Tema 11 Eso Pols 2º Eso

831073 _ 0237-0248.
qxd
12/6/07
16:09
Pgina 237
1 Nombres naturals
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
Lestudi dels nombres naturals implica el coneixement

i la comprensi del sistema de numeraci decimal que
actualment fem servir. A travs dexemples senzills i
quotidians, farem reflexionar els alumnes sobre els
avantatges de fer-lo servir.
El sistema de numeraci decimal fa servir les xifres

del 0 al 9. s un sistema posicional, perqu el valor
de cada xifra en el nombre depn del lloc i la posici
que hi ocupa.
Amb les operacions bsiques de suma, resta,

multiplicaci i divisi aprendran a treballar amb agilitat
amb nombres naturals. Estudiaran, tamb, la
potenciaci i en reflexionaran sobre la utilitat per
representar de manera abreujada clculs matemtics.
Hem de parar especial atenci a la utilitzaci correcta
de la jerarquia i les propietats de les operacions i les
regles ds del parntesi en operacions escrites, ja
que, juntament amb la resoluci de problemes
matemtics, sn els conceptes ms complexos per als
alumnes.
Tamb aprendran a fer servir la calculadora per
resoldre operacions aritmtiques, per sha dinculcar
als alumnes una actitud crtica i danlisi respecte als
resultats obtinguts.
OBJECTIUS
Amb els nombres naturals fem sumes, restes,

multiplicacions i divisions.
Les operacions combinades les hem de fer en
aquest ordre: primer els parntesis; desprs les
multiplicacions i divisions, en lordre en qu
apareixen, desquerra a dreta, i, finalment, les
sumes i restes.
Amb la calculadora podem fer totes les operacions
aritmtiques, per sha dadoptar una actitud crtica
i danlisi respecte als resultats obtinguts.
La potenciaci permet expressar el producte de
diversos factors com un nic nombre format per
una base i un exponent.
Per multiplicar potncies amb la mateixa base
deixem la mateixa base i en sumem els exponents.
1. Conixer lestructura
del sistema de numeraci
decimal.
Sistema de numeraci decimal.

Ordre, equivalncia i posici dels nombres.
Lectura, escriptura, ordenaci i comparaci de nombres naturals.
Identificaci dels diferents ordres dunitats i valor posicional
de cada xifra.
2. Fer operacions amb

nombres naturals.
Suma i resta.
Multiplicaci i divisi.
Operacions combinades.
Identificaci dels elements de les operacions.
Aplicaci de les relacions entre suma i resta.
Aplicaci de les relacions entre multiplicaci i divisi.
3. Reconixer les tecles

de la calculadora.
Calculadora elemental.
Identificaci de les tecles numriques, doperacions i de memria
de la calculadora.
Clcul doperacions combinades amb la calculadora.
4. Comprendre el concepte
de potncia.
Potenciaci: producte de factors iguals.

Base i exponent.
Potncies de base 10.
Identificaci dels elements duna potncia.
Lectura i escriptura de potncies.
Simplificaci de lescriptura de nombres mitjanant la potenciaci.
MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
PROPOSTES PER
A LADAPTACI CURRICULAR
CONTINGUTS
237
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:09
Pgina 238
OBJECTIU 1
CONIXER LESTRUCTURA DEL SISTEMA DE NUMERACI DECIMAL
NOM:
CURS:
DATA:
El sistema de numeraci decimal t dues caracterstiques:

1a s decimal: 10 unitats dun ordre formen una unitat de lordre segent.
2.a Ea s posicional: el valor de cada xifra depn de la posici que ocupi en el nombre.
MILIONS (de mili)
MILERS (M)
UNITATS (U)
Centena
de mili
Desena
de mili
Unitat
de mili
Centena
de miler
Desena
de miler
Unitat
de miler
Centena
Desena
Unitat
C.
de mili
D.
de mili
U.
de mili
CM
DM
UM
1
10
10
10
Fixat en el nombre segent i completa:

U de mili
CM
DM
UM
5
F
.................. unitats
.................. unitats
Ho llegim ...................................................................................................
Expressa amb xifres els nombres i collocals en ordre.

a) Tres milions quatre-cents cinc mil cent vint.
b) Cinquanta mil vuit-cents trenta-nou.
c) Mil sis.
d) Dos-cents vuit mil cinc-cents setanta-set.
U de mili
CM
DM
UM
e) Disset mil nou-cents cinquanta-dos.

f) Tres mil cinc-cents cinquanta-set.
g) Dotze.
h) Set-cents trenta-dos.
238
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:09
Pgina 239
1
3
Completa la taula. Indica-hi lordre de les unitats i el valor de la xifra 7 en cada nombre.
NOMBRE
ORDRE DUNITATS
VALOR
HO LLEGIM
15.728
Centenes
700
Quinze mil set-cents vint-i-vuit

Setanta-quatre mil cent cinquanta-sis
1.967
Vuitanta-set mil tres
87.003
415
Quaranta-cinc
Esscriu la descomposici polinmica dels nombres segents:

NOMBRES
DESCOMPOSICI POLINMICA
432.100
400.000 + 30.000 + 2.000 + 100
234.912
3.432.000
32.111.120
1.540.003
533
Escriu el nombre que representa cada descomposici polinmica.

DESCOMPOSICI POLINMICA
NOMBRE
5.000.000 + 300.000 + 70.000 + 8.000 + 100 + 50 + 6

700.000 + 9.000 + 500 + 40 + 1
10 U mili + 80 CM + 40 DM + 1 UM
PROPOSTES PER
4 DM + 5 UM + 8 C + 6 D + 1 U
7 UM + 0 C + 4 D + 1 U
23 D mili + 15 U mili + 1 CM + 10 DM + 4 UM
239
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:09
Pgina 240
1
Per ordenar una srie de nombres els colloquem de ms gran a ms petit, o a linrevs.
Fem servir els smbols:
75.460 > 56.123
08.937 < 8.990
> ms gran que

< ms petit que
Escriu 4 nombres anteriors i posteriors a 8.475.

8.475
Anteriors
318 > 316

24 < 27
Posteriors
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
Forma 6 nombres de 4 xifres amb els nombres de les figures segents.

Ordenals de ms petit a ms gran (<).
Nombres:
...................
...................
...................
...................
...................
...................
Ordenaci:
...............
<
...............
...............
<
...............
<
...............
<
...............
Colloca els nombres segents al lloc que els correspon:

17.630
............
<
15.080
7.478
<
............
<
............
51.498
<
15.080
............
5.478
<
............
7.500
<
............
En 8 dies han passat per un aeroport els nombres de passatgers segents:

24.789, 33.990, 17.462, 26.731, 30.175, 28.430, 31.305, 19.853
Ordena els nombres de passatgers per ordre creixent, de ms petit a ms gran.
240
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:09
Pgina 241
OBJECTIU 2
FER OPERACIONS AMB NOMBRES NATURALS

NOM:
CURS:
DATA:
SUMA O ADDICI
Els elements de laddici sanomenen sumands.
El resultat s la suma o total.
EXEMPLE
En una piscifactoria, shi introdueixen un dia 24.350 truites; un altre dia, 18.812, i un tercer dia,
9.906. Quantes truites hi ha?
DM
UM
F SUMANDS
F SUMA o TOTAL
+
5
RESTA O SUBTRACCI
Els elements de la subtracci sanomenen minuend i subtrahend.
El resultat s la resta o diferncia.
Prova de la resta
Per comprovar si una resta s correcta, la suma del subtrahend i la diferncia han de donar
el minuend.
subtrahend + diferncia = minuend
EXEMPLE
DM
UM
F MINUEND
F SUBTRAHEND
F RESTA o DIFERNCIA
DM
UM
F SUBTRAHEND
F RESTA o DIFERNCIA
F MINUEND
Comprovaci:
PROPOSTES PER
Una piscina t una capacitat de 15.000 litres daigua. Hi han sortit esquerdes
i se nhan perdut 1.568 litres. Quina capacitat t, ara?
241
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:09
Pgina 242
1
1
Fes les operacions segents.

a) 23.612 + 915 + 1.036 =
b) 114.308 + 24.561 + 37 =
Completa amb les xifres corresponents.

1
a)
5
6
b)
La suma i la resta sn operacions inverses.

3.058 + 819 = 3.877
3.877 819 = 3.058
3.877 3.058 = 819
Completa les operacions i escriu dues restes per a cada suma.

a) 5.665 + 1.335 =
b) 777 + 11.099 =
La multiplicaci s la suma de diversos sumands iguals.

Els elements de la multiplicaci sanomenen factors. El resultat final s el producte.
EXEMPLE
En una regata de vaixells de vela hi ha 20 vaixells amb 4 tripulants cadascun.
Quants tripulants hi participen, en total?
4+4+4+4++4
Completa.
a) 50 + 50 + 50 + 50 + 50 + 50 = 50
b) 415 + 415 + 415 + 415 + 415 + 415 =
Fes les multiplicacions.
242
20 vegades 4 20 = 80 tripulants
80
65
12
10
10
100
1.000
15
10.000
20
100.000
10
20
25
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:10
Pgina 243
1
La multiplicaci de dos o ms nombres es pot fer de maneres diferents sense que el resultat vari.
Sn les propietats commutativa i associativa.
EXEMPLE
Per una carretera circulen 6 camions que transporten 10 cotxes cadascun. Quants cotxes sn?
Commutativa
6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 = 6 10 = 60 cotxes
10 + 10 + 10 + 10 + 10 + 10 = 10 6 = 60 cotxes
El resultat no varia:
6 10 = 10 6
Si cada cotxe t 4 rodes, quantes rodes hi ha en total?

Associativa
(6 10) 4 = 60 4 = 240 rodes
El resultat no varia:
6 (10 4) = 6 40 = 240 rodes
(6 10) 4 = 6 (10 4)
Completa.
a) 8 9 = 9 .........
b)
........ 15 = 15 .........
......... = .........
c)
......... ......... = ......... .........

......... = .........
d)
......... 6 = ......... .........

......... = 48
Completa.
a) 12 4 2 = 12 (4 2) = 12 8 = 96
12 4 2 = (12 4) 2 = ......... 2 = .........
b) 7 10 3 = 7 (10 3) = ......... ........ = .........
7 10 3 = (7 10) 3 = ......... ........ = .........
PROPOSTES PER
......... = .........
c) 11 5 6 =
11 5 6 =
d) 3 5 10 =
3 5 10 =
243
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:10
Pgina 244
1
Dividir s repartir una quantitat en parts iguals.
Els elements de la divisi sanomenen dividend, divisor, quocient i residu.
Dividend: quantitat que es reparteix (D).
Divisor: nombre de parts que es fan (d ).
Quocient: quantitat que correspon a cada part (q).
Residu: quantitat que queda sense repartir (r).
EXEMPLE
En Joan ha portat a classe 450 llaminadures. Les reparteix entre els 25 companys.
Quantes en toquen a cadascun?
Dividend:
Divisor:
Quocient:
Residu:
D
d
c
r
= 450
= 25
= 18
=0
450 25
200 18 llaminadures per a cada company.
0
A totes les divisions es compleix que:

D = d c + r (propietat fonamental de la divisi)
La divisi pot ser:
Exacta. El residu s zero: r = 0
No sobra cap quantitat.
Inexacta. El residu no s zero: r 0 i r < d
Sanomena divisi entera.
EXEMPLE
Exacta
Inexacta
288 24
96 25
48 12
0
21 3
96 = 25 3 + 21
288 = 24 12
r=0
21 < 25
Quantes garrafes de 50 litres es poden omplir amb el contingut de cadascun daquests bidons?
50 litres
garrafa
244
r = 21
3.300
litres
4.150
litres
bid
bid
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:10
Pgina 245
1
9
Fes les divisions segents. Digues quines sn exactes i quines sn inexactes.

Fes servir la propietat fonamental de la divisi.
a) 609 : 3 =
c) 1.046 : 23 =
b) 305 : 15 =
d) 16.605 : 81 =
10 Completa aquestes taules:

DIVIDEND
DIVISOR
350
QUOCIENT
54
4
DIVIDEND
DIVISOR
QUOCIENT
3
9
150
30
500
45
30
10
11 Els 2.700 alumnes dun collegi van de campament. Hi poden anar en autobusos de 55 places
sense que en sobri cap? I en autobusos de 30 places? Raona les respostes.
OPERACIONS COMBINADES
Per resoldre operacions combinades (sumes, restes, multiplicacions i divisions...) hem de seguir
un ordre:
EXEMPLE
725 (60 7 + 10) = 725 (420 + 10) = 725 430 = 295
(15 2) : (17 12) = 30 : 5 = 6
12 Fes les operacions combinades segents:
PROPOSTES PER
1r Traiem els parntesis.

2n Fem les multiplicacions i divisions (en lordre en qu apareixen).
3r Resolem les sumes i restes (en lordre en qu apareixen).
a) 450 (75 2 + 90) = 450 (150 + 90) = 450 240 = 210

b) 350 + (80 6 150) =
c) 600 : 50 + 125 7 =
d) 8 (50 15) : 14 + (32 8) 5 =
245
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:10
Pgina 246
OBJECTIU 3
RECONIXER LES TECLES DE LA CALCULADORA. OPERACIONS
NOM:
CURS:
DATA:
Duna calculadora bsica, ens interessa conixer-ne les tecles segents:

Tecles numriques: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9.
Tecles doperacions: +, , , , =.
Tecles de memria: les fem servir per fer operacions combinades.
M+ Suma un nombre a la memria (lemmagatzema).
M Resta un nombre a la memria (lemmagatzema).
MR Recupera el nombre que t emmagatzemat.
MC Esborra un nombre que hi ha a la memria.
Altres tecles: ON (encesa), OFF (apagada).
Fes les operacions segents amb la calculadora:

a) 775 + 150 =
c) 2.350 1.500 =
e) 1.736 : 31 =
b) 60 22 =
d) 125 : 25 =
f) 100 25 =
Fes les operacions combinades amb la calculadora:

a) 35 + 12 6
F 35 M+ 12 6 = 72
b) (15 5) (10 4)
F 15 5 = 75
c) 150 + 7 6
d) 18 17 : 50
M+
10 4
MR
Resultat = 63
Resultat =
Fes les operacions amb la calculadora. Qu hi veus, als exercicis a) i b), i a c) i d)?
a) (150 : 15) + 35 =
c) 95 (81 57) =
b) 150 : (15 + 35) =
d) 95 81 57 =
Un quiosc de premsa t 1.300 diaris. Al mat se nhan venut 745 i, a la tarda, 350.
Quants diaris queden al final del dia?
a) Expressa loperaci combinada amb les xifres i els signes corresponents.
b) Resol el problema amb la calculadora i escriu la seqncia doperacions.
246
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:10
Pgina 247
OBJECTIU 4
COMPRENDRE EL CONCEPTE DE POTNCIA

NOM:
CURS:
DATA:
Una potncia s la manera abreujada descriure una multiplicaci de factors iguals.
EXEMPLE
Al gimns del collegi hi ha 4 caixes de cartr, cadascuna de les quals cont 4 xarxes amb 4 pilotes
a cada xarxa. Quantes pilotes hi ha en total?
4 4 4 = 216 pilotes
4 caixes, 4 xarxes i 4 pilotes
Aquesta operaci la podem expressar de la manera segent:

43 = 4 4 4
4 s una potncia.
3
Una potncia est formada per una base i un exponent.

Base: factor que es repeteix.
F 43 F
Exponent: nombre de vegades que sha

de multiplicar la base per ella mateixa.
F Ho llegim: Quatre elevat al cub.
Aix doncs: 43 = 4 4 4.
Completa la taula segent:

POTNCIA
BASE
EXPONENT
HO LLEGIM
35
Tres (elevat) a la cinquena
64
10
3
Cinc (elevat) a la sisena
Fes les operacions amb la calculadora. Qu hi veus, als exercicis a) i b), i a c) i d)?
a) 5 5 5 5 = 54
d) 6 6 =
b) 7 7 7 =
e) 4 4 4 =
c) 20 20 20 20 20 20 =
f) 3 3 3 =
Escriu com un producte de factors iguals.

a) 24 = 2 2 2 2
d) 105 =
b) 63 =
e) 74 =
c) 82 =
f) 55 =
PROPOSTES PER
Calcula el valor de les potncies segents:

a) 32 = 3 3 = 9
d) 103 =
b) 43 =
e) 92 =
c) 24 =
f) 53 =
247
831073 _ 0237-0248.qxd
12/6/07
16:10
Pgina 248
1
5
Escriu amb nmeros.

a) Sis elevat al quadrat =
c) Vuit elevat al quadrat =
b) Tres elevat al cub =
d) Deu elevat a la quarta =

NOMBRES
Elevat al quadrat
Elevat a la cub
49
8
10
100
125
Expressa els nombres segents com a potncies:

a) 25 = 5 5
c) 81 =
e) 100 =
b) 49 =
d) 64 =
f) 36 =
POTNCIES DE BASE 10
Les potncies de base 10 i qualsevol nombre natural com a exponent sn un cas especial de potncies.
Les fem servir per expressar nombres molt grans: distncies espacials, habitants dun pas, etc.
POTNCIA
10
103
10
105
10
EXPRESSI
NOMBRE
HO LLEGIM
10 10
100
Cent
10 10 10
1.000
Mil
10 10 10 10
10.000
Deu mil
10 10 10 10 10
100.000
Cent mil
10 10 10 10 10 10
1.000.000
Un mili
Expressa en forma de potncia de base 10 els productes segents:

a) 10 10 10 =
c) 10 10 10 10 10 10 10 10 10 =
b) 10 10 10 10 10 10 10 10 =
d) 10 10 10 10 10 10 =
Completa.
NOMBRE
PRODUCTES DE DOS NOMBRES
POTNCIA DE BASE 10
2.000
2 1.000
2 103
25
25.000
15 100
4 106
13.000.000
33 10.000
248
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 249
2 Divisibilitat
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
El concepte de divisibilitat requereix dominar la

multiplicaci, la divisi i la potenciaci de nombres
naturals. s fonamental dedicar el temps necessari
a la prctica de la descomposici dun nombre en
factors primers, aplicant els criteris de divisibilitat
explicats i aprenent a distingir entre nombres primers
i compostos.
Un nombre natural a s mltiple dun altre b si

la divisi a : b s exacta. Es diu tamb que b
s divisor de a i que a s divisible per b.
Ls de la tcnica de la descomposici en factors

primers dun nombre donat ens permet obtenir els
mltiples i divisors daquest nombre. El clcul del
mxim com divisor i del mnim com mltiple de
diversos nombres ser el pas segent. Aquest procs
no ser complicat, ja que es tracta daplicar, pas a pas,
cadascun dels conceptes que shan vist durant
la unitat.
Tots els conceptes que es tracten en la unitat sn molt
tils, ja que ens serveixen per transmetre i interpretar
informacions relacionades amb lentorn: el nombre
de rajoles necessries per enrajolar una habitaci,
com es reparteix una quantitat de litres en garrafes de
diferent capacitat...
En resoldre problemes de la vida real, els alumnes
aplicaran duna manera prctica els conceptes
explicats en la unitat, per la qual cosa s fonamental
que els entenguin i que els practiquin.
OBJECTIUS
Un nombre s divisible per 2 si acaba en 0

o en xifra parell. s divisible per 3 quan la suma
de les seves xifres s mltiple de 3. s divisible
per 5 quan acaba en 0 o 5. I s divisible per 10
quan acaba en 0.
Nombre primer s aquell que noms s divisible
per ell mateix i per la unitat. Els nombres que
no sn primers sanomenen compostos.
La descomposici en factors primers permet
expressar un nombre com a producte de diversos
nombres primers elevats a potncies.
El mxim com divisor (m. c. d.) de dos nombres
s el major dels divisors comuns de tots dos. Sobt
descomponent cada nombre en producte de factors
primers i multiplicant els factors comuns elevats
al menor exponent.
El mnim com mltiple (m. c. m.) de dos nombres
s el menor dels mltiples comuns. Sobt
descomponent cada nombre en producte de factors
primers i multiplicant els factors comuns i no
comuns elevats al major exponent.
1. Identificar els mltiples

i divisors dun nombre.
Clcul dels mltiples i divisors dun nombre.

Relaci de divisibilitat.
Clcul dels mltiples i divisors dun nombre.
2. Comprendre i aplicar
els criteris de divisibilitat.
Criteris de divisibilitat per 2, 3, 5 i 10.

Aplicaci dels criteris de divisibilitat.
Expressi en forma de taula daquests criteris.
3. Diferenciar entre un nombre

primer i un nombre compost.
Descomposici en factors
primers.
Nombres primers i compostos.

Descomposici en factors primers.
Identificaci de nombres primers i compostos.
Relaci de divisibilitat entre dos nombres.
Escriptura dun nombre com a producte de factors primers.
4. Obtenir mltiples i divisors

comuns de diversos nombres.
Obtenci dels mltiples i divisors comuns de diversos nombres.

s del m. c. d. i el m. c. m. en la resoluci de problemes.
Clcul dels divisors i mltiples comuns de diversos nombres.
Aplicaci dels conceptes estudiats a problemes quotidians.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
249
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 250
OBJECTIU 1
IDENTIFICAR ELS MLTIPLES I DIVISORS DUN NOMBRE
NOM:
CURS:
DATA:
Els mltiples dun nombre sn aquells que sobtenen multiplicant aquest nombre per 1, 2, 3, 4, 5...,
s a dir, pels nombres naturals.
F
Mltiples de 4
4, 8, 12, 16, 20, 24, 28
EXEMPLE
En una botiga desports les pilotes de tennis es venen en pots de 3 unitats. Quantes pilotes
puc comprar?
3 pilotes
6 pilotes
9 pilotes
12 pilotes
15 pilotes
31=3
32=6
33=9
3 4 = 12
3 5 = 15
Es poden comprar 3, 6, 9, 12, 15... pilotes.

Els nombres 3, 6, 9, 12, 15 sn mltiples de 3.
s mltiple de 3 perqu 3
=31
=32
=33
12
=34
15
= 3 ........
........
s mltiple de 3 perqu ........ = 3 ........
21
........
24 = 3 ........
........ s mltiple de 3 perqu ........
........
........
s mltiple de 3 perqu ........ = 3 10
Fixat en la seqncia segent i completa-la:
Sn nombres. ........................
F
Completa les taules segents:
10
35
5
7
14
70
250
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 251
10
2
4
32
24
16
8
10
90
Escriu els nombres que falten (en alguns apartats hi pot haver diverses solucions).
a)
28
s mltiple de
perqu
28
.......
b)
35
s mltiple de
.......
perqu
.......
.......
c)
.......
s mltiple de
.......
perqu
.......
.......
.......
d)
.......
s mltiple de
perqu
.......
.......
e)
30
s mltiple de
10
perqu
30
10
.......
f)
54
s mltiple de
.......
perqu
.......
.......
.......
Troba mentalment quatre mltiples de:

a) 3
c) 9
e) 6
b) 5
d) 11
f) 8
Escriu els nombres que siguin:

a) Mltiples de 3 menors que 36.
c) Mltiples de 100 menors que 1.000.

d) Mltiples de 7 que estiguin compresos entre 30 i 90.
En Joan va a uns grans magatzems i observa que alguns articles es venen

de la manera segent:
PROPOSTES PER
b) Mltiples de 4 menors que 60.
Les cintes de vdeo, en paquets de 3 unitats.

Els llapis, en bosses de 2 unitats.
Els disquets, en caixes de 10 unitats.
Els CD, en grups de 5 unitats.
Quantes unitats de cada article podria comprar?
251
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 252
2
Una divisi exacta s aquella en la qual en dividir dos nombres entre si la seva resta s zero.
Els divisors dun nombre sn els que divideixen aquest nombre un nombre exacte de vegades.
24 6
0 4
vegades
24 5
24 8
4 4
0 3
24 7
3 3
vegades
6 i 8 sn divisors de 24 perqu divideixen de manera exacta el nombre 24.
EXEMPLE
Vull guardar 18 llapis en bosses, de manera que cadascuna contingui la mateixa quantitat de llapis
sense que en sobri cap. He dordenar-los i agrupar-los de les maneres segents:
18 1
18 2
18 3
08 18
0
0 9
0 6
1 bossa de 18 llapis
2 bosses de 9 llapis
18 6
18 9
18 18
0 3
0 2
0 1
18 bosses d1 llapis
Els nombres 1, 2, 3, 6, 9, 18 sn divisors de 18.

Els llapis estan agrupats en bosses dins de les quals nhi ha la mateixa quantitat.
La divisi s exacta, no sobra res:
1 s divisor de 18 perqu 18 : 1 = 18 i la resta s 0.
252
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 253
2
7

12 : 1 12 : 2 12 : 3 12 : 4 12 : 5 12 : 6 12 : 7 12 : 8 12 : 9 12 : 10 12 : 11 12 : 12
Divisi
Quocient
Resta
Ratlla els nombres que no siguin:

Divisors de 5 = 1, 3, 5
Divisors de 9 = 1, 2, 3, 6, 9
Divisors de 11 = 1, 3, 9, 11
Divisors de 25 = 1, 3, 5, 10, 20, 25

Divisors de 48 = 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 16, 20, 24, 30, 45, 48
Divisors de 100 = 1, 2, 4, 5, 10, 20, 25, 40, 50, 60, 75, 90, 100
Indica si sn veritables o falses les afirmacions segents i raona la resposta.

El nombre 15 s:
a) Mltiple de 5 V o F perqu 5
.........
.........
b) Divisor de 10 V o F perqu
............................
c) Mltiple de 6 V o F perqu
............................
d) Divisor de 45 V o F perqu
............................
a) 18
d) 20
b) 22
e) 16
c) 15
f) 14
Per calcular tots els divisors dun nombre, el dividim entre els nombres naturals menors i iguals que ell.
Els nombres que fan que la divisi sigui exacta sn els seus divisors.
11 A la classe dEducaci Fsica hi ha 24 alumnes. De quantes maneres es podran formar grups
iguals dalumnes sense que en sobri cap? Raona la resposta.
PROPOSTES PER
10 Troba tots els divisors de:
253
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 254
2
12 Completa amb la paraula adequada, mltiple o divisor.
a) 25 s ...................... de 5.
d) 11 s ........................ de 33.
b) 60 s ...................... de 120.
e) 100 s ...................... de 25.
c) 16 s ...................... de 8.
f) 7 s ......................... de 63.
Mltiple i divisor sn dos conceptes relacionats entre si. En una divisi exacta de dos nombres
hi ha una relaci anomenada divisibilitat.
El nombre ms gran s mltiple del ms petit.
El nombre ms petit s divisor del ms gran.
48 : 8 = 6
48 s mltiple de 8 perqu 48 = 8 6.
8 s divisor de 48 perqu 8 divideix 48 un nombre exacte de vegades
(6 vegades).
48 : 6 = 8
48 s mltiple de 6 perqu 48 = 6 8.
6 s divisor de 48 perqu 6 divideix 48 un nombre exacte de vegades
(8 vegades).
13 Donats els nombres 15, 10, 1, 25, 5, 8, 20, 45, 2, 12, indica quins sn:
a) Divisors de 50.
b) Mltiples de 3.
14 Observa aquests nombres: 9, 25, 15, 20, 48, 100, 45, 5, 2, 22, 3.
Forma-hi, almenys, 4 parelles que verifiquin la relaci de divisibilitat.
254
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 255
OBJECTIU 2
COMPRENDRE I APLICAR ELS CRITERIS DE DIVISIBILITAT

NOM:
CURS:
DATA:
Els criteris de divisibilitat sn una srie de normes que permeten saber si un nombre s divisible
per 2, 3, 5, 10
Aquesta s tamb una manera fcil de realitzar divisions exactes. A continuaci trobarem aquests criteris.
EXEMPLE
Un atleta recorre una distncia en salts de 2 metres.
10
12
14
Una granota recorre una distncia en salts de 3 metres.
12
15
18
21
30
35
Una garsa recorre una distncia en salts de 5 metres.
10
15
20
25
Un cangur recorre una distncia en salts de 10 metres.
10
20
30
40
50
60
70
Els salts de la granota tenen alguna cosa en com: en dividir-los entre 3, la divisi s exacta: la resta
s zero; sn mltiples de 3 i la distncia entre lun i laltre s la mateixa, 3 metres.
Observa que si en sumem les xifres, el nombre obtingut s mltiple de 3. Aquesta s la regla
de divisibilitat per 3.
3, 12, 21... Les seves xifres sumen 3, que s mltiple de 3.
6, 15, 24... Les seves xifres sumen 6, que s mltiple de 3.
9, 18, 27... Les sees xifres sumen 9, que s mltiple de 3.
Els salts de la garsa tenen alguna cosa en com: en dividir-los entre 5, la divisi s exacta: la resta
Els nombres que acaben en 0 o en 5 sn divisibles per 5. Aquesta s la regla de la divisibilitat per 5.
PROPOSTES PER
Els salts de latleta tenen alguna cosa en com: en dividir-los entre 2, la divisi s exacta: la resta s zero;
sn mltiples de 2 i la distncia entre lun i laltre s la mateixa, 2 metres.
Els nombres que acaben en 0, 2, 4, 6 i 8 sn divisibles per dos. Aquesta s la regla de divisibilitat per 2.
Els salts del cangur tenen alguna cosa en com: en dividir-los entre 10, la divisi s exacta: la resta
Els nombres que acaben en 0 sn divisibles per 10. Aquesta s la regla de la divisibilitat per 10.
255
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 256
2
1
Indica quin dels nombres compleix els criteris de divisibilitat de la taula (alguns nombres
poden ser divisibles per diversos).
DIVISIBLE PER 2
DIVISIBLE PER 3
DIVISIBLE PER 5
DIVISIBLE PER 10
18
35
40
84
100
150
1.038
480
1.002
5.027
Dels nombres 230, 496, 520, 2.080, 2.100, 2.745 i 455, digues:
a) Quins sn mltiples de 2?
b) I mltiples de 3?
c) Quins sn mltiples de 5?
d) I mltiples de 10?
Completa les xifres que falten en cada nombre perqu es compleixi el criteri
de divisibilitat que sindica (hi pot haver diverses solucions).
36....
DIVISIBLE PER 2
DIVISIBLE PER 3
DIVISIBLE PER 5
DIVISIBLE PER 10
364
369
365
360
35.02....
No pot ser.
No acaba en 0
ni en...
9....6
1.4....0
8.8....5
43....79
256
No pot ser.
No acaba en 0
ni en 2...
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 257
OBJECTIU 3
NOMBRES PRIMERS I COMPOSTOS. DESCOMPOSICI EN FACTORS PRIMERS

NOM:
CURS:
DATA:
Nombre primer: noms t dos divisors, ell mateix i la unitat.

Nombre compost: t ms de dos divisors.
EXEMPLE
Els 5 jugadors dun equip de bsquet volen saber de quantes maneres poden formar grups iguals
per fer els seus entrenaments.
5 1
5 2
5 3
5 4
5 5
0 5
1 2
2 1
1 1
0 1
Es poden agrupar en conjunts d1 i de 5 jugadors.

El nombre 5 noms t dos divisors: 5 i 1 (ell mateix i la unitat). Es diu que s un nombre primer.
Passa el mateix amb els 7 jugadors dun equip dhandbol.
El nombre 7 noms t dos divisors: 7 i 1. s un nombre primer.
Tinc 8 llibres per collocar en una prestatgeria. Quants grups iguals en puc formar?
8 1
8 2
8 3
8 4
0 8
0 4
2 2
0 2
8 5
8 6
8 7
8 8
3 1
2 1
1 1
0 1
Els puc collocar en grups d1, 2, 4 i 8 llibres.

El nombre 8 t diversos divisors. Es diu que s un nombre compost.
Troba els nombres primers que hi ha des de 70 fins a 100 (escriu-los en vermell).
70
71
72
81
80
85
97
100
Classifica els nombres en primers o compostos: 6, 15, 7, 24, 13, 2, 20, 11 i 10.
a) Nombres primers:
b) Nombres compostos:
Un equip de futbol t 11 jugadors.
PROPOSTES PER
a) De quantes maneres es poden collocar formant grups iguals de jugadors?
b) Si suneix a lentrenament un altre jugador, com sagruparien?
257
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 258
2
DIVISORS DUN NOMBRE
Per obtenir tots els divisors dun nombre, el dividim entre els nombres naturals ms petits i iguals que ell,
i aquells nombres amb els quals obtinguem una divisi exacta seran els seus divisors.
Si els nombres sn molt grans, hi ha una manera ms senzilla de fer-ho: consisteix a descompondre
el nombre en producte de nombres primers, i expressar-ne els divisors mitjanant la combinaci
daquests nombres (anomenats factors).
EXEMPLE
Determina els divisors de 36.
1r Descomponem en factors primers el nombre 36.
Colloquem el nombre.
Tracem una lnia vertical a la seva dreta.
Comencem a dividir entre els nombres primers successius: 2, 3, 5, 7...
Acabem de dividir quan lltim nombre s un nombre primer (quocient 1).
36
El primer nombre primer pel qual s divisible 36 s 2: 36 : 2 = 18
18
El primer nombre primer pel qual s divisible 9 s 3:
9:3=3
3:3=1
1
Podem expressar el nombre 36 com a producte daltres nombres primers:
36 = 2 2 3 3 = 22 32 = 4 9
2n Colloquem en fila l1 i les potncies successives del primer factor primer.
En aquest cas, seria des de 2 fins a 22 = 4.
1
3r Multipliquem cada nombre de la fila anterior pel factor primer segent, 3.

1
3
2
6
4
12
4t Multipliquem cada nombre de la primera fila per la potncia de 3 segent.

En aquest cas, seria 32 = 9.
1
3
9
2
6
18
4
12
36
5 Ordenant els nombres, els divisors de 36 sn: 1, 2, 3, 4, 6, 9, 12, 18, 36.
258
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 259
2
4
Descompon el nombre 45 en factors primers.

1r
45
15
5
1
3
3
5

5:5=1
Podem expressar el nombre 45 aix: 45 = 3 3 5 = 32 5 = 9 5.
2n Colloquem en fila l1 i les potncies successives del primer factor primer.

En aquest cas seria des de 3 fins a 32 = 9.
1
3r Multipliquem cada nombre de la fila anterior pel factor primer segent, 5.

1
5
3
15
9
45
4t Ordenant els nombres, els divisors de 45 sn: ................................
Descompon com a producte de factors primers els nombres 50 i 60.

50
25
2
5
60
30
50 = 2 5
2
5
60 = 2 ....
Vull guardar 40 llaunes en caixes iguals sense que en sobri cap. De quantes maneres ho puc fer?
La Maria vol distribuir laigua duna garrafa

de 12 litres en envasos que continguin
el mateix nombre de litres.
F
Garrafa
12 litres
3 litres
a) Quines capacitats tindran els recipients?

F
b) Quants en necessitar en cada cas?
12 litres
4 litres
PROPOSTES PER
2 litres
6 litres
1 litre
259
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 260
OBJECTIU 4
OBTENIR DIVISORS I MLTIPLES COMUNS DE DIVERSOS NOMBRES
NOM:
CURS:
DATA:
EXEMPLE
DIVISORS COMUNS
En Joan t 12 locomotores de joguina i en Pere, 18 avions. Volen fer grups de manera que tinguin
el mateix nombre de joguines en cada un.
En Joan podr fer els grups segents:
12
6
3
1
En Pere podr fer els grups segents:

18
9
3
1
2
2
3
3
2
3
30
3
18 = 2 3 3 = 2 32 = 2 9
12 = 2 2 3 = 22 3 = 4 3
En calcularem els divisors:
1
2
4
3
6
12
En calcularem els divisors:

1
2
3
6
9
18
LOCOMOTORES
AVIONS
1 grup de 12 locomotores
1 grup de 18 avions
2 grups de 6 locomotores
2 grups de 9 avions
3 grups de 6 avions
6 grups de 3 avions
9 grups de 2 avions
12 grups d1 locomotora
18 grups d1 avi
En Joan i en Pere poden ajuntar les seves joguines en grups iguals d1, 2, 3 i 6.
1, 2, 3 i 6 sn els divisors comuns de tots dos nombres.
6 s el grup ms gran que tots dos poden formar amb el mateix nombre de locomotores i avions.
6 s el ms gran dels divisors comuns, i sanomena mxim com divisor (m. c. d.).
260
Troba els divisors comuns de:

a) 25 i 30
c) 15 i 20
b) 9 i 12
d) 16 i 24
Calcula el ms gran dels divisors comuns de cada parella de nombres de lexercici anterior,
s a dir, el mxim com divisor (m. c. d.).
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 261
2
EXEMPLE
MLTIPLES COMUNS
LAnna va a nedar al poliesportiu cada 2 dies i lEva hi va cada 3. Cada quant temps coincideixen
al poliesportiu?
Anna
10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Eva
10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
LAnna hi va els dies 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20...

LEva hi va els dies 3, 6, 9, 12, 15, 18, 21...
2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20... sn els mltiples de 2.
3, 6, 9, 12, 15, 18, 21... sn els mltiples de 3.
6, 12, 18... sn els mltiples comuns de 2 i 3.
6 s el ms petit dels mltiples comuns, i sanomena mnim com mltiple (m. c. m.).
Troba els 5 primers mltiples comuns de:

a) 5 i 10
c) 10 i 25
b) 4 i 6
d) 12 i 15
Calcula el ms petit dels mltiples comuns de cada parell de nombres de lexercici anterior,
s a dir, el mnim com mltiple (m. c. m.).
Un vaixell surt dun port cada 4 dies; un altre, cada 5, i un tercer, cada 7 dies.
Quan tornen a coincidir els tres vaixells al port?
PROPOSTES PER
261
831073 _ 0249-0262.qxd
11/6/07
12:13
Pgina 262
2
6
Quina de les sries est formada per mltiples de 4? I per mltiples de 5? I per mltiples de 39?
a) 1, 4, 9, 16, 25
b) 0, 5, 10, 15, 20
c) 1, 8, 27, 64
d) 0, 8, 16, 24, 32, 40
e) 0, 39, 78, 117, 156
Completa la taula indicant S o NO.

DIVISIBLE PER 2
DIVISIBLE PER 3
DIVISIBLE PER 5
640
1.876
2.987
345
876
Troba el m. c. d. dels nombres segents:

a) 24 i 36
b) 12 i 14
c) 16 i 18
g) 25 i 50
h) 14 i 42
i) 6 i 15
j) 28 i 35
k) 42 i 28
l) 4 i 6
g) 25 i 50
h) 14 i 42
i) 6 i 15
j) 28 i 35
k) 42 i 28
l) 4 i 6
Troba el m. c. m. dels nombres segents:

a) 24 i 36
b) 12 i 14
c) 16 i 18
262
d) 6 i 14
e) 9 i 10
f) 5 i 15
d) 6 i 14
e) 9 i 10
f) 5 i 15
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 263
3 Fraccions
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
Amb ls de les fraccions sobserva la utilitat dels

conceptes estudiats com, per exemple, les operacions
bsiques amb nombres naturals o el clcul del mnim
com mltiple i el mxim com divisor.
Recordar les diferents interpretacions duna fracci
(com a part dun total, com a mesura i com a operador
dun nombre) s el primer pas per comprendre
lestructura del conjunt dels nombres racionals.
Aix mateix, representar les fraccions en la recta real
o mitjanant figures geomtriques permet comprendre
conceptes com la relaci dequivalncia entre
fraccions, obtenir fraccions equivalents a una fracci
donada, comparar fraccions i trobar fraccions
compreses entre dues fraccions.
La realitzaci doperacions amb fraccions no presenta
gaire dificultat i utilitza tcniques ja conegudes daltres
cursos.
A ms, conceptes com lequivalncia de fraccions
i la fracci com a expressi decimal seran la base
per a lestudi de la proporcionalitat numrica.
OBJECTIUS
a
Una fracci s un nombre, escrit de la forma , en
qu a s el numerador i b, el denominador. b
Una fracci pot interpretar-se com a part dun total,
com a mesura i com a operador dun nombre.
Una fracci prpia s la que t el numerador ms
petit que el denominador. Una fracci imprpia t
el numerador ms gran que el denominador. Tota
fracci imprpia es pot expressar com a nombre
mixt, s a dir, com un nombre natural ms una
fracci prpia.
Les fraccions es representen mitjanant dibuixos
geomtrics i/o en la recta real. Es divideix la figura
o la recta en tantes unitats com indiqui el
denominador, i sen senyalen tantes com senyali
el numerador.
Les fraccions equivalents a una fracci donada
sobtenen multiplicant o dividint el numerador
i el denominador pel mateix nombre.
Per sumar (o restar) fraccions es redueixen primer a
com denominador i desprs sen sumen (o resten)
els numeradors.
Concepte de fracci: numerador i denominador. Lectura de fraccions.

Interpretaci grfica.
Significats de la fracci: unitat, part decimal i part dun total.
Identificaci dels termes duna fracci i les seves diferents
interpretacions: numricament i grficament.
de fracci. Identificar-ne
els termes.
2. Diferenciar els tipus de

fraccions. Representaci
en la recta real.
Fraccions prpies, imprpies i iguals a la unitat.

Interpretaci en la recta real.
Determinaci de fraccions en una grfica i el seu valor en la recta real.
3. Comprendre el significat
de fracci equivalent.
Fracci equivalent.
Comparaci i obtenci de fraccions equivalents.
Reconeixement de fraccions equivalents mitjanant la representaci
grfica, lamplificaci i la simplificaci.
4. Realitzar operacions
amb fraccions.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
Suma i resta de fraccions digual i diferent denominador.

Producte i divisi de fraccions. Divisi duna fracci entre un nombre.
Resoluci de problemes mitjanant operacions amb fraccions.
s de dibuixos explicatius i clcul mental.
263
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 264
OBJECTIU 1
COMPRENDRE EL CONCEPTE DE FRACCI. IDENTIFICAR-NE ELS TERMES
NOM:
CURS:
DATA:
Per expressar una quantitat dalguna cosa que s incompleta o b parts dun total sense fer servir nombres
o expressions numriques, utilitzem les fraccions.
Exemples de frases en les quals fem servir fraccions: Dnam la meitat de..., noms ens falta fer la
quarta part del recorregut, es va inundar lhabitaci daigua en dues cinquenes parts..., els dos teros
del barril estan buits..., mhe gastat la tercera part de la paga....
Una fracci s una expressi matemtica que consta de dos termes, anomenats numerador i denominador,
separats per una lnia horitzontal que sanomena ratlla de fracci.
En general, si a i b sn dos nombres naturals (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7...), una fracci sescriu aix:
Ratlla de
fracci
a F
b F
Numerador
Denominador
EXEMPLE
SIGNIFICAT DELS TERMES DUNA FRACCI: PART DE LA UNITAT
Numerador (a). Nombre de parts que agafem de la unitat.
Denominador (b). Nombre de parts iguals en les quals es divideix la unitat.
Ratlla de fracci (). Indica partici, part de, quocient, entre, divisi.
En Joan obre una capsa de formatgets que t 8 porcions i sen menja 3.
Com ho expressaries?
3 F
8 F
En Joan es menja 3 porcions (parts que agafa de la capsa)

La capsa t 8 porcions (parts iguals de la capsa)
Numerador
Denominador
Com es llegeixen les fraccions?

Si el numerador s
Es llegeix
dos
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit
nou
Si el
denominador s
10
mitjos
teros
setens
vuitens
novens
desens
Es llegeix
quarts cinquens sisens
Si el denominador s ms gran que 10, es llegeix el nombre seguit del terme :

Si el
denominador s
Es llegeix
11
12
onzens
dotzens
13
14
15
tretzens catorzens quinzens
16
setzens
17
18
dissetens divuitens
Per tant, podem dir que en Joan sha menjat els tres vuitens de la capsa.
Aix:
264
3
es llegeix tres setens.
7
6
es llegeix sis novens.
9
8
es llegeix vuit onzens.
11
5
es llegeix cinc desens.
10
19
dinovens
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 265
3
1
Escriu com es llegeixen les fraccions segents:

a)
3
5
c)
2
17
e)
9
10
b)
5
12
d)
12
20
f)
8
15
Escriu les fraccions segents:

a) Sis desens =
c) Deu vint-i-tresens =
Dos onzens =
b) Tres vuitens =
d) Dotze catorzens =
Quinze dinovens =
Per dibuixar i/o representar grficament fraccions, seguim aquests passos:

1r Escollim el tipus de dibuix: cercle, rectangle, quadrat o triangle (normalment s una figura geomtrica).
2n Dividim la figura en tantes parts iguals com ens indica el denominador.
3r Pintem, marquem o assenyalem les parts que ens indiqui el numerador.
La Maria sha menjat 2 trossos dun pa de pessic dividit en 6 parts iguals.

a) Quina fracci representa el que sha menjat la Maria?
b) Representa-ho mitjanant quatre tipus de grfics.
Escriu la fracci que representa la part acolorida de cada un dels grfics.

a)
c)
e)
b)
d)
f)
PROPOSTES PER
265
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 266
3
5

SESCRIU
ES REPRESENTA
SE LLEGEIX
4
7
Quatre .....................
Sis onzens
9
10
Indica les fraccions que representen cada situaci mitjanant un dibuix.

a) Duna rajola de xocolata dividida en 15 trossos ens en mengem 6.
b) Parteixo una pizza en 8 parts iguals i nagafo 5.
c) Un paquet de pa de motlle cont 24 llesques i en faig servir 8.
d) Dun total de 20 cromos de segells nhe canviat 12.
a)
b)
c)
d)
Tres amics shan endarrerit un quart dhora (15 minuts), tres quarts dhora (45 minuts) i 20 minuts,
respectivament. Dibuixan les fraccions corresponents, suposant que cada cercle representa
una hora.
ALTRES SIGNIFICATS DE LES FRACCIONS

Com a quocient
En dividir el numerador entre el denominador, sobt un nombre decimal.
Aquest nombre s el valor numric de la fracci.
7
Si vull repartir 7 pltans entre 2 ximpanzs , quants en corresponen a cadascun?
2
2
7
Li tocarien 3 pltans complets (enters) a cada ximpanz.
3,5
10
Sobra un pltan, que es repartirien 2 ximpanzs: mig pltan (0,5) per a cadascun.
0
266
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 267
3
FRACCI DUNA QUANTITAT
La Teresa ha de fer una carrera de 200 m. Al cap de poca estona satura, i el seu entrenador li diu:
nim, que ja has recorregut les tres quartes parts de la distncia. Quants metres ha recorregut
fins llavors?
3
de 200, s a dir, la fracci duna quantitat.
4
Seguim algun daquests passos:
Es multiplica la quantitat pel numerador i es divideix entre el denominador.
Sha de calcular el que valen
Es divideix la quantitat entre el denominador i es multiplica pel numerador.

3
de 200
4
F (200 : 4) 3 = 50 3 = 150 m ha recorregut la Teresa.
Troba lexpressi decimal de les fraccions segents:

a)
4
=
5
c)
9
=
4
5
e) =
10
b)
12
=
15
d)
10
=
20
f)
15
=
20
Calcula les expressions segents de la fracci duna quantitat utilitzant

les dues formes doperar:
a)
4
de 45 =
5
b)
2
de 18 =
3
c)
1
de 35 =
5
PROPOSTES PER
F (200 3) : 4 = 600 : 4 = 150 m ha recorregut la Teresa.
267
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 268
OBJECTIU 2
TIPUS DE FRACCIONS. REPRESENTACI EN LA RECTA REAL
NOM:
CURS:
FRACCIONS AMB VALOR MS PETIT QUE LA UNITAT:
DATA:
a
<1
b
Sanomenen fraccions prpies.

El numerador s ms petit que el denominador: a < b
El quocient entre a i b s ms petit que la unitat.
En lexemple anterior, en Joan es va menjar els
3 s ms petit que 8
3
= 3 : 8 = 0,375
8
3
de la capsa de formatgets.
8
F 3<8
F 0,375 < 1
En Joan es va menjar 3 de les 8 porcions de la capsa, s a dir, menys duna capsa.

Son fraccions prpies:
4 6 10
9
.
,
,
,
5 7 15 12
Escriu fraccions prpies i troban el valor decimal.
a)
9
= 9 : 15 = 0,6
15
b)
c)
e)
d)
f)
a
=1
b
El numerador s igual que el denominador: a = b.
El quocient entre a i b s igual a la unitat.
FRACCIONS AMB VALOR IGUAL A LA UNITAT:
En lexemple anterior, en Joan es va menjar els

8 s igual que 8
8
de la capsa de formatgets.
8
F 8=8
8
=8:8=1
8
En Joan es va menjar les 8 porcions de la capsa, s a dir, la capsa sencera (la unitat).
Sn fraccions prpies:
Escriu fraccions que tinguin un valor igual a la unitat.

a)
b)
268
4 7 15 9
.
,
,
,
4 7 15 9
6
=6:6=1
6
c)
e)
d)
f)
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 269
3
FRACCIONS AMB VALOR MS GRAN QUE LA UNITAT:
a
>1
b
Sanomenen fraccions imprpies.

El numerador s ms gran que el denominador: a > b.
El quocient entre a i b s ms gran que la unitat.
En Joan es menja un dia els
8
3
de la capsa de formatgets i un altre dia, els
duna altra capsa.
8
8
1 capsa sencera
3
duna altra
8
En Joan sha menjat 11 porcions duna unitat que en cont 8:
11
, s a dir, 11 > 8.
8
8
3
= 8 : 8 = 1 ms
= 3 : 8 = 0,375, que s igual a 1,375 > 1.
8
8
11
8
=
8
8
ms
3
3
3
=1+
=1
8
8
8
Aquesta expressi es coneix per a nombre mixt i es compon duna fracci i dun nombre natural.
Sn fraccions imprpies:
Escriu fraccions imprpies i troban el valor decimal.

a)
15
= 15 : 8 = 1,875
8
b)
c)
e)
d)
f)
Escriu les fraccions segents com un nombre mixt. Fixat en lexemple.

a)
15
8
7
7
7
=
+
= 1+
=1
8
8
8
8
8
c)
12
=
9
b)
20
=
16
d)
7
=
4
Representa grficament les fraccions

Exemple:
3 7 15 10
,
,
,
.
2 4
8
7
PROPOSTES PER
9 15 7 25
,
,
,
.
5 10 2 18
5
3
2
=
+
3
3
3
269
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 270
3
REPRESENTACI DE FRACCIONS EN LA RECTA REAL
Les fraccions es representen mitjanant dibuixos, i com que tenen un valor numric, encara que sigui
decimal, es poden representar en la recta real.
En la recta real, els nombres estan ordenats, comenant pel zero: 0, 1, 2, 3, 4, 5...
Quan escrivim aquests nombres en el quadern, per exemple, sempre hem de mantenir la mateixa
distncia entre lun i laltre, perqu els separa exactament una unitat.
10
Representa en una recta els nombres: 3, 6, 9, 14, 15, 10, 19, 8.
Per representar fraccions en la recta, seguim aquests passos:

1r Dibuixem una recta en el quadern.
2n Fixem les unitats. Com que el quadern s quadriculat, podem estendre les unitats amb amplitud perqu
ens sigui ms senzill representar els punts numrics.
3r Dividim la unitat en parts com ens indiqui el denominador i agafem (marquem) les que ens indiqui el numerador (la fracci com a part de la unitat).
Recorda que si la fracci s:
1r Prpia: el seu valor estar entre 0 i 1.
2n Igual a la unitat: el seu valor ser 1.
3r Imprpia: el seu valor ser superior a 1.
Representa les fraccions en aquestes rectes:

a)
7
6
b)
270
9
1
=2
4
4
c) 1
5
11
=
6
6
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 271
OBJECTIU 3
COMPRENDRE EL SIGNIFICAT DE FRACCI EQUIVALENT

NOM:
CURS:
DATA:
FRACCI EQUIVALENT
Equivalent s sinnim de igual, s a dir, que t un valor igual i que representa la mateixa quantitat.
Aix,
2 6
i
sn fraccions equivalents.
5 15
Tenen el mateix valor:
2
= 2 : 5 = 0,4
5
6
= 6 : 15 = 0,4
15
Representen la mateixa quantitat:
2
5
6
15
En general, per comprovar si dues fraccions sn equivalents les multipliquem en creu,

i obtenim el mateix resultat:
2
5
F6
F 15
2 15 = 5 6
2
6
=
5
15
2 15 = 30
5 6 = 30
Comprova si sn equivalents les fraccions segents:

a)
b)
4 12
i
7 21
c)
3
9
i
4 11
d)
8 14
i
7 15
e)
4 20
i
9 45
Troba el terme que falta perqu les fraccions siguin equivalents.

a)
3
6
i
5 10
10
2
=
15
b)
6
9
c)
8
=
16
32
d)
2
6
=
=
5
20
PROPOSTES PER
Comprova grficament si les fraccions segents sn equivalents:

a)
2 6
i
3 9
b)
1
3
i
4 12
c)
1 1
i
2 3
d)
4 5
i
5 4
271
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 272
3
OBTENCI DE FRACCIONS EQUIVALENTS EN UNA FRACCI DONADA
Si es multipliquen o divideixen el numerador i el denominador duna fracci per un mateix nombre,
obtenim una fracci equivalent.
F 23
2
5
F 53
6
15
6
15
F 2
6:3
F 15 : 3
F 5
Si multipliquem, sutilitza el terme amplificar.

Si dividim, sutilitza el terme simplificar.
Escriu fraccions equivalents a:

a)
1
2
3
4
=
=
=
=
=
3
6
36
c)
2
=
5
b)
5
=
7
d)
3
=
2
Escriu fraccions equivalents mitjanant la simplificaci (dividint el numerador i el denominador

entre el mateix nombre).
a)
30
15
3
=
=
40
20
b)
24
12
=
=
32
c)
15
=
25
COMPARACI DE FRACCIONS
En Jordi, lAlcia i en Lluc han comprat el mateix nombre de cromos. Desprs en Jordi ha enganxat els dos
teros dels cromos, lAlcia nha enganxat la meitat i en Lluc, els tres quarts. Qui ha enganxat ms cromos?
Seguim aquests passos:
1r Obtenim fraccions equivalents amb el mateix denominador.
2n Comparem les fraccions mitjanant els numeradors. La fracci que tingui un numerador ms gran
ser la ms gran.
2
4
6
8
10
Fraccions equivalents:
=
=
=
3
6
9
12
15
1
2
3
4
5
6
7
Alcia:
=
=
=
=
=
2
4
6
8
10
12
14
3
6
9
12
Lluc:
=
=
4
8
12
16
8
6
9
sn les fraccions que representen en Jordi, lAlcia i en Lluc.
,
i
12 12 12
Totes aquestes fraccions tenen el mateix denominador.
1r Jordi:
2n Les ordenem de ms gran a ms petita (fem servir el smbol ms gran que, >):
9
8
6
9
2
1
>
>
;
>
>
12
12
12 12
3
2
En Lluc va ser qui va enganxar ms cromos; desprs, en Jordi i per acabar, lAlcia.
272
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 273
3
4
8
6
5
1
9
3 10
,
,
,
,
,
,
,
.
10 10 10 10 10 10 10 10
Ordena, de ms petita a ms gran, les fraccions segents:
LAndreu sha menjat
Ordena, de ms gran a ms petita, les fraccions segents, numricament i grficament:
Escriu ms gran que (>), ms petita que (<) o igual que (=) segons el que correspongui.
1
1
de pizza i lngela, . Qui ha menjat ms pizza?
4
3
Comprova-ho numricament i grficament.
a)
4
7
5
7
c)
3
5
12
20
e)
7
5
4
7
b)
2
3
3
4
d)
7
7
6
6
f)
7
8
1
4
2 3 4 1
,
,
,
.
3 8 6 2
a)
13
15
b)
12
15
Prpies:
c)
15
13
d)
13
12
e)
13
13
Imprpies:
PROPOSTES PER
10 Indica quines de les fraccions segents sn prpies i quines sn imprpies:
8
i representa-les en la recta numrica per comprovar
6
que el punt associat s el mateix (totes dues fraccions sn el mateix nombre).
11 Troba dues fraccions equivalents a
273
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 274
OBJECTIU 4
REALITZAR OPERACIONS AMB FRACCIONS
NOM:
CURS:
DATA:
SUMAR I RESTAR FRACCIONS AMB EL MATEIX DENOMINADOR

Per sumar o restar fraccions amb el mateix denominador, sen sumen o resten els numeradors
i sen mant el denominador.
5
2
5+2
7
+
=
=
8
8
8
8
7
2
72
5
=
=
8
8
8
8
Calcula.
a)
3
2
+
=
15
15
c)
6
1
2
+
+
=
9
9
9
e)
3
2
9
+
+
=
11
11
11
b)
12
8
=
5
5
d)
4
1
2
+
+
=
10
10
10
f)
4
7
15
+
+
=
12
12
12
Duna pizza, lAnna en pren dos vuitens per berenar, en Pep, tres vuitens i la Maria, un vuit.
a) Quanta pizza han menjat entre tots tres?
b) Si lEva va arribar tard al berenar, quanta pizza va poder menjar?
Expressa el problema de manera numrica i grfica.
SUMAR I RESTAR FRACCIONS AMB DIFERENT DENOMINADOR

1r Busquem fraccions equivalents que tinguin el mateix denominador.
2n En sumem o restem els numeradors i en deixem el mateix denominador.
Equivalents a
1
2
+
=
4
3
Equivalents a
1
2
3
4
5
=
=
=
=

1
2
3
8
3+8
11
4
8
12
16
20
+
=
+
=
=
3
12
12
12
12
8
2
4
6
10
4
=
=
=
=

12
3
6
9
15
Observa que 12 s el mnim mltiple com de 4 i 3 (m. c. m.).
Equivalents a
7
3
5
4
Equivalents a
7
14
21
28
35
=
=
=
=

7
3
28
15
28 15
13
5
10
15
20
25
=
=
4
20
20
20
20
3
6
9
12
15
5
=
=
=
=

4
8
12
16
20
Observa que 20 s el mnim mltiple com de 5 i 4 (m. c. m.).
274
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 275
3
3
Completa i fes les operacions segents:

a)
6
1
+
=
+
=
5
4
20
20
c)
8
5
=
+
=
9
6
18
18
e)
1
2
2
+
+
=
4
4
3
b)
5
2
=
3
6
d)
2
1
+
=
7
8
f)
3
4
2
+
=
10
5
5
2
parts dun pa de pessic dividit en 10 parts. Desprs el seu gos es menja la meitat
5
1
del pa de pessic . En quedar cap part, del pa de pessic? Expressa-ho numricament
2
i grficament.
En Pep menja
PRODUCTE DE FRACCIONS
El producte de dues o ms fraccions s una altra fracci que t com a numerador el producte dels
numeradors, i com a denominador, el producte dels denominadors (producte en parallel).
4 2
42
8
=
=
5 3
53
15
2
3
sn de color blau, i els
daquestes bales blaves sn transparents.
5
4
Quina fracci del total representen les bales blaves transparents?
En una bossa de bales, els
Calcula.
2 4
2
=
=
a)
3 10
10
b)
2 3
=
7 5
c)
5 2
=
6 3
d)
2 1 3
2 1 3
=
=
3 4 5
b)
2
3
de
3
4
PROPOSTES PER
3
2
3
de
=
=
4
5
5
Representa grficament.
a)
3
1
de
4
2
275
831073 _ 0263-0276.qxd
12/6/07
16:39
Pgina 276
3
DIVISI DE FRACCIONS
Dividir fraccions s trobar una altra fracci el numerador i el denominador de la qual siguin el producte
creuat dels termes de les fraccions donades (producte en creu).
4 2
43
12
:
=
=
5 3
52
10
Un cas especial de divisi de fraccions s quan dividim una fracci entre un nombre.
Per exemple, si volem repartir tres quartes parts duna capsa de llaminadures entre 5 amics.
Quina part de fracci li correspon a cadascun?
3
4
3
20
3
5
3
3
5
31
3
:5=
:
=
=
dividit entre
s:
4
1
4
4
4
Calcula.
a)
4
8
4 12
:
=
=
5 12
58
c)
4 2
:
=
6 5
e)
2
:3=
3
b)
5
:2=
6
d)
2 3
:
=
5 4
f)
5
:4=
3
10 Fes les operacions segents:
a)
2
de 12 =
3
c)
2
de 100 =
5
b)
3
de 120 =
4
d)
1
de 1.000 =
8
11 Suma i simplifica el resultat si es pot.
a)
2
3
+
=
7
7
b)
3
5
7
+
+
=
2
7
6
c)
5
9
3
+
+
=
6
6
8
12 Fes aquestes multiplicacions i divisions de fraccions i simplifican el resultat:
a)
276
4 1
=
3 4
b)
3 5
:
=
4 7
c)
7
3=
8
d)
4
:3=
5
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 277
4 Nombres decimals
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
Lestudi dels nombres decimals comena recordant

el sistema de numeraci decimal, que s la base de
lexpressi escrita dels nombres decimals, formats
per una part entera i una part decimal.
Un nombre decimal consta de part entera i part

decimal, separades per una coma.
Les representacions grfiques de fraccions, ja siguin

en la recta real o mitjanant figures geomtriques,
tornen a aplicar-se en aquesta unitat. A travs
daquestes es comparen i ordenen els nombres
decimals. Aprendrem tamb la relaci que hi ha entre
una fracci i un nombre decimal, i com podem passar
de luna a laltra.
Cada xifra decimal t un valor segons la posici que

ocupa desprs de la coma decimal.
La realitzaci de sumes, restes, multiplicacions

i divisions amb nombres decimals t com a base
els nombres naturals. Saplica la propietat fonamental
de la divisi, ja estudiada en els nombres naturals,
i es distingeixen els diferents casos que es puguin
donar, segons que es tracti de divisi decimal de
nombres naturals o de decimals. Es treballaran tant
la multiplicaci com la divisi de la unitat seguida
de zeros.
OBJECTIUS
Una fracci decimal s aquella el denominador

de la qual s una potncia de 10.
Per comparar dos nombres decimals sescriuen

amb el mateix nombre de xifres decimals, es treu
la coma i es comparen els nombres resultants.
Per sumar o restar es colloquen els nombres en fila,
amb la coma situada a la mateixa columna, se
sumen o resten els nombres de la mateixa columna
i es posa la coma al lloc corresponent.
Per multiplicar es fa com si fossin nombres naturals.
Desprs es colloca la coma en el resultat, separant
tantes xifres com decimals tinguin en total els dos
factors.
Les divisions de nombres decimals es resolen
cadascuna de manera diferent.
1. Comprendre el concepte de
nombre decimal. Reconixer
lordre de les unitats i el valor
de posici de les xifres.
Nombre decimal. Dcimes, centsimes i millsimes. Posici i ordre

del sistema decimal.
Representaci grfica.
Identificaci de nombres decimals: lectura i escriptura amb nombres
i lletres.
Reconeixement de nombres decimals en un grfic i el seu valor
a la recta numrica.
2. Comparar i ordenar nombres

decimals. Relaci entre fracci
i nombre decimal.
3. Fer sumes i restes amb

nombres decimals.
Suma i resta de nombres decimals.

Reducci doperacions amb nombres decimals: suma i resta.
4. Fer multiplicacions i divisions

amb nombres decimals.
Multiplicaci i divisi de nombres decimals per la unitat seguida

de zeros.
Clcul mental de multiplicacions i divisions de nombres decimals
per la unitat seguida de zeros.
Comparaci de nombres decimals.

Representaci a la recta numrica.
Fracci i nombre decimal.
Comparaci i ordenaci de nombres decimals, numricament i
grficament.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
277
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 278
OBJECTIU 1
COMPRENDRE EL CONCEPTE DE NOMBRE DECIMAL
NOM:
CURS:
DATA:
El sistema de numeraci decimal t dues caracterstiques:

1a s decimal: 10 unitats dun ordre formen 1 unitat de lordre segent.
2a s posicional: el valor de cada xifra depn de la seva posici en el nombre.
PART ENTERA
PART DECIMAL
Centena
Desena
Unitat
Dcima
Centsima
Millsima
Si dividim una unitat en 10 parts iguals, cada part sanomena dcima.

1
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
1,6
1,7
1,8
1,9
1
= 0,1
10
1 U = 10 d
Si dividim una unitat en 100 parts iguals, cada part sanomena centsima.
1,4
1,41
1,42
1,43
1,44
1,45
1,46
1,47
1,48
1,49
1
= 0,01
100
1,5
1 d = 10 c
Si dividim una unitat en 1.000 parts iguals, cada part sanomena millsima.
1,46 1,461 1,462 1,463 1,464 1,465 1,466 1,467 1,468 1,469 1,47
1
= 0,001
1.000
1 d = 100 m
1 unitat = 10 dcimes = 100 centsimes = 1.000 millsimes
Escriu amb xifres.

a) Cinc dcimes.
c) Onze millsimes.
e) Deu centsimes.
b) Una dcima.
d) Quinze centsimes.
f) Cent catorze millsimes.

NOMBRE
PART ENTERA
PART DECIMAL
ES LLEGEIX
15,6
15
Quinze unitats sis dcimes
23
35
3,27
0,9
Nou unitats trenta-set centsimes
278
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 279
4
Representa els nombres en una recta numrica.
a) 2,5
b) 1,9
c) 0,4
b) 2,59
e) 2,48
f) 2,33
2,5
2,6
Acoloreix en cada cas el nombre que sindica.

b) 9 dcimes.
c) 49 centsimes.
d) 125 millsimes.
Completa les expressions segents:

a) 3 dcimes = 30 centsimes.
d) 20 unitats = ............ dcimals.
b) 5 centsimes = ............ millsimes.
e) 7 dcimes = ............ millsimes.
c) 15 unitats = ............ millsimes.
f) 4 centsimes = ............ millsimes.
Quin s el valor de la xifra 7 en cada nombre?

a) 37,98
d) 2,43
2,4
a) 25 centsimes.
f) 0,2
c) 2,55
2,3
e) 1,3
Representa els nombres segents en una recta numrica:

a) 2,35
d) 2,8
b) 43,07
c) 91,75
d) 70,51
e) 52,347
Fes la descomposici dels nombres segents:

C
DESCOMPOSICI
400 + 30 + 0,5 + 0,08 + 0,001
600 + 50 + 4 + 0,1 + 0,03 + 0,007
80 + 9 + 0,4 + 0,03 + 0,005
PROPOSTES PER
279
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 280
OBJECTIU 2
ORDENAR NOMBRES DECIMALS. FRACCI DUN NOMBRE DECIMAL
NOM:
CURS:
DATA:
Per comparar nombres decimals shan de seguir els passos segents:

1r Nobservem la part entera.
s ms gran el nombre que t la part entera ms gran.
Si les parts enteres sn iguals, es fa el pas segent.
2n Nobservem la part decimal.
Sen comparen les parts decimals, comenant per les dcimes, desprs les centsimes, millsimes...
EXEMPLE
A la classe dEducaci Fsica fan proves de llanament de pes. Els millors resultats han estat:
lAlbert, 2,95 m; lAnna, 3,16 m, i lElena, 3,17 m. Qui ha llanat ms lluny?
1r Part entera:
2,95 s ms petit que 3,18 i 3,17.
3,18 i 3,17 tenen la mateixa part entera.
2n Part decimal:
3,17 s ms gran que 3,16.
2<3
3=3
Dcimes
Centsimes
1=1
7>6
3,1
2,95
3,16
Ordena, de ms petit a ms gran, els nombres decimals segents:

6,22; 5,67; 4,98; 5,07; 4,99; 5,81; 6,01; 7,34; 5,73; 5,91; 6,30; 6,28; 7,11
Situa en una recta numrica els nombres 5,92; 5,50; 5,67; 5,25; 5,73; 5,81.
Les alades (en m) de 10 alumnes de 1r ESO sn les segents:

1,45; 1,59; 1,52; 1,49; 1,50; 1,48; 1,55; 1,61; 1,58; 1,60
Ordena-les, de ms gran a ms petita, i representa-les a la recta numrica.
280
2,9
Per tant: 3,17 > 3,16 > 2,95.

Podem veure lordre a la recta numrica.
3,17
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 281
4
4
Escriu >, <, =, segons correspongui.

a) 13,56 ...... 13,65
c) 34,908 ...... 34,910
e) 2,45 ...... 2,44
b) 11,8 ...... 11,80
d) 6,08 ...... 6,07
f) 0,355 ...... 0,35
Escriu un nombre decimal comprs entre:

a) 1,3 i 1,4
b) 4,8 i 4,86
...............
6
c) 2,405 i 2,426
...............
d) 0,76 i 0,79
...............
...............
Ordena, de ms gran a ms petit: 2,3; 2,33; 2,03; 2,303; 2,033; 2,33.
............... > ............... > ............... > ............... > ............... > ...............
En Joan fa 179 cm dalada; el seu germ Marc, 108 cm, i el pare de tots dos, 178 cm.
Ordena les tres alades de ms gran a ms petita.
FRACCIONS I NOMBRES DECIMALS

En dividir el numerador entre el denominador sobt un nombre decimal.
Si la resta s zero, el nombre decimal s exacte.
7
10
10
3,5
7
= 7 : 2 = 3,5
2
3,5 s un nombre decimal exacte.
Si la resta no s zero, el nombre decimal s peridic (si continuem dividint sempre es repetir
un factor).
7
10
110
11101
11110
11111
2,33
7
= 7 : 3 = 2,3333
3
2,333 s un nombre decimal peridic.
PROPOSTES PER
Un nombre decimal es pot expressar com a fracci.

Per fer-ho, es colloca el nombre sense la coma en el numerador, i en el denominador, la unitat seguida
de tants zeros com xifres hi ha a la dreta de la coma.
5
0,5 =
10
45,78 =
4.578
100
15,379 =
15.379
1.000
281
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 282
4
8
Indica si les fraccions donen com a resultat un nombre decimal exacte o peridic.
a)
24
=
50
c)
1
=
3
e)
9
=
10
b)
11
=
33
d)
6
=
9
f)
25
=
50
Expressa en forma de fracci decimal els nombres segents:

a) 36,78 =
c) 0,75 =
e) 73,06723 =
b) 130,9 =
d) 2,801 =
f) 0,30675 =
10 Troba el nombre decimal que correspon a cada fracci.
a)
24
=
10
c)
398
=
100
e)
19.065
=
10.000
b)
35
=
100
d)
6
=
100
f)
29.525
=
1.000
11 Escriu un nombre decimal comprs entre 4,7 i 4,8 i que sigui ms petit que 4,75.
12 Escriu un nombre decimal comprs entre 8 i 9 i que sigui ms gran que 8,5.
13 Expressa en forma de nombre decimal les fraccions.
a)
13
= 0,.......
10.000
c)
100.003
= 1.000,.......
100
e)
53.204
=
10.000
b)
5.200
=
10
d)
12.560
=
1.000
f)
5
=
100
14 Escriu en forma de fracci els nombres decimals segents:
a) 21,08 =
b) 7,007 =
282
2.108
100
c) 123,7 =
d) 15,15 =
1.237
e) 5,01 =
f) 211,809 =
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 283
OBJECTIU 3
FER SUMES I RESTES AMB NOMBRES DECIMALS

NOM:
CURS:
DATA:
Per sumar o restar nombres decimals, colloquem els sumands en columna, de manera que coincideixin
les parts enteres i les parts decimals de cada nombre: centenes amb centenes, desenes amb desenes,
unitats amb unitats, comes amb comes, dcimes amb dcimes, centsimes amb centsimes, millsimes
amb millsimes, etc.
A continuaci se suma o es resta com si fossin nombres naturals i es mant la coma en el lloc
corresponent.
EXEMPLE
En un carrer hi ha 4 vehicles estacionats. Tenen una llargada (en m) de:
3,8 4,17 10,23 5,1. Quina llargada de carrer ocupen?
3,80
4,17
10,23
+
F Shi afegeixen zeros perqu totes les xifres

F tinguin el mateix nombre de decimals.
5,10
2 3 , 3 0 m ocupen els vehicles.
En un carrer hi ha 2 camions estacionats: un fa 12,98 m de llargada i laltre, 16,3 m.

Quina diferncia de llargada hi ha entre els dos vehicles?
16,30
12,98
F Safegeixen zeros perqu totes les xifres tinguin
el mateix nombre de decimals.
3 , 3 2 m hi ha de diferncia.
Fes les operacions segents:

a) 73,987 + 20,621 + 0,34 + 23,96 =
c) 0,702 + 11,8 + 238,4945 + 9,2 =
b) 234,76 155,3 =
d) 74,78 7,831 =
PROPOSTES PER
Una casa t 30,56 m dalria. El quart pis est situat a 15,3 m del terra.
Quina distncia hi ha des daquest pis fins al terrat?
283
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 284
OBJECTIU 4
FER MULTIPLICACIONS I DIVISIONS AMB NOMBRES DECIMALS
NOM:
CURS:
DATA:
MULTIPLICACI DE NOMBRES DECIMALS

Per multiplicar dos nombres decimals:
1r Es multipliquen com si fossin nombres naturals, sense tenir en compte la coma.
2n En el resultat obtingut shi colloca la coma. Per fer-ho, es compten des de la dreta tants llocs com xifres
decimals tinguin els dos factors.
EXEMPLE
Per folrar-me els llibres i les carpetes daquest curs he necessitat 2,75 m de folre. El preu del metre
de folre s 1,30 . Quant mha costat en total?
2,75
1,3
825
2755
3 , 5 7 5 mha costat en total.
Per multiplicar un nombre decimal per 10, 100, 1.000..., es desplaa la coma a la dreta tants llocs com zeros
tingui la unitat: 1, 2, 3...
78,562 1.100 = 7.8 56,2
4,739 1 .000
1
Fes les operacions.

a) 34,5 1,2 =
b) 654 12,7 =
c) 71,23 4 =
d) 108,24 9,6 =
Un poble tenia 13.568 habitants el 1970. El 1988 la poblaci es va multiplicar per 1,5
i el 2001 es va multiplicar per 2,25 en relaci amb el 1988. Quants habitants hi havia
lany 2001?

a) 534,235 100 =
b) 98,381 1.000 =
c) 0,78 100 =
284
= 4 . 7 3 9 ..
d) 3,56 10 =
e) 5,7 100 =
f) 10,840 1.000 =
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 285
4
4
Un ciclista sentrena en un circuit de 62,35 m de longitud. Quants metres haur

recorregut si fa 10 voltes al circuit? I si en fa 100? I 1.000?
Indica, en cada cas, la unitat seguida de zeros per la qual sha multiplicat.
a) 19,45 ............... = 1.945
d) 4,8 ................ = 48.000
b) 34,820 ............. = 348,2
e) 0,658 ............. = 6.580
c) 1,4 .................. = 14
f) 437,1 ............. = 43.710
Per multiplicar un nombre decimal per un nombre natural seguit de zeros:

1r Es multiplica el nombre decimal noms pel nombre natural sense els zeros.
2n El producte obtingut es multiplica per la unitat seguida dels zeros que tingui el nombre natural.
8,56 2 = 17,12
8,56 200
17,12 100 = 1.712
Calcula els productes segents:

a) 9,45 200 =
b) 3,41 4.000 =
Si saps que 364 123 = 44.772, colloca la coma decimal en aquests productes:
a) 3,64 1,23 = 44772
b) 36,4 12,3 = 44772
c) 12,4 300 =
d) 18,5 5.000 =
c) 3,64 1.230 = 44772

d) 36,4 1,23 = 44772
Fes les operacions segents combinades amb nombres decimals.

Si et cal, recorda lordre: parntesis, multiplicacions, sumes i restes.
a)
b)
c)
d)
PROPOSTES PER
(73,4 2,5) (56,7 + 3,8) =

(12,72 11,04) (58,7 + 0,99) =
2,56 (23,98 + 41,07) =
1,3 (28,5 20) =
285
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 286
4
DIVISI DECIMAL DE DOS NOMBRES NATURALS
1r Si la divisi s exacta, la resta s zero, r = 0. (Recorda que D = d c + r.)
2n Si la divisi no s exacta, la resta s diferent de zero i ms petita que el dividend, r 0 i r < d.
3r Es pot continuar dividint, baixant un zero a la resta i posant una coma decimal en el quocient fins que
sobtingui una divisi amb resta zero, o aproximar-shi amb una, dues, tres o ms xifres decimals.
EXEMPLE
Divisi exacta
Divisi no exacta
352 16
125 20
032 22
0
05 6
F 125
20
1050
10100
10000
6,25
DIVISI DE NOMBRES DECIMALS

Hi ha tres casos:
1r Dividend decimal i divisor natural. Es divideix com si fos una divisi normal, per quan es baixa
la primera xifra decimal es posa la coma en el quocient.
2n Dividend natural i divisor decimal. Se suprimeix la coma del divisor i safegeixen tants zeros
al dividend com xifres decimals tingui el divisor.
3r Dividend i divisor decimals. Se suprimeix la coma del divisor i es desplaa la coma del dividend
tants llocs a la dreta com xifres decimals t el divisor. Si cal, safegeixen zeros al dividend.
EXEMPLE
8,5
3,5
1,7
Dividend decimal i divisor natural
Dividend natural i divisor decimal

441
3,6
1,28
0,2
286
36
081
122,5
0090
00180
20
1080
6,4
00000
128
1000
4410
Dividend i divisor decimals
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 287
4
9
Calcula:
a) 3.480 : 2 =
c) 524 : 20 =
e) 5.855 : 25 =
b) 1.505 : 5 =
d) 1.006 : 80 =
f) 6.435 : 35 =
10 Fes les divisions segents:
a) 253,35 : 25 =
c) 0,52 : 0,2 =
b) 9.680 : 12,5 =
d) 158,75 : 1,25 =
11 En una festa daniversari hi ha 9,5 de refresc de cola. Si els gots tenen una capacitat
de 0,25 , quants se nompliran?
12 Un ciclista ha fet 25 voltes en un circuit durant un entrenament. Ha recorregut un total

PROPOSTES PER
de 235 km. Quina longitud t el circuit?
Per dividir un nombre decimal entre 10, 100, 1.000..., es desplaa la coma a la dreta tants llocs
com zeros tingui el divisor: 1, 2, 3...
834,7 : 100 = 8 ,34 700
0018,3 : 1 .000
= 0 ,018 3
287
831073 _ 0277-0288.qxd
8/6/07
10:17
Pgina 288
4
13 Fes aquestes operacions:
a) 534,235 : 100 =
d) 30,56 : 10 =
b) 98,381 : 1.000 =
e) 5,7 : 100 =
c) 4,78 : 10 =
f) 7.108,40 : 1.000 =
14 Una carretera t una llargada de 3.500 km. Es volen posar telfons demergncia
cada 10 km. Quants telfons shi podran installar? I si es posen gasolineres cada 25 km,
quantes se nhi installaran?
15 LAntoni, en Toms, la Joana i la Montse han reunit 156,34 per comprar material esportiu.
Si tots han posat la mateixa quantitat, qu ha aportat cadasc?
288
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 289
5 Nombres enters
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
El concepte de nombre enter negatiu implica

la inclusi en el sistema numric duns nombres que
superen el concepte de quantitat que mostraven
els nombres naturals. Mitjanant exemples senzills
i quotidians, sensenyar a lalumnat la necessitat
dutilitzar-los.
Els nombres enters sn els nombres naturals

precedits dels signes + i .
Cal consolidar la representaci numrica dels nombres

enters, lexistncia de signes que els precedeixen,
lordre i la possibilitat de fer comparacions.
Mitjanant conceptes com afegir, tenir, sobre, ms
que, i altres com reduir, menys que, deure, les regles
dels signes i ls dels parntesis, farem operacions
bsiques amb nombres enters.
El ms gran de dos nombres enters s el que est

situat ms a la dreta a la recta numrica.
El valor absolut dun nombre enter s el nombre
natural que resulta desprs deliminar-ne el signe.
Per sumar dos nombres enters del mateix signe sen
sumen els valors absoluts i shi posa el mateix signe.
Si tenen signe diferent, sen resten els valors
absoluts i shi posa el signe del nombre ms gran.
Per restar dos nombres enters se suma al primer
loposat del segon.
Per multiplicar dos nombres enters sen
multipliquen els valors absoluts. Shi afegeix
el signe + si tots dos factors tenen el mateix signe,
i el signe si tenen signes diferents.
OBJECTIUS
dels nombres enters: positius
i negatius.
Nombres negatius i positius.

Nombres enters.
Identificaci dels nombres enters en diversos contextos i situacions
de la vida real.
2. Representar, ordenar
i comparar nombres enters.
Recta numrica. Representaci i comparaci de nombres enters.

Valor absolut.
Oposat dun nombre.
Representaci i comparaci de nombres enters a la recta numrica.
Comparaci de nombres enters a partir del seu valor absolut.
3. Fer sumes i restes amb

nombres enters.
Suma i resta de nombres enters.

Operacions combinades.
Realitzaci doperacions de suma i resta de nombres enters.
s correcte dels signes i parntesis.
4. Fer multiplicacions i divisions

amb nombres enters.
Multiplicaci i divisi de nombres enters.

Regla dels signes.
Realitzaci doperacions de multiplicaci i divisi de nombres enters.
s de la regla dels signes per agilitar les operacions.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
289
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 290
OBJECTIU 1
SIGNIFICAT DELS NOMBRES ENTERS: POSITIUS I NEGATIUS
NOM:
CURS:
DATA:
NOMBRES NEGATIUS
A la nostra vida diria observem, llegim i diem expressions del tipus:
a) Hem deixat el cotxe aparcat al segon soterrani.
b) El submar s a cent vint metres sota el nivell del mar.
c) Fa una temperatura de quatre graus sota zero.
d) Tens el compte en nmeros vermells, i deus 160 .
Des del punt de vista matemtic, i a la prctica, sexpressen aix:
a) El cotxe s a la planta 2.
Es llegeix menys dos.
b) El submar s a 120 m.
Es llegeix menys 120.
c) Fa una temperatura de 4 C.
Es llegeix menys quatre.
2, 120, 4, 160 sn nombres negatius.
Expressen quantitats, situacions o mesures amb un valor ms petit que zero.
Els precedeix el signe menys ().
Sassocien amb expressions del tipus: menys que, deure, sota, disminuir o restar.
Expressa amb nombres negatius.

a) La cova s a cinquanta-cinc metres de profunditat.
b) La secci de joguines s al tercer soterrani.
c) La temperatura s dun grau sota zero.
Escriu situacions que representin aquests nombres negatius:

a) 2: .........................................................................................................................
b) 5: .........................................................................................................................
c) 10: .......................................................................................................................
NOMBRES POSITIUS
Daltra banda, tamb observem, llegim i diem expressions del tipus:
a) La roba texana s a la tercera planta.
b) La gavina vola a cinquanta metres sobre el nivell del mar.
c) Quina calor! Estem a trenta graus sobre zero.
d) Tinc 160 al banc.
Des del punt de vista matemtic, i a la prctica, sexpressen aix:
a) La roba texana s a la planta + 3.
Es llegeix ms tres.
b) La gavina vola a + 50 m.
Es llegeix ms cinquanta.
c) Quina calor! Estem a + 30 C.
Es llegeix ms trenta.
+3, +50, +30, +160 sn nombres positius.
Expressen quantitats, situacions o mesures amb un valor ms gran que zero.
Els precedeix el signe ms (+).
Sassocien amb expressions del tipus: ms que, tinc, sobre, augmentar o afegir.
290
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 291
5
3
Expressa amb nombres positius les expressions segents:

a) Estem a trenta-dos graus sobre zero.
b) Lavi vola a mil cinc-cents metres sobre el nivell del mar.
c) La muntanya t una altitud de vuit-cents metres.
d) Lestel pot volar a vuitanta metres.
Escriu situacions que representin aquests nombres positius:

a) +3: ........................................................................................................................
b) +10: .......................................................................................................................
c) +45: .......................................................................................................................
Els nombres positius, negatius i el zero formen el conjunt dels nombres enters.
Positius:
Negatius:
Zero:
+1, +2, +3, +4, +5, +6, (naturals amb signe +)

1, 2, 3, 4, 5, 6,
0
Expressa amb un nombre enter aquestes situacions:

a) Lhelicpter vola a 150 m.
b) Estic surant al mar.
c) El termmetre marca 4 graus sota zero.
d) LEverest fa 8.844 m daltitud.
e) LAnna t un deute de 46 .
Representa amb un dibuix els botons de lascensor dun edifici que t 7 plantes,
una planta baixa i 4 plantes per aparcar.
Un termmetre ha marcat les temperatures segents (en C) durant una setmana.

Expressa amb nombres enters.
PROPOSTES PER
f) Tespero a la planta baixa.
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
Dos sobre zero
Cinc sobre zero
Zero graus
Tres sota zero
Dos sobre zero
U sota zero
Cinc sobre zero
291
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 292
OBJECTIU 2
REPRESENTAR, ORDENAR I COMPARAR NOMBRES ENTERS
NOM:
CURS:
DATA:
REPRESENTACI DELS NOMBRES ENTERS. ORDRE A LA RECTA NUMRICA

Ja coneixem la recta en qu es representen els nombres naturals, incloent-hi el zero.
Ara hi representarem els nombres enters.
1r
2n
3r
4t
5
Dibuixem una recta.

Assenyalem lorigen 0, que s el valor 0.
Dividim la recta en segments iguals (unitats), a la dreta i a lesquerra del zero.
A la dreta de lorigen colloquem els nombres enters positius.
A lesquerra de lorigen colloquem els nombres enters negatius.
Observa que els nombres estan ordenats:
144444444424444444443
+1
+2
+3
+4
+5
+6
+7
Nombres enters negatius
Nombres enters positius
Representa en una recta els nombres enters segents: +8, 9, +5, 0, 1, +6, 7, +11, 6.
Representa en una recta numrica els nombres 5 i +5.

a) Assenyala amb vermell els nombres enters entre 5 i 0.
b) Assenyala amb blau els nombres enters entre +5 i 0.
c) Qu observes?
Considera els nombres segents: 7, +8, +3, 10, +6, +4, 2.

a)
b)
c)
d)
Representals a la recta numrica.

Quin s el ms allunyat de lorigen?
I quin hi s ms proper?
Escriu, per a cada un, un altre nombre situat a la mateixa distncia de lorigen.
En una ciutat el termmetre va oscillar entre les temperatures segents:

Mxima: +3 C
Mnima: 4 C
a) Representa tots dos valors en una recta numrica.

b) Indica si es van poder marcar aquestes temperatures: 2 C, +4 C, 5 C, +1 C, 0 C, +2 C.
c) Representa les temperatures a la recta numrica.
292
144444444424444444443
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 293
5
COMPARACI DE NOMBRES ENTERS
Hem estudiat que a la recta es representen els nombres enters ordenats.
1r
2n
3r
4t
Aquest ordre suposa una collocaci determinada a la recta numrica.

Un nombre enter positiu s ms gran que qualsevol nombre enter negatiu.
Entre diversos nombres enters, sempre s ms gran el que est situat ms a la dreta de la recta.
Utilitzem els smbols ms gran que (>) i ms petit que (<).
144444444424444444443
+1
+2
+5 > 3
+3
+4
+5
+6
+7
144444444424444444443
6 < 3
+7 < +11
4 > 8
Ordena, de ms petit a ms gran, els nombres segents:

+11, 2, +8, 0, 1, +5, 6, +3, 3, +7, 4, 9, +17
Ordena, de ms gran a ms petit, aquests nombres:

8, 16, +5, 2, +13, +3, 4, 9, +9, 0, +18, 10
Representa i ordena, de ms petit a ms gran, els nombres 5, +3, 8, +4, 2, +7, 1.
Escriu el signe que correspongui (> o <) entre cada parell de nombres enters.
a) +5
c) 1
e) +11
+15
g) 7
b) 0
+8
d) 4
+1
f) +10
h) +5
11
Escriu tots els nombres enters que siguin:

a)
b)
c)
d)
e)
PROPOSTES PER
, 7 < 6 < 5 < 4 < 3 < 2 < 1 < 0 < +1 < +2 < +3 < +4 < +5 < +6 < +7,
, +7 > +6 > +5 > +4 > +3 > +2 > +1 > 0 > 1 > 2 > 3 > 4 > 5 > 6 > 7,
Ms grans que 4 i ms petits que +2.

Ms petits que +3 i ms grans que 5.
Ms petits que +1 i ms grans que 2.
Ms grans que 0 i ms petits +3.
Ms petits que 3 i ms grans que 6.
293
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 294
5
VALOR ABSOLUT DUN NOMBRE ENTER
El valor absolut dun nombre enter s la distncia (en unitats) que el separa del zero
a la recta numrica.
A la prctica sescriu entre dues barres | | i resulta el mateix nombre sense el signe.
Valor absolut de 3 sescriu 3 i s 3.
Valor absolut de +5 sescriu +5 i s 5.
F
F
+1
+2
+3
+4
+5
+6
+7
+3
+4
+5
+6
+7
Observa que:
+5 = 5
5 = 5
F
F
+1
+2
Els nombres +5 i 5 sn a la mateixa distncia de lorigen: 5 unitats.

Es diu que sn nombres oposats i sescriuen aix:
op (+5) = 5
op (5) = +5
Dos nombres oposats tenen el mateix valor absolut.
10 Completa la taula segent:

VALOR ABSOLUT
RESULTAT
ES LLEGEIX
+10
10
El valor absolut de 10 s 10.
7
7
9
El valor absolut de 15 s 15.
11 Representa a la recta numrica els nombres enters segents:
a) +7 i 7
b) +4 i 4
c) 6 i +6
d) +10 i 10
Qu hi observes? Com sn aquests nombres?
12 Per a cada nombre enter, troban el nombre oposat i represental en una recta numrica.
a) 3
294
b) 12
c) +9
d) +8
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 295
5
COMPARACI DE DOS O MS NOMBRES ENTERS A PARTIR DEL VALOR ABSOLUT
Entre dos o ms nombres enters positius s ms gran el de valor absolut ms gran.
Entre dos o ms nombres enters negatius s ms gran el de valor absolut ms petit
(es troba a menys distncia de lorigen 0, valor zero).
EXEMPLE
+7 > +3
4 > 6
perqu:
perqu:
+7 = 7 i +3 = 3
4 = 4 i 6 = 6
13 Escriu el signe que correspongui,
a) +7
+10
c) 5
b) +9
+5
d) 16
7>3
4 unitats sn ms a prop del zero que 6 unitats.
< o >, per als nombres segents:

0
+20
e) 10
g) +11
f) +13
11
h) +3
14 Ordena els nombres enters, de ms grans a ms petits, i representals a la recta numrica:
5, 3, 9, 11, 10, 8, 6, 4
15 Ordena aquests nombres, de ms grans a ms petits, i representals a la recta numrica:
16 Compara els parells de nombres enters segents i representals a la recta numrica:
a) +13 i 2
b) 5 i 7
c) +4 i +1
d) 5 i 0
PROPOSTES PER
+5, +3, +9, +11, +10, +8, +6, +4
17 Cal trobar el valor absolut per comparar dos nombres si un s positiu i laltre, negatiu?
Per qu? Posan un exemple.
295
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 296
OBJECTIU 3
FER SUMES I RESTES AMB NOMBRES ENTERS
NOM:
CURS:
DATA:
Per sumar dos nombres enters del mateix signe, sen sumen els valors absoluts i es posa
el signe dels sumands.
EXEMPLE
+3 = 3
+2 = 2
(+3) + (+2)
(+3) + (+2) = +5
3+2=5
4 = 4
1 = 1
(4) + (1)
(4) + (1) = 5
4+1=5
Per sumar dos nombres enters de signe diferent, sen resten els valors absoluts i es posa
el signe del sumand ms gran.
EXEMPLE
+5 = 5
1 = 1
(+5) + (1)
(+5) + (1) = +4
51=4
3 = 3
+5 = 5
(3) + (+5)
(3) + (+5) = +2
53=2
(3) + (+5) = +2
(+5) + (1) = +4
+5
F
+1
+2
+3
+4
+5
+1
+2
+3
+4
+5
Fes les sumes segents:

a) (+5) + (+10) =
c) (5) + (10) =
e) (+7) + (2) =
b) (4) + (+4) =
d) (7) + (+11) =
f) (8) + (+6) =
Representa aquestes sumes a la recta numrica:

a) (3) + (1)
296
b) (+4) + (+4)
c) (+5) + (2)
d) (2) + (5)
e) (+4) + (4)
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 297
5
Per restar dos nombres enters, cal sumar al primer sumand loposat del segon.
A continuaci saplica la regla de la suma de nombres enters.
EXEMPLE
(+5) (+2) = (+5) + (2) = +3
+5 = 5
op (+2) = 2
52=3
2 = 2
(6) (1) = (6) + (+1) = 5
6 = 6
op (1) = +1
61=5
+1 = 1
Fes les restes segents:

a) (+10) (+5) = (+10) + (5) =
d) (15) (+7) =
b) (+8) (12) =
e) (1) (1) =
c) (18) (+10) =
f) (15) (10) =
Un submar s a 100 m de profunditat. Si puja 55 m, en quina posici

es troba ara? Expressa el problema numricament.
Per agilitar les operacions, cal tenir en compte una srie de regles:
En les sumes es prescindeix del signe + de la mateixa suma.
Quan el primer sumand s positiu sescriu sense el signe.
Un parntesi amb nombres a linterior:
Sempre es fa en primer lloc.
Engloba tots els nombres que hi ha a dins.
El signe que el precedeix afecta tots els nombres de linterior.
F Mant els signes dels nombres de linterior.
Signe +
F Canvia els signes dels nombres (els transforma en els seus oposats).
Signe
Podem operar de dues maneres:
Sumar per separat els enters positius i els enters negatius i trobar la resta de tots dos.
Fer les operacions en lordre en qu apareixen.
EXEMPLE
(+7) + (+2) = 7 + 2 = 9
(4) + (1) = 4 1 = 5
PROPOSTES PER
OPERACIONS COMBINADES DE SUMES I RESTES DE NOMBRES ENTERS
+ (5 + 3 2 + 7) = 5 + 3 2 + 7 = 7 + 10 = +3
+ (5 + 3 2 + 7) = 5 + 3 2 + 7 = 2 2 + 7 = 4 + 7 = +3
(5 + 3 2 + 7) = +5 3 + 2 7 = 7 10 = 3
(5 + 3 2 + 7) = +5 3 + 2 7 = +2 + 2 7 = 4 7 = 3
297
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 298
5
5
Fes les operacions segents utilitzant les regles anteriors:

a) (+11) + (2) = 11 2 = 9
d) (+10) (+2) =
b) (+7) + (+1) =
e) (11) (10) =
c) (15) + (4) =
f) (7) + (+1) =
Calcula.
a) 7 5 =
d) 3 + 8 =
b) 11 4 + 5 =
e) 1 + 8 + 9 =
c) 9 7 =
f) 10 + 3 + 7 =
Fes les operacions.

a) 5 7 + 19 20 + 4 3 + 10 =
b) (8 + 9 11) =
c) 9 11 + 13 + 2 4 5 + 9 =
d) (20 + 17) 16 + 7 15 + 3 =
Opera de les dues maneres explicades.

a) 8 (4 7) =
b) 4 (5 7) (4 + 5) =
c) (1 2 3) (5 5 + 4 + 6 + 8) =
d) (1 + 2 9) (5 5) 4 + 5 =
e) (1 9) (5 4 + 6 + 8) (8 7) =
f) 4 (4 + 5) (8 9) + 1 + 6 =
298
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 299
OBJECTIU 4
FER MULTIPLICACIONS I DIVISIONS AMB NOMBRES ENTERS

NOM:
CURS:
DATA:
MULTIPLICACI DE NOMBRES ENTERS

Per multiplicar dos nombres enters se segueixen aquests passos:
1r Sen multipliquen els valors absoluts (a la prctica, els nombres entre si).
2n Al resultat hi colloquem el signe + si tots dos nombres sn del mateix signe,
i el signe si sn de signes diferents.
EXEMPLE
(+5) (3) = 15
(5) (3) = +15
5 3 = 15
El resultat s 15, ja que sn de signe diferent (positiu i negatiu).
5 3 = 15
El resultat s + 15, ja que sn del mateix signe (negatiu).
5 3 = 15
(+5) (+3) = +15
El resultat s + 15, ja que sn del mateix signe (positiu).
DIVISI DE NOMBRES ENTERS

Per dividir dos nombres enters se segueixen aquests passos:
1r Sen divideixen els valors absoluts (a la prctica, els nombres entre si i sempre que la divisi
sigui exacta).
2n Al resultat hi colloquem el signe + si tots dos nombres sn del mateix signe, i el signe
si sn de signes diferents.
EXEMPLE
20 : 4 = 5
(+20) : (4) = 5
El resultat s 5, ja que sn de signe diferent (positiu i negatiu).
20 : 4 = 5
(+20) : (+4) = +5
El reesultat s + 5, ja que sn del mateix signe (positiu).
Per agilitar les operacions de multiplicaci i divisi de nombres enters, sutilitza

la regla dels signes:
Multiplicaci
(+)
()
(+)
()
(+)
()
()
(+)
=
=
=
=
+
+
PROPOSTES PER
20 : 4 = 5
(20) : (4) = +5
El resultat s + 5, ja que sn del mateix signe (negatiu).
Divisi
(+)
()
(+)
()
:
:
:
:
(+)
()
()
(+)
=
=
=
=
+
+
299
831073 _ 0289-0300.qxd
11/6/07
12:42
Pgina 300
5
1

a) (+7) (+2) =
b) (+12) (3) =
c) (10) (+10) =
d) (5) (+8) =
e) (1) (1) =
f) (+5) (+20) =
Calcula.
a) (+16) : (+2) =
d) (100) : (+10) =
b) (8) : (1) =
e) (+12) : (3) =
c) (25) : (+5) =
f) (+45) : (+9) =
Fes les operacions aplicant la regla dels signes.

a) (+12) (3) =
g) (1) (18) =
b) (20) : (10) =
h) (77) : (11) =
c) (+6) (6) =
i) (+10) (+4) =
d) (+80) : (8) =
j) (9) (+8) =
e) (9) : (3) =
k) (+35) : (+5) =
f) (100) : (+25) =
l) (12) (+5) =
Completa amb els nombres enters corresponents.

a) (+9) ........ = 36
b) (7) ........ = +21
c)
........ (8) = 40
d)
........ (+10) = 100
e) (30) ........ = +30

f) (+6) ........ = 0
Completa amb els nombres enters corresponents.

a) (+42) : ........ = 7
d) (20) : ........ = 20
b) (8) : ........ = +1
e)
c)
300
........ : (9) = +6
........ : (6) = +5
f) (+9) : ........ = 9
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 301
6 Iniciaci a llgebra
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
Tot i que lalumnat ja ha estudiat el llenguatge numric

i algebraic, en aquesta unitat es presenten per primera
vegada situacions en qu sapliquen de manera directa
aquest tipus dexpressions. Aquest fet suposar un
esfor significatiu en el raonament abstracte dels
alumnes; per tant, sha dintroduir gradualment ls
de lletres per nombres i aproximar-se a aquests
conceptes amb exemples senzills i de la vida
quotidiana fins que es generalitzi el procediment.
El llenguatge numric expressa la informaci

matemtica noms amb nombres.
Fer amb agilitat les operacions aritmtiques amb

nombres naturals i enters servir de suport per sumar,
restar, multiplicar i dividir monomis. Mtodes com ara
els dassaig i error i el clcul mental reforaran les
operacions amb monomis.
La resoluci dequacions de primer grau s un dels
objectius de la unitat. Primer es resoldran equacions
senzilles per tempteig i, posteriorment, sutilitzaran les
regles bsiques per resoldre equacions ms
complexes.
El llenguatge algebraic expressa la informaci

matemtica mitjanant nombres i lletres.
Una expressi algebraica s un conjunt de nombres
i lletres units pels signes de les operacions
aritmtiques.
El valor numric duna expressi algebraica s
el nombre que sobt en substituir les lletres
per nombres i operar.
Els monomis sn expressions algebraiques formades
per productes de lletres i nombres. El grau dun
monomi s la suma dels exponents de les lletres
que el formen.
Un polinomi s la suma algebraica de monomis.
Una equaci s una igualtat algebraica que noms
es verifica per a algun valor de les lletres.
Una equaci de primer grau amb una incgnita s
una equaci que t una sola incgnita i el seu grau
s 1.
OBJECTIUS
1. Diferenciar entre llenguatge
numric i algebraic.
Llenguatge numric i algebraic. Substituci de lletres per nombres.

Expressi de situacions de la vida quotidiana mitjanant el llenguatge
algebraic.
2. Utilitzar i comprendre les

expressions algebraiques.
Obtenir el valor numric duna
expressi algebraica.
Expressions algebraiques.
Valor numric duna expressi algebraica.
Lectura i comprensi dexpressions algebraiques.
Obtenci del valor numric dexpressions algebraiques.
3. Identificar monomis. Distingir

entre monomis i polinomis. Fer
operacions amb monomis.
Monomis. Nomenclatura. Monomis semblants.

Polinomis.
Operacions amb monomis: suma, resta, multiplicaci i divisi.
Identificaci i reconeixement de monomis i polinomis.
Clcul doperacions aritmtiques amb monomis.
digualtat, identitat i equaci.
Concepte digualtat, identitat i equaci.

Termes i nomenclatura.
Identificaci i diferenciaci digualtats, identitats i equacions.
5. Resoldre equacions senzilles

de primer grau.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
Les equacions i la seva estructura. Nomenclatura.

Resoluci dequacions per tempteig i regles prctiques.
Determinaci dels membres, la incgnita i la soluci duna equaci.
s de regles prctiques per resoldre equacions.
301
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 302
OBJECTIU 1
DIFERENCIAR ENTRE LLENGUATGE NUMRIC I ALGEBRAIC
NOM:
CURS:
DATA:
Potncia s la forma abreujada descriure una multiplicaci de factors iguals.

an = a a a a (n vegades)
43 = 4 4 4
Permetre dun polgon s la mesura del seu contorn, s a dir, la suma dels costats.
Quadrat: P = a + a + a + a
Rectangle: P = a + b + a + b
a
a
b
rea dun polgon s la mesura de la seva superfcie.

Rectangle: A = b a
Quadrat: A = a a = a 2
Triangle: A =
b h
2
b
h
a
El llenguatge que fem servir habitualment sanomena llenguatge usual, i lemprem quan escrivim i/o parlem.
Tamb fem servir el llenguatge numric, en qu utilitzem nombres i signes aritmtics.
EXEMPLE
Llenguatge usual
Llenguatge numric
La suma de dos ms quatre s sis.

Deu menys tres s set.
Vuit dividit entre dos s quatre.
El quadrat de tres s nou.
2+4=6
10 3 = 7
8:2=4
32 = 9
La meitat de dotze s sis.
12
=6
2
Expressa les frases segents amb llenguatge numric:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
El triple de dos s sis.

Vint dividit entre cinc s quatre.
Quinze menys vuit s set.
El cub de dos s vuit.
La quarta part de dotze s tres.
La suma donze ms nou s vint.
Catorze entre dos s set.
A ms del llenguatge escrit i el llenguatge numric, sutilitzen lletres, normalment minscules, per designar
un nombre qualsevol i per substituir nombres.
El llenguatge que utilitza lletres en combinaci amb nombres i signes sanomena llenguatge algebraic.
La part de les Matemtiques que estudia la relaci entre nombres, lletres i signes rep el nom de lgebra.
Les lletres ms usuals sn: x, y, z, a, b, c, m, n, t, r, s, i representen qualsevol nombre.
302
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 303
6
EXEMPLE
Llenguatge usual
Llenguatge numric
La suma de dos nombres.
a+b
Un nombre augmentat en quatre unitats.
x+4
El triple dun nombre.
3m

LLENGUATGE USUAL
LLENGUATGE ALGEBRAIC
El doble dun nombre

Un nombre disminut en tres unitats
La meitat dun nombre
El quadrat dun nombre
El triple dun nombre
Un nombre augmentat en cinc unitats
Escriu amb llenguatge numric o algebraic, segons correspongui.

EXPRESSI
LLENG. NUMRIC
LLENG. ALGEBRAIC
SEXPRESSA
No
15 + 20
La suma de 15 i 20
La diferncia entre a i b
El quadrat de c
La diferncia entre 15 i 9
El doble de 6
El triple de y
Escriu les frases en llenguatge numric o algebraic, segons correspongui.

EXPRESSI
La diferncia entre a i b s igual a 10
LLENG. NUMRIC
LLENG. ALGEBRAIC
SEXPRESSA
No
a b = 10
Tres elevat al quadrat s igual a 9

La quarta part de x s 6
La suma de deu i nou s dinou
PROPOSTES PER
El doble de x ms dues unitats
El triple de deu vegades y s igual a dotze

El doble de nou s 18
La teva edat fa quatre anys
La teva edat daqu a quatre anys
303
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 304
OBJECTIU 2
OBTENIR EL VALOR NUMRIC DUNA EXPRESSI ALGEBRAICA
NOM:
CURS:
DATA:
Una expressi algebraica s el conjunt de lletres i nombres combinats amb els signes de les operacions
aritmtiques: suma, resta, multiplicaci, divisi i potenciaci.
EXEMPLE
Lrea dun quadrat sobt multiplicant la mesura dels costats:
A = l l = l2
El permetre dun camp de futbol s la suma dels costats (bandes):
P=x+y+x+y
EXEMPLE
a+b
2a
x
+1
3
3 (a + b)
x2 + 1
x+y5
Utilitza expressions algebraiques per expressar les informacions segents:

EXPRESSI ESCRITA
El doble de la suma de dos nombres
EXPRESSI ALGEBRAICA
2 (x + y)
Lrea dun quadrat de costat dos

El quadrat dun nombre ms quatre unitats
El permetre dun camp de bsquet (llarg b i ample a)
El producte de tres nombres qualssevol
La meitat dun nombre
El doble dun nombre ms tres unitats
Inventa frases per a aquestes expressions algebraiques:

EXPRESSI ESCRITA
EXPRESSI ALGEBRAICA
a+b
x
4
m+2
3 (a b)
x
+2
3
2 (x y)
304
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 305
6
El valor numric duna expressi algebraica s el nombre que resulta de substituir les lletres per nombres
i fer les operacions que sindiquen.
EXEMPLE
Troba el valor numric de lexpressi 2 x + 1 per a x = 1.
Primer cal substituir la x de lexpressi pel valor que sindica: 1.
21+1
Fem loperaci i nobtenim el resultat, el valor numric:
21+1 = 2+1=3
Troba el valor numric de lexpressi 3 x 5 quan x pren els valors segents:

a) x = 0
3 0 5 = 0 5 = 5
c) x = 1
e) x = 1
b) x = 2
d) x = 2
f) x = 3
Calcula el valor de les expressions per a aquests valors:

Valor de x
x = 1
3 x 2
312=
=32=1
x2 + 1
12 + 1 =
=1+1=2
x = 2
x = 1
x = 0
x = 2
Valor de a i b
a=0
b=1
5 a 2 b
5021=
= 0 2 = 2
(a + b)2
(0 + 1)2 =
= 12 = 1
a=1
b=2
a = 1
PROPOSTES PER
b = 2
a=2
b=3
a = 2
b = 3
305
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 306
OBJECTIU 3
IDENTIFICAR MONOMIS. FER OPERACIONS AMB MONOMIS
NOM:
CURS:
DATA:
MONOMIS
Un monomi s lexpressi algebraica ms simple i est formada per productes de lletres i nombres.
Els nombres sanomenen coeficients.
Les lletres sanomenen part literal.
Exemples de monomis: 2 x; 5 x 2; x; x; 3 y 2; 3 a b
MONOMI
COEFICIENT
PART LITERAL
MONOMI
COEFICIENT
PART LITERAL
2x
3 a b
ab
REGLES PER ESCRIURE MONOMIS

3a El signe de multiplicaci no es posa ni entre els
nombres ni entre les lletres:
2 a b 2 s igual que 2ab 2.
1a El factor 1 no es posa.
1 x y s igual que x y.
2a Lexponent 1 no sindica:
3 x 1 y 2 s igual que 3 x y 2.
Completa les taules segents:

MONOMI
COEFICIENT
5ab
PART LITERAL
MONOMI
COEFICIENT
4xyz
PART LITERAL
3ab 2c
x3
GRAU DUN MONOMI

Els monomis es classifiquen per graus. El grau dun monomi s el nombre que resulta de sumar tots
els exponents de la part literal del monomi.
EXEMPLE
MONOMI
GRAU
EXPLICACI
2x
Lexponent de x s 1.
4x 2y
La suma dels exponents de x 2y 1 s 3.
5ab
La suma dels exponents de a1b1 s 2.

VALOR DE x
COEFICIENT
PART LITERAL
GRAU
2x
EXPLICACI DEL GRAU
4a 2bc 3
3x 3
306
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 307
6
MONOMIS SEMBLANTS
Dos o ms monomis sn semblants quan tenen la mateixa part literal.
EXEMPLE
MONOMIS
PART LITERAL
SN SEMBLANTS?
2x
3x
4x 2y
2xy 2
x 2y
xy 2
No
Per a cada monomi escriu-ne dos que siguin semblants i les seves parts literals.
MONOMI
SEMBLANT
SEMBLANT
PART LITERAL
3x
2a 2b
5x 3
y 2z 3
POLINOMIS
Un polinomi s una expressi algebraica formada per sumes i/o restes de dos o ms monomis no semblants.
Cada un dels sumands sanomena terme.
Un terme pot tenir coeficient i part literal, o noms coeficient i/o part literal.
Hi ha termes que noms tenen nombres. Sn els termes independents.
Els polinomis tamb es poden classificar per graus.
El terme de grau ms gran determina el grau del polinomi sumant-hi els exponents de la seva part literal.
EXEMPLE
3x 3 + 5x 4
2ab + 4b
TERMES
3x 3 5x
2ab 4b
T. INDEPENDENT
4
No en t
GRAU DEL POLINOMI
El grau de x3 s 3
El grau de a1b1 s 2

POLINOMI
TERMES
T. INDEPENDENT
GRAU DEL POLINOMI
PROPOSTES PER
POLINOMI
2x 2 + 3x 1
4ab 2a 2b
6x 3 5x 2 + 2x 4
7xy + 2y
307
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 308
6
5
Escriu un polinomi de grau 3 que tingui dos termes i un altre amb tres termes.
Indica el grau dels monomis i polinomis segents:

a) 4x + 3x 2 + 1
b) 4x 2y
c) x 3 1
d) 3x + 4x 2 2x 3 8
SUMA I RESTA DE MONOMIS

La suma o resta de monomis es poden fer si sn semblants, s a dir, si tenen la mateixa
part literal.
El resultat s un altre monomi que t com a coeficient la suma o resta dels coeficients
i la mateixa part literal.
+
+
3p
=
=
5p
3p
2p
+
+
2g
5p
=
=
2p
=
=
3p
3p + 2g
monomis semblants.
Sn
La part literal s p.
monomis semblants.
Sn
La part literal s p.
monomis no semblants.
Sn
La suma es deixa indicada.

a) x + x + x + x + x + x =
d) 5a 2a 4a =
b) x 2 + x 2 =
e) 2x 3 x 3 =
c) 5ab + 3ab 2ab =
f) 6p + 2p + 5p =
Escriu dos monomis semblants i sumals.

a) x + ........ + ........ =
b)
........ + ........ + 3a =
c)
........ + 2x 3 + ........ =
d)
........ + ........ + 3xy =
Escriu un altre monomi semblant i restals.

a) 6x ........ =
b)
........ 5x 2 =
c) 8ab ........ =
d)
........ 3xy =
10 Redueix les expressions segents:
a) x 2 + 4x + 5x 2 + x = 6x 2 + 5x
b) 6x 2 7x + 2x 2 x =
c) 3x 3 2x + 5x 2 x 3 + 4x 2 =
d) 7ab + 5ab ab + 6ab 2ab =
e) 3xy xy + 2xy + 5x 2y + y + x =
f) 2a 5a + 4a a + 10a 6a =
308
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 309
6
MULTIPLICACI DE MONOMIS
La multiplicaci entre monomis s un altre monomi que t:
Com a coeficient, el producte dels coeficients (nombres).
Com a part literal, el producte de les parts literals (lletres).
Recorda el producte de potncies de la mateixa base, la multiplicaci de nombres enters
i la regla dels signes.
++=+
+=
x 2 x 3 = x 2+3 = x 5
=+
+=
EXEMPLE
2x 3x 2
4x 2 5x 3
23=6
x x2 = x3
2x 3x
4 5 = 20
x2 x3 = x5
= 6x 3
4x
5x 3 = 20x 5
11 Fes les operacions segents:
a) 3a 2a =
b) 5a (5a ) =
2
c) 2x 3x 4x =
e) x x x =
d) (3a) (4a ) =
f) (4x ) (3x 2) =
12 Opera i redueix, eliminant els parntesis. Fixat en lexemple.

F
Exemple: 2 (2 x 3) = 2 2 x 2 3 = 4 x 6
a) 2 (x + 1) =
c) 2 (x 2) =
b) 3 (x + x) + 5x =
d) 4 (x 2 x) 2x =
DIVISIN DE MONOMIOS
Recorda la divisi de potncies de la mateixa base, la divisi de nombres enters

i la regla dels signes.
+:+=+
5
2
52
3
x :x =x =x
:=+
+:=
:+=
EXEMPLE
8x 2
8 x2
=
= 4x
2x
2 x
12x 5
12 x 5
=
= 4 1 = 4
5
3x
3 x5
8 : 2 = 4; x 2 : x = x 21 = x
12 : 3 = 4; x 5 : x 5 = x 55 = x 0 = 1
PROPOSTES PER
La divisi de dos monomis s un altre monomi que t:

Com a coeficient, el quocient dels coeficients.
Com a part literal, el quocient de les parts literals.
13 Calcula.
a)
x3
=
x
b)
3x 4
=
5x 2
c)
6a 4
=
2a 3
d)
15 x 2
=
3y 2
309
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 310
OBJECTIU 4
COMPRENDRE EL SIGNIFICAT DIGUALTAT, IDENTITAT I EQUACI
NOM:
CURS:
DATA:
IGUALTAT
Una igualtat s una expressi matemtica separada per un signe igual (=).
Les igualtats poden ser:
Numriques, si noms hi apareixen nombres.
5 + 2 = 7 o certa
5 + 2 = 8 o falsa
Algebraiques, si hi apareixen nombres i lletres.
10 + x = 13
Escriu tres igualtats numriques i tres ms dalgebraiques.

Numriques
Algebraiques
Indica si les igualtats segents sn certes o falses. Raona les respostes.

a) (3 7) + 21 = 15 + 10
b) 22 10 = 8 2
c) (6 4) 5 = (7 2) + 7
d) 25 : 5 = (10 5) (9 5)
IDENTITAT
Una identitat s una igualtat algebraica (nombres i lletres) que es compleix per a qualsevol valor
de les lletres.
EXEMPLE
x + x = 2x
a+b=b+a
Si x = 1: 1 + 1 = 2 1; 2 = 2
Si a = 1, b = 2: 1 + 2 = 2 + 1; 3 = 3
Comprova que les identitats es compleixen; dna valors i verifican la igualtat.

a) 2x + x = 3x
310
b) a b = b a
Digues si sn certes o falses les identitats segents:

a) a + b = b + a
c) a b = b a
e) x + x = x 2
b) x + x = 2x
d) x x = x 2
f) x x = 2x
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 311
6
EQUACI
Una equaci s una igualtat algebraica que noms es compleix per a determinats valors de les lletres.
EXEMPLE
x+2=8
F Noms es compleix quan
x pren el valor 6 : 6 + 2 = 8.
Indica quines de les expressions sn igualtats, identitats o equacions.

EXPRESSI
TIPUS
6 + 5 = 11
3 + x = 15
a+b=b+a
7 + 3 = 10
20 x = 4
x + x + x = 3x
Troba mentalment el valor x en les equacions segents:

EXPRESSI
VALOR DE x
RAONAMENT
5+x=7
x=2
5+2=7
11 x = 6
9x=1
10 x = 3
10 2x = 4
Completa els buits per verificar les equacions.

a)
........ + 5 = 15
b) 3 ........ = 3
c)
........ 6 = 11
d) 17 + ........ = 20
e)
........ + 8 = 12
PROPOSTES PER
x+1=1
f) 22 ........ = 12
311
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 312
OBJECTIU 5
RESOLDRE EQUACIONS SENZILLES DE PRIMER GRAU
NOM:
CURS:
DATA:
LES EQUACIONS I LA SEVA ESTRUCTURA

Membres
Una equaci s una igualtat algebraica que est separada per un signe igual (=).
Aquest signe diferencia dues parts de lequaci, anomenades membres, que contenen termes formats
per nombres i/o lletres.
Primer membre = Segon membre
5 + x = 12
Terme: 12
Terme: 5, x
Incgnites
La incgnita s el valor que desconeixem i volem trobar. s un valor numric i es representa habitualment
per les lletres x, y, z, a, b.
En lequaci 5 + x = 12, x s la incgnita, el valor que desconeixem.
El terme x t grau 1, x = x 1, i per tant aquestes equacions sanomenen equacions de primer grau
amb una incgnita.
Soluci
La soluci s el valor numric que hem de trobar perqu es verifiqui una equaci.
En lequaci 5 + x = 12, x = 7 s la soluci de lequaci.
Si substitum la incgnita pel seu valor es verifica lequaci: 5 + 7 = 12.

EQUACI
PRIMER MEMBRE
SEGON MEMBRE
TERMES
INCGNITA
7 + x = 20
18 = 2x
5x = 12 + x
14 3x = 8 + x
Indica la soluci de les equacions.

a) 7 + x = 20
c) 3x = 6
b) 15 x = 12
d) 18 = 2x
RESOLUCI DEQUACIONS
Resoluci per tempteig
Aquest mtode utilitza el raonament i la intuci per provar valors numrics en enunciats senzills
i obtenir-ne la soluci.
En lequaci: x + 5 = 12, la pregunta seria: Quin nombre sumat a 5 dna 12?
Soluci: x = 7, ja que 7 + 5 = 12.
312
GRAU
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 313
6
3
Completa la taula.
EQUACI
PREGUNTA
SOLUCI
COMPROVACI
x + 8 = 11
Quin nombre sumat a 8 dna 11?
x=3
3 + 8 = 11
x6=9
18 = 2x
x2 = 4
4
Calcula la soluci per tempteig.

EQUACI
SOLUCI
x+1=7
14 = 2x
x
= 3
6
x2 = 9
REGLES PRCTIQUES PER RESOLDRE EQUACIONS

Lobjectiu de resoldre equacions s trobar la incgnita. Per fer-ho, hem daconseguir deixar-la sola, allar-la
i trobar el valor numric que verifica la igualtat.
1r Observem lequaci. Detectem en quin membre o membres hi ha la incgnita o incgnites.
2n En cas que nhi hagi, redum termes que siguin semblants (nombres i/o lletres).
3r Per allar la incgnita, hem de transposar els termes que acompanyen les incgnites mitjanant
operacions aritmtiques.
Si en els dos termes duna equaci es fa la mateixa operaci (suma, resta, multiplicaci o divisi),
la igualtat no varia, i se nobt una altra dequivalent.
4t Redum termes semblants (nombres i/o lletres).
5 Allem la incgnita i en trobem el valor numric.
Resol lequaci 5 + x = 12.

1r 5 + x = 12. Observem que la incgnita s al primer membre.
2n No hi ha termes semblants per reduir.
3r 5 + (5) + x = 12 + (5). Allem x. Transposem 5, i sumem loposat (-5) a tots dos membres.
4t 0 + x = 12 5. Redum termes semblants.
5 x = 7. Allem i trobem el valor numric de la incgnita.
5
PROPOSTES PER
EXEMPLE
Resol les equacions segents:

a) x + 10 = 16
x + 10 = 16
x + 10 + (10) = 16 + (10)
x + 0 = 16 10
x=4
b) 12 = 6 + x
c) x 7 = 3
313
831073 _ 0301-0314.qxd
8/6/07
10:20
Pgina 314
6
6
Troba la soluci de les equacions.

a) 4x 7 = 3 x
4x 7 + (+7) + x = 3 x + (+7)
4x 7 + 7 = 3 x + 7
4x = 10x
4x + (+x) = 10 x + (+x)
4x + x = 10
5x = 10
5x
10
=
5
5
x=2
Les incgnites sn en el primer i el segon membre.

No hi ha termes semblants per reduir.
Agrupem les incgnites i els nombres per separat.
Transposem 7 sumant loposat (+7) en tots dos
membres.
Redum termes semblants.
Transposem x sumant loposat en tots dos membres.
Redum termes semblants.
Transposem 5 dividint entre 5 en tots dos membres.
Redum termes.
Allem la incgnita i en trobem el valor numric.
b) 6x 2x = 8
Resol aquestes equacions:

a) 3x + 2 + x = 8 + 2x
b) x + 8 = 3x 6
c) 5x 3x = 20 + x
Completa la resoluci de les equacions, donant prioritat a les operacions entre parntesis.
a) 3(x 3) = 5(x 1) 6x
3x 9 = 5x 5 6x
314
c) 8x 5x = 12
b) 3x + 8 5x 5 = 2(x + 6) 7x
2x + 3 = 2x + 12 7x
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 315
7 Sistema Mtric Decimal

INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
El coneixement del sistema de numeraci decimal,

la potenciaci i les operacions de multiplicaci i divisi
per la unitat seguida de zeros ens introduiran en
lestudi de les magnituds i les unitats de mesura.
El sistema mtric decimal s el sistema de mesura

acceptat universalment, les unitats del qual estan
relacionades mitjanant potncies de 10.
En aquesta unitat caldr que lalumnat faci

mesuraments i clculs a laula, al laboratori o a
lexterior. Ls dels principals instruments de mesura
ha de ser reforat per operacions i comprovacions
aritmtiques a laula. Dibuixar un metre quadrat al
terra, construir un metre cbic, fer el decmetre cbic
amb retallables i utilitzar mesures de capacitat i volum
sn accions que ajuden a comprendre el concepte
de mesura.
Gradualment, es pot aconseguir la comprensi en
les equivalncies de les unitats i la seva prctica real,
sobretot en el cas de litre / decmetre cbic /
quilogram. La resoluci de problemes senzills
contribuir a lassoliment dels objectius de la unitat.
El metre (m) s la unitat principal de longitud

en el sistema mtric decimal.
El quilogram (kg) s la unitat principal de massa
El litre ( ) s la unitat principal de capacitat
Per passar duna unitat a una altra immediatament
inferior o superior, es multiplica o es divideix per 10,
respectivament.
Una mesura en forma complexa sexpressa
en una sola unitat, i en forma incomplexa, en ms
duna unitat.
Per sumar o restar mesures, aquestes han destar
expressades en la mateixa unitat.
El metre quadrat (m 2 ) s la unitat principal de
superfcie, i s la superfcie que t un quadrat
d1 m de costat.
El metre cbic (m 3 ) s la unitat principal de volum,
i s el volum que t un cub d1 m daresta.
OBJECTIUS
Unitats de longitud, massa i capacitat.

Mltiples i submltiples.
Instruments de mesura.
Identificaci de magnituds.
Diferenciaci dels mltiples i els submltiples de les unitats
de longitud, massa i capacitat. Equivalncies.
Resoluci de problemes.
Identificaci i utilitzaci dels instruments de mesura.
1. Conixer les unitats

de longitud, massa i capacitat.
Fer canvis dunitats.
2. Conixer les unitats

de superfcie i volum. Fer
canvis dunitats.
3. Comprendre la relaci entre

unitats de volum, capacitat
i massa.
Equivalncies principals entre les unitats de volum, capacitat i massa.

Conversi dunitats aplicant les equivalncies.
Unitats de superfcie. Coneixement de les unitats agrries.

Unitats de volum. Mltiples i submltiples.
rees del quadrat i el rectangle. Volum del cub.
Identificaci de magnituds.
Diferenciaci de mltiples i els submltiples de les unitats de superfcie
i volum.
Identificaci i utilitzaci dels instruments de mesura.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
315
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 316
OBJECTIU 1
CONIXER LES UNITATS. FER CANVIS DUNITATS
NOM:
CURS:
DATA:
Una magnitud s una qualitat, caracterstica... dun objecte que podem mesurar.
Exemple: longitud, massa, capacitat, superfcie, volum, velocitat...
Les magnituds sexpressen en unitats de mesura:
Exemple: metres, quilmetres, quilograms, grams, centilitres, metres quadrats, metres cbics,
quilmetres per hora...
El sistema mtric decimal s un sistema de mesura decimal perqu les unitats es relacionen entre
si mitjanant potncies de 10.
Per multiplicar un nombre per 10, 100, 1.000..., es desplaa la coma a la dreta tants llocs
com zeros tingui la unitat: 1, 2, 3...
3,47 100 = 347
589 1.000 = 589.000
Per dividir un nombre entre 10, 100, 1.000..., es desplaa la coma a lesquerra tants llocs
25,87 : 100 = 0,2587
29 : 10 = 2,9
316
Uneix cada magnitud amb la unitat corresponent.

Laigua dun embassament
36 quilmetres per hora
La capacitat duna llauna de refresc
7.450 metres quadrats
La capacitat duna piscina
45 quilograms
La velocitat dun ciclista
12.000 litres
El pes dun sac de patates
4.500 quilograms
La longitud dun bolgraf
350 metres
Lrea dun camp de gira-sols
33 centilitres
La distncia entre dos pobles
15 centmetres
El pes dun cami
145 hectmetres cbics
Lalria dun gratacel
25 quilmetres

a) 34,56 100 =
d) 0,71 1.000 =
g) 139 10 =
b) 0,198 100 =
e) 3.528 10 =
h) 7 10.000 =
c) 18,2 1.000 =
f) 0,1 10 =
i) 84.002 100 =
a) 987 : 1.000 =
d) 0,37 : 10 =
g) 23.600 : 100 =
b) 15,37 : 100 =
e) 0,9 : 10 =
h) 253,6 : 1.000 =
c) 46 : 10 =
f) 61.302 : 10.000 =
i) 47,05 : 100 =
Calcula.
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 317
7
UNITATS DE LONGITUD
El metre s la unitat principal de longitud. Abreujadament sescriu m.
Els mltiples (unitats ms grans) i els submltiples (unitats ms petites) del metre sn:
UNITAT
PRINCIPAL
MLTIPLES DEL METRE
10.000 m
miriametre
mam
1.000 m
quilmetre
km
100 m
hectmetre
hm
10 m
decmetre
dam
SUBMLTIPLES DEL METRE
0,1 m
decmetre
dm
metre
m
0,01 m
centmetre
cm
0,001 m
millmetre
mm
Cada unitat, a la vida real, sutilitza per mesurar:

Grans distncies com carreteres, vies frries: mam, km, hm.
Distncies intermdies com carrers, altures: dam, m.
Mesures petites com fotografies, mobiliari: dm, cm.
Mesures redudes com agulles de cap, insectes: mm.
Per transformar una unitat de longitud en una altra, es multiplica o es divideix per 10.
dm
cm
mm
: 10
m
F
: 10
10
F
: 10
10
F
dam
10
F
hm
10
F
km
: 10
10
mam
10
10
: 10
: 10
: 10
Associa una unitat de longitud amb cada exemple.

a) Lalria duna casa.
d) La distncia entre dues ciutats.
g) Una finestra.
b) La longitud duna formiga.
e) El tauler del teu pupitre.
h) Una agulla imperdible.
c) La teva alada.
f) Lamplada dun carrer.
i) La teva habitaci.
Ordena les mesures de ms petita a ms gran (<). Pren com a referncia el metre i passa totes
les mesures a aquesta unitat.

km
hm
dam
dm
cm
mm
2,1
13.472
34
PROPOSTES PER
1.500 cm 3,5 m 94,7 dm 0,15 km 0,03 dam 6.341 mm 1,3 m 2,04 km 1.000 m
0,33
9,35
7.749
54
317
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 318
7
7
Expressa les alries segents en hectmetres i quilmetres:

NOM
ALRIA (en m)
Everest
8.844
Mont Blanc
4.810
Mulhacn
3.482
Teide
3.718
Almanzor
2.592
Aneto
3.404
ALRIA (en hm)
ALRIA (en km)
Expressa la longitud daquests rius en hectmetres i metres:

NOM
LONGITUD (en km)
Tajo
1.120
Ebre
1.927
Duero
1.913
Guadiana
1.743
Guadalquivir
1.680
Xquer
1.535
Segura
1.341
Mio
1.340
LONGITUD (en hm)
LONGITUD (en m)
Completa.
a) 5,5 km = ........ m
c) 6,7 dam = ........ m
e) 785 cm = ........ m
b) 34,5 mm = ........ m
d) 12 km = ........ m
f) 1,60 dm = ........ m
INSTRUMENTS DE MESURA DE LONGITUD

Flexmetre
Cinta mtrica
Roda mtrica
318
Metre de sastre
Metre de fuster
Regle
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 319
7
UNITATS DE MASSA
El quilogram i el gram sn les unitats principals de massa. Abreujadament sescriuen kg i g.
Els mltiples (unitats ms grans) i els submltiples (unitats ms petites) del gram sn.
UNITAT
PRINCIPAL
MLTIPLES DEL GRAM
10.000 g
miriagram
mag
1.000 g
quilogram
kg
100 g
hectogram
hg
10 g
decagram
dag
gram
g
SUBMLTIPLES DEL GRAM
0,1 g
decigram
dg
0,01 g
centigram
cg
0,001 g
milligram
mg
Per mesurar masses grosses sutilitzen:

Unitats
Smbol
Equivalncies (en kg)
Equivalncies (en g)
Tona mtrica
1.000 kg
1.000.000 g
Quintar mtric
100 kg
100.000 g
Exemples: crrega dun avi, enviaments daliments, massa dun cami, etc.
Per transformar una unitat de massa en una altra, es multiplica o es divideix per 10.
10
dag
dg
cg
mg
: 10
: 10
: 10
: 10
: 10
hg
kg
10
: 10
10
: 10
10
mag
10
10
10
10
10
: 10
: 10
10 Ordena les mesures segents de ms gran a ms petita (>). Pren com a referncia el gram
o el quilogram i passa totes les mesures a la unitat que tris.

27 dag 27 dg 56 g 0,23 hg 1,02 kg 8,34 cg 345 mg 0,5 t 1,1 q

q
kg
dg
cg
mg
0,5
31.872
65
0,31
9
1.749
59
PROPOSTES PER
12 Completa.
a) 2,5 kg = .......... g
c) 0,7 dag = .......... g
e) 587 cg = .......... g
b) 5.345 mg = .......... kg
d) 1.258 g = .......... kg
f) 6,6 dg = .......... kg
319
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 320
7
INSTRUMENTS DE MESURA DE MASSA
Bscula
Dinammetres
Balana granatria
Balana de cuina
Balana de Roverbal
UNITATS DE CAPACITAT
El litre s la unitat principal de capacitat. Abreujadament sescriu .
Els mltiples (unitats ms grans) i els submltiples (unitats ms petites) del litre sn:
UNITAT
PRINCIPAL
MLTIPLES DEL LITRE
10.000
mirialitre
mal
1.000
quilolitre
kl
100
hectolitre
hl
10
decalitre
dal
SUBMLTIPLES DEL LITRE
0,1
decilitre
dl
litre
0,01
centilitre
cl
0,001
millilitre
ml
Per transformar una unitat de capacitat en una altra, es multiplica o es divideix per 10.
: 10
dl
cl
ml
: 10
: 10
: 10
10
F
: 10
dal
10
F
hl
10
F
kl
10
F
mal
10
10
10
: 10
: 10
13 Ordena les mesures segents de ms petita a ms gran (<). Pren com a referncia el litre
i passa totes les mesures a aquesta unitat.

250 cl 1.500 ml 2,5 0,005 kl 0,7 dal 19 dl 7 hl 30 450 cl
320
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 321
7
kl
hl
dal
dl
cl
ml
1,5
50
400
3,5
6
5.600
14
15 Completa.
a) 8,5 kl = ..........
c) 0,7 dal = ..........
e) 785 cl = ..........
b) 3.295 ml = ..........
d) 36,5 hl = ..........
f) 9,6 dl = ..........
16 Calcula les quantitats segents i expressa el resultat en litres:
a) 1/4 de 500 hl =
c) 3/4 de 1.000 kl =
b) 2/5 de 2.500 cl =
d) 1/8 de 450 ml =
17 La capacitat duna piscina s de 75 kl. Actualment cont 300 hl.
Quants litres falten perqu sompli?
18 Volem omplir de vi una bta, que t 5 dal de capacitat, amb recipients de 10 .
INSTRUMENTS DE MESURA DE CAPACITAT

Cassons
Gerres i vasos graduats
Provetes
PROPOSTES PER
Quants recipients de 10 necessitarem?
Mesures
321
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 322
OBJECTIU 2
CONIXER UNITATS DE SUPERFCIE I VOLUM. FER CANVIS DUNITATS
NOM:
CURS:
DATA:
UNITATS DE SUPERFCIE
El metre quadrat s la unitat principal de superfcie. Sescriu m2.
Un metre quadrat s la superfcie dun quadrat que t 1 metre de costat.
Els mltiples (unitats ms grans) i els submltiples (unitats ms petites) del m2 sn:
UNITAT
PRINCIPAL
MLTIPLOS DEL METRO CUADRADO
1.000.000 m2
quilmetre
quadrat
km2
10.000 m2
hectmetre
quadrat
hm2
100 m2
decmetre
quadrat
dam2
SUBMLTIPLES
DEL METRE QUADRAT
metre
quadrat
m2
0,01 m2
decmetre
quadrat
dm2
0,0001 m2
centmetre
quadrat
cm2
100
100
100
0,00001 m2
millmetre
quadrat
mm2
Per mesurar superfcies dobjectes grans sutilitzen:
: 100
: 100
cm2
dm2
: 100
: 100
m2
dam2
hm2
km2
100
mm2
100
100
: 100
: 100
Per mesurar superfcies grans, com extensions agrries o terrestres, es fan servir altres unitats:
Smbol
Equivalncia
Equivalncia (en m2)
Hectrea
ha
1 hm2
10.000 m2
rea
1 dam2
100 m2
Centirea
ca
1 m2
1 m2
Unitats
Si 1 m2 s la superfcie dun quadrat d1 m de costat, expressa:

a) 1 dm2
b) 1 cm2
d) 1 dam2
e) 1 hm2
f) 1 km2
Indica quina unitat de mesura utilitzaries per expressar les superfcies segents:
a) Una calculadora de butxaca.
b) El terrat duna casa.
c) Un cap de gira-sols.
c) 1 mm2
d) Un camp de futbol.
e) Un bot.
f) El terra de laula.
Ordena, de ms petita a ms gran (<), les mesures segents. Pren com a referncia el metre quadrat i
passa totes les mesures a aquesta unitat.
25,4 km2 610 m2 34.000 dm2 157.530 cm2 2,4 hm2 2 dam2 234.971 mm2
322
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 323
7
4

km2
ha
hm2
dam2
m2
0,5
43
0,25
30
625
2.500
Completa.
a) 850 dm2 = .......... m2
c) 7 m2 = .......... dm2
e) 785 cm2 = .......... dm2
b) 3.295 mm2 = .......... m2
d) 36,5 cm2 = .......... mm2
f) 6,9 dm2 = .......... mm2
Lrea dun quadrat s el producte de costats, A = l l. Calcula lrea daquests quadrats

en cm2 i dm2. Fixat en lexemple i dibuixa les figures.
a) l = 5 cm
b) l = 3 cm
c) l = 4 cm
l = 5 cm
l = 5 cm
A = l l = 5 cm 5 cm = 25 cm2 = 25 cm2 : 100 = 0,25 dm2

Lrea dun rectangle s el producte de base per altura, A = b a. Calcula lrea daquests rectangles
en cm2 i dm2. Fixat en lexemple i dibuixa les figures.
a) b = 5 cm
a = 3 cm
b) b = 4 cm
a = 2 cm
c) b = 6 cm
a = 4 cm
a = 3 cm
b = 5 cm
A = b a = 5 cm 3 cm = 15 cm2 = 15 cm2 : 100 = 0,15 dm2

8
El terra duna pista de gimnstica s un quadrat amb un costat que fa 20 m. Determinan lrea.
Un camp de futbol t les mesures segents: 100 m de banda i 70 m de fons.

Troban lrea total i expressa el resultat en m2 i a.
PROPOSTES PER
323
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 324
7
UNITATS DE VOLUM
El metre cbic s la unitat principal de volum. Sescriu m3.
Un metre cbic s el volum dun cub que t 1 metre daresta.
Els mltiples del m3 sn cubs que tenen daresta mltiples del metre:
1 decmetre cbic, dam3, s un cub que t daresta 1 dam.
1 hectmetre cbic, hm3, s un cub que t daresta 1 hm.
1 quilmetre cbic, km3, s un cub que t daresta 1 km.
Els submltiples del m3 sn cubs que tenen daresta submltiples del metre:
1 decmetre cbic, dm3, s un cub que t daresta 1 dm.
1 centmetre cbic, cm3, s un cub que t daresta 1 cm.
1 millmetre cbic, mm3, s un cub que t daresta 1 mm.
G
1 dm F
1m
Per transformar una unitat de volum en una altra, es multiplica o es divideix per 1.000.
dm3
: 1.000
cm3
: 1.000
mm3
: 1.000
: 1.000
m3
1.000
F
dam3
1.000
F
hm3
1.000
F
km3
1.000
1.000
1.000
: 1.000
: 1.000
Principals equivalncies: 1 hm3 = 1.000 dam3 = 1.000.000 m3

1 m3 = 1.000 dm3 = 1.000.000 cm3
1 dm3 = 1.000 cm3 = 1.000.000 mm3
10 Indica quina unitat de mesura utilitzaries per expressar els volums segents:
a) Una piscina.
b) Un dau de parxs.
c) Un bric de llet.
d) Un embassament.
e) La teva aula.
f) El maleter duna furgoneta.
11 Ordena, de ms gran a ms petita (>), les mesures segents. Pren com a referncia el metre
cbic i passa totes les mesures a aquesta unitat.

0,4 km3 61 dam3 54.000 m3 3.157.530 cm3 3,4 hm3 2,01 hm3 23.234.971 mm3
12 Completa.
324
a) 950 dm3 = .......... m3
c) 5 m3 = .......... dm3
e) 385 cm3 = .......... dm3
b) 3.295 mm3 = .......... cm3
d) 9,65 cm3 = .......... mm3
f) 0,369 dm3 = .......... mm3
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 325
7
13 El volum dun cos s la quantitat despai que ocupa.
Sabem que 1 dm3 = 1.000 cm3, s a dir, que en un cub d1 dm (10 cm) daresta
hi caben 1.000 cubs d1 cm daresta.
El volum dun cub s igual a:
llarg ample alt = a a a = a3
a
Vc = a3
G
1 cm3
1 dm3 = 10 10 10 = 1.000 cm3
Calcula el volum dun cub laresta del qual mesura 3 cm.
a = 3 cm
14 Si cada cub
a)
mesura 1 cm3, calcula el volum de les figures.

b)
c)
d)
e)
15 Hi ha figures geomtriques que tenen una forma semblant a la del cub.
Per exemple, una piscina, la teva aula, una capsa de llumins o un gratacel.
Calcular-ne el volum s molt senzill: les seves arestes no sn iguals (a, b i c) i la frmula s:
V=abc
Aquestes figures sanomenen ortoedres, i sn prismes geomtrics les cares
dels quals sn totes rectangles.
F G
5 cm
3 cm
5 cm
2 cm
F
G
Calcula el volum duna piscina de dimensions:

10 m de llarg, 8 m dample i 2 m dalt.
3 cm
PROPOSTES PER
2 cm
F
V = 5 3 2 = 30 cm3
Una capsa de llumins t les dimensions segents: 5 cm, 4 cm i 2 cm.

Troban el volum.
325
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 326
OBJECTIU 3
RELACI ENTRE LES UNITATS DE VOLUM, CAPACITAT I MASSA
NOM:
CURS:
DATA:
Si agafem un recipient daigua d1 de capacitat i laboquem en 1 dm3 obert, observem que hi cap
exactament.
1 litre s el volum dun cub que t 1 dm daresta, s a dir, la capacitat d1 dm3.
1
Per tant, 1 = 1 dm3.

G
1 dm3
1 dm
F
Si agafem un recipient daigua d1 ml de capacitat i laboquem en 1 cm3 obert, observem

que hi cap exactament.
1 millilitre s el volum dun cub que t 1 cm daresta, s a dir, la capacitat d1 cm3.
l
m
Per tant, 1 ml = 1 cm3.
1 cm3
G
1 cm
Recorda les unitats de capacitat i volum, i estableix lequivalncia entre m3, dm3, i kl.
1 m3 = ............. dm3 = ............. = ............. kl
1 m3
Expressa en .
a) 4 m3 = ..........
b) 2.000 mm3 = ..........
c) 50 dm3 = ..........
d) 3,5 kl = ..........
e) 3.000 cm3 = ..........
f) 0,5 m3 = ..........
326
Expressa en dm3.
a) 55 = .......... dm3
d) 0,35 m3 = .......... dm3
b) 35 dl = .......... dm3
e) 0,25 kl = .......... dm3
c) 10 dal = .......... dm3
f) 5.000 ml = .......... dm3
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 327
7
Si agafem un recipient amb aigua destillada d1 de capacitat (que ocupa 1 dm3) i el pesem en una balana,
aquesta sequilibraria exactament amb un pes d1 kg.
1 kg s la massa que t 1 dm3 daigua destillada.
1 dm3
daigua
destillada
Per tant, 1 kg = 1 .
1 kg
I si agafem un recipient amb aigua destillada d1 ml de capacitat (que ocupa 1 cm3) i el pesem
en una balana, aquesta sequilibraria exactament amb un pes d1 g.
1 g s la massa que t 1 cm3 daigua destillada.
1 cm3
daigua
destillada
Per tant, 1 g = 1 cm3.

1g
TAULA DEQUIVALNCIES
UNITATS DE VOLUM
m3
dm3
cm3
UNITATS DE CAPACITAT
kl
hl
dal
dl
cl
ml
UNITATS DE MASSA
mag
kg
hg
dag
1 = 1 dm3 = 1 kg
Expressa en quilograms els segents volums i capacitats daigua destillada:

a) 45 = .......... kg
c) 0,5 kl = .......... kg
e) 3.000 cm3 = .......... kg
b) 20 dm3 = .......... kg
d) 3,5 kl = .......... kg
f) 0,5 m3 = .......... kg
Expressa en grams aquests volums i capacitats daigua destillada:

a) 55 = .......... g
c) 1 dal = .......... g
e) 0,25 cl = .......... g
b) 35 dl = .......... g
d) 0,357 m3 = .......... g
f) 5.000 ml = .......... g
Un embassament cont 95 hm3 daigua. Calcula:
PROPOSTES PER
a) La seva capacitat en m3.

b) La seva capacitat en litres.
c) Si fos aigua destillada, quina en seria la massa en tones i en quilograms?
327
831073 _ 0315-0328.qxd
11/6/07
12:44
Pgina 328
7
7
Considera que laula de la teva classe t les dimensions segents: 0,9 dam de llargada, 6 m damplada
i 300 cm dalria. Calcula:
a) El volum de la classe expressat en m3.
b) La capacitat en litres si sompls totalment daigua.
c) El pes en kg i t de laigua.
Ordena, de ms petita a ms gran, les mesures segents:

37,4 hm 134 cm 1,25 m 0,45 km
Completa amb les unitats adequades.

a) 25 hm = 250 .......... = 25.000 ..........
b) 3,7 km = 0,37 .......... = 370 ..........
c) 5,28 m = 52,8 .......... = 0,0528 ..........
d) 34,57 dam = 3.457 .......... = 0,3457 ..........
10 Ordena, de ms petita a ms gran, les mesures segents:
1,34 m2 435 dm2 1.784 mm2 3.284 cm2
11 Ordena, de ms petita a ms gran, les mesures segents:
0,003 m3 3.200 dm3 0,000002 m3
12 Les mesures duna pista de tennis sn 24 m de llarg i 8 m dample.
Quants centmetres quadrats t la pista? I hectrees?
13 Una piscina mesura 50 m de llarg, 20 m dample i 3 m de profunditat.
a)
b)
c)
d)
328
Si un nedador fa 10 llargs de piscina, recorre ms o menys dun km?

Quin s el volum de la piscina en dm3?
Quants litres daigua sn necessaris per omplir la piscina?
Quina s la massa en quilograms de laigua de la piscina?
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 329
8 Proporcionalitat numrica
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
La proporcionalitat numrica s un concepte que

resulta complex i difcil de comprendre a lalumnat
si no sha adquirit soltesa en aspectes com les
operacions de multiplicaci i divisi de nombres enters
i per la unitat seguida de zeros, lequivalncia
de fraccions, la fracci com a expressi decimal
i duna quantitat i el percentatge.
Ra s el quocient entre dos nombres

a
o quantitats . El nombre a sanomena antecedent
b
i b s el consegent.
Mitjanant la comprensi dels conceptes de magnitud,

proporci, ra i constant de proporcionalitat, sapliquen
les proporcions i els seus mtodes de resoluci
de problemes a situacions de la vida quotidiana.
Les relacions entre magnituds inversament
proporcionals plantegen un grau ms alt de dificultat,
i sestudiaran mitjanant relacions entre proporcions.
Aix mateix, sintrodueixen els conceptes
de percentatges, que fan possible expressar
numricament situacions de la vida real.
Proporci s la igualtat entre dues raons.

En una proporci, el producte de mitjos s igual
al producte dextrems.
Dues magnituds sn directament proporcionals
si la ra entre dues quantitats corresponents
de totes dues s sempre la mateixa.
Dues magnituds sn inversament proporcionals
quan, en augmentar-ne o disminuir-ne una,
disminueix o augmenta laltra en la mateixa
quantitat.
Els percentatges sn quantitats duna magnitud
corresponents a 100 unitats de laltra magnitud.
En aquesta unitat tamb presentem la resoluci

de problemes amb percentatges, augments
i disminucions percentuals.
OBJECTIUS
1. Identificar la relaci de
proporcionalitat entre dues
magnituds.
Concepte de magnitud.
Proporcionalitat. Constant de proporcionalitat.
Sries de raons iguals. Propietats.
Identificaci de relacions de proporcionalitat.
Realitzaci de taules de valors proporcionals.
2. Reconixer magnituds
directament proporcionals.
Magnituds directament proporcionals.

Identificaci de magnituds directament proporcionals.
3. Reconixer magnituds
inversament proporcionals.
Magnituds inversament proporcionals.

Identificaci de magnituds inversament proporcionals.
percentatges. Fer operacions
i resoldre problemes
de percentatges.
Concepte de percentatge.
Resoluci de problemes mitjanant ls del tant per cent.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
329
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 330
OBJECTIU 1
IDENTIFICAR LA RELACI DE PROPORCIONALITAT ENTRE MAGNITUDS
NOM:
CURS:
DATA:
Per multiplicar un nombre per 10, 100, 1.000..., es desplaa la coma a la dreta tants llocs
3,47 100 = 347
589 1.000 = 589.000
Per dividir un nombre entre 10, 100, 1.000..., es desplaa la coma a lesquerra tants llocs
25,87 : 100 = 0,2587
29 : 10 = 2,9
En dividir el numerador entre el denominador duna fracci, sobt un nombre decimal.

s el valor numric de la fracci.
7
= 7 : 2 = 3,5
2
Dues fraccions sn equivalents si els seus productes creuats sn iguals.
2
6
=
5
15
2
5
F 6
F 15
2 15 = 5 6; 30 = 30
CONCEPTE DE MAGNITUD
Una magnitud s una qualitat o una caracterstica dun objecte que podem mesurar.
Exemple: longitud, massa, nombre dalumnes, capacitat, velocitat, etc.
Les magnituds sexpressen en unitats de mesura.
Exemple: metres, quilmetres, quilograms, grams, nombre de persones, litres, centilitres, quilmetres per
hora, metres per segon, etc.
Per a cada una daquestes mesures hi ha diferents quantitats daquesta magnitud.
Exemple: un regle d1 metre, una caixa de 2 quilograms, una bta de 5 litres, 95 km/h, etc.
Indica si sn magnituds o no.

a)
b)
c)
d)
e)
f)
Indica dues unitats de mesura per a cada magnitud.

a)
b)
c)
d)
e)
f)
330
El pes dun sac de patates.

Lafecte.
Les dimensions de la teva taula.
La bellesa.
Els litres daigua duna piscina.
El riure.
El preu duna bicicleta.

La distncia entre dos pobles.
El pes duna bossa de taronges.
El contingut duna ampolla.
Laigua dun embassament.
La longitud de la banda dun camp de futbol.
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 331
8
PROPORCIONALITAT
En un menjador escolar cada alumne es menja 2 croquetes. Dos alumnes mengen 4 croquetes;
3 alumnes, 6 croquetes; 4 alumnes, 8 croquetes... Quantes croquetes mengen 9 alumnes? I 12 alumnes?
I 15 alumnes?
NOMBRE DALUMNES
10
11
12
13
14
15
NOMBRE DE CROQUETES
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
30
Les sries de nombres de les dues magnituds, el nombre dalumnes i el de croquetes, sn proporcionals
entre si, perqu es pot passar duna srie a una altra multiplicant o dividint pel mateix nombre (2).
Diem que entre les magnituds, el nombre dalumnes i el nombre de croquetes que es mengen, hi ha
proporcionalitat.
La relaci entre les magnituds sexpressa mitjanant una taula anomenada taula de proporcionalitat.
Esbrina el nombre pel qual sha de multiplicar i/o dividir per passar duna srie a una altra,
tenint en compte que tots dos nombres han de ser proporcionals.
a)
b)
10
15
30
6
9
c)
9
18
d)
15
10
10
100
100
10.000
10.000
En un mercat, 1 kg de pomes costa 1,50 . Elabora una taula de proporcionalitat

amb les magnituds: massa de pomes (d1 a 10 kg) i el preu corresponent.
PES (kg)
PREU (/kg)
1
1,50
RA ENTRE DOS NOMBRES O QUANTITATS

Una ra s el quocient entre dos nombres qualssevol o quantitats que es poden comparar.
Si a i b sn dos nombres, la ra entre aquests s
a
.
b
No sha de confondre ra amb fracci:
PROPOSTES PER
En una ra, els nombres a i b poden ser nombres naturals i/o decimals.
2,5
4 10
,
,
Per tant,
sn raons.
5
3,5 25
2 4 10
En una fracci, els nombres a i b sn nombres naturals, i , ,
sn fraccions.
5 3 25
331
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 332
8
5
Indica si aquests quocients sn fraccions o raons:

a)
2
5
b)
0,5
7
c)
5
10
d)
3,5
9
e)
4
8
Recordem lexemple dels alumnes i les croquetes:

NOMBRE DALUMNES
10
11
12
13
14
15
NOMBRE DE CROQUETES
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
30
Podem expressar les raons dels valors de cada magnitud de la manera segent:
15
1 2 3 4 5
9
12
, , , ,
, ... ,
, ... ,
, ... ,
30
2 4 6 8 10
18
24
Sn raons de les magnituds, nombre dalumnes i croquetes.
Observem que:
1
2
3
4
9
12
15
= 0,5
= 0,5
= 0,5
= 0,5
= 0,5
= 0,5
= 0,5
2
4
6
8
18
24
30
Formen una srie de raons iguals. Tenen el mateix valor: 0,5.
La igualtat de dues raons forma una proporci:
1
2
=
= 0,5
2
4
3
4
=
= 0,5
6
8
9
12
=
= 0,5
18
24
El quocient de les raons duna proporci sanomena constant de proporcionalitat (0,5).
Completa aquestes sries de raons iguals:

a)
1
2
5
=
=
=
3
6
15
b)
2
6
12
=
=
=
5
15
30
c)
5
10
15
=
=
=
3
6
9
d)
3
9
27
=
=
=
7
21
63
Completa les taules, forma raons iguals, escriu les proporcions i indica la constant
de proporcionalitat.
a)
2
4
332
15
100
b)
10
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 333
8
PROPIETATS DE LES RAONS IGUALS
1a La suma dels antecedents dividida entre la suma dels consegents s igual a la ra
de proporcionalitat.
a
c
e
a +c +e
=
=
=
b
d
f
b +d +f
1
2
3
4
1+ 2 + 3 + 4
10
=
=
=
=
=
= 0,5
2
4
6
8
2+4+6+8
20
2a En una una proporci, el producte dextrems s igual al producte de mitjos. Recorda el concepte
de fraccions equivalents i els productes creuats.
a
c
=
b
d
ad=bc
1
2
=
2
4
14=22
Comprova les propietats de les raons iguals de lexercici 7.
Una entrada de cinema costa 5 . Quant costaran 2, 4, 6, 8 i 10 entrades?
38=64
Forma la taula de valors.

Escriu les raons iguals.
Calcula la constant de proporcionalitat.
Comprova les propietats de raons iguals.
PROPOSTES PER
a)
b)
c)
d)
3
4
=
6
8
333
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 334
OBJECTIU 2
RECONIXER MAGNITUDS DIRECTAMENT PROPORCIONALS
NOM:
CURS:
DATA:
En un estable amb 6 kg de pinso salimenten 10 vaques; amb 12 kg, 20 vaques; amb 18 kg, 30 vaques;
amb 24 kg, 40 vaques; amb 30 kg, 50 vaques...
Formem la taula de valors de les dues magnituds:
PINSO (kg)
12
18
24
30
NOMBRE DE VAQUES
10
20
30
40
50
Observem que:
1r En augmentar els quilos de pinso (doble, triple...), augmenta el nombre de vaques en la mateixa proporci (doble, triple...).
En disminuir una magnitud (meitat, ter...), laltra disminueix de la mateixa manera (meitat, ter...).
2n La ra entre dos valors qualssevol de quilos de pinso i nombre de vaques
6
12
18
24
6
30
=
=
=
10
20
30
40
10
50
3r La constant de proporcionalitat de dos o ms valors de quilos de pinso i nombre de vaques
s la mateixa:
forma una proporci:
6
12
18
24
30
=
=
=
=
= 0,6
10
20
30
40
50
Per tant, les magnituds, pinso i nombre de vaques, sn directament proporcionals.
Indica si les magnituds segents sn directament proporcionals:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
El pes de taronges (en quilograms) i el seu preu.

La velocitat dun cotxe i el temps que triga a recrrer una distncia.
El nombre doperaris duna obra i el temps que triguen a acabar-la.
El nombre de fulls dun llibre i el seu pes.
El preu duna tela i els metres que sen compraran.
Ledat dun alumne o alumna i la seva alada.
En un supermercat hi trobem la informaci segent:

1 ampolla de refresc de cola costa 3,50 ; 2 ampolles, 6 ; 4 ampolles, 11 ; 6 ampolles, 16 .
Indica si les magnituds, el nombre dampolles de refresc i el preu que sen paga,
sn directament proporcionals. Raona la resposta.
Completa les taules perqu els valors siguin directament proporcionals.

Comprova-ho aplicant les propietats anteriors.
a)
b)
3
4
334
12
24
48
12
16
4.820
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 335
8
EXEMPLE
Si 3 retoladors costen 6 , quant costaran 7 retoladors?
Hi intervenen dues magnituds, el nombre de retoladors i el preu, que sn directament proporcionals:
com ms retoladors comprem, ms diners costaran.
Coneixem tres quantitats daquestes magnituds:
2 quantitats de retoladors: 3 i 7.
1 quantitat de preu: 6 , que correspon a 3 retoladors.
Desconeixem una quarta quantitat: el que costen 7 retoladors.
Es resol de la manera segent.
Si 3 retoladors costen 6
7 retoladors costaran x
Sn magnituds directament proporcionals:
3
6
=
7
x
3x=76
3x = 42
3x
42
=
3
3
x = 14
Dos quilos de taronges costen 1,50 . Quant costaran 5 kg? I 12 kg?
En una obra, dos obrers fan una rasa de 5 m. Si mantenen el mateix ritme de treball,
quants metres de rasa obriran si sincorporen a la feina 3 obrers ms?
El preu de 12 fotocpies s de 0,50 . Quant costar fer 30 fotocpies?
Un ciclista recorre 75 km en 2 hores. Si mant sempre la mateixa velocitat,

quants quilmetres recorrer en 5 hores?
PROPOSTES PER
7 retoladors costaran 14 .
335
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 336
8
8
Un tnel de rentatge neteja 12 cotxes en una hora (60 minuts).

Quant temps trigar a rentar 25 cotxes? I 50 cotxes?
Deu barres de pa costen 4,75 . Quant costaran 18 barres? I 24 barres?
10 El preu de 9 bitllets dautobs s 10 . Quin ser el preu de 12 bitllets?
I de 15 bitllets?
11 Si 5 ampolles de llet costen 3,75 , quant en costar una caixa de 12 ampolles?
I una caixa de 36 ampolles?
336
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 337
OBJECTIU 3
RECONIXER MAGNITUDS INVERSAMENT PROPORCIONALS

NOM:
CURS:
DATA:
Magnituds inversament proporcionals

Dues magnituds sn inversament proporcionals quan:
En augmentar una magnitud el doble, el triple..., laltra disminueix el doble, el triple...
En disminuir una magnitud la meitat, la tercera part..., laltra augmenta la meitat, la tercera part...
En multiplicar (o dividir) un dels valors duna magnitud per un nombre, el valor corresponent de laltra
magnitud queda dividit (o multiplicat) pel mateix nombre.
EXEMPLE
Una aixeta aboca 3 daigua cada minut i triga 15 minuts a omplir una bta. Si augmentem
el cabal a 6 per minut, trigar 7,5 minuts a omplir-la. Si laugmentem a 9 per minut,
lomplir en 5 minuts. Si laugmentem a 12 , trigar 3,75 minuts, etc.
Distingim dues magnituds: el cabal daigua (en litres per minut) i el temps (en minuts)
a omplir la bta.
En augmentar el nombre de litres per minut, disminueix el temps en qu sompliria la bta.
Si disminueix el cabal, augmenta el temps.
Sn magnituds inversament proporcionals.
CABAL (litres/minut)
TEMPS (minuts)
12
15
7,5
3,75
Veiem que en les raons de les proporcions sinverteix lordre.

12
7,5
3
7,5
3
5
=
=2
=
= 0,5
=
= 0, 3
6
3,75
6
15
9
15
En multiplicar (o dividir) un dels valors, el valor corresponent queda dividit (o multiplicat)
pel mateix nombre.
4
12
15
7,5
15
3,75
15
F
:4
:2
:3
Indica si les magnituds segents sn inversament proporcionals o no:

a) La velocitat dun cotxe i el temps que triga a recrrer una distncia.
PROPOSTES PER
b) El nombre de netejadors dun edifici i el temps que triguen a fer la feina.

c) El nombre de maons duna paret i la seva alria.
d) El pes de la fruita i els diners que costa.
e) La velocitat dun corredor i la distncia que recorre.
f) El nombre daixetes dun dipsit i el temps que triga a omplir-se.
337
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 338
8
2
Completa les taules de valors segents:

a)
b)
10
60
30
36
20
c)
4
25
5
d)
4
12
12
21
1
1
EXEMPLE
Deu paletes triguen 45 dies a construir una paret. Si es vol acabar lobra en 15 dies,
quants paletes faran falta?
Les magnituds sn el nombre de paletes i els dies de feina.
Sn inversament proporcionals: si volem fer lobra en menys temps, shauria
daugmentar el nombre de paletes.
Ho resolem de la manera segent:
10
15
=
10 45 = x 15 450 = 15x
x
45
450
15 x
=
x = 30
15
15
Farien falta 30 paletes per acabar la feina en 15 dies.
Esbrina el nombre de paletes que farien la feina anterior si es vol acabar

en 5 dies.
Un dipsit daigua somple en 18 hores amb una aixeta de la qual surten 360 litres
per minut.
a) Quant trigaria a omplir-se el dipsit si en sortissin 270 litres per minut?
b) I si en sortssin 630 litres per minut?
338
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 339
OBJECTIU 4
COMPRENDRE EL CONCEPTE DE PERCENTATGE. FER OPERACIONS I PROBLEMES

NOM:
CURS:
DATA:
SIGNIFICAT DEL PERCENTATGE, TANT PER CENT (%)

Fixat en les frases segents:
Lequip va guanyar aquest any el 85 % dels partits.
El 9 % de lalumnat de la classe supera els 13 anys.
En la vida diria sutilitzen els nombres mitjanant expressions de percentatge.
Expressar un tant per cent determinat (85 %, 9 %) duna quantitat (partits, alumnes) consisteix a dividir
aquesta quantitat en 100 parts i agafar, prendre, indicar, assenyalar... la xifra indicada.
EXEMPLE
SIGNIFICAT
FRACCI
VALOR
ES LLEGEIX
Lequip va guanyar
el 85 % dels partits.
85
85 de cada 100
85
100
0,85
85 per cent
El 9 % de lalumnat
supera els 13 anys.
9 de cada 100
9
100
0,09
9 per cent
Completa la taula segent.

%
SIGNIFICAT
FRACCI
VALOR
ES LLEGEIX
7
0,15
38
100
Expressa la fracci i el tant per cent

que representa la zona acolorida.
FRACCI
a)
b)
c)
PROPOSTES PER
4 de cada 100
339
831073 _ 0329-0340.qxd
8/6/07
10:25
Pgina 340
8
PERCENTATGE DUNA QUANTITAT
Si recordem el concepte de fracci duna quantitat, el tant per cent duna quantitat es pot calcular
de dues maneres:
1a Multiplicant la quantitat pel tant per cent i dividint entre 100.
2a Dividint la quantitat entre 100 i multiplicant pel tant per cent.
EXEMPLE
LEnric ha comprat unes sabatilles a les rebaixes. Les sabatilles marcaven un preu de 60 ,
per li han fet un descompte del 15 % en larticle. Quants euros li han rebaixat del preu inicial?
15 % de 60
(15 60)
900
=
= 9 li han descomptat.
100
100
60
15 = 0,6 15 = 9 = 9 li han descomptat.
100
Un cas particular dels tants per cent duna quantitat sn els augments i disminucions percentuals,
que consisteixen a sumar o restar, respectivament, el tant per cent a la quantitat a la qual saplica.
EXEMPLE
Desprs de fer el descompte al preu de les sabatilles, quant va haver de pagar lEnric?
Una vegada fet el descompte, es resta a la quantitat el que valia larticle.
60 9 = 51
Per tant, lEnric va pagar 51 per les sabatilles.
Expressa els nombres en percentatges.

a) 0,16 =
b)
4
=
5
c) 0,03 =
d)
7
=
8
e) 0,625 =
f) 0,25 =
Calcula el 37,5 % de 50.
El nombre de nois del total dalumnes de 1r ESO s el 80 % del nombre de noies.

Si hi ha 30 noies, quants nois hi ha?
Fixat en el raonament:
Els nois sn el 80 % de les noies, s a dir, el 80 % de 30.
80 % de 30 =
340
80
80
de 30 =
30 =
100
100
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 341
9 Angles i rectes
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
Al nostre voltant trobem rectes i angles que influeixen

en els nostres moviments: carrers, avingudes, plnols,
etc.
Una recta est definida per dos punts.
El coneixement dels instruments de traat i mesura

lineal, aix com de lobertura i el tipus dangles que
existeixen, permet a lalumnat traslladar aquests
conceptes i les seves aplicacions a lmbit professional
i personal.
Un segment s la porci de recta limitada per dos

punts, anomenats extrems.
s fonamental que lalumnat aprengui a fer servir amb

soltesa els diferents instruments de mesura i hi
practiqui fins que domini les construccions grfiques.
Un angle s la part del pla limitada per dues

semirectes amb el mateix origen. Per mesurar
angles sutilitza el transportador dangles.
El coneixement i laplicaci de la mesura del temps

en situacions quotidianes, i les equivalncies entre
les seves unitats, comporten la valoraci del temps
en la vida diria.
Lescaire, el cartab i el comps sn instruments

de mesura que ens permeten trobar la mediatriu
dun segment i la bisectriu dun angle.
En la unitat lalumnat aprendr a estimar els diferents

temps respecte de la seva quantitat i duraci, i aplicar
la suma i la resta de temps per resoldre diferents
problemes i situacions quotidianes.
OBJECTIUS
Una semirecta s una recta limitada per un punt,

anomenat origen.
Dues rectes sn secants si tenen un punt en com.

Dues rectes sn paralleles si no tenen cap punt en
com.
La mediatriu s la recta perpendicular que divideix

un segment en dues parts iguals.
La bisectriu dun angle s la recta que passa pel
vrtex i el divideix en dues parts iguals.
Per mesurar el temps i els angles sutilitza el sistema
sexagesimal. Les unitats de temps sn hora, minut i
segon. Les unitats angulars sn grau, minut i segon.
1. Comprendre els conceptes de

recta, semirecta i segment.
Diferenciar els tipus de rectes.
Recta, semirecta i segment.

Rectes paralleles, perpendiculars i secants.
Traat de rectes, semirectes i segments.
Identificaci de rectes paralleles, perpendiculars i secants.
de angle. Distingir els tipus
dangles.
Concepte dangle i caracterstiques.

Transportador.
Tipus dangles segons lobertura i la posici.
Identificaci i comparaci dangles.
s del transportador.
3. Conixer i utilitzar instruments

de mesura per dibuixar i trobar
grficament conceptes lineals.
s i caracterstiques del regle, el comps, lescaire i el cartab.

Traat de rectes paralleles i perpendiculars.
Mediatriu i bisectriu.
Utilitzaci dels instruments de mesura.
Traat i construcci de la mediatriu i la bisectriu.
4. Expressar la mesura del temps

mitjanant les seves unitats.
Unitats de mesura del temps: hores, minuts i segons.

Equivalncies. Suma i resta de mesures de temps.
Identificaci i aplicaci de les equivalncies entre les unitats de temps.
Realitzaci de sumes i restes amb unitats de temps.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
341
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 342
OBJECTIU 1
SEMIRECTA I SEGMENT. DIFERENCIAR ELS TIPUS DE RECTES
NOM:
CURS:
DATA:
RECTA
Una recta s una lnia contnua formada per infinits punts que no t ni principi ni fi.
Per anomenar una recta se solen fer servir lletres minscules.
G
Per un punt A passen infinites rectes.
G
G
Dos punts delimiten una recta.

B
A
Per representar rectes utilitzem un regle graduat en millmetres i centmetres.
Dibuixa un punt P i traa quatre rectes que hi passin.
Assenyala dos punts qualssevol, M i N, i traa una recta t que hi passi.
SEMIRECTA I SEGMENT
Una semirecta s una recta que t principi (origen) per no fi.
Un punt qualsevol duna recta delimita dues semirectes.
G
semirecta r
semirecta s
El punt A s lorigen de les semirectes r i s.

Un segment s la porci o part duna recta delimitada per dos punts.
G
M i N delimiten el segment MN de la recta t.
342
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 343
9
3
Assenyala un punt qualsevol P i dibuixa dues semirectes, a i b, que passin per P.
Dibuixa els segments segents:

a) AB = 3 cm
c) FG = 10 cm
Defineix aquestes figures: recta, semirecta o segment.
c)
e) G
b) G
d) G
f)
a)
TIPUS DE RECTES
Rectes paralleles
Sn rectes que no es tallen mai, que no tenen cap punt en com.
r
Rectes secants
Sn rectes que es tallen en un punt.
r
P
P
s
Rectes perpendiculars
Sn rectes que es tallen en un punt i formen 4 angles rectes (90).
r
90
PROPOSTES PER
b) MN = 7 cm
343
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 344
9
6
Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin:

a) Paralleles horitzontalment.
c) Paralleles verticalment.
b) Secants.
d) Perpendiculars.
Observa el grup de rectes segent i contesta:

F
a) r i t sn rectes ...................................
F
b) r i s sn rectes ...................................
c) t i s sn rectes ...................................
d) r i u sn rectes ...................................
e) r i v sn rectes ...................................
f) u i v sn rectes ...................................
v
F
g) t i u sn rectes ...................................
h) t i v sn rectes ...................................
i) Si allargussim la recta u, s i u serien rectes ...................................
344
Dibuixa una recta qualsevol m i traa:

a) Dues rectes perpendiculars a m.
c) Dues rectes paralleles a m.
b) Dues rectes secants a m.
d) Una recta parallela a m i una altra de perpendicular.
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 345
OBJECTIU 2
COMPRENDRE EL CONCEPTE DE ANGLE. DISTINGIR ELS TIPUS DANGLES

NOM:
CURS:
DATA:
ANGLE
Un angle s la regi que formen dues semirectes que tenen el mateix origen.
En un angle distingim:
Vrtex O : origen de les semirectes.
Costats A i B: cares de langle, semirectes.
O
Amplitud: obertura de langle.
A
F
TRANSPORTADOR DANGLES
Per mesurar angles fem servir el transportador dangles.
s un instrument de plstic transparent de forma semicircular, dividit en 180 parts iguals.
Cada part correspon a una unitat de mesura dangles: el grau (1).
Per mesurar angles seguim aquests passos:
120
1r Es colloca el transportador
de manera que el centre
coincideixi amb el vrtex de
langle; i leix, amb un costat
de langle traat prviament.
Mesura amb el transportador els angles segents:

a)
3r Finalment es treu el
transportador i suneix
el vrtex de langle amb
la marca feta.
b)
c)
d)
Amb lajuda del transportador, dibuixa aquests angles:

a) 60
b) 45
c) 150
d) 90
e) 180
PROPOSTES PER
2n A continuaci es busca
en el transportador el valor de
langle en qesti i es marca
un tra en el paper a prop del
transportador.
345
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 346
9
TIPUS DANGLES SEGONS LOBERTURA
Rectes: 90
Aguts: menys de 90
Plans: 180 (2 de rectes)
Obtusos: ms de 90
Complets: 360 (4 de rectes)
Indica, segons lobertura, el tipus dangles de lexercici 1.
Dibuixa i indica en aquestes esferes de rellotge el tipus dangle que formen les agulles en marcar les hores:
a) Les tres en punt.
a)
c)
e)
b)
d)
f)
b) Tres quarts de sis.

c) Les sis en punt.
d) Les set en punt.
e) Un quart de sis.
f) Lesfera sense agulles.
TIPUS DANGLES SEGONS LA POSICI

Complementaris: sumen 90.
26
Suplementaris: sumen 180.
116
64
64
90 64 = 26
Consecutius: vrtex i costat en com.
346
Oposats pel vrtex: vrtex com.
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 347
9
5
Indica, segons la posici, el tipus dangles.

a)
b)
c)
d)
Calcula lobertura de langle que falta. Digues de quin tipus dangles es tracta.
a)
b)
45
32
Troba lobertura de langle que falta. Digues de quin tipus dangles es tracta.
a)
b)
130
40
Determina lobertura de langle que falta. Digues de quin tipus dangles es tracta.
a)
b)
29
50

ANGLE
35
COMPLEMENTARI
55
89
25
45
60
10 Fent servir el transportador, dibuixa:
a) Un angle complet (360).
c) Dos angles consecutius de 20 i 30.
b) Dos angles consecutius de 45.

Qu hi observes?
d) Dos angles consecutius de 90.

Qu hi observes?
PROPOSTES PER
SUPLEMENTARI
347
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 348
OBJECTIU 3
INSTRUMENTS DE MESURA PER DIBUIXAR. CONCEPTES LINEALS
NOM:
CURS:
Regle
Est graduat en mm i cm, i s de plstic
transparent i de forma rectangular. Sutilitza
principalment per mesurar magnituds lineals.
Escaire
s una plantilla de plstic transparent
i de forma triangular.
s un triangle issceles, amb dos costats
iguals que formen un angle recte, de 90;
i els altres dos de 45.
45
DATA:
Comps
s un instrument que serveix
per transportar magnituds i traar
arcs i cercles. Consta de dos
braos articulats, un amb una
agulla de centrat, i un altre, ms
curt, per a accessoris de pintura:
mina, llapis, tinta, etc.
Cartab
s un complement de lescaire,
i t el mateix material i la mateixa forma.
s un triangle escal: t
els tres costats desiguals.
30
Els angles aguts sn de 30
i 60, i laltre, de 90.
90
45
60 90
INSTRUCCIONS PER TRAAR RECTES PARALLELES I PERPENDICULARS
2n Es gira lescaire perqu

laltre catet recolzi
sobre el cartab.
1r Es tracen diverses rectes

paralleles entre si.
3r Per acabar, es tracen

les rectes perpendiculars
a les anteriors.
Sobre una recta vertical, s, dibuixa amb lescaire i el cartab

quatre rectes paralleles i quatre ms de perpendiculars.
s
348
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 349
9
2
Dibuixa dues rectes perpendiculars, m i n. Traa una recta perpendicular r a m i una altra recta s
que sigui perpendicular a n. Com sn entre si les rectes r i s?
m
Traa amb el comps una circumferncia de centre O (el bra amb agulla), i de radi, lamplitud
del comps (4 cm), que pots prendre de referncia amb el regle.
Dibuixa un segment AB de 6 cm i divideix-lo en 6 parts iguals. Assenyala a la meitat

del segment el punt O. Amb el comps fixa el bra de lagulla en O i el radi, en el punt A, i traa
larc corresponent.
a) En quin punt larc talla el segment?
b) Quin tipus dangle sha format?
c) Quina obertura t?
PROPOSTES PER
1r Inclina lleugerament el comps en el sentit del traat.

2n Subjecta amb fermesa lagafador del comps.
3r Gira fent pressi amb els dits polze i ndex.
349
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 350
9
MEDIATRIU DUN SEGMENT
Mediatriu s la recta perpendicular a un segment que el divideix en dues parts iguals.
1r Amb centre en A, obrim el comps una mica ms de la meitat del segment i tracem un arc.
2n Es fa la mateixa operaci amb el centre a B. Tots dos arcs es tallen en dos punts.
3r Amb el regle tracem la recta que passa pels dos punts. Aquesta recta s la mediatriu del segment.
1
350
Traa un segment MN de 5 cm de longitud. Dibuixan la mediatriu.
Dibuixa un segment de 9 cm. Quant mesuren els segments que es formen en traar-ne
la mediatriu?
Dun dels extrems dun segment a la seva mediatriu hi ha 3,5 cm.

Quant mesura el segment complet?
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 351
9
BISECTRIU DUN ANGLE
Bisectriu dun angle s la recta que passa pel vrtex i el divideix en dues parts iguals.
1r Amb centre en el vrtex, tracem un arc que talla en dos punts els costats de langle.
2n i 3r Amb centre en tots dos punts i la mateixa obertura, tracem dos arcs que es tallen
en un punt.
4t Amb el regle suneix el vrtex amb el punt obtingut. Aquesta recta s la bisectriu de langle.
2
1
4
Bisectriu
3
Dibuixa un angle recte (90), un dagut (< 90) i un altre dobts (> 90). Traan les bisectrius
i comprova la mesura dels angles obtinguts amb el transportador.
a) Angle recte
b) Angle agut
c) Angle obts
Dibuixa un angle pla (180) i traan la bisectriu. Qu hi observes?
PROPOSTES PER
351
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 352
OBJECTIU 4
EXPRESSAR LA MESURA DEL TEMPS MITJANANT LES SEVES UNITATS
NOM:
CURS:
DATA:
Unitats per mesurar el temps sn el millenni (1.000 anys), el segle (100 anys), el lustre (5 anys), lany, el mes,
la setmana, el dia, lhora, el minut i el segon.
Per mesurar perodes de temps ms petits que el dia utilitzem lhora, el minut i el segon.
60
60
minut
segon
hora
1 h = 60 min
1 min = 60 s
1 h = 3.600 s
1 hora equival a 60 minuts.

1 minut equival a 60 segons.
1 hora equival a 3.600 segons (60 60).
: 60
: 60
Les hores, els minuts i els segons formen un sistema sexagesimal, perqu cada unitat
s 60 vegades ms gran que la unitat inferior.

HORES
MINUTS
7 60 = 420
SEGONS
10
12
24
48
Expressa en segons:
a) 2 h i 30 min =
c) 3 h i 10 min =
b) Dos quarts dhora =
d) 1 h i 15 min =
Lhorari de classes a linstitut comena a les 8.30 del mat i acaba a les 14.00. Calcula:
a) Les hores que passa lalumnat a linstitut.
b) Els minuts que passa lalumnat a linstitut.
352
Expressa en hores:
a) 120 min =
c) 420 min =
b) 240 min =
d) 600 min =
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 353
9
5
Expressa en hores, minuts i segons:

a) 5.370 s
b) 6.400 s
c) 4.042 s
d) 6.000 s
a) Dividim 5.370 entre 60 per passar els segons a minuts:

5370
60
0570
89 min
0030 s
Dividim 89 entre 60 per obtenir els segons; el quocient s el nombre dhores,
i la resta, els minuts del resultat final.

89
60
20 min
1h
b)
c)
d)
Un ciclista va entrenar 3 h 45 min 5 s al mat i 1 h 50 min 15 s a la tarda.

a) Quina diferncia de temps hi ha entre lentrenament del mat i el de la tarda?
b) Quant de temps va durar en total el seu entrenament?
a)
Com que a 45 no es pot restar 50,

passem 1 hora a minuts.
3 h 45 min 5 s
1 h 50 min 15 s
1 h = 60 min
60 + 45
3 h 45 min 5 s
1 h 50 min 15 s
Com que a 10 no es pot restar 15,

passem 1 minut a segons.
2 h 105 min 5 s
1 h 50 min 15 s
Restem normalment.
1 min = 60 s
2 h 105 min 5 s
1 h 50 min 15 s
60 + 5
2 h 104 min 5 s
1 h 50 min 15 s
2 h 104 min 65 s
1 h 50 min 15 s
1h
54 min 50 s
El ciclista va entrenar 1 h 54 min 50 s ms al mat que a la tarda.
PROPOSTES PER
5.370 s = 1 h 20 min 30 s
b)
353
831073 _ 0341-0354.qxd
11/6/07
12:46
Pgina 354
9
7

a) 5 h 13 min 44 s + 1 h 30 min 25 s
b) 1 h + 2 h 20 min 13 s
La Jlia va treballar al mat 3 hores i 15 minuts, i a la tarda, 2 hores i mitja.

Quant de temps va treballar al mat ms que a la tarda?
Un vaixell va estar aturat 18.770 segons i un altre vaixell ho va estar 13.348 segons.
Quant de temps (h/min/s) va estar aturat el primer vaixell ms que el segon? Resta el temps
en segons i passa el resultat a h/min/s.
10 En Sergi ha fet una feina durant 1 hora, 35 minuts i 50 segons.
Si tenia previst trigar 2 hores, quant de temps li ha sobrat?
354
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 355
10 Polgons i circumferncies
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
Ens introdum en lestudi dels polgons, recordant

continguts treballats per lalumnat a primria i partint
de lestudi del polgon i els elements que el
caracteritzen.
Un polgon s la part del pla limitada per una lnia

poligonal tancada.
Lestudi del triangle s bsic per a la comprensi

de relacions entre figures geomtriques.
Pel que fa al teorema de Pitgores, el ms important
s comprendrel i saber-lo desenvolupar
aritmticament.
A continuaci sintrodueixen els quadrilters i sincideix
en la classificaci segons la posici dels costats.
Conv tenir en compte tamb que lalumnat ja coneix
el concepte de polgon regular.
La circumferncia i el cercle sn figures que lalumnat
ja ha estudiat en els ltims cursos de primria i que,
per tant, coneix.
OBJECTIUS
Segons els costats, els triangles es classifiquen en:

equilters, issceles i escalens. Segons els angles,
els triangles es classifiquen en: rectangles,
obtusangles i acutangles.
La mitjana s la recta que uneix cada vrtex amb el
punt mitj del costat oposat. Es tallen en el baricentre.
Laltura s la recta perpendicular a cada costat que
passa pel vrtex oposat. Es tallen en lortocentre.
El quadrilter s un polgon de quatre costats.
La circumferncia s una lnia corba tancada i plana
tots els punts de la qual estan situats a la mateixa
distncia del centre.
El cercle s la figura plana formada
per la circumferncia i el seu interior.
CONTINGUTS
El polgon i els seus elements.

Classificaci de polgons segons els seus costats i angles.
Identificaci de polgons segons els seus elements.
Reconeixement de polgons pels seus costats i angles.
2. Classificar triangles segons

els seus costats i angles.
Reconixer i dibuixar les rectes
i els punts dun triangle
principals.
Triangle. Tipus de triangles.

Rectes i punts dun triangle.
Identificaci de triangles segons els seus costats i angles i de les
relacions entre ells.
Determinaci de rectes i punts dun triangle.
3. Comprendre el teorema
de Pitgores.
Triangle rectangle: nomenclatura.

Enunciat del teorema de Pitgores.
Reconeixement dels costats dun triangle rectangle.
Aplicaci del teorema de Pitgores.
de quadrilter. Reconixer
i classificar els tipus de
quadrilters.
Concepte de quadrilter.
Tipus de quadrilters.
Classificaci dels quadrilters.
Identificaci de quadrilters pels seus elements i caracterstiques.
5. Distingir entre circumferncia

i cercle.
Circumferncia i cercle.
Posicions de dues circumferncies.
Reconeixement de la circumferncia i el cercle.
Identificaci de les posicions relatives de rectes i circumferncies.
de polgon regular. Classificar
els polgons regulars i les seves
caracterstiques.
Polgon regular, rectes i punts principals.

Suma dels angles i langle central dun polgon regular.
Identificaci i reconeixement dels polgons regulars.
PROPOSTES PER
polgon. Reconixer i classificar
els tipus de polgons.
355
831073 _ 0355-0370.qxd
10
8/6/07
10:27
Pgina 356
OBJECTIU 1
CONCEPTE DE POLGON. RECONIXER I CLASSIFICAR POLGONS
NOM:
CURS:
DATA:
POLGONS
Diversos segments units entre si formen una lnia poligonal.
Una lnia poligonal tancada s un polgon.
Lnia poligonal
Polgon
ELEMENTS DUN POLGON
E
F
Els vrtexs sn els punts on es

tallen els costats. Sanomenen
amb una lletra majscula.
Les diagonals sn els

segments que uneixen dos
vrtexs no consecutius.
Els costats sn els segments que

limiten el polgon.
La suma de les longituds dels
costats sanomena permetre.
Els angles sn les regions que

formen els costats quan es tallen.
Sescriu aix: E$.
D
F
Un polgon sanomena assignant lletres als vrtexs. Per exemple, polgon ABCDE.
Amb aquests segments, dibuixa una lnia poligonal i un polgon:

a) Lnia poligonal.
356
b) Polgon.
Assenyala quines de les figures sn polgons:

a)
c)
e)
b)
d)
f)
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 357
10
3
En els polgons segents, dibuixa aquests elements: vrtexs, diagonals, costats i angles.
Anomenals amb les lletres corresponents.
CLASSIFICACI DE POLGONS
Els polgons es classifiquen segons el nombre de costats, i els principals sn:
Quadrilter
Pentgon
Hexgon
3 costats
4 costats
5 costats
6 costats
Heptgon
Octgon
Ennegon
Decgon
7 costats
8 costats
9 costats
10 costats
Dibuixa els polgons segents:

TRIANGLE
QUADRILTER
PENTGON
HEXGON
HEPTGON
OCTGON
ENNEGON
DECGON
PROPOSTES PER
Triangle
357
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 358
10
5
Fixat en els senyals de trnsit. Indica quins sn polgons i de quin tipus sn.
LLEIDA
CLASSIFICACI DE POLGONS
Els polgons es classifiquen tamb segons els seus angles.
Convexos
Tots els angles sn ms petits que 180.
Cncaus
Tenen algun angle ms gran que 180.
Classifica els polgons segents en cncaus o convexos:
Indica si els polgons sn cncaus o convexos. Justifica la resposta.

a)
358
b)
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 359
OBJECTIU 2
10
CLASSIFICAR TRIANGLES. RECONIXER-NE LES PRINCIPALS RECTES I PUNTS

NOM:
CURS:
DATA:
TRIANGLE
A
Un triangle s una figura plana limitada per tres segments.

T tres vrtexs, A, B, C: punts duni dels costats.
T 3 costats, a, b, c: segments que el limiten.
T 3 angles, A$, B$, C$.
A$
c
C$
B$
a
Anomena els elements principals dels triangles:

a)
b)
c)
CLASSIFICACI DE TRIANGLES
Segons els costats:
Equilter: tres costats iguals.
Issceles: dos costats iguals.
Escal: tres costats diferents.
Equilter
Issceles
Escal
Rectangle
Obtusangle
Segons els angles:
PROPOSTES PER
Acutangle: tres angles aguts (< 90).

Rectangle: un angle recte (90).
Obtusangle: un angle obts (> 90).
Acutangle
359
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 360
10
2
Mesura amb el teu regle els costats de cada triangle i classificals.

a)
b)
c)
d)
a) Triangle:
......................
c) Triangle:
......................
b) Triangle:
......................
d) Triangle:
......................
Fent servir el transportador, classifica aquests triangles segons els angles:

a)
b)
c)
d)
a) Triangle:
......................
c) Triangle:
......................
b) Triangle:
......................
d) Triangle:
......................
Classifica els triangles segons els costats i els angles.
3
2
EQUILTER
ISSCELES
ESCAL
ACUTANGLE
RECTANGLE
OBTUSANGLE
Triangle 1
Triangle 2
Triangle 3
Triangle 4
Triangle 5
Triangle 6
360
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 361
10
5
En el quadrat segent, dibuixa el segment que uneix els vrtexs A i D (diagonal):

a)
b)
c)
d)
En quantes parts sha dividit el quadrat?

Quina figura sha format?
Anomenan tots els costats i angles.
Indican el valor dels angles.
RECTES I PUNTS DUN TRIANGLE

Mitjana
Mitjanes
La mitjana dun triangle s un segment que va des

dun vrtex fins al punt mitj del costat oposat.
F
Un triangle t tres mitjanes, que sencreuen en un punt

anomenat baricentre.
Baricentre
Altura
Altures
F
F
Laltura dun triangle s un segment que va des del vrtex

perpendicularment (90) fins al costat oposat.
Ortocentre
Un triangle t tres altures, que sencreuen en un punt

anomenat ortocentre.
Dibuixa les mitjanes, les altures i els punts que formen quan es tallen.
Mitjanes
Altures
En aquest triangle rectangle, dibuixan les mitjanes i les altures, aix com els punts que formen
quan es tallen. Qu hi observes?
Mitjanes
Altures
PROPOSTES PER
361
831073 _ 0355-0370.qxd
10
8/6/07
10:27
Pgina 362
OBJECTIU 3
COMPRENDRE EL TEOREMA DE PITGORES
NOM:
CURS:
DATA:
TRIANGLE RECTANGLE
Un triangle rectangle t un angle recte (90).

Els costats que formen langle recte sanomenen catets, b i c.
El costat ms gran sanomena hipotenusa, a, i s ms gran que els catets.
Exemples de triangles rectangles sn lescaire i el cartab.
Dibuixa un triangle rectangle que tingui uns catets de 3 cm i 4 cm.

a) Forman langle recte amb tots dos catets i anomenals.
b) Mesuran el costat ms gran (hipotenusa) i anomenal.
Mesura la longitud del teu escaire i del teu cartab, i escriu en les figures els valors que obtinguis.
TEOREMA DE PITGORES
Pitgores va enunciar lanomenat teorema de Pitgores, que afirma:
En un triangle rectangle, la hipotenusa al quadrat s igual a la suma dels quadrats dels catets.
a2 = b2 + c2
a
362
52 = 42 + 32
25 = 16 + 9
25 = 25
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 363
10
Comprova el teorema de Pitgores en els triangles rectangles segents:
HIPOTENUSA a
CATET MS GRAN b
CATET MS PETIT c
26
24
10
13
12
17
15
a2 = b2 + c2
Els costats dun triangle tenen les longituds segents: 6 cm, 8 cm i 10 cm.
Comprova que el triangle rectangle s rectangle, grficament i numricament.
Un camp desports t forma rectangular i mesura 12 16 m.

a) Indica quins cossos es formen quan es traa la diagonal.
PROPOSTES PER
16 m
b) Sabries mesurar la longitud de la diagonal?

12 m
12 m
16 m
363
831073 _ 0355-0370.qxd
10
8/6/07
10:27
Pgina 364
OBJECTIU 4
CONCEPTE DE QUADRILTER. RECONIXER-NE I CLASSIFICAR-NE
NOM:
CURS:
DATA:
Els quadrilters sn polgons de quatre costats.

Es classifiquen en:
PARALLELOGRAMS: tenen els quatre costats parallels dos a dos.
Rombe
Rectangle
4 angles iguals
F
F
Romboide
Costats iguals 2 a 2
F
Angles iguals
2a2
Quadrat
F
F
4 costats i 4 angles
iguals
Costats iguals 2 a 2
4 costats iguals
Angles iguals
2a2
TRAPEZIS: tenen noms dos costats parallels.

Trapezi rectangle
Trapezi issceles
Trapezi escal
Angles iguals
2a2
2 angles
rectes
Costats no parallels
iguals
4 costats i 4 angles
diferents
TRAPEZOIDES: no tenen costats parallels.
364
Fixat en la teva aula i assenyalan quatre elements amb forma de quadrilter.

Desprs dibuixan el contorn (encara que no sigui a escala real).
a)
c)
b)
d)
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 365
10
2
Indica el nom dels quadrilters.

a)
c)
e)
b)
d)
f)

SEMBLANCES
DIFERNCIES
Un parallelogram
i un trapezi
Un trapezi
i un trapezoide
Un parallelogram
i un trapezoide
Un parallelogram t els quatre costats iguals.
PROPOSTES PER
a) Quin tipus de parallelogram s?

b) Pot ser de diversos tipus?
c) Dibuixals.
Traa les diagonals i els eixos de simetria dels parallelograms. Qu hi observes?

a)
b)
365
831073 _ 0355-0370.qxd
10
8/6/07
10:27
Pgina 366
OBJECTIU 5
DISTINGIR ENTRE CIRCUMFERNCIA I CERCLE
NOM:
CURS:
DATA:
CIRCUMFERNCIA
La circumferncia s una lnia corba tancada i plana els punts de la qual
sn a la mateixa distncia del centre.
CERCLE
El cercle s la figura plana formada per la circumferncia i el seu interior.
RECTES DE LA CIRCUMFERNCIA
cor
da
rad
i
tangent
O
tre
me
i
d
nt
seca
Amb el teu comps, traa una circumferncia de radi 4 cm i dibuixa:

a) El centre O.
b) Una corda AB amb el seu arc.
Centre, O : punt del qual equidisten tots els punts

de la circumferncia.
Radi: recta que uneix el centre de la circumferncia amb qualsevol
punt daquesta recta.
Dimetre: recta que passa pel centre i divideix
la circumferncia en dues parts (semicircumferncies).
Corda: segment que toca dos punts de la circumferncia.
Secant: recta que talla en dos punts la circumferncia.
Tangent: recta que toca la circumferncia en un punt.
c) Una recta tangent t.

d) Un radi r.
e) Un dimetre d.
f) Una semicircumferncia.
En la circumferncia segent indica qu representen aquests elements: O, m, z, b, RS:

a) b divideix la circumferncia en dues ...................
g
m
R
b) Si allargussim g, seria una recta ...................

z
S
366
..........................
m : .........................
z : ...........................
b : ..........................
O:
RS : .........................
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 367
10
POSICIONS DE DUES CIRCUMFERNCIES
Secants
Tenen dos punts en com.
Tenen un punt en com.
No tenen cap punt en com.
Concntriques
Interiors
Tangents interiors
Mateix centre
i radi diferent.
Centre diferent
i cap punt en com.
Centre diferent
i un punt en com.
Observa i classifica les circumferncies segons la seva posici.

a)
c)
e)
b)
d)
f)
Observa els dibuixos segents i expressa cada recta i circumferncia segons la seva posici i tipus:
a)
b)
c)
t
v
Dibuixa una circumferncia i traa:

a) Un radi qualsevol.
b) Una recta secant que passi pel centre O.
c) En quantes parts divideix la circumferncia? .................
Sanomenen ..................
d) Traa una recta parallela a la recta secant de lapartat a),
per que sigui tangent a la circumferncia.
PROPOSTES PER
Exteriors
Tangents
367
831073 _ 0355-0370.qxd
10
8/6/07
10:27
Pgina 368
OBJECTIU 6
CONCEPTE DE POLGON REGULAR. CLASSIFICAR POLGONS
NOM:
CURS:
DATA:
POLGON REGULAR
Un polgon regular s el que t tots els costats i angles iguals.
En cas contrari, el polgon s irregular.
Triangle equilter
Quadrat
Pentgon regular
3 costats
4 costats
5 costats
Hexgon
Octgon
6 costats
8 costats
Dels polgons segents, indica quins sn regulars i quins irregulars:

a)
c)
e)
b)
d)
f)
RECTES I PUNTS PRINCIPALS DUN POLGON

Centre
Radi
Centre: punt que equidista dels vrtexs (mateixa distncia).

Radi: segment que uneix el centre i un vrtex.
Apotema: segment que uneix el centre amb el punt mitj dun costat.
Apotema
368
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 369
10
2

POLGON
NOM
EIXOS DE SIMETRIA
RADIS
APOTEMES
SUMA DANGLES DUN POLGON REGULAR

La suma dels angles dun triangle s 180.
Si un polgon t n costats, la suma de tots els angles s: 180 (n 2).
EXEMPLE
Observa aquest pentgon regular que t 5 costats i angles iguals:
Com que tenen 5 costats iguals (regular):

540 : 5 = 108 mesura cada angle del pentgon regular.
Troba el valor de cada angle dun hexgon regular.
Troba el valor de cada angle dun octgon regular.
PROPOSTES PER
108
En fem la triangulaci i obtenim tres triangles, que mesuren:

180 + 180 + 180 = 540
369
831073 _ 0355-0370.qxd
8/6/07
10:27
Pgina 370
10
ANGLE CENTRAL DUN POLGON REGULAR
360
72
Un angle complet mesura 360.
370
Langle ombrejat t com a vrtex el centre del polgon,

i els costats passen per dos dels seus vrtexs.
Sanomena angle central.
El pentgon t 5 angles centrals.
Cada angle val: 360 : 5 = 72.
Calcula el valor de langle central dels polgons regulars.
Calcula quant mesura langle central del polgon regular segent:
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 371
11 Permetres i rees
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
En aquesta unitat repassem les unitats de longitud

i superfcie. Sintrodueixen tamb algunes unitats
de mesura del sistema mtric angls, com la milla,
la iarda i la polzada. Es posa lmfasi en aquelles
unitats que ms es fan servir per mesurar longituds
i superfcies de figures geomtriques, que ja sn
conegudes per lalumnat.
El metre s la unitat principal de longitud (m).

Per transformar una unitat de longitud en una altra
es multiplica o es divideix per 10.
Aprendre a calcular el permetre i lrea dels polgons

principals s un dels objectius ms importants
daquesta unitat, ats que tots dos conceptes tenen
una mplia aplicaci en la vida real.
Cal incidir en el clcul de lrea del rectangle, el
quadrat i el triangle. Per fer-ho cal practicar-ne les
expressions matemtiques amb els diferents exercicis
proposats i utilitzar tamb la representaci grfica.
s fonamental entendre la relaci entre la longitud
de la circumferncia i el seu dimetre, el nombre .
Per fer-ho es proposen diversos exercicis basats
en situacions de la vida real en qu intervenen figures
planes amb forma de circumferncia, a fi que
lalumnat assimili aquests conceptes.
OBJECTIUS
Per expressar mesures i longituds de figures

geomtriques es fan servir habitualment el
decmetre (dm) i el centmetre (cm).
El metre quadrat s la unitat principal de superfcie
(m2). Per transformar una unitat de superfcie en
una altra, es multiplica o es divideix per 100.
Per expressar superfcies de figures geomtriques
es fa servir principalment el decmetre quadrat
(dm2) i el centmetre quadrat (cm2).
El permetre dun polgon es calcula sumant les
longituds dels seus costats.
La longitud o permetre de la circumferncia s igual
al dimetre multiplicat pel nombre .
Lrea dun polgon s la mesura de la seva superfcie.
Rectangle
A=ba
Quadrat
A=cc
Rombe
A=
Romboide
D d
2
A=ba
Triangle
A=
ba
2
Polgon regular
A=
P a
2
1. Reconixer les diferents unitats

de longitud i superfcie.
Fer canvis dunitats.
Unitats de longitud i superfcie.

Mesurament de longituds dobjectes i superfcies amb quadrcules.
Realitzaci de canvis en les unitats de longitud i superfcie.
2. Calcular permetres de
polgons. Trobar la longitud
de la circumferncia.
3. Calcular lrea dels polgons

principals.
Superfcie dun polgon: concepte de rea.

rees dels polgons principals.
Clcul de lrea dels parallelograms principals, el triangle i els polgons
regulars.
Aplicaci de la frmula de lrea de les figures.
Permetre dun polgon.

Relaci entre la longitud i el dimetre duna circumferncia.
El nombre .
Clcul del permetre dels polgons principals.
Realitzaci dexercicis prctics.
Relaci entre la longitud de la circumferncia amb el seu dimetre.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
371
831073 _ 0371-0384.qxd
11
11/6/07
12:47
Pgina 372
OBJECTIU 1
UNITATS DE LONGITUD I SUPERFCIE. FER CANVIS DUNITATS
NOM:
CURS:
DATA:
UNITATS DE LONGITUD
El metre s la unitat principal de longitud. Abreujadament sescriu m.
Els mltiples (unitats majors) del metre sn el decmetre, lhectmetre i el quilmetre.
Els submltiples (unitats menors) del metre sn el decmetre, el centmetre i el millmetre.
Per transformar una unitat de longitud en una altra es multiplica o es divideix per 10.
: 10
cm
mm
: 10
: 10
dm
F
m
F
: 10
10
F
dam
10
F
hm
10
F
km
10
F
: 10
10
mam
10
10
: 10
: 10
Per expressar mesures i longituds de figures geomtriques, utilitzarem principalment

el decmetre (dm), el centmetre (cm) i, de vegades, el metre (m).
Observa a la teva aula quins elements t la silueta daquests polgons.

Mesurals i anotan el resultat.
a)
c)
Fes la mateixa operaci, per amb elements que tinguin forma de circumferncia.
Mesura amb una cinta mtrica el contorn de la figura. Expressan el resultat en m i en cm.
a)
b)
b)
Amb tres segments de mesura (30 mm, 0,5 dm i 7 cm), forma aquestes figures:
a) Un quadrat de 3 cm de costat.
b) Un triangle equilter de 5 cm de costat.
c) Un rectangle de 7 3 cm.
372
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 373
11
ALTRES UNITATS DE LONGITUD
Hi ha altres unitats de longitud, com, per exemple, la milla, la iarda i la polzada (mesures angleses).
1 milla = 1.610,4 m
1 iarda = 0,914 m
1 polzada = 2,54 cm
La polzada s una unitat que fem servir amb freqncia; aix, quan diem que hem comprat un televisor
de 25 polzades, ens estem referint a la mesura de la diagonal de la pantalla.
25 polzades = 25 2,54 cm = 63,5 cm s la mida de la diagonal.
La distncia entre tres punts sexpressa en milles. Expressa-la en metres, quilmetres i iardes.
A
9 milles
6 milles
C
7 milles
AB = 6 milles = .................. metres = .................. quilmetres = .................. iardes

BC = 7 milles = .................. metres = .................. quilmetres = .................. iardes
Expressa en cm i en mm les mesures del tauler del teu pupitre. Quin tipus de polgon s?
Calculan la mitjana de la diagonal. Expressa-la en cm i en polzades. Desprs dibuixan
una figura representativa.
En un establiment venen televisors de 14, 21, 25 i 28 polzades. Expressa en centmetres

aquestes mesures.
PROPOSTES PER
AC = 9 milles = .................. metres = .................. quilmetres = .................. iardes
14 polzades = .................. cm de ..................

21 polzades = .................. cm de ..................
25 polzades = .................. cm de ..................
28 polzades = .................. cm de ..................
373
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 374
11
MESURES DE SUPERFCIE
Figura B
Pintem 10 quadrcules, que es consideren 10
unitats quadrades. s la superfcie de la figura.
Figura A
Pintem 6 quadrcules, que es consideren 6 unitats
quadrades. s la superfcie de la figura.
Agafant com a unitat de mesura una unitat quadrada, calcula la superfcie de les figures.
a)
d)
b)
e)
c)
374
Pintem les figures segents per obtenir 20 unitats quadrades de superfcie:

a)
d)
b)
e)
c)
f)
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 375
11
UNITATS DE SUPERFCIE
El metre quadrat s la unitat princpial de superfcie. Sescriu m2.
Un metre quadrat s la superfcie dun quadrat d1 m de costat.
Els mltiples (unitats majors) del m2 sn: dam2, hm2, km2.
Els submltiples (unitats menors) del m2 sn: dm2, cm2, mm2.
Per transformar una unitat de superfcie en una altra es multiplica o es divideix per 100.
: 100
dm2
: 100
: 100
: 100
m2
100
F
dam2
100
F
hm2
100
F
km2
100
cm2
mm2
100
100
: 100
: 100
Per expressar superfcies de figures geomtriques, utilitzarem principalment el decmetre

quadrat (dm2), el centmetre quadrat (cm2) i el metre quadrat (m2).
Dibuixa un rectangle de 7 cm de llarg i 3 cm dample. Traa quadrcules d1 cm de costat.

Fixat en la figura adjunta. Quantes unitats quadrades d1 cm cont?
Expressa-ho en cm2.
10 Dibuixa un quadrat de 6 cm de costat. Traa quadrcules d1 cm de costat. Fixat en la figura adjunta.

PROPOSTES PER
Quantes unitats quadrades d1 cm cont? Expressa-ho en cm2.
375
831073 _ 0371-0384.qxd
11
11/6/07
12:47
Pgina 376
OBJECTIU 2
CALCULAR PERMETRES DE POLGONS. LONGITUD DE LA CIRCUMFERNCIA
NOM:
CURS:
DATA:
PERMETRE DUN POLGON

El permetre dun polgon s la mesura del seu contorn.
Per calcular el permetre sen sumen tots els costats.
El permetre s una mesura de longitud.
EXEMPLE
Troba el permetre dun rectangle de costats 7 cm i 3 cm.
7 cm
3 cm
3 cm
P = 7 cm + 3 cm + 7 cm + 3 cm = 20 cm
7 cm
Calcula el permetre dun pentgon regular de 3 cm de costat.
3 cm
Calcula el permetre del tauler del teu pupitre. Fes-ne un dibuix significatiu i empra
linstrument i la unitat de mesura adequats.
Troba el permetre de les figures segents i fes-ne un dibuix:

a)
b)
c)
d)
376
P = 3 cm 5 = 15 cm
Un triangle equilter de 5 cm de costat.

Un quadrat de 5 cm de costat.
Un rectangle de 10 cm i 4 cm de costat.
Un pentgon de 4,5 cm de costat.
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 377
11
Determina el permetre de les figures segents i fes-ne un dibuix:
a)
b)
c)
d)
Un romboide de 5 cm i 2,5 cm de costats.

Un hexgon regular de 6 cm de costat.
Un decgon regular de 3 cm de costat.
Un trapezi de costats 7 cm, 6 cm, 5 cm i 4 cm.
La banda i el fons dun camp de futbol fan 100 m i 70 m, respectivament.

Si en volem pintar la longitud, quants metres de lnia blanca pintarem?
Fes-ne un dibuix.
Un pastor vol construir un tancat per a les seves ovelles amb forma dhexgon regular.
Si fa servir 7,2 dam de tanca, quants metres mesurar cada costat del tancat?
Fes-ne un dibuix.
El permetre dun polgon regular s de 77 cm. Si cada costat mesura 11 cm,

quin tipus de polgon s? Fes-ne un dibuix.
PROPOSTES PER
377
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 378
11
RELACI ENTRE LA CIRCUMFERNCIA I EL SEU DIMETRE
Imagina que mesurem a classe els objectes segents:
CONTORN
(Longitud de la circumferncia)
DIMETRE
QUOCIENT DEL CONTORN

I EL DIMETRE
Rellotge
78,5 cm
25 cm
3,14
Paperera
157 cm
50 cm
3,14
Portallapis
23,55 cm
7,5 cm
3,14
Observem que:
En dividir la longitud de la circumferncia entre el dimetre, sobt sempre el mateix nombre: 3,14.
78,5 : 25 = 3,14
157 : 50 = 3,14
23,55 : 7,5 = 3,14
3,14 s el nombre i es llegeix pi.
longitud de la circumferncia =
dimetre

LONGITUD DE LA CIRCUMFERNCIA
DIMETRE
Paella
55 cm
17,5 cm
Crcol de gimnstica
226 cm
72 cm
168,5 cm
53,5 cm
204 m
65 m
Ronda
Rotonda
L
=
d
LONGITUD ENTRE EL DIMETRE
Localitza objectes circulars a la teva aula. Mesura la vora de la circumferncia i completa aquesta taula:
DIMETRE
LONGITUD ENTRE EL DIMETRE
En els exemples anteriors tamb sobserva que:
La longitud del contorn de la circumferncia s una mica ms gran que el triple del dimetre: 3,14 vegades.
78,5 = 3,14 25
157 = 3,14 50
23,55 = 3,14 7,5
L
= , sobt que L = d .
d
El dimetre duna circumferncia s la suma de dos radis: d = 2r.
Per tant, la longitud de la circumferncia s: L = d L = 2 r .
De
378
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 379
11
9

DIMETRE
15 cm
35 cm
L=d
0,25 cm
7m

RADI
5 cm
50 cm
L=2r
0,15 cm
4m
11 Quina s la longitud duna circumferncia de dimetre 5 cm?
Fes-ne un dibuix representatiu.
a) Quina distncia recorre la bicicleta cada vegada que la roda fa una volta?
b) I si fa tres voltes?
c) Determina quantes voltes far la bicicleta en 10 m.
PROPOSTES PER
12 La roda de la bicicleta den Llus t un dimetre de 44 cm.
13 Calcula el radi duna circumferncia de 80 cm de longitud. Recorda que L = 2 r .
379
831073 _ 0371-0384.qxd
11
11/6/07
12:47
Pgina 380
OBJECTIU 3
CALCULAR LREA DELS POLGONS PRINCIPALS
NOM:
CURS:
DATA:
CONCEPTE DE REA
Lrea dun polgon s la mesura de la seva superfcie.
EXEMPLE
La superfcie de la figura sn 18 unitats quadrades.
Si cada quadrat t 1 cm de costat, podem mesurar la superfcie
de la figura, en aquest cas un rectangle.
Es diu llavors que el rectangle t una rea de 18 cm2.
Calcula lrea de les figures, agafant com a unitat un quadrat que t 1 cm de costat.
a)
c)
b)
d)
ALTURA
REA DEL QUADRAT

a = 5 dm
REA DEL RECTANGLE
3 dm
3 dm
BASE
b = 7 dm
El rectangle t 35 quadrats d1 dm2.
El quadrat t 6 quadrats d1 dm2.
Sn 7 columnes i 5 files.
Per trobar lrea del rectangle, sen multiplica
la longitud de la base per la longitud de laltura.
A = base altura = b a = 7 dm 5 dm = 35 dm2
Sn 3 columnes i 3 files.
Per trobar lrea del quadrat, sen multiplica la
longitud dun costat per la longitud de laltre costat.
A = costat costat = c c = 3 dm 3 dm = 9 dm2
Calcula lrea daquests rectangles i fes-ne un dibuix representatiu:

a) Base = 7 cm, altura = 3 cm
380
b) Base = 9 cm, altura = 4 cm
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 381
11
Calcula lrea daquests quadrats i fes-ne un dibuix representatiu:
a) costat = 5 cm
b) costat = 4 cm
Dibuixa un rectangle que tingui 24 cm2 drea.
Calcula lrea de les figures segents:

a)
9 cm
4 cm
6 cm
4 cm
b)
12 cm
2 cm
PROPOSTES PER
8 cm
6 cm
381
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 382
11
REA DEL ROMBE
REA DEL ROMBOIDE

a
D
d
b
a
b
Lrea del rectangle s el producte de la base

i laltura (D d ). El rombe ocupa la meitat
de la superfcie del rectangle.
A=
Podem transformar el romboide

en un rectangle.
D d
2
A = base altura = b a
Troba lrea dels rombes segents:

a) diagonal major = 12 cm
diagonal menor = 6 cm
b) diagonal major = 15 cm
diagonal menor = 7 cm
Calcula lrea dun romboide de 7 cm de base i 3 cm daltura. Fes-ne un dibuix representatiu.
Dibuixa un rectangle de 6 cm de base i 3 cm daltura.

a) Troban lrea.
b) Traa les mitjanes de cada costat i dibuixan les diagonals.
c) Troba lrea del rombe.
382
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 383
11
REA DEL TRIANGLE
En traar la diagonal del romboide, aquest queda dividit en dos triangles.
Els dos triangles ocupen la mateixa superfcie.
a
rea del triangle =
A=
G
G
rea del romboide

ba
=
2
2
ba
2
Calcula lrea dels triangles segents:

F
6m
5 dm
18 cm
G
12 cm
17 dm
11 m
10 Determina lrea dels triangles segents:
15 dm
4,1 cm
C
B
8,7 cm
5,4 cm
c)
b)
a)
5,7 cm
11 Observa la figura segent:

A
a) Quina figura s?
b) La base mesura 7 cm i laltura, 4 cm. Anomena-les.
c) Calcula lrea de la figura.
d) Traa la diagonal AD. Quines figures shan format?
e) Troba lrea de les figures de lapartat anterior.
PROPOSTES PER
5 dm
383
831073 _ 0371-0384.qxd
11/6/07
12:47
Pgina 384
11
REA DEL POLGON REGULAR
Observa lhexgon regular segent, que t 6 costats iguals:
Lhexgon es descompon en 6 triangles iguals, laltura dels quals s lapotema.
rea de cada triangle =
base altura
costat apotema
ca
=
=
2
2
2
a
l
a
l
a
l
6c a
permetre apotema
=
2
2
6 c = permetre de lhexgon (suma dels seus costats)
rea dels 6 triangles =
A=
P a
2
12 Calcula lrea dels polgons segents:
a)
rea del triangle = 15 cm2
b)
rea del triangle = 12 cm2
13 Troba lrea de les figures.
384
a)
apotema = 2,4 cm
costat de loctgon = 2 cm
b)
apotema = 2,6 cm
costat de lhexgon = 3 cm
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 385
12 Poliedres i cossos de revoluci

INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
Aquesta unitat completa la srie dedicada

a la geometria i en consolida la comprensi mitjanant
la descripci i el desenvolupament de les principals
figures geomtriques en lespai.
Els poliedres sn cossos geomtrics limitats

per cares en forma de polgons.
Aix mateix, presenta lavantatge que lalumnat ha de

construir els poliedres mitjanant el material didctic
complementari que el professor o professora els pot
facilitar, com ara les figures Polydron, els daus
polidrics, el muntatge de poliedres i Kugeli. Cal fer
mfasi en els poliedres regulars perqu lalumnat es
familiaritzi amb aquests cossos geomtrics i aprengui
a distingir-ne els elements caracterstics.
En la majoria dels poliedres es compleix la frmula

dEuler:
El desenvolupament de prismes, pirmides, cilindres

i cons es fonamenta a visualitzar-los mitjanant els
cossos geomtrics transparents, en els quals se
nobserven els elements i la construcci del seu
desenvolupament.
Per acabar, sestudia lesfera com a cos de revoluci
que sobt en girar un semicercle al voltant del seu
dimetre.
OBJECTIUS
Un poliedre regular s aquell les cares del qual sn

polgons regulars de la mateixa forma i mida.
C+V=A+2
Els prismes sn poliedres que tenen dues cares
paralleles i iguals anomenades bases i la resta
de cares sn parallelograms.
Les pirmides sn poliedres que tenen una cara
poligonal, anomenada base, i la resta de cares sn
triangles que concorren en un punt.
Quan un rectangle, un triangle i un semicercle giren
al voltant del seu eix, se nobt un cilindre, un con
i una esfera, respectivament.
El cilindre, el con i lesfera sn cossos rodons, ja que
les seves superfcies laterals sn corbes.
1. Reconixer els elements

dun poliedre. Conixer
i diferenciar els principals
poliedres regulars.
Elements dun poliedre i el seu desenvolupament.

Els poliedres regulars i les seves caracterstiques.
Identificaci dels elements principals dun poliedre.
Construcci dels poliedres regulars i estudi de les seves
caracterstiques.
2. Reconixer i distingir els

prismes i les pirmides.
Els prismes i les pirmides: elements, tipus, desenvolupament

i caracterstiques.
Reconeixement dels tipus de prismes i pirmides.
Identificaci dels seus desenvolupaments.
3. Distingir els cossos rodons.
El cilindre i el con: elements, desenvolupament i caracterstiques.

Lesfera com a cos rod.
Descripci i identificaci del desenvolupament del cilindre i el con.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
385
831073 _ 0385-0396.qxd
12
8/6/07
10:31
Pgina 386
OBJECTIU 1
ELEMENTS DUN POLIEDRE. PRINCIPALS POLIEDRES REGULARS
NOM:
CURS:
DATA:
CONCEPTE DE POLIEDRE
Un poliedre s un cos geomtric les cares del qual sn polgons.
Vrtex
Cara
Aresta
Els elements del poliedre sn:

Cares: polgons que limiten el poliedre (6 en la figura adjunta).
Arestes: costats comuns a dues cares (12 en la figura adjunta).
Vrtexs: punts on suneixen ms de dues cares (8 en la figura adjunta).
La superfcie del poliedre es pot estendre sobre un pla, i s el que sanomena
desenvolupament del poliedre.
Indica en els poliedres segents el nombre de cares, arestes i vrtexs:

CARES
VRTEXS
En aquests poliedres, marcan els vrtexs amb un punt vermell, i les arestes, amb blau:
a)
386
ARESTES
b)
c)
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 387
12
3
Fixat en el poliedre segent i completa:

A
Els vrtexs sn: A, B,
.........................................................
Les arestes sn: AB, BC, ......................................................

Les cares sn: ABCD, ..........................................................
F
Un dau de parxs s un poliedre. Quina de les figures segents en seria el desenvolupament?
Observa el poliedre segent. El seu desenvolupament est incomplet. Dibuixan les parts que falten.
Els poliedres regulars sn aquells poliedres les cares dels quals sn polgons regulars
(cares i angles iguals).
Noms hi ha 5 poliedres regulars:
POLIEDRE
Tetraedre
Octaedre
Icosaedre
Hexaedre Dodecaedre
o cub
NRE.
DE CARES
TIPUS DE CARES
Tetraedre
Triangles equilters
Hexaedre o cub
Quadrats
Octaedre
Triangles equilters
Dodecaedre
12
Pentgons regulars
Icosaedre
20
Triangles equilters
PROPOSTES PER
POLIEDRES REGULARS
387
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 388
12
6
Fixat en les figures segents. Escriu el nom del poliedre regular que representa cadascuna.
...................
...................
...................
...................
...................
Escriu el nom del poliedre corresponent.

a) El .......................... t 4 cares, que sn ..........................
b) El .......................... t 6 cares, que sn ..........................
c) El .......................... t 8 cares, que sn ..........................
d) El .......................... t 12 cares, que sn ..........................
e) El .......................... t 20 cares, que sn ..........................

POLIEDRE
Tetraedre
CARES
VRTEXS
ARESTES
CARES + VRTEXS
ARESTES + 2
4+4=8
6+2=8
Hexaedre
Octaedre
Dodecaedre
Icosaedre
Contesta les preguntes:

a) Com sn les arestes dun poliedre regular?
b) Quantes arestes suneixen en el vrtex dun poliedre regular?
10 Indica si sn veritables o falses (V o F) les afirmacions segents:
a)
b)
c)
d)
388
En qualsevol poliedre, les seves cares sn iguals.

El nombre mnim de cares que ha de tenir un poliedre regular sn quatre.
En cada vrtex dun poliedre regular concorre sempre el mateix nombre darestes.
Les cares dun poliedre regular sn iguals.
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 389
12
11 Calca, retalla i construeix el poliedre. Indican el nom i comptan les cares,
els vrtexs i les arestes.
NOM DEL POLIEDRE
CARES
VRTEXS
ARESTES
VRTEXS
ARESTES
VRTEXS
ARESTES
12 Calca, retalla i construeix el poliedre segent. Indican el nom i comptan les cares,
NOM DEL POLIEDRE
CARES
13 Calca, retalla i construeix el poliedre segent. Indican el nom i comptan les cares,
NOM DEL POLIEDRE
CARES
PROPOSTES PER
389
831073 _ 0385-0396.qxd
12
8/6/07
10:31
Pgina 390
OBJECTIU 2
RECONIXER I DISTINGIR ELS PRINCIPALS PRISMES I PIRMIDES
NOM:
CURS:
DATA:
CONCEPTE DE PRISMA
Un prisma s un poliedre format per dues bases iguals i les cares laterals del qual sn parallelograms.
Elements del prisma
Vrtex
Aresta
Cares laterals
Base
F
F
Base
Base amb forma

pentagonal
Les cares laterals

sn parallelograms
Les dues bases

sn iguals
i paralleles
entre si.
Desenvolupament del prisma
TIPUS DE PRISMES
Els prismes sanomenen segons el nombre de costats de les seves bases.
Prisma triangular
Prisma quadrangular
Prisma pentagonal
Prisma hexagonal
Quins dels poliedres segents sn prismes?:
F
A
Fixat en el prisma segent:

a) Anomenal.
b) Indican els elements principals.
c) Dibuixan el desenvolupament.
390
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 391
12
3
Fixat en el prisma segent:

a) Anomenal.
Observa els prismes i completa la taula.

NOM
DEL POLIEDRE
NOMBRE
DE CARES
NOMBRE
DE VRTEXS
NOMBRE
DARESTES
POLGONS
DE LES BASES
NOMBRE
DE CARES
NOMBRE
DE VRTEXS
NOMBRE
DARESTES
Observa els prismes i completa la taula.

NOM
DEL POLIEDRE
POLGONS
DE LES BASES
Fixat en el segent desenvolupament dun prisma:

a) Correspon a un prisma ..........................
PROPOSTES PER
b) T .................. bases, que sn ..........................

c) T .................. cares laterals, que sn ..........................
391
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 392
12
CONCEPTE DE PIRMIDE
Una pirmide s un poliedre que est format per una base, la qual pot ser qualsevol polgon,
i les cares laterals del qual sn triangles.
Elements de la pirmide
Cares laterals
F
Base amb forma

hexagonal
La cspide
s el vrtex on
suneixen les cares
laterals.
Les cares
laterals
sn triangles.
Desenvolupament de la pirmide
Vrtex
Base
TIPUS DE PIRMIDES
Les pirmides sanomenen segons el nombre de costats de la seva base.
Pirmide triangular
Pirmide quadrangular
Pirmide pentagonal
Pirmide hexagonal
Calca aquest desenvolupament i forma el poliedre corresponent. Pots ampliar-lo perqu el dibuix sigui
ms clar.
a) Quin s el nom del poliedre?
.........................................................................
b) La seva base s:
.........................................................................
c) Les seves cares laterals sn:
.........................................................................
Fixat en la pirmide segent:

a) Anomena-la.
392
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 393
12
9
Fixat en la pirmide segent:

a) Anomena-la.
10 Observa les pirmides i completa la taula.

NOM DE
LA PIRMIDE
POLGON
DE LA BASE
NOMBRE
DE CARES
NOMBRE
DE VRTEXS
NOMBRE
DARESTES
11 Relaciona cada una de les pirmides de lexercici anterior amb aquests desenvolupaments:
b)
12 Calca i amplia, si cal, els desenvolupaments segents. Quin poliedre has obtingut?
a)
b)
PROPOSTES PER
a)
393
831073 _ 0385-0396.qxd
12
8/6/07
10:31
Pgina 394
OBJECTIU 3
DISTINGIR ELS COSSOS RODONS
NOM:
CURS:
DATA:
COSSOS RODONS
Els cossos rodons sn aquells que tenen les superfcies laterals corbes.
Cilindre
Dues bases iguals que sn cercles.
Una superfcie lateral corba.
Sobt en girar un rectangle sobre un eix.
Eix de gir
Con
Una base que s un cercle.
Una superfcie lateral corba.
Sobt en girar un triangle sobre un eix.
Eix de gir
Base
Superfcie lateral
Superfcie lateral
F
F
Base
Base
F
F
Desenvolupament dun cilindre
Desenvolupament dun con

Base
Superfcie lateral
Superfcie lateral
F
Base
Base
Anomena dos objectes del teu entorn que tinguin forma de cilindre i dos ms que tinguin forma de con.
Escriu els elements principals del cilindre i del con.
Indica quins dels desenvolupaments corresponen a un cilindre i quins a un con.
F
F
F
F
F
a)
394
b)
c)
d)
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 395
12
4
Associa cada figura de gir amb lobjecte que sorigina.
Calcula i amplia, si cal, el desenvolupament per construir el cos rod que es forma.
a) Dibuixa les bases de color blau.
b) Dibuixa la superfcie lateral de color vermell.
Calca i amplia, si cal, aquest desenvolupament per construir el cos rod que es forma.
a) Dibuixa la base de color blau.
b) Dibuixa la superfcie lateral de color vermell.
PROPOSTES PER
395
831073 _ 0385-0396.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 396
12
ESFERA
Lesfera s un cos rod que no t cares i est format per una nica superfcie corba.
No t desenvolupament, com en el cas del cilindre i el con.
Sobt en girar un semicercle sobre un eix, que s el dimetre de lesfera.
Eix de gir
Radi
F
F
Circumferncia
mxima
396
Centre
Centre
Radi
Superfcie corba
Dimetre
Circumferncia
mxima
A partir duna circumferncia de 3 cm de radi, dibuixa una esfera i indican els elements principals.
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 397
13 Funcions i grfiques
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
En aquest curs ja sha tractat la relaci entre dues

magnituds. Partint dels continguts que ja shan
estudiat, en aquesta unitat plantegem com a objectiu
principal introduir lalumnat en els conceptes grfics
de les expressions algebraiques, les funcions, com a
primer pas cap a lestudi del llenguatge de la
informaci i lexpressi visual.
Per representar punts en el pla sutilitza un sistema

de coordenades, format per dues rectes
perpendiculars entre si, anomenades eixos
de coordenades.
s important que lalumnat sesforci a assimilar

la nomenclatura que sutilitza al llarg de la unitat:
eix, taula de valors, coordenades, abscissa, variable,
funci, etc. Tots aquests termes sapliquen
en situacions quotidianes quan es vol expressar
la relaci entre dues magnituds.
Tamb s important que lalumnat utilitzi correctament
els smbols, el traat de lnies i les representacions
grfiques en el pla. Algunes activitats representen
el sistema deixos per facilitar la resoluci dexercicis,
per algunes vegades lalumnat ha delaborar les
taules i traar els eixos cartesians on representar els
parells de valors.
Pot ser molt til ls de transparncies i vdeos sobre
funcions i grfiques perqu sentenguin ms b
els conceptes que es tracten al llarg de la unitat.
Lorigen de coordenades s el punt de tall

de les rectes.
Leix dabscisses s la recta horitzontal
i es representa per OX o X.
Leix dordenades s la recta vertical i es representa
per OY o Y.
Cada punt es representa per un parell ordenat
de nombres (a, b), anomenats coordenades, en qu
a s labscissa i b, lordenada.
Una taula representa, mitjanant parells de valors,
la relaci entre dues magnituds. Les taules es poden
dibuixar de forma horitzontal o vertical.
Una grfica s la representaci en el pla cartesi
dels parells de valors duna taula o relaci.
Una funci s una relaci entre dues magnituds
variables, de manera que a cada valor de la
variable independent li correspon un valor nic
de la variable dependent.
En una funci cal:
Determinar les magnituds que es relacionen i les
unitats en qu es mesuren aquestes magnituds.
Identificar la variable independent.
Identificar la variable dependent.
Determinar la relaci entre totes dues variables.
OBJECTIUS
1. Representar i localitzar punts
en leix de coordenades.
Coordenades en el pla.
Caracterstiques dels eixos de coordenades.
Representaci de punts en la recta i en el pla.
Identificaci de punts a partir de les seves coordenades.
2. Relacionar i interpretar taules

i parells de valors ordenats.
Taula de valors.
Relacions en el pla.
Formaci de taules de valors.
Representaci en el pla de parells de valors ordenats.
3. Interpretar grfiques.
Reconixer i comprendre
la idea de funci.
Variable independent i dependent.

Expressi algebraica i grfica.
La funci i la seva interpretaci.
Identificaci de la variable independent i dependent.
Interpretaci grfica duna expressi algebraica.
Elaboraci de grfics de funcions.
PROPOSTES PER
CONTINGUTS
397
831073 _ 0397-0410.qxd
13
21/6/07
12:28
Pgina 398
OBJECTIU 1
REPRESENTAR I LOCALITZAR PUNTS EN LEIX DE COORDENADES
NOM:
CURS:
DATA:
REPRESENTACI DE PUNTS EN LA RECTA

1r Dibuixem una recta.
2n Hi assenyalem lorigen 0, que correspon al valor zero.
3r Dividim la recta en segments iguals (unitats), a la dreta i a lesquerra del zero.
4t A la dreta de lorigen hi colloquem els nombres enters positius.
5 A lesquerra de lorigen hi colloquem els nombres enters negatius.
Observa en la recta que els nombres estiguin ordenats:
2
F
Representa en una recta els nombres enters segents: + 5, 4, + 8, 0, 1, 3, + 6, + 4, 6.
Representa en una recta els nombres oposats de lexercici anterior.
Donats els nombres 3, + 5, 1, + 4, + 8, 7, +2, 6, 9, +10:

a)
b)
c)
d)
398
1
F
Ordenals de ms petit a ms gran.

Representals en la recta numrica.
Quin s el ms allunyat de lorigen?
I quin s el ms proper?
831073 _ 0397-0410.qxd
21/6/07
12:28
Pgina 399
13
COORDENADES EN EL PLA
Si encreuem dues rectes numriques (en qu estan collocats els nombres enters) es forma un pla on se
situen sries de punts.
Les rectes sencreuen perpendicularment, s a dir, formant 90, un angle recte:
Recta x: anomenada tamb eix dabscisses i horitzontal.
Recta y: anomenada tamb eix dordenades o vertical.
El punt en qu sencreuen les rectes sanomena origen i s el valor zero.
Cada punt en el pla t dues referncies numriques anomenades coordenades:
El primer nombre correspon a leix X. Exemple: A (+3, +2)

El segon nombre correspon a leix Y.
Es formen 4 zones o quadrants, els punts dels quals tenen les coordenades
que sindiquen en lesquema segent:
+7 Y
+7
+6
Segon quadrant
(, +)
+5
+2
D (7, +1)
X
7 6 5 4 3 2 1 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7
+5
A (+3, +2)
+2
+1
0
7 6 5 4 3 2 1
C (5, 2)
+1 +2 +3 +4 +5 +6 +7
2
3
4
Tercer quadrant
(, )
B (+4, 3)
5
6
7
Quart quadrant
(+, )
Indica en quin quadrant del pla estan situats els punts de coordenades segents:
PRIMER QUADRANT
SEGON QUADRANT
TERCER QUADRANT
QUART QUADRANT
(3, 4)
(5, 2)
(1, 7)
(2, 2)
PROPOSTES PER
Primer quadrant
(+, +)
+3
+3
+6
+4
+4
+1 0
(1, 4)
(2, 5)
(3, 3)
399
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 400
13
5
Donats els punts A (4, 1), B (3, 4), C (3, 2), D (2, 3):
a) Determina el quadrant en qu es troba cada un.
b) Representals en el pla.
c) Uneix els punts per ordre alfabtic i, finalment, uneix el punt D amb A. Quina figura obtens?
Escriu les coordenades dels punts indicats en el sistema deixos segent:

Y
Punt A:
Punt B:
Punt C:
C
A
Punt D:
B
E
Punt E:
X
O
H
Punt F:
Punt G:
Punt H:
400
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 401
OBJECTIU 2
RELACIONAR I INTERPRETAR TAULES I PARELLS DE VALORS ORDENATS

NOM:
CURS:
13
DATA:
TAULES DE VALORS
Podem expressar valors de nombres en forma de parells.
Aquests parells es colloquen ordenadament en una taula.
Les taules de valors poden ser de format horitzontal o vertical.
La primera fila o columna correspon al primer valor del parell.
La segona fila o columna correspon al segon valor.
EXEMPLE
Els parells de valors (2, 3), (4, 6), (1, 0), (3, 5) poden representar-se en aquests formats
de taules:
Taula vertical
Taula horitzontal
4
1
4
6
Escriu els parells de valors segents en una taula horitzontal i en una altra de vertical:
(4, 6), (2, 0), (1, 9), (5, 5), (0, 1), (9, 4)
Forma els parells de valors que corresponen a les taules adjuntes.

a)
b)
c)
(0, 3), (2, 2)
d)
(8, 3), (4, 2)
PROPOSTES PER
401
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 402
13
RELACI TAULA DE VALORS-PUNTS DEL PLA
Cada parell de valors duna taula representa un punt del pla, i viceversa.
A cada punt del pla li correspon un parell de valors ordenats duna taula.
La primera fila o columna correspon al valor numric de leix horitzontal, X.
La segona fila o columna correspon al valor numric de leix vertical, Y.
EXEMPLE
Forma la taula i representa els parells de valors segents:
(2, 3), (4, 6), (1, 3), (3, 5), (3, 5)
+7
+6
(4, 6)
(3, 5)
VALOR DE LEIX X
VALOR DE LEIX Y
+4
(2, 3)
+3
+2
+1
0
7 6 5 4 3 2
+1 +2
+4 +5 +6 +7
2
(1, 3)
4
5
(3, 5)
6
7
402
Representa en un sistema deixos els parells de valors segents. Forma primer la taula
corresponent: (2, 4), (1, 2), (5, 1), (3, 3), (6, 2), (4, 3).
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 403
13
Representa en un sistema deixos els parells de valors de la taula segent:

VALOR DE LEIX X
VALOR DE LEIX Y
Forma una taula de valors ordenats que corresponguin als punts daquest sistema deixos:
+7
+6
+5
+4
+3
+2
+1
0
7 6 5 4 3 2 1
1
+1 +2 +3 +4 +5 +6 +7
2
3
4
5
PROPOSTES PER
6
7
403
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 404
13
RELACI DE MAGNITUDS MITJANANT UNA TAULA
Per relacionar magnituds mitjanant una taula cal recordar els conceptes relatius
a la proporcionalitat numrica, que lalumnat ja ha estudiat.
EXEMPLE
En un menjador escolar cada alumne o alumna es menja dues croquetes.
Tenim dues magnituds:
Nombre dalumnes: 1, 2, 3, 4, 5...
Nombre de croquetes, que comptem de dues en dues: 2, 4, 6, 8, 10...
Podem formar una taula que relaciona totes dues magnituds:
1
NOMBRE DE CROQUETES
10
12
Completa la representaci dels parells de valors

de lexemple anterior en el sistema deixos.
ALUMNES
CROQUETES
10
12
En leix X es representen els valors del nombre dalumnes.

En leix Y es representen els valors del nombre de croquetes.
Croquetes
NOMBRE DALUMNES
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
X
1
2 3
5 6 7
Alumnes
Una entrada de cinema costa 5 . Quant costaran 2, 4, 6, 8 i 10 entrades?

a) Forma la taula de valors.
b) Representa els parells de valors en un sistema deixos.
404
9 10
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 405
13
8
Y
40
La temperatura (en C) durant una setmana del mes

dagost queda representada en el sistema deixos.
a)
b)
c)
d)
35
Quines sn les dues magnituds?

Forma una taula de valors.
Quins dies van tenir la temperatura ms alta de la setmana?
I la temperatura ms baixa?
30
25
20
15
10
5
0
L
Una tortuga avana 10 cm cada minut.

a) Quines sn les dues magnituds?
b) Forma la taula de valors per als 5 primers minuts i pren els valors de la distncia de 10 en 10.
10 Els llocs de classificaci dun equip de futbol han estat, durant les 10 primeres jornades
de lliga:
JORNADA
10
CLASSIFICACI
b)
c)
d)
e)
Uneix els punts obtinguts mitjanant lnies contnues.

En quina jornada va ocupar el primer lloc?
En quina jornada va obtenir la pitjor classificaci?
Quantes jornades van transcrrer des de la pitjor classificaci fins a la millor?
PROPOSTES PER
a) Representa els parells de valors en un sistema deixos mitjanant punts:

Jornada: eix horitzontal, X.
Classificaci: eix vertical, Y.
405
831073 _ 0397-0410.qxd
13
8/6/07
10:31
Pgina 406
OBJECTIU 3
INTERPRETAR GRFIQUES. RECONIXER I COMPRENDRE LA IDEA DE FUNCI
NOM:
CURS:
DATA:
VARIABLES I GRFIQUES
x
Les magnituds sanomenen variables perqu prenen valors diferents, s a dir, varien.
En cada parell de valors, el segon valor depn del primer.

a, c, e sn variables independents; es fixen prviament i sanomenen amb la lletra x.
b, d, f sn variables dependents; depenen del valor de x i sanomenen amb la lletra y.
Les taules de valors relacionen dues magnituds.
Si traslladem els valors a un sistema deixos i nunim els punts, obtenim una grfica.
Variable independent x, en leix dabscisses o horitzontal.
Variable dependent y, en leix dordenades o vertical.
EXEMPLE
Un cangur avana 3 m
en cada salt que fa.
a) Magnituds: salts i distncia.
b) Variable independent: nombre
de salts (es fixen prviament).
c) Variable dependent: distncia
en metres (depn del nombre
de salts).
VARIABLE INDEPENDENT (x )
NOMBRE DE SALTS
VARIABLE DEPENDENT ( y )
DISTNCIA (en metres)
12
15
Respecte a lexemple anterior del cangur:
a) Representa els parells de valors en un sistema deixos.

b) Uneix els punts. Qu obtens?
En un mercat, 2 kg de peres costen 1,50 .

Quant costaran 4, 6, 8 i 10 kg de peres, respectivament?
a) Forma la taula de valors amb les magnituds

corresponents.
b) Indica-hi la variable independent i la dependent.
c) Representa els valors en un sistema deixos i traan la grfica.
406
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 407
13
3
La temperatura mitjana (en C) enregistrada durant lany 2001 en un lloc queda determinada
per la taula de valors segent:
MES
TEMPERATURA
10
15
20
25
25
35
35
25
11
10
a) Representa els valors en el grfic.

b) Indica-hi la variable independent i la dependent.
c) Representa els valors en un sistema deixos i traa la grfica corresponent unint els punts.
Y
40
35
Temperatura
30
25
20
15
10
5
0
Gener Febr. Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol Agost
Set.
Oct.
Nov.
Des.
Mesos de lany
Respecte a lexercici anterior, respon les preguntes segents:

a) Quin va ser el mes amb la temperatura mitjana ms baixa?
b) I el mes amb la temperatura ms alta?
c) Qu observes de gener a maig?

d) I dagost a desembre?
IDEA DE FUNCI
Aquesta relaci sanomena funci.

Expressa el valor de y depenent de x.
A cada valor de la variable independent correspon un nic valor de la variable dependent.
Una funci fa correspondre a un valor x un altre valor de y.
Se sol escriure: y = expressi algebraica amb x.
EXEMPLE
PROPOSTES PER
La relaci entre dues magnituds es pot escriure mitjanant una expressi algebraica, s a dir,
combinant lletres, nombres i signes aritmtics.
Interpreta la funci y = 2x + 1.
s una expressi algebraica que relaciona dues magnituds.
Per a cada valor de x obtenim un nic valor de y.
Cada vegada que introdum un valor de x, la funci y = 2x + 1 li fa correspondre un valor de y,
que sobtindr multiplicant x per 2 i sumant-hi 1.
407
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 408
13
5
Troba la taula de valors de la funci y = 2x + 1.
y = 2x + 1
Per a x = 0
Per a x = 1
Per a x = 2
y=20+1=0+1=1
y=21+1=2+1=3
y=22+1=4+1=5
Per a x = 3
Abreujadament sexpressa:
x
Tamb hi poden haver valors negatius:

Per a x = 1
y = 2 (1) + 1 = 2 + 1 = 1
Per a x = 2
Per a x = 3
Troba la taula de valors de cada una de les funcions.

a) y = x + 1
c) y = x 1
e) y = 2x 1
1
1
1
1
2
2
x=0
x = 2
x=1
y=0+1=1
y = 2 1 = 3
y=211=1
b) y = 3x
x
d) y = 1 x
f) y = 2x + 2
0
1
1
2
2
408
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 409
13
Troba la taula de valors i representa en un sistema deixos.
a) y = x + 2
x
+7
+6
+5
+4
+3
+2
+1
7 6 5 4 3 2 1 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7
3
4
5
6
7
b) y = 2x + 3
+7
+6
+5
+4
+3
+2
+1
7 6 5 4 3 2 1 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7
2
3
4
5
6
7
c) y = 2x
+7
+6
+5
+4
+3
+2
+1
7 6 5 4 3 2 1 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7
PROPOSTES PER
2
3
4
5
6
7
409
831073 _ 0397-0410.qxd
8/6/07
10:31
Pgina 410
13
EXEMPLE
En un menjador escolar cada alumne o alumna es menja dues croquetes.
1r Determinem les magnituds: alumnes i croquetes.
2n Relacionem les magnituds entre si: el nombre de croquetes que shan menjat depn del nombre dalumnes.
3r Es forma la taula de valors.
ALUMNES (x )
CROQUETES ( y )
10
12
14
4t Observem que a cada valor de x li correspon un altre valor de y, que correspon al seu doble.
Per tant, podem expressar aquesta relaci mitjanant la funci y = 2x.
Representa grficament la funci anterior i respon:

a) Quantes croquetes es mengen 6 alumnes?
b) 14 croquetes corresponen a ............... alumnes.
20 croquetes corresponen a ............... alumnes.
c) Observa aquesta relaci en la representaci grfica.
Quan saugmenta el nombre dalumnes, ............... el nombre de croquetes.
Analitza quan la grfica creix i decreix.
En un mercat, el preu del quilo de prssecs s 1,50 .

a)
b)
c)
d)
410
Expressa totes dues magnituds mitjanant lexpressi algebraica duna funci.

Forma la taula de valors donant quatre valors a la variable independent.
Representa la funci en un sistema deixos.
Enumera les caracterstiques de la funci.
831073#_#0411-0416.qxd
12/6/07
15:59
Pgina 411
14 Estadstica i probabilitat
INTRODUCCI
RESUM DE LA UNITAT
En aquesta unitat sestudien els conceptes ms

senzills de lestadstica i sofereix una breu introducci
a la probabilitat.
Poblaci: conjunt format per tots els elements

destudi (individus).
La probabilitat sutilitza en moltes disciplines unides

a lestadstica: predicci de riscos en assegurances,
estudis sobre la qualitat de processos industrials, etc.
Mitjana aritmtica: es calcula dividint la suma

de totes les dades entre el nombre total de dades.
Es representa amb el smbol x .
Experiment aleatori: repetit en igualtat
de condicions, no sen coneix el resultat.
Esdeveniment elemental: cadascun dels resultats
possibles dun experiment aleatori.
Les possibles dificultats de la unitat sn ms de tipus

conceptual que de procediments, ja que els clculs
numrics i les tcniques que sutilitzen sn molt
senzills.
Un esdeveniment est format per diversos

esdeveniments elementals. Esdeveniment segur:
es verifica sempre. Esdeveniment impossible:
no es verifica mai.
Sha dincidir en la comprensi i laplicaci corredes

dels conceptes clau de la unitat: parmetres de
centralitzaci, experiment aleatori i determinista, espai
mostral, esdeveniments, tipus de freqncies,
probabilitat i regla de Laplace.
Freqncia absoluta (fi ): nombre de vegades que

apareix lesdeveniment quan es repeteix
lexperiment aleatori n vegades.
La resoluci dels exercicis permetr a lalumnat

assimilar els diferents conceptes. Sinsisteix
especialment en el clcul de la probabilitat
dun esdeveniment i en laplicaci de la regla
de Laplace en contextos dequiprobabilitat.
Caldr explicar les semblances entre les propietats de
les freqncies i de la probabilitat, i mostrar-ne la
utilitat per resoldre problemes o comprovar si les
solucions sn correctes.
Probabilitat dun esdeveniment: nombre cap al qual

saproxima la freqncia relativa a mesura que
augmenta el nombre de repeticions dun mateix
experiment.
Moda: s el valor de la variable que t la freqncia
absoluta ms gran. Es representa amb Mo.
Mediana: s el valor central del conjunt de dades
ordenades. Es representa amb Me.
Regla de Laplace:
P(esdeveniment) =
OBJECTIUS
1. Distingir, calcular i representar la freqncia
absoluta i relativa dun esdeveniment.
2. Determinar la mitjana aritmtica, la moda
i la mediana dun conjunt de dades fent servir
les freqncies absolutes.
3. Identificar els diferents esdeveniments: elemental,
segur i impossible.
4. Calcular la probabilitat dun esdeveniment.
nre. casos favorables

nre. casos possibles
CONTINGUTS
Freqncia absoluta (fi ).

Freqncia relativa (hi ).
Taules i freqncies.
Representaci grfica.
Obtenci de les freqncies absolutes i relatives.
Mitjana aritmtica.
Mediana.
Moda.
Clcul dels diferents parmetres de centralitzaci
dun conjunt desdeveniments.
PROPOSTES PER
Amb les tcniques de recompte, lelaboraci de taules

de freqncies i la posterior representaci grfica
dun conjunt de dades, lalumnat aprn fcilment els
conceptes bsics. Lalumnat ha daportar les seves
prpies dades com ledat, lalada, el pes, etc., per
estudiar diferents variables estadstiques.
Variable estadstica: caracterstica que sestudia de

la poblaci o de la mostra. Segons la caracterstica
ser quantitativa o qualitativa.
411
831073#_#0411-0416.qxd
14
12/6/07
15:59
Pgina 412
OBJECTIU 1
FREQNCIA ABSOLUTA I RELATIVA. GRFICS
NOM:
CURS:
DATA:
La freqncia absoluta (fi ) dun esdeveniment s el nombre de vegades que es repeteix lesdeveniment.
La freqncia relativa (hi ) dun esdeveniment s el quocient entre la seva freqncia absoluta i el nombre
de vegades que sha repetit lexperiment:
hi =
fi
n
Les diferents distribucions de freqncies es poden representar grficament. Les representacions ms

utilitzades sn els diagrames de barres i els de sectors.
EXEMPLE
Ledat dun grup de 15 amics s la segent: 12, 13, 11, 12, 12, 12, 13, 13, 11, 13, 12, 13, 12,
14, 12. Elabora una taula amb aquestes dades, calcula les freqncies i representa-les grficament.
amics de
14 anys
1
15
amics de
11 anys
2
15
amics de
12 anys
7
15
xi
11
12
13
14
fi
15
hi
2
15
7
15
5
15
1
15
Nombre damics
Fem un recompte
de les dades i les posem
en una taula.
amics de
13 anys
5
15
7
6
5
4
3
2
1
0
11
12
13
Edats
Les puntuacions obtingudes per un grup dalumnes en un examen de matemtiques han estat
les segents: 3, 5, 7, 8, 9, 7, 6, 1, 4, 6, 5, 4, 3, 8, 7, 6, 5, 4, 8, 1. Organitza totes aquestes
dades en una taula i calcula les freqncies absolutes i relatives. Representa els resultats
en un diagrama de barres i en un de sectors.
xi
fi
hi
412
14
831073#_#0411-0416.qxd
12/6/07
15:59
Pgina 413
OBJECTIU 2
14
CLCUL DE LA MITJANA ARITMTICA, LA MODA I LA MEDIANA

NOM:
CURS:
DATA:
La mitjana aritmtica dun conjunt de dades s el valor mitj que les representa. Es calcula dividint
la suma de totes les dades entre el nombre total. La representem amb x .
La moda dun conjunt de dades s el valor que es repeteix ms vegades; per tant, s la dada que t
la freqncia absoluta ms gran. La representem amb Mo.
La mediana dun conjunt de dades ordenades ns el valor central. La representem amb Me.
EXEMPLE
Calcula la mitjana aritmtica, la moda i la mediana.
xi
10
fi
a) La mitjana aritmtica:
x =
f x
f
i
(2 5) + (4 4) + (6 7) + (8 9) + (10 2)
160
=
= 5,93
5+4+7+6+5
27
b) s el valor que t la freqncia absoluta ms gran.
Mo = 8
c) Ordena les dades. Com que sn 27 dades, aix vol dir que hem de trobar el punt mitj, s a dir, la dada
que ocupa el lloc 14.
2, 2, 2, 2, 2, 4, 4, 4, 4, 6, 6, 6, 6 6 6, 6, 8, 8, 8, 8, 8, 8, 8, 8, 9, 10, 10
144444424444443
144444424444443
13 dades
13 dades
Per tant, Me = 6
Fixat en el diagrama de barres segent. Calcula els parmetres de centralitzaci.

21
18
15
12
9
6
3
0
10
15
20
25
30
35
A loficina datenci ciutadana (OAC) dun municipi han fet una enquesta a 25 persones
de les edats segents: 21, 23, 45, 34, 55, 66, 73, 42, 29, 32, 33, 54, 25, 80, 42, 37,
18, 19, 51, 28, 47, 52, 63, 75 i 38.
PROPOSTES PER
Calcula ledat mitjana, la moda i la mediana de les persones que han participat en lenquesta.
413
831073#_#0411-0416.qxd
14
12/6/07
15:59
Pgina 414
OBJECTIU 3
IDENTIFICAR ESDEVENIMENTS: ELEMENTAL, SEGUR I IMPOSSIBLE
NOM:
CURS:
DATA:
Un esdeveniment est format per un o diversos esdeveniments elementals.

Lesdeveniment segur est format per tots els resultats possibles (esdeveniments elementals).
Es verifica sempre.
Lesdeveniment impossible no cont cap esdeveniment elemental.
No es verifica mai.
EXEMPLE
En lexperiment de llanar un dau enlaire, un esdeveniment segur s obtenir un nombre ms petit que 7
i un esdeveniment impossible s obtenir el nombre 30.
Tenim una baralla de cartes espanyola. Fem lexperiment de treure una carta.
Escriu els esdeveniments elementals.
a)
b)
c)
d)
Treure oros.
Treure un 5.
Treure una figura.
Treure bastos.
Tenim vuit cartes numerades de l1 al 8. Fem lexperiment aleatori de treure una carta.
Escriu els esdeveniments elementals.
a) Obtenir un nombre parell.
b) Obtenir un mltiple de 3.
c) Obtenir un nombre ms gran que 4.
Dels experiments segents, indica quins esdeveniments sn segurs i quins sn impossibles:
EXPERIMENT
ESDEVENIMENT ESDEVENIMENT
SEGUR
IMPOSSIBLE
Duna baralla espanyola de 40 cartes, treure piques

En una bossa amb 2 boles vermelles i 3 de verdes, obtenir una bola blava
En una caixa amb fitxes numerades de l1 al 4, obtenir una fitxa amb
un nombre ms petit que 5
En llanar un dau enlaire, obtenir un nombre ms gran que 6
En tirar dos daus enlaire i sumar la puntuaci de les cares, obtenir 0
En tirar dos daus enlaire i sumar la puntuaci de les cares, obtenir 3
En tirar dos daus enlaire i multiplicar la puntuaci de les cares, obtenir 40
414
831073#_#0411-0416.qxd
12/6/07
15:59
Pgina 415
OBJECTIU 4
14
CLCUL DE LA PROBABILITAT DUN ESDEVENIMENT

NOM:
CURS:
DATA:
La probabilitat dun esdeveniment s el nombre al qual saproxima la freqncia relativa daquest

esdeveniment a mesura que augmenta el nombre de vegades de repeticions dun experiment aleatori.
EXEMPLE
Es tira un dau de quatre cares i sanoten les vegades que apareix la cara 1.
LLANAMENTS
20
40
60
80
100
fi
11
15
18
27
hi
0,35
0,275
0,25
0,225
0,27
Observa que el nombre al qual saproxima la freqncia de lesdeveniment sortir la cara 1 s 0,25.
Per tant, la probabilitat dobtenir la cara 1 en tirar un dau de quatre cares s P = 0,25.
Tira una moneda 25 vegades i completa la taula.

RECOMPTE
FREQNCIA ABSOLUTA
FREQNCIA RELATIVA
CARA
CREU
a) Sn les freqncies relatives nombres prxims a 0,5?
b) Quines conseqncies obtens?
REGLA DE LAPLACE
Quan tots els esdeveniments elementals dun experiment aleatori sn equiprobables, la probabilitat dun
esdeveniment A s el quocient del nombre de casos favorables a lesdeveniment i el nombre de casos possibles.
Aquesta expressi s la regla de Laplace: P (A) =
nombre de casos favorables

nombre de casos poossibles
Es llana un dau de sis cares enlaire. Lespai mostral s: E = {1, 2, 3, 4, 5, 6}.

Calcula les probabilitats segents:
ESDEVENIMENTS
Sortir nombre parell

Sortir nombre parell o ms petit que 5
(Es pot donar qualsevol de les opcions:
nombre parell o ms petit que 5)
Sortir nombre parell i 4
(Shan de donar les dues opcions
a la vegada: nombre parell i 4)
CASOS FAVORABLES
CASOS
FAVORABLES
CASOS
POSSIBLES
{2, 4, 6}
{1, 2, 3, 4, 5, 6}
P =
3
6
{1, 2, 3, 4}
{1, 2, 3, 4, 5, 6}
P =
4
6
{4}
{1, 2, 3, 4, 5, 6}
P =
1
6
P =
CASOS POSSIBLES
PROPOSTES PER
EXEMPLE
415
831073#_#0411-0416.qxd
12/6/07
15:59
Pgina 416
14
2
Fem travesses amb un dau de tres cares amb l1, dues cares amb la X i laltra cara amb el 2. Desprs
de tirar el dau, troba, mitjanant la regla de Laplace (sn esdeveniments elementals equiprobables):
a) Lespai mostral: E = ......
b) La probabilitat dobtenir 1.
c) La probabilitat dobtenir X.
d) La probabilitat dobtenir 2.
Una urna cont 4 boles: 1 de vermella, 1 de blava, 1 de verda i 1 de blanca. Si es treuen 2 boles
a la vegada, troba:
b) La probabilitat que una bola sigui blanca i laltra, vermella.
c) La probabilitat que les dues boles siguin vermelles.
d) La probabilitat que cap de les dues boles sigui blanca.
Es treu una carta duna baralla espanyola de 40 cartes. Mitjanant la regla de Laplace,
troba la probabilitat dobtenir:
a) Un rei.
e) Una carta que no sigui de copes.
b) Oros.
f) Una figura de bastos.
c) Un 4 o un 6.
g) Una carta que no sigui figura.
d) El rei doros.
h) Una carta ms petita que 5.
En un dinar hi ha 28 homes i 32 dones. Han menjat carn 16 homes i 20 dones, i la resta ha menjat peix.
Completa la taula, considerant que triem una persona a latzar.
CARN
PEIX
Suma
HOMES
16
28
DONES
20
32
Suma
36
a) Quina probabilitat hi ha que sigui home?

b) Quina s la probabilitat que hagi menjat peix?
c) Quina s la probabilitat que sigui home i hagi menjat peix?
Si es tiren dos daus i se sumen els punts obtinguts, troba:

b) La probabilitat que la suma sigui 3.
c) La probabilitat que la suma sigui 7.
d) La probabilitat que la suma sigui superior a 10.
e) La probabilitat que la suma sigui 4 o 5.
416
8/6/07
10:34
Pgina 417
PROPOSTES PER A LAVALUACI
831073 _ 0417-0424.qxd
831073 _ 0417-0424.qxd
8/6/07
10:34
Pgina 418

Tema 11 Eso Pols 2º Eso

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 11 Eso Pols 2º Eso

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

831073 _ 0237-0248.

Lestudi dels nombres naturals implica el coneixement

El sistema de numeraci decimal fa servir les xifres

Amb les operacions bsiques de suma, resta,

Amb els nombres naturals fem sumes, restes,

Sistema de numeraci decimal.

2. Fer operacions amb

3. Reconixer les tecles

Potenciaci: producte de factors iguals.

MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

CONIXER LESTRUCTURA DEL SISTEMA DE NUMERACI DECIMAL

El sistema de numeraci decimal t dues caracterstiques:

Fixat en el nombre segent i completa:

Expressa amb xifres els nombres i collocals en ordre.

e) Disset mil nou-cents cinquanta-dos.

MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Quinze mil set-cents vint-i-vuit

Esscriu la descomposici polinmica dels nombres segents:

400.000 + 30.000 + 2.000 + 100

Escriu el nombre que representa cada descomposici polinmica.

5.000.000 + 300.000 + 70.000 + 8.000 + 100 + 50 + 6

MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

> ms gran que

Escriu 4 nombres anteriors i posteriors a 8.475.

318 > 316

Forma 6 nombres de 4 xifres amb els nombres de les figures segents.

Colloca els nombres segents al lloc que els correspon:

En 8 dies han passat per un aeroport els nombres de passatgers segents:

MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FER OPERACIONS AMB NOMBRES NATURALS

MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Fes les operacions segents.

Completa amb les xifres corresponents.

La suma i la resta sn operacions inverses.

3.877 819 = 3.058

3.877 3.058 = 819

Completa les operacions i escriu dues restes per a cada suma.

La multiplicaci s la suma de diversos sumands iguals.

Fes les multiplicacions.

MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Si cada cotxe t 4 rodes, quantes rodes hi ha en total?

6 (10 4) = 6 40 = 240 rodes

......... ......... = ......... .........

......... 6 = ......... .........

A totes les divisions es compleix que:

MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Fes les divisions segents. Digues quines sn exactes i quines sn inexactes.

10 Completa aquestes taules:

sense que en sobri cap? I en autobusos de 30 places? Raona les respostes.

12 Fes les operacions combinades segents:

1r Traiem els parntesis.

a) 450 (75 2 + 90) = 450 (150 + 90) = 450 240 = 210

RECONIXER LES TECLES DE LA CALCULADORA. OPERACIONS

Duna calculadora bsica, ens interessa conixer-ne les tecles segents:

Fes les operacions segents amb la calculadora:

Fes les operacions combinades amb la calculadora:

b) 150 : (15 + 35) =

b) Resol el problema amb la calculadora i escriu la seqncia doperacions.

MATEMTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

COMPRENDRE EL CONCEPTE DE POTNCIA

Una potncia s la manera abreujada descriure una multiplicaci de factors iguals.

4 caixes, 4 xarxes i 4 pilotes

Aquesta operaci la podem expressar de la manera segent: