Professional Documents
Culture Documents
Tècniques literaries
aplicades a la historieta
Josep Rom
1.
1. El cor del relat és la narració
2. El format de la narració
Tira, comic book, àlbum, llibre
Francisco Soler (“Algunas reflexiones sobre la historieta y la literatura” Krazy Comics, 1993)
4.
1. El cor del relat és la narració (3)
Un còmic és un text.
Les imatges són polisèmiques, el text escrit actua com “ancoratge”.
Tira
Comic book
7.
2. El format de la narració (2)
Àlbum
8.
2. El format de la narració (3)
Llibre
9.
2. El format de la narració (4)
Quiosc
Barcelona ciutat: 400 (2009)
Llibreria especialitzada
Barcelona: 40 (2009)
Llibreria
Barcelona: 5207 (2010)
11.
2. El format de la narració (6) Còmics
Mercat
Codis plàstics
morfològics
Codis plàstics
cognitius
18.
3. El còmic i la posada en escena (6)
Captain America, Steranko
Codis plàstics composició
19.
3. El còmic i la posada
en escena (7)
Codis plàstics
caligrafia com a text
Codis plàstics
Llocs comuns visuals
Philemon, Fred
22.
3. El còmic i la posada en
escena (10)
Gasoline Alley
Frank King
23.
3. El còmic i la posada en escena (11)
Codis estètics
Géneres i registres (ja els veurem més endavant)
24.
3. El còmic i la posada en escena (12)
Codis estètics
Registres mediàtics
Codis simbólics
Figures retòriques
26.
3. El còmic i la posada
en escena (14)
Codis simbólics
Iconogràfics
27.
3. El còmic i la posada
en escena (15)
Codis simbólics
Tècniques visuals
28.
3. El còmic i la posada
en escena (16)
El diàleg
33.
4. Tècniques narratives literaries (4)
El narrador
34.
4. Tècniques narratives literaries (5)
El descriptor
35.
4.1. Els gèneres. Els macro gèneres i els gèneres de l’entreteniment (1)
Novel·la gòtica
i contes
Novel·la cavallers
i mitologia
Drama i
melodrama
Romaticisme Cul·lebrot
38.
4.2. Els registres. Els registres escrits (1)
registre literari: textos que es caracteritzen per la subjectivitat, l'us d'un llenguatge evocador i polisémic que desperta en el lector tot tipus de sentiments, i l'abundancia de figures retoriques. els textos mes freqüents son els poetics, els narratius o els dramatics.
registre periodistic: te una finalitat divulgativa. fa ús d'una llengua objectiva, precisa i entenedora, amb una sintaxi senzilla i oracions poc complexes.
registre publicitari: te com a finalitat convèncer el receptor i a vegades utilitza una llengua mes col·loquial per a apropar-se al destinatari. el registre publicitari fa servir la musica i els recursos propis del registre literari, com les figures retoriques.
registre col·loquial: aquest tipus de registre es present, sobretot, en textos que formen part d'ambits familiars i privats. te tendencia a ser un registre oral espontani, poc elaborat i subjectiu, la seva sintaxi no es complexa , sino mes aviat senzilla, i hi abunden les
estructures mal construïdes i les oracions inacabades.el llenguatge esta farcit de diminutius i augmentatius, eufemismes, exclamacions, repeticions, dobles sentits, frases fetes, comparacions,etc..
39.
4.2. Els registres. Els registres escrits (2)
Els registres del dibuix són combinacions de signes plàstics amb resultats estètics. El seu
caràcter és connotatiu i les possibilitats són infinites.
44.
4.2. Els registres. Els registres del dibuix (2)
Gianni De Luca
Gianni Gonnano
Il comissario Spada
(des de 1969)
Registre naturalista
45.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (3)
Registre esquemàtic
46.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (4)
Registre cinètic
47.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (5)
Registre sonor
48.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (6)
Registre òptic
49.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (7)
Registre escena
51.
Registre focalitzador
52.
4.2. Els registres. Els
registres del dibuix (10)
Registre multipantalla
53.
Fi