David Hume.

David Hume (1711-1776) va néixer en una família de la petita noblesa. Als 18

anys va marxar a França a estudiar al col·legi jesuïta de La Flèche. Hume va
ser rebutjat dues vegades per la Universitat d'Edimburg, on esperava que li
donessin una càtedra

La creença en la naturalesa humana.

Hume volia impulsar una ciència sistemàtica de la naturalesa humana. Així va
titular la seva obra, escrita amb nomes 23 anys, Tractat de la naturalesa
humana.
Hume no era un simple crític de les idees tradicionals de la metafísica
racionalista. Sobrepassa l'empirisme en voler investigar quins són els
fonaments de les idees, sense les quals l'home no sabria relacionar-se amb el
món o amb els altres.

Els elements del coneixement.

La percepció: impressions i idees.
Considera que tot el nostre coneixement prové dels sentits. Defensa que la
ment de l'home està formada per percepcions que poden ser de dos tipus:
impressions i idees que es diferencien pel seu grau de força o vivacitat.
Les idees són copies debilitades de les impressions.
Diferencia les impressions en simples i complexes.

Les lleis d'associacions de idees.

• Semblança: Consisteix en passar d'una idea a una altre semblant.
• Contigüitat espai temps: Per exemple, si algú ens descriu una habitació
d'una casa, fàcilment ens podrem imaginar les demés.
• Causa i efecte: Quan contemplem un esdeveniment (efecte)
immediatament pensem en la causa que l'ha produït.
Els objectes de la raó: relacions d'idees i qüestions de fet.
Les relacions d'idees pertanyen a l'àmbit de les matemàtiques i es consideren
afirmacions intuïtives o demostrativament certes.
Les qüestions de fet pertanyen a l'àmbit de l'experiència. La seva negació pot
ser falsa però no contradictòria.

La crítica a la metafísica.
• La idea de casualitat: existeix una connexió entre la causa i l'efecte.
• La idea de substància és innata pels racionalistes. Es divideix en:
- La idea del món (res extensa).
- La idea del jo i la ment (res cogitans).
- La idea de Déu.
La costum ens porta a suposar que el futur serà igual que el passat.

La crítica a la idea de substància: el món, el jo i Déu

El món.
No es pot afirmar taxativament que el món extern a la ment sigui la causa de
les impressions.
El Jo.
Entre les nostres impressions no hi ha la d'un jo únic al llarg de tota la nostra
vida. Hume diu que això que anomenem “jo” no és més que un feix
d'impressions que ens hem habituat a trobar unides.
Déu.
No tenim impressió de cap poder absolut o d'un ésser omnipotent.

L’ètica.
Hume rebutja que l’ètica es pugui fonamentar en la raó. Diu que la raó ha de
ser esclava de les passions.
El sentiment de simpatia té l’origen en la utilitat d’una acció de cara al bé comú
 David Hume

Creença en la Elements del Crítica a la metafísica L’ètica

naturalesa humana coneixement

Sobrepassa l’empirisme Idea de la Idea de la Rebutja

La percepció Lleis d’associacions casualitat substància que es
d’idees
pugui
fonamentar
Proposa un en la raó
sistema complet impressions idees Semblança Contigüitat Causa i El món El jo Déu
de les ciències espai efecte
temps
La raó ha
Els objectes de la raó de ser
esclava de
les
passions
Relacions Qüestions
d’idea de fet