Medi 5

5 PRIMÀRIA REFORÇ I AMPLIACIÓ
Coneixement
del medi
Fitxes de reforç Fitxa 31 La població de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 32 La població i el sector primari a Catalunya. . . . . . . 34
Fitxa 1 El procés digestiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Fitxa 33 El sector secundari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 2 La respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Fitxa 34 El sector terciari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 3 L’excreció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Fitxa 35 El paleolític. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 4 La sang i l’aparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Fitxa 36 El neolític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 5 La funció de relació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Fitxa 37 L’edat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Fitxa 6 El sistema nerviós. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Fitxa 38 El territori de Catalunya a la prehistòria. . . . . . . . . . 40
Fitxa 7 El sistema nerviós i els moviments. . . . . . . . . . . . . . . 9 Fitxa 39 Ibers, celtes i colonitzadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Fitxa 8 La coordinació interna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Fitxa 40 Els romans i Hispània. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Fitxa 9 L’estructura de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Fitxa 41 El territori de Catalunya a l’edat antiga . . . . . . . . . . 43
Fitxa 10 L’escorça canvia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Fitxa 42 El començament de l’edat mitjana. . . . . . . . . . . . . . 44
Fitxa 11 El sistema solar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Fitxa 43 El final de l’edat mitjana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 12 L’univers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Fitxa 44 La vida a Al-Andalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Fitxa 13 Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Fitxa 45 La vida als regnes cristians. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Fitxa 14 La nutrició en els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Fitxa 46 El territori de Catalunya en l’edat mitjana . . . . . . . . 48
Fitxa 15 El medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 16 La protecció del medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Fitxa 17 Les propietats de la matèria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Fitxes d’ampliació
Fitxa 18 Les mescles i les substàncies pures. . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 1 El factor Rh. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Fitxa 19 Els canvis d’estat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 2 Diferents maneres de veure el món. . . . . . . . . . . . . 51
Fitxa 20 Els canvis químics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 3 Les erupcions volcàniques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxa 21 El moviment i la velocitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 4 Ecosistemes en perill. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Fitxa 22 La força de la gravetat i el moviment. . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 5 Eureka, el principi d'Arquimedes . . . . . . . . . . . . . . . 57
Fitxa 23 Les màquines simples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 6 Newton i les pomes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Fitxa 24 Les unitats de relleu de Catalunya.
Fitxa 7 Un gran parc a l'Alt Pirineu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Les terres del nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 8 Essències per combatre la calor. . . . . . . . . . . . . . . . 63
Fitxa 25 El relleu del centre, el sud i el litoral
Fitxa 9 Els primers agricultors i ramaders . . . . . . . . . . . . . . 65
de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 10 Els nostres avantpassats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Fitxa 26 Els rius de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 11 L'exèrcit romá i els seus campaments. . . . . . . . . . . 69
Fitxa 27 Llacs, embassaments i canals de Catalunya . . . . . 29
Fitxa 12 El camí de Sant Jaume. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Fitxa 28 El clima a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 29 La Catalunya humida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxa 30 La Catalunya seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Grup Promotor
Santillana
Reforç i ampliació Coneixement del medi 5 és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada
i creada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana Educación S. L.,
sota la direcció de José Tomás Henao i M. Àngels Andrés Casamiquela.
Textos: A. Rodríguez, A. Sánchez-Ramal
Il·lustració: J. Baeza i C. Molinas
Edició: Marta Ballester, Gemma Comas, Mar García, Sílvia Jofresa, Anna Sagristà
i Anna Sánchez-Ramal
Composició i muntatge: Equip editorial Grup Promotor / Santillana, Serveis editorials track 20
Cartografia: José Luis Gil i Adolf Vallejo
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografia: A. R. Pérez; C. Jiménez / photoAlquimia; J. M.ª Escudero; J. Oster; S. Padura; PHOTODISC;

MUSEO NACIONAL DEL PRADO / Laboratorio del Museo del Prado / © MUSEO DEL PRADO -
MADRID - DERECHOS RESERVADOS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓN TOTAL O PARCIAL;
PHOTOTHÈQUE DU MUSÉE DE L'HOMME, PARÍS; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;
ARXIU SANTILLANA
© 2009 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)
08005 Barcelona
Imprès per
CP: 130328
Dipòsit legal:
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la

propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims
només els està permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com
a material d’aula. Està prohibida qualsevol utilització fora dels
usos permesos, especialment si té finalitat comercial.
Reforç
1 El procés digestiu
Nom Data
Recorda
● El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments
per aconseguir-ne els nutrients. Es du a terme a l’aparell digestiu.
● La primera fase d’aquest procés és la digestió, que comença a la boca,
on es trituren i s’empassen els aliments; després, van circulant al llarg
del tub digestiu fins a arribar a l’estómac, on els sucs gàstrics
els transformen en una massa pastosa, el quil.
● Després de la digestió, es produeix l’absorció, que té lloc a l’intestí prim;
en aquesta fase els nutrients passen a la sang.
● El procés digestiu acaba amb l’eliminació de les restes, que comprèn
la formació dels excrements a l’intestí gros i la seva expulsió per l’anus.
1. Completa l’esquema.
que consisteix en
la digestió
que consisteix en
El procés digestiu
comprèn...
que consisteix en
2. Respon les preguntes següents.

● En quina part del procés digestiu intervé l’intestí prim?
● Què són els excrements? On es formen?
3. Completa el text.

Els aliments contenen que el nostre organisme necessita.
El procés consisteix en la dels aliments perquè
puguem obtenir-ne els nutrients necessaris. Consta de tres fases: ,
dels nutrients i dels excrements.

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 3
Reforç
2 La respiració
Nom Data
Recorda
● La respiració permet obtenir oxigen de l’aire i expulsar diòxid de carboni.
Aquest procés el realitza l’aparell respiratori, que està format per:
– les vies respiratòries, constituïdes per la faringe, la laringe, la tràquea,
els bronquis i els bronquíols, que són els conductes pels quals entra
l’aire;
– els pulmons, que són dos òrgans esponjosos que obtenen l’oxigen
de l’aire i expulsen el diòxid de carboni.
● La respiració té dos moviments:
– la inspiració, quan l’aire entra als pulmons i l’oxigen que conté passa
a la sang;
– l’expiració, que és la sortida de l’aire dels pulmons.
1. Digues de quin òrgan es tracta en cada cas i explica’n la funció

en la respiració.
2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui.
A B
El nen està inspirant/expirant aire. El nen està inspirant/expirant aire.

Els pulmons estan inflats/desinflats. Els pulmons estan inflats/desinflats.
4 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Reforç
3 L’excreció
Nom Data
Recorda
● L’excreció és la funció que s’encarrega d’eliminar, a través de l’orina
i la suor, les substàncies de rebuig que hi ha a la sang.
● L’aparell excretor està format pels òrgans següents:
–e
ls ronyons, que s’encarreguen de filtrar la sang i retenir les substàncies
de rebuig per formar l’orina;
– la bufeta de l’orina, on s’acumula l’orina fins que és expulsada;
– els urèters, que comuniquen els ronyons amb la bufeta;
– la uretra, a través de la qual s’expulsa l’orina de l’organisme.
– les glàndules sudorípares, que s’encarreguen d’eliminar substàncies
de rebuig a través de la suor.
1. Retola l’esquema amb les paraules següents.
RONYONS
BUFETA
URÈTERS
2. Completa les oracions.

● L’ és la funció que s’encarrega d’eliminar de l’organisme
les substàncies de de la sang a través de l’
i la .
● La de l’orina és l’òrgan on s’acumula l’
fins que és expulsada.
● Els comuniquen els ronyons amb la .
3. Indica quina oració és certa.
L’excreció és l’expulsió dels excrements.
L’excreció és l’eliminació de substàncies de rebuig de la sang.

Reforç
4 La sang i l’aparell circulatori

Nom Data
Recuerda
Recorda
● La sang és un líquid vermell que transporta i recull diverses substàncies
–nutrients, oxigen i substàncies de rebuig– per tot el nostre cos.
● El cor és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar el recorregut de la sang pel cos
mitjançant els batecs.
● La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser: artèries,
que transporten la sang des del cor fins als altres òrgans del cos;
venes, que tornen la sang al cor, i capil·lars, que són els vasos més fins
i que comuniquen les artèries i les venes.
● La sang du a terme un doble recorregut per l’aparell circulatori:
–E
n la circulació pulmonar, la sang surt del cor per les artèries pulmonars
i hi torna per les venes pulmonars després d’agafar oxigen.
– En la circulació general, la sang carregada d’oxigen surt del cor per l’artèria
aorta. En aquest recorregut recull i reparteix per tot el cos els nutrients,
s’allibera de les substàncies de rebuig i torna al cor per les venes caves.
1. Completa les definicions següents.

● La és un líquid vermell que transporta ,
i per tot el nostre cos.
● El és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar el de la sang pel cos.
2. Retola el dibuix amb les paraules següents.
COR
ARTÈRIA
CAPILARS
VENES
3. Llegeix el text i subratlla’n les parts incorrectes. Després, copia’l correctament.
● Als pulmons, la sang es carrega d’oxigen i torna al fetge per les venes caves.
En la circulació general, la sang carregada d’oxigen torna al cor per l’artèria aorta.

Reforç
5 La funció de relació
Nom Data
Recorda
● La funció de relació comprèn tots els processos mitjançant els quals un ésser
viu es relaciona amb els altres éssers i amb el medi que l’envolta. El sistema
nerviós coordina els aparells i els sistemes que intervenen en aquesta funció.
● Els òrgans dels sentits capten la informació de l’exterior i la transformen
en impulsos elèctrics, que s’envien al sistema nerviós perquè aquest ordeni
una resposta.
● També tenim receptors interns, que s’encarreguen d’informar el sistema
nerviós de tot allò que passa a l’interior del nostre cos.
1. Dibuixa l’òrgan corresponent a cada sentit.
VISTA GUST
OÏDA OLFACTE
2. Explica de quina manera aquestes persones fan la funció de relació.

Reforç
6 El sistema nerviós
Nom Data
Recorda
● El sistema nerviós rep i analitza la informació de l’entorn i del propi cos,
i s’encarrega d’ordenar una resposta adequada. Està format per:
–E
l sistema nerviós central, que està constituït per l’encèfal i la medul·la
espinal, que s’encarrega sobretot de les respostes involuntàries.
– Les parts de l’encèfal són el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
–E
l sistema nerviós perifèric, que està format pels nervis, que són
unes fibres que arriben a tots els racons del cos i que s’encarreguen
de transmetre la informació.
1. Observa el dibuix d’un moviment voluntari i completa les oracions.

1. El nen capta la informació a través dels .
2. Els transmeten la informació al .
3. El decideix xutar la pilota amb el peu i ordena
als de la cama que es contreguin.
4. Els nervis transmeten la informació als
de la cama.
5. Els músculs es contreuen i la cama .
■ Ara, respon les preguntes següents.

● Com decideix el nen xutar la pilota, conscientment o sense adonar-se’n?
● Quina part del sistema nerviós ordena una resposta?
2. Escriu.
● Què són els nervis? Quina funció tenen?
● Quines parts formen l’encèfal?

Reforç
7 El sistema nerviós i els moviments

Nom Data
Recorda
Podem fer dos tipus de moviments:
● Els moviments voluntaris són aquells que fem perquè volem, com
per exemple córrer. En aquests moviments, l’encèfal rep informació
i envia un senyal als nervis motors per originar una resposta en el cos.
● Els moviments reflexos són aquells que duem a terme molt ràpidament
i sense ser-ne conscients, com ara apartar un dit d’una flama. En aquest
tipus de moviment, és la medul·la espinal la que rep la informació i ordena
una resposta.
1. Observa el dibuix d’un moviment reflex i completa les oracions.

1. La nena capta la informació a través del
2. Els transmeten la informació.
3. La s’encarrega d’ordenar
una resposta.
4. Els nervis transmeten la informació als
del braç.
5. Els músculs es contreuen i la nena
■ Ara, respon les preguntes següents.

● Com capta la nena informació quan acosta el dit a la flama? Quina informació capta?
● Quina part del sistema nerviós ordena una resposta?
2. Relaciona.
medul·la espinal ● moviments reflexos

●
encèfal ● moviments voluntaris

●

Reforç
8 La coordinació interna
Nom Data
Recorda
● Moltes funcions del nostre cos, com ara el batec del cor o la respiració,
són realitzades per músculs involuntaris, que treballen sense
que hi intervinguem de manera conscient o, fins i tot, mentre dormim.
● Altres processos són controlats pel sistema endocrí, que s’encarrega
de produir hormones, unes substàncies químiques que serveixen per regular
funcions com ara el creixement o l’embaràs. Les glàndules endocrines
segreguen aquestes hormones; cada glàndula segrega un tipus concret
d’hormona. El pàncrees, per exemple, segrega la insulina, que regula
la quantitat de sucre que circula pel nostre organisme.
1. A la pell tenim molts músculs petits que, quan es contreuen, fan que se’ns posi
la pell de gallina. Són voluntaris o involuntaris? Com ho saps?
2. Anomena els òrgans del sistema endocrí i les substàncies que produeixen.
3. Indica quins dels processos següents tenen relació amb la coordinació interna (CI)
i quins amb els moviments voluntaris (MV).
La nostra temperatura es manté constant.
Es produeix saliva quan mirem un aliment que ens agrada.
Correm per arribar puntuals a classe.

● El sistema nerviós dirigeix el funcionament intern del cos mitjançant els músculs
i el sistema .
● Seria molt greu que els músculs involuntaris deixessin de funcionar perquè
.
Reforç
9 L’estructura de la Terra
Nom Data
Recorda
A la Terra es distingeixen diverses capes:
● geosfera: és la part rocosa del nostre planeta. Es divideix en escorça,
mantell i nucli.
● hidrosfera: és el conjunt de l’aigua del planeta.
● atmosfera: és la capa més externa del planeta i està formada per aire.
Les capes inferiors de l’atmosfera són la troposfera i l’estratosfera.
1. Completa l’esquema de les parts del nostre planeta.
nucli atmosfera mantell geosfera hidrosfera
escorça troposfera estratosfera
5 6
2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements següents.

● L’aigua d’un riu. c
● Les roques d’una muntanya. c
● L’aire que respirem. c
3. On està situada la capa d’ozó? Quina funció té? Explica-ho.

Reforç
10 L’escorça canvia
Nom Data
Recorda
● L’escorça terrestre està formada per roques.
● Les roques es desgasten i es trenquen, i les restes, amb l’ajuda
de l’acció dels éssers vius, donen lloc al sòl.
● En l’escorça terrestre es donen els processos d’erosió, transport
i sedimentació.
1. Observa els dibuixos i relaciona’ls amb els textos.
A B C
1. Les roques 2. L’aigua s’introdueix 3. L’aigua es glaça

es trenquen. a les esquerdes de les roques. i augmenta de volum.
■ Ara, explica com l’acció de l’aigua de la pluja trenca les roques.
2. Ordena els processos següents.
El vent transporta els materials erosionats.
Els materials se sedimenten al peu de la muntanya.
El vent i l’aigua erosionen la muntanya.
3. Escriu un exemple de cada cas.
Rius i torrents Vent Mar
Erosió
Transport
Sedimentació

Reforç
11 El sistema solar
Nom Data
Recorda
El sistema solar està format pel Sol, els planetes, els planetes nans
i els cossos petits, que són els asteroides i els cometes.
1. Llegeix les definicions i escriu el concepte al qual es refereixen.

● Conjunt format pel Sol i tots els astres
que giren al seu voltant. c
● Astre gran esfèric que gira al voltant
del Sol seguint una òrbita. c
● Cos petit de forma irregular que gira
al voltant del Sol. c
● Astre glaçat que gira al voltant del Sol
amb una òrbita el·líptica molt allargada. c
Sistema solar
Planetes interiors Planetes exteriors Planetes nans
● ● ●
● ●
● ●
● ●
3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Després, copia’l correctament.
Els meteorits són cossos petits,

com grans de pols, que arriben
a la Terra i s’incendien en xocar
amb l’atmosfera.
Els estels fugac, os són cossos més
grans que arriben a la superfície
sense cremar-se del tot.

Reforç
12 L’univers
Nom Data
Recorda
● Els estels són grans esferes de gas que emeten energia en forma de llum
i calor.
● Les constel·lacions són grups d’estels que es veuen pròxims en una regió
del cel.
● Les galàxies són agrupacions d’estels, juntament amb pols i gas.
El sistema solar està situat a la Via Làctia.
1. Completa aquesta taula sobre les propietats del Sol.

El Sol
Color Mida Lluminositat Brillantor
2. És el mateix una constel·lació que una galàxia? Explica’n les diferències.
3. Completa el text.
Les són agrupacions de milers o milions d’estels,

juntament amb fragments de roca i gas. Segons la forma poden
ser , o .
El sistema solar està situat en una galàxia espiral anomenada

. Nosaltres ens troben en un dels brac, os d’aquesta
galàxia, forc,a lluny del centre.

Reforç
13 Els ecosistemes
Nom Data
Recorda
● Un ecosistema està format per un medi físic i una comunitat d’éssers vius.
● Els éssers vius d’un ecosistema es relacionen entre ells i també
amb el medi.
● l medi físic determina els éssers vius que poden viure en l’ecosistema,
E
i els éssers vius modifiquen el medi físic.

● Un ecosistema està format pel i pels
que hi habiten.
● Els ésser vius d’un ecosistema es relacionen entre ells i també amb el .
● Els éssers vius poden el medi on viuen.
2. Observa el dibuix i respon

les preguntes.
● Quins elements formen aquest ecosistema?
● Quins éssers vius habiten en aquest ecosistema?
● Hi podria viure una girafa, en aquest ecosistema? Per què?
● Com modifiquen aquest ecosistema les persones?

Reforç
14 La nutrició en els ecosistemes

Nom Data
Recorda
● En un ecosistema, uns éssers vius s’alimenten dels altres:
– Les plantes són productores, perquè es fabriquen l’aliment.
–E
ls consumidors són tots els éssers que s’han de buscar l’aliment,
i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris.
● Les relacions d’alimentació en un ecosistema es representen mitjançant
cadenes i xarxes alimentàries.
1. Numera de l’1 al 4 aquests éssers vius perquè formin una cadena alimentària.
■ Ara, escriu a sota de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor

secundari i consumidor terciari, segons correspongui.
2. Posa dos exemples d’éssers vius en cada cas:

● Consumidors primaris c
● Consumidors secundaris c
● Consumidors terciaris c
3. Respon les preguntes següents:

● En l’ecosistema d’un hort, qui són els productors? I els consumidors?
● En l’ecosistema marí, qui són els productors?
4. Completa el text amb aquestes paraules.
xarxes alimentàries espècie cadenes
En un ecosistema existeixen moltes
diferents, i una mateixa pot formar part de diverses. Per això,
per representar millor les relacions es fan servir alimentàries.

Reforç
15 El medi ambient
Nom Data
Recorda
● El nostre medi ambient està format per tot allò que afecta la nostra vida:
l’atmosfera, l’aigua, el clima, la resta d’éssers vius, etc.
● Els éssers humans modifiquem el medi on vivim i podem arribar a causar-hi
greus problemes amb les nostres activitats, com ara la contaminació,
l’escalfament global, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat.
1. Enumera sis elements que formin part del teu medi ambient.
1. 4.
2. 5.
3. 6.
2. Escriu una oració amb cada parella de paraules.
desforestació – urbanitzacions
combustibles – clima
3. Digues quines de les activitats que es veuen en la imatge modifiquen el medi ambient.
4. Explica per què la desaparició d’una espècie animal o vegetal dins un ecosistema
pot ser un problema greu.

Reforç
16 La protecció del medi ambient

Nom Data
Recorda
● El nostre deure és protegir el medi ambient on vivim. Podem contribuir-hi
estalviant aigua, electricitat i combustible, dipositant les deixalles
i els residus als llocs adequats, així com respectant la flora i la fauna.
● Les autoritats contribueixen a protegir el medi ambient amb la declaració
d’espais protegits.
1. Digues quines de les actituds següents serveixen per protegir el medi ambient
i quines el perjudiquen.
1 2 3 4
5 6 7 8
9 10 11 12
2. Respon les preguntes.

● De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?
● Quines activitats canviaries per ajudar a protegir el medi ambient?
● Què és una espècie en perill d’extinció?

Reforç
17 Les propietats de la matèria

Nom Data
Recorda
Els cossos de l’univers estan formats per matèria, i la matèria, per àtoms.
La matèria té dos tipus de propietats:
● Propietats generals, que són comunes a tot el que està fet de matèria.
Per exemple, la massa, el volum i la temperatura.
● Propietats característiques, que són les que varien d’unes substàncies
a unes altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color,
la duresa, la densitat...
1. Escriu massa, volum o densitat, segons que correspongui.

● La és la relació entre la massa i el volum.
● La indica la quantitat de matèria que té un cos.
● El és l’espai que ocupa una certa quantitat de matèria.
● La i el són propietats generals
de la matèria.
● La és una propietat característica de la matèria.
La matèria
Propietats Propietats
●
es mesura en
●
litres o mil·lilitres ● densitat

Reforç
18 Les mescles i les substàncies pures

Nom Data
Recorda
La matèria es pot presentar com a substància pura o com a mescla.
Les mescles poden ser:
● heterogènies, si se’n poden distingir els components;
● homogènies, si no se’n poden distingir els components.
Per separar les mescles s’utilitzen diversos mètodes, per exemple: filtració,
decantació, separació magnètica o evaporació.
1. Escriu C, si l’afirmació és certa, o F, si és falsa. A continuació, escriu corregides les falses.
Totes les mescles estan formades per diverses substàncies pures.
Totes les substàncies pures són mescles homogènies.
Els aliatges són mescles heterogènies.
2. Com separaries els components de les mescles següents? Tria el sistema que creguis
més convenient i explica per què.
● Mescla d’aigua i serradures.
Filtració. Decantació. Evaporació.
Perquè
● Mescla d’oli i aigua.
Perquè
● Mescla d’aigua i sal.
Perquè

Reforç
19 Els canvis d’estat

Nom Data
Recorda
Quan la matèria passa d’un estat a un altre té lloc un canvi d’estat.
Els canvis d’estat són la fusió, la vaporització, la condensació, la solidificació,
la sublimació i la sublimació inversa.
1. Identifica cada canvi d’estat i localitza’l en la sopa de lletres.

● Pas de gas a líquid. c
● Pas de líquid a gas de manera lenta
i a una temperatura inferior a la d’ebullició. c
● Pas de sòlid a gas sense passar per líquid. c
● Pas de sòlid a líquid. c
● Pas de líquid a gas de manera ràpida
assolint una certa temperatura que és fixa
per a cada substància. c
Q A S E R F Ó N T U Y E
Ó N S D A I H J K L Ç B
A F U S I Ó C X E V M U
C I B C A W G F B D P L
I S L Q E J U A U W Q L
Ó D I A D M I S L E A I
N X M Z C H K E L R S C
E V A P O R A C I Ó C I
G V C W R T L D Ó T I Ó
S A I S F G O T I Y E I
M B Ó X V T P Ç Ó N Y R
C O N D E N S A C I Ó R
2. En què consisteix la solidificació? Explica-ho i escriu-ne un exemple.

Reforç
20 Els canvis químics

Nom Data
Recorda
Els canvis químics o reaccions químiques són els canvis en què
unes substàncies es transformen en unes altres de diferents.
Algunes reaccions químiques són l’oxidació, la combustió, la fotosíntesi
i la respiració cel·lular.
1. Què és un canvi químic? Explica-ho amb un exemple.
2. Observa aquestes dues situacions. Després, respon les preguntes.
● Què els passa als glaçons al cap d’una estona?
● És possible que l’aigua es converteixi en glaç?
● I el glaç en aigua líquida?
● La fusta es pot transformar en cendra?
● I la cendra en fusta?
● En quina de les dues situacions ha tingut lloc un canvi químic? Per què?

Reforç
21 El moviment i la velocitat
Nom Data
Recorda
● Els cossos estan aturats si una força hi actua a sobre.
● Un cos en moviment es desplaça en línia recta sense variar la velocitat
fins que una altra força no actua a sobre.
● La força del fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena.
● La velocitat indica la rapidesa amb què es mou un cos. Es calcula dividint
l’espai que recorre el cos entre el temps en què ho fa.

● Què fa que els cossos es moguin o s’aturin?
● Què indica la velocitat?
2. Descriu el que passa en el dibuix.

moviment
força
de fregament
3. Llegeix l’enunciat i resol el problema.
Si un cotxe tarda 4 hores

a recórrer 300 quilòmetres,
a quina velocitat va?

Reforç
22 La força de la gravetat i el moviment

Nom Data
Recorda
La gravetat és la força que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície
de la Terra.
La força de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera
els que es mouen cap avall.
1. Ratlla la paraula falsa i, després, escriu l’oració correcta.
● La força de fregament gravetat és la força que fa que els cossos siguin
atrets cap a la superfície de la Terra.
● Quan es deixa caure una pilota, la força de la gravetat fa que la pilota vagi
cap amunt avall .
2. Indica, en cada il·lustració, quines fletxes representen la força de la gravetat. Després,

explica què passa en cada cas.

Reforç
23 Les màquines simples

Nom Data
Recorda
Les principals màquines simples són la roda, la politja, el pla inclinat
i la palanca.
● La roda disminueix la força de fregament.
● La politja canvia la direcció d’una força.
● La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces més petites que si no
es fessin servir.
1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les màquines següents.
acnvira al irdcecói ed al ofarç
c Politja:
erf nau atcsa tiuitalztn enmsy çorfa
c Palanca:
isdinumri al roçfa ed refamgnte
c Roda:
leearv àrcegresu tuitilanzt senym aorfç
c Pla inclinat:
2. Encercla segons la clau. Després, escriu el tipus de palanca que és.
verd punt de suport vermell força
Palanca de gènere. Palanca de gènere. Palanca de gènere.

Reforç
Les unitats de relleu de Catalunya.
24 Les terres del nord
Nom Data
Recorda
Catalunya està situada al nord-est peninsular i limita al nord amb França
i Andorra, al sud amb la Comunitat Valenciana, a l’oest amb Aragó i a l’est
amb el mar Mediterrani.
El relleu de Catalunya és molt variat i s’organitza en quatre grans unitats:
el Pirineu, la serralada Transversal, la depressió Central i el Sistema
Mediterrani.
El Pirineu està dividit en el Pirineu axial i el Prepirineu.
1. Completa el mapa de Catalunya

i assenyala-hi els límits
territorials i les quatre
grans unitats de relleu.
2. Completa el text a partir de l’esquema.

El Pirineu
Pirineu axial Prepirineu
Pica d’Estats Besiberri Pedraforca Boumort
● El està dividit en dues subunitats:
i . El n’és l’eix principal i està format
per muntanyes grans i escarpades com la i el .
● El és un conjunt de serres paral·leles situades al sud
del com ara el i el .

Reforç
El relleu del centre,
25 el sud i el litoral de Catalunya
Nom Data
Recorda
Al centre de Catalunya hi ha la depressió Central, una zona molt àmplia situada
entre els Pirineus, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral.
El Sistema Mediterrani està format per les serralades Prelitoral i Litoral,
que discorren paral·leles a la costa, la depressió Prelitoral i les planes litorals.
La costa catalana s’estén del nord-est al sud i té un relleu variat amb trams
de costa alta i trams de costa baixa.
1. Situa en el mapa les unitats de relleu del requadre.
depressió Central – Pirineus – serralada Transversal – serralada

Prelitoral – serralada Litoral – depressió Prelitoral – planes litorals
2. Escriu els accidents del relleu de la llista en la columna que correspon.
illes Medes Costa alta Costa baixa i deltaica

golf de Sant Jordi
cap de Creus
golf de Roses
cap de Begur
delta del Llobregat

Reforç
26 Els rius de Catalunya

Nom Data
Recorda
Els rius de Catalunya tenen un curs, un cabal i un règim molt desigual
perquè depenen de la proximitat al mar, del relleu i del clima.
Els rius de Catalunya s’agrupen en tres xarxes fluvials: la de l’Ebre,
la del Pirineu-Mediterrani i la mediterrània.
1. Escriu tres oracions combinant els textos dels tres requadres.
la longitud del curs, – el cabal, – el règim,
que és la variació de la quantitat d’aigua d’un riu al llarg de l’any.

que és el recorregut que fa un riu.
que és la quantitat d’aigua que porta un riu.
El relleu influeix en – El clima influeix en
1.
2.
3.
2. Completa la taula amb els rius del requadre.
Besòs Ebre Fluvià Foix Francolí Llobregat Muga

Noguera Pallaresa Segre Ter Tordera Valira
Xarxa de l’Ebre Xarxa Pirineu-Mediterrani Xarxa mediterrània

Reforç
27 Llacs, embassaments i canals de Catalunya

Nom Data
Recorda
A Catalunya, a més de les aigües superficials dels rius, hi ha la del mar
i també les dels llacs, els aiguamolls, els canals i els embassaments.
Els embassaments són molt importants perquè permeten regular la despesa
d’aigua que s’utilitza per a consum humà, produir electricitat i fer activitats
esportives.
1. Relaciona les columnes.
Terreny pla inundat a causa

de l’aigua del mar d’una
manera permanent.
llac
Acumulació natural d’aigua

en una depressió de terreny.
aiguamoll
canal
Acumulació artificial d’aigua
en el curs d’un riu.
embassament
Llit artificial que es construeix per

desviar l’aigua d’un riu i portar-la
fins als camps de conreu.
2. Ordena les lletres i escriu el nom de les aigües superficials següents.
llac c sablonye c Llac de

canal c lergul c

embassament c sasquude c

aiguamolls c pàrmode c

Reforç
28 El clima a Catalunya
Nom Data
Recorda
El clima és l’estat de l’atmosfera que es repeteix en un lloc al llarg de molts
anys i es defineix per les temperatures, les precipitacions i els vents.
La distància al mar, el relleu i la proximitat a l’equador són els factors
que influeixen en el clima.
A Catalunya hi ha quatre tipus de clima: mediterrani litoral, mediterrani
d’interior, d’alta muntanya i atlàntic.
1. Escriu quin factor influeix en el clima de cada zona.
●
Una zona que té temperatures menys constrastades que les de l’interior.
●
Una zona que rep amb més intensitat els rajos solars.
●
Una zona que té temperatures més baixes perquè està a gran altitud.
2. Escriu el tipus de clima que es defineix.
● : els hiverns són freds i els estius,
calorosos, i es donen tres varietats: humit, sec i extremat, segons com són
les precipitacions.
● : els hiverns són molt llargs i freds,
i els estius frescos i suaus. Les precipitacions són força abundants i hi neva sovint.
● : els hiverns són molt freds i els estius,
frescos. Les precipitacions són molt abundants pels vents humits que vénen
de l’oceà Atlàntic.
● : les temperatures són suaus
a la primavera i a la tardor; els estius són calorosos, però no gaire; els hiverns són
freds, però no gaire a causa de la influència del mar.

Reforç
29 La Catalunya humida
Nom Data
Recorda
La Catalunya humida comprèn les terres del Pirineu, de la serralada
Transversal i de la serralada Prelitoral, que són zones on les precipitacions
són abundants.
En aquestes zones el paisatge és molt verd i es pot classificar en dos
tipus segons l’altura: el paisatge d’alta muntanya i el paisatge de muntanya
mitjana humida.
1. Marca les opcions correctes.

● A la Catalunya humida les precipitacions superen els...
700 mm anuals 500 mm anuals 200 mm anuals
● En el paisatge d’alta muntanya gairebé no hi ha vegetació entre els...
1.600 i 2.300 m 2.300 i 2.500 m 2.500 i 3.000 m
● El paisatge de muntanya mitjana humida se situa entre els...
1.600 i 1.800 m 800 i 1.600 m 600 i 1.200 m
2. Escriu les plantes del requadre en la columna corresponent.
faig avet pi negre ginebró pi roig

bedoll esbarzer neret roure saüc
Paisatge d’alta muntanya Paisatge de muntanya mitjana humida
3. Explica què deferencia el paisatge d’alta muntanya del de muntanya mitjana humida.

Reforç
30 La Catalunya seca
Nom Data
Recorda
La Catalunya seca comprèn part de les terres de la serralada Litoral,
part de les de la serralada Prelitoral i part de les de les comarques
interiors de plana, que són zones on les precipitacions són molt escasses,
sobretot a l’estiu.
En aquestes zones hi ha dos tipus de paisatge: el del litoral i prelitoral
i el de les comarques interiors seques.
1. Escriu C, si és cert, i F, si és fals. Després, torna a escriure les oracions falses

de manera correcta.
A la Catalunya seca les precipitacions no arriben als 500 mm anuals,

i la vegetació i la fauna s’han adaptat a la calor i la sequera.
El paisatge de la Catalunya seca és típicament mediterrani, amb arbres i arbustos

de fulla caduca, petita, endurida i moltes amb punxes.
El litoral català és un dels paisatges que ha patit més transformacions a causa
de les activitats econòmiques i la gran concentració de població.
2. Uneix amb fletxes.
alzina surera
pi pinyoner
alzina carrasca Paisatge litoral i prelitoral
màquia de garric
màquia de margalló
P
aisatge de les comarques
màquina d’arçot interiors seques
canyissar
pollancre

Reforç
31 La població de Catalunya
Nom Data
Recorda
Actualment, la població de Catalunya és de més de set milions d’habitants.
La població de Catalunya ha augmentat els darrers anys perquè el creixement
natural i el creixement migratori són positius.
La població de Catalunya es reparteix de forma desigual, de manera
que hi ha més densitat de població a les ciutats i a les comarques
de la costa que a les comarques d’interior i muntanya.
1. Forma per a cada pregunta la resposta correcta.
el nombre d’habitants
que hi ha a cada quilòmetre
quadrat de superficie.
Per què el creixement
natural és positiu?
És
Què és la densitat la immigració és superior

de població? a l’emigració.
Perquè
Per què el creixement

migratori és positiu?
la natalitat és superior
a la mortalitat.
2. Escriu les comarques del requadre en la columna que els correspon.
el Pallars Sobirà – el Tarragonès – el Priorat – el Vallès Occidental

el Maresme – el Baix Llobregat – el Gironès – el Segrià
el Barcelonès – l’Alt Urgell – la Cerdanya
Les comarques Les comarques Les comarques

més poblades força poblades menys poblades

Reforç
32 La població i el sector primari a Catalunya

Nom Data
Recorda
El 5 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector primari,
que comprèn les activitats econòmiques de l’agricultura, la ramaderia,
la pesca, la mineria i la silvicultura.
La ramaderia i l’agricultura de secà són les activitats econòmiques principals
del sector primari a Catalunya.
1. Ratlla el producte que no correspon en cada columna.
agricultura de secà agricultura de regadiu
blat poma
ametlla arròs
carxofa tomàquet
oliva ceba
mongeta prèssec
raïm ordi
● La ramaderia es localitza a les terres de la Catalunya d’interior i la Catalunya...
seca activa humida
● La ramaderia estabulada o intensiva és la més...
porcina productiva bovina
● En la ramaderia extensiva el bestiar...
pastura a l’aire lliure es cria en granges es cria en estables
● Dos dels ports de pesca més important de Catalunya són els de...
Súria i Blanes Vic i Arenys Vilanova i la Geltrú i Roses

Reforç
33 El sector secundari a Catalunya

Nom Data
Recorda
El 25 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector secundari,
que comprèn les activitats econòmiques de la construcció i les industrials.
Les indústries que ocupen més persones a Catalunya són la química,
la dels metalls, l’agroalimentària, la de les noves tecnologies, la de la construcció
i la tèxtil, que es concentren a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat,
el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Camp, el Tarragonès, el Gironès
i el Segrià.
1. Observa les fotografies i marca les opcions correctes.
● La fotografia correspon a la indústria:
tèxtil
agroalimentària
● que produeix:
embotits
llaminadures
química
de la construcció
● que elabora:
llet i derivats
medicaments
dels metalls
de les noves teconologies
● que fabrica:
components d’informàtica
electrodomèstics

Reforç
34 El sector terciari a Catalunya

Nom Data
Recorda
El 70 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector terciari,
que comprèn les activitats econòmiques dedicades als serveis (sanitat,
educació, administració, finances, comunicació, turisme, comerç i transport).
Els serveis més importants a Catalunya són el turisme, el comerç
i els transports terrestres, marítims i aeris de persones i mercaderies.
1. Escriu de quin tipus de turisme es tracta.

● : se centra en ciutats com ara Barcelona,
amb un ric patrimoni històric i artístic.
● : és el que ocupa més persones
i es localitza a la costa mediterrània en municipis com ara Cadaqués.
● : es desenvolupa a tot Catalunya, sobretot
a les àrees de muntanya com ara la vall d’Aran.
2. Relaciona les columnes.
Catalunya exporta maquinària,

vehicles de motor i productes
Comerç interior d’alimentació, i importa
combustibles, productes
químics i d’alimentació.
Catalunya envasa productes

alimentaris que es venen
Comerç exterior a Catalunya mateix o en altres
comunitats autònomes
de l’Estat espanyol.
3. Escriu un exemple de cada tipus de transport a Catalunya.

● terrestre:
● marítim:
● aeri:
Reforç
35 El paleolític
Nom Data
Recorda
● La prehistòria és la primera etapa de la història i es divideix en paleolític,
neolític i edat dels metalls.
● En el paleolític els éssers humans eren nòmades, vivien a l’aire lliure,
en coves o cabanes senzilles, i eren caçadors i recol·lectors.
S’organitzaven en tribus. Fabricaven eines amb pedra i ossos. Pintaven
animals a les parets de les coves i feien petites escultures.
1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions.
... des de l’aparició de l’ésser humà fins

La prehistòria és... a la invenció de l’escriptura.
... en tres etapes: paleolític, neolític

La prehistòria va...
i edat dels metalls.
La prehistòria es divideix... ... la primera etapa de la història

i la més llarga.
●
●
●
2. Completa el text amb les paraules que hi falten.
Al paleolític, els éssers humans s’alimentaven del que trobaven en la natura. Pescaven,
cac, aven i fruits. Aquests homes i dones eren ,
anaven d’un lloc a un altre i vivien agrupats en , que eren petits grups
formats per diverses famílies. Fabricaven amb ossos d’animals i pintaven
l’interior de les .

Reforç
36 El neolític
Nom Data
Recorda
El neolític és la segona etapa de la prehistòria. En aquest període els éssers
humans es van fer agricultors i ramaders, i van construir llogarets;
fabricaven eines amb pedra polida, feien teixits i ceràmica, i pintaven escenes
amb figures esquemàtiques.
1. Completa amb algunes de les característiques dels éssers humans del neolític.
Al paleolític els éssers Al neolític els éssers

humans eren... humans eren...
● Nòmades ●
● Recol·lectors ●
● Caçadors ●
2. Observa la pintura.
Després, respon les preguntes.
És una pintura del paleolític? Com ho saps?

●
A quina època pertany? Per què t’ho sembla?

●
3. Relaciona les tres columnes.
pedra polida Es fregava repetidament una pedra

paleolític
en la ranura que feien en una altra.
pedra colpejada Es colpejava una pedra amb

neolític
una altra fins a donar-li forma.

Reforç
37 L’edat dels metalls

Nom Data
Recorda
A l’edat dels metalls els éssers humans van començar a fabricar objectes
de metall.
Alguns llogarets es van convertir en ciutats. Es van fer grans invents,
com ara la roda, la vela i l’arada.
Els éssers humans d’aquesta època van construir monuments megalítics.
1. Observa la línia del temps i digues per què és incorrecta.

Prehistòria
Edat dels metalls Neolític Paleolític
Fa 1.000.000 Fa uns 7.000 Fa uns 6.000

d’anys. anys. anys.
2. Escriu paleolític, neolític o edat dels metalls, segons que correspongui.
● Els éssers humans vivien en ciutats. c
● Els éssers humans vivien en llogarets. c
● Els éssers humans vivien en coves. c
● Eren caçadors i recol·lectors. c
● Eren agricultors i ramaders. c
● Eren comerciants, guerrers, artesans. c
● Van inventar la roda. c
● Van fer pintures esquemàtiques. c
● Van fer pintures amb volum aprofitant
els sortints de les roques. c
● Treballaven amb pedra polida. c
● Treballaven amb metalls. c
● Treballaven amb pedra colpejada. c
Reforç
38 El territori de Catalunya en la prehistòria

Nom Data
Recorda
En el territori que ocupa actualment Catalunya s’han trobat restes
de les tres etapes de la prehistòria.
Del paleolític s’han trobat armes de caça, eines de treball fetes d’os
i pedra i pintures a les parets de les coves.
Del neolític destaquen les restes de ceràmica decorades amb impressions
de petxines i els dòlmens i els menhirs.
De l’edat dels metalls s’han trobat forns, vasos campaniformes, ceràmica
i eines de bronze i ferro.
1. Escriu l’etapa de la prehistòria a la qual pertany cada troballa.

● Pintura rupestre realista.
● Vas campaniforme.
● Ceràmica per a les cendres d’un difunt.
● Fragment de ceràmica
amb marques de petxines.
● Eines de pedra i os per treballar la fusta,

cavar o escorxar animals.
2. Completa les oracions amb la informació que falta.

● Els primers pobladors del territori de Catalunya es van instal·lar en coves
i tendes a l’aire lliure a prop dels rius
● A Catalunya s’han trobat a les parets de coves i balmes pintures del paleolític,
com ara les del
● A Catalunya, a partir de les restes trobades pels arqueòlegs, s’han reconstruït
dues cabanes i un graner a

Reforç
39 Ibers, celtes i colonitzadors

Nom Data
Recorda
En el primer mil·lenni abans de Crist, la Península estava habitada pels ibers,
assentats a la costa mediterrània, i els celtes, assentats a l’interior
i a la costa atlàntica.
A través del Mediterrani van arribar a la Península els pobles colonitzadors:
fenicis, grecs i cartaginesos.
1. Pinta el mapa segons la clau. mar Cantàbric
Després, respon les preguntes.
ATLÀNTIC
LUCENSES
S CÀNTABRES
ASTUR S
S
ON
NSE
SC
E US VA
RE
S
CC N
VA SO
CA
LU ANS
vermell zona celta
RA
B AREVACS IET
VETONS LA
CA
RP
E EDETANS MAR
LUSITANS
TA
SN
OR
ET
AN CONTESTANS
CÈLTICS S
blau zona ibera TURDETANS

AN
S
MEDITERRANI
BASTET
OCEÀ
zona celta i celtibera
zona ibera
● Quina part de la Península ocupaven els pobles ibers? I els celtes?
127683iberos y celtas
● Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.
2. Localitza en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colònies
que van fundar cadascun d’aquests pobles. Després, escriu-los.
A S G D G E R B N A S C
C A R T A G I N E S O S
A B I O D R T V M S T I ● c
R F E N I C I S S X I Ç
T A R U R O M A Y E C I
● c
A P O S A H G R E C S K
O H S A G U N T S T O M ● c
C A R T A G O N O V A T

Reforç
40 Els romans a Hispània

Nom Data
Recorda
La conquesta romana de la Península va començar l’any 218 aC i va acabar
el 19 aC. Els romans van organitzar Hispània en províncies, i hi van imposar
les lleis romanes, van estendre-hi l’ús del llatí, van fundar-hi ciutats
i van introduir-hi el cristianisme.
1. Escriu la paraula a què es refereixen les definicions següents.

Barreja de pedres, ciment i sorra usada
●
pels romans com a material de construcció. c

Llengua parlada pels romans.
● c
Adopció dels costums dels romans.
● c
Nom de les guerres en què es van enfrontar
●
els romans i els cartaginesos. c

Cadascuna de les divisions territorials
●
de la Hispània romana. c
Nom d’una província romana d’Hispània.
● c
Nom amb què els romans van anomenar
●
el territori de la península Ibèrica. c

Persona que no té llibertat i pertany a una altra.
● c
2. Completa aquest text sobre la Hispània romana.
Fa més de 2.000 anys, els romans van derrotar els

i van envair la península Ibèrica, que van anomenar
.
Els romans van organitzar el territori en .

A més, van implantar-hi la seva llengua, el ,
la seva cultura, les seves lleis i els seus costums. Aquest procés
es coneix com a .
Els romans eren uns constructors excel·lents. Construïen amb dos

nous materials: el ciment i el , i decoraven
els terres i les parets amb pintures o .

Reforç
41 El territori de Catalunya a l’edat antiga

Nom Data
Recorda
El territori de Catalunya a l’edat antiga l’habitaven diferents tribus d’ibers
abans de l’arribada dels grecs i de la conquesta romana.
Els grecs hi van fundar Empúries i van introduir nous elements, com ara el torn,
la moneda i la manera de construir i ordenar l’espai.
Els romans van fer de Tàrraco la ciutat més important de Catalunya i hi van
construir ciutats, vil·les i calçades.
1. Relaciona la tribu d’ibers i el lloc que habitaven de Catalunya.
Indigets c ● El Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Penedès.
Ilergets c ● L’Empordà i la Selva.
Ausetans c ● Les terres del curs final de l’Ebre.
Lacetans c ● Les planes de Lleida.
Laietans c ● El Bages i el Solsonès.
Ilercavons c ● El pla de Barcelona, el Vallès i el Maresme.
Cossetans c ● Osona.
2. Escriu les construccions del requadre en la columna que correspon.
acròpolis - fòrum - àgora - domus

calçada - aqüeducte - muralles
Construccions gregues Construccions romanes

Reforç
42 El començament de l’edat mitjana

Nom Data
Recorda
● En el segle v, els visigots es van establir a la Península i van fundar-hi
un regne amb capital a Toledo.
● L’any 711, els musulmans van envair el regne visigòtic. Van organitzar
Al-Andalus com un emirat i, més tard, com un califat. Al mateix temps,
els cristians del nord de la Península es van organitzar en regnes
i comtats.
1. Ratlla la resposta incorrecta. Després, copia l’oració completa.
Els visigots eren un poble...

● c a. germànic. b. musulmà.
La capital del regne visigòtic va ser...

● c a. Còrdova. b. Toledo.
2. Completa amb la data en què van tenir lloc els fets següents. Després, ordena’ls
amb 1, 2 i 3.
L’any , l’emir Abderraman III va adoptar el títol de califa i va inaugurar
el califat de Còrdova.
L’any , el príncep Abderraman I es va proclamar emir independent
i Al-Andalus es va separar de Damasc.
L’any , els musulmans van envair la Península i van instaurar-hi un emirat,
és a dir, una província que depenia del califa de Damasc.
3. Enumera els regnes o comtats cristians que es van formar a la Península al principi
de l’edat mitjana.
5
● Regne d’Astúries, que més tard es va anomenar
Zona ● La part oriental del regne de Lleó, que més tard es va convertir
cantàbrica
en el
5
●
Pirineus ● Comptats que van acabar formant el regne

●

Reforç
43 El final de l’edat mitjana

Nom Data
Recorda
● En el segle XI, Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes
i el califat va desaparèixer.
● Els regnes cristians es van anar unint i van lluitar contra els musulmans
per ampliar les seves fronteres.
● Els Reis Catòlics van conquerir l’últim regne musulmà, el de Granada,
el 1492.
1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Després, respon les preguntes.
Mar Cantábrico
AT L Á N T I CO
REINO DE
Corona d’Aragó REINO DE LEÓN
NAVARRA
CORONA
REINO DE DE ARAGÓN
Navarra
REINO
Corona de Castella DE
CASTILLA
PORTUGAL
Portugal
Regne de Granada
eo
án
ALMOHADES rr
te
edi
rM
OCÉANO
Ma
Territoris
Territorioscristians
cristianos
Territoriosmusulmans
Territoris musulmanes
● Quins eren els regnes cristians? I els musulmans?
127683territorios cristianos y reino de Granada
● Què eren els regnes de taifes?
● Quin va ser l’últim regne musulmà de la Península?
● Quan es van unir les corones de Castella i Aragó?
● Qui va conquerir el regne de Granada?
● Quina època es representa en aquest mapa? Com ho saps?

Reforç
44 La vida a Al-Andalus
Nom Data
Recorda
● La societat d’Al-Andalus estava formada per persones de diferents religions:
musulmans, muladís, mossàrabs i jueus.
● La majoria de la població vivia a les ciutats, on es van construir edificis
amb materials pobres, però amb molta decoració.
1. Esbrina de quina paraula es tracta.

● Cristià d’Al-Andalus que havia adoptat
la religió musulmana. c
● Cristià d’Al-Andalus que continuava practicant
la religió cristiana. c
● Part principal de les ciutats d’Al-Andalus. c
● Zona de mercat de les ciutats d’Al-Andalus. c
2. Indica quin tipus d’arc és cadascun. Després, respon la pregunta.
● Per què creus que aquests tipus d’arcs s’anomenen així?
3. Observa aquesta fotografia de l’interior de la mesquita de Còrdova i descriu com és.
Explica com està decorada, quins materials creus que s’han utilitzat, quina funció tenia
aquest edifici...

Reforç
45 La vida als regnes cristians

Nom Data
Recorda
● La societat en els regnes cristians es dividia en privilegiats i no privilegiats.
● En aquesta època es van construir edificis romànics i gòtics:
–E
ls edificis romànics tenien poca alçada i uns murs de pedra molt gruixuts,
on s’obrien poques finestres.
–E
ls edificis gòtics eren alts, amb murs més prims en els quals s’obrien
grans portes i finestres amb arcs de forma apuntada.
LA SOCIETAT EN ELS REGNES CRISTIANS
● ●
● ●
2. Observa la fotografia i escriu romànic o gòtic, segons que correspongui.
■ Ara, explica les diferències entre les construccions romàniques i les gòtiques.

Reforç
46 El territori de Catalunya en l’edat mitjana

Nom Data
Recorda
En l’època dels visigots el territori que ocupa Catalunya era molt insegur
i els habitants fugien de les ciutats al camp.
En l’època dels musulmans Catalunya va quedar dividida en dos zones:
la Catalunya Vella, sota el domini cristià, i la Catalunya Nova, sota el domini
dels musulmans.
La Catalunya Vella formava part de la Marca Hispànica i el territori
s’organitzava en comtats.
En temps de la corona d’Aragó, Catalunya va viure una època de prosperitat.
A Catalunya els testimonis de l’art visigòtic són escassos; de la cultura
islàmica les mostres es concentren a la Catalunya Nova: a Lleida, Balaguer
i Tortosa, principalment; en zones del Pirineu i en els nuclis antics de ciutats
de Catalunya es conserven moltes construccions romàniques i gòtiques.

● Tàrraco va ser una de les poques ciutats que va perviure en temps...
dels visigots
dels musulmans
dels cristians
● La Catalunya Vella i la Catalunya Nova estaven dividides...
pels Pirineus
pel riu Besòs
pel riu Llobregat
● Guifré el Pelòs era un comte català cristià que es va enfrontar als...
musulmans
visigots
francs
● Tres de les ciutats més grans de la corona d’Aragó eren,...
Barcelona, Perpinyà i València
Girona, Besalú i Montblanc
Barcelona, Tàrraco i Manresa

Ampliació
1
Nom Data
El factor Rh
Tot i que la sang de totes les persones té els mateixos compo-
nents (glòbuls blancs, plaquetes, plasma i glòbuls vermells),
el tipus de sang varia d’una persona a una altra. La majoria
de gent pertany a un dels quatre grans grups: A, B, AB o O,
i la pertinenc, a a un grup o a un altre depèn de les proteï-
nes que hi ha en els glòbuls vermells i en el plasma en el
qual floten.
Una persona només pot donar i rebre sang de persones
del seu mateix grup sanguini. Les persones amb grup san-
guini O, tanmateix, són anomenades donants universals, ja
que la seva sang no provoca rebuig en cap receptor. De la
mateixa manera, les persones amb sang del tipus AB són
receptors universals, és a dir, poden rebre sang de tots els
grups.
Els glòbuls vermells d’algunes persones contenen una proteï-
na anomenada factor Rh. Es diu que aquestes persones tenen
Rh positiu (Rh+). Si no tenen aquesta proteïna, tenen un
Rh negatiu (Rh–), i només poden rebre sang del tipus Rh–,
com la seva.
Igual que el color dels cabells o dels ulls, també heretem
el tipus sanguini dels nostres pares. El factor Rh també va-
ria segons el lloc d’origen d’una determinada població. Per
exemple, gairebé tots els indis del Perú tenen sang del tipus
O i a l’Àsia central el tipus B és el més comú.
1. Llegeix el text i respon.

● Quins són els principals components de la sang?
● Quins grups sanguinis hi ha?
● Què és un donant universal? I un receptor universal?

2. Quin és el teu grup sanguini? I el teu factor Rh?
3. Pensa i respon.
● De quins donants podries rebre sang en una transfusió?
● A quines persones podries donar sang?
4. Escriu la paraula corresponent a cada definició.

hematòleg hemopatia hematoma hemorràgia hemoglobina
● Malaltia de la sang.
● Metge especialitzat en l’estudi de la sang.

● Sortida de la sang dels vasos sanguinis
quan es produeix una ferida.
● Taca de color morat o groguenc
que es produeix a la pell a causa
d’un cop.
● Pigment vermell que es troba
en els glòbuls vermells i que serveix
per transportar l’oxigen.
■ Ara, respon.
● Què creus que significa el prefix hemo-, hema-?
5. Saps què és un banc de sang? Busca’n informació i respon. Després, escriu per què
creus que és important donar sang.

Ampliació
2
Nom Data
Diferents maneres de veure el món

Gairebé tots els animals tenen òrgans que els permeten captar la llum i per-
cebre imatges del món que els envolta, però presenten diferències curioses
i importants. En els ulls existeixen dos tipus de cèl·lules receptores de llum:
● Els cons permeten la visió en colors i una bona resolució de la imatge,
però necessiten llum per poder funcionar.
● Els bastons funcionen fins i tot amb poca llum, però ofereixen una
resolució molt més baixa.
Els animals de visió diürna, com els éssers humans, tenen molts més cons Dibuix de cons i bastons dins
que bastons; quan és fosc, hi veiem pitjor que altres animals, però a can- la retina de l'ull humà.
vi tenim una bona resolució de la imatge. Els animals nocturns, en canvi, tenen més bastons que cons
i necessiten tenir ulls d’una mida més gran.
Els iris i les pupil·les també varien molt. Les pupil·les de les persones són ro-
dones, mentre que les dels felins tenen forma de clivella vertical.
Altres animals, com la cabra o el pop, tenen pu-
pil·les amb forma de clivella horitzontal. D’aquesta
manera, el parpelleig no altera la seva visió. Però les
pupil·les més estranyes del regne animal pertanyen a
la sèpia, ja que tenen forma de W.
Els ocells rapinyaires són els animals que tenen més agudesa visual. És molt
gran l’àrea del cervell que destinen a interpretar els estímuls visuals; a més,
tenen pupil·les molt grans i un elevat nombre de cons i bastons a la part
central de la retina, de manera que hi poden veure amb molta nitidesa fins
i tot a molta distància.
Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. El seu «ull»
està format per nombrosos ulls microscòpics, els ocels. Cada ocel és un ull
complet i independent format per unes poques cèl·lules. Els ocels s’unei-
xen constituint una espècie de mosaic i cadascun aporta una informació
puntual. El sistema nerviós rep tota aquesta informació i n’elabora una
sola imatge.
1. Defineix les paraules següents.

● con:
● bastó:
● ocel:

2. Pensa i explica.
● El mussol és un animal de costums nocturns. Quins tipus de cèl·lules deuen ser més
abundants en els seus ulls, els cons o els bastons? Per què?

● L’àguila és un dels animals que hi pot veure millor. Per a què utilitza aquesta
qualitat? Com deuen ser els seus ulls?
3. Relaciona cada ull amb l’ésser viu corresponent.
A B C D
1 2 3 4
4. Utilitza la clau per desxifrar el missatge secret.
S5 O5 L5 C5 T5
E N I E
B A N N È U E
R E E P R E D E U M .

Ampliació
3
Nom Data
Les erupcions volcàniques

Segur que al cinema o a la televisió has vist alguna imatge
relacionada amb els volcans o amb les erupcions volcàni-
ques, aquells moments en què unes muntanyes pacífiques
es converteixen en ferotges brolladors de lava.
Tal com ja saps, l’activitat dels volcans és molt variable.
Hi ha volcans tremendament actius, que entren sovint en
erupció. Uns altres són molt més tranquils i alternen perí-
odes de repòs amb d’altres d’erupcions més o menys inten-
ses. N’hi ha que estan «adormits», és a dir, que no tenen
activitat, però que no es creu que estiguin extingits. I n’hi
ha que es poden considerar extingits.
Segons com tingui lloc l’erupció, els volcans es classifi-
quen en quatre grups:
● Hawaià. No es produeixen explosions i la lava que s’ex-
pulsa és fluïda, llisca suaument pels vessants i aconse-
gueix ocupar una gran extensió. Per exemple, els vol-
cans de les illes de l’oceà Pacífic.
● Estrombolià. La lava que s’expulsa també és fluïda, en-
cara que no tant com en el tipus hawaià, ni tampoc aconsegueix ocupar tanta extensió. A més, es
produeixen explosions petites però freqüents. Per exemple, el volcà Stromboli, a Itàlia.
● Vulcanià. Provoca erupcions violentes que llancen grans núvols de cendres. El magma que s’ex-
pulsa per la xemeneia és molt viscós, no flueix amb facilitat i se solidifica amb rapidesa. Per
exemple, el volcà Etna, a Itàlia.
● Peleà. Les erupcions són molt violentes perquè el magma que puja per la xemeneia és molt dens,
se solidifica amb molta rapidesa, i arriba a obstruir el cràter. L’enorme pressió dels gasos que no
troben sortida aixeca aquest tap, que s’eleva i forma una gran erupció. Per exemple, el volcà
Montagne Pélée, a Martinica.
1. De què tracta el text? Llegeix-lo i resumeix-lo.

2. Observa els dibuixos i escriu quin tipus de volcà és en funció de l’erupció.
caviunal laepe
waahia terolomisba
3. Explica la diferència que hi ha entre lava i magma.
4. Els antics romans tenien un déu que anomenaven Vulcà. Esbrina qui era Vulcà
i completa la fitxa.
● Déu del
● Fill de
● Marit de
● Vivia sota el
■ Ara, busca informació sobre el quadre.

Quin títol té? Quin personatge ès Vulcà? Qui el va pintar? A quin museu es troba?
●

Ampliació
4
Nom Data
Ecosistemes en perill
En tot el planeta, tant a la terra com al mar, hi ha ecosistemes sencers que es troben en greu perill
d’extinció. Aquests són alguns dels ecosistemes més rics i també més amenac, ats del planeta.
mar de Bering Sibèria
llac Baikal
litoral
mediterrani
muntanyes
Rocalloses selva de Guinea
oceà Índic
Madagascar
selva de Libèria
selva amazònica
Ciutat del Cap
● mar de Bering: al nord del Pacífic, ● litoral mediterrani: un ecosistema

zona de reproducció de la balena amb una gran diversitat, especialment
grisa. de plantes, ocells i insectes.
● muntanyes Rocalloses: bosc boreal ● oceà Índic: hi ha els esculls de corall
de fulla perenne, un dels paisatges més grans del planeta.

més característics de l’Amèrica ● llac Baikal: és el llac més gran
del Nord. de l’Àsia, conté el 20 % de les aigües
● Madagascar: una de les flores dolces del planeta.
i faunes més riques i estranyes ● selves equatorials de l’Àfrica occidental:
del planeta. amb espècies tan rares com
● Sibèria: la taigà és un dels boscos l’hipopòtam nan o l’ocapi.
naturals més extensos del món. ● garriga del Cap: més de vuit mil
● Amazònia: aquestes selves contenen espècies vegetals úniques

centenars d’espècies vegetals i els insectes més extraordinaris
i animals exclusives. del planeta.
1. Quina informació ens aporta el mapa?
2. Localitza Catalunya en el mapamundi. Hi ha algun ecosistema en perill en aquesta àrea

del planeta? Quin?

3. Investiga i elabora un breu informe d’un ecosistema proper al lloc on vius. Afegeix-hi
imatges extretes de la premsa o fins i tot dibuixos fets per tu.
● Ecosistema:
● Localització:

● Éssers vius:

● Medi físic:

● Tipus de contaminació que pateix:
4. Completa els mots encreuats.

1. Pèrdua de la coberta vegetal.
2. Riu més llarg de l’Amèrica 1.
del Sud. 2.
3. Oceà on es troben importants
3. 6.
esculls coral·lins.
4. Mar del nord del Pacífic molt 4.
ric en recursos pesquers. 5.
5. Llac de gran extensió al sud
de Sibèria.
6. Bosc natural molt extens
que hi ha a Sibèria.
Ampliació
5
Nom Data
Eureka, el principi d’Arquimedes Hieró va fer cridar Arquimedes,

que era l’home més savi de la ciutat.
Hieró, rei de Siracusa (Sicília) fa més de 2.200
anys, estava molt amoïnat: havia rebut una Pots descobrir
si la corona és tota
corona feta pel seu orfebre utilitzant un lingot d’or sense fer-la
d’or pur que Hieró li havia donat amb aquest malbé?
objectiu.
La corona pesava exactament el mateix que el No ho sé...
Hi ha d’haver
lingot, però Hieró sospitava que l’orfebre s’ha- alguna solució.
via quedat amb una part de l’or i havia barrejat
a l’aliatge altres metalls menys valuosos.
Arquimedes va fer que introduïssin

Una setmana després, mentre prenia la corona en un recipient amb aigua
un bany, Arquimedes va trobar la solució. i en un altre recipient igual una altra
corona d’or pur de la mateixa massa.
Observa l’aigua
Eureka!
que vessa el cossi...
Ho he trobat!
Tenies raó, Hieró,
Tinc la solució.
et volien enganyar.
1. Llegeix les preguntes, pensa-hi i marca la resposta correcta. Si et cal, busca mès informació.
● Per què Arquimedes va arribar a la conclusió que l’orfebre havia enganyat Hieró?
Perquè l’aigua havia pujat més de nivell que en l’altre.
Perquè en tots dos cossis l’aigua havia arribat al mateix nivell.
● En què es basava la conclusió d’Arquimedes?
En el fet que, en variar la forma d’un cos, també en varia el volum.
En el fet que dues masses iguals d’una mateixa substància tenen el mateix
volum, independentment de la forma que tinguin.
2. Per què és més petit el bloc de plom que el de suro si tots dos tenen
la mateixa massa?
SURO
1 kg
PLOM 1 kg
3. Observa els dibuixos i explica per què no són correctes.
■ Esbrina la densitat de l’anell sabent que té una massa de 30 g

i un volum d’1,5 cm3.
4. Busca informació i respon les preguntes.

Qui era Arquimedes? On va néixer?
●
Quines van ser les contribucions més importants que va fer al món de la ciència?
●
Què significa la paraula eureka?

●

Ampliació
6
Nom Data
Newton i les pomes
Hi ha molts esdeveniments de la histò-

ria en què la realitat i la ficció van ple-
gades i es poden arribar a confondre.
Aquestés el cas del descobriment de la
llei de la gravitació universal.
La llegenda explica que Isaac Newton
estava reposant sota una pomera quan,
de sobte, una poma va caure d’aquell
arbre.
Simplement la caiguda d’aquesta poma
va servir a Newton per formular una
de les lleis físiques universals més im-
portants.
Gràcies a la poma, el científic anglès
es va adonar que existeix una forc, a de
la Terra que atreu cap a ella tots els ob-
jectes: la gravetat.
1. Llegeix el text, busca més informació i respon les preguntes.

● Qui va ser Isaac Newton?
● Què és la força de la gravetat?
● Per què la caiguda de la poma li va suggerir a Newton la llei de la gravetat?

2. Llegeix aquesta notícia relacionada amb la pomera que va inspirar Isaac Newton.
21 de setembre de 2006
La poma de l’arbre de Newton ha caigut

al pas de l’huracà Gordon
Al voltant de les 10 del matí, coincidint amb una forta ratxa de vent,
ha caigut a terra l’únic fruit que havia donat aquest any la pomera
de Newton, plantada al davant de la Casa de les Ciències a la Corunya.
mc2prensa
A diferència de la poma que va inspirar la llei de la gravitació universal
al científic anglès, la que penjava de l’arbre plantat al costat de la Casa
de les Ciències no es va desplomar verticalment en direcció al centre de
la Terra, sinó que va aparèixer a certa distància del peu de l’arbre, com
a conseqüència de les fortes ratxes de vent associades al pas de l’huracà
Gordon [...]. El tipus de caiguda observat avui és, sens dubte, un moviment
forc, at, modificat per una forc, a diferent. El Gordon ha deixat la seva
anècdota: recordeu que la gravetat no és l’única forc, a que hi ha a la Terra.
■ Quines altres forces a més de la de la gravetat coneixes? Pensa-hi i escriu-ne el nom.
3. Les pomes han estat protagonistes d’esdeveniments històrics i llegendes. Informa’t

i relaciona cada poma amb la seva història. Després, respon les preguntes.
Poma d’Eva Llei de la gravitació universal.
Poma de Paris Guerra de Troia.
Poma de Newton Expulsió del paradís.
Poma de Guillem Tell Independència de Suïssa.
● Coneixes algun conte en què la poma sigui protagonista? Quin?
● Per cert, quin tipus de planta és la pomera?

Ampliació
7
Nom Data
Un gran parc a l’Alt Pirineu

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP),
creat l’1 d’agost de l’any 2003, comprèn bo-
na part del Pirineu axial, l’eix principal del
Pirineu català. Es troba situat entre la Val
d’Aran i el Principat d’Andorra i s’estén per
quinze municipis de les comarques del Pa-
llars Sobirà i de l’Alt Urgell.
És el parc més extens de Catalunya, només
la seva superfície representa una tercera
part de tots els parcs naturals de Catalu-
nya.
Entre les muntanyes grans i escarpades in-
clou la Pica d’Estats, el cim més alt del ter-
ritori català, amb 3.143 metres d’alc, ada.
El parc recull les aigües dels rius Segre i
Noguera Pallaresa, que pertanyen a la xar-
xa fluvial de l’Ebre.
En un mapa físic de Catalunya es pot ob-
servar que l’àrea protegida que ocupa el
parc natural, si es mira d’oest a est, té una
forma geogràfica que recorda una ona de
mar, gegant.

● Quan va ser creat el Parc Natural de l’Alt Pirineu?
● Quina unitat de relleu comprèn bona part del parc natural?
● Com és que el Parc Natural de l’Alt Pirineu és el més extens de Catalunya?
● Quina muntanya i quins rius es localitzen al parc natural?

2. Consulta un mapa d’espais naturals de Catalunya i acoloreix l’àrea que ocupa
el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
2.000 m
1.000 m
600 m
200 m
0m
límit d’espai natural
3. Busca informació i escriu el nom de les comarques i els quinze municipis per on s’estén
el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Ampliació
8
Nom Data
Essències per combatre la calor

La Catalunya seca comprèn les terres de la
serralada Litoral i Prelitoral i les de les co-
marques interiors de plana.
En aquests paisatges hi ha plantes capaces
de sobreviure en condicions molt ingrates,
perquè s’adapten a la sequedat i tenen recur-
sos per conservar la poca aigua que reben.
Són exemples d’aquest tipus de plantes el ro-
maní, la farigola i l’estepa.
Aquestes plantes comparteixen una sèrie de
característiques:
• els agrada el sol,
• s’adapten molt bé als períodes de sequera
als estius, i
• són aromàtiques perquè produeixen es-
sències, unes substàncies olioses i intensa-
ment oloroses.
Els científics han observat que la producció
d’essències està lligada a l’adaptació de la
planta a la calor i la sequera, perquè redueix
la funció de transpiració de la planta, és a
dir, evita la pèrdua de gran part de l’aigua
que ha absorbit la planta.

● Quines plantes s’adapten molt bé a la sequera i la calor?
● Quines característiques comparteixen aquestes plantes?
● Per què la producció d’essències està lligada a l’adaptació d’aquestes plantes

a la calor i la sequera?

2. Observa el mapa i encercla les zones on és probable trobar plantes com el romaní,
la farigola i l’estepa.
Viella
FRANÇA
ANDORRA
Sort Puigcerdà
Figueres
Olot
Berga
ARAGÓ Tremp
Girona
Solsona
Vic
Manresa
Lleida Tàrrega Granollers

Igualada Terrassa
Barcelona
Valls
verd fosc prats d'alta muntanya
verd mig arbres de fulla perenne

Gandesa Tarragona m a r
verd clar arbres de fulla caduca
taronja matollar, arbust i garriga
Tortosa rosa conreus
escala zona urbana

0 23
groc altres paisatges
COMUNITAT
VALENCIANA quilòmetres lila límit entre la Catalunya humida
i seca
3. Busca informació i dibuixa una mata de romaní, una de farigola i una d’estepa.

Ampliació
9
Nom Data
Els primers agricultors i ramaders

L’agricultura i la ramaderia són
activitats econòmiques del sec-
tor primari en les quals actu-
alment treballen molt poques
persones.
Però no sempre ha estat així...,
fa molts milers d’anys, l’agri-
cultura i la ramaderia eren ac-
tivitats que ocupaven tots els
membres d’una tribu, i gràcies
a l’agricultura els éssers hu-
mans van aconseguir passar de
ser nòmades a sedentaris.
Els primers éssers humans eren
cac, adors i havien de desplac, ar-
se i canviar de lloc sovint quan
perseguien els animals de cac, a.
Tot i que més tard van aconseguir domesticar els animals, van continuar sent nòmades perquè quan
s’esgotaven els recursos o canviava l’estació de l’any, havien de conduir els ramats cap a nous ter-
renys de pastura.
Després d’inventar la ramaderia, els éssers humans van inventar l’agricultura i van aconseguir do-
mesticar les plantes també.
És difícil de saber com va succeir perquè no n’hi ha cap registre, però als éssers humans se’ls va ocór-
rer plantar llavors, deixar-les germinar, fer créixer les plantes regant-les, deixar-ne madurar els fruits i
recol·lectar-los per fer-los servir com a aliment.
L’agricultura va permetre als éssers humans establir-se en un lloc fix i crear els primers poblats;
va fer disminuir la fam i la mortalitat causada per la desnutrició, ja què amb l’agricultura es po-
dien mantenir més membres d’una tribu, etc., i tot això va contribuir a un augment progressiu de la
població.
1. Escriu amb les teves paraules el significat de les paraules següents.

Consulta el diccionari.
● nòmada:
● sedentari:

Per què després de domesticar els animals, els éssers humans van continuar
●
sent nòmades?
Què va permetre l’agricultura als éssers humans?

●
3. Defineix el tipus d’agricultura i ramaderia que hi ha a Catalunya avui dia.
Conreus de
●
Conreus de
●
Ramaderia
●
Ramaderia
●

Ampliació
10
Nom Data
Els nostres avantpassats

L’ésser humà actual és producte d’una lenta evolució.
● El nostre primer avantpassat té un antiguitat d’uns 5 milions d’anys,
és l’Australopithecus. Caminava dret.
● Fa uns 3 milions d’anys va aparèixer l’Homo habilis. Caminava dret,
vivia en petits nuclis familiars, es dedicava a la cac, a i a la recol·lecció
i va comenc, ar a fabricar eines.
● Fa 1.600.000 anys va aparèixer l’Homo erectus. Tenia unes propor-
cions corporals semblants a les actuals, i podia arribar a mesurar
180 cm d’alc, ada. Era omnívor i probablement cac, ador. Va fer un gran
descobriment: el foc.
● L’Homo antecessor va viure fa 800.000 anys. Era cac, ador i recol·lector, i utilitzava eines d’os i fus-
ta. Les restes d’aquesta espècie s’han trobat a Atapuerca (Castella i Lleó).
● Fa uns 150.000 anys va aparèixer l’Homo neanderthalensis. Va ser el primer ésser humà que va
comenc, ar a enterrar els morts.
● Posteriorment, va sorgir l’Homo sapiens sapiens o home de Cromanyó, que és l’espècie a la qual
pertanyem. Va aparèixer fa aproximadament 130.000 anys. Es va fer sedentari, va inventar l’agri-
cultura i la ramaderia, i va fer les primeres manifestacions artístiques.
1. Llegeix el text i marca la resposta correcta.

● Va començar a fabricar eines de pedra:
Homo erectus
Homo sapiens sapiens
Homo habilis
● Va deixar de ser nòmada:
Homo erectus
Homo neandertalensis
● Va descobrir el foc:
Homo antecessor
Homo erectus
2. Amb quina etapa de la prehistòria relacionaries l’Homo antecessor? Per què?
3. Relaciona cada espècie d’Homo amb el significat del seu nom i amb l’època
en què va aparèixer.
Homo habilis humà dret fa 3 milions d’anys
Homo antecessor humà que pensa fa 800.000 anys
Homo sapiens sapiens humà antecesor o pioner fa 150.000 anys
Homo erectus humà hàbil fa 1.600.000 anys
4. Quina espècie d’Homo pot ser? Observa el dibuix i explica per què.
5. Completa la línia del temps amb el nom de l’espècie humana corresponent.
5.000.000 d’anys 1.600.000 d’anys 800.000 anys 130.000 anys
3.000.000 d’anys 150.000 anys

Ampliació
11
Nom Data
L’exèrcit romà i els seus campaments

Fa més de 2.000 anys, Roma es va convertir en un
imperi. Va arribar a dominar el Mediterrani, part de
l’Europa Central i, fins i tot, el seu poder va arribar
fins a les illes Britàniques.
La seva forc, a es va basar fonamentalment en un exèr-
cit entrenat i experimentat, molt superior al dels seus
rivals.
L’exèrcit romà estava molt estructurat i en l’etapa im-
perial estava format per sis legions d’uns 5.300 soldats
cadascuna.
Cada legió estava dirigida per un legat militar i estava
dividida en deu cohorts.
Les cohorts tenien uns sis-cents homes cadascuna, al
capdavant de les quals hi havia un tribú militar. Al
seu torn, les cohorts estaven formades per tres mani-
ples, d’uns dos-cents legionaris cadascun, i cada ma-
niple estava format per dues centúries.
El comandament de les centúries i els maniples era a
càrrec dels centurions.
1. Llegeix i completa la llegenda amb els noms de cadascuna de les parts de l’exèrcit
romà que hi ha representada a l’esquema.

2. Relaciona.
Lorica: cuirassa. Scutum: escut.
Pilum: llança. Galea: casc.
Greba: peça que cobria

Gladius: espasa.
les cames.
3. Observa com era un campament de l’exèrcit romà.

Porta
principalis Tentoria
Praetorium dextra
Porta
decumana Intervallum
Fossa
Porta praetoria
Porta
principalis Via praetoria
O N siniestra
Vallum
E Via principalis
S
■ Ara, escriu la paraula que correspon a cada definició.

● Forat excavat per protegir el campament. c
● Espai entre les tendes i el vallum que facilitava
l’entrada i la sortida dels soldats. c
● Pavelló del general. c
● Palissada. c
● Tendes dels soldats. c
● Porta orientada a l’oest. c
● Via que travessava el campament de nord a sud. c
● Porta orientada a l’est. c
● Via que travessava el campament d’est a oest. c
● Porta orientada al sud. c
Ampliació
12
Nom Data
El camí de Sant Jaume

A l’edat mitjana, els llocs on es conservaven relíquies dels sants cristians van atreure un gran nom-
bre de pelegrins i viatgers. Els principals centres de pelegrinatge van ser Jerusalem, escenari de la
passió i la mort de Jesús; Roma, seu del papat i del martiri de sant Pere, i, més tard, Compostel·la,
on al principi del segle ix es va creure que s’havia trobat el sepulcre de l’apòstol Jaume.
Ben aviat, encoratjats pels reis i per l’Església, van arribar a Compostel·la pelegrins de tot Europa,
que trobaven allotjament i hospitali-
tat en els monestirs i en els nombrosos
hospitals i fondes que havien anat sor-
gint al llarg del camí fins a Santiago.
El camí de Sant Jaume va tenir moltes
rutes des de l’edat mitjana, per exemple:
● l camí francès: partia de Saint Jean
E
Pied de Port (Franc, a) i, travessant
Navarra, la Rioja, Castella i Lleó, ar-
ribava fins a Compostel·la.
● l camí del nord: corria paral·lel a la
E
cornisa cantàbrica, des del País Basc
fins a Astúries.
● l camí primitiu: corria des d’Astúri-
E
es fins a Lugo per enllac, ar amb l’últi-
ma part del camí francès.
● a via de la plata: sortia d’Andalusia
L
i travessava Extremadura i Castella i
Lleó fins a arribar a Galícia.
Quan els pelegrins arribaven a Com-
postel·la, entraven a la catedral per
l’entrada occidental, anomenada el
pòrtic de la Glòria.
1. Llegeix el text i respon les preguntes.

● Quins van ser els principals centres de pelegrinatge durant l’edat mitjana?
● Per què acudien a aquests llocs, els pelegrins?

2. Què és una relíquia? Esbrina-ho i explica-ho.
3. Marca en el mapa els diferents camins de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la,

segons la clau de colors.
vermell Camí francès.
blau Camí del nord.
verd Camí primitiu.
groc Via de la plata.
4. Observa les parts del pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la.
127683Camino de Santiago
timpà
arquivoltes
columna
mainell
■ Ara, escriu C, si l’oració és certa, o F, si és falsa.
Les arquivoltes són les motllures que decoren un arc.
El mainell és la columna que divideix en dos el buit d’una porta.
El timpà és l’espai decorat delimitat per les arquivoltes.
Les columnes són els elements verticals que sostenen el pes d’un edifici.
Solucions
Reforç 1: El procés digestiu ● ls urèters comuniquen els ronyons
E
1. El procés digestiu comprèn: amb la bufeta.
● la digestió, que consisteix 3. L’excreció és l’eliminació de substàncies
en la descomposició dels aliments de rebuig de la sang.
per poder obtenir-ne els nutrients.
Reforç 4: La sang i l’aparell circulatori
● l’absorció, que consisteix en el pas
dels nutrients a la sang. 1. ● La sang és un líquid vermell
● l’eliminació de les restes, que consisteix que transporta oxigen, nutrients
en la formació dels excrements a partir i substàncies de rebuig per tot el nostre cos.
de les restes de la digestió i la seva ● El cor és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar
expulsió per l’anus. el recorregut de la sang pel cos.
2. ● L’intestí prim intervé durant l’absorció 2. R. G. Vegeu pàg. 20 del llibre del alumne.
dels nutrients. 3. Als pulmons, la sang es carrega d’oxigen
● Els excrements són una massa molt i torna al cor per les venes pulmonars.
espessa que es forma a l’intestí gros En la circulació general, la sang carregada
a partir de les restes de la digestió d’oxigen torna al cor per les venes caves.
i que s’elimina de l’organisme per l’anus.
Reforç 5: La funció de relació
3. Els aliments contenen nutrients
que el nostre organisme necessita. 1. R. G.
El procés digestiu consisteix 2. Resposta model (R. M.).
en la transformació dels aliments ● Els òrgans dels sentits, en aquest cas l’oïda,
perquè puguem obtenir-ne els nutrients comuniquen a la nena que el telèfon sona.
necessaris. Consta de tres fases: digestió, ● Els òrgans dels sentits, com la vista
absorció dels nutrients i eliminació i el tacte, avisen el nen que plou
dels excrements. i per això obre el paraigua.
Reforç 2: La respiració Reforç 6: El sistema nerviós
1. Pulmons: són dos òrgans esponjosos 1. 1. E
l nen capta la informació a través
que obtenen oxigen de l’aire i expulsen dels ulls.
diòxid de carboni.
2. Els nervis transmeten la informació
Bronquis: són els conductes pels quals al cervell.
l’aire inspirat arriba als alvèols pulmonars.
3. E l cervell decideix xutar la pilota
2. A: El nen està expirant aire. Els pulmons amb el peu i ordena als músculs
estan desinflats. de la cama que es contreguin.
B: El nen està inspirant aire. Els pulmons
4. E ls nervis transmeten la informació
estan inflats.
als músculs de la cama.
Reforç 3: L’excreció 5. E ls músculs es contreuen i la cama
1. Resposta gràfica (R. G.). Vegeu pàg. 18 es mou i xuta la pilota.
del llibre del alumne. ● El nen decideix xutar la pilota
2. ● L’excreció és la funció que s’encarrega conscientment.
d’eliminar de l’organisme les substàncies ● La part del sistema nerviós que ordena
de rebuig de la sang a través de l’orina una resposta és el cervell.
i la suor. 2. Els nervis són fibres que arriben a tots
●
● La bufeta de l’orina és l’òrgan on s’acumula els racons del cos i que s’encarreguen
l’orina fins que és expulsada. de transmetre la informació.
● L es parts de l’encèfal són el cervell, 2. Hidrosfera.
el cerebel i el bulb raquidi. Geosfera.
Atmosfera.
Reforç 7: El sistema nerviós i els moviments
3. La capa d’ozó es troba a la part alta
1. 1. La nena capta la informació a través
de l’estratosfera. L’ozó és un gas que actua
del sentit del tacte.
com una barrera contra els rajos ultraviolats
2. Els nervis sensitius transmeten
que arriben del Sol i que resulten
la informació.
perjudicials per als éssers vius.
3. La medul·la espinal s’encarrega d’ordenar
una resposta. Reforç 10: L’escorça canvia
4. Els nervis transmeten la informació 1. A2, B3 i C1.
als músculs del braç. L’aigua de pluja s’introdueix a les esquerdes
5. Els músculs es contreuen i la nena aparta de les roques. Quan baixa la temperatura,
el braç. aquesta aigua es transforma en glaç,
● La nena capta la informació mitjançant que ocupa més volum que l’aigua
els òrgans dels sentits. Capta que la flama i fa que es trenqui la roca.
crema. 2. 1. El vent i l’aigua erosionen la muntanya.
● La part del sistema nerviós que ordena 2. E l vent transporta els materials
una resposta és la medul·la espinal. erosionats.
2. medul·la espinal moviments reflexos. 3. E ls materials se sedimenten al peu
encèfal moviments voluntaris. de la muntanya.
3. R. M.
Reforç 8: La coordinació interna Rius i torrents
1. Són músculs involuntaris. Perquè treballen
Les aigües del riu van desgas-
sense que hi intervinguem de manera Rius i torrents
tant el llit per on corren.
conscient. El vent arrossega el sòl quan
2. Els òrgans del sistema endocrí són Vent no està protegit per la vegeta-
les glàndules endocrines. Segreguen ció i està molt sec.
una sèrie de substàncies anomenades El mar colpeja les roques d’un
hormones; cada tipus d’hormona controla Mar penya-segat i les va desgas-
una funció diferent de l’organisme. tant a poc a poc.
3. ● La nostra temperatura es manté constant: Transport

coordinació interna (CI). Les aigües del riu transporten
Rius i torrents
● Es produeix saliva quan mirem un aliment els materials erosionats.
que ens agrada: coordinació interna (CI). El vent transporta els mate-
Vent
● Correm per arribar puntuals a classe: rials erosionats.
moviments voluntaris (MV). Les aigües del mar transpor-
Mar
4. ● El sistema nerviós dirigeix el funcionament ten els materials erosionats.
intern del cos mitjançant els músculs Sedimentació
involuntaris i el sistema endocrí. Els materials erosionats es
● Seria molt greu que els músculs dipositen a la superfície i s’hi
Rius i torrents
involuntaris deixessin de funcionar perquè acumulen. Així, els rius formen
deltes a la desembocadura.
moltes funcions del cos no es farien,
com ara la respiració, el batec cardíac, Els materials erosionats es di-
el control de la temperatura corporal, etc. positen a la superfície i s’hi acu-
Vent
mulen. Així, el vent forma dunes
Reforç 9: L’estructura de la Terra als deserts i a les costes.
1. R. G. Vegeu pàg. 42 i 43 del llibre Els materials erosionats es di-

Mar
del alumne. positen a la platja.

Reforç 11: El sistema solar Reforç 13: Els ecosistemes
1. Sistema solar. 1. ● Un ecosistema està format pel medi físic
Planeta. i pels èssers vius que hi habiten.
Asteroide ● Els ésser vius d’un ecosistema
Cometa. es relacionen entre ells i també
amb el medi.
2. Sistema solar
● Els éssers vius poden modificar el medi
Planetes interiors
on viuen.
● Mercuri
2. ● Aquest ecosistema està format pel medi
● Venus
físic (mar, gel i roques) i pels éssers vius
● Terra que hi viuen.
● Mart ● En aquests ecosistema hi habiten
Planetes exteriors persones, foques, peixos, morses
● Júpiter i gavines.
● Saturn ● No, una girafa no pot viure en aquest
● Urà ecosistema perquè no hi ha vegetació,
● Neptú que és el seu aliment, i perquè no és
un animal adaptat als climes freds.
Planetes nans
● Els éssers vius modifiquen l’ecosistema
● Plutó
construint iglús amb el gel o foradant
3. Els estels fugaços són cossos petits, el sòl per poder pescar.
com grans de pols, que arriben a la Terra
i s’incendien en xocar amb l’atmosfera. Reforç 14: La nutrició en els ecosistemes
Els meteorits són cossos més grans 1. 1. Herba, productor.
que arriben a la superfície sense cremar-se 2. Saltamartí, consumidor primari.
del tot. 3. Ratolí, consumidor secundari.
Reforç 12: L’univers 4. Guineu, consumidor terciari.
1. El Sol 2. R. M.
● Consumidors primaris: pugó, ovella.
Color Mida Lluminositat Brillantor
● Consumidors secundaris: granota, senglar.
El Sol és El Sol és ● Consumidors terciaris: tigre, ésser humà.
l’astre més l’astre més
Groc Mitjana 3. ● A l’ecosistema d’un hort, els productors
lluminós del brillant del
firmament. firmament. són les plantes i els consumidors,
els éssers humans i els animals
2. Una constel·lació és un grup d’estels que se n’aprofiten, els cargols,
que es veuen pròxims en una regió del cel. per exemple.
Les galàxies són agrupacions de milers ● A l’ecosistema marí, els productors són
o milions d’estels, juntament amb fragments les algues.
de roca i gas. 4. En un ecosistema existeixen moltes cadenes
3. Les galàxies són agrupacions de milers alimentàries diferents, i una mateixa espècie
o milions d’estels, juntament pot formar part de diverses. Per això,
amb fragments de roca i gas. Segons per representar millor les relacions es fan
la forma poden ser el·líptiques, espirals servir xarxes alimentàries.
o irregulars.
El sistema solar està situat en una galàxia Reforç 15: El medi ambient
espiral anomenada Via Làctia. Nosaltres 1. R. M.
ens trobem en un dels braços d’aquesta Els nens han d’anotar coses que facin
galàxia, força lluny del centre. referència a la resta d’éssers vius del seu
entorn, a l’entorn físic (construccions, parcs, 2. La matèria
boscos, etc.) i a aspectes com el clima, Propietats generals
les precipitacions, etc. Massa
2. R. M. Volum
La construcció d’urbanitzacions sovint
●
Temperatura
requereix talar zones d’arbres i és una
es mesura en:
de les causes de la desforestació.
quilograms o grams
El consum excessiu de combustibles
●
fòssils és una de les causes litres o mil·lilitres

de la contaminació de l’aire Propietats característiques
i de l’escalfament del clima. ● color
3. Modifiquen el medi ambient les tasques ● transparència
agrícoles, com el tractor del dibuix ● duresa
que llaura la terra, la construcció ● densitat
de tanques per separar els terrenys,
la construcció d’edificis, carrers i carreteres, Reforç 18: Les mescles i les substàncies pures
les línies elèctriques, la cria d’animals, etc. 1. C.
4. La desaparició d’una espècie animal F. Totes les substàncies pures estan
o vegetal dins un ecosistema pot formades per un sol tipus de matèria.
representar un problema greu perquè tots F. Els aliatges són mescles homogènies.
els éssers formen part d’alguna cadena
2. Filtració: perquè amb aquest sistema
alimentària i, en desaparèixer una espècie
es poden separar mescles heterogènies
concreta, també en resulten afectades
d’un sòlid amb un líquid.
les espècies que se n’alimenten.
Decantació: perquè amb aquest sistema
Reforç 16: La protecció del medi ambient es poden separar mescles heterogènies
1. (De dalt a baix i d’esquerra a dreta) de substàncies amb densitat diferent.
1: el perjudiquen; 2: el protegeixen; Evaporació: perquè amb aquest sistema
3: el protegeixen; 4: el perjudiquen; es poden separar mescles homogènies.
5: el perjudiquen; 6: el protegeixen;
Reforç 19: Els canvis d’estat
7: el protegeixen; 8: el perjudiquen;
9: el perjudiquen; 10: el protegeixen; 1. Condensació.
11: el perjudiquen; 12: el perjudiquen. Evaporació.
2. ● Les autoritats poden protegir la fauna Sublimació.
i la flora mitjançant la declaració Fusió.
d’espais protegits. Ebullició.
● Resposta lliure (R. Ll.). 2. La solidificació és el pas de líquid a sòlid.
● Una espècie en perill d’extinció és aquella Té lloc a la mateixa temperatura
de la qual queden molt pocs exemplars que la fusió. Per exemple, quan es congela
en el seu hàbitat natural. Un exemple l’aigua i es formen glaçons.
d’espècie en perill d’extinció força
conegut és el linx ibèric. Reforç 20: Els canvis químics
1. Un canvi químic és la transformació
Reforç 17: Les propietats de la matèria d’una substància en una altra de diferent.
1. Densitat. R. M. Per exemple el ferro s’oxida
Massa. a l’intempèrie i forma el rovell.
Volum. 2. Els glaçons, al cap d’una estona,
Massa, volum. es fonen.
Densitat. Sí, és possible.

També és possible. que es comenci a moure cap avall, cada
Sí, la fusta es pot transformar en cendra. vegada amb més velocitat. El resultat
No, la cendra no es pot transformar d’aquests dos moviments, cap endavant
en fusta. i cap avall, és que la pilota es desplaça
seguint una trajectòria corba.
Ha tingut lloc un canvi químic en la situació
en què s’ha cremat fusta. Perquè Reforç 23: Les màquines simples
una substància s’ha transformat 1. Politja: Canviar la direcció de la força.
en una altra, i aquest procés no es pot
Palanca: Fer una tasca utilitzant menys
tornar enrere.
força.
Reforç 21: El moviment i la velocitat Roda: Disminuir la força de fregament.
1. Els cossos es mouen o s’aturen quan Pla inclinat: Elevar càrregues utilitzant
una força hi actua a sobre. menys força.
La velocitat ens indica la rapidesa 2. R. G. Vegeu pàg. 97 del llibre del alumne.
amb què es mou un cos. Palanca de 3r gènere.
2. La pilota s’està movent, encara que a poc Palanca de 2n gènere.
a poc va perdent velocitat a causa Palanca de 1r gènere.
de la força de fregament.
Reforç 24: Les unitats de relleu de Catalunya.
La força de fregament és la que exerceix
Les terres del nord
el terra per on es desplaça la pilota,
i és una força amb una direcció contrària 1. R. G. Vegeu pàg. 104 del llibre del alumne.
a la del moviment, cosa que fa que la pilota 2. El Pirineu està dividit en dues subunitats:
s’aturi. el Pirineu axial i el Prepirineu.
3. 300 : 4 5 75. El Pirineu axial n’és l’eix principal i està
La velocitat és de 75 quilòmetres a l’hora. format per muntanyes grans i escarpades
com la Pica d’Estats i el Besiberri.
Reforç 22: La força de la gravetat i el moviment El Prepirineu és un conjunt de serres
1. La força de gravetat és la força que fa paral·leles situades al sud del Pirineu axial
que els cossos siguin atrets cap com ara el Pedraforca i el Boumort.
a la superfície de la Terra.
Reforç 25: El relleu del centre, el sud i el litoral
Quan es deixa caure una pilota, la força
de Catalunya
de la gravetat fa que la pilota vagi
1. R. G. Vegeu pàg. 104 del llibre del alumne.
cap avall.
2.
2. R.G. Vegeu pàg. 94 i 95. A. En llançar Costa alta Costa baixa i deltaica
una pilota cap amunt li comuniquem una
cap de Creus golf de Roses
velocitat cap amunt. Però quan deixem
anar la pilota, la força de la gravetat cap de Begur golf de Sant Jordi
comença a frenar-la i la pilota perd
illes Medes delta del Llobregat
velocitat fins que s’atura al punt
més alt. A partir de llavors, la gravetat
fa que es comenci a moure cap avall Reforç 26: Els rius de Catalunya
i que la velocitat vagi augmentant fins 1. El relleu influeix en la longitud del curs,
que arriba a terra. que és el recorregut que fa un riu.
B. En llançar la pilota cap amunt El clima influeix en el cabal, que és
li comuniquem una velocitat cap endavant. la quantitat d’aigua que porta un riu.
Però, al mateix temps, la gravetat hi exerceix El clima influeix en el règim, que és
una força cap avall. Per tant, en el moment la variació de la quantitat d’aigua d’un riu
en què deixem anar la pilota, la gravetat fa al llarg de l’any.
2. Xarxa Xarxa Xarxa 3. R. M. El paisatge de l’alta muntanya varia
de l’Ebre Pirineu-Mediterrani mediterrània molt amb l’alçada i passa de la roca nua
al prat alpí i del prat al bosc d’alta muntanya.
Ebre Ter Tordera
En canvi, el paisatge de muntanya mitjana
Segre Fluvià Besòs humida té un sol tipus de bosc característic.
Noguera Reforç 30: La Catalunya seca

Llobregat Foix
Pallaresa
1. F / F / C
Valira Muga Francolí A la Catalunya seca les precipitacions
no arriben als 700 mm anuals,
Reforç 27: Llacs, embassaments i canals i la vegetació i la fauna s’han adaptat
de Catalunya a la calor i la sequera.
1. llac - acumulació natural d’aigua El paisatge de la Catalunya seca és típicament
en una depressió de terreny. mediterrani amb arbres i arbustos de fulla
aiguamoll - terreny pla inundat a causa perenne, petita, endurida i moltes amb punxes.
de l’aigua del mar d’una manera permanent. 2. Paisatge litoral i prelitoral: alzina surera,
canal - llit artificial que es construeix pi pinyoner, màquia de margalló, canyissar,
per desviar l’aigua d’un riu i portar-la fins pollancre.
els camps de conreu. Paisatge de les comarques interiors seques:
embassament - acumulació artificial d’aigua alzina carrasca, màquia de garric, màquina
en el curs d’un riu. d’arçot.
2. llac: Banyoles Reforç 31: La població de Catalunya
canal: Urgell 1. Per què el creixement natural és positiu? –
embas-sament: Susqueda Perquè la natalitat és superior
aiguamolls: Empordà a la mortalitat.
Què és la densitat de població? – És
Reforç 28: El clima a Catalunya el nombre d’habitants que hi ha en cada
1. La proximitat del mar quilòmetre quadrat de superfície.
La proximitat a l’equador Per què el creixement migratori és positiu? –
El relleu Perquè la immigració és superior a l’emigració.
2. Clima mediterrani d’interior 2.
Clima d’alta muntanya Les comarques Les comarques Les comarques
Clima atlàntic més poblades força poblades menys poblades
Clima mediterrani litoral el Barcelonès el Garraf el Pallars Sobirà
Reforç 29: La Catalunya humida el Maresme el Tarragonès el Priorat
1. 700 mm anuals el Baix

el Gironès l’Alt Urgell
Llobregat
2.500 i 3.000 m
800 i 1.600 m el Vallès
el Segrià la Cerdanya
Occidental
2. Paisatge d’alta Paisatge de muntanya
muntanya mitjana humida
Reforç 32: La població i el sector primari
pi negre faig a Catalunya
bedoll roure 1. agricultura de secà: blat, ametlla, oliva, raïm
avet pi roig (no correspon la carxofa).
neret esbarzer agricultura de regadiu: poma, arròs,
tomàquet, ceba, prèssec (no correspon
ginebró saüc
l’ordi).

2. humida amb ossos d’animals i pintaven l’interior
productiva de les coves.
pastura a l’aire lliure
Reforç 36: El neolític
Vilanova i la Geltrú i Roses
1. Sedentaris.
Reforç 33: El sector secundari a Catalunya Agricultors.
1. La fotografia correspon a la indústria: Ramaders.
agroalimentària que produeix: embotits. 2. R.M. Aquesta pintura no és del paleolític
La fotografia correspon a la indústria: perquè en aquest període se solien pintar
química que elabora: medicaments. animals aïllats que dotaven de volum
La fotografia correspon a la indústria: aprofitant els sortints de la roca.
de les noves tecnologies que fabrica: Aquesta pintura pertany a l’època
components d’informàtica. del neolític perquè apareixen grups
d’éssers humans dibuixats de manera molt
Reforç 34: El sector terciari a Catalunya
esquemàtica.
1. turisme cultural o de lleure
3. Pedra polida – neolític – es fregava
turisme de costa repetidament una pedra en la ranura
turisme rural que feien en una altra.
2. Comerç interior – Catalunya envasa Pedra colpejada – paleolític – es colpejava
productes alimentaris que es venen una pedra amb una altra fins a donar-li
a Catalunya mateix o en altres forma.
comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Comerç exterior – Catalunya exporta Reforç 37: L’edat dels metalls
maquinària, vehicles de motor i productes 1. Aquesta línia del temps és incorrecta
d’alimentació; i importa combustibles, perquè les etapes de la prehistòria estan
productes químics i d’alimentació. desordenades. La primera etapa
3. R. M. és el paleolític, fa 1.000.000 d’anys;
la segona, el neolític, fa 7.000 anys,
terrestre: persones que es desplacen
i la tercera, l’edat dels metalls,
en trens per vies de ferrocarril.
fa 6.000 anys.
marítim: mercaderies que es desplacen
2. Edat dels metalls.
en vaixells per rutes marítimes.
Neolític.
aeri: turistes que es desplacen en avió
per rutes aèries. Paleolític.
Paleolític.
Reforç 35: El paleolític
Neolític.
1. La prehistòria és la primera etapa
Edat dels metalls.
de la història i la més llarga.
Edat dels metalls.
La prehistòria va des de l’aparició de l’ésser
humà fins a la invenció de l’escriptura. Neolític.
Paleolític.
La prehistòria es divideix en tres etapes:
paleolític, neolític i edat dels metalls. Neolític.
2. En el paleolític, els éssers humans Edat dels metalls.
s’alimentaven del que trobaven en la natura. Paleolític.
Pescaven, caçaven i recol·lectaven fruits.
Aquests homes i dones nòmades, anaven Reforç 38: El territori de Catalunya
d’un lloc a un altre i vivien agrupats en la prehistòria
en tribus, que eren petits grups formats 1. Pintura rupestre realista. – paleolític.
per diverses famílies. Fabricaven eines Vas campaniforme. – edat dels metalls.
Ceràmica per a les cendres formigó.
d’un difunt. – edat dels metalls. mosaics.
Fragment de ceràmica amb marques
de petxines. – neolític. Reforç 41: El territori de Catalunya
a l’edat antiga
Eines de pedra i os per treballar la fusta,
cavar o escorxar animals. – paleolític. 1. Indigets - L’Empordà i la Selva.
2. ● Els primers pobladors del territori Ilergets - Les planes de Lleida.
de Catalunya es van instal·lar en coves Ausetans - Osona.
i tendes a l’aire lliure a prop dels rius Lacetans - El Bages i el Solsonès.
Fluvià, Ter i Segre.
Laietans - El pla de Barcelona, el Vallès
● A Catalunya s’han trobat a les parets i el Maresme.
de coves i balmes pintures del paleolític
Ilercavons - Les terres del curs final de l’Ebre.
com les del Cogul (les Garrigues),
Ulldecona (Montsià) o Montblanc (Conca Cossetans - Camp de Tarragona, Conca
de Barberà). de Barberà i el Penedès.
● A Catalunya a partir de les restes trobades 2. Construccions Construccions
pels arqueòlegs s’hi han reconstruit gregues romanes
dues cabanes i un graner a Banyoles, acròpolis fòrum
al poblat neolític de La Draga.
àgora domus
Reforç 39: Ibers, celtes i colonitzadors muralles calçada
1 R. G. Vegeu pàg. 166 del llibre del alumne. - aqüeducte
Els pobles ibers ocupaven el sud i l’est
- muralles
de la Península. Els celtes ocupaven
les terres de la Meseta i de la costa atlàntica.
Reforç 42: El començament de l’edat mitjana
R. M. Ibers: laietans, contestants
i bastetants. 1. Els visigots eren un poble germànic.
Celtes: vascons, càntabres i asturs. La capital del regne visigòtic va ser Toledo.
2. Fenicis > Gadir. 2. 3. L ’any 929, l’emir Abderraman III
va adoptar el títol de califa i va inaugurar
Grecs > Sagunt.
el califat de Còrdova.
Cartaginesos > Cartago Nova.
2. L ’any 756, el príncep Abderraman I
Reforç 40: Els romans a Hispània es va proclamar emir independent
1. Formigó. i Al-Andalus es va separar de Damasc.
Llatí. 1. L ’any 711, els musulmans van envair
la Península i van instaurar-hi un emirat,
Romanització.
és a dir, una província que depenia
Púniques. del califa de Damasc.
Província. 3. Zona cantàbrica:
R.M. Bètica (a qualsevol de les altres ● Regne d’Astúries, que més tard
quatre). es va anomenar regne de Lleó.
Hispània. ● La part oriental del regne de Lleó
Esclau. es va convertir en el regne de Castella.
2. cartaginesos. Pirineus:
Hispània. ● Regne de Navarra.
províncies. ● Comtats aragonesos que van acabar
llatí. formant el regne d’Aragó.
romanització. ● Comptats catalans.

Reforç 43: El final de l’edat mitjana i finestres amb arcs de forma apuntada.
1. R. G. Vegeu mapes pàg. 180 i 188. Les finestres es decoraven amb vitralls
Els regnes cristians eren Portugal, Navarra, de colors.
la corona d’Aragó i la corona de Castella.
Reforç 46: El territori de Catalunya en l’edat
El regne musulmà era el regne de Granada.
mitjana
Petits regnes en què es va dividir Al-Andalus.
1. dels visigots
El regne de Granada.
pel riu Llobregat
Es van unir el 1479 amb el matrimoni
d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó. musulmans
El regne de Granada va ser conquerit Barcelona, Perpinyà i València
pels Reis Catòlics, Isabel I de Castella Ampliació 1: El factor Rh
i Ferran II d’Aragó.
1. ● Els principals components de la sang
Aquest mapa és del final de l’edat mitjana, són els glòbuls blancs, les plaquetes,
perquè els territoris cristians ocupen el plasma i els glòbuls vermells.
pràcticament tota la Península i els territoris
● Els grups sanguinis són A, B, AB i O.
musulmans queden reduïts a una petita
zona del sud. ● Un donant universal és aquella persona
la sang de la qual no provoca rebuig
Reforç 44: La vida a Al-Andalus en cap receptor, com els portadors
1. Muladí. del tipus O.
Mossàrab. Un receptor universal és aquella persona
que pot rebre sang de tots els tipus,
Medina.
com per exemple les persones
Soc.
amb el tipus AB.
2. Arc de mig punt o de mtja circunferència.
2. R. Ll.
Arc de ferradura.
3. R. Ll.
Arc apuntat.
4. ● Malaltia de la sang. hemopatia.
Aquests arcs s’anomenen així per la forma
que tenen. ● Metge especialitzat en l’estudi
de la sang. hematòleg.
3. R. Ll.
● Sortida de la sang dels vasos sanguinis
Reforç 45: La vida als regnes cristians quan es produeix una ferida. hemorràgia.
1. La societat en els regnes cristians ● Taca de color morat o groguenc
privilegiats que es produeix a la pell a causa
● nobles d’un cop. hematoma.
● clergat ● Pigment vermell que es troba
en els glòbuls vermells i que serveix
no privilegiats
per transportar l’oxigen. hemoglobina.
● pagesos
■ El prefix hemo-, hema- significa ‘sang’.
● artesans
5. Un banc de sang és un lloc dedicat
● comerciants a recol·lectar, emmagatzemar, processar
2. Romànic. i subministrar sang.
Els edificis romànics tenien poca alçada
i uns murs de pedra molt gruixuts, Ampliació 2: Diferents maneres de veure el món
amb poques finestres, per això l’interior era 1. ● con: cèl·lula receptora de llum que permet
fosc. Les portes i les finestres tenien forma la visió en colors i una bona resolució
d’arc de mig punt. de la imatge.
Els edificis gòtics eren alts. Els murs eren ● bastó: cèl·lula receptora de llum
més fins i s’hi obrien grans portes que aporta una resolució baixa
de la imatge, però que és capaç de funcionar 2. Sí, hi ha el litoral mediterrani, on es troba
amb molt poca llum. el bosc mediterrani, un ecosistema
● ocel: cadascun dels ulls complets formats que corre un greu perill de desaparèixer.
per molt poques cèl·lules que, unit a molts 3. R. Ll.
altres ocels, constitueix un ull compost 4. 1. desforestació
com el de moltes espècies d’insectes. 2. Amazones
2. El mussol té més bastons que cons
●
3. Índic
a la retina perquè els bastons funcionen
4. Bering
fins i tot amb molt poca llum
i és un animal nocturn. 5. Baikal
● L’àguila utilitza la vista per albirar 6. taigà
les seves preses a grans distàncies.
Ampliació 5: Eureka
Els seus ulls tenen pupil·les molt grans
i un elevat nombre de cons i bastons 1. Perquè l’aigua havia pujat mès de nivell
a la part central de la retina. en un cossi que en l’altre.
3. A4 / B1 / C2 / D3. En el fet que dues masses iguals
4. Els cons i els bastons són cèl·lules d’una mateixa substància tenen el mateix
receptores de llum. volum, independentment de la forma
que tinguin.
Ampliació 3: Les erupcions volcàniques 2. És més petit el bloc de plom perquè
1. R. M. Els volcans no són tots iguals la densitat del plom ès molt mès alta
ni tenen el mateix tipus d’activitat. que la del suro, per això ocupa menys
N’hi ha de molt actius, és a dir, que entren espai que el suro.
sovint en erupció. N’hi ha que alternen 3. La il·lustració és incorrecta perquè
períodes de repòs amb uns altres d’erupció. en introduir l’anell a la proveta el nivell
Fins i tot n’hi ha que estan «adormits», o altura del líquid hauria de pujar
és a dir, que no tenen activitat, però no i no baixar, com es veu en la il·lustració.
estan del tot extingits. I també n’hi ha ■ 30: 1,5 = 20. La densitat de l’anell
que es poden considerar extingits. és de 20 gr / cm3.
Segons com tingui lloc l’erupció, els volcans 4. R. M. Arquimedes va ser un matemàtic, físic
es poden classificar en quatre grups: i enginyer grec que va néixer a Siracusa
hawaià, estrombolià, vulcanià, peleà. (Itàlia) l’any 287 aC.
2. Vulcanià, peleà, hawaià, estrombolià.
R. M. Va descobrir i va formular el principi
3. El magma és el material que es troba que duu el seu nom i se li atribueixen
a l’interior de la Terra, a una temperatura diversos invents, com ara un mètode
altíssima; i la lava és el nom que rep per determinar el pes específic dels cossos,
el magma quan ha sortit a la superfície. un planetari mecànic, la roda dentada,
4. Déu del foc i dels metalls. el cargol sense fi...
Fill de Júpiter i de Juno. La paraula eureka significa ‘ho he trobat’
Marit de Venus. i s’utilitza quan es troba o descobreix alguna
Vivia sota el volcà Etna. cosa que es busca amb molt interès o esforç.
a farga de Vulcà. El segon de l’esquerra.
■ L
Diego Rodríguez de Silva i Velázquez. Ampliació 6: Newton i les pomes

Al Museo del Prado de Madrid. 1. Isaac Newton va ser un dels científics
més grans de tots els temps, que va fer
Ampliació 4: Ecosistemes en perill aportacions en molts camps de la ciència,
1. El mapa aporta informació sobre quins són com ara la física, la matemàtica
els ecosistemes que corren més perill o la química. Newton és un dels pares
de desaparèixer en el món. del càlcul matemàtic; va estudiar fenòmens

relacionats amb la llum i l’òptica, Ampliació 8: Essències per combatre la calor
va formular les lleis del moviment 1. el romaní, la farigola i l’estepa.
i va proposar la llei de la gravitació Els agrada el sol, s’adapten molt bé
universal. La seva gran obra és Philosophiae als períodes de sequera als estius,
naturalis principia mathematica, i són aromàtiques perquè produeixen
més coneguda com Principia. essències.
La força de la gravetat és la força que fa Perquè una de les funcions de la producció
que els cossos siguin atrets cap d’essències és la de reduir la transpiració
a la superfície de la Terra. en la planta, és a dir, evitar que s’elimini
R.M. Perquè si totes les coses quan cauen gran part de l’aigua que ha absorbit
van a para a terra ès perquè hi ha una força la planta.
dins de la terra que les atrau. 2. R. G. Es troben especialment a les zones
2. R. M. La força de fregament, la força de matollar.
d’atracció d’un imant, la inèrcia, forces 3. R. G.
de contacte...
3. Poma d’Eva: expulsió del paradís. Ampliació 9: Els primers agricultors
Poma de Paris: guerra de Troia. i ramaders
Poma de Newton: llei de la gravitació 1. R. M. nòmada: es diu de la persona o grup
universal. de persones que no viuen sempre al mateix
lloc, que van d’un costat a l’altre.
Poma de Guillem Tell: independència
de Suïssa. sedentari: es diu dels grups de persones
o d’animals que sempre viuen al mateix
● R. M. Blancaneu i els set nans.
lloc.
● L a pomera és un arbre de fulla caduca
2. Perquè quan s’esgotaven els recursos
que fa flors i produeix fruits:
o canviava l’estació de l’any, havien
les pomes.
de conduir els ramats cap a nous
Ampliació 7: Un gran parc a l’Alt Pirineu camps de pastura.
1. El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat Establir-se en un lloc fix i crear
l’1 d’agost de l’any 2003. els primers poblats; disminuir la fam
i la mortalitat causada per la fam,
La unitat de relleu que comprèn bona part
ja què amb l’agricultura es podia mantenir
del parc natural és el Pirineu axial, l’eix
a més membres d’una tribu, etc.,
principal del Pirineu català.
i contribuir a un augment progressiu
Perquè només la seva superficie representa de la població.
una tercera part de tots els parcs naturals
3. Conreus de secà: els cereals (blat i ordi),
de Catalunya.
vinya, olivera, fruits secs i ferratges
La Pica d’Estats i els rius Segre i Noguera per alimentar el bestiar.
Pallaresa.
Conreus de regadiu: els arbres fruiters
2. R. G. (És el parc més gran que es veu a dalt (pomeres i presseguers); les hortalisses,
a l’esquerra) en menys proporció (enciams, carxofes,
3. Comarca del Pallars Sobirà. mongetes i cebes); i el conreu de l’arròs.
Municipis: Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Ramaderia estabulada o intensiva: el bestiar
Esterri de Cardós, Farrera, la Guingeta es cria en granges i estables, és la més
d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, productiva (sobretot porcí i aviram, i també
Sort, Tírvia, Vall de Cardós. oví i boví).
Comarca de l’Alt Urgell. Ramaderia extensiva: el bestiar pastura
Municipis: Montferrer i Castelbò, i Les valls a l’aire lliure, pero és poc productiva (boví
de Valira. i oví).
Ampliació 10: Els nostres avantpassats 2. R. G.
1. Homo habilis. 3. Fossa.
Homo sapiens sapiens. Intervallum.
Homo erectus. Praetorium.
2. L’Homo antecessor es relacionaria Vallum.
amb el paleolític, perquè els éssers humans Tentoria.
en aquesta època eren recol·lectors
Porta decumana.
i caçadors.
Via principalis.
3. Homo habilis c Humà hàbil c fa tres millions
d’anys. Porta praetoria.
Homo antecessor c humà antecessor Via praetoria.
o pioner c fa 800.000 anys. Porta principalis sinestra.
Homo sapiens sapiens c humà que pensa c
Ampliació 12: El camí de Sant Jaume
fa 150.000 anys.
1. Jerusalem, Roma i Santiago
Homo erectus c humà dret c fa 1.600.000
de Compostel·la.
anys.
Perquè en aquests llocs havien passat fets
4. És l’Homo erectus, ja que duu una torxa
molt importants per als cristians.
a la mà i aquesta espècie va ser la que va
descobrir i va començar a utilitzar el foc. Per exemple, Jerusalem va ser l’escenari
5. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: de la passió i la mort de Jesús; Roma era
Australopitecus, Homo erectus, Homo i és la seu del papat i del martiri de sant
antecessor, Homo sapiens, Homo habilis, Pere, i a Santiago de Compostel·la es va
Homo Neardentalis. trobar el sepulcre de l’apòstol Jaume.
2. Una relíquia és un objecte o una resta
Ampliació 11: L’exèrcit romà i els seus que té gran valor perquè ha pertangut
campaments a algú que es considera important.
1. Gris molt fosc: legió. La relíquia de Santiago de Compostel·la
Gris fosc: cohort. és el cos de l’apòstol.
Gris clar: maniple. 3. R. G.
Blanc: centúria. 4. C, C, C, C.
84

Medi 5

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Medi 5

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5 PRIMÀRIA REFORÇ I AMPLIACIÓ

Textos: A. Rodríguez, A. Sánchez-Ramal

Il·lustració: J. Baeza i C. Molinas

Cartografia: José Luis Gil i Adolf Vallejo

Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas

Fotografia: A. R. Pérez; C. Jiménez / photoAlquimia; J. M.ª Escudero; J. Oster; S. Padura; PHOTODISC;

© 2009 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la

2. Respon les preguntes següents.

● Què són els excrements? On es formen?

3. Completa el text.

El procés consisteix en la dels aliments perquè

puguem obtenir-ne els nutrients necessaris. Consta de tres fases: ,

dels nutrients i dels excrements.

1. Digues de quin òrgan es tracta en cada cas i explica’n la funció

2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui.

El nen està inspirant/expirant aire. El nen està inspirant/expirant aire.

1. Retola l’esquema amb les paraules següents.

2. Completa les oracions.

les substàncies de de la sang a través de l’

● La de l’orina és l’òrgan on s’acumula l’

fins que és expulsada.

● Els comuniquen els ronyons amb la .

3. Indica quina oració és certa.

L’excreció és l’expulsió dels excrements.

L’excreció és l’eliminació de substàncies de rebuig de la sang.

4 La sang i l’aparell circulatori

1. Completa les definicions següents.

i per tot el nostre cos.

● El és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar el de la sang pel cos.

2. Retola el dibuix amb les paraules següents.

1. Dibuixa l’òrgan corresponent a cada sentit.

2. Explica de quina manera aquestes persones fan la funció de relació.

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 7

1. Observa el dibuix d’un moviment voluntari i completa les oracions.

2. Els transmeten la informació al .

3. El decideix xutar la pilota amb el peu i ordena

als de la cama que es contreguin.

4. Els nervis transmeten la informació als

5. Els músculs es contreuen i la cama .

■ Ara, respon les preguntes següents.

● Quina part del sistema nerviós ordena una resposta?

● Quines parts formen l’encèfal?

8 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

7 El sistema nerviós i els moviments

1. Observa el dibuix d’un moviment reflex i completa les oracions.

2. Els transmeten la informació.

3. La s’encarrega d’ordenar

4. Els nervis transmeten la informació als

5. Els músculs es contreuen i la nena

■ Ara, respon les preguntes següents.

● Quina part del sistema nerviós ordena una resposta?

medul·la espinal ● moviments reflexos

encèfal ● moviments voluntaris

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 9

La nostra temperatura es manté constant.

Es produeix saliva quan mirem un aliment que ens agrada.

Correm per arribar puntuals a classe.

4. Completa les oracions.

1. Completa l’esquema de les parts del nostre planeta.

nucli atmosfera mantell geosfera hidrosfera

escorça troposfera estratosfera

2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements següents.

1. Digues de quin òrgan es tracta en cada cas i explica’n la funció

2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui.

1. Retola l’esquema amb les paraules següents.

L’excreció és l’expulsió dels excrements.

2. Els transmeten la informació al .

3. El decideix xutar la pilota amb el peu i ordena

4. Els nervis transmeten la informació als

5. Els músculs es contreuen i la cama .

3. La s’encarrega d’ordenar

4. Els nervis transmeten la informació als

5. Els músculs es contreuen i la nena

El vent transporta els materials erosionats.

Els materials se sedimenten al peu de la muntanya.

El vent i l’aigua erosionen la muntanya.

2. Observa el dibuix i respon

■ Ara, escriu a sota de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor

1. Escriu C, si l’afirmació és certa, o F, si és falsa. A continuació, escriu corregides les falses.

Totes les mescles estan formades per diverses substàncies pures.

Totes les substàncies pures són mescles homogènies.

2. En què consisteix la solidificació? Explica-ho i escriu-ne un exemple.