Escola Tècnica Professional del Clot

LITERATURA CATALANA

Literatura Modernista

ALUMNES:

Tatiana López

Núria Massana

Marta Herguedas

Lilit Hambardzumyan

Mireia Rusca

CLASSE: 1r Batxillerat CT2

“LA VELLA”, DE VÍCTOR CATALÀ

1. Quin és el tema principal del conte?

La vellesa, explicant la història d’una dona vella pagesa,

que a causa de la seva edat i un seguit d’accidents, ja no
és útil pel camp. Descriu detalladament la situació de la
dona analitzant tots els seus sentiments, emocions i el
tracte que repa per part dels seus familiars.

2. Explica les característiques més importants dels

personatges.

- L’Hereu: És el fill de la Vella, treballa a l’era, on deu

passar-hi gairebé tot el dia ja que no es menciona gaire el
seu pas per la casa.
- La Jove: És la muller de l’hereu, el fill de la Vella,
tenen quatre fills, dos dels quals són nens i els altres dos
nenes. És una dona treballadora i trempada, es dedica a
treballar tot el dia al camp amb el fill més petit en Víctor Català
braços. No pot preocupar-se gaire per la Vella, ja que
juntament amb el seu marit ha de fer tirar endavant la
família, i, realment, la Vella li suposa una càrrega.
- La germana gran: Està a costura, aprenent a cosir.
- L’altre germana: Al ser encara menuda no treballa ni estudia, és juganera ja que en un moment diu que
està jugant a l’era a boles. Aquesta és a la que la mare li encarrega que vigili a la Vella, que acaba
marxant perquè s’avorreix d’observar-la.
- El següent germà: És més gran que la segona germana, ja que, ajuda a la família vigilant les oques i els
ànecs, cosa que l’altra germana no fa.
- El més menut: Va al camp a braços de la seva mare.
- En Baldiri: És un comerciant que es xoca amb la Vella i pensa que és un animal, després li llança una
pedra i quan s’adona que és la Vella la duu a Cal Manyo.

3. Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva
mort. Enumera-les:

1. Té un atac i cau al mig de la carretera,quan anava a confessar-se.

2. En Baldiri, pensant que és un animal, li tira una pedra grossa perquè s’aparti de la carretera.
3. La porta a Cal Manyo i sent una conversa en que diuen que, en l’edat i l’estat que està seria millor que
es morís, que no viure així i ser una boca més a alimentar.
4. En l’estat que està, no pot evitar orinar en el llit.
5. La seva nèta la vigila, fins que es cansa d’aborrir-se i marxa a jugar, la Vella es queda sola.
6. Cada dia té més gana però no li volen donar més menjar, i se sent culpable al ser una boca a alimentar i
no poder fer res per a ajudar a la família.
7. Es cala foc a la casa
8. S’intenta aixecar per a fugir però acaba caient a terra.
9. Mor per culpa de la caiguda, ja que es fa un trau, i el foc de la casa, es crema.
10. Una setmana després de la seva mort, els veïns comenten la seva mort com quelcom bo, ja que,
segons ells, al món ja no hi feia res.
4. Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent
del camp que hem anat veient durant la lectura.

Els personatges que participen de la història pensen i comenten el fet de que la Vella ja no té res a fer a la
vida, que només serveix per gastar diners, l’han d’alimentar sense que aporti res a l’economia familiar. En
aquella època, qui no podia treballar, en el camp o ajudant amb la mainada, era un destorb.
Creuen que, és una pèrdua més gran el fet de que l’incendi els hagi cremat la casa i els animals, que no
pas, la mort de la Vella, sobre la qual només diuen que han tingut sort.

5. Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els
pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?

Amb aquesta descripció detallada dels petits fets quotidians, Víctor català aconsegueix que el lector pugui
entendre amb més facilitat el conte i la seva finalitat, ja que cada acció no només la representa
objectivament, tal com succeeix, sinó, que amb els adjectius que utilitza també fa veure quines són les
sensacions que experimenta la Vella en cada moment i entendre millor com se sent. Tot està vist des del
punt de vista d’aquesta, que és com una estàtua que se sent inútil perquè no pot fer res per ella mateixa i
sap que és una càrrega per la gent que l’envolta. Amb les descripcions que fa Víctor Català es pot veure
com la Vella se’n adona de tot això, del fet de que la seva família creu que és inútil, perquè tot el que té
relació amb ella, ho fan amb desgana, i s’acaba sentint culpable de seguir vivint.

6. Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al
diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i
aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.

Batuda  conjunt de feines que es feien a l’era des que s’estenien les garbes fins a separar el gra de la
palla, garbesfeix d’espigues tallades. RURAL

Bordegassot  noi o noia. EMPORDÀ

Escarbotant  desgastar o llevar una part d’alguna cosa. RURAL

Ruda  herba o mata del gènere Ruta. RURAL

Donzell  planta herbàcia de la família de les compostes i grisenca. RURAL

Canyís  teixit, reixat fet de canyes….per assecar les figues. RURAL

Orins  orina expel·lida. EMPORDÀ

Novenari  espai de nou dies dedicats a una devoció o a un culte catòlics. RURAL

Flairar  olorar (un perill). EMPORDÀ

Roc  tros de pedra, de roca. RURAL

Embosta  mesura de capacitat que cap a la conca de les dues mans juntes. RURAL

Traginar  transportar, normalment mercaderies, d’un lloc a un altre.

Xacrós  que pateix una xacra o xacres, xacra tara en la salut adquirida amb el temps. EMPORDÀ

Esbatanar  obrir de bat a bat. EMPORDÀ

Hisendats  persona que té hisenda en béns arrels.

Expel·lir  llançar a fora. EMPORDÀ

Balbotejar  parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant.

Braçat  quantitat de llenya, herbes, canyes… que cap dins dels braços. EMPORDÀ

Esfinx  persona que no deixa endevinar el seu pensament. EMPORDÀ

7. Quina és la primera impressió que has tingut en acabar la lectura del conte?

La primera impressió és que és una narració molt dura, que deixa un malestar al cos. El fet que s’entri tant
en la narració i afecti d’aquesta manera, és gràcies a que aquest conte fa que el lector visqui totes les
sensacions que sent la Vella i entengui la seva desgràcia, misèria i sobretot la impotència; ella no pot fer
res en cap sentit, sap que és una càrrega però tampoc ha decidit viure, simplement la vida li ha vingut
donada així i per altra banda no pot fer res en el sentit de que no és pot moure, no serveix per res, i no és
només que no pugui ajudar a la família sinó que no es pot ni cuidar a ella mateixa. Aquestes idees no són
només les que té ella, sinó que són les que li transmeten les persones del seu voltant, la seva família, en
Baldiri i la dona del poble que mantenen una dura conversa pensant que ella no els escolta i tota la gent
del poble que pensa que el millor que li pot passar a la seva família és que ella es mori. Aquesta narració
té un llenguatge una mica difícil d’entendre ja que, en alguns talls, hi ha un lèxic complex, per això és
necessària una segona lectura per comprendre totalment la narració.
És un conte que fa reflexionar sobre la duresa d’arribar a la vellesa, ja que és una etapa molts cops
acompanyada de la soledat i en la que la persona se sent poc valorada i menyspreada per la societat.

2. EXERCICIS DEL DOSSIER

1. Baudelaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dóna de
la societat. Relaciona-la amb la de l’artista modernista.

Charles Baudelaire descriu l’albatros com l’au marina més

emblemàtica, el rei de les altures, malgrat que sense
reconeixement per part de la societat, que el considera un
ocell més.

L’albatros representa el poeta modernista, ja que

comparteixen el desig de llibertat i viure en un món a part,
separats de la massa anònima i comuna. A més als dos,
quan la societat els arrenca dels seu propi món, perden
totes les seves habilitats i es converteixen en la crítica i
burla dels altres que no els comprenen.
D’altra banda, els mariners representen la societat, que actua per avorriment i malícia i a més, és
materialista.

2. Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una
de les dues tendències del modernisme.

Joan Maragall adopta una actitud crítica envers la divisió

d’Espanya. A causa de l’honor, a Espanya s’han produït
guerres entre els mateixos habitants, entre compatriotes, que
han destrossat el seu propi país; així doncs, Espanya ha perdut
molts ciutadans inútilment i s’ha arribat a una situació de
malestar entre regions del mateix país, acte que afecta en gran
part a Catalunya. Espanya oblida els temps passats, temps de
glòria, i en l’actualitat (època en la que va viure Maragall) viu
en un període fosc.

L’autor adopta una actitud amb basant regeneracionista, ja que

és una actitud activa i compromesa amb la societat. És la
forma d’expressar mitjançant la literatura la seva insatisfacció
amb la política espanyola i la revolta social que això comporta,
la separació de Catalunya i Espanya.

3. Comentari de text “Desolació”. Joan Maragall

a) Explica, a partir del mateix desenvolupament del poema

i amb l’ajut d’un diccionari de símbols, quin és el valor simbòlic de l’arbre.

Joan Alcover en aquest poema explica a través de la figura de l'arbre

tot allò que ha estat i ara ha deixat de ser. Relaciona l'arbre, amb la
seva pròpia persona. L'arbre és un ésser viu que a poc a poc va
creixent, donant branques i aquestes donen fulles i més tard fruits.
Refugiant-se en aquesta idea, transmet tot el que li succeeix com si fos
un arbre. Ell se sentia esplendorós, viu, gran i fort, ell mateix se’n
enorgullia de ser com era, però de sobte un raig trenca algunes de les
branques mes fortes de l'arbre i que eren indispensables per a la pròpia
vida i tornen a l'arbre pobre, sense fulles i el mes important, ara tan
sols hi ha una soca, un esqueix que és el seu propi ésser. mai mes
podrà donar noves branques i encara que la saba recorre pel tronc, ell
Joan Alcover és mort en vida.

b) Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves

parts?

Pel que fa al contingut del poema, podem parlar, d’una banda, de la relació entre el tema i el títol
“Desolació”. En el poema s’expressa el dolor del propi autor

Al primer quartet explica el seu passat fent alhora una comparació amb un arbre que abans havia sigut
gran i esponerós i que per causa de una tempesta perd gran part de les seves branques. Després, al segon
quartet podem veure uns versos molt emocionants que expliquen vertaderament el seu dolor per la pèrdua
de la seva esposa i dels seus fills.

En el primer tercet transmet com ell es sent viu, perquè nota com la seva sang puja per les venes i algunes
fulles broten, però ell tan sols espera el seu final, la seva mort per poder reunir-se amb la seva família.

En el últim tercet es pot veure tot el significat del poema. És increïble com declara de forma tan sincera i
pura els seus pensaments. Ens diu que ell es viu per una sola raó i aquesta és per transmetre o per fer
present tot el que ell ha suportat després de la mort dels seus familiars. Ho declara fent referència a les
ferides d’un arbre com si cada una d’elles fossin les seqüeles que ell porta arraigades a la seva pell. El
poeta comunica com el valor de la seva vida es viure per plorar tot el que al cel s’ha anat.

c) En els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia. Quina és?

Aquest dolor és degut a la pèrdua de la seva família, ja que ha vist morir a la seva dona, primer, i després
els seus fills. Tot i això, encara vol continuar vivint i aguantar tots els problemes gràcies a un sol consol:
viure per expressar i rellevar el seu dolor.

Ens els últims versos explica el veritable valor que té per a ell la poesia. Després d’una vida llarga i plena,
els diferents successos fan que es plantegi moltes qüestions, la principal es el perquè de la seva poesia.

Joan Alcover intenta comunicar que tot el seu esforç i la seva dedicació és per expressar els seus
sentiments i el seu gran dolor per la pèrdua irreparable de tota la seva gent estimada.

La mort de la seva dona, després del seu fill i finalment de la seva filla, fan que ell vulgui trobar un motiu
per viure, per aferrar-se a la vida i intentar que la seva existència no sigui en va.

d) Analitza la mètrica.

El poema és un sonet, és a dir, està format per 14 versos, agrupats en dos quartets inicials i dos tercets
finals. Són versos alexandrins: versos de 12 síl·labes amb un hemistiqui que divideix els versos en dues
parts de 6 síl·labes. La rima és consonant i l’esquema mètric és el següent: 12A 12B 12B 12A; 12A 12B
12B 12A; 12C 12C 12D; 12E 12E 12D.

4. Busca deu paraules en el poema La pineda que et resultin de difícil comprensió, busca el
significat en un diccionari i copia’l.

Cisellada: Cop de cisell, el cisell és una eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla,
que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell.

Ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant
un angle curvilini inferior a 90°.

Irisació: Acció d’irisar que dóna lloc a un joc de colors semblant al de l’iris que presenten certs cossos,
com els minerals, les bombolles de sabó, el nacre, el plomatge de certs ocells, degut a fenòmens
d’interferència i difracció dels rajos de llum.
Xapar: Cobrir o guarnir amb xapes.

Mesa: Relleu estructural format per una capa plana sobresortint i resistent a l’erosió.

Nervatura: Conjunt de nervis a les ales d’un insecte.

Ufanós: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure. No n’està pas poc, d’ufanós, del seu
triomf.

Nimbada: Dit d'un cap voltat pel darrere d'un cercle d'or en forma de besant, representant una aurèola.

Àurea: d’or, semblant a l’or.

Testa: La testa és el cap, la part del cos on hi ha la boca i els ulls. Els toros tenen banyes a la testa.
3. LA GENT GRAN

Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb
la que presenta Víctor Català al seu relat.

En aquest text, a la gent gran no la valoren i no la tenen en

compte, sobretot quan no poden treballar o ajudar a casa, perquè
tenen algun problema físic o mental. En el cas de la Vella es
reflecteix que només tenim en compte a les persones quan
serveixen per alguna cosa, com si fossin un objecte i quan no
serveix les llencem a la paperera.

Podríem dir que encara tractem així a les persones grans, però no
tan exagerat, perquè és una altre moment històric, i em
evolucionat i valorem a les persones per lo que són. Per exemple,
com en el text que és una mare i àvia, si això passa ara la cuidem
sense pensar en cap moment que és una càrrega, sinó que es la
persona que t’ha portat al món, t’ha alimentat, cuidat, ha treballat
per tu, etc... no com en el text que en cap moment es preocupen
per ella.

Comparant el text amb la situació actual podem comprovar que en aquell temps la sanitat no era gratuïta i
per tant tenien que pagar, i com no tenien diners, no la portaven al metge, fent que es poses més malalta i
cuidar-la fos més difícil. Actualment tenim més facilitats per anar el metge i que la curin o li facin un
seguiment de la seva malaltia.

En el món rural d’abans, es tenia que treballar per viure, i per tant una boca més que alimentar era una
despesa econòmica molt gran. La dona era la responsable de la casa, del nens, del menja, dels animals i
una àvia ajudava, però si estava malalta era una càrrega més per la dona.

Actualment l’home participa més en la casa, família,etc... en el cas que no puguis cuidar-la o no tinguis
prous diners, hi ha residencies públiques i privades. Fins i tot hi ha la llei de dependència, junt amb
l’assistència social, o pagar a una persona que la cuidi, ajudi unes hores o tot el dia.

Actualment hi ha més sensibilitat cap a la vellesa, ja que tots ens farem grans i voldrem que ens cuidin,
estiguin per nosaltres, ens tinguin em compte,etc...

Es molt dur arribar a vell, i fins i tot més si els demés no t’estimen.

4. NOVEL·LES MODERNISTES
Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit
on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.

"SOLITUD", de Víctor Català

Novel·la d'estètica modernista on Mila, la protagonista, viu un conflicte profund entre individu i entorn.
La seva és una lluita interna per trobar la pròpia individualitat oposant-se als determinismes que
l'envolten i tenallen, com ara el fet de descobrir que el seu marit és un gandul i un abúlic.

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència
amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una
muntanya solitària i esquerpa.
La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant
l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones.
Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.

Mila acompanya al seu marit, en Matias, a fer d’ermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es
deixa arrossegar per un personatge funest: l’ànima. Paral·lelament, la Mila fa amistat amb un personatge
contrapunt a l’ànima: el Pastor. Però el medi hostil s’imposa: el Pastor mor i la Mila que sola davant la
natura. Finalment, l’ànima entra a l’ermita i viola la Mila. Aquest fet comporta la decisió de la Mila de
fugir d’aquell lloc, conseqüència de la presa de consciencia personal.

Sens dubte la protagonista de Solitud és la figura més complexa de la narrativa modernista. A més de
contenir tots els ingredients generals del modernisme, Mila s’erigeix com un personatge nou: la dona que
desencisada de l’estructura social és capaç de construir-se a ella mateixa al marge de la maternitat i el
matrimoni. És una autèntica supervivent

Tema

El tema de Solitud és un drama rural, que es troba ambientada al camp. Adapten les tècniques de
descripció i anàlisi hi ha predomini de la narració sobre el diàleg. També apareix una visió
fatalista,tràgica i èpica del camp. És la recerca de la pròpia individualitat i de la possibilitat d'assolir una
existència separada i lliure. L'obra encarna aquest tema en un personatge femení, Mila. Els seus ideals no
són altres que assolir la mica de felicitat que pugui derivar del treball i de la vida familiar i és amb aquest
objectiu que acompanya passivament i amb desconfiança el seu marit a la muntanya, on els ha estat
donada una feina d'ermitans.

“L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE”, de Santiago Rusiñol

A “L’Auca del senyor Esteve”, Rusiñol narra la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic,
amo d’una botiga, La Puntual, que el seu avi havia fundat el 1830. Els dies monòtons i la vida assenyada
del protagonista dedicats a afermar i eixamplar el negoci, es veuran trencats pel comportament d’en
Ramonet, fill i hereu del negoci familiar, que es nega a continuar la tradició botiguera familiar i que
esdevé un típic exponent del Modernisme. En Ramonet vol ésser escultor, amb tot d’idealisme que aquest
ofici representa per a la societat burgesa de l’època.

Tema

L'Auca del senyor Esteve és una obra modernista, en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la
societat d'aquella època. El tema és l'enfrontament entre l'artista i la societat, problemàtica que visqué el
mateix autor. El missatge de Rusiñol a propòsit de les relacions entre artista i la societat és molt clar: el
reconeixement mutu. Rusiñol ha sabut esquematitzar i especialitzar la funció històrica d'una classe social,
la burgesia, en el seu moment més culminant. D'una banda, l'artista (Ramon) ha d'agrair el suport
econòmic de la pròpia classe social; de l'altra, el reconeixement crític i conscient de la burgesia (senyor
Esteve) d'estar mancada d'una dimensió espiritual, però també d'haver sabut crear les condicions materials
per les quals pot florir l'Art professionalment.

“ELS SOTS FERÉSTECS”, de Raimon Casellas

La novel·la Els Sots Feréstecs planteja l’enfrontament de Mossèn Llàtzer, personificació de l’artista,
l’individu creador que tipificava l’ideal modernista, amb el poble massificat, el qual, desvetllats els seus
instints primaris per l’arribada d’una prostituta, acaba amb la lluita del capellà per regenerar-los.

L’ idealisme inicial del capellà –els seus pecats previs d’orgull intel·lectual, el penediment i el desig de
convertir l’exili en alliberament i salvació- es redueix progressivament a un estat de desesper nihilista. La
novel·la acaba en un somni en el qual el capellà és testimoni de la pròpia mort i del fracàs de les seves
actuacions.

Tema

Els sots feréstecs representa el fracàs de l'artista en el seu intent de transformar la societat. El
protagonista, mossèn Llàtzer, encarna l'home superior, el Bé i l'Ideal, que s'enfronta a les multituds, el
Mal i la Natura, , el protagonista ha de lluitar contra els habitants primaris d’un poblet de muntanya,
Montseny, i contra la natura que l’envolta.
Mossèn Llàtzer intenta acostar-se a una comunitat de pagesos que lluiten per mortificar-lo amb tot mena
de crueltats. Una natura feréstega actua contra el protagonista i fa impossible la seva adaptació a la
parròquia que li ha estat assignada, cosa que l’aboca a la tragèdia.

Llàtzer simbolitza l’esperit de revolta que predicava ideari modernista. I és aquest esperit de lluita allò
que té autèntic valor simbòlic, i no el fet de la derrota del personatge malgrat el seu esforç de superació.

Aquesta obra es troba ambientada al camp i el parteixen d’uns materials que li proporcionen el
costumisme i el naturalisme. Adapten les tècniques de descripció i anàlisi, hi ha predomini de la narració
sobre el diàleg i apareix la llei de l’herència i del medi com a condicionament de les actituds dels
personatges.