Els Juliols.

Universitat de Barcelona 2010

Curs: La novel·la gràfica: còmic i literatura?

Tècniques literaries
aplicades a la historieta
Josep Rom
 1.
1. El cor del relat és la narració

2. El format de la narració
Tira, comic book, àlbum, llibre

3. El còmic i la posada en escena

La retòrica visual com a forma narrativa

4. Tècniques narratives literaries

Els gèneres. Els macro gèneres i els gèneres de l’entreteniment
Els registres. Els registres escrits i els registres del dibuix
 2.
1 El cor del relat és la narració (1)

Un relat és una cronologia de fets desenvolupats en un temps i un espai.

La ficció és una experiència vicaria: identificació, vivència, projecció,

interiorització de l’experiència.

El canal són les emocions que ens provoca el relat.

Les funcions de la ficció: coneixement (de l’univers, dels altres, de

nosaltres), evasió i entreteniment, experiència estètica.
 3.
1. El cor del relat és la narració (2)

La asimilación de cómic y literatura es insalvable.

Lo gráfico deviene escritura.
El cómic es una escritura de tipo mitografico.
La mitografía reune un sistema de signos de carácter durativo que se dirigen a la vista y el
oido.
El cómic es una mitografía pictográfica.
La pictografía tiene limitaciones denotativas y se extiende en la connotación (és un
llenguatge molt retòric).
El lenguaje del cómic nace anti-literario.
Cada obra, cada serie, cada autor, es, en gran medida, una especie de ideolecto productivo.

Francisco Soler (“Algunas reflexiones sobre la historieta y la literatura” Krazy Comics, 1993)
 4.
1. El cor del relat és la narració (3)

Un còmic és un text.
Les imatges són polisèmiques, el text escrit actua com “ancoratge”.

Roland Barthes (Semiologia)

Desde un punto de vista de la lectura de la imagen, un texto puede describirse

como una unidad sinatáctico/semántico/pragmática que viene interpretada en
el acto comunicativo mediante la competencia del destinatario.
Lorenzo Vilches (La lectura de la imagen, 1983)

Lo escrito también se dibuja. El historietista comunica visualmente con sus

textos.

Antonio Altarriba (“El cuerpo de la letra” Krazy Comics, 1993)

 5.
1. El cor del relat és la narració (4)

El cómic anclado (visió de un autor)

El cómic no anclado (visió d’una indústria)

Remesar, Altarriba (Comicsarias, 1987)

 6.
2. El format de la narració (1)
Un problema de percepció
Pàgina

Tira

Comic book
 7.
2. El format de la narració (2)

Àlbum
 8.
2. El format de la narració (3)

Llibre
 9.
2. El format de la narració (4)

Un problema d’escala (tamany i pàgines)

Un problema de temps de lectura

Tira Pàgina Comic book Àlbum Llibre

 10.
2. El format de la narració (5)
Un problema de distribució

Quiosc
Barcelona ciutat: 400 (2009)

Llibreria especialitzada
Barcelona: 40 (2009)

Llibreria
Barcelona: 5207 (2010)
 11.
2. El format de la narració (6) Còmics
Mercat

Un problema de màrqueting Lectors Lector

De literatura tradicional de Segment de
còmics públic
Estratègia madura,experiència
en la gestió dels còmics-marca.
Còmics Còmics
literaris icònics Demanda
Estratègia de definició, d’autors
i tendències.
Autoria
Personatges
icònics Cadena de valor

Explotació Explotació Capacitats

creativitat icones
editorials

Mercat en Mercat madur

definició
 12.
3. El còmic i la posada en escena (1)

La posada en escena defineix l’espai de la representació.

El còmic és un artefacte visual dissenyat per l’autor.
La posada en escena distancia el còmic de la literatura i l’aproxima al teatre.
A diferència del cinema, la vinyeta és el marc de l’escena i els personatges
despleguen un repertori d’estereotips gestuals (estàtics) per comunicar
emocions.
El llenguatge pictogràfic i connotatiu dels còmics transforma aquest
artefacte en un mecanisme de naturalesa retòrica.
En la posada en escena es concentren els codis retòrics del còmic.
 13.
3. El còmic i la posada en escena (2)

Procés cognitiu de creació d’una imatge.

 14.
3. El còmic i la posada en escena (3)

Procés retòric de creació d’un relat visual

 15.
3. El còmic i la posada en escena (4)

Codis retòrics narratius

 16.
3. El còmic i la posada
en escena (5)

Codis plàstics
morfològics

Jimmy Corrigan, Were

 17.
3. El còmic i la posada El extraño caso del Dr Jekyll y Mr Hyde
García, Olivares
en escena (5)

Codis plàstics
cognitius
 18.
3. El còmic i la posada en escena (6)
Captain America, Steranko
Codis plàstics composició
 19.
3. El còmic i la posada
en escena (7)

Codis plàstics
caligrafia com a text

Bums, Peter Bagge

 20.
3. El còmic i la posada
en escena (8)

Codis plàstics
Llocs comuns visuals

The man of steel, Byrne

 21.
3. El còmic i la posada en escena (9)

Codis narratius temporals

Philemon, Fred
 22.
3. El còmic i la posada en
escena (10)

Codis narratius espaials

La composició com a posada
en escena

Gasoline Alley
Frank King
 23.
3. El còmic i la posada en escena (11)

Codis estètics
Géneres i registres (ja els veurem més endavant)
 24.
3. El còmic i la posada en escena (12)

Codis estètics
Registres mediàtics

The Dark Knight, Miller

 25.
3. El còmic i la posada en escena (13)

Codis simbólics
Figures retòriques
 26.
3. El còmic i la posada
en escena (14)

Codis simbólics
Iconogràfics
 27.
3. El còmic i la posada
en escena (15)

Codis simbólics
Tècniques visuals
 28.
3. El còmic i la posada
en escena (16)

Codis caligrafia com a

recurs expressiu
 29.
3. El còmic i la posada
en escena (17)

Codis color com a símbol

 30.
4. Tècniques narratives literaries (1)

La parentela tra fumetto e letteratura esiste anche a livello di

macroforme, les cosidette forme narrative. Questa parentela esiste
tra tutti i linguaggi narrativi.

Daniele Barbieri (I linguaggi del fumetto, 1991)

 31.
4. Tècniques narratives literaries (2)

El còmic adopta determinades formes d’escriptura narrativa i les adapta

al marc del dibuix.
El monòleg
 32.
4. Tècniques narratives literaries (3)

El diàleg
 33.
4. Tècniques narratives literaries (4)

El narrador
 34.
4. Tècniques narratives literaries (5)

El descriptor
 35.
4.1. Els gèneres. Els macro gèneres i els gèneres de l’entreteniment (1)

Èpica, Drama, Lírica, Comèdia

 36.
4.1. Els gèneres. Els macro gèneres i els gèneres de l’entreteniment (2)

El màrqueting del llum de gas. Els relats fragmentats.

Edgar Allan Poe Alexandre Dumas Jules Verne Robert L. Stevenson

1809-1849 1802-1870 1828-1905 1850-1894
 37.
4.1. Els gèneres. Els macro gèneres i els gèneres de l’entreteniment (3)

Novel·la gòtica
i contes

Terror Fantasia Ciència ficció Policíac

Novel·la cavallers
i mitologia

Aventura Aventurers icònics Superherois Guerra

Drama i
melodrama

Romaticisme Cul·lebrot
 38.
4.2. Els registres. Els registres escrits (1)

registre literari: textos que es caracteritzen per la subjectivitat, l'us d'un llenguatge evocador i polisémic que desperta en el lector tot tipus de sentiments, i l'abundancia de figures retoriques. els textos mes freqüents son els poetics, els narratius o els dramatics.
registre periodistic: te una finalitat divulgativa. fa ús d'una llengua objectiva, precisa i entenedora, amb una sintaxi senzilla i oracions poc complexes.
registre publicitari: te com a finalitat convèncer el receptor i a vegades utilitza una llengua mes col·loquial per a apropar-se al destinatari. el registre publicitari fa servir la musica i els recursos propis del registre literari, com les figures retoriques.
registre col·loquial: aquest tipus de registre es present, sobretot, en textos que formen part d'ambits familiars i privats. te tendencia a ser un registre oral espontani, poc elaborat i subjectiu, la seva sintaxi no es complexa , sino mes aviat senzilla, i hi abunden les
estructures mal construïdes i les oracions inacabades.el llenguatge esta farcit de diminutius i augmentatius, eufemismes, exclamacions, repeticions, dobles sentits, frases fetes, comparacions,etc..
 39.
4.2. Els registres. Els registres escrits (2)

registre literari: els poetics

Blankets, Graig Thompson, 2003

 40.
4.2. Els registres. Els registres escrits (3)

registre literari: els narratius

Sin City, Frank Miller

 41.
4.2. Els registres. Els registres escrits (4)

registre literari: els dramatics

Le derniere spartan, Martin

 42.
4.2. Els registres. Els registres escrits (5)

Registre periodístic, publicitari i col·loquial

11-M La novela gráfica Comisiones 2008 El Jueves

 43.
4.2. Els registres. Els registres del dibuix (1)

Els registres del dibuix són combinacions de signes plàstics amb resultats estètics. El seu
caràcter és connotatiu i les possibilitats són infinites.
 44.
4.2. Els registres. Els registres del dibuix (2)

Gianni De Luca
Gianni Gonnano
Il comissario Spada
(des de 1969)

Registre naturalista
 45.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (3)

Registre esquemàtic
 46.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (4)

Registre cinètic
 47.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (5)

Registre sonor
 48.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (6)

Registre òptic
 49.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (7)

Registre espai dinàmic

 50.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (8)

Registre escena
 51.

4.2. Els registres. Els

registres del dibuix (9)

Registre focalitzador
 52.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (10)

Registre multipantalla
 53.

Fi