EENS MERITXELL

Full informatiu | Gener 2011

Benvinguts al primer Full Informatiu del nou any. En aquesta ocasió us oferim algunes reflexions i consideracions sobre un tema sempre
difícil i important: els problemes de conducta. Moltes persones amb discapacitat presenten conductes que les posen en perill a elles mateixes, a
d’altres persones o poden ser destructives sobre l’entorn. El repte està en no quedar-se en una actitud de contenció, d’anar més enllà de l’objectiu
de suprimir aquestes conductes. Gairebé sempre, a través de conductes que per a nosaltres resulten problemàtiques, la persona ens està intentant
comunicar alguna necessitat, desig, estat d’ànim, frustració...
Quan les conductes problemàtiques són molt greus, cal consultar un especialista format en tècniques modernes de suport conductual positiu, però
especialistes i no especialistes han de tenir en compte alguns elements que intentem explicar en l’article principal d’aquest Full Informatiu.
D’altra banda, les obres de Projecte de renovació i d’ampliació de l’edifici de l’Escola Especialitzada de Nostra Sra. de Meritxell continuen a bon
ritme. Esperem que estiguin acabades abans de l’estiu.

Cordialment,
Carolina Serra
 EENS MERITXELL
INFO EENS MERITXELL
Represa del postgrau en trastorns de l’espectre autista
amb el mòdul sobre TEACCH
El dia 21 de gener es va reprendre el post-
grau en trastorns de l'espectre autista organitzat per
l'EENS Meritxell, AUTEA, i la Universitat d'Andorra
i esponsoritzat per la Fundació Privada Banca
Privada d'Andorra i el Ministeri de Salut, Benestar i
Treball.
El TEACCH, abreviatura en anglès de
Treatment and Education of Autistic and
Communication related handicapped Children
(Tractament i Educació de nens Autistes i amb
Trastorns Relacionats de la Comunicació), és una
Divisió del Departament de Psiquiatria de l'Escola
de Medicina de la Universitat de Carolina del Nord.
El TEACCH és un programa únic que ofereix un ven-
tall comprensiu de serveis, recerca i formació profes-
sional per a persones amb autisme de totes les edats
i les seves famílies.
El TEACCH va ser creat per Eric Schopler i
Rober J. Reichler l'any 1966 i, després de 40 anys
d'experiència, continua evolucionant i refinant la
seva metodologia. El TEACCH reconeix que l'autis-
L'EENS Meritxell comença a aplicar les Escales Bayley
de Desenvolupament Infantil
Les Escales Bayley de Desenvolupament
Infantil (BSID - III) tenen per finalitat avaluar i des-
criure el nivell de desenvolupament dels nens i
nenes des del naixement fins als 48 mesos d'edat, i
ajudar en el diagnòstic i planificació de les interven-
cions en cas de presència de discapacitat o proble-
mes en el desenvolupament.
Les BSID inclouen escales de desenvolupa-
ment motor (fi i gros), llenguatge (receptiu i expres-
siu), i desenvolupament cognitiu. En aquesta nova
versió, s'ha afegit l'escala de desenvolupament fun-
Reflexions sobre els problemes de conducta
Es consideren problemes de conducta aque-
lles conductes que limiten la capacitat d'una persona
per participar de la vida normal del seu entorn, o que
comprometen la seva dignitat personal.
Aquestes conductes no són només conductes
indesitjables que cal eliminar. Les conductes pro-
blemàtiques indiquen que alguna cosa no funciona
bé en la relació amb la persona, amb les activitats
que li demanem, amb la satisfacció de les seves
necessitats, amb la relació amb els companys... són
en definitiva una forma de comunicació.
Fins que no entenguem aquests intents de
comunicar-se amb nosaltres, no podrem fer els can-
vis necessaris per aconseguir una rutina de treball o
de vida diària sense problemes de conducta. En
comptes de començar per establir sistemes de con-
trol o de càstig, hem de poder respondre la pregunta
“què ens està intentant dir la persona amb les seves
conductes problemàtiques?”. Analitzant la intenció
comunicativa d’un episodi de conducta problemàti-
ca, podem començar a pensar en formes alternatives
de comportament que la persona pugui utilitzar.
Hi ha molts factors que afavoreixen la presèn-
cia de problemes de conducta. Veiem-ne alguns:
me és una condició que dura tota la vida i no pretén
tant proporcionar una cura com tractar l'autisme
com una cultura específica.
El TEACCH és més una filosofia que una
metodologia concreta, però promou un ensenyament
cional emocional de Stanley Greenspan i una escala
de conducta adaptativa elaborada pels autors de la
coneguda Adaptive Behavior Scale (ABAS®-II), Patti
L. Harrison i Thomas Oakland. Amb aquestes addi-
cions, les BSID es converteixen amb un dels instru-
ments de referència i més complets per a l'avaluació
del desenvolupament infantil.
IMPULS ha adquirit les BSID amb un una
ajuda de l'AMPA de l'EENS Meritxell i preveu fer-les
servir de manera sistemàtica per avaluar i seguir tots
els usuaris.
• Estrès. Les expectatives poc realistes o clara-
ment irreals que una persona faci certes coses, les
aprengui o les entengui poden provocar problemes
de conducta. Comentaris del tipus “pots fer-ho si t'hi
esforces més” produeixen sovint l'efecte contrari al
desitjat. Cal recordar que algunes persones amb dis-
capacitat poden estar ja estressades per factors
ambientals que nosaltres no notem o valorem ade-
quadament, com tipus de lluminositat, temperatura
o nivell de soroll.
estructurat que aprofita les capacitats visu-espacials,
normalment més preservades en les persones amb
autisme que les capacitats auditives, per afavorir
l'autonomia no només en la realització de tasques
sinó en el canvi d'una tasca a una altra. Aquesta
estructura es basa en els principis d'organització físi-
ca de l'entorn, seqüències previsibles d'esdeveni-
ments, rutines flexibles, horaris visuals, activitats
estructurades visualment, i sistemes de treball en els
quals l'alumne té sempre clar què ha de fer, quanta
quantitat, quin progrés ha fet i quan falta per acabar
i què passarà a continuació.
Aquest mòdul ha estat impartit per Theo
Peeters, neurolingüista belga especialitzat en els
trastorns de l'espectre autista i una de les principals
autoritats mundials en aquest camp. Entre els llibres
publicats per Theo Peeters destaquen Talking About
Autism (1980), Autism: From Theoretical
Understanding to Educational Intervention (1994, hi
ha una versió espanyola publicada l’any 2008) i
Autisme, medisch en educatief (2003).
• Incapacitat per comunicar-se. Les persones
que no poden o no saben expressar els seus senti-
ments, pensaments o desitjos en paraules poden
expressar la seva frustració mitjançant conductes
problemàtiques.
• Dolor. El dolor crònic pot limitar la partici-
pació en les activitats de la vida quotidiana. També
pot causar frustració i depressió, les quals poden
portar a problemes de conducta.
• Confusió mental. Els canvis en l'estatus
mental poden alterar la manera com la persona per-
cep el que passa al seu entorn.
• Depressió. Les persones deprimides no
sempre es mostren aïllades o mancades d'alegria;
també poden mostrar-se agitades, hostils o agressi-
ves.
• Pèrdua o manca d'independència personal i
de privacitat. De vegades una persona amb discapa-
citat pot veure's canviat a un nou entorn (per exem-
ple a la residència, una nova classe o escola, etc.) que
comporta noves limitacions en privacitat, manca
d'espai per les pertinences personals, allunyament
dels familiars i dels llocs coneguts, i horaris i activi-
tats sobre les quals té poca influència i control.
 En aquests casos, la persona es pot sentir res-
sentida per la pèrdua d'independència personal i la
nova dependència.
• Pèrdua de control. Les persones que no
poden participar en les decisions que afecten la seva
vida quotidiana poden mostrar problemes de con-
ducta per recuperar algun tipus de control. Fer “el
que més convé” amb una persona amb discapacitat
pot fer que us convertiu en objectius de la seva ira o
frustració, no del seu agraïment.
• Medicació. Els medicaments per tractar el
dolor o les malalties mentals poden afectar la con-
ducta, especialment quan no es prenen les dosis
correctes o amb la continuïtat suficient
De vegades, la causa d'un problema de con-
ducta no és òbvia. Per exemple, una persona que es
mostra hostil i diu “no et vull, vés-te'n” potser està
deprimida. O potser està reaccionant a una medica-
ció nova o a un canvi de dosi. O potser la conducta és
una tàctica per aconseguir atenció. La finalitat de l'a-
valuació és la de determinar el motiu de la conducta
i la millor manera d'afrontar-la. En primer lloc cal
excloure les causes mèdiques dels problemes de
conducta (per exemple, medicació, malaltia, dolor,
etc.). A continuació cal preguntar-se altres coses
sobre la conducta:
• De qui és el problema? De vegades el pro-
blema està en les actituds dels altres (educadors,
familiars, cuidadors) i no pròpiament en la conducta
de la persona.
• La conducta és apropiada, donades les cir-
cumstàncies? Conductes que a primera vista poden
semblar inapropiades poden ser en realitat adaptati-
ves. Cal estudiar tots els components de la situació.
Per exemple, una vegada es pensava que un intern
d'una residència tenia un problema de conducta per-
què de vegades orinava al pati, encara que el lavabo
estava al costat de la seva habitació. Quan es va
investigar el problema, es va comprovar que només
anava al patí a orinar quan el lavabo estava ocupat
(només n'hi havia un) i no es podia aguantar. Preferia
orinar fora que embrutar-se a sobre. A més, és possi-
ble que la persona no trobi que la seva conducta és
inapropiada quan, de fet funciona (per exemple, fa
que li pareu atenció). Si creu que cridar és l'única
forma d'aconseguir que l'escoltin la persona amb
discapacitat (qualsevol persona) ho farà.
• La conducta, comporta un missatge amagat?
La persona fa aquestes conductes per comunicar
alguna cosa o aconseguir un guany? Una vegada
entenem el “missatge” podem respondre-hi de forma
apropiada i tenint en compte els seus sentiments i
necessitats. Per exemple, la Lluïsa aboca el seu men-
jar a la taula cada vegada que esteu a la cuina discu-
tint com tracta la seva filla. Per què ho fa? Què ens
pot estar intentant dir?
Col·laboració
FUNDACIÓ BANCA PRIVADA D’ANDORRA
El Conveni de col·laboració entre l'EENS Meritxell i la Fundació Banca
Privada d'Andorra té com a finalitat consolidar la col·laboració entre ambdues en-
titats, concretada en el suport per la promoció del Taller Xeridell.
• La conducta, és consistent amb la percepció
de la realitat de la persona? Per exemple, la Marta
creu que hi ha rates sota el seu llit, i refusa de ficar-
s'hi. Des del seu punt de vista, això té sentit. Intenteu
entendre la conducta des del punt de vista de la per-
sona. Pregunteu-vos a vosaltres mateixos: si fóssiu la
Marta, no us negaria també a ficar-vos al llit?
• Pot ser que jo mateix (educador, família)
estigui provocant la conducta? Com podria fer-ho?
Per exemple, em fico dins la vida privada de la perso-
na? Intento controlar com ha de ser la seva vida dià-
ria? Parlo d'ella com si no fos present?
• Com responc a la conducta positiva?
Tendeixo a ignorar la conducta adequada?, ofereixo
un somriure, una carícia, un comentari positiu?
• Com responc a la conducta negativa? Sóc
prou consistent? De vegades la ignoro i de vegades
m'enfado? Quan no sou consistents, esteu reforçant
la conducta.
• Reforço la conducta immediatament o més
tard? Per exemple: Reforço la conducta positiva
immediatament o m'espero al final de la jornada?
Compleixo amb el reforçament o les conseqüències
que he anunciat? La conducta que té conseqüències
positives immediatament tendeix a repetir-se. La
conducta que no té conseqüències immediates ten-
deix a donar-se amb menys freqüència.
• Quan faig cas a la persona (jo o d'altres res-
ponsables)? La deixo sola quan es porta bé, però li
dono atenció quan es porta malament? Això pot pas-
sar fàcilment quan tenim massa feina. Cal reforçar la
conducta positiva i minimitzar la resposta a la con-
ducta negativa.
A continuació es presenten alguns suggeri-
ments per tractar algunes classes de problemes de
conducta. Tanmateix, quan el problema és molt difí-
cil, o persisteix durant molt de temps, o no aconse-
guiu una millora suficient, cal consultar un especia-
lista que determini la millor manera d'afrontar el
problema i procedir a una avaluació funcional com-
pleta de la conducta.
• Repetitivitat. Feu servir distraccions per can-
viar el focus d'atenció.
• Desconfiança. Feu servir amistat passiva per
tractar la desconfiança. Espereu que la persona se us
atansi. Sigueu sincers. Eviteu fer promeses que no es
poden complir. Aquestes promeses s'afegeixen als
sentiments de desconfiança, fins i tot quan la inten-
ció és bona. Sigueu al màxim de concrets sobre el
que fareu. Per exemple, en comptes de dir “Anirem a
passejar junts quan puguem”, digueu “Anirem a pas-
sejar demà després de dinar”.
• Depressió. Intenteu millorar l'autoestima de
la persona. Algunes activitats que poden ajudar són
tenir cura d'un animal domèstic, participar en deci-
sions i en activitats, etc. Consulteu amb un especia-
lista pel tema de medicació i d'orientacions més
específiques.
• Aïllament. Feu servir l'amistat activa i dedi-
queu temps i atenció a la persona que es mostra
aïllada. Atanseu-vos-hi amb suavitat per intentar fer-
lo participar en converses i activitats. Animeu-la a fer
les activitats que li agrada fer en solitari. Si podeu,
intenteu que faci aquestes activitats en un entorn on
hi ha més persones. A poc a poc, expandiu les activi-
tats per permetre més interacció. Per exemple, si a
una persona li agrada mirar còmics, proporcioneu-
n'hi dels que més li agraden. Després, podeu sugge-
rir-li que llegeixi a la sala amb els altres (perquè hi ha
més llum, bons seients, etc.). Aleshores poden inten-
tar conversar amb ella i interessar d'altres persones
en els còmics.
• Refús. Eviteu les discussions. Reduïu les
demandes estressants i ajudeu la persona a veure les
opcions positives. Per exemple, si una persona neces-
sita un bastó per caminar i no el vol fer servir, inten-
teu que l'utilitzi per aconseguir una cosa que l'inte-
ressa, com anar a veure la televisió, a comprar una
cosa, etc. No discutiu la “necessitat” de fer servir un
bastó.
• Hipocondria (queixes excessives de malestar
o dolor corporal). No intenteu convèncer la persona
que “no està malalta” o explicar-li que els símptomes
no són reals. Per a la persona són reals o almenys un
motiu real de preocupació. Si s'han exclòs les causes
mèdiques, de vegades funciona no fer cas de les
queixes, o acordar una hora específica per parlar-ne.
Si la persona intenta queixar-se en moments que no
són els acordats, recordeu-li que apunti el problema
per parlar-ne “dimarts a les 10.30”. Intenteu parlar
d'altres coses i portar els interessos de la persona cap
a temes de fora el seu entorn immediat. Pareu molta
atenció durant els moment en que la persona parla
d'altres temes.
• Manipulació. Proporcioneu oportunitats
perquè la persona prengui decisions i actuï amb la
màxima independència possible. Això redueix la
necessitat de manipular. No respongueu immediata-
ment als afalacs ni a les crítiques. Espereu que els
vostres sentiments s'hagin calmat abans de decidir
quina és la resposta apropiada.
• Agressivitat. Les conductes que poden ser
perilloses per a vosaltres o d'altres persones han de
ser avaluades i tractades per un professional. Cal
tenir en compte, però, que de vegades, la conducta
agressiva és una resposta a un món que es percep de
forma confusa o amenaçadora. És important propor-
cionar un ambient segur i consistent que permeti a la
persona gaudir de la màxima independència perso-
nal possible. Eviteu discutir o posar en evidència la
persona davant dels altres. És fàcil que reaccioni
agressivament per demostrar que té el control de la
situació. Quan treballeu amb una persona potencial-
ment agressiva, intenteu situar-vos en un espai ampli
i obert on la persona tingui diverses opcions per
seure o col·locar-se. Poseu-vos a una distància d'un
metre aproximadament. Seieu o situeu-vos una mica
de biaix, més que no directament de cara. Aquesta
posició és menys amenaçadora. Intenteu estar física-
ment al mateix nivell; no estigueu dempeus si la per-
sona està asseguda; feu-la seure si esteu asseguts.
Parleu en un to de veu normal i tranquil.
Recordeu:
• No espereu fins arribar al vostre límit per
discutir els problemes o actuar
• Quan us trobeu davant de problemes de
conducta, penseu que no hi ha respostes fàcils
• Ignoreu les conductes difícils (quan podeu i
resulta apropiat), però no ignoreu mai els sentiments
i les necessitats de la persona
• Recordeu que les tàctiques que us han fun-
cionat un dia poden no funcionar l'endemà i el que
us serveix a vosaltres pot no servir a un altre.
40è Aniversari
Fes-te soci de l’escola Meritxell
per 1 euro
Amb motiu del 40è aniversari de la creació de l'associació
“Escola Especialitzada de Nostra Sra. de Meritxell”, iniciem una
campanya amb un crida a tota la població d'Andorra.

Si encara no sou socis de l’escola Meritxell, ara

us donem l’oportunitat de fer-vos-en per 1 euro
l’any. Sí, per 1 euro de quota anual i durant
tants anys com vulgueu.

Només apujarem la quota si en ens doneu instruccions específiques.

Hi ha moltes formes d'expressar el vostre suport a l'escola Meritxell: recoma-
nar a uns pares que consultin els nostres professionals quan tenen un fill
amb discapacitat, facilitar llocs de treball per al nostre programa de treball
amb suport, fer comandes als nostres tallers, fer donatius… Però una de molt
important és fer-vos-en socis. Els socis són els que donen a l'escola Meritxell
la seva independència institucional i els qui, amb el seu compromís, poden
consolidar la imbricació entre la societat civil andorrana i
l'escola Meritxell.
No deixeu passar aquesta oportunitat. Si us sembla que fem una feina im-
portant, si voleu donar suport a les persones amb discapacitat, si creieu en el
nostre projecte:

FEU-VOS-EN SOCIS PER 1 EURO

Voleu contactar amb nosaltres?

Telèfons Adreces electròniques
EENS Meritxell: 721 731 EENS: Meritxell: eensm@andorra.ad
IMPULS: 721 730 IMPULS: eensm-im@andorra.ad
PROGRÉS: 721 732 PROGRÉS: eensm-pr@andorra.ad
XERIDELL: 721 734 XERIDELL: eensm-xe@andorra.ad
L’ALBÓ: 721 735 AGENTAS: eensm-ag@andorra.ad
FAX: 722 540 L’ALBÓ: eensm-al@andorra.ad
AMPA: 637 718 AMPA: apameritxell@gmail.com