Tutoria

1r. ESO EESA/CPD

2015-2016

LA PUBLICITAT
Sovint i sense parar-hi massa atenci, parlem de la publicitat: de
vegades per criticar els seus efectes sobre el comportament de les
persones, d'altres per elogiar la seva capacitat informativa i
creativa. Defensors i detractors no es posen d'acord. ...
Us animo que desprs dhaver llegit i comentat la segent
informaci, arribeu a una conclusi...Primer veurem i entendrem
qu s la publicitat.
Contingut

Que es la Publicitat?
La publicitat s un mitj de comunicaci que serveix per informar
els consumidors dels avantatges d'un determinat producte o dun
servei anunciat pel seu fabricant. Des d'aquest punt de vista la publicitat ajuda al consumidor a prendre millor les seves decisions
alhora de comprar un producte. Aix, qualsevol consumidor, mirant
els espots televisius, anuncis de les revistes,...pot conixer les caracterstiques d'alguns dels productes que hi ha a la venda i gaudir
d'una bona informaci quan en vulgui comprar un.
La publicitat fa arribar un missatge a un grup de consumidors prviament escollit, perqu compri un producte o per mantenir la seva
clientela.
Els mitjans de comunicacions ofereixen als anunciants un espai de
publicitat a canvi d'una determinada quantitat de diners.
Abans d'organitzar una campanya publicitria per llanar o reforar
un producte al mercat, les empreses comercials seleccionen molt b
el pblic a qui s'adrea el producte. L'objectiu final de la publicitat
s aconseguir que es compleixi aquesta frmula mgica:
lAIDA...
Atenci: aconseguir cridar l'atenci al consumidor.
Inters: despertar el seu inters.
Desig: provocar-li atracci.
Adquisici: aconseguir que finalment adquireixi el producte.

Diners en joc
Quan es diu que la publicitat mou molts diners es vol donar a entendre que juga un rol econmic important. Els anunciants confessen que s un element important per augmentar les vendes, per no
tant com volen fer creure els publicistes. Segons ells, hi ha d'altres
factors que influeixen ms a l'hora d'augmentar les vendes: noms
el 50% de la publicitat s realment efica. Per, com podreu comprovar posteriorment, si els anunciants s'arrisquen a invertir tants
diners en campanyes publicitries s perqu saben que els recuperaran sobradament, ms tard, amb els beneficis de les vendes.

Un mn dimatges ...................... 2
Per com va comenar tot ? ....... 2
Els orgens................................... 3
La tcnica .................................... 3
A qui va destinat? ....................... 4
Cm ens influencia ? ..................... 4

Un mon dimatges...
Deixant al marge totes les
crtiques que podrem fer als
efectes de la publicitat, s
evident que avui els anuncis
formen part de la nostra vida.
No s possible viure actualment als pasos desenvolupats sense tenir en compte
que existeix la publicitat.
Per entendre-ho, penseu de
quina altra manera es podria
donar sortida a la gran quantitat de productes que es fabriquen

amb la finalitat de ser consumits. Noms cal sortir al carrer per comprovar que la publicitat ens envaeix... I encara
sense sortir de casa!. Les
bsties s'omplen de prospectes publicitaris, la rdio, la
televisi i xarxes socials ens
introdueixen els anuncis a
casa. Dins i tot els cotxes o
les motxilles dels nenes s'han
convertit en una exposici
permanent d'adhesius publicitaris.

En resum, els anuncis ens

resulten tan familiars com els
cotxes o els televisors; a poc a
poc comencen a formar part
de la histria de la nostra societat . Fins i tot, analitzant
els anuncis que es divulgaven
en una poca determinada,
podem conixer el nivell de
vida, els costums i les aspiracions de la gent d'aquell
temps. Aix s que la publicitat s'ha convertit en el
mirall de la societat.

Be water my friend.
PER...COM VA CO-

Els Orgens

MENAR TOT?

Al principi, els venedors, que eren al mateix temps fabricants,

Potser penseu que la

utilitzaven la paraula per cridar l'atenci del pblic que passava

publicitat s una acti-

pels carrers. El crit s el sistema de comunicaci ms antic i en-

vitat recent. Doncs no

cara s'utilitza, amb xit, als mercats dels pobles. El grec Herdot

s aix, perqu la pu-

descriu en un llibre els seus viatges per l'Imperi Persa i parla de

blicitat va nixer fa se-

la ciutat de Ldia (isa Menor), on diu que els mercaders

gles, amb l'aparici de

collocaven unes persones a les portes dels seus establiments

les societats comerci-

perqu cridessin l'atenci dels passants, acompanyant sempre

als. Des del moment

els seus crits amb el so d'instruments de percussi.

que els homes van co-

A Grcia apareixen tamb els "krux", s a dir els heralds, per-

menar a vendre els

sones que realitzaven una doble activitat. En principi, s'encarre-

productes que sortien

gaven de transmetre al poble les notcies, edictes i decisions del

de les seves mans, sen-

govern. Per aquestes persones tamb estaven al servei dels co-

tiren la necessitat de

merciants que oferien les seves mercaderies en les nombroses

"fer-se publicitat".

botigues de l'interior dels prtics que envoltaven les places pbliques. Segons sembla, els heralds tenien una grcia especial
per cridar l'atenci amb reclams que despertaven l'inters dels

passants. Eren uns artistes del crit!.

(segueix a la pgina segent )

Anunci duna taberna romana on ens

diu que hi podem trobar: pollastre,
peix, pernil, pav i caa.
A Roma, a partir del s. II aC, els venedors ambulants feien tamb de pregoners i anunciaven pels carrers objectes perduts. Els
anomenats "Praeco" recorrien els carrers tot cridant, i s'emportaven la gent cap als punts de venda. Sembla, segons expliquen
els cronistes de l'poca, que per ser un bon "praeco" s'havia de
tenir dues virtuts molt importants: bona veu i capacitat de convncer. Durant l'Edat Mitjana, la informaci continu sent oral.
Penseu que gaireb ning no sabia llegir ni escriure. Fins i tot

Aquest volum de plom en forma de

pilota de rugby era utilitzat com a
mtode de fer arribar un insult o
alguna frase propagandstica a
lenemic .

els reis eren analfabets!.

El pregoner es convert en un personatge fonamental al servei
del comer i, a partir del s. XII, la figura del pregoner es va institucionalitzar en una corporaci oficialment reconeguda.
Segons diuen els estudiosos de l'poca, els carrers i les places es
convertiren en un autntic guirigall, s'hi entrecreuaven els crits
dels pregoners contractats amb els dels mercaders que preferien
anunciar-se pel seu compte. Tots a la caa del client!. Durant els
segles XVI i XVII, els xerraires eren els intermediaris entre els
venedors i els compradors. Empraven meravellosament la pa-

Smbol fllic trobat en un terra dels

carrers de Pompeya senyalant on es
podia trobar un bordell

raula i dominaven a la perfecci el poder de suggesti. El xerraire era "l'home que utilitza belles paraules per vendre un producte
dolent". Tamb es diu que "els xerraires tenen dos mtodes: coneixen els mitjans per aconseguir els seus objectius. L'objectiu
s vendre i els mitjans sn les mentides, la farsa i la comdia".
Com veieu, els xerraires no tenien gaire bona fama!
Aix doncs, els crits eren el mtode ms usual, per ben aviat
van aparixer altres formes per a la informaci comercial. A poc

Carrer peatonal

a poc, els carrers es van omplir de tota mena d'indicadors perqu els vianants localitzessin amb facilitat els llocs que buscaven.
(segueix a la pgina segent )

Aquests senyals, molt freqents en les ciutats de Grcia i Roma i de l'ELA TCNICA

dat Mitjana, eren representacions simbliques que es penjaven en llocs

En la publicitat hi ha mol-

d'inters pblic. Per indicar una botiga de venda de llet, s'utilitzava la

tes maneres d'anunciar un

imatge d'una cabra; la figura d'un artes serrant anunciava una fuste-

producte. S'ha de fer d'al-

ria, etc. Durant l'Edat Mitjana, els indicadors foren tan importants que,

guna manera perqu el

fins i tot, es collocaven a l'extrem dels carrers on s'agrupaven els arte-

consumidor es cregui el

sans d'un mateix ofici. Durant els segles XIV i XV, les insgnies es con-

que es veu.

vertiren en petites obres d'art. La producci va augmentar considerable-

La lletra petita

ment i, en conseqncia, s'establiren unes normes que regulaven i con-

s una tcnica que consis-

trolaven l'excs de producci, la competncia i els preus. S'obligava a

teix en oferir unes qualitats

presentar els productes de manera que es pugues identificar l'artes que

bones de forma oral i algu-

els havia fabricat. Aix s com es va introduir la marca. Cada fabricant

nes qualitats no tan bones

tenia la seva marca; si el producte no tenia la qualitat esperada, la mar-

en lletra petita passant per

ca quedava totalment devaluada i la imatge del fabricant tamb.

sota la imatge.

Ja a l'antiga Grcia s'utilitzaven uns taulons recoberts amb pintura

Quotidianitat

blanca i units pels extrems i que giraven sobre un eix central. Aquests

Fan servir situacions quoti-

taulons serviren de cartells informatius. Ms tard, a Roma van aparixer

dianes de la vida d'una

altres mitjans:

persona normal per anun-

- Els alba . Eren uns taulons d'anuncis permanents. Es tractava d'uns

ciar un producte. Utilitzen

plafons blanquejats amb cal sobre els quals s'escrivien els comunicats

les qualitats bones del pro-

oficials, es convocaven actes pblics, s'anunciava la venda d'esclaus i

ducte per resoldre proble-

d'objectes, la venda o lloguer de cases i establiments, s'anunciaven es-

mes habituals.

pectacles de gladiadors, etc.

La personalitzaci

- Els libelli . Eren papirs escrits, de grans dimensions, que es penjaven a

Es tracta que una persona

les columnes o als murs. Servien tamb per donar avisos pblics, ven-

famosa promocioni un pro-

des de bns, objectes perduts per informar dels horaris i dels programes

ducte. Aix els seus aficio-

d'alguns espectacles, per aviar de la desaparici de persones. D'aquest

nats/fans es senten obli-

ltim cas, us en transcrivim un exemple: "L'esclau anomenat Hermon,

gats a comprar aquell pro-

tamb dit Nilos, siri de naixement, d'uns 18 anys, talla mitjana, cames

ducte.

ben fornides, ment partit, sense barbes, puny dret marcat amb lletres

La identificaci

estrangeres...". En aquest text s'anunciava la prdua d'un esclau i s'ofe-

El consumidor es sent

ria una recompensa per a qui el trobs.

identificat amb la persona

A l'Edat Mitjana, l'Esglsia incorpora tamb la publicitat escrita mitjan-

o problemes de l'anunci.

ant uns petits anuncis manuscrits adornats amb dibuixos. Aquests

impresos es collocaven a les parets de les esglsies i servien per demanar la contribuci econmica del poble.

A QUI VA DESTINAT?
Una campanya de publicitat de qualsevol producte o servei, deu tenir, com objectiu bsic, la
segent funci; donar a conixer un producte o un servei determinat, destacant les diferncies
existents amb els similars de la competncia, per tal que el possible client ho pugi identificar i
valorar, abans de decidir la seva adquisici.
La publicitat est obligada a servir de vehicle a una informaci que motivi els compradors a
sentir una percepci favorable envers el producte. Per despertar aquest inters, descobrir les
raons per les quals el pblic deu comprar el producte, ser el factor ms important a tenir en
compte.
Els destinataris de la publicitat sn els consumidors.
Hi han diferents mtodes de fer publicitat perqu arribin als destinataris:

Publicitat referencial: seria la que explica caracterstiques del producte, diu com s, com

actua, i mira de donar arguments , objectius, raonats i comprovables per fer entendre al destinatari que necessita el producte.

Publicitat emocional: en canvi, apellaria als nostres sentiments, a la nostra relaci amb

els altres i amb el mn, i intentaria convncer que amb el producte anunciat ens sentirem ms
estimats o ms felios.

Publicitat simblica: fa un pas ms enll encara. Tracta de carregar la marca dun signifi-

cat concret que faci representativa de les nostres compres.

...I COM ENS INFLUENCIA LA PUBLICITAT?

Quan el que es pretn es propagar idees, doctri-

La publicitat esta ntimament relacionada amb el nes, opinions, etc.. es parla de propaganda. De
consum. Aquesta ens transmet un missatge amb qualsevol manera sempre hi ha un detall de proel que pretn involucrar-nos una idea, que ad-

paganda en la publicitat i un detall de la publici-

quirim un determinat producte o servei.

tat en la propaganda. La relaci entre totes dues

La publicitat esta present en totes les feines de

ja veiem que es molt ample.

la nostra vida, moltes vegades ens resulta aclaparant, per, en canvi , en altres ens sembla incls divertida i, aix si, ens manipula al seu
gust.
Qu passaria si no existeix la publicitat?
Hem de diferenciar la publicitat i la propaganda.
Quan la finalitat s econmica o comercial es
parla de la publicitat.

En un anunci publicitari es distingeix les segents parts principals:

Una imatge de producte amb el suport d'imatges que expliquen algunes de les seves caractersti-

ques o que pretn ficar-nos al cap que comprem un producte.

Un eslgan i el nom del producte.

Lobjectiu principal de la publicitat es fer un producte o servei que ens cridi l'atenci de tal manera que
nosaltres sentim la necessitat de comprar-lo. Per aix s'utilitza tot tipus de mecanisme i mitjans, superant, la majoria de cops, les possibilitats de l'objecte anunciat.
Rdio, premsa, revistes, tanques publicitries, xarxes socials etc., i per descomptat la televisi sn els
encarregats de transmetre els missatges publicitaris. Es dediquen grans quantitats de diners per fer i
anunciar aquests missatges, Aix que el que ens interessa es que aquests provoquin un efecte sobre els
ciutadans, i la majoria d'ells ho aconsegueixen.
En moltes ocasions la publicitat anuncia els missatges quan s'aproximen dates importants. Per exemple al mes d'octubre, a finals, comencen a inundar les pantalles de televisi, les pgines de les revistes,
etc... danuncis de joguines, perfums, cava, etc... La ra fonamental s que el Nadal sacosta, i sn
dates en que la gent es gasta moltsims diners en regals. A l'estiu, per exemple, s'anuncien moltes
campanyes de viatges...o al setembre la tornada a lescola.
Un altre tema que s'ha de tenir en compte s que en moltes ocasions s que la publicitat utilitza i els
nens, tant per fer un anunci com per vendre'l, aix aquests influeixen tant en els seus pares que acaben per comprar el producte per un caprici o illusi del nen o nena.
Altres vegades la publicitat utilitza la dona com a un objecte de consum. I, el cert es que la imatge de la
dona ven. Molts anuncis tenen un contingut profundament sexuals, el que ha originat la moltssimes
denuncies contra alguns d'ells. Segurament que si sortim al carrer i ens fixem en una tanca publicitria trobarem un anunci en el que presenti a dona com a un objecte sexual. En els ltims anys s'han
produt moltes campanyes perqu alguns d'aquests missatges siguin sancionats i retirats del mercat.
Encara que fer un anunci sembla senzill, en
realitat s'ha de ser molt enginys i especulador
per crear un anunci que sigui bo. Totes les
parts per les que est el format penetren en el
nostre inconscient i ens fa que comprem el
producte, ja que, en moltes ocasions, ens deixem portar per aquests missatges i ens podem
evitar entrar en un centre comercial i adquirir
el producte sense mirar el preu o la seva utilitat.

Moltes persones sn addictes al consum, s'estima que tres de cada cent. Sn compradors impulsius.
El perfil: dona entre 30 i 50, generalment casada, amb una baixa autoestima i problemes de parella i
que fan creure que la seva capacitat de compra determina la seva posici social. Per aquestes persones
la publicitat s un factor clau, aquesta s una de les principals causes per les que la gent adquireix
productes amb els quals podrien viure i/o passar sense cap problema.
Hi ha estudis demostren que les persones que tendeixen a consumir daquesta manera ho fan per evadir-se del mn, perqu tenen problemes i els costa trobar-ne la soluci, estan en un estat depressiu o
intenten escapar d'alguna cosa que els angoixa. Segurament no s'adonen que consumir per consumir
no es la manera ms adequada de trobar la felicitat o, senzillament, solucionar els problemes. Algunes
de les principals caracterstiques d'aquestes persones sn:

Sn persones molt influenciades, sense personalitat.

Sn poc crtiques.

Tendeixen a ser obsessius i amb moltes manies.

No tenen valors morals autntics.

El cert s que les persones ens deixem enganyar pels missatges publicitaris que omplen la nostra vida
quotidiana, per les ltimes tendncies de la moda, etc., i no podem evitar entrar en un centre comercial i mirar els aparadors plens d'articles que "que quedarien molt b" en algun lloc de la nostra casa i
comprar aquell objecte que anuncien en la televisi que, en realitat, no sabem perqu serveix per que
"dna molt prestigi".

Anunci publicitari retirat per sexista,

on mostra na dona trossejada marcant
les parts duna vedella.
El fet de viure en grans ciutats plenes de tendes influeix de manera important sobre nosaltres. El que sovint no ens plantegem s la utilitat de l'article o el seu preu, la qesti s comprar-lo, que far la nostra vida "molt ms fcil", o perqu fa joc amb el cobrellit, o perqu
omplir l'espai que queda al costat de la vaixella de porcellana que s tan cara que mai no lutilitzem.
Les persones som massa vulnerables davant de la publicitat i aquesta sap perfectament com arribar al
nostre inconscient i fer-nos caure en aquesta xarxa de consum vicis, de comprar per comprar, de gastar per gastar.