Professional Documents
Culture Documents
- -
passa hasta el último sainete o vodevil. Incluso obras que
responden a la voluntad de renovación de la escena catalana,
con influencias de Maeterlinck o de Ibsen, integran los
gérmenes de la ironía y del humor que pone distancias con la
Castellano
RUSINOL RUSINOL
trascendencia y permite conectar con el gran público. Esta
mirada irónica es la que proyecta al inicio del siglo XX «Xarau»,
el alter ego que Rusiñol construirá a fin de parodiar, desde el
semanario humorístico L'Esquella de la Torratxa (1907-1925), el
discurso novecentista verbalizado por Eugeni de Ors, «Xènius», L'Auca del senyor Esteve (Ramon Casas-Gabriel Alomar)
en La Veu de Catalunya. De esta dilatada colaboración
surgieron algunos de los libros más conocidos de Rusiñol: Del
Born al Plata, L'illa de la calma o Màximes i mals pensaments.
Glorieta por la tarde (Aranjuez 1913, colección particular) Santiago Rusiñol Sitges. Monumento a El Greco
© Generalitat de Catalunya
Turisme de Catalunya
Departament d'Economia i Finances
Realización: Servei d'Informació i Difusió Turística
Texto: Margarida Casacuberta
Diseño gráfico: Francesc Guitart – EIX Comunicació
Fotografías:
© Banco de Imágenes de VEGAP (fotografía realizada por Martí Gasull)
© MNAC-Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona 2006, Calveras/Mérida/Sagristà
© Museu de Montserrat - Abadia i Santuari de Montserrat
© Museu Cau Ferrat. Sitges
© Biblioteca de Catalunya - Arxiu Joan Maragall
© Colecciones particulares (Martí Gasull)
Impresión: Grupgràfic, S.A.