC-30); en la fabricaci de coles i gelatines, i a la
fermentaci es pot trobar en la producci de llevat (vegeu la ref. AC-59).
Tots aquests tipus de processos poden aparixer a vegades interrelacionats. Aix, no s estrany que
es faci reaccionar productes naturals extrets, per exemple, de plantes per canviar-hi les molcules,
per afegir-hi o canviar-hi alguns toms o grups i millorar-ne els efectes curatius.
35
_

Ats que cada producte de la indstria farmacutica se sotmet a un procs de fabricaci propi, no es
poden detallar els focus d'emissions atmosfriques.
Malgrat aix, les principals emissions contaminants daquestes fabricacions sn: vapors dels
dissolvents utilitzats en els processos de reacci i d'extracci i productes olorosos, sobretot en els
processos de fermentaci. Aquests contaminants emesos s' anomenen genricament compostos
orgnics.
Hi pot haver tamb associades algunes emissions de partcules -poques-, les quals es componen,
fonamentalment, de compostos orgnics que no es volatilitzen. A efectes d'aquesta fitxa, es poden
tractar igual que els compostos orgnics voltils.
No queden incloses aqu les emissions produdes per la utilitzaci de combustibles per produir calor o
energia.
OPERACI
Extracci
Fermentaci
Purificaci
ELEMENT
CONTAMINANT
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
LMITS D'EMISSI
----------
COV
COV
COV
Diferent per a cada procs. No hi ha dades disponibles.
36

A causa de la gran quantitat de processos possibles, no es poden establir mesures comunes per a
tots els processos.
No existeixen lmits legals per als productes emesos en aquests processos. No obstant aix, s
convenient reduir-ne la concentraci al mxim, perqu sn fcilment detectats a baixes
concentracions.
Com a mesura general, el primer que s'ha d'intentar s la mxima recuperaci possible dels
productes. Normalment, s'utilitzen condensadors per als gasos orgnics. Si no s possible
recuperar-los, es pot aplicar una adsorci en filtres de carboni actiu.
Si els contaminants emesos s'han de destruir, es pot aplicar una adsorci per rentatge o una
incineraci d'aquests compostos (encara que les emissions produdes per la incineraci,
probablement han de ser corregides).
OPERACI
Extracci
CONTAMINANT
COV
Fermentaci
COV
Purificaci
COV
OPERACI
Extracci
Fermentaci
Purificaci
Extracci
Fermentaci
Purificaci
Extracci
Fermentaci
Purificaci
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
MC- 7
Filtres de carboni
MC- 5
Rentadors
MC- 6
MC- 7
Postcombusti
MC- 5
Filtres de carboni
MC- 6
Rentadors
MC- 7
Postcombusti
MC- 5
Filtres de carboni
MC- 6
Rentadors
MESURA CORRECTORA
Postcombusti
Filtres de carboni
Rentadors
EFICCIA
100 %
99.9 %
50 - 95 %
37
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-49
Grup C-15 Formulaci de detergents slids
24.510

La formulaci de detergents slids es produeix noms a la part final del procs de fabricaci i
consisteix en l'addici dels compostos adients per atorgar al producte comercial les caracterstiques
desitjades que permetin d'afavorir la solubilitat, la formaci d'escumes, etc.
El procs de formulaci de detergents en pols s el segent:
Partcules
ADDITIUS
PRODUCTES
DETERGENTS
M ESCLA
ASSECATGE
DETERGENT
EN POLS
L'ingredient principal dels detergents s l'alquil-benz-sulfat (ABS o LAS, segons sigui lineal o no).
Aquest ingredient s'obt fent reaccionar benz amb un alqu i desprs sulfatar la molcula obtinguda
amb cid sulfric (vegeu la ref. AC-47, AC-37 i AC-32). Aquest cid arriba generalment en forma de
soluci lquida a la zona de formulaci.
Una vegada obtingut l'ABS o el LAS, s'addicionen tots aquells components que fan ms efica el
rentatge ( la formulaci). Els tipus i la quantitat de components a addicionar depn molt del fabricant i
de l's posterior del detergent. Aquests components poden ser fosfats, clorurs, silicats, enzims per
destruir greixos, etc.
_

Les emissions de contaminants es produeixen, principalment, en l'etapa d'assecatge. Aquesta etapa
es duu a terme normalment per mitj d'una atomitzaci del lquid, el qual es dispersa com a gotetes
molt fines que s'assequen per mitj dun corrent d'aire calent. Sevaporen i deixen partcules fines de
slid que cauen al fons del recipient.
Altres emissions de partcules es poden produir a causa del maneig dels additius en la fase de
dosificaci. Les emissions originades per la utilitzaci de combustibles no s'especifiquen aqu (vegeu
la ref. AC-1).
OPERACI
Assecatge
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
45 kg/t
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
38
4. Mesures correctores adequades _

Normalment aquestes emissions sn petites, ja que es pretn recuperar el mxim possible de
producte.
Aquestes partcules es capten preferentment per via seca per mitj d'aparells de recollida mecnica
com ciclons o filtres.
OPERACI
CONTAMINANT
MESURA CORRECTORA
Assecatge
Partcules
OPERACI
Assecatge
Assecatge
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Ciclons
Filtres
MC- 2
M.CEFICCIA
97 - 99 %
99.9 %
39
REF.:
CAPCA:
AC-50
Grup C-16 Saponificaci i cocci del sab
CNAE-93: 24.510

Els sabons normalment s'empren a la indstria cosmtica o en la fabricaci d'altres tipus de sabons
per a altres feines de la llar com, per exemple, per rentar roba. En principi, els sabons es distingeixen
dels detergents (vegeu la ref. AC-49) en el fet que sn sals d'cids grassos extrets d'olis o greixos
(vegeu la ref. AC-32), i no cadenes formades per via sinttica i amb toms de sofre o fsfor.
L'esquema del procs industrial de fabricaci de sabons s el segent:
COV
COV
SOSA
OLIS
HIDROLISI
SEPARACI
S A LM O RRA
SAPONIFICACI
COV
SEPARACI
COV
FRA C C I O N A M ENT
CIDS GRASSOS
COV
SAB NET
ADDITIUS
M ESCLA
SAB
En primer lloc, l'oli o greix es divideix en dues parts: una per saponificar i l'altra per hidrolitzar i treure
els cids grassos. La saponificaci consisteix en la formaci d'una sal a partir d'un cid gras o d'un
oli, (cadena llarga d'hidrocarburs), directament, per la reacci amb sosa i/o sals. El resultat de la
saponificaci sn els cids grassos en forma slida, en forma d'ions salins, que ja es consideren
sab.
Els productes obtinguts per mitj d'aquestes dues reaccions se separen del glicerol per decantacions.
Els cids tamb es purifiquen per separar-los. Aquests dos productes es barregen per formar el que
es coneix com a sab net, al qual s'afegeixen additius com perfums, colorants i d'altres per aportar al
sab les qualitats comercials. Els additius emprats i les seves quantitats depenen molt de cada
fabricant i de les caracterstiques que es desitgen per a cada producte.
40
-

Els focus de contaminaci atmosfrica del procs es troben a les etapes de reacci i a les de
separaci dels productes, dels sabons i dels cids grassos. Els contaminants emesos en aquestes
etapes sn bsicament compostos orgnics que s'han volatilitzat per la calor aplicada. Alguns
d'aquests compostos sn detectables per l'olor.
Les emissions provocades per mitj de la utilitzaci de combustibles per generar calor i energia no
s'inclouen aqu (vegeu la ref. AC-1).
OPERACI
Saponificaci
Separaci
Hidrlisi
Fraccionament
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
LMITS D'EMISSI
---

OPERACI
Saponificaci,
Separaci, hidrlisi
OPERACI
Saponificaci,
Separaci, hidrlisi
Fraccionament
Saponificaci
Separaci, hidrlisi
Fraccionament
Saponificaci
Separaci, hidrlisi
Fraccionament
CONTAMINANT
COV
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
MC- 5
Postcremador
MC- 7
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
EFICCIA
99,9 %
Postcremador
100 %
Purificadors
99,9 %
41
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-53
INDSTRIA TXTIL
Grup C-1 Rentat i escardussament de la llana.
17.120

La llana s el producte que s'obt desprs de filar el pl de les ovelles. La primera part del procs
productiu a la indstria txtil, que comprn el rentatge i l'escardussament, pretn principalment la
neteja i selecci de les fibres. Aquesta fase inclou tamb els primers processos de paral.lelitzacci de
les fibres per a obtenir-ne el fil.
El procs que es contempla en aquest apartat es el segent:
LLANA EN
SELECCI I
BRUT
BARREJA
RENTATGE
COV
ESBA N D I T
ASSECATGE
CARDAT I
PENTINAT
Partcules
LLANA EN
M ETXES
El procs comena amb la rebuda de la llana en brut just en acabat de ser esquilada. Les primeres
etapes sn les de classificaci segons la seva procedncia (espcie animal) i la seva qualitat.
Segons quin sigui el producte desitjat tamb es fan processos de barreja de llanes de diferents tipus.
Una vegada obtesa la barreja desitjada, es procedeix al seu rentatge, que pot incloure diversos
banys en srie amb l'objectiu de retirar el mxim de brutcia que hi hagi i d'eliminar-ne els greixos,
motiu pel qual els banys acostumen a ser a pH bsic. Les aiges dels banys acostumen a recircularse per al seu estalvi.
En el mateix lloc on es fan els banys, tamb es fa un esbandit (de vegades, aquest esbandit es part
del procs dels banys), i una vegada extreta la llana dels banys es procedeix a l'assecatge en un
corrent d'aire calent.
L'ultima part del procs s la carda o escardussament, que es fan per acabar de netejar de brutcia
les metxes de llana i per extreure'n matria vegetal, aix com els filaments de llana que s'han
entrecreuat. Amb aquest procs, que s com si passssim una pinta a la llana, es va fent cada
vegada ms estret l'ample de la metxa fent una paralelitzaci, i es poden fer varies passades amb la
fi d'anar fent ms i ms estreta la metxa. Posteriorment es pot fer un pentinat que s de fet el mateix
42
procs, fet amb un torament ms gran i una pinta ms atapeda. El pentinat s un procs opcional a
la obtenci de les metxes de llana, que s el resultat del procs. Un cop fet aix darrer, les metxes
hauran quedat ja preparades pel procs de la filatura.
-

Es poden distingir com a punts principals de contaminaci en el procs:
-
El rentatge s un punt amb una forta emissi d'olors per les aiges de rentar que sn plenes de
brutcia i greixos en descomposici. El causants d'aquestes olors, com sempre, els assimilarem a
components orgnics.
L'escardussament, es un punt d'emissi de partcules que sn les fibrilles extretes de la llana i

que acostumen a trobar-se en suspensi al voltant de la carda (mquina de cardar).
Tamb pot haver-hi una emissi de partcules en el maneig de la llana. Aquestes les considerarem
juntament amb les emissions de les cardes.
OPERACI
Rentatge
Escardussament
ELEMENT
COV
Partcules
FACTORS TPICS
ND
ND
LMITS D'EMISSI
--150 mg/Nm3
43

El tractament de les emissions produdes s fora fcil, degut a la seva localitzaci en punts molt
concrets de fbrica; s doncs bastant possible la seva captaci per mitj de campanes situades
sobre els punts d'emissi, encara que donada la baixa densitat que tenen les fibrilles de la llana la
potencia d'aspiraci haur de ser elevada.
Com a mtodes de correcci de les emissions es recomanen sobretot els tractaments de cremaci
per a les olors, encara que convindria tamb avaluar tractaments com ara scrubbers o filtres de
carboni (sobretot si el propi resultat de la cremaci tamb ha de ser tractat).
Per a les partcules, els mtodes ms comuns sn els precipitadors electrosttics o electrofiltres,
purificadors de Venturi o la incineraci. El problema d'aquesta ltima s que, malgrat ser capa de
fer un tractament conjunt de les partcules i les olors, exigeix probablement un tractament posterior
dels gasos resultants de la combusti.
OPERACI
Rentatge
Escardussament
CONTAMINANT
COV
Partcules
OPERACI
10
MESURA CORRECTORA
Postcremador
MC- 7
Electrofiltre
MC- 3
MESURA CORRECTORA
Rentatge
Postcombusti
Escardussament
Electrofiltres
EFICCIA
75 - 95 % 10
95 %
En conjunt considerant fibres i olors

44
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-54
INDSTRIA TXTIL
Grup C-2 Amaratge del lli, cnem i altres fibres txtils
17.140

L'amaratge del lli, del cnem i d'altres fibres txtils (a partir d'ara s'anomenaran lli, per extensi)
constitueix les operacions que es podrien anomenar agrcoles, en el procs de la filatura del lli. El
procs en aquestes tasques s el segent:
COLLITA
ASSECATGE
DESGRANATGE
AMARATGE I
RENTATGE
BATIM ENT
Partcules
COV
Partcules
MAGATZEM
En primer lloc, es cull el lli, arrencant la planta o b tallant-la per la base.

En segon lloc, les tiges s'assequen al sol, disposant-les en forma de gavelles cniques sobre el
terreny. Quan ja estan seques se'n fa el desgranatge (es treuen les llavors), colpejant les gavelles
contra el terra, agafant-les amb les mans, o b per mitjans mecnics.
Desprs es fa l'amaratge, o etapa principal del procs. Consisteix en deixar els feixos de lli en una
fosa plena d'aigua, de manera que quedin completament submergits, durant un perode de cinc a deu
dies, perode en qu diversos microorganismes descomponen alguns dels teixits de la planta que sn
els que uneixen les fibres amb les parts que donen rigidesa a la planta.
Una vegada les fibres han estat macerades i rentades, es passa al batiment. Aquesta etapa es
divideix en dues fases:
a) El bregatge. Consisteix en fer passar les tiges entre dos cilindres acanalats, amb la intenci de
triturar els nuclis llenyosos de la planta.
b) Espadellatge. Consisteix en fregar unes paletes de fusta per sobre del feix de tiges de tal manera
que s'acabin d'extreure les parts llenyoses de les fibres. Quan les collites sn grans, aquestes
operacions es fan per mitjans mecnics.
Finalment, els feixos de fibres s'envien al magatzem on romanen diversos mesos per millorar-ne la
fiabilitat. A partir d'aqu comencen les operacions de fbrica (en contraposici amb les agrcoles): les
de filatura, prpiament dita, de les fibres de lli.
-

Sn tres els punts de les operacions on pot haver-hi emissions de contaminants a l'atmosfera.
-
El desgranatge. Comprn el desgranatge de les sitges i l'eliminaci de tota la pols i petits trossos
de fusta de la planta que aquestes puguin portar. L'emissi depn fortament del grau de sequedat
de la planta i dels mtodes emprats per dur a terme el procs.
L'amaratge. Com tot procs de fermentaci, s font d'emissi de gasos orgnics i males olors.
Aquests gasos s'assimilen bsicament a compostos orgnics encara que hi pot haver una emissi
notable d'altres compostos com xids de sofre i/o amonac.
El procs de batiment. Es reflecteix com un sol procs. Provoca una forta emissi de partcules
en forma de pols, bsicament.
OPERACI
Desgranatge
ELEMENT
Partcules
Amaratge
Batiment
COV
Partcules
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
ND
ND
--150 mg/Nm3

El gran problema a l'hora de recomanar mesures correctores adequades per a aquest tipus de
processos s la poca continutat de les emissions produdes: es treballa principalment per crregues i
algunes d'aquestes operacions noms es realitzen una o poques vegades l'any. Com sempre, un
estudi detallat del problema es una gran ajuda a l'hora d'establir les mesures adequades.
Es recomanen tres tipus principals de mesures correctores:
Per a les partcules. Degut a les seves dimensions, sn fcils de tractar per sistemes mecnics
de separaci de partcules com cameres de separaci, separadors d'inercia o ciclons, que sn
els ms recomanables per ra de la seva efectivitat. En cas que una separaci mecnica no
sigui suficient, conv la utilitzaci d'un sistema de filtrat (no es recomanen electrofiltres, en
principi degut a un ms alt cost i al poc cabal d'aire a tractar).
Els mtodes de recollida per via humida no sn del tot recomanables perqu hi pot haver un
aprofitament econmic posterior de les partcules recollides (en principi, es poden utilitzar com a
combustible).
Postcombusti. Aquest sistema s recomanable pel que fa a l'emissi de COV, sobretot per la
gran quantitat de components diferents que s'emeten, i pel possible aprofitament energtic dels
gasos de la fermentaci. Tanmateix, aquest mtode pot causar problemes d'emissi d'xids de
sofre i de nitrogen.
46
OPERACI
Desgranatge
Amaratge
Batut
OPERACI
Desgranatge
Batiment
Amaratge
CONTAMINANT
Partcules
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MCPostcombusti
MCCiclons
MC-
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Postcombusti
EFICCIA
70-95 %
99.9 %
90-100 %
47
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-55
INDSTRIA TXTIL
Grup C-3 Filatura del capoll del cuc de seda
17.150

La seda s'extreu del capoll del cuc de seda. El capoll s un llarg filament de protena (serotonina),
enrotllada al voltant de la crislide en la seva transici cap a papallona. La tradici de la seva filatura
es remunta a fa diversos milers d'anys. Es tracta d'un material molt apreciat, malgrat que t substituts
sinttics com ara el nil.
El procs de fabricaci de la seda s el segent:
CAPOLL
MACERACI
BATIMENT
ENCREUAMENT
E N R O T L L A M ENT I
ASSECATGE
BOBINATGE
COV
BOBINES DE SEDA
En primer lloc, s'obt el capoll de cuc de seda, una vegada formada i morta la crislide, per mitj d'un
corrent d'aire calent.
Desprs se seleccionen els capolls per mides, tot separant els defectuosos dels que es poden
utilitzar.
Una vegada seleccionats, se sotmeten a un bany d'aigua calenta perqu el filament del capoll es
torni ms tou i comenci a alliberar-se.
A continuaci, en el mateix bany, es baten mitjanant uns raspalls amb la intenci de poder agafar la
punta del fil (que s'enganxa en els raspalls). La seda es va enrotllant a mesura que els fils van sortint
del bany, encreuant-se de quatre en quatre. D'aquesta manera es fan unes madeixes grosses que
poden assecar-se fcilment amb aire calent o sobre una superfcie calenta.
-

Noms es pot parlar d'un nic punt de contaminaci en el procs de la fabricaci de la seda: el bany
de la maceraci dels capolls. Les seves emissions sn de compostos voltils que poden causar
males olors. No es tracten en aquest manual els mitjans de calefacci dels banys, ni d'obtenci de
l'aire calent, encara que poden estar lligats a un procs de combusti (vegeu la ref. AC-1)
OPERACI
Maceraci
ELEMENT
COV
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
---

Sn dues les tcniques que es recomanen, bsicament, per tractar aquestes emissions: la captaci
d'olors per filtres de carboni, o la seva eliminaci per postcombusti.
En el primer cas, el que s'ha de tenir en compte s el refredament previ del gasos, ja que sin el filtre
baixa molt el seu rendiment, cosa d'altra banda beneficiosa, ja que permet l'eliminaci dels vapors
d'aigua deguts a la condensaci i en disminueix l'opacitat.
OPERACI
Maceraci
OPERACI
Maceraci
CONTAMINANT
COV
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
MC- 5
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
Postcombusti
EFICCIA
95 %
100 %
49
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-56
INDSTRIA TXTIL
Grup C-4 Feltres i buates
17.530

Els feltres i les buates pertanyen a la categoria de teles no teixides, s a dir aquelles que no es fan a
partir de fils que s'han d'entrecreuar, sin per mitj de fibres que es cohesionen per formar la tela. Els
feltres, fets de llana, s'utilitzen per a rebliments, allants i tamb per fer alguns articles de roba com
els barrets. Les buates es fan de cot o d'altres fibres cel.lulosiques com ara el rai o d'altres.
El procs com per fer feltres i buates s el segent:
LLANA
RAI
FIBRES
Partcules
ADDITIUS
DEPOSICI
PUNXONATGE
COT
COV
PREMSA
FELTRE
En primer lloc, es necessiten fibres de llana o de cot; a vegades tamb es mesclen amb una petita
part de fibres de rai. Aquestes fibres es renten i se'n fa una deposici, escampant-les en un motlle
de manera que assoleixi les dimensions que es volen per a la tela que es vol obtenir.
En segon lloc, per tal d'entrecreuar les fibres encara ms (no sempre cal aquest procediment), pot
fer-se un punxonatge. El punxonatge consisteix en fer passar una planxa plena d'agulles en forma
d'ham que, en moure's de dalt a baix, va enredant les fibres.
En ocasions tamb pot fer-se una addici d'aprestos que ajuden a aglutinar les fibres.
Un cop fets tots aquests passos, la pea es premsa al mateix temps que es transmet calor, en forma
de vapor o per mitj de placa calenta (amb aix tamb es fonen els additius, si n'hi ha, de vegades el
mateix rai fa d'aglutinant en fondre's parcialment). Aix s'obt la pea de feltre o buata desitjada.
-
50

Com a punts de contaminaci en el procs, es consideren els segents:
-
La deposici. s un punt d'emissi de partcules constitudes principalment per fibres que es

mantenen en suspensi a l'aire a causa, principalment, de la seva densitat (molt baixa). Les
emissions per maneig de les fibres tamb s'associen a aquest punt.
El premsatge. Les emissions d'aquest focus sn, bsicament, de components orgnics

provinents de l'aplicaci de calor sobre la pea. Aix provoca la descomposici de components
dels aprestos, de les fibres (sobretot les sinttiques) i de les restes de la brutcia que hi puguin
quedar.
OPERACI
Deposici
ELEMENT
Partcules
Premsatge
COV
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
ND
---

Els mtodes suggerits sn v lids per a tractar les emissions de manera conjunta o b separada,
segons les emissions que es tinguin. Com sempre, un estudi de les emissions pot proporcionar la
millor soluci possible per a cada cas en concret.
Una bona mesura per al tractament conjunt d'ambdues emissions s la combusti dels gasos de
sortida de fbrica, malgrat que s molt probable que els gasos resultants d'aquest mtode tamb
hagin de ser tractats, i que el reciclatge de les partcules no sigui possible.
Per a tractar l'emissi de partcules, el millor mtode s dur a terme una precipitaci electrosttica o
un sistema de purificaci (el purificador de Venturi, per exemple), encara que aquest complica el
reciclatge posterior de les partcules. Per tractar les olors, apart de la combusti, es pot aplicar un
rentatge amb purificadors o l'adsorci en filtres de carboni.
OPERACI
Deposici
Premsatge
CONTAMINANT
Partcules
COV
OPERACI
Deposici
Deposici premsatge
Deposici premsatge
Premsatge
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
MC- 3
Postcombusti
MC- 7
MESURA CORRECTORA
Electrofiltres
Purificador
Postcombusti
Filtres de carboni
EFICCIA
99 %
70 - 99.9 %
100 %
99 %
51
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-57
INDSTRIA TXTIL
Grup C-5 Instal.lacions de neteja en sec
93.010

La neteja en sec s'utilitza en la indstria txtil per estalviar aigua, per assolir una eficcia de rentatge
millor i per treure taques difcils (generalment de greixos o altres hidrfils), que es treuen millor amb
un dissolvent orgnic que amb aigua.
Hi ha tres tipus de processos importants segons els dissolvents que s'utilitzin: petroli (en dess),
triclorotrifluoroet (F-113, un fre, tamb en dess) i percloretil. El ms emprat s per tant aquest
darrer, que s'utilitza en un procs que, donat l'alt preu del producte, pretn que el seu grau de
recuperaci sigui el ms alt possible.
ROBA BRUTA
RENTATGE
ASSECATGE
ROBA NETA
COV
CONDENSADOR
MESCLAT
SEPARADOR
SOLVENT PUR
SEPARADOR
AIGUA
DETERGENT I
AIGUA
FILTRE
SOLVENT
RESIDU
CONDENSADOR
DESTLLACI
COV
ASSECAT
CUES DE
BRUTICIA SECA
DESTILLACI
COV
COV
El procs es redueix simplement a un solvent que es barreja amb detergent i una petita part d'aigua
per poder millorar l'eficcia del rentatge.
A continuaci, amb aquesta barreja la roba se sotmet a un procediment de rentatge i d'assecatge de
la roba. Aquests processos es poden fer a la mateixa mquina o en mquines diferents (les
tendncies apunten a fer-ho a la mateixa mquina ja que amb el canvi de maquinria es perd solvent,
cosa econmicament gens interessant).
Posteriorment, el solvent del rentatge es recull i es filtra per separar-ne la brutcia que s'asseca. El
solvent filtrat es destil.la i els gasos procedents d'aquesta destil.laci s'afegeixen als gasos de
l'assecatge de la brutcia, que es condensen per recuperar el solvent. L'aigua que hi pugui haver es
separa del solvent, el qual, pur, es torna a reciclar i es condensen els vapors que es desprenen de
l'assecatge.
Finalment, se'n separa l'aigua que puguin contenir i es torna a separar per reciclar el solvent pur.
-

Com ja s'ha dit abans, excepte en el cas del petroli, un factor important s la recuperaci dels
dissolvents, per raons econmiques. Per aquest motiu, el procs ha de comportar les mnimes
prdues possibles. Pel que fa al petroli, no se sol recuperar; per tant, tot el petroli emprat es volatilitza
cap a l'atmosfera. Les emissions, doncs, sn totalment de compostos orgnics voltils.
La mxima recuperaci dels solvents s'ha d'aconseguir en aquells punts que, a causa de les
emissions fugitives, presenten major contaminaci atmosfrica. Aquests punts es localitzen on es
produeixen fuites dels condensadors, petites emissions de brutcia seca i barreges a les cues de
destil.laci.
OPERACI
Condensadors,
cues de destil laci
i brutcia
11
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
17-150 kg/t 11
LMITS D'EMISSI
---
Segons el grau de recuperaci del solvent.

53

Ats que les mesures per combatre les emissions sn incorporades al procs per reduir-les al mxim,
es pot aplicar alguna mesura suplementria per afavorir la recuperaci, encara ms, si s possible,
de les emissions, per mitj de filtres de carboni.
OPERACI
CONTAMINANT
Condensadors, cues COV
de destil.laci i
brutcia
OPERACI
Condensadors, cues
de destil.laci i
brutcia
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
MC- 5
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
EFICCIA
99,9 %
54
REF.:
CAPCA:
AC-61
INDSTRIA ALIMENTRIA
Grup C-1 Cerveseries
CNAE-93:
15.960 / 15.970

La cervesa s una de les begudes ms consumides arreu del mn. S'obt de l'ordi, encara que es
poden fer processos molt similars amb d'altres cereals per obtenir productes semblants.
La fabricaci de la cervesa t quatre etapes diferenciades: el maltatge, la producci del most, la
fermentaci i la clarificaci. El procs s el segent:
MALTATGE
PRODUCCI MOST
ORDI
FERM ENTACI I
MADURACI
CLARIFICACI,
PASTERITZACI I
ENVASATGE
COV
SITJA
REFREDAM ENT
FERM ENTACI
ENVASAMENT
Partcules
TAMISOS
TAMS DE BOT
PASTEURITZAT
SEPARADORA
SEPARADORS
CENTRFUGA
CALDERA DE
MOST
CLASSIFICADOR
MACERACI
DIPSIT
CLARIFICACI I
REFRIGERADOR DE
SEPARACI DEL
PLAQUES
MOST
FILTRE
GERMINACI
SACARIFICACI
MADURACI
(DIPSIT DE
M A LTATGE
MLTA
GUARDA)
CENTRFUGA
COV
En primer lloc, per mitj del maltatge, que en ocasions es fa en plantes de fabricaci separades de
les cerveseries, se separen els grans de cervesa i es deixa que comencin a germinar en un bany
d'aigua. La detenci d'aquesta germinaci es fa en un forn i s el que s'anomena maltatge.
En segon lloc, s'elabora el most. Aquest procs comena amb una mlta per via humida. El lquid
obtingut, conegut com a most, es cou en una caldera amb lpul per poder eliminar algunes protenes
i donar-li el seu gust amarg caracterstic.
55
El pas segent s la fermentaci d'aquest most, mitjanant el cultiu d'un llevat (vegeu la ref. AC-59),
el qual transforma certs sucres en alcohol. A continuaci, se separa el llevat i es deixa madurar. En la
maduraci el llevat contina aportant alcohol i CO 2 i precipita o separa algunes substncies que
enterboleixen la cervesa en refredar-la.
Finalment, les substncies separades es retiren de la maduraci, s'eliminen de microorganismes per
mitj d'un procs de pasteuritzaci i el producte final s'envasa.
-

Les emissions de contaminants en el procs de la fabricaci de la cervesa es poden dividir en tres
tipus:
-
Les operacions de maneig i mlta del gra durant el procs de maltatge. Sn les que ocasionen
emissions contaminants, principalment de partcules. Si la mlta per al most no es fa per via
humida, tamb hi pot haver ms emissions de contaminants.
El procs de maltatge. s un focus d'emissi de components orgnics. A les calderes de most

les emissions sn petites perqu es procuren condensacions a la sortida dels gasos. Les
emissions provocades per l'utilitzaci de combustibles no es tracten aqu (vegeu la ref. AC-1).
La fermentaci. En aquest cas, les reaccions que es produeixen emeten tamb compostos
orgnics voltils.
En general, en totes les etapes es poden trobar emissions de compostos orgnics que produeixen
olors com a conseqncia del maneig dels productes.
OPERACI
Sitja
Tamisatge
Separadors
Classificador
Maltatge
Fermentaci
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
COV
COV
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
1.5 - 2.5 kg/t
segons etapa
LMITS D'EMISSI
ND
ND
-----
3
150 mg/Nm
56

Existeixen dos tipus de mesures per a aquests processos:
-
Les emissions de compostos org nics es poden eliminar per mitj d'un rentatge de gasos en
aquells punts on siguin ms concentrades. Totes les emissions, en general, es poden recollir i
incinerar; moltes vegades la mesura aplicada s la recollida d'aire dels punts on hi ha olor. Per
mitj d'aquest aire a les calderes, s'eliminen els compostos de les emissions.
Les partcules es recullen generalment en ciclons, si sn partcules de mida grossa com les del
maneig de l'ordi abans del maltatge, i en filtres, si sn partcules de mides ms petites.
OPERACI
Sitja, tamisatge
Separaci,
Classificaci
Maltatge
Fermentaci
CONTAMINANT
Partcules
MESURA CORRECTORA
Filtres
MC- 1
Ciclons
MC- 2
COV
COV
Postcremador
Purificador
Postcremador
OPERACI
Sitja, tamisatge
Separaci, Clarificaci
Sitja, tamisatge
Separaci, Clarificaci
Maltatge, Fermentaci
Fermentaci
MC- 7
MC- 6
MC- 7
MESURA CORRECTORA
Filtres
EFICCIA
99,9 %
Ciclons
80 - 90 %
Purificador
Postcremador
99 %
99 %
57
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-62
INDSTRIA ALIMENTRIA
Grup C-2 Destil.leries d'alcohol i fabricaci d'aiguardents
15.91 i 15.92

Hi ha molts procediments per a la fabricaci d'aiguardents i begudes espirituoses. Aqu es recullen
dos processos, segons si el producte de partida t un alt contingut de lquids (bsicament el ram) o
grans, generalment de cereals (el ms utilitzat es l'ordi) per, com que tots dos processos tenen
bastants punts en com; es reflecteixen en un sol esquema, que s el segent:
GRA
RAM
Partcules
COV
M A N EIG I
M O LTA
LLEV A T
COCCI
PREM S A
FERM ENTACI
VI
COV
DESTILLACI
COV
AROM T I C S
PRODUCTE
MADURACI
COV
PRODUCTE
En primer lloc, un cop escollit el ram, es premsa per obtenir-ne el suc. Desprs, es fermenta
mitjanant la inoculaci d'un cultiu de llevats: part dels sucres es transformen en alcohols (alcohol
etlic) aptes per al consum (en ocasions s'ha de fer un filtratge previ a l'envasament) que, en el cas
del ram, s el vi.
En segon lloc, d'aquest producte se'n pot fer una maduraci per obtenir altres productes com el
brandi; aquesta etapa provoca canvis qumics en la composici del licor (en el cava, es tracta d'un
producte d'una segona fermentaci del vi, no prpiament resultat d'una maduraci). En lloc de la
maduraci, es pot fer una destil.laci per obtenir l'alcohol ms purificat o pur del tot (esperit de vi),
amb la qual cosa es poden obtenir aiguardents per mitj de l'extracci d'aromes de productes
generalment vegetals (herbes, fruit ...); aquesta etapa s comparable a la de maduraci.
Si la primera matria s l'ordi -del qual s'obt whisky-, el procs de fabricaci s molt semblant al de
fabricaci de la cervesa (vegeu la ref. AC-61). En primer lloc, l'ordi se sotmet a un procs de mlta
per extreure'n les closques i altres impureses i a un procs de cocci per extreure'n els sucres. El
lquid que en resulta es fa fermentar amb un llevat (cas dels sucs) i, posteriorment, es duen a terme
un o diversos processos de destil.laci per obtenir el licor. El producte obtingut pot ser sotms a un
procs de maduraci de durada variable segons la qualitat del producte esmentat (el procs s el
mateix que l'emprat per obtenir el brandi). L'etapa de maduraci en ocasions es duu a terme en
l'envs definitiu o b en grans btes de fusta, que tamb proporcionen aromes al producte.
-

Com a focus de contaminaci en el procs es poden destacar els segents:
-
El maneig i mlta dels grans. Provoquen l'emissi de gran quantitat de partcules a l'aire,
sobretot si el procs es fa en sec.
La cocci dels cereals. Suposa un gran volum d'emissi d'olors.
La fermentaci. Tamb provoca males olors, fins i tot es poden produir emissions de
microorganismes a l'ambient.
La destil.laci. s una possible font d'emissi de compostos orgnics lleugers, per la qual cosa
s de gran importncia el funcionament correcte dels condensats.
La maduraci. Pot ser un punt d'emissi d'olors segons quines siguin les condicions on es
produeixi. Si ha un bon tancament dels recipients noms hi haur emissi en els transvasaments.
OPERACI
Mlta
ELEMENT
Partcules
Cocci
Fermentaci
Destil.laci
Maduraci
COV
COV
COV
COV
FACTORS TPICS
5 -15 mg/Nm3
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
ND
0,39 - 0.91 g/t
ND
2,4 kg/t
---------
59

El gran problema de les emissions d'aquests processos s la discontinutat que presenten -no tan
sols a les emissions-, pel fet que la majoria d'aquests processos noms es fan una vegada l'any
durant uns quants dies, com s el cas de la mlta o de la cocci. Tot aix complica bastant el disseny
d'un bon equip de correcci de les emissions, juntament amb el fet que s'emet gran quantitat de
productes diferents, molts dels quals cal eliminar per ra de la mala olor que desprenen.
Pel que fa a la mlta, un bon sistema per eliminar les partcules emeses s el de recollida
mecnica, ats que la mida de les partcules s ms aviat grossa; es recomanen els sistemes per
via seca ja que molts dels subproductes dels processos es poden reutilitzar per a altres finalitats, com
per exemple l'alimentaci animal. La mesura ms adient s un cicl.
Per a l'emissi de COV, es poden emprar dos grans mtodes generals per controlar les emissions
(un estudi detallat de les emissions pot mostrar quina s la mesura ms adient).
OPERACI
Mlta
Cocci
Fermentaci
Destil.laci
Maduraci
CONTAMINANT
Partcules
COV
COV
COV
COV
OPERACI
Mlta
Cocci Fermentaci
Cocci,
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Filtres de carboni
MC- 5
Filtres de carboni
MC- 5
Filtres de carboni
MC- 5
Filtres de carboni
MC- 5
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres de carboni
Postcombusti
EFICCIA
70 - 90 %
50 - 95 %
70 - 100 %
60
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-63
INDSTRIES DE LA FUSTA. SURO I MOBLES
Grup C-1 Serratge i especejament de la fusta i el suro
20.1

La fusta s una primera matria emprada en molts processos industrial, generalment com a objecte
estructural o decoratiu. El suro, l'escora dels troncs de l'alzina surera, s'utilitza com a objecte
decoratiu o com a allant trmic (vegeu la ref. AC-65).
Nes pot parlar d'una grandria estndard d'indstria, ja que aquesta activitat comprn des de la petita
fusteria i ebenisteria, fins a grans indstries d'asserratge i preparaci industrial de la fusta.
A causa de la gran quantitat de productes finals que es poden obtenir a partir de la fusta, els
processos implicats poden ser molt diversos. En general, es tracta de combinacions de les etapes del
procs general que es reflecteix tot seguit.
Partcules
TAULONS
ENCENALLS
TRONCS
RECEPCI
SERRAT
ASSECATGE
RIBOT
SERRATGE
POLIT
Partcules
SERRADURES
ENVERNISSAT
COV
PRODUCTE
FINAL
Aquest procs general s l'emprat generalment amb serradores i grans tallers de fusteria.En primer
lloc, les primeres matries arriben a la planta en forma de troncs que se serren per a fer grans
taulons que es deixen assecar a l'aire.
El procs del suro comena amb l'arribada de lmines d'escora de suredes. Si es tracta de les
fusteries, arriben els taulons tallats a les serradores anteriors. Aquests taulons es continuen serrant
fins obtenir les mides adequades, que s'afinen ms amb ribots. Les serradures i els encenalls
produdes en aquests processos es poden recuperar per a molts altres usos com, per exemple, per
fabricar taulers d'aglomerat (vegeu la ref. AC-64). A ms, hi pot haver molts altres processos per
donar unes formes determinades al producte, segons el que es vulgui obtenir, com, per exemple,
taladrats, encolats, etc.
A continuaci, les superfcies es poleixen, s'envernissen o es pinten per protegir-les.
-

La gran quantitat de processos que es poden trobar en aquest tipus d'indstria no permet parlar d'un
procs concret. En general, es poden distingirles fonts demissions segents:
-
Les operacions de serratge. Emeten partcules duna mida relativament gran.
Les operacions de poliment. Emeten unes partcules de mida ms petita. Els processos de
serratge i especejament de fusta i suro poden incloure una gran srie d'operacions intermdies i
d'acabament com taladratge, tornejament, etc. La gran majoria d'aquestes operacions
produeixen emissions de partcules a l'atmosfera. En general, les podem considerar similars a
les operacions de poliment.
L'envernissament. Produeix una gran emissi de compostos orgnics voltils procedents dels
vehicles dels vernissos i de les pintures. Les emissions per encolades tenen el mateix origen i se
sotmeten a tractaments semblants.
OPERACI
Serratge
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
Poliment
Partcules
ND
Envernissament
COV
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
150 mg/Nm3
---
62

Les mesures correctores es poden dividir en dos tipus:
-
Pel que fa a les partcules, les mesures han de tenir-ne en compte la mida: per a partcules de
mida relativament gran un bon sistema s la recollida mecnica, com ara els ciclons.
Desgraciadament, a causa de la baixa densitat d'aquest tipus de partcules, de vegades aquest
mtodes no sn prou eficaos, i s'ha de recrrer a altres sistemes com els filtres.
Per a partcules de mida ms petita, s'han dutilitzar altres sistemes com ara filtres o, si les
emissions sn prou grans, electrofiltres. Els sistemes de recollida per via humida compliquen la
recuperaci posterior de les partcules emeses per a altres usos.
Quant als compostos orgnics dels dissolvents, es poden intentar recuperar per mitj de filtres
de carboni combinats amb sistemes de condensaci de les emissions. Si la recuperaci de
les emissions no s interessant, es poden destruir aquests compostos voltils per mitj d'un
procs d' incineraci.
OPERACI
CONTAMINANT
Serratge
Partcules
Poliment
Envernissament
Partcules
COV
OPERACI
Serratge
Poliment
Serratge
Poliment
Envernissament
Envernissament
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Filtres
Filtres de carboni
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Electrofiltre
Filtres
Filtres de carboni
Postcombusti
MC- 2
MC- 1
MC- 1
MC- 5
EFICCIA
75 - 90 %
90 - 97 %
99 %
95 %
100 %
63
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-64
Grup C-2 Taulers d'aglomerats i de fibres
20.20

Hi ha dos processos de fabricaci que corresponen a dos productes diferents: l'aglomerat, fet de
serradures i partcules, i la fullola, feta a partir de lmines primes, obtingudes en un procs semblant
al de pelar un tronc.
El procs de fabricaci de l'aglomerat s el segent:
Partcules
RESINES
FUSTA
SERRADURES
T R A C T A M ENT
BARREJA
A M B V A POR
PRODUCTE
ESPESSIM ENT
PREM S A T
TREM P A M ENT
A M B OLI DE
COV
LLINOSA
F A B R IC A C I D E
F U S TA
D 'A G L O M E R A T
COV
I el procs de fabricaci de la fullola s el segent:
TRONCS
Partcules
RESINES
ASERRAT I
LAM INATGE
ASSECATGE
BARREJA
CONFORM A T
SEDS
PREM SA
COV
TALLAT
PROTECTORS
IMPREGNAT
COV
FA B R IC A C I D E
FU L L O L A
PRODUCTE
64
El procs de fabricaci de fusta d'aglomerat comena per reduir la fusta a serradures o aprofitar les
d'una fusteria (vegeu la ref. AC-63).
A continuaci, aquestes serradures es tracten amb vapor per tal que s'inflin les cel.lules que les
componen, facilitant aix la penetraci de les resines que s'hi addicionen desprs.
Una vegada feta la barreja de les resines amb les serradures, es col.loca dintre d'un motlle amb la
forma del tauler que es vol fer, on es deixa assecar lleugerament per tal que s'espessegi la barreja.
El pas segent s portar el motlle cap a una premsa on, amb un tractament de pressi i calor,
s'obtenen els taulers. Si es vol, pot fer-se un trempament amb oli de llinosa a la superfcie del tauler,
per tal de deixar-la ms suau.
Per a la fabricaci de la fullola, com ja s'ha dit abans, en primer lloc, s'ha de tallar el tronc a la mida
determinada. Aquest tronc es posa en un torn que el va pelant d'una manera semblant a una patata,
amb la qual cosa s'obt una fulla de fusta flexible i prima que es recull en un seds.
A continuaci s'agrupen diverses fulles, disposant-les unes sobre les altres de manera que les
direccions de les fibres siguin obliqes, i s'hi barregen les resines aglomerants mentre es va
conformant.
Desprs, el producte obtingut es porta a una premsa per elaborar tauler, amb pressi i calor.
Finalment, es deixa assecar, es talla a les mides desitjades i s'impregna dels protectors necessaris
per conservar-lo.
-

En aquests processos es distingeixen tres tipus d'emissions:
-
Les partcules produdes pels processos mecnics com els serratges i els laminatges.
Les emissions de les premses i espessiments: compostos orgnics de la resina.
Les emissions produdes pels additius de trempament i protecci: compostos orgnics.
OPERACI
Serratge
Laminatge
Espessiment
Premsatge
Trempament
Impregnaci
ELEMENT
CONTAMINANT
Partcules
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
ND
LMITS D'EMISSI
COV
ND
---
COV
ND
---
150 mg/Nm3
65

S'hi poden distingir dos tipus de mesures correctores:
-
Les mesures de recollida mecnica com els ciclons, que permeten de recollir les partcules
ms grans, i els filtres, molt eficaos. Aquest tipus de mesures sn recomanables per corregir
les emissions de partcules.
Les condensacions i filtres de carboni sn mesures adequades si el nivell d'emissi no s

massa alt, pel que fa als compostos orgnics. Per destruir-los, si no es poden recuperar, es
poden incinerar per postcombusti.
OPERACI
CONTAMINANT
Serratge
Laminatge
Espessiment
Partcules
Trempament
OPERACI
Serrat, laminatge
Serrat, laminatge
Espessiment
Premsatge
Trempament
Impregnaci
Espessiment
Premsatge
Trempament
Impregnaci
MESURA CORRECTORA
COV
Filtres
Ciclons
Filtres de carboni
MC- 1
MC- 2
MC- 5
COV
Filtres de carboni
MC- 5
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Filtres de carboni
Postcremador
EFICCIA
90 - 97 %
99%
95 %
100 %
66
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-65
INDSTRIA DE LA FUSTA, SURO I MOBLES
Grup C-3 Tractament del suro i producci d'aglomerats i linleums
20.521

El suro s la part externa de l'escora de l'alzina surera (Quercus suber), la qual s apreciada per les
seves qualitats de densitat i impermeabilitat.
El procs productiu s el segent:
Partcules
ESCORA
TRITURACI
ADDITIUS
TORRADA
COV
EM M O T LLAM ENT I
PREM S A T G E
COCCI
SERRAT I
ESM ERILAM ENT
COV
Partcules
PRODUCTE
Com a primera matria, s'empra l'escora de l'alzina surera i, en ocasions, restes de la fabricaci
d'altres productes de suro, com per exemple taps (generalment aquest suro ha estat vaporitzat
prviament i s una mica ms dilatat). A continuaci, l'escora es tritura i es col.loca en uns motlles
especials per tal que pugui premsar-se donant-li la forma desitjada. De vegades, i sobretot per als
productes de suro pelagr (el suro de la primera escorada de l'alzina) es torra el suro abans de
premsar-lo. Ax s possible fer productes negres.
A continuaci, en el mateix motlle, i segons quin sigui el producte final que es vulgui obtenir, s'han
d'afegir el additius necessaris, majoritriament plastificants i aglutinants, encara que en ocasions no
s necessari cap d'aquests productes perque quan el suro s'escalfa, allibera les seves resines
naturals que ja fan d'aglutinants. Per aquest fet, a alguns tipus de taulers de suro no els cal cap tipus
d'additiu. En canvi, per a altres productes, com els linleums, els additius sn bsics.
El pas segent s la cocci del suro a una temperatura de 300C, procs que dura de 4 a 6 hores.
Un cop el suro s fred, es fan els acabats: generalment, un serratge per donar-hi forma i un
esmerilament per fer l'acabat de les superfcies.
Pot haver-hi, a mes, alguns altres acabats comercials per a la venda del producte, entre els quals
destaca sobretot l'envernissament.
-

En el procs es distingeixen quatre etapes contaminants:
La trituraci. Pot comportar emissi de partcules, que varien principalment en funci del mtode
i les condicions en qu es realitza.
La torrada. Si es realitza, provoca la volatilitzaci de compostos orgnics del suro. Existeix tamb
una emissi de contaminants deguda al procs de combusti (vegeu ref. AC-1).
La cocci. Provoca la volatilitzaci de compostos orgnics dels additius i del propi suro.
El serratge i l'esmerilament de l'acabat. Provoca emissi de partcules.
No s'han tingut en compte les etapes de vaporitzaci i d'envernissament finals perqu es poden
considerar com a processos optatius per als productes objecte d'aquesta fitxa. Ambds processos
sn emissors de COV (i vapor d'aigua en el cas de la vaporitzaci
OPERACI
Trituraci
ELEMENT
Partcules
Torrada
Cocci
Serratge
COV
COV
Partcules
FACTORS TPICS
ND
LMITS D'EMISSI
150 mg/Nm3
ND
ND
ND
----150 mg/Nm3
68

Per a captar les partcules emeses en la trituraci, es pot emprar el cicl, per caldria un estudi de la
granulometria previ de les partcules emesesper avaluar si la mesura s adient o no.
En el cas del serratge, s de suposar que la baixa densitat i el menor tamany de les partcules fa ms
efica un sistema de filtrat, que no pas ds dels ciclons. No es recomanen sistemes col.lectors per
via humida ja que aix dificulta la possible recuperaci del producte.
Per a les emissions de COV, si no interessa recuperar els solvents, es recomana la postcombusti,
en la qual saprofita el fet que els gasos surten ja calents, opci especialment interessant en la
torrada.
Si es volen recuperar els solvents, opci interessant per a lenvernissament,shan de tenir en compte
els costos de refredament del gas i es recomana una condensaci seguida o no dun sistema de
filtratge amb carboni actiu.
OPERACI
Trituraci
Torrada
Cocci
Serratge
OPERACI
Trituraci, serratge
Serratge
Torrada, cocci
CONTAMINANT
Partcules
COV
COV
Partcules
MESURA CORRECTORA
Ciclons
MC- 2
Postcombusti
MCPostcombusti
MC- 7
Ciclons
MC- 2
MESURA CORRECTORA
Ciclons
Filtres
Postcombusti
EFICCIA
70-95 %
99.9 %
100 %
69
REF.:
CAPCA:
CNAE-93:
AC-66
Grup C-4 Impregnaci i tractament de la fusta per a la seva conservaci
20.102

En lnies generals, dintre de les operacions de la indstria de la fusta, hi ha una srie de
processos que n'afavoreixen la conservaci posterior, si la fusta ha d'estar exposada a la
intemprie o a medis agressius. Aquests processos s'utilitzen per donar a la fusta una
resistncia enfront els agents externs com poden ser la humitat i/o l'acci dels
microorganismes.
Aquests processos es poden reflectir de la manera segent:
COV
ASSECATGE
AIRE LLIURE
FUSTA
M A G A T Z EM
ASSECATGE
EN FORN
V A PORITZAT
PINTAT
BANY
COV
DEGOTATGE
RENTAT
IMPREGNACI A
PRESI
CONSERVANT
M A G A T Z EM
COV
En primer lloc, la fusta es pre-condiciona; es a dir, se somet a un procediment d'assecatge.

Aquest assecatge pot ser de tres tipus:
assecatge a l'aire lliure,

assecatge amb calor, i
vaporitzat (que a ms d'assecar, permet ms f cilment la penetraci dels conservants);
En segon lloc s'impregnen els conservants (que sn lquids). Aquesta impregnaci es pot dur a
terme per dues vies:
a pressi (s'utilitza la mateixa cambra que per la vaporitzaci), o

amb mtodes sense pressi, com sn el pintat o el bany en el conservant (encara que
l'acci penetrant del conservant s menor). En aquests mtodes, s important el procs
de degotatge a la fusta, ja que part del lquid es torna a extreure.
70
-

En principi es distingeixen tres etapes en qu es produeixen emissions de contaminants:
-
L'assecatge. En aquesta etapa s'emeten compostos vol tils que sn contaminants.

Aquesta emissi s ms concentrada si s'utilitzen mtodes com forns o vaporitzacions per
accelerar el procs.
La impregnaci dels conservants. Encara que els conservants s'acostumen a trobar com
a dissoluci lquida, s'ha de tenir en compte que sn productes d'alta toxicitat, i que s'ha
d'evitar al mxim que s'emetin a l'atmosfera arrossegats per vapors en forma d'aerosols,
s'ha d'evitar sobretot que s'emetin a pressi. Tamb es produeixen emissions del solvents
d'aquests conservants.
El degotatge. En aquesta etapa, s'ha d'actuar de la mateixa manera que el comentat en el

punt anterior pel que fa a la toxicitat d'aquests compostos.
Les emissions provocades per la utilitzaci de combustible, per a generar calor o energia, no
queden incloses aqu (vegeu la ref. AC-1).
OPERACI
Assecatge
Pintat
Bany
Impregnaci
Degotatge
ELEMENT
CONTAMINANT
COV
NIVELLS TPICS
D'EMISSI
1 kg/103 m2
LMITS D'EMISSI
COV
ND
---
COV
ND
---
---
71

Les mesures correctores suposen de vegades la modificaci dels processos. Per exemple, les
emissions de compostos org nics en la impregnaci es poden minimitzar si hi ha un control de
la quantitat del producte emprat, de manera que no se n'utilitza ms del que s estrictament
necessari.
Es pot intentar recuperar els productes emesos per reutilitzar-los en el mateix procs o en
d'altres. Aquestes recuperacions impliquen la condensaci i l'adsorci en filtres de carboni
per a emissions petites. Si la recuperaci no s possible, es pot intentar de destruir-los per
mitj d'una incineraci dels gasos de sortida.
OPERACI
Assecatge
CONTAMINANT
COV
Pintat
Bany
Impregnaci
Degotatge
COV
OPERACI
Assecatge
Pintat
Bany
Impregnaci
Degotatge
Assecatge
Pintat
Bany
Impregnaci
Degotatge
COV
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
MC- 5
Postcremador
MC- 7
Filtres de carboni
MC- 5
Postcremador
MC- 7
Filtres de carboni
Postcremador
MESURA CORRECTORA
Filtres de carboni
Postcremador
MC- 5
MC- 7
EFICCIA
95 %
100 %
72
DESCRIPCI DE MESURES CORRECTORES
REF.:
NOM:
MC-1
FILTRES
1. Descripci
De tots els tipus de filtre, els ms utilitzats sn els filtres de mnegues, que constitueixen el principal sistema
d'eliminaci de partcules a les emissions industrials.
Les mnegues filtrants estan constitu des per un teixit de forma cilndrica o de sac. Els gasos contaminats
amb partcules es fan passar a travs del teixit, i la pols retinguda queda en la mnega.
Tamb hi ha filtres de cartutxos basats en el mateix sistema, on el medi filtrant, en lloc d'sser un teixit, s un
suport ms rgid.
El material filtrant se selecciona d'acord amb el tipus i la grandria de les partcules i dacord amb els gasos
que poden acompanyar-les. Aix, es poden utilitzar, com a medi filtrant, materials tan diferents com la llana, el
nil, el polister, la fibra de vidre o el tefl, segons les caracterstiques de l'emissi quant a temperatura, cids,
forma de la partcula, etc.
El sistema de neteja permet de recollir en una tremuja la pols en forma seca i mantenir les mnegues en
condicions de filtratge.
2. Fonament
Els filtres de mnegues estan basats en tcniques de filtraci i la seva eficincia depn principalment de la
grandria de les partcules i de la relaci de filtraci del material.
Les caracterstiques dels filtres de mnegues sn les segents:
Requereixen una grandria mnima de partcula de 0,1 m

3
Tenen una capacitat de filtratge de 500 - 350.000 m /h
Sn altament eficients en relaci amb la prdua de crrega produ da.
Presenten limitacions per la capacitat dels teixits de suportar altes temperatures o gasos corrosius.
Estan especialment indicats per a gasos amb un nivell d'humitat baix.
Es caracteritzen per la relaci de filtratge, que depn del tipus de teixit, el mecanisme de neteja i el tipus
3
2
de partcula. Aquesta relaci s'expressa en m aire/m teixit/min, i t un mxim de 5 m3 per als filtres ms
resistents, encara que el ms normal s que sigui entre 0,5 i 1,2.
3. Tipologia dels equips
Els equips es diferencien, principalment, pel tipus de teixit.

La temperatura mxima que pot suportar un filtre de mnegues elaborat amb fibra de vidre i rai s 240 C.
Per refredar els gasos demissi es pot fer una diluci amb aire o b fer-los passar per un bescanviador de
calor.
La neteja dels filtres es pot fer de diverses maneres:
* Per sacsejada mecnica

* Per injecci d'aire comprimit
* Per filtre de cmeres
Els dos primers mtodes sn d'operaci en continu i el tercer en semicontinu.
4. Nivells de reducci possibles
El rendiment mxim s del 99,9 % per a partcules 0,1 m. La saturaci dels filtres permet de recollir
partcules ms petites, per aix implica la necessitat daugmentar la pressi del gas perqu els gasos puguin
travessar el filtre.
Alguns tipus de filtres poden arribar a tenir eficcies del 95 %, amb partcules de 0.001 m.
5. Preus
3
El cost dels aparells per a un filtre de mnegues senzill s aproximadament de 275 PTA per m /h a depurar. El
seu preu depn principalment del tipus de teixit emprat.
La utilitzaci de materials ms resistents, com ara el tefl o la fibra de vidre, pot arribar a multiplicar aquesta
xifra per 10.
REF.:
NOM:
MC-2
CICLONS (RECOLLIDA MECNICA)
1. Descripci
Els sistemes de recollida mecnica ms emprats sn els ciclons. Altres tipus de sistemes de recollida poden
ser els separadors d'impacte o les cambres de sedimentaci, que prcticament han deixat d'utilitzar-se pel seu
baix rendiment.
Els ciclons sn collectors cilndrics de partcules, la part inferior dels quals t forma de con invertit.
En principi poden estar constru ts de qualsevol material, per la corrosivitat dels gasos emesos, com tamb la
presncia de partcules que puguin malmetre el cicl per fregament, sn caracterstiques a considerar en la
selecci del material.
Els ciclons poden ser de dos tipus:
* d'entrada tangencial,
* d'entrada axial.
En ambds casos s'aprofita la fora centrguga per recollir partcules. Aquesta fora s generada en introduir
el gas dins el cicl i obligar-lo a girar formant una espiral. Aix s'aconsegueix fent-lo entrar tangencialment o b
installant al cicl paletes giratries.
El principal problema dels ciclons s la rigidesa del seu disseny i el fet que leficincia sigui funci de les
condicions de disseny, s a dir, les variacions en el cabal d'aire, de la concentraci o granulometria de les
partcules, la temperatura del gas (que en fa variar la densitat i la viscositat), etc. modifiquen sensiblement
l'eficcia.
s per aix que actualment els ciclons s'utilitzen poc com a equips a llats. S'usen, principalment, per fer una
primera reducci forta de la concentraci de partcules que s'han de sotmetre a altres equips, com filtres o
rentadors de gasos. Els rentadors poden ser molt sensibles a la presncia de gran quantitat de partcules, ja
que provoquen obstruccions quan el gas passa per l'equip.
2. Fonament
El gas carregat de pols entra tangencialment en el cicl i s sotms a un moviment circular que provoca que
les partcules ms grans, per efecte de les forces centrfugues, siguin projectades cap a la cara interior de la
paret del cicl. La fora vertical de l'espiral fa que les partcules caiguin, a travs de la zona de la secci
cnica, a la tremuja del cicl. Els gasos depurats surten per la part superior de l'eix vertical lliures de
partcules.
Les caracterstiques dels ciclons sn les segents:
Requereixen una grandria mnima de partcula de 5 - 10 m.

3
Tenen una capacitat de filtratge de 500 - 150.000 m /h.
La seva eficincia augmenta amb la densitat de les partcules, l'altura del cicl i la velocitat d'entrada (si
aquestes sn elevades es produiran turbulncies que reduiran l'eficcia). Leficcia disminueix en
augmentar la viscositat del fluid, el dimetre del cicl, la sortida i l'amplada d'entrada.
La temperatura dels gasos noms pot afectar el material de construcci.
Segons la forma d'impartir el moviment giratori al corrent del gas, els ciclons poden ser de diferents tipus:
*Cicl de corrent inversa (entrada tangencial i axial)
*Cicl de corrent directa, utilitzat com a tractament previ per a l'eliminaci de cendres volants i de partcules
grosses.
*Collectors d'hlix.
Per la seva eficcia, es classifiquen en:
*Ciclons convencionals.
*Ciclons d'alta eficcia.
*Multiciclons (combinaci de diversos ciclons en srie per aconseguir una eficcia major).
L'eliminaci de partcules pot oscillar entre el 65 % i el 99 % segons les caracterstiques de les partcules i el
disseny del cicl. La taula segent indica les variacions en els nivells de reducci segons el dimetre de la
partcula:
Dimetre de les
partcules ( m)
Cicl
convencional
Cicl d'alta
eficincia
Inferior a 5
5 - 20
15 - 40
Superior a 40
Inferior a 50%
50 - 80%
80 - 95%
95 - 99%
50 - 80%
80 - 95%
95 - 99%
95 - 99%
5. Preus
3
Els cost d'inversi per a un equipament estndard de cicl s aproximadament de 30-40 PTA per m /h d'aire a
depurar. El disseny, per, en fa variar sensiblement el preu.
REF.:
NOM:
MC-3
ELECTROFILTRE (PRECIPITADORS ELECTROSTTICS)
1. Descripci
Lelectrofiltre s el sistema collector de partcules ms utilitzat juntament amb el filtre. La precipitaci

electrosttica implica la separaci de pols o daerosol lquid dun corrent gass mitjanant la fora resultant
duna crrega elctrica en presncia dun camp elctric.
Els gasos portadors de partcules es fan circular a baixa velocitat (aproximadament a 1 m/s), entre plaques
verticals disposades a una distncia de 200 mm a 500 mm. Les partcules es carreguen elctricament i es
dipositen sobre les parets, les quals es poden netejar mitjanant cops que les fan caure en un recipient
devacuaci.
Els electrofiltres permeten separar les partcules de manera selectiva per manipulaci de la temperatura, la
velocitat i la diferncia de potencial dels elctrodes del precipitador, ja que aquests parmetres influeixen en la
grandria o la massa de les partcules classificades.
Alguns mtodes utilitzen un rentatge de gasos previ del tipus Venturi per facilitar la crrega elctrica de les
partcules amb aigua i poder recollir-les amb ms eficcia. Tamb es facilita la recollecci daltres
contaminants solubles en aigua.
2. Fonament
Les partcules es carreguen elctricament mitjanant la circulaci del gas entre una srie delctrodes. Aquesta
crrega saconsegueix per addici o extracci delectrons del material o per la uni amb molcules de gas
ionitzades. Les partcules romanen enganxades fins que es retiren amb una sacsejada mecnica i el gas net
s vehiculat cap a un dipsit de recuperaci o cap a una xemeneia. L'elctrode de terra, a ms de recollir les
partcules, tamb t la funci de descarregar-les per evitar que tornin al corrent del gas. La circulaci del gas
saconsegueix amb un injector situat a un dels extrems del sistema de purificaci.
Les caracterstiques dels electrofiltres sn les segents:
_
_
Exigeixen una grandria mnima de partcula de 0,5 - 10 m.

3
Tenen una capacitat de filtratge de 10.000 - 400.000 m /h.
Sn altament eficients en relaci amb la prdua de crrega produ da.
Presenten la possibilitat de tractar grans volums de gasos, fins i tot a alta temperatura.
Si es tracta de gasos corrosius, els elements del camp han destar fets de materials resistents a la
corrosi.
En el cas de gasos explosius no s recomanable l'electrofiltre perqu existeix el perill de combusti
incompleta.
Les variacions de flux poden ocasionar problemes en el funcionament. Tamb el nivell d'SO3 en el gas
pot presentar problemes si el funcionament eficient de l'aparell exigeix que la quantitat de sofre
continguda en el combustible sigui mnima.
Els electrofiltres poden ser de dos tipus:

* Electrofiltres secs o de plaques.
* Electrofiltre humit o de tubs.
El rendiment s inversament proporcional a la velocitat de circulaci del gas i a la distncia entre els dos
elctrodes.
Rendiment mxim: 99,9 % per a partcules de mida compresa entre 0,5 i 10 m.

95 % i superior per a partcules de mida inferior o igual a 0,01 m.
5. Preus
3
Els preus d'inversi d'aquest equipament oscillen entre 1.000 i 5.000 PTA per cada m /h que es vulgui filtrar.
3
Aquest preu s'incrementa pel consum elctric, que s d'uns 0,1 - 0,2 W/(m /h) filtrats.
Aquest equip presenta com a principal avantatge que gaireb no necessita manteniment.
REF.:
NOM:
MC- 4
RENTADOR DE VENTURI
1. Descripci
En general tots els aparells que utilitzen un rentatge amb un lquid, per eliminar partcules slides, altres lquids
o gasos d'un corrent d'aire residual, es coneixen amb el nom de rentadors.
Hi ha diversos tipus de rentadors humits, per els ms coneguts i utilitzats sn els rentadors de Venturi.
Aquesta descripci es refereix al Venturi prpiament: una forma cnica fa accelerar per la part estreta tot el
fluid que passa per l'interior. S'utilitza per baixar la pressi a fi dabsorbir ms fluid cap a l'interior o per
polvoritzar lquids.
Aquests aparells es basen a fer xocar les emissions de partcules i contaminants gasosos amb petites gotes
de lquid, cosa que les arrossega fora del corrent gass de l'emissi.
La seva eficcia variable fa que laparell s'empri generalment per fer una reducci prvia dels nivells de
partcules de l'emissi i que es pugui tractar desprs amb una altra mena d'equip.
En general, aquest tipus d'aparells consten de tres parts:
_ La zona d'introducci del gas;

_ la zona de collisi entre les partcules i el lquid;
_ la zona de recollida del lquid que ha arrossegat els gasos i les partcules.
2. Fonament
L'efecte d'aquest tipus d'aparells es fonamenta en:
_ El xoc fsic entre les partcules i les gotes de lquid. La probabilitat de collisi creix en augmentar les
velocitats relatives entre els anteriors.
_ L'efecte electrosttic entre les gotes de lquid i les partcules que sn carregades.
_ El moviment a l'atzar (l'efecte browni) que tenen les partcules, que fa que collideixin amb el lquid.
_ El contacte entre el lquid i el gas, que fa que aquest gas es refredi i que els lquids condensin sobre la
partcula, i que augmentin la massa.
Aquests equips es classifiquen de la manera segent:
Per gravetat. Lefecte fsic s com de dutxa. El corrent dels gasos es fa pujar mentre les gotes
dispersades per un pulveritzador cauen arrossegant les partcules.
Autoindu ts. En aquest cas, s la prpia velocitat de l'emissi que polvoritza el lquid.
Desintegradors. Aquest tipus de rentador es caracteritza perqu t en la seva estructura parts mbils que
fan que el lquid es polvoritzi i formi turbulncies, la qual cosa ajuda a facilitar les collisions.
D'alta energia. Sn els coneguts com a venturis o jets. En aquests equips el lquid s'introdueix en la part
estreta de la zona cnica, on el lquid aconsegueix la mxima velocitat. Aquest sistema presenta altes
efectivitats, per tamb necessita d'una gran aportaci suplementria d'energia per funcionar.
El rendiment mxim de disseny d'un rentador d'alta eficcia se situa entre el 95 % i el 99 %, depenent de la
grandria de la partcula. Es poden separar partcules de ms de 0,5 m, amb una eficcia del 99 %.
Linconvenient d'aquest tipus d'aparells s que, quan el cabal de gas presenta variacions, l'eficcia tamb varia
ostensiblement.
5. Preus
El preu depn del tipus d'aparell escollit i de les condicions de funcionament.

El cost de les inversions per a un equip rentador de gasos de tipus Venturi se situa entre les 800 i les 1.200
3
PTA /m /h de gasos a depurar.
REF.:
NOM:
MC-5
FILTRE DE CARBONI (ADSORCI)
1. Descripci
El filtre de carboni s un dels pocs equips possibles que poden ser emprats per dur a terme l'adsorci. Les
seves caracterstiques, per, ho sn tamb de la resta d'equips. Aquest adsorbent s el ms emprat, motiu pel
qual es recomana generalment utilitzar un filtre de carboni quan es parla de fer un tractament dadsorci.
El filtre de carboni consisteix en un recipient reblert de partcules de carboni activat. El gas passa per l'interior i
alguns dels components escollits van essent adsorbits pel carboni, segons l'afinitat daquest component: els
que tinguin ms afinitat s'adsorbiran ms fcilment. Els compostos orgnics presenten, generalment, molt bona
afinitat pel carboni.
Aquest equip s'utilitza sobretot per poder fer una separaci o un reaprofitament dels components adsorbits;
per eliminar mescles de compostos poc concentrades per molt heterognies, o per eliminar compostos del
gas que nos es puguin eliminar d'una altra manera.
En comptes de carboni activat, algunes vegades s'utilitza tamb com a adsorbent gel de slice, almina o els
anomenats tamisos moleculars, que sn molt ms selectius.
Ladsorbent se satura quan tota la superfcie activa ha adsorbit molcules i, conseqentment, s'ha de
regenerar. La regeneraci es pot fer de dues maneres diferents:
a) Fent passar un gas inert a travs de l'adsorbent, s a dir, que el carb no tingui cap afinitat pel gas. Amb
aquesta operaci s'obt l'efecte contrari, s a dir, la desadsorci dels compostos de la superfcie de
l'adsorbent.
b) Regenerant el carb actiu mitjanant calor. L'adsorci disminueix amb la calor i, per tant, es provoca la
fugida de la substncia adsorbida. Es fa una combusti controlada del carboni en un forn, que no arriba a
cremar-ho per elimina la substncia adsorbida. Una manera menys efectiva que la combusti controlada, que
aprofita els dos efectes, s fent passar un corrent de vapor d'aigua o un gas inert calent pel filtre de carboni.
El carboni t un perode de treball de 10 anys aproximadament, segons les condicions de treball i les
regeneracions fetes. Quan sha exhaurit, s'ha de substituir el llit de carboni.
2. Fonament
El filtre de carboni es basa en l'efecte qumic de l'adsorci. s un procs en qu els gasos es retenen sobre la
superfcie de l'adsorbent (slid) per mitj de forces fsiques o qumiques. Els tipus de forces fsiques sn
diversos. La ms coneguda sn les forces de Van der Waals, per en general totes sn relativament ms
dbils, cosa que facilita els processos de regeneraci i reutilitzaci de l'adsorbent. Aquestes forces donen poca
especificitat de l'adsorbent cap a un compost determinat.
Els altres tipus de forces sn les qumiques o de quimioadsorci, s a dir, la formaci d'enllaos qumics entre
la superfcie del slid i les molcules del gas. Aquestes unions sn molt difcils de trencar i de vegades sn
irreversibles. L'avantatge d'aquest tipus d'adsorci s l'especificitat que pot presentar l'adsorbent cap a un
compost en especial.
Els filtres de carboni es poden classificar segons:
_ El funcionament: en continu o per etapes.

_ La possibilitat d'autoregenerar-se (ells mateixos regeneren l'adsorbent).
_ El llit filtrant: fluidificat o fix, segons la fora del corrent d'aire mantingui l'adsorbent en suspensi o no.
_ El tipus d'adsorbent emprat.

El rendiment mxim dels filtres de carboni pot ser de fins al 99 % per a molts compostos. Tcnicament no hi ha
cap tipus d'impediment per fer equips amb rendiment major, per aix implica un volum exageradament gran i,
per tant, que siguin ms costosos.
5. Preus
El principal inconvenient del cost s el fet que els filtres de carboni sn actualment molt poc emprats i per tant
no hi ha equips estndard. A ms, hi ha pocs fabricants d'aquesta mena de filtres.
D'altra banda, les dimensions d'un equip no tan sols depenen del cabal de gas que s'ha de tractar, sin
tamb, en gran mesura, de la concentraci del compost a adsorbir i de l'afinitat del carboni per aquest
compost.
En termes generals, la installaci d'un equip estndard d'adsorci per carboni necessita una inversi
3
compresa entre 200 i 500 PTA/m /h d'aire que s'ha de tractar.
10
REF.:
NOM:
MC-6
ABSORCI DE GASOS (ABSORCI)
1. Descripci
L'absorci de gasos contaminants s'aconsegueix mitjanant seu el pas per un lquid en el qual sn ms o
menys solubles. Aquesta mena d'equips s'anomenen rentadors.
El solut es recupera posteriorment per destillaci i el lquid absorbent pot tornar a ser utilitzat.
Els gasos originats en la fabricaci d'cid sulfric contenen una proporci important d'SO2 que pot sser
disminu da amb una absorci dual. Els gasos procedents de l'etapa de conversi de l'SO2 a SO3 es refreden
i es porten a una torre d'absorci primria per eliminar l'SO3. S'escalfen i se sotmeten a una altra etapa de
conversi abans d'introduir-los a la torre d'absorci secundria.
2. Fonament
L'aparell ms utilitzat s la torre de rebliment. s un columna cilndrica prove da d'una entrada i una cambra
de distribuci del gas a la part inferior; una entrada i sortida del lquid a la part superior; i un llit de partcules
slides que omplen la columna i reben el nom de rebliment.
El lquid entra a la columna i es reparteix sobre el rebliment, mullant uniformement les seves superfcies. El gas
que cont el contaminant entra a la cambra de distribuci que hi ha sota el rebliment i puja per mitj dels seus
intersticis circulant en contracorrent respecte del lquid. El contaminant present en el gas s absorbit pel lquid
que entra a la torre, i l'aire net surt per la part superior. El lquid es va concentrant a mesura que baixa per la
torre.
Les caracterstiques de l'aparell sn les segents:
T una capacitat de filtratge de

200-200.000 m /h.
Disposa d'un elevat rendiment d'absorci per a gasos nets, fins i tot, poc solubles.
S'aconsegueixen prdues de crrega molt baixes.
Els equips es classifiquen, segons el tipus de rebliment, de la manera segent:
De distribuci a l'atzar: anells i muntures.

Sn peces de dimensions compreses entre 5 mm i 50 mm i s'utilitzen en torres petites.
De distribuci ordenada: anells d'espiral.

Sn peces de 5 cm a 20 cm i s'utilitzen noms en torres grans.
4. Nivells possibles de reducci
El rendiment mxim d'aquests equips s de 90-99,999 %.

Els rendiments molt elevats acostumen a encarir l'equip i els equips auxiliars.
5. Preus
Les inversions se situen entre 100 i 3.000 PTA/m3/h de gas que s'ha de tractar, depenent del nombre de
torres, materials emprats, concentraci dels gasos i la seva absorci.
Les despeses de procs han d'incloure el canvi continu del reactiu.
11
REF.:
NOM:
MC-7
POSTCOMBUSTI
1. Descripci
La postcombusti consisteix en leliminaci de gasos contaminants mitjanant la seva oxidaci trmica.

Principalment, aquests gasos provenen daltres combustions incompletes.
Aquesta reacci qumica permet transformar compostos, que no sn tan nocius o sn ms fcils d'eliminar
que els seus precursors, i sutilitza per a la depuraci de gasos.
Les combustions s'utilitzen per eliminar compostos gasosos (molcules a llades), per tamb tenen un bon
rendiment en l'eliminaci de partcules ja que moltes tamb sn incinerades.
Les oxidacions i les combustions poden ser incompletes o poden generar contaminants com els NOX.
2. Fonament
En un principi es poden diferenciar tres tipus de combusti: la combusti trmica, l'oxidaci trmica i l'oxidaci
cataltica.
La combusti trmica es basa en la combinaci dun combustible amb l'oxigen de l'aire, i per una aportaci
denergia sinicia una reacci que emet radiacions en forma de calor i de llum. Aquesta energia emesa serveix
per afavorir la continuaci del procs de combusti. En la postcombusti, moltes vegades la capacitat
combustible dels gasos d'escapament no sn suficients i el procs funciona per l'addici d'un combustible
auxiliar.
L'oxidaci trmica s el mateix procs que la combusti trmica, per sense la presncia d'un combustible
addicional. Els compostos a eliminar reaccionen amb l'oxigen de l'aire per sense emetre energia, de tal
manera que aquesta ha de ser subministrada externament.
L'oxidaci cataltica s el mateix tipus de combusti que l'oxidaci trmica, per necessita la presncia d'un
catalitzador, perqu la reacci es produeixi a una velocitat adequada per poder depurar els gasos.
La part principal dels aparells emprats per a la combusti s el cremador, que t la missi de fer la injecci del
combustible i de l'aire en les quantitats adients perqu no n'hi hagi cap dels dos en excs. Si aix s produs,
la reacci es faria en condicions no adequades i implicaria una combusti incorrecte i una emissi de
compostos que haurien de ser eliminats.
Els aparells de postcombusti poden tenir la seva sortida connectada a altres aparells d'eliminaci de
contaminants com ara equips de rentatge de gasos per eliminar compostos com SO2 o NOX (el primer prov
de la combusti de compostos amb sofre i el segon, de fer combustions on es desprn molta energia, cosa
que provoca l'oxidaci del nitrogen de l'aire). Les combustions incompletes tamb provoquen l'augment de
l'emissi de partcules, que s'acostumen a eliminar amb filtres.
Es poden utilitzar aparells de correcci de contaminants per combusti tan simples com una torxa (en indstria
qumica).
4. Nivells possibles de reducci
El rendiment mxim teric d'aquests aparells s del 100 %, per, si no sn ben dissenyats i no sn sotmesos a
un bon manteniment, el seu rendiment pot disminuir significativament.
5. Preus
12
La inversi dels cremadors s relativament barata (no sobrepassa els 3.000.000 PTA per cremar uns 10.000
3
3
m /h d'aire, cosa que suposa una inversi de 300 PTA/(m /h) a cremar). Els costos de catalitzador poden fer
augmentar significativament aquesta xifra.
Els costos de funcionament poden ser relativament alts si es necessita una aportaci suplementria de
combustible.
13
Annex 1. Recopilaci normativa

Aquest annex pretn constituir un recull de la normativa ms important, pel que fa a la
contaminaci atmosfrica, que afecti directament o indirecta els lmits de les activitats daquest
manual.
La normativa es classifica en apartats separats, segons es tracti de normativa comunitria,
estatal o autonmica.
Normativa comunitria
Directiva 84/630/CE del Consell, de 28 de juny de 1984, relativa a la lluita contra la

contaminaci atmosfrica procedent de les installacions industrials
Directiva 88/609/CE del Consell, de 24 de novembre de 1988, sobre limitaci demissions a
latmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans installacions de
combusti.
Directiva 89/369/CE del Consell, de 8 de juny de 1989, relativa a la prevenci de la
contaminaci atmosfrica procedent de noves instal.lacions dincineraci de residus
municipals.
Directiva 89429/CE del Consell, de 21 de juny de 1989, relativa a la reducci de la
contaminaci atmosfrica procedent dinstallacions existents dincineraci de residus
municipals.
Directiva 94/67/CE del Consell, de 16 de desembre de 1994, relativa al a incineraci de
residus perillosos.
Normativa estatal
Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecci de lambient atmosfric

Decret 83/1975, de 6 de gener, que desenvolupa la Llei 38/1972, de protecci de lambient
atmosfrica
Reial decret 646/1991, de 22 dabril, pel qual sestableixen noves normes sobre limitaci de
les emissions a latmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans
installacions de combusti.
Reial decret 1088/1992, d11 de setembre, pel qual sestableixen noves normes pel que fa
a limitaci de les emissions a latmosfera de determinats agents contaminants procedents
dinstallacions dincineraci de residus municipals.
Reial decret 1800/1995, de 3 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 646/1991,
pel qual s'estableixen noves normes sobre limitaci de les emissions a latmosfera de
determinats agents contaminants procedents de grans installacions de combusti i es fixen
les condicions per al control dels lmits demissi de SO2 en lactivitat de refinament de
petroli.
Ordre de 26 de setembre de 1995, per al desenvolupament del Reial decret 646/1991,
sobre limitaci demissions a latmosfera de grans installacions de combusti en
determinats aspectes referents a centrals termoelctriques.
Reial decret 1217/1997, de 18 de juliol, dincineraci de residus perillosos i de modificaci
del Reial decret 1088/1992, d11 de setembre, relatiu a les installacions dincineraci de
residus municipals.
Normativa autonmica
Llei 22/1983, de 9 de novembre, de protecci de lambient atmosfrica

Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificaci parcial de la Llei 22/1983, de protecci de
lambient atmosfric.
Resoluci de 21 de mar de 1989, relativa al contingut dels informes de les EIC sobre
contaminaci atmosfrica.
Llei 12/1990, de 5 de juliol, per la qual sautoritza la refosa dels textos legals vigents.
Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les installacions dincineraci de
residus i els lmits de les seves emissions a latmosfera.
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

Manual de mesures correctores demissions
atmosfriques de la indstria
ISBN 84-393-3789-2.
I. Puig i Godes, Oriol, dir. II. Catalunya.
Departament de Medi Ambient 1. Aire -Depuraci -- Aparells i accessoris 2.
Indstria -- Aspectes ambientals.
628.512
Coordinaci: Oriol Puig i Godes1
Redacci: Albert Garcia i Lus1, Merc Gonzlez i Martnez1, Isabel Hernndez i Cardona1,
Sergi Paricio i Ferrer1, Glria Reyes i Ferrer1 i Meritxell Rodrguez i Viloca1
Realitzaci: GFE Associats Consultors
Suport administratiu: Sergi Caamares i Ort1, Miquel ngel Parras i Gil1 i Violeta Puig i
Gurdia1
Correcci al catal: Maribel Gutirrez2
Disseny de la portada: PUBLI-CO
1
Servei de Protecci de lAmbient Atmosfric

Direcci General de Qualitat Ambiental
Servei de Rgim Interior
Secretaria General
GENERALITAT DE CATALUNYA
Direcci General de Qualitat Ambiental
Tiratge: 2.000 exemplars

Desembre de 1995
Fotocomposici: NOVOPRINT, SA
Producci i impressi: NOVOPRINT, SA
Aquesta publicaci ha estat realitzada en paper fset ecolgic

de 100 g (ndex) i en paper cartolina blanca satinada ecolgica de
250 g (subndex) i de 185 g (fitxes), i les cobertes en cartr
reciclable amb folre estucat mat ecolgic de 125 g, i plastificades
amb film termolaminable (reciclable i no contaminant).

Manual de Mesures Correctores D Emissions Atmosferiques de La Industria

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual de Mesures Correctores D Emissions Atmosferiques de La Industria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Manual de mesures correctores

1.1 Estructura i funcionament del Manual..

Descripci d'activitats industrials potencialment contaminants de latmosfera

Descripci de mesures correctores

Annex 1. Recopilaci normativa

Selecci de les activitats industrials amb major incidncia.

1.1 Estructura i funcionament del Manual

La descripci de les indstries i de llur problemtica atmosfrica

La catalogaci de la indstria (CNAE i CAPCA)1.

La segmentaci en subsectors segons la problemtica mediambiental atmosfrica.

CNAE: Catleg Nacional d'Activitats Econmiques.

II. Les mesures correctores

ESQUEMA DORGANITZACI DE LES FITXES D'ACTIVITATS

1.2 Metodologia emprada en lelaboraci del Manual

La determinaci i la descripci bsica dels processos contaminadors de l'atmosfera existents en cada

La caracteritzaci de les emissions atmosfriques generades en els processos i les operacions

El recull, la descripci i l'avaluaci de les mesures correctores aplicables en cada cas.

La recopilaci bibliogrfica sobre:

1.3 Sistemes de control de les emissions

1.4 Residus generats en els sistemes de correcci de les emissions

1.5 Qestions formals a tenir en compte a lhora dinstallar equips de correcci

1. Esquema general del procs productiu

3. Focus de contaminaci atmosfrica

106 kg/t mineral

275 kg/t mineral

4. Mesures correctores adequades

3. Focus de contaminaci atmosfrica

4. Mesures correctores adequades

1. Esquema general del procs productiu

3. Focus de contaminaci atmosfrica

4. Mesures correctores adequades

1. Esquema general del procs productiu

Partcules, CO, COV

Si el motlle s de sorra, porta uns aglutinants, que es volatilitzen o descomponen trmicament i s

3. Focus de contaminaci atmosfrica

4. Mesures correctores adequades

Forn: Cubilot: 8 kg/t metall

Reverber: 0.9 kg/t metall

1. Esquema general del procs productiu

3. Focus de contaminaci atmosfrica

4. Mesures correctores adequades

1. Esquema general del procs productiu

3. Focus de contaminaci atmosfrica

4. Mesures correctores adequades

1. Esquema general del procs productiu

3. Focus de contaminaci atmosfrica

4. Mesures correctores adequades

1. Esquema general del procs productiu

s'aconsegueix per tcniques de flotaci, amb qu es concentra el mineral fins a un contingut de

3. Focus de contaminaci atmosfrica

Les trituracions i mltes. Sn font d'emissi de partcules sobretot en les operacions de

El forn de flama (els processos de pirorefinatge, en general). En aquest forn es produeixen

L'electrlisi. En cas de practicar-se, s una font de petites emissions de partcules.

106.5 kg/t plom

275 kg/t plom

180 kg/t plom

4. Mesures correctores adequades

Forn de sinteritzaci Partcules

1. Esquema general del procs productiu

3. Focus de contaminaci atmosfrica

4. Mesures correctores adequades

1. Esquema general del procs productiu

3. Focus de contaminaci atmosfrica