Professional Documents
Culture Documents
Un Pla territorial
per a lmbit metropolit
de Barcelona
Juli Esteban
1
Entre els mesos de maig i setembre del 2008 ha estat sotms a consulta pblica i institucional lAvantprojecte del
pla territorial metropolit de Barcelona, que comprn set
comarques i 164 municipis.
Al meu parer, podem considerar que la presentaci
pblica duna proposta dordenaci de lespai metropolit de Barcelona s una fita en la histria dels projectes
daquest territori. Des del punt de vista ms estrictament
disciplinari, caldria destacar aqu la novetat que representa abordar el planejament dun mbit de 3.200 km
amb relaci a les metodologies i tcniques propositives
dels plans urbanstics.
Cal recordar que va ser lany 1953 quan es va produir el reconeixement oficial del primer mbit metropolit de planejament amb laprovaci del denominat Plan
comarcal de ordenacin urbana de Barcelona. En aquell
moment, la limitada extensi del terme municipal de
Barcelona (97 km) ja exigia, de fet, un mbit supramunicipal de planejament. Lordenaci dels 476 km dun
mbit comarcal de Barcelona compost per 27 municipis era encara operable amb tcniques urbanstiques,
per b que llavors encara fora precries i que facilitaren
una gesti mpliament tolerant amb els interessos privats ms immediats. Una dcada desprs, i amb motiu
dels treballs de revisi del Pla de 1953 que havia estat
mpliament desbordat, va tenir lloc la proposta dun
nou mbit de planejament que es considerava necessari
per resoldre els problemes de laglomeraci urbana de
Barcelona i per articular en lmbit territorial adequat el
desenvolupament urb necessari, tenint en compte la situaci i els creixements previsibles. Aquest mbit qued
expressat en un document que, a falta dun instrument
adient en la legislaci del moment, es va denominar Pla
director de lrea metropolitana de Barcelona. Comprenia ja les set comarques que des de llavors shan associat
18
1
mbits projectuals
de lespai metropolit
de Barcelona.
A territorial plan
for Barcelonas
metropolitan sphere
2
El pla comarcal
de Barcelona
(J. Soteras, 1953).
3
El Pla director de
lrea Metropolitana
(M. Ribas, X. Subias,
L.Gelp, M. de Sol
i altres).
Plan Director del rea Metropolitana de Barcelona. Comprenda ya las siete comarcas
que desde entonces se han asociado al hecho metropolitano de Barcelona, en el cual
se han venido distinguiendo el rea grande
o regin metropolitana y el rea pequea
que fue el mbito de la Corporacin Metropolitana (1974-1987) y del conjunto de instituciones metropolitanas que la sucedieron.
Alrededor de 160 municipios y 3.200 km2 el
rea grande y unos 30 municipios y 500 km2
la pequea. Seran necesarias tcnicas an
urbansticas para la definicin del proyecto
espacial del rea pequea, pero tcnicas ya
de otro tipo para la definicin del proyecto
espacial del rea grande.
Con posterioridad al Plan Director hubo
varios episodios de planeamiento supramunicipal a recordar. Uno de ellos result
un xito y tuvo como protagonista al rea
pequea: la aprobacin, en 1976, del Plan
General Metropolitano, un documento de
gran trascendencia tanto por su eficacia real
como por lo que represent su aportacin
metodolgica. Se trata de un documento
bastante conocido y an vigente.
En cambio, en relacin con el rea grande
tuvieron lugar dos intentos que culminaron
el proceso de elaboracin tcnica, pero que
no alcanzaron la fase de tramitacin y aprobacin por la Administracin. El primero en
los aos setenta, cuando una denominada
Comisin Gestora del rea Metropolitana
elabor un documento, muy interesante,
con el ttulo de Plan de Ordenacin del rea
Metropolitana de Barcelona.
El segundo intento vino propiciado por
la ley de 1987 que disolvi la Corporacin
Metropolitana, que estableci la va de un
plan territorial primero de cinco comarcas,
luego ampliado a siete para revisar el Plan
General Metropolitano. Una propuesta de
revisin por ensanchamiento del mbito
editorial | 19
4
El Pla general
metropolit. Xarxa
viria (A.Serratosa,
J.A. Solans, 1976).
5
Els mbits dels
plans territorials de
Catalunya.
The emergence, a few months ago, for public debate of a Metropolitan Territorial Plan
proposal represents an important step in
overcoming the two factors that frequently
inhibit territorial-scale planning: one political and the other technical or methodological, which have the capacity to mutually
strengthen each other.
Territorial planning which, by its very nature, tries to overcome in a large sphere and
in the long term, sectorial focuses, on the
one hand, and municipal fragmentation, on
the other is inevitably in conflict with the
viewpoints and attitudes most frequently
found around the entire territory, which are
local or sectorial and almost always shortterm. Moreover, it is evident that territorial
planning is dispensable. Advances can be
made with a certain order by using urban
planning and sectorial instruments, and
problems arising from the absence of a
territorial plan that overcomes such focuses
may take time to be perceived or may even
have a certain acceptance in social and
economic environments as inevitable consequences of the growth that, in any case,
needs to be treated with some palliative
remedy or with more infrastructures.
6a
6b
6a6b
LAvantprojecte de pla
territorial metropolit*
vol reforar lestructura nodal duna
implantaci massa
dispersa.
7
Lestructura en xarxa
contnua dels espais
oberts.
*
LAvantprojecte de pla
territorial metropolit
ha estat elaborat
per la Ponncia
tcnica formada
per J.Esteban,
J.M.Carrera, J. Juli,
E. Rosell, P. Montaa,
J.C.Montiel, J. Vendrell
i G. Carb, amb concreci propositiva i documental de lInstitut
dEstudis Territorials
sota la direcci
dO.Nello, J.Esteban
i J.M.Carrera, que ha
estat el coordinador
dels treballs.
En relacin con el contenido, puede afirmarse que los planes territoriales deberan
cumplir las siguientes condiciones para ser
tiles y viables:
Make it possible for drafting and processing to be carried out in a relatively short
period of time.
editorial | 21
La sistematitzaci de les propostes en les tres temtiques bsiques del tramat territorial els espais oberts
(amb un tractament zonal), els sistemes urbans (amb un
tractament per directrius) i les infraestructures de mobilitat (amb un tractament estructural) permet la definici dun projecte territorial obert en la imatge del seu
horitz, per amb moltes pautes vinculants o orientadores de la seva evoluci amb una lgica de desenvolupament sostenible en els tres components social, econmic
i ambiental.
Laltra exigncia per a la utilitat i la viabilitat dels plans
territorials s que el territori sels faci seus duna manera
suficient. Els mbits dels plans territorials no tenen per
ara una instituci poltica que els representi amb prou
legitimitat i capacitat de decisi; el dileg, per tant, ha
de tenir lloc directament amb els ajuntaments i les entitats representatives del territori. La figura de lAvantprojecte de pla com a document tcnic coherent i explcit
que permet direccionar b i treure profit propositiu del
procs de participaci ha demostrat fins ara que s una
eina metodolgica adequada. Segurament un territori
fsicament i polticament tan complex com s lmbit
metropolit requeria una participaci del territori des
de lorigen, com de fet s previst en el marc jurdic que
en regula la formulaci. Per aquest motiu lelaboraci de
lAvantprojecte lha portat a terme una ponncia tcnica
paritria reduda vuit persones de la Generalitat i
lAdministraci local del territori. Aquesta circumstncia t tamb molt a veure amb el fet que lAvantprojecte
hagi pogut sortir per al coneixement i el debat pblic, i
que la seva acollida hagi estat esperanadora dun bon
final en la seva tramitaci com a projecte i tamb que els
seus objectius sacompleixin en un grau estimable.
Evidentment, caldr un cert temps per a una avaluaci
crtica daquesta experincia, la qual permetr millorar
22
89
Les estratgies per a la
correcci dels processos urbanstics.
11
10
al seu torn linstrument i la metodologia, com ha succet amb les disciplines amb ms histria que interaccionen amb la realitat. En aquest moment, veig que el text
que acabo descriure des de la cuina del procs denota
potser una convicci excessiva en el sentit de la tasca i
la satisfacci pels resultats. En tot cas, cal estar sempre
disposats a revisar les conviccions i les valoracions i ho
farem amb molt de gust quan calgui, per b que tenim la
confiana que aix no comportar una correcci radical
del rumb. s
Juli Esteban
Juliol 2008
10
El mallat viari: especialitzaci funcional i
pauta dordenaci.
11
La dotaci ferroviria:
clau de la mobilitat
metropolitana.
editorial | 23