Candidatura Diploma Permacultura

Candidatura
Diplomatura
Exprs
Permacultura
Aplicada
FebrerSetembre2016
Oscar Gussinyer Galceran

c/ Enric Granados n6, tic 3er
17857 Sant Joan les Fonts, Girona
ndex de continguts
1 Ressenya Biogrfica........................................................................................................................1
2 La Integraci de la Permacultura.................................................................................................2
3 Activitats Relacionades amb la Permacultura............................................................................4
#1 Desenvolupament d'un lloc....................................................................................................4
#2 Disseny d'un lloc.......................................................................................................................5
#3 Administraci.............................................................................................................................5
#4 Educaci.....................................................................................................................................5
#7 Establiment i Implementaci de Sistemes...........................................................................6
#8 Medis de Comunicaci..........................................................................................................7
#10 Desenvolupament de la Comunitat....................................................................................7
#11 Arquitectura.............................................................................................................................8
4 Educaci i Formaci....................................................................................................................10
A. Estudis Acadmics..................................................................................................................10
B. Estudis Professionals..............................................................................................................10
C. Estudis Informals: Tallers, Xerrades i Conferncies.........................................................10
5 Motivacions pel Recorregut Independent...............................................................................11
6 Proposta de Participaci en l'Acadmia..................................................................................12
7 El Grup de Recolzament.............................................................................................................12
8 El Portafoli.......................................................................................................................................12
9 El Procs i els Dissenys...............................................................................................................13
10 Els Dissenys..................................................................................................................................13
Fitxa 1: La Finca de Mas Franch (rea de Desenvolupament d'un Lloc)........................14
Fitxa 2: Finca Pla d'Espuella (rea de Desenvolupament d'un Lloc)................................16
Fitxa 3: Can Terrassa (rea de Desenvolupament d'un Lloc).............................................18
Fitxa 4: Els Horts del Soler (rea de Desenvolupament de Comunitat)..........................20
Fitxa 5: Universitat de la Terra (rea de Desenvolupament de Comunitat).....................22
Fitxa 6: Escola Castanyer (rea de Desenvolupament de Comunitat).............................23
Fitxa 7: Resilincia (rea de Desenvolupament de Comunitat)..........................................25
Fitxa 8: Procs Pedaggic (rea d'Educaci).......................................................................27
Fitxa 9: Procs de Facilitaci (rea de Desenvolupament de Comunitat)......................29
Fitxa 10: Procs Tcnic (rea d'Arquitectura).......................................................................31
Ressenya Biogrfica
Vaig nixer en un barri obrer de Sant Joan les Fonts, la Garrotxa. El meu pare era qumic i la meu mare
mestressa de casa. Quant tenia 3 anys, el meu pare va inventar un producte per a la indstria del paper que
permetia reduir la necessitat de fusta a la meitat. A ms de contribuir a la sostenibilitat de la indstria, aix
va fer que guanys diners i va dissenyar una casa bioclimtica on vrem anar a viure els meus pares, els meus
tres germans grans i jo. Poc desprs quan es va morir el meu avi tamb va venir a viure la meva avia. Ms els
gossos i els gats, era una casa molt moguda. S'hi respectaven tots els animals i els insectes, hi havia un hort i
fruiters i el sistema d'escalfar la casa era un sistema hbrid entre biomassa i energia solar. Des de petit
escoltava histries d'en Franciscu, de corregudes davant dels grisos, i de com el meu pare havia acabat a la
pres per trencar-li la cara a un militar. Aquests aspectes, entre d'altres, m'han forjat tal i com sc i des de
molt jovenet, 12 anys aproximadament, vaig estar sensibilitzat amb la natura i els animals, plantejant-me
versions de pseudo-vegetarianisme i fent de voluntari a la protectora. Amb 15 anys em vaig comenar a
interessar per l'activisme social, cultural i ecolgic, vaig participar en diferents plataformes, per la que
em va marcar com a primera lluita va ser Salvem les Valls, amb la qual vaig estar relacionat de forma
intermitent durant uns 10 anys. Al final varem perdre, per vaig aprendre moltssim.
Vaig estudiar un any d'agrnoms a la universitat, i per lo nic que em va servir va ser per convertir-me
definitivament en vegetari, alhora que per aprendre clarament el que no volia. Llavors vaig entrar a
cincies ambientals, el qual em va agradar molt ms, ja que era una carrera multi-disciplinar, on s'estudiava
qumica, fsica, biologia, dret, microbiologia, urbanisme. A ms es feia des de una perspectiva molt ms
genrica, va ser la primera vegada que vaig sentir a parlar de la sistmica.
Un cop vaig acabar la carrera vaig anar a ajudar a l'empresa familiar, aquesta es trobava amb problemes
econmics greus i em varen demanar un cop de m. L'empresa que va comenar el meu pare, s una petita
empresa familiar de productes qumics artesanals amb una actitud bastant guerrillera i confrontativa amb
la situaci actual de multinacionals i empreses favorites dels governs convergents. A mi em va tocar portar la
part de productes per al tractament d'aiges residuals durant 3 anys, i vaig veure depuradores de tots els
colors, per la ms difcil i ms gran amb la que vaig treballar va ser la depuradora de la Nestl de Girona, la
qual em va ajudar a fer el segent pas a la meva vida.
En aquell moment havia comenat a estudiar, dues tardes a la setmana un postgrau en cultura de pau i
no-violncia i llegia articles sobre la situaci de violncia estructural a nivell mundial creada per les
multinacionals, i aix ho feia a les estones mortes que tenia treballant a la depuradora de la Nestl amb
generava alguna que altre contradicci interna. Alhora estava participant de totes les manifestacions que
passaven a Barcelona i tamb vaig anar a Gnova on per primera vegada vaig tenir la sensaci de que podem
guanyar, de que realment era possible. 15.000 caravinieri es una experincia que no s'oblida, per 300.000
persones juntes i compromeses amb un sol objectiu, tampoc!
Aix em va portar a que poc desprs quan la part de depuraci d'aiges de Papelquimia, l'empresa del meu
pare, tenia beneficis vaig decidir marxar a Colmbia a fer d'escut hum amb brigades internacionals de
pau, durant un any, tenia ganes de veure i viure el que havia estudiat, i ho vaig aconseguir ho vaig viure!
Aquest any va ser molt especial, vaig sentir moltes pors que no havia sentit mai i vaig aprendre cosetes que
encara avui m'acompanyen, com que l'honor, la transparncia i la dignitat sn paraules del present.
Vaig assistir al Frum Mundial de Porto Alegre al 2003 on vaig poder veure com es construa un mn nou, i
vaig passar per Bolvia durant la guerra de l'aigua on vaig veure com es lluitava des de la terra i per la
terra.
Candidatura Diplomatura Exprs en Permacultura Aplicada Oscar Gussinyer
En un moment de descans a Santa Helena, una regi preciosa al costat de Medellin. En un projecte alternatiu
on hi havia gent visquen en comunitat, que reciclaven el gas del compost per escalfar una sauna, entre
d'altres cosetes ms que curioses, vaig trobar sobre una taula, un llibre que deia Permacultura, que es aix?
I durant una setmana no vaig poder parar de llegir llibres i ms llibres de la biblioteca de La Montaa
Mgica. Feia uns anys que llegia llibres de sistmica i aix era sistmica aplicada, aix responia a una de les
preguntes ms intenses que tenia dins, com ajudar a que aquest mn pogu viure en llibertat, i la
permacultura em responia: amb sobirania alimentaria, energtica, econmica, i poltica!
Al tornar a Catalunya ho tenia clar, volia complementar els meus coneixements en cincies ambientals i noviolncia amb permacultura i tenia un pla:
1. Estudiar el mster en sostenibilitat de la UPC basat en pensament sistmic per desenvolupar la base
de pensament teric.
2. Estudiar agricultura ecolgica a l'escola agrria de Manresa
3. Fer el certificat de permacultura a Montsant amb el format de 3 mesos.
4. Estudiar el programa d'energies renovables de l'escola agrria de Manresa
5. Aprendre depuraci natural d'aiges, el qual ja coneixia de la meva poca a Papelquimia.
6. Aprendre bioconstrucci
7. Per finalment, al cap d'uns quants anys poder dedicar-me a la sostenibilitat sistmica aplicada.
Aquest va ser el meu primer disseny de Permacultura, el vaig fer abans del curs d'introducci amb l'Antonio
al 2003 a Barcelona i sembla que ara est arribant al seu final desprs d'uns 13 anys.
La Integraci de la Permacultura
Al 2003, tornant de Colmbia, el primer que vaig fer va ser el curs d'Introducci a la Permacultura amb
L'Antonio, a Barcelona. Tamb vaig comenar el Mster en Sostenibilitat de la UPC, i vaig completar els 6
postgraus:
L'estat del mn
Agendes 21
Educaci, Salud i Cooperaci
Cincia i Tecnologia
Globalitzaci
Teoria de sistemes
Mentrestant, com que no tenia molts diners, vaig estar visquen al Centre Social Okupat Na Bastardes durant
un any i mig, i formava part del Collectiu Na Bastardes que treballvem a nivell social per a denunciar
l'especulaci i la situaci de les presons entre d'altres. Als matins feia el programa d'Agricultura Ecolgica
de l'Escola Agrria de Manresa i per les tardes feia el Mster de Sostenibilitat a Terrassa.
Un cop vaig acabar el primer any del curs d'agricultura ecolgica, vaig fer les prctiques a la primavera: un
mes al Vergel de las Hadas amb en Santi i l'Adal on vaig aprendre molt de plantes aromtiques i
medicinals i a l'estiu; i dos mesos a Can Maia, a la Fageda d'en Jord, un projecte d'agricultura ecolgica
pioner a la Garrotxa on vaig estar ajudant a la Montse amb els cultius d'estiu.
Vaig decidir no fer el segon any d'agricultura ecolgica ja que era molt encarat a logstica i no m'interessava,
per tant mentre feia el segon any del mster vaig decidir fer el Certificat de Permacultura de tres mesos
a l'Institut de Permacultura Montsant entre l'octubre i el desembre del 2005. Hem va semblar un curs
molt potent i molt complert, vrem fer la teoria per alhora vrem experimentar amb murs de pedra seca,
oliveres, vinya, mapejar tota la finca de Montsant, plantar un rea de bosc comestible i tirar nendo dango. Al
final vrem tenir l'oportunitat de treballar en un disseny real d'uns clients d'en Richard.
Al gener del 2006 a la recta final del mster vaig tornar a l'Escola Agrria de Manresa a cursar el Certificat
Professional d'Installaci de Sistemes Fotovoltaics de 330 hores i el Certificat Professional en
Installaci de Plaques Solars Trmiques, amb introducci a aerogeneradors, minihidrulica i biomassa
de 330 hores. Tres tardes a la setmana durant sis mesos, just les tardes que em sobraven del mster.
Durant aquesta poca vivia a Barcelona i treballava els matins, a Fecsa Endesa (ouuuiiea!!) fent educaci
ambiental amb temes d'eficincia energtica, tamb vaig treballar amb Amics de la Terra fent campanyes
de consum responsable als instituts i per Tasca fent diferents programes de conscienciaci ecolgica per les
escoles.
Quan vaig acabar el mster i els cursos d'energies vaig entrar a treballar a l'empresa d'energia solar
fotovoltaica TFM on vaig fer diferents installacions solars, entre elles la de Puig-Reig que tenia ms de 800
panells.
Fins aqu el meu pla s'estava complint bastant b, havia estudiat el que volia i a ms podia treballar
professionalment sobre aquestes temtiques. I desprs es varen complicar les coses. Quan vaig tornar de
Colombia, vaig intentar comenar un projecte a la Garrotxa amb uns amic, per no vam trobar casa. Desprs
de marxar i tornar de nou a la Garrotxa al 2006 la meva companya Erika i jo vam estar buscant un lloc per
comenar un projecte eco-social. Ens va arribar una oferta del propietari de Mas Franch, el senyor Toni
Montes Mndez, de muntar una comunitat i un projecte social a la seva casa de colnies. Hi havia la Nur que
ens coneixem del mster i el seu company, un tal Juan Pedro, que el coneixia d'uns retirs en sistmica
humanista que havem fet a Vilartim. Tamb hi havia la Laia que ens coneixem a travs d'haver muntat una
petita ONG que es deia Cul Actiu x Colmbia, i tamb la Bego i en Marco que ja estaven amb en Toni.
Aix va comenar una aventura que duraria 10 anys. Uns anys plens de permacultura, bioconstrucci,
comunitat, cursos, creixement personal, zona 00, ms zona 00, depuraci d'aiges, agricultura sinrgica,
agricultura natural, PDCs, economia, legalitat, amistats!!!
Vaig aconseguir aprendre una mica de depuraci natural d'aiges i sobretot vaig aprendre de bioconstrucci i
vida en comunitat que no hi contava.
Al 2010 desprs de la crisis ms grossa del projecte Mas Franch, vaig marxar a Canad amb la meva companya,
on vam viure 3 anys. Vaig comenar treballant amb energia solar amb Canadian Global Solar, muntant un
altre camp de 800 plaques i desprs vaig saltar a la bioconstrucci que en aquell moment era el meu objectiu
principal. Vaig estar un any i mig treballant amb timber framing i log building, fins que la meva vida va
canviar de nou. Va nixer la meva filla, l'Asiri Isabella, la coseta ms bonica del mn.
Llavors vaig agafar una feina prop de casa de mitja jornada treballant en una granja de permacultura que es
diu Old 99 Farm, durant 4 mesos. Vaig comenar a l'hivern i feia sobretot hivernacles i vaig aprendre a
disfrutar-los. Quan va comenar la primavera vaig comenar a treballar amb les gallines i el bosc comestible,
aix va ser interessant i a ms cobrant b!
Pel 2013 tornvem a Catalunya a veure com estaven les coses, vaig comenar a muntar una Plataforma de
Bioconstrucci amb un company, que varem anomenar 33coop. En Pepe, el meu company, havia estat a
Canad amb mi durant 6 mesos.
He estat els ltims 3 anys a Catalunya, treballant i visquen de la bioconstrucci.

Alhora al 2014 en Juan i la Nur varen marxar de Mas Franch a fer un viatge d'un any sabtic, i la Laia, en Kai i
jo, preocupats pel Mas Franch varem entrar de nou al projecte. Mas Franch ha estat un procs interessant
per massa llarg, s'ha redefinit i redissenyat el projecte completament i actualment est en mans de dues
persones noves i fresques, ex-voluntaries del Mas Franch, que mantenen l'essncia del projecte per canviant
el rumb en funci de les seves prioritats.
Finalment, a finals del 2015 ha estat el moment de tancar cicles, de tancar-los tots. He deixat 33coop perqu
s'estava convertint massa en una empresa, i tot i que no tinc res contra les empreses, aquest no era el meu
objectiu inicial. He deixat Mas Franch, ja que volia aprendre a no convertir-me en un dinosaure del projecte
en el que he participat, i poder marxar amb el cap ben alt.
I he comenat nous reptes.
Amb l'Olivier, un altre Permacultor, hem dissenyat 4 hectrees d'horts comunitaris a l'Ajuntament de Sant
Feliu de Pallerols, contractats pel municipi.
M'han contractat per codissenyar una Universitat de la Terra a Can Bordoi, una finca del Montseny.
I jo i la meva companya hem comenat un projecte que es diu Resilincia, des de on volem participar en la
transformaci municipal, institucional i organitzacional que est passant a la nostre societat. Volem
dissenyar, assessorar, i avaluar projectes relacionats amb la transici a una societat ms respectuosa amb els
drets socials i el nostre entorn.
Activitats Relacionades amb la Permacultura
Aquesta secci destaca les activitats que he realitzat o participat en, i estan ordenades segons les rees
estipulades a l'ltima pgina del manual. Especficament, les rees relacionades a la meva experincia prvia
son 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10. Els set projectes i els tres processos marcats amb taronja identifiquen els 10 dissenys
elegits. Els processos agafen mltiples projectes de la mateixa rea. Enlloc de posar l'accent en el node, els
processos posen l'accent en la relaci, accentuant el procs d'aprenentatge en l'acci.
#1 Desenvolupament d'un lloc

Dissenyar i treballar en un lloc propi o en un altre com a demostraci dels principis de la Permacultura.
Projecte i Ubicaci
Activitats Dutes a Terme
Duraci
Any(s)
Finca Mas Franch, St Feliu de Pallerols
Piscina natural, depuraci natural , horta

sinrgica, galliners, lavabos secs,
bioconstrucci, rebost, verger...
10 anys
2006-2010
2013-2016
Finca Pla d'Espuella, Argelaguer
Bosc comestible, lnies clau, basses

naturals, oliveres...
4 anyss
2012
Can Terrassa, Sant Joan les Fonts
Bioclimatisme, horts urbans, eficincia

energtica, bioconstrucci...
2 anys
2014
#2 Disseny d'un lloc

Completar dissenys per a tercers.
Projecte i Ubicaci
Duraci
Any(s)
Espiral de P.A.M., Can Gurt, Joanetes
Disseny i implementaci
3 tardes
2003
Espiral de P.A.M., Can Rompuda, St Joan les

Fonts
Co-disseny i implementaci
3 dies
2004
Espiral de P.A.M., Can Vidal, Santa Pau
2 tardes
2004
Aiguamolls i Pont, Hamilton, Canada
Disseny i implementaci
2 setmanes
2011
La Bona Vida, Empord
Assessoria
5 hores
2015
Eco Cmping, Llmena
Confirmat/
no- executat
2016-2017
#3 Administraci
Dirigir, conduir o assistir a grups de consulta, associacions o instituts i desenvolupar estratgies de treball en
Permacultura.
Projecte i Ubicaci
Duraci
Any(s)
Cul Actiu x Colmbia, Olot
Lobby, sensibilitzaci, projecte solidari...
2 anys
2003-2005
Ateneu Rural Mas Franch, St Feliu Pallerols
Pedagogia, trobades, xerrades...
4 anys
2006-2010
Nova Cooperativa de Mas Franch, St Feliu

Pallerols
Legalitat, estructura organitzativa,

economia...
3 anys
2013-2016
33Coop, Olot
Web, organitzaci, marketing..
3 anys
2012-2015
Universitat de la Terra, Llinars del Valls
Organitzaci, economia, legal, marketing.. 3 mesos
2015- present
Resilincia, Olot
Organitzaci, economia, legal, marketing.. 4 mesos
Present
#4 Educaci
Treballar en programes, ensenyar o treballar en cursos d'educaci en permacultura.
Projecte i Ubicaci
Duraci
Any(s)
Curs Resistncia No-violenta, Olot
Co-tallerista
1 mat
2002
Formaci PBI Colmbia, Santander
Co-tallerista, ex voluntari
7 dies
2003
Consum responsable, Amics de la Terra
Educador instituts
15 matins
2004
Eficincia energtica, Tasca
Educador instituts
2 mesos
2004
Eficincia energtica, Fecsa Endesa
Educador instituts
3 mesos
2004
Bales de palla amb Maren i Ricky, Mas Franch
Coordinador
5 dies
2008
Revoc de cos amb Tom Rijven, Mas Franch
Coordinador
5 dies
2008
Revoc fi amb Tom Rijven, Mas Franch
Coordinador
5 dies
2008
Agricultura natural amb Jamie Nicol, Mas Franch Coordinador
3 dies
2008
PDC, Mas Franch
Coordinaci, co-disseny i professor
4 setmanes
2008
Depuraci natural amb Carles Prez, Mas Franch
Coordinador
3 dies
2009
Agricultura natural amb Jaiem Nicol, Mas Franch Coordinador
3 dies
2009
PDC, Mas Franch
4 setmanes
2009
Agricultura natural amb Jamie Nicol, Mas Franch Coordinador
3 dies
2010
Permacultura, Escola Agrria de Manresa
co-professor
6 hores
2010
PDC, Mas Franch
Professor en dues classes
6 hores
2011
PDC, Mas Franch
Professor en dues classes
6 hores
2012
Timber Framing, Mas Franch
co-professor
5 dies
2012
Timber Framing, Can Masdeu
co-professor
5 dies
2013
Round Timber, Mas Franch
co-professor
5 dies
2013
Compost Toilet, Valldaura (IAAC)
Professor
4 hores
2013
Timber Framing, Escola Agrria de Manresa
co-professor
6 hores
2013
Round Timber, Escola Agrria de Manresa
Co-professor
8 dies
2014
Revocs naturals, Escola Agrria de Manresa
Professor
6 hores
2014
Professor
6 hores
2014
Forn de pa/ Revocs, Escola Agrria de Manresa
Co-professor
8 hores
2014
Revocs de terra, Associaci d'Amics de la EAM
Co-professor
3 dies
2015
Mas Franch Projecte Sostenible, Escola Agrria

Manresa
Professor
6 hores
2015
Permacultura a la bioconstrucci, Orgens
Conferenciant
1 hora
2015
Revocs naturals, Escola Agrria de Manresa
Professor
6 hores
2016
Professor
6 hores
2016
Changemaker Training, Mas Franch (no executat) Coordinador, co-professor
7 dies
2016 (abril)
Transition Youth, Mas Franch (no executat)
Coordinator, co-professor
7 dies
2016 (mar)
Introducci a la PC, Mas Franch (no executat)
Co-professor
7 dies
2016 (juliol)
Coordinaci, co-disseny i professor
Procs d'activitats relacionades a l'educaci, on he treballat en programes i on he ensenyat o treballat en

cursos d'educaci en permacultura.
#7 Establiment i Implementaci de Sistemes

Installar o fer funcionar vivers, sistemes de moviment de terres, estratgies de conservaci del sol o la
oferta de bens i serveis a la comunitat de permacultura. Treballar en la implementaci de sistemes
dissenyats.
Projecte i Ubicaci
Duraci
Any(s)
Montaa Mgica Santa Helena, Colmbia
Voluntari: horta
1 setmana
2003
Sun Roots Farm, Halifax, Canada
Voluntari: hivernacles, bioconstrucci
1 mes
2004
Stop Community Centre, Toronto, Canada
Voluntari: horts urbans
1 mes
2004
Plan B-Flamborough, Canada
Voluntari: hivernacles
1 mes
2004
Vergel de las Hadas, Hostalric
Prctiques: planta aromtica i medicinal
1 mes
2005
Can Maia, Santa Pau
Prctiques: horta
2 mesos
2005
Centre Ecolgic Llmena, amb Richard Wade
Voluntari: depuraci
2 dies
2005
Old 99 Farm, Hamilton, Canada
Professional: hivernacles i bosc comestible 4 mesos
2012
#8 Medis de Comunicaci
Crear i fer funcionar publicacions o audiovisuals i medis d'ajuda per a comunicaci i educaci entre la
comunitat de Permacultura.
Publicaci
Tema
Format
Any(s)
Article Ecohabitar
Mas Franch Centre de Transformaci

Social i Ecolgica
Revista, 4 pgines
2009
Article Ecohabitar
Timber Framing en Canad
Revista, 4 pgines
2012
#10 Desenvolupament de la Comunitat

Planificar, assistir o posar en marxa projectes de desenvolupament de la comunitat, sistemes urbans, ciutats,
o treballar amb grups marginats. (Els projectes de moviments socials, presa de decisions per concens,
facilitaci, treball en collectiu i vida en comunitat estan inclosos aqu.)
Projecte
Duraci
Any(s)
Moviments indepes, Olot
Activisme de base
3 anys
1991-94
Okupar una masia coma local i acte reivindicatiu, Activisme de base

Olot
3 mesos
1991
Salvem les Valls, Garrotxa
Activisme de base, Acci directa
7 anys
1993-99
Moviment contra la reforma educativa, Olot/Vic
Activisme de base
Intermitent
1993-95
Moviment Okupa, Barcelona
Activisme de base
Intermitent
1996-99
Comunitats Zapatistas, Chiapas, Mxic
Acompanyament
1 mes
1999
Moviment Antiglobi, Barcelona/Gnova
Activisme de base
Intermitent
2000-2002
Encuentro Ciudadano, Barcelona
Responsable de Vandana Shiva
Puntual
2002
Acompanyament PBI, Colmbia
Acompanyament, lobby...
1 any
2002-2003
Frum Mundial- Porto Alegre, Brasil
Networking
Puntual
2003
Guerra de l'aigua, Bolvia
Presencia
Puntual
2003
Gira Justcia i Paz, Defensors de DDHH,

Catalunya
Organitzaci
Puntual
2004
Gira Pasajeros, Musica protesta, Colmbia
Organitzaci
Puntual
2004
Gira Renacientes, Rap de la Selva, Colmbia
Organitzaci
Puntual
2004
Projecte desenvolupament comunitats, Colmbia Acompanyament
Puntual
2004
Barrinar cap a la Sostenibilitat, Barcelona
Xerrades integraci social, cofundaci...
2 anys
2004-2005
Na Bastardes, centre social okupat, Manresa
Activisme de base, acci directa
1'5 anys
2004-2005
Cooperativa de consum, Manresa
Participaci
1 any
2004-2005
2 Okupacions desallotjades: La Coktelera,

Manresa
Acci directa
Punutal
2005
Six Nations Rally, Caledonia, Canada
Presencia
Puntual
2006
No One is Illegal, Toronto, Canada
Presencia
Puntual
2006
Activisme local Garrotxa, Mas Franch
Creaci de comunitat descentralitzada
4 anys
2006-2010
Moviment 15M, Toronto
Presencia
Puntual
2012
Trepadella Cooperativa de Consum, Garrotxa
Participaci
2 anys
2013-2014
Mora Xarxa Bioconstrucci i Permacultura,

Girona
Fundaci, participaci
1 any
2015
CUP, Sant Joan les Fonts
Organitzaci social i politica
1 any
2015-Present
Creaci Cooperativa de Consum, Sant Joan Fonts No executat
2016
Horts del Soler, Ajuntament de St Feliu Pallerols
Projecte de resilincia municipal
1 any
2015-present
Universitat de la Terra, Llinars de Valls
Creaci d'un projecte educatiu
4 mesos
2015-present
Resilincia, Olot
Assessorament, disseny, educaci...
6 mesos
2015 present
Escola Castanyer, Sant Joan les Fonts
Projecte de resilincia municipal
possible
Procs de activitats relacionades al desenvolupament de la comunitat, sistemes urbans, ciutats, o el treball

amb grups marginats. Els projectes de moviments socials, presa de decisions per consens, facilitaci, treball
en collectiu i vida en comunitat estan inclosos aqu.
#11 Arquitectura
Disseny i construcci d'edificis i estructures de baix cost o baix s d'energia.
Projecte i Ubicaci
Duraci
Any(s)
Depuraci fsic-qumica d'aiges residuals,

Besal
Tcnic
3'5 anys
1999-2002
Energies renovables, TFM, Barcelona
Tcnic-5 instal.lacions, entre elles puig reig 6 mesos

amb 800 panells.
2006
Bioconstrucci, Mas Franch
Sala de 150 metres quadrats
Intermitent
2008-2010
Energies renovables, Solar Energy Systems,

Canada
40 plaques silici amorf 10kw
6 mesos
2010
Energies renovables, Canadian Global Solar,

Canada
230Kw DC -800 panells en teulada
6 mesos
2011
Un Pont de Timber Framing, Hamilton
Timber framing
1 semana
2011
Casa de Timber Framing, Thor's Hammer, Canada Timber framing
6 mesos
2011
Portxo, Thor's Hammer, Canada
Timber framing
1 mes
2011
Rehabilitaci d'un log building, Guelph, Canada
Log Building
1 mes
2011
Construcci d'un log building, Lanark, Canada
Log Building
3 mesos
2012
Portxo, Mas Franch
Timber framing
5 dies
2012
Caseta, Can Masdeu, Collserola
Timber framing
5 dies
2013
Vestidors, Hort de la Snia, Altafulla
Round wood timber framing
2 setmanes
2013
Oficina, Hort de la Snia, Altafulla
2 setmanes
2013
Letrinas, Mas Franch
5 dies
2013
Portxo, La Baga, Garrotxa
3 dies
2013
Letrines, Valldaura, Collserola
Post and Beam
3 dies
2013
Letrines, Cal Cases
2 setmanes
2013
Caseta, el Sitget, Tarragona
Post and beam
5 dies
2013
Portxo, Post and Beam, Monsant, Tarragona
Post and Beam
2 dies
2013
Cobert, Escola Agraria de Manresa
Revoc final
1 dia
2013
Cobert Agrcola, Xicoria, Tarragona
Revocs de terra
2 setmanes
2013
Cobert Agrcola, Els Andreus, Manresa
1 mes
2014
Estufa Rocket, Can Gurt, Joanetes
Revocs de terra i de cal
1 setmana
2014
Lavabo, Can Gurt
Tadelakt
1 setmana
2014
Taula, Cal Cases
Log building
1 dia
2014
Lavabo, Can Vidal, Santa Pau
Tadelakt
1 dia
2014
Hotel, Tarragona
Revocs de terra
2 setmanes
2014
Lavabo, Granollers
Tadelakt
1 setmana
2014
Lavabo, Sardenya
Tadelakt
2 setmanes
2014
Lavabo, Montserrat
Tadelakt
3 dies
2014
Estucat al foc, Apartaments turstics de Mas

Franch
Cal
1 dia
2014
Estucat d'argila, Apartaments turstics de Mas

Franch
Revocs de terra
1 dia
2014
Revocs de terra, Refugi de Mas Franch
Revocs de terra
2 setmanes
2014
Lavabo, Refugi, Mas Franch
Tadelakt
1 dia
2014
Caseta- Tres Turons, Castell de Valls
3 dies
2014
Taller de Fusteria, Irehom, Bages
8 dies
2014
Casa, Valderobres
Timber framing
2 setmanes
2014
Estructura per les fires, Les Preses
Timber framing
2 dies
2014
Perruqueria canina, Torroella de Montgri
Revocs de terra i de cal
2 setmanes
2015
Lavabo, projecte agroecolgic, El Bons
Tadelakt
1 setmana
2015
Forn de pa, Irehom, Bages
Revocs de terra
1 dia
2015
Cobert agrcola per xais, Bages
2 dies
2015
Habitaci, La Fogaina, Les Preses
Revocs de terra
2 dies
2015
Portxo de Foc, Sant Joan les Fonts
Timber framing
1 mes
2015
Taller de plantes, Santa Eullia
Post and Beam
5 setmanes
2015
Signe Escola Agrria de Manresa
3 dies
2015
Revocs artstics, Mas Franch
Revocs de terra
3 setmanes
2016
Revocs a estufa rocket, Mas franch
Revocs de terra
3 setmanes
2016
Foc a terra, Sant Joan les Fonts
Timber i Tadelakt
3 dies
2016
Procs de activitats relacionades a l'arquitectura, on he dissenyat i construt edificis i estructures de baix

cost o baix s d'energia.
Educaci i Formaci
A. Estudis Acadmics
Estudis Acadmics
Continguts
Duraci
Any(s)
Llicenciatura en Cincies Ambientals
Biologia, qumica, dret, urbanisme...
4 anys
1996-1999
Postgrau Cultura de Pau i No-violncia
Consens, drets humans, no-violncia
1 any
2001-2002
Mster en Sostenibilitat
Sistmica, transici, Sostenibilitat...
2 anys
2004-2006
Postgrau en Ecodisseny
Disseny, permacultura, consens...
1 any
2010
B. Estudis Professionals
Formaci Professional
Continguts
Duraci
Any(s)
ISO 9001
Sistemes de qualitat
3 setmanes
2001
ISO 14001
Sistemes de qualitat ambiental
3 setmanes
2001
Introducci a la Permacultura
Permacultura
2 dies
2003
Curts agricultura ecologica
Agricultura, fruiters, tractor...
1 any
2004-2005
Certificat de Permacultura
Disseny, mapejar, bosc comestible...
3 mesos
2005
Certificat plaques solars
Energia solar, elica, hidraulica...
6 mesos
2005
Certificat Plaques termiques
Energia solar trmica...
6 mesos
2005
Certificat energia solar Canada
Energia solar connectada a la xarxa
3 mesos
2011
Certificat en teacher's training
Pedagogia transformativa...
7 dies
2013
Intro pobles en transici
Transici, organitzaci ecosocial...
2 dies
2015
C. Estudis Informals: Tallers, Xerrades i Conferncies

Taller, Xerrada o Conferncia
Continguts
Duraci
Any(s)
Jonathan ott, Makoki, Fericgla
Xerrades plantes psicoldeliques
5 vegades
1996-1999
Facilitaci Arco Iris
Consens
2 dies
2001
Formaci PBI Colombia
Acompanyament, lobby, drets humans
7 dies
2002
Formaci noviolencia, Can Pascual
Acci directa
2 dies
2003
Depuraci natural d'aigues, Ariadna
Sistemes naturals de depuraci
2 dies
2004
Agricultura sinrgica, Jamie Nicol
Tcniques d'agricultura sinrgica
2 dies
2005
Depuraci d'aiges, Vergel de las Hadas
Sistemes naturals de depuraci
2 dies
2005
Planta aromtica, Vergel de las Hadas
Esencies, sabons
2 dies
2005
10
Fruiters, Vergel de las Hadas
Empelts, transplants, planter...
2 dies
2005
Isbbc-ontario
Construcci amb palla
1 setmana
2006
Trobada xarxa del nord-oest
Organitzaci social
1 dia
2006
3x Sistemica humanista
Intelligncia sistmica
3 setmanes
2005-2006
Xarxa neuronal
Experimentaci percepci
4 caps d setmana 2006
Desenredos lakabe
Relacions comunitaries
2 dies
2007
Xerrda sostres verds, Toronto
Disseny sostres verds
1 tarde
2007
Trobada construcci amb bales de palla
Construcci amb palla
2 dies
2013
Reiki 1 i 2
Curaci amb les mans
2 caps d setmana 2005 i 2008
Construcci amb palla, Maren y Ricky
Bales de palla
1 setmana
2008
Revocs de terra, Tom rijven
Revocs de terra
2 setmanes
2008
Tadelakt, Endevour center
Revocs de cal
2 dies
2010
Forja , Canad
Forja d'eines de timber framing
1 setmana
2011
Fusteria, Lee valley
Construcci ribots tipus James Krenov
2 dies
2012
Revocs de terra, Coquemont
Estucats de terra
2 dies
2013
Tadelakt, Coquemont
Revocs tradicionals de cal
2 dies
2013
Construcci amb Fusta, Origens
Xerrada el mn de la fusta
1 mat
2014
Treball de processos, Anna Pujol
Facilitaci i relacions grupals
4 tardes
2016
Informatica, Jess Ruiz
Software aplicat a al permacultura
2 caps d setmana 2016
Boscos comestibles, Ernst
Disseny de boscos comestibles
1 setmana
2016
Ayhuasca
Experimentaci percepci
16 vegades
1997-2016
Motivacions pel Recorregut Independent
Com he explicat en els apartats anteriors, les meves motivacions es centren en la creaci de models per crear
una societat ms sobirana. El que em mou ms de la permacultura i de seguir en aquest cam s la possibilitat
de crear una xarxa suficientment forta amb capacitat de pressi i de recolzament per a poder dissenyar,
implementar i assessorar a nivell municipal i institucional, estructures basades en els principis de la
permacultura i de la sistmica.
Alhora sento que ara es el moment apropiat, tot i que fa anys que estava buscant la possibilitat de fer aquest
diploma, ara estic tancant un cicle que vaig comenar fa tretze anys. Organitzar i presentar la feina feta en
un portafoli m'ajudar a exposar-la, aix com avaluar aquests ltims anys, fent aix de frontissa entre el meu
procs i els meus objectius.
Ara el projecte que estem creant es base en el disseny, assessoria i avaluaci de projectes i organitzacions cap
a models ms resilients. Estic emocionat de comenar un projecte nou amb nous objectius i nous reptes.
11
Proposta de Participaci en l'Acadmia
Tal com apuntava en l'ltim apartat, m'imagino una acadmia amb capacitat de divulgaci a travs d'un
marketing de continguts que pogus arribar tamb a les esferes convencionals i capacitat de cohesi per
augmentar el perfil dels participants i aix donar-los ms fora per fer palanca. Un rgan que posicioni la
permacultura a la pennsula, com una tcnica capa d'adrear alguns dels reptes actuals ms importants.
Les aptituds que puc aportar per un projecte aix estan relacionades amb la visi i el pensament sistmic,
m'encanta pensar fora dels marcs convencionals i aix moltes vegades es til, sobretot en la creaci de
projectes.
A nivell de disponibilitat, tinc un contracte a mitja jornada per tirar endavant la Universitat de la Terra i
estem comenant el projecte Resilincia. Participar en l'Acadmia es algu que encaixa fcilment amb les
temtiques amb les que estar treballant, i incls podria trobar collaboracions. El que si necessitaria, seria
aclarir quines sn les expectatives i quadrar un comproms concret, ja que prefereixo comprometre'm a
menys hores, per aquestes assegurar-les i que siguin de bona qualitat.
El Grup de Recolzament
En aquesta convocatria ens presentem en Juan Pedro Franco , en Carlos Martnez, l'Alessandro Ardobini i jo.
Els quatre ens coneixem i de forma natural hem estat comentant el procs en el que ens trobem, per tant ens
proposem com a grup de recolzament en el cas de que siguem elegits o els que siguem o siguin elegits.
T molts valors afegits, ja que d'aquesta manera el nucli que es entri a ajudar el desenvolupament de
l'acadmia ser un grup que ja est cohesionat i acostumat a treballar junt.
El Portafoli
Un dels motius pels quals tinc ganes de fer aquest diploma es per poder dissenyar un portafoli amb un grup
de recolzament i un tutor que m'acompanyi. Alhora que tamb passar per un procs d'avaluaci.
El meu portfoli vull que estigui present a internet, ja que d'aquesta manera comparteixo la informaci amb
la comunitat. Tamb es un recolzament per el treball professional.
Ecosocialdesign.weebly.com
El meu disseny de portafoli es centrar en aquesta pgina, la he triat perqu s fcil d'utilitzar i ja la havia
utilitzat en el passat per crear 33coop.weebly.com, que la vaig dissenyar i construir jo, tot i que no est
acabada.
Utilitzant weebly com a plataforma central, penso utilitzar Prezis, que ja tinc unes presentacions fetes i altres
que puc dissenyar. Far servir Scribd per afegir documents que he presentat aix com el currculum. Tamb ho
enllaar amb linkedin.
12
El Procs i els Dissenys
En general el meu acostament al disseny en Permacultura es base en l'observaci, deixant fluir una pluja
d'idees no vinculants i sense apego. Alhora parlo molt amb la gent o busco per internet informaci
relacionada amb el projecte que tinc al cap, siguin referents d'altres llocs i informaci vinculada a l'espai.
Tamb parlo amb companys del meu grup de recolzament sobre les idees per tenir retroalimentaci i vaig
deixant que tota aquesta informaci es vagi ajuntant de forma orgnica, seguint un procs d'anlisis sistmic
i comenant a tenir en compte les tiques i els principis de la permacultura.
Llavors si m'ho puc permetre, segueixo observant i descartant les idees inicials per fer un disseny complex.
Un cop crec que el disseny t tota la informaci necessria i t en compte el mxim de factors possibles, s el
moment de simplificar-lo i buscar-li l'essncia, acabant de netejar les parts innecessries o ajuntant parts
similars per intentar aconseguir un disseny lo ms senzill (contrari de complicat) possible, alhora que lo ms
complex (contrari de simple) possible. Arribats en aquest punt, jerarquitzo i calendaritzo, aix com fer llistats
de materials necessaris i com aconseguir-los, i per tant el pressupost necessari per tirar endavant el projecte.
Aleshores comena l'execuci que dependr molt de cada projecte, per els punts ms importants sn el
nmero de persones, quines persones amb quina experincia i quines habilitats, dates lmit, relaci amb el
client, dependncia dels industrials o subministradors de materials i recursos necessaris, etc.
Un cop finalitzada l'obra, depenent de la qualitat d'aquesta, s'haur de passar per un procs d'observaci dels
punts dbils potencials i un manteniment d'aquesta, observant i analitzant el seu funcionament fins arribar
al moment del retoc o la millora si es dna el cas, on s'utilitzar tota la informaci recollida durant el
manteniment i es tornar a comenar el procs.
Per lo tant crec que el procs de disseny amb el qual em sento ms proper seria el SADIMET:
10
Survey:
Asses:
Design:
Implement:
Maintain:
Evaluate:
Tweak:
Busqueda d'informaci, a travs de l'observaci, llibres, internet...

Analisis de la informaci, factors limitatnts, necessitats...
Ajuntant la informaci, reduint factors limitants, aplicant principis...
Com, qui , quan i recurssos....
ecosistema viu, en canvi constant, aprenantatge en l'acci...
Que funciona, que no funciona...
Millorar, arreglar, optimitzar...
Els Dissenys
He triat els deu dissenys en funci dels segents criteris:
3 projectes de desenvolupament d'un lloc, relacionats amb la meva manera d'adaptar la

permacultura a la meva vida. Quelcom que s molt important per mi i que vull seguir treballant
com a base del meu posicionament social.
4 projectes relacionats amb la desenvolupament de comunitat, ja que s la lnia que vull
prioritzar a nivell professional.
2 processos que poden ser eines complementaries al meu objectiu professional de poder
treballar amb projectes, organitzacions i institucions. Tant el procs pedaggic (educaci) com el
procs de facilitaci (incls dins de desenvolupament de comunitat) els entenc com a requisits bsics
13
per a poder desenvolupar projectes socials.

1 procs relacionat amb el bagatge tcnic (arquitectura), ja que s bsic tan en el projecte personal
com en el professional. Les capacitats en la part d'implementaci em semblen bsiques i per aix
voldria presentar-ho tamb com a procs d'aprenentatge en l'acci.
Els deu fitxes abaix inclouen una explicaci del perqu de cada disseny com a introducci a la fitxa.
Fitxa 1: La Finca de Mas Franch
(rea de Desenvolupament d'un Lloc)
La finca del Mas Franch ha estat un projecte collectiu que ha durat entre una cosa i l'altre uns 10 anys. Per mi
ha estat el primer i gran lloc d'aprenentatge de la Permacultura i la Bioconstrucci. Evidentment la gran
majoria de les coses estan co-dissenyades i co-creades per la comunitat, per precisament aquest deu ser
l'aprenentatge ms gran.
Breu descripci:
Mas Franch es un projecte que va comenar el 2006. Va nixer com a centre per a la
transformaci social i ecolgica, que estava gestionat per una comunitat intencional. Al
2008 el varem batejar com a Ateneu Rural. Des del principi una de les lnies principals ha
estat la Permacultura, alhora que la tcnica de disseny i desenvolupament de la finca. En
general els dissenys de Mas Franch han estat processos col-lectius, de totes maneres
durant l'explicaci detallar com i de quina manera jo vaig participar.
Objectius del
disseny:
Els objectius principals:

Del disseny de la finca s'han centrat en l'autosuficincia del col-lectiu, aix com per poder
subministrar una part de l'alimentaci que s'ofereix als clients. Alhora es va considerar
en tots els dissenys que tinguessin un aspecte pedaggic marcat i es va intentar com
fossin estticament atraients per les persones noves en aquest mn.
Objectius particulars:
Horta sinrgica: Creaci d'una horta sinrgica de 1/2 hectrea.
Planta aromtica i medicinal: Creaci de diferents parterres de P.A.M, en llocs de pas i
prxims a la cuina, aix com zones ombrejades o incomodes per plantar hortalisses.
Verger: Creaci d'un espai tipus verger amb fruiters autctons de la zona.
Sala de bioconstrucci: Construcci d'una sala polivalent, amb materials naturals.
Piscina natural: Reciclatge d'una piscina convencional en natural.
Depuraci natural: Reutilitzaci de les aiges grises de la cuina industrial.
Galliners: Construcci d'un galliner til el ms autnom possible.
Procs de disseny Planta aromtica i medicinal: SADIMET, co-creaci amb l'Erika Zarate, utilitzant
i mtodes
esqueixos i plantes del Vergel de las Hadas tenint en compte les seves necessitats de
utilitzats:
llum, necessitats hdriques i associacions amb altres plantes aix com la seva situaci
relativa dins de la finca.
Mtodes: esqueixos,mulching, associacions.
Piscina natural: Vaig plantejar la possibilitat al col-lectiu de la creaci d'una piscina
natural, i jo i en Juan Pedro ens vrem responsabilitzar de tot el procs. El dissenyador
de la piscina va ser en Carles Prez, per nosaltres vrem fer el SADIMET.
Mtodes: depuraci natural, construcci amb pneumtics, bioconstrucci.
Horta sinrgica: En aquest cas en Jamie Nicols va venir a viure a la comunitat amb
nosaltres i vrem co-dissenyar i crear seguint les seves tcniques una horta sinrgica
amb tendncia a la naturalitzaci. En aquest cas el coneixement va ser d'en Jamie i la
direcci en molts moments tamb, per el procs va ser col-lectiu.
14
Mtodes: Agricultura sinrgica i Agricultura natural.

Sala de bioconstrucci: Vaig plantejar la idea de construir un sala polivalent amb
bales de palla i vaig plantejar un disseny, llavors en Jamie va plantejar un disseny
alternatiu molt ms inspirador i tots el vrem assumir. Va ser un procs molt llarg i
extremadament collectiu.
Mtodes: Post and Beam, bales de palla, revocs de terra, pedra seca, bioclimatisme.
Depuraci natural: Com en el cas de la piscina nosaltres vrem fer el SADIMET i en
Carles Prez va fer el disseny, amb l'afegit que aquest cop tamb es va realitzar un curs
que vaig coordinar.
Mtodes: depuraci natural, bioconstrucci.
Verger: Coneixia el programa de recuperaci de fruiters autctons del parc natural de la
Garrotxa i vaig proposar al col-lectiu d'entrar dins del programa i vrem agafar 200 peus
que vrem empeltar i distribuir per la finca. Jo vaig coordinar aquest projecte. Alhora
vrem tenir assessorament del tcnic del Parc, en Klian.
Mtodes: empelts, mulching, disseny d'un verger.
Galliners: Vrem dissenyar i construir 4 galliners, i vaig participar activament en el
disseny i coordinaci dels 4. Un galliner fusionat amb l'hivernacle, un galliner mbil, un
galliner fusionat amb un vter sec i finalment un galliner aeri.
Mtodes: retroalimentaci amb altres sistemes, bioconstrucci.
Qu va
funcionar?
Planta aromtica i medicinal: La majoria de plantes varen poder tirar endavant, i

actualment 9 anys ms tard encara estan vives i molt ben establertes.
Piscina natural: La piscina natural va ser un gran projecte que 8 anys ms tard encara
funciona perfectament amb un manteniment moderat.
Horta sinrgica: L'horta sinrgica va arribar a establir ms de 20 especies de forma
permanent en la tendncia a la naturalitzaci.
Sala de bioconstrucci: Aquesta sala s'ha convertit el projecte emblemtic del Mas
Franch, i actualment es responsable d'una part important de l'activitat econmica del
projecte.
Depuraci natural: Va reduir considerablement el caudal de la fossa sptica durant uns
anys.
Verger: A aconseguit que la zona de la pista al Mas Franch es pugui convertir aquest any
en un lloc mixta entre un verger i un espai de relax i contemplaci.
Galliners:
El galliner mbil va ajudar a crear l'horta sinrgica.
El galliner-hivernacle va ajudar a la creaci del primer planter i varem recollir ous.
El galliner-vter sec va aportar un temps estable d'ous al projecte i varem aconseguir
tenir 30 gallines.
El galliner aeri va funcionar parcialment i desprs es va reconvertir en un galliner
normal.
Qu es el que no Planta aromtica i medicinal: Algunes plantes varen morir per falta de llum i altres
va funcionar i
per abs dels grups de colnies escolars.
perqu?
Piscina natural: L'acumulaci de matria orgnica de la vegetaci de l'entorn genera
una eutrofitzaci de l'aigua i un accs d'algues a l'estiu.
Horta sinrgica: No va ser mai suficientment productiva, i al final no se li va donar el
manteniment adequat i al 2013 es va perdre.
Sala de bioconstrucci: La coberta enjardinada no va funcionar molt b, ja que es va
assecar la cara sur i els detalls generals de la casa, i aix i una falta de manteniment al
2013 va fer que tingus un deteriorament ms pronunciat.
Depuraci natural: Aquest sistema no va funcionar mai al 100%, les aiges sortien
15
molt carregades de matria orgnica. I les balques varen acabar perforant l'EPDM,
creant fuites i afectant les parets de la bioconstrucci.
Verger: El primer any del verger va anar b i es varen empaltar i transplantar uns 40
arbres, per desprs es van fer els empelts a travs de cursos i aix va disminuir
moltssim el rendiment del projecte.
Galliners:
El galliner mbil era massa pesat i tan sols es podia moure entre 4 persones.
El galliner-hivernacle no protegia lo suficient les gallines i la fura les va matar totes.
El galliner-vter sec tampoc les protegia lo suficientment i tamb les va matar totes.
El galliner aeri si que les protegia b, per no tenia en compte els pollets que no tenien
capacitat de volar.
Accions preses
per a la
rectificaci:
Planta aromtica i medicinal: Replantar especies adaptades i ms resilients.

Piscina natural: Crear un espai d'un metre perimetral sense plantes, amb sorra, i podar
els arbres de la vora, aix com plantar pins al voltant.
Horta Sinrgica: La reconstrucci de la horta al 2014, amb criteris ms d'agricultura
sinrgica, amb un disseny de l'Olivier Savane i amb un accent en la productivitat.
Sala de Bioconstrucci: Al 2015-2016, la finalitzaci dels detalls, l'acabament de la
coberta ajardinada i la rehabilitaci de les parts deteriorades.
Depuraci natural: L'eliminaci total del sistema al 2016 i la creaci d'un sistema nou
calendaritzada pel 2017.
Verger: Trasplantar tots els peus encara que no tinguessin un empelt exits, i empeltar
les branques dels peus que hagin sobreviscut.
Retroalimentaci Considerant que els clients serien les persones que visiten el projecte, la
del client:
retroalimentaci al principi era molt positiva, ja que els projectes eren molt pioners i
tothom quedava sorprs de les iniciatives. Ms endavant la retroalimentaci general va
ser la falta de cura i detall i la no finalitzaci dels projectes. Actualment s'estan acabant
tots els projectes comenants, per segueixen existint les dues visions, la de treballar
amb cura i detall i la d'acabar rpid i barato.
Principals llions Els cursos no sn una manera barata de construir infraestructura, ja que la gent ve i paga
apreses:
per aprendre i no per treballar. Els voluntariats de llarg pla per lo contrari funcionen
molt b sobretot si hi ha molta claredat amb les condicions.
Per altre banda les infraestructures s'han de calendaritzar i planejar amb temps i
recursos per a poder treballar amb cura i detall, sobretot si s'ofereixen serveis com el
turisme i els cursos.
Qu faria
diferent:
Organitzaria millor el calendari i els recursos. Alhora posaria molta ms atenci al detall
i treballaria amb voluntaris motivats per aprendre les tcniques en qesti deixant clar
les condicions i fent pactes a llarg pla.
Materials de
recolzament
consultables:
En aquest cas es pot visitar la pgina www.masfranch.org. Tamb disposo de centenars

de fotos que poden mostrar tot el procs, que les puc posar a disposici de l'acadmia,
per estan desordenades. La meva idea s poder presentar-les en el portafoli digital.
Fitxa 2: Finca Pla d'Espuella (rea de Desenvolupament d'un Lloc)

El Pla d'Espuella s un terreny de quatre hectrees que vaig heretar a mitges amb la meva germana, per ella
no t cap interes determinat al respecte i per tant he pogut comenar un projecte propi. Fa set anys vaig
comenar el procs d'observaci i fa tres anys vaig fer les primeres actuacions, s un projecte plantejat a llarg
pla amb pocs recursos i la mnima interacci possible.
16
Breu descripci:
Objectius del
disseny:
Un terreny de 4 hectrees al municipi d'Argelaguer. El vaig heretar del meu pare a mitges
amb la meva germana. Una part estava cultivada amb userda, una altre part de bosc
d'alzina, alzina surera i roure, i una tercera part de feixes abandonades de fa anys. T una
alta insolaci ja que no hi ha cap obstacle ni pel sol d'estiu ni pel sol d'hivern. Argelaguer
es un poble que t un grup de transici que treballa des de fa anys.
Aquest projecte el comparteixo amb la meva companya, i ens ho hem agafat com un
projecte a llarg pla, ja que no depenem econmicament d'aquest projecte, no tenim
pressa, i aix implica que podem fer inversions petites cada any, treballant molt des de
l'observaci i la mnima intervenci.
Un projecte que sigui madur en el temps de la nostre jubilaci.

Que duran el procs el puguem disfrutar i no ens generi estrs.
Crear un espai altament resilient i productiu, amb una gran diversitat.
Construir petites estructures amb tcniques de biocosntrucci.
Possiblement es pot convertir en un lloc on es donin processos pedaggics
d'algun tipus.
Procs de disseny En aquest cas el procs de disseny es del 95% collita prpia, ja que la meva companya
i mtodes
prefereix participar en la implementaci. Per lo tant en aquest cas el procs que he
utilitzats:
descrit est extremat. Porto anys observant aquest terreny, i recollint informaci, i les
intervencions que he realitzat els ltims dos anys han estat molt petites. Alhora el
procs d'implementaci est dissenyat per que sigui lent, i el ms acurat possible, amb
carinyo i amb detall.
Definitivament l'estructura bsica del procs de disseny es un SADIMET, per accentuant
la lentitud i l'atenci al detall. Allargant l'observaci i l'anlisi, i disminuint la
implementaci i manteniment.
Fa dos anys vam plantar 20 fruiters d'en Guillem Arribes i 200 fruiters, arbres i arbustos
de la viver dels Forestals. L'any passat vam plantar uns altres 20 fruiters ms uns 50
plantes dels Forestals.
Aquest hivern realitzarem lnies clau amb en Jess Ruiz i plantarem 200 oliveres que
vrem encarregar fa 2 anys, que ens han fet en planter ecolgic amb varietats
autctones de l'Empord: argudell i arbequina. Alhora volem definir la recollida d'aiges
del terreny redirigint els sobrants cap al punt ms baix on aquest hivern tamb si
realitzar una bassa.
Qu va
funcionar?
La plantaci de fruiters i plantes forestals, fetes en segons el calendari biodinmic,

sempre durant l'hivern. Alhora afegint compost i mulching i creant una forma cnica de
un metre mnim de radi al voltant de cada fruiter. Va garantir el 100% de supervivncia
sense regar ni una sola vegada. Alhora vrem sembrar en superfcie trebol blanc i userda,
el qual vrem reincorporar al terreny abans de florir.
Al apartament, en un lloc que funciona com un hivernacle hem muntat un taller per
crear el planter que volem posar al terreny l'any segent, i hem comenat a recollir
llavors que hem estratificat tenint en compte les temperatures per fer les germinar
tenint un xit molt elevat amb pomes i peres.
Qu es el que no No vrem tenir en compte la presencia de cabirols, els quals varen matar un 50% dels
va funcionar i
arbres que varem plantar el primer any.
perqu?
Tamb vrem ser molt optimistes amb el temps i els diners, i volem plantar les oliveres
l'any passat perqu les arrels patissin el mnim, per no vrem poder i hem hagut
d'esperar fins aquest any per fer la intervenci.
17
Vaig intentar de construir un germinador, on pogus estratificar les llavors que

necessiten calor. Vaig reciclar una nevera, una bombeta incandescent, un ventilador
d'ordinador i unes plaques solars, amb el trasnformador, per les plaques no tenien prou
potncia, per tant es un projecte que tinc parat fins a tenir recursos. Alhora el sistema de
planter en general est poc optimitzat.
Accions preses
per a la
rectificaci:
Vrem comprar protectors de plstic i els vrem collocar a tots els fruiters i pins
pinyoners.
Hem decidit crear un compte conjunt on dipositar diners d'un any per l'altre per no
trobar-nos amb la mateixa sorpresa. I ser ms realistes alhora de planificar.
Aconseguir una placa solar amb ms capacitat o connectar el germinador a la xarxa. I
optimitzar el sistema de creaci de planter.
Retroalimentaci El client en aquest cas sc jo, per tant el que far ser una reflexi.
del client:
En alguns moments m'agradaria poder tenir diners per invertir en aquest projecte i anar
de pressa, ja que es un projecte que em dna molt, em relaxa i m'inspira. Per en altres
moments gaudeixo el cam tranquil i lent d'aquest projecte, ja que em permet veure-ho
tot diferent i expressar una part de la meva persona que normalment el ritme de vida de
la nostre societat no el deixa sortir.
Principals llions El planter de fruiters s molt barat quan te'l fas tu mateix i no s tan difcil.
apreses:
Un repte: com aconseguir crear un sistema on els cabirols i siguin benvinguts i no matin
el 50% dels arbres plantats. Sembla ser un problema difcil de resoldre ja que ho he
preguntat a moltes persones i no sembla tenir una resposta clara.
Qu faria
diferent:
Potser amb ms recursos em plantejaria de posar un pastor elctric els primers 4 anys,
per evitar les baixes i desprs el trauria per donar la benvinguda als cabirols.
Materials de
recolzament
consultables:
Tinc una llibreta sencera plena de especies que donen fruits comestibles o que sn tils
per a la creaci d'un bosc comestible i que sn compatibles amb el terreny i el clima de la
finca.
Tinc dissenys en paper de les rees de la finca.
Tinc tota la informaci del POUM d'Argelaguer, que vaig aconseguir fa 3 anys.
Dintre de poc, amb en Jess Ruiz tindr un aixecament topogrfic de la finca, que em
pot permetre fer un disseny digital ms detallat.
Tots els materials estan a disposici de l'Acadmia, per no tinc escner i no he pogut
digitalitzar-los.
Fitxa 3: Can Terrassa
(rea de Desenvolupament d'un Lloc)
El meu apartament de Sant Joan les Fonts, anomenat afectuosament com a Can Terrassa era dels meus avis.
s un tic d'un edifici dels anys '80, i els meus avis hi varen anar viure quan es varen jubilar. Els materials de
la construcci sn de bastanta mala qualitat, per l'estructura de l'apartament dna per molt. Sn 60 metres
quadrats d'apartament, de 20 metres per 3 metres, completament orientat al sur, i amb una terrassa de 60
metres quadrats i llar de foc. T un potencial molt interessant, i fa un any i mig que hi varem anar a viure. El
disseny est prcticament acabat, per les actuacions es van fent a mesura que hi han els diners.
Breu descripci:
L'apartament en el qual vivim actualment des de fa un any i mig pertanyia als meus avis.
I molt possiblement l'heretar, amb lo qual amb la meva companya em decidit dissenyar
l'apartament per fer-lo el ms autosuficient i sostenible que puguem. Tenim la gran sort
de que aquest apartament t una estructura molt adient per aquest fi. Es un pis llarg i
18
prim de 3 x 20 metres, totalment orientat al sur, fent que totes les habitacions tinguin
finestra i augmentant el bioclimatisme. Alhora t una terrassa de 3 x 20 metres a la cara
sur, que ens permet dissenyar un espai de cultiu i tenir un hivernacle.
Tamb t llar de foc, i la cara nord est protegida pels apartaments que hi ha darrera.
Objectius del
disseny:
Crear un espai que ens permeti viure de forma coherent i no pagar a les
multinacionals els subministraments essencials, aconseguint aix sobirania i
llibertat tan econmica com de decisi.
Dissenyar aquest apartament perqu sigui un lloc saludable per viure durant
molts anys aix com per criar una petita en un ambient sa i responsable on pogui
aprendre sobre la resilincia i la sostenibilitat.
Aconseguir viure en un apartament, i per tant no construir una habitatge ms
en aquest mn, que alhora ens permet afrontar un repte que compartim amb la
meva companya que es crear comunitat amb tot el municipi de Sant Joan les
Fonts. I no perdre l'essncia de la sostenibilitat que s tan clara en una casa
allada.
Procs de disseny Com en el cas de la finca d'Argelaguer, aquest procs de disseny es un SADIMET
i mtodes
modificat. En aquest cas hi ha hagut ms pressa, ja que al arribar ens vrem trobar que
utilitzats:
el pis estava connectat a gas natural, que les finestres eren dels anys '80, amb vidre
simple i mig podrides i amb persianes no funcionaven. Tampoc havia res d'allament en
tot el pis, i per tant a l'estiu feia molta calor i a l'hivern feia molt de fred i per tant aix
es notava en la factura de la calefacci.
Per tant hi ha hagut un procs de disseny bastant rpid, de menys d'un any, per poder
comenar les obres en quan abans millor sense hipotecar les futures intervencions o
llanar el temps i els diners en intervencions que s'haurien de modificar en un futur.
Per tant el ms important en aquest procs ha estat la prioritzaci i calendaritzaci.
Comenant per rebaixar les factures i millorar l'eficincia energtica de la casa de cara al
2015-2016:
Horts urbans a la terrassa.
Canvi de totes les bombetes de la casa a LEDS.
Canvi de la meitat de les finestres aquest any, per finestres de castanyer amb
vidre doble i gas arg per millorar l'eficincia.
La installaci d'una llar de foc amb calder d'aigua per esclafar els radiadors i
l'aigua de la dutxa.
Un termo amb intercanviador de calor per la llar de foc i alhora amb capacitat de
treballar a 12 volts per installar plaques solars, que recolzin el sistema a l'hivern
i l'alimenti a l'estiu.
Desconnectar de gas natural
Treure'ns el certificat de la installaci elctrica per poder donar-nos d'alta a Som
Energia.
Canviar la cuina elctrica per una de gas per poder disminuir la potencia
contractada.
La creaci d'un espai de planter per poder subministrar els fruiters per al bosc
comestibles de la finca d'Argelaguer.
Qu va
funcionar?
Els horts de la terrassa ens varen donar fora fulla, tomtes, espcies i ctrics.
Les finestres han estat una millora considerable.
La llar de foc calenta la casa sencera i hem passat un hivern ms calent que l'any passat
amb gas natural.
19
El termo tamb ha funcionat perfectament b.

L'espai de planter a funcionat suficientment b.
Qu es el que no Els horts de la terrassa s'han de regar molt sovint ja que estan sota un plstic, el qual
va funcionar i
calenta molt a l'estiu i la tramuntana resseca. Alhora al ser un tic els cogombres i
perqu?
carbassons no surten per falta de pollinitzadors.
Les finestres les vrem collocar sense persianes per eliminar el pont trmic del caix.
Alhora en el nostre disseny final, aquestes finestres tenen un hivernacle davant i per
tant no seria necessari un tancament tan eficient en un futur. Alhora que redua els
costos. Per tot i que les finestres eren dobles, al no haver-hi persianes es seguia perdent
molt de fred.
El foc a terra de un 76% d'eficincia que per una llar de foc amb calder est fora b,
per els fums surten a una temperatura relativament alta, amb lo qual es podria
aprofitar ms aquesta calor.
L'espai de planter li falta optimitzaci.
Accions preses
per a la
rectificaci:
Els horts de la terrassa: Pels pollinitzadors vrem crear un hotel d'insectes que va
atraure bastantes abelles solitries. Per alhora vrem deixar un pinzell al costat dels
horts per pollinitzar les flors nosaltres si les trobvem obertes. Pel tema de l'aigua
vrem construir unes jardineres ms profundes i vrem utilitzar quantitats exagerades
de mulching, contant que al estar en una terrassa ens hauria de ser ms fcil mantenir
els llimacs i els cargols a ratlla.
Les finestres: Unes bones cortines amb una capa refractant a la part de darrera,
especficament dissenyades per conservar la calor.
El foc a terra: Un calenta plats, ja que no es podia treure ms calor de la sortida perqu
podria donar condensacions, per si que es pot utilitzar enlloc del microones que no
tenim, i alhora com a assecador de fruites.
L'espai de planter: Em falta un estudi especfic per a la optimitzaci de l'espai de
planter.
Retroalimentaci En aquest cas el client tamb sc jo i per tant, tornar a fer una reflexi.
del client:
E. procs d'implementaci del pis es feixuc, ja que les obres es porten a terme amb
nosaltres vivint dintre. Alhora, tot i que sn inversions que tenen repercussions
econmiques molt positives, l'impacte econmic inicial es difcil de gestionar.
Principals llions Treballar per parts, no voler aconseguir ms del possible i tenir en compte el ben estar i
apreses:
l'economia familiar.
Prestar molta atenci als detalls ja que en un sistema com el d'un pis les petites accions
poden tenir un efecte inesperat.
Qu faria
diferent:
No m'hauria evocat tan a la creaci d'horts a la terrassa al principi, m'hauria esperat a

tenir el disseny acabat per poder fer la primera acci, i aix ser ms eficient.
Materials de
recolzament
consultables:
En aquest cas tinc dissenys a m i fotos del procs. Tamb tinc la informaci dels catlegs
que vaig mirar per estudiar els rendiments.
Fitxa 4: Els Horts del Soler
(rea de Desenvolupament de Comunitat)
Els Horts del Soler s un projecte que em va sortir ara fa uns mesos amb l'Ajuntament de Sant Feliu de
Pallerols. Aquest projecte el comparteixo amb l'Olivier Savanne, i es tracta de dissenyar 4 hectrees d'horts
comunitaris. L'avant projecte ja est presentat a l'ajuntament i pblicament al poble. Est aprovat i estem
20
pendents de comenar l'execuci. El pressupost municipal per aquest projecte s d'uns 300.000 euros i tamb
est aprovat.
Breu descripci:
Al municipi de Sant Feliu de Pallerols tradicionalment hi havien uns horts comunitaris,

anomenats els Horts del Soler. Aquests horts es varen abandonar dcades enrere. L'any
passat l'ajuntament de Sant Feliu va contractar un forestal per fer una rompuda i llavors
varen posar-hi uns deu burros perqu acabessin de netejar les antigues feixes.
Llavors els vrem anar a veure amb l'Olivier Savane, i els vrem fer una proposta de fer
un disseny de permacultura a les 4 hectrees. Els va agradar molt la nostre presentaci i
varen aprovar el projecte. Actualment l'avantprojecte esta presentat aprovat i cobrat, i
vam realitzar una presentaci pblica al municipi amb una bona acceptaci. Ara estem
treballant en el primer disseny d'execuci, que est centrat en les aiges d'escorrentia i
la manera d'acumular-les.
Objectius del
disseny:
Objectiu principal:
Crear un espai de 4 hectrees que augmenti la resilincia del municipi de Sant Feliu de
Pallerols.
Objectius secundaris:
Donar lloc a un seguit d'horts parcellats per a les persones del poble que
vulguin treballar-los.
Crear un espai pedaggic i d'interacci intergeneracional.
Crear una zona d'horta social per l'atur cronificat del municipi.
Crear un espai d'inters turstic per donar a conixer la iniciativa i augmentar
l'activitat del poble.
Crear un espai on es pugui generar activitats com el voluntariat i els tallers en
resilincia i sostenibilitat.
Procs de disseny En aquest cas tamb es va utilitzar un procs semblant al SADIMET.

i mtodes
Vrem comenar anant a visitar el lloc bastantes vegades, reconeguen les 4 hectrees i
utilitzats:
tots els camins que anaven i en venien. Parlant amb els vens, amb la tcnica del
municipi, tamb vrem fer una enquesta participativa a totes les associacions del poble i
vrem recollir forces dades d'internet.
Un cop acabat varem realitzar un disseny bastant complert de 40 pgines, que
representaria la idea general de la implementaci del projecte a la finca.
Ara ens toca dissenyar la primera intervenci que en aquest cas ser la recollida de les
aiges d'escorrentia que actualment estan destrossant les feixes i conduir-les algun lloc
on puguem acumular-les a travs de varies basses.
Qu va
funcionar?
El disseny en si mateix fins a dia d'avui a convenut bastant a les diferents associacions i
gent de diferents edats.
Qu es el que no El procs participatiu que vaig fer va ser insuficient i em vaig sentir incomode realitzantva funcionar i
lo, per falta d'experincia i de coneixement. A la gent en general els va agradar ja que no
perqu?
estan acostumats a que els demanin la opini, per des de el meu punt de vista ens falta
molta cultura participativa, i coneixements en mtodes i tcniques. Jo vaig utilitzar
tcniques bsiques , per m'agradaria millorar.
Accions preses
per a la
rectificaci:
M'he apuntat a un curs de treball de processos compost de 4 divendres, dels quals ja

n'hem cursat 3. La meva intenci s la de millorar la meva capacitat d'afrontar les
situacions de democrcia participativa i poder dissenyar processos que s'adaptin a les
diferents situacions.
Retroalimentaci Tan l'alcalde, com la tcnica de l'ajuntament com la gent del municipi estan responent
21
del client:
de forma molt positiva a aquesta iniciativa. La gent esta considerant que pot esser
interessant pel poble, que es una projecte nou i pioner, molt respectus i molt ben
treballat. Fins aqu tot b.
Principals llions Que si volem aplicar la permacultura a nivell municipal ens hem de preparar per
apreses:
treballar amb la gent i la diversitat d'opinions, i aix no surt a cap dels llibres d'en Bill
Mollison, i tampoc s un repte equiparable a un procs assembleari dels moviments
socials.
Qu faria
diferent:
Pressupostaria un procs de democrcia participativa per poder tenir ms temps per a

poder conixer millor qui sn els lideres naturals del poble, qui pot ser un aliat del
projecte i qui pot convertir-se en un repte. Poder fer presentacions parcials del projecte a
diferents llocs del municipi en petit comit i no tan sols obertament a la sala pblica.
Treballaria el procs participatiu amb ms cura i ms detall.
Materials de
recolzament
consultables:
Tinc les fotos de les primeres visites, els fulls de les enquestes, i la presentaci digital
que vrem fer a l'ajuntament la primera vegada. Tamb tinc l'avantprojecte en format
digital.
Fitxa 5: Universitat de la Terra
L'Associaci de Campus Can Bordoi m'han contractat per codissenyar la Universitat de la Terra amb l'ngels
Canadell. s una universitat popular financiada per la famlia Roca, i el projecte es base en comenar el
campus Can Bordoi, una torre modernista al mig del Montseny. El disseny general est fet i ara estem
treballant en les particularitats i la planificaci estratgica.
Breu descripci:
La Universitat de la Terra es una iniciativa de la famlia Vilaseca-Roca, una famlia amb

historia de maanatge, principalment relacionada amb en Josep Maria Vilaseca, una
figura important per poc coneguda de la Catalunya post-franquista.
Ara fa dos anys varen comenar a buscar un equip hum que pogus tirar endavant un
projecte de universitat de la terra, en una finca de 200 hectrees al Mont Negre.
Es varen posar en contacte amb una professora meva de la universitat, que fa poc es va
posar en contacte amb mi per crear equip. I fa 3 mesos vaig entrar al equip contractat
per tirar endavant el disseny de la universitat de la terra, aquest equip esta actualment
format per 3 persones.
Objectius del
disseny:
L'objectius principal:
La creaci d'un espai pedaggic que respecti 3 lnies: el canvi social, la transformaci
ecolgica i la consciencia espiritual.
Els objectius secundaris:
La creaci de tres programes educatius de 3 anys de durada que comenaran el
setembre del 2017.
El disseny d'un programa centrat en el dileg intercultural, la facilitaci, la
mediaci i la noviolencia.
El disseny d'un programa centrat en disseny ecosocial, la permacultura, la
bioconstruci, la tecnologia apropiada.
El disseny d'un programa centrat en l'economia per a la transici.
Procs de disseny Aquest procs ha estat un collectiu, per la base sobre la que treballem la vaig
i mtodes
dissenyar jo i tamb esta basat en el SADIMET.
utilitzats:
Durant els anys del Mas Franch vaig anar valorant la possibilitat de crear una universitat
22
popular, amb lo qual vaig estar seguint el meu mtode de observar i lligar idees que
flueixen sense apego dins i fora del disseny. Aquest procs va durar anys, ja que no hi
havia cap lloc on implementar-ho. Per justament l'any passat vaig tenir una oportunitat
de presentar el meu disseny i vaig solidificar les idees, buscant el mxim de complexitat
per llavors sintetitzar-ho en el model ms senzill possible. En el moment en que em
varen contractar jo ja tenia un model fet i per tant ens ha servit com a base de la
universitat de la terra en la que estem treballnat actualment.
Qu va
funcionar?
El propi procs de disseny, la creaci del model en si, em va encantar com a procs ja que
arribar a un lloc d'alta complexitat per desprs sintetitzar-ho al mxim, conclou el procs
amb un model molt interessant.
Qu es el que no El repte ms important del model era el finanament, ja que no podia convertir-se en un
va funcionar i
altre espai elitista, perqu perderia tota la coherncia i per tan la complexitat del model.
perqu?
Accions preses
per a la
rectificaci:
Buscar de nou referents i models que poguessin portar llum a aquest problema, i
centrar-me en que el problema s la soluci i que la resoluci d'aquest problema seria
l'avantatge ms gran del model en s. Finalment van sortir algunes propostes
interessants per poder reduir considerablement la matricula dels estudiants sense
dependre de subvencions europees.
Retroalimentaci L'acceptaci del model per ara ha sigut alta, les promotores de la famlia Vilaseca-Roca,
del client:
estan preparades per firmar un contracte a tres anys al equip de disseny per tirar
endavant les segents fases del disseny i la seva implementaci.
Principals llions En els moments en que hi ha quelcom que no quadra en un disseny, posar l'atenci en
apreses:
aquest punt per a treballar-ho i fer-lo encaixar a la perfecci, pot generar la diferencia
entre un bon i un mal model. s important resoldre els punts d'incoherncia el millor
possible.
Alhora vaig aprendre la profunditat de que el problema es la soluci, ja que si jo tinc un
problema vol dir que molta altre gent l'ha tingut abans que jo i per tant si sc capa de
trobar la soluci estic resolent el problema de molta gent. Per aix es tan important
mirar els problemes amb creativitat ja que es convertiran en el punt ms fort del teu
disseny.
Qu faria
diferent:
M'agradaria molt trobar un programa informtic que fes models en 3D , per poder
treballar els mapes mentals amb ms profunditat.
Materials de
recolzament
consultables:
Tinc el model de la universitat de la terra en digital, parcialment acabat. Tinc una versi
acabada en paper i tinc el projecte que vrem presentar al grup promotor de la famlia
Vilaseca-Roca.
Fitxa 6: Escola Castanyer
L'Escola Castanyer s l'escola primria de Sant Joan les Fonts i s on va la meva filla. Ha fet un canvi de
directora ara fa dos anys i aix est portant a molts canvis interns ben interessants. Els hi he plantejat de
comenar un procs de amb els alumnes, on ells s'empoderin del procs de disseny i implementaci d'un
sistema de permacultura al pati que deu fer aproximadament 3/4 d'hectrea. Nosaltres farem
l'acompanyament i la part educativa aix com l'exposici de les possibles tcniques a utilitzar i la seva
implementaci.
23
Breu descripci:
La direcci de l'escola de la meva filla sap que em dedico a fer porxos i em varen cridar
per fer-me una comanda, construir un porxo de 6 x 6 al sorral del pati d'infantil. Aquesta
escola t un pati gegant, a ms situat en un lloc on est demi-rodejat per naturalesa,
per el pati, que deu fer 0'75 hectrees es rid i els cinc arbres que hi han sn uns
pollancres. I ja fa temps que em mirava el pati veient el potencial que t.
En el moment de la visita els vaig parlar de la permacultura i els va interessar, llavors
varem quedar un altre dia per fer una explicaci ms extensa sobre el tema, i els va
interessar ms. Poc desprs vaig assistir a una reuni de l'AMPA (l'associaci de mares i
pares) i tamb es va demostrar inters. Per tant ara tinc una presentaci ms extensa
amb l'AMPA, i una altre presentaci pel claustre de professors. En aquest cas el disseny
no esta comenat, per crec que es molt probable que abans del setembre hagi avanat
molt per lo que pugui presentar un disseny del pati i un procs interessant. En el cas de
que no fos aix presentaria un altre disseny. Per aquest m'interessa especialment ja que
es una de les lnies professionals que vull seguir.
24
Objectius del
disseny:
L'objectiu principal:
Donar ms resilincia a l'escola de Sant Joan les Fonts i dotar als nens i nenes que hi
participen amb ms eines per la resilincia, tan per la seva educaci com pel seu futur.
Objectius especfics:
Augmentar l'autosuficincia de l'escola a nivell d'alimentaci, aix com la
qualitat dels aliments i en conseqncia la salud general dels alumnes i
professors.
Incrementar l'autogesti dels alumnes i per tant educar en valors.
Augmentar la creativitat dels alumnes i les eines pedaggiques.
Educar els alumnes en maneres alternatives de conviure.
Procs de disseny La proposta inicial que vaig fer a la direcci de l'escola va ser d'un procs altament
i mtodes
participatiu. A l'escola aquest any s'ha comenat una assemblea d'alumnes amb capacitat
utilitzats:
decisria. I la proposat aniria en la mateixa direcci, fer un acompanyament a l'alumnat
per qu ells fossin els que s'empoderessin del procs de disseny i de la seva
implementaci. En aquest cas hauria de dissenyar primer el procs participatiu.
Qu va
funcionar?
El procs fins el moment ha set breu i les reunions i presentacions han donat bons
resultats, i han donat pas a noves accions en la mateixa direcci.
Qu es el que no Hauria de tenir una presentaci preparada amb exemples dissenyats per mi i els
va funcionar i
collegues que collaboren amb mi, amb una presentaci pedaggica, simple i atractiva.
perqu?
En aquest cas vaig agafar exemples d'internet, per poder ajudar-les a fer-se una idea de
projectes i dissenys que es podrien portar a terme en un espai com aquest.
Per altre banda, les escoles no tenen massa pressupost, tot i que els encanti el projecte,
estan preocupats tota l'estona pel tema econmic.
Accions preses
per a la
rectificaci:
Per una banda la candidatura al diploma segueix aquest procs, ja que fa temps que
me'n adono que necessito un portafoli per poder ensenyar el que he fet, ja que es prou
complicat explicar que s la permacultura, la sistmica i el disseny ecosocial, amb lo que
tenir un suport grfic i dissenyat de forma pedaggica i atractiva seria de gran ajuda.
Per altre banda em puc plantejar com a part d'aquest disseny de crear un document
grfic especfic per mostrar a centres i municipis que em permeti fer una primera visita
molt ms eficient i productiva.
En relaci amb els diners el que em proposo es d'acompanyar el projecte amb propostes
de finanament, convertint aix el punt dbil en la fortalesa del projecte. Per exemple,
fer una visita a l'alcalde i proposar-li que ajudi a l'escola a tirar endavant el projecte,
mirar possibilitats al consell comarcal d'ajudes per a la implementaci. O buscar alguna
subvenci europea per ajudar en el procs i la relaci amb altres escoles amb processos
similars. Tamb es poden buscar maneres creatives d'autogesti econmica.
El dia de la presentaci al claustre de professors hauria de tenir les dues propostes
acabades i poder-los hi presentar.
Retroalimentaci Fins el moment la retroalimentaci ha estat positiva, i l'nic que veig, es que el tema del
del client:
pressupost es molt important i podria congelar el procs.
Principals llions Una presentaci molt ben treballada en un portafoli grfic, atractiu i pedaggic que
apreses:
alhora tingui en compte diferents formes de finanament com a part del procs de
disseny.
Qu faria
diferent:
Fer un estudi complert de les possibilitats de finanament per projectes d'aquest estil, i
crear el portafoli al qual li inclouria aquest apartat.
Materials de
Per ara tinc la presentaci que vaig fer a la direcci de l'escola i tinc a mig treballar la
25
recolzament
consultables:
presentaci que he de fer a l'AMPA l'11 de mar.
Fitxa 7: Resilincia
Resilincia s la organitzaci que estic creant ara de zero amb la meva companya l'Erika Zrate. Vull poder
utilitzar tot el que he aprs durant els ltims 13 anys per crear una organitzaci molt ms resilient i amb ms
capacitat de fer feina. Els seus objectius principals sn el disseny, l'assessorament i l'avaluaci de projectes,
organitzacions i institucions en els mbits de la resilincia, la sostenibilitat i la no-violncia.
Breu descripci:
Objectius del
disseny:
Des de fa anys que la meva companya i jo ens dediquem a temes relacionats amb la
resilincia, per ho hem fet des de projectes collectius o organitzacions diferents, amb
lo qual sempre estvem en molts projectes diferents a l'hora.
Tamb ens resultava difcil poder tirar endavant les nostres iniciatives, ja que sempre ens
havem d'adaptar a les condicions de les organitzacions en les que participvem.
Amb lo que vrem decidir crear una organitzaci on legalment, d'entrada tan sols i
fssim nosaltres dos i que estigus dissenyada especficament pel que volem dur a
terme. Tenint en consideraci que es generaran moltes collaboracions o incls
contractes a tercers, per que de totes maneres volem prioritzar el treball horitzontal i
basat en el consens. Amb lo que estem dissenyant una estructura que pugui ser 3D,
horitzontal en gran mesura, i vertical amb tot el que estigui relacionat amb l'estructura
legal i la direcci de l'organitzaci.
Crear una organitzaci altament resilient que alhora sigui molt flexible i ens
permeti treballar en consens amb altre gent dins els projectes i autnomament
a nivell de l'organitzaci i els canvis de rumb.
Crear una organitzaci que ens permeti treballar a nivell internacional i
nacional, i que sigui fcil aconseguir subvencions europees, per poder fer treball
en xarxa amb altres organitzacions de l'mbit ecosocial.
Crear una organitzaci amb valors i objectius profundament radicals, que es vegi
i actu de manera molt professional i generi confiana als organismes
institucionals amb els que volem treballar.
Donar a conixer aquesta organitzaci seguint mtodes de marketing conscient i
de continguts.
Crear una activitat compromesa, amb intencions clarament marcades de canvi
social i ecolgic, fent servir punts de palanca, i que a ms ens doni per viure.
Integrant el millor del mn dels moviments socials amb el millor del mn de les
cooperatives i les ONG's o incls del mn empresarial.
Procs de disseny Un altre cop el procs seria similar al SADIMET, per molt ms llarg de lo habitual. s un
i mtodes
procs de disseny totalment compartit amb la meva companya. Tant jo com la meva
utilitzats:
companya em participat de molts projectes i collectius i tamb hem estat fundadors de
varis projectes. Tot aquest bagatge ens aporta moltssima informaci per a poder fer un
disseny, en aquest cas ms resilient i estable i amb capacitat de treball i de fer palanca,
que sn els criteris que busquem ara mateix.
Per tant l'observaci va comenar ara fa uns 24 anys, i hem tingut repetides experincies
que ens han ensenyat el que s'adapta a l'entorn i el que s'adapta a nosaltres, amb lo que
tenim clarssims els punts principals del disseny.
Actualment estem en el bell mig del procs de disseny, on estem acabant el disseny i
26
comenant la implementaci.
Qu va
funcionar?
- A Brigades Internacionals de Pau, va funcionar l'estructura en 3D, ja que fa 40 anys que

est funcionant, treballant en pasos en conflicte, amb grups de voluntaris organitzats
per consens i segueix sent un referent mundial en la no-violncia i l'horitzontalitat. El
procs de consens de PBI s molt inspirador, ja que es altament eficient i resolutiu.
- A l'ltim procs del Mas Franch, s'ha treballat molt des de la delegaci i el consens per
consentiment, i aix fa que les organitzacions funcionin ms eficientment.
- La SCCL del Mas Franch ha funcionat molt b i considerem la possibilitat de muntar una
altre SCCL.
- Amb la UniTerra i el Mas Franch, varem comenar un procs de fer marketing conscient,
el qual hem considerat molt indicat i volem repetir.
- Els models educatius de PBI, de l'Albino Amato, de la Rosemary Morrow, del Mas
Franch, entre d'altres, per informar la creaci de cursos des de Resilincia.
- La nostre experincia aconseguint projectes municipals, en lo que la meva companya t
ms experincia que jo.
Qu es el que no - Els processos d'entrada del Mas Franch no varen funcionar, massa rpida i massa poc
va funcionar i
concrets, lo qual va crear problemes a l'hora de la sortida voluntria i involuntria de la
perqu?
gent.
- L'economia compartida al Mas Franch, per nosaltres no va funcionar ja que generava
moltes tensions.
- Una economia poc transparent al Mas Franch que tamb generava tensions.
-Precarietat salarial, al Mas franch i a 33Coop, repercutint en la salud mental.
- Mas Franch i 33 Coop, tamb varen ser exemples d'horaris no adaptats a una vida feli i
plena, per una exigncia molt alta i poc proporcionada amb els beneficis.
Accions preses
per a la
rectificaci:
- Uns protocols d'entrada molt clars que protegeixin les persones de dins i donin claredat
i seguretat a les persones que vulguin entrar.
- La part comuna obligatria de l'economia, que estigui molt detallada i transparent i no
sigui mai ms d'un 20%.
- Una economia molt transparent amb una participaci total i exclusiva de les persones
involucrades en cada projecte.
- Cadasc s'estableix els seus propis salaris, i el collectiu procura que aquests estiguin
entre suficients i no exagerats.
- Cuidar els horaris i potenciant la flexibilitat d'aquests en els horaris laborals.
Retroalimentaci - Quan treballem junts, l'opini generalitzada dels nostres clientss que produim una
del client:
alta qualitat de feina, sigui un taller o un disseny de projecte. On ms ens felicita s a
l'hora de repartir formacions per les nostres tcniques participatives (educaci popular,
pensament sistmic, teatre social, etc)
- Aix dit, tinc la percepci que l'opini del clients de projectes com a Mas Franch i
33Coop, entre altres, es base en que sn projectes molt interessant i ben intencionats,
per que no tenen prou serietat o responsabilitat, i la gent no acaba de fiar s'en.
- Tamb crec que el veure que es una iniciativa una mica jipi (Mas Franch i 33Coop),
tothom es veu en cor de regatejar al mxim, tan per la falta de confiana com pel
comproms social.
- Crec que molta gent pot curiossejar projectes com aquests per que quan necessiten
seguretat real busquen lo convencional ja que ho perceben ms slid i real.
Principals llions - Crear una organitzaci que surti dels estereotips socials i per tant que ens doni el
apreses:
mxim de llibertat d'actuaci per no estar limitats per la percepci social.
- No limitar-nos a nosaltres mateixos amb els nostres propis estereotips i alliberar-nos
27
dels nostres condicionaments per poder presentar un canvi real i no una resistncia
permanent.
Qu faria
diferent:
Res. Crec que ha estat un procs d'aprenentatge que m'ha portat fins a on estic ara
mateix i estic profundament agrat i emocionat per poder viure el que estic visquen i el
que viur en un futur prxim.
Materials de
recolzament
consultables:
La veritat s que pot ser difcil de trobar, per puc buscar o generar documents que
aportin claredat sobre aquest procs, informaci sobre organitzacions en les que he
participat, dissenys de presa de decisions, estructures legals.
El que si tinc s el disseny de Resilincia per esta a m i desordenat en l'actualitat.
Fitxa 8: Procs Pedaggic
(rea d'Educaci)
Ja abans de conixer la Permacultura havia treballat molt com a educador ambiental i desprs del meu
certificat tamb ha estat un recurs que he treballat. s un rol que m'agrada, per que vull matisar i definir
millor. M'agradaria presentar aquest disseny com un procs d'aprenentatge en l'acci, seguint el recorregut
de tots el bagatge que he adquirit.
Breu descripci:
Aquest el vull presentar com a procs i no com a projecte per si mateix, ja que em sembla
ms ric en aquest cas. Fa molts anys que vaig comenar a fer educaci ambiental i tallers
de conscienciaci i eficincia energtica. Tamb he coordinat varis cursos i n'he donat
tants d'altres. I vull que la branca pedaggica estigui present al meu nou projecte
Resilincia, aix com esta present al projecte en el que treballo de la universitat de la
terra. A part aquest any amb la meva companya hem comenat uns projectes pedaggics
amb subvencions europees que estan funcionant molt b i tenim intenci de com a
Resilncia seguir treballant en aquesta lnia.
Objectius del
disseny:
En aquest procs es de recollir ms experincia en el camp de l'educaci transformativa
per adults.
Trobar la manera de presentar sistemes educatius on els educadors cobrin lo just
i els alumnes no hagin de cobrir uns preus excessius.
Arribar a les persones de la manera ms profunda possible.
Buscar un programa educatiu relacionat amb la permacultura que permeti als
estudiants seguir un cam ms estable i definit.
Procs de disseny El podria anomenar SADIMET retric. Com en el cas de Resilincia, el procs comena uns
i mtodes
15 anys enrere, i he anat observant i recollint informaci, analitzant aquesta informaci,
utilitzats:
aplicant-la en dissenys, implementant els projectes, evaluant-los i comenant de nou.
En aquest cas vull expressar el cam seguit.
Qu va
funcionar?
-En l'educaci ambiental les classes altament preparades generaven un impacte molt alt i
molt controlat.
-Al Mas Franch vaig proposar la creaci d'un programa d'un ms de durada amb diferents
professors donant diferents especialitats, i vaig utilitzar els contactes que tenia fins
aquell moment per poder crear un curs que dons la sensaci i tingus el ritme d'estar
donat per la comunitat en sentit extens i no per un projecte concret. Utilitzant la meva
proposta com a base vrem co-dissenyar el programa i va tenir molt d'xit. L'any segent
vaig coordinar de nou el programa juntament amb en Jamie Nicol utilitzant el patr del
28
primer curs i tamb va ser molt exits.

- Ms endavant vaig comenar a donar cursos en bioconstrucci, per un cant de Timber
Framing amb en Pepe Valls i per altre cant de revocs d'argila amb en Diego Martin,
aquests cursos tamb em varen ensenyar la relativitzaci de la teoria a les aules, alhora
que la importncia de la teoria en el moment apropiat.
-Vaig fer el Permaculture Teacher's Training amb la Rosemary Morrow, que em va
encantar i el que vaig aprendre amb ms profunditat va ser el poder de les preguntes en
un procs educatiu.
- Per ltim vaig estar com a educador al training de PBI Kenya , per a escuts humans que
volen anar a treballar a Kenya, i el protocol d'aquest programa em va agradar molt,
estava molt treballat i era molt clarificador.
Qu es el que no - A l'educaci ambiental, en general faltava profunditat en el discurs.
va funcionar i
- Al Mas Franch, tot i l'allargada del curs no hi havia un acompanyament un cop acabat el
perqu?
curs que portava la gent a patir crisis en alguns casos, a l'hora de intentar aplicar les
llions a la seva vida.
- Els cursos de bioconstrucci eren massa curts i no assolien l'objectiu d'ensenyar una
tcnica als estudiants.
- A la formaci de PBI Kenya, l'agenda era tan plena que triem espai a la espontanetat.
Accions preses
per a la
rectificaci:
- Crear programes on es treballin els diferents aspectes de la persona, emocional, fsic,

intellectual i espiritual o contemplatiu.
- Dissenyar cursos de ms allargada que permetin un grau de maduraci i de
professionalitat ms alt aix com garantir en un % ms alt la possibilitat de poder aplicar
l'aprs i incls poder-ne viure.
- Cursos altament dissenyats, que alhora siguin senzills i donin marge a la improvisaci.
Retroalimentaci - En l'educaci ambiental la retroalimentaci era normalment una cara de Uau! En serio
del client:
nosaltres som responsables de tot aix?
- Al Mas Franch normalment la retroalimentaci era una cara de Flipa, no sabia que el
mn fos tan interessant i tan mgic, ni que el canvi fos realment possible.
- Als cursos de bioconstrucci la resposta normal era Si he de construir quelcom ja et
trucar...
- Al training de PBI Kenya, la resposta era una cara de motivaci i emoci per anar a
realitzar una feina tan important i alhora una expressi de responsabilitat.
Principals llions - Els programes educatius treballar-los amb profunditat, buscant la profunditat i el ritme
apreses:
de les diferents formes d'aprenentatge. Deixar el protagonisme als participants, i al seu
procs d'aprenentatge.
- Dedicar el temps necessari per aprendre un tema concret, i ni si no hi ha prou temps
potser no val la pena comenar.
- Centrar els aprenentatges amb la practicitat d'aquests un cop s'hagi acabat el curs, fent
que el procs d'adaptaci sigui el menys trgic possible.
Qu faria
diferent:
Crec que de nou la resposta es Res. Ja que de nou sento que el procs m'ha portat a on
sc i valoro i agraeixo cadascun dels aprenentatges que he tingut.
Materials de
recolzament
consultables:
Com que sn processos llargs es difcil poder recollir alguna documentaci, per la que
no pogus recuperar la podria crear:
-Programes d'eduaci ambientals
-Programes de cursos del Mas Franch
-Programes de cursos de bioconstrucci
-Curriculum PTT
-Programa detallat de PBI Kenya
29
-Programa detallat Youth Changemakers Training i Transition Youth Training
Fitxa 9: Procs de Facilitaci
Des de els 14 anys he estat en collectius i he vist i participat en molts tipus diferents d'organitzacions
autogestionades. Tot i que la facilitaci no s un objectiu professional a la meva vida, si que ho valoro com a
habilitat adquirida, molt til tant pel cam pedaggic com pel de participaci ciutadana o l'assessorament a
projectes, organitzacions i institucions. M'agradaria poder presentar aquest disseny tamb com un procs
d'aprenentatge en l'acci de tot el meu recorregut i el que he aprs fins a dia d'avui.
Breu descripci:
Aquest el vull presentar com a procs i no com a projecte per si mateix, ja que em sembla
ms ric en aquest cas. Fa molts anys que vaig comenar a formar part dels collectius
assemblearis i he passat per molts tipus d'assemblees i processos de presa de decisions.
M'interessa revisar aquest procs perqu amb l'orientaci professional que estic agafant
la facilitaci es una eina molt til, tot i saber segur que no em vull dedicar a la facilitaci
professional, veig que un bagatge i una seguretat amb processos de presa de decisions s
molt important com a eina per poder crear els processos de democrcia participativa.
Actualment m'he apuntat a un curs de treball de processos i tinc la voluntat de seguir
format-me en aquest camp per poder tenir assentada aquesta eina en el meu portafoli.
Objectius del
disseny:
Poder trobar-me en una sala amb gent d'un municipi o una organitzaci debatin sobre la
seva sobirania i no perdre el control de la situaci.
Aprendre tcniques relacionades amb la democrcia participativa i la facilitaci
de grans grups.
Millorar en mediaci i resoluci de conflictes ja que crec que en processos
d'aquest tipus es poden donar de forma molt habitual.
Treballar ms en la assertivitat i la CNV, ja que sn punts dbils que tinc. M'he
treballat el dir el que penso sense embuts, per encara em falta dir-ho amb
carinyo.
Procs de disseny Tamb seria un SADIMET retric, per deferiria en la intenci, ja que en molts casos no
i mtodes
he estat el responsable o l'nic responsable del procs de presa de decisions.
utilitzats:
Des de fa 24 anys que participo en grups basats en el consens per tan hi han hagut
moltes experincies diferents. Hi va haver un punt que havia adquirit suficient seguretat
en el meu coneixement sobre el tema com per poder influir o incls dissenyar un procs
de presa de decisions del projecte en el que participava.
Qu va
funcionar?
- La primera bona experincia va ser la diplomatura de pau. Vaig conixer tcniques molt
desenvolupades basades en les estructures de la Beatrice Briggs, i amb els Quakers.
- En les manifestacions antiglobalitzaci vaig participar en assemblees grans que a ms
havien de ser molt operatives i molt eficients.
- A PBI, vaig redissenyar l'estructura del meu equip, mesclant-lo amb la llarga
experincia de l'organitzaci on vaig aprendre serietat i professionalitat en el procs.
- A Na bastardes, vaig reafirmar responsabilitat en el procs.
- A Mas Franch vaig proposar l'estructura bsica del sistema de presa de decisions, que va
variar amb l'entrada d'altres membres i l'experincia adquirida del grup.
- A 33coop i a Mas Franch 2, vaig aprendre a delegar i a consentir, que valoro moltssim
aquestes altures.
30
- A treball de processos estic comenant a prendre a sobre rangs, rols i patrons interns
dels grups que troba altament funcional.
Qu es el que no - Els collectius que participava a la meva adolescncia, eren extremadament ineficients.
va funcionar i
- Als sistemes de la Beatrice Briggs i la diplomatura de pau, em semblen molt tcnics i
perqu?
poc flexibles o orgnics.
- Al sistema de PBI, li falta delegaci i consentiment, i les reunions poden arribar a ser
molt llargues.
- Als sistemes de 33coop i Mas Franch, els faltava serietat i responsabilitat, i al sistema de
Na Bastardes li faltava carinyo i emotivitat.
- Treball de processos es una tcnica super interessant que ha de ser complementada
amb tcniques operatives d'avaluaci i planificaci estratgica.
Accions preses
per a la
rectificaci:
- Comenar un procs d'aprenentatge en treball de processos.

- Crear una organitzaci com Resilincia amb la meva companya que s facilitadora
professional i m'encanta com treballa.
Retroalimentaci - Crec que el sistema de presa de decisions t molt a veure amb l'xit del projecte i en
del client:
aquest cas el millor sistema seria el de PBI ja que porta 40 anys en funcionament.
- Mas Franch i 33Coop es varen morir com a projectes per temes relacionals.
Principals llions - Una facilitaci bastant directiva, depenent de l'experincia del grup en aquests tipus de
apreses:
processos. Dissenyada amb anterioritat, amb cartera de dinmiques, per una agenda
semi oberta per mantenir un grau de flexibilitat.
- Desenvolupar la capacitat de resoldre conflictes collectius, per no habitar-los ja que en
el conflicte es on resideix el poder del grup, i on s'allotja l'xit o la derrota del projecte.
- Tenir molt clars els objectius de la reuni i focalitzar totes energies i l'atenci en
aquests.
Qu faria
diferent:
De nou Res. Altre cop crec que el procs m'ha portat aqu i valoro i agraeixo el bagatge
que tinc i crec que amb una mica ms de formaci i prctica arribar a nivell que crec
necessari per assolir els meus objectius.
Materials de
recolzament
consultables:
De nou pot ser complicat recollir informaci de 24 anys sin impossible.

Per puc crear la documentaci necessria relacionada amb:
- Moviments socials de base
- Curs Arco Iris a Can Masdeu
- Diplomatura de cultura de pau
- Cursos no-violncia Paco Cascon
- Moviment antiglobi
- PBI Colmbia
- Na Bastardes
- Mas Franch
- 33Coop
- La Trepadella
- La CUP
- etc
Fitxa 10: Procs Tcnic (rea d'Arquitectura)

Durant el meu recorregut pels mns de la sostenibilitat i la permacultura he treballat professionalment en el
mn de la depuraci d'aiges, les energies renovables i la bioconstrucci. M'agradaria poder presentar
31
aquest recorregut tamb com a procs d'aprenentatge en l'acci.

Breu descripci:
Al 2008 vaig comenar un procs que ha continuat fins al dia d'avui. Abans d'aquesta
data se'm donava l'artesania i altres formes creatives.
Al 2008 vrem comenar la bioconstrucci del Mas Franch i em vaig quedar impressionat
amb el que es podia fer amb recursos naturals, alhora que vaig connectar amb un
llinatge de 4 generacions de fusteria a la meva famlia interromput a la generaci de la
meva mare per falta d'homes a la famlia.
Des de llavors vaig aprendre molt ms sobre tcniques de bioconstrucci, sobretot
Timber Framing i revocs naturals. I vaig estar treballant durant 6 anys professionalment
amb aquestes tcniques de forma exclusiva.
Objectius del
disseny:
Objectiu Principal:
Incorporar tcniques que estimo i disfruto a la meva vida professional des de un punt de
vista diferent del que havia tingut fins ara.
Objectius secundaris:
Definir les tcniques concretes que domino a nivell professional, sempre a escala
humana.
Complementar la meva lnia professional principal amb aquestes tcniques de
manera que incorpori el treball fsic en el meu dia a dia.
Seguir desenvolupant aquestes tcniques i seguir aprenent sense presses i
gaudin el procs.
Procs de disseny Un Altre SADIMET Retric. Durant 8 anys he treballat en ms de 40 projectes relacionats
i mtodes
amb la bioconstrucci i uns quants ms al llarg de la meva vida relacionats amb les
utilitzats:
energies renovables i la depuraci d'aiges residuals.
Per mi aquest procs ha estat un aprenentatge del oficis, el qual entenc de la segent
manera:
Com a aprenent, observes i fas feines repetitives, ampliant les fronteres en el moment
en que et sents preparat. Vas governant ms eines amb el temps i ets capa de dominar
ms tcniques. Al cap del temps pots comenar a entendre els criteris de disseny dels
projectes i t'atreveixes a dissenyar algun projecte petit, on comences a crear el teu propi
estil depenent dels resultats del disseny i les tcniques que se't donen millor.
Finalment et defineixes amb estil propi i ets capa de tenir els teus propis aprenents.
Em sembla un procs molt interessant i molt semblant al SADIMET, o al disseny de
Permacultura.
Qu va
funcionar?
- El procs d'aprenentatge de depuraci d'aiges, em va portar a poder netejar les aiges

de la Nestl de Girona.
- El procs d'aprenentatge de installaci d'energies renovables tamb va funcionar, vaig
installar formant part de l'equip tcnic la installaci ms gran installada mai en un
teulat Canadenc, en aquell moment.
- El procs d'aprenentatge de Timber Framing em va portar a construir fins a 4 cases de 2
pisos.
- El procs d'aprenentatge del revocs naturals em va portar a revocar estufes rockets,
dutxes amb tadelakt, estucat al foc, esgrafiats, estencils...
Qu es el que no - Amb la depuraci d'aiges treballava amb productes qumics. I aix vaig descobrir que
va funcionar i
no era un procs sostenible, alhora que vaig entendre la injustcia de les lleis
perqu?
governamentals al respecte d'aquests
- Amb les energies renovables vaig treballar sempre per especuladors energtics, que tan
sols installaven aquestes energies per guanyar diners de les subvencions
32
governamentals.
- Amb el Timber Framing, que no es pot treballar professionalment sense fer una inversi
molt important en estructura legal, infraestructura, eines, assegurances, publicitat i
alhora estabilitzar un mtode i vendre'l. Un cop acabat el procs s'ha destrut
completament la creativitat i s quelcom que no estic disposat a intercanviar.
- Amb els revocs naturals, passa el mateix que amb el Timber Framing.
- A 33Coop varen sortir tensions personals entre varis membres del grup, per diferents
perspectives a l'hora de gestionar la cooperativa i els contractes.
Accions preses
per a la
rectificaci:
- Vaig deixar en el seu moment l'empresa familiar, la installaci de plaques solars i

ltimament 33coop, pels motius comentats.
- Tenir aquestes tcniques i poder aplicar-les dins l'mbit del disseny de permacultura,
fent-ho amb els nostres propis parmetres i sempre a escala humana i per raons de
sobirania.
- Seguir treballant amb els meus collegues, per amb relacions de collaboraci i no des
d'una estructura rgida.
Retroalimentaci - En la depuraci i les energies, la retroalimentaci era normalment positiva si

del client:
funcionava el sistema ja que es basava en un intercanvi mercantil.
- En la bioconstrucci, la retroalimentaci positiva es basava en la creativitat i la bellesa
esttica dels acabats. I la retroalimentaci negativa normalment estava dirigida als
detalls i als temps de finalitzaci de l'obra.
Principals llions - El meu ofici principal, el que fa ms anys que estic desenvolupant i el que realment em
apreses:
mou es el de la Sostenibilitat i la Resilincia. No estic disposat a ignorar els meus
objectius principals simplement per poder treballar amb materials naturals.
- Utilitzar les tcniques apreses com a complements de la meva professi principal que
em dna suficient per viure i m'omple en lo ms profund.
Qu faria
diferent:
I per ltim, Res.

Tot i que en aquest cas hi ha hagut alguna situaci dolorosa, crec que m'ha ajudat a
desencallar parts molt importants de la meva persona i m'ha ajudat a avanar en el meu
projecte de vida.
Materials de
recolzament
consultables:
De nou pot ser complicat aconseguir la informaci de quan treballava a l'empresa del
meu germ ara fa 16 anys, per sin ho aconsegueixo la puc crear. I seria pels projectes
de:
- Papelquimia
- TFM
- Mas Franch
- Solar Energy Systems
- Canadian Global Solar
- Thor's Hammer
- Pat Wolfe
- 33Coop
33

Candidatura Diploma Permacultura

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Candidatura Diploma Permacultura

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Candidatura

Oscar Gussinyer Galceran

Candidatura Diplomatura Exprs en Permacultura Aplicada Oscar Gussinyer

He estat els ltims 3 anys a Catalunya, treballant i visquen de la bioconstrucci.

Activitats Relacionades amb la Permacultura

#1 Desenvolupament d'un lloc

Activitats Dutes a Terme

Finca Mas Franch, St Feliu de Pallerols

Piscina natural, depuraci natural , horta

Finca Pla d'Espuella, Argelaguer

Bosc comestible, lnies clau, basses

Can Terrassa, Sant Joan les Fonts

Bioclimatisme, horts urbans, eficincia

Candidatura Diplomatura Exprs en Permacultura Aplicada Oscar Gussinyer

#2 Disseny d'un lloc

Activitats Dutes a Terme

Espiral de P.A.M., Can Gurt, Joanetes

Espiral de P.A.M., Can Rompuda, St Joan les

Espiral de P.A.M., Can Vidal, Santa Pau

Aiguamolls i Pont, Hamilton, Canada

La Bona Vida, Empord

Eco Cmping, Llmena

Activitats Dutes a Terme

Cul Actiu x Colmbia, Olot

Lobby, sensibilitzaci, projecte solidari...

Ateneu Rural Mas Franch, St Feliu Pallerols

Pedagogia, trobades, xerrades...

Nova Cooperativa de Mas Franch, St Feliu

Legalitat, estructura organitzativa,

Web, organitzaci, marketing..

Universitat de la Terra, Llinars del Valls

Organitzaci, economia, legal, marketing.. 3 mesos

Organitzaci, economia, legal, marketing.. 4 mesos

Activitats Dutes a Terme

Curs Resistncia No-violenta, Olot

Formaci PBI Colmbia, Santander

Consum responsable, Amics de la Terra

Eficincia energtica, Tasca

Eficincia energtica, Fecsa Endesa

Bales de palla amb Maren i Ricky, Mas Franch

Revoc de cos amb Tom Rijven, Mas Franch

Revoc fi amb Tom Rijven, Mas Franch

Agricultura natural amb Jamie Nicol, Mas Franch Coordinador

Candidatura Diplomatura Exprs en Permacultura Aplicada Oscar Gussinyer

PDC, Mas Franch

Coordinaci, co-disseny i professor

Depuraci natural amb Carles Prez, Mas Franch

Agricultura natural amb Jaiem Nicol, Mas Franch Coordinador

PDC, Mas Franch

Agricultura natural amb Jamie Nicol, Mas Franch Coordinador

Permacultura, Escola Agrria de Manresa

PDC, Mas Franch

Professor en dues classes

PDC, Mas Franch

Professor en dues classes

Timber Framing, Mas Franch

Timber Framing, Can Masdeu

Round Timber, Mas Franch

Compost Toilet, Valldaura (IAAC)

Timber Framing, Escola Agrria de Manresa

Round Timber, Escola Agrria de Manresa

Revocs naturals, Escola Agrria de Manresa

Timber Framing, Escola Agrria de Manresa

Forn de pa/ Revocs, Escola Agrria de Manresa