Professional Documents
Culture Documents
La Safor
guts, ens dedicarem el primer somriure. Bon peix, millor carn. Ens va oferir, espe- do saborós. El meu cop d’ullet va ser con-
D’aprovació. Un lloc, ideal! cialment, un llobarro pescat a canya aquell testat maliciosament!
Damunt la taula hi havia, un pitxer de mateix matí. Fet amb sal, era una de les es- El llobarro arribà quan tocava, just de
vidre fràgil i una flor d’aspecte delicat. Tam- pecialitats de la casa. Hi acceptarem en- forn, soterrat en un muntanya de sal blan-
bé una botella de vi. De la terra, jove, de cantats. Primer ens prepararia unes clòt- ca, grossa. La mestressa amable féu, davant
promoció. L’etiqueta contava varietats i xines al vapor. Es retirà i, al temps, una jove, nostre, la cerimònia de l’emplatament.
Una setmana més marcava excel·lències: combinacions de d’aspecte agraciat, ens deixà sobre la tau- Amb dos cops de maça va esclafir el bloc
ceps afortunats i aromes de canyella, gro- la un aperitiu: una font, menuda, amb sa- de sal, la qual retirà amb la cullera deixant
Pasqual Molina selles i regalíssia. Animava a tastar-lo. ladura i una cistelleta amb llesques de pa el llobarro argentat a la vista. Retirà la pell,
L’home obrí la botella amb el cerimonial torrat que iniciaren el camí del gaudi dels la qual se soltava amb facilitat i poc a poc
propi d’un vintage. Quan abocà el vi a la plaers esperats. la carn blanca, ribetejada d’or, del peix es
E
l restaurant era acollidor. Te- posant-hi imaginació, el de la regalíssia. fulles de llorer i boletes de pebre negre. que deixa caure un raig d’oli escollit.
nia sols huit taules, quasi to- Vaig fer un gest d’aprovació i el cambrer Amb parsimònia, una a una, les acabarem Vaig deixar que ella iniciara el tast i em
tes ocupades. La nostra, re- omplí les dues copes fins on toca. Es reti- amb delectació, poant, de tant en tant, amb va mirar feliç. Aleshores, jo vaig apropar,
servada, estava al bell mig del rà. Aleshores, nosaltres, rere un gest de una de les valves per cullera, d’aquell cal- amb el trident, el primer mos a la boca i,
menjador. M’agraden les estovalles de brindis beguérem d’aquell vi. Era suau, cà- quan aquesta s’omplí del sabor únic, quan
quadres amb els tovallons a joc. Ací eren lid, agradable. Tornàrem a somriure. Ens el meu cos estava encès de sensualitats i
de color blau i blanc. Les cadires, prou agafarem de la mà. «Retirà la pell, la qual se soltava amb quan el cel i la terra pareixien haver-se unit
amples, impedien que les potes se’t cla- Vingué la mestressa del local, de parar facilitat i poc a poc la carn blanca, en un comboi de plaer al voltant de la nos-
varen en les cuixes i el respatller et reco- amable, i ens mostrà la carta. Mesurada, ribetejada d’or, del peix es mostrà en tra taula, en la del costat, es posaren a fu-
llia l’esquena, confortablement. Asse- completa. Entrades variades, casolanes. tot el seu esplendor…» mar...