MANIFEST PER UNS COMPTADORS

SALUDABLES I EFICIENTS
RECOLLIDA DE SIGNATURES DADHESI AL MANIFEST,
(ENVIAR LES SIGNATURES PER CORREU POSTAL A:
ASSOCIACI ENSALUT, RONDA GUINARD 145, TICO 2,
BARCELONA 08041)

PER DONAR SUPORT A LA CAMPANYA, ESCRIU A:

contadoresaludables@gmail.com
OMPLE EL FORMULARI DADHESI A LA CAMPANYA:
https://contadorsaludable.wordpress.com/participa/

MS INFORMACI A:
https://contadorsaludable.wordpress.com/
http://peccem.org/Contadores.html

CONTACTE:
enscomptadors@gmail.com

MANIFEST DE LA CAMPANYA PER UNS

COMPTADORS SALUDABLES I EFICIENTS
Des de la revoluci industrial, el camp electromagntica natural de la
terra ha augmentat ms de mil milions de vegades degut al
desenvolupament tecnolgic i de les telecomunicacions i shan produt
ms de 4 milions de substncies qumiques, de les quals noms un
10% han estat testades. Al maig de 2011 la OMS, a travs de la seva
Agncia Internacional dInvestigacions sobre el cncer (IARC),
classific
como
a
potencialment
carcingens
els
camps
electromagntics dalta freqncia (como els generats per les xarxes
GSM y WLAN). A lany 2013, aquesta classificaci fou ratificada i lIARC
incloent la polluci atmosfrica a la llista dagents amb efectes
cancergens demostrats. La contaminaci electromagntica, la polluci
de laire i els txics qumics actuen de manera sinrgica, produint un
efecte cctel electroqumic dimprevisibles conseqncies per a la
salut de la poblaci. La OMS preveu un augment del cncer en un 50%
per lany 2020 i manifesta que les condicions mediambientals sn el
gran repte per a la salut pblica del segle XXI.
Nombrosos estudis i informes independents (Estudi Reflex(1), Estudi
Interphone(2), Informe Bioinitiative 2007(3) y 2012(4), Informe
Steward) demostren els efectes biolgics nocius dels camps
electromagntics artificials (des de les xarxes elctriques dalta i baixa
tensi fins les radiofreqncies). Como a conseqncia de les
evidncies cientfiques i dels suposats riscos per a la salut humana,
entre els quals es troben afeccions del sistema neuroendocr,
afeccions neurodegeneratives, efectes sobre la reproducci i el
desenvolupament hum i animal, i augment del risc de cncer,
tant el Comit Econmic i Social Europeu com diversos informes i
resolucions com la Resoluci 1815/2011 de lAssemblea
Parlamentria del Consell dEuropa (APCE), recomanen aplicar un
Principi de Precauci(5) i rebaixar les emissions al mnim possible
(Principi ALARA).
A aquesta preocupant situaci, ara hem dafegir la imposici dels nous
comptadors intelligents amb tecnologia PLC (Power Line
Communications), milions de noves fonts de contaminaci
electromagntica permanent dins i fora de les nostres llars. Podem
escollir si utilitzem els electrodomstics, un mbil o el WIFI, per no
podem desconnectar el comptador PLC, que funciona les 24 hores del
dia emetent interferncies de baixa freqncia (low frequency LF) en
tota la xarxa elctrica domstica.
Ning ha autoritzat que la informaci que maneguen les companyies
elctriques circuli per la installaci elctrica dels nostres habitatges i
a travs dels nostres electrodomstics. Els comptadors emeten una
2

ona polsada variable que oscilla entre els 42 kHz i els 89 kHz, alterant
la sinusoide de 50 Hz de la xarxa elctrica dextremada baixa
freqncia (extrem low frequency ELF, que no est dissenyada per
transmetre aquesta ona portadora, ats hauria destar blindada com el
cable coaxial de lantena de la T.V.), motiu pel qual es produeix una
fuga permanent de la senyal(6) que causa interferncies
electromagntiques (EMI)(7) amb ordinadors, televisors, equips de
so, sistemes de seguretat, que son audibles en equips dalta fidelitat, i
un considerable augment de lelectrosmog(8) en les nostres llars.
Aquestes interferncies suposen un problema per als enginyers de
circuits electrnics, ats fan impossible realitzar certs tipus de feines
delectrnica.
Intensitat de les interferncies produdes per la senyal PLC en
els cables de la installaci elctrica i en la pressa de terra:

Al maig de 2014 la Plataforma por Un Nuevo Modelo Energtico

(Px1NME), la Asociacin de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros
(ADICAE), la Asociacin General de Consumidores (ASGECO) i la
Confederacin Espaola de Consumidores y Usuarios (CECU) varen
sollicitar al Ministerio de Industria, Energa y Turismo, una suspensi
temporal i la revisi del Pla de Sustituci de Comptadors per
incorporar les exigncies dels usuaris a travs duna mesa negociadora.
Una daquestes exigncies era: haurien de realitzar-se i fer-se
pblics els resultats d'un estudi sobre el nivell i l'efecte en la
salut de les senyals PLC empleades. En tot cas haurien
d'installar-se filtres per evitar que aquestes senyals es
propaguin per la xarxa del consumidor, si aquest ho desitja.
Lamentablement, no es va donar resposta a aquesta sollicitud.
El 8 doctubre de 2014 la Resoluci 799/X del Parlament de
Catalunya insta a demanar al Govern de lEstat que compleixi la
Directiva 2012/27/UE, del 25 doctubre de 2012, relativa a leficincia
energtica, en tots els aspectes relatius a les dades obtingudes amb
els anomenats comptadors intelligents, que faci els estudis
3

cientfics necessaris per a avaluar si la utilitzaci daquests aparells

comporta cap risc per a la salut de les persones i que apliqui el principi
ALARA (as low as reasonably achievable), segons el qual el nivell
dexposici ha dsser tan baix com sigui raonablement possible tenint
en compte els efectes trmics i els atrmics o biolgics (10).
Fins ara no sha tingut en compte els aspectes sanitaris ni sha
proporcionat informaci sobre salut ambiental, i no hi ha estudis
sanitaris que demostrin la innocutat daquests comptadors i de la
senyal que emeten, uns estudis que ha de realitzar la indstria abans
de comercialitzar qualsevol tecnologia. Les dades de les xarxes
intelligents es poden transmetre a travs de radiofreqncies (GMS,
WLAN, etc), a travs de PLC, o per cable de dades (coure, fibra ptica,
etc). Lelecci de la tecnologia es deixa en mans de la companyia de
subministrament i hauria de ser la opci ms inncua.
La fibra ptica, utilitzada en el telecomandament de la xarxa dAlta
Tensi, ha demostrat ser una tecnologia saludable i s la millor
alternativa per a una xarxa veritablement intelligent. A Alemanya
sest installant xarxes intelligents a travs de fibra ptica, i tamb a
Chattanooga, Tennesse (una de las 7 millors ciutats intelligents del
mn) i a Opelika, Alabama (EE.UU.). La informaci de telegesti tamb
es podria transmetre per la lnia telefnica, per aquestes alternatives
exigeixen una inversi per part de les companyies.
Al gener de 2012, la American Academy of Environmental
Medicine (Acadmia Americana de Medicina Mediambiental)
expressa: Com a representants dels metges especialistes en el camp
de la medicina ambiental, tenim la obligaci dinstar a la precauci
quan prou evidncia cientfica i mdica indica riscos per a la salut que
potencialment poden afectar a gran part de la poblaci. La literatura
cientfica suscita greu preocupaci en relaci amb els nivells
dexposici a radiofreqncies
(RF 3 KHz - 300 GHz) o
extremadament baixes freqncies (freqncies EBF 300 Hz)
generades pels comptadors intelligents fins el punt de
justificar una immediata i total moratria sobre el seu s i
desplegament fins que es puguin realitzar ms estudis.
Mai abans fins ara shavia utilitzat la tecnologia PLC de manera tan
massiva, i es desconeix limpacte que aix tindr sobre la salut de la
poblaci. El Collegiu Oficial de Metges dustria adverteix que
laugment exponencial daquestes freqncies degut a la installaci
massiva dels comptadors intelligents te com a conseqncies
previsibles per a la salut un major risc de patir esgotament,
problemes daprenentatge, depressi i cncer. Estudis
realitzats als Estats Units mostren un elevat risc carcinogen

degut a les freqncies intermitges del rang de kilohertzs (electricitat

bruta (9)) produdes per la tecnologia PLC.
Els comptadors intelligents han provocat una forta oposici dusuaris
de nombrosos paisos per lagreujament dels problemes de salut de
moltes persones i per problemes tant de seguretat (incendis),
com dintromissi en la intimitat i de metratge abusiu. La
installaci ha hagut de fer-se opcional a pasos on es pretenia que
fossin obligatoris (Pasos Baixos, 2009; Regne Unit, 2012;
ustria, 2013), i incls a altres pasos els estan traient i prohibint pels
problemes de salut i queixes dels consumidors (ms de 50 municipis i
quatre comptats de Califrnia i a lestat de Maine, als EE.UU., aix com
a nombrosos municipis de Canad, ustria i Frana, incls Pars). A
Frana, a travs de mobilitzacions ciutadanes, sest realitzant una
enquesta sanitria per obtenir dades sobre cm pot afectar la senyal
a la salut de la poblaci, sest exigint un estudi epidemiolgic i cientfic
sobre limpacte dels camps electromagntics produts per la tecnologia
PLC, i es sollicita una moratria de la installaci dels comptadors fins
no es realitzi aquest estudi.
A Catalunya moltes persones estan emmalaltint o desenvolupant una
simptomatologia tpica de la Electrohipersensibilitat des de que sels va
installar els nous comptadors, i les persones electrohipersensibles han
vist agreujada la seva malaltia i incls shan vist obligades a marxar de
les seves llars. Per altra banda, hem de considerar que a ms dels
comptadors de consum elctric amb tecnologia PLC, sestan
installant els de laigua i els del gas, que transmeten les dades
a travs de microones (com sha vist, hi ha nombrosos estudis
cientfics sobre els efectes biolgics nocius daquestes
radiacions).
ALTRES FACTORS A TENIR EN COMPTE SN:
- La telegesti fa possible l'alteraci a distncia de la lectura
dels comptadors(10): No existeix garantia que els kWh facturats siguin
els realment consumits, ja que la companyia elctrica pot alterar des
del
centre
de
control
la
lectura
dels
comptadors
(http://estafaluz.com/varios/contadores_telegestionables_at
raco_perfecto_fd.pdf).
- Prdua de privacitat i seguretat: Segons empreses de seguretat
informtica, les dades poden ser fcilment interferides. El sistema de
telemesura intelligent del PLC pot proporcionar informaci detallada
en temps real de lactivitat de la casa o del negoci a les companyies,
policia, serveis dintelligncia (CESID), etc. Un massiu atemptat a la
intimidat que pot violar els nostres Drets Constitucionals. Queda
enregistrat quan ens aixequem, quan cuinem, quan mirem TV, quan
5

dormim. Ser possible saber quins aparells electrodomstics utilitzem,

a quina hora del dia, el nombre de membres de la nostra famlia, si
estem a casa o si hem marxat de vacances. Un hacker podr punxar la
lnia i esbrinar on i quan seria ms propici realitzar un robatori. Tan
FACUA com la Policia Nacional alerten que els nous comptadors
eleven el risc de robatoris. Davant la passivitat del Govern de
lEstat, que no ha pres mesures al respecte, AEPD i CNMC confirmen
que els comptadors de la llum afavoreixen els robatoris en els
habitatges.
- Reducci de la vida til dels electrodomstics i augment del
risc dincendis: a les zones on sha installat, sha observat una
associaci entre els comptadors intelligents i laugment del risc
dincendis elctrics.
- Despeses per a la comunitat: el canvi de comptadors pot significar
la reforma de la cambra de comptadors, doncs la majoria no
compleixen normes d'acord al Reglament Electrotcnic de Baixa
Tensi. El pressupost, per compte d'una Empresa Installadora
Autoritzada, pot ser molt elevat, i la factura seria a crrec de la
comunitat de vens.
- Menys llocs de treball: es perdran milers de llocs de treball. No far
falta que vingui l'operari de la companyia elctrica a anotar els
consums o a realitzar talls en el subministrament elctric per falta de
pagament o per qualsevol altre motiu, ats que tot es far a distncia
des de la central.
- Augmenta la centralitzaci oligopolstica: encara que es disfressi
de sistema d'estalvi energtic, s tot el contrari. En lloc d'avanar cap
a sistemes de generaci i distribuci d'energia renovables i
descentralitzats, refora els vicis del sistema actual oligopolstic, gens
transparent, malbaratador d'energia en la seva generaci i en el seu
transport, mediambientalment insostenible i abusiu, deixant als
consumidors a merc dels interessos de les grans empreses elctriques
i de la seva collusi amb els governs.

- Afavoreix les restriccions a la lliure competncia i impedeix

als ciutadans exercir el seu dret a llogar o comprar el comptador
en un mercat de lliure competncia(11): Ni Endesa ni E-ON
permeten que a les seves respectives xarxes de distribuci siguin
installats comptadors telegestionables no fabricats per Enel, empresa
pblica italiana propietria d'Endesa, la qual cosa dna a aquesta el
monopoli sobre el 43% del mercat i perjudica als 13 milions de
ciutadans d'Andalusia, Arag, Balears, Canries, Catalunya,
Extremadura i Santander connectats a les xarxes de distribuci
6

d'aquestes companyies, els quals no poden exercir el seu dret a llogar

o comprar el comptador en un mercat de lliure competncia
(http://estafaluz.com/varios/distribuidoras_territorios.pdf).
-Impossibilitat d'accedir a la informaci del consum a temps
real: impedeix realitzar una veritable eficincia energtica i s
conseqncia de la no transposici ntegra de la Directiva Europea
d'Eficincia Energtica a l'ordenament jurdic espanyol.
PER AQUESTES RAONS, EXIGIM:
Que, ats que diverses directives europees, el Conveni dAarhus
(1998) i Sentncies del Tribunal Suprem admeten que s un dret
fonamental el consentiment informat en totes les activitats que poden
afectar a la salut del ciutad, i que el ciutad te dret a la informaci
en salut mediambiental com altre dret fonamental derivat de
lanterior, sens informi sobre tots els aspectes relacionats amb
la salut, sobre el risc dincendis i altres problemes, com per
exemple, els derivats dels efectes dels camps electromagntics sobre
larquitectura dels edificis, aix como a conixer les mesures que
sestan adoptant per fer front a aquests riscos.
Que s'avalu urgentment els riscos sanitaris potencials de
l'exposici de la poblaci a les emissions radioelctriques de la
tecnologia PLC, segons consta en l'article 7 del REIAL DECRET
1066/2001 de 28 de setembre pel qual s'aprova el Reglament que
estableix les condicions de protecci del domini pblic radioelctric, les
restriccions a les emissions radioelctriques i les mesures de protecci
sanitria enfront d'emissions radioelctriques. Aix mateix, segons
consta en aquest article, el Ministeri de Sanitat i Consum ha d'adaptar
al progrs cientfic l'annex II, tenint en compte el principi de
precauci i les avaluacions realitzades per les organitzacions
nacionals i internacionals competents. La Resoluci 1815 de
l'Assemblea Parlamentria del consell d'Europa, de data 28 de maig de
2011, estableix: 8.2.2. Dur a terme tots els procediments
necessaris
d'avaluaci de riscos
per
a
tot tipus de
dispositiu nou abans d'autoritzar la seva comercialitzaci.
Que es realitzin recerques independents sobre els potencials
riscos per a la salut de les interferncies emeses pels
comptadors intelligents i sobre la seva interacci amb altres
fonts d'emissi d'ones electromagntiques i que es demostri l'absoluta
seguretat de la tecnologia PLC mitjanant un estudi d'impacte
sanitari a mitj i llarg termini, doncs la crrega de la prova de la
7

seva innocutat i la responsabilitat de les possibles

conseqncies per a la salut han de recaure sobre qui installa
una tecnologia de risc. Segons la Sentncia de l'Audincia Provincial
de Mrcia n 80/2001 de 13 de febrer de 2001: All on quedi
acreditada l'existncia d'una ingerncia en una propietat aliena, i ms
si constitueix domicili i es desenvolupen mbits d'intimitat personal i/o
familiar, com a dret constitucional reconegut en l'art. 18 CE s factible
que a l'autor de la ingerncia es derivi la crrega probatria sobre la
innocutat d'aquesta ingerncia, mentre que s a aquest ingerent a qui
correspon afirmar la legitimitat de la seva intromissi.
Que les companyies elctriques garanteixin la salut i la no
emissi de radiofreqncies o de contaminaci de la xarxa elctrica
domstica amb freqncies que no siguin els de la sinusoide de 50 Hz
i installin els comptadors intelligents a travs de fibra ptica,
l'alternativa ms inncua, o b que installin filtres per evitar que el
senyal PLC es propagui pels habitatges fins que no es realitzi un estudi
sobre l'impacte sanitari d'aquests senyals.
Que els poltics i les autoritats sanitries pertinents es
facin responsables en cas
de produir-se problemes de
salut i malalties provocades per un augment dels camps
electromagntics generats pels comptadors intelligents.
Que es garanteixi, com exigeix la Uni Europea, l'accs dels usuaris
a la informaci sobre el consum elctric a temps real perqu sigui
possible una veritable eficincia energtica (que s la veritable
finalitat de la telegesti), la qual cosa garantir al seu torn la
transparncia en la gesti per part de les companyies.
Que la installaci dels comptadors intelligents es faci
opcional, donant a l'usuari la possibilitat de triar (declinar la
installaci), com ja est succeint en altres pasos (com Regne Unit,
Holanda o ustria), i que es restitueixin els comptadors
electromecnics a aquelles persones que ho desitgin.
Reflexionar sobre el pla d'acci per a la introducci obligatria
dels "comptadors intelligents" i postergar-ho fins a no haver
aclarit i resolt les qestions exposades, que a dia d'avui no
tenen resposta.

CONCLUSI:
NO AUTORITZEM al fet que els comptadors actualment installats en
els nostres habitatges siguin substituts per uns comptador
telegestionables, (la seva installaci, segons l'Ordre ITC
3860/2007 i el IET 290/2012, no s obligatria fins al 2018) i
requerim, emparant-nos en el principi de precauci, que se'ns demostri
que la tecnologia a utilitzar s inncua per a la salut i que no existeix
cap altra menys perjudicial per a la mateixa.

NOTES DEL MANIFEST

(1) LEstudi REFLEX fou promogut a lany 2000 per la Uni Europea per investigar la
interacci dels camps electromagntics dextremadament baixes freqncies (ELF
o FEEB en castell) i de radiofreqncies (RF), i va ser desenvolupat per 12 equips
de 7 pasos, entre ells Espanya. Obtingudes les evidncies dels primers resultats
de lestudi previ al desembre de 2004, la Comissi Europea el va suspendre
davant les pressions de la Indstria. Aquest estudi investiga i ratifica els efectes
perjudicials dels camps electromagntics. Entre les conclusions preliminars,
trobem que valors de CEM inferiors als permesos produeixen canvis significatius
en lestructura de lADN, amb ruptura denllaos dobles i triples, produint efectes
genotxics (danys gentics i cellulars). Desprs daquests resultats, la seva
relaci amb el cncer i les malalties neurodegeneratives s ms que sospitosa.
Demana estudis addicionals i conclou que els lmits de radiaci actualment
recomanats poden suposar un risc per a la salut de la poblaci.

(2) LEstudi IINTERPHONE/UE, promogut per lOMS (IARC), amb un pressupost DE

22 milions deuros, va durar una dcada. s lestudi epidemiolgic ms gran sobre
els riscos dels usuaris de telefonia mbil de patir tumors cerebrals i es va realitzar
per 16 equips dinvestigaci de 13 pasos. Conclou que ls intensiu del mbil
augmenta en un 96% el risc de glioma, un tumor cerebral amb elevada mortaldat.
Lestudi considera com un patr ds intensiu la utilitzaci del mbil al llarg de 30
minuts diaris i no para atenci en lincrement exponencial de lexposici a altres
radiacions similars. Es va dur a terme sobre adults al llarg de tan sols 10 anys,
quan el temps de latncia, el que triguen a manifestar-se els tumors, s superior.
LEstudi estableix que hi ha major risc de tumors cerebrals (una major
probabilitat, entre un 60% i un 120%) en persones que utilitzen el telfon mbil
una mitjana de 10 minuts diaris al llarg dun perode de 10 anys (percentatge
similar al del risc de patir cncer de pulm per un fumador transcorregut el mateix
temps). El risc de tumor es major en el costat del cap on ms temps sacostuma
a utilitzar el telfon mbil, Els resultats complerts de lEstudi encara no han estat
publicats.

(3) LInforme BioInitiative (2007) tracta de la cincia, de la salut pblica i de la

resposta global davant el creixent problema de salut per lexposici crnica a
camps electromagntics i a les radiacions de radiofreqncia (microones) en la
vida quotidiana de milers de milions de persones a tot el mn. Aquest informe,
realitzat amb una cohort de voluntaris, fou elaborat per cientfics experts en salut

pblica i en poltiques pbliques. Basant-se en els efectes biolgics perjudicials,

exposa els motius per lestabliment de lmits dexposici als camps
electromagntics. A lInforme es revisen ms de 2000 estudis cientfics, es
corroboren els efectes biolgics perjudicials de les baixes freqncies,
sevidencien els efectes biolgics perjudicials davant els nivells actuals dexposici
a les altes freqncies (amb un major risc pels infants), sassocien els CEM a un
major risc de cncer i de malalties neurolgiques i vaticina un impacte sobre la
salut general de la poblaci. Algunes conclusions sn: Els sser humans sn
sistemes bioelctrics. Lexposici als CEM artificials pot interactuar amb processos
biolgics fonamentals del cos hum. Els lmits de seguretat pblica existents
per ambdues ELF i RF sn inadequats. Sembla ser que s la informaci portada
per la radiaci electromagntica (ms que lescalfor), el que provoca canvis
biolgics. Alguns daquests canvis biolgics poden conduir a la prdua del
benestar, a malalties, i incls a la mort.

(4) Cinc anys desprs, la revisi de 2012 posa al dia lInforme Bioinitiative 2007 amb
un nou informe de 29 cientfics i experts en salut independents de tot el mn
sobre els possibles riscos de les tecnologies sense fil i dels camps
electromagntics. Aquesta actualitzaci inclou prop de 1800 nous estudis que
informen sobre els efectes adversos per a la salut dels camps electromagntics
(lnies elctriques, cables elctrics, electrodomstics i dispositius de m) i de les
tecnologies sense fil (telfons mbils i sense fil, les antenes de telefonia, Wi-Fi,
ordinadors porttils sense fil, routers sense fil, monitors de bebs, sistemes de
vigilncia, mesuradors sense fil de serveis pblics, la installaci dels comptadors
intelligents, etc). Aquests nous 1800 estudis informen sobre la anormal
transcripci de gens (Secci 5); la genotoxicitat i els danys en lADN de cadena
senzilla i doble (Secci 6); la prdua de la capacitat de reparaci lADN en cllules
mare humanes (Seccions 6 i 15), la reducci dels eliminadors de radicals lliures i
en particular la melatonina (Seccions 5, 9, 13, 14, 15, 16 i 17); la neurotoxicitat
en humans i animals (Secci 9), la carcinogenicitat en ssers humans (Seccions
11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17); els impactes en la morfologia i la funci dels
espermatozoides humans i animals (secci 18); els efectes sobre el
comportament de la descendncia (Seccions 18, 19 i 20), i els efectes sobre el
cervell i el desenvolupament cranial en la descendncia dels animals exposats a
la radiaci dels telfons mbils durant lembars (Seccions 5 i 18). Els bioefectes
estan clarament establerts i es produeixen a nivells molt baixos dexposici als
camps electromagntics i a les radiacions de radiofreqncia . s raonablement
previsible que els bioefectes constatats acabin provocant efectes adversos per a
la salut si les exposicions sn perllongades o crniques. Aix s degut a que
interfereixen amb els processos fisiolgics normals de lorganisme (disrupci de
la homestasi), impedeixen que el cos repari lADN danyat, i provoquen
desequilibris del sistema immunolgic, trastorns metablics i una menor
resistncia a las malalties a travs de mltiples vies. Baixos nivells dexposici
estan associats amb bioefectes i efectes adversos sobre la salut. Els investigadors
refereixen mals de cap, dificultat de concentraci i problemes de conducta en
nens i adolescents, trastorns del somni, mals de cap i problemes de concentraci
en adults. Com a conclusi fonamental, cinc anys desprs del primer informe, hi
ha molta ms evidncia de riscos per a la salut que afecten a milers de milions
de persones a tot el mn. A la llum de levidncia actual de dany, el manteniment
del status quo no s acceptable. Levidncia cientfica manifestada per els nous
estudis analitzats coincideix amb un augment enregistrat en la poblaci de
dolncies i malalties directament relacionades.

10

(5) El Principi de Precauci es recull a la Resoluci 1815 de lAssemblea Parlamentria del

Consell dEuropa i estableix el segent: quan una activitat amenaa amb danys per la salut
humana o del medi ambient, shan de prendre mesures precautries incls quan no hagi estat
cientficament determinada la possible relaci causa efecte o encara que no sentengui del tot
el seu mecanisme de funcionament. En aquest context, la crrega de la prova de la innocutat
de la tecnologia utilitzada recau sobre qui proposa lactivitat, s a dir, sobre la indstria. Dins
lmbit de la salut pblica, relacionat amb el Principi de Precauci, hi ha altre principi general,
el Principi ALARA (As Low As Reasoably Achievable), que aconsella una exposici tant
baixa com sigui raonablement possible. Aquests principis sn fonamentals per protegir la
societat davant greus problemes de salut pblica com els produts pel tabac, la gasolina sense
plom, el DDT o lamiant.
(6) La tesi doctoral a crrec del professor Amilcar Mescco, del Departament de
Microones de la Universitat Europea de Telecomunicacions de Bretanya,
conclou que els fils elctrics de la xarxa elctrica de baixa tensi (50 Hz) no estan
concebuts per propagar la senyal de comunicaci a freqncies superiors a 1 kHz.
Els fis de coure utilitzats per a la transmissi de la senyal til responen com una
antena que irradia una porci de la potncia transmesa, per la qual cosa
s'estudien i proposen mtodes per reduir el nivell de radiaci no desitjada.
(7) Per interferncia electromagntica, tamb coneguda com *EMI per les seves
sigles en angls (ElectroMagnetic Interference) o RFI (Radio Frequency
Interference), podem entendre la presncia de voltatges o corrents no desitjats
que poden aparixer en qualsevol equip (o en els seus circuits), component o
sistema electrnic, com a resultat de l'operaci d'un altre aparell elctric, o per
fenmens naturals. s una pertorbaci causada per una font de radiaci
electromagntica externa al mateix. Aquesta pertorbaci pot interrompre,
degradar o limitar el rendiment d'aquest sistema.
(8) Le-smog (electrosmog) s la contaminaci ambiental generada pels camps
electromagntics i elctrics originades per les radiacions dels aparells elctrics,
electrnics i conductors d'electricitat.
(9) Aquest fenomen i els seus efectes sobre la salut estan descrits per metges com
Samuel *Milham o per cientfics epidemilegs com Magda *Havas sota el nom
d'ELECTRICITAT BRUTA (*Dirty *Electricity). En el llibre escrit sobre el tema per
Sam *Milham (*Dirty *Electricity, *Electricity *and *Diseases *of *Civilization,
*Bertrams *Print 2010) es comenta que si l'electricitat bruta pot incrementar
dramticament els nivells de sucre en sang, pot causar problemes en tractar
d'estabilitzar la diabetis frgil, el terme utilitzat per descriure els nivells de
glucosa en sang mal controlats. L'asma infantil tamb s'ha associat a l'exposici
a l'electricitat bruta en una escola de Wisconsin. Els estudis clnics dels efectes de
l'exposici a l'electricitat bruta en l'asma i la diabetis sn essencials. L'electricitat
bruta genera una alteraci de la producci d'hormones que pot desencadenar
diabetis tipus 2 o leucmia. La majoria dels aparells que generen electricitat bruta
poden ser redissenyats per eliminar-la amb un cost molt baix i els edificis nous
haurien de ser dissenyats tenint en compte aquest factor.
(10)

Per ams informaci http://estafaluz.com/.

(11)

Per ams informaci http://estafaluz.com/.

(12)
Resoluci 799/X del Parlament de Catalunya, sobre els comptadors
intelligents. Tram. 250-01139/10. Adopci. Publicaci: BOPC 413. Comissi de
Territori i Sostenibilitat. Sessi 26, 08.10.2014, DSPC-C 495.

11

La Comissi de Territori i Sostenibilitat, en la sessi tinguda el 8 doctubre de

2014, ha debatut el text de la Proposta de resoluci sobre la installaci de
comptadors intelligents (tram. 250-01139/10), presentada pel Grup
Parlamentari dEsquerra Republicana de Catalunya.
Finalment, dacord amb larticle 146 del Reglament, ha adoptat la segent
RESOLUCI
El Parlament de Catalunya insta el Govern a demanar al Govern de lEstat que:
a) Compleixi la Directiva 2012/27/UE, del 25 doctubre de 2012, relativa a
leficincia energtica, en tots els aspectes relatius a les dades obtingudes amb
els anomenats comptadors intelligents i:
1r. Assegurar que els sistemes de mesura facilitin informaci sobre lhora
exacta dutilitzaci i que es tinguin plenament en compte els objectius
deficincia energtica i els beneficis per als clients finals; i, alhora, garantir
la seguretat dels comptadors intelligents pel que fa a la transmissi de
dades i a la privadesa dels clients finals.
2n. Permetre que aquests aparells siguin emprats com a complement
imprescindible per a lautoconsum i assegurar que puguin donar compte de
lelectricitat abocada a la xarxa des de les installacions del client final.
b) Sobre la base del principi de precauci i tenint en compte lexistncia de
persones afectades per sndromes de sensibilitzaci central (entre elles la
hiperelectrosensibilitat), faci els estudis cientfics necessaris per a avaluar si la
utilitzaci daquests aparells comporta cap risc per a la salut de les persones
inclosos tamb collectius sensibles com la poblaci infantil i juvenil i les dones
embarassades i apliqui el principi ALARA (as low as reasonably achievable),
segons el qual el nivell dexposici ha dsser tan baix com sigui raonablement
possible tenint en compte els efectes trmics i els atrmics o biolgics.
c) Doti econmicament les comunitats autnomes perqu impulsin un pla de
formaci ocupacional que faciliti el reciclatge laboral dels treballadors dempreses
de lectura de comptadors per a poder optar a un nou lloc de treball.
d) Inclogui en el programa dinstallaci de comptadors una campanya
dinformaci i sensibilitzaci sobre el funcionament daquests aparells amb
relaci als camps electromagntics que poden generar i lefecte sobre el medi
ambient i la salut humana, campanya que ha dsser dotada econmicament per
lAdministraci de lEstat perqu sigui executada per les comunitats autnomes
que ho sollicitin.
Palau del Parlament, 8 doctubre de 2014
El secretari

El president de la Comissi

Joan Recasens i Guinot

Salvador Mil i Solsona

12

ANEXO I
ADHESI A LES REIVINDICACIONS EXPOSADES AL MANIFEST DE LA CAMPANYA
PER UNS COMPTADORS SALUDABLES I EFICIENTS
PERSONES JURDIQUES:

Entitat

Representant

CIF

13

Signatura

ADHESI A LES REIVINDICACIONS EXPOSADES AL MANIFEST DE LA CAMPANYA

PER UNS COMPTADORS SALUDABLES I EFICIENTS
PERSONES FSIQUES:

Nom i cognoms

DNI

14

Signatura