Manual de Documentació Administrativa

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
Valncia, 2011
COLLECCI MANUALS, 1
Acadmia Valenciana de la Llengua
Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Avinguda de la Constituci, 284. 46019 Valncia
avl@gva.es - www.avl.gva.es
Primera edici: mar del 2011
Segona edici (corregida i ampliada): juny del 2011
Disseny i maquetaci: Espirelius
Impressi: Grficas Alcoy
ISBN: 978-84-482-5581-1
Depsit Legal: A-445-2011
INTRODUCCI
Amb este Manual de documentaci administrativa lAcadmia Valenciana de

la Llengua inicia la collecci Manuals, que pretn abordar la problemtica
especfica que presenten determinats llenguatges sectorials. Lobjectiu desta
nova collecci s ajudar a trobar solucions als professionals de diversos
mbits, i no prescriure laplicaci dunes tesis determinades. Des de lAcadmia
Valenciana de la Llengua considerem que sn els professionals de cada sector
els que han de ratificar, definitivament, la validesa de les propostes que els
fem. O les que puguen fer, en el seu cas, els mateixos professionals. LAcadmia
pretn ser receptiva als suggeriments dels treballadors dels diversos mbits i
actuar com a caixa de ressonncia perqu, a travs duna collaboraci activa,
es puguen fixar unes convencions lingstiques tils als usuaris. s una petici
que sha plantejat reiteradament en diverses jornades que ha organitzat
lAVL. I amb eixe esperit hem redactat el primer nmero desta collecci.
En el cas concret del llenguatge administratiu, objecte deste llibre, val a
dir que cada vegada ha anat adquirint ms entitat com a llenguatge despecialitat. Aix s degut, sens dubte, a la importncia que el conjunt dadministracions concedix a la comunicaci fluida amb els ciutadans. Com a fruit deixa preocupaci, sha fet un esfor global, des de les diverses administracions
pbliques, perqu el llenguatge utilitzat en les comunicacions administratives estiga desprovet de recaragolaments retrics o expressions ampulloses
i arcatzants, i especialment de qualsevol frmula imprecatria susceptible
de considerar-se humiliant o vexatria per al ciutad. Aix, per exemple, ara,
quan el ciutad sadrea a lAdministraci, s per a demanar o sollicitar
3
Introducci
alguna cosa, sense que haja de suplicar ni pregar res. Ni tampoc necessita desitjar al destinatari de les seues peticions, ni que siga com a frmula
buida dacomiadament, que Du guarde a vost molts anys.
Des destos pressupsits, lAcadmia Valenciana de la Llengua, a travs de
la Secci dAssessorament Lingstic, ha considerat convenient implicar-se en
este procs de simplificaci i racionalitzaci del llenguatge administratiu amb
lelaboraci deste Manual de documentaci administrativa. Lobjectiu ltim deste
manual s facilitar la comunicaci entre lAdministraci i els ciutadans. No sols
aportant uns models de referncia dels documents administratius ds ms
freqent, amb esquemes, explicacions, fraseologia i exemples, sin tamb amb
moltes altres referncies complementries (com ara alguns captols dedicats a
ls de la lletra majscula, les abreviacions, els signes de puntuaci, els tipus de
lletra, els criteris de traducci i altres qestions dinters especfic) que facen
ms gil i cmoda la redacci de qualsevol document administratiu.
La fixaci de convencions grfiques contribux a racionalitzar el codi escrit, fent que el llenguatge siga ms clar i intelligible. Un s adequat destes
convencions evita, efectivament, la distribuci arbitrria de majscules, que
desvirtua la funci bsica deste tipus de lletra, que no s altra que diferenciar
entre els noms propis i els comuns; o la utilitzaci dabreviatures o sigles de
difcil comprensi per gran part dels ciutadans, que afigen innecessriament
elements de dificultat important a la comprensi del text.
La claredat i la simplificaci del llenguatge administratiu s molt ms que
una simple qesti destil. s una exigncia duna societat democrtica i una
obligaci de les administracions pbliques que aspiren a estar realment al servici del ciutad. Per aix, des de lAcadmia Valenciana de la Llengua, com a
instituci de la Generalitat, volem convidar les diverses administracions pbliques lautonmica, la local i lestatal perqu apliquen els criteris i les
indicacions que cont el present manual. Estem convenuts que els ciutadans
valencians en resultaran clarament beneficiats.
Ascensi Figueres Grriz
Presidenta de lAcadmia Valenciana de la Llengua
4
MODELS DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
LACTA DE REUNI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LACTA DE REUNI

Lacta de reuni s un document en qu es deixa constncia del que ha
ocorregut en una reuni dun rgan collegiat: incidncies, acords presos, etc.
Criteris generals
Tot i que tradicionalment en les actes es tendia a descriure detalladament
les intervencions que tenien lloc en la reuni (i fins i tot a reproduir-les literalment), actualment es considera preferible un model dacta ms simplificat,
que constate noms els fets ms rellevants de forma sinttica. Aix, dacord
amb este model de referncia, conv seguir els criteris de redacci segents:
Cal procurar presentar la informaci de forma clara i ordenada, per
mitj de ttols que permeten identificar clarament les diverses parts
del document, i utilitzar, quan siga convenient, un sistema de numeraci que facilite la lectura del document.
s recomanable usar el present dindicatiu, encara que lacta es redacte desprs de la reuni.
Les actes han de reflectir de forma neutral els fets que han tingut lloc en
una reuni; per aix, conv utilitzar formes verbals impersonals (Es reunixen en la sala de juntes Queda aprovada lacta de la sessi anterior...).
Quant al tractament personal, cal utilitzar la tercera persona del
singular per a fer constar les diverses persones que intervenen en la
7
Lacta de reuni
reuni (El president dna la paraula a...); fins i tot en el cas del secretari, encara que siga el redactor de lacta, conv utilitzar la tercera
persona per a referir-se a les seues prpies intervencions (La secretria
llig linforme...), si b en la frmula final sutilitza la primera persona
del singular (...estenc la present acta).
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme a qu pertany
el crrec que redacta lacta, cal utilitzar el paper corporatiu adequat
on conste el logotip de la instituci i les seues dades identificatives.
2. Identificaci de la reuni. En este apartat cal fer constar les dades
segents:
- El nom de lorganisme
- El nmero de la sessi
- El lloc
- La data
- Lhora dinici
3. Assistents. El tractament habitual sol ser el de senyor o senyora; per
en el cas que, en funci del crrec pel qual assistixen a la reuni, corresponga als presents un tractament protocollari ms especfic, cal
consignar-lo amb la forma abreviada davant del nom.
Pel que fa a la disposici, en un primer bloc es fan constar els noms
i cognoms de les persones que han assistit a la reuni, encapalades
per la paraula ASSISTENTS, aix com el crrec que ocupen dins de
lrgan reunit (president, secretari, tresorer, etc.).
En un segon bloc, quan siga el cas, cal consignar els membres que
no han assistit a la reuni, especificant si han excusat o no la seua
assistncia, i les altres persones que, sense pertnyer al citat rgan,
per algun motiu tamb hi assistixen.
8
Manual de documentaci administrativa
4. Desenvolupament de la sessi. Cal fer constar levoluci de la reuni i

les intervencions ms rellevants de manera sintetitzada. s convenient
que lorde de desenvolupament es corresponga amb el de lorde del
dia, i amb este fi s til encapalar els diversos apartats amb ttols
que es corresponguen amb els punts de lorde del dia. Cal detallar en
cada cas, preferiblement en pargrafs independents, els acords presos
i el resultat de les votacions.
5. Frmula final. Habitualment se sol utilitzar alguna de les frmules
segents: Sala la sessi a les XX hores, de la qual, com a secretari,
estenc la present acta; o b El president ala la sessi a les XX hores,
de la qual, com a secretari, estenc esta acta.
6. Firma. Hi ha de constar tant la firma del secretari, a lesquerra, com
la del president, a la dreta, precedida de lexpressi Vist i plau:
el secretari de la secci
Vist i plau

el president
7. Annexos. Si s el cas, desprs de lacta prpiament dita, sadjunten

els documents a qu es faa referncia en lacta, adequadament
encapalats amb el ttol identificatiu corresponent dAnnex i,
Annex ii, etc.
Fraseologia
Frmules per a expressar lorde del dia:
Lectura i aprovaci, si s el cas, de lacta de la sessi anterior.
Assumptes de trmit.
Examen (o estudi) de
Aprovaci de
Precs i preguntes.
Frmules per a descriure el desenvolupament de la sessi:
La presidenta obri la sessi i el secretari llig lacta de la reuni anterior.
9
Lacta de reuni
Saprova per unanimitat lacta de la sessi anterior.

La Sra. explica (o informa de, o exposa)...
El Sr. demana que conste en lacta la proposta de...
Frmules per a expressar els acords:
Lacta de la sessi anterior saprova per unanimitat dels assistents en
votaci ordinria.
Saprova el reglament sobre..., per... vots a favor i... en contra.
LAjuntament acorda adherir-se a...
Saprova en votaci ordinria linforme de..., que sincorpora a lacta com
a annex nmero ..., per... vots a favor, ... abstencions i... vots en contra.
ESQUEMA DE LACTA DE REUNI

CAPALERA DE LORGANISME
TTOL
IDENTIFICACI DE LA REUNI
ASSISTENTS
DESENVOLUPAMENT DE LA REUNI
FRMULA FINAL
FIRMA
ANNEXOS
10
EXEMPLE DACTA DE REUNI
LOGOTIP INSTITUCIONAL
COMISSI MUNICIPAL DECONOMIA I HISENDA

REUNI NM. 1/2006 DEL DIA 12 DE GENER DEL 2006

ASSISTENTS

President: Llus Llorens Domnech

Secretari: Isidre Lpez Fandos

Vocals: Anna Ros Moreno
Josep Mart Ferrandis
Maria Granell Costa
Francesc Mar Sales
A les 18.30 hores, es reunixen, en la sala de plens de lAjuntament de X, les persones indicades anteriorment per a celebrar la reuni nm. 1/2006 de la Comissi
Municipal dEconomia i Hisenda. En la reuni es troba tamb el Sr.Ignasi Comes, tcnic
dUrbanisme de lAjuntament de X. El Sr. Ramon Peris Garcia i la Sra. Immaculada Pla
Esteve excusen lassistncia.
1. Lectura i aprovaci, si s el cas, de lacta de la sessi anterior
El secretari llig lacta 11/2005, correponent a lltima sessi, que saprova per unanimitat i sense esmenes.
2. Reajust dels imposts i taxes municipals per a lexercici 2006
El president de la Comissi explica la necessitat dajustar els principals imposts
i taxes que afecten a tots els ciutadans a lincrement que ha experimentat lIPC el
2005. En este sentit assenyala que es proposa un augment del tres i mig per cent amb
carcter general.
Destaca tamb que sha volgut mantindre la pressi fiscal de la ciutat en la banda
mitjana-baixa en relaci amb altres municipis de lentorn, i que la prioritat fonamental
ha sigut consolidar i continuar millorant el marcat accent social i mediambiental de les
ordenances fiscals de la ciutat. Com a exemples deixe esperit, cita que lIAE es podr
pagar en quatre terminis, i limpost de circulaci, guals i fem, en dos terminis.
11
Lacta de reuni
La Sra. Maria Granell Costa, del Grup Municipal Independent, considera que shauria de fer un esfor ms gran per a reduir la pressi fiscal i buscar altres frmules alternatives que permeten augmentar els recursos municipals que no afectaren de manera
indiscriminada a tots els ciutadans.
Sotmesa a votaci la proposta dincrement de les taxes i imposts municipals en
un tres i mig per cent, saprova per quatre vots a favor, un en contra i una abstenci.
3. Altres qestions
El president informa de la recepci dun escrit del president de lAssociaci de
Comerciants del Nucli Antic, amb registre dentrada el dia 11 de gener, en qu sollicita
la participaci dun membre de la Corporaci en les Jornades per a la Promoci de lArtesania Tradicional. Ats que lorde del dia ja estava elaborat i enviat als membres de la
Comissi, sinforma que este punt ser tractat en la prxima reuni de la Comissi, que
tindr lloc el prxim dia 19 de gener, a les 18.30 hores.
4. Precs i preguntes
No sen formula cap.
Sala la sessi a les 20.15 hores, de la qual, com a secretari, estenc la present acta.

el secretari de la secci

12
(firma)
Vist i plau,
el president
(firma)
LAVS
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LAVS

Lavs s un document generalment amb un text breu que informa
dun fet les persones que hi puguen estar interessades, perqu actuen en
conseqncia.
Criteris generals
Pel fet de ser una comunicaci breu adreada a un pblic ms o menys
ampli, en la redaci de qualsevol avs cal tindre en compte especialment
els aspectes que sindiquen a continuaci:
Cal estructurar la informaci de forma clara i ordenada, i procurar
expressar-la concisament.
Quant al tractament personal, per a lemissor pot utilitzar-se la forma
impersonal (Sinforma que...) o la primera persona del plural (Comuniquem que...), i per al destinatari, pot usar-se la segona persona de
plural (Podeu arreplegar les bases) o b la tercera del plural (Poden
arreplegar les bases).
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme que fa lavs,
cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip institucional i el nom de lorganisme.
13
Lavs
2. Ttol. En este apartat cal escriure la paraula AVS de forma destacada

(fent servir un recurs tipogrfic adequat, com ara la majscula, la
negreta, un cos de lletra ms gran, etc.).
3. Cos. Este apartat cont la informaci del fet que es dna a conixer
(objectius, caracterstiques, requisits, horaris, llocs, terminis, etc.), aix
com les causes i les possibles solucions alternatives, en el cas que es
tracte dun fet perjudicial per a les persones afectades.
4. Firma. Segons les caracterstiques concretes de lavs, pot portar la
firma i el crrec de la persona que emet la comunicaci o b una
referncia al departament que emet lavs (la Direcci, el Departament
de Mrqueting, el Comit de Personal, etc.).
5. Dataci. Sha de fer constar amb lorde segent: la localitat, el dia (en
xifres), el mes (en lletres) i lany (en xifres i de manera completa).
Fraseologia

14
Es comunica que
Es posa en coneixement de
Amb motiu de
Dacord amb
A causa de
Ats que
Lamentem comunicar que
Lamentem haver dinformar que
Les persones interessades poden adrear-se a
Per a ms informaci
El termini de presentaci de sollicituds finalitza el dia
Cal presentar la documentaci segent:
ESQUEMA DE LAVS
TTOL
COS
FIRMA
DATACI
15
Lavs
EXEMPLE DAVS
AVS
Es comunica a tot el personal que treballa en este centre que, per a dur a terme els treballs de revisi de les estacions transformadores dalta tensi, el prxim dia 18 de maig
hi ha previst un tall del subministrament elctric. Per esta ra, totes les mquines (ordinadors, servidors, fotocopiadores, etc.) connectades a la lnia elctrica estaran apagades a partir de les 15.30 h del prxim dijous dia 18 fins a les 8.00 hores de lendem.
El secretari general administratiu

(firma)
Valncia, 15 de maig del 2006
16
LANUNCI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LANUNCI

Lanunci s un document per mitj del qual es fa pblica una informaci de carcter general. A diferncia de lavs que sol ser breu i dinters per a un grup limitat de persones, lanunci acostuma a tindre un
inters ms general i sinscriu habitualment en el marc dun procediment
administratiu.
Criteris generals
En la redacci de qualsevol anunci, pel fet que es tracta duna comunicaci adreada a un pblic general, cal parar una especial atenci als aspectes
que sindiquen a continuaci:
La informaci sha destructurar de forma clara i ordenada, fent servir ttols descriptius del contingut de cada apartat, de manera que
lestructura visual del document permeta fer-ne una lectura rpida i
localitzar cmodament la informaci que interesse. Quan siga possible, a fi de reforar la claredat expositiva, pot ser til posar nmeros,
lletres dorde o altres recursos tipogrfics que identifiquen les diverses
parts duna enunciaci.
Quant al tractament personal, cal utilitzar la tercera persona del
present dindicatiu en forma impersonal (Es comunica que...).
17
Lanunci
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme que fa lanunci,
2. Ttol. Cal escriure lobjecte de lanunci (de licitaci, de contractaci
laboral, dajudicaci de contracte dobres, etc.) fent servir un tipus de
lletra que destaque (en majscula, en negreta, en un cos ms gran,
etc.).
3. Cos. Este apartat cont la informaci detallada del fet que es dna a
conixer (caracterstiques de lobra, requisits, condicions de les contractacions, llocs, terminis, etc.).
4. Peu. Quan siga pertinent, shi ha de fer constar ladrea i lhorari
datenci al pblic. Segons les caracterstiques concretes de lanunci,
es pot fer constar tamb la dataci i el crrec de la persona responsable de lanunci (el director general de Personal, el regidor delegat
dInfraestructura, la subsecretria de la Presidncia, etc.).
Fraseologia

18
Es comunica que
Es posa en coneixement de
Amb motiu de
Dacord amb
Ats que
Les persones interessades poden adrear-se a
La llista de persones admeses es far pblica
Per a ms informaci
El termini de presentaci de sollicituds finalitza el dia
Cal presentar la documentaci segent:
La llista de persones admeses es far pblica
ESQUEMA DE LANUNCI
TTOL
COS
PEU
19
Lanunci
EXEMPLE DANUNCI
ANUNCI DE CONTRACTACI LABORAL DE PERSONAL

PER ALS PUNTS DASSISTNCIA AL CONTRIBUENT
DURANT LA CAMPANYA DE LIMPOST
SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FSIQUES
Per al correcte desenvolupament de la Campanya de la Renda 2005, que es far
durant els mesos de maig i juny del 2006, organitzada per la Generalitat Valenciana
en collaboraci amb lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria, i davant de la
impossibilitat que el personal desta Direcci General puga dur a terme les tasques
prpies de la dita campanya, es fa imprescindible la contractaci de personal extern
capa dafrontar les tasques de contingut tcnic i tributari molt especfic que es
produxen en el referit perode de temps, sense ampliar la plantilla fixa desta direcci
general, de manera que els servicis ordinaris de la Conselleria es troben coberts pel
personal propi desta ltima.
A fi de complementar la dotaci de personal de lrea de Tributs de la Conselleria
dEconomia, Hisenda i Ocupaci per a la provisi dels Punts dAssistncia al Contri
buent habilitats per la Generalitat Valenciana per a la Campanya de la Renda 2005,
la Direcci General de Tributs ha previst la contractaci de personal extern per al
perode comprs entre el 15 dabril i el 30 de juny del 2006, llevat que sestablisca un
termini distint de duraci per a la present campanya.
Lhabilitaci destos punts, que en seran trenta-tres, constitux un dels compromisos adquirits per la Conselleria dEconomia, Hisenda i Ocupaci, a travs de la
Direcci General de Tributs, amb lAdministraci tributria de lEstat, en el marc dels
acords de collaboraci entre lEstat i les comunitats autnomes duts a terme en el
si de la Comissi Mixta de la Gesti Tributria.
El nombre de llocs de treball que es requerixen per a atendre els punts indicats
anteriorment ser de cinquanta, distributs de la forma que sindica en lannex 1.
Valncia, 18 de desembre del 2005. El director general de Tributs: Hiplit Bas Valls.
20
LA CARTA
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CARTA

La carta s un document de carcter interpersonal que sutilitza per a
comunicar temes de contingut general, no relacionats amb la tramitaci
dun procediment administratiu.
Criteris generals
La carta t una estructura molt flexible, ja que permet tractar qualsevol
tema i adrear-se tant a una persona com a un organisme o instituci. Com
a elements caracteritzadors de la carta, poden destacar-se els segents
criteris generals:
Adequaci del grau de formalitat al tipus de relaci que hi haja entre
els interlocutors.
Adequaci de les frmules de salutaci i despedida, aix com el tractament personal al destinatari (tu, vs, vost), al to general de la carta.
Estructuraci lgica del contingut de la carta per mitj de pargrafs breus.
Claredat i precisi en lexposici de les idees.
Estructura
1. Capalera. Encara que puga tindre un carcter menys formal que
altres documents, les cartes adreades per qualsevol funcionari o crrec pblic han destar impreses en paper corporatiu oficial, on conste
21
La carta
el logotip institucional, a fi que puga identificar-se adequadament

lorganisme al qual pertany lemissor de la carta.
2. Identificaci del destinatari. Cal identificar el destinatari de la carta
de manera diferent segons siga un particular (nom i cognoms, adrea,
codi postal i poblaci) o un crrec pblic o funcionari (nom de lorganisme, departament, noms i cognoms, adrea, codi postal i poblaci).
Les dades identificatives es colloquen en la part superior de la carta,
si b poden disposar-se en la part esquerra o en la part dreta, de
manera que coincidisquen amb la finestreta del sobre en qu shaja
de trametre.
3. Salutaci. Cal adequar la salutaci al to general de la carta i a la relaci
existent entre els interlocutors. Per tant, segons els grau de formalitat
pot triar-se qualsevol de les frmules que sindiquen tot seguit:
Solemne: Distingit senyor / Distingida senyora.
Respectuosa: Senyor / Senyora.
Cordial: Benvolgut amic (o company) / Benvolguda amiga (o companya).
Desprs de la frmula de salutaci, pot posar-se b una coma o
b dos punts, i prosseguir la comunicaci en un pargraf diferent.
4. Cos. Cal estructurar la informaci de forma ordenada. Aix, en primer
lloc, conv exposar els motius pel quals senvia la carta; a continuaci,
els fets, els arguments o les consideracions que siguen convenients,
i, finalment, una conclusi (ja siga una petici o una sntesi del que
sha exposat).
5. Frmula de despedida. Ha de guardar una correspondncia amb la
frmula de salutaci triada, en consonncia amb el to general de la
comunicaci:
Solemne: Aprofite locasi per a saludar-vos ben atentament / Aprofite lavinentesa per a mostrar-vos la meua consideraci personal.
22
Respectuosa: Ben atentament / Atentament.

Cordial: Cordialment / Una salutaci cordial.
Desprs de la frmula de despedida, se sol posar una coma si
enllaa amb la firma; en el cas que no enllace, es tanca amb un punt.
6. Firma. Inclou tres apartats:
Firma manuscrita
Nom i cognoms de lemissor
Crrec que ocupa o departament a qu pertany
7. Dataci. Sha de fer constar la localitat i la data: el dia (expressat en
8. Informaci addicional. Si cal, pot afegir-se alguna informaci complementria que es considere til (com ara referncies a documents,
annexos, etc.) al peu de lescrit, amb la sigla PD (postdata), seguida
de dos punts.
Fraseologia

En resposta a la seua carta de

En referncia a lescrit enviat per vost, amb data
Vull comunicar-li que
Em plau informar-lo que
Vos comuniquem que
El motiu desta carta s demanar-vos que
A fi de vos demanem que
Per tot aix, volem demanar-li que
Li agrasc de bestreta que
Em veig obligat a informar-lo que
Lamentem haver de comunicar-li que
Quedem a la seua disposici per a tot el que necessite
23
La carta
ESQUEMA DE LA CARTA
IDENTIFICACI DEL DESTINATARI
SALUTACI
COS
FRMULA DE DESPEDIDA
FIRMA
DATACI
INFORMACI ADDICIONAL
24
EXEMPLE DE CARTA
Sr. Josep Ferrer Reig

C/ Llarg, 2-6
46117 Btera
Distingit senyor,
Li comuniquem que durant els prxims dies es dur a terme un estudi amb els alumnes
del Collegi Pblic Lloma del Mas, en el qual est matriculat el seu fill. Els resultats de
lestudi sn completament annims. En el cas que no vullga que el seu fill hi participe,
noms cal que ho comunique al centre (per escrit o per telfon).
Es tracta dun estudi realitzat per la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport per a dur
a terme una investigaci que t com a objectiu millorar el rendiment escolar. Lestudi
es fa en collaboraci amb la Universitat de Valncia i lIVAQE (Institut Valenci per a
lAvaluaci de la Qualitat Educativa). Bsicament, este treball vol analitzar la relaci
que hi ha entre el rendiment motor i el rendiment acadmic. Amb este objecte, shan
dissenyat una srie de proves especfiques, que posteriorment seran sotmeses a un
tractament estadstic per a poder determinar la seua relaci.
Les proves previstes sn les segents:
- Coordinaci culo-manual (construcci duna torre de cubs).
- Percepci del moviment (llanament a la diana).
- Prova de grafomotricitat (reproducci calligrfica).
- Prova de dibuix (reproducci dun model).
- Habilitat mental verbal (qestionari BADYG).
- Aptitud numrica (qestionari BADYG).
Atentament,
(firma)

Empar Castellar Palau
Directora del centre
Btera, 20 de setembre del 2006
25
EL CERTIFICAT
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CERTIFICAT

El certificat s un document a travs del qual un funcionari pblic competent o persona autoritzada dna fe dun fet, del contingut dun document,
de les circumstncies que consten en arxius, registres, llibres dactes, etc.
Criteris generals
El certificat seguix una estructura constant i sajusta bsicament als
trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions
oficials. Els dos aspectes ms destacables sn els segents:
To formal i concs, a causa del seu valor de comunicaci oficial feta
per un crrec.
El tractament personal: per a lemissor, sutilitza la primera persona del
singular (certifique, firme, etc.), i per al destinatari, la tercera persona.
Estructura
1. Capalera. Per a la identificaci de lorganisme que expedix el certificat, cal utilitzar el paper corporatiu corresponent on conste el logotip
de la instituci i les seues dades identificatives.
2. Dades de lemissor. En este apartat es fan constar les dades segents:
el nom i els cognoms de la persona que expedix el certificat, seguit
del crrec que ocupa.
27
El certificat
3. Certificaci. Este apartat, que constitux el nucli del certificat, sintrodux amb la paraula CERTIFIQUE, en majscules, seguida de dos punts
i de la conjunci Que (amb majscula inicial), i tot seguit sespecifica
lobjecte de la certificaci.
4. Frmula de certificaci. Esta frmula final s fixa, per pot presentar
algunes variacions (v. Fraseologia). En el cas de documents drgans
collegiats (com ara actes), cal fer constar si la certificaci es fa abans
de laprovaci de lacta.
5. Firma. Hi ha de constar la firma de qui certifica i, eventualment, pot
aparixer tamb, a la dreta, la firma de qui dna la conformitat amb
la frmula Vist i plau, i en la part inferior el crrec (introdut per mitj
de larticle determinat), seguit de la firma i el nom i els cognoms.
6. Dataci. En este apartat cal fer constar la localitat i la data: el dia
(en xifres), el mes (en lletres) i lany (en xifres i de manera completa).
Fraseologia
Frmules per a introduir lobjecte de la certificaci:
Que, dacord amb la documentaci que tenim en este servici, el senyor...
Que, dels antecedents que consten en els nostres arxius, es desprn que...
Que la senyora... ha seguit amb aprofitament el curs de...
Frmules de certificaci:
I perqu conste, firme el present certificat.
I perqu conste, i a petici de la persona interessada, firme este
certificat.
I perqu conste, i a lefecte de..., firme este certificat amb el vistiplau de...
I perqu conste i tinga els efectes que corresponguen, firme este
certificat.
28
ESQUEMA DEL CERTIFICAT

DADES DE QUI ESTN EL CERTIFICAT
OBJECTE DE LA CERTIFICACI
FRMULA DE CERTIFICACI
FIRMA
DATACI
29
El certificat
EXEMPLE DE CERTIFICAT
Rosa Planells Iborra, cap del Servici de Personal de lAjuntament dIbi,
CERTIFIQUE: Que Joan Ballester Peris treballa en lrea de Parcs i Jardins de lAjuntament dIbi com a auxiliar administratiu des del dia 1 de mar del 2005.
I, perqu aix conste, firme el present certificat.
(firma)
Valncia, 7 de novembre del 2005
30
LA CIRCULAR
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CIRCULAR

La circular s una disposici dun rgan superior de lAdministraci
sobre lorganitzaci interna i el funcionament dels servicis que en depenen
dirigida a tots o gran part dels subalterns.
Criteris generals
La circular, pel fet de tindre molts destinataris, t un carcter ms
impersonal que la carta, tot i que a vegades, a travs de fusions amb
bases de dades, s possible crear una aparena de personalitzaci. Permet
el tractament de temes molt diversos, si b habitualment sutilitza per a
donar informaci, per a formular una invitaci o per a sollicitar alguna
contribuci. La redacci de la circular, per tant, s ms complexa que la
daltres documents administratius que sajusten a uns esquemes ms rgids.
Com a norma general, cal tindre en compte els aspectes segents a lhora
de redactar circulars:
Adequaci de la llengua al grau de formalitat que es vullga imprimir a la
comunicaci. En general, el to de les circulars sol ser respectus i neutre.
Adequaci al to general de la circular de les frmules de salutaci i de
despedida i del tractament personal. Com que entre els destinataris
pot haver-hi tant hmens com dones, pot resultar til el tractament
de vs per a evitar desdoblaments de gnere.
31
La circular
Estructuraci lgica del contingut de la circular per mitj de pargrafs

breus i separats: introducci del motiu, exposici de fets, arguments
o consideracions i conclusi a partir duna sntesi, una petici, una
proposta, etc.
Claredat i precisi en lexposici de les idees.
Estructura
1. Capalera. Encara que puga tindre un carcter menys formal que
altres documents, les circulars han destar impreses en paper corporatiu oficial, on conste el logotip institucional, a fi que puga identificarse adequadament lorganisme al qual pertany lemissor de la circular.
2. Salutaci. La circular ha de dur una frmula de salutaci adequada
al to de la relaci que sexpresse en el cos de la comunicaci i ha
despecificar les dos variants morfolgiques del gnere, masculina
i femenina, ja que el text sadrea a destinataris diversos, hmens i
dones. Les frmules ms habituals sn distingit/ida senyor/a (o simplement senyor/a).
Desprs de la frmula de salutaci, pot posar-se b una coma o b
dos punts, i prosseguir la comunicaci en un altre pargraf.
3. Cos. Cal estructurar la informaci de forma ordenada. Aix, en primer lloc, conv exposar els motius pel quals senvia la circular; a
continuaci, els fets, els arguments o les consideracions que siguen
convenients, i finalment una conclusi en qu se sintetitze lobjecte
de la circular.
4. Frmula de despedida. Ha de guardar una correspondncia amb la frmula de salutaci triada, en consonncia amb el to general de la comunicaci. En els casos de ms solemnitat o distanciament, poden utilitzar-se
frmules com ara aprofite locasi per a saludar-vos ben atentament o b
aprofite lavinentesa per a mostrar-vos la meua consideraci personal. I, en
32
els casos en qu hi haja una relaci ms gran entre lemissor de la circular

i els destinataris, atentament o ben atentament.
Desprs de la frmula de despedida, se sol posar una coma si enllaa
amb la firma; en el cas que no hi enllace, es tanca amb un punt.
5. Firma. Inclou tres apartats:
Firma manuscrita. Encara que pot ometres o reemplaar-se per una
rbrica escanejada.
Nom i cognoms de lemissor.
Crrec que ocupa o departament a qu pertany.
7. Informaci addicional. Si cal, pot afegir-se alguna informaci complementria que es considere til (com ara referncies a documents,
annexos, etc.) al peu de lescrit, amb la sigla PD (postdata), seguida
de dos punts.
Fraseologia

Vull comunicar-vos que

Em plau informar-vos que
Vos comuniquem que
El motiu desta carta s demanar-vos que
A fi de vos demanem que
Per tot aix, volem demanar-vos que
Em veig obligat a informar-vos que
Lamentem haver de comunicar-vos que
Quedem a la vostra disposici per a tot el que necessiteu
Si desitgeu ms informaci...
Quedem a la vostra disposici per a tot el que necessiteu.
Vos agram molt linters que heu mostrat/el temps que ens ha dedicat...
33
La circular
ESQUEMA DE LA CIRCULAR
REFERNCIA
SALUTACI
COS
FRMULA DE DESPEDIDA
FIRMA
DATACI
INFORMACI ADDICIONAL
34
EXEMPLE DE CIRCULAR
Ref.: 1.355/2006
Senyor / Senyora,
Volem informar-vos que lInstitut Valenci de Renovaci Tecnolgica ha organitzat les
VIJornades de Programari Lliure, que se celebraran el prxim dia 24 de novembre en
la sala dactes de la Facultat dInformtica de la Universitat Politcnica de Valncia.
Estes Jornades tenen com a objectiu fonamental informar sobre les principals aplicacions disponibles en programari lliure i reflexionar sobre les possibilitats dimplantaci
en la societat valenciana.
Vos adjuntem el programa de les Jornades confiant que seran del vostre inters. Si
desitgeu assistir-hi, cal que envieu, adequadament omplida, la butlleta que hi ha en el
mateix programa a ladrea indicada abans del dia 6 de novembre. El dia 15 de novembre es notificaran les sollicituds que han sigut admeses.
Moltes grcies per la vostra atenci.
Atentament,
(firma)
Llusa Mart Senent

Secretria dorganitzaci
Valncia, 19 doctubre del 2006
35
LA CITACI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CITACI

La citaci s un document a travs del qual es requerix la presncia dalg
en un lloc i en una data determinats, a fi de realitzar un trmit administratiu.
Si el dia i lhora estan establits, la citaci sanomena a dia cert, i en el cas
que la persona citada dispose dun termini i dun horari per a presentar-se
davant de lAdministraci, la citaci sanomena a termini.
Criteris generals
La redacci de les citacions sajusta a un esquema fix, on prevalen
bsicament els trets de funcionalitat i formalitat que caracteritzen les
comunicacions oficials. Com que es tracta duna comunicaci oficial feta
per un crrec, el to ha de ser formal i concs.
Quant al tractament personal, cal utilitzar la primera persona del singular (jo) per a lemissor i la tercera persona del singular (vost) o la segona
del plural (vs) per al destinatari.
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme que fa la
citaci, cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip
institucional i el nom de lorganisme.
2. Identificaci del document. Normalment, se sol posar, en el marge
superior dret, un codi intern de lorganisme emissor per a identificar
37
La citaci
adequadament el document, que sintrodux amb labreviatura Ref.

(de la paraula referncia).
3. Identificaci del destinatari. Les dades que identifiquen el destinatari
de la citaci (nom i cognoms, adrea i codi postal i ciutat) se situen
en el marge superior esquerre, davall de la capalera de lorganisme
que emet la citaci, si b, en el cas que shaja de trametre amb un
sobre amb finestreta, poden disposar-se en el lloc adequat per a ferles correspondre amb lespai reservat a lefecte.
4. Cos. Cal fer constar lassumpte que motiva la citaci, aix com el lloc
on se cita, la data i lhora. Quan lassumpte aix ho requerix, shan
de fer constar tamb les disposicions legals que shi apliquen, la
documentaci que cal aportar i les conseqncies que derivarien si
la persona citada no compareguera.
5. Firma. Sha dindicar el crrec de la persona que firma la citaci, la
rbrica i, finalment, el nom i els cognoms.
Fraseologia

38
Dacord amb la resoluci

El/Vos cite perqu comparega/comparegueu
Li/Vos demane que es presente/vos presenteu en
Li/Vos demane la vostra presncia per a
El/Vos requerisc perqu comparega/comparegueu
Ha/Heu daportar la documentaci que es detalla a continuaci
Documentaci que cal aportar
Si no es presenta/vos presenteu
En el cas que no comparega/comparegueu
La incompareixena comportar
ESQUEMA DE LA CITACI
IDENTIFICACI DEL DOCUMENT
COS
FIRMA
DATACI
39
La citaci
EXEMPLE DE CITACI
Ref.: 243
Sr. Diego Serra Ortells i Sra. Marina Navarro Valls
Av. de Pi i Margall, 13-8
46100 - Burjassot
Dacord amb el procediment establit en el Reglament del centre per a laplicaci de

mesures disciplinries, els convoquem a una entrevista amb el director i el cap destudis
en el despatx del director del mateix centre, carrer de Josep Cars, 5, el dia 19 doctubre
del 2006, a les 18.00 hores, per a tractar les incidncies a qu ha donat lloc el comportament del seu fill, lalumne Diego Serra Navarro.
El director del centre
(firma)
Manuel Valls Sorn

Burjassot, 10 doctubre del 2006
40
EL CONVENI
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CONVENI

El conveni s un document per mitj del qual dos o ms parts establixen uns acords de collaboraci per a la consecuci duns objectius que
redunden en benefici mutu.
Criteris generals
El conveni s un document que firmen els mxims representants de dos
o ms institucions. Es tracta, per tant, dun document molt formal, a vegades revestit fins i tot duna certa solemnitat. La gran diversitat de matries
que poden abordar-se en un conveni fa que es tracte dun document molt
obert; amb tot, cal tindre en compte algunes qestions generals que ajuden
a redactar-lo correctament:
Les diverses parts que conformen el conveni shan dindicar de
manera clara, amb ttols que permeten visualitzar-ne fcilment el
contingut.
Els ttols de les clusules del conveni shan dindicar en nombres
ordinals, preferentment sense abreviar i destacats tipogrficament.
Quant al tractament personal, per a referir-se tant a les institucions
com als seus representants, sutilitza la tercera persona del present
dindicatiu (Que la Universitat s una entitat...).
41
El conveni
Estructura
1. Capalera. Per a identificar adequadament les parts que firmen un
conveni, cal inserir en la capalera de la primera pgina els logotips
de les institucions que hi participen, dacord amb les seues normes
didentificaci corporativa.
2. Ttol. En el mateix ttol han de quedar reflectits els noms de les
diverses institucions i lobjecte principal del conveni. Conv utilitzar
una tipografia que el destaque de la resta del text (en majscula, en
negreta, en un cos ms gran, etc.).
3. Participants. Introduts amb la paraula COMPAREIXEN o REUNITS,
cal indicar el nom de les institucions que participen en el conveni, el
codi didentificaci fiscal, el domicili legal i el nom i cognoms de les
persones que firmen el conveni, especificant el crrec que detenen
en la instituci que representen. s habitual tamb un reconeixement
exprs de la mtua capacitat dobrar, que actua com a frmula dintroducci al cos del conveni.
4. Cos. El cos del conveni consta de dos parts: lexposici de voluntats i
les clusules. El primer apartat, lexposici de voluntats, se sol iniciar
amb les paraules EXPOSEN o MANIFESTEN, i a continuaci sespecifiquen els antecedents i lobjecte del conveni, aix com la legislaci
que shi aplica.
5. Clusules. Les clusules sintroduxen generalment amb la paraula
CLUSULES, encara que tamb sen poden utilitzar daltres com ara
PACTES o ACORDS. Cada clusula se sol introduir amb un nombre
ordinal, escrit en lletres, i amb un titolet especfic que informe del
contingut (objecte del conveni, duraci, prrroga, rescissi, etc.).
6. Frmula final. Se sol utilitzar una expressi molt fixada a travs de
la qual les parts firmants del conveni fan constar el seu comproms
42
de complir els acords (I en prova de conformitat amb tot el que sha

establit, firmen este document per triplicat).
7. Firmes. Sha dindicar, en primer lloc, la referncia a la instituci;
desprs, la rbrica, i, finalment, el nom i els cognoms dels firmants.
Daltra banda, a ms de les firmes prpiament dites, cal que els
representants de les institucions estampen la seua rbrica en els
marges de la resta de pgines, a fi dautenticar el document.
Fraseologia

Conveni especfic entre i

Conveni marc de collaboraci entre i
Duna banda i de laltra
Dara en avant
En nom i representaci de
Amb poders suficients per a
Reconeixent-se mtuament capacitat jurdica suficient
I en prova de conformitat amb tot el que sha establit, firmen este document per triplicat
43
El conveni
ESQUEMA DEL CONVENI

CAPALERA
TTOL
PARTICIPANTS
COS
FRMULA FINAL
FIRMES
DATACI
44
EXEMPLE DE CONVENI
CONVENI DE COLLABORACI ENTRE LINSTITUT VALENCI DESTUDIS

I RECERQUES I LA UNIVERSITAT JAUME I PER A LELABORACI
DEL TREBALL DOCUMENTS PER A LA HISTRIA
DE LA CULTURA VALENCIANA MEDIEVAL
REUNITS
Duna banda, lInstitut Valenci dEstudis i Recerques (dara en avant, IVER), amb CIF
S-4600014-F, amb seu a Valncia, en la plaa del Centenar de la Ploma, 5, i en el seu
nom i representaci la Sra. Beatriu Gomis Ferrer, que actua en qualitat de directora.
Duna altra banda, la Universitat Jaume I, amb CIF Q-6250003-H, i domicili a Castell de la Plana, avinguda Vicent Sos Baynat, s/n Campus de Riu Sec, i en el seu
nom i representaci el Sr. Ramon Llop Fandos, rector magnfic de la Universitat Jaume
I, que actua en nom i representaci deste organisme amb poders suficients per a la
realitzaci deste acte.
Els dos representants, reconeixent-se mtuament capacitat jurdica suficient,
EXPOSEN
PRIMER. Que la Universitat Jaume I s una entitat de dret pblic que realitza activitats de formaci, investigaci i desenvolupament cientfic i tecnolgic, i est interessada a collaborar amb els sectors socioeconmics per a assegurar el compliment
dels seus fins, la formaci i la investigaci, i contribuir aix al desenvolupament social
i econmic.
SEGON. Que lIVER t com a funci principal lelaboraci i la promoci destudis
que contribusquen a millorar el coneixement de la histria dels valencians i de la seua
realitat actual.
TERCER. Que tant lIVER com la Universitat Jaume I estan dacord a establir la
mtua collaboraci en el camp de la investigaci histrica.
I per a fixar les condicions dacord amb les quals sha de prestar esta collaboraci,
acorden este conveni singular, que es regir per les segents
45
El conveni
CLUSULES
PRIMERA. OBJECTE DEL CONVENI
Este conveni t com a objectiu la realitzaci, per part del professor de la Universitat
Jaume I Dr. Francesc Garcia Querol, del Departament de Dret Privat, del treball Documents per a la histria de la cultura valenciana medieval. Este treball es realitza a
sollicitud de lIVER.
SEGONA. CONDICIONS DACCEPTACI DEL TREBALL
La Universitat Jaume I i el professor Dr. Francesc Garcia Querol accepten realitzar
lestudi sollicitat dacord amb les condicions estipulades en els annexos del present
contracte.
TERCERA. DURACI
El termini durant el qual es duran a terme els treballs objecte deste conveni ser de
36 mesos, comptadors a partir de la data de la firma del conveni.
QUARTA. PRRROGA, MODIFICACI I RESCISSI DEL CONVENI
Este conveni es pot prorrogar per acord exprs de les parts, pel perode de temps i
amb les condicions econmiques que de com acord sestablisquen.
Les parts poden denunciar o modificar este document en qualsevol moment per
mutu acord.
QUINTA. JURISDICCI
LIVER i la Universitat Jaume I es comprometen a resoldre de manera amistosa qualsevol desacord que puga sorgir en el desenvolupament deste acord.
En cas de conflicte, les dos parts acorden sotmetres als tribunals de Valncia, amb
renncia al seu fur.
I en prova de conformitat amb tot el que sha establit, firmen este document per
triplicat.
Per la Universitat Jaume I

(firma)
Sr. Ramon Llop Fandos
Castell, 14 de desembre del 2006
46
Per lIVER
(firma)
Sra. Beatriu Gomis Ferrer
LA CONVOCATRIA
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CONVOCATRIA

La convocatria s un document que sutilitza per a requerir la presncia dalg en un lloc, una data i una hora determinats, per a participar en
una reuni.
Criteris generals
La convocatria seguix una estructura constant, i sajusta bsicament
als trets de funcionalitat i formalitat que caracteritzen les comunicacions
oficials. Els dos aspectes ms remarcables sn els segents:
El to de la convocatria ha de ser formal i concs, ja que es tracta
duna comunicaci oficial feta per un crrec.
Pel que fa al tractament personal, per a lemissor sutilitza la primera
persona del singular (vos convoque); i per al destinatari, la segona
persona del plural (vs) o la tercera persona del singular (vost): vos
convoque, el convoque.
Estructura
1. Capalera. Per a la identificaci de lorganisme al qual pertany el
crrec convocant, cal utilitzar el paper corporatiu adequat on conste
el logotip de la instituci i les seues dades identificatives.
47
La convocatria
2. Destinatari. En este apartat cal fer constar el nom i els cognoms de

la persona convocada i la seua adrea (en el cas que la convocatria
siga externa).
Si la persona convocada assistix a la reuni en qualitat del crrec
que ocupa, sha de fer constar el crrec sense la indicaci del nom
de qui locupa.
3. Salutaci. Pot ometres. I, en tot cas, si es fa servir alguna frmula de
salutaci, cal utilitzar els tractaments habituals de senyor o senyora.
4. Identificaci de la reuni. La convocatria ha de ser feta pel president
de lrgan collegiat. En el cas que siga el secretari qui efectue la
convocatria, ha de fer constar que ho fa per orde del president (per
indicaci de la presidenta, vos convoque).
Tamb cal fer constar, quan siga el cas, el carcter ordinari o
extraordinari de la reuni.
Aix mateix, sha despecificar el dia, lhora i el lloc on es far la
reuni.
5. Orde del dia. Este apartat consta duna llista numerada dels temes que
es tractaran en la reuni. Generalment sinicia amb el punt Lectura i
aprovaci de lacta de la sessi anterior i sacaba amb el Prec i preguntes,
que correspon al perode obert dintervencions al final duna reuni.
6. Firma. Hi ha de constar el crrec de la persona que convoca (president
o secretari), precedit de larticle determinat corresponent, i seguit de
la firma, el nom i els cognoms.
7. Dataci. En este apartat cal fer constar la localitat i la data: el dia
(expressat en xifres), el mes (en lletres) i lany (en xifres i de manera
completa).
48
Fraseologia
Frmules per a introduir la identificaci de la reuni:
Vos convoque a la prxima reuni de la Secci
Em plau convocar-lo a la reuni de
Per orde (o per indicaci, o per encrrec) de la presidenta, vos convoque
a la reuni ordinria de la Comissi
Complint lacord de lltima sessi, el convoque a
Frmules per a expressar lorde del dia:
Lectura i aprovaci, si s el cas, de lacta de la sessi anterior.
Estudi i aprovaci, si s el cas, de
Assumptes de trmit.
Examen (o estudi) de
Aprovaci de
Debat sobre.
Precs i preguntes.
49
La convocatria
ESQUEMA DE LA CONVOCATRIA (1)

DESTINATARI
SALUTACI
ORDE DEL DIA
FIRMA
DATACI
50
ESQUEMA DE LA CONVOCATRIA (2)

ORDE DEL DIA
FIRMA
DATACI
DESTINATARI
51
La convocatria
EXEMPLE 1 DE CONVOCATRIA
Sr. Josep Armengol Vicens,

El convoque a la reuni de la Comissi dAvaluaci de les proves selectives daccs
al grup C, que tindr lloc el dia 24 de novembre del 2005, a les 11.00 h, en la sala de
juntes de la Conselleria de Justcia, Interior i Administracions Pbliques, amb el segent
orde del dia:
1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.
2. Establiment de les proves de selecci.
3. Fixaci del calendari de proves.
4. Precs i preguntes.
El president
(firma)
Ramon Vidal Esp
52
EXEMPLE 2 DE CONVOCATRIA
La convoque a la reuni de la Comissi dAvaluaci de les Necessitats Extraordinries

de Transport Metropolit que tindr lloc el prxim dia 17 de desembre del 2005, a les
16.30 h, en la sala de juntes de lEntitat de Transport Metropolit de Valncia, en lavinguda dEnric Valor, 13, de Burjassot, amb el segent orde del dia:
1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.
2. Fixaci del Pla Extraordinari de Transport Metropolit per al perode nadalenc.
3. Precs i preguntes.
El president
(firma)
Ramon Vidal Esp
Burjassot, 14 de desembre del 2005
SRA. LLUSA RAMOS BORONAT
53
EL CURRCULUM
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CURRCULUM

El currculum s un document que cont les dades personals i els mrits
acadmics i professionals duna persona, que vol accedir a un lloc de treball.
Criteris generals
Com que es tracta dun document personal que redacta un ciutad
per a adrear-lo a lAdministraci o a una empresa, pot adoptar certes
variacions formals, per s convenient que la informaci sajuste a un
esquema general que facilite lavaluaci dels mrits que shi consignen.
En atenci a aix, cal tindre en compte les segents indicacions de
carcter general:
El currculum ha de contindre les dades ms importants de la trajectria
acadmica i professional duna persona en relaci amb la plaa a qu
saspira, per cal ometre la informaci irrellevant o redundant amb vista
a valorar el perfil ms adequat per a ocupar un lloc de treball.
Cal fer una redacci sinttica, amb uns epgrafs generals que agrupen
les dades de cada apartat (dades personals, formaci acadmica, etc.),
de manera que siga possible localitzar rpidament la informaci que
interesse.
Per a reforar la claredat expositiva, pot ser til posar guions, pics o
altres recursos tipogrfics que destaquen els diversos elements de
cada apartat.
55
El currculum
Estructura
1. Dades personals. Cal fer constar la informaci necessria per a identificar la persona i, si s el cas, poder localitzar-la rpidament: nom i
cognoms, lloc i data de naixement, nmero de DNI, domicili, telfons
de contacte, adrea electrnica. En certs casos, tamb pot ser convenient consignar altres dades dinters per al lloc de treball al qual
sopta, com la nacionalitat, la disponibilitat de vehicle propi, etc.
2. Formaci acadmica. Cal posar la relaci de ttols disponibles, lorganisme que els ha expedit i la data dexpedici. En principi, la manera
ms habitual dordenar els diversos ttols s cronolgicament, si b
tamb poden ordenar-se de major a menor grau (doctorat, llicenciat,
diplomat, etc.). En este apartat, tamb shan dindicar els msters i
cursos de postgrau que shagen realitzat.
3. Altres cursos. Cal consignar els estudis no reglats, com ara la realitzaci de cursets, lassistncia a congressos, jornades, etc.; en tots els
casos, s imprescindible especificar la duraci de cada curset, el lloc
i les dates de realitzaci, aix com lentitat organitzadora.
4. Idiomes. s important precisar el nivell de comprensi i expressi oral
i escrita de cada llengua i fer-ne una valoraci adequada (expressi
oral fluida, comprensi escrita bona). En este apartat, tamb poden
indicar-se les estades en lestranger per motius acadmics o laborals.
5. Experincia professional. Shan de consignar de manera cronolgica
els diversos llocs de treball que shan ocupat fins a eixe moment,
especificant lempresa o lorganisme per al qual sha treballat i el
perode durant el qual sha treballat en cada lloc.
6. Altres dades. Shan dindicar totes aquelles dades que no s possible
encabir en cap altre apartat (coneixements dinformtica, publicacions, premis, distincions, etc.), que es considera que poden ser tils
56
per a valorar adequadament el perfil professional de laspirant a un

lloc de treball.
ESQUEMA DEL CURRCULUM

TTOL
DADES PERSONALS
FORMACI ACADMICA
ALTRES ESTUDIS
IDIOMES
EXPERINCIA PROFESSIONAL
ALTRES DADES
DATACI
57
El currculum
EXEMPLE DE CURRCULUM
CURRCULUM DE MARTA VILA IBORRA

DADES PERSONALS
NOM I COGNOMS: Marta Vila Iborra
LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Oliva, 14 de febrer de 1983
NIF: 34.826.130-Q
DOMICILI: carrer Major, nm. 22, 3a.
LOCALITAT I CODI POSTAL: Oliva, 46780
TELFONS: 962 839 130 i 669 231 665
ADREA ELECTRNICA: marta.vila@webmail.com
FORMACI ACADMICA
Diplomada en Dret en la Facultat de Dret de la Universitat de Valncia (2005).
ALTRES ESTUDIS
2000 Curs de Gesti Administrativa, organitzat per la Mancomunitat de la Safor
(400 hores).
Certificat de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci.
IDIOMES
Expressi oral i escrita en castell i en valenci: fluida.
Comprensi i expressi oral i escrita dangls: bona.
EXPERINCIA PROFESSIONAL
Auxiliar administrativa en lAjuntament dOliva (de gener a desembre del 2006), amb
funcions darxiu de documents, atenci al pblic i gestions externes.
ALTRES DADES
Coneixement com a usuria dels programes informtics Word, Excel i Access.
Oliva, 15 de gener del 2007
58
LA DECLARACI JURADA
CARACTERSTIQUES DE LA DECLARACI JURADA

La declaraci jurada s un document redactat per un ciutad, a requeriment duna autoritat administrativa o judicial, per a manifestar la veracitat
del que es declara, assumint-ne la responsabilitat legal.
Criteris generals
Com que es tracta dun document que el ciutad presenta a una Administraci, no ha destar encapalat per cap logotip, ni tan sols quan una instituci
concreta tinga preparats els models per a facilitar-ne lompliment als ciutadans.
La declaraci jurada sol estar referida a una qesti molt concreta relativa a les circumstncies personals del declarant; per tant, la redacci sol
limitar-se a fer constar les dades que identifiquen el declarant i lassumpte
que s objecte de declaraci.
Pel que fa al tractament personal, cal utilitzar la primera persona del
present dindicatiu (declare, etc.).
Estructura
1. Dades personals del declarant. Cal consignar les dades que identifiquen la persona que fa la declaraci, separades per comes: nom i
cognoms, nmero del DNI, ciutat on viu, carrer, nmero i codi postal.
2. Cos. Introdut amb una frmula fixa (DECLARE SOTA JURAMENT o, si es
preferix evitar la paraula jurament, per les seues connotacions religioses,
59
La declaraci jurada
DECLARE SOTA PROMESA) i, desprs de dos punts, en lnia a banda

sespecifica la qesti concreta sobre la qual es presta jurament.
3. Firma. Es limita a la firma manuscrita. No cal tornar a posar les dades
del declarant.
Fraseologia
Que no sc beneficiari/beneficiria de cap ajuda
Que complisc els requisits assenyalats
No trobar-me incurs en cap de les circumstncies dincapacitat i incompatibilitat que sindiquen
No trobar-me incurs en cap dels supsits que impedixen obtindre la
condici de beneficiari
No tindre antecedents penals
No exercir cap activitat retribuda
No haver sigut separat del servici de cap de les administracions pbliques
ESQUEMA DE LA DECLARACI JURADA

DADES PERSONALS DEL DECLARANT
COS
FIRMA
DATACI
60
EXEMPLE DE DECLARACI JURADA
Pere Sabater Cars, amb DNI nm. 19.764.251-Y, domiciliat a Callosa den Sarri,
carrer de les Moreretes, nm. 24, pta. 6, codi postal 03510,
DECLARE SOTA JURAMENT:

Que no he sigut separat del servici de cap de les administracions pbliques i que no
em trobe inhabilitat per a lexercici de funcions pbliques, a lefecte de ser nomenat
funcionari del cos de mestres.
(firma)
Callosa den Sarri, 15 de febrer del 2007
61
LA DILIGNCIA
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA DILIGNCIA

La diligncia s un document de carcter intern que t la funci dacreditar que sha executat un determinat trmit administratiu, encara que
actualment el segellament dun document ja sol considerar-se com una
garantia suficient dacreditaci.
Criteris generals
La diligncia mant una estructura fixa, i sajusta bsicament als trets de
funcionalitat i formalitat que caracteritzen la documentaci administrativa.
Pel que fa a la seua redacci, cal remarcar els aspectes segents:
Cal utilitzar un to formal i concs, ja que es tracta duna comunicaci
oficial emesa per un crrec en la tramitaci dun procediment administratiu que sha dincorporar a lexpedient.
Quant al tractament personal, cal fer una redacci en forma impersonal (per a fer constar que...).
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme que fa la diligncia, cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip
2. Cos. Introduda amb la paraula DILIGNCIA (escrita en majscules i allada del text) i seguida de lexpressi per a fer constar, cal
63
La diligncia
indicar lassumpte que motiva lemissi de la diligncia (la presa

de possessi duna plaa, la modificaci duna situaci laboral, un
rgim dexcepcionalitat, el trasllat de lexpedient, la presentaci dun
document, etc.).
3. Firma. Sha dindicar el crrec de la persona que firma la diligncia, la
rbrica i, finalment, el nom i els cognoms.
Fraseologia

Per a fer constar que

Que amb data
Que en el dia de hui pren possessi de la plaa
Que sha notificat
Que sha exposat en el tauler dedictes
Que, per error material,
Que el present document es compon de
ESQUEMA DE LA DILIGNCIA
COS
FIRMA
DATACI
64
EXEMPLE DE DILIGNCIA
DILIGNCIA per a fer constar que, per error material, en lacta nm. 2/2007 del Consell
Escolar, celebrada el dia 22 de febrer del 2007, no apareix la Sra. Marina
Estruch Bellver en la llista dassistents.
El secretari del Consell Escolar

(firma)
Felip Poquet Valls
Valncia, 8 de mar del 2007
65
EL FAX
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL FAX

El fax no s prpiament un document administratiu. s noms un mitj
telemtic per a transmetre qualsevol informaci. Aix no obstant, conv
tindre present que s habitual que el primer full del document enviat per
fax actue de capalera on es facen constar algunes dades de lemissor i del
receptor, aix com alguna referncia del document trams. Lestructura i
el disseny poden ser molt variables, de manera que a continuaci es dna
noms un model que seguix lestructura de la resta de documents.
Estructura
1. Identificaci del destinatari. Sha dindicar el nom i els cognoms de
la persona a qui sadrea el fax, aix com lorganisme a qu pertany i,
si s possible, el departament concret on senvia.
2. Identificaci del remitent. Conv utilitzar paper oficial on conste el
logotip institucional, a fi que puga identificar-se adequadament lorganisme al qual pertany lemissor del fax. A ms, conv consignar el nom
i els cognoms de la persona que envia el fax i un nmero de telfon on
el destinatari puga adrear-se en el cas que la recepci del fax presente
algun problema.
3. Altres dades. s important que el fax tinga un apartat, anomenat
habitualment Assumpte, on es done compte del contingut, aix com
un nmero de referncia que permeta identificar, en cas de dubte, el
67
El fax
document trams. Tamb s important consignar la data denviament

i el nombre de pgines de qu consta el document, incloent-hi la
coberta, per si hi ha una interrupci de la transmissi.
Fraseologia

Destinaci
A latenci de
Nmero de fax
Trams per
Nombre de pgines
Comentaris
Observacions
ESQUEMA DEL FAX
68
IDENTIFICACI DE LEMISSOR
IDENTIFICACI DEL RECEPTOR
ORGANISME:
ORGANISME
DEPARTAMENT:
DEPARTAMENT
NOM:
NOM:
TELFON:
FAX:
REFERNCIA:
ASSUMPTE:
DATA:

NOMBRE DE PGINES
(inclosa la portada):
EXEMPLE DE FAX
DE:
PER A:
ORGANISME: Conselleria de Cultura
ORGANISME: Ajuntament dAlcoi
DEPARTAMENT: Direcci General de
DEPARTAMENT: rea de Cultura
Patrimoni
NOM: Jordi Cots Mengual
NOM: Anna Rovira Costa
FAX: 965 537 161
TELFON: 963 866 500
ASSUMPTE: Participaci en la
REFERNCIA: 941/07
Mostra Itinerant
DATA: 18-10-2007
NOMBRE DE PGINES: 14
69
LA INVITACI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA INVITACI

La invitaci s un document per mitj del qual es notifica a alg la
celebraci dun acte (una conferncia, una inauguraci, una exposici, etc.)
i sel convida a assistir-hi.
Criteris generals
La invitaci, pel fet de ser un document protocollari, t un contingut
molt predeterminat, que presenta poques variacions. Pel que fa a la seua
redacci, cal remarcar els aspectes segents:
El to general ha de ser formal i corts.
Pel que fa al tractament personal, per a lemissor sutilitza la tercera
persona del singular, i per al receptor, la tercera persona del singular
(vost) o la segona persona de plural (vs).
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme que fa lanunci,
cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip institucional
i el nom de lorganisme.
2. Cos. En este apartat, per mitj duna frmula fixa (invita, es complau
a convidar-vos) es fan constar el nom i els cognoms del destinatari i
el motiu de la invitaci (agrament, felicitaci, etc.) per mitj dun text
71
La invitaci
breu, aix com les dades referents al lloc, la data i lhora de celebraci
de lacte.
Fraseologia

t lhonor de convidar-vos
es complau a invitar-vos
lacte ser presidit per
a crrec de
cal confirmar lassistncia
que tindr lloc a
ESQUEMA DE LA INVITACI
IDENTIFICACI DE QUI CONVIDA
COS
DATACI
72
EXEMPLE DINVITACI
La presidenta de lAcadmia Valenciana de la Llengua

Es complau a convidar-lo a lacte institucional per a la celebraci del XXV Aniversari de
la Llei ds i Ensenyament del Valenci, que tindr lloc el dia 23 de novembre, a les 11
hores, en el Monestir de Sant Miquel dels Reis.
73
LA NOTIFICACI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA NOTIFICACI

La notificaci s un document per mitj del qual es comunica a la persona interessada una resoluci o qualsevol altre acte administratiu.
Criteris generals
Es tracta dun document amb una estructura fixa, i sajusta als trets de
funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions oficials. Per a
la seua redacci, cal tindre en compte els aspectes que sindiquen a continuaci:
Claredat, precisi i concisi en lexpressi de les idees.
Pel que fa al tractament personal, cal usar la primera persona de
singular per a lemissor, i la tercera persona de singular (tractament
de vost) o la segona del plural (tractament de vs) per al receptor.
Quant a ls dels temps verbals, si la resoluci i la notificaci tenen
la mateixa data, la referncia a la resoluci es fa amb el perfet (ha
dictat), i si tenen una data diferent, amb el passat simple o perifrstic
(dict / va dictar).
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme que fa la notificaci, cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip
75
La notificaci
2. Identificaci del destinatari. Cal situar les dades identificaves del

destinatari (nom i cognoms, adrea, codi postal i poblaci) en la part
superior esquerra de la notificaci, si b poden disposar-se en lespai
corresponent quan haja de trametres amb un sobre amb finestreta.
3. Frmula de notificaci. La notificaci prpiament dita sol introduirse amb frases com ara li notifique que, li adjunte la resoluci
de, amb una referncia a lexpedient o al recurs sobre el qual es
resol, aix com a la data i lrgan que dicta la resoluci.
4. Cos. Este apartat ha de contindre el text complet de la resoluci,
entre cometes, per a indicar que es transcriu literalment. En el cas
que la resoluci siga molt extensa, es pot adjuntar com a annex a la
notificaci.
5. Recursos pertinents. Cal fer constar obligatriament si la resoluci s
definitiva o no en la via administrativa, els recursos que pot interposar
la persona interessada i lrgan davant del qual shan de presentar,
aix com els terminis de presentaci.
6. Firma. Inclou tres apartats: el crrec que ocupa la persona que firma
la notificaci, precedit de larticle corresponent; la firma manuscrita,
i el nom i cognoms de lemissor.
Fraseologia

Li comunique que
Li adjunte la resoluci
Li tramet, adjunta, la resoluci
contra esta resoluci pot interposar recurs
dins del termini dun mes a comptar de lendem de la data de
notificaci
tamb pot interposar qualsevol altre recurs que considere procedent
76
Remarca
Cal tindre en compte que, dacord amb el que establixen els articles 58
i 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, la notificaci
ha de ser cursada en el termini de deu dies a partir de la data en qu shaja
dictat la resoluci.
ESQUEMA DE LA NOTIFICACI
FRMULA DE NOTIFICACI
COS
RECURSOS
FIRMA
DATACI
77
La notificaci
EXEMPLE DE NOTIFICACI
Ref. 1324
Sr. Jess Peris Ferrer
C/ del Mar, 12
03700 Dnia
Dacord amb larticle 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de

les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, li adjunte la resoluci que va dictar el conseller de Medi Ambient, en data 12 de juny del 2007, sobre
lautoritzaci ambiental que va sollicitar per a lactivitat de restauraci, ubicada a
Dnia, i tamb una cpia segellada del projecte tcnic.
Contra esta resoluci, que exhaurix la via administrativa, pot interposar recurs contencis
administratiu davant del Jutjat Contencis Administratiu dAlacant en el termini de dos
mesos a comptar de lendem de la notificaci desta resoluci. Tamb pot interposar de
forma potestativa recurs de reposici davant del conseller de Medi Ambient, en el termini
dun mes, a comptar de lendem de la recepci desta notificaci.
La secretria general de la Conselleria de Medi Ambient
(firma)
Maria Corts Juli

Valncia, 14 de juny del 2007
78
LOFICI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LOFICI

Lofici s una comunicaci escrita de carcter oficial que sutilitza per
a transmetre algun assumpte relacionat amb un expedient administratiu.
Segons el destinatari, els oficis poden ser de dos tipus: lofici intern (quan
est dirigit a un altre rgan administratiu) i lofici extern (quan est dirigit
a una persona fsica o jurdica).
Criteris generals
La redacci de lofici seguix una estructura fixa, i sajusta als trets de
funcionalitat i formalitat que caracteritzen les comunicacions oficials. Els
aspectes ms destacables pel que fa a la seua redacci sn els segents:
s un document que tracta un sol tema.
Fa servir un to impersonal i formal, a causa del seu valor de comunicaci oficial feta per un crrec.
Lestructuraci del contingut es fa per mitj de pargrafs breus i
separats: introducci de lassumpte, exposici de fets, arguments o
consideracions i conclusi a partir duna sntesi, una petici, etc.
Quant al tractament personal, cal utilitzar la primera persona del
present dindicatiu per a lemissor (comunique, demane), i la tercera
persona del singular (vost) o la segona persona del plural (vs) per
al destinatari.
79
Lofici
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme que fa lofici,
2. Identificaci del destinatari. Els oficis interns sadrecen al crrec de
lrgan administratiu i no a la persona que locupa, mentres que els
oficis externs sadrecen individualment a una persona designada pel
seu nom.
3. Salutaci. En els oficis interns no sutilitza cap frmula de salutaci;
en els oficis externs, en canvi, se solen emprar els tractaments de
senyor o senyora.
4. Cos. Si la comunicaci s breu, el cos pot constar dun sol pargraf.
Per, si s llarga i complexa, s convenient estructurar la informaci en
diversos pargrafs i ordenar-la de manera lgica: amb una introducci
en qu es presente el motiu de lofici, una explicaci dels fets i una
conclusi en qu es formula una petici al destinatari o se sintetitza
el motiu ltim de la comunicaci.
5. Firma. En primer lloc, cal fer constar el crrec, precedit de larticle;
desprs la firma manuscrita, i finalment el nom i els cognoms de
lemissor.
Fraseologia

80
Pel que fa a
En relaci amb
Amb motiu de
Dacord amb
Ats que
Li tramet
Li adjunte
Li comunique que
En resposta a
ESQUEMA DE LOFICI
COS
FIRMA
DATACI
81
Lofici
EXEMPLE DOFICI
Ref. 165
Secretria de lAjuntament de Museros
Plaa del Castell, nm. 1
46136 Museros
A fi de poder completar la informaci sobre el cens dactivitats industrials de la Comunitat Valenciana, li agrairem que ens trametera la relaci dindstries del municipi de
Museros que disposen dautoritzaci dabocament daiges residuals, indicant-ne en
cada cas el nom, la ra social, ladrea i lactivitat.
El director general de Seguretat Industrial i Consum
(firma)
Felip Grau Morell

Valncia, 12 de juliol del 2007
82
LA QUEIXA
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA QUEIXA

La queixa s un document per mitj del qual un individu, o un conjunt
dindividus, expressa la seua insatisfacci a un organisme o a un establiment
comercial pel tracte rebut, per la qualitat del servici, pel preu cobrat, per una
espera excessiva o per qualsevol altra causa relacionada amb els servicis que
presta. En general, encara que no es manifeste explcitament, la queixa t per
objecte instar lorganisme o lestabliment afectats a rectificar la seua actuaci.
Criteris generals
La queixa s un document amb una estructura flexible. Molts organismes
o establiments disposen de models de queixa disponibles, que sajusten a
les caracterstiques especfiques de les activitats que duen a terme. En tot
cas, cal tindre en compte les recomanacions segents:
El to de la queixa conv que siga respectus, fent prevaldre la concisi
i la claredat expositiva a lexpressivitat i lemotivitat.
Lexposici dels fets que motiven la queixa sha destructurar de forma
breu i ordenada. En el cas que hi haja diversos motius de queixa, conv
separar-los en pargrafs independents, i fins i tot ordenar-los amb una
numeraci correlativa.
Pel que fa al tractament personal, segons que lemissor siga una
persona individual o un collectiu, cal fer servir la primera persona
83
La queixa
del singular o del plural, respectivament; per al receptor, si es tracta

duna persona particular (gerent, cap del servici, etc.), cal utilitzar els
tractaments de vost o de vs, i si es tracta dun organisme, s preferible ls de formes impersonals.
Estructura
1. Identificaci del sollicitant. Shan de fer constar les dades personals
de qui firma la queixa: noms i cognoms, document nacional didentitat,
adrea, poblaci i codi postal, i opcionalment, si es considera til per
algun motiu, poden afegir-se altres dades com ara el lloc de naixement,
el telfon, ladrea electrnica, etc.
2. Exposici dels motius de la queixa. Sense necessitat de cap frmula
introductria, cal exposar els fets i les raons que motiven la queixa. Si
hi ha ms dun fet o circumstncia que es vol ressenyar com a motiu
de la queixa, s convenient fer constar cada fet en un pargraf independent. En el cas que sadjunte documentaci annexa (una factura,
un volant, una citaci, etc.), shi pot fer referncia per mitj duna frmula com ara la segent: ....cosa que acredite amb la documentaci
annexa.
3. Firma. Noms sha de posar la rbrica, ja que el nom i els cognoms
consten ms amunt, en lapartat referent a la identificaci del sol
licitant.
4. Dataci. Sha de fer constar amb lorde segent: la localitat, el
dia (en xifres), el mes (en lletres) i lany (en xifres i de manera
completa).
5. Organisme destinatari. Sha de consignar el nom de la instituci a la
qual sadrea la sollicitud. Esta informaci es posa al peu del document,
escrita amb totes les lletres en majscula.
84
Fraseologia

Vull manifestar (o volem manifestar) que

Vull exposar-li la meua queixa pel fet que
El motiu desta queixa s
Em dirigisc a vost per a indicar-li que
shan vulnerat els meus drets pel fet que
he sigut objecte de discriminaci a causa de
he rebut un tracte vexatori per part de
Documentaci que sacompanya
ESQUEMA DE LA QUEIXA
IDENTIFICACI DEL SOLLICITANT
EXPOSICI DELS MOTIUS DE LA QUEIXA
NUCLI DE LA QUEIXA
FIRMA
DATACI
ORGANISME DESTINATARI
85
La queixa
EXEMPLE DE QUEIXA
Joan Valls Blanch, amb DNI nm. 23.247.568-L, domiciliat a Nules, codi postal 12520,
en lavinguda del Millars, 2,
Vull expressar la meua queixa perqu en el gual que hi ha en lavinguda del Millars, al
costat del nmero 4, que s un accs a garatge, especialment els divendres i els dissabtes a la nit, molt sovint hi ha vehicles aparcats que no respecten el senyal de prohibit
estacionar, i no he apreciat mai la presncia de policies locals que imposen cap tipus
de sanci per a evitar-ho.
Nules, 21 de maig del 2009

(firma)
AJUNTAMENT DE NULES
86
LA RECLAMACI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA RECLAMACI

La reclamaci s un document per mitj del qual un individu, o un conjunt dindividus, expressa la seua protesta a un organisme o a un establiment
comercial per una actuaci que considera que li causa un perju, i nexigix una
reparaci per mitj duna indemnitzaci, la devoluci dels diners abonats, el
canvi de larticle adquirit, la modificaci duna resoluci administrativa, etc.
Criteris generals
La reclamaci s un document amb una estructura flexible. Molts organismes o establiments disposen de models de reclamaci disponibles, que
sajusten a les caracterstiques especfiques de les activitats que duen a
terme. En tot cas, cal tindre en compte les recomanacions segents:
El to de la reclamaci, sense deixar de ser ferm, conv que siga respectus.
Els fets que motiven la reclamaci shan dexposar de forma clara i
concisa, per sense ometre cap detall que puga ser important a lhora
de justificar la reclamaci.
Pel que fa al tractament personal, segons que lemissor siga una
persona individual o un collectiu, cal fer servir la primera persona
del singular o del plural, respectivament; i per al receptor, si es tracta
duna persona particular (gerent, cap del servici, etc.), cal utilitzar els
tractaments de vost o de vs, i si es tracta dun organisme, s preferible ls de formes impersonals.
87
La reclamaci
Estructura
1. Identificaci del sollicitant. Shan de fer constar les dades personals de
qui firma la reclamaci: noms i cognoms, document nacional didentitat, adrea, poblaci i codi postal, i opcionalment, si es considera
til per algun motiu, poden afegir-se altres dades com ara el lloc de
naixement, el telfon, ladrea electrnica, etc.
2. Exposici de fets. Tot i que en principi no s necessria cap frmula
introductria, sovint se seguix lesquema general de la sollicitud, amb
la paraula EXPOSE, escrita en majscules i seguida de dos punts, per a
introduir a continuaci els motius que fonamenten la reclamaci. En
el cas que sadjunte documentaci annexa per a justificar o reforar la
reclamaci (una factura, un tiquet, un pressupost, una carta, una citaci,
una foto, etc.), shi pot fer referncia per mitj duna frmula com ara
la segent: ....cosa que acredite amb la documentaci annexa.
3. Nucli de la reclamaci. Si per a lexposici de fets sha seguit lesquema de la sollicitud, la reclamaci prpiament dita sha dintroduir
amb la paraula SOLLICITE, escrita en majscules i seguida de dos
punts. Si no sha seguit lesquema de la sollicitud, en un pargraf a
banda, cal exposar la reclamaci concreta que es fa a la instituci o
a lempresa a la qual sadrea la sollicitud.
4. Firma. Noms sha de posar la rbrica, ja que el nom i els cognoms consten ms amunt, en lapartat referent a la identificaci del sollicitant.
6. Organisme destinatari. Sha de consignar el nom de la instituci
a la qual sadrea la sollicitud. Esta informaci es posa al peu del
document, escrita amb totes les lletres en majscula.
88
Fraseologia

Vull exposar-li la meua reclamaci pel fet que

El motiu de la meua reclamaci s
Em dirigisc a vost per a reclamar
Lamente haver de posar-me en contacte amb vost per a reclamar-li
Per consegent, reclame lajuda que em correspon en concepte de
En conseqncia, reclame danys i perjus
els perjus que mha causat
Per tot aix, reclame una indemnitzaci
Pels motius exposats reclame la devoluci del benefici obtingut
Que se mapliquen els mateixos criteris de valoraci
Que sanulle la resoluci per la qual sem denega
Dacord amb la legislaci que regula
Sha incomplit la normativa laboral
Documentaci que sacompanya
ESQUEMA DE LA RECLAMACI
EXPOSICI DE FETS
NUCLI DE LA RECLAMACI
FIRMA
DATACI
89
La reclamaci
EXEMPLE DE RECLAMACI
Snia Ribes Blasco, amb DNI nm. 21.135.842-S, vena de Catadau, amb domicili en el
carrer Nou, 5, 46196, telfon 962 550 112 i adrea de correu electrnic ribes_son@gva.es,
Amb data 15 de juny vaig rebre una notificaci de lAjuntament de Catadau per la qual
sem comunicava que shavia desestimat la meua petici dajuda per a la rehabilitaci de fatxades, pel fet que, segons lesmentada notificaci, tenia deutes pendents de
satisfer amb lAjuntament.
Aix no obstant, tal com consta en el certificat que adjunte, expedit pel mateix Ajuntament amb data 17 de juny, en el moment de presentar la sollicitud estava al corrent
de les meues obligacions fiscals i tributries amb lAjuntament i no tenia tampoc cap
sanci ni multa pendent dabonar; per la qual cosa sollicite que sanulle la resoluci
que em denegava lajuda per a la rehabilitaci de vivendes i sen dicte una altra de
substitutria de carcter positiu, ja que complisc tots els requisits que establia la convocatria dajudes.
Catadau, 18 de juny del 2009

(firma)
AJUNTAMENT DE CATADAU
90
EL RECURS
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL RECURS

El recurs s un document mitjanant el qual una persona demana a una
autoritat que anulle o modifique una resoluci perqu considera que s perjudicial per als propis interessos legtims o contrari als drets que lemparen.
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, modificada per
la Llei 4/1999, de 13 de gener, regula els diversos tipus de recurs. Aix, el
recurs dalada (articles 114 i 115) s aquell que sinterposa davant de
lrgan superior jerrquic que va dictar la resoluci; el recurs potestatiu de
reposici (articles 116 i 117) sinterposa davant del mateix rgan que la
va dictar, i el recurs extraordinari de revisi (article 118) sinterposa contra
els actes ferms en via administrativa en uns casos molt determinats fixats
per la mateixa llei.
Criteris generals
Els mateixos rgans administratius solen proporcionar models quan
dicten una resoluci i indiquen explcitament el tipus de recurs que s
possible formular. En tot cas, en la redacci del recurs cal tindre en compte
les segents consideracions generals:
Cal mantindre un to formal i adequat a la situaci comunicativa.
Cal estructurar la informaci en blocs homogenis.
91
El recurs
Pel que fa al tractament personal, per al recurrent s convenient utilitzar la primera persona del singular (interpose, formule, sollicite); per al
receptor, en la mesura que el recurs sadrea a un rgan, s preferible
un tractament impersonal (que es dicte).
Estructura
1. Identificaci del recurrent. Shan de fer constar, obligatriament, les
segents dades personals del recurrent: noms i cognoms, document
nacional didentitat, adrea, poblaci i codi postal, i opcionalment, si es
considera rellevant per al procediment, poden afegir-sen daltres com
ara el lloc de naixement, el telfon i ladrea electrnica, la professi, etc.
2. Formulaci del recurs. Desprs duna frmula fixa (INTERPOSE
RECURS DALADA, o el que corresponga en cada cas, escrita en
majscules, seguida de dos punts), sha didentificar clarament lacte
que es recorre, fent constar el crrec o lrgan que va dictar la resoluci
i la data, el nmero de lexpedient i la data de notificaci, aix com la
referncia a la normativa que regula el recurs.
3. Allegacions. En este apartat, encapalat amb la paraula ALLEGACIONS
(escrita en majscules i seguida de dos punts), sinclouen els fonaments
de dret i les raons en qu es basa la impugnaci.
4. Documentaci annexa. En el cas que sadjunte documentaci per a
justificar o reforar els motius adduts, sha dencapalar amb el ttol
DOCUMENTS ANNEXOS (escrit en majscules i seguit de dos punts),
i a continuaci, en pargrafs separats, iniciats amb un nmero dorde,
cal especificar succintament amb un ttol de referncia els documents
que shi adjunten.
5. Sollicitud. Sha dintroduir amb la paraula SOLLICITE (escrita en
majscules i seguida de dos punts), i tot seguit cal exposar la sollicitud
92
concreta que es fa a lrgan contra el qual sha interposat el recurs, s

a dir: que es revoque o es modifique la resoluci objecte del recurs.
8. Organisme destinatari. Sha de consignar el nom de lrgan, el centre
o la unitat administrativa a qu es dirigix. Esta informaci es posa al
peu del document, escrita amb totes les lletres en majscula.
Fraseologia
Contra la resoluci dictada amb data
que em fon notificada amb data
Dacord amb el que disposa larticle 114 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com
que sadmeta a trmit
que es revoque la resoluci
que es modifique la resoluci
en la forma que reglamentriament sestablisca.
que em siga notificada
93
El recurs
ESQUEMA DEL RECURS

IDENTIFICACI DEL RECURRENT
FORMULACI DEL RECURS
ALLEGACIONS
DOCUMENTACI ANNEXA
SOLLICITUD
DATACI
FIRMA
94
EXEMPLE DE RECURS
Ricard Alborx Barber, amb DNI 13.131.345-R, en representaci de lAgrupaci Musical

de lHorta, tal com sacredita en els poders notarials que shi adjunten, amb adrea a
lefecte de notificacions en el carrer Nou, 3, de Catarroja, CP 46470, telfon 666 863
682, i adrea electrnica albar@pot.org,
INTERPOSE RECURS DE REPOSICI:
Contra la resoluci dictada amb data 6 de setembre del 2009 per la consellera de
Cultura en lexpedient 3/2009, que em fon notificada el dia 12 de setembre del 2009,
en base a les segents
ALLEGACIONS:
1. Hem sigut exclosos de les ajudes per a bandes de msica per a lexercici 2009 convocades per eixa Conselleria perqu la sollicitud ha sigut presentada fora de termini.
2. La sollicitud es va presentar dins del termini en una oficina de Correus, on va ser
segellada i enviada per correu certificat, encara que arrib, efectivament, fora de
termini a la seu de la Conselleria de Cultura (av. de Campanar, 32).
3. Dacord amb larticle 38.4, apartat c, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu
Com, les sollicituds dirigides als rgans de les administracions pbliques poden
presentar-se en les oficines de Correus, en la forma que reglamentriament sestablisca.
DOCUMENTS ANNEXOS:
1. Poders notarials que acrediten la representaci.
2. Cpia compulsada de la primera sollicitud on consta el segell del certificat estampat
per loficina de Correus.
SOLLICITE:
Que sadmeta la nostra sollicitud de subvenci i que es tramite a fi que sens atorgue
la quantitat econmica que ens puga correspondre.
Catarroja, 17 de setembre del 2009

(firma)
CONSELLERIA DE CULTURA
95
EL REQUERIMENT
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL REQUERIMENT

El requeriment s un document de lAdministraci a travs del qual se
sollicita a alguna persona fsica o jurdica que aporte una determinada
documentaci que sha oms o que sha presentat defectuosament, a fi de
completar la tramitaci dun expedient administratiu.
Criteris generals
La redacci de requeriments no sajusta a un esquema fix, ja que sha
dadaptar a la documentaci sollicitada i al tipus dexpedient de qu es
tracte; per, en tot cas, han de prevaldre els trets de funcionalitat que
caracteritzen les comunicacions oficials, amb un to formal i concs.
Pel que fa al tractament personal, se sol utilitzar la primera persona del
plural (nosaltres) per a lemissor, en la mesura que actua en representaci
de la unitat administrativa que fa el requeriment, i la tercera persona del
singular (vost) o la segona del plural (vs) per al destinatari.
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme que fa el
requeriment, cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el
logotip institucional i el nom de lorganisme.
2. Identificaci del destinatari. Les dades que identifiquen el destinatari
del requeriment (nom i cognoms, adrea i codi postal i ciutat) se situ97
El requeriment
en en el marge superior esquerre, davall de la capalera de lorganisme

que emet el requeriment, si b, en el cas que shaja de trametre amb
un sobre amb finestreta, poden disposar-se en el lloc adequat per a
fer-les correspondre amb lespai reservat a lefecte.
3. Cos. Cal fer constar la referncia a la convocatria o la disposici legal
corresponent, indicant especficament la base o larticle que dna lloc
al requeriment, aix com el termini que t el destinari per a presentar
la documentaci sollicitada, amb indicaci del lloc concret on ha
de presentar-la (departament, adrea de lorganisme, etc.). Shan de
citar tamb les disposicions legals aplicables per al requeriment de
la documentaci sollicitada i les conseqncies que derivarien si no
saportara la documentaci sollicitada.
4. Firma. Sha dindicar el crrec de la persona que firma el requeriment,
la rbrica i, finalment, el nom i els cognoms.
Fraseologia
Dacord amb les bases de la convocatria
El/Vos requerim perqu aporte/aporteu
Declaraci responsable destar al corrent de les obligacions amb la
Seguretat Social
Documentaci acreditativa dels mrits adduts
Fotocpia compulsada de
En el cas de no aportar la documentaci sollicitada
en el termini de deu dies hbils
en el domicili que figura al peu del document
perqu esmene/esmeneu les deficincies observades
98
Transcorregut lesmentat termini sense que es presente la documentaci requerida, es tindr per desistit de la seua petici.
ESQUEMA DEL REQUERIMENT

COS
FIRMA
DATACI
99
El requeriment
EXEMPLE DE REQUERIMENT
Sra. Maria Llusa Rovira Llopis

C/ Joaquim Sorolla, nm. 7-3
46960 Aldaia
Dacord amb la base quarta de la convocatria per a la concessi duna beca per a
realitzar prctiques professionals de personal tcnic de biblioteques en lAjuntament
de Mislata, la requerim perqu, en el termini de deu dies, presente els documents que
sindiquen a continuaci en el Registre de lAjuntament (plaa de la Constituci, 8):
- Certificat de Grau Mitj de Coneixements de Valenci de la Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci o equivalent.
- Declaraci responsable de no tindre concedida cap altra beca o ajuda per a la mateixa
activitat o alguna altra de similar.
- Declaraci destar al corrent de les seues obligacions fiscals i de la Seguretat Social.
De conformitat amb larticle 71 de la Llei de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, en el cas de no presentar la documentaci
requerida en el termini indicat, es considerar que desistix de la seua petici.
(firma)
Llus Ametl Lluch

Secretari de lAjuntament
Valncia, 16 de juliol del 2009
100
EL SALUDA
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL SALUDA

El saluda s un document de carcter protocollari que fan servir els
alts crrecs de lAdministraci per a comunicacions breus, com ara notes
dagrament, felicitacions, invitacions, presentacions, etc.
Criteris generals
El saluda, pel fet de ser un document protocollari, t un contingut molt
predeterminat, que admet poques variacions. Els aspectes ms destacables
pel que fa a la redacci sn els segents:
Cal utilitzar un to formal i expressar concisament el motiu de la
salutaci.
Quant al tractament personal, cal utilitzar la tercera persona del singular per a lemissor (Saluda, li agrax, el convida...); i per al destinatari,
la tercera persona del singular (Ha tingut la gentilesa...).
Estructura
1. Capalera. A fi didentificar adequadament lorganisme al qual pertany el crrec que envia el saluda, cal utilitzar el paper corporatiu
adequat (que pot ser de mides molt variables), on conste el logotip
de la instituci.
101
El saluda
2. Identificaci de qui saluda. En este apartat cal fer constar el crrec

de qui envia el saluda, precedit si conv del tractament protocollari
corresponent.
3. Frmula de salutaci. La frmula de salutaci es limita a ls de la
paraula SALUDA, escrita habitualment en majscules i en un pargraf
independent.
4. Cos del saluda. En este apartat es fan constar el nom i els cognoms
del destinatari i el motiu de la salutaci (agrament, felicitaci, etc.)
per mitj dun text breu.
5. Frmula final. Habitualment se sol utilitzar una frmula fixa, amb
poques variacions: Aprofita locasi per a expressar-li la seua consideraci; Amb motiu desta avinentesa, vos expressa el testimoni de la seua
consideraci personal; Es complau a expressar-li el testimoniatge de la
seua consideraci.
Fraseologia
Frmules per a expressar el motiu de la salutaci:
SALUDA el senyor i es complau a convidar-lo a
SALUDA la senyora, que ha tingut lamabilitat de
SALUDA la senyora i la felicita per
102
ESQUEMA DEL SALUDA

IDENTIFICACI DE QUI SALUDA
SALUTACI
COS
FRMULA FINAL
DATACI
103
El saluda
EXEMPLE DE SALUDA
La presidenta del Consell Econmic i Social
SALUDA
el senyor Adri Font Centelles i el convida a la presentaci de la memria anual desta
instituci, que tindr lloc el prxim dia 27 de novembre, a les 18.30 hores, en el sal
dactes de la Conselleria dEconomia, Hisenda i Ocupaci, carrer de Colom, 44, Valncia.
Marta Vicens Escrig

aprofita locasi per a expressar-li la seua consideraci personal.
104
LA SOLLICITUD
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA SOLLICITUD

La sollicitud s un document per mitj del qual un particular fa una
petici a lorganisme competent sobre una matria reglada prevista per
la normativa vigent. El dret de petici est regulat en la Llei Orgnica
4/2001, de 12 de novembre, i reconegut explcitament en larticle 29 de
la Constituci.
Criteris generals
La sollicitud seguix una estructura molt constant. Pel que fa a la seua
redacci, cal tindre en compte els aspectes segents:
El to general ha de ser neutre i respectus.
Sha destructurar lgicament i de manera tan simplificada com siga
possible. Si lexposici de motius i el nucli de la sollicitud contenen
diverses informacions, s convenient ordenar-les i escriure-les en
pargrafs separats.
Pel que fa al tractament personal, per a lemissor sutilitza la primera
persona del singular (EXPOSE, SOLLICITE), i per al receptor, tenint en
compte que el document no sadrea a cap persona particular sin
a un organisme, cal utilitzar formes impersonals (que em siga concedit, la revisi de).
105
La sollicitud
Estructura
1. Identificaci del sollicitant. Shan de fer constar les dades personals de
qui firma la sollicitud: noms i cognoms, document nacional didentitat,
adrea, poblaci i codi postal, i opcionalment, si es considera til per
algun motiu, poden afegir-se altres dades com ara el lloc de naixement,
el telfon, ladrea electrnica, la professi, etc.
2. Exposici de motius. Sinicia amb la forma EXPOSE, en majscules,
seguida de dos punts, i desprs de la conjunci Que, escrita amb majscula inicial, sexposen els fets i les raons que justifiquen la sollicitud. Si
hi ha diversos motius, s convenient numerar-los. En el cas que sadjunte
documentaci annexa, shi pot fer referncia per mitj de frmules com
ara ...cosa que acredite amb la documentaci annexa.
3. Nucli de la sollicitud. Sintrodux amb la paraula SOLLICITE, en
majscules, seguida de dos punts, i desprs de la conjunci Que, escrita amb majscula inicial, sexposa la petici concreta que es formula
a lorganisme al qual sadrea la sollicitud.
6. Destinaci. Sha de consignar el nom de la instituci a la qual sadrea
la sollicitud. Esta informaci es posa al peu del document, escrita amb
totes les lletres en majscula.
Fraseologia
natural de
amb domicili a
que visc a
106
amb DNI nm.

dacord amb el que establix la convocatria
que complisc tots els requisits que establix
per aix
pels motius exposats ms amunt
que em siga concedit
que sem concedisca
la concessi de
que es considere presentada en temps i forma esta sollicitud
ESQUEMA DE LA SOLLICITUD
EXPOSICI DE MOTIUS
NUCLI DE LA SOLLICITUD
FIRMA
DATACI
DESTINACI
107
La sollicitud
EXEMPLE DE SOLLICITUD
Rosa Peris Dol, amb DNI nm. 19.624.375-Q, amb domicili a Godella, codi postal
46110, carrer Ample, 35,
EXPOSE:
Que complisc tots els requisits exigits en la convocatria de cursos de formaci de persones adultes.
SOLLICITE: Que se madmeta en el curs de Disseny per Ordinador organitzat per la

Casa de la Cultura de lAjuntament de Godella.
Godella, 20 de setembre del 2007

(firma)
AJUNTAMENT DE GODELLA
108
ORIENTACIONS LINGSTIQUES
LS DE LES MAJSCULES
CONSIDERACIONS GENERALS
La lletra majscula es diu aix perqu s ms gran que lordinria (anomenada minscula); encara que la diferncia entre les lletres majscules i
minscules no s exclusivament de mida, sin que solen presentar tamb
formes diferents.
Bsicament, la lletra majscula t dos funcions: una funci demarcativa, que servix per a indicar la posici que ocupen certes paraules
dins del text (a linici duna frase, desprs de punt, etc.), i una funci
distintiva, que servix per a singularitzar una paraula enfront daltres que
tenen un significat genric (permetent distingir aix entre noms comuns
i noms propis).
Abans de passar a descriure detalladament la casustica ds de la lletra
majscula, cal tindre en compte alguns aspectes generals:
a) Les lletres escrites en majscula seguixen els mateixos criteris, pel
que fa a ls de laccent i la diresi, que si estigueren escrites en minscula:

ngel
CASTELL DE LA PLANA
lndia
NOVETL
scar
TCNIC LINGSTIC
rsula
ALTA TRACI
b) En les paraules comenades amb un dgraf, noms sescriu en majscula la primera lletra:

Guillem
Llusa
111
Ls de les majscules
Querol
Txad
c) En les paraules compostes de grafia aglutinada (amb guionet o sense),

noms sescriu en majscula la primera lletra del primer constituent:

Eursia
Sud-frica
Bellreguard
Vila-real
PARAULES SENCERES
A vegades, certes paraules o frases senceres sescriuen completament
en majscula en casos com els segents:
a) En els ttols de portades de llibres impresos, aix com en els ttols de
cada una de les divisions internes:

MANUAL DE DOCUMENTACI ADMINISTRATIVA
b) En inscripcions monumentals:

A LA MEMRIA DE NICOLAU PRIMITIU
c) En sigles o acrnims:

ISBN
ONU
UJI
IVAJ
d) En la numeraci romana, per a indicar el nmero ordinal amb qu es

distingixen persones del mateix nom (especialment, reis i papes):
112
Jaume I
Alfons X
Alexandre VI
Calixt III
e) En texts juridicoadministratius, sescriu en majscula el verb que

presenta lobjecte fonamental del document:

EXPOSE
CERTIFIQUE
DECRETE
SALUDA
FUNCI DEMARCATIVA
Inici de frase
La primera paraula dun text sescriu amb majscula inicial:
Lacta de reuni s un document en qu es deixa constncia del que
ha ocorregut en una reuni dun rgan collegiat.
La paraula que comena una frase desprs de punt sescriu amb majscula inicial:
Latmosfera s un b com indispensable per a la vida que totes les
persones tenen el dret dusar i lobligaci de conservar. Per la seua
condici de recurs vital i pels danys que poden derivar-se de la seua
contaminaci per a la salut humana i el medi ambient s una prioritat
de la poltica ambiental.
Inici denumeracions
En les enumeracions formades per paraules o sintagmes nominals curts,
cada element o punt comena en minscula:
Esta classe comprn la installaci en edificis i altres obres de construcci de:
-cables i material elctric
-sistemes de telecomunicaci
-antenes de vivendes
113
Ls de les majscules
-alarmes contra incendis

-sistemes dalarma
-ascensors
-escales mecniques
-parallamps
En canvi, en les enumeracions formades per oracions o sintagmes nominals llargs, cada element o punt comena amb majscula inicial:
La invitaci inclour com a mnim les dades segents:
a) Naturalesa i quantitat, incloent-hi totes les opcions relatives als
contractes addicionals.
b) Carcter del procediment: restringit o negociat.
c) Si s el cas, data de comenament o de finalitzaci de lexecuci
dobres o servicis.
d) Adrea, data lmit de presentaci de sollicituds i dels documents
relatius a la licitaci, aix com llengua o llenges en qu estiga
autoritzada la seua presentaci.
e) Condicions de carcter econmic i tcnic, garanties financeres i
informaci exigida als operadors econmics.
f) Import i modalitats de pagament de qualsevol quantitat deguda
per a lobtenci de la documentaci relativa al procediment
dadjudicaci del contracte.
Desprs dels signes dinterrogaci i exclamaci

Com a norma general, la paraula que seguix els signes dinterrogaci o
dexclamaci sescriu amb majscula inicial:
Saps qu et dic? Que men vaig a casa.
Prou! Ara s que lhem feta bona!
Aix no obstant, quan estos signes no marquen el final duna frase,

poden anar seguits duna coma o daltres signes de puntuaci, i en eixe cas
la paraula segent sescriu en minscula:
114
Ell s, com tho diria?, absolutament imprevisible.

La seua situaci s, ai si et contara!, molt precria.
Desprs de punts suspensius

Desprs de punts suspensius, quan tanquen un enunciat, la paraula
segent sescriu amb majscula inicial:
No ho acabe de veure clar Ho haurem de parlar amb ms calma.
Per, quan els punts suspensius no tanquen lenunciat, sin que representen una suspensi momentnia del discurs, la paraula que inicia la
represa sescriu en minscula:
Era una situaci tan tensa que no em vaig atrevir a dir res.
Desprs de dos punts

Com a norma general, la paraula que va desprs de dos punts sescriu
en minscula:
Concretament, els quatre mbits dactuaci prevists sn els segents:
acords voluntaris, sistemes de gesti, sensibilitzaci pblica i investigaci, desenvolupament i innovaci.
Desprs de dos punts, quan es reproduxen paraules textuals, la citaci

comena amb majscula inicial:
El lder israeli ha reaccionat a lescndol amb les declaracions
segents: Molts destos hmens sn herois i han de fer el seu treball
en lombra.
Joan va dir lacnicament: Adu. No s quan podr tornar. I mai
ms lhe tornat a veure.
Tamb sescriuen amb majscula inicial les paraules que apareixen

en determinats documents administratius introduint lobjecte de la
comunicaci desprs de paraules com ara EXPOSE, SOLLICITE, CERTIFIQUE, etc.:
115
Ls de les majscules
SOLLICITE: Que em siga concedida una ajuda per a la rehabilitaci

de la vivenda de la meua propietat
Desprs dels dos punts (o de coma) que seguixen les frmules dencapalament o de salutaci en una carta, la paraula segent, escrita en un
pargraf a banda, sescriu amb majscula inicial:
Benvolgut senyor:
En relaci amb la seua reclamaci respecte al tracte rebut en el Centre
dAtenci Primria, li comuniquem que
Desprs de parntesi
Quan el parntesi inicial est precedit de punt, la primera paraula del
text acotat entre parntesis sescriu amb majscula inicial:
LLEI 31/2007, sobre Procediments de Contractaci en els Sectors de
lAigua, lEnergia, els Transports i els Servicis Postals. (BOE 261, de
31-10-2007.)
Per, quan el signe del parntesi no est precedit de cap altre signe de
puntuaci, el text sinicia en minscula:
En els anuncis de licitacions ha de fer-se constar ladrea en qu es
pot obtindre informaci addicional i la documentaci relativa al sistema de classificaci (quan esta adrea siga diferent de les indicades
en el punt 1).
FUNCI DISTINTIVA
Noms propis referits a persones
Els noms i cognoms de persona sescriuen amb majscula inicial:
Carmel Navarro Llombart
Teodor Llorente Falc
116
Joaquim Sorolla Bastida

Santiago Calatrava Valls
Les preposicions que encapalen certs cognoms sescriuen en minscula

quan estan precedides del nom:
Isabel de Villena
Germana de Foix
Joan de Ribera
Manuel de la Calva
Per sescriuen amb majscula inicial quan no estan precedides del nom:
linventor De la Cierva
el filsof DOrs
el pintor De Chirico
el general De Gaulle
En el cas que el cognom comence per article o per alguna altra partcula
distinta de preposici, sescriu en majscula sempre, tant si estan precedides
del nom com si no:
el doctor La Torre
la senyora La Justcia
Anna Maria La Guarda
Jordi Santa Creu
Els noms de llinatges i dinasties precedits dun article en plural, o quan

sutilitzen en aposici, sescriuen amb majscula inicial:
els ustries
els Borbons
els Trastmares
els Habsburgs
la dinastia Ming
En canvi, sescriuen en minscula quan susen com a adjectius:

els reis borbons
els reis trastmares
117
Ls de les majscules
Tamb sescriuen en minscula els patronmics, s a dir, els derivats del

nom del fundador duna dinastia, tant si es fan servir com a substantius o
com a adjectius:
els abbsides
els omeies
el monarca alauita
el rei haiximita
el xeic nassarita
Els pseudnims, els hipocorstics, els sobrenoms, els renoms i els malnoms sescriuen amb majscula inicial. Larticle que els antecedix sescriu
sempre en minscula:
Alfons el Magnnim
Mart lHum
lEncobert
el Palleter
Els noms de divinitats sescriuen amb majscula inicial:

Afrodita
Posid
Du
Llucifer
Hrcules
All
Buda
la Mare de Du
lEsperit Sant
la Santssima Trinitat
Tamb sescriuen en majscula els noms comuns que, per antonomsia,

sutilitzen per a designar un nom propi, especialment Du, Jesucrist o la
Mare de Du:
el Totpoders
el Messies
118
el Salvador
lAltssim
lUnignit
la Purssima
Sescriuen igualment en majscula els cognoms dels pintors quan sutilitzen per a designar metonmicament les seues obres:
un Mir
un Boix
un Sorolla
un Segrelles
Per sescriuen en minscula alguns noms propis que shan lexicalitzat

i han esdevingut, consegentment, noms comuns:
un adonis
un adam
un casanova
el benjam
un judes
un csar
un einstein
un newton
un santcrist
una marededu
Tamb sescriuen en minscula els ssers mitolgics utilitzats en sentit

genric o amb un plural aglutinador:
les muses
les nimfes
els ciclops
els herois
els ngels
els serafins
119
Ls de les majscules
Crrecs i ttols nobiliaris

Els noms dels crrecs i els ttols nobiliaris sescriuen en minscula, tant
si estan precedint el nom propi com si no:
el rei Joan Carles
el papa Luna
la presidenta de les Corts
el deg de la Facultat de Filologia
el conseller dIndstria
el ministre de Justcia
lalcalde dElx
el canceller Bismarck
el duc de Gandia
la marquesa de Llombai
Formes de tractament
Les formes de tractament que precedixen els noms propis sescriuen
en minscula:
sor Isabel
santa Ceclia
el beat Andreu Hibernon
fra Antoni Canals
mossn Alcover
la senyora Jacinta
Per les formes abreviades dels tractaments sempre sescriuen amb

majscula inicial:
el Sr. Romeu
la Sra. Gomis
Mn. Arnau
Sta. Teresa
La paraula sant, per, sescriu amb majscula inicial quan deixa de tindre
estrictament el valor de tractament i passa a integrar-se en la denominaci
120
dun topnim, duna esglsia, duna festivitat, dun orde religis, dun fenomen
meteorolgic, de flors, de fruites, etc.:
el municipi de Sant Vicent del Raspeig
el cam de Sant Jaume
lesglsia de Sant Feliu
el dia de Sant Josep
larc de Sant Mart
lestiuet de Sant Miquel
lherba de Sant Roc
la flor de Santa Llcia
Tamb sescriuen amb majscula inicial tots els tractaments, crrecs, oficis
i professions que sintegren en les denominacions de la toponmia urbana:
carrer del Beat Nicolau Factor
plaa del Pintor Jacomart
avinguda del General Espartero
passeig del Taqugraf Mart
carrer del Professor Manuel Sala
Formes protocollries de tractament

Les formes protocollries de tractament sescriuen amb majscula inicial:
el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat
el Senyor Magnfic Rector
la Illustrssima Senyora
lEspectable Senyor
Honors i distincions
Els substantius i adjectius que formen part de les distincions honorfiques concedides per qualsevol Administraci pblica a una persona
sescriuen amb majscula inicial:
lhan nomenat Fill Predilecte de la ciutat
li han atorgat el ttol de Filla Adoptiva
lhan nomenat Ciutad Honorari de la ciutat de Valncia
li han fet entrega de la Clau de la Ciutat
121
Ls de les majscules
Noms propis referits a animals

Els noms propis danimals singularitzats sescriuen amb majscula inicial:
el cavall Bucfal
el gos Mil
el ratol Mickey
el gorilla Floquet de Neu
Noms cientfics danimals i plantes

En les denominacions cientfiques binries de les espcies animals i
vegetals, el primer dels components (que designa el gnere) sescriu amb
majscula inicial, mentres que el segon (que fa referncia a lespcie) sescriu en minscula:
el Capnodium elaeophilum
la Saissetia oleae
lAquila heliaca
la Salmonella typhimurium
Noms propis referits a coses

Els noms propis dobjectes singularitzats i de vehicles (trens, naus, etc.)
lespasa Excalibur
lOrient Express
el cuirassat Potemkin
el petrolier Prestige
Les marques de productes i denominacions oficials dorigen sescriuen

amb majscula inicial:
un Volkswagen
uns Lois
un Boeing
el vi de Requena-Utiel
el torr de Xixona
122
Les denominacions genriques que procedixen de noms propis (topnims,

marques, noms de descobridors o inventors), per, sescriuen en minscula:
un xers
un camembert
un conyac
una polaroid
una aspirina
una tireta de cello
un sac de prtland
Institucions, organismes i empreses

Les denominacions genriques, quan passen a formar part dels noms
dinstitucions, organismes, entitats, empreses, establiments i rgans de
gesti, sescriuen amb majscula inicial:
la Conselleria dAgricultura, Pesca i Alimentaci
el Ministeri dAssumptes Exteriors i Cooperaci
la Direcci General del Llibre, Arxius i Biblioteques
el Servici dAssessorament Lingstic i Traducci
la Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci
lInstitut Valenci dAvaluaci i Qualitat Educativa
el Gabinet de Salut Laboral
lAgncia Estatal de Seguretat Aria
lAjuntament de Gandia
el Museu dArt Contemporani
la Fundaci Ausis March
el Consorci de Transports Metropolitans
la Reial Societat Econmica dAmics del Pas
la Universitat Jaume I de Castell
el Collegi de Metges de Valncia
lEscola Gavina
lAteneu Mercantil
123
Ls de les majscules
el Teatre Principal
lHotel Sorolla
En canvi, quan estes mateixes denominacions estan utilitzades en sentit

genric o constituxen un plural aglutinador, sescriuen en minscula:
les conselleries implicades
el ministeris de Sanitat i Consum i de Treball i Assumptes Socials
no ha estudiat en cap universitat
els diversos collegis professionals
la responsabilitat de cada ajuntament
els hotels de la ciutat
En el cas dinstitucions, organismes o empreses amb un nom comenat

amb article, sescriu amb majscula inicial:
Lo Rat Penat
El Forcat
La Lluna
LEstibador
Denominacions coreferents
Les denominacions coreferents que designen certes institucions sescriuen en minscula:
el consistori
(en referncia a lAjuntament)
lexecutiu
(en referncia a el Govern)
el parlament valenci
(en referncia a les Corts)
la cambra alta
(en referncia a el Senat)
Associacions i altres entitats constitudes legalment

El nom dassociacions i altres entitats legalment constitudes sescriuen
la Confraria de la Soledat dOntinyent
lOrde de Montesa
124
lAssociaci de Vens Nucli Antic

la Cooperativa Vincola de Quatretonda
la Federaci del Metall, Construcci i Afins
la Confederaci Hidrogrfica del Xquer
el Sindicat de Treballadors de lEnsenyament
lAgrupaci dAficionats a lAstronomia
Entitats juridicopbliques i religioses

El nom de les entitats juridicopbliques, militars i religioses sescriu
lEsglsia catlica
lEsglsia ortodoxa
lEstat espanyol
lAdministraci General de lEstat
lImperi rom
lImperi otom
la Corona pontifcia
lExrcit espanyol
la Gurdia Civil
el Cos Nacional de Policia
Per sescriuen en minscula quan sutilitzen en sentit genric:

lesglsia de Sant Vicent
les diverses esglsies protestants
un tema destat
un colp destat
un acord entre diverses administracions
la caiguda dels grans imperis
limperi de la llei
els governs europeus
un exrcit popular
em va parar una gurdia civil
125
Ls de les majscules
Festivitats i celebracions
El nom de les festivitats civils o religioses sescriu amb majscula inicial:
el Nou dOctubre
el dia de Cap dAny
el dia de Tots Sants
el Divendres Sant
les festes de Nadal
les Falles
les Fogueres
En el cas que el nom genric sintegre en el nom duna celebraci, sescriu tamb amb majscula inicial:
el Dia del Llibre
la Festa del Treball
el preg de les Festes de Sant Roc
Esdeveniments histrics
Els fets histrics singulars, coneguts amb un nom especfic en la tradici
historiogrfica, sescriuen amb majscula inicial:
la Revoluci dels Clavells
la Guerra dels Trenta Anys
la Segona Guerra Mundial
les Germanies
la Setmana Trgica
la Batalla dAlmansa
el Cisma dOccident
Divisions temporals ccliques

Les divisions temporals ccliques, que tenen un carcter genric (estacions de lany, mesos, dies de la setmana), sescriuen en minscula:
la tardor
lestiu
126
el desembre
el dijous
Sescriuen en majscula, per, quan formen part de denominacions amb

valor de nom propi:
la Primavera de Praga
lHospital Nou dOctubre
el Maig del 68
Divendres Sant
Diumenge de Resurrecci
Perodes histrics
Els perodes histrics singulars (perodes culturals, edats histriques, eres
geolgiques, etc.) sescriuen amb majscula inicial:
el Renaixement
la Illustraci
la Renaixena
el Neoltic
lEdat Mitjana
el Jurssic
Moviments artstics i culturals

Els moviments artstics i culturals, aix com els de carcter poltic o
religis, sescriuen en minscula:
el romnic
el gtic
el barroc
el cubisme
el liberalisme
A vegades, certs estils artstics donen nom a un perode, i en eixe cas

passen a escriures amb majscula inicial:
El Barroc s una poca de depressi i desorientaci entre limpuls
renaixentista i lordenat progrs del segle xviii.
127
Ls de les majscules
Per:
El barroc s un estil sincrtic, que actua per agregaci de components
de molt diversa procedncia.
Topnims
Els topnims, s a dir, els noms que designen un lloc, sescriuen amb
majscula inicial:
lAlcdia
la Safor
la Comunitat Valenciana
el Montg
Les denominacions geopoltiques o turstiques assimilables als topnims

la Costa Blanca
el Prxim Orient
el Tercer Mn
el paper estratgic dOccident
la Terra Santa
Les denominacions genriques que solen acompanyar els topnims

urbans o els accidents geogrfics sescriuen en minscula:
el carrer Ample
la plaa de lArc
el passeig de la Petxina
el barri dOrriols
la serra de Mariola
el mar Mediterrani
Per sescriuen amb majscula inicial les denominacions genriques que

es mantenen en una altra llengua:
Trafalgar Square
la Rue La Fayette
128
la Via Cristoforo Colombo

el Collado de la Penya de lliga
els Picos de Europa
Tamb sescriuen amb majscula inicial les denominacions genriques quan passen a integrar-se amb valor de nom propi en el mateix
topnim:
la comarca de la Vall dAlbaida
la partida de la Font Roja
el municipi de la Serra den Galceran
la Ciutat de les Arts i de les Cincies
va fer una excursi al Castell de Guadalest
Sescriuen igualment amb majscula inicial els termes que componen

la denominaci de camins i rutes turstiques o culturals:
la Ruta del Vi de Requena-Utiel
la Ruta dels Monestirs de Valncia
el Cam de Santiago
la Ruta de la Seda
Aix mateix, aquelles denominacions genriques que, en les referncies

socioculturals duna determinada comunitat de parlants, designen per
antonomsia un lloc nic sescriuen amb majscula inicial:
un passeig per lAlbufera (per lalbufera de Valncia)
el pas de lEstret (per lestret de Gibraltar)
els regnes de la Pennsula (per la pennsula Ibrica)
els pasos involucrats en el conflicte del Golf (per el golf Prsic)
Les denominacions que, com a alternativa al nom oficial, reben alguns

topnims sescriuen amb majscula inicial:
la Ciutat de la Llum (per Pars)
la Ciutat Eterna (per Roma)
el Nou Mn (per Amrica)
lImperi del Sol Naixent (per Jap)
129
Ls de les majscules
Els articles, les preposicions i les conjuncions que formen part dels
topnims valencians o adaptats al valenci sescriuen en minscula:
Bonreps i Mirambell
la Font den Carrs
lEliana
la Vilavella
el Caire
la Manxa
Per els articles dels topnims daltres llenges que no tenen una forma
adaptada al valenci sescriuen amb majscula inicial:
El Escorial
El Paso
El Salvador
Las Palmas
La Spezia
Le Havre
Los Angeles
O Grove
En alguns casos, certs topnims han passat a designar un producte

que inicialment era exclusiu dun lloc determinat. Esta reconversi els ha
transformat en noms comuns i, consegentment, sescriuen en minscula:
una colnia
un jabugo
un xers
un cabrales
un panam
un conyac
un xampany
En altres casos, els topnims es mantenen com a complements del

nom, amb una vetlada referncia al lloc dorigen, per en la conscincia dels
130
parlants no designen la procedncia del producte, sin que han esdevingut

noms comuns, i per aix tamb sescriuen en minscula:
un mel dalger
aigua de seltz
aigua de colnia
pernil de york
llana dangora
una jaqueta de caixmir
una americana de xeviot
Astres
Els satllits, els planetes, els cometes, les estreles, les constellacions i
les galxies sescriuen amb majscula inicial:
la Terra
la Lluna
el Sol
Jpiter
el cometa Halley
lssa Major
lestrela Srius
la Via Lctia
Les paraules terra, sol i lluna, per, sescriuen en minscula quan es fa

referncia, no a lastre, sin a la part de la seua superfcie que s vista des
de la Terra, o b a la llum, la calor o altres efectes destos astres:
en defensa de la terra
un sol de justcia
la posta de sol
ulleres de sol
prendre el sol
a la llum de la lluna
una nit de lluna plena
131
Ls de les majscules
Edificis singulars
Els substantius i adjectius que formen part del nom de monuments,
edificis i construccions singulars sescriuen amb majscula inicial:
el Palau de la Msica
el Micalet
el Fadr
lAlmod
les Torres de Serrans
la Torre de Pisa
la Gran Muralla xinesa
lArc de Triomf
la Casa de la Caritat
Titulacions acadmiques
Els substantius i adjectius que formen part del nom dassignatures,
els cicles educatius i les titulacions institudes oficialment dins dels plans
destudi sescriuen amb majscula inicial:
fa classes de Fsica
s llicenciat en Histria Contempornia
ha cursat estudis dEnsenyana Secundria Obligatria
Per les disciplines cientfiques, quan sutilitzen en sentit genric, sescriuen en minscula:
li agrada molt llegir llibres dhistria
s un expert en qumica nuclear
Llibres, pellcules i publicacions

El ttol de llibres, pellcules, sries de televisi, obres teatrals, diccionaris,
etc., sescriu amb majscula inicial:
el Decamer
la novella El mut de la campana
132
la Gramtica normativa valenciana

el Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci
la pellcula All que el vent sendugu
la srie Herncia de sang
el sainet Una sogra de castanyola
Per les parts genriques que formen part dels llibres sescriuen en
minscula:
el prleg
la introducci
el captol 4
lapndix ii
lannex i
Els substantius i adjectius que formen part del ttol de les publicacions
peridiques sescriuen amb majscula inicial:
el peridic El Punt
el diari Levante-El Mercantil Valenciano
la Revista dEstudis Fallers
la revista satrica El Tio Cuc
Obres artstiques
El ttol de pintures, escultures, obres musicals, fotografies, etc., sescriu
el quadro I encara diuen que el peix s car
lescultura La pietat
la simfonia Heroica
el ballet El llac dels cignes
Documents oficials
Els substantius i adjectius que formen part del nom de les lleis i altres
disposicions legals sescriuen amb majscula inicial quan se citen amb el
nom oficial complet:
133
Ls de les majscules
la Llei ds i Ensenyament del Valenci

el Reial Decret 33/2007
el Text Refs de la Llei Municipal i de Rgim Local
lOrde de 8 de mar del 2007
la Resoluci de 15 de gener del 2007
lOrdenana Municipal de Protecci contra Incendis
el Codi Penal
lEstatut dels Treballadors
la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea
el Tractat de Lisboa
el Conveni Europeu per a la Protecci dels Drets Humans i de les
Llibertats Fonamentals
Per, quan el ttol de la llei t un carcter descriptiu, noms sescriu amb

majscula la inicial de la paraula llei:
la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets daccs a la informaci, de participaci pblica i daccs a la justcia en
matria de medi ambient
I sescriuen completament en minscula quan susen en sentit genric:

la llei slica
la llei seca
la nova llei del tabac
Les parts genriques de les disposicions legals (com ara article, secci,
ttol, apartat, prembul, etc.) sescriuen en minscula:
larticle 21
el ttol iii de la Constituci
la disposici transitria segona
el prembul
lexposici de motius
Sescriuen amb majscula inicial els substantius i adjectius que constituxen el nom dels documents histrics:
134
el Decret de Nova Planta

lEdicte de Mil
la Declaraci Universal dels Drets Humans
Premis i distincions
Els substantius i adjectius que formen part del nom de premis, condecoracions i distincions sescriuen amb majscula inicial:
el Premi Nobel de la Pau
el Premi Prncep dAstries de les Arts
el Premi dHonor de les Lletres Valencianes
lAlta Distinci de la Generalitat Valenciana
la Medalla dOr de les Belles Arts
la Creu Llorejada de Sant Ferran
Imposts i altres tributs

Els substantius i adjectius que formen part del nom dels imposts, taxes,
arbitris, contribucions i qualsevol altre tipus de tributs sescriuen amb
majscula inicial:
lImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques
lImpost sobre el Valor Afegit
la Taxa sobre Rifes, Tmboles, Apostes i Combinacions Aleatries
lArbitri sobre lIncrement del Valor dels Terrenys
Rgims jurdics
Els substantius i adjectius que formen part del nom de figures jurdiques
institudes oficialment relatives al rgim jurdic en qu sinscriuen determinats collectius de treballadors en la Seguretat Social o en altres mutualitats
el Rgim General de la Seguretat Social
el Rgim Especial de Treballadors Autnoms
el Rgim Especial Agrari
135
Ls de les majscules
Declaracions de protecci patrimonial

Els substantius i adjectius que formen part del nom de figures jurdiques
institudes oficialment per a la protecci del patrimoni o del medi ambient
ha sigut declarat B dInters Cultural
informe per a la declaraci com a B de Rellevncia Local
s Monument Histric Nacional
el Parc Natural de la Serra dEspad
el Llistat dEspcies Silvestres en Rgim de Protecci Especial
Plans, programes i projectes

Els substantius i adjectius que formen part del nom de plans, programes,
projectes, etc., sescriuen amb majscula inicial:
el Programa del Foment de lOcupaci
el Pla per a la Promoci del Civisme i la Convivncia
el Projecte Genoma Hum
Activitats educatives, cientfiques i socials

Els substantius i adjectius que formen part del nom de congressos, jornades,
seminaris, certmens, simposis, fires, etc., sescriuen amb majscula inicial:
Congrs dHistria i Filologia de la Plana
Jornades de Meteorologia i Climatologia del Mediterrani
Jocs Florals de la Vila dAlberic
Simposi sobre el Llibre, la Lectura i les Biblioteques
Certamen de Bandes de Msica
Mostra de Cinema del Mediterrani
Fira del Llibre dOcasi
Sal Internacional del Cmic
136
LES ABREVIACIONS
INTRODUCCI
Les abreviacions sn paraules o sintagmes representats amb menys
lletres de les que els corresponen. Segons les caracterstiques especfiques
de cada representaci, es distingix entre abreviatures, smbols i sigles. Pel
que fa al seu s, cal tindre en compte que sha de restringir a contexts
molt especfics (com ara taules, annexos, notes a peu de pgina, referncies
bibliogrfiques, treballs monogrfics, etc.); per la seua profusi indiscriminada en qualsevol tipus de text es considera poc elegant i una falta de
cortesia cap al lector.
LES ABREVIATURES
Les abreviatures sn representacions grfiques duna paraula o dun
grup de paraules per mitj dalguna de les seues lletres, la primera de
les quals ha de ser necessriament la inicial. Algunes abreviatures estan
fixades per ls, i altres sn fixades pels mateixos usuaris davant de
necessitats concretes.
Formaci dabreviatures
Les abreviatures poden crear-se, bsicament, a travs de dos procediments: per truncament i per contracci. Les abreviatures per truncament
sn aquelles que estan formades a partir de la supressi de la part final
de la paraula:
137
Les abreviacions
av.
av[inguda]
dir.
dir[ector]
fig.
fig[ura]
tel.
tel[fon]
Les abreviatures per contracci, en canvi, conserven part del principi i

del final de la paraula, i a vegades algunes lletres medials:
pta.
p[or]ta
Dr.
D[octo]r
Mgfc.
M[a]g[n]f[i]c
Rvdm.
R[e]v[eren]d[ssi]m
Escriptura de les abreviatures

Generalment, les abreviatures es representen amb un punt final:
pl.
art.
plaa
article
A vegades, per, tamb poden acabar amb una barra:

c/
t/
carrer
tal
Les abreviatures compostes se separen normalment amb un espai en blanc:

p.d.
a.C.
per delegaci
abans de Crist
Si b algunes abreviatures compostes tamb poden portar una barra al

mig com a element de separaci:
c/c
s/n
compte corrent
sense nmero
Ls de les majscules en les abreviatures

Com a regla general, les abreviatures sescriuen amb la grafia que correspon a la paraula abreviada, de manera que, segons que vagen desprs de
punt o no, shan descriure en majscula o en minscula:
138
cap.
tel.
captol
telfon
Per, excepcionalment, les abreviatures que representen tractaments

de persona sescriuen sempre en majscula:
Sr.
Dra.
senyor
doctora
Laccent de les abreviatures

Si una paraula porta accent, este sha de conservar si la vocal afectada
forma part de labreviatura:
pg.
pgina
nm.
nmero
La separaci de les abreviatures

Les abreviatures no han de separar-se, a final de lnia, de la paraula o
xifra a qu estan vinculades:
separaci incorrecta
separaci correcta
Sra. / Aracil
118 / pgs.
/ Sra. Aracil
118 pgs. /
Confluncia de les abreviatures amb els signes de puntuaci

El punt de tancament de les abreviatures sha dometre quan entra en
contacte amb el punt final de frase o amb els punts suspensius:
puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
etc.
278 pp..
etc.
278 pp.
Lectura de les abreviatures

Les abreviatures es lligen com si la paraula abreviada estiguera escrita
amb totes les lletres del nom que representen:
etc.
p. o.
etctera
per orde
(i no etec)
(i no pe)
139
Les abreviacions
Lapostrofaci de les abreviatures

Davant duna abreviatura, els articles el i la i la preposici de sapostrofen amb els mateixos criteris que si la paraula estiguera escrita sencera:
lExcma. Sra.
lIllm. Sr.
lExcellentssima Senyora
lIllustrssim Senyor
El gnere de les abreviatures

Les abreviatures formades per contracci, en el cas que tinguen variaci morfolgica de gnere, presenten una abreviatura especfica per a la forma de femen:
forma masculina
forma femenina
Dr.
Sr.
Dra.
Sra.
doctor
senyor
doctora
senyora
En canvi, les abreviatures formades per truncament no presenten variaci formal a lhora despecificar la forma corresponent al mascul i al femen:
dir.
ed.
director / directora
editor / editora
El nombre de les abreviatures

Les abreviatures formen el plural afegint la terminaci prpia de la
forma de plural de la paraula abreviada:
forma de singular
forma de plural
Sr.
pta.
pg.
nm.
Srs.
ptes.
pgs.
nms.
senyor
pesseta
pgina
nmero
senyors
pessetes
pgines
nmeros
Les abreviatures constitudes per una sola lletra, per, formen el plural
reduplicant la lletra:
140
forma de singular
forma de plural
f.
n.
s.
v.
ff.
nn.
ss.
vv.
foli
nota
segent
vers
folis
notes
segents
versos
Abreviatures de paraules estrangeres

Les abreviatures de paraules o expressions estrangeres sescriuen en
cursiva, igual que les paraules o expressions representades:
loc. cit. loco citato
s. v.
sub voce
Abreviatures numriques
Els numerals ordinals poden representar-se amb lltima lletra del
nom corresponent al costat de la xifra (o de les dos ltimes en el cas que
es tracte dun nombre en plural), escrita habitualment sense punt final:
1r
3a
4ts
9es
primer
tercera
quarts
novenes
ELS SMBOLS
Els smbols sn signes grfics de carcter cientfic o tcnic fixats per
organismes oficials, generalment dmbit internacional, que representen
una paraula o un grup de paraules; per consegent, la grafia dels smbols
no sempre es correspon amb la de la paraula que representen.
Escriptura dels smbols

Els smbols sescriuen sense punt final:
km
min
atm
ha
quilmetre
minut
atmosfera
hectrea
En certs casos, els smbols contenen barres o signes especfics:

km/h
%

@
quilmetres per hora

tant per cent
euro
arrova
141
Les abreviacions
Ls de les majscules en els smbols

Ls de la majscula en els smbols no depn del context, sin que s un
element consubstancial de la seua forma. Aix, certs smbols shan descriure
sempre amb la inicial en majscula, particularment els corresponents a unitats de mesura que provenen dun nom propi, aix com els elements qumics,
els punts cardinals i els prefixos que representen els mltiples referits a grans
magnituds:
W
Na
N
Mb
watt
sodi
nord
megabytes
Lectura dels smbols

Els smbols es lligen com si el terme abreviat estiguera escrit amb totes
les lletres del nom que representen:
m
g
SE
$
metre
gram
sud-est
dlar
Flexi dels smbols

Els smbols sn invariables, de manera que no presenten una forma especfica per al plural distinta de la del singular:
km
g
quilmetre o quilmetres
gram o grams
LES SIGLES
Les sigles sn formacions lxiques constitudes generalment per la lletra
inicial dun conjunt de paraules.
Escriptura de les sigles

Les sigles, com a norma general, sescriuen en majscula i sense cap punt
ni espai entre les lletres que les conformen:
142
IVAM
ONU
DNI
PIB
Institut Valenci dArt Modern

Organitzaci per a les Nacions Unides
document nacional didentitat
producte interior brut
Si b, en alguns casos concrets, shan generalitzat sigles que combinen

ls de majscules i minscules:
CiU
PdG
Convergncia i Uni
Plataforma de Gandia
Quan la sigla no est constituda per la inicial de cada paraula de lexpressi representada, sin per grups de lletres per a fer-la ms fcilment
llegible, rep el nom dacrnim:
IVAJ
MUVIM
Institut Valenci de la Joventut

Museu Valenci de la Illustraci i de la Modernitat
La lexicalitzaci de les sigles

En certs casos, les sigles han experimentat un procs de lexicalitzaci,
que ha fet que passen a escriures habitualment en minscula:
elep
sida
ovni
lser
LP (long play)
SIDA (sndrome dimmunodeficincia adquirida)
OVNI (objecte volador no identificat)
LASER (light amplification by stimulated emission of radiation)
El gnere i el nombre de les sigles

El gnere i el nombre de les sigles ve determinat pel que correspon al
nucli semntic de lexpressi representada:
el KGB

el Comit de Seguretat de lEstat

(Komitet Gosudarstvennoje Bezopasnosti)
la CIA
lAgncia Central dIntelligncia
(Central Intelligence Agency)
els EUA
els Estats Units dAmrica
143
Les abreviacions
El plural de les sigles

Les sigles no admeten cap marca de plural:
les TAC
tomografies axials computades
els PC
ordinadors personals
En alguns casos, per, la tradici ha consolidat certes sigles que marquen

el plural reduplicant les lletres que representen conceptes en plural:
JJOO
Jocs Olmpics
CCOO
Comissions Obreres
No s recomanable indicar el plural en les sigles afegint-los una s minscula (i menys encara precedida dun apstrof):
forma no recomanable
forma recomanable
les ONGs
les ONG (les organitzacions
no governamentals)
els PCs
els PC (els ordinadors personals)
Lectura de les sigles

Les sigles sillbiques es lligen com qualsevol altra paraula:
UNESCO
unesco
UNICEF
unicef
Les sigles consonntiques es lligen com una successi de lletres:

UGT
uget
IBM
ibeeme
I, finalment, hi ha algunes sigles que es lligen com les paraules que

representen:
CCOO
Comissions Obreres
CGPJ
Consell General del Poder Judicial
Les sigles que representen conceptes en plural shan de llegir amb la

marca prpia del plural:
144
les ONG
les oenegs
els PC
els pecs
Traducci de les sigles

Les sigles que representen els noms dalguns organismes internacionals
solen traduir-se:
OTAN
Organitzaci per al Tractat de lAtlntic Nord
FMI
Fons Monetari Internacional
Tamb solen traduir-se les sigles que corresponen a conceptes:

ADN
cid desoxiribonucleic
ARN
cid ribonucleic
Per, en general, les sigles que corresponen a partits poltics, organitzacions sindicals, empreses o organismes governamentals i a vegades fins i
tot dorganismes internacionals no solen traduir-se (independentment que
el concepte que representen siga o no traduble):
SPD
Partit Socialdemcrata Alemany
CAM
Caja de Ahorros del Mediterrneo
NASA
National Aeronautics and Space Administration
UNESCO
United Nations Educational, Scientific
and Cultural Organization
RELACI DABREVIATURES, SMBOLS I SIGLES

A continuaci soferix una relaci de les abreviatures, els smbols i les
sigles ds ms habitual en lmbit administratiu. En la columna de lesquerra sindica la paraula o sintagma sencers, a vegades amb alguna acotaci
entre parntesis per a aclarir-ne el significat, i en la columna de la dreta hi
ha la forma abreviada:
145
Les abreviacions
a latenci de............................................................................................................... A/A

abans de Crist.............................................................................................................. a.C.
abril.................................................................................................................................. abr.
addenda......................................................................................................................... add.
administraci............................................................................................................... adm.
administrador............................................................................................................... admdor.
administradora............................................................................................................ admdora.
agost................................................................................................................................ ag.
ajuntament................................................................................................................... aj.
alcalde/essa.................................................................................................................. alc.
lies.................................................................................................................................. (a)
ampere........................................................................................................................... A
ampersand.................................................................................................................... &
amplitude modulation (modulaci damplitud)........................................... AM
ante meridiem (abans del migdia) ................................................................... a. m.
apartament................................................................................................................... apmt.
apartat............................................................................................................................ apt.
apndix........................................................................................................................... ap.
aproximadament........................................................................................................ aprox.
rea.................................................................................................................................. a
arrova.............................................................................................................................. @
article.............................................................................................................................. art.
associaci de vens.................................................................................................... AV
atentament................................................................................................................... att.
tic................................................................................................................................... t.
atmosfera...................................................................................................................... atm.
auxiliar (m. i f.)............................................................................................................ aux.
avinguda........................................................................................................................ av.
baixada........................................................................................................................... bda.
baixos.............................................................................................................................. bxs.
barranc............................................................................................................................ bnc.
barri................................................................................................................................. b.
146
batxillerat...................................................................................................................... batx.
Batxillerat Unificat Polivalent................................................................................ BUP
bit..................................................................................................................................... b
blanc i negre................................................................................................................. b/n
bloc.................................................................................................................................. bl.
Boletn Oficial del Estado......................................................................................... BOE
Butllet Oficial de la Provncia................................................................................ BOP
byte.................................................................................................................................. b
cantonada..................................................................................................................... cant.
captol............................................................................................................................. cap.
crrega............................................................................................................................ crr.
carrer............................................................................................................................... c/
carrer............................................................................................................................ cr.
carretera......................................................................................................................... ctra.
cavall de vapor............................................................................................................ CV
centilitre......................................................................................................................... cl
centmetre..................................................................................................................... cm
centmetre cbic......................................................................................................... cm3
centmetre quadrat.................................................................................................... cm2
cinqu............................................................................................................................. 5
cinquena........................................................................................................................ 5a
circa (al voltant de)................................................................................................. c.
citat/ada........................................................................................................................ cit.
codi didentificaci fiscal......................................................................................... CIF
codi postal.................................................................................................................... CP
collecci........................................................................................................................ coll.
collegi pblic............................................................................................................... CP
comarca......................................................................................................................... com.
companyia.................................................................................................................... cia.
compte corrent........................................................................................................... c/c
confronteu.................................................................................................................... cf.
coordinador/a.............................................................................................................. coord.
147
Les abreviacions
corporaci..................................................................................................................... corp.
Curs dOrientaci Universitria............................................................................. COU
cursiva............................................................................................................................. curs.
decalitre......................................................................................................................... dal
decibel............................................................................................................................ dB
decigram........................................................................................................................ dg
decilitre.......................................................................................................................... dl
decmetre...................................................................................................................... dm
decret.............................................................................................................................. D
decret legislatiu........................................................................................................... DLEG
decret llei....................................................................................................................... DL
denominaci dorigen............................................................................................... DO
departament................................................................................................................ dept.
depsit legal................................................................................................................. dep. leg.
descompte.................................................................................................................... dte.
desembre....................................................................................................................... des.
desprs de Crist........................................................................................................... d. C.
desviaci........................................................................................................................ desv.
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana............................................................ DOCV
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana........................................................... DOGV
dijous............................................................................................................................... dj.
dilluns.............................................................................................................................. dl.
dimarts........................................................................................................................... dt.
dimecres......................................................................................................................... dc.
direcci........................................................................................................................... dir.
direcci general........................................................................................................... DG
dissabte.......................................................................................................................... ds.
districte.......................................................................................................................... distr.
diumenge....................................................................................................................... dg.
divendres....................................................................................................................... dv.
doctor............................................................................................................................. Dr.
doctora........................................................................................................................... Dra.
148
document...................................................................................................................... doc.
document nacional didentitat............................................................................. DNI
drecera............................................................................................................................ drec.
dret.................................................................................................................................. dt.
dreta................................................................................................................................ dta.
edici............................................................................................................................... ed.
Educaci General Bsica.......................................................................................... EGB
Educaci Secundria Obligatria.......................................................................... ESO
efecte a cobrar............................................................................................................ e/c
efecte a pagar.............................................................................................................. e/p
Eminentssim Senyor................................................................................................. Emm. Sr.
Eminentssima Senyora............................................................................................ Emma. Sra.
empresa de treball temporal.................................................................................. ETT
entresl.......................................................................................................................... entl.
epgraf.............................................................................................................................
escala.............................................................................................................................. esc.
escola tcnica superior............................................................................................. ETS
escola universitria.................................................................................................... EU
esquerre/a..................................................................................................................... esq.
est..................................................................................................................................... E
Estats Units dAmrica............................................................................................. EUA
et alii (i altres)............................................................................................................ et al.
etctera.......................................................................................................................... etc.
euro..................................................................................................................................
Excellncia.................................................................................................................... E.
Excellent Senyor........................................................................................................ Exc. Sr.
Excellent Senyora...................................................................................................... Exc. Sra.
Excellentssim Senyor.............................................................................................. Excm. Sr.
Excellentssima Senyora.......................................................................................... Excma. Sra.
exemple.......................................................................................................................... ex.
facsmil........................................................................................................................... facs.
factura............................................................................................................................ fra.
149
Les abreviacions
fascicle............................................................................................................................ fasc.
febrer............................................................................................................................... febr.
ferrocarril....................................................................................................................... FC
figura............................................................................................................................... fig.
finca................................................................................................................................. fca.
foli.................................................................................................................................... f.
Formaci Professional............................................................................................... FP
franc fbrica................................................................................................................. f.f.
freqncia modulada................................................................................................ FM
gener............................................................................................................................... gen.
gigabyte......................................................................................................................... Gb
gir postal........................................................................................................................ GP
grau (geometria).........................................................................................................
grau centgrad (o Celsius)........................................................................................ C
grau Fahrenheit........................................................................................................... F
grau Kelvin.................................................................................................................... K
habitaci........................................................................................................................ hab.
habitant per quilmetre quadrat.......................................................................... h/km2
hectrea......................................................................................................................... ha
hectogram..................................................................................................................... hg
hectolitre....................................................................................................................... hl
hectmetre................................................................................................................... hm
hertz................................................................................................................................ Hz
Honorable Senyor...................................................................................................... Hble. Sr.
Honorable Senyora.................................................................................................... Hble. Sra.
hora.................................................................................................................................. h
hotel................................................................................................................................ H
huit................................................................................................................................ 8
huitena........................................................................................................................... 8a
ibdem............................................................................................................................. ib.
dem................................................................................................................................ d.
ien (moneda del Jap)..............................................................................................
150
Illustre Senyor............................................................................................................. Illtre. Sr.

Illustre Senyora........................................................................................................... Illtre. Sra.
Illustrssim Senyor..................................................................................................... Illm. Sr.
Illustrssima Senyora................................................................................................ Illma. Sra.
Impost sobre Activitats Econmiques................................................................ IAE
Impost sobre el Valor Afegit................................................................................... IVA
Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques............................................. IRPF
ndex de preus al consum....................................................................................... IPC
Inspecci Tcnica de Vehicles................................................................................ ITV
institut densenyana secundria......................................................................... IES
institut de batxillerat................................................................................................ IB
institut de formaci professional......................................................................... IFP
joule................................................................................................................................. J
juliol................................................................................................................................. jul.
kelvin............................................................................................................................... K
litre................................................................................................................................... l
llei..................................................................................................................................... L
Llei orgnica................................................................................................................. LO
lliura esterlina..............................................................................................................
loco citato (en el lloc citat).................................................................................. loc. cit.
Magnfic Senyor.......................................................................................................... Mgfc. Sr.
Magnfica Senyora..................................................................................................... Mgfca. Sra.
majscula...................................................................................................................... maj.
manuscrit....................................................................................................................... ms.
mxim............................................................................................................................. mx.
megabyte....................................................................................................................... Mb
metre............................................................................................................................... m
metre cbic................................................................................................................... m3
metre per segon.......................................................................................................... m/s
metre quadrat.............................................................................................................. m2
mili................................................................................................................................ M
millsim/a.................................................................................................................... mill.
151
Les abreviacions
milligram....................................................................................................................... mg
millilitre......................................................................................................................... ml
millmetre..................................................................................................................... mm
mnim.............................................................................................................................. mn.
minscula...................................................................................................................... min.
minut (geometria)......................................................................................................
minut (temps).............................................................................................................. min
Molt Honorable Senyor............................................................................................ M. Hble. Sr.
Molt Honorable Senyora......................................................................................... M. Hble. Sra.
Molt Illustre Senyor.................................................................................................. M. Illtre. Sr.
Molt Illustre Senyora...................................................................................................... M. Illtre. Sra.
monsenyor.................................................................................................................... Mons.
negreta........................................................................................................................... negr.
nombre........................................................................................................................... nre.
nord................................................................................................................................. N
nord-est.......................................................................................................................... NE
nord-oest....................................................................................................................... NO
nota................................................................................................................................. n.
nov................................................................................................................................. 9
novena............................................................................................................................ 9a
novembre...................................................................................................................... nov.
nmero........................................................................................................................... nm.
nmero dafiliaci a la Seguretat Social............................................................ NASS
nmero ddentificaci fiscal................................................................................... NIF
octau............................................................................................................................... 8u
octava............................................................................................................................. 8a
octubre........................................................................................................................... oct.
oest.................................................................................................................................. O
opere citato (en lobra citada)............................................................................. op. cit.
opuscle........................................................................................................................... op.
orde ministerial........................................................................................................... OM
organitzaci no governamental............................................................................ ONG
152
pgina............................................................................................................................. p.
pargraf..........................................................................................................................
parcella.......................................................................................................................... parc.
partida............................................................................................................................ part.
passatge......................................................................................................................... ptge.
passeig............................................................................................................................ pg.
per absncia................................................................................................................. p. a.
per cent.......................................................................................................................... %
per delegaci................................................................................................................ p. d.
per exemple.................................................................................................................. p. e.
per mil............................................................................................................................
per orde.......................................................................................................................... p. o.
pes brut.......................................................................................................................... p. b.
pes net............................................................................................................................ p. n.
plaa................................................................................................................................ pl.
polgon............................................................................................................................ pol.
porta................................................................................................................................ pta.
post meridiem (desprs del migdia).................................................................. p. m.
post scriptum (desprs de lescrit)..................................................................... p. s.
preu de venda al pblic............................................................................................ PVP
prevere............................................................................................................................ Pvre.
primer............................................................................................................................. 1r
primera........................................................................................................................... 1a
principal......................................................................................................................... pral.
producte interior brut............................................................................................... PIB
producte nacional brut............................................................................................. PNB
producte nacional net.............................................................................................. PNN
provncia........................................................................................................................ prov.
pujada............................................................................................................................. pda.
punt quilomtric......................................................................................................... PK
quart................................................................................................................................ 4t
quarta............................................................................................................................. 4a
153
Les abreviacions
quilobyte........................................................................................................................ kb
quilogram...................................................................................................................... kg
quilohertz...................................................................................................................... kHz
quilojoule....................................................................................................................... kJ
quilolitre......................................................................................................................... kl
quilmetre..................................................................................................................... km
quilmetre per hora.................................................................................................. km/h
quilmetre per segon................................................................................................ km/s
quilmetre quadrat.................................................................................................... km2
quilovolt......................................................................................................................... kV
quilovoltampere.......................................................................................................... kVA
quilowatt....................................................................................................................... kW
quilowatt hora............................................................................................................. kWh
quint................................................................................................................................ 5t
quinta.............................................................................................................................. 5a
rambla............................................................................................................................. rbla.
redona............................................................................................................................. red.
referncia....................................................................................................................... ref.
reglament...................................................................................................................... regl.
reial decret.................................................................................................................... RD
reial decret legislatiu................................................................................................. RDLEG
reial decret llei............................................................................................................. RDL
reverend/a..................................................................................................................... Rev.
Reverendssim Senyor............................................................................................... Rvdm. Sr.
Reverendssima Senyora.......................................................................................... Rvdma. Sr.
revolucions per minut............................................................................................... rpm
ronda............................................................................................................................... rda.
Sa Santedat.................................................................................................................. S. S.
sant.................................................................................................................................. St.
santa................................................................................................................................ Sta.
secretari/ria................................................................................................................ secr.
secretaria....................................................................................................................... secr.
154
segle................................................................................................................................ s.
segon (geometria)......................................................................................................
segon (temps).............................................................................................................. s
segon............................................................................................................................... 2n
segona............................................................................................................................. 2a
segent........................................................................................................................... s.
sense data..................................................................................................................... s/d
sense nmero............................................................................................................... s/n
senyor............................................................................................................................. Sr.
senyora........................................................................................................................... Sra.
sptim............................................................................................................................. 7m
sptima........................................................................................................................... 7a
servici pblic................................................................................................................ SP
set.................................................................................................................................. 7
setembre........................................................................................................................ set.
setena............................................................................................................................. 7a
sext.................................................................................................................................. 6t
sexta................................................................................................................................ 6a
sine anno (any dedici desconegut)................................................................... s. a.
sine loco (lloc de publicaci desconegut)......................................................... s. l.
sine nomine (autor desconegut)........................................................................... s. n.
sis................................................................................................................................... 6
sisena.............................................................................................................................. 6a
societat annima........................................................................................................ SA
societat de garanties recproques........................................................................ SGR
societat limitada......................................................................................................... SL
sud.................................................................................................................................... S
sud-est............................................................................................................................ SE
sud-oest......................................................................................................................... SO
superfcie....................................................................................................................... S
tant per cent................................................................................................................ %
tant per mil...................................................................................................................
155
Les abreviacions
telfon............................................................................................................................ tel.
telegrama...................................................................................................................... telegr.
televisi.......................................................................................................................... TV
temperatura.................................................................................................................. T
tercer............................................................................................................................... 3r
tercera............................................................................................................................. 3a
terme municipal.......................................................................................................... TM
tom.................................................................................................................................. t.
tona mtrica................................................................................................................. tm
travessera....................................................................................................................... trav.
travessia......................................................................................................................... trv.
Uni Europea............................................................................................................... UE
unitat.............................................................................................................................. u.
Universitat dAlacant................................................................................................. UA
Universitat de Valncia............................................................................................. UV
Universitat Jaume I.................................................................................................... UJI
Universitat Miguel Hernndez............................................................................... UMH
Universitat Nacional dEducaci a Distncia................................................... UNED
Universitat Politcnica de Valncia..................................................................... UPV
urbanitzaci.................................................................................................................. urb.
vegeu............................................................................................................................... veg.
verbi gratia (per exemple)..................................................................................... v.gr.
versaleta......................................................................................................................... vers.
vist i plau....................................................................................................................... v. i p.
volt................................................................................................................................... V
volum.............................................................................................................................. vol.
watt................................................................................................................................. W
weber.............................................................................................................................. Wb
156
ELS TIPUS DE LLETRA
LA REDONA
La lletra redona (tamb anomenada romana) es caracteritza perqu
last de la lletra s perpendicular a la lnia. Normalment, sutilitza com a
base de la composici de texts. Per, en el cas que el text estiga compost
en lletra cursiva, les funcions prpies deixe tipus de lletra se solen assignar
a la redona:
He llegit un article en la revista Llengua i Administraci.
Els usos de la preposici de.
Amb esta funci tamb es fan servir les cometes, dobles en el cas que
susen amb una funci atestadora, i simples per al cas que sutilitzen amb
una funci emfatitzadora:
He llegit un article en la revista Llengua i Administraci.
Els usos de la preposici de.
LA CURSIVA
La lletra cursiva (tamb anomenada itlica) t els traos inclinats cap a
la dreta, ja que tendix a imitar les formes de la lletra manuscrita:
Lletra redona
Lletra cursiva
Sutilitza fonamentalment per a atestar que les paraules escrites en

cursiva es corresponen fidelment amb un altre text (ttols de llibres,
157
El tipus de lletra
pellcules, etc.) o b per a emfatitzar alguna lletra, paraula o fragment

dins del text.
En texts manuscrits o mecanoscrits destinats a la impremta, all que
ha danar en lletra cursiva se sol indicar per mitj del subratllat o b encerclant-ho i posant al marge labreviatura curs.
El llibre El mn mariner de Penscola, dAlfred Ayza.
Paraules estrangeres no adaptades

Les paraules o expressions procedents daltres llenges no adaptades
ortogrficament sescriuen en cursiva:
s un verdader showman.
Es va demanar un croissant.
Li van practicar un bypass.
El matre va vindre immediatament a atendrens.
Per, quan els estrangerismes sadapten grficament, passen a escriures

en redona:
Van celebrar un mting a Alzira.
Fa fting tots els matins.
Han muntat un estand en la fira.
Lartista estava completament bria en el seu camerino.
Paraules o expressions llatines

Les paraules o expressions llatines sescriuen en cursiva:
Va nixer a Ptolemaios circa lany 85.
Sempre parla ad hominem.
Va marcar un gol in extremis.
Li faran un homenatge in memoriam.
La va reconixer ipso facto.
158
Dins deste grup, cal destacar especialment les nomenclatures binries

dels organismes vius:
La mosca de la carn (Sarcophaga carnaria), de color gris amb bandes
negres, es diu aix perqu pon els ous en la carn en estat de putrefacci.
Hui sabem que lhome de Neandertal, una subespcie de lHomo
sapiens neanderthalensis, aparegu a Europa fa 300.000 anys.
Llibres i publicacions peridiques

Els ttols de llibres, diaris, revistes, anuaris, monografies, fullets i altres
publicacions peridiques sescriuen en cursiva:
Mart Domnguez va publicar la novella Els horts lany 1972.
T la collecci sencera de la revista Gorg.
Ha publicat una ressenya en la revista Carcters.
Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanch entre 1460 i 1468.
Si el ttol dun llibre inclou alhora el ttol dun altre llibre, no cal marcarlo duna manera especial:
Mart de Riquer, amb la seua Aproximaci al Tirant lo Blanc, descobrix
algunes claus fonamentals per a entendre lobra de Martorell.
Els noms de texts sagrats, aix com els codis jurdics i altres documents
legals, sescriuen en redona:
la Bblia
lAlcor
lEclesiasts
el Codi Civil
la Llei per a la Igualtat Efectiva de Dones i Hmens
Per, en el cas que es faa referncia a una edici concreta, sescriuen

en cursiva:
La Bblia, Editorial Sa, Valncia, 1996.
Codi Civil, Generalitat Valenciana -Tirant lo Blanch, Valncia, 1994.
159
El tipus de lletra
Obres artstiques
El ttol dobres pictriques, escultriques, musicals, fotogrfiques, etc.,
sescriu en cursiva:
La pintura El martiri de sant Sebasti, de Josep Ribera.
Lescultura El pensador, dAuguste Rodin.
La simfonia Heroica, de Ludwig Van Beethoven.
Pellcules i obres teatrals

El ttol de pellcules, obres de teatre, programes de rdio i televisi,
produccions audiovisuals i multimdia sescriu en cursiva:
La pellcula La vida abismal est ambientada a Valncia.
El programa Colp dull ha rebut el Premi de la Crtica.
Carles Alberola va dirigir i interpretar lobra Currculum.
Vehicles
Els noms propis de vaixells, avions, astronaus, satllits, ferrocarrils, etc.,
sescriuen en cursiva:
Ahir va salpar del port dAlacant la corbeta Diana.
El satllit Meteosat ens observa des de 36.000 quilmetres daltura.
Les novelles han envoltat de misteri lOrient Express.
El comandant Jacques Yves Costeau va solcar els mars amb el seu
vaixell destudi oceanogrfic Calypso.
Per els noms de marques, sries o models sescriuen en redona:

Va viatjar en un Boeing 707 de Madrid a Nova York.
LAirbus A320 s un avi civil de passatgers.
Usos metalingstics
Les paraules o expressions de les quals es dna informaci sescriuen
en cursiva:
160
El verb caldre s impersonal.

La lletra y noms susa formant part del dgraf ny i en alguns noms
propis i paraules estrangeres.
La paraula futbol s aguda.
La retenci de lorina s una malaltia coneguda amb el nom de iscria.
Paraules destacades
Les paraules o expressions que es remarquen emfticament o aquelles
a les quals es vol conferir un sentit especial dins del text se solen escriure
en cursiva:
Per a obtindre uns resultats correctes, cal partir dun mostreig adequat.
Ja he dit que no vaig estar amb ella!
Pseudnims i malnoms
Els pseudnims, sobrenoms, renoms, malnoms i lies, quan apareixen
immediatament desprs del nom propi, sescriuen en cursiva:
Joan Navarro, lEncobert, va ser ajusticiat lany 1522.
Josep Martnez Ruiz, Azorn, va nixer a Monver.
Per, quan sesmenten sense acompanyar el nom propi, sescriuen en

redona:
Azorn va ser un dels principals representants de lanomenada Generaci del 98.
Tamb sescriuen en redona els sobrenoms de reis, papes i sants:

Alfons el Magnnim
Jaume I el Conqueridor
I tamb els noms de personatges de ficci:

Carmesina
Pumbi
161
El tipus de lletra
Paraules no normatives
Les paraules escrites expressament amb formes no normatives sescriuen en cursiva:
El va detindre un monocipal.
Una cosa s pedricar, i una altra, ben distinta, practicar.
Acotacions
Les interpolacions destinades a descriure o donar instruccions sobre
la manera de comportar-se en les obres de teatre i els guions radiofnics,
televisius o de qualsevol altre tipus sescriuen en cursiva:
Agust (refusant el vi): El cos s meu!
Hugo: No ho s. (Pausa.) Quan la toca t un aspecte autntic.
Lletres dorde
Les lletres minscules que sutilitzen per a introduir els diversos apartats
duna enumeraci se solen escriure en cursiva (per cal parar atenci que
el parntesi de tancament sescriu en redona):
Lortotipografia socupa, entre altres, dels elements segents:

a) Els signes tipogrfics.
b) Els ornaments.
c) Les lnies.
d) Els blancs.
e) Lalineaci dels elements.
f) Els tipus de lletra.
Tamb sescriuen en cursiva quan apareixen referenciades dins dun

text:
el punt b de larticle 5
safig un nou apartat e a larticle 25 de la Llei 28/1985
162
Equacions i frmules
Els smbols de les magnituds i els termes algebraics sescriuen en cursiva:
Per les magnituds fsiques i els elements qumics sescriuen en redona:
Exemples en obres lexicogrfiques

Els exemples en diccionaris i enciclopdies se solen escriure en cursiva:
lgid -a adj. 1. pat. Acompanyat dalgidesa. Febra lgida. 2. pat. Que es
troba (un perode) en el punt ms crtic o greu duna malaltia. Perode
lgid de la grip. 3. Que s (un perode) culminant, de mxima
intensitat, dalguna cosa. El moment lgid de la discussi.
Encara que a vegades tamb sutilitzen altres recursos distintius, com

ara un altre tipus de lletra o un altre color.
Dedicatries i advertiments
Les dedicatries i els advertiments que es fan en revistes i altres publicacions
per a indicar la continutat del text en un altre lloc se solen escriure en cursiva:
als meus pares
a Llusa, per la seua pacincia i comprensi
(continua en la pgina 8)
(ve de la pgina 7)
163
El tipus de lletra
Encara que tamb poden escriures en qualsevol altre tipus de lletra que
contraste amb el tipus de lletra utilitzat com a base del text.
LA VERSALETA
La lletra versaleta presenta els carcters propis de les majscules per
amb una alria igual, o lleugerament superior, a la de les minscules:
minscula
versaleta
MAJSCULA
Este tipus de lletra sutilitza sobretot en lmbit bibliogrfic, amb unes

funcions molt especfiques que es detallen a continuaci en diversos apartats.
En texts manuscrits o mecanoscrits destinats a la impremta, all que ha
danar en versaleta sindica per mitj dun doble subratllat o b encerclantho i posant al marge labreviatura vers.
Llombart, Constant: Los fills de la morta-viva, Valncia, 1879.
Xifres romanes
Les xifres romanes, quan acompanyen una paraula que sescriu en
minscula (com ara segles, volums, toms, etc.) se solen escriure en versaleta:
Es tracta dun s que data del segle xviii.
Apareix referit en el volum iii de les seues obres completes.
Per sescriuen en majscula si acompanyen una paraula escrita amb

majscula inicial:
Pius V
IV Assemblea de les Institucions Escolars
I Congrs dHistria de la Vall dAlbaida
tims de paraules
Els tims, s a dir, les formes originries de les paraules, se solen escriure
en versaleta:
La paraula ctedra i la paraula cadira deriven del tim llat cathedra.
Segons Coromines, la paraula rodeno deriva del gtic raudan.
164
Cognoms en referncies bibliogrfiques

En bibliografies, ndexs onomstics, etc., els cognoms dels autors
se solen escriure en versaleta, per mantenint la lletra inicial en
majscula:
Simeon Riera, J. Daniel: El mite dfrica, Universitat de Valncia, Valncia, 2002.
Casp, Xavier: Aires de can, Barcelona, 1950.
Personatges en obres teatrals

En obres de teatre i guions cinematogrfics, els noms de personatges
se solen escriure en versaleta:
Savonarola: El poble tallar de soca-rel tanta malignitat.
Csar: Roma maclama com un nou Juli Csar.
Obres autocitades
Els ttols de publicacions que se citen a elles mateixes, en el prleg o en
la introducci, se solen escriure en redona i en versaleta:
Este Manual de documentaci administrativa t per objecte difondre entre el
personal que treballa en lmbit administratiu uns models de referncia.
LA NEGRETA
La lletra negreta es diu aix perqu t el tra ms gruixut que les altres
lletres de la mateixa famlia. Pot ser tant redona com cursiva, i en general
sutilitza per a destacar i facilitar la localitzaci duna determinada paraula
o expressi:
Lletra redona Lletra negreta Lletra negreta cursiva
En texts manuscrits o mecanoscrits destinats a la impremta, all que ha

danar en negreta sindica per mitj duna lnia ondulada o b encerclant-ho
i posant al marge labreviatura negr.
Sescriuen en negreta les paraules que es volen destacar en un text.
165
Els tipus de lletra
Ttols
Els ttols de captols, apartats i pargrafs se solen escriure en negreta:
1. Les activitats del sector primari
En la segona mitat del segle
xx,
lactivitat agrria va passar duna
agricultura tradicional, que ocupava m dobra abundant, a una agricultura evolucionada o de mercat.
Lemes dobres lexicogrfiques

Els lemes de les entrades de diccionaris i enciclopdies (s a dir, les
paraules de les quals es dna informaci) se solen escriure en negreta:
sndrome f. Conjunt de smptomes i signes que definixen clnicament
una malaltia.
Noms propis de persona en notcies de premsa

Els noms propis de persona, en certes notcies de premsa, a vegades es
destaquen en negreta:
Possiblement, una circumstncia que ha jugat en contra desta cinta
s que sempre sespera el millor dun dels cineastes ms slids dels
ltims anys, que va hipnotitzar amb Desitjant amar (2000) a Cannes,
on va guanyar el Premi al Millor Director amb Happy Together fa deu
anys i va dividir opinions amb 2046 (2004). A ms, Mi Blueberry Nights
presenta com a allicient el debut cinematogrfic de lestrella del
jazz i el pop Norah Jones, escortada per figures del pes de Natalie
Portman, Rachel Weisz, David Strathairn i Jude Law. Per si fra
poc, lexcepcional fotografia, saturada de color i dombres, s obra
de Darius Khondji, illuminador de Delicatessen (1991) i un dels ms
prestigiosos operadors del moment, i la msica original la firma Ry
Cooder (Pars-Texas).
166
ELS SIGNES DE PUNTUACI
CONSIDERACIONS GENERALS
Els signes de puntuaci tenen com a funci prioritria representar lentonaci de la llengua oral, si b tamb servixen per a organitzar el discurs
i, ocasionalment, per a desfer ambigitats.
Bsicament, segons la funci que realitzen, es poden distingir tres
tipus de signes de puntuaci: els signes de pausa (la coma, el punt i coma,
el punt, els dos punts i els punts suspensius); els signes dentonaci (els
dinterrogaci i els dexclamaci), i els incisos (els guions, els parntesis, els
claudtors i les cometes).
Hi ha tamb uns altres signes amb funcions molt especfiques, com sn
ara lasterisc (*), la barra inclinada (/), la barra invertida (\), la pleca (|), la doble
pleca (||), el signe de secci (), el calder (), la titla (~), el pic (o redol) (),
les claus ({ }), etc.
POSICI DELS SIGNES DE PUNTUACI

Els signes de puntuaci senzills (coma, punt, punt i coma, dos punts i
punts suspensius) sescriuen immediatament desprs de la paraula anterior
i separats per un espai de la paraula posterior:
De primer plat serviren unes ensalades molt variades; de segon, un
marisc excellent; desprs, per a postres, tragueren un enorme plat
de fruita, que tenia de tot: pltans, pomes, peres, prunes, albercocs,
cireres, taronges, mel i no s quantes coses ms.
167
Els signes de puntuaci
Els signes de puntuaci dobles (guions, parntesis, claudtors i cometes,

i opcionalment els signes dinterrogaci i dexclamaci) sescriuen immediatament davant i darrere del text que inclouen. Els signes dobertura
sescriuen separats per un espai de la paraula precedent i units a la paraula
segent; els de tancament, en canvi, sescriuen units a la paraula precedent
i separats per un espai de la paraula segent:
Les seues declaracions i ara no voldria entrar en polmiques
contribuxen ben poc a crear un clima de concrdia.
Eduard Escalante (Valncia, 1854-1921) va introduir la sarsuela en el
teatre valenci de la seua poca.
Larticle 4 de la Llei 4/2006 establix literalment que Es declaren
protegits genricament, sense necessitat de resoluci singularitzada,
els exemplars de qualsevol espcie arbria existent a la Comunitat
Valenciana que igualen o superen [] els 350 anys dedat.
LA COMA
Usos de la coma
La coma (,) representa una pausa breu o una inflexi tonal en el discurs.
Susa en els casos segents:
a) Per a separar els diversos elements duna enumeraci:
Necessitem ordinadors, impressores, escners, material doficina
Els pares, els iaios, els germans, els amics, tots vingueren a la festa.
Quan lltim element duna enumeraci va unit a lanterior amb les

conjuncions i, o i ni, no es posa coma:
El seu germ s alt, prim i ben plantat.
Qu tabellix de beure? Aigua, vi o cervesa?
La poblaci no tenia ni aigua ni aliments.
168
No obstant aix, s que es posa coma davant de les conjunci i quan

introdux una seqncia que expressa un contingut diferent (una conclusi,
una causa, un aclariment, una acotaci, un mats dadversitat, una indicaci
temporal, etc.) respecte als elements anteriors o quan unix elements que
ja contenen termes coordinats:
Actu sense contemplacions per a intentar donar una imatge deficincia,
i probablement eixe va ser el seu gran error.
Lestabliment est obert de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i de
15 a 19 hores, i dissabtes, de 9 a 13 hores.
Quan el subjecte est constitut per una enumeraci delements que es

tanca amb la paraula etctera (o la seua forma abreviada, etc.), cal acotarla entre comes:
La creaci de plataformes dintercanvi dinformaci, documentaci,
aplicacions informtiques, etc., s lobjectiu fonamental de la nostra
organitzaci.
b) Per a allar un vocatiu:

Isabel, escolta el que vull dir-te.
Mira, Jaume, no pense tornar a repetir-tho.
c) Per a separar incisos explicatius:

El poble de Benaguasil, situat en la comarca del Camp de Tria, t
actualment prop de 10.000 habitants.
El peix blau, molt beneficis per a alleujar els smptomes de malalties
inflamatries, ha de consumir-se fresc.
Valncia, ciutat del Tria.
La presncia o absncia de comes determina la distinci entre les oracions

relatives explicatives, que se separen amb comes de loraci principal, i les
oracions relatives especificatives, que no porten comes:
169
Els espectadors, que havien aguantat fins al final de la representaci,

manifestaren la seua disconformitat amb crits i xiulits. (= tots els
espectadors)
Els espectadors que havien aguantat fins al final de la representaci
manifestaren la seua disconformitat amb crits i xiulits. (= noms els
espectadors que havien aguantat fins al final)
d) Per a indicar una alteraci de lorde lgic de les parts dun enunciat,
anteposant al verb elements que solen anar posposats:
De les seues histries, no en vull saber res.
Amb una miqueta de pacincia, potser el podrs convncer.
e) Per a acotar oracions temporals, condicionals, adversatives, concessives o consecutives:

Quan arribrem al teatre, la representaci ja havia comenat.
Si no tagrada estudiar, s millor que et poses a treballar.
Volia vindre a lexcursi, per els seus pares no lhan deixat.
Encara que em demane perd, no pense tornar amb ell.
Em va dir que ho faria, de manera que estigues tranquilla que ho far.
Aix no obstant, la coma pot ometres si les oracions sn curtes:

Quan arribes telefonam.
Si vols vine.
s increble per cert.
Tampoc s necessria la coma en el cas que les oracions temporals o

condicionals estiguen posposades a loraci principal:
Ja havien comenat a dinar quan arribrem.
Noms tho dir si em fas un favor.
f) Per a separar de la resta de la frase una srie de locucions conjun

tives o adverbials, com ara no obstant aix, per tant, s a dir, en fi, ara b, en
primer lloc, en definitiva, al cap i a la fi, daltra banda, etc.:
170
No ha estudiat gens i, no obstant aix, ha aprovat tot el curs.

No sabem, per tant, com va poder fugir de la pres.
Daltra banda, hi ha altres factors que han intervingut en la seua decisi.
g) Per a marcar lelisi del verb:

El Valncia, campi de la Lliga, i el Vila-real, de la Copa.
Els que tinguen bitllet de primera classe, a lltim vag.
Per lagost, figues i most.
h) Per a delimitar clusules absolutes de participi o de gerundi:

Concls el trmit daudincia, linstructor ha de trametre lexpedient
a la Secretaria General.
Havent observat una errada en la llista publicada, sen detalla la correcci.
i) Per a evitar confusions o ambigitats:

Si ve, Joan ho far.
Votar pel no, no significa que hgem de quedar-nos com estem.
j) En texts legals, per a separar el ttol de la data en qu es promulguen:

LLEI 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut Bsic de lEmpleat Pblic.
Reial Decret Llei 13/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen
mesures urgents en relaci amb el programa PREVER per a la modernitzaci del parc de vehicles autombils.
k) En els encapalaments de cartes i documents, per a separar la frmula de salutaci del cos textual:
Estimada Jlia,
Tescric esta carta per a dir-te que
Amb esta funci, tamb sutilitzen els dos punts:

Hola, Joan:
Grcies per haver-me escrit
l) En les datacions, per a separar el lloc o el dia de la setmana de la data:

Almassora, 21 de juny del 2007
Dijous, 26 de juliol del 2007
171
m) En les adreces, per a separar el nom del carrer i el nmero de limmoble:

C/ Pintor Maella, 5
Plaa del Pouet, nm. 22-6
Altres usos de la coma

A banda dels usos indicats en els apartats anteriors, la coma tamb
sutilitza convencionalment amb les funcions segents:
a) En les expressions numriques, per a separar les unitats enteres de
les decimals:
T 6,5 metres de llarg.
Mha costat 25,63 euros.
b) En lexpressi de les hores, per a separar els minuts de les fraccions

de segon:
El rcord ha quedat establit en 10,19 minuts.
Usos incorrectes de la coma

a) No sha descriure coma entre el subjecte i el verb:
puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
Els representants de les organitzacions

sindicals, van manifestar la seua oposici a lacord adoptat.
Els representants de les organitzacions

sindicals van manifestar la seua oposici a lacord adoptat.
b) No sha descriure coma entre el verb i els complements:

puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
El president de la patronal va
manifestar, que no acudiria a la
reuni convocada.
El president de la patronal va manifestar que no acudiria a la reuni

convocada.
Volem agrair sincerament a tots

els ciutadans, la confiana que han
depositat en el nostre partit.
Volem agrair sincerament a tots

els ciutadans la confiana que han
depositat en el nostre partit.
172
EL PUNT I COMA
El punt i coma (;) representa una pausa superior a la de la coma i inferior
a la del punt. Susa en els casos segents:
a) Per a separar grups delements en enumeracions complexes, que
ja inclouen altres signes de puntuaci (generalment comes), excepte
lltim element de lenumeraci precedit de la conjunci i, que se separa
de lelement anterior amb coma i no amb punt i coma:
Hi assistiren la directora general, Sra. Meli; el secretari de la Comissi,
Sr.Mart, i el primer vocal de la Comissi, Sr. Grau.
En la secci dalimentaci, hem de comprar llet, sucre i caf; en
la secci de neteja, detergent i lleixiu, i en la farmcia, analgsics,
esparadrap i alcohol.
b) Davant de conjuncions i locucions adversatives, concessives o consecutives (per, no obstant aix, per consegent, etc.), quan unixen oracions
que contenen comes:
Al final, desprs de molts esforos, vaig poder anar al viatge; per, si
vols que et siga franc, val ms que mhaguera quedat en casa.
Linforme de la Comissi Tcnica s negatiu; no obstant aix, si sesmenen les deficincies detectades, hi ha la possibilitat que es revise
lexpedient.
c) Per a separar frases completes estretament unides pel significat:

Estes actuacions tenen un doble vessant: duna banda, sn propostes
que tenen a veure amb la morfologia urbana; duna altra, tracten de
donar resposta a problemes infraestructurals importants.
Hui encara estem a temps dactuar; dem, probablement, ja ser
massa tard.
173
EL PUNT
Usos del punt
El punt (.) representa una pausa important en el discurs. La paraula que
seguix el punt sha descriure amb majscula inicial. Segons la funci que
es realitza, es distingixen tres tipus de punts: el punt i seguit, el punt i a
part i el punt final.
El punt i seguit sutilitza per a marcar el final duna oraci amb sentit
complet:
El viatge estigu plagat dincidncies. La primera nit sens avari el
cotxe i hagurem de caminar durant una hora per a trobar un lloc
habitat.
El punt i a part assenyala una pausa ms llarga que la del punt i seguit,
i sutilitza per a separar pargrafs que expressen idees diferents sobre un
mateix tema:
De les imatges del paisatge de Mart preses per la sonda Pathfinder, els
cientfics han obtingut proves considerades definitives que el planeta
va patir en algun moment unes inundacions catastrfiques.
Les primeres anlisis de les dades que ha enviat el robot Sojourner
sobre la composici del sl marci indiquen que es troba realment
a Mart, ha assenyalat Rudolf Rieder, el cientfic encarregat desta
part de la missi.
El punt final indica lacabament dun text.
Altres usos del punt

A banda dels usos relacionats amb lentonaci, el punt sutilitza tamb
en els casos segents:
a) Desprs de les abreviatures:
La representaci abreviada dels dies de la setmana s: dl., dm., dc.,
dj., dv., ds. i dg.
174
b) Per a separar els milers en totes aquelles xifres que es lligen habitualment com a quantitats senceres:
Limport total de les obres ascendix a 72.000 euros.
Amb esta funci, tamb sutilitza lespai en blanc:

Va rebre una subvenci de 6 500 .
c) Per a separar el dia, el mes i lany en les dates expressades en xifres:

El 25 dagost del 2002 (25.08.02)
Amb esta funci, tamb sutilitzen el guionet (-) i la barra (/):

25-08-02
25/08/02
d) Per a separar les hores i els minuts en lexpressi de les hores:

El vol t prevista larribada a les 8.30 hores.
Amb esta funci, tamb sutilitzen els dos punts:

El tren arriba a les 6:45 hores.
Usos incorrectes del punt

a) No sha descriure punt desprs de ttols quan apareixen allats:
puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
Tirant lo Blanch.
Tirant lo Blanch
b) No sha descriure punt desprs dels smbols:

puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
2 kg.
124 m.
2 kg
124 m
c) No sha descriure punt en els anys separant les unitats de miler i

les centenes:
puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
lany 2.007
lany 2007
175
d) No sha descriure punt desprs de les datacions:

puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
Alacant, 30 de juny del 2007.
Alacant, 30 de juny del 2007
e) No sha descriure punt desprs dels signes dinterrogaci o exclamaci:

puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
Quan vindrs?.
Quan vindrs?
Per fi se nha anat!.
Per fi se nha anat!
ELS DOS PUNTS

Usos dels dos punts
Els dos punts (:) representen una pausa superior a la de la coma i inferior
a la del punt. Susen en els casos segents:
a) Per a introduir enumeracions o sries que poden anar disposades en
lnia contnua o en columna:
En la conferncia intervindran diversos pasos europeus: Itlia, Sussa,
Frana, Blgica, etc.
b) Per a introduir exemples, especialment quan van precedits de la

paraula segents:
Dins deste grup sinclouen les locucions conjuntives segents: abans
que, aix que, de seguida que, desprs que, des que, fins que, sempre
que, tan bon punt, etc.
c) Per a introduir una oraci que indique la causa, la conseqncia, la

conclusi, etc., respecte de loraci precedent:
Segons el Codi Civil, este testament no t validesa: cal demanar-ne
lanullaci.
T un examen dilluns: no podr vindre a lexcursi.
176
d) Per a introduir citacions textuals:

Quant al pacte social, el ministre va manifestar: A pesar de les
discrepncies que hi ha entre els agents socials, s absolutament
imprescindible per a este pas que hui sarribe a un acord.
e) Desprs de les paraules expose, demane, certifique, etc., en certs

documents administratius:
SOLLICITE: Que em siga concedida lajuda demanada.
f) En els encapalaments de cartes i documents, per a separar la frmula de salutaci del cos textual:
Benvolgut amic:
Fa molt de temps que volia escriuret, per
Amb esta funci, tamb sutilitza la coma:

Marta,
Tagrasc que hages sigut tan sincera
Altres usos dels dos punts

A banda dels usos indicats en els apartats anteriors, els dos punts tamb
sutilitzen convencionalment amb les funcions segents:
a) Per a indicar la divisi aritmtica entre dos quantitats:
240:12
b) Per a separar les hores i els minuts en lexpressi de les hores:

El ferrocarril t prevista leixida a les 10:30 hores.
Amb esta funci, tamb sutilitza el punt:

El ferrocarril t prevista leixida a les 10.30 hores.
177
s incorrecte dels dos punts

s incorrecte escriure dos punts entre una preposici i el substantiu
que introdux:
puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
En la reuni hi havia representants
En la reuni hi havia representants
de: Bielorssia, Estnia, Litunia i
de Bielorssia, Estnia, Litunia i
Ucrana.
Ucrana.
Lobra ha sigut dirigida per: Carles
Lobra ha sigut dirigida per Carles
Mira.
Mira.
ELS PUNTS SUSPENSIUS

Usos dels punts suspensius
El signe dels punts suspensius () est format per tres punts consecutius. Susen en els casos segents:
a) Per a expressar una interrupci del discurs que indica sorpresa, dubte,
temor, vacillaci:
Volia preguntar-te, b, que si tabellix eixir esta nit amb mi.
Diuen que acabaran esta mateixa setmana, s, ja mho he cregut!
b) Per a deixar una frase voluntriament inacabada, pel fet que el final
es considera sobreents per linterlocutor:
Professors, pares, alumnes Tots estaven dacord amb la soluci
proposada.
Tots saben quina s la situaci. Aix que qui no vullga pols
c) Per a introduir una pausa emftica que realce algun element del
discurs:
Este s el moment dactuar, i hem daprofitar-lo: o ara o mai Eixa
s la nostra disjuntiva!
178
d) Per a insinuar paraules o expressions malsonants, evitant-ne la

reproducci completa:
En algun moment els nims sexaltaren i sarribaren a sentir insults
com fill de p, c i altres expressions injurioses.
e) Collocats entre claudtors, per a indicar lomissi duna part del text
en una citaci textual:
La disposici transitria primera de la Llei ds i Ensenyament del
Valenci establix que Ls i ensenyament del valenci regulats en
esta llei [] hauran de realitzar-se en un termini de tres anys.
Combinaci dels punts suspensius amb altres signes de puntuaci

Els punts suspensius poden anar seguits per qualsevol signe de puntuaci, excepte el punt:
Lladres, roders, assassins, eixa s la gent que hi trobars.
Males maneres, insults, amenaces; segons pareix, tot est perms.
s incorrecte dels punts suspensius

No shan descriure punts suspensius darrere de la paraula etctera (o
de la seua abreviatura etc.):
puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
Com a exemples dactivitats rela-
Com a exemples dactivitats rela-
cionades amb el sector terciari,
cionades amb el sector terciari,
tenim el transport, la banca, el
tenim el transport, la banca, el
comer, etc
comer, etc.
179
ELS SIGNES DINTERROGACI

Usos dels signes dinterrogaci
Els signes dinterrogaci sutilitzen per a delimitar enunciats interrogatius directes. Poden utilitzar-se noms al final del perode o b al comenament i al final, sobretot quan puguen generar-se ambigitats o en texts
escrits per a ser llegits, en qu s especialment important marcar el punt
exacte on shan de realitzar determinades inflexions tonals:
Quants dies falten per a les vacacions?
Per es pot saber on thavies ficat?
Combinaci dels signes dinterrogaci amb altres signes de puntuaci

El signe dinterrogaci de tancament pot anar immediatament desprs
de punts suspensius o dels signes dincs (parntesis, guions o cometes):
Vols dir que?
Pot justificar-se en algun cas la violncia es pregunt el conferenciant?
Tamb pot anar davant duna coma, dun punt i coma i de dos punts:
Jo noms vull saber tres coses: on?, des de quan? i per qu?
Per no pot anar seguit de punt:

puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
Qui no sha sentit com un estpid
Qui no sha sentit com un estpid
rematat alguna vegada?. Jo, he de
rematat alguna vegada? Jo, he de
confessar-ho, moltes vegades.
confessar-ho, moltes vegades.
180
ELS SIGNES DEXCLAMACI

Usos dels signes dexclamaci
Els signes dexclamaci sutilitzen per a delimitar enunciats exclamatius directes o associats a interjeccions i onomatopeies. Poden utilitzar-se
noms al final del perode o b al comenament i al final, sobretot quan
puguen generar-se ambigitats o en texts escrits per a ser llegits, en qu
s especialment important marcar el punt exacte on shan de realitzar
determinades inflexions tonals:
Vs-ten ara mateix desta casa!
Oh! Quina sorpresa!
Combinaci dels signes dexclamaci amb altres signes de puntuaci

El signe dexclamaci de tancament pot anar immediatament desprs
de punts suspensius o dels signes dincs (parntesis, guions o cometes):
Quan el veja, ja li ho dir jo...!
I tu precisament dius que no ests massa catlic!
Pot estar seguit tamb duna coma, dun punt i coma i de dos punts:
Oh senyor!, sigueu bondads amb el vostre poble.
En canvi, no pot anar seguit de punt:

puntuaci incorrecta
puntuaci correcta
Ja sn les tres!.
Ja sn les tres!
ELS GUIONS
El gui () sutilitza en els casos segents:
a) Per a delimitar un incs, i en este cas sescriu immediatament davant
de la primera paraula de lincs i immediatament darrere de lltima:
181
La falta de primeres matries un dels principals problemes de la

nostra economia ha determinat que la indstria no haja prosperat
tant com hauria sigut desitjable.
Com que estava fart desperar, men vaig anar i no cal que texplique
de quin humor.
b) Per a marcar linici del parlament dun personatge en un dileg:

Bon dia, s vost Joan Peris?
Efectivament, sc jo. Qu volia?
c) Per a introduir o emmarcar els comentaris del narrador en texts

narratius:
Torna prompte, per favor va dir Jlia amb una veu molt tnue.
Ja saps que no podr tornar abans de les deu va respondre Sergi,
enutjat davant del que considerava una petici impossible de satisfer.
En el cas que les paraules del narrador interrompen la intervenci del

personatge, sescriuen dos guions (un dobertura i un altre de tancament),
acotant les paraules del narrador:
Si ests trista, vs a fer un passeig va suggerir Ramon. Et vindr
b una miqueta daire fresc.
ELS PARNTESIS
Usos dels parntesis
Els parntesis sn un signe doble, consistent en un signe dobertura i un
altre de tancament ( ), que susen en els casos segents:
a) Per a intercalar en una frase informacions complementries, aclariments breus, dades secundries, etc.:
El pressupost denguany (un mili deuros) resulta insuficient per a
dur a terme totes les millores previstes.
182
La LOGSE (Llei dOrdenaci General del Sistema Educatiu) pretn

racionalitzar el sistema educatiu.
Decret 117/1991, de 26 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual saprova el barem general daplicaci als concursos de
mrits per a la provisi de llocs de treball (DOGV nm. 1.577, de 2
de juliol del 1991).
b) Per a indicar les acotacions de lautor o els aparts dels personatges

en les obres teatrals:
Jlia (mentres agafa el xiquet del bressol): La mare ja mho ha dit.
c) Per a introduir diverses opcions de lectura en un mateix text:

Cada persona t el(s) seu(s) ritme(s) daprenentatge.
d) El parntesi de tancament tamb sutilitza per a introduir una lletra

dorde en lenumeraci de diversos apartats:
Sn funcions de les Corts:
a) Aprovar els pressupostos de la Generalitat i les emissions de
deute pblic.
b) Controlar lacci del Consell.
c) Elegir el president de la Generalitat.
d) Exigir, si s el cas, la responsabilitat poltica del president i del
Consell.
El parntesi es mant quan es fa una referncia dins del text a un apartat

introdut per una lletra dorde:
Es modifica lapartat c) de larticle 67 del Text Refs de la Llei dHisenda Pblica de la Generalitat Valenciana.
Combinaci dels parntesis amb altres signes de puntuaci

Quan un parntesi de tancament coincidix amb una coma, un punt i coma
o dos punts, estos signes han danar immediatament desprs del parntesi:
183
La vila semplaa en lentrada natural de la serra dEspad (1.030

metres), prxima al riu Anna.
Esta qesti, s cert, va ser tractada en el Ple del mes de novembre
(celebrat el dia 7); per, en realitat, va ser aprovada en el Ple de
desembre.
En el cas que el parntesi de tancament estiga en contacte amb un

punt, este sescriu desprs del parntesi de tancament quan el parntesi
dobertura est en linterior de la frase:
Pensvem que, a pesar de ser tan diferents, entre ells hi havia un respecte mutu que mantenia cohesionada la parella (per les diferncies
saguditzaren amb el temps i la relaci esdevingu impossible).
Per contra, el punt sescriu davant del parntesi quan el parntesi

dobertura inicia una frase:
El cicle de conferncies tindr lloc durant la setmana del 2 al 6 de
juliol. (Per a ms informaci, consulteu la pgina web de lassociaci.)
ELS CLAUDTORS
Els claudtors sn un signe doble, consistent en un signe dobertura i
un altre de tancament [ ], que susen en els casos segents:
a) Per a indicar lomissi de text dins duna citaci textual. En este cas
contenen uns punts suspensius:
Com reconeix la Llei Orgnica 3/2007, el reconeixement ple de la
igualtat formal davant de la llei [] ha resultat insuficient.
b) Per a introduir algun aclariment, especialment quan una citaci

queda incompleta fora del seu context:
Nosaltres [els valencians] som mediterranis i, en general, estem
orgullosos de ser-ho.
184
c) Per a posar entre parntesis un text que ja cont algun parntesi:

Es pronuncien amb o oberta les paraules acabades en -ot i -ota, com
ara: clot, devot, pot; cabota, pilota, quota (excepcions: bot, nebot; bota
[calcer], bta [recipient per al vi] i jota).
d) En lingstica, per a delimitar les transcripcions fontiques:

En algunes comarques valencianes, s habitual lemmudiment de la r
de final de paraula: corredor [koredo].
LES COMETES
Usos de les cometes
Les cometes sn un signe doble, que presenten una certa varietat tipolgica, amb funcions especfiques diferenciades. Aix, les cometes poden ser
baixes o angulars ( ), altes o angleses ( ) i simples ( ).
Les cometes dobles (siguen baixes o altes) sutilitzen en els casos segents:
a) Per a emmarcar la reproducci de citacions textuals:
Segons linvestigador entrevistat, els estudis sobre el genoma hum
representen el projecte cientfic ms important del segle xxi.
I li va amollar: si aix s el que penses de mi, sincerament, val ms
que no ens tornem a veure.
En el cas que shaja de posar entre cometes alguna paraula o expressi

dins dun text que ja est entre cometes, susen les cometes altes si prviament shan utilitzat les baixes, o les simples si shan utilitzat les altes:
Lorador finalitz el seu discurs amb estes paraules: este tema podria
donar lloc a una altra conferncia, que potser podrem titular Les
oportunitats comercials de la Xarxa.
185
O b:
Lorador finalitz el seu discurs amb estes paraules: este tema podria
donar lloc a una altra conferncia, que potser podrem titular Les
oportunitats comercials de la Xarxa.
b) Per a indicar els ttols de conferncies, comunicacions, ponncies i

discursos:
El ttol de la conferncia ser Les noves tecnologies i el medi ambient.
c) Per a citar el ttol del captol dun llibre, dun article periodstic i, en
general, qualsevol part inclosa dins duna publicaci:
El captol segon t com a ttol Qestions de nomenclatura.
s un fragment de larticle Tribus urbanes.
d) Les cometes de tancament tamb sutilitzen en llistes, relacions, etc.,

per a suplir alguna dada ja escrita en la mateixa situaci de la lnia anterior:

pg. 13
on diu
ha de dir
pressumpte
presumpte
alicient
allicient
aillar
allar
Per la seua banda, les cometes simples susen en els casos segents:
a) Per a emmarcar el significat duna paraula o duna expressi:
La paraula otitis est formada a partir de
les paraules gregues
orella i
inflamaci.
b) Per a acotar, en els titulars periodstics, una paraula o expressi que

dins del text sescriu en cursiva:
Ladu a lapartheid
186
Combinaci de les cometes amb altres signes de puntuaci

Quan les cometes de tancament coincidixen amb una coma o un punt
i coma, estos signes de puntuaci han danar immediatament desprs de
les cometes:
Els que solliciten la prestaci el prxim dia 16 podran cobrar-la el
mes de desembre, i quan la llei estiga aprovada i en vigor la prestaci
es cobrar sempre al mes segent, ha afegit el portaveu del Govern.
En el cas que les cometes de tancament estiguen en contacte amb un

punt, este sescriu darrere de les cometes de tancament quan les cometes
dobertura estan en linterior de la frase:
Els assistents ovacionaren el representant de la delegaci quan
manifest que el recurs a les armes per a dirimir les controvrsies
representa sempre una derrota de la ra i de la humanitat.
I, per contra, el punt sescriu davant de les cometes de tancament quan

les cometes dobertura inicien una frase:
El que ve desprs de mi mha passat davant, perqu ell ja existia
abans que jo.
LASTERISC
Lasterisc (*) s un signe auxiliar que susa, bsicament, amb les funcions
segents:
a) Com a senyal de crida duna nota a peu de pgina dins dun text. En
este cas, sescriu darrere de la paraula o de les paraules sobre les quals es
dna informaci:
La poesia valenciana dels anys seixanta*
187
Estos asteriscs es poden tancar entre parntesis (*), i sen poden escriure
dos o ms en crides successives dins duna mateixa pgina.
b) En obres lingstiques, per a indicar que la paraula o grup de paraules
marcades amb este signe sn agramaticals. En este cas, lasterisc se situa
davant de la paraula en qesti:
La paraula *senyaltica s un calc de la paraula italiana segnaletica;
en valenci, la forma correcta s senyalstica.
LA BARRA INCLINADA
La barra inclinada (/) susa en els casos segents:
a) Per a indicar diverses opcions de lectura dun mateix text, i en eixe
cas la barra se situa entre la paraula i el morfema o entre dos paraules:
Senyor/a
Companys/companyes
b) Per a indicar oposici o alternana de paraules, expressions, etc.:

Les relacions nord/sud
Les grafies s/ss
c) En algunes abreviatures i combinacions de smbols:

c/c (compte corrent)
km/h (quilmetres per hora)
d) Per a separar el nmero dorde de lany de promulgaci o de legislatura en alguns texts normatius:
Reial Decret 1433/1979, de 8 de juny, de Radiodifusi.
Llei 4/1988, dHisenda Pblica Valenciana.
e) Per a indicar fracci o divisi:

Larrova s una mesura de pes equivalent a de quintar.
188
f) Per a indicar cada canvi de vers en lescriptura de versos en lnia:

Vora el barranc dels Algadins / hi ha uns tarongers de tan dol flaire,
/ que per omplir daroma laire / no t lo mn millors jardins. (Teodor
Llorente)
g) Per a separar el dia, el mes i lany en les dates expressades en xifres:

El 27 de novembre del 2007 (27/11/07)
Amb esta funci, tamb sutilitzen el guionet (-) i el punt (.):

27-11-07
27.11.07
h) Per a separar les diverses pgines duna adrea dInternet:

http://www.avl.gva.es/documents.htm
LA BARRA INVERTIDA
La barra invertida (\) sutilitza bsicament per a representar el directori
arrel i per a separar els noms de directoris i darxius en una ruta darxiu:
C:\WINDOWS\Fonts
LA PLECA I LA DOBLE PLECA

La pleca (|) i la doble pleca (||) sn signes que a vegades sutilitzen en certs
diccionaris per a indicar un canvi de subaccepci i daccepci, respectivament.
bac m. Taula coberta darena fina, usada per a dibuixar, calcular,
etc. | Tauler o marc provet de fils daram parallels amb boles
foradades que corren al llarg destos, usat per a fer clculs aritmtics. | Part superior del capitell duna columna, que eixampla
la superfcie sobre la qual descansa larquitrau, etc. || Atifell amb
forma de plat o de safata usat per a llavar els minerals pesants
i separar-los de larena.
189
EL SIGNE DE SECCI
El signe de secci () sutilitza, seguit dun nmero, per a indicar divisions internes dins dels captols dun llibre:
Vegeu 3.3.1 sobre el punt i seguit.
EL CALDER
El calder () sutilitzava, en els manuscrits medievals i en els primers
temps de la impremta, per a indicar el comenament dels pargrafs.
LA TITLA
La titla (~) sutilitza com a signe diacrtic dalgunes lletres (la en castell i les vocals i en portugus, per a indicar-ne la pronunciaci nasal),
i en certs diccionaris com a signe abreviatiu, per a substituir la paraula del
lema en les locucions.
obrer -a 1.a. adj. Relatiu o pertanyent als obrers. La classe obrera. El
moviment obrer. b. m. i f. treb. Persona que treballa en un ofici manual
en qualitat dassalariat. Obrer qualificat. Obrer especialitzat. 2. oficis
~ de vila Persona que treballa en la construcci o en la reparaci
dedificis, i possex un cert nivell de coneixements i dexperincia.
EL PIC
El pic, conegut tamb habitualment com a redol, s un recurs tipogrfic
amb forma de cercle, quadrat, triangle o rombe (, , , ) que susa per a
destacar linici dels diversos apartats d'una enumeraci.
LES CLAUS
Les claus sn un signe doble, consistent en un signe dobertura i un
altre de tancament { }, que inclouen un text, encara que tamb poden
utilitzar-se alladament en esquemes per a agrupar opcions diferents o
fer classificacions.
190
ELS SIGNES DE CORRECCI
En la correcci de proves susen dos tipus de marques: el signe i la crida.

El signe t un significat concret, i indica la correcci especfica que cal fer,
mentres que la crida s noms un senyal per a marcar la lletra, la paraula
o lespai que s objecte de correcci.
El signe es fa en el marge. Pot utilitzar-se qualsevol dels dos marges,
lesquerre o el dret, intentant buscar sempre la mxima proximitat a la
lletra o la paraula que cal corregir. Normalment, el signe de correcci sol
estar precedit duna crida, si b en alguns casos el mateix signe fa tamb
la funci de crida.
191
Els signes de correcci
Els signes ms usuals sn els segents:

signes
susa per a
..................................... Espaiar
................................. Llevar espai
................................. Ajuntar pargrafs
................................. Fer un punt i a part
................................. Fer una transposici
................................. Sagnar
................................. Eliminar la sagnia
................................. Justificar
................................. Suprimir
192
min.
................................. Compondre en minscules
maj.
................................. Compondre en majscules
vers.
................................. Compondre en versaletes
curs.
................................. Compondre en cursiva
negr.
................................. Compondre en negreta
red.
................................. Compondre en redona

................................. Compondre en superndex
................................. Compondre en subndex
Les crides sn signes que es fan damunt de la lletra, la paraula o lespai

que cal corregir i desprs es repetixen al marge, amb la indicaci concreta
de la correcci que sha de fer. Poden escriures tant en el marge esquerre
com en el dret, tan prop com siga possible de la lletra o paraula que cal
corregir. En principi, per a evitar confusions, conv evitar repetir una determinada crida en una mateixa lnia, fora del cas que es tracte de la mateixa
correcci. Els signes de crida ms habituals sn els segents:
A continuaci soferix una variada mostra dexemples de correccions per

tal que saprecie ms clarament la tcnica de correcci de proves dimpremta. En la columna de lesquerra es dna una indicaci explicativa del tipus
de correcci que es representa en cada fila; a continuaci, es reprodux el
text original amb lerror i el signe corresponent que cal fer; tot seguit, en
un espai que representa el marge del text, es posen els signes de crida i de
correcci que cal posar per a indicar lesmena que cal fer, i, finalment, en
la columna de la dreta, es mostra el text tal com hauria de quedar desprs
defectuar la correcci indicada:
193
operaci
text original
text corregit
Introduir un
espai
entre lletres
Els ajuntaments que

disposen dun web propi
hauran de comunicar-ho
ala Conselleria de Territori i
Habitatge.
Els ajuntaments que

disposen dun web propi
hauran de comunicar-ho
a la Conselleria de Territori i
Habitatge.
Introduir un
espai
entre
pargrafs
Esta Direcci General

d'Energia resol:
Primer. Atorgar a SAU
lautoritzaci administrativa
per a la construcci de les
installacions elctriques
de distribuci corresponents a lampliaci de
la subestaci trans
formadora denominada
ST1.
Labast de lampliaci que
sautoritza s la segent:
Un nou transformador
de 40 MVA de potncia.
No es preveu la instal
laci de nou aparellatge.
Segon. Aprovar el projecte
tcnic dexecuci per a
lampliaci de la subestaci
citada en el punt primer
de la present resoluci
Esta Direcci General

d'Energia resol:
194
Primer. Atorgar a SAU

lautoritzaci administrativa
per a la construcci de les
installacions elctriques
de distribuci corresponents a lampliaci de
la subestaci trans
formadora denominada
ST1.
Labast de lampliaci que
sautoritza s la segent:
Un nou transformador
de 40 MVA de potncia.
No es preveu la instal
laci de nou aparellatge.
Segon. Aprovar el projecte
tcnic dexecuci per a
lampliaci de la subestaci
citada en el punt primer
de la present resoluci
operaci
text original
text corregit
Suprimir
lespai i
ajuntar en
una sola
paraula
Unes jornades organit

zades per a debatre sobre
la problemtica ambiental
i el per qu de la protecci
i la conservaci dels espais
naturals.
Unes jornades organit

zades per a debatre sobre
la problemtica ambiental
i el perqu de la protecci
i la conservaci dels espais
naturals.
Suprimir
lespai
entre els
pargrafs
Realitzaci per cada

una de les comarques
de linterior dun Pla
Estratgic Comarcal.
Realitzaci per cada

una de les comarques
de linterior dun Pla
Estratgic Comarcal.
Foment de lagricultura
ecolgica i dactivitats
industrials respectuoses
amb les condicions
mediambientals prpies de
les comarques de linterior.
Foment de lagricultura
ecolgica i dactivitats
industrials respectuoses
amb les condicions
mediambientals prpies de
les comarques de linterior.
Unir
pargrafs
La Conselleria
dImmigraci i Ciutadania
va firmar un conveni
de collaboraci amb
lAssociaci dImmigrants
de Pasos de lEst,
lobjectiu del qual s
afavorir les activitats de
formaci al collectiu
dimmigrants de pasos de
lEst.
AIPE collaborar, a ms,
amb la Conselleria en
accions de potenciaci de
la integraci dels diferents
collectius en la societat
valenciana.
La Conselleria
dImmigraci i Ciutadania
va firmar un conveni
de collaboraci amb
lAssociaci dImmigrants
de Pasos de lEst,
lobjectiu del qual s
afavorir les activitats de
formaci al collectiu
dimmigrants de pasos de
lEst. AIPE collaborar, a
ms, amb la Conselleria en
accions de potenciaci de
la integraci dels diferents
collectius en la societat
valenciana.
195
operaci
text original
text corregit
Fer un punt
i a part
La duraci del present

conveni coincidir amb
lexercici pressupostari del
2008. Amb una anterioritat
mnima dun mes a la
finalitzaci del present
conveni, sen revisar
el contingut, i es podr
prorrogar anualment per
acord de les dos parts.
La duraci del present

conveni coincidir amb
lexercici pressupostari del
2008.
Amb una anterioritat
mnima dun mes a la
finalitzaci del present
conveni, sen revisar
el contingut, i es podr
prorrogar anualment per
acord de les dos parts.
Invertir
lorde de
les lletres
Lavaluaci contnua
de lesmentat Pla, aix
com una anlisi final
dels resultats del seu
impacte, ens ajudaran a
dissenyar-lo i redissenyarlo constantemnt perqu
responga tan rpidament
com siga possible als canvis
que van produint-se en
la nostra Administraci
pblica
Lavaluaci contnua
de lesmentat Pla, aix
com una anlisi final
dels resultats del seu
impacte, ens ajudaran a
dissenyar-lo i redissenyarlo constantment perqu
responga tan rpidament
com siga possible als canvis
que van produint-se en
la nostra Administraci
pblica
Invertir
lorde de
les paraules
A ms dels requisits citats,

els centres de Formaci
Professional han de reunir
els segents requisits:
A ms dels requisits citats,

els centres de Formaci
Professional, han de reunir
els requisits segents:
196
operaci
text original
text corregit
Sagnar
En lrea de Consum
senquadren les funcions
relacionades amb les
matries segents:
- El suport i la promoci
de les associacions de
consumidors i usuaris.
- La coordinaci i el foment
per a la creaci i el funcio
nament de les oficines
municipals dinformaci al
consumidor
En lrea de Consum
senquadren les funcions
relacionades amb les
matries segents:
- El suport i la promoci
de les associacions de
consumidors i usuaris.
- La coordinaci i el
foment per a la creaci
i el funcionament de les
oficines municipals din
formaci al consumidor
Llevar
sagnia
Lrea de Consum sestruc

tura en tres servicis:
Servici dInspecci de
Bns i Servicis.
Servici de Suport
i Defensa del
Consumidor.
Servici dArbitratge de
Consum.
Lrea de Consum sestruc

tura en tres servicis:
Servici dInspecci de
Bns i Servicis.
Servici de Suport i
Defensa del Consumidor.
Servici dArbitratge de
Consum.
Justificar
Es partix del supsit que

cal introduir els alumnes de
Batxillerat en els conceptes
i les implicacions de la
relativitat.
Es partix del supsit que

cal introduir els alumnes de
Batxillerat en els conceptes
i les implicacions de la relativitat.
Suprimir
una lletra
Es donaran per aconse

guits els objectius mnims
que permeten a lalumne
superar el 1er i 2n curs de
lESO.
Es donaran per aconse

guits els objectius mnims
que permeten a lalumne
superar el 1r i 2n curs de
lESO.
197
operaci
text original
text corregit
Suprimir
una paraula
Sha advertit un error

en el plec de condicions
tcniques i en el de clusules
administratives particulars
que han de regir el concurs
per a la contractaci del
Servici dAtenci Telefnica
Municipal, que consistix
en que no s exigible la
classificaci del contractista.
Sha advertit un error

en el plec de condicions
tcniques i en el de clusules
administratives particulars
que han de regir el concurs
per a la contractaci del
Servici dAtenci Telefnica
Municipal, que consistix
que no s exigible la
classificaci del contractista.
Afegir una
lletra
Programa dinfrastructura
i explotaci porturia i
actuacions en la costa.
Afegir una
paraula
Per a la consecuci
destos fins sutilitzaran
els recursos econmics
prevists per la normativa
i programes actuals que
tinguen per objecte la
consolidaci o formaci
destes explotacions.
Afegir un
signe de
puntuaci
198
La Llei Reguladora de
lActivitat Urbanstica va
marcar un gir notable en
les formes de gestionar
el sl en lurbanisme
espanyol i cal atribuir a
favor de la seua aplicaci
un fort increment de la
quantitat de sl que
sha posat en el mercat
per a la construcci de
vivendes i un altre tipus
dedificacions.
ae
o futurs
Programa dinfraestructura
i explotaci porturia i
actuacions en la costa.
Per a la consecuci
destos fins sutilitzaran
els recursos econmics
prevists per la normativa
i programes actuals o futurs
que tinguen per objecte la
consolidaci o formaci
destes explotacions.
La Llei Reguladora de
lActivitat Urbanstica va
marcar un gir notable en
les formes de gestionar
el sl en lurbanisme
espanyol, i cal atribuir a
favor de la seua aplicaci
un fort increment de la
quantitat de sl que
sha posat en el mercat
per a la construcci de
vivendes i un altre tipus
dedificacions.
operaci
text original
text corregit
Posar un
accent
Sense perju de les

responsabilitats a
que done lloc, quan
sautoritzen modificacions
del planejament urba
nstic no informades
suficientment en el procs
de tramitaci de les ajudes
previstes en el ttol ii
desta llei.
Sense perju de les

responsabilitats a
qu done lloc, quan
sautoritzen modificacions
del planejament urba
nstic no informades
suficientment en el procs
de tramitaci de les ajudes
previstes en el ttol ii
desta llei.
Llevar un
accent
El trasplantament de
mdulla ssia s lnica
esperana de curaci per
a determinades malalties
tumorals del sistema
hematopotic.
Compondre
en minscules
Import del bitllet de la

classe ms econmica
davi, sempre que la
distncia entre la seua
residncia familiar i la
seu judicial diste ms
de 550 Km, i el despla
min.
ament danada i tornada
sefectue el mateix dia de la
declaraci testifical sense
necessitat dallotjament.
El trasplantament de
medulla ssia s lnica
esperana de curaci per
a determinades malalties
tumorals del sistema
hematopotic.
Import del bitllet de la
classe ms econmica
davi, sempre que la
distncia entre la seua
residncia familiar i la
seu judicial diste ms
de 550 km, i el despla
ament danada i tornada
sefectue el mateix dia de la
declaraci testifical sense
necessitat dallotjament.
199
operaci
text original
text corregit
Compondre
en majscules
Resoluci de 12 de juliol
del 2007, de la Direcci
General dAvaluaci,
Innovaci i Qualitat
Educativa i de la Formaci
Professional, per la qual es
dicten instruccions sobre
ordenaci acadmica i
dorganitzaci de lactivitat
docent dels centres de
la comunitat valenciana
que durant el curs 20072008 impartisquen cicles
formatius de Formaci
Professional.
Resoluci de 12 de juliol
del 2007, de la Direcci
General dAvaluaci,
Innovaci i Qualitat
Educativa i de la Formaci
Professional, per la qual es
dicten instruccions sobre
ordenaci acadmica i
dorganitzaci de lactivitat
docent dels centres de
la Comunitat Valenciana
que durant el curs 20072008 impartisquen cicles
formatius de Formaci
Professional.
Compondre
en versaletes
Llombart, Constant: Los

fills de la morta-viva,
Valncia, 1879.
Compondre
en cursiva
Les neurones, a ms dun

engrossiment anomenat
cos, rodejat dunes
ramificacions anomenades
dendrites, tenen un
allargament anomenat ax.
Compondre
en negreta
200
Article nic. Modificaci

dels articles 65.4t i 88 de la
Llei Orgnica 6/1985, d1 de
juliol, del Poder Judicial.
maj.
vers.
curs.
negr.
Llombart, Constant: Los

fills de la morta-viva,
Valncia, 1879.
Les neurones, a ms dun
engrossiment anomenat
cos, rodejat dunes
ramificacions anomenades
dendrites, tenen un
allargament anomenat ax.
Article nic. Modificaci
dels articles 65.4t i 88 de la
Llei Orgnica 6/1985, d1 de
juliol, del Poder Judicial.
operaci
text original
text corregit
Compondre
en redona
La Conselleria dAgricultura
ha posat en marxa la
campanya de promoci
amb el lema Sabor
mediterrani. Productes
amb qualitat.
La Conselleria dAgricultura
ha posat en marxa la
campanya de promoci
amb el lema Sabor
mediterrani. Productes
amb qualitat.
red.
Posar un
signe com a
superndex
Poden sollicitar acollir-se

als beneficis del Pla de
Vivenda els adquirents o
adjudicataris de vivendes
protegides de nova cons
trucci la superfcie de les
quals no excedisca els 90
m2 tils o 120 m2 per a les
famlies nombroses.
Poden sollicitar acollir-se

als beneficis del Pla de
Vivenda els adquirents o
adjudicataris de vivendes
protegides de nova cons
trucci la superfcie de les
quals no excedisca els 90
m2 tils o 120 m2 per a les
famlies nombroses.
Posar un
signe com
a subndex
Els recobriments comes

tibles es definixen com a
productes comestibles que
recobrixen el producte,
creant una barrera
semipermeable a gasos
(O2 i CO2) i vapor daigua.
Els recobriments comes

tibles es definixen com a
productes comestibles que
recobrixen el producte,
creant una barrera
semipermeable a gasos
(O2 i CO2) i vapor daigua.
201
CRITERIS DE TRADUCCI
NOMS PROPIS DE PERSONES

Com a norma general, els noms propis de persona shan de mantindre
sense traduir, amb la grafia i laccentuaci prpies de la llengua originria:

en castell
en valenci
Ricardo Tormo
Vicent Andrs Estells
John Lennon
Marguerite Yourcenar
Ricardo Tormo
Vicent Andrs Estells
John Lennon
Marguerite Yourcenar
PERSONATGES HISTRICS I DE FICCI

Certs personatges histrics, bblics, mitolgics o literaris han generat una
forma especfica en la tradici de cada llengua, que cal respectar:

en castell
en valenci
Sansn
Aristteles
Homero
Cristbal Coln
Carlomagno
la Cenicienta
Blancanieves
Sams
Aristtil
Homer
Cristfol Colom
Carlemany
la Ventafocs
Blancaneu
Cal tindre en compte, per, que cada llengua genera les seues prpies
tradicions ds, i el fet que un determinat personatge haja adoptat en una
203
Criteris de traducci
llengua una forma especfica, diferent de la que t en la llengua originria,

no implica que en altres llenges necessriament haja de tindre tamb
formes especfiques diferents de loriginal:

en castell
en valenci
Fernando Magallanes
Julio Verne
Carlos Marx
Juan Sebastin Bach
Ferno Magalhes
Jules Verne
Karl Marx
Johann Sebastian Bach
REIS, PAPES I SANTS

Els noms de reis, monarques, emperadors, prnceps, membres de cases
sobiranes, dinasties, papes o sants, com a norma general, es traduxen:

en castell
en valenci
el prncipe Carlos
la reina Beatriz
el emperador Carlos V
los Borbones
el papa Juan XXIII
san Francisco de Ass
el prncep Carles
la reina Beatriu
lemperador Carles V
els Borbons
el papa Joan XXIII
sant Francesc dAsss
PERSONATGES AMB NOMS ESCRITS EN ALFABETS NO LLATINS

En el cas de noms de persones escrits en alfabets no llatins, cal tindre
en compte que cada llengua t el seu propi sistema dadaptaci grfica, i
per tant les formes castellanes destos noms no coincidixen moltes vegades
amb les formes valencianes:

en castell
en valenci
Mijal Gorbachov
Piotr Ilich Chaikovski
Fidor Dostoyevski
Ruhollah Jomeini
Mikhal Gorbatxov
Piotr litx Txaikovski
Fidor Dostoievski
Ruhollah Khomeini
204
NOMS PROPIS DANIMALS

Com a criteri general, el nom dels animals, siguen reals o de ficcions
literries o cinematogrfiques, no es tradux:

en castell
en valenci
el caballo Rocinante
el delfn Flipper
la perra Laika
la oveja Dolly
el cavall Rocinante
el dof Flipper
la gossa Laika
lovella Dolly
Aix no obstant, en el cas dels animals mitolgics s que hi ha la tradici

de traduir-ne el nom:

en castell
en valenci
Cerbero
Pegaso
Crber
Pegs
CRRECS, TRACTAMENTS I TTOLS

Com a norma general, els noms que designen crrecs, tractaments o
ttols es traduxen:

en castell
en valenci
el presidente del Gobierno

el defensor del pueblo
el duque de Wellington
el prncipe de Asturias
el zar de Rusia
el ayatol
el Excelentsimo Seor Embajador
el president del Govern

el defensor del poble
el duc de Wellington
el prncep dAstries
el tsar de Rssia
laiatoll
lExcellentssim Senyor Ambaixador
Aix no obstant, certs tractaments especfics dalgunes cultures, que

no tenen una traducci exacta en altres llenges, es mantenen en la forma
de la llengua originria:

en castell
en valenci
sir Francis Bacon
sir Francis Bacon
205
lord Byron
el frher
el duce
el lehendakari
lord Byron
el frher
el duce
el lehendakari
INSTITUCIONS I ORGANISMES PBLICS

El nom dinstitucions i entitats de carcter pblic, aix com el dels seus
rgans de gesti, com a criteri general, es tradux:

en castell
en valenci
el Congreso de los Diputados

el Tribunal Supremo
el Ministerio de Fomento
la Direccin General de Trfico
el Instituto Nacional de la
Seguridad Social
la Diputacin General de Aragn
la Comisin de Asuntos Constitucio-
nales del Parlamento Europeo
la Casa Blanca
el Congrs dels Diputats

el Tribunal Suprem
el Ministeri de Foment
la Direcci General de Trnsit
lInstitut Nacional de la Seguretat
Social
la Diputaci General dArag
la Comissi dAssumptes Constitucionals
del Parlament Europeu
la Casa Blanca
Aix no obstant, en alguns casos sha generalitzat ls de certes formes

en la llengua originria que cal respectar:

en castell
en valenci
la Xunta de Galicia
el Bundestag alemn
la Commonwealth
el Foreign Office
la Xunta de Galcia
el Bundestag alemany
la Commonwealth
el Foreign Office
FUNDACIONS I ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS

El nom de fundacions, fons o altre tipus dorganitzacions no governamentals, com a norma general, es tradux:
206
en castell
en valenci
Fondo Monetario Internacional

Fundacin Espaola de las Cajas
de Ahorros
Cruz Roja
Media Luna Roja
Amnista Internacional
Mdicos sin Fronteras
Payasos del Mundo
Fons Monetari Internacional

Fundaci Espanyola de les Caixes
dEstalvis
Creu Roja
Mitja Lluna Roja
Amnistia Internacional
Metges sense Fronteres
Pallassos del Mn
Amb tot, en alguns casos, sha generalitzat ls de certes denominacions

en la llengua originria que cal respectar:

en castell
en valenci
Greenpeace
National Geographic Society
Greenpeace
National Geographic Society
INSTITUCIONS RELIGIOSES
Com a criteri general, el nom de les institucions religioses es tradux:

en castell
en valenci
Compaa de Jess
Orden de los Carmelitas Descalzos
Hermandad de Jess Nazareno
Hermanas Hospitalarias del Sagrado
Corazn de Jess
Companyia de Jess
Orde dels Carmelites Descalos
Germandat de Jess Natzar
Germanes Hospitalries del Sagrat
Cor de Jess
FEDERACIONS ESPORTIVES
El nom de les federacions esportives no governamentals, com a norma
general, es tradux:

en castell
en valenci
Federacin Internacional de Ftbol

Asociado
Federaci Internacional de Futbol

Associat
207
Asociacin Nacional de Baloncesto

Real Federacin Espaola de Atletismo
Federacin de Ftbol de la Comunidad
Valenciana
Associaci Nacional de Bsquet

Reial Federaci Espanyola dAtletisme
Federaci de Futbol de la Comunitat
Valenciana
EQUIPS ESPORTIUS
El nom dels equips esportius, com a norma general, es mantenen sense
traduir en la forma que legalment tinguen constituda, especialment quan
se cita el nom complet:

en castell
en valenci
el Gimnstic
lEspanyol
el Recreativo
el Xerez
el Joventut
lOlympique
el Gimnstic
lEspanyol
el Recreativo
el Xerez
el Joventut
lOlympique
Aix no obstant, en el cas que sutilitze el topnim de la ciutat a qu

esta vinculat lequip com a referncia del nom del club, o de lEstat o de
la comunitat autnoma si es tracta de seleccions, s habitual traduir-ne
els noms:

en castell
en valenci
el Zaragoza
el Numancia
el Valencia
el Villareal
el Npoles
el Niza
el partido Espaa-Alemania
la seleccin de ftbol de la Comunidad
Valenciana
el Saragossa
el Numncia
el Valncia
el Vila-real
el Npols
el Nia
el partit Espanya-Alemanya
la selecci de futbol de la Comunitat
Valenciana
208
EMPRESES I ORGANISMES PRIVATS

El nom de les empreses i organismes privats, com a norma general, no
es tradux:

en castell
en valenci
El Corte Ingls
Consum
Deutsche Bank
Socit Gnrale de Banque
General Motors
El Corte Ingls
Consum
Deutsche Bank
Socit Gnrale de Banque
General Motors
Aix no obstant, en el cas que lempresa tinga registrada una doble

denominaci, cal fer servir el nom de lempresa en correspondncia amb
la llengua del text:

en castell
en valenci
Bancaja
Caja de Ahorros del Mediterrneo
Caja Rural
Caja de Ahorros y Monte de Piedad
de Ontinyent
Bancaixa
Caixa dEstalvis del Mediterrani
Caixa Rural
Caixa dEstalvis i Mont de Pietat
dOntinyent
MUSEUS, CASTELLS I PALAUS

Com a criteri general, el nom de museus, castells i palaus es tradux:

en castell
en valenci
Museo San Po V
Museo del Prado
Museo del Louvre
el Castillo de Biar
el Castillo de Sigenza
el Palacio de Congresos
Museu Sant Pius V

Museu del Prado
Museu del Louvre
el Castell de Biar
el Castell de Sigenza
el Palau de Congressos
209
HOSPITALS I CENTRES DE SALUT

El nom dhospitals, centres de salut i altres dependncies sanitries,
especialment si sn de carcter pblic, com a norma general, es tradux:

en castell
en valenci
Hospital Universitario La Fe
Centro de Atencin Primaria de
Salud de Canals
Centro de Especialidades de Beniferri
Centro de Transfusin de Sangre
de la Comunidad Valenciana
Hospital Universitari La Fe
Centre dAtenci Primria de Salut
de Canals
Centre dEspecialitats de Beniferri
Centre de Transfusi de Sang de la
Comunitat Valenciana
UNIVERSITATS, INSTITUTS I CENTRES EDUCATIUS

El nom duniversitats, instituts i altres centres educatius, com a criteri
general, es tradux:

en castell
en valenci
Universidad de Alicante
Universidad de Pars
Instituto de Tecnologa de
Massachusetts
Instituto de Educacin Secundaria Rey
Don Jaime
Escuelas Profesionales Luis Amig
Colegio Pblico San Juan de Ribera
Universitat dAlacant
Universitat de Pars
Institut de Tecnologia de
Massachusetts
Institut dEducaci Secundria Rei
En Jaume
Escoles Professionals Luis Amig
Collegi Pblic Sant Joan de Ribera
COLLEGIS PROFESSIONALS
Com a criteri general, cal traduir el nom dels collegis professionals:

en castell
en valenci
Colegio Oficial de Doctores y

Licenciados
Colegio Oficial de Mdicos
Colegio Oficial de Bibliotecarios
Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats
210
Collegi Oficial de Metges

Collegi Oficial de Bibliotecaris
ASSIGNATURES, CURSOS I ESTUDIS

El nom dassignatures, cursos i estudis, com a criteri general, es tradux:

en castell
en valenci
la asignatura Conocimiento del Medio

la licenciatura en Ciencias Econmicas
el doctorado en Polticas Pblicas
el mster en Derecho Comunitario
lassignatura Coneixement del Medi

la llicenciatura en Cincies Econmiques
el doctorat en Poltiques Pbliques
el mster en Dret Comunitari
CONFERNCIES I SEMINARIS
El nom de conferncies, comunicacions, discursos, ponncies i seminaris
es mant sense traduir en la llengua en qu shan dimpartir:

en castell
en valenci
la conferencia Una panormica

de las tendencias arquitectnicas
actuales
la comunicacin Cultura, models
i interculturalitat
la ponencia Accelerators in
the Univers
la conferncia Una panormica

de las tendencias arquitectnicas
actuales
la comunicaci Cultura, models i
interculturalitat
la ponncia Accelerators in the Univers
CONGRESSOS, JORNADES I SIMPOSIS

El nom de congressos, jornades, simposis i reunions en general, sobretot
si sn de carcter plurilinge, com a norma general, es tradux:

en castell
en valenci
Congreso sobre Medicina Oncolgica

Simposio Internacional de
Informtica Educativa
II Jornadas sobre Educacin Infantil
la Cumbre de Washington
IV Reunin sobre Medio Ambiente
Congrs sobre Medicina Oncolgica

Simposi Internacional dInformtica
Educativa
II Jornades sobre Educaci Infantil
la Cimera de Washington
IV Reuni sobre Medi Ambient
211
EXPOSICIONS, FIRES I CERTMENS

El nom dexposicions, fires, certmens i salons, com a norma general,
es tradux:

en castell
en valenci
Exposicin de Equipamiento y
Servicios para Radio
Feria Internacional de Inventos y
Nuevas Patentes
Certamen Internacional de Bandas
de Msica
Saln Internacional del Automvil
Exposici dEquipament i Servicis per

a Rdio
Fira Internacional dInvents i Noves
Patents
Certamen Internacional de Bandes
de Msica
Sal Internacional de lAutombil
ESDEVENIMENTS HISTRICS I CULTURALS

El nom desdeveniments histrics i culturals es tradux:

en castell
en valenci
la Segunda Guerra Mundial

la Batalla de Almansa
la Batalla del Ebro
las Germanas
la Segona Guerra Mundial

la Batalla dAlmansa
la Batalla de lEbre
les Germanies
FESTIVITATS CVIQUES, RELIGIOSES I POLTIQUES

El nom de festivitats cviques, religioses i poltiques es tradux:

en castell
en valenci
las Fallas
la Navidad
el da de la Constitucin
la Feria de Abril
les Falles
el Nadal
el dia de la Constituci
la Fira dAbril
212
EMISSORES DE RDIO I CANALS DE TELEVISI

Com a norma general, el nom de les emissores de rdio i televisi es
mant en la forma original:

en castell
en valenci
Telecinco
Canal Nou
Telecinco
Canal Nou
Aix no obstant, certes emissores pbliques que emeten en ms duna

llengua tenen consignada una doble denominaci, i consegentment cal
utilitzar en cada cas la forma que es corresponga amb la llengua del context:

en castell
en valenci
Radio Nacional de Espaa

Televisin Espaola
Rdio Nacional dEspanya

Televisi Espanyola
DIARIS, REVISTES I PERIDICS

El nom de diaris, revistes i qualsevol altre tipus de publicaci cal deixarlo sense traduir:

en castell
en valenci
Las Provincias
El Temps
The New York Times
Le Monde
Il Corriere della Sera
Las Provincias
El Temps
The New York Times
Le Monde
Il Corriere della Sera
El mateix criteri de no traduir saplica als noms dels butlletins dorganismes oficials que tenen una capalera en una nica llengua, independentment que el contingut siga bilinge o no:

en castell
en valenci
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana

Boletn Oficial del Estado
Boletn Oficial de la Junta de Andaluca
Journal Officiel de la Rpublique Franaise
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana

Boletn Oficial del Estado
Boletn Oficial de la Junta de Andaluca
Journal Officiel de la Rpublique Franaise
213
Per, en el cas que els butlletins tinguen una denominaci bilinge, shan
de citar en correspondncia amb la llengua del text:

en castell
en valenci
Boletn Oficial de la Provincia de Valencia

Boletn de Informacin Agraria
Boletn Oficial de la Universidad de Alicante
Boletn de Informacin Municipal del
Ayuntamiento de Ibi
Butllet Oficial de la Provncia de Valncia

Butllet dInformaci Agrria
Butllet Oficial de la Universitat dAlacant
Butllet dInformaci Municipal de
lAjuntament dIbi
EDIFICIS SINGULARS
Com a norma general, el nom dels edificis i construccions singulars es
tradux:

en castell
en valenci
el Miguelete
la Lonja
la Mezquita de Crdoba
el Coliseo de Roma
el Micalet
la Llotja
la Mesquita de Crdova
el Colosseu de Roma
Aix no obstant, cal respectar aquells casos en qu la tradici ha fixat

certs noms dedificis en la seua forma originria:

en castell
en valenci
el Madison Square Garden

el Big Ben
LUmbracle
el Kremlin
el Madison Square Garden

el Big Ben
LUmbracle
el Kremlin
FORMACIONS MUSICALS I ARTSTIQUES

El nom de grups artstics (musicals, teatrals, etc.) no es tradux:

en castell
en valenci
Presuntos Implicados
Obrint Pas
Presuntos Implicados
Obrint Pas
214
Amanda Dansa
Rolling Stones
Amanda Dansa
Rolling Stones
Aix i tot, en el cas de les bandes o orquestres amb denominacions

constitudes per referncies genriques i el topnim de la ciutat a qu
estan vinculades, s habitual traduir-ne els noms:

en castell
en valenci
Orquesta Filarmnica de Viena

Orquesta Sinfnica de Londres
Orquesta de Cmara de la Ciudad de
Mxico
Banda Sinfnica Municipal de Alicante
Orquestra Filharmnica de Viena

Orquestra Simfnica de Londres
Orquestra de Cambra de la Ciutat de
Mxic
Banda Simfnica Municipal dAlacant
FORMACIONS POLTIQUES I SINDICALS

El nom de partits poltics i organitzacions sindicals, com a norma general, es tradux:

en castell
en valenci
Partido Laborista
Unin para la Democracia Francesa
Partido Socialdemcrata Alemn
Comisiones Obreras
Confederacin General del Trabajo
Partit Laborista
Uni per a la Democrcia Francesa
Partit Socialdemcrata Alemany
Comissions Obreres
Confederaci General del Treball
Aix no obstant, cal respectar aquells casos en qu la tradici ds

ha consolidat certes denominacions de partits poltics en la llengua
originria:

en castell
en valenci
Sinn Fin
Eusko Alkartasuna
Sendero Luminoso
Sinn Fin
Eusko Alkartasuna
Sendero Luminoso
215
OBRES LITERRIES I CINEMATOGRFIQUES

Les obres literries, cientfiques, teatrals o cinematogrfiques, si noms
tenen versi en una llengua, no es traduxen:

en castell
en valenci
el Romancero gitano, de Federico

Garca Lorca
el libro Crim de Germania, de Josep
Lozano
la pelcula Los crmenes de Oxford,
de lex de la Iglesia
la obra teatral Historia de una escalera,
dAntonio Buero Vallejo
el Romancero gitano, de Federico

Garca Lorca
el llibre Crim de Germania, de Josep
Lozano
la pellcula Los crmenes de Oxford,
dlex de la Iglesia
lobra teatral Historia de una escalera,
dAntonio Buero Vallejo
Aix no obstant, si les obres citades tenen versions en diferents llenges,

llevat del cas que se cite expressament una versi concreta, cal traduir-ne
el nom:

en castell
en valenci
La odisea, de Homero
Los hijos de la medianoche, de
Salman Rushdie
Harry Potter y las reliquias de la muerte,
de J. K. Rowling
Indiana Jones y la ltima cruzada,
de Steven Spielberg
La guerra de las galaxias, de George Lucas
Lodissea, dHomer
Els fills de la mitjanit, de Salman
Rushdie
Harry Potter i les relquies de la mort,
de J. K. Rowling
Indiana Jones i lltima croada, de
Steven Spielberg
La guerra de les galxies, de George Lucas
OBRES PICTRIQUES I ESCULTRIQUES

El nom de pintures, escultures, dibuixos i fotografies, com a norma
general, es tradux:

en castell
en valenci
La rendicin de Breda, de Velzquez

El sueo de Ofelia, de Manuel Boix
La rendici de Breda, de Velzquez

El somni dOflia, de Manuel Boix
216
Noche estrellada, de Vincent van Gogh Nit estrelada, de Vincent van Gogh
El portal del infierno, dAuguste Rodin El portal de linfern, dAuguste Rodin
A vegades, per, el nom de certes obres (sovint perqu no tenen una

traducci literal exacta) shan popularitzat amb el nom de la llengua originria, i cal respectar la tradici amb qu sn conegudes:

en castell
en valenci
Las meninas, de Velzquez

La Gioconda, de Leonardo de Vinci
Las meninas, de Velzquez

La Gioconda, de Leonardo da Vinci
OBRES MUSICALS
Els ttols dobres musicals constituts amb noms genrics, com a norma
general, es traduxen:

en castell
en valenci
la novena sinfona de Ludwig van

Beethoven
la sonata en sol mayor de Claude
Debussi
la misa en mi menor de Anton Bruckner
el concierto en si bemol mayor de
Georg Friedrich Hndel
La novena simfonia de Ludwig van

Beethoven
la sonata en sol major de Claude
Debussi
la missa en mi menor dAnton Bruckner
el concert en si bemoll major de
Georg Friedrich Hndel
Com a norma general, tamb se solen traduir els ttols dobres clssiques
amb noms especfics:

en castell
en valenci
El lago de los cisnes, de Piotr Ilich

Chaikovski
Las cuatro estaciones, de Antonio Vivaldi
El Danubio azul, de Johann Strauss
El llac dels cignes, de Piotr litx

Txaikovski
Les quatre estacions, dAntonio Vivaldi
El Danubi blau, de Johann Strauss
217
Per les peres, les sarsueles, els lieder, les canons i, en general, totes
aquells composicions musicals que tenen un text de base, com a norma
general, es mantenen en la llengua originria:

en castell
la pera La Traviata, de Giuseppe Verdi
lpera La Traviata, de Giuseppe Verdi
la zarzuela La verbena de la Paloma,
la sarsuela La verbena de la Paloma,
en valenci
con libreto de Ricardo de la Vega y
amb llibret de Ricardo de la Vega i
msica de Toms Bretn
msica de Toms Bretn
el lied Die schne Mllerin, de Franz
Schubert
la cancin Yesterday, de The Beatles
el lied Die schne Mllerin, de Franz

Schubert
la can Yesterday, de The Beatles
MARQUES REGISTRADES
El nom de marques registrades, com a norma general, no es tradux:

en castell
en valenci
unas zapatillas Vulladi
unes sabatilles Vulladi
un coche Volkswagen
un cotxe Volkswagen
el detergente Bosque Verde
el detergent Bosque Verde
una lavadora Westinghouse
una llavadora Westinghouse
Cal tindre en compte, aix no obstant, que certes marques han passat
a designar productes genrics, de manera que, quan susen com a noms
comuns, sovint es traduxen:

en castell
en valenci
unas chirucas
unes xiruques
un rollo de celo
un rotllo de cello
unas vambas
unes vambes
un tablero de formica
un tauler de frmica
218
PREMIS I DISTINCIONS
El nom de premis, distincions i condecoracions de qualsevol tipus es
traduxen:

en castell
en valenci
el Premio Cervantes
el Premi Cervantes
el Premio de Novela Ciudad de Alzira
el Premi de Novella Ciutat dAlzira
el Premio Nobel de la Paz
el Premi Nobel de la Pau
la Gran Cruz de la Real y Militar Orden la Gran Creu del Reial i Militar Orde
de San Hermenegildo
el Oso de Oro del Festival de Cine
de Berln
de Sant Hermenegild
ls dOr del Festival de Cine de
Berln
PROVES I COMPETICIONS ESPORTIVES

El nom de proves i competicions esportives, com a norma general, es
tradux:

en castell
en valenci
el Gran Premio de Frmula Uno
el Gran Premi de Frmula U
los Juegos Olmpicos de Pequn
els Jocs Olmpics de Pequn
el Rally de los Mil Lagos
el Ralli dels Mil Llacs
la Vuelta al Mundo a Vela
la Volta al Mn a Vela
En alguns casos, per, sha consolidat en la tradici ds una forma en

la llengua originria que cal respectar:

en castell
en valenci
la Volvo Ocean Race
la Volvo Ocean Race
la Tennis Master Cup
la Tennis Master Cup
219
SIGLES
Com a norma general, les sigles no es traduxen, independentment que
els noms que representen es tradusquen o no:

en castell
en valenci
NBA (National Basketball Association -

Asociacin Nacional de Baloncesto)
MIT (Massachusetts Institut of
Tecnology - Instituto de Tecnologa de
Massachusetts)
SPD (Sozialdemokratische Partei
Deutschlands - Partido
Socialdemcrata Alemn)
UNESCO (United Nations Educational,
Scientific and Cultural Organization -
Organizacin de las Naciones Unidas
para la Educacin, la Ciencia y la Cultura)
la RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles
Espaoles)
NBA (National Basketball Association Associaci Nacional de Bsquet)

MIT (Massachusetts Institut of
Tecnology - Institut de Tecnologia de
Massachusetts)
SPD (Sozialdemokratische Partei
Deutschlands - Partit
Socialdemcrata Alemany)
UNESCO (United Nations Educational,
Scientific and Cultural Organization Organitzaci de les Nacions Unides
per a lEducaci, la Cincia i la Cultura)
la RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles
Espaoles)
Aix no obstant, en alguns casos, especialment quan la sigla representa

una instituci de carcter internacional o un concepte, a vegades s que
es traduxen:

en castell
ONU (Organizacin de las Naciones
Unidas - UNO = United Nations
Organization)
OTAN (Organizacin para el Tratado
del Atlntico Norte - NATO =
North Atlantic Treaty Organization)
EEUU (Estados Unidos - USA = United
States of America)
ADN (cido desoxiribonucleico - DNA
= deoxyribonucleic acid)
220
en valenci
ONU (Organitzaci de les Nacions

Unides - UNO = United Nations
Organization)
OTAN (Organitzaci per al Tractat de
lAtlntic Nord - NATO = North
Atlantic Treaty Organization))
EUA (Estats Units dAmrica - USA =
United States of America)
ADN (cid desoxiribonucleic - DNA =
deoxyribonucleic acid)
TEXTS JURDICS I NORMATIUS

Com a norma general, el nom de les lleis i altres disposicions normatives
es tradux:

en castell
en valenci
la Ley de Rgimen Jurdico de las

la Llei de Rgim Jurdic de les
Administraciones Pblicas y del
Administracions Pbliques i del
Procedimiento Administrativo Comn Procediment Administratiu Com
la Ley de Uso y Enseanza del Valenciano la Llei ds i Ensenyament del Valenci
IMPOSTS I FIGURES JURDIQUES

El nom dels imposts, aix com el de figures jurdiques constitudes
legalment, es tradux:

en castell
en valenci
Impuesto sobre la Renta de las

Personas Fsicas
Impuesto sobre el Valor Aadido
Bien de Inters Cultural
Espacio Natural Protegido
Impost sobre la Renda de les

Persones Fsiques
Impost sobre el Valor Afegit
B dInters Cultural
Espai Natural Protegit
MITJANS DE TRANSPORT
Com a norma general, el nom propi dels mitjans de transport no es
tradux:

en castell
el transbordador Ciudad de Tarifa
el barco Rainbow Warrior
el tren Orient Express
en valenci
el transbordador Ciudad de Tarifa

el vaixell Rainbow Warrior
el tren Orient Express
Tampoc es tradux el nom dels models de vehicles:

en castell
un Ford Fiesta
un Seat Ibiza
un Chrysler Grand Voyager
en valenci
un Ford Fiesta
un Seat Ibiza
un Chrysler Grand Voyager
221
TOPNIMS
Com a norma general, es tradux exclusivament el nom dels topnims
(pasos, regions, ciutats, accidents geogrfics) que han generat una forma
especfica en la tradici cultural de cada llengua:

en castell
en valenci
Francia
Frana
Inglaterra
Anglaterra
Borgoa
Borgonya
Brujas
Bruges
Burdeos
Bordeus
Mosc
Moscou
Npoles
Npols
Nueva York
Nova York
los Alpes
els Alps
los Pirineos
els Pirineus
el ro Jcar
el riu Xquer
el cabo de Buena Esperanza
el cap de Bona Esperana
la isla de Ibiza
lilla dEivissa
Cal tindre en compte, per, que molts topnims no han generat una
forma especfica, i per tant se citen sempre en la seua forma original sense
traduir:

en castell
en valenci
Chicago
Chicago
Stuttgart
Stuttgart
La Paz
La Paz
San Francisco
San Francisco
Ciudad Real
Ciudad Real
el ro Tajo
el riu Tajo
222
FENMENS METEOROLGICS
Com a norma general, el nom propi amb qu es bategen els huracans
o altres fenmens meteorolgics es mantenen en la llengua original sense
traduir:

en castell
en valenci
la Oscilacin del Sur El Nio
lOscillaci del Sud El Nio
el huracn Katrina
lhurac Katrina
el huracn Andrew
lhurac Andrew
el huracn Paloma
lhurac Paloma
223
LS DE LLETRES I XIFRES EN LEXPRESSI DELS NMEROS
Sescriuen amb lletres:

a) Els nmeros que sexpressen amb una sola paraula, s a dir, de lu al
dnou, les desenes (vint, trenta, quaranta, etc.) i les paraules cent, mil, mili,
bili, etc.:
La festa principal se celebra cada sis anys.
Ha de tindre una extensi mnima de cinquanta pgines.
b) Els nmeros que indiquen una quantitat aproximada o quan estan

usats amb intenci expressiva:
El local t capacitat per a unes cinc-centes persones.
Tho he repetit un mili de vegades!
c) Els nmeros que formen part de locucions o frases fetes:

Eren quatre gats.
No veu un bou a tres passes.
d) Els nmeros substantivats que expressen el nom de les dcades:

Moviment juvenil sorgit en els anys setanta.
Entre les seues obres dels anys trenta destaquen Elegies (1928) i Terra
(1935).
e) Els nmeros ordinals i els fraccionaris:

Va participar en la Primera Guerra Mundial.
Partit creat durant la Segona Repblica.
225
L's de lletres i xifres en l'expressi dels nmeros
Els alumnes de tercer i quart dESO.

Ms dun ter de la poblaci compra per Internet.
En canvi, sescriuen amb xifres:

a) Els nmeros que sexpressen amb ms duna paraula, unides en
lescriptura amb guionets o sense:
Queden exclosos els fruits de pes unitari inferior a 175 grams.
Ha destar situat a una distncia mnima de 25 metres respecte a
lencreuament.
En el cas que en un mateix fragment apareguen combinats nmeros

expressats amb una sola paraula i nmeros expressats amb ms duna
paraula, cal escriurels tots amb xifres:
Activitats destinades a jvens entre 18 i 25 anys.
El seu radi dacci oscilla entre 50 i 75 metres.
b) Els nmeros formats per una part entera i una decimal:

Podran participar en la competici les embarcacions de regates amb
una eslora inferior a 3,8 metres.
Larrova s una unitat de pes equivalent a 12,800 quilograms.
c) Els nmeros que van seguits dun percentatge:

Impost que grava un 18% ladquisici de productes de consum.
Representa un 45% del total de la producci darrs.
Per sescriuen amb lletres en el cas que la referncia percentual siga

un recurs expressiu i no una dada precisa:
El finanament de lobra s assumit al cent per cent pels ajuntaments.
Els ciutadans estaven molt dividits sobre esta qesti, prcticament
al cinquanta per cent.
d) Els nmeros seguits del smbol o de labreviatura corresponent:

Dem sespera arribar als 38 C.
226
Laigua transvasada ascendix a 340 hm3.

Una cilindrada superior a 250 cc.
e) Els nmeros posposats al substantiu a qu es referixen, usats amb

valor dordinal per a identificar un element concret dins duna srie:
pgina 15
taula 3
grfic8
fila 11
f) Els nmeros que expressen magnituds matemtiques, fsiques o

qumiques:
Lexpressi 4x + 2 = 10.
Logaritme que t per base el nmero 10.
Element present en alguns composts derivats de lurani, de smbol Ac
i de nombre atmic 89.
g) Els nmeros que expressen de manera precisa una indicaci horria:

Lany astronmic t 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,51 segons.
Les portes de lestabliment estaran obertes de 9.00 a 14.00 hores.
La sessi comena a les 13.35 hores.
Per sescriuen amb lletra en el cas que la referncia horria estiga

expressada de manera imprecisa:
Podem quedar de quatre a quatre i mitja.
Va arribar a casa al voltant de les deu de la nit.
La pellcula comena a les onze i quart, aix que podem quedar deu
minuts abans en la porta del cine.
h) Els nmeros que expressen el dia i lany en les datacions:

Lhivern comena el 21 de desembre i acaba el 21 de mar.
El dadaisme s un moviment artstic i literari iniciat lany 1916.
227
Per sescriuen amb lletra els nmeros que estan integrats en locucions,
dates histriques, festivitats o noms propis:
Fins al quaranta dabril, no et lleves ni un fil.
La celebraci de lU de Maig.
El pont del Nou dOctubre.
El Moviment Catorze dAbril.
i) Els nmeros identificatius de cases, pisos, aules, habitacions dhotel, etc.:

C/ Alt, 25
Plaa del Mol, 6-2
j) Els nmeros identificatius de carreteres, autovies, autopistes, punts

quilomtrics, etc.:
Lautovia V-21.
La CV-35.
Laccident esdevingut en el punt quilomtric 26 de la N-340.
k) Els nmeros que identifiquen un text legal o els que corresponen a

alguna de les seues parts:
La Llei 4/1983, ds i Ensenyament del Valenci.
Reial Decret llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual sadopten mesures
extraordinries per a la reducci del dficit pblic.
Orde TIN/3176/2010, de 3 de desembre, per la qual es regulen les
operacions de tancament de lexercici 2010, per a les entitats que
integren el sistema de la Seguretat Social.
Larticle 37 de lEstatut dels Treballadors.
Lepgraf 5.4 de la Llei 2/2006.
l) Els nmeros que formen part de la denominaci de productes industrials:

Una impressora HP Deskjet f4580.
228
Un Citron C4 Picasso.
Una Canon EOS 1000D.
m) Els nmeros que integren el nom duna unitat militar:

La Divisi 101 Aerotransportada.
La Brigada 26 de la Policia Local.
n) Els nmeros que identifiquen els calibres duna arma de foc:

Una pistola de calibre 45.
Un rifle de calibre 22LR.
o) Els nmeros que formen part del nom de vaixells, avions, mssils o
naus espacials:
Un Boeing 777.
El Queen Mary 2.
LApollo 11.
p) Els nmeros que expressen els graus i els minuts de latitud o de

longitud:
La latitud de Valncia s 39.4666667, i la longitud, -0.3666667.
Lhotel est localitzat en les segents coordenades UTM: latitud, 41
28 5 N; longitud, 4 53 37.
q) Els nmeros que expressen els graus dintensitat dun terratrmol:

Un terratrmol de 7,3 graus en lescala de Richter.
Un terratrmol de 12 graus en lescala macrossmica europea.
r) Els gols o punts en les competicions esportives:

Un resultat de 5-0 per a lequip local.
Van perdre per 72 a 68.
s) Els nmeros de srie identificatius de documents, aparells, autombils, codis postals, etc.:
229
Joan Ramon Pujol Bo, amb DNI nmero 41.452.857-A, en nom i

representaci de la Secci de Patrimoni Artstic.
Per a qualsevol consulta, pot telefonar al nmero 963 874 036.
46019 Valncia.
230
ELS TRACTAMENTS PROTOCOLLARIS
INTRODUCCI
Els tractaments protocollaris sn ttols honorfics o de cortesia que es
donen a determinades persones en virtut del crrec que ocupen o de la
seua dignitat.
Actualment, es tendix a restringir ls dels tractaments protocollaris
a escrits de carcter molt formal (invitacions, saludes, convenis) o actes
solemnes (lliuraments de premis, inauguracions). Llevat destos casos, s
preferible utilitzar els tractaments de senyor o senyora com a frmules
generals de cortesia.
CRITERIS DS DELS TRACTAMENTS PROTOCOLLARIS

Cal tindre en compte que hi ha dos tipus de tractaments protocollaris:
els que sapliquen a persones a les quals sels ha concedit una condecoraci
honorfica, que sn de carcter vitalici, i els que estan associats a determinats crrecs, que tenen un carcter temporal restringit al perode durant el
qual sexercixen tals crrecs.
Collocaci dels tractaments

Com a norma general, els tractaments protocollaris sescriuen davant
del nom de la persona, seguits o precedits del crrec que ocupen:
Illustre Senyora Dolors Aroca, diputada de les Corts Valencianes
Excellentssim Senyor Ricard Llavata, president del Tribunal Superior de
Justcia de la Comunitat Valenciana
231
Els tractaments protocollaris
O b precedint directament el crrec:

Molt Honorable President de la Generalitat
Illustres Diputats
s de la lletra majscula
Els tractaments protocollaris, aix com les abreviatures que els representen, sescriuen sempre amb majscula inicial:
Illustrssima Senyora
Excm. Sr.
En el cas que el tractament protocollari estiga precedint el nom dun

crrec, este sescriu tamb amb majscula inicial:
Honorable Conseller
Illustrssima Senyora Alcaldessa
El tractament general de senyor o senyora sescriu amb minscula quan

apareix sencer:
el senyor Llopis
la senyora Aracil
Per, en el cas que les paraules senyor o senyora formen part dun altre
tractament, sescriuen amb majscula inicial:
Illustrssima Senyora
Excellentssim Senyor
I tamb sescriuen sempre amb majscula inicial les abreviatures corresponents:

el Sr. Peris
la Sra. Torr
232
Jerarquia protocollria
En el cas daquelles persones que tenen un tractament protocollari
vitalici i ocupen un crrec que t associat un tractament diferent, cal aplicar-los el tractament de rang superior.
Aix, per exemple, en el cas dun expresident de la Generalitat que
posteriorment siga senador, cal aplicar-li el tractament de Molt Honorable
Senyor (associat a la condici dexpresident) i no el dExcellentssim Senyor
(propi dels senadors, de rang inferior).
En el cas de persones que ocupen alhora diversos crrecs que tenen
associats tractaments diferents, cal utilitzar la forma que correspon al
crrec al qual ens adrecem en cada moment.
Aix, en el cas dun alcalde que siga alhora diputat en les Corts, caldr
aplicar el tractament dIllustrssim o dIllustre, segons que ens adrecem a
ell en la seua condici dalcalde o de diputat.
Els tractaments genrics

Com a tractaments de respecte genrics, en valenci sutilitzen fonamentalment les formes senyor i senyora, tant davant del nom de pila com
del cognom:
el senyor Vicent
la senyora Ripoll
Els tractaments en i na, com a frmules de respecte, tenen un carcter

arcatzant que ha fet que, en general, es consideren poc adequades per a
lmbit administratiu. El seu s es restringix a personatges histrics o en
toponmia, formant part del nom de certs municipis o carrers:
el rei en Jaume
la reina na Germana de Foix
233
RELACI DELS TRACTAMENTS PROTOCOLLARIS

A continuaci soferix una llista dels tractaments protocollaris ms
generals, agrupats en diversos blocs (dins dels quals estan ordenats alfabticament), segons que pertanguen a lAdministraci autonmica, lAdministraci estatal, lAdministraci local, lAdministraci de Justcia, la Casa Reial,
la noblesa, la milcia, lesglsia i institucions acadmiques o universitries.
En la columna de lesquerra figura el nom del crrec, i en la de la dreta, el
tractament que li correspon.
Tractaments dels membres de les institucions autonmiques valencianes

adjunt/a al sndic de Greuges.........................................................................Illustrssim/a Senyor/a
conseller/a de la Generalitat...........................................................................Honorable Senyor/a
diputat/ada de les Corts...................................................................................Illustre Senyor/a
director/a general................................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
expresident/a de la Generalitat.....................................................................Molt Honorable Senyor/a
lletrat/ada major de les Corts........................................................................Honrat/ada Senyor/a
membre de lAcadmia Valenciana de la Llengua..................................Illustrssim/a Senyor/a
membre del Comit Econmic i Social......................................................Senyor/a
membre del Consell Jurdic Consultiu.........................................................Illustrssim/a Senyor/a
membre del Consell Valenci de Cultura...................................................Illustre Senyor/a
portaveu del Govern...........................................................................................Honorable Senyor/a
portaveu dels grups parlamentaris de les Corts......................................Illustre Senyor/a
president/a de lAcadmia Valenciana de la Llengua............................Honorable Senyor/a
president/a de la Generalitat..........................................................................Molt Honorable Senyor/a
president/a del Comit Econmic i Social................................................Illustrssim/a Senyor/a
president/a del Consell Jurdic Consultiu...................................................Honorable Senyor/a
president/a del Consell Valenci de Cultura.............................................Molt Illustre Senyor/a
president/a de les Corts....................................................................................Molt Excellent Senyor/a
secretari/ria autonmic/a.............................................................................Illustrssim/a Senyor/a
234
secretari/ria de la Mesa de les Corts.........................................................Espectable Senyor/a

sndic/a de Comptes..........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
sndic/a de Greuges............................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
sndic/a major de la Sindicatura de Comptes..........................................Excellentssim/a Senyor/a
subsecretari/ria general de conselleria.....................................................Illustrssim/a Senyor/a
vicepresident/a de la Mesa de les Corts....................................................Excellent Senyor/a
Tractaments dels membres de les institucions estatals

ambaixador/a dEspanya (de grau o de crrec)..................................Excellentssim/a Senyor/a
cap de loposici............................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
conseller/a de comunitat autnoma......................................................Excellentssim/a Senyor/a
conseller/a dels governs de Catalunya i de les Illes Balears...........Honorable Senyor/a
conseller/a dels governs de les comunitats autnomes dAstries,
Castella-la Manxa, Navarra i la Ciutat Autnoma de Melilla...Illustrssim/a Senyor/a
conseller/a dambaixada.............................................................................Illustrssim/a Senyor/a
conseller/a del Consell dEstat..................................................................Excellentssim/a Senyor/a
cnsol/consolessa.........................................................................................Honorable Senyor/a
defensor del poble.........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
deg del cos diplomtic..............................................................................Sa Excellncia
deg/ana del cos consular espanyol.......................................................Honorable Senyor/a
delegat/ada del Govern...............................................................................Excellentssim/a Senyor/a
diputat/ada del Congrs de Diputats.....................................................Excellentssim/a Senyor/a
director/a general..........................................................................................Senyor/a (abans Illustrssim/a
Senyor/a)
eurodiputat/ada.............................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
exministre/a del Govern de lEstat espanyol.......................................Excellentssim/a Senyor/a
expresident/a del Govern...........................................................................Excellentssim/a Senyor/a
introductor/a dambaixadors....................................................................Excellentssim/a Senyor/a
magistrat/ada del Tribunal Constitucional...........................................Excellentssim/a Senyor/a
235
ministre/a del Govern de lEstat espanyol...........................................Senyor/a (abans Excellentssim/a

Senyor/a)
ministre/a plenipotenciari de primera i segona classe....................Illustrssim/a Senyor/a
ministre/a plenipotenciari de tercer classe..........................................Excellentssim/a Senyor/a
president de lassemblea legislativa de les comunitats autnomes.....Excellentssim/a Senyor/a
president de la Generalitat de Catalunya i del Consell General
Interinsular les Illes Balears..................................................................Molt Honorable Senyor/a
president/a dassemblea legislativa de les comunitats autnomes.....Excellentssim/a Senyor/a
president/a de comunitat autnoma....................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a de lInstitut dEspanya.........................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Congrs de Diputats......................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Consell dEstat.................................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Consell General del Poder Judicial............................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Govern................................................................................Senyor/a (abans Excellentssim/a
Senyor/a)
president/a del Senat...................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Tribunal Constitucional.................................................Excellentssim/a Senyor/a
secretari/ria dambaixada de 1a, 2a i 3a classe...............................Senyor/a
secretari/ria de la Mesa del Congrs....................................................Excellentssim/a Senyor/a
secretari/ria de la Mesa del Senat.........................................................Excellentssim/a Senyor/a
secretari/ria dEstat....................................................................................Senyor/a (abans Excellentssim/a
Senyor/a)
secretari/ria general del Consell General del Poder Judicial........Excellentssim/a Senyor/a
senador/a..........................................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
subdirector/a general...................................................................................Senyor/a (abans Illustrssim/a
Senyor/a)
subsecretari/ria de departament ministerial....................................Senyor/a (abans Illustrssim/a
Senyor/a)
vicepresident/a de la Mesa del Congrs................................................Excellentssim/a Senyor/a
vicepresident/a de la Mesa del Senat....................................................Excellentssim/a Senyor/a
236
vicepresident/a del Consell General del Poder Judicial....................Excellentssim/a Senyor/a

vicepresident/a del Govern........................................................................Senyor/a (abans Excellentssim/a Senyor/a)
vicepresident/a del Tribunal Constitucional.........................................Excellentssim/a Senyor/a
vocal del Consell General del Poder Judicial........................................Excellentssim/a Senyor/a
vocal del Tribunal Constitucional.............................................................Excellentssim/a Senyor/a
Els tractaments protocollaris tradicionals dels membres del Govern i

dels alts crrecs de lAdministraci General de lEstat van quedar modificats pel Codi de Bon Govern dels membres del Govern i dels alts crrecs
de lAdministraci General de lEstat, apartat tercer, punt 8, acordat en
el Consell de Ministres del 18 de febrer del 2005 i publicat el 7 de mar
del 2005 (Orde APU/516/2005, de 3 de mar): El tractament oficial de
carcter protocollari dels membres del Govern i dels alts crrecs ser el
de senyor/senyora, seguit de la denominaci del crrec, ocupaci o rang
corresponent.
Tractaments de lAdministraci local

alcalde/essa de lAjuntament de grans ciutats................................... Excellentssim/a Senyor/a
tinent/a dalcalde de grans ciutats......................................................... Illustrssim/a Senyor/a
alcalde/essa de municipis menors.......................................................... Senyor/a
diputat/ada de Diputaci provincial...................................................... Illustre Senyor/a
president/a de la Diputaci de Madrid o Barcelona......................... Excellentssim/a Senyor/a
president/a de Diputaci provincial....................................................... Ilustrssim/a Senyor/a
La Llei 57/2003, de Mesures per a la Modernitzaci del Govern Local,

que modifica la Llei 7/1985, de Bases del Rgim Local, establix en larticle
121 que els municipis de gran poblaci sn els segents: a) els que tenen
una poblaci superior a 250.000 habitants; b) els que siguen capitals de
237
provncia la poblaci dels quals siga superior a 175.000 habitants; c) els

que siguen capitals de provncia, capitals autonmiques o seus de les institucions autonmiques, i d) els que tenen una poblaci superior a 75.000
habitants que presenten circumstncies econmiques, socials, histriques
o culturals especials.
Tractaments de lAdministraci de Justcia

fiscal...................................................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
fiscal del Tribunal Suprem...........................................................................Illustrssim/a Senyor/a
fiscal en cap dAudincia Provincial........................................................Illustrssim/a Senyor/a
fiscal en cap de Tribunal Superior de Justcia......................................Excellentssim/a Senyor/a
fiscal general de lEstat................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
jutge/essa.........................................................................................................Senyoria
magistrat/ada dAudincia Provincial....................................................Illustrssim/a Senyor/a
magistrat/ada de Tribunal Superior de Justcia...................................Excellentssim/a Senyor/a
magistrat/ada del Tribunal Suprem.........................................................Excellentssim/a Senyor/a
magistrat/ada jutge/essa...........................................................................Illustrssim/a Senyor/a
president/a dAudincia Provincial..........................................................Illustrssim/a Senyor/a
president/a de lAudincia Nacional......................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a de sala.......................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
president/a de Tribunal Superior de Justcia........................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat
Valenciana..................................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Tribunal Suprem..............................................................Excellentssim/a Senyor/a
secretari/ria judicial....................................................................................Illustre Senyor/a
Tractaments de la Casa Reial

cap de la Casa Reial..................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
238
fills dels infants dEspanya.....................................................................Excellncia

infants dEspanya......................................................................................Sa Altesa Reial
prncep/princesa.......................................................................................Sa Altesa Reial
rei/reina.......................................................................................................Sa Majestat
secretari/ria general de la Casa Reial...............................................Excellentssim/a Senyor/a
Tractaments nobiliaris
bar/baronessa.........................................................................................Illustre Senyor/a
cavaller/a dels ordes de Santiago, Calatrava, Montesa, Alcntara...Illustrssim/a Senyor/a
comanador/a major dels ordes de Santiago, Calatrava, Montesa,
Alcntara................................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
comte/essa.................................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
comanador/a major dels ordes de Santiago, Calatrava, Montesa,
Alcntara, amb Collar o Gran Creu.................................................Excellentssim/a Senyor/a
duc/duquessa............................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
gran dEspanya...........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
marqus/esa..............................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
vescomte/essa...........................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
Tractaments militars
almirall/essa.................................................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
almirall/essa general.................................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
auditor/a president/a de tribunal militar territorial de poder judicial...Illustrssim/a Senyor/a
auditor/a president/a del Tribunal Militar Central............................. Excellentssim/a Senyor/a
capit/ana de fragata.................................................................................. Senyor/a
capit/ana de nau......................................................................................... Illustrssim/a Senyor/a
capit/ana general........................................................................................ Excellentssim/a Senyor/a
239
cavaller del Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild en la categoria

de Gran Creu................................................................................................ Excellentssim/a Senyor/a
condecorats amb la Gran Creu al Mrit Militar, Naval o Aeronutic
amb distintius roig, blau, groc o blanc............................................. Excellentssim/a Senyor/a
contraalmirall/essa en cap......................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
coronel/a.......................................................................................................... Illustrssim/a Senyor/a
fiscal de tribunal militar territorial.......................................................... Illustrssim/a Senyor/a
fiscal del Tribunal Militar Central del Poder Judicial.......................... Excellentssim/a Senyor/a
general de lExrcit o de lAire................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
comandant militar........................................................................................ Excellentssim/a Senyor/a
jutge/essa militar.......................................................................................... Illustrssim/a Senyor/a
president/a de la Junta de Caps dEstat Major i de lExrcit......... Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Consell Suprem de Justcia Militar........................... Excellentssim/a Senyor/a
tinent/a coronel/a........................................................................................ Senyor/a
tinent/a general amb comandament o laureat.................................. Excellentssim/a Senyor/a
vicari general castrense............................................................................... Excellentssim Senyor
vicealmirall/essa............................................................................................ Excellentssim/a Senyor/a
Tractaments eclesistics
abat/abadessa superior dorde...............................................Molt Reverend/a Pare/Mare
arquebisbe......................................................................................Excellentssim i Reverendssim Senyor
arxiprest..........................................................................................Reverend Senyor
bisbe.................................................................................................Illustrssim i Reverendssim Senyor
canonge...........................................................................................Molt Illustre Senyor
capell.............................................................................................Reverend Senyor
cardenal...........................................................................................Eminentssim i Reverendssim Doctor o
Eminncia Reverendssima
diaca.................................................................................................Mossn
240
monjo benedict...........................................................................Dom
nunci apostlic.............................................................................Excellentssim i Reverendssim Senyor
papa..................................................................................................Sa Santedat
patriarca desglsia oriental.....................................................Sa Beatitud
prelat................................................................................................Excellentssim i Reverendssim Senyor
prevere.............................................................................................Reverend Pare
prior/a..............................................................................................Pare/Mare
protonotari apostlic.................................................................Monsenyor
rector de parrquia.....................................................................Reverend Senyor
religis/osa.....................................................................................Reverend/a Senyor/a
secretari de lepiscopat..............................................................Molt Illustre Senyor
secretari particular de cardenal..............................................Molt Illustrssim Senyor
superior/a general........................................................................Illustrssim/a Senyor/a
vicari episcopal.............................................................................Illustrssim Senyor
vicari general darxidicesi.......................................................Molt Illustrssim Senyor
vicari general de dicesi............................................................Illustrssim Senyor
Tractaments universitaris
deg/ana................................................................................Senyor/a (abans Illustrssim/a Senyor/a)
director/a descola universitria....................................Senyor/a (abans Illustrssim/a Senyor/a
gerent duniversitat............................................................Senyor/a (abans Excellentssim/a Senyor/a)
rector/a..................................................................................Senyor/a Rector/a Magnfic/a (abans
Excellentssim/a i Magnfic/a Senyor/a)
subdirector/a descola universitria.............................Senyor/a (abans Molt Illustre Senyor/a)
vicedeg/ana........................................................................Senyor/a (abans Molt Illustre Senyor/a)
vicerector/a........................................................................
.
.. Senyor/a (abans Excellentssim/a Senyor/a)
241
Els tractaments protocollaris tradicionals de lmbit universitari van

quedar derogats per la Llei Orgnica 4/2007, de 12 dabril, dUniversitats.
Segons establix la disposici addicional tretze desta llei, les autoritats
universitries rebran el tractament de senyor o senyora, seguit de la denominaci del crrec. Els rectors de les universitats rebran, a ms, el tractament acadmic de Rector Magnfic o Rectora Magnfica.
ABREVIATURES DELS TRACTAMENTS PROTOCOLLARIS

Molt sovint, els tractaments protocollaris sutilitzen en forma abreviada, encapalant els escrits dirigits a crrecs que tenen associat algun
tractament. Per cal evitar, en tot cas, mesclar en un mateix text les formes
senceres amb les abreviades.
A continuaci, oferim una llista alfabetitzada dels tractaments vistos
anteriorment, distingint la forma masculina de la femenina separadament
i indicant labreviatura que correspon en cada cas a la dreta:
Eminentssim i Reverendssim Doctor........................................................... Emm. i Rvdm. Dr.
Espectable Senyor................................................................................................. Espect. Sr.
Espectable Senyora............................................................................................... Espect. Sra.
Excellent Senyor.................................................................................................... Exc. Sr.
Excellent Senyora................................................................................................. Exc. Sra.
Excellentssim i Reverendssim Senyor......................................................... Excm. i Rvdm. Sr.
Excellentssim Senyor......................................................................................... Excm. Sr.
Excellentssima Senyora..................................................................................... Excma. Sra.
Honorable Senyor.................................................................................................. Hble. Sr.
Honorable Senyora............................................................................................... Hble. Sra.
Honrat Senyor........................................................................................................ Ht. Sr.
Honrada Senyora................................................................................................... Hda. Sra.
Illustre Senyor........................................................................................................ Illtre. Sr.
Illustre Senyora...................................................................................................... Illtre. Sra.
Illustrssim i Reverendssim Senyor................................................................ Illm. i Rvdm. Sr.
242
Illustrssim Senyor................................................................................................ Illm. Sr.

Illustrssima Senyora............................................................................................ Illma. Sra.
Magnfic.................................................................................................................... Mgfc.
Magnfica.................................................................................................................. Mgfca.
Mare........................................................................................................................... M.
Molt Excellent Senyor......................................................................................... M. Exc. Sr.
Molt Excellent Senyora....................................................................................... M. Exc. Sra.
Molt Honorable Senyor....................................................................................... M. Hble. Sr.
Molt Honorable Senyora..................................................................................... M. Hble. Sra.
Molt Illustre Senyor............................................................................................. M. Illtre. Sr.
Molt Illustre Senyora........................................................................................... M. Illtre. Sra.
Molt Illustrssim Senyor..................................................................................... M. Illm. Sr.
Molt Illustrssima Senyora................................................................................. M. Illma. Sra.
Molt Reverend Pare............................................................................................... M. Rev. P.
Molt Reverenda Mare........................................................................................... M. Rev. M.
Monsenyor............................................................................................................... Mons.
Mossn...................................................................................................................... Mn.
Pare............................................................................................................................. P.
Respectable Senyor ............................................................................................. Respect. Sr.
Respectable Senyora ........................................................................................... Respect. Sra.
Reverend Pare......................................................................................................... Rev. P.
Reverend Senyor.................................................................................................... Rev. Sr.
Reverendssim Pare............................................................................................... Revm. P.
Reverendssima Mare........................................................................................... Revma. M.
Sa Altesa Reial......................................................................................................... S. A. R.
Sa Majestat.............................................................................................................. S. M.
Sa Santedat.............................................................................................................. S. S.
Senyor........................................................................................................................ Sr.
Senyora...................................................................................................................... Sra.
243
EL GNERE I EL SEXE
PREMBUL
Laccs de la dona a mbits laborals i socials reservats tradicionalment
als hmens ha suposat un procs digualaci social entre els dos sexes, que
ha comportat indefectiblement una modificaci dels usos lingstics. Aix,
molts crrecs o professions que antigament eren ocupats exclusivament per
hmens (com advocat, metge, enginyer, mecnic, fuster, llanterner, carter,
msic) han passat a ser exercits modernament per hmens i dones indistintament. Esta nova realitat social ha suposat, sens dubte, una alteraci
de les estructures morfolgiques de la llengua. Moltes paraules que abans
eren usades com a invariables han passat a ser variables, amb un morfema
especfic per a designar les dones que exercixen estes professions. s el cas,
per exemple, dadvocada, metgessa, enginyera, mecnica, fustera, llanternera,
cartera, msica. En alguns casos, certament, les possibilitats i els lmits de
feminitzaci de certes paraules sn difuses, i aix ha donat lloc a usos vacil
lants (acompanyant/acompanyanta, ajudant/ajudanta, assistent/assistenta,
gerent/gerenta). Per, amb tot, la llengua, seguint el curs de la seua evoluci
natural, ha integrat plenament la gran majoria destes noves formes.
Tamb des del punt de vista semntic shan produt adequacions del
lxic a la nova realitat social. Si antigament les paraules alcaldessa o jutgessa, per exemple, designaven la dona de lalcalde o del jutge, respectivament,
ara com ara estos significats han esdevingut obsolets, i les citades paraules
es fan servir de manera prcticament exclusiva per a designar les dones que
ocupen eixos crrecs.
245
El gnere i el sexe
En el nivell sintctic, tamb shan plantejat algunes iniciatives tendents

a fer visible el gnere femen, si b es tracta de propostes que no compten
amb el suficient consens social, i en alguns casos fins i tot atempten flagrantment contra les regles gramaticals consolidades.
LA MARCA DE GNERE EN EL SISTEMA GRAMATICAL

Cal tindre en compte que, gramaticalment, el gnere s una propietat
lingstica que permet distribuir, per mitj de laddici de certs morfemes, els
substantius en dos grans grups, anomenats convencionalment mascul i femen.
Per lassociaci entre gnere i sexe, pel fet dutilitzar les mateixes
categories de distribuci (mascul i femen), ha donat lloc a confusions de
diversa ndole. Hi ha paraules de gnere femen, com ara persona o criatura,
que poden designar tant individus de sexe mascul com de sexe femen, i
nhi ha daltres de gnere mascul, com individu i membre, que poden servir
per a alludir indistintament a persones de qualsevol sexe.
Per a evitar este tipus de confusions, modernament sha generalitzat
la terminologia de terme no marcat per a designar la paraula que t la
capacitat de referenciar qualsevol individu duna espcie, siga quin siga el
seu gnere, i de terme marcat per a la que es referix especficament a un
sexe de lespcie.
Habitualment, el gnere mascul funciona com a terme no marcat. Aix,
quan es parla de professors o dalumnes, es tracta duna referncia genrica
al collectiu de professors i alumnes sense distinci de sexe. Per contra, quan
es parla de les professores, sest alludint especficament, i de manera exclusiva, a les dones que exercixen esta professi. Evidentment, ls del mascul
amb valor genric pot ocasionar en certs contexts problemes dambigitat;
per lambigitat s consubstancial a la llengua, i no es pot desfigurar la
realitat amb la presumpta intenci danullar lambigitat. En tot cas, cal
fer s de determinats recursos (com ara lafegiment de certes paraules
aclaridores) per a desfer els possibles equvocs que puguen generar-se.
246
Com a exemple de dissociaci entre el gnere i el sexe, es poden observar tamb les paraules que fan referncia a determinats animals. En alguns
casos sutilitza una paraula de gnere mascul per a designar la forma
genrica de lanimal (lleopard, esquirol, estru, fais, dof, taur, etc.), i en
uns altres, al contrari, es fa servir una paraula de gnere femen amb este
mateix fi (foca, mosca, rata, perdiu, sardina, balena, etc.); per, en tot cas, i
siga quin siga el gnere de la paraula amb qu es designa un animal, amb
una nica denominaci salludix indistintament tant als mascles com a les
femelles duna mateixa espcie.
Encara que la majoria dels noms danimals no tenen morfema de gnere,
perqu el seu sexe s irrellevant en la nostra percepci, en alguns casos
concrets s que tenen una forma marcada per a poder especificar el sexe
de lanimal. s el cas, per exemple, de gossa, gata, lloba, lleona, tigressa,
elefanta, etc.; en altres casos, en canvi, quan la denominaci genrica de
certs animals s una paraula de gnere femen, sha generat una forma
masculina per a designar el mascle, com guatlot, rabosot, cabr i merlot.
Estes formes marcades sorgixen a partir de la necessitat de distingir en
certs contexts concrets el sexe de lanimal esmentat. Per, en qualsevol
cas, quan es parla de gossos o raboses, sense cap altra especificaci, sentn
que salludix genricament a tots els individus de lespcie sense distinci
de sexe, per ms que gos siga una paraula de gnere mascul i rabosa siga
de gnere femen.
USOS I ABUSOS RECENTS

Amb tot i aix, la percepci que ls del mascul ocultava la dona ha fet
que, des de fa algun temps, shagen assajat diverses solucions per a intentar
fer explcita la presncia dels dos sexes en el discurs lingstic.
En concret, una de les ms recurrents ha sigut la repetici dun mateix
substantiu canviant-ne el morfema de gnere (els ciutadans i les ciutadanes).
Per a intentar reduir la feixuguesa que comporta la repetici sistemtica de
247
El gnere i el sexe
tots els substantius i adjectius amb marca de gnere, en el discurs escrit a

vegades sha restringit la repetici exclusivament als morfemes de gnere,
separant-los per barres (benvolguts/des amics/gues). I, a vegades, en el
cas de substantius invariables, sha actuat repetint els determinants (els i
les membres del Govern).
Recentment, en certs mbits informals tamb sha fet s del smbol de
larrova (@) per a intentar incloure les formes masculina i femenina dins
duna mateixa paraula, des de la consideraci que el tra deste signe podia
servir per a representar alhora les lletres o i a. Cal advertir, amb tot, que en
valenci estes dos vocals no solen ser representatives dels gneres mascul
i femen (en castell, aplicant la lgica descrita, es podria fer, efectivament,
l@s funcionari@s, per en valenci no seria possible recrrer a este smbol
per a concentrar en una mateixa paraula una referncia conjunta a els
funcionaris i les funcionries).
Amb el mateix propsit dintentar eludir ls del mascul amb valor
genric, sovint sha usat tamb la paraula persona davant de certs adjectius substantivats (com ara la persona responsable per el responsable, les
persones assistents per els assistents, etc.). De manera parallela, tamb
shan fet servir paraules que designen un collectiu (el professorat per els
professors, lalumnat per els alumnes, etc.) o lrgan en lloc del crrec (la
direcci per el director, lalcaldia per lalcalde, etc.). Val a dir, per, que
es tracta de recursos amb una eficcia molt limitada. No tots els grups
professionals o socials tenen una paraula per a referir-shi collectivament.
El conjunt dobrers o el dadvocats, per exemple, no disposen duna
paraula especfica que permeta designar-los globalment. I, a ms, el nom
collectiu no sempre s equivalent al plural genric, ni semnticament
ni, menys encara, estilsticament. Quan es diu, per exemple, Joan i Maria
sn professors, no es pot substituir per Joan i Maria sn professorat; els
ciutadans valencians no pot ser reemplaat tampoc sistemticament per
la ciutadania valenciana.
248
RECOMANACIONS DS
A fi daconseguir una naturalitat expressiva en la documentaci administrativa, conv evitar aquells usos que, per a explicitar el gnere femen,
forcen artificiosament la sintaxi i introduxen repeticions farragoses i
innecessries. Amb este objectiu, s recomanable laplicaci dels criteris
de redacci que sexposen tot seguit:
1. Com a criteri general, per a referir-se a una persona concreta, sha
dutilitzar sempre el gnere que corresponga al sexe deixa persona. Desta
manera, per a designar certs crrecs o professions tradicionalment exercits
per hmens, sha dusar la forma femenina quan siguen exercits per dones:
advocada, enginyera, consellera, informtica, jutgessa, fsica, qumica, matemtica, msica, cartera, minera, etc. De la mateixa manera que, en el cas
de professions exercides tradicionalment per dones que han passat a ser
tamb prpies dhmens, sha dutilitzar la forma masculina corresponent:
assistent de vol, costurer, depilador, mainader, matr, pentinador.
2. Per a referir-se a la professi o al crrec desvinculats de la persona
que lexercix, sha dusar usar la forma no marcada (el president ser elegit
pels membres del Consell, una plaa de tcnic de gesti).
3. Per a referir-se a un grup de persones en qu el sexe no siga un
element rellevant, conv usar les formes no marcades (els professors, els
alumnes, etc.).
4. Amb tot, en certs casos, com a frmula de salutaci o en contexts
molt especfics, pot resultar til explicitar la diversitat de destinataris per
mitj de la duplicaci del substantiu amb alternana de gnere (senyores i
senyors, benvolguts companys i companyes).
249
LA DENOMINACI DELS MUNICIPIS VALENCIANS
DENOMINACI OFICIAL I TRADICIONAL

Certs municipis valencians presenten, a banda de la forma oficial, un
nom tradicional diferent. Aix es deu al fet que, histricament, sha partit
duna denominaci oficial que, en un moment determinat, es corresponia
amb la forma castellana. La legislaci per al canvi de nom obliga a fer una
tramitaci cas per cas, a nivell municipal, amb lexigncia dadoptar acords
per majoria qualificada. Si b la majoria dels municipis han fet el pas de
recuperar la forma tradicional, en alguns casos encara perduren denominacions castellanitzants amb carcter oficial.
Daltra banda, cal tindre en compte que a la Comunitat Valenciana,
des de la seua fundaci com a Regne de Valncia, a partir bsicament de
la procedncia dels repobladors, existix una dualitat lingstica que fa que
en una part del territori es parle valenci i en una altra castell, i aix est
reconegut en la legislaci que regula ls i ensenyament del valenci.
Tot este conjunt de circumstncies obliga a tindre ben presents les
caracterstiques especfiques de cada document administratiu a lhora
dutilitzar la denominaci oficial o la tradicional dels municipis que shi
esmenten. En principi, llevat dels casos en qu es tracte de disposicions
legals, en qu cal utilitzar ineludiblement la forma oficial, conv fer servir
la forma tradicional prpia de cada llengua en harmonia amb la llengua
del text, de la mateixa manera que susen els topnims daltres llenges.
Aix, per tant, en un text en valenci, de la mateixa manera que sutilitzen
251
La denominaci del municipis valencians
per exemple les formes Npols, el Caire o Moscou (i en castell Npoles,

El Cairo i Mosc), tot i que estes denominacions no sn oficials, caldria
utilitzar igualment les formes tradicionals valencianes dels topnims, amb
independncia que hagen sigut reconegudes o no com a oficials.
Per tot aix, amb vista a facilitar ls adequat de les denominacions dels
municipis valencians, hem disposat la informaci en tres columnes: en lesquerra sha consignat la denominaci tradicional valenciana; a continuaci,
la forma oficial, i finalment, a la dreta, la zona de predomini lingstic en
qu est enclavat el municipi.
Cal tindre en compte que les denominacions oficials dels municipis
que es donen a continuaci estan actualitzades fins a la data de publicaci
deste llibre. En un futur s possible, i desitjable, que els municipis de la zona
valencianoparlant que encara mantenen com a denominaci oficial una
forma distinta de la tradicional facen els trmits necessaris per a adequar
loficialitat a la realitat social i lingstica, trmits que apareixen descrits en
el Decret 58/1992, de 13 dabril, del Govern Valenci, pel qual es regula el
procediment per a lalteraci dels noms dels municipis (DOCV nm. 1775,
de 5 de maig del 1992).
252
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Adems
Ademuz
castell
Ador
Ador
valenci
Agost
Agost
valenci
Agres
Agres
valenci
Agullent
Agullent
valenci
Aielo de Malferit
Aielo de Malferit
valenci
Aielo de Rugat
Aielo de Rugat
valenci
Aiges
Aiges
valenci
An
An
valenci
Aider
Aydar
castell
Aiora
Ayora
castell
Alacant
Alacant / Alicante
valenci
Alaqus
Alaqus
valenci
Albaida
Albaida
valenci
Albal
Albal
valenci
Albalat de la Ribera
Albalat de la Ribera
valenci
Albalat dels Sorells
Albalat dels Sorells
valenci
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
valenci
Albatera
Albatera
castell
Alberic
Alberic
valenci
Albocsser
Albocsser
valenci
Alboraia
Alboraya
valenci
Alboraig
Alborache
castell
Albuixec
Albuixech
valenci
253
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Alcal de Xivert
Alcal de Xivert
valenci
Alcalal
Alcalal
valenci
Alcntera de Xquer
Alcntera de Xquer
valenci
Alcsser
Alcsser
valenci
Alcoi
Alcoi / Alcoy
valenci
Alcoleja
Alcoleja
valenci
Alcora, l
Alcora, l
valenci
Alcosser de Planes
Alcocer de Planes
valenci
Alcubles, les
Alcublas
castell
Alcdia de Crespins, l
Alcdia de Crespins, l
valenci
Alcdia de Veo, l
Alcudia de Veo
castell
Alcdia, l
Alcdia, l
valenci
Aldaia
Aldaia
valenci
Alfafar
Alfafar
valenci
Alfafara
Alfafara
valenci
Alfara de la Baronia
Alfara de la Baronia
valenci
Alfara del Patriarca
Alfara del Patriarca
valenci
Alfarb
Alfarp
valenci
Alfarras
Alfarras
valenci
Alfs del Pi, l
Alfs del Pi, l
valenci
Alfauir
Alfauir
valenci
Alfondeguilla
Alfondeguilla
valenci
Algar de Palncia
Algar de Palancia
valenci
Algemes
Algemes
valenci
254
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Algmia dAlfara
Algimia de Alfara
valenci
Algmia dAlmonesir
Algimia de Almonacid
castell
Alginet
Alginet
valenci
Algorfa
Algorfa
castell
Alguenya, l
Alguea
valenci
Almssera
Almssera
valenci
Almassora
Almassora / Almazora
valenci
Almedxer
Almedjar
castell
Almenara
Almenara
valenci
Almiser
Almiser
valenci
Almoines
Almoines
valenci
Almorad
Almorad
castell
Almudaina
Almudaina
valenci
Almussafes
Almussafes
valenci
Alpont
Alpuente
castell
Alqueria dAsnar, l
Alqueria dAsnar, l
valenci
Alqueria de la Comtessa, l
Alqueria de la Comtessa, l
valenci
Alqueries, les
Alqueras del Nio Perdido
valenci
Altea
Altea
valenci
Altura
Altura
castell
Alzira
Alzira
valenci
Andilla
Andilla
castell
Anna
Anna
castell
Antella
Antella
valenci
255
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Aranyel
Arauel
castell
Aras de los Olmos
Aras de los Olmos
castell
Ares del Maestrat
Ares del Maestrat
valenci
Argeleta
Argelita
castell
Artana
Artana
valenci
Asp
Aspe
castell
Assuvar
Azubar
castell
Atzeneta dAlbaida
Atzeneta dAlbaida
valenci
Atzeneta del Maestrat
Atzeneta del Maestrat
valenci
Atzbia, l
Adsubia
valenci
Balones
Balones
valenci
Banyeres de Mariola
Banyeres de Mariola
valenci
Barraques
Barracas
castell
Barx
Barx
valenci
Barxeta
Barxeta
valenci
Begs
Bejs
castell
Blgida
Blgida
valenci
Bell-lloc
Benlloch
valenci
Bellreguard
Bellreguard
valenci
Bells
Bells
valenci
Benafer
Benafer
castell
Benafigos
Benafigos
valenci
Benaguasil
Benaguasil
valenci
Benaixeve
Benagber
castell
256
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Benasau
Benasau
valenci
Benassal
Benasal
valenci
Benavites
Benavites
valenci
Beneixama
Beneixama
valenci
Beneixida
Beneixida
valenci
Benejsser
Benejzar
castell
Benetsser
Benetsser
valenci
Benferri
Benferri
castell
Beniarbeig
Beniarbeig
valenci
Beniard
Beniard
valenci
Beniarj
Beniarj
valenci
Beniarrs
Beniarrs
valenci
Beniatjar
Beniatjar
valenci
Benicarl
Benicarl
valenci
Benicssim
Benicssim / Benicasim
valenci
Benicolet
Benicolet
valenci
Benicull de Xquer
Benicull de Xquer
valenci
Benidoleig
Benidoleig
valenci
Benidorm
Benidorm
valenci
Benifai
Benifai
valenci
Benifair de la Valldigna
Benifair de la Valldigna
valenci
Benifair de les Valls
Benifair de les Valls
valenci
Benifallim
Benifallim
valenci
Benifato
Benifato
valenci
257
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Benifl
Benifl
valenci
Benignim
Benignim
valenci
Benigembla
Benigembla
valenci
Benijfar
Benijfar
castell
Benilloba
Benilloba
valenci
Benillup
Benillup
valenci
Benimantell
Benimantell
valenci
Benimarfull
Benimarfull
valenci
Benimassot
Benimassot
valenci
Benimeli
Benimeli
valenci
Benimodo
Benimodo
valenci
Benimuslem
Benimuslem
valenci
Beniparrell
Beniparrell
valenci
Benirredr
Benirredr
valenci
Benissa
Benissa
valenci
Benissan
Benisan
valenci
Benissoda
Benissoda
valenci
Benissuera
Benisuera
valenci
Btera
Btera
valenci
Betx
Betx
valenci
Biar
Biar
valenci
Bicorb
Bicorp
castell
Bigastre
Bigastro
castell
Bocairent
Bocairent
valenci
258
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Bolbait
Bolbaite
castell
Bolulla
Bolulla
valenci
Bonreps i Mirambell
Bonreps i Mirambell
valenci
Borriana
Borriana / Burriana
valenci
Borriol
Borriol
valenci
Bufali
Bufali
valenci
Bugarra
Bugarra
castell
Bunyol
Buol
castell
Burjassot
Burjassot
valenci
Busot
Busot
valenci
Cabanes
Cabanes
valenci
Clig
Clig
valenci
Calles
Calles
castell
Callosa de Segura
Callosa de Segura
castell
Callosa den Sarri
Callosa den Sarri
valenci
Calp
Calp
valenci
Camp de Mirra, el
Camp de Mirra, el / Campo de Mirra
valenci
Campello, el
Campello, el
valenci
Camporrobles
Camporrobles
castell
Canals
Canals
valenci
Canet den Berenguer
Canet den Berenguer
valenci
Canet lo Roig
Canet lo Roig
valenci
Canyada, la
Caada
valenci
Carcaixent
Carcaixent
valenci
259
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Crcer
Crcer
valenci
Carlet
Carlet
valenci
Carrcola
Carrcola
valenci
Cases Altes
Casas Altas
castell
Cases Baixes
Casas Bajas
castell
Casinos
Casinos
valenci
Castalla
Castalla
valenci
Castell de Cabres
Castell de Cabres
valenci
Castell de Castells
Castell de Castells
valenci
Castell de Guadalest, el
Castell de Guadalest, el
valenci
Castell de Vilamalefa, el
Castillo de Villamalefa
castell
Castellfort
Castellfort
valenci
Castellnou
Castellnovo
castell
Castell de la Plana
Castell de la Plana / Castelln de la Plana
valenci
Castell de Rugat
Castell de Rugat
valenci
Castellonet de la Conquesta
Castellonet de la Conquesta
valenci
Castielfabib
Castielfabib
castell
Catadau
Catadau
valenci
Catarroja
Catarroja
valenci
Cat
Cat
valenci
Catral
Catral
castell
Caudete de las Fuentes
Caudete de las Fuentes
castell
Caudiel
Caudiel
castell
Cerd
Cerd
valenci
260
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestre
valenci
Cinctorres
Cinctorres
valenci
Cirat
Cirat
castell
Cocentaina
Cocentaina
valenci
Cofrents
Cofrentes
castell
Coix
Cox
castell
Confrides
Confrides
valenci
Corbera
Corbera
valenci
Cortes dArens
Cortes de Arenoso
castell
Cortes de Pallars
Cortes de Palls
castell
Costur
Costur
valenci
Cotes
Cotes
valenci
Coves de Vinrom, les
Coves de Vinrom, les
valenci
Crevillent
Crevillent
valenci
Culla
Culla
valenci
Cullera
Cullera
valenci
Daia Nova
Daya Nueva
castell
Daia Vella
Daya Vieja
castell
Daims
Daims
valenci
Dnia
Dnia
valenci
Dolores
Dolores
castell
Domenyo
Domeo
castell
Dosaiges
Dos Aguas
castell
Elda
Elda
castell
261
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Eliana, l
Eliana, l
valenci
Elx
Elx / Elche
valenci
Emperador
Emperador
valenci
nguera
Enguera
castell
nova, l
nova, l
valenci
Eslida
Eslida
valenci
Espadella
Espadilla
castell
Estivella
Estivella
valenci
Estubeny
Estubeny
valenci
Fageca
Facheca
valenci
Famorca
Famorca
valenci
Fanzara
Fanzara
castell
Faura
Faura
valenci
Favara
Favara
valenci
Figueres
Higueras
castell
Figueroles
Figueroles
valenci
Figueroles de Domenyo
Higueruelas
castell
Finestrat
Finestrat
valenci
Foios
Foios
valenci
Fond de les Neus, el
Fond de les Neus, el / Hondn de las Nieves
valenci
Fond dels Frares, el
Hondn de los Frailes
valenci
Font de la Figuera, la
Font de la Figuera, la
valenci
Font de la Reina, la
Fuente la Reina
castell
Font den Carrs, la
Font den Carrs, la
valenci
262
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Fontanars dels Alforins
Fontanars dels Alforins
valenci
Fonts dAider, les
Fuentes de Aydar
castell
Forcall, el
Forcall
valenci
Formentera del Segura
Formentera del Segura
castell
Fortaleny
Fortaleny
valenci
Fuenterrobles
Fuenterrobles
castell
Gaianes
Gaianes
valenci
Gaibiel
Gaibiel
castell
Gandia
Gandia
valenci
Gata de Gorgos
Gata de Gorgos
valenci
Gtova
Gtova
castell
Gavarda
Gavarda
valenci
Geldo
Geldo
castell
Genovs, el
Genovs
valenci
Gilet
Gilet
valenci
Godella
Godella
valenci
Godelleta
Godelleta
castell
Gorga
Gorga
valenci
Granja de la Costera, la
Granja de la Costera, la
valenci
Granja de Rocamora, la
Granja de Rocamora
castell
Guadassquies
Guadasequies
valenci
Guadassuar
Guadassuar
valenci
Guardamar de la Safor
Guardamar de la Safor
valenci
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura
valenci
263
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Herbers
Herbs
valenci
Itova
Ytova
castell
Ibi
Ibi
valenci
Iessa, la
Yesa, La
castell
Jana, la
Jana, la
valenci
Llanera de Ranes
Llanera de Ranes
valenci
Llaur
Llaur
valenci
Llber
Llber
valenci
Llria
Llria
valenci
Llocnou de la Corona
Llocnou de la Corona
valenci
Llocnou de Sant Jeroni
Llocnou de Sant Jeroni
valenci
Llocnou den Fenollet
Llocnou den Fenollet
valenci
Llombai
Llombai
valenci
Llosa de Ranes, la
Llosa de Ranes, la
valenci
Llosa del Bisbe, la
Losa del Obispo
castell
Llosa, la
Llosa, la
valenci
Llucena
Lucena del Cid
valenci
Lludient
Ludiente
castell
Llutxent
Llutxent
valenci
Loriguilla
Loriguilla
castell
Macastre
Macastre
castell
Manises
Manises
valenci
Manuel
Manuel
valenci
Marines
Marines
castell
262
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Massalavs
Massalavs
valenci
Massalfassar
Massalfassar
valenci
Massamagrell
Massamagrell
valenci
Massanassa
Massanassa
valenci
Mata, la
Mata, la
valenci
Matet
Matet
castell
Meliana
Meliana
valenci
Millars
Millares
castell
Millena
Millena
valenci
Miramar
Miramar
valenci
Mislata
Mislata
valenci
Moixent
Moixent / Mogente
valenci
Moncofa
Moncofa
valenci
Monver
Monver / Monvar
valenci
Montanejos
Montanejos
castell
Montant
Montn
castell
Montaverner
Montaverner
valenci
Montcada
Moncada
valenci
Montesa
Montesa
valenci
Montesinos, Los
Montesinos, Los
castell
Montfort
Monforte del Cid
castell
Montitxelvo
Montitxelvo / Montichelvo
valenci
Montroi
Montroy
valenci
Montserrat
Montserrat
valenci
265
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Morella
Morella
valenci
Murla
Murla
valenci
Muro dAlcoi
Muro de Alcoy
valenci
Museros
Museros
valenci
Mutxamel
Mutxamel
valenci
Nquera
Nquera
valenci
Navaixes
Navajas
castell
Navarrs
Navarrs
castell
Novelda
Novelda
valenci
Novetl
Novetl / Novel
valenci
Nucia, la
Nucia, la
valenci
Nules
Nules
valenci
Oliva
Oliva
valenci
Olleria, l
Olleria, l
valenci
Olocau
Olocau
valenci
Olocau del Rei
Olocau del Rey
castell
Onda
Onda
valenci
Ondara
Ondara
valenci
Onil
Onil
valenci
Ontinyent
Ontinyent
valenci
Orba
Orba
valenci
Oriola
Orihuela
castell
Orpesa
Orpesa / Oropesa del Mar
valenci
Orxa, l
Orxa, l / Lorcha
valenci
266
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Orxeta
Orxeta
valenci
Otos
Otos
valenci
Paiporta
Paiporta
valenci
Palanques
Palanques
valenci
Palma de Gandia
Palma de Ganda
valenci
Palmera
Palmera
valenci
Palomar, el
Palomar, el
valenci
Parcent
Parcent
valenci
Paterna
Paterna
valenci
Pavies
Pavas
castell
Pedralba
Pedralba
castell
Pedreguer
Pedreguer
valenci
Pego
Pego
valenci
Penguila
Penguila
valenci
Penscola
Penscola / Pescola
valenci
Petrer
Petrer
valenci
Petrs
Petrs
valenci
Picanya
Picanya
valenci
Picassent
Picassent
valenci
Pilar de la Foradada, el
Pilar de la Horadada
castell
Piles
Piles
valenci
Pina
Pina de Montalgrao
castell
Pinet
Pinet
valenci
Pins, el
Pins, el / Pinoso
valenci
267
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Planes
Planes
valenci
Pobla dArens, la
Puebla de Arenoso
castell
Pobla de Benifass, la
Pobla de Benifass, la
valenci
Pobla de Farnals, la
Pobla de Farnals, la
valenci
Pobla de Sant Miquel, la
Puebla de San Miguel
castell
Pobla de Vallbona, la
Pobla de Vallbona, la
valenci
Pobla del Duc, la
Pobla del Duc, la
valenci
Pobla Llarga, la
Pobla Llarga, la
valenci
Pobla Tornesa, la
Pobla Tornesa, la
valenci
Poble Nou de Benitatxell, el Poble Nou de Benitatxell, el / Benitachell
valenci
Poblets, els
Poblets, els
valenci
Poliny de Xquer
Poliny de Xquer
valenci
Polop
Polop
valenci
Portell de Morella
Portell de Morella
valenci
Potries
Potres
valenci
Puol
Puol
valenci
Puig, el
Puig
valenci
Quart de les Valls
Quart de les Valls
valenci
Quart de Poblet
Quart de Poblet
valenci
Quartell
Quartell
valenci
Quatretonda
Quatretonda
valenci
Quatretondeta
Quatretondeta
valenci
Quesa
Quesa
castell
Rafal
Rafal
castell
268
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Rafelbunyol
Rafelbunyol / Rafelbuol
valenci
Rafelcofer
Rafelcofer
valenci
Rafelguaraf
Rafelguaraf
valenci
Rfol dAlmnia, el
Rfol dAlmnia, el
valenci
Rfol de Salem, el
Rfol de Salem
valenci
Real de Gandia, el
Real de Ganda
valenci
Real
Real
valenci
Redov
Redovn
castell
Relleu
Relleu
valenci
Requena
Requena
castell
Riba-roja de Tria
Riba-roja de Tria
valenci
Ribesalbes
Ribesalbes
valenci
Riola
Riola
valenci
Rocafort
Rocafort
valenci
Rojals
Rojales
castell
Romana, la
Romana, la
valenci
Rossell
Rossell
valenci
Rotgl i Corber
Rotgl i Corber
valenci
Rtova
Rtova
valenci
Rugat
Rugat
valenci
Sacanyet
Sacaet
castell
Sagra
Sagra
valenci
Sagunt
Sagunt / Sagunto
valenci
Saix
Sax
castell
269
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Salem
Salem
valenci
Salines, les
Salinas
castell
Salzadella, la
Salzadella, la
valenci
Sanet i els Negrals
Sanet y Negrals
valenci
Sant Antoni de Benaixeve
San Antonio de Benagber
castell
Sant Fulgenci
San Fulgencio
castell
Sant Isidre
San Isidro
castell
Sant Joan dAlacant
Sant Joan dAlacant
valenci
Sant Joan de Mor
Sant Joan de Mor
valenci
Sant Joanet
Sant Joanet
valenci
Sant Jordi
Sant Jordi / San Jorge
valenci
Sant Mateu
Sant Mateu
valenci
Sant Miquel de les Salines
San Miguel de Salinas
castell
Sant Rafel del Riu
San Rafael del Ro
valenci
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig / San Vicente del Raspeig
valenci
Santa Magdalena de Polps
Santa Magdalena de Pulpis
valenci
Santa Pola
Santa Pola
valenci
Sedav
Sedav
valenci
Segart
Segart
valenci
Sella
Sella
valenci
Sellent
Sellent
valenci
Sempere
Sempere
valenci
Senija
Senija
valenci
Senyera
Senyera
valenci
270
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Serra
Serra
valenci
Serra den Galceran, la
Sierra Engarcern
valenci
Serratella, la
Sarratella
valenci
Setaiges
Siete Aguas
castell
Silla
Silla
valenci
Simat de la Valldigna
Simat de la Valldigna
valenci
Sinarques
Sinarcas
castell
Sogorb
Segorbe
castell
Sollana
Sollana
valenci
Soneja
Soneja
castell
Sorita
Zorita del Maestrazgo
valenci
Sot de Ferrer
Sot de Ferrer
castell
Sot de Xera
Sot de Chera
castell
Sucaina
Zucaina
castell
Sueca
Sueca
valenci
Suera
Suera / Sueras
valenci
Sumacrcer
Sumacrcer
valenci
Tales
Tales
valenci
Trbena
Trbena
valenci
Tavernes Blanques
Tavernes Blanques
valenci
Tavernes de la Valldigna
Tavernes de la Valldigna
valenci
Teresa
Teresa
castell
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrentes
castell
Terrateig
Terrateig
valenci
271
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Teulada
Teulada
valenci
Tibi
Tibi
valenci
Trig
Trig
valenci
Titaiges
Titaguas
castell
Todolella, la
Todolella
valenci
Toga
Toga
castell
Toixa
Tujar
castell
Tollos
Tollos
valenci
Tors
Tors
castell
Tors
Turs
valenci
Tormos
Tormos
valenci
Toro, El
Toro, El
castell
Torralba
Torralba del Pinar
castell
Torre de les Maanes, la
Torre de les Maanes, la / Torremanzanas
valenci
Torre den Besora, la
Torre den Besora, la
valenci
Torre den Domnec, la
Torre den Domnec, la
valenci
Torrebaixa
Torrebaja
castell
Torreblanca
Torreblanca
valenci
Torrella
Torrella
valenci
Torrent
Torrent
valenci
Torres Torres
Torres Torres
valenci
Torrevella
Torrevieja
castell
Torre-xiva
Torrechiva
castell
Tous
Tous
castell
272
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Traiguera
Traiguera
valenci
Useres, les
Useres, les / Useras
valenci
Utiel
Utiel
castell
Valncia
Valencia
valenci
Vall dAlba, la
Vall dAlba
valenci
Vall dAlcal, la
Vall dAlcal, la
valenci
Vall dAlmonesir, la
Vall de Almonacid
castell
Vall de Gallinera, la
Vall de Gallinera
valenci
Vall de Laguar, la
Vall de Laguar, la
valenci
Vall dEbo, la
Vall dEbo, la
valenci
Vall dUix, la
Vall dUix, la
valenci
Vallada
Vallada
valenci
Vallanca
Vallanca
castell
Vallat
Vallat
castell
Valls
Valls
valenci
Vallibona
Vallibona
valenci
Venta del Moro
Venta del Moro
castell
Verger, el
Verger, el
valenci
Vila Joiosa, la
Vila Joiosa, la / Villajoyosa
valenci
Vilafams
Vilafams
valenci
Vilafermosa
Villahermosa del Ro
castell
Vilafranca
Vilafranca / Villafranca del Cid
valenci
Vilallonga
Villalonga
valenci
Vilamalur
Villamalur
castell
273
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Vilamarxant
Vilamarxant
valenci
Vilanova dAlcolea
Vilanova dAlcolea
valenci
Vilanova de Castell
Villanueva de Castelln
valenci
Vilanova de la Reina
Villanueva de Viver
castell
Vilar de Canes
Vilar de Canes
valenci
Vila-real
Vila-real
valenci
Vilavella, la
Vilavella, la
valenci
Villar, el
Villar del Arzobispo
castell
Villargordo del Cabriel
Villargordo del Cabriel
castell
Villena
Villena
castell
Villores
Villores
valenci
Vinalesa
Vinalesa
valenci
Vinars
Vinars
valenci
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrazgo
valenci
Viver
Viver
castell
Xbia
Xbia / Jvea
valenci
Xacarella
Jacarilla
castell
Xalans
Jalance
castell
Xal
Xal
valenci
Xarafull
Jarafuel
castell
Xtiva
Xtiva
valenci
Xella
Chella
castell
Xelva
Chelva
castell
Xera
Chera
castell
274
nom valenci
nom oficial
pred. ling.
Xeraco
Xeraco
valenci
Xeresa
Xeresa
valenci
Xrica
Jrica
castell
Xert
Xert / Chert
valenci
Xest
Cheste
castell
Xestalgar
Gestalgar
castell
Xilxes
Xilxes / Chilches
valenci
Xirivella
Xirivella
valenci
Xiva
Chiva
castell
Xixona
Xixona / Jijona
valenci
Xodos
Xodos / Chodos
valenci
Xvar
Chvar
castell
Xulilla
Chulilla
castell
Zarra
Zarra
castell
275
ESTATS, CAPITALS I GENTILICIS DEL MN
A continuci soferix una relaci del nom valenci dels diversos estats
del mn, la seua capital i el gentilici corresponent. Quan el nom dun Estat
apareix seguit dun article acotat entre parntesis, vol dir que, quan apareix
citat en un text, el nom de lEstat en qesti sutilitza generalment precedit
de larticle corresponent, mentres que en contexts allats (com ara taules
o llistes) sutilitza sense article:
277
Estats, capitals i gentilicis del mn
nom de lestat
capital
gentilici
Afganistan, (l)
Kabul
afgans -esa
Albnia
Tirana
albans -esa
Alemanya
Berln
alemany -a
Algria
Alger
algeri -ana
Andorra
Andorra la Vella
andorr -ana
Angola
Luanda
angols -esa
Antigua i Barbuda
Saint Johns
dAntigua i Barbuda
Arbia Saudita
Riad
saudita
Argentina, (l)
Buenos Aires
argent -ina
Armnia
Erevan
armeni -nia
Austrlia
Canberra
australi -ana
ustria
Viena
austrac -a
Azerbaidjan, (l)
Bak
azerbaidjans -esa
Bahames, (les)
Nassau
bahami -ana
Bahrain
Manama
de Bahrain
Bangla Desh
Dacca
bengal
Barbados
Bridgetown
barbadi -ana
Blgica
Brusselles
belga
Belize
Belmopan
belizi -ana
Benn
Porto-Novo
benins -esa
Bhutan
Thimbu
bhutans -esa
Bielorssia
Minsk
bielors -ussa
Bolvia
Sucre
bolivi -ana
Bsnia i Hercegovina
Sarajevo
bosni -ana
278
nom de lestat
capital
gentilici
Botswana
Gaborone
botswans -esa
Brasil, (el)
Braslia
brasiler -a
Brunei
Bandar Seri Begawan
bruneis -esa
Bulgria
Sofia
blgar -a
Burkina Faso
Ouagadougou
burkins -esa
Burundi
Bujumbura
burunds -esa
Cambodja
Phnom Penh
cambodj -ana
Camerun, (el)
Yaound
cameruns -esa
Canad, (el)
Ottawa
canadenc -a
Cap Verd
Praia
capverdi -ana
Centreafricana, Repblica
Bangui
centreafric -ana
Colmbia
Bogot
colombi -ana
Comores
Moroni
comori -ana
Congo, Repblica del
Brazzaville
congols -esa
Congo, Repblica
Kinshasa
congols -esa
Corea, Repblica de
Sel
sud-core -ana
Corea, Repblica
Pyongyang
nord-core -ana
Costa dIvori, (la)
Yamoussoukro
ivori -ana
Costa Rica
San Jos
costa-riqueny -a
Crocia
Zagreb
croat -a
Cuba
lHavana
cub -ana
Dinamarca
Copenhaguen
dans -esa
Djibouti
Djibouti
djibouti -ana
Democrtica del
Democrtica Popular de
279
nom de lestat
capital
gentilici
Dominica
Roseau
dominiqus -esa
Dominicana, Repblica
Santo Domingo
dominic -ana
Egipte
Caire, el
egipci -pcia
Emirats rabs Units
Abu Dhabi
Emirats rabs Units
Equador, (l)
Quito
equatori -ana
Eritrea
Asmara
eritreu -ea
Eslovquia
Bratislava
eslovac -a
Eslovnia
Ljubljana
eslov -ena
Espanya
Madrid
espanyol -a
Estats Units dAmrica, (els)
Washington
nord-americ ana
Estnia
Tallinn
estoni -ana
Etipia
Addis Abeba
etop
Fiji
Suva
fiji -ana
Filipines, (les)
Manila
filip -ina
Finlndia
Hlsinki
finlands -esa
Frana
Pars
francs -esa
Gabon, (el)
Libreville
gabons -esa
Gmbia
Banjul
gambi -ana
Gergia
Tbilisi
georgi -ana
Ghana
Accra
ghans -esa
Grcia
Atenes
grec grega
Grenada
Saint Georges
grenad -ina
Guatemala
Guatemala
guatemalenc -a
Guinea
Conakry
guine -ana
280
nom de lestat
capital
gentilici
Guinea Bissau
Bissau
guine -ana
Guinea Equatorial
Malabo
equatoguine -ana
Guyana
Georgetown
guyans -esa
Hait
Port-au-Prince
haiti -ana
Hondures
Tegucigalpa
hondureny -a
Hongria
Budapest
hongars -esa
Iemen, (el)
San
iemenita
ndia, (l)
Nova Delhi
indi ndia
Indonsia
Jakarta
indonesi -sia
Iran, (l)
Teheran
irani -ana
Iraq, (l)
Bagdad
iraqui -ana
Irlanda
Dubln
irlands -esa
Islndia
Reykjavk
islands -esa
Israel
Tel Aviv
israeli -ana
Itlia
Roma
itali -ana
Jamaica
Kingston
jamaic -ana
Jap, (el)
Tquio
japons -esa
Jordnia
Amman
jord -ana
Kazakhstan, (el)
Astana
kazakh
Kenya
Nairobi
keny -ana
Kirguizistan, (el)
Bixkek
kirgus
Kiribati
Bairiki
kiribati -ana
Kuwait
Kuwait
kuwaiti -ana
Laos
Vientiane
laosi -ana
281
nom de lestat
capital
gentilici
Lesotho
Maseru
basuto
Letnia
Riga
let -ona
Lban, (el)
Beirut
libans -esa
Libria
Monrvia
liberi -ana
Lbia
Trpoli
libi lbia
Liechtenstein
Vaduz
liechtensteins -esa
Litunia
Vlnius
litu -ana
Luxemburg
Luxemburg
luxemburgus -esa
Macednia
Skopje
macedoni -nia
Madagascar
Antananarivo
malgaix -a
Malisia
Kuala Lumpur
malaisi -isia
Malawi
Lilongwe
malawi -ana
Maldives, (les)
Male
maldivi -ana
Mali
Bamako
mali -ana
Malta
La Valletta
malts -esa
Marroc, (el)
Rabat
marroqu -ina
Marshall, illes
Dalap-Uliga-Darrit
de les illes Marshall
Maurici
Port Louis
maurici -ana
Mauritnia
Nouakchott
maurit -ana
Mxic
Mxic
mexic -ana
Micronsia
Palikir
micronesi -sia
Moambic
Maputo
moambiqus -esa
Moldvia
Chisinau
moldau -ava
Mnaco
Mnaco
monegasc -a
282
nom de lestat
capital
gentilici
Monglia
Ulaanbaatar
mongol -a
Montenegro
Podgorica
montenegr -ina
Myanmar
Naypyidaw
birm -ana
Nambia
Windhoek
namibi -ana
Nauru
Yangor
nauru -ana
Nepal, (el)
Ktmandu
nepals -esa
Nicaragua
Managua
nicaragenc -a
Nger, (el)
Niamey
niger -ina
Nigria
Abuja
nigeri -ana
Noruega
Oslo
noruec -ega
Nova Zelanda
Wellington
neozelands -esa
Oman
Masqat
omanita
Pasos Baixos, (els)
Amsterdam
neerlands -esa
Pakistan, (el)
Islamabad
pakistans -esa
Palau
Melekeok
palau -ana
Panam
Panam
panameny -a
Papua Nova Guinea
Port Moresby
pap
Paraguai, (el)
Asuncin
paraguai -ana
Per, (el)
Lima
peru -ana
Polnia
Varsvia
polons -esa
Portugal
Lisboa
portugus -esa
Puerto Rico
San Juan
porto-riqueny -a
Qatar
Doha
qatari -ana
Regne Unit, (el)
Londres
britnic -a
283
nom de lestat
capital
gentilici
Romania
Bucarest
romans -esa
Ruanda
Kigali
ruands -esa
Rssia
Moscou
rus russa
Shara Occidental, (el)
Al-Aaiun
sahrau
Saint Cristopher i Nevis
Basseterre
de Saint Cristopher i Nevis
Saint Lucia
Castries
de Saint Lucia
Saint Vincent i les Grenadines
Kingstown
de Saint Vincent i les Grenadines
Salom
Honiara
salomons -esa
Salvador, El
San Salvador
salvadorenc -a
Samoa
Apia
samo -ana
San Marino
San Marino
santmarins -esa
So Tom i Prncipe
So Tom
de So Tom i Prncipe
Senegal, (el)
Dakar
senegals -esa
Srbia
Belgrad
serbi srbia
Seychelles
Victoria
seychells -esa
Sierra Leone
Freetown
de Sierra Leone
Singapur
Singapur
singapurs -esa
Sria
Damasc
siri -ana
Somlia
Muqdisho
somali
Sri Lanka
Colombo
singals -esa
Sud-frica, Repblica de
Ciutat del Cap
sud-afric sud-africana
Sudan, (el)
Khartum
sudans -esa
Sucia
Estocolm
suec -a
Sussa
Berna
sus -ssa
284
nom de lestat
capital
gentilici
Surinam
Paramaribo
surinams -esa
Swazilndia
Mbabane
swazi
Tadjikistan, (el)
Duixanbe
tadjik
Tailndia
Bangkok
tailands -esa
Tanznia
Dodoma
tanz -ana
Timor Oriental
Dili
timors -esa
Togo, (el)
Lom
togols -esa
Tonga
Nukualofa
tongals -esa
Trinitat i Tobago
Port-of-Spain
de Trinitat i Tobago
Tunsia
Tunis
tunisi -ana
Turkmenistan, (el)
Aixkhabad
turcman -a
Turquia
Ankara
turc -a
Tuvalu
Vaiaku
tuvali -ana
Txad, (el)
NDjamena
txadi -ana
Txeca, Repblica
Praga
txec -a
Ucrana
Kev
ucrans -esa
Uganda
Kampala
ugands -esa
Uruguai, (l)
Montevideo
uruguai -ana
Uzbekistan, (el)
Taixkent
uzbek -a
Vanuatu
Port Vila
vanuatuenc -a
Vatic, (el)
Vatic
vatic -ana
Veneuela
Caracas
veneol -ana
Vietnam, (el)
Hanoi
vietnamita
Xile
Santiago
xil -ena
285
nom de lestat
capital
gentilici
Xina, (la)
Pequn
xins -esa
Xipre
Nicsia
xipriota
Zmbia
Lusaka
zambi -ana
Zimbbue
Harare
zimbabus -esa
286
NDEX
Introducci.....................................................................................................................................3
MODELS DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS....................................................................5
Lacta de reuni........................................................................................................................7
Caracterstiques generals de lacta de reuni.............................................................7
Criteris generals...............................................................................................................7
Estructura..........................................................................................................................8
Fraseologia........................................................................................................................9
Esquema de lacta de reuni......................................................................................... 10
Exemple dacta de reuni............................................................................................... 11
Lavs.......................................................................................................................................... 13
Caracterstiques generals de lavs.............................................................................. 13
Criteris generals............................................................................................................ 13
Estructura....................................................................................................................... 13
Fraseologia..................................................................................................................... 14
Esquema de lavs............................................................................................................. 15
Exemple davs................................................................................................................... 16
Lanunci.................................................................................................................................... 17
Caracterstiques generals de lanunci......................................................................... 17
Estructura....................................................................................................................... 18
Fraseologia..................................................................................................................... 18
Esquema de lanunci........................................................................................................ 19
Exemple danunci............................................................................................................. 20
La carta..................................................................................................................................... 21
287
ndex
Caracterstiques generals de la carta......................................................................... 21

Estructura....................................................................................................................... 21
Fraseologia..................................................................................................................... 23
Esquema de la carta........................................................................................................ 24
Exemple de carta.............................................................................................................. 25
El certificat.............................................................................................................................. 27
Caracterstiques generals del certificat..................................................................... 27
Estructura....................................................................................................................... 27
Fraseologia..................................................................................................................... 28
Esquema del certificat.................................................................................................... 29
Exemple de certificat...................................................................................................... 30
La circular................................................................................................................................ 31
Caracterstiques generals de la circular..................................................................... 31
Estructura....................................................................................................................... 32
Fraseologia..................................................................................................................... 33
Esquema de la circular.................................................................................................... 34
Exemple de circular.......................................................................................................... 35
La citaci.................................................................................................................................. 37
Caracterstiques generals de la citaci...................................................................... 37
Estructura....................................................................................................................... 37
Fraseologia..................................................................................................................... 38
Esquema de la citaci..................................................................................................... 39
Exemple de citaci........................................................................................................... 40
El conveni................................................................................................................................ 41
Caracterstiques generals del conveni........................................................................ 41
Estructura....................................................................................................................... 42
Fraseologia..................................................................................................................... 43
288
Esquema del conveni....................................................................................................... 44

Exemple de conveni......................................................................................................... 45
La convocatria..................................................................................................................... 47
Caracterstiques generals de la convocatria.......................................................... 47
Estructura....................................................................................................................... 47
Fraseologia..................................................................................................................... 49
Esquema de convocatria (1)....................................................................................... 50
Esquema de convocatria (2)....................................................................................... 51
Exemple 1 de convocatria (1).................................................................................... 52
Exemple 2 de convocatria (1).................................................................................... 53
El currculum.......................................................................................................................... 55
Caracterstiques generals del currculum.................................................................. 55
Estructura....................................................................................................................... 56
Esquema del currculum................................................................................................. 57
Exemple de currculum................................................................................................... 58
La declaraci jurada.............................................................................................................. 59
Caracterstiques generals de la declaraci jurada.................................................. 59
Estructura....................................................................................................................... 59
Fraseologia..................................................................................................................... 60
Esquema de la declaraci jurada................................................................................. 60
Exemple de declaraci jurada....................................................................................... 61
La diligncia............................................................................................................................ 63
Caracterstiques generals de la diligncia................................................................. 63
Estructura....................................................................................................................... 63
Fraseologia..................................................................................................................... 64
Esquema de la diligncia................................................................................................ 64
Exemple de diligncia...................................................................................................... 65
El fax......................................................................................................................................... 67
289
ndex
Caracterstiques generals del fax................................................................................. 67

Estructura....................................................................................................................... 67
Fraseologia..................................................................................................................... 68
Esquema del fax................................................................................................................ 68
Exemple de fax.................................................................................................................. 69
La invitaci.............................................................................................................................. 71
Caracterstiques generals de la invitaci................................................................... 71
Estructura....................................................................................................................... 71
Fraseologia..................................................................................................................... 72
Esquema de la invitaci.................................................................................................. 72
Exemple dinvitaci.......................................................................................................... 73
La notificaci.......................................................................................................................... 75
Caracterstiques generals de la notificaci............................................................... 75
Estructura....................................................................................................................... 75
Fraseologia..................................................................................................................... 76
Remarca.......................................................................................................................... 77
Esquema de la notificaci.............................................................................................. 77
Exemple de notificaci................................................................................................... 78
Lofici......................................................................................................................................... 79
Caracterstiques generals de lofici............................................................................. 79
Estructura....................................................................................................................... 80
Fraseologia..................................................................................................................... 80
Esquema de lofici............................................................................................................ 81
Exemple dofici.................................................................................................................. 82
La queixa.................................................................................................................................. 83
Caracterstiques generals de la queixa....................................................................... 83
Estructura....................................................................................................................... 84
Fraseologia..................................................................................................................... 85
290
Esquema de la queixa...................................................................................................... 85
Exemple de queixa........................................................................................................... 86
La reclamaci......................................................................................................................... 87
Caracterstiques generals de la reclamaci.............................................................. 87
Estructura....................................................................................................................... 88
Fraseologia..................................................................................................................... 89
Esquema de la reclamaci............................................................................................. 89
Exemple de reclamaci................................................................................................... 90
El recurs.................................................................................................................................... 91
Caracterstiques generals del recurs........................................................................... 91
Estructura....................................................................................................................... 92
Fraseologia..................................................................................................................... 93
Esquema del recurs.......................................................................................................... 94
Exemple de recurs............................................................................................................ 95
El requeriment....................................................................................................................... 97
Caracterstiques generals del requeriment............................................................... 97
Estructura....................................................................................................................... 97
Fraseologia..................................................................................................................... 98
Esquema del requeriment.............................................................................................. 99
Exemple de requeriment..............................................................................................100
El saluda.................................................................................................................................101
Caracterstiques generals del saluda........................................................................101
Criteris generals..........................................................................................................101
Estructura.....................................................................................................................101
Fraseologia...................................................................................................................102
Esquema del saluda.......................................................................................................103
Exemple de saluda..........................................................................................................104
La sollicitud..........................................................................................................................105
Caracterstiques generals de la sollicitud...............................................................105
291
ndex
Criteris generals..........................................................................................................105
Estructura.....................................................................................................................106
Fraseologia........................................................................................................................106
Esquema de la sollicitud..............................................................................................107
Exemple de sollicitud...................................................................................................108
ORIENTACIONS LINGSTIQUES.......................................................................................109
Ls de les majscules........................................................................................................111
Consideracions generals...............................................................................................111
Paraules senceres............................................................................................................112
Funci demarcativa........................................................................................................113
Inici de frase................................................................................................................113
Inici denumeracions.................................................................................................113
Desprs dels signes dinterrogaci i exclamaci..............................................114
Desprs dels punts suspensius...............................................................................115
Desprs de dos punts................................................................................................115
Desprs de parntesi.................................................................................................116
Funci distintiva..............................................................................................................116
Noms propis referits a persona.............................................................................116
Crrecs i ttols nobiliaris..........................................................................................120
Formes de tractament..............................................................................................120
Formes protocollries de tractament.................................................................121
Honors i distincions..................................................................................................121
Noms propis referits a animals..............................................................................122
Noms cientfics danimals i plantes.....................................................................122
Noms propis referits a coses..................................................................................122
Institucions, organismes i empreses.....................................................................123
Denominacions coreferents....................................................................................124
Associacions i altres entitats constitudes legalment....................................124
Entitats juridicopbliques i religioses..................................................................125
Festivitats i celebracions.........................................................................................126
Esdeveniments histrics..........................................................................................126
Divisions temporals ccliques.................................................................................126
292
Perodes histrics.......................................................................................................127
Moviments artstics i culturals..............................................................................127
Topnims......................................................................................................................128
Astres.............................................................................................................................131
Edificis singulars.........................................................................................................132
Titulacions acadmiques.........................................................................................132
Llibres, pellcules i publicacions............................................................................132
Obres artstiques........................................................................................................133
Documents oficials....................................................................................................133
Premis i distincions....................................................................................................135
Imposts i altres tributs.............................................................................................135
Rgims jurdics............................................................................................................135
Declaracions de protecci patrimonial...............................................................136
Plans, programes i projectes...................................................................................136
Activitats educatives, cientfiques i socials.......................................................136
Les abreviacions...................................................................................................................137
Introducci.......................................................................................................................137
Les abreviatures..............................................................................................................137
Formaci dabreviatures..........................................................................................137
Escriptura de les abreviatures................................................................................138
Ls de les majscules en les abreviatures.........................................................138
Laccent de les abreviatures....................................................................................139
La separaci de les abreviatures............................................................................139
Confluncia de les abreviatures amb els signes de puntuaci.....................139
Lectura de les abreviatures.....................................................................................139
Lapostrofaci de les abreviatures.........................................................................140
El gnere de les abreviatures..................................................................................140
El nombre de les abreviatures................................................................................140
Abreviatures de paraules estrangeres..................................................................141
Abreviatures numriques.........................................................................................141
Els smbols........................................................................................................................141
Escriptura dels smbols.............................................................................................141
293
ndex
Ls de les majscules en els smbols..................................................................142

Lectura dels smbols..................................................................................................142
Flexi dels smbols.....................................................................................................142
Les sigles............................................................................................................................142
Escriptura de les sigles..............................................................................................142
La lexicalitzaci de les sigles..................................................................................143
El gnere i el nombre de les sigles........................................................................143
El plural de les sigles.................................................................................................144
Lectura de les sigles..................................................................................................144
Traducci de les sigles..............................................................................................145
Relaci dabreviatures, smbols i sigles....................................................................145
Els tipus de lletra.................................................................................................................157
La redona...........................................................................................................................157
La cursiva...........................................................................................................................157
Paraules estrangeres no adaptades......................................................................158
Paraules o expressions llatines...............................................................................158
Llibres i publicacions peridiques.........................................................................159
Obres artstiques........................................................................................................160
Pellcules i obres teatrals........................................................................................160
Vehicles.........................................................................................................................160
Usos metalingstics.................................................................................................160
Paraules destacades..................................................................................................161
Pseudnims i malnoms............................................................................................161
Paraules no normatives............................................................................................162
Acotacions...................................................................................................................162
Lletres dorde...............................................................................................................162
Equacions i frmules.................................................................................................163
Exemples en obres lexicogrfiques.......................................................................163
Dedicatries i advertiments...................................................................................163
La versaleta.......................................................................................................................164
Xifres romanes............................................................................................................164
tims de paraules.......................................................................................................164
294
Cognoms en referncies bibliogrfiques.............................................................165

Personatges en obres teatrals................................................................................165
Obres autocitades.....................................................................................................165
La negreta.........................................................................................................................165
Ttols..............................................................................................................................166
Lemes dobres lexicogrfiques...............................................................................166
Noms propis de persona en notcies de premsa..............................................166
Els signes de puntuaci.....................................................................................................167
Consideracions generals...............................................................................................167
Posici dels signes de puntuaci...............................................................................167
La coma.............................................................................................................................168
Usos de la coma.........................................................................................................168
Altres usos de la coma.............................................................................................172
Usos incorrectes de la coma..................................................................................172
El punt i coma..................................................................................................................173
El punt................................................................................................................................174
Usos del punt..............................................................................................................174
Altres usos del punt..................................................................................................174
Usos incorrectes del punt.......................................................................................175
Els dos punts....................................................................................................................176
Usos dels dos punts...................................................................................................176
Altres usos dels dos punts.......................................................................................177
s incorrecte dels dos punts..................................................................................178
Els punts suspensius......................................................................................................178
Usos dels punts suspensius.....................................................................................178
Combinaci dels punts suspensius amb altres signes de puntuaci..........179
s incorrecte dels punts suspensius....................................................................179
Els signes dinterrogaci...............................................................................................180
Usos dels signes dinterrogaci.............................................................................180
Combinaci dels signes dinterrogaci amb altres signes de puntuaci.............. 180
Els signes dexclamaci.................................................................................................181
Usos dels signes dexclamaci...............................................................................181
295
ndex
Combinaci dels signes dexclamaci amb altres signes de puntuaci................ 181

Els guions..........................................................................................................................181
Els parntesis...................................................................................................................182
Usos dels parntesis..................................................................................................182
Combinaci dels parntesis amb altres signes de puntuaci.......................183
Els claudtors...................................................................................................................184
Les cometes......................................................................................................................185
Usos de les cometes.................................................................................................185
Combinaci de les cometes amb altres signes de puntuaci......................187
Lasterisc............................................................................................................................187
La barra inclinada...........................................................................................................188
La barra invertida............................................................................................................189
La pleca i la doble pleca...............................................................................................189
El signe de secci............................................................................................................190
El calder...........................................................................................................................190
la titla.................................................................................................................................190
El pic...................................................................................................................................190
Les claus............................................................................................................................190
Els signes de correcci.......................................................................................................191
Criteris de traducci...........................................................................................................203
Noms propis de persones.............................................................................................203
Personatges histrics i de ficci.................................................................................203
Reis, papes i sants...........................................................................................................204
Personatges amb noms escrits en alfabets no llatins.........................................204
Noms propis danimals.................................................................................................205
Crrecs, tractaments i ttols........................................................................................205
Institucions i organismes pblics...............................................................................206
Fundacions i organitzacions no governamentals..................................................206
Institucions religioses....................................................................................................207
Federacions esportives..................................................................................................207
Equips esportius..............................................................................................................208
Empreses i organismes privats....................................................................................209
296
Museus, castells i palaus..............................................................................................209

Hospitals i centres de salut.........................................................................................210
Universitats, instituts i centres educatius..............................................................210
Collegis professionals...................................................................................................210
Assignatures, cursos i estudis.....................................................................................211
Conferncies i seminaris...............................................................................................211
Congressos, jornades i simposis.................................................................................211
Exposicions, fires i certmens.....................................................................................212
Esdeveniments histrics i culturals...........................................................................212
Festivitats cviques, religioses i poltiques..............................................................212
Emissores de rdio i canals de televisi..................................................................213
Diaris, revistes i peridics.............................................................................................213
Edificis singulars..............................................................................................................214
Formacions musicals i artstiques.............................................................................214
Formacions poltiques i sindicals...............................................................................215
Obres literries i cinematogrfiques........................................................................216
Obres pictriques i escultriques..............................................................................216
Obres musicals................................................................................................................217
Marques registrades.......................................................................................................218
Premis i distincions........................................................................................................219
Proves i competicions esportives..............................................................................219
Sigles..................................................................................................................................220
Texts jurdics i normatius.............................................................................................221
Imposts i figures jurdiques.........................................................................................221
Mitjans de transport......................................................................................................221
Topnims...........................................................................................................................222
Fenmens meteorolgics.............................................................................................223
Ls de lletres i xifres en lexpressi dels nmeros....................................................225
Els tractaments protocollaris.........................................................................................231
Introducci.......................................................................................................................231
Criteris ds dels tractaments protocollaris..........................................................231
Collocaci dels tractaments..................................................................................231
297
ndex
s de la lletra majscula.........................................................................................232
Jerarquia protocollria.............................................................................................233
Els tractaments genrics..........................................................................................233
Relaci dels tractaments protocollaris...................................................................234
Tractaments dels membres de les institucions autonmiques valencianes....... 234
Tractaments dels membres de les institucions estatals................................235
Tractaments de lAdministraci local...................................................................237
Tractaments de lAdministraci de Justcia........................................................238
Tractaments de la Casa Reial..................................................................................238
Tractaments nobiliaris..............................................................................................239
Tractaments militars.................................................................................................239
Tractaments eclesistics..........................................................................................240
Tractaments universitaris........................................................................................241
Abreviatures dels tractaments protocollaris.........................................................242
El gnere i el sexe................................................................................................................245
Prembul.......................................................................................................................245
La marca de gnere en el sistema gramatical...................................................246
Usos i abusos recents...............................................................................................247
Recomanacions ds..................................................................................................249
La denominaci dels municipis valencians.................................................................251
Denominaci oficial i tradicional..............................................................................251
Estats, capitals i gentilicis del mn................................................................................277
298

Manual de Documentació Administrativa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual de Documentació Administrativa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

Amb este Manual de documentaci administrativa lAcadmia Valenciana de

MODELS DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LACTA DE REUNI

Manual de documentaci administrativa

4. Desenvolupament de la sessi. Cal fer constar levoluci de la reuni i

7. Annexos. Si s el cas, desprs de lacta prpiament dita, sadjunten

Saprova per unanimitat lacta de la sessi anterior.

ESQUEMA DE LACTA DE REUNI

Manual de documentaci administrativa

EXEMPLE DACTA DE REUNI

COMISSI MUNICIPAL DECONOMIA I HISENDA

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LAVS

2. Ttol. En este apartat cal escriure la paraula AVS de forma destacada

Manual de documentaci administrativa

Valncia, 15 de maig del 2006

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LANUNCI

Manual de documentaci administrativa

ANUNCI DE CONTRACTACI LABORAL DE PERSONAL

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CARTA

el logotip institucional, a fi que puga identificar-se adequadament

Manual de documentaci administrativa

Respectuosa: Ben atentament / Atentament.

En resposta a la seua carta de

Manual de documentaci administrativa

Sr. Josep Ferrer Reig

CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CERTIFICAT

Manual de documentaci administrativa

ESQUEMA DEL CERTIFICAT

Rosa Planells Iborra, cap del Servici de Personal de lAjuntament dIbi,

Valncia, 7 de novembre del 2005

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CIRCULAR

Estructuraci lgica del contingut de la circular per mitj de pargrafs

Manual de documentaci administrativa

els casos en qu hi haja una relaci ms gran entre lemissor de la circular

Vull comunicar-vos que

Manual de documentaci administrativa

Llusa Mart Senent

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CITACI

adequadament el document, que sintrodux amb labreviatura Ref.

Dacord amb la resoluci

Manual de documentaci administrativa

Dacord amb el procediment establit en el Reglament del centre per a laplicaci de

Manuel Valls Sorn

CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CONVENI

Manual de documentaci administrativa

de complir els acords (I en prova de conformitat amb tot el que sha

Conveni especfic entre i

ESQUEMA DEL CONVENI

Manual de documentaci administrativa

CONVENI DE COLLABORACI ENTRE LINSTITUT VALENCI DESTUDIS

Per la Universitat Jaume I

Sr. Ramon Llop Fandos

Castell, 14 de desembre del 2006

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CONVOCATRIA

2. Destinatari. En este apartat cal fer constar el nom i els cognoms de

Manual de documentaci administrativa

ESQUEMA DE LA CONVOCATRIA (1)

Manual de documentaci administrativa

ESQUEMA DE LA CONVOCATRIA (2)

Sr. Josep Armengol Vicens,

Manual de documentaci administrativa

La convoque a la reuni de la Comissi dAvaluaci de les Necessitats Extraordinries