m La primera manifestació literària en llengua

catalana va ser la ë
  ë ë 

grelacionada amb la vida quotidiana, de
transmissió oral, anònima, creada pel poble i per
al poble)



  
.
m el que fa a la lírica culta gde transmissió escrita),
fins al segle XII s¶havia escrit exclusivament en
llatí i era de temàtica religiosa.
m àn el segle XII neix la primera poesia lírica culta
escrita en una llengua romànica: la poesia
trobadoresca, escrita en occità.
m Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de
l¶antiga Gàl·lia, serà tan prestigiosa que en el
segle XIII arribarà als territoris de la Corona
d¶Aragó i del nord d¶Itàlia.
m àls trobadors catalans copiaran no només la
forma i la temàtica d¶aquesta poesia, sinó també
la llengua.
m er tant, la poesia lírica culta que s¶escriu a
Catalunya des del segle XIII al segle XV serà
creada en llengua occitana. Ausiàs March serà el
primer poeta que farà lírica culta en català, ja en
el segle XV.
m el que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en
català.
m àls autors de lírica culta escrita en llatí rebran el
nom de  à
à. Aquells qui escrivien lírica culta
en occità s¶anomenaven
 AD .
m er tant, la poesia trobadoresca:
9 s la primera poesia lírica culta




 
 
 gl¶occità)

9 s, en la majoria dels casos, ~    

 .
m La poesia trobadoresca va néixer a la primera
meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia ga la zona
coneguda com a "rovença", " ccitània" o
"Llenguadoc"), és a dir, al sud de l'actual àstat
francès. La llengua pròpia d¶aquest territori és
l¶occità, també conegut com provençal o llengua
d¶oc.
m àn el segle XII, ccitània no formava una única
entitat política, sinó que estava dividida en
territoris independents governats per senyors
feudals gAquitània, Gascunya, Montpeller,
rovença, etc).
m Al sud d¶aquest territori estava el regne de
Catalunya i Aragó i al nord, el regne de França.
m Alguns dels nobles feudals occitans eren més
poderosos que el mateix rei de França.
m Les raons per les quals les primeres
manifestacions de lírica culta als territoris de la
Corona Catalanoaragonesa foren en llengua
occitana i no en català són diverses:

Ñ La ë
  ~ 
 va assolir un gran èxit

arreu d'àuropa occidental i els poetes d'altres terres
gsobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya) van copiar
no només el model poètic, sinó també la llengua.
Ñ La ë   
 va afavorir les relacions
polítiques, comercials, culturals i econòmiques entre
ccitània i els comtats catalans.

Ñ Les 

 ë 
 entre Catalunya i ccitània
havien estat sempre molt estretes i es van consolidar
amb el casament del comte amon erenguer III amb
Dolça de rovença l'any 1112.

Ñ La   ~ entre les llengües catalana i occitana va

afavorir que aquesta última pogués ser usada pels
trobadors catalans i entesa a la Corona d'Aragó.
m àls senyors feudals occitans eren, en la seva
majoria, vassalls del rei de Catalunya i Aragó.
m
ant França com la Corona d¶Aragó aspiraven a
expansionar-se i a annexionar-se els territoris
occitans.
m Catalunya, durant dos segles, va mantenir
estretes relacions amb ccitània.
m A principis del segle XIII, el rei de França, Felip
August, decideix una expansió cap al sud dels
seus territoris, per afegir ccitània a les seves
possessions i acabar amb la independència dels
poderosos nobles feudals occitans.
m àl rei de França buscarà una excusa de caràcter
religiós per dur a terme la seva expansió.
Aprofitant que la majoria de la població occitana,
inclosos molts dels senyors, professava el

, considrada una 

 per
l¶àsglésia, convocà una croada amb l¶ajuda dels
exèrcits del apa.
m àls nobles occitans demanaran l¶ajuda del seu
senyor, el rei de Catalunya i Aragó ere el Catòlic
gpare de Jaume I el Conqueridor) per combatre
els exèrcits croats.
m ere el Catòlic mor l¶any 1213 a la batalla de
Muret defensant els seus vassalls occitans.
m ¶acaben aquí les aspiracions de la Corona
d¶Aragó d¶expansionar-se cap al nord. àl fill de
ere el Catòlic, Jaume I, augmentarà els seus
territoris cap al sud, conquerint terres
musulmanes.
m Molts occitans acusats de càtars, entre ells
trobadors, buscaran refugi en terres catalanes, en
les corts dels nobles catalans, on portaran el
model de la poesia trobadoresca que començarà
a ser conreada a la Corona d¶Aragó per trobadors
catalans.
m Anomenem "trobadors" exclusivament als autors
de la poesia lírica provençal que creen les seves
obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la
Gàl·lia, i després a Catalunya i al nord d'Itàlia.
m àl seu nom deriva del verb 0 0, en el sentit
de "crear literàriament". Durant aquests segles, la
paraula "poeta" estava reservada per als autors
de poesia culta en llatí. àn contraposició, els
trobadors escrivien les seves composicions en
llengua vulgar.
m La poesia trobadoresca es recitava acompanyada
de música. àl trobador era l¶autor tant de la lletra
com de l¶acompanyament musical. er tant, havia
de ser un home culte, ja que sabia llegir i escriure
i, a més, música.
m Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis.

ambé hi havia trobadors de condició social més
baixa.
m La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida
en ³cançoners´.
m àn els cançoners trobem la lletra i la notació
musical d¶aquestes poesies.
m àn els cançoners també s¶hi incloïen les ³Vidas´
gbiografies dels trobadors) i les ³azós´, petits
textos on s¶explicava el perquè de la composició
de cada poesia.
m àl trobador, doncs, escrivia la lletra de la poesia i
en composava la música per tal que la recitació
anés acompanyada pel so d¶un instrument.
m àxisteix una diferència clara entre ³trobador´ i
³joglar´:

Ñ 

    de poemes musicals en llengua

occitana. odia ser de classe alta greis, senyors
feudals...) o baixa. àn el segon cas, es convertien en
ë 

 i vivien d'aquest art gper exemple, ernat
de Ventadorn). er als trobadors nobles, en canvi, trobar
era una distracció, un complement per a la seva
personalitat gés el cas de Guillem IX d'Aquitània).
Ñ -
 :
 en públic els poemes compostos
pels trobadors.  ~



    i es
dedicava professionalment a aquesta activitat.

Ñ àls joglars especialitzats en la recitació de la poesia

trobadoresca s'anomenaven a  , mentre que
els que es dedicaven a la recitació dels cantars de gesta
rebien el nom de a  ë.
m Diem que la poesia trobadoresca és una ³poesia
cortesana´ perquè es desenvolupa a les corts dels
nobles i dels reis, primer a ccitània i després, a
Catalunya i al nord d¶Itàlia.
m er tant, era una poesia feta per a la noblesa i
tractava dels temes que podien interessar a
aquest grup social: l¶amor, la guerra, l¶honor«
m àls trobadors d¶extracció social humil vivien a les
corts dels nobles, prínceps i reis dels quals rebien
una remuneració econòmica pels seus serveis.
m Durant els segles de naixement,
desenvolupament i expansió de la poesia
trobadoresca, l¶occident europeu viu sota el
sistema social anomenat FàDALIMà.
m La societat feudal estava estructurada d'una
manera jeràrquica i ordenada en el sentit d'una
piràmide, l'esquema bàsic de la qual era la
relació senyor-vassall. àl vèrtex d'aquesta
piràmide era el monarca gel poder del qual era
més nominal que efectiu).
m àls estaments socials que tenien un graó
d¶aquesta piràmide social per sobre, eren vassalls
d¶aquells que ocupaven l¶estament superior. erò,
a la vegada, podien ser senyors dels que estaven
en un graó inferior de la piràmide.
m àn el feudalisme s¶establia una relació o pacte de
vassallatge: entre el senyor i el vassall s¶establien
un seguit d¶obligacions.
m àsicament, el senyor oferia 
àCCIÓ al
vassall i aquest estava obligat a donar-li un
àVàI, ja fos militar o econòmic.
m er què diem que la poesia trobadoresca és una
³poesia feudal´? erquè traslladarà les relacions
feudals entre un senyor i un vassall a la poesia de
temàtica amorosa.

Ñ DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca ³midons´,

que vol dir ³el meu senyor´. erà com el senyor feudal
en un pacte de vassallatge.
Ñ
 AD : anomenat ³om´, que vol dir ³vassall´.
Haurà de servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel i
lleial i a lloar-la en les seves poesies.
m VAALLA
Gà FàDAL
Ñ àl senyor feudal té una situació social clarament
superior a la del vassall, a qui deu protecció.
Ñ àl vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui
defensarà amb les armes, si és necessari. Depèn
totalment dels favors del senyor feudal.

m  àIA
 AD àCA

Ñ La dama, la Õ
, és equivalent al senyor, és un ésser
excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona.
ocialment estava per sobre del seu estimat. Havia de
ser casada gpodia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal)
i, per tant, amb drets jurídics propis.
Ñ àl trobador adopta una actitud suplicant envers la dama:
és l¶Õ, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li
jura servei amorós, fidelitat i l'honora amb els seus
poemes. Demana els favors de la dama.
Ñ àl trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva
senyora i ell és el seu servent en l¶amor.
Ñ La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un
senyor feudal.
Ñ àl trobador li jurarà servir-la, lloar-la i honorar-la, com
feien els vassalls en el pacte de vassallatge.
m àl tema central de la poesia dels trobadors és
l'   . Molts estudiosos consideren que el
concepte d'amor que coneixem actualment en la
civilització occidental actual prové, precisament,
de la idea d'amor desenvolupada en les poesies
dels trobadors.
m àn aquest tipus d¶amor, la dama serà superior al
seu enamorat, sigui quina sigui la posició social
d¶aquest.
m La dama es pot mostrar distant, mentre que el
trobador, el seu enamorat, li suplica els seus
favors.




m egons el concepte d¶amor cortès, l¶amor no és
possible dins del matrimoni, que entre els nobles
acostumava a ser concertat per les famílies. àl
veritable amor només podien viure¶l els amants.
m àl  ~  gÕ): s el vassall de la dama, el seu
servidor. Fins i tot si el trobador era un rei o
príncep i la dama a qui adreçava la seva poesia
era de categoria social inferior guna dama noble),
el poeta, com a vassall, se situava immediatament
per sota d'ella, perquè sempre havia de ser el seu
servidor. Li devia ~
 

  

.
m àl  ~ , que ofereix el seu servei amorós a la
dama gsempre casada), ha de passar per quatre fases
abans d¶aconseguir que ella li lliuri el seu amor:
Ñ 


~   ~ el trobador-enamorat no s'atreveix a
dirigir-se a la dama que estima.
Ñ ë
~   ë
 el trobador-enamorat passa a
aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per
ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de
la poesia.
Ñ



~
~  entre la dama i el trobador- enamorat
s'estableix una relació de "complicitat". àlla accepta els
seus poemes de servei amorós i els seus juraments de
fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor guna
cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o
diners g"aver").
Ñ ~   
 el trobador-enamorat es converteix en "drutz"
si arriba a l'amor físic i total amb la dama.

A Alguns estudiosos de la poesia trobadoresca

consideren que, malgrat aquesta classificació,
l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era
bàsicament platònica. Aquesta afirmació és vàlida
per a alguns trobadors, però no es pot acceptar de
manera general, ja que altres trobadors pretenien o
van arribar a l'amor físic amb les dames a qui
adreçaven les seves poesies.
m La ~  o Õ
 ra la senyora feudal, la
"domina". Amb freqüència, rep el nom de ~
,
"senyor meu", en masculí, que mostra que el
trobador-enamorat ha de ser submís a la dama
com si es tractés d'un senyor feudal. La dama de
la poesia trobadoresca ha de ser ~
m er tant, la relació amorosa entre la dama i el
trobador era ~
. Com que la dama era
casada, el trobador havia de referir-se a ella amb
un ë
~
 , anomenat 

, per no
despertar les sospites del marit i dels cortesans.
m àl  o m : si la dama està casada, el marit
es converteix en el "gilós". er això apareix
sempre en aquestes poesies com un ésser roí,
malvat, del qual s'han d'amagar. àxisteix la idea
en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç
amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu
amor és fruit de l'interès i de la imposició.
m àls


a   ~

 o 
 m : com que
el marit de la dama és un gran senyor feudal, viu
envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que
per aconseguir el favor del senyor, espien la
relació entre el trobador i la dama, sempre atents
a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama
per anar-la a explicar al senyor. er tant,
juntament amb el senyor, els lauzangiers es
converteixen en enemics del trobador.
m De temàtica amorosa:

Ñ  
 serveix per expressar les lloances a la dama
segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa
la traspossició de les relacions de vassallatge del
feudalisme a la poesia amorosa.
Ñ  
 és el diàleg amorós entre un cavaller i una
ë  gque té totes les característiques i les qualitats
d'una dama noble), a la qual pretén enamorar.
Ñ  poesia que canta el trobador queixant-se de
l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la
seva dama, perquè l'alba representa la separació, ja que
poden descobrir-los junts. àn aquestes composicions
apareix un nou personatge, el  gel vigilant, el
guaita), amic del trobador que vigila que no arribi el
senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.
m oesia d¶atac personal
Ñ ¦

 és una poesia d'atac, de crítica a un
personatge, a la vegada que serveixen per fer
propaganda de les idees del trobador sobre aquest
personatge.

A Altres temes
Ñ  ë
 composició en què el poeta lamenta la mort
d'algun personatge important o d'un amic.
Ñ  
 ~
 ~ composició que el trobador fa per
donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les
croades.
Ñ  

 debat o discussió entre dos trobadors sobre
temes diversos gqüestions amoroses, literàties o
polítiques).
m

¦
Ñ Guillem IX d¶Aquitània
Ñ Jaufré audel
Ñ Arnaut Daniel
Ñ Marcabrú
Ñ Cercamón
Ñ ernat de Ventadorn
Ñ Giraut de ornelh
Ñ aimbaut d¶Aurenga
m ¦
Ñ Alfons el Cast
Ñ ere el Catòlic
Ñ Guillem de erguedà
Ñ Guillem de Cabestany
Ñ Guillem de Cervera gCerverí de Girona)
Ñ erenguer de alol