BUTLLETÍ INTERIOR DE L´ASSOCIACIÓ CATALANA D´EXPRESOS POLÍTICS

(RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Núm. 60 SEGON TRIMESTRE DEL 2010 DONATIU: 0,60 €

Editorial i entitats -entre elles, la nostra- que lluiten des de fa

molts anys per la seva recuperació; amb la
LA HISTÒRIA I ELS HEREUS constitució a Catalunya del Memorial Democràtic
per part de l'actual govern d'esquerres; fins i tot
DEL FRANQUISME
amb l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica a
No és gens fàcil prescindir de la història. D'una o Madrid, per molt que finalment quedés per sota de
altra manera, tard o d'hora, per molt que es vulgui les expectatives generades. Tot plegat ha contribuït
amagar o tergiversar, apareix amb les seves dades a ressituar una història que havia quedat amagada
objectives i condiciona el present amb la seva sota pactes no escrits de silenci. Els milers de morts
evidència. En els darrers temps, a Espanya, la història enterrats anònimament a les fosses, els executats
ha irromput amb força sota l'impuls del moviment de oficialment, els milers i milers de detinguts, torturats,
recuperació de la memòria històrica i la veritat de la empresonats, tot el tenebrós món de la repressió
Guerra Civil i de la Dictadura s'ha projectat amb una franquista surt a la llum i es dóna a conèixer. L'intent
claredat que ha provocat una virulenta reacció dels del jutge Garzón de jutjar els crims del franquisme
hereus del franquisme, acostumats a una visió ha aglutinat una opinió pública que creu que és arri-
endolcida i fins i tot adulterada del que van ser aquells bada l'hora de la justícia històrica, per molt que els
períodes. (continuació pàg.3)
Pseudohistoriadors d'extrema dreta com per exemple
Pío Moa, César Vidal, etc., es dediquen, amb
Editorial: La història i els hereus del... pàg. 1 i 3
l'important ressò de l'extensa xarxa de mitjans de
comunicació de la dreta (editorials, premsa, ràdio,
Con una memoria histórica común pàg. 4
Carlos Escuder Larrosa
televisió...) a donar versions fantasioses sobre l'origen
de la Guerra Civil, ignorant el cop d'estat del juliol
Una doble celebració pàg. 5
de 1936, responsabilitzant-ne l'esquerra, fent
No
Isa
em toqueu els s-ous pàg. 5
desaparèixer el paper de l'Església en el conflicte o
argumentant que a tots dos bàndols es van cometre
El capitalisme i la crisi pàg. 6
Antoni Ferret
crims (encara que la dreta s'ha passat quaranta anys
només parlant del bàndol republicà i ara digui que
Davant la retallada del govern pàg. 6
no s'ha de parlar de la guerra...). I pel que fa a la Antoni Ferret
Dictadura, l'han convertida en un benèvol règim
Els pirates del segle XXI pàg. 7
autoritari, eliminant-ne el caràcter feixista, silenciant- Laura Beaumont Mateo
ne la terrible repressió i situant el franquisme com

Memòria de la lluita antifranquista... pàg. 8-9
l'artífex de l'actual sistema democràtic. Tota una lliçó Associació Catalana d’Expresos Polítics Antifranquistes
de com es pot falsificar la història per transformar-la

Y Uruguay fue una fiesta pàg. 9-10
en una arma del combat polític. Som davant, doncs, Eduardo Abreu Font
d'un enfrontament polític amb la història com a
instrument.
Placas que ocultan... o que descubren
Fernando Hernández
pàg. 10

L'esforç per a la recuperació de la memòria històrica
Pàgina guerrillera pàg.11

avança arreu del país, amb molts historiadors valents Ll. Martí Bielsa
compromesos amb la veritat; amb moltes associacions Per la mort del company Àngel Rozas
Kim pàg.12
 OBITUARI
El nostre més sentit condol a les famílies de:

ISABEL AYLLÓN MURGUI

ÀNGEL ROZAS
Lamentem profundament la seva pèrdua.

AJUTS AL BUTLLETÍ

Francesc Pararols................................. 25
Ventureta Ballus................................... 30
PUBLICACIONS REBUDES Juliana Martínez...................................10
Der neve mahnruf, núm. 65 Pere Viñolas..........................................60
Gent del Masnou, 274-276 Pere Salinas..........................................10
Treball, núm. 187-189 Margarita Sales, Vda Palomares............10
Le Patriote Resistant, núm. 841-842
Front. núm. Maig
David Castro.........................................25
Esquerra Nacional. núm. 171-177 Jordi Vallejo.........................................25
Mai Més! núm. 34 Luis Agudo...........................................10
Res de Boira. núm. 11 Anònim.............................................20
L’Aurora. núm. 88
El Carrer. núm. 116 Montse Torres.......................................20
The Volunter. núm. 28 Amadeu Vives.......................................20
Babel. núm. 54 Gustau Gómez......................................20
Barcelona Popular. núm. 10 Juan Lacarcel.....................................25
Fent Història. núm. 16
Sapiens, núm. 88 Teresa Godas....................................30
Mundo obrero, núm. 221-224 Fanny Salinas....................................50
Si no fos! núm. 20 Maria Salvo Iborra............................50
Die Glocke von Ettersberg. núm. 197
L’espurna. núm. 12 Anònim.............................................11
Associació d’Antics Militars de la República. núm. 98 Los 4 Muleros..................................90
Cercle català de Marsella. núm. 6

AVÍS
Durant tot el mes de juliol, serem a la nostra seu de Via TOTAL________________________ 541€
Laietana només els dimarts i els dijous, de les 10 del
matí a la 1 del migdia.
Si teniu qualsevol urgència o comunicació per fer fora PLAFÓ D´EDICIÓ
d'aquests dies i hores, deixeu el vostre missatge al telèfon A SSOCIACIÓ C ATALANA D 'E XPRESOS P OLÍTICS (R ESISTENTS
93 481 27 09 amb la seguretat que sereu atesos tan aviat ANTIFEIXISTES - MEMBRE DE LA FIR ).

com en tinguem coneixement. Durant el mes d'agost la B UTLLETÍ I NTERIOR N ÚM . 60. S EGON TRIMESTRE DE 2010.
nostra seu romandrà tancada però podeu fer ús d'aquest C OORDINACIÓ : A NTÒNIA M ORENO
C ONSELL DE REDACCIÓ : E. C AMA , E NRIC P UBILL , A NTÒNIA
número per deixar el vostre missatge i també sereu atesos.
MORENO (Estem oberts a altres participacions)
Bones vacances M UNTATGE : S ARA B ORRÀS
I L · LUSTRACIONS : T RINA
Nota I MPRESSIÓ : I MPRENTA INGRAFIC
El Consell de Redacció no es fa responsable del que s'expressa en D IPÒSIT LEGAL : B-33.493-95
les col·laboracions inserides en aquest butlletí i que s'han de
considerar opinions personals dels sotasignats
E DITA : A SSOCIACIÓ C ATALANA D 'E XPRESOS POLÍTICS .
V IA L AIETANA , 16 -08003 B ARCELONA .
T EL /F AX 934 812 853
Amb la col·laboració de: Correu electrònic:expres-pol@ccoo.cat
P ÀG WEB : WWW . CONC . ES / EXPRESPOL
C OMPTE CORRENT A LA CAIXA :
2100/0429/64/0200175329
-2-
(continuació editorial)
hereus del franquisme, entre ells part important del
poder judicial, aconsegueixin, de moment, impedir-
ho. Però el clam de les víctimes del franquisme no
s'apaga fàcilment i la seva lluita per la veritat històrica
s'ha de projectar fins desemmascarar molts aspectes
en què la dreta està falsificant la història, com per
exemple, és el cas de l'Amnistia de 1977 o la
Constitució de 1978.
Pel que fa a les dues Llei d'Amnistia, la primera del
30 de juliol de 1976, ampliada per una segona del
15 d'octubre de 1977 que és precisament la que els
hereus del franquisme esgrimeixen per justificar una
espècie de "Ley de punto final", només cal recordar
les grans mobilitzacions populars que les van fer
possibles, reprimides violentament i amb centenars
de detinguts i empresonats, fins i tot amb morts que
ningú no recorda. Durant molts anys va ser una de
les banderes de la lluita antifranquista. La nostra
Associació va participar de valent en aquesta lluita
per l'Amnistia ja que era un dels nostres objectius
més preuats treure de les presons les nostres
companyes i companys antifranquistes. I aquesta
lluita es va fer contra els intents de la Dictadura,
fins i tot ja mort Franco, de mantenir empresonats
els lluitadors per la llibertat. Aquella Amnistia no ha
de ser en cap cas un impediment per l'enjudiciament
dels crims de la dictadura, si de cas una fórmula per
la qual els culpables no haurien d'anar a la presó.
Però és evident que la seva consecució va ser una
victòria de l'antifranquisme i fa basarda veure ara
com la volen convertir en una exoneració dels crims
del franquisme. El mateix passa amb la Constitució
de 1978. Aquell acord que va donar peu a les bases
polítiques de la Transició, amb importants mancances
democràtiques que és hora de revisar i que responien
a la correlació de forces existents, va ser combatut
per l'extrema dreta amb arguments que seria bo re-
cordar. Fins i tot seria aclaridor tornar a llegir algun
article en aquest sentit del mateix Aznar publicat al
diari La Nueva Rioja en el qual atacava amb virulència
el text constitucional. És vergonyós veure ara com
aquells que varen combatre la Constitució es pre-
senten com els seus defensors més aferrissats, fent
de la seva defensa immutable un argument fal·laç
contra els qui en el seu moment la varen fer possible
i que ara, amb tot el dret i amb arguments impeca-
bles, voldrien modificar-la en part.
És la falsificació de la història que els hereus del
franquisme aixequen davant els avenços de la
memòria històrica. No podem deixar de denunciar
aquests intents, sobretot en uns moments en què
assistim a una gran ofensiva de la dreta per acabar
amb l'Estat del Benestar, per liquidar conquestes
socials debilitant l'organització dels treballadors i
subordinar la democràcia als famosos "mercats". La
falsificació del passat, la manipulació dels fets, la
preservació de l'imaginari col·lectiu del franquisme,
ajuden a aglutinar una base de dretes imprescindible
per l'assoliment d'aquests objectius. Davant d'això
defensar la veritat històrica no és avui una qüestió
acadèmica, és una qüestió de gran transcendència
política.

AGENDA D'ACTIVITATS PER AL 2010

- SETEMBRE: - Dia 11: Diada Nacional de Catalunya. Presència de l'Associació i l'ofrena floral al Monument
de Rafael de Casanova. A continuació, l'homenatge a Salvador Allende.
- OCTUBRE: - Dia 2, 3 i 4: Participació a les Jornades Guerrilleres que se celebren a Santa Cruz de Moya
i celebració, com cada any, dels actes a "Los Pozos de Caudé" i al cementiri de
Terol.
- Dia 17: Acte al Fossar de la Pedrera fent costat a l'Associació Pro Immolats per la Llibertat
a Catalunya en el 70è aniversari de l'afusellament del President Companys.
- Dia 28: Homenatge als Brigadistes Internacionals en el 72è aniversari del seu acomiadament.
- NOVEMBRE: -Dia 11: Assistència al cementiri de Monjuïc en el "Jour du Souvenir" acte que convoca el
Consolat Francès de Barcelona.
- DESEMBRE: - Dia 18: Convocatòria al "pica-pica" on són convidats tots els nostres associats, companys
i amics per acomiadar i celebrar l'any de treball que deixarem.
NOTA: Altres activitats sorgiran i seran dutes a terme, respectant les que ja tenen data fixada en aquesta agenta i
que, oportunament, posarem a coneixement dels nostres associats i amics. Un exemple pot ser les activitats que es
duran a terme i que s'organitzaran en motiu de la celebració del 30è aniversari de la legalització de la nostra Associació.
-3-
 CON UNA MEMORIA HISTÓRICA COMÚN

El 17 de abril de 2010 nuestra asociación asistió en Ibiray Catalunya también tiene como misión la repa-
Barcelona como invita- ración de la memoria
da al almuerzo ofrecido histórica en Uruguay,
por la Asociación Cata- además de la ayuda mé-
lana de ExPresos Polí- dica y humanitaria a ex
ticos del Franquismo. presos políticos durante
En el emotivo acto es- la dictadura que asoló
tuvieron presentes nuestro país. Eso nos
nuestro presidente, Car- une con esta asociación
los Escuder, nuestro se- catalana que intenta
cretario general, Eduar- crear una vía para la re-
do Abreu y M. del Car- presentación y la defen-
men Bronchales, socia sa de aquellas personas
de Ibiray Catalunya, so- que padecieron prisión y
lidarizándose con este tortura por hechos polí-
acto y sus fines de rei- ticos.
vindicar y luchar por la normalización de la memo- Por ello, el hermanamiento en este almuerzo es un
ria histórica. reconocimiento a todas ellas en su lucha -tanto en
Un pasado histórico que fue protagonista de uno de Catalunya como en Uruguay- en defensa de la de-
los períodos más terribles de la historia de España. mocracia y la libertad de nuestros pueblos, sacrifi-
Entre los comensales -además de familiares de los cando en ocasiones sus vidas en cuarteles, prisiones,
campos de concentración, en la misma calle y luego
en el exilio.
Actualmente tenemos objetivos comunes, como son
actividades en defensa de los derechos de los ex pre-
sos políticos, la ayuda en situaciones precarias, la
recuperación de la memoria histórica y explicar a
las generaciones posteriores, que no vivieron ese dra-
ma, la realidad de las dictaduras sufridas y su repre-
sión brutal. Por nuestra parte tenemos que agrade-
cer al Memorial Democràtic de la Generalitat de
Catalunya todo el apoyo que nos está dando en los
últimos años.
Carlos Escuder Larrosa
Presidente del Grupo Solidario Ibiray Catalunya
expresos políticos, autoridades, entidades afines,
etc.- se encontraban algunos de los supervivientes
de los centenares de miles de represaliados por el
régimen franquista. Luego de las palabras de bien-
venida y alusión al motivo de este encuentro del pre-
sidente de la Asociación Catalana de Ex Presos Po-
líticos del Franquismo, Sr. Enric Pubill, se departió
entre los comensales la situación actual sobre la re-
paración jurídica, moral y política de las víctimas de
la guerra civil, ante los intentos de obstaculizar la
búsqueda de las fosas donde fueron enterrados mi-
les de catalanes y españoles durante el conflicto.
"Fosas cerradas, heridas abiertas" era el mensaje cla-
ro a quien quisiera escucharlo.
-4-
 UNA DOBLE CELEBRACIÓ
Jan
Paraules del president de l’Associació dirigides als
socis i amics en el dinar de celebració del 79è
aniversari de la proclamació de la 2a República i del
30è aniversari de la legalització de la nostra
Associació.
«Companyes i companys, amigues i amics, fa molts
anys que ens trobem per recordar aquell 14 d'abril
que va fer el nostre poble capdavanter en llibertats,
i donant passos de gegant en cultura i civisme.
Han transcorregut 79 anys, els mateixos que tinc
jo, ha nevat i ha plogut molt, però la memòria
segueix viva i mantenim la il·lusió que algun dia el
nostre poble podrà decidir el seu futur.
Aquest any, a més, celebrem, el 30è aniversari de
la legalització de la nostra Associació, de la qual
tots nosaltres sentim el legítim orgull de formar part.
Formar part d'aquesta gran família que al llarg
dels anys ha sabut mantenir, i manté, la memòria.
Malauradament, d'aquella gran família de
lluitadors antifranquistes en quedem pocs, però les
llavors sembrades comencen a germinar. L'obsequi
Jan
-5-
que teniu al davant és l'eina que inexorablement
marca les hores, no deixeu que es pari, doncs; perquè
si es para no serveix de res. Poseu-lo a l'hora.
El mateix que passa amb els rellotges ho podem
aplicar a la vida de les persones. Si es queden
parades i no aporten el seu granet de sorra per se-
guir avançant i aconseguir una societat molt més
justa, les seves hores no serviran per a res.
Tot seguit recordem tots els companys i companyes
que al llarg dels anys en han anat deixant amb un
minut de silenci.»
NO EM TOQUEU ELS S-OUS
Tots sabem que la cosa no pinta bé, però també sabem
que n'hi ha uns que en tenen poc o normal, i d'altres
que tenen MOOOOOLTS DINERS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Per això us animo a estar UNITS, a prendre consciència
del que som i que LLUITEM per no perdre els DRETS
que encara tenim, i en comptes d’anar cap enrere
intentem anar a millor.
Si ara baixen el sou als funcionaris, què fem els que
no ho som?
No podem pensar que això no va amb nosaltres!
Els altres col·lectius, autònoms i assalaritas del sec-
tor privat, ja fa temps que estem patint les
conseqüències de la mala gestió del mercat i, fins
ara, gairebé ningú no s’ha mobilitzat.
El treballador de l’empresa privada està
PRESSIONAT, acceptant coses que llinden amb la
IL·LEGALITAT. Això també passa a l’empresa pú-
blica, no ens enganyem. Els treballadors autònoms
ja fa molt més que no tenen quasi feina i, és clar,
això no compta a les estadístiques de l’INEM.
Escric això perquè REFLEXIONEU SOBRE LA
UNIÓ DE LA GENT, PER PRENDRE
CONSCIÈNCIA QUE SOM TREBALLADORS,
PEL DRET QUE TENIM DE REIVINDICAR LA
NOSTRA PRÒPIA VIDA, EN FUNCIÓ DELS
NOSTRES ACTES I NO EN FUNCIÓ DE LES
FLUCTUACIONS DEL MERCAT FINANCER.
NO VULL QUE ENS GOVERNI EL MERCAT, NO
L'HEM VOTAT DEMOCRÀTICAMENT.
Salut a tots!
Isa
 EL CAPITALISME I LA CRISI
El capitalisme ha conviscut amb les crisis d'una ma-
nera continuada al llarg de la seva història. Poden
ser més curtes o més llargues, poden ser més intenses
o més lleus, però li són connaturals.
Des de 1873 (la primera crisi important) fins ara, el
sistema ha tingut dues crisis "llargues": de 1873 a
1945, i de 1973 fins avui. Dins de cada una hi ha
hagut crisis més agudes i períodes més suaus. Només
entremig de les dues crisis llargues, o sigui de 1945
a 1973, va haver-hi un període d'expansió fort,
continuat i relativament llarg.
Aquella expansió (la dels anys 60) va ser en gran
part motivada per les raons següents: la por al
socialisme (a l'URSS) va portar a millorar la
redistribució (sous alts), i això, mitjançant l'expansió
del consum, va donar un llarg període de marge a
l'expansió productiva.
Perquè el motiu principal de les crisis capitalistes és
la sobreproducció. El sistema tendeix a produir cada
vegada més, cada vegada més. I com que tendeix
igualment a redistribuir poc, a pagar poc, resulta que
periòdicament, o sovint, es dóna el cas que produeixi
més del que es pot consumir. Llavors s'ha de rees-
tructurar, que vol dir que uns s'enriqueixen i con-
centren poder productiu i financer, mentre que altres
pateixen i s'empobreixen.
L'obertura de nous mercats, on col·locar l'excedent,
sol ser una solució per sortir i engegar un nou cicle
expansiu. Però,
quan ja s'han abastat
tots els mercats de
tot el món, quan
l'economia ja s'ha
fet planetària, on
són els nous
mercats? La sortida
es fa més difícil.
I quan les ments
més assenyades
diuen que ja no es pot créixer més, que ja hem arribat
al límit de la despesa de recursos no renovables i de
l'acumulació de deixalles, com se surt de la crisi
tornant a créixer, com sempre?
Avui ens caldria un sistema que tendís, no a créixer
cada vegada més, sinó a estancar-se, a mantenir-se,
i a decréixer en els sectors en què la producció és
excessiva. Un sistema socialista.
Antoni Ferret
-6-
DAVANT LA RETALLADA DEL
GOVERN
Davant la retallada social anunciada pel Govern cen-
tral, caldria fixar unes quantes exigències:
Consideracions prèvies:
1) Els governs no haurien d'actuar al ritme de les
provocacions dels especuladors, sinó perseguir
aquesta gent i governar de manera autònoma.
2) No s'hauria de retallar el dèficit fins que no
s'estabilitzés la tendència decreixent de l'atur.
Sobre les mesures:
1) El retall de sous dels funcionaris només hauria
de ser per als sous superiors a 2.000 ˛ al mes. No
tocar els sous més baixos d'aquesta xifra.
2) La congelació de pensions només hauria de ser
per a les pensions superiors a 1.000 ˛ al mes. No
congelar les més baixes d'aquesta xifra.
3) No retallar les inversions públiques, que són la
base de la recuperació.
4) No retallar l'ajuda al desenvolupament, que és la
base de la lluita contra la fam i la misèria de tants
països.
5) No solament "no descartar" una pujada
d'impostos per a les rendes altes, sinó fer-ho, com
un dels capítols més importants del pla. Sobre les
rendes altes, els patrimonis i els beneficis.
Consideració complementària:
Seria molt bo que realment es rebaixessin els sous
dels ministres i consellers, i dels respectius presidents,
i que fos una cosa realment generosa.
Si no s'aconsegueixen rectificacions d'aquest tipus...
Antoni Ferret
 ELS PIRATES DEL SEGLE XXI
El passat dilluns 31 de maig a les cinc de la matinada,
les embarcacions de la Flota per la Llibertat que es
dirigien a Gaza per entregar ajut humanitari van ser
abordades per l'exèrcit israelià en aigües
interaccionals. Hi viatjava gent de més de trenta
nacionalitats, entre elles una supervivent de
l'holocaust nazi Hedy Epstein, parlamentaris,
advocats, periodistes i així fins a 700 persones
solidàries amb la tragèdia del poble palestí; el resultat,
9 morts i més de 50 ferits, és el balanç encara provi-
sional de l'assalt.
L'estat d'Israel va
engegar la
maquinària de
manipulació i reunir -a contracor i
desinformació
propagant notícies
com que el que
transportaven
realment eren ar-
mes, van acusar
bona part dels
expedicionaris de
ser membres de
Hamas, Al-Qaeda o -en aquests darrers dies- de la
guerrilla txetxena. També es va propalar que els
soldats havien actuat en defensa pròpia ja que havien
estat atacats amb pistoles i altres armes com pals i
ganivets de cuina. Per contra, la versió i les imatges
enregistrades pels cooperants demostren una versió
ben diferent: assassinats indiscriminats, soldats
disparant des de les llanxes d'assalt o des de la coberta
de les embarcacions i contra gent desarmada. La
intencionalitat i premeditació de l'assalt sagnant
sembla confirmar-se després de les autòpsies
realitzades als morts per forenses turcs, on desta-
quen trets al clatell o a l'esquena de les víctimes rebuts
mentre fugien de l'assalt. Per desgràcia, les imatges
i, per tant, les proves de l'atac terrorista s'han quedat
a mans del govern israelià.
La resposta internacional? Un toc d'atenció suau de
l'ONU i la proposta d'obrir una investigació que - si
fem cas d'allò que ha passat en casos anteriors-
quedarà arxivada com va passar amb la matança de
Sabra i Chatila, els assassinats a Jenin durant la
Segona Intifada o l'operació Plom Fos a Gaza l'hivern
del 2009. El govern israelià ja s'ha apressat a decla-
rar que rebutja qualsevol proposta de comissió,
-7-
vingui d'on vingui. Turquia, el gran aliat d'Israel fins
ara del mon musulmà, ha condemnat
contundentment els fets i ha tallat pràcticament les
relacions diplomàtiques, ja que tres dels sis vaixells
així com part dels tripulants i la majoria de morts en
l'assalt eren turcs. Analistes internacionals assenyalen
que aquest era un dels objectius pretesos per
l'ultraconservador govern israelià.
L'altre gran objectiu perseguit pels responsables de
l'acció armada ha estat ràpidament aconseguit: El
mateix dia de
l'abordatge, el president
israelià, Beniamin
Hetanhayu s'havia de
pressionat- amb el
president dels EUA,
Barack Obama amb
l'objectiu nordamericà
de reiniciar les conver-
ses de pau amb els
palestins. Un dels
objectius principals de
l'encontre era plantejar
un estat viable palestí. Com era d'esperar, la reunió
és va cancel·lar. Al govern israelià, els acords de
pau no li interessen, perquè qualsevol acord com-
porta cedir territori i crear definitivament un possible
estat palestí.
La societat civil va sortir al carrer a les poques hores
de conèixer les noticies de l'atac Nombrosos
manifestants a París, Londres, Madrid, o Estambul
van denunciar i demanar el boicot a Israel. A Barce-
lona, entre 1.000 i 2.000 persones es van reunir
davant la cambra de comerç catalanoisraelí i després
van anar en manifestació cap a la seu de la UE a
Barcelona per denunciar els fets i exigir la fi dels
acords polítics i econòmics de l'estat espanyol amb
Israel, i el dissabte 5 de Juny van ser més de cinc mil
persones les que van sortir pels carrers de Barcelo-
na fent-se ressò de les iniciatives de boicot econòmic
i polític a Israel. Potser, aquesta era l'única via a
l'abast per provocar un canvi a l'anquilosada situació
actual vistos els escassos èxits de les accions
diplomàtiques, les buides declaracions dels
representants polítics i la impunitat demostrada pels
governants israelians al perpetrar l'atac.
Laura Beaumont Mateo
MEMÒRIA DE LA LLUITA ANTIFRANQUISTA: NO A LA IMPUNITAT
EL TOP, UN FORAT NEGRE DE LA HISTÒRIA RECENT
Enguany fa trenta anys de la legalització de
l'Associació Catalana d'Expresos Polítics
Antifranquistes, nascuda als anys 60, en ple
franquisme, per impulsar la solidaritat amb les per-
sones represaliades i la lluita popular per l'amnistia.
El camí ha estat llarg, un camí fet de solidaritats,
compromisos, vindicacions i iniciatives diverses,
sempre amb una mateixa i única fita: rescatar de
l'oblit la lluita democràtica de milers de persones
que van sofrir la repressió per haver gosat desafiar
una dictadura feixista.
Aquesta ha estat un singladura molt activa. Durant
aquests anys, l'Associació ha impulsat la recuperació
d'una memòria històrica que trenqués el silenci
darrere del qual, al llarg de la transició i fins ara
mateix, s'ha volgut ocultar la repressió exercida per
un règim terrorista com el del general Franco. Cal
reivindicar, en aquest sentit, la significació de l'acte
històric que vàrem celebrar al Liceu, el 22 d'abril
del 2002: tot un homenatge a tants éssers humans
represaliats, detinguts, torturats, empresonats i
assassinats per la dictadura. Va ser allà que sorgí la
declaració en la qual reclamàvem un Memorial
Democràtic, és a dir, una institució pública que
assumís la tasca de garantir que la ciutadania, i en
especial els joves d'ara i de demà, conegués el valor
i la vigència d'aquell combat. El que aleshores
proclamàrem continua sent un imperatiu avui: "Cal
anar més enllà, volem, demanem, que la memòria
de l'experiència de la dictadura i les seves
conseqüències, que la memòria i l'experiència de la
lluita per la llibertat, s'incorporin al coneixement
comú de les futures generacions, perquè és la història
d'aquest país, és la història del seu país".
Vet aquí una part vital de la nostra història recent,
que durant molt de temps ha estat ignorada,
escamotejada, dissimulada. Venim d'un silenci massa
llarg, que és urgent vèncer definitivament. Projectes
com el del Memorial Democràtic i d'altres iniciatives
cíviques contra l'oblit han anat actualitzant aquesta
defensa del valor exemplar que ens brindà l'esforç i
el sacrifici de milers d'homes i dones que, al llarg de
quatre dècades, van arriscar la llibertat i la vida en
nom de valors de llibertat i justícia. Malauradament
no deixem de rebre evidències de tota la feina que
resta per fer. Els darrers esdeveniments ens
demostren fins a quin punt són presents i actius els
-8-
hereus del franquisme.
En aquest any, 30è aniversari de la legalització de
l'Associació Catalana d'Expresos Polítics, volem
posar l'èmfasi en el fet que la dictadura militar, la
més llarga que mai havia conegut Europa i que
s'allargà des de l'any 1939, en què es va acabar la
guerra civil que seguí al fracassat "cop d'Estat" de
juliol de 1936, amb la derrota de la República, fins a
l'any 1977, gràcies a una repressió sistemàtica con-
tra qualsevol forma de dissidència o oposició. Una
violència institucional exercida per policies, militars
i jutges que mai no han assumit cap responsabilitat
pels seus actes i que, en molts casos, van continuar
en els seus llocs, amb la col·laboració d'organitzacions
feixistes, algunes de les quals continuen sent legals
ara; administrada per polítics que en molts casos han
acabat rebent reconeixements i honors "democràtics";
beneïda per una Església que no vol recordar el paper
que va tenir en la legitimació de tota mena d'abusos
i injustícies (tot i les denúncies fetes fins i tot per
sectors cristians); amb la complicitat de poders
econòmics als quals mai no s'ha retret la seva
connivència amb el regim franquista... És en aquest
ordre de coses que cal dir que la Llei d'amnistia de
1977 (una reivindicació impulsada per les forces
resistents antifranquistes) no pot significar una llei
de "punt i final", ni tampoc la impunitat per als res-
ponsables de 40 anys de tirania.
En el capítol dels encobriments vergonyosos que ha
patit la història recent del nostre país, volem insistir
en el fet que hem assenyalat anteriorment: que la
dictadura franquista va ser certament llarga (fins a
les eleccions generals de 1977), fruit de múltiples

complicitats (el sosteniment econòmic i financer, els
tribunals indignes i lleis il·legals i repressores...) i
que comportà la negació de les llibertats
democràtiques més elementals. És en aquest sentit
que hem cregut convenient reivindicar el coratge i
el compromís de totes aquelles persones (milers de
persones anònimes) que es van incorporar al combat
per la llibertat durant els anys 60 i 70, moltes de les
quals van patir les actuacions del que, al costat dels
tribunals militars i dels estats d'excepció, va ser un
dels instruments més emblemàtics de la repressió
franquista: el TOP, el tribunal especial que entre 1963
i gener de 1977 va incoar 22.600 procediments
judicials i va processar més de 50.600 persones per
"delictes" com ara manifestar-se, reunir-se, fer vaga,
formar part d'un partit il·legal -és a dir de qualsevol
partit- o simplement atrevir-se a pensar en veu alta.
És per això que, en el marc d'aquest 30è aniversari
de la legalització de l'Associació d'Expresos Polítics,
volem vindicar, a més a més de la memòria dels
lluitadors i lluitadores perseguits pel franquisme
durant diverses generacions, el testimoni de les
generacions més properes, per tal que el seu testimoni
constitueixi per a les noves generacions, les d'avui i
les del futur, un incentiu més en el compromís
permanent per continuar la seva lluita per la llibertat
i la justícia social. Un compromís en defensa dels
valors democràtics i la justícia social (tan amenaçats
per la ignorància, l'oblit i la perversió contra la nostra
memòria democràtica col·lectiva), que ara més que
mai cal proclamar i reivindicar.
És en aquesta voluntat de sumar testimonis de
compromís i memòria democràtica contra la dicta-
dura franquista que convidem totes aquelles perso-
nes que varen ser víctimes del Tribunal d'Ordre Públic
i que constitueixen el patrimoni viu i col·lectiu que
no es resigna i reitera el compromís actiu amb les
noves generacions per a la consolidació i
l'aprofundiment dels valors democràtics, avui
amenaçats i prostituïts pels hereus del franquisme.
Per aquesta raó us convidem a adherir-vos, a oferir-
nos el vostre testimoni, i a participar en l'acte públic
que s'anunciarà properament, i també en les diferents
iniciatives que tenen per objectiu l'exigència de
l'anul·lació de totes les sentències emeses pel TOP i
pels tribunals il·legítims del franquisme.
NO A LA IMPUNITAT!
Associació Catalana d'Expresos Polítics Antifranquistes,
maig de 2010
-9-
Y URUGUAY FUE UNA FIESTA
El primero de Marzo pasado, la República Oriental
del Uruguay, inició una nueva etapa política: el re-
cambio de su Presidente por otro del mismo signo
progresista, hecho totalmente novedoso de toda su
historia. Por segunda vez, el resultado de las elec-
ciones democráticas permitió que el Frente Amplio,
coalición de izquierdas y de diversos grupos pro-
gresistas formada en 1971, repitiera por amplia ma-
yoría de los votantes como fuerza gobernante.
El primer gobierno del Frente Amplio (2005-2010),
encabezado por el médico oncólogo Dr. Tabaré
Vázquez, rompió con la hegemonía de la alternan-
cia en el poder de los dos partidos tradicionales (el
Blanco y el Colorado) que durante más de 170 años
favorecieron a los sectores poderosos en detrimen-
to de la mayoría del pueblo uruguayo.
Desde el 1º de Marzo pasado y hasta el 1º de Marzo
del 2015 el Presidente de esta pequeña república del
Cono Sur latinoamericano, será José Mujica
Cordano, granjero, exdirigente del Movimiento de
Liberación Nacional-Tupamaros, torturado salvaje-
mente por la dictadura militar durante 14 años. El
nuevo equipo de gobierno está formado por repre-
sentantes de todos los grupos políticos de la coali-
ción y apunta a mejorar aún más los avances socia-
les del anterior equipo gobernante. Cuentan con un
importante respaldo: del 54% de los votantes, de la
central única de trabajadores (Pit-CNT), de su pro-
pio trabajo de gran honradez y capacidad de
liderazgo.
La esposa de José Mujica, Lucía Topolanski, expre-
sa política de la dictadura, es Presidenta de la Asam-
blea General ( senadores+diputados) y Senadora del
Poder Legislativo, fue también una destacada diri-
gente del MLN-T. Ella fue la encargada de entre-
garle a Mujica el mandamiento del pueblo.
Fui testigo directo de la fiesta, las calles estaban lle-
nas con un pueblo que se sentía testigo de su propia
historia. Luego de ser envestido como Presidente, Mujica cárcel que, al menos durante los dos primeros años de
junto al VicePresidente, Danilo Astori, se subieron a un posguerra, fue en realidad un almacén de reclusas -en el
pequeño auto eléctrico y recorrieron gran parte de la prin- verano de 1939, casi 2.000 presas en un centro diseñado
cipal Avenida de Montevideo, para llegar a la Plaza In- para 200, la inmensa mayoría políticas- como tantos otros
dependencia, frente de la geografía española.
al Edificio Ejecuti-
Afortunadamente la noticia trascendió antes de que se
vo, sede de la presi-
perpetrara la placa, y hubo protestas: desde asociaciones
dencia, para recibir
la banda presiden- de ex presos hasta entidades vinculadas con la memoria
cial de manos del histórica. Y la placa no se colocó. Curiosamente, si en el
anterior mandata- proyecto de instalación de la placa hubo un déficit claro
rio, Tabaré de participación social, lo contrario sucedió con la tenta-
Vázquez. tiva de paralizarlo. Fue un debate social ciudadano en
Desde el principio, miniatura -entidades, asociaciones, individuos- el que dio
Mujica ha sabido la voz de alarma y consiguió su paralización: eso sí, siem-
dar señales de con- pre con la aspiración de conseguir una señalización dig-
ciliación hacia otros na: de convertir el antiguo solar de la prisión de Les Corts
sectores no afines en un lugar de memoria reconocido y reconocible social-
con sus ideas y dejó muy claro que este gobierno conti- mente.
nuará en el mismo camino del anterior. Posiblemente cam- Y en ésas estamos. Es posible que cuando aparezca este
bie en su forma de conducir, pero no en las grandes lí- artículo ya se haya procedido a señalizar de alguna for-
neas actuación. Y todo indicaría que Brasil y el acerca- ma el lugar de no-memoria que nos ocupa. Son muchos
miento a Lula serán preponderantes. los significados que alberga este solar, convertido en tem-
Eduardo Abreu Font plo de consumo. Hasta mediados de los cincuenta, en
medio de la miseria y el miedo de la posguerra, era el
sitio donde encerraban -detengámonos en la palabra: to-
PLACAS QUE OCULTAN… O davía se sigue encerrando a gente- a las mujeres. Muje-
res de todas clases y condición, desde militantes políticas
QUE DESCUBREN comprometidas hasta prostitutas callejeras -"ilegales"- del
Recientemente, en noviembre de 2009, el distrito de Les Barrio Chino. ¿Cómo hacer que esas significaciones his-
Corts anunció, con ocasión del Día internacional de la no tóricas, cada vez más residuales -los testigos directos nos
violencia contra las mujeres, el descubrimiento de una van abandonando- lleguen, por ejemplo, a las nuevas ge-
placa conmemorativa en una de las paredes de El Corte neraciones? ¿Cómo hacer para que jóvenes, para quienes
Inglés de Diagonal, esquina con Joan Güell. El texto de- Franco no es más que uno de los muchos personajes de
cía así: una asignatura tediosa, conozcan ese significado que tuvo
"En aquest indret hi havia, des de l'any 1886, l'Asil del para miles de mujeres durante cerca de dos décadas?
Bon Consell. Fou destinat des del 1936 fins al 1955 a Mucho me temo que eso no lo conseguiremos con una
presó de dones. Recordem avui totes les recluses, i també simple placa, y menos como la que preparaba el distrito.
els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva Otra cosa sería si la placa -mejor un plafón, con textos y
llibertat en aquest centre." fotos- fuera simplemente la pie-
El texto, sintético a más no po- dra de toque o el pretexto de otras
der, como correspondía a una cosas: de actividades ciudadanas
placa, cumplía con las normas de conocimiento y
establecidas de lo políticamen- "reapropiación" del espacio; de
te correcto, y encajaba bien por construcción social de un verda-
su contenido en la celebración dero "lugar de memoria" de la
de dicho día internacional. Sólo ciudad; de difusión y socializa-
había un pequeño problema: no ción de significados y significa-
contenía la menor referencia a ciones. Y eso, con ayuda o sin ella
la dictadura franquista que padeció este país durante cer- del Districte de les Corts, del Ayuntamiento o de la
ca de cuarenta años. Con lo cual se disolvía en el olvido Generalitat, tendremos que hacerlo entre todas y todos.
el recuerdo de lo que fue la primera prisión provincial de Fernando Hernández Holgado
mujeres de la Barcelona franquista (1939-1955). Una Historiador
- 10 -
ACTE AL PARC DE LA CIUTADELLA, EL 7-5-2010, COMMEMORANT EL
65 ANIVERSARI DE LA FI A EUROPA DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
Molt Honorable President, senyors diputats, amigues i
amics, companys i companyes. Com podeu constatar,
enguany, imperatius de manteniment ens han canviat el
marc d'aquest acte que anem celebrant, tants anys com té
la democràcia al nostre país, i que té com a principal
propòsit el manteniment de la memòria del que van ser i
del que van suposar, per a la humanitat, el feixisme i la
Segona Guerra Mundial. Enguany ho celebrem aquí,
davant del monument erigit, per l'Amical de Mauthausen,
a la memòria dels que perderen la vida en els camps
d'extermini durant aquella guerra de la qual avui s'escau
el 65 aniversari de la seva fi, amb la derrota del nazi-
feixisme a Europa.
Això és el que sempre ens han dit; això és el que anem
sentint dir des de fa 65 anys.
Aquesta asseveració, que el feixisme havia estat vençut i
eradicat d'Europa, de tot Europa, no ho hem dit mai
nosaltres. Nosaltres, republicans a l'exili, catalans o
espanyols, com sia que ho vulgueu dir o entendre, que
vàrem ser combatents actius en aquella guerra i que vàrem
contribuir a la derrota del nazi-feixisme, no ho podíem
haver dit mai, perquè érem conscients que el feixisme es
mantenia encara viu en el nostre país.
I era així gràcies al fet que llicenciats i "màsters" en
guerres, zero, però, en geografia, els "aliats" varen
concloure i deixar per assentat que Europa s'acabava als
Pirineus, que més enllà era ja l'Àfrica negra, per la qual
cosa deixaren Espanya i el seu cabdill Franco, acaronat
per la seva guàrdia personal mora, fora de les seves
competències. Aquesta fou, per dir-ho amb paraules
suaus, una decisió tan irresponsable com malintencionada,
que condemnà el nostre poble, el poble d'Espanya, a se-
guir sofrint la dictadura feixista més llarga i més dura
que cap poble civilitzat havia arribat a patir mai, una
dictadura que s'allargà 32 anys més enllà de la fi de la
guerra, de la fi d'aquell malson que va significar el nazi-
feixisme a Europa.
Com no podia ser d'altra manera, en acabar aquella cruen-
ta guerra amb el triomf de la democràcia, el nazi-feixisme
va ser condemnat per sempre més i els seus líders, els
responsables de tanta barbàrie, que es va saldar amb més
de 50 milions de morts i la destrucció de mitja Europa,
foren jutjats, condemnats, i alguns, els responsables
directes dels més abjectes crims, ho foren a la pena capi-
tal i executats, si és que abans no s'havien tret la vida. No
va haver-hi ni perdó ni amnistia ni oblit per als causants
de l'holocaust jueu i dels crims de lesa humanitat
- 11 -
perpetrats pel feixisme a Europa.
Per contra, al nostre país, en sortir de la dictadura feixista,
que s'allargà durant quaranta anys amb pràctiques
demostrades de genocidi i crims contra la humanitat, a la
mort del traïdor, una "modèlica" transició i una oportuna
llei d'amnistia va fer "cau i net". S'establia el "punt i fi-
nal". Havíem d'oblidar. Recordar no ens portava enlloc, i
era dolent: el passat era només això, passat, s'havia de
mirar endavant. I tot això de manera que semblés que
se'ns feia un favor, als que havíem hagut de suportar el
tràngol de la dictadura, volent donar a entendre que se'ns
acceptava a gaudir i formar part de la democràcia, malgrat
que continuàvem sent considerats com els dolents de la
pel·lícula. Crec recordar que ERC, el partit de Lluís
Companys, no va ser acceptat en el primer paquet de la
transició, i es va haver d'esperar a una nova consideració.
I així han anat les coses: no més lluny del mes passat
hem pogut recordar, en viu i en directe, els que tenim
prou edat per fer-ho, les desfilades feixistes durant la dic-
tadura. Banderes i escuts preconstitucionals de la "Fa-
lange Espanyola i de les JONS" varen desfilar per Ma-
drid en manifestació, amb total impunitat, amb actitud
provocativa, braç enlaire al més vell estil nazi, els feixistes
de la "pell de brau". Fent ostentació dels seus "drets"
democràtics, es manifestaven en senyal de protesta; algú
s'havia permès la llibertat de voler investigar sobre els
crims del franquisme, sobre els seus crims, hauríem de
dir. El feixisme encara és viu a casa nostra, i, el que és
més preocupant, gaudeix dels drets que li atorga la
democràcia, és prepotent, no s'amaga, surt al carrer i es
manifesta.
Alguna cosa o no es va fer en el seu temps o es va fer
malament. Creiem que ens ho hauríem de tornar a mirar,
ara que encara hi som a temps.
Ll. Martí Bielsa
 PER LA MORT DEL COMPANY ÀNGEL ROZAS
Mitjançant un escrit és molt difícil expressar el dolor que per a molts companys i companyes que encara recorden
et produeix la pèrdua d'un gran amic i company de tants els ous ferrats amb patates fregides de la Carmen.
anys de lluita. Però és obligat deixar constància, en nom L'Àngel, com deia molt bé l'historiador Andreu Mayayo
meu i de l'Associació, del trasbals que hem sentit en en un article al diari PÚBLICO manllevant els mots de
conèixer la mort, el passat 1 de juny, Martí i Pol, formava part d'una
de l'estimat Àngel Rozas, després estirp de titans, d'aquells que
d'una llarga malaltia. Els que hem dignifiquen i són referència de
tingut el privilegi de gaudir de la país, que constitueixen una sèrie
seva amistat al llarg de molts anys de punts lluminosos que orienten
ens serà difícil acostumar-nos a la a la ciutadania vers el camí de
seva absència, a no sentir les seves l'emancipació. I va pagar un preu
encertades opinions sobre qualsevol molt alt per aquesta actitud, ja que
situació, dites des de la profunda fou detingut, torturat i empresonat
saviesa, amb un tarannà sempre diverses vegades. Era membre
equànime i ponderat producte destacat, des dels inicis, de
d'unes fermes conviccions que no l'Associació Catalana d'Expresos
van trontollar mai al llarg de la seva vida. Aquests darrers Polítics i en el penúltim butlletí encara va escriure un
mesos venia molts cops a petar la xerrada i a "prendre la article reivindicant la trajectòria de l'Associació i saludant
pastilla" amb nosaltres al petit local de l'Associació i la constitució del Consell de Participació del Memorial
passàvem bons moments parlant de moltes coses. Democràtic, en el qual també hi és present la seva esti-
Es prou coneguda la seva trajectòria vital com a dirigent mada Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de
comunista, com un dels pares fundadors de les Comissions CCOO de Catalunya, de la qual en fou president entre
obreres, com una persona compromesa sempre amb 1992 i 2009 i ara n'era president d'honor. L'Àngel acabava
l'activitat social. La seva vida va travessar gran part del aquell article amb aquestes paraules: Com va escriure el
segle XX i principis del XXI amb la mateixa força que ho vell amic ja desaparegut Miquel Martí i Pol, caldrà tor-
va fer la idea que sempre el va inspirar: transformar la nar a pensar que "avui és demà" si volem donar un "futur
societat i fer-la més justa, alliberar el treball de l'explotació per al passat".
i la indignitat, aconseguir que tots els nadons tinguin L'Àngel va treba-llar molt en la recuperació de la memòria
l'oportunitat de ser feliços, crear un món, com diu el poe- histò-rica. Creia ferma-ment en la necessitat del dret al
ta "de pa i roses per a tothom". L'Àngel va lluitar sempre coneixe-ment històric com un dret de ciutadania,
per això, i la seva vida va ser un ferm compromís, en especialment entre les generacions més joves que no van
alguns moments força costós, amb aquesta idea. viure la dictadura, i en la necessitat de transmetre idees i
Una vida que no es pot contemplar sense posar al seu valors que
costat a la Carmen, la seva estimada companya. Molts serveixin per ac-
expresos polítics no podem oblidar la intensa activitat de tuar en el món en
suport d'aquella admirable dona, especialment portant què vivim. Idees
sempre menjar a les presons (quines truites de patates!!) i valors com els
i fent sentir l'escalfor de la seva solidaritat incansable a que ell
les famílies. Carmen Giménez Tonietti, coneguda com la representava i
"italiana", va formar amb l'Àngel una parella que sens dubte
extraordinària. Es varen casar en sortir l'Àngel del Penal els alumnes de
de Burgos el 1962, i des d'aleshores van constituir-se en l'Escola de Joves
un punt de referència per molts lluitadors antifranquistes. Sindicalistes que
I quan el 1970 es van exiliar a París i van treballar a la porta el seu nom adopten i transmeten. L'Àngel pot estar
Delegació Exterior de CCOO, la famosa DECO, el seu content.
modest habitacle es va convertir en un racó hospitalari KIM (E.Pubill)

En aquest número 60 agraïm la col·laboració de: Carlos Escuder Larrosa, Isa, Laura Beaumont,
Edurardo Abreu Font, Fernando Hernández, Enric Pubill, Lluís Martí Bielsa, Antoni Ferret,
Jan , Caterina Hernàndez i Sara Borràs.