18/10/2010 RC - Artículos - La batalla del patrimo…

www.revistasculturales.com El portal de la Asociación de Revistas Culturales de España >> arce.es

Lunes, 18 de Octubre de 2010

Última actualización: 18 de Octubre de 2010 14:11:40 (CET)

Artículos > Crítica de la Cultura

La batalla del patrimoni industrial

L'Avenç nº 320, Enero 2007

La transformació de la imatge de Barcelona ha estat un tret prou destacat del període, afortunadament ja prou llarg i
històricament significatiu, transcorregut des de la recuperació de la democràcia i de l'autogovern ençà. La transformació
urbanística de Barcelona, basada en l'aplicació d'un model de consens i en un renovat orgull ciutadà, ha donat lloc a una
imatge atractiva, dinàmica, un bon punt satisfeta, a vegades fins a vorejar l'autocomplaença, que ha aconseguit entre altres
coses convertir el cap i casal en una ciutat de moda i en una destinació turística de primer ordre.

La vigència d'aquest model de transformació urbana, que per la seva mateixa potència ha estat anomenat "model
Barcelona", s'ha vist però progressivament qüestionada en els darrers anys. El consens de l'etapa olímpica, malgrat o
potser a causa del seu mateix èxit, ha donat pas a un qüestionament creixent de les grans operacions de l'etapa
postolímpica. El fracàs del Fòrum de les Cultures, la magnitud del qual va ser directament proporcional al
sobredimensionament de l'esdeveniment per part de la propaganda municipal, ha anat acompanyat del sorgiment d'actituds
crítiques no només cap a l'operació urbanística que hi havia al seu darrere, sinó també, i més en general, per l'aflorament
d'una nova consciència social en una ciutat amb problemàtiques noves com l'accés a l'habitatge o la immigració.

En aquest sentit, com s'explica al dossier que publiquem en aquest número, és prou significatiu el fet que, al costat d'un
cinema fet a Barcelona que "exhibeix una certa fascinació complaguda" per la ciutat postolímpica, hagi emergit un cinema
documental que va configurant "el contracamp de la Barcelona del disseny, de l'arquitectura, de la moda, dels turistes i
dels inversors immobiliaris que predomina en els discursos institucionals."

Un dels camps en què la configuració d'un model alternatiu de la manera de fer ciutat ha anat prenent força ha estat el
de la defensa del patrimoni industrial. Ara fa tres anys, L'Avenç va dedicar un dossier a la qüestió ("La Barcelona industrial:
un patrimoni vergonyant?", núm. 288, febrer de 2004).on ens preguntàvem, a propòsit de la transformació del Poblenou,
com es podien "combinar els nous usos que la ciutat exigeix (i les pressions urbanístiques a què és sotmesa) amb el
testimoni del seu passat industrial" i on alertàvem de la impossibilitat de construir el futur sobre l'oblit del passat -un passat
industrial al qual la ciutat actual devia, precisament, la seva força present.

D'aleshores ençà, la batalla per la preservació del patrimoni industrial, o més ben dit, del paisatge industrial de la ciutat
ha tingut l'exponent màxim en Can Ricart, un excepcional recinte fabril del Poblenou, edificat des de mitjan segle XIX fins a
principis del XX, i que es troba amenaçat pels plans de reforma urbana. La preservació íntegra de Can Ricart, defensada
amb intel·ligència per una comissió ciutadana que integra veïns i professionals diversos, s'ha convertit en pedra de toc de
l'urbanisme postolímpic i del model mateix de ciutat. L'ocupació recent, al capdavall anecdòtica, de la fàbrica per un grup
d'okupes no pot ni ha d'ocultar la feina seriosa feta per veïns, institucions i entitats en defensa de la preservació d'aquest
patrimoni, que han estat capaços de demostrar no només el valor històric del conjunt, que han definit encertadament com
un "conjunt emblemàtic de la modernitat catalana", sinó també la seva virtualitat de cara al futur.

La mobilització cívica en favor de Can Ricart ha aconseguit modificar, encara que parcialment i no pas en grau suficient,

revistasculturales.com/…/la-batalla-de… 1/2
18/10/2010 RC - Artículos - La batalla del patrimo…
els plans municipals i ha evitat, fins al moment, el perill cert d'un enderroc a correcuita. Ara, després de la desocupació del
recinte, cal que totes les administracions, començant per la Generalitat, que pot fer valdre la seva autoritat i declarar bé
d'interès nacional el conjunt íntegre de Can Ricart, n'evitin l'enderrocament, ni que sigui parcial. Perquè no hi hauria res
més trist, ni més indignant, que el dia que els raonables arguments en favor de la preservació del patrimoni industrial ens
hagin convençut a tots, ens girem al nostre costat i, com ja ha ocorregut en massa casos, ja no en quedi res. Seria com
guanyar una guerra, havent perdut totes les batalles. I això, ens diu la història, és del tot impossible.

Todos los artículos que aparecen en esta w eb cuentan con la autorización de las empresas editoras de las revistas en que han sido publicados,
asumiendo dichas empresas, frente a ARCE, todas las responsabilidades derivadas de cualquier tipo de reclamación

aviso legal w ebmaster Asociación de Revistas Culturales de España (A.R.C.E) - CIF G28-868-610

Página generada el Lunes, 18 de Octubre de 2010 19:14:06

revistasculturales.com/…/la-batalla-de… 2/2