Professional Documents
Culture Documents
Tornem a arribar al final del curs. Val la pena destacar l’avenç de les obres que ja comencen a unir-se amb l’antic edifici i a adquirir una ma-
nera més definitiva. Creiem que els terminis previstos es van complint i esperem que el nou edifici es pugui fer servir aproximadament cap
al setembre de 2011.
El full informatiu es troba ja dins del seu tercer any d’existència. Esperem que continueu trobant-lo interessant i que hi resteu fidels en el fu-
tur. Sabeu que ens podeu fer arribar els vostres comentaris, preguntes o suggeriments escrivint-nos, trucant-nos o venint-nos a visitar. Troba-
reu les dades de contacte a la part final del Full Informatiu.
Us animem també a fer-vos socis de l’EENS Meritxell. Com hem dit moltes vegades, la imbrincació de l’EENS Meritxell en la societat civil an-
dorrana és fonamental i res ho mostra millor que el seu registre de socis.
Cordialment,
Carolina Serra
EENS MERITXELL
INFO EENS MERITXELL
Seminari sobre estimulació basal per a persones plurideficients
Dues terapeutes ocupacio- sones. Els dèficits més severs mes que els permetin accedir a experimenten quan són molt
nals de l’EENS Meritxell han resulten sovint en una reducció una comunicació i un aprenentat- petits, fins i tot abans de néixer:
impartit un seminari intern sobre radical de la capacitat de realitzar ge encara que siguin a un nivell canvis en la posició del cos, senti-
estimulació basal per a persones cap activitat. La persona amb una limitat o mínim. ment de moviment, sensacions
plurideficients, que va tenir un discapacitat greu es veu forçada a propioceptives, vibracions, sons,
gran èxit i que està previst repetir limitar-se a les tasques més ele- llums, olors, sensacions vestibu-
properament. mentals, sovint associades amb el lars, tàctils o gustatives. És impor-
seu propi cos, sense poder accedir tant ser conscient que un nivell
al món que els envolta. baix de resposta no vol dir que no
L’estimulació basal és fonamenta existeixi resposta. De vegades ens
en el convenciment que gairebé hem de fixar en canvis tan petits
totes les persones, per més gran com l’augment de la sudoració, els
que sigui la seva discapacitat, són canvis en la freqüència cardíaca,
capaces d’experimentar i de perce- petites vocalitzacions, parpelleigs,
bre. Aquestes persones tenen augment de la salivació o movi-
necessitats elementals com tothom ments molt petits.
de percebre, moure’s comunicar- El fet de fixar-nos en el que la per-
se i aprendre, però no poden satis- sona pot percebre a nivell somàtic,
L’estimulació basal és una fer-les per elles mateixes. vibratori i vestibular porta directa-
filosofia particular, una manera D’aquesta manera, Frölich va plan- ment a plantejar un aspecte d’em-
d’entendre la relació i l’atenció a tejar el que va anomenar hipòtesi patia amb aquesta persona.
les persones amb greus discapaci- del desenvolupament perceptiu: Frölich i els seus col·laboradors Recordem que molt sovint no ens
tats i sovint plurideficients, desen- “Si una persona sobreviu a un començaren a oferir experiències pot respondre ni donar-nos indi-
volupada originalment per l’edu- embaràs, malgrat les lesions que perceptives a nens i nenes amb cacions sobre el seu estat. Com
cador alemany Andreas Frölich pugui tenir, es dóna per suposat grans discapacitats sense requerir sabem si està còmode, si té fred o
durant els anys 1970. El treball de que disposa d’unes capacitats cap condició prèvia i basades en la calor si l’apreta una peça de roba,
Frölich es basa en el fet que les bàsiques d’intercanvi i orientació sensibilitat, és a dir la capacitat del si li agrada el que li donem per
persones amb deficiència intel·lec- amb l’entorn, és a dir que disposa sistema biològic de prendre cons- menjar, si una música que hem
tual molt greu viuen en un estat de possibilitats d’intercanvi somà- ciència dels canvis en l’entorn (o el posat li agrada o li molesta, si té
d’activitat extremadament reduï- tic, vibratori i vestibular. Sense propi cos) i ajustar la resposta a un set... L’estimulació basal ens porta
da. L’activitat és una part de la aquestes capacitats mínimes, no és intensitat en direcció i duració, a plantejar-nos aquestes pregun-
vida, però un dèficit greu limita el possible que un gestació arribi a adequades. Aquestes experiències tes i ens ofereix algunes eines per
potencial d’activitat d’algunes per- terme”. Per això cal trobar siste- s’assemblen a les que els nens intentar esbrinar-ne la resposta.
NOTICIARI DE DISCAPACITAT
Els nens que neixen abans de terme tenen més risc de
patir problemes del desenvolupament i de l’aprenentatge
És conegut que els infants l’any 2005 i els registres de naixe- número de juny de PLoS Medicine. edat primerenca, a nivell de pobla-
prematurs tenen un risc més alt de ment corresponent, un grup de Segons els autors, dirigits per ció són un factor significatiu que
patir un desenvolupament neu- científics ha trobat que el percen- Daniel MacKay, de la Secció de contribueix a la presència de
rològic alentit o alterat. Tanmateix, tatge de nens i nenes amb necessi- salut Pública de la Universitat de necessitats educatives especials.
aquests bebès, nascuts abans de les tats educatives especials dismi- Glasgow, la tendència a considerar Mackay i els seus col·laboradors
37 setmanes, només constitueixen nueix a mesura que el temps de la gestació com un factor binari remarquen que, encara que l’incre-
un nombre petit de casos en cada gestació s’atansa a les 40/41 setma- (“prematuritat” o “a terme”) ha ment de risc en aquests nens és
generació. Ara, noves investiga- nes, encara que de fet els bebès amagat un efecte progressiu al petit, aquesta qüestió té implica-
cions indiquen que el 40% de nens nascuts a partir de les 37 setmanes llarg de tot el període de gestació: cions importants a nivell de salut
i nenes que neixen fins i tot una ja es consideren “a terme”. En l’es- “Històricament, els parts prema- pública: “Els parts poc abans del
setmana abans del període de ges- tudi es va considerar que les neces- turs han estat el focus principal de terme constitueixen un percentat-
tació sencer de 40 setmanes tenen sitats educatives especials inclouen la recerca pel risc més elevat per ge creixen de tots els parts, i en
un risc més elevat de tenir necessi- les discapacitats intel·lectuals als nens individuals”. Tanmateix, molts casos es tracta d’una decisió
tats educatives especials. (autisme, trastorns de l’atenció, encara que les diferències neuro- deliberada, sovint associada a la
dislèxia...) i físiques que poden evolutives en els nens nascuts poc pràctica d’una cesària.
Investigant 407.503 nens i afectar la capacitat d’aprenentatge. abans del terme són massa subtils *Adaptat de Medscape i
nenes del cens escolar d’Escòcia de Els resultats es varen publicar al per poder ser detectades en una Scientific American.
40é Aniversari
Fes-te soci de l’escola Meritxell
per 1 euro
Amb motiu del 40è aniversari de la creació de l’associació
“Escola Especialitzada de Nostra Senyora de Meritxell”, iniciem
una campanya amb un crida a tota la població d’Andorra.