1r.

PREMI Categoria B Prosa

EN PEPITO, EN CRUC I ELS EXTRATERRESTRES

Fa molt i molt de temps, en un país molt llunyà hi vivia un home que es

deia Pepito. Treballava de camperol en un poblet que es deia Talltorta.
Vivia amb el seu gos Cruc.

Un dia, en Pepito va veure que una nau alienígena aterrava al seu hort.
En Pepito va sortir amb una pistola i mentre disparava contra la nau
anava cridant: “Sortiu d'aquí que és propietat privada!” Els alienígenes
van xuclar en Pepito fins a dins de la nau. En Pepito es va agafar a la cua
del Cruc, però els raigs de la nau se'ls van endur tots dos. A dins de la
nau, uns alienígenes molt estranys van demanar a en Pepito : “Slosinch
olc lincho?”. En Pepito no sabia què volien dir, però com que era bona
persona va acceptar. Els alienígenes els van posar, a ell i al Cruc, dintre
d'una olla amb aigua bullent.

Tot de cop, el Pepito agafa la seva pistola i dispara els alienígenes.

Surten de la caldera i salten de nou a l'hort.

De la nau, va caure bava d'extraterrestres sobre l'hort. Les hortalisses

van començar a créixer i créixer fins que de tan grosses no cabien a
l'hort. Una patata pesava 15.000 tones. Des de llavors, en Pepito i en
Cruc encara mengen les hortalisses d'aquell dia. En Pepito s'ha fet ric
venent les verdures del seu hort.

I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

Pseudònim: Supercruc
Autor: Jofre Abellanet
Curs: 4t. A

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 2n. PREMI Categoria B Prosa

EN JOEL VIATJA AL PASSAT

La història comença quan l'Adrià, el germà del Joel, va al lavabo a fer les
seves necessitats i el Joel aprofita per remenar-li l'ordinador. De sobte
veu que li ha entrat un virus i apreta l'enter. L'ordinador explota i
s'emporta el Joel. Comencen a sortir uns números a baix de la pantalla
que diuen que no estan al 2010 sinó 1.000.000 d'anys enrere i el pobre
Joel es troba, de cop i volta, a Roma amb un vestit de romà i un soldat
que l'està apuntant amb una catapulta. Ell es queda quiet i el soldat li
tira la pedra. Ell crida molt for: “MAMAAAAAAAAAAA!” mentre veu com la
pedra està volant i cau a les seves mans. Se la treu de sobre i colpeja el
soldat amb la pedra. Quan es gira veu que darrera seu hi ha l'emperador
Cèsar i els seus altres soldats amb cavalls i carruatges que el volen
agafar. Intenta escapar però no pot. El porten a la presó del temple romà
i allà hi passa 5 dies sense menjar. Només li donen aigua un cop al dia.
L'últim dia li donen cereals conreats en aquelles terres i, encara que els
troba molt dolents se'ls menja perquè té molta gana. Té moltes dificultats
per menjar-se'ls perquè en comptes de donar-li una cullera, li donen una
mena de forquilla estranya, amb una punxa molt llarga per davant i pel
darrera que no sap com agafar.
Després de passar-se 3 hores menjant-se aquell plat de cereals, pensa en
la manera d'escapar-se: trencarà la rajola de la paret i farà un túnel. Al
cap de quatre dies, aconsegueix sortir d'aquella garjola sense ser atrapat
pels soldats. En aquest mateix moment, a la vida del 2010, el seu germà
Adrià surt del lavabo i va a l'ordinador. Apreta l'enter altra vegada i li
apareix el seu germà. L'Adrià queda sorprès quan el veu vestit d'aquella
manera tan especial. Li pregunta de què va vestit i quan ell li diu que va
vestit de romà, apareixen tots els soldats de l'emperador en persona.
L'Adrià no entén res i cau a terra desmaiat del susto. El seu germà
intenta reanimar-lo perquè l'ajudi a lluitar contra ells. Quan ho
aconsegueix lluiten amb ells i els altres, quan es veuen atacats, es
retiren i es proclamen guanyadors els dos germans.

Pseudònim: Maxi
Autor: Sergi López
Curs: 4t. C

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 3r. PREMI Categoria B Prosa

LA MOTXILLA DE LA LUCÍA

Un dimarts al matí va arribar una nena nova a la classe. Es deia Lucía, era
petitona, amb un cabell molt negre i portava una motxilla molt bonica.

Era una motxilla diferent, tenia molts colors: negre, vermell, blau, fúcsia, rosa i
a més tenia uns dibuixos de color platejat. Quan el temps canviava els dibuixos
platejats també canviaven, o sigui, si feia sol aquell dibuix tenia forma de sol i
brillava molt, quan plovia tenia forma de núvol. El més “guai” de tot, però, era
que no pesava gens, per molts llibres que hi portés aquella motxilla no pesava
mai!!! A més, mai s'embrutava, sempre estava neta, no es mullava mai. Totes
les nenes de la classe en volien una, però a les botigues no en venien.

Estaven totes tristes, però un dia va aparèixer al pati de l'escola una fada que
es deia Dana. Ella els va prometre que quan arribessin a la classe les seves
motxilles serien com la de la Lucía. Quan van arribar no va ser així, les
motxilles eren lletges, fosques, no eren gens boniques i les nenes es van
quedar tristes.

Al cap d'una setmana va aparèixer una altra fada que es deia Maria i va
convertir les motxilles en maletes de viatge, però tampoc va funcionar.

Varen passar dies i dies i varen rebre la visita de la fada Anna, que va
transformar les motxilles en animals. Tota la classe era un zoològic: hi havia
gats, ocells, granotes, tortugues, ... però la Lucía va obrir la finestra i van
marxar.

Un dia que estaven al parc jugant, va arribar un mag que es deia Javi. Era un
mag una mica estrany, portava una escombra en comptes d'una vareta i els va
preguntar perquè estaven tristes i les nenes li van explicar la història. El mag
Javi es va quedar pensant com podia arreglar aquell problema i va prometre
que estudiaria tota la nit per fer un encanteri i així totes les nenes tindrien
aquella motxilla tan bonica.

El mag va treballar tota la nit sense parar, anava d'un cantó a l'altre pensant
quina poció podia fer servir. Va fer molts experiments i al final ho va trobar.
L'endemà, quan les nenes es van despertar tenien al costat del llit, cada una,
la seva motxilla fantàstica.

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT

Pseudònim: La
Supermotxilla
Autora: Maria González
Curs: 4t. C

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 1r. PREMI Categoria B Poesia

EL CEL

El cel és blau,
blau clar,
amb una rodona al mig,
que ens desperta
i ens il·lumina cada dia.

De nit el cel és fosc

amb una esfera al mig,
blanca i brillant,
que ens adorm, amb
una dolça llum.

“D'això se'n diu sol”, diu la lluna,

“D'això se'n diu lluna”, diu el sol,
“D'això se'n diuen estrelles”, diuen el sol i la lluna
i tots tres alhora criden
“Això és el cel.”

Pseudònim: L'espiga
Autora: Arola Rabassa
Curs: 4t. A

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 2n. PREMI Categoria B Poesia

LA NATURA DEL BOSC

A l'arbre hi ha un niu
on els ous s'estan obrint,
i quan el sol somriu
els ocells fan piu-piu.

Els núvols són grisos,

han començat a plorar
i els animals corrents
s'han anat a refugiar.

Ja ha arribat la fosca nit,

la lluna ha sortit,
el sol s'ha amagat
i el cel fosc ha quedat.

Pseudònim: Sheila
Autora: Laura Vázquez
Curs: 4t. A

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 3r. PREMI Categoria B Poesia

LA POMA VERMELLA

La pobra poma vermella,

tota sola estava ella,
les altres pomes l'ignoraven,
mentre aventures s'explicaven.

La pobra poma vermella,

tota sola estava ella,
una nena la va dibuixar
i les altres pomes ja no la van ignorar.

La feliç poma vermella,

tota contenta ella,
és la més bonica de la pomera,
sempre que estigui sencera.

Pseudònim: Ángel
Autora: Carme Pilar Pérez
Curs: 4t. A

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 1r. PREMI Categoria C Prosa

LA HISTÒRIA D'UNS PIRATES

Hi havia una vegada un vaixell pirata que solcava el gran Oceà Pacífic en busca d'una
gran illa secreta on amagar el seu tresor, que tenia un valor incalculable. Aquell vaixell
va patir un terrible accident i va morir bona part de la tripulació: les cuineres, el
constructor (que també era pirata), els cambrers. Solament es salvaren el capità, el
timoner i un altre pirata.
– Pobres innocents, han mort els nostres companys!. -va dir un d'ells.
– Sí, tens raó. Em pregunto que farem tots tres sols en aquest vaixell. -va dir el
capità

Al dia següent ja es va calmar el mar i la tempesta que semblava que acabaria

enfonsant l'Atlantis es va extingir. Al llevar-se van contemplar el sol que començava a
aparèixer a l'horitzó i no podien parlar.

Van emprendre rumb al nord-est. El timoner, en Villi, va començar a cridar:

– Terra a la vista!

L'Arnau, l'Aleix i el Villi es van alegrar de poder, després de molts dies, posar peu a
terra. Van endinsar-se en una illa, aparentment deserta, i van començar a fer un forat
profund, cavant amb pics i pales, per enterrar el cofre del tresor. Mentre això feien,
van sentir rere seu una veueta molt fina que els cridava:
– Ajudeu-me, si us plau!

La veu venia de sota un arbre. Entre tots tres van arrencar-lo i, enganxada sota les
arrels, hi havia una minúscula fada. Els va dir:
– Em trobava encantada sota l'arbre per l'encanteri d'un malèfic bruixot. Us estic
tan agraïda que us vull concedir un desig.

Tots tres amics es van mirar i van somriure.

– Res no ens faria més feliços que tornar a tenir entre nosaltres els nostres amics,
però són morts.
– Això no és un problema per a mi – va dir la fada- això és el que realment voleu
demanar?
– SÍ !!!! - van dir tots tres.
La fada va agitar enlaire la vareta.

Semblava que res no hagués passat, però en tornar al vaixell, allí, hi havia tots els
tripulants, ballant i cantant, fent una festa a la coberta, com si res no hagués passat.
Els tres s'afegiren a la festa.

Al final, el més important de tot no són les possessions materials, al final el més
important és l'amistat.

Pseudònim: MSS10
Autor: Álex Liáñez
Curs: 6è B

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 2n PREMI Categoria C Prosa

LA NIT

Molts cops, al tancar la cortina de l'habitació em fixo bé en la nit. Però què deu
ser?

Després, quan em fico al llit i m'adormo somio en què la nit és una bella dama
que es diu Lluna Nit.

La Lluna Nit té una pell molt blanca. Podríem dir que té la pell més blanca del
món sencer. Té un somriure molt dolç, i els llavis pintats de blanc. Els seus ulls
són de color blau clar. Tan clars que semblen blancs. La Lluna Nit té uns cabells
negres, molt negres, que contrasten amb la seva pell. Els cabells estan plens
de pinces en forma d'estrella que il·luminen el seu cabell.

Llavors em desperto i dic:

– Ara ho entenc. La cara de la Lluna Nit és la Lluna, els seus cabells són la
foscor de la nit i les seves pinces les estrelles.

Pseudònim: Lila i Ginesta

Autora: Eva Casadesús
Curs: 6è C

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 3r. PREMI Categoria C Prosa

EL GRANGER RIC

Als afores d'un poble hi havia un granger que era agricultor i ramader. Tenia molts
animals com aquests: gallines, galls, vaques, ases, algun conill, ovelles, cabres i molts,
molts, cavalls, ja que en tenia més de 350.

Un dia era a la granja entre les vaques, es va quedar pensant uns quants minuts i va
pensar: “Hauria de comprar gossos i gats i, ja que tinc tants cavalls, podria muntar
una hípica molt gran i així guanyaria més diners que en tota la meva vida.” A la tarda
va anar a la botiga d'animals i va comprar 39 gossos i 114 gats, i de pas, va comprar
15 pollets més.

Quan venia de la botiga amb el camió d'animals es va trobar unes 75 vaques, toros i
vedells abandonats. Així que va decidir agafar-los i endur-se'ls perquè li feia pena
veure animals de granja abandonats en un simple prat que ni tenia herba ni bales de
palla, ni una cisterna per beure. Els pobres animals estaven mig morts de gana i set.

En arribar a la granja va col·locar els animals a les quadres i estables corresponents.

L'endemà quan es va llevar del llit, va esmorzar, va agafar el tractor amb la pala i el
remolc i va començar a fer l'hípica. La va fer molt gran i molt ben feta, en un prat que
hi havia darrera la granja i la casa on ell vivia, amb més de 359 quilòmetres quadrats.
Va trigar més de tres dies, gairebé quatre, a fer-la.

Quan la va acabar va anar a la fusteria i va comprar moltíssima fusta per fer les
tanques per saltar, també va comprar pedra bonica per fer el mur. De pas, com que
estava en obres, va posar llum al corral on tenia les gallines, els galls, els pollets, els
ànecs i els porcs. També va posar una teulada perquè els animals no es mullessin ni
gota.

Amb l'hípica, les vaques, les cabres i tota la resta d'animals va guanyar molts diners.
Els habitants del poble deien que havien anat a buscar carn, llet, ous i que havien
pujat a cavall a l'hípica del granger ric.

El granger va tenir molt d'èxit perquè molta gent hi anava per una cosa o per una
altra. Des d'aleshores, tota la gent li diu el granger ric.

Pseudònim: Paquito
Autor: Ferran González
Curs: 5è B

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 1r. PREMI Categoria C Poesia

EL LLAC DEL MEU POBLE

El llac del meu poble

a cada estació és diferent,
però sempre em rep amb els braços oberts.

A la primavera,
neixen les flors,
amb els seus càlids colors.

A l'estiu,
els seus colors encara són més vius,
acompanyats per petites melodies que venen dels nius.

A la tardor,
comença a arribar la foscor,
i ja no se sent cap petita cançó.

A l'hivern,
ens rep amb una capa blanca,
amb nens i nenes jugant a la vora.

Així és el llac de Puigcerdà,

i a mi m'agrada tal i com està.

Pseudònim: Osset de Peluix

Autora: Maria Piñar
Curs: 5è. B
CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 2n. PREMI Categoria C Poesia

RECICLATGE

Quan l'escola és viva

la tardor arriba.
Si l'escola és verda
el món s'alegra.

Si volem reciclar
les vaques no moriran.
Si volem reciclar
el món riurà.

Si l'aigua està neta

els peixos viuran per sempre.
Si el món està net
l'home està content.

Si reciclem
no embrutarem.

Pseudònim: Sayako
Autora: Dory Viruez
Curs: 5è D

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010
 3r. PREMI Categoria C Poesia

JOCS FLORALS 2010

Els primers Jocs Florals ja han arribat

i amb ells l'alegria dels concursants.

Alguns professors de l'escola jutges seran

però als seus alumnes no jutjaran.

Nens de totes les edats participaran

però només 9 guanyaran.

Pseudònim: Antonella the best

Autora: Maria Mora
Curs: 6è. D

CEIP ALFONS I
I JOCS FLORALS
SANT JORDI 2010