1
EXPOSICIÓ
COMISSARIAT
Antoni M. Planas i Sanjosé
PRODUCCIÓ
Institut d’Estudis Baleàrics / Escola
d’Hoteleria de les Illes Balears
TEXTOS I COORDINACIÓ
Antoni M. Planas i Sanjosé
DISSENY, PRODUCCIÓ I MUNTATGE
Gotan
RECERCA I DOCUMENTACIÓ
Margalida Castells Valdivielso / Antoni
Tugores
REVISIÓ LINGÜÍSTICA
Matias Mulet
FOTOGRAFIES
Bartomeu Amengual
FOTOGRAFIES ANTIGUES
Arxiu Fernando Moragues
CONSELL ASSESSOR
Miquel Ferrà Martorell , Climent Picornell,
Antoni Tugores, Josep A. Tur Marí
IMATGE DE L’EXPOSICIÓ
Horacio Sapere. A fuego lento.
Tècnica mixta sobre paper (29 x 21 cm)
PROCEDÈNCIA DELS FONS EXPOSATS
Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de les
Illes Balears, Sevei de Biblioteca
i Documentació de la Universitat de les
Illes Balears, Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March, Biblioteca Balear del
Monestir de la Real, Biblioteca de Cultura
Artesana, Biblioteca Lluís Alemany,
Biblioteca de l’Ateneu Científic, Literari i
Artístic de Maó
AGRAÏMENTS INSTITUT D’ESTUDIS
Ajuntament de Campos; Ajuntament de
Manacor; Ajuntament de Maó; Ajuntament BALEARICS
de Pollença; Ajuntament de Sant Joan de www.iebalearis.org
Labritja; Ajuntament de Sa Pobla;
Ajuntament de Santa Margalida; PRESIDENT
Ajuntament de Sóller; Ajuntament de Sant Sebastià Serra Busquets
Llorenç des Cardassar; Associació
Empresarial de Restauració de Mallorca; COORDINADOR GENERAL
Associació Hotelera Cales de Capdepera; Antoni M. Planas i Sanjosé
Bartomeu Pou; Bon Gust Produccions;
Centre de documentació CITTIB-INESTUR; CAPS D’ÀREA
Cofraría de Pescadors Verge del Carme Jordi Fiol Horrach, Montserrat Pérez
de Cala Rajada; Consell de Mallorca. Dehesa, Catalina Ramis Munar
Departament de Medi Ambient i Natura;
Consell Insular de Menorca. Departament © Institut d’Estudis Balearics
d’Economia i Medi Ambient; Consell Insular Paraires, 24, 4ª i 5ª planta
d’Eivissa; Consell Regulador de l’IGP 07001 Palma de Mallorca
Sobrassada de Mallorca; Diario de www.iebalearics.org
Mallorca; Di7 Edició S.L.; Documenta info@iebalearics.org
Balear; Edicions Can Sifre; Edicions Roig
i Montserrat; Editorial Mediterrània; CATÀLEG
Editorial Moll; El Far de les Crestes; El
Gall Editor; El Mundo el Día de Baleares;
Fina i Miquel; Fundació Bartolomé March; TEXTOS I COORDINACIÓ
Govern de les Illes Balears. Conselleria Antoni M. Planas i Sanjosé
d’Agricultura i Pesca; Govern de les Illes
Balears. Conselleria de Comerç, Indústria PRODUCCIÓ
i Energia – CDEIB; Govern de les Illes Institut d’Estudis Baleàrics
Balears. Conselleria de Turisme INESTUR - 
CITTIB; Grup Serra; Inforaiguer Comunica- FOTOGRAFIES
ció; Institut d’Estudis Eivissencs; J. Castells; Bartomeu Amengual / Fotos antigues:
J.J. de Olañeta, Editor; Lleonard Muntaner Arxiu Fernando Moragues
Editor; PIME Menorca; Obra Cultural de
Campos, PIMEEF Eivissa; Triangle Postals. DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ
Gotan
IMPRESSIÓ
Taller Gràfic Ramon
ISBN: 978-84-95876-43-0
Dipòsit legal:
Índex
Pòrtic 9

Els orígens de la literarura gastronòmica 13

Les Lleis Palatines 17

El llibre de cuina modern 23

L’art de la cuina del menorquí fra Francesc Roger 26

El segle XIX. La cuina per a tothom 31

Pere d’Alcàntara Peña, un humanista entre fogons 35

El segle XX. La popularització del gènere 41

La literatura gastronòmica, avui 53

Receptes 57

Catàleg bibliogràfic 89

Fotografies de l’exposició 131

A questa exposició que us presentam, vol unir cuina i litera-
tura i fer un repàs de l’extensa producció literàrio-gastronò-
mica que tenim a les Balears des dels seus començaments
fins als nostres dies.
La gastronomia i la cuina forma part essencial de la nostra
cultura i també és un dels fets culturals que ens uneix més
com a poble. Per tant, a través d’aquesta producció, no no-
més podem conèixer els hàbits, productes i maneres de pre-
parar els aliments, sinó també tot el que gira al voltant del
fet cultural des de gèneres tant diversos com la poesia, la
narrativa, l’assaig, etc.
És evident que la gastronomia està íntimament lligada amb
l’esdevenir humà, no només com a fet necessari i vital per
a la seva subsistència sinó també com a plaer. Totes les ce-
lebracions que ens puguem imaginar estan lligades amb el
menjar i el beure, depèn del menjar si és més festa o no, per
a celebrar-ho ho hem de brufar, etc. Per tant, també volem
destacar aquest element lúdic de la gastronomia a les nos-
tres illes.
Hem tingut la iniciativa d’aquesta exposició ben conscients
del gran patrimoni gastronòmic i també del literari lligat a la
nostra cuina i, a la vegada, del gran interès que desperta a la
nostra societat tota la producció que fa referència al menjar,
al beure i a la cuina en general.
Cal remarcar, d’altra banda, l’excel·lent producció bibliogràfi-
ca que hi ha hagut al llarg de la història, però també, s’ha de
remarcar que actualment hi ha importants projectes en el
camp de la gastronomia i també realitats constants.
Durant l’any 2008, l’Institut d’Estudis Baleàrics ha coeditat,
entre d’altres, una nova edició en català, anglès, alemany i
castellà del llibre de Gabriel Frontera, Aplec d’usos de cuina
al Pla de Mallorca, juntament amb Inforaiguer. També va
sortir, a finals dels mes de desembre, Eivissa i Formentera.
La cuina pas a pas de Joana i J. Manuel Piña, coeditat per
Balàfia Postals.
En aquest sentit, també hem de dir que hi ha un projecte
d’edició d’un llibre sobre la cuina de Formentera que estan
realitzant diferents col·lectius professionals de l’illa.
Així quasi bé cada mes podem trobar a les llibreries i
quioscs noves iniciatives en aquest sentit, per tant aques-
ta és una exposició oberta i que s’està ampliant dia a dia.
El fet que aquesta mostra s’hagi exposada per primera
vegada a l’Escola d’Hoteleria té per a nosaltres una espe-
cial significació ja que els estudiants, professors i profes-
sionals del sector de l’hoteleria i el turisme han tingut la
oportunitat de conèixer i gaudir de l’exposició.
Desitgem que tant la gent jove com major de ciutats i
pobles a on aquesta exposició arribi, mantinguin viva la
memòria de la producció cultural del nostre país respecte
a la cuina i es trobin davant el repte de col·laborar i oferir
noves alternatives.
Esperem que gaudiu d’aquesta mostra i bon profit!
Sebastià Serra Busquets
President de l’Institut d’Estudis Baleàrics
Francesc Sastre Albertí
Director de l’Escola d’Hoteleria
7
 Totes les figues (a Mallorca) tenen
un tacte suau; les madures, llavors
a dintre; les que van madurant, un
suc de llet; les madures estan ple-
nes de mel. Van envellint a l’arbre, i
quan són velles, destil·len llàgrimes

L a història medieval de les Illes Balears va començar amb un so-

par. Diu la història, o la llegenda, això mai se sap, que l’any 1228,
de goma. Es posen a assecar les més
apreciades per la seva exquisidesa i
es guarden en caixes.

a casa del comerciant Pere Martell, a Tarragona, s’assegueren Plini. Història Natural. 23-79 dC.

a taula el rei En Jaume, el comte Hug d’Empúries, els germans

Guillem i Ramon de Montcada, el comte Nunó Sanç i Bernat de E foren ajustats a Tarragona, et a
Salou aparellats de recollir, e les
Santaeugènia. Allà, tot menjant, entre viandes i begudes, plats
naus e los xelandrins els lenys e les
i coberts, es va decidir la conquesta de Mallorca, fins llavors en tarides foren stablides e carregades
mans sarraïnes. Després vengueren Eivissa i Menorca. de bescuyt.

Bernat Desclot. Crònica del Rei en Pere e

dels seus antecessors passats.
La cuina, la gastronomia, ha estat sempre lligada a l’esdevenir Segona meitat del segle XIII.
de l’home. En aquesta exposició volem fer un recorregut per la
història d’aquesta gastronomia a través dels seus llibres. D’ençà
De les províncies hispàniques, els
d’aquell sopar a Tarragona, s’han escrit a Balears milers i milers vins lacetans són famosos per la
de pàgines sobre menjar. Aquesta exposició en vol ser un tast. seva abundància, els tarraconins i
lauronenses per la seva exquisidesa
i, d’entre els de les illes, els baleàrics
són comparables als millors d’Itàlia.
El Diccionari de la Llengua Catalana defineix literatura, entre altres Plini. Història Natural. 23-79 dC.
accepcions, com «l’art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el
que ha estat escrit». Aquesta definició no sols inclou, doncs, l’obra
de ficció o la poesia, sinó també obres didàctiques, d’assaig, de pen-
sament, d’estudis i de periodisme. I també, és clar, els libres sobre
gastronomia en totes les seves variants.

La gastronomia té un aspecte lúdic i individual –de fruïció, propi dels

gormands i dels gurmets– però també té altres caires, tots ben dife-
rents: descriptius, literaris, històrics, antropològics... És aquí, precisa-
ment, en aquesta relació entre la cultura i la cuina, on la literatura i la
gastronomia es relacionen de manera més evident. Al voltant dels fo-
gons hi ha escrita la història de les nostres illes. I no només en forma
de receptaris -manuals pràctics que han transmès el saber culinari de
generació en generació-, sinó a través d’obres assagístiques, estudis,
antropologia, narrativa i poesia... Totes elles d’un gran valor literari.

9
 L’objectiu d’aquesta exposició
és donar a conèixer aquesta pro-
ducció gastronòmico-literària
de les Illes Balears des dels seus
orígens fins a l’actualitat. Volem
proposar, també, un concepte
més ampli de literatura gas-
tronòmica que tingui en comp-
te, al mateix temps, la història
de la llengua, de la cultura i de
la cuina. El nostre únic objectiu
és donar a conèixer una realitat
que és molt rica a les nostres
illes: la literatura gastronòmica.
I també la feina feta per un bon
grapat de professionals que s’han dedicat amb il·lusió i entusiasme a
popularitzar, mitjançant els llibres, els nostres productes, les nostres
receptes i les peculiaritats de la nostra alimentació.

Uns llibres imprescindibles, sucosos, divertits, útils a la cuina, de

bona i amena lectura a la sala. No els ignoreu. Són part de la nostra
cultura més viva. Són, en una paraula, suculents!

10
Foto

11
 No menges gallines ni capó;
menja llegum, e bon peixó.

Anselm Turmeda.
Llibre dels bons amonestaments. 1397

Els origens de la Nosaltres, fills d’Adam, menjam ri-

ques i delicades viandes, com pa de
bona i blanca farina [...] i tota classe

literatura gastronòmica
de volàtils. I sobre tot [...] tota mena
de salvatgina; i cabrits, anyells, vede-
lles, xots, bous. I moltes altres vian-
des, tant rostides com bullides o

D urant molt de temps, la cuina no va tenir una literatura pròpia. Es

considera que el primer llibre de cuina, avui traduït al català, va ser el
guisades, amb moltes diverses espè-
cies, i salses com la salsa blanca, la
salsa negra, la salsa grisa, la cameli-
na, la pebrada, el vinagre, el verdjus,
llatí De re conquinaria (L’art de la cuina), una compilació de textos feta, la salsa verda, la mostalla [...] segons
que a cada mena de carn pertany.
sembla, per un romà anomenat Apici el segle I dC. Posteriorment, Així també peixos grossos i menuts.
podem trobar alguns receptaris de cuina andalusí, que varen tenir Respecte de les nostres delicioses i
saboroses begudes [...] tenim vins
una certa influència dins la cuina cristiana medieval. Tanmateix, no exquisits, així com també malvasia,
tenim documentació per demostrar influències directes islàmiques moscatell, vi de Còrsega, vi dolç ita-
lià, rosat hipocràs i molts altres vins
sobre la cuina mallorquina. Però sí que en tenim d’indirectes a través
blancs i rosats, forts i suaus, pode-
dels plats de cuina àrab incorporats i perpetuats per la cuina cristia- rosos, aspres, plens de liquor, dolços
na. És el cas de, per exemple, les moregades, els arrops, els arrossos i secs, dels quals bevem amb plaer i
durant tot l’any segons les disposi-
-en especial els de peix-, els fideus, les sopes, el que ara coneixem cions i la qualitat que el temps ho
com a fava parada, les raoles i fins i tot un cuscús. requereix.

Anselm Turmeda.
Un llibre de cuina és, en els seus Disputa de l’ase. 1417/18

orígens, una literatura prag-

màtica en la qual dominen les
regles de transformació dels ali-
ments en viandes, s’afirma una
terminologia culinària especí-
fica i s’estableix una gramàtica
gastronòmica de sabors i aro-
mes. A partir del s. XIV, emperò,
l’autor del receptari comença a
tenir importància. Una impor-
tància que ve donada per la rela-
ció amb els personatges als quals serveix més que no pels escrits que
firma. La seva legitimitat està en funció de la gent a la qual serveix.
Seguint aquest criteri els millors eren aquells que treballaven per a la
Una cuina de gallines i perdius i de
grossos peixos, que són menjars més
apreciats que la carn de bou i que la
sardina; una cuina de rostits ben
adobats amb delitoses salses.
Ramon Llull.
Llibre de virtuts e de pecats. 1313
En aquest temps es gaudeix, prefe-
rentment per sopar, d’un altre tipus
de pastís, que es diu cocarroi. Es fa
amb una pasta molt prima de farina
més selecta i oli; amb la pasta es fa,
enrotllant-la, un saquet en forma de
mitja lluna, allargat en dues puntes i
farcit d’espinacs, sal, algunes panses
i pinyons.
Lluís Salvador d’Àustria, Les Balears des-
13
crites per la paraula i la imatge. 1871
reialesa o per a un gran senyor, ja fos laic o eclesiàstic. També n’hi ha
que ho fan per a burgesos. Ara bé, bona part de receptaris medievals
són d’autors desconeguts, i de vegades falsos, i sols més endavant, a
final del s. XV, començaran a figurar com a tals.

A partir de la centúria posterior (s. XV), el llibre de cuina pretén co- Libre del Sent Soví: libre de totes maneres de potatges de menjar,
d’autor desconegut, datat entorn a 1324.
dificar per a la posteritat una forma determinada de fer un plat con- Exemplar dipositat actualment a la Biblioteca de Catalunya.
cret, al gust d’un senyor, a fi de transmetre una normativa concreta
als successors del qui l’escriu i que seguiran servint el senyor. No està
encaminat a ensenyar de cuinar. A cuinar se n’aprèn, com a tota la
resta dels oficis medievals (ars mecanicae), per transmissió oral direc-
ta, imitació i pràctica tutelada. No serà fins a final del XV que el nucli
originari de la recepta s’enriquirà amb precisions i digressions sobre
els productes, la seva qualitat i la millor manera de manipular-los.

En la literatura culinària medieval, els receptaris continuen amb una

cuina elitista i que depèn del nivell estamental dels senyors. De fet,
era l’única «cuina» que existia. La resta de gent, en especial els esta-
ments socials més baixos, menjava, si podia i quan en tenia, una dieta
monòtona, fonamentada en pa i cuinats, simples bullits de verdures
o llegums i un poc de carn.

14
 Ez yeu, qu’avia dejunats
lo jorn passat, per fam qu’avia
mangey del fruyt, mas no us poria
comptar lo plaser que y trobé,
car faysans ne capons no cre
a menjar sien ten plasens
El contingut dels receptaris d’aquella època ens és avui un testimoni e ach per grans encantaments.
d’una forma de vida passada i d’un gènere de cuina amb un trets pro-
pis i ben definits. No és fins el segle XVII, emperò, que la literatura E cant haguí del fruyt manjat
beguí de l’aygu’a mon talén.
gastronòmica adquirirà una dimensió didàctica i començarà a servir
Mes anch no viu vi ne piment
com a eina educativa per als principiants. D’aquesta manera adqui- qui tan plasén sabor hagués;
rirà un caràcter completament nou. perquè és ver, quisqui re dixés,
que, mal cresent, cossech hom bé.

La primera mostra de cuina pròpia de cada una de les illes la trobem Guillem de Torroella. La faula. 1374

en els receptaris catalans del segle XIV. Tots demostren certes influèn-
cies entre si i amb altres textos culinaris catalans posteriors. El llibre Li donà un flaó que menjàs en l’escola
si li venia sabor de menjar.
més antic, i també el més important que avui coneixem, és el Libre de
Sent Soví, datat entorn al 1324 i escrit possiblement al nord de Cata- Ramon Llull. Blanquerna. 1283-1286

lunya. Moltes de les receptes que s’hi recullen eren conegudes i prò-
pies de les nostres illes. Hi consta, per exemple, el «flaó», esmentat Tres coses fan hom alegre: bé menjar, bé
beure, bé dormir.
en la recepta de let al forn o les «sopes de pa mullat». Sembla clar
Tres coses fan bell pa: xeixa candeial, mà
que aquest volum va assimilar algunes de les receptes existents a les angelical e forn reial.
nostres illes. Del Libre del Sent Soví conservem avui dues còpies, una Tres pecats són de gola e perden dejuni:
diu hom “sopem bé que demà dejunarem
a València i una altra a Barcelona. Tot i algunes diferències, tenen un e dinem-nos bé que al vespre no sopa-
nucli comú, cosa que fa pensar en un text originari anterior. D’aquest rem”; l’endemà: “dinem-nos bé que hir
dejunam”.
llibre, en sortiran posteriorment fragments que formaran altres vo- Tres maneres hi ha de vi: fresc e fi e fort.
lums independents. Tres bones salses són: salsa de pago, sal-
sa blanca e salsa camalina.

Una altra obra important d’aquesta època és el Libre de Coch, escrit Anònim. Llibre de tres. s. XIV

per Rupert de Nola, cuiner del rei de Nàpols. És un llibre conegut

també com Libre de doctrina per a ben servir, de tallar i del Art del Coch, De totes les coses de menjar fon
Blanquerna acostumat e vedat de
ço és de qualsevol manera de potages y salses. Fou imprès a Barcelona menjar, pel tal que natura no se habi-
l’any 1520. El volum consta de tres parts. El pròleg, una sèrie de con- tuàs en ell a una vianda més que a al-
tra; e fonli vedat lo vi fort e lo massa
sells sobre oficis i bones maneres i el receptaris, compostos de les
amerat, e forts salses qui destruexen
receptes de la carn, un tractat de dietètica i un tractat de la cuina qua- el calor natural.
resmal. No té relació amb el Libre del Sent Soví, si bé tenen en comú
Ramon Llull. Blanquerna. 1283-1286
que ambdós pertanyen a la mateixa cultura, la catalana mediterrània,
i estan basats en un mateix model culinari, tot i que el Libre del Coch
s’inclou ja en un procés canviant cap al model de cuina renaixentista,
ja molt més italianitzat que el Sent Soví.
15
 Libre de Coch: Libre de doctrina per a ben servir,
de tallar i del Art del Coch, ço és de qualsevol manera
de potages y salses,
de Rupert de Nola, Barcelona, 1520.
Exemplar dipositat actualment a la Biblioteca de la
Universitat de Barcelona.

El primer llibre de cuina pròpiament de Balears del qual tenim notícia

pertany al segle XVII. Es tracta d’un manuscrit del 1688 i atribuït a
l’algaidí Antoni Servera (1641 - 1704), possiblement beneficiat de la
Seu. Aquest manuscrit està avui desaparegut i només en tenim notí-
cies indirectes. Anterior a aquest, se’n coneix un del segle XV (1490),
que és un tractat de trinxar on hi ha un bon nombre d’aportacions
gastronòmiques que són ben nostres i peculiars.

16

Les Lleis Palatines
Tot i que no es tracta d’un llibre de cuina,
és de justícia dedicar un apartat destacat a
les Lleis Palatines, on, entre moltes altres
coses, s’ordenen l’alimentació i els costums
a la taula de la Corona de Mallorca. Les
Lleis Palatines és el nom que rep un corpus
legislatiu que va ser publicat per Jaume
III de Mallorca el maig del 1337. En aquest
document s’estableix el règim i l’ordenació
racional de la cort, la cancelleria i l’aparell
financer de la Corona de Mallorca.
Dins aquesta ordenació de la cort es fa re-
ferència a les disposicions gastronòmiques
que s’havien de seguir a la casa reial, espe-
cialment les referides a qüestions proto-
col·làries. Hi apareixen esmentats el com-
prador de viandes reials, el reboster -la persona que s’encarrega de guardar els
aliments-, els botellers, els cuiners - n’hi ha dos, un anomenat «de boca», que
cuina per al Rei, i el «del comú», que ho fa per a la resta de la cort, a més dels
seus ajudants- i els servidors de les taules reials i de la cort del rei.
També s’especifiquen les menjades que s’havien de fer a la casa reial. El dinar
es componia de dues viandes, podia estar encapçalat per dues peces de fruita
o un entremès. El sopar era compost per una sola vianda o, en casos molt con-
crets, dues, i, igual que passava amb el dinar, s’encapçalava amb fruita.
Segons allò establert en les Lleis Palatines, el monarca i els qui l’acompanyaven
tenien disposats a la part dreta un ganivet de punta i una copa de vi, mentre
que a l’esquerra s’havia de posar el pa i l’escudella destinada a contenir les
viandes líquides.
En tot aquell any que nasqué Blan-
querna altra vianda Aloma no donà a
son fill sino tant solament la let, car
per defalliment de fort digestió los
infants en lo primer any no poden
coure ni digerir les viandes altres,
com son sopes de pa mullat amb
let o oli, que hom los dona, o altres
semblants viandes que hom los fa
menjar per força, e per açò son los
infants ronyosos e ab buanyes, e han
vèrtoles e vexigues, e accarrerenlos
les humors de pujar amunt, e des-
troeixenlos lo cervell e la vista, e no
res menys los causes moltes altres
malalties.
Ramon Llull, Blanquerna. 1283-1286.
En cell jardí los fruiters
eren de totes maneres:
dàtils, pomers, presseguers,
codonys, albercocs, cireres,
massanes, prunes e peres,
taronges, poncís, llimons,
avellanes e lledons,
raïms moscatells e figueres.
Anselm Turmeda, Cobles de la divisió del
regne de Mallorca. 1398
Menjar faves, beure vi mudat e agre.
Ramon Llull, Blanquerna. 1283-1286
En una vinya on havia molts raïms...
ell anà fer penitència menjant tots
jorns dels raïms.
Ramon Llull, Blanquerna. 1283-1286
17
Libre de sent soví: receptari de cuina,
de Rudolf Grewe (editor). Barcelona,
Barcino (Els nostres clàssics; 115), any
1982. Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de
la Universitat de les Illes Balears.
Alguns aspectes de la vida quotidiana a
la ciutat de Mallorca: època medieval,
de Jaume Sastre Moll. Palma, Institut
d’Estudis Baleàrics, any 1997. Biblioteca
de l’Escola d’Hoteleria de la Universitat
de les Illes Balears.
18
L’art de la cuina, de Marco Gavio Apicio.
Barcelona, Fundació Bernat Metge,
any 1990. Text revisat i traduït per Joan
Gómez i Pallarès. Servei de Biblioteca i
Documentació de la Universitat de les
Illes Balears.
La Mediterrània, àrea de convergència
de sistemes alimentaris (segles V-XVIII).
XIV Jornades d’Estudis Històrics Locals,
Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, any
1995. Inclou l’article Pervivències de la
cuina andalusina en la cuina tradicional
mallorquina, de Guillermo Rosselló Bor-
doy. Servei de Biblioteca i Documentació
de la Universitat de les Illes Balears.
Alguns aspectes de la vida quotidia-
na a la Menorca medieval, de Jaume
Sastre Moll. Palma, Institut d’Estudis
Baleàrics, any 1995. Servei de Biblioteca
i Documentació de la Universitat de les
Illes Balears.
La cocina del medievo mallorquín (I): La
mesa de los pobres, d’Antoni Contreras
Mas. Palma, Lluis Ripoll (Panorama ba-
lear, Monografías de arte, vida, literatura
y paisaje; 124), any 1986. Servei de Biblio-
teca i Documentació de la Universitat de
les Illes Balears.
La cocina del medievo mallorquín (II):
La mesa de los ricos, d’Antoni Contreras Mas.
Palma, Lluis Ripoll (Panorama balear, Monografías
de arte, vida, literatura y paisaje; 128), any 1987. Ser-
vei de Biblioteca i Documentació de la Universitat
de les Illes Balears.
Receptari solleric de cuina jueva, de Mi-
quel Ferrà i Martorell. Palma, Quaderns
Sollerics, 4, any 1980. Biblioteca de la
Fundació Bartolomé March.
El Menjar Blanc: una reliquia medieval,
d’Antoni Contreras Mas. Palma, Luis
Ripoll (Panorama Balear, Monografías de
arte, vida, literatura y paisaje; 135), any
1992. Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de
la Universitat de les Illes Balears.
Mestre Jaume Obrador «Es cuiner»:
breu història dels cochs del Col legi de la
Sapiència 1635, de Guillem Bonet i Vidal.
Palma, Lorenzo Vich Sancho, any 1992.
Biblioteca de la Fundació Bartolomé
March.
El Menjar Blanc: orígenes y evolución
de un plato, d’Antoni Contreras Mas i
Antoni Pinya Florit. Palma, Miquel Font
(Ars vivendi, 2), any 1996. Biblioteca de
la Fundació Bartolomé March
Una dama mallorquina del siglo XVII, de
Jaume Salvà Riera, any 1972. Publicat al
Butlletí de la Sociedad Arqueológica
Lul·liana, volum XXXIII, pàgina 427.
Biblioteca de la Fundació Bartolomé
March.
19
Notas culinarias. Libre lo qual ha compost lo
diligent Mestre Robert coch del Serenissim
Señor Don Fernando Rey de Napols, estam-
pat en Barcelona lo any 1568, de Eusebio
Pascual. Palma, any 1899. Publicat al Butlletí
de la Sociedad Arqueológica Lul·liana, VIII,
pàgines 117-119. Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March.
Elements materials de la vida quotidiana
a la Mallorca baixmedieval: part forana,
de Maria Barceló Crespí. Palma, Institut
d’Estudis Baleàrics, any 1994.
Servei de Biblioteca i Documentació de la
Universitat de les Illes Balears.

Lleis Palatines - Leges Palatinae,

redactades en llatí pel rei Jaume III Rei
de Mallorca, el 1337. Palma, José J. de
Olañeta, 1991, dos volums.
Servei de Biblioteca i Documentació de la
Universitat de les Illes Balears.

20
21
 Lo intent que he tengut és de escriu-
re un llibre, el qual servirà a molts de
los de Menorca

Fra Roger. L’Art de la cuina

Caríssims germans en flascó:

res augmenta més la vida
que beure sense medida.
El bevedor mai té xasco.
Per ell sempre és temps de Pasco,
i quan té es fetge cremat
i, tot groc, tot cotiflat,
arriba sa barca a port,
llavors sí que deim que és mort

E n la història de la humanitat, el segle XVIII és un pont entre les

idees medievals i els postulats de la modernitat. La literatura cu-
en olor de santedat.

Guillem Roca i Reus.

Poema satíric contra el vici
i mal costum del beure
linària no n’és una excepció. En aquesta centúria el llibre de cuina ja Editorial Moll. Palma, 1973

es pot considerar modern. No vol dir això que hi hagi un trencament

Sibil·la alerta a sa coca
radical amb el passat, sinó que hi ha novetats que, de tota manera, no que no t’escap de ses mans,
eliminen del tot determinats criteris gastronòmics i literaris medie- que a baix hi ha els escolans
que baden un pam de boca
vals. Un dels canvis importants és que els autors tenen plena
Popular Mallorca

En vint dies vaig menjar

seixanta vegades faves:
es dematí, de trempades;
es migdia, de cuinades,
i es vespre de recaufades:
això era per mudar.
Popular de Mallorca

Sa novia d’Algendar
avui és en terra, demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar

Popular de Menorca

Jo menjaria pa amb oli

i olives sense sal,
jo pagaria un real
poder conversar amb en Toni.

Popular de Menorca

Matances a la finca
de Son Moro.

23
consciència de les nacionalitats en general i de les cuines regionals
en particular. És a dir, moltes receptes tenen peculiaritats en funció
del lloc on s’elaboren. Això també és ben evident a les Illes Balears.
Aquesta nova consciència comporta una nova fenomenologia de la
recepta, que ara serà més precisa en els processos culinaris, la qual
cosa provocarà una major complexitat dels llibres de cuina.

Segons els estudis de Sebastià Font i Trias, els receptaris insulars

d’aquesta època tenen tres característiques bàsiques:
Ball al voltant
d’un sequer de figues.
- són receptaris conventuals que intenten equilibrar
la novetat i la tradició, els canvis i el conservadorisme.
- prescindeixen de les grans receptes de la tradició
medieval, tot i que en conserven algunes.
- assimilen perfectament la renovació culinària que va
suposar l’acceptació dels productes de procedència
americana: tomàtiga, patata, indiot..

Tots aquests canvis faran que el llibre de cuina deixi de valorar-se pel
grau social dels seus destinataris i passi a tenir valor únicament pel
nivell gastronòmic de les receptes.

Dos dels llibres més importants d’aquest segle són: el receptari de fra
Jaume Martí i el receptari menorquí de fra Francesc Rotger.

Fra Jaume Martí (1712 - 1788) va viure al convent dels agustins de Fela-
nitx entre 1754 i 1788. Originàriament, el seu receptari contenia 139 re-
ceptes, una xifra habitual a l’època. El text es divideix en quatre parts:
receptes de carn; de peix; greixoneres, salses i escabetxos; i pastes i
confitures. El receptari de fra Martí es va anar ampliant en el decurs
dels segles XVIII i XIX amb noves receptes i nous manuscrits. El 1989
Joan Miralles i Francesca Cantallops el publicaren sota el títol Recep-
tari de cuina del segle XVIII i amb un estudi lingüisticofilològic previ.

24
Del segle XVIII cal remarcar dues publicacions més que, tot i no ser
estrictament llibres de cuina, són riques en referències culinàries. Es
tracta del Dietari del doctor Joaquim Fiol i les Descripcions mèdico-
topogràfiques, recollides per diversos metges de Mallorca.

Joaquim Fiol era un intel·lectual, jurista i professor de dret de la uni-

versitat mallorquina a qui li agradava fruir de la bona taula. Les no-
tes del doctor Fiol permeten recompondre alguns menús típics de
l’època. El berenar del matí era de xocolata amb ensaïmades. El dinar,
cuina de temporada: sopa i bullit a la tardor; gallina, escaldums i ta-
ronges a l’hivern; o conill i prunes a l’estiu. Al sopar no hi mancava el
brou, la porcella o els animals de caça.

Les Descripcions mèdico-topogràfiques són estudis epidemiològics fets

per alguns metges de l’època que aporten una visió panoràmica de la
cuina de la classe treballadora rural. Aquest llibre, juntament amb
l’anterior, ens dóna un panorama força complet del que es menjava
en aquesta centúria a les Illes. La base de l’alimentació era el llegum,
especialment les faves, juntament amb verdura i pa de farina d’ordi
i farina de blat. Els diferents cuinats variaven en funció del poble. El
peix era més freqüent a la costa; la carn era una vianda dels diumen-
ges i els ous i els seus derivats eren poc freqüents. La fruita era habi-
tual, especialment les figues.

25
L’art de la cuina
del menorquí fra Francesc Roger
De fra Francesc Roger se sap poca cosa. Probablement va
néixer a Ciutadella i va ingressar en el convent dels fran-
ciscans d’aquesta ciutat el 1704. Va morir el 1764. Del seu
receptari, titulat Art de la cuina, no se’n sap amb exactitud
la data de publicació. L’obra està dividida en tres llibres. El
primer fa referència als aguiats que es fan de carn; el segon
a la cuina de peix, amb els seus guisats i salses; i el llibre
tercer desenvolupa les receptes de «col·lació». Andreu Vi-
dal va publicar el volum l’any 1993 amb el títol Art de la
cuina. Llibre de cuina menorquina del segle XVIII i ha estat la
persona que més l’ha estudiat. Considera que el volum té
tres aspectes diferencials:

- descriu una cuina sotmesa a la insularitat

i als productes autòctons;
- aporta una gastronomia senzilla;
- assimila receptes de llibres anteriors,
readaptant-les a la seva conveniència.

Escriu Vidal: «L’obra de Francesc Roger connecta amb la

tradició culinària catalana i hi fa una valuosa aportació Art de la cuina: llibre de cuina menorquina del segle XVIII, de Fra Francesc Roger, segle XVIII.
Manuscrit dipositat actualment a la Biblioteca de Catalunya.
consistent a propugnar una cuina senzilla, no exclusi-
vament conventual, recollint els coneixements culinaris
populars d’una societat que, pel seu medi geogràfic, per
la condició d’illa enmig del Mediterrani, es veu obligada a
usar els recursos vegetals i animals que són al seu abast,
sense confiar gaire en els productes d’importació». Una de
les característiques d’aquest volum és que dedica una gran
extensió a la cuina del marisc. Això fa que Andreu Vidal
escrigui que «és, amb tota la seguretat i dintre la tradició
de la literatura culinària catalana, el primer recull extens
de receptes de marisc».

26
Gin Xoriguer, un sabor del siglo XVIII,
de Raquel Marquès Díez. Palma, La
Foradada, Les Illes Balears descrites per
la paraula i la imatge, núm. 1-2, pàgines
70-85, any 2007. Col·lecció particular.
Antics receptaris de cuina mallorquina,
amb transcripció, estudi preliminar,
índex i notes a cura d’Alexandre Font,
i Francesca Trobat. Palma, Lleonard
Muntaner (L’Espill, 2), any 1999. Donació
de l’editorial.
Topografía físico-médica de las Islas
Baleares y en particular de la de Mallor-
ca, de Fernando Weyler y Laviña. Palma,
Imprenta de Pedro José Gelabert, any
1854. Biblioteca de la Fundació Bartolo-
mé March.
Article Un receptari de cuina mallorquina
del segle XVIII, de Joan Miralles i Montse-
rrat. Tolosa de Llenguadoc, any 1988. Dins
les actes del vuitè Col·loqui internacional
de llengua i literatura catalanes, 12-17 de
setembre de 1988. Volum 2, pàgines 135-
148. Biblioteca de la Fundació Bartolomé
March.
Noticiario del Doctor Bartolomé
Bennàssar de Gabellí (1748-1762), de
Joan Muntaner Bujosa. Palma, any
1951. Publicat al Butlletí de la Sociedad
Arqueológica Lul·liana, volum XXX, pà-
gines 585-600. Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March.
La cuina dels ermitans, de Miquel de
Binifar. Palma, Miquel Font (Ars Vivendi,
4) - Imagen 70, any 1996. Pròleg d’Antoni
Contreras Mas. Biblioteca de l’Escola
d’Hoteleria de la Universitat de les Illes
Balears.
27
Receptari de cuina del segle XVIII, de Jaume
Martí i Oliver. Barcelona, Publicacions de l’Abadía de
Montserrat - Universitat de les Illes Balears; Dep. de
Filología Catalana i Lingüística (Biblioteca Marian
Aguiló; 12), any 1989. Introducció a cura de Joan
Miralles Monserrat i de Francesca Cantallops.
Servei de Biblioteca i Documentació de la Universi-
tat de les Illes Balears.
La cuina de la Revolució Francesa i les
Illes Balears, de Miquel Ferrà i Martorell.
Palma, Documenta Balear (Menjavents,
35), any 2000. Donació de l’editorial.
Art de la cuina: llibre de la cuina menor-
quina del segle XVIII, de Fra Francesc
Roger. Maó, Institut Menorquí d’Estudis
- Caixa de Balears Sa Nostra (Capcer, 12),
any 1993. Edició i estudi introductori a
cura d’Andreu Vidal Mascaró. Biblioteca
de l’Escola d’Hoteleria de la Universitat
de les Illes Balears.

Dietari del Dr. Fiol: memòries de don
Joaquim Fiol, de Mallorca, Doctor en
Drets, que comprenen de l’any 1782 fins
en 1788, de Joaquim Fiol i Estades de
Montcaire, editat per Antoni Pons Pastor.
Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana,
any 1933 - 1935. Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March.
Llibre de plats dolços mallorquins:
postres, pastisseria, confitures i altres
llepolies, de Lluís Ripoll Arbós. Palma,
Lluís Ripoll, 1978. Servei de Biblioteca i
Documentació de la Universitat de les
Illes Balears.

28
29
 La base de la cuina de Mallorca és,
invariablement, el porc; en totes les
formes i tots els aspectes... Estic se-
gura que a Mallorca es confeccionen
amb el porc més de dues mil classes
de plats i, almenys, dues-centes es-
pècies diferents d’embotits, adobats
amb tal profusió d’all, pebre coent,
pebre vermell i espècies corrosives
de tot gènere, que perilla la vida en
cada mossegada.

George Sand. Un hivern a Mallorca. 1840

L
Potser el costum de sortir a menjar
a fora no és del gust d’aquelles illes.
a literatura culinària del segle XIX vol impulsar una cuina més enllà Durant els nostres sis anys d’estada
menjàrem fora de la nostra taula tres
de les pròpies fronteres, que sigui vàlida per a tothom. Això és la gran vegades. Els nadius no acostumen a
fer banquets, i cap estranger no els
novetat de l’època, convertir el llibre de cuina en una enciclopèdia de motivarà. Amb rares excepcions,
tothom dina a les dues; i la sesta a
receptes de distinta procedència. I la procedència més estimada del l’estiu, que es fa tot d’una després
XIX va ser la francesa. de dinar, igual que l’hora del menjar
precisament no es pot dir que afavo-
reixen en son humor.
Estam en un moment de gran esplendor de la literatura gastronò- Charles Toll Bidwell The Balearic Islands.
1876
mica. Són molts els llibres de cuina que apareixen en aquesta centú-
ria, que s’han de distribuir en dues categories: receptaris impresos i
El dijous llarder
manuscrits. S’han d’afegir, també, els llibres de viatges que escriuen
Avui n’és bon dia
gent vinguda de fora i que expliquen les seves experiències en terres per berenar bé.
Viva l’alegria,
illenques. En aquests volum trobam un gran nombre de referències a del dijous llarder!
la gastronomia que són un perfecte exemple de la visió que es tenia Tonina estimada;
el sol ja és sortit.
de la nostra cuina des de defora. Volta la flassada
botarem del llit.
Que els budells desitgen
coques amb tallades.
En aquesta època cal distingir dos tipus de llibres: els impresos i els Quantes ensaïmades
manuscrits. ahir vares fer?
Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau.
El Mosaico. Palma. 1896.
Llibres impresos
Aquesta caldereta d’articles menor-
Un llibre important d’aquesta època és El Ram de la Cuyna. Pastis- quins és sa primera, en es seu gène-
re, que s’ha aguiat a Menorca. He
seria. Tractat dispost y ordenat per un còck molt instruït en còses de provat de fer-la amb totes ses regles
de s’art: poc suc, coenteta i variada
paladá y ventrey. Es tracta d’un receptari publicat anònimament per en lo que li ha de donar el gust.
la revista costumista L’Ignorància (1880) i que en alguna ocasió s’ha Àngel Ruiz i Pablo. Per fer gana. 1895
relacionat també amb Pere d’Alcàntara Penya. Tanmateix, no se sap
si ell n’és l’autor, tot i que es pensa que podria ser un avenç del que
serà el seu llibre de 1886. Conté 38 receptes, 6 de pastisseria i la resta
de cuina.

31
 Dissabte Sant

Veig llestes les panades,

els crespells i robiols.
Duis-les de pressa a coure
en el forn de més a prop.
Desig sentir l’aroma,
millor que el de les flors,
que exhalen quan les tornen
damunt saïmosa post.
Anit no vaig a jeure
que mitja nit no toc;
i en guardaré una grossa
per menjar-me’n un tros.
Demà a Pasco Florida.
Demà farem bon brou,
i en dinar en vull una,
una per a mi tot sol.

Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau.

El Mosaico. Palma. 1896.

Elogi de l’ensaïmada

Si, l’ensaïmada, doncs com se veu, de

mora es va fer cristiana, de cristiana
es feu mallorquina, i, de mallorqui-
na, aliment de tota la cristiandat.
Tota la gent de bé d’avui dia, tots
els que tenim creences, els que com-
pleixen els manaments, els bons di-
rectors espirituals, els que posen
diners a guany, els missioners, els
sacerdots, els que tallen el cupó, els
que sempre tenen presents els pre-
ceptes i les regles que els hi varen
ensenyar els seus pares, que són
catòlics, apostòlics i romans, i gent
conforme, els hi agrada l’ensaïmada.
Quasi diríem que és de dogma [...]
Una família fent formatge Ja és l’elogi més gran del elogis: ja
a la seva casa. és declarar-te Patrona! Mallorca et
guardi i guarda a Mallorca! I al matí,
Un altre volum important de l’època és l’assaig La cuina mallorqui- amb xocolata, presenta’t, radiant
i tova, a treure’ns els mals pensa-
na (Die eigentlichen Balearen) publicat el 1871 dins Die Balearen de ments que podem tenir aquella
diada! Lliura’ns de tot exaltament i
l’arxiduc Lluís Salvador. El Die Balearen és un vast tractat sobre la his- de tota temptació, i deixa’ns viure, i
tòria natural, l’economia, la cultura, els costums, la vida quotidiana i deixa’ns meditar en la teva Illa de la
calma, com més anys millor!
la llengua de les Illes Balears. Evidentment, també parla de cuina en
Santiago Rusiñol. L’illa de la calma. 1922
un dels seus apartats. Jaume Bover ha escrit que aquest estudi, tal
vegada, sigui un dels primers textos sobre cuina de les Illes Balears. Sa Corema, Setmana Santa i Pasco
No és pròpiament un receptari, sinó una monografia etnogràfica dels Panades, robiols, flaons i demés car-
plats i menjars més coneguts. El volum està format per la recopilació roportal. Això és sa feina que hi ha
el Dissabte de Pasco per totes ses
d’algunes receptes de tradició oral. Les receptes es distribueixen en cases de Mallorca. Ho han d’ésser
ben pobres o que duguin dol, que no
sis apartats: sopes; carns; peix i ous; hortalisses i verdures; pastes provin de fer-ne de panades i qual-
salades; i dolços i confitures. que robiol o crespell.

Jordi des Recó (Antoni Ma. Alcover i Su-

reda), dins Contarelles d’En Jordi des Recó.
32 Palma. 1896.
 Pasaré por alto los pormenores de
aquella comida servida en platos de
porcelana y sopera y bandejas de
plata. Uno de los principios fue un
faisán dorado. Lo acompañaba una
salsa verde, especialidad de la casa.
Recuerdo también unos pescados
Un altre llibre important d’aquesta centúria és el Llibre de gelats planos, que no podía saberse si es-
taban fritos o hervidos, con sabor
(1884 - 1885), de Mateu Jaume de Can Joan de s’Aigo. El llibre consta a mantequilla y un vinillo blanco
y helado que parecía inofensivo y
de quatre parts: una taula de pesos i mesures; el receptari de gelats era, Dios me perdone, tan engañoso
como los hijos del Sena.
pròpiament dit; pastes i dolços; i receptes medicinals. Lluís Ripoll,
que en va fer una edició el 1973 titulada Llibre de gelats i quemuyars, as- Llorenç Villalonga. Bearn. IEB 2006

segura que «és el vertader inici d’una tradició gelatera mallorquina».

La porcella rostida és un dels plats
que, especialment per les festes de
Nadal i de Cap d’any, no manca qua-
Sobre gelats també trobam el Libro de helados para el ciudadano Do- si mai, ni a la taula dels pagesos més
mingo Estela. Año 1822, d’Eulogio Santander. Està format per 198 rics ni a la de les classes més altes de
Palma.
receptes de gelats i tres de confitures, la gran majoria recollides des-
Arxiduc Lluís Salvador d’Austria.
prés per Pere d’Alcàntara Penya en el seu volum. Les Balears descrites per la paraula i la
imatge. 1871.

A l’altra vorera del carrer, a l’entrada

lateral d’un forn, dues dones fregien
dough-nuts [es refereix a bunyols]
en una gran paella d’oli bullent. La
dona major, rapinyant una mica de
massa del bol ple que hi havia vora
el seu colzo, la feia lliscar al voltant
del seu dit i la llançava dins l’oli, d’on
un minut més tard la seva ajudant
la treia amb una cullera de mànec
llarg, convertit en un cruixent anell
daurat.

Mary Stuart Boyd. Les illes venturoses.

Un altre llibre important en aquest segle és el Manual de la Cuyne- Vida i viatge a Mallorca, Menorca i Eivissa.
Documenta Balear. Palma. 2008
ra menorquina, d’un autor anònim de Ciutadella i publicat a Maó el
1819. Aquest és un perfecte exemple de manual de cuina domèstica
adreçat a les mestresses de casa, una de les grans novetats d’aquest
segle. La idea d’una economia domèstica i d’una cuina econòmica
contraposada a la cuina de refinament és posa clarament de manifest
en aquest llibre.

33
 Cabrit i Bassa (fragment)

- I, ¿qui amb tal ordre us envia?

Cabrit irat responia:
-Anfós d’Aragó i Mallorca jurat com
a rei i hereu.
-No coneixem al reialme
altre rei que el rei En Jaume
A Mallorca, -i perdonau-me-
anfós és un peix que es menja amb
allioli a tot arreu...

-Llamp del cel!, que és gran vilesa

sofrir més vostra escomesa!
¿Qui gosa amb tals paraules insultar
el rei d’Aragó?
-crida Anfós als de la plaça.-
-Dos lleials: Cabrit i Bassa.
-¿Cabrit, dieu? Bona caça!
Doncs, com cabrits jur rostir-vos per
escarment del traïdor!-

Guillem Colom. El comte Mal. 1950

Llegenda de Jaume el Navegant

(fragment)

Amb moltes posts varen posar

a un ombradís tres belles taules:
i de taronges i de fraules
i de viandes exquisides
i de cabrits i de cabrides,
no me’n digueu. El moscatell
en copa d’or, d’hermós cisell,
Manuscrits a dolls corria.

Miquel del Sants Oliver. 1904

D’aquesta centúria cal destacar alguns manuscrits. Un dels conjunts
més importants, escrit entre 1866 i 1870, és el format pel fons Gabriel
Llabrés i que va ser publicat el 1999 sota el títol Antics receptaris de
cuina mallorquina. Un altre grup de manuscrits important pertany al
fons de la Biblioteca March, part del qual ha estat publicat per Lluís
Ripoll.

Per acabar aquest capítol cal esmentar una tercera categoria, que se-
ria l’edició de manuscrits medievals, molt habitual a tot Europa, tot
i que a Mallorca només trobem les Notas culinarias (1899), d’Eusebi
Pascual, publicades en el Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana
(VIII: 117 - 119).

34
El llibre de cuina més important del segle XIX és, sense cap
dubte, La cuyna mallorquina (1886), de Pere d’Alcàntara
Peña (Palma 1823 - 1906). Escriptor, pintor, arquitecte i en-
ginyer va ser un personatge polifacètic i humanista que,
entre moltes altres coses, també es va interessar per la gas-
tronomia. La seva aportació serà cabdal en aquest segle.

La cuyna mallorquina està format per 449 receptes que es

distribueixen en tres parts. En la primera, amb un total de
205 receptes, hi ha les sopes, salses, purés, aguiats, rostits,
farciments, caragols, peixos i mariscs i llegums i hortalis-
ses. La segona, amb 193 receptes, està dedicada a la pas-
tisseria i rebosteria. La darrera, amb 51, fa referència als
licors, xarops, gelats i cafè.

Escriu Miquel Ferrà en referència a aquest volum: «En

Peña ens endinsa dins el seu cabal de fórmules i receptes,
tot quant sap de l’art del fogons i dels secrets del rebost.
Aconsegueix així crear el clima adient per tal que els lletra-
ferits del seu temps no puguin confondre el seu llibre amb
una plagueta de cuinera reduïda a l’àmbit de les dones».

35
El Ram de la Cuyna: Pastisseria. Tractat dispost y
ordenat per un còck molt instruït en còses de pala-
dá y ventrey. Conjunt d’articles de Pere d’Alcàntara
Peña i Nicolau, signats sota el pseudònim d’Enric
Coch. Revista L’Ignorància. Palma, Estampa d’en
Pere J. Gelabert, any 1880. Servei de Biblioteca i
Documentació de la Universitat de les Illes Balears.
Guisos, manuscrit anònim de finals del segle XIX.
Biblioteca de la Fundació Bartolomé March.
36
Die Balearen : geschildert in wort und bild, de
l’Arxiduc Lluís Salvador. Leipzig, K.u.K hofbu-
chhandlung von Leo Woerl, any 1897. Inclou el text
Die eigentlichen Balearen (La cuina mallorquina).
Biblioteca de la Fundació Bartolomé March.
El testament d’una porcella per sas festas de Nadal,
d’autor desconegut. Palma, Imp. de Villalonga, segle
XIX. Biblioteca Lluís Alemany, Consell de Mallorca.
La cuina mallorquina de l’Arxiduc Lluís Salvador,
de Sebastià Trias Mercant; Josep Lladó i Joan
Muntaner, (fotografies ). Palma, José J. de Olañeta
(La foradada ; 11), any 1994. Biblioteca de l’Escola
d’Hoteleria de la Universitat de les Illes Balears.
¿Se podrían comer mejores carnes a menor precio?
Tema desarrollado en el Colegio Médico-Farma-
céutico, d’Antoni Bosc Miralles. Palma, Imprenta de
Juan Colomar, any 1883. Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March.
Libro de helados para el ciudadano Domingo
Estela. Año 1822, de Eulogio Santander. Palma, Impr.
Mossèn Alcover, any 1973. Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March.
Llibre de gelats i quemullars. Mateu Jaume de Can
Joan de s’Aigo (1884-1885), de Mateu Jaume. Palma,
Lluís Ripoll, Impremta Mossèn Alcover
(Col·lecció Siurell Cocina 1), any 1978 (2ª edició).
Pròleg i edició literària de Lluís Ripoll. Biblioteca de
Cultura Artesana, Consell de Mallorca.
La Providencia: colmado de Antonio y Arturo
Pomar. Palma, Impremta de Amengual y Muntaner,
any 1891. Biblioteca Lluís Alemany, Consell de
Mallorca.
Nou manual de cuinar amb tota perfecció. Nuevo
manual de guisar con toda perfección. Presentació
i pròleg de Lluís Ripoll Arbós. Palma, Lluis Ripoll,
(Panorama balear. Monografías de arte, vida,
literatura y paisaje ; 124), any 1977 (2a edició imitant
la primera). Servei de Biblioteca i Documentació de
la Universitat de les Illes Balears.
La cuyna mallorquina : colecció de receptes de Cok, de
cuynera, de pastissé, de rebosté, de licorista, de cafeté,
de curandero y de doctó de soley: que per la conveniencia
d’aquelles persones que vulguen cuynar bé y barato y
viure per menjar, publica un aficionat de menjar per viure,
de Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau. Felanitx, Estampa
Felanitxera / Tipografía Felanigense, any 1886. Biblioteca
Lluís Alemany, Consell de Mallorca.
La cuina mallorquina, de Pere d’Alcàntara Peña i
Nicolau. Palma, Moll (Biblioteca Raixa, 150), any
1994. Pròleg de Miquel Ferrà i Martorell. Biblioteca
de la Fundació Bartolomé
37
Sopes escaldades y pancuyt: fàbulas engirgolades
en mallorquí, de Bernat Balle Amengual. Palma,
Estampa de la Regional, any 1899. Biblioteca de la
Fundació Bartolomé March.

Dulces y pastas, manuscrit anònim de finals del

segle XIX.
Biblioteca de la Fundació Bartolomé March.

38
39
 Ses matances

A’s temps que unes matanseres

deixonen això, altres manyuclen i
enllesteixen s’averia negra p’es bo-
tifarrons, que los fan des cor, lleu i
ronyons, greix i sanc. Ses tres pri-

El segle XX.
meres coses ja les capolaren ahir;
ara hu posen tot dins un ribellet, hi
escampen pebre bord, canyella i de
totes sabors i un poc de pebre bo,
sal i llemugues; e hu remolquen

La popularització del gènere. ben remolcat a fi de que se mescl

bé tota aquella cosa. Llavò agafen
ets omplidorets, afiquen es canó a
budells prims ben nets, posen pasta
d’aquella veria negra dins sa boca de

D urant el segle XX es dóna un notable increment de la producció

de receptaris i llibres de cuina. És el moment en què es popularitza el
s’omplidor, i allà pitja qui pitja cada
matansera amb so dit gros damunt
aquella pasta, que se’n budell endins
ben a la vela.

gènere. Sortiran molts d’autors, la gran majoria professionals del ram Contarelles d’en Jordi des Recó. 1915

que escriuran les seves creacions culinàries o explicaran les seves ex-
En Pere de la bona roba
periències. Però també, i per primera vegada, molta gent no vincula-
da professionalment al món de la cuina escriurà i editarà receptaris Cada dia a s’hora de berenar, dinar
i sopar, se posaven en taula [...] I a
i llibres gastronòmics. Això serà una de les grans novetats d’aquesta l’acte aquella cosa sortia, i ja poreu
creure que mai sortien faves ni pa
centúria. de mestai ni ordi ni quatre figues se-
ques plenes de xelico ni olives cor-
cades, perquè En Pere anava alerta a
També cal destacar d’aquest període el fet que s’iniciaran els estudis demanar-ne mai; sinó ous estrellats,
truites d’ous amb xuia i sobrassada,
sobre gastronomia i, en concret, sobre els llibres publicats en èpo- arròs amb aucellons o amb pollas-
tre, escaldums de moltó i de bou,
ques anteriors. Fruit d’això, durant aquest període seran nombroses capons farcits, porcelles rostides,
sobrassada amb mel i botifarrons
les edicions de manuscrits i receptaris d’èpoques passades, que en la torrats.
majoria dels casos aniran acompanyats d’estudis introductoris i, en
Antoni M. Alcover.
moltes ocasions, científics. Aplec de rondaies mallorquines.
Ed. Moll (t. IV, 10)

En la divulgació i historiografia d’aquesta època, cal destacar una En mitja hora teníem un àpat davant
sèrie de noms. nosaltres: un plat de peix en esca-
betx, un altre de peix fresc, coste-
lles de vedella calentes amb patates
fregides, taronges dolces i prunes
assecades per la mateixa madona.
[A Artà]

Mary Stuart Boyd. Les illes venturoses.

Vida i viatge a Mallorca, Menorca i Eivissa.
Documenta Balear. Palma, 2008

41
 Coloma Vidal Arbrines «Madò Coloma»
(Campos 1887 - 1987)

La gran senyora de la cuina mallorquina. El 1961 va sortir publicat per

primera vegada en castellà el seu llibre Cocina Selecta Mallorquina.
Se’n varen fer disset edicions i es va convertir en un llibre de referèn-
cia, imprescindible en qualsevol cuina. Es creu que se’n varen vendre
més de 80 mil exemplars. Tot i això, el seu valor gastronòmic no és
molt elevat. Va ser durant molts d’anys el llibre més popular de cuina
mallorquina.

Bartomeu Esteva Jofre

(Andratx, 1920)

Ha dedicat la seva vida professional a la cuina com a cuiner a im-

portants hotels a Mallorca (Grand Hôtel, Mediterrani, Alhambra,
Bahia Palace). El 1967 va fer un gir professional per dedicar-se a
l’ensenyament des de l’Escola d’Hoteleria de Balears, on va romandre
fins el 1985. És autor d’importants textos divulgatius sobre cuina. És
un dels cuiners més coneguts i populars de la nostra terra. Com a
cuiner ha viatjat per tot Europa. És autor de La cuina de mestre Tomeu
Esteva (1985), molt popular.

42

Sebastià Trias Mercant
(Valldemossa 1933 - 2008)
Ha estat un dels grans estu-
diosos de la cuina mallorquina
des d’un vessant antropològic
i hi ha aportat una visió origi-
nal i única. La seva aportació
a l’estudi de la cuina ha estat
molt important, ja que va apro-
fundir en uns vessants de la
història de la cuina que ningú
fins llavors no havia tractat. Els
seus textos han estat publicats
en llibres i en articles científics
en prestigioses revistes. En-
tre els seus llibres destaquen:
Valldemossa. L’amor i la cuina
(1982), Antropologia de la cui-
na mallorquina (1993), La cuina
mallorquina de l’Arxiduc Lluís
Salvador (1994) i Lletres, aromes
i sabors: Els nostres llibres de cui-
na (2003).
Una porcella, amics meus, sempre
és una porcella. La seva carn és
saborosa per se, i no ha menester
trempadures ni adobs. No falta qui,
abans d’enfornar-la, l’unta amb una
mescla de vinagre, pebre bo i suc de
llimona, perquè així, diuen, no em-
bafa tant com si només l’unten amb
saïm. Això, estimats companys, és
un mite. La porcella no vol més que
una saladeta de vint-i-quatre hores
abans de l’enfornada. [...] Tampoc no
hem de perdre de vista la capitalíssi-
ma qüestió del greix de l’animalet. Si
la porcella està grassona, la cotna es
decantarà fàcilment, delitosament,
del seu greix saborosíssim, i podrà
actuar de subtil crostonet, mesclat i
sucadet dins el més perfecte i lubri-
ficant dels purés.
Gabriel Fuster i Mayans «Gafim». Tres
viatges en calma per l’illa de la calma. 1951
Els Reis
Es dia d’els Reis és es més trist de
s’any perquè és sa darrera festa.
Com es galliners, es rebosts ja han
perdut aquell aire majestuós que los
fa parèixer una exposició de coses
bones. No queda més que es patató;
ses patatetes de Màlaga redones i
grosses serviren de capçal a sa por-
cella dins sa rostidora; quatre rapes
de penjoi esquitarell s’engronsen a
sa perxa; ses coques de torró casolà
més mal forjades serviren per aquest
dia, i si es temps se tira d’humit, ja
treuen barbeta d’olivera i tenen gust
de rescús.
Gabriel Maura. Aigoforts. Editorial Moll.
Palma, 1991
La sobretaula
El gust d’una bona sobretaula bé val,
sovint, un mal dinar, un d’aquests
banquets a deu duros per cap, amb
plat de carn amb bolets embalsa-
mats, mòmies de bolet. Hi ha tantes
sobretaules com menjades, i fins a
les més pobres, a les més miserables,
ningú els ha de plànyer el gust de la
sobretaula, on tal volta hi ha unes
postres inesperades i fabuloses.
Joan Bonet. Els homes. Editorial Moll. Pal-
ma, 1954
43
 Antoni Contreras Mas
(Palma 1951)

És psiquiatre, historiador de la medicina i un estudiós de la gastro-

nomia. Ha publicat més d’una vintena de treballs sobre història de
la medicina a Mallorca i també nombrosos volums sobre alimenta-
ció i dietètica medieval. Entre aquests destaquen monografies so-
bre el menjar blanc, la sobrassada i un interessantíssim calendari
culinari. Ha publicat nombrosos articles sobre cuina en prestigioses
publicacions de Mallorca i de fora de l’illa. A més, és un important
col·leccionista de llibres gastronòmics.

Lluís Ripoll Arbós

(Palma 1913 - 2000)

Periodista, escriptor i editor. Va ser un dels grans estudiosos i divul-

gadors de la gastronomia de les Illes. La seva tasca no es va centrar
només en l’estudi, sinó que va anar més enllà, cap a l’edició de llibres
antics i la publicació de nombrosos articles en els mitjans de comu-
nicació. Cal destacar aquí la seva aportació com a editor de versions
manuscrites de llibres de cuina dels segles XVIII i XIX, que varen per-
metre divulgar popularment aquests volums. Entre els títols desta-
quen: Llibre de cuina mallorquina (1973), Llibre de plats dolços mallor-
quins (1973), Llibre de vins, licors i per necessari (1974), Nuestra cocina
(1978), entre d’altres.

44

Joan Castelló Guasch
(Eivissa 1911 - 1984)
L’autor és conegut pel seu tre-
ball de recopilació de diversos
volums de rondalles i narra-
cions de tradició oral. També
va treballar en la recopilació
de la tradició oral de les recep-
tes típiques d’Eivissa, amb les
quals va publicar el llibre Bon
profit! Aquesta recopilació de
receptes tradicionals és una re-
ferència obligada per a qualse-
vol amant de la cuina. A Eivissa
és un dels llibres de cuina més
populars i se’n pot trobar un
volum a cada casa. Una de les
coses curioses del llibre és que
no inclou llista d’ingredients ni
quantitats, per la qual cosa es
requereixen uns coneixements
bàsics de cuina per tal de rea-
litzar les receptes.
Anaven arribant, afamegats, els que
menjaven a tant cada mes, mentre
els pagesos, marxandos, carreters
i altra gent d’un dia, armaven gran
xerradissa allà per les taules. Com
la tonada d’una cobla, arribava de
lluny la veu d’En Serafí, cantant les
raccions:
- Dues de fasols... Sang amb pebres...
Una de pota...
Miquel dels Sants Oliver. L’Hostal de la
Bolla i altres narracions.
Editorial Moll. Palma, 1941
El talec de la fortuna
Com a un gran espectacle a mi
m’agradava assistir, els diumenges
a la nit, a veure el sarró que li pre-
parava l’àvia. Era un sarró de pell
de cabra; i jo, amb mos ullons vius
com a puntes d’agulla, n’escrutava
les profunditats. Ordenadament
l’àvia hi anava posant la pobra
menjua que havia de durar tota la
setmana: tres pans negres, un boli-
quet d’arengades, un bon grapat de
figues seques, un manat de pebres
coents, un setrill d’oli verdós i fi-
deus, sobrassada i xuia.
Llorenç Riber. La minyonia d’un infant
orat. Editorial Moll. Palma, 1963
45
 Ramon Cavaller Triay

Ramon Cavaller Triay era una persona que s’agradava de les coses
més nostres i no s’aturava mai de parlar-ne, de parlar-ne bé. La cuina
menorquina, el personatges de la seva ciutat, l’ambient mariner, les
anècdotes més conegudes de molts anys enrere, i també de les festes
de Sant Joan; eren dia sí i dia també a qualsevol tertúlia que comptàs
amb la seva participació. També en va escriure. Va recollir els seus
coneixements culinaris en el llibre La cuina menorquina, publicat en
dos volums. Primer hi fa un petit estudi dels principals productes gas-
tronòmics i, posteriorment, recull les principals receptes de la cuina
tradicional menorquina. L’obra té una gran popularitat a Menorca.

Antoni Pinya Florit

(Sóller 1951)

Professional de la cuina, la seva gran tasca ha estat de divulgació de

la cuina tradicional de les Illes Balears en diversos mitjans. També,
i juntament amb Antoni Contreras, ha treballat en l’elaboració de
receptes antigues o en estudis monogràfics. Destaca el dedicat a la
sobrassada, convertit avui en un llibre de referència sobre la matèria.
També és professor i mestre de molts cuiners. Antoni Pinya és un tre-
ballador incansable de la nostra cultura gastronòmica, que sap divul-
gar amb un toc personal i amb molt d’humor. Els seus coneixements
són tan amplis com la seva capacitat d’ensenyar i comunicar.

46
Antoni Tugores Manresa
(Manacor 1948)

Periodista, investigador i escriptor. La seva passió per la gastrono-

mia l’ha portat a recórrer Mallorca de costa a costa per tal de cercar
les receptes més antigues de la cuina de l’illa i les seves variants en
funció de les localitats. Fruit d’això és el llibre Memòria de la cuina
mallorquina. És el resultat de molts d’anys d’investigació poble a po-
ble, tot cercant les arrels de la nostra identitat com a poble a través
de la cuina. L’autor ha rescatat així de l’oblit centenars de receptes
de la cuina que practicaven els nostres padrins i padrines, mitjançant
incontables d’entrevistes.

Miquel Ferrà Martorell

(Sóller 1940)

Escriptor, historiador i gastrònom. És un dels investigadors i histo-

riadors de la gastronomia de les Illes Balears més prolífics. Com a
autor o prologuista el seu nom apareix en més d’una desena de lli-
bres i milers d’articles de premsa. La seva tasca divulgativa ha estat
molt important i també ho és el seu estudi de les influències d’altres
cultures i cuines en la gastronomia de les nostres illes. Entre els seus
llibres hem de destacar: La cuina de la Revolució francesa i les Illes Ba-
lears (2000) i L’ahir i l’avui de la cuina mallorquina (1992).

47
 Miquel Font i Poquet

Historiador i editor. És l’autor de Cuina i menjar a Mallorca. Història i

receptes, que recull milers de notícies amb l’element comú del menjar
a Mallorca, amb les quals es proposa una lectura diacrònica des dels
primers referents alimentaris, coincidint amb l’arribada de l’home,
fins a l’entronització a l’illa d’una cultura gastronòmica pròpia confe-
gida des de la divuitena centúria fins a l’actualitat. A més, proposa un
calendari gastronòmic i un recull de receptes.

Pere Ballester i Pons

(Maó 1856-1946)

Advocat de professió. Promotor de l’Ateneu de Maó. Un cop cons-

tituïda aquesta nova societat va ser nomenat secretari de la Junta
Directiva. També va ser bibliotecari de l’Ateneu, així com president
de la Secció de Ciències Morals i Polítiques fins la guerra civil. Autor
de molts articles a la Revista de Menorca i d’obres tant importants
com la coneguda De re Cibaria, un llibre de cuina menorquina que
constitueix un testimoni cabdal de la gastronomia illenca. Avui és un
dels volums de referència quan xerram de la cuina a Menorca.

48
La cuina i el temps, d’Antoni Contreras Mas i Antoni Pinya La cuina de mestre Tomeu Esteva: les receptes de mestre La cuina mallorquina de mestre Tomeu Esteva, 1 i 2, de
Florit. Palma, Edicions de Turisme Cultural, any 2003. Tomeu Esteva Jofre. Las recetas de “mestre” Tomeu Esteva, Bartomeu Esteva Jofre i Antoni Pinya Florit. Palma, Alpha
Biblioteca de Cultura Artesana, Consell de Mallorca. de Bartomeu Esteva Jofre. Palma, Promomallorca, any 1988. 3, any 1995. Edició en fascícles col·leccionables de Diario de
Biblioteca de Cultura Artesana, Consell de Mallorca. Mallorca. Col·lecció particular.

Cocina selecta, de Coloma Abrinas Vidal, “Solera”. Campos, Cocina selecta mallorquina, de Coloma Abrinas Vidal, Valldemossa: l’amor i la cuina, de Sebastià Trias Mercant.
Impr. Roig, any 1962 (2a edició). Donació de l’editorial. “Solera”. Campos, Impr. Roig, any 1986 (17a edició). Donació Palma, Moll, any 1982. Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de
de l’editorial. la Universitat de les Illes Balears.

49
Lletres, aromes i sabors: els nostres llibres de cuina, de
Sebastià Trias Mercant. Palma, Documenta balears (Menja-
vents ; 46), any 2003. Donació de l’editorial.
La cuina menorquina: I, de Ramon Cavaller Triay. Ciutade-
lla, Col·lectiu Folklòric Ciutadella (Quaderns de Folklore;
14), any 1984. Pròleg de Josep Borras. Biblioteca de la
Fundació Bartolomé March.
50
Cuina mallorquina: el peix, d’Antoni Pinya Florit. Palma,
Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i
Pesca. Direcció General de Pesca, any 2006 . Biblioteca de
Cultura Artesana, Consell de Mallorca.
Llibre de cuina mallorquina: selecció de sopes, salses,
principis i altres plats, de Lluís Ripoll Arbós. Palma,
Impremta Mossèn Alcover (Siurell. Sèrie cuina ; 2), 1973.
Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de
les Illes Balears.
Mallorquinische Küche : der Fisch. d’Antoni Pinya Florit.
Palma, Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura
i Pesca. Direcció General de Pesca, any 2006 . Col·lecció
particular.
Nuestra gastronomía: intento de aproximación, de
Lluís Ripoll Arbós. Palma, Lluis Ripoll (Panorama balear,
Monografías de arte, vida, literatura y paisaje; 93), any
1980. Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de la Universitat de
les Illes Balears.
Bon profit! : el libro de la cocina ibicenca, de Joan Castelló
Guasch. Palma, Impremta Alfa, any 1967. Biblioteca de la
Fundació Bartolomé March.
L’ahir i l’avui de la cuina mallorquina: notes d’història i se-
lecció de receptes, de Miquel Ferrà i Martorell. Palma, Caixa
de Balears “Sa Nostra”, any 1992. Biblioteca de l’Escola
d’Hoteleria de la Universitat de les Illes Balears.
La sobrassada de Mallorca: cuina i cultura, d’Antoni Con-
treras Mas i Antoni Pinya Florit. Palma, Consell de Mallorca.
Promoció Econòmica i Ocupació, any 2000. Biblioteca de
l’Escola d’Hoteleria de la Universitat de les Illes Balears.
De re cibaria : cocina, pastelería, repostería menorquinas,
de Pere Ballester i Pons. Barcelona, Manuel Ballester
Palacios (Ingoprint), any 1995 (6a edició). Pròleg de Miquel
Àngel Limon Pons. Biblioteca de l’Ateneu Científic Artístic
i Literari de Maó.
Cocina de las Islas Baleares: más de 500 recetas de Mallor-
ca, Menorca e Ibiza, de Luis Ripoll Arbós. Palma, any 1974.
2a edició. Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de la Universitat
de les Illes Balears.
De re cibaria : cocina, pastelería, repostería menorquinas,
de Pere Ballester i Pons. Maó, Impremta de M. Sintes
Rotger, any 1923 (1a edició). Biblioteca Lluís Alemany,
Consell de Mallorca.
51
La cuina menorquina : II Rebosteria popular, de Ramon
Cavaller Triay. Maó, Col·lectiu Folklòric Ciutadella
(Quaderns de Folklore; 21), any 1985. Pròleg de Lluís Ripoll.
Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de
les Illes Balears.
Memòria gastronòmica de Mallorca I, d’Antoni Tugores
Manresa, amb il·lustracions de Joan Riera Ferrari. Palma,
Editora Balear, any 2004. 2 volums. Biblioteca de l’Escola
d’Hoteleria de la Universitat de les Illes Balears.
52
Cuina i menjar a Mallorca : història i receptes, de Miquel
dels Sants Font Poquet. Palma, Miquel Font (Mallorca passa
a passa; 7), any 2005. Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de
la Universitat de les Illes Balears.
Memòria gastronòmica de Mallorca II, d’Antoni Tugores
Manresa, amb il·lustracions de Joan Riera Ferrari. Palma,
Editora Balear, any 2004. 2 volums. Biblioteca de l’Escola
d’Hoteleria de la Universitat de les Illes Balears.
Memòria de la cuina mallorquina: receptes antigues de
tots els pobles, d’Antoni Tugores Manresa. Palma, Docu-
menta Balear, any 2005. Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria
de la Universitat de les Illes Balears.
Antropologia de la cuina mallorquina, de Sebastià Trias
Mercant. Palma, El Tall (El Calaix d’El Tall; 10), any 1993.
Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de la Universitat de les
Illes Balears.
53

Cuina popular de Mallorca: obra deguda als estudis i molts
d’anys de pràctiques d’uns quants cuiners mallorquins.
Aplec de receptes de purés,.… Palma, Miquel Font, (Ars
Vivendi ; 5), any 2007. Biblioteca de l’Escola d’Hoteleria de
la Universitat de les Illes Balears.
The bar we found, de Anne Oates. Palma, Impremta
Mossèn Alcover, any 1972. Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March.
54
Recetas de cocina balear, signat sota la denominació d’Un
Cuiner. Palma, Impremta Mossèn Alcover (Col·lecció Pano-
rama Balear, Monografías de arte, vida, literatura y paisaje;
70), any 1958. Biblioteca de la Fundació Bartolomé March.
Cocina regional levantina y balear: las mejores y más típi-
cas recetas, d’Isabel de Trévis. Barcelona, Molino (Biblioteca
el ama de casa; 49), any 1959. Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March.
Quan arribà el mes d’agost d’aquell
any 1939, el vicari don Joan Picornell,
que era de Porreres i vivia a la recto-
ria, em va dur a Ciutat, en el tren de
les set i mitja del matí, a fer l’examen
d’aptitud per a l’ingrés al Seminari
Conciliar de Sant Pere. Don Joan
Picornell i jo dúiem pa i taleca. En
esser a l’estació de Campos, vàrem
treure el berenar que dúiem embo-
licat amb un paper de diari i fermat
amb un fil de mataporc. Jo berenava
d’un panet d’oli amb una presa de
xocolata de La Pera. (Hi havia dues
marques de xocolata, «Xocolata Al-
cover» i «Xocolata La Pera») El vicari
Picornell va treure una fiambrera
plena de bacallà i salsa de tomàtiga.
Jo dins el tren ja enyorava ma mare
i, pegant una ullada al bacallà i als
dits del vicari, me la imaginava dient
«alerta a les taques».
Blai Bonet. La vida i els meus instants.
1987
L’espessor de la sopa juliana era en
el seu punt, per ventura s’havia re-
fredat una mica a la sopera mentre
els convidats abandonaven el salo-
net fent les darreres puntades a les
seves converses. A l’indiot farcit li
mancava una mica de cuitor, però
el patató, confiat per una esqui-
txada de xerès i per les panses de
Corint, eren pura delícia. Llàstima
que l’ensaïmada farcida de torró
d’ametla, melosa i humida, immillo-
rable, arribàs a les postres d’aquell
dinar amb les butzes tibades.
Miquel Mas Ferrà. Camí de Palau.
València. 3i4, 1995
Un tòpic
Aquests auguris es renovellaven el
dia vint-i-quatre (de Nadal) al ves-
pre, amb els grans frisosos d’anar a
matines, els joves d’anar de gresca
i jo emmurriat perquè m’enviaven
al llit, i es confirmaven en el dinar
solemne de l’endemà, amb indiot
i porcella i torrons, i jo feliç de bell
nou perquè aquell dia em deixaven
tastar una mica de xampany.
Josep Maria Llompart. Vocabulari privat.
Columna. Barcelona, 1993

El vino y la gastronomía, de Guillermo Sureda Molina.
Palma, Gráficas Sam, any 1972. Biblioteca de l’Escola
d’Hoteleria de la Universitat de les Illes Balears.
Cuina popular de Mallorca: aplech de receptes ... obra de-
guda als estudis i molts d’anys de pràctiques d’uns quants
de cuiners mallorquins. Sóller, Estampa d’En Salvador
Calatayud, any 1931. Biblioteca Balear, Monestir de Santa
Maria de la Real de Palma
El libro del camarero: 400 consejos, 100 dibujos, de Miguel
Grigoriu. Palma, Atlante, any 1959. Biblioteca de la Fundació
Bartolomé March.
Recetas culinarias. Cocina mallorquina: colección de
recetas útiles para cocina, pastelería y repostería por
varios cocineros de casas principales de Mallorca. Palma,
Impremta de Francisco Ferrer, any 1927. Biblioteca de la
Fundació Bartolomé March.
Llavors la seva mare el cridà i tornà
a la casa. Trobà Sebastià menjant,
amb una fruïció que no li reconeixia,
una escudella amb trossos de pa
profundament amarats pel líquid
blanquinós de la llet.
Joan Pons. El laberint de les girafes. La Ma-
grana. Barcelona, 1999
Tríptic d’estiu
Els meus pares sempre havien cre-
gut que el millor lloc per educar els
fills era al voltant d’una taula. És el
moment més favorable per explicar,
comentar i preguntar pels proble-
mes, pels esdeveniments i per les
decisions de cadascú. Davant un
plat calent, la proximitat afectiva
sembla facilitar la comunicació.
Antoni Marí. El vas de plata.
Edicions 62, 1991
La taula ja era parada. S’hi disper-
saven, com el virolat ventall de la
cua d’un paó, els plats en triomfal si-
metria, les ampolles amb etiquetes
de noblesa, les sucoses piràmides
dels fruiters. I de la cuina arribaven,
iguals que gràvides condensacions
atmosfèriques, els efluvis dels ros-
tits foscos i densos, dels guisats
adhesius, de les ardides salses. I la
delicada olor del dolç a les palanga-
nes de pastissos.
Baltasar Porcel. Les primaveres i les tar-
dors. Proa. Barcelona, 1986
Evidentment estava embarassada.
[...] De sobte, acabava les forces i no
les recobrava si no li anaven a dur,
d’allà on fos, truites de riu, confitura
de móra, anques de granota, licor de
codony, llet formatjada, bunyols de
vent, fetge de tórtora, gelat de coco,
albercocs secs, guisat de tortuga o
qualsevol inversemblança.
Antoni Vidal Ferrando. L’illa dels dòlmens.
Ensiola. Muro, 2007
55

Consejos prácticos para mejorar la fabricación del queso
de Menorca, de Miguel Hernández Caules. Maó, Impremta
de Manuel Sintes Rotger, any 1915. Biblioteca de l’Ateneu
Científic Artístic i Literari de Maó.
El mejor libro de cocina y cocktails de bolsillo: el comedor y
bar de bolsillo, de Jaime Boronat. Palma, Impr. Mossèn Al-
cover, any 1971. Biblioteca de la Fundació Bartolomé March.
56
La industria quesera menorquina: Resúmenes de las confe-
rencias de divulgación pronunciada en el I Cursillo sobre la
elaboración del queso en el Instituto Laboral de Ciutadella.
Ciutadella, José Al lès Quintana (Monografías Menorquinas,
núm. 18), any 1956. Biblioteca de l’Ateneu Científic Artístic
i Literari de Maó.
La cuinera pràctique: apleg de notes manuscrites facilitades
per algunes bones persones molt enteses en el ram de
cuinar. Felanitx, Estampa Felanitxera, any 1935. Biblioteca
Lluís Alemany, Consell de Mallorca.
Berenar
Ara voldria parlar exclusivament,
però, del berenar i, sobretot,
d’aquell berenar antic dels al·lots
de Vila. [...] I què menjàvem? Quasi
tots els aliments procedien del que
proporcionava la pròpia terra. La
mantega, per exemple, podríem dir
que era generalment desconeguda.
Una unça de xocolata importada
podia ser l’excepció en el berenar.
L’illa era econòmicament autàrquica
en tots els sectors en què era pos-
sible. Pot haver-hi res més eivissenc
que un tros de botifarró o una un-
tada de greix vermell? Començant
pel munífic porc, que llavors era de
raça negra. Una llesca de pa i el co-
rresponent companatge era el que
solíem veure a la mà dels boixos que
sortien a jugar al carrer a l’hora de
berenar.
Marià Villangómez. El Pitiús. Ed. Institut
d’Estudis Eivissencs, 1999
Albarca
El cuiner -un company atrevit- ens
prepara un suculent arròs amb mon-
getes. És un entreteniment força
instructiu veure’l tallar a bocins més
menuts les costelles de porc que
l’àpat necessita, el qual demana,
també, una mica de col, una picada
d’alls i jovert, ceba, tomata i monge-
tes blanques; lògicament, oli, sal i
pebre; aigua per al brou i arròs... Tot
calat a coure dins la cassola seguint
l’ordre que el bon seny indica.
Jean Serra. Camins Ed. Columna, 1993
Història Jordiera
Mort es porc, era s’hora d’es bunyols
i cafè d’ordi ben calent, o pa torrat
amb oli i sal, mullat amb cafè amb
llet. Després es treien taronges i vi
en abundor.
Antoni Cardona Bonet. Romanços per a
després d’una vidassa. Can Sifre, 1990
57
Antoni Pinya Florit
(Sóller, 1951)
RAOLES DE SOBRASSADA COENTA
Es fan per aprofitar la carn
i les verdures sobrants d’un bullit
i assoleixen el gustet i el color
de la sobrassada.
Capolarem la carn i altres sobrants
del bullit (600g). Sofregirem un porro
o una ceba; en ésser cuit hi afegirem 150g
de sobrassada coenta.
Dins una ribelleta mesclarem els ingredients
capolats, el porro, la sobrassada, una molla
de pa mullada en llet (eixuta i esmicolada),
una cullerada d’herbes aromàtiques, all i dos
ous batuts. Salpebrarem.
Tornarem mesclar. Farem les raoles amb una
cullera i les fregirem pels dos costats.
Les servirem calentes, acompanyades
d’enciam.
Miquel Rigo Far
(El Terreno, Palma, 1932)
COCA AMB COGOMES
A algunes ermites, properes
als alzinars, es preparava aquesta coca
amb un dels bolets més fins
de l’agre de la nostra terra.
Prepararem la pasta amb farina, un poc de
llevat i l’aigua que es begui. Deixarem tovar,
després de treballar-la bé. Al cap d’una esto-
na l’estirarem sobre una llauna untada d’oli.
A damunt hi tallucarem cogomes ben fine-
tes, juntament amb ceba tendra, juevert i
alls, trempat tot amb oli, sal i pebrebò. Com
més verdura i cogomes hi haurà damunt la
pasta, millor ens sortirà la coca,
que enfornarem tot seguit.
59
 Gaspar Calafell Alemany
(Andratx, 1914)
CARABASSONS FARCITS DE TONYINA
Un plat que preparava mestre Gaspar
quan treballava de mosso de cuina
al Gran Hotel de Palma, a la primeria
dels anys trenta.
Donarem un bull als carabassons en aigua i
sal; han de quedar grenyalets. Els buidarem,
reservant la popa. Iniciarem un sofregit de
ceba tallada menuda, a la que
posteriorment afegirem la popa del cara-
bassó, uns ous bullits capolats, tonyina en
conserva esmenussada, sal i pebrebò.
Farcirem els carabassons. En tenir-los tots
farcits els escamparem una beixamel per
damunt i formatge rallat, introduint-los
al forn.
En estar cuits i daurats, els servirem amb
una salsa de tomàtiga al costat dels
carabassons.
60
Antònia Cantallops
i Ferragut
de Can Amer (Inca, 1937)
CONILL AMB ROMANÍ
No utilitzarem branques de romaní per-
què aporten resines, sinó fulles tendres.
El millor és el de flor blanca.
Dins una greixonera amb oli sofregirem les
tallades del conill, prèviament salat.
El daurarem. Introduirem una punteta de
pebre de cirereta i un raiget d’aigua, deixant
que la greixonera cogui el conill a poc foc.
Ho taparem. Quan encara no és cuit del tot,
introduirem unes fulletes de romaní perquè
aportin tot el seu perfum, a més d’un raig de
mel. I d’aquesta manera,
a poc foc i amb la greixonera tapada,
deixarem que s’acabi de coure.
Catalina
Cladera Tomàs
de ca sa Betza (Sa Pobla, 1929)
ESPINAGADA AMB ANGUILES
Sempre associada a les anguiles de
s’Albufera, l’espinagada és un senyal
d’identitat de la gastronomia poblera.
Prepararem la pasta amb un quilo de farina,
una taceta d’oli i de saïm i l’aigua necessària.
Aparellarem el farcit: grells, juevert, bledes
o espinacs, tot tallat fi i pèsols. Tremparem
amb oli, sal, pebrebò i pebre bord coent i
dolç. El dia abans haurem adobat
les anguiles sense sal, amb oli, juevert all i
pebre bord. Estirarem la pasta. A dins hi
posarem la verdura amb els trossos
d’anguila i altra volta verdura.
Tancarem l’espinagada i l’enfornarem.
Francesca
Sáez Rosselló
(Alaró, 1940)
ARRÒS SEC AMB BACALLÀ
Aquest plat es preparava al llarg
de la primavera, preferentment
els divendres de quaresma
o el Divendres Sant.
Esmenussarem el bacallà, torrat, sense
dessalar. Sofregirem ceba rallada; hi
afegirem el bacallà i dues tomàtigues de
ramellet. Poc després introduirem pèsols i
xampinyons i l’arròs que anirem remenant.
Afegirem pebre bord i l’aigua (calenta)
necessària; en bullir hi afegirem
un manadet d’espinacs, carxofes tallades i
brots de colflori. Quan l’arròs estigui
gairebé cuit hi mesclarem un trinxat, fet
amb el ganivet, de juevert, alls i pebres
torrats. Abans de llevar l’arròs del foc hi
sucarem un poc de llimona.
61
 Venanci Sánchez Cifre
(Alcúdia, 1929)
CALDERA DE TORTUGA DE MAR
Plat molt celebrat entre
els pescadors, que solien fer dos tortu-
gats a l’any, sovint durant
la primavera i mai dins la barca,
sinó a terra.
Escloscaven la tortuga i n’eliminaven el
greix. Trossejada, la sofregien fins que era
cuita. Hi afegien ceba capolada i, després,
tomàtiga. Hi incorporaven aigua i, quan
bullia, hi afegien pèsols i carxofes xapades.
Poc després, patata tallada a cantons. Quan
ja tot semblava cuit hi ficaven un bon
picadís d’ametlles torrades, juevert
i alls, així com un tassonet de vi negre
i deixaven coure tira-tira.
62
Catalina Amengual
Oliver «Estaca»
(Algaida, 1914)
CARAGOLS AMB AMETLLES
Una bona mostra de la rica diversitat
existent en la manera de cuinar caragols
a Mallorca.
Cuinarem els caragols a l’estil tradicional de
Mallorca, després de netejats i enganyats,
amb herbes com herba-sana, moraduix, tem,
api, tarongí, cost, fonoll i pebres coents amb
sal abundant. A part farem un sofregit de
pollastre, costella de porc i conill, al qual
afegirem després ceba i tomàtiga. Trabu-
carem el sofregit dins l’olla dels caragols i
deixarem bullir. Hi afegirem una gran picada
de nous, ametlles crues i alls, un tassó de vi
negre i deixarem coure una mica més.
Bartomeu Esteva Jofre
(Andratx, 1920)
GREIXONERA DE PASQUA
Plat dolç típic d’Andratx, que es sol
preparar el dia de Pasqua.
Untam una greixonera plana amb mantega i
l’empolsimam amb sucre. Dins un recipient
mesclam un litre de llet, vuit ous, 240 grams
de sucre, ratlladura de llimona, canyella i
100 grams de dolces de bescuit esbocinades.
Quan ho hem girat i mesclat bé tot ho
introduirem dins la greixonera, que
enfornarem a foc moderat. Se servirà en
estar freda.
Antonina Tugores
Mestre,«Roja»
(Ariany, 1929)
FARINETES
Plat que ja es menjava en l’època
romana, apreciat, sobretot,
al cor de l’hivern.
En una greixonera de test i al foc de llen-
ya sofregirem talladons de xulla; en ésser
daurats hi afegirem ceba i tomàtiga. Poc
després, sobrassada, botifarró (botifarra o
camaiot) i fulles de col blanca trossejades.
Introduirem l’aigua necessària i en haver
bullit deu minuts hi tirarem una grapada
d’arròs. Mentre cou l’arròs hi ficarem
i fondrem, poc a poc, dues cullerades de
farina. Ho remenarem bé perquè no hi hagi
grumallons fins que l’arròs sigui cuit.
63
 Jaume Massanet Brunet,
«Bidigos»
(Artà, 1949)
COCA DE SANT ANTONI
Coca que es fa a la zona d’Artà
i sols amb motiu de Sant Antoni.
Posarem dues parts de farina i una de pata-
ta bullida esclafada; hi afegirem una mica
de llevat, dos ous i l’aigua que es begui i ho
pastarem. Feta la pasta, en prepararem unes
bolles que deixarem tovar i repastarem.
Posarem un bocí de llonganissa enmig i
quan torni pujar la pasta adquirirà color.
Les estirarem i, abans d’enfornar,
hi escamparem talladons de xulla i botifarró.
Estaran al seu punt quan siguin rosses,
ben cuites.
64
Francesca Vich Tomàs
(Banyalbufar, 1936)
CALAMAR TORRAT AMB SOBRASSADA
El plat resulta especialment
bo si es prepara amb calamars
pescats de l’hora.
Farem els calamars nets, llevant-los el cap
i les antenes. Dins cada calamar hi ficarem
una talladeta de sobrassada i tornarem
tapar amb les cames. Els posarem damunt
les graelles i els torrarem a poc foc. Quan
siguin quasi cuits els regarem amb un rajolí
d’oli d’oliva i els situarem dins una palanga-
na, i en farem tallades rodones.
Salarem al gust.
Joan Rosselló Jaume
(Binissalem, 1925)
GREIXONERA DE PASQUA
Plat dolç típic d’Andratx, que es sol
preparar el dia de Pasqua.
Untam una greixonera plana amb mantega i
l’empolsimam amb sucre. Dins un recipient
mesclam un litre de llet, vuit ous, 240 grams
de sucre, ratlladura de llimona, canyella i
100 grams de dolces de bescuit esbocinades.
Quan ho hem girat i mesclat bé tot ho
introduirem dins la greixonera, que
enfornarem a foc moderat. Se servirà en
estar freda.
Maria Obrador Vaquer
Pollença (Felanitx, 1941)
LLOM AMB ENSAÏMADA
Barreja de gusts dolços
i salats que ofereix un òptim resultat.
Salpebrarem filets de llom. Les passarem
per la pella, donant-los color, i reservarem
dins una greixonera. Farem un sofregit de
ceba i tomàtiga tallats finets; en ésser cuit
ho vessam sobre el llom. Posam
la greixonera al foc, moderat, afegint
un tassó d’aigua i deixam reduir.
Trossejarem una ensaïmada petita del dia
abans i escamparem entre el llom. Afegirem
llet, tap no tap i un polset de canyella.
Amarada l’ensaïmada de llet posam la
greixonera al forn fins que qualli.
65
 Antònia Socies Capó
(Búger, 1947)
TUMBET BORD
Plat ideal per acompanyar carn o peix o,
tan sols, uns ous estrellats.
Tallarem patata a daus no massa grossos,
que fregirem en oli abundant i calent;
donarem dues girades i hi incorporarem
pebre vermell esbocinat amb la mà i alls
aixafats. Mentre es cou, tallarem albergínies
a daus i les hi incorporarem. Posarem bé de
sal i anirem girant adesiara. Quan ja sembli
cuit, ho traurem amb la giradora, procurant
escolar-ho, de manera que l’oli quedi dins
la paella.
66
Pereta Palmer Riutort
(Bunyola, 1920)
ESCUDELLA FRESCA
Plat que aprofita el llegum novell
i la verdura del temps.
Farem un sofregit amb xulla adobada de la
panxa; afegirem ceba tallucada, una fulla
d’api, alls estavellats i carabassa. Quan el
sofregit sigui gairebé cuit afegirem
tomàtiga. Salpebrarem i afegirem l’aigua
necessària, deixant bullir una estoneta.
Incorporarem bessons de fava tendres
i pèsols esclovellats, lletuga tallada ben
fineta o col, cantons de patata, un brot
d’herba-sana i un altre de tem o farigola,
que traurem quan l’escudella sigui cuita.
Joana Maria
Pons Bestard
de Ca Na Cucó (Calvià, 1931)
FARCIT DOLÇ
S’utilitza per a acompanyar
porcella rostida.
Omplirem un budell de porc amplet
amb una pasta clara feta amb ametlla
capolada, sucre (tres vegades més d’ametlla
que de sucre), panses, ous batuts i canyella.
El budell no ha de quedar ple a rebentar,
sinó una mica buit. Cosirem els caps
perquè el farcit no surti i el courem dins
aigua bullent.
Quan se prengui, traurem el farcit de l’olla.
Antoni Capellà
Cabanelles, «Coix»
(Campanet, 1920)
SOPES D’ERA
La madona feia les sopes a mitjan matí,
quan ja s’havien escampat
les garbes sobre l’era.
Començarem a sofregir ceba amb
uns alls estavellats.
Hi afegirem tomàtiga i juevert. Quan
el sofregit sigui cuit hi abocarem aigua,
que deixarem bullir. Introduirem cantonets
de patata i pebre verd esbocinat.
Quan la patata sigui cuita introduirem les
sopes, que deixarem bullir una estona dins
la greixonera.
Com més espesses quedin, millors seran.
67
 Pereta Lladó Mesquida
de Son Marge (Campos, 1911)
CARXOFES FARCIDES DE XULLA
BLANCA
L’enginy i la imaginació suplia sovint
la manca de mitjans dins la pagesia
de Mallorca.
Llevarem les fulles exteriors a les carxofes,
buidant-les i fent un clotet a l’interior de les
fulles, que omplirem de xulla blanca
dessalada i capolada, juntament amb un all,
un poc de juevert i un ou perquè lligui la
pasta. Tancarem el farcit amb farina.
Passarem les carxofes per la paella
començant per la part del farcit.
No cal posar-hi sal. Ja es poden servir.
També es poden fer al forn i servir-se amb
una salsa de ceba i tomàtiga.
68
Maria del Carme
Fuster Alzina
de Can Perantoni (Cala Rajada, 1939)
CALAMAR AMB ALLS
Els pescadors de Cala Rajada preparaven
així els calamars
dins la barca o a la vorera.
Utilitzarem calamars de potera, pescats de
l’hora; si són petits, els posarem sencers,
sense netejar ni llevar-los, tan sols, la conxa;
si són grossos en farem bocins. Posarem un
raig d’oli i alls sencers aixafats dins la paella
juntament amb els calamars.
Tan sols amb sal. Foc fort i unes quantes
girades i el plat és a punt.
Joana Maria
Pons Bestard
de Can Ribes de Consell (Alcúdia, 1937)
FIDEUS DE VERMAR
Abans no era un plat festiu,
sinó una manera d’alimentar, a diari,
els veremadors i altres treballadors
del camp.
Amb els ossos de xot (o ovella) preparam
el brou. Sofregim carn de xot, trossejada
petita i salpebrada. Afegim ceba, tomàtiga,
un all, una fulla de llorer, un brotet de fonoll
i un tassó de vi. Introduïm després un
picadís fet d’un bocí de fetge torrat, pebre
vermell, all i juevert.
En ésser cuit, afegirem el brou, prèviament
desgreixat amb una llesca de pa. Quan
la carn hagi bullit i amollat abocarem els
fideus, que deixarem estovar una mica.
Coloma Munar Riutort
(Costitx, 1938)
GREIXONERA DE BACALLÀ
Providencial combinació entre
l’abstinència de carn del temps de Qua-
resma amb la riquesa de verdures nove-
lles primaverals.
Fregirem el bacallà dessalat, eixugat i en-
farinat. Reservarem. Mig fregirem patata
tallada rodona que posarem al fons d’una
greixonera. Damunt hi va el bacallà i sobre
aquest, un altre sostre de patata.
A part farem un sofregit: grells, bledes,
espinacs, juevert, tomàtigues de ramellet,
panses i pinyons; afegirem un poc de vi sec
i un glopet d’aigua. Donarem un bullet i
ho trabucarem dins la greixonera, damunt
les patates. Ho deixarem al foc fins que es
begui el seu suquet.
69
 Gabriel Payeras Salas
de Can Jaume, (Deià, 1970)
MONGETES DE DEIÀ SALTEJADES
Les mongetes de Deià o de Sóller
són tan fines que poden convertir-se
en guarnició o menjar-se soles.
Bullirem les mongetes de Deià en aigua i sal.
Les deixarem degotar i després les
passarem per la paella amb oli, un parell
de daus de cuixot (es pot enriquir amb suc
d’un rostit) i, quan els manqui poc per ésser
cuites, els incorporarem
un trinxat d’all i juevert.
70
Maria Solivellas Garau
de Mossa, Escorca (Birabona, Selva, 1923)
COLFLORI FARCIDA
Plat laboriós que ofereix un resultat
excel·lent tant al paladar com a la vista.
Bullirem lleugerament la colflori
sencera en aigua i sal, deixant-li les fulles
més tendres. Prepararem la pasta del farcit
amb carn capolada, ceba rallada, juevert, all,
sal, pebrebò, farina, llet i un vermell d’ou.
Sense desfer la colflori, la començarem a
embotir entre els brots, fins a d’alt, sense
desfer-la gens. Ben acopada,
la posarem dins la rostidora, Li espargirem
per damunt blanc d’ou pujat i galeta picada.
L’introduirem dins el forn a poc foc.
Maria Gallard Roca
(Esporles, 1950)
OUS DE MATANCES
Plat fort, amb abundància de greixos
i proteïnes. Tota una simfonia de colors
per a la vista i el paladar.
Posarem saïm de caldera dins la paella.
Quan sigui calent hi fregirem un bon bocí de
llonganissa i un botifarró o tallada d’averia
negra. En ésser cuits, ho reservarem dins un
plat. Dins el mateix suquet hi estrellarem
dos ous que, una vegada cuits, posarem vora
la llonganissa i el botifarró. Fregirem una
llesca de pa moreno que també col·locarem
dins el plat.
Abans de treure-ho a la taula, hi tirarem
per damunt un poc de suquet de la paella.
Isabel Riera Vidal
(Estellencs, 1918)
ALBERGÍNIES AMB SALSA
Una tia seva l’aprengué a ca
un senyor, poeta i músic.
Farem llesques gruixadetes d’albergínies
i les posarem en aigua-sal. Després
d’esprémer-les, les passarem per farina,
fregirem i reservarem. A part, posarem
una llesca de pa en remull, en llet. Dins la
paella, amb bastant d’oli, hi fregirem
abundant tomàtiga pelada i capolada, alls i
llorer. Quan la salsa estigui a punt, hi
afegirem la molla de pa amarada de llet.
Girarem repetidament i salpebrarem.
Colarem la salsa i l’escamparem sobre
les albergínies, fent-ho confitar
dins una greixonera a poc foc.
71
 Antoni Ramon Oliver
de Sa Sínia, Porto Colom (Palma, 1945)
PANADES DE MUSSOLA
Són molt adients, sobretot,
per els mesos d’estiu.
Preparam la pasta mesclant saïm, oli i suc
de taronja a parts iguals, amb farina i un poc
de llevat. Deixam tovar. A part farem
el farcit salpebrant la mussola i tallant la
verdura: grells, juevert, bledes i espinacs,
trempant-ho amb sal, oli, pebre bord dolç
i pebrebò.
Deixam que la verdura tiri el sec suc i, quan
la pasta hagi tovat, omplirem les panades
amb la verdura i els talladons del peix. Les
enfornarem fins que ens agradin de color.
72
Maria Quetglas Colom
de Fornalutx (Bunyola, 1938)
FIDEUS DE CARBONER
La caça, feta talladons i conservada en
saïm era d’una gran utilitat per quan es
cuinava al camp.
Tot tipus de caça: tords, conills, perdius o
tudons (antigament, ocellons). Es trosseja,
salpebra i sofregeix en saïm. Es conservarà
en una alfàbia. Per fer els fideus de carboner
agafarem una cullerada sopera d’aquesta
conserva i es sofregirà dins una greixonera
de test, al foc de llenya. Dins aquest greix
hi sofregirem una ceba i dues tomàtigues
de ramellet. Afegirem una patata tallada a
cantons i aigua. En haver bullit, tirarem una
grapadeta de fideus per persona.
Catalina Marquès Tous
de Can Ripoll, Inca (Palma, 1936)
INDIOT FARCIT
Plat tradicional del dia de Nadal a algu-
nes cases bones de Mallorca.
Tenint l’indiot net per dins i fora, farem el
farcit: pometes petites (sense cor),
albercocs secs, panses i prunes seques sense
pinyol; tot untat amb saïm.
Omplirem l’indiot –untat de saïm i suc
de llimona­– d’aquestes fruites fins al coll.
Abans de rostir-lo, el salpebrarem
i el tornarem untar per tot de suc de llimona
i saïm. Mentre es rosteix, el regarem adesia-
ra amb conyac o vi sec, perquè no es sequi,
fins que serà ben cuit.
Bartomeu Torres Bernat
de Son Marró, Lloret (Artà, 1949)
PORCELLA ROSTIDA
Per ésser bona ha de ser
de porc negre i pesarà
de 8 a 10 quilos en viu.
Una vegada disposam de la porcella morta,
neta per dins i fora, la posam sencera en
adob amb l’esquena a baix. L’adob estarà fet
amb juevert, alls, oli, un poc de vinagre,
conyac, llimona a rompre, pebrebò, sal i
herbes aromàtiques. La courem, amb adob
per dins, amb la cotna per avall i llavors, a
mig coure, la girarem i li posarem suquet
per damunt. Necessita de dues i mitja a tres
hores de forn a poc foc.
73
 Margalida Pons Pastor
de Sa Sínia, Porto Colom (Palma, 1945)
ROSTIT HUMIT DE CABRIT
Recepta molt simple, apresa
a la infantesa de la madona d’Albarca.
Farem trossos de ració del cabrit,
els salpebrarem i sofregirem fins que
estiguin ben colrats. Traurem la carn,
posant-la dins una olla de test. Dins del
mateix oli hi sofregirem tres cebes tallades
a quatre bocins, les donarem quatre girades
i posarem dins l’olla amb el seu suquet;
hi sucarem mitja llimona i afegirem un tassó
d’aigua. Taparem l’olla amb un plat amb
aigua fins que la carn serà tendre. Servirem
la carn amb aquesta salseta.
74
Joana Oliver Cladera
(Llubí, 1939)
SOPES ESCALDADES DE XOT
Es mengen a Llubí el Dia de Pasqua
en sortir de l’ofici, abans del frit de mè.
De la part de les despulles del xot, de la
carn que sovint no es menja (garrons, cap
i ossos), prepararem un brou juntament
amb aigua, una ceba tallada a bocinets, una
tomàtiga –tot en cru– i la sal corresponent.
Quan el brou ha bullit el necessari,
escaldarem les sopes de xot del Dia
de Pasqua, que seran brouoses.
Antonina Aina
Noguera Caldés
(Llucmajor, 1925)
SAFANNÀRIES OFEGADES AMB OUS
Els ous batuts són els que converteixen
el plat en diferent d’altres similars.
Rentarem i tallarem les safannàries
morades, posant-les en aigua-sal.
Les escolarem. A part, sofregirem bocinets
salpebrats de xulla de la panxa o de carn
magre. Introduirem després les safannàries,
afegint alls estavellats i grells abundants o
ceba. Afegirem, al cap d’un poc,
un brotet de moraduix, bledes i espinacs
tallucats i bocins de botifarró. Ja a les
acaballes, quan es comenci a confitar,
afegirem un o dos ous remenats, corregint
de sal.
Joana Galmés Duran
de Son Real (Manacor, 1925-2004)
XOT DE TOSES
A tondre hi acudien familiars i veïnats,
per donar una mà i també pel dinar.
El dia abans posarem les tallades del xot
en adob: sal, pebrebò, llimona, vinagre,
moraduix, tem, fonoll i llorer. L’endemà les
traurem de l’adob i fregirem dins oli i saïm.
Reservarem dins una greixonera. En estar
tot fregit amararem les tallades de conyac
o vi sec.
Posarem la greixonera al foc amb aigua
bullent tap no tap, un altra manat d’herbes
i deixarem coure lentament. Més endavant
afegirem cebetes. Acompanyarem de
patates fregides en forma de grell
de taronja.
75
 Francesca Arrom
Martorell
(Manacor, 1924)
BOLETS AMB XULLA
Aprofita la proximitat de les matances
amb el temps dels fongs silvestres. Es
poden utilitzar bolets variats: picornells,
fortes, cogomes, blaves...
Si la xulla és salada la dessalarem
el dia abans.
Si no és salada, la salarem. Millor si la xulla
és de la panxa o del costat, que tengui veta
de carn. La tallarem a bocinets no gaire
grossos i la fregirem en oli, amb molts d’alls
aixafats, sal i pebrebò. Quan prengui coloret
hi abocarem els bolets ben nets. No han de
coure gaire temps, tan sols unes girades.
Salpebrarem al gust.
76
Aina Ferriol Pastor
(Maria de la Salut, 1933)
FREIXURA DE MENUTS
Aquest frit, imitació del de xot,
es feia per aprofitar els menuts i altres
deixalles de l’aviram: fetge, menuts,
cresta, budells...
Fregirem patata a cantonets petits
i reservarem. Trossejarem la carn que hem
de posar al frit: corets, fetges, crestes,
budellets, el lleu... tot menys el ventrell
perquè és mal de coure. Haurem netejat
el budellam amb sal, vinagre i llimona. Amb
l’oli calent hi trabucam tota la carn a dins,
que sofregirem amb alls; en ésser cuita hi
afegim pebres granats, albergínia,
colflori, carxofa, grells abundants, fonoll,
pebre coent, llorer, sal i pebrebò. Mesclarem
tot amb les patates.
Catalina Busquets Pol
de Son Macià del Pont d’Inca
(Son Sardina, Palma, 1918)
CONILL SALMORRÀS
Sempre s’utilitzaven conills
de caça per a preparar aquest plat.
Sofregirem els conills, trossejats i
salpebrats. Ja daurats, hi afegirem ceba
tallada fina i, més tard, tomàtiga, llorer i alls.
Quan el sofregit sigui cuit afegirem aigua.
Deixam bullir. Quan el conill sigui cuit
traurem les tallades i les posarem dins
una palangana. La salsa que resta dins la
greixonera la passarem pel colador, afegint-
li el suc de dues llimones i juevert trinxat.
Escamparem la salsa per damunt la carn.
Servirem amb bunyolets de patata.
Magdalena
Fullana Socías
de Son Real (Manacor, 1925-2004)
COCA MORA
Coca pagesa, avui gairebé desconeguda.
El procés de preparació és molt senzill.
Farem la pasta amb els ingredients
següents: farina de pa, llevat natural,
un o dos ous, una taceta d’oli, una de saïm,
ratlladura de pell de llimona, un poc de
sucre i l’aigua que es begui. Deixarem tovar.
L’estirarem i l’enfornarem. Abans, segons
les possibilitats, s’hi poden posar uns
pilotets de sobrassada, tallades de carn
o albercocs secs i un poc de sucre
per damunt.
77
 Antònia Serra Caimari
de Biniaco (Muro, 1912)
COCARROIS DE COL
A l’actualitat es preparen amb
una pasta de més qualitat, sobretot amb
més substància.
Enriquirem la pasta de pa sobrant amb oli
o saïm i repastarem. Per al farcit tallarem
la col blanca molt fineta, afegint-hi porro,
cebes tendres, colflori i pèsols, si n’és el
temps. Hi afegirem talladons de xulla salada
i sobrassada i ho tremparem amb oli, sal i
pebre bord. Farem els cocarrois, enfornarem
i courem a foc moderat.
78
Sor Margalida Riutort
del convent de Santa Magdalena de Palma
(Petra, 1922)
PANS DE SUCRE
(COQUES DE SANTA MAGDALENA)
Conten que Santa Catalina Tomàs
feu recobrar la veu a una monja amb
aquests pans miraculosos.
Fondrem una lliure de sucre amb vuit ous;
afegirem una tassa d’oli i una d’aigua.
Afegirem el llevat, dissolt en aigua tèbia.
Incorporarem la farina fent una pasta no
excessivament espessa. En haver tovat
farem les coques, de tres o quatre unces,
rodonetes, com les coques bambes, però de
la grandària de mitja taronja. Esperarem que
tornin tovar i les ficarem en un forn
de llenya.
Catalina Oliver Mestre
(Petra, 1939)
PERDIUS AMB SALSA DE MAGRANES
El mateix plat -la mateixa salsa- es pot
preparar amb altre tipus de caça,
com els tords.
Netejam les perdius, que tallam a quatre
trossos. Salpebram, fregim en oli i saïm
i reservam. Dins el mateix oli hi sofregim
ceba rallada. Posteriorment afegim
tomàtiga torrada, alls torrats i els grans
d’una o dues magranes. Girarem bé
i introduirem la carn afegint-hi
un poc de brou i conyac o vi sec, tap no tap.
Més endavant traurem la carn i passarem
tota la salsa, amb els grans de magranes,
pel xinès o un colador fi.
Joana Carbonell
Rosselló
(Sa Pobla, 1919)
GREIXONERA D’ANGUILES
L’anguila és un ingredient bàsic
i diferenciador que dóna caràcter
a la cuina poblera.
Adobarem les anguiles amb juevert, alls,
pebre bord i oli. Posarem una greixonera
amb aigua suficient, amb patates tallades a
cantonets i un o dos porros tallats, en fred.
Hi afegim les anguiles amb tot l’adob. Quan
comença a bullir hi afegim carxofes i pèsols;
anam posant llorer i api, que traurem més
endavant. El brou es va fent, els ingredients
són bons de coure i ja no ens queda més que
tastar i rectificar de sal si és necessari.
79
 Maria Borràs Bennàsar
(Port de Pollença, 1943)
PORCELLA AMB ANFÓS
El secret està en que l’anfós rebi
el greix i el gust de la porcella.
Adobarem la porcella amb sal, pebrebò, oli,
alls i juevert. Adobarem l’anfós amb sal i
oli. Dins el forn, situarem el peix sobre un
grallat i un pam a sobre, damunt un altre
grallat, la porcella, que ha de quedar a tres
dits de distància de l’anfós. La porcella
amollarà el seu suc sobre el peix.
Inicialment la porcella estarà amb la panxa
per amunt; al cap de tres quarts, la girarem.
Courà al llarg d’unes tres hores.
80
Aina Ferrando
Fernández
(Porreres, 1932)
FETGE AMB SUQUET
Plat habitual, temps enrere,
a la zona de Llevant i Migjorn.
Torrarem el fetge (normalment, de porc)
damunt les graelles o el caliu. De seguida
el trossejarem i posarem dins
una greixonera amb oli i saïm i començarem
a sofregir amb abundants allets ben picats.
Poc després afegirem una molla de pa
prèviament remullada en aigua,
ben esmicada. Assaonarem amb sal,
pebrebò ben capolat, pebre bord i una mica
de vinagre. Deixarem coure
un instant i ja és a punt de servir.
Teresa Barceló Barceló
(Puigpunyent, 1926)
CASSOLA DOLÇA
Avís: aquesta recepta no fa part
de la cuina ràpida. Es necessiten
de tres a quatre hores d’elaboració.
Salpebrarem i sofregirem tallades grans,
meitat porcella, meitat pollastre o indiot.
Colrades, les traiem; dins del mateix oli
sofregirem dues cebes grans i una cabeça
d’alls. Hi afegim tomàtiga. Quan sembli cuit
mesclam el sofregit amb les tallades,
afegint un tassonet de vi dolç. Cobrim
d’aigua i deixam que es cogui tira-tira.
Incorporam una bona grapada de panses.
Quan la carn sembli cuita hi escamparem
sucre abundant, sense deixar de remoure.
Afegirem moniato en trinxes i una picada
d’ametlles torrades.
Sebastiana
Burguera Rigo
de s’Avall (Ses Salines, 1943)
CONILL ESCABETXAT
L’escabetx era, abans dels frigorífics, una
bona manera de conservar els conills en
temps de caça copiosa.
Sofregirem les tallades salpebrades de conill
fins que siguin ben rosses. Afegirem ceba
tallucada i alls sencers. Quan comença a
ésser cuita hi abocam una part de vinagre
i dues d’aigua. Afegim una o dues fulles de
llorer i deixam bullir lentament uns minuts.
Millor si l’escabetx es deixa reposar i es
menja uns dies després. El conill no ha de
resultar vinagrós.
81
 Maria Bauçà Bauçà
(Sant Joan, 1937)
ARRÒS BRUT
Un dels secrets és la varietat de la carn:
faraona, pollastre, perdiu, conill, tords,
colomí, esclata-sangs, menuts...
Sofregirem la carn dins l’oli, començant per
la més granada. Salarem durant el sofregit.
Quan la carn estigui feta, daurada,
la ficarem dins un calderó amb aigua,
deixant que bulli fins que estigui cuita.
Mentre, a part, sofregirem per aquest ordre,
ceba, tomàtiga, esclata-sangs; en estar a
punt, ho abocarem també dins el calderó.
En bullir tirarem l’arròs i, a mitjan bull,
afegirem una grapada de mongetes tendres,
un poc de safrà, mitja llimona i un trinxat
d’all i juevert.
82
Antònia
Galmés Femenias
de Sant Llorenç (Manacor, 1931)
COCA AMB LLEMUGUES (RAÏSSONS)
Així s’aprofitaven les llemugues (raïs-
sons, llardons) obtinguts després de
colar el saïm. La coca podrà ser dolça,
salada o mixta. Al gust.
Farem la pasta amb una bona grapada de
llemugues, llevat, oli i aigua (doble part
d’aigua) amb la farina que begui. En haver
tovat, l’estendrem damunt una llauna i
l’enfornarem fins que serà ben cuita. Si la
volem salada, la podem fer amb juevert,
bleda, allets, tomàtiga,
pebre bord, sal i oli. Si la volguéssim
mesclada hi posaríem talladons de xulla,
botifarró i llonganissa, amb sucre escampat.
Si ens agrada dolça, posarem sucre arreu
i uns pessics de sobrassada repartits.
Maria Teresa Ivars
Aguiló
de Ses Alqueries, Santa Eugènia
(Palma, 1955)
PEUS DE PORC AMB CARAGOLS
Dos ingredients -peus i caragols- que es
complementen molt bé; ambdós preci-
sen herbes aromàtiques.
Bullirem els peus de porc amb api,
pastanagó, porro, ceba, tomàtiga i sal fins
que gairebé es desfacin.
A part cuinarem els caragols, fins que siguin
ben cuits, al nostre gust, sempre a l’estil
tradicional, amb un manat d’herbes
aromàtiques, sal i coent. Començarem
aleshores un bon sofregit de ceba,
tomàtigues de ramellet i alls esclafats. En
estar llest, hi incorporam els peus de porc i
els caragols cuits amb un poc del seu brou.
Deixarem que es confiti.
Mateu Ferrer Estelrich
«Gaiardó»
(Santa Margalida, 1921)
BULLIT D’OSSOS
En arribar la festa de la Beata
els margalidans preparaven aquest plat,
de festa major.
Dessalarem els ossos. L’endemà els bullirem
en aigua abundant; a mig coure, hi ficarem
pollastre. Quan la carn sigui cuita
hi afegirem les patates i bocins grans de
moniato; més endavant col, un bocí
de llonganissa ¡i dos botifarrons per cap.
Es pot treure la carn, cuita, abans de la col
i les patates, perquè no s’espenyen tant.
Abans, es servia el bullit dins un plat gran
que es posava en mig de la taula i tots
menjaven d’ell.
83
 Maria Morro Far
de Can David (Santa Maria, 1914)
FRIT DE XOT
Abans d’iniciar el frit, perfumarem
l’oli introduint dins la paella un brotet
d’herba-sana, que traurem abans de
començar a fregir.
Fregirem la freixura (cor, fetge, lleu, etc.)
ben salpebrada i tallada petita, començant
per la part blanca. Tot seguit, després
de treure la carn i reservar-la dins
una greixonera, fregirem la verdura: carxofa,
faves tendres, pèsols, cebetes tendres, amb
alls i llorer i un pebret de cirereta. Quan
sigui cuita l’ajuntarem amb la carn. Dins
el mateix oli hi fregirem patates amb alls i
ho mesclarem tot. Hi tallarem un poc
de fonoll tendre i donarem dues girades.
84
Magdalena Ferrer Vidal
de Sant Llorenç (Manacor, 1931)
FRIT DE POP
Una de les fórmules més desconegudes i
alhora més gustoses per a presentar
un pop a la taula.
Bullirem el pop de manera que quedi el més
fluixet possible; el traurem, escolarem i en
ésser fred en farem bocinets. Començarem
sofregint ceba, alls, grells abundants, un poc
de tomàtiga, carxofes, xítxeros i un pebret
coent, introduint els ingredients segons
el temps que necessitin per coure.
Hi afegirem el pop i una fulla de llorer,
rectificant de sal i pebrebò.
Al final hi afegirem una bona paellada de
patata fregida, fonoll fresc i girarem per
mesclar els gusts.
Catalina Moranta Vives
de Ses Alqueries, Santa Eugènia
(Selva, 1934)
LLAMPUGA AMB PICORNELLS
A la tardor coincideixen picornells,
pebres vermells i llampuga. Aquesta
és una enginyosa, fàcil i òptima
combinació.
Farem tallades de la llampuga
i les salpebrarem, passarem per farina,
fregirem en oli abundant i reservarem.
Colarem l’oli per evitar les raïsses de farina.
A dins hi fregirem uns quants alls i, tot
seguit, pebres vermells esbocinats amb la
mà. Quan són més de mig cuits
hi afegirem dues cullerades de salsa de
tomàtiga per fer-ho lligar. Ja al final,
introduirem els picornells i un bon picadís
d’all i juevert. Salarem. Abocarem aquesta
salsa per damunt la llampuga.
Antònia Cirer Llabrés
(Sencelles, 1918)
ARENGADES AMB ESPINACS
L’arengada, peix d’interior, motivà
un ampli receptari de cuina pobre
-encara que ben gustosa- entre la gent
senzilla de la pagesia.
Escatarem les arengades, les netejarem bé
i tot seguit les fregirem en oli. Les traurem i
reservarem. Dins el mateix oli hi sofregirem
uns quants alls tallats i espinacs abundants;
donarem unes quantes remenades fins que
seran gairebé a punt. Llavors introduirem
les arengades i ho deixarem coure a poc foc,
glec-glec, durant uns moments.
85
 Catalina Brunet Fortuny
de Sineu (Marratxí, 1933)
PA DE FIGA
No és tan important l’espècie de les
figues com la seva qualitat, així com es-
collir les millors i de més presència.
Agafarem figues seques de qualitat, triant
les millors. Els hi eliminarem el capoll,
escaldarem en aigua calenta per netejar-les
i les deixarem degotar. Les capolarem
amb una llosa petita. Mòltes, les tremparem
amb llavors de fonoll i llenquetes
de bessons d’ametlla crua. Mesclarem bé,
com si estàssim pastant. Farem un pilot
de la grandària i forma de mitja taronja,
ben pitjat.
Els courem dins el forn uns deu minuts.
Llavors els embolicarem amb fulles
de figuera.
86
Esperança Bestard Mas
(Sóller, 1947)
SOPES SOLLERIQUES
Es solien servir aquestes sopes, fetes
a partir d’alguns elements boscans,
a la gent que anava a collir oliva.
Posarem oli dins una greixonera.
Hi sofregirem porradells (porros silvestres).
Més endavant hi afegirem cama-roges,
juevert, bledes boscanes, tomàtiga
de ramellet i alls aixafats. Hi abocarem
l’aigua necessària i deixarem bullir.
Llescarem sopes i les posarem dins cada
plat. De seguida les escaldarem amb el brou
i repartirem la verdura. Es solen
acompanyar amb olives o pebres verds.
Magdalena
Artigues Jaume
(Son Servera, 1927)
FULLES DE LLIMONERA
No hi ha un dolç més barat i senzill,
amb un aroma que no es pot confondre.
Agafarem i rentarem un manat de fulles
tendres de llimonera. Farem una pasteta
amb aigua i farina –que no ha de ser massa
clara– on hi passarem les fulles,
que seguidament introduirem dins la paella
amb oli calent, girant-les adesiara perquè es
daurin sense cremar-se.
Les traurem i en haver refredat, estirarem
les fulles pel capoll i han de venir senceres,
quedant sola la pasta. Abans de servir
empolsimarem la pasta de sucre
o servirem amb mel.
Joana Morey Balaguer
de Son Maixella, Valldemossa
(Bunyola, 1933)
GREIXERA DE XOT
Plat del dia de Pasqua a Valldemossa.
No es solia fer amb el millor del xot, sinó
amb baldana, coll, braç...
Daurarem els bocins de xot, salpebrats.
Folrarem una greixonera amb fulles
de lletuga. A baix haurem posat un manat
d’herbes aromàtiques. Farem un sostre
de bessons de fava; un de pèsols; carxofes
negres tallades en dos bocins; ceba tendra
en quatre bocins, botifarró i sobrassada.
A sobre, la carn de xot.
Damunt, tornarem posar bessons, pèsols,
etc. Taparem amb més fulles de lletuga i un
altre manat d’herbes. Hi afegirem un poc
d’aigua i courem tira-tira fins que serà cuit.
87
 Bàrbara Sansó Nicolau,
«Juliana»
(Vilafranca, 1916-2006)
TACÓ DE MÈ
El tacó és una carn freda que
es menjava a cases benestants
i de la noblesa.
Capolarem vèrtoles, cervells i senyals de
xot amb una maquineta. Hi mesclarem tres
o quatre ous bullits esbocinats. Farem una
espècie de pasta, trempant-la amb sal i
pebrebò. Introduirem aquesta pasta dins un
budell gruixat de bou i el posarem a bullir
una hora. Farem brou amb els garrons dels
xots i a dins hi bullirem un arròs que sortirà
ben blanc. Servirem arròs i un bocí de tacó a
cada comensal, que mesclarà una
i altra cosa.
88
Maria Rayó Bibiloni
de Son Bernadàs
(Alaró 1928 - Orient 2006)
CALDERETA DE CARAGOLS
Plat gustós i de qualitat,
exponent d’una cuina que aprofita totes
les deixalles.
Dins una greixonera posam un bon sostre
de sopes.
A damunt hi escampam, tallada, la carn
sobrant d’un cuinat de caragols, les banyes
dels caragols escloscats –malavejant que no
quedi cap os ni cap closca– i dos ous bullits
tallats a rodanxes. Encalentim el brou dels
caragols, amb el gustet de les herbes,
el colam i el trabucam dins la greixonera.
Les sopes ens han de resultar brouoses.
Les servirem amb un pebret verd, tàperes
o fonoll marí.
89
 Llistat bibliogràfic
sobre gastronomia i cuina
de les Illes Balears.
Aquest llistat recull les referències bibliogràfiques
que s’han pogut localitzar respecte a la temàtica
de l’exposició, emperò no se’n pot garantir la seva
exhaustivitat.

La llista està ordenada alfabèticament per autor -quan

es coneix- i dins cada autor preval el títol de l’obra
sobre l’any de publicació.

91

4 Vents Comunicació SL
(2008): Mmm que bo.
Els productes ecològics. Les
aventures d’en Joan, na Nina
i na Tana. Consell Insular
de Menorca, Departament
d’Economia, Editorial Rotger,
Menorca.
Abrinas Vidal, Coloma
«Solera» (1962):
Cocina selecta. Impremta
Roig, Campos.
2a edició augmentada.
92
4 Vents Comunicació SL (2007): Mmm que bo. El peix de Menorca. Les aventures d’en Joan, na Nina i
na Tana. Consell Insular de Menorca, Departament d’Economia, Editorial Rotger, Menorca.
4 Vents Comunicació SL (2008): Mmm que bo. La carn de Menorca. Les aventures d’en Joan, na Nina i
na Tana. Consell Insular de Menorca, Departament d’Economia, Editorial Rotger, Menorca.
4 Vents Comunicació SL (2004): Mmm que bo. La llet de Menorca. Les aventures d’en Joan, na Nina i
na Tana. Consell Insular de Menorca, Departament d’Economia, Editorial Rotger, Menorca.
4 Vents Comunicació SL (2008): Mmm que bo. La mel de Menorca. Les aventures d’en Joan, na Nina
i na Tana. Mmm qué buena. La miel de Menorca. Las aventuras de Joan, Nina y Tana. Consell Insular
de Menorca, Departament d’Economia, Editorial Rotger, Menorca.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1961): Cocina selecta. Impremta Roig, Campos. 1a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1964): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
3a edició augmentada.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1965): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
4a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1966): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
5a edició.
Abrinas Vidal, «Solera» (1967): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos. 6a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1968): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
7a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1970): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
8a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1971): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
9a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1972): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
10a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1973): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
11a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1977): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
13a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1979): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
14a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1982): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
15a edició.

Ajuntament d’Alcúdia (1996):
I Mostra de cuina de casa. Fira
d’Alcúdia. 4, 5, 6 d’octubre de
1996. Ajuntament d’Alcúdia,
Alcúdia.
Ajuntament d’Alcúdia (1998):
III Mostra de cuina de Casa.
Fira d’Alcúdia. 3 d’octubre
‘98. Ajuntament d’Alcúdia,
Alcúdia.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1984): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
16a edició.
Abrinas Vidal, Coloma «Solera» (1986): Cocina selecta mallorquina. Impremta Roig, Campos.
17a edició.
Adrover, Miguel; Suárez del Real, Eduardo; Bestard, José Luís (1996): Mallorca gastronómica.
Alpha 3, Palma.
Adrover, Miguel; Suárez del Real, Eduardo; Bestard, José Luís (1999): Mallorca gastronómica.
Alpha 3, Palma.
Adrover, Miguel; Suárez del Real, Eduardo; Bestard, José Luís (2001): Mallorca gastronómica.
Alpha 3, Palma. 4a edició
Adrover, Miguel; Suárez del Real, Eduardo; Bestard, José Luís (1999): Mallorca gastronómica
(Ale 1999). Miguel Adrover, Palma.
Adrover, Miguel; Suárez del Real, Eduardo; Bestard, José Luís (1999): Mallorca gastronómica
(Ang 1999). Miguel Adrover, Palma.
Aguilló, Tomàs (1870-1873): Noticiari de Salcet. Almanaque de las Islas Baleares, Palma. Dins
Almanaque de las Islas Baleares (Palma, 1870 pàgines 25-44; Palma, 1872 pàgines 57-80; Palma 1873
pàgines 53-69).
Aguiló i Aguiló, Estanislau de Kotska (1889): Un compte de l’apotecari de la Sra. Beatriu de Pinós.
Societat Arqueològica Lul liana, Palma. Dins: BSAL III, 23.
Ahman, Brita (1991): Mallorca, Mallorca!: historia, Människor, gastronomi. Carlsson, Stockholm.
Ajuntament d’Alcúdia (1997): II Mostra de cuina de casa. Fira d’Alcúdia. 4 d’octubre ‘97. Ajuntament
d’Alcúdia, Alcúdia.
Ajuntament d’Alcúdia (1999): IV Mostra de cuina de casa: Fira d’Alcúdia 99. 2 d’octubre de 1999.
Ajuntament d’Alcúdia, Alcúdia.
Ajuntament de Calvià (1995): La cocina de la abuela. Recetario de los mayores de Calvià. Ajuntament
de Calvià, Calvià. Presentació de Margarita Nájera Aranzabal.
Ajuntament de Ciutadella (2001): Mostra de cuina menorquina a Oristano. 24 de febrer de 2001.
Demostració i degustació. Ajuntament de Ciutadella, Ciutadella.
Ajuntament de Lloseta (1988): II Degustació de cuina mallorquina a Lloseta: Palau Comtes
d’Ayamans, dia 3 de setembre: receptes. Ajuntament de Lloseta, Lloseta.
Ajuntament de Llucmajor (1990): VI setmana de gastronomia: Fires 1990. Ajuntament de Llucmajor,
Llucmajor.
93

Ajuntament de Llucmajor
(1991): VII setmana de
gastronomia: Fires 1991 de
Llucmajor. Ajuntament de
Llucmajor, Llucmajor.
Ajuntament de Maó (2004):
Receptes de productes de les
festes: pomada, pallofa, coca
bamba, pa amb sobrassada,
pastissets, oliaigo, dolses,
maonesa. Ajuntament de
Maó. Programa de les festes
de Gràcia, del 6 al 9
de setembre, Maó.
94
Ajuntament de Llucmajor (1994): X setmana de gastronomia: Fires 1994 de Llucmajor. Ajuntament de
Llucmajor, Llucmajor.
Ajuntament de Maó (2004): Festes de Gràcia 2004. Ajuntament de Maó, Maó.
Ajuntament de Pollença (1997): Vocabulari d’alimentació català-castellà. Impressió 4 colors,
Pollença.
Ajuntament de Pollença (1995): Vocabulari de restaurants català-castellà. Impressió Art Gràfic,
Pollença.
Ajuntament de Porreres: Receptes amb albercoc. Ajuntament de Porreres, Consell de Mallorca,
Cooperativa Agrícola de Porreres, Porreres.
Ajuntament de Sa Pobla (2005): Menjar bé a Sa Pobla: del 18 al 27 de novembre: Sa Pobla 2005.
Ajuntament de Sa Pobla, Sa Pobla.
Ajuntament de Son Carrió (2007): Plats de sopes: recull de receptes del llibre Memòria de la cuina
mallorquina d’Antoni Tugores. Ajuntament de Son Carrió, Son Carrió.
Al·lès Salvà, José Manuel (2006): Cuina de Cincogema i d’anar a vega (I). Els berenars i berenetes.
Setmanaris i Revistes S.L. Monografies Menorquines, num. 81, Ciutadella.
Al·lès Salvà, José Manuel (2006): Receptari concurs de salsa maonesa Ramon Cavaller (II). Setmanaris
i Revistes S.L. Monografies Menorquines, num. 82, Ciutadella.
Al·lès Salvà, José Manuel (2008): Sa cuina de cincogema i d’anar a vega: Receptari de menjars tradi-
cionals i d’anar a fora. Receptari número 1: Els berenars, per fer es vermut, calderes, calderetes, oliai-
gos, panaderes i arrossos dins el tià. Setmanaris i Revistes, Ciutadella.
Al lès Salvà, José Manuel (2008): Sa cuina de cincogema i d’anar a vega: Receptari de menjars tradi-
cionals i d’anar a fora. Receptari número 2: Menjars al forn, les carns amb salses, els peixos de l’illa, la
cuina de la llagosta. Setmanaris i Revistes, Ciutadella.
Alcón, Jaume (1995): La cuina menorquina. Al-Azar, Alaior.
Alemany, Lucía (2005): Restaurantes de Mallorca: tradicionales, populares, con vistas, recónditos, con
solera, bucólicos, selectos, al sol en invierno y a la sombra en verano. José J, de Olañeta. La Foradada,
Palma.
Alemany, Lucía (2006): Restaurantes de Menorca: populares, selectos, recónditos, de moda, con encan-
to, auténticos, inesperados, especiales... José J. de Olañeta, cop. (Barcelona: Limpergraf), Palma.
Alemany, Lucía (2005): Restaurantes de Palma: originales, con encanto, clásicos, imprescindibles, de
moda, para gourmets, de autor... José J, de Olañeta. La Foradada, Palma.
Alemany, Margalida (2000): La cocina de Margarita: 193 recetas para las 4 estaciones. Di7,
Binissalem.

Alemany, Margalida (1998):
La nueva cocina de Margalida
Alemany: 154 recetas
originales. Ultima Hora,
Palma.
Aleu, Oriol; Torrontegui,
Ana; Font, Marga;
Torrontegui, Joseta (2007):
Majorca: cooking and
gastronomy. Triangle Postals,
Sant Lluís.
Alemany, Margalida; Arzak, Juan Mari; Manresa, Andreu; Rose, Steve (1997): La cuina de na
Margalida de can Tàpera. Caixa de Balears Sa Nostra. Di7 Grup d’edició, Palma.
Aleu, Oriol; Torrontegui, Ana; Font, Marga; Torrontegui, Joseta (2007): Majorque: gastronomie et
cuisine. Triangle Postals, Sant Lluís.
Aleu, Oriol; Torrontegui, Ana; Font, Marga; Torrontegui, Joseta (2007): Mallorca: gastronomia i
cuina. Triangle Postals, Sant Lluís.
Aleu, Oriol; Torrontegui, Ana; Font, Marga; Torrontegui, Joseta (2007): Mallorca: gastronomía y
cocina. Triangle Postals, Sant Lluís.
Aleu, Oriol; Torrontegui, Ana; Font, Marga; Torrontegui, Joseta (2007): Mallorca: gastronomie und
kochkunst. Triangle Postals, Sant Lluís.
Aleu, Oriol; Torrontegui, Ana; Font, Marga; Torrontegui, Joseta (2005): Minorca: cooking and gas-
tronomy. Triangle Postals, Sant Lluís.
Alós, Anna R. (2006): Ibiza, de cama en cama y de mesa en mesa: hoteles, restaurantes y algo más.
Ibiza from bed to bed & table to table: hotels, restaurants and more. Factoría de publicaciones (Mini
placeres escondidos), Barcelona.
Alumnes de primer curs de Sant Joan de Labritja (2004): Cuina tradicional d’Eivissa. Ajuntament de
Sant Joan de Labritja, Sant Joan de Labritja.
Anònim (1819-1832): Manual de la cuynera menorquina, de molta utilidad a los señores qui cuidan del
manetx de una casa. Coordinat i dedicat a las matexas, per un amich de la bona panxa, per un aficio-
nat. Inèdit, Maó.
Asociación de Cocineros y Reposteros de Ibiza y Formentera. (1993): IV Exposición Gastronómica de
las Pitiusas.. Asociación de Cocineros y Reposteros de Ibiza y Formentera, s.l.
Asociación de Restauración de Menorca (2005): Comer en, eating in, essen in, mangiare a Menorca.
Asociación de Restauración de Menorca, Menorca.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1988): IV Mostra de cuina mallorquina: Passeig
del Born, 3-12 de maig. Alpha 3, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1993): IX Mostra de cuina mallorquina: Ifebal del
4 al 13 de maig: con el recetario de la mostra a todo color. Associació Empresarial de Restauració de
Mallorca, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1991): VII Mostra de cuina mallorquina: Ifebal del
7 al 16 de maig: con el recetario de la mostra a todo color. Alpha 3, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1992): VIII Mostra de cuina mallorquina: Ifebal
del 5 al 14 de maig: con el recetario de la mostra a todo color. Alpha 3, Palma.
95

Associació Empresarial de
Restauració de Mallorca
(1990): VI Mostra de cuina
mallorquina: Ifebal del 8 al 17
de maig: con el recetario de
la mostra a todo color. Alpha
3, Palma.
Associació Empresarial de
Restauració de Mallorca
(2005): XXI Mostra de cuina
mallorquina: receptari -
recetario. sense nom, s.l.
96
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1994): X Mostra de cuina mallorquina: Recinte
Firal del Polígon de Llevant. Del 12 al 21 d’abril: con el recetario de la mostra a todo color.
Alpha 3, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1995): XI Mostra de cuina mallorquina: recinte
Firal del Polígon de Llevant, 3-12 de maig: con el recetario de la mostra a todo color. Alpha 3, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1996): XII Mostra de cuina mallorquina: recinte
firal polígon de llevant, del 17 al 26 d’abril, 1996: extra: con el recetario de la mostra a todo color.
Alpha 3, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1997): XIII Mostra de cuina mallorquina: recinte
firal Polígon de Llevant, del 9 al 18 d’abril, 1997 Amb el recetari de la Mostra a tot color. Alpha 3,
Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1998): XIV Mostra de cuina mallorquina: recinte
firal Polígon de Llevant, del 4 al 13 de març, 1998: con el recetario de la Mostra a todo color. Alpha 3,
Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (2003): XIX Mostra de cuina mallorquina: del 10
al 19 d’abril, 2003. Receptari / Recetario 2003. Cort, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (1999): XV Mostra de cuina mallorquina: del 14 al
23 d’abril, 1998 Recinte firal Polígon de Llevant: con el recetario de la Mostra a todo color.
Alpha 3, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (2000): XVI Mostra de cuina mallorquina: del 5 al
14 d’abril, 2000 Recinte firal Polígon de Llevant: con el recetario de la Mostra a todo color.
Alpha 3, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (2001): XVII Mostra de cuina mallorquina: del 18
al 27 d’abril, 2001 Recinte firal Polígon de Llevant: amb el receptari de la Mostra. Alpha 3, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (2002): XVIII Mostra de cuina mallorquina: del 10
al 19 d’abril, 2002 Recinte firal Polígon de Llevant: receptari. Cort, Palma.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (2004): XX Mostra de cuina mallorquina.
Receptari. Cort, Palma.
Balle Amengual, Bernat (1899): Sopes escaldades y pancuyt: fàbulas engirgolades en mallorquí.
Estampa de la Regional, Palma.
Ballester i Pons, Pere (1923): De re cibaria: cocina, pastelería, repostería menorquinas. Impr. de M.
Sintes Rotger, Maó. 1a edició.
Ballester i Pons, Pere (1995): De re cibaria: cocina, pastelería, repostería menorquinas. Manuel
Ballester Palacios (Ingoprint), Barcelona. 6a edició. Pròleg de Miquel Àngel Limon Pons.

Ballester i Pons, Pere (1986):
De re cibaria: cocina, pastel-
ería, repostería menorquinas.
Andrés Puig Vicente. Postales
Internacionales Color,
Barcelona. 5a edició. Pròleg de
Ramon Cavaller Triay.
Bidwell, Charles Toll; Plasencia,
Rosa; Nadal, Apol·lònia; Fiol
Guiscafré, Joan Miquel (1997):
Les illes Balears. Lleonard
Muntaner, (Col·lecció Llibres de
viatges, 1), Palma.
Ballester i Pons, Pere (1956): De re cibaria: cocina, pastelería, repostería menorquinas. Impremta de
M. Sintes Rotger, Maó. 2a edició.
Ballester i Pons, Pere (1973): De re cibaria: cocina, pastelería, repostería menorquinas. Impremta de
M. Sintes Rotger, Barcelona. 3a edició. Pròleg de Juan Hernández Mora.
Ballester i Pons, Pere (1979): De re cibaria: cocina, pastelería, repostería menorquinas. Impremta de
M. Sintes Rotger, Barcelona. 4a edició. Pròleg de Germà Coll Mesquida.
Barceló Crespí, Maria (1994): Elements materials de la vida quotidiana a la Mallorca baixmedieval:
part forana. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma.
Barceló Crespí, Maria; Contreras Mas, Antoni (1994): Farmàcia i alimentació: l’exemple del sucre a la
Mallorca baixmedieval. Societat Arqueològica Lul ·liana, Palma. Dins BSAL, 50, pàgines 199-218.
Barceló Crespí, Maria; Riera Melis, Antoni (ed) (1995): La Mediterrània, àrea de convergència de
sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Institut d’Estudis Baleàrics, Palma. Dins XIV Jornades d’Estudis
Històrics Locals, Palma.
Bauer-Hild, Margarete; Casparek-Türkkan, Erika. (1989): Kulinarische Streifzüge durch Mallorca.
Sigloch, Alemania.
Bennison, Vicky (2003): Mallorca. A culinary guide to Spain’s most visited island. Chakula Press
(The taste of a place), s.l.
Bestard, Immaculada; Barrio, Javier; Cañellas, Jaume (1993): Aliments de les Balears. Govern Balear.
Conselleria d’Agricultura i Pesca, Palma.
Bestard, Immaculada; Barrio, Javier; Cañellas, Jaume (1994): El queso de Mahón. Denominación
de origen. Consejo Regulador Denominación de Origen Queso de Mahón, Menorca.
Binifar, Miquel de (1996): La cuina dels ermitans. Miquel Font, (Ars Vivendi, 4) Imagen 70, Palma.
Pròleg Antoni Contreras Mas.
Blanes Blanes, Coloma; Bonet Rosselló, Joana; Font Jaume, Alexandre; Rosselló Callejas, Aina M.
(1990): Les illes a les fonts clàssiques. Miquel Font (Col·lecció Alicorn, 5), Palma.
Bonet Garcías, Antonio (2004): Conocimientos básicos para el aficionado al buen aceite. Bonet
Garcías, Antonio, Campos.
Bonet i Vidal, Guillem (1992): Mestre Jaume Obrador “Es cuiner”: breu història dels cochs del Col·legi
de la Sapiència 1635. Lorenzo Vich Sancho, Palma.
Bonnín, Xesc (1997): Las mejores recetas de nuestra vieja cocina de Mallorca. Bonnín Miró, Francisco;
(Mundo Gráficas e Impresiones), Palma. 1a edició.
Bonnín, Xesc (1998): Las mejores recetas de nuestra vieja cocina de Mallorca. Bonnín Miró, Francisco,
Palma. 2a edició.
97

Bonnín, Xesc (2006):
La cocina mallorquina, pueblo
a pueblo, puerta a puerta.
Francisco Bonnín Miró.
S’Imprenta Sonora, Mallorca.
Borràs, Josep; Borràs,
Damià (2004): La cocina de
Menorca: las mejores recetas
de la tierra y del mar. Viena,
Barcelona.
98
Bonnín, Xesc (2001): Las mejores recetas de nuestra vieja cocina de Mallorca. Bonnín Miró, Francisco,
Palma. 3a edició.
Bonnín, Xesc (2004): Las mejores recetas de nuestra vieja cocina de Mallorca. Bonnín Miró, Francisco;
(Mundo Gráficas e Impresiones), Palma. 4a edició ampliada i actualitzada.
Bonnín, Xesc (1999): Mallorca, Xesc y su cocina. Francisco Bonnín Miró (Mundo Gráficas e
Impresiones), Palma.
Bonnín, Xesc (2006): Sa cuina mallorquina: poble a poble, porta a porta. Francisco Bonnín Miró
(S’imprenta Sonora), Palma.
Bordoy Sansó, Margalida (1994): Receptes de cuina per a na Magdalena: aplec de receptes usades i
comprovades per una mestra jubilada ara fa desset anys. Miquel Font. (Ars Vivendi; 3) Imagen 70,
Palma. Pròleg d’Antoni Contreras Mas.
Boronat, Jaime (1971): El mejor libro de cocina y cocktails de bolsillo: el comedor y bar de bolsillo. Impr.
Mossèn Alcover, Palma.
Borràs, Josep; Borràs, Damià (2004): La cuina de Menorca. Columna (Columna cuina), Barcelona. 3a
edició. Pròleg de Josep Melis Pons.
Borràs, Josep; Borràs, Damià (1998): La cuina dels menorquins. Columna, (Cuina, 4), Barcelona.
Pròleg de Josep Melis Pons.
Borràs, Josep; Borràs, Damià (2000): La cuina dels menorquins. Columna, (Cuina; 4), Barcelona. 2a
edició. Pròleg de Josep Melis Pons.
Bosc Miralles, Antoni (1883): Se podrían comer mejores carnes a menor precio? Tema desarrollado en
el Colegio Médico-Farmacéutico. Impremta de Juan Colomar, Palma.
Bover Pujol, Jaume (1979): Receptaris de cuina balear. Curial / BNA, Barcelona. Dins: Randa, número
9, pp. 209-222.
Burrel, Guillem (1996): Guía del viajero. Baleares 1996. Plaza & Janés, Barcelona.
Caballero Montes, Rafael (dir) (1982): Mallorca a la carta: Guía gastronómica de la isla. Astrolabe,
Inca.
Calera, Ana María (1983): Cocina balear. Everest, León. 1a edició.
Calera, Ana María (1988): Cocina balear. Everest, León. 2a edició.
Cantallops, Antònia (1992): Apuntes de cocina para una Exposición Universal: Celler Can Amer.
Instituto Balear de Promoción del Turismo. Taller gràfic Ramon, Palma. Editat en motiu de la
presència del Celler Can Amer a l’Expo’92 de Sevilla.
Capel, José Carlos (2005): El queso Mahón-Menorca en la cocina: un producto con denominación de
origen. Consejo Regulador Denominación de Origen, Barcelona. 5a edició.

Cadena Ser Radio Mallorca
(2008): Con mucho gusto:
gastronomía mallorquina.
Cadena Ser Radio Mallorca, s.l.
Calafell, Tomeu; Planes i
Santmartí, Jacint (contes)
(2003): Cuina de caça. Consell
de Mallorca. Departament
de Medi Ambient i Natura.
Oficina de la Caça (Mallorca
neta i natural; 5). Fulls
Tècnics de l’Oficina de Caça,
nº 3, Palma.
Capel, José Carlos (2008): El queso Mahón-Menorca en la cocina: un producto con denominación de
origen. Consejo Regulador Denominación de Origen - Ediciones IRUSA, Barcelona.
Capó, Miquel (1899): Guía general de Baleares: descriptivo y comercial. Tipo-litografia de Bartolomé
Rotger, Palma. XIV, 256 pàgina 56.
Carter, Elizabeth (1989): Majorcan Food & Cookery. The first book in English on Majorcan food and
cookery. A collection of recipes for fish, rice, pasta, eggs, meat with ingredients in British and in metric
measures. Prospect Books, London. Pròleg d’Alan Davidson.
Casasayas Talens, José C. (1989): El «dietari» del dr. Fiol. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma. Dins:
Estudis Baleàrics, n. 29-30, pàgines 121-124.
Castelló Guasch, Joan (1967): Bon profit!: el libro de la cocina ibicenca. Impr. Alfa, Palma.
Castelló Guasch, Joan (1971): Bon profit!: el libro de la cocina ibicenca. Impr. Alfa, Palma.
Castelló Guasch, Joan (1991): Bon profit!: el libro de la cocina ibicenca. Consell Insular d’Eivissa i
Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni, Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (2005): Bon profit!: el libro de la cocina ibicenca. Institut d’Estudis Eivissencs
(Impremta Ibosim), Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1993): Bon profit!: el llibre de la cuina eivissenca. Institut d’Estudis Eivissencs
(Eivissa: Ibosim), Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (2005): Bon profit!: el llibre de la cuina eivissenca. Institut d’Estudis Eivissencs,
Eivissa. 2a edició.
Cateura Bennàsser, Pau (2006): Els imposts indirectes en el Regne de Mallorca:les imposicions sobre
l’alimentació (segle XIV). El Tall, (El Tall del temps; 41), Mallorca.
Cavaller Triay, Ramon (1984): La cuina menorquina: I. Col.lectiu Folklòric Ciutadella, (Quaderns de
Folklore; 14), Ciutadella. Pròleg de Josep Borràs.
Cavaller Triay, Ramon (1985): La cuina menorquina: II. Rebosteria popular. Col.lectiu Folklòric
Ciutadella. (Quaderns de Folklore; 21), Maó. Pròleg de Lluís Ripoll
Cela Conde, Camilo José; Sapere, Horacio (il·lustracions); Royo, Koldo (receptes) (1995): A fuego
lento. Una historia de Camilo José Cela Conde; con ilustraciones originales de Horacio Sapere; y un
espigado de recetas para la ocasión de Koldo Royo. R. y José J. de Olañeta (La foradada, 19), Palma.
Cela, Camilo José (1972): Salsa mahonesa. Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, Maó. Dins:
Revista de Menorca, pàgines 79 – 91.
Cerdó, Marisa (1990): La cuina mallorquina. Columna, Barcelona.
Coll Petrus, Diego (2003): La cocina marinera de Fornells. L’autor, Fornells.
99

Cela Conde, Camilo José;
Sapere, Horacio
(il lustracions); Royo, Koldo
(receptes) (1999): A fuego
lento. Una historia de Camilo
José Cela Conde; con
ilustraciones originales de
Horacio Sapere; y un espigado
de recetas para la ocasión de
Koldo Royo. José J. de Olañeta
(La foradada, 19), Palma.
Confraria de pescadors
Verge del Carme (2008):
VII Mostra de la Llampuga.
Govern de les Illes Balears.
Conselleria d’Agricultura i
Pesca, Capdepera.
100
Coll Petrus, Diego (2006): La cocina marinera de Fornells: colección de postales con recetario.
Restaurant Cranc Pelut de Menorca, San Sebastián.
Confraria de pescadors (2002): I Mostra de la Llampuga. Cala Rajada 22 Setembre 2002. Govern de
les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Capdepera.
Confraria de pescadors Verge del Carme (2003): II Mostra de la Llampuga. Cala Rajada 21 Setembre
2003. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Capdepera.
Confraria de pescadors Verge del Carme (2004): III Mostra de la Llampuga. Cala Rajada 26 Setembre
2004. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Capdepera.
Confraria de pescadors Verge del Carme (2005): IV Mostra de la Llampuga. Cala Rajada 25 Setembre
2005. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Capdepera.
Confraria de pescadors Verge del Carme (2006): V Mostra de la Llampuga: Cala Rajada, 2006.
Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Capdepera.
Confraria de pescadors Verge del Carme (2007): VI Mostra de la Llampuga. Govern de les Illes
Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Capdepera.
Consejo Regulador de la Denominación de Origen Aceite de Mallorca (2005): Productos cinco estrel-
las. Illes Balears: Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera. Ensaimada de Mallorca. Consorcio para el
Desarrollo Económico de las Islas Baleares, Palma.
Consejo Regulador de la Denominación Específica Sobrasada de Mallorca (2007): Cocinando con
sobrasada de Mallorca. Diario de Mallorca, Palma.
Consejo Regulador de la IGP Ensaimada de Mallorca (2005): Productos cinco estrellas. Illes Balears:
Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera. Oli de Mallorca. Consorcio para el Desarrollo Económico de
las Islas Baleares, Palma.
Consell de Mallorca (2005): Cuinar caragols. Fira del caragol, Sant Jordi(Mallorca) Receptes de
cuina amb caragols recollides a les tres primeres fires del caragol a Sant Jordi. Consell de Mallorca,
Mallorca.
Consell de Mallorca (2000): Cuinar de gust: les receptes de les nostres persones majors. Receptes
elaborades dins el taller de cuina de la Llar dels Ancians. Consell de Mallorca, Palma.
Consell de Mallorca (2003): Receptes de cuina fetes per la nostra gent gran de Mallorca. Consell de
Mallorca, Palma.
Consell Insular de Menorca (2008): Receptari de les jornades gastronòmiques i culturals amb peix de
Menorca. Escola d’Hostaleria Maria Àngels Cardona, Ciutadella.
Consell Insular de Menorca (1979): Cap a un debat sobre Gastronomia: primeres jornades gas-
tronòmiques. Consell Insular de Menorca, Maó.

Consell Insular de Menorca
(2007): Cuina ecològica:
Receptes de la cuina popular de
les Illes Balears fetes amb
productes ecològics. Consell
Insular de Menorca.
Departament d’Economia,
Maó.
Consorcio Escola d’Hoteleria
de les Illes Balears (s.d.):
La cuina de les Illes: de sem-
pre, avui. Consorcio Escola
d’Hoteleria de les Illes
Balears, Palma.
Consell Insular de Menorca (2005): Cuina ecològica: Receptes de la cuina popular de les Illes Balears
fetes amb productes ecològics. Consell Insular de Menorca. Departament d’Economia, Maó.
Consell Insular de Menorca (2004): Menorca. El bon gust de la tradició. Formatge Mahón-Menorca.
Vi de la terra. Gin de Menorca. Embotits. Pastisseria. Consell Insular de Menorca - Govern de les Illes
Balears, Menorca.
Consell Insular de Menorca (2007): Receptari de les III jornades gastronòmiques i culturals amb
peix de Menorca. Setmanaris i Revistes S.L. Confraries de pescadors de Ciutadella, Fornells i Maó -
Consell Insular de Menorca - Leader +, Ciutadella.
Consell Insular de Menorca (2007): Vino de la tierra Isla de Menorca. Consell Insular de Menorca,
Menorca.
Consell Regulador de la Denominació Específica Sobrassada de Mallorca (sense data): Sobrasada de
Mallorca: indicació geogràfica protegida / Consell Regulador. Irusa, Barcelona.
Consell Regulador de la Denominació Específica Sobrassada de Mallorca (s.d.): Ensaïmada de
Mallorca: un producte d’etiqueta. Consell Regulador de Denominació Específica, Palma.
Consell Regulador Denominación de Origen Queso de Mahón (2008): Queso Mahón-Menorca.
Recetario: auténtico sabor al cuadrado. Ediciones IRUSA, Barcelona.
Consorcio para el Desarrollo Económico de las Islas Baleares (sd): Productos cinco estrellas. Illes
Balears: Bodegues de les Illes Balears. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia. Govern de les Illes
Balears, Palma.
Constantino, Carles; Siquier, Josep Lleonard (1996): Els bolets de les Balears. Micobalear, Sóller.
Contreras i Mas, Antoni; Pinya i Florit, Antoni; Martínez, Nico; Mas, Encarna (2000): La sobrasada
de Mallorca: cuina i cultura. Consell de Mallorca. Promoció Econòmica i Ocupació, Palma.
Contreras Mas, Antoni (1992): El Menjar Blanc: una reliquia medieval. Luis Ripoll (Panorama Balear,
Monografías de arte, vida, literatura y paisaje, 135), Palma.
Contreras Mas, Antoni (2007): Il pomodoro e la sua salsa. Dins: Appunti di gastronomia, 54, s.l.
Contreras Mas, Antoni (1986): La cocina del medievo mallorquín (I): La mesa de los pobres. Lluis
Ripoll, (Panorama balear: Monografías de arte, vida, literatura y paisaje; 124), Palma.
Contreras Mas, Antoni (1987): La cocina del medievo mallorquín (II): La mesa de los ricos. Lluis Ripoll.
(Panorama balear Monografías de arte, vida, literatura y paisaje; 128), Palma.
Contreras Mas, Antoni; Pinya Florit, Antoni (2003): La cocina y el tiempo. Edicions de Turisme
Cultural, Illes Balears.
Contreras Mas, Antoni; Pinya Florit, Antoni (2003): La cuina i el temps. Edicions de Turisme
Cultural, Palma.
101

Costa i Costa, Miquel
(editor) (2003): La cuina
d’Eivissa i Formentera:
amanides, verdures,
arrossos, carn, paix, postres.
Mediterrània, Eivissa.
2a edició.
Dalmau, Miguel i Ràfols,
Mariona; Murray, Donald
G (2005): La cocina de sa
Vall: las recetas de Apol.lònia
Adrover. José J. de Olañeta.
(L’illa de la calma, Major),
Palma. Pròleg de Carmen
Delgado.
102
Contreras Mas, Antoni; Pinya Florit, Antoni (2002): La cuina i el temps. El Mundo. El Día de
Baleares, Palma.
Contreras Mas, Antoni; Pinya Florit, Antoni (elaboración de recetas) (1996): El Menjar Blanc: orí-
genes y evolución de un plato. Miquel Font (Ars vivendi 2), Palma.
Corisco, María; Paz, Bernardo (fot.) (1995): Cocina ligera y con raíces: Mallorca rescata los sabores de
siempre. Sense nom, Sense lloc. Dins: Época, n.550 (11 sept.1995)
Costa i Costa, Miquel (editor) (1994): Die Küche von Ibiza und Formentera. Mediterrània, Eivissa.
Costa i Costa, Miquel (editor) (2003): Die Küche von Ibiza und Formentera. Mediterrània, Eivissa.
2a edició
Costa i Costa, Miquel (editor) (2006): Die Küche von Ibiza und Formentera: salat, gemüse, reisger-
ichte, fleisch, fisch, nachtisch. Editorial Mediterrània, Eivissa.
Costa i Costa, Miquel (editor) (2003): La cocina de Ibiza y Formentera. Mediterrània - Eivissa,
Barcelona.
Costa i Costa, Miquel (editor) (2006): La cocina de Ibiza y Formentera: ensaladas, verduras, arroces,
carnes, pescados, postres. Editorial Mediterrània, Eivissa.
Costa i Costa, Miquel (editor) (1994): La cuina d’Eivissa i Formentera: amanides, verdures, arrossos,
carn, peix, postres. Mediterrània,, Eivissa.
Costa i Costa, Miquel (editor) (1994): The cooking of Ibiza and Formentera. Mediterrània, Eivissa.
Cox, Jill (1994): A sweet taste of «Pan y Vino». Restaurante Pan y Vino, Sant Lluís.
Cox, Jill (1992): A taste of «Pan y Vino». Restaurante Pan y Vino, Sant Lluís.
Cox, Jill (1993): Another taste of «Pan y Vino». Restaurante Pan y Vino, Sant Lluís.
Crespí-Green, Valerie (2008): Walk and Eat Mallorca. Sunflower Books, Exeter.
Cuiner, Un (1958): Recetas de cocina balear.... Impr. Mossèn Alcover. Col·lecció Panorama Balear,
Monografías de arte, vida, literatura y paisaje; 70, Palma.
Dalmau, Miguel i Ràfols, Mariona; Murray, Donald G. (2005): La cuina de sa Vall: les receptes d’Apol.
lònia Adrover. José J. de Olañeta. (L’illa de la calma, Major), Palma. Pròleg de Carmen Delgado.
Daniels, Aina; Catalan, Clara (2004): A Flavour of Mallorca: food and festivals through the year.
Sa Fabrica, cop. (Barcelona: Gyersa), Esporles.
Daniels, Aina; Robb, Alexandra, Catalán, Clara (2004): Kostprobe Mallorca: eine kulinarische Reise
durch das Jahr. Sa Fabrica, cop. 2004 (Barcelona: Gyersa), Esporles.
 Davidson, Alan (1996): La cocina del Mar Mediterráneo: identificación y recetas de la fauna comes-
tible. Omega, Barcelona.

DDAA (2007): II Fira Internacional de Tapes Tapalma. Receptari-Recetario. Associació Empresarial de

Restauració de Mallorca, Palma.

DDAA (1995): La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII): XIV
Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma, IEB, 1995. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma.

DDAA (2006): XXII Mostra de Cuina Mallorquina. Receptari / Recetario 2006. Associació Empresarial
de Restauració de Mallorca, Palma.

DDAA (2007): XXIII Mostra de Cuina Mallorquina. Receptari / Recetario 2007. Associació Empresarial
de Restauració de Mallorca, Palma.

DDAA (2008): XXIV Mostra de Cuina Mallorquina i de la Mediterrània. Receptari / Recetario 2008.
Associació Empresarial de Restauració de Mallorca, Palma.

Domènech, Ignaci (1987): La guía del gastrónomo. Archivo gastronómico I. Domenech, Distribuye
Biblos Balear, Palma. 8a edició.
DDAA (2006): I Fira
Internacional de Tapes
Domènech, Ignaci (1979): Llaminadures. José J, de Olañeta. La Foradada, Palma.
Tapalma. Receptari- Recetario.
Associació Empresarial
Domènech, Ignaci (s.d.): Dulces y Helados. José J, de Olañeta. La Foradada, Palma.
de Restauració de Mallorca,
Palma.
Dominguez Rubio, Belén (2005): Els fogons de na Belén: cuina casolana mallorquina. Serigraf SL,
Manacor.

Dunjó Payá, Joan; Suarez del Real, Eduardo (2000): Mallorca, paraíso gastronómico: recetario
antológico de 15 años de Mostra de cuina Mallorquina. Asociació Empresarial de Restauració de
Mallorca. Alpha 3, Palma.

Ensenyat, Xesca (1996): Història del formatge. Ajuntament d’Algaida (Col·lecció Plaguetes d’història
i cultura, 2), Algaida.

Erzherzog Ludwig Salvator (1897): Die Balearen: geschildert in wort und bild. K.u.K hofbuchhandlung
von Leo Woerl, Leipzig. Inclou La cuina mallorquina (Die eigentlichen Balearen).

Esteva Jofre, Bartomeu; Adrover, Miguel A., fot. (1988): Mallorca y su cocina. Alpha 3. Asociación
Empresarial de Restauración de Mallorca, Palma. Pròleg de Gabriel Rabassa Oliver.

Esteva Jofre, Bartomeu; Juan de Corral, Caty (1996): La cuina mallorquina. Diario de Mallorca -
Alpha 3, Palma.
DDAA (s.d.): Aula de cocina
de l’Escola d’Adults de Can
Esteva Jofre, Bartomeu; Pinya Florit, Antoni (1995): La cuina mallorquina de mestre Tomeu Esteva,
Picafort (Santa Margalida).
2. Diario de Mallorca - Alpha 4, Palma.
Ajuntament de Santa
Margalida, Santa Margalida.
Esteva Jofre, Bartomeu; Pinya Florit, Antoni (1997): Mallorca and its cuisine. Alpha 3, Palma.

103

Fàbrega, Jaume (1999): La
cuina de Mallorca.
La Magrana (Pèl & ploma,
24), Barcelona. 1a edició.
Fàbrega, Jaume (2006): La
cuina de Mallorca: receptes
de cuina tradicional mediter-
rània. El Gall Editor (Ramon
Llull, 5), Pollença.
104
Esteva Jofre, Bartomeu; Pinya Florit, Antoni (1997): Mallorca und ihre küche. Alpha 3, Palma.
Esteva Jofre, Bartomeu; Pinya Florit, Antoni (1997): Mallorca y su cocina. Alpha 3, Palma.
Esteva Oliver, Antoni (1986): Libro de recetas de Can Esteva: 1862, dulces, pastas, confituras y tur-
rones. Luis Ripoll, Palma. Pròleg del Dr. Manuel Mora Esteva.
Esteva, Tomeu. (1988): La cuina de mestre Tomeu Esteva: les receptes de mestre Tomeu Esteva = las
recetas de «mestre» Tomeu Esteva. Promomallorca, Palma. Pròleg de Pau Llull i Andreu Manresa.
Fàbrega, Jaume. Fotografies de Francesc Guillamet (2003): La cuina catalana: Catalunya, Illes
Balears, País Valencià: v.1. Història, productes i tècniques; v.2. Per cuinar i acompanyar; v.3. El camp;
v.4. El mar. El bosc; v.5. La terra; v.6. Ni carn ni peix. Postres i dolços. Begudes i licors; v.7. El rebost.
Lèxic, bibliografia, índex; v.8. Vins i caves / Alfred Rexach; v.9. La cuina catalana a través del temps.
Edicions L’isard, Barcelona. 5a edició.
Fàbrega, Jaume. Fotografies de Francesc Guillamet (1997): La cuina catalana: Catalunya, Illes
Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya Nord, Franja de Ponent, l’Alguer. Vol. 1. Història, productes
i tècniques; vol. 2. Per cuinar i acompanyar; vol. 3. El camp; vol. 4. El mar; El bosc; vol. 5. La terra; vol.
6. Ni carn ni peix; Postres i dolços; Begudes i licors; vol. 7. El rebost; Lèxic; Bibliografia; Índexs; vol.
8. Vins i caves; vol. 9. La cuina catalana a través del temps. Edicions 92: La Magrana, Barcelona. 2a
edició.
Fàbrega, Jaume. Fotografies de Francesc Guillamet (1999): La cuina catalana: Catalunya, Illes
Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya Nord, Franja de Ponent, l’Alguer. vol. 1. Història, productes
i tècniques; vol. 2. Per cuinar i acompanyar; vol. 3. El camp; vol. 4. El mar; El bosc; vol. 5. La terra; vol.
6. Ni carn ni peix; Postres i dolços; Begudes i licors; vol. 7. El rebost; Lèxic; Bibliografia; Índexs; vol.
8. Vins i caves; vol. 9. La cuina catalana a través del temps. Edicions 92: La Magrana, Barcelona. 3a
edició.
Fàbrega, Jaume. Fotografies de Francesc Guillamet (2001): La cuina catalana: Catalunya, Illes
Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya Nord, Franja de Ponent, l’Alguer. Edicions L’isard: La
Magrana, Barcelona. 4a edició.
Fàbrega, Jaume; Finestres, Jordi (2003): Miquel Mariano, aromes de Menorca. El Temps, núm. 995, p.
60, Valencia.
Fàbrega, Jaume; Puigvert, Carme (1996): La cocina de Menorca. La Magrana, Barcelona. Pròleg de
Pau Faner Coll.
Fàbrega, Jaume; Puigvert, Carme (1996): Traditional Menorcan cooking. La Magrana, Barcelona.
Pròleg de Pau Faner Coll.
Fahrenkamp, H. Juergen (1999): Al punto: la guía culinaria Mallorca 1999. P & C Manus, cop.
(Barcelona :Liberduplex), Pollença.
Fahrenkamp, H. Juergen (2001): Al punto: la guía culinaria Mallorca 2001/2002. P & C Manus,
Pollença. 5a edició.

Fàbrega, Jaume; Puigvert,
Carme (1995): La cuina de
Menorca. La Magrana (Pèl &
Ploma, 10), Barcelona. Pròleg
de Pau Faner Coll.
Ferrer Inaebnit, Elena (2003):
Les herbes eivissenques.
Institut d’Estudis Eivissencs,
Col·lecció Nit de Sant Joan
(Impremta Ibosim), Eivissa.
Fahrenkamp, H. Juergen (2003): Al punto: Mallorca 2003/4: der Mallorca Geniesser-guide. Panem
Media, cop. 2003 (Barcelona, CEGE), Pollença.
Ferrà i Martorell, Miquel (1996): La gastronomia en el món de les rondaies mallorquines. Revista Lluc,
Mallorca. Dins: Lluc, número 790, pàgines 31-33.
Ferrà i Martorell, Miquel (1992): L’ahir i l’avui de la cuina mallorquina: notes d’història i selecció de
receptes. Caixa de Balears “Sa Nostra”, Palma.
Ferrà i Martorell, Miquel (1985): Rebost i cuina sollerica: l’època del Barroc S.XVII-XVIII. Quaderns sol-
lerics, 11, Sense lloc.
Ferrà i Martorell, Miquel (1980): Receptari solleric de cuina jueva. Col·lecció Quaderns Sollerics; 4,
Palma.
Ferrà i Martorell, Miquel (2000): La cuina de la Revolució Francesa i les Illes Balears. Documenta
Balear. Menjavents, 35, Palma.
Ferrer, Antonio et al (1987): III Mostra de cuina mallorquina. Passeig des Born, 12-21 de maig 1987.
Alpha 3, Palma.
Fidalgo, Luis F. (1997): Ruta del vi. El Día del Mundo (Guies pràctiques de turisme cultural Illes
Balears; 3), Palma.
Fidalgo, Luis F. (1997): Ruta del vino. Edicions de Turisme Cultural Illes Balears, (Guías prácticas de
turismo cultural; 3), Palma.
Fiol i Estades de Montcaire, Joaquim; Pons Pastor, Antoni (edició) (1933 - 1935): Dietari del Dr. Fiol:
memòries de don Joaquim Fiol, de Mallorca, Doctor en Drets, que comprenen de l’any 1782 fins en 1788.
Societat Arqueològica Lul·liana, Mallorca.
Fons, Joan (2007): Cuina de caça: receptes d’avui. Caça i Medi Natural, Palma.
Font Poquet, Miquel dels Sants (2005): Cuina i menjar a Mallorca: història i receptes. Miquel Font
Editor (Mallorca passa a passa; 7), Palma.
Font Poquet, Miquel S. (ed) (2007): Cuina popular de Mallorca: obra deguda als estudis i molts
d’anys de pràctiques d’uns quants cuiners mallorquins: Aplec de receptes de purés,... Miquel Font. (Ars
Vivendi; 5), Palma. Facsímil de la de 1931. Pòrtic d’Antoni Pinya Florit.
Font, Marga (2004): Cocina para navegantes: 99 recetas deliciosas y consejos útiles para cocinar a
bordo. José J, de Olañeta. La Foradada, Palma.
Font, Marga; Gual, Assumpta; Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears
(2003): Les Illes a la taula: Volum II. Conselleria d’Agricultura i Pesca. Govern de les Illes Balears,
Palma.
Fontaine, Margot (2008): Receptes per anar d’excursió. José J. De Olañeta. (Col·lecció El corn de la
abundancia, 3), Palma.
105

Font, Alexandre; Trobat,
Francesca (1999): Antics
receptaris de cuina mal-
lorquina. Lleonard Muntaner,
(L’Espill, 2), Palma.
Font, Marga; Gual,
Assumpta; Conselleria
d’Agricultura i Pesca del
Govern de les Illes Balears
(2001): Les Illes a la taula.
Govern de les Illes Balears.
Grup Serra. Banca March,
Palma.
106
Frontera Gelabert, Gabriel (1999): Aplec d’usos de cuina al Pla de Mallorca. Inforaiguer Comunicació.
(Llibres Rodons, 1) Gráficas García, Sa Pobla.
Frontera, Biel (2008): Aplec d’usos de cuina al pla de Mallorca. Inca, Pessic taller- Institut d’Estudis
Baleàrics, Inca. 2a edició amb traducció al castellà, alemany i anglès.
Fuster, Xim; Gómez, Manel; Torróntegui, Ana; Aleu, Oriol; Torróntegui, Joseta (2005): Menorca: gas-
tronomia i cuina. Triangle Postals, Sant Lluís.
Fuster, Xim; Gómez, Manel; Torróntegui, Ana; Aleu, Oriol; Torróntegui, Joseta (2005): Menorca: gas-
tronomía y cocina. Triangle Postals, Sant Lluís.
Garrido, Carlos (2002): Las islas de la ensaimada. José J. de Olañeta. La Foradada, Palma.
Gili Ferrer, Antoni (1997): Sant Antoni Abat: festa popular d’Artà. Documenta Balear. (Col·lecció
Menjavents, 17), Palma.
Gomila, Sam (2003): Receptari de les jornades gastronòmiques i culturals amb peix de Menorca.
Consell Insular de Menorca: Leader+, Menorca. Organització: Confraria de Pescadors de Maó,
Confraria de Pescadors de Ciutadella, Confraria de Pescadors de Fornells. Basat en les Jornades
celebrades el dissabte 15 de novembre de 2003 a Ciutadella i el diumenge 16 de novembre de 2003
a Maó.
Gost, Llorenç A. (2004): Menjar bé a Sa Pobla. Gràfiques Gelabert, Sa Pobla.
Govern de les Illes Balears (2007): Guía de bodegas y vinos de Baleares. Diario de Mallorca, Palma.
Govern de les Illes Balears (s.d.): El porc. Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i
Pesca (Les Illes a la taula; 17), Palma.
Govern de les Illes Balears (s.d.): El vi i el raïm. Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura
i Pesca (Les Illes a la taula; 9), Palma.
Govern de les Illes Balears (2005): Five stars products. Balearic Islands: Mallorca, Menorca, Ibiza,
Formentera. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, Palma.
Govern de les Illes Balears (2003): Formatge, oli i sobrassada, aliments de les Illes Balears. Conselleria
d’Educació i Cultura, Palma.
Govern de les Illes Balears (2005): Fünf Sterne Produkte: die Balearen: Mallorca, Menorca, Ibiza,
Formentera. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, Palma.
Govern de les Illes Balears (1994): Jornades gastronòmiques a Menorca: Receptes per l’aprofitament
dels recursos de la nostra terra. Govern Balear. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Palma.
Govern de les Illes Balears (sense data): La sobrassada i altres embotits. Govern de les Illes Balears,
Conselleria d’Agricultura i Pesca (Les Illes a la taula; 13), Palma.

Govern de les Illes Balears
(2003): L’aventura dels sentits
a la cuina. Govern de les Illes
Balears. INESTUR, Palma.
Govern de les Illes Balears
(2005): Productes cinc
estrelles: Illes Balears
(Mallorca-Menorca-Eivissa-
Formentera). Conselleria de
Comerç, Indústria i Energia,
Palma.
Govern de les Illes Balears (sense data): La taronja. Govern de les Illes Balears, Conselleria
d’Agricultura i Pesca. (Les Illes a la taula; 12), Palma.
Govern de les Illes Balears (sense data): La vedella. Govern de les Illes Balears, Conselleria
d’Agricultura i Pesca. (Les Illes a la taula; 20), Palma.
Govern de les Illes Balears (sense data): L’oli. Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i
Pesca. (Les Illes a la taula; 14), Palma.
Govern de les Illes Balears (2005): Productos cinco estrellas: Illes Balears: Mallorca, Menorca, Ibiza,
Formentera. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, Palma.
Govern de les Illes Balears (2004): Productos cinco estrellas. Cata con la mirada. A feast for the eyes.
Vicenç Negre, Bàrbara Vidal, Xisco Giménez. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Comerç,
Indústria i Energia - Conselleria d’Agricultura i Pesca. Palma.
Govern de les Illes Balears (2005): Productos cinco estrellas. Illes Balears: Mallorca, Menorca, Ibiza,
Formentera. 1. Agroalimentació. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia. Govern de les Illes
Balears, Palma.
Govern de les Illes Balears (2005): Produits cinq étoiles: Îles Baléares: Mallorca, Menorca, Ibiza,
Formentera. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, Palma.
Govern de les Illes Balears (2007): Receptari de productes tradicionals per a les agrorutes. Govern
Balear. Conselleria d’Agricultura i Pesca. - SEMILLA - Consell Regulador de la Denominació
d’Origen del Formatge Maó. 6 x 6 de les Illes Balears, Palma.
Govern de les Illes Balears (2005): Restauradors: agenda 2006. Semilla (Serveis de Millora Agraria),
Palma.
Govern de les Illes Balears (s.d.): Sobrasada de Mallorca. Govern de les Illes Balears, Conselleria de
Comerç, Indústria i Energia, Direcció General de Promoció Industrial, Palma.
Graves, Tomas (2002): Bread and Oil: Majorcan Culture’s Last Stand. University of Wisconsin Press,
London. 1a edició.
Graves, Tomas (2006): Bread and Oil: Majorcan Culture’s Last Stand. University of Wisconsin Press,
London. 2a edició.
Graves, Tomas (1998): Volem pa amb oli. José J. Olañeta (La Foradada, 53), Palma. Amb il lustracions
de Max; Pere Joan; Burwitz, Nils; Bermejo, Leticia; Fuentes, Xisco et al.
Grewe, Rudolf (edició) (1982): Libre de sent soví: receptari de cuina. Barcino (Els nostres clàssics. A;
115), Barcelona.
Grewe, Rudolf (edició) (1979): Libre de sent soví: receptari de cuina. Barcino (Els nostres clàssics. A;
115), Barcelona.
107

Grimalt, Francesc (1997):
El vi a Mallorca. Documenta
Balear (Menjavents, 21),
Palma. Pròleg de Juan Luis
Pérez de Eulate.
INESTUR (2007): Caimari: the
green olive tree route. Govern
de les Illes Balears. INESTUR,
Palma.
108
Grewe, Rudolf (edició) (2003): Llibre de sent soví: Llibre de totes maneres de potatges de menjar.
Barcino, Barcelona.
Grigoriu, Miguel (1959): El libro del camarero: 400 consejos, 100 dibujos. Atlante, Palma.
Hamelynck, Marina (1982): Cuina sollerica. Sense nom (Quaderns sollerics; 2), Palma.
Herguera, Juanchu; Aguilar, Elvira (1996): Cocina tradicional en paradores: Comunidad Valenciana,
Murcia, Baleares. El Pais / Aguilar, Madrid.
Hernández Caules, Miguel (1915): Consejos prácticos para mejorar la fabricación del queso de
Menorca. Impremta de Manuel Sintes Rotger, Maó.
INESTUR (2007): Caimari: die grühe route der Olivenbäume. Govern de les Illes Balears.
INESTUR, Palma.
INESTUR (2007): Caimari: ruta del olivo. Govern de les Illes Balears. INESTUR, Palma.
INESTUR (2007): Caimari: the green olive tree route. Govern de les Illes Balears. INESTUR, Palma.
INESTUR (2008): Guide Gastronomy Routes Art and Culture: Ibiza-Formentera. Govern de les Illes
Balears. INESTUR, Palma.
INESTUR (2008): Guide Gastronomy Routes Art and Culture: Majorca. Govern de les Illes Balears.
INESTUR, Palma.
INESTUR (2008): Guide Gastronomy Routes Art and Culture: Menorca. Govern de les Illes Balears.
INESTUR, Palma.
INESTUR (2008): Reiseführer Gastronomische Routen Kunst und Kultur: Ibiza-Formentera. Govern de
les Illes Balears. INESTUR, Palma.
INESTUR (2008): Reiseführer Gastronomische Routen Kunst und Kultur: Mallorca. Govern de les Illes
Balears. INESTUR, Palma.
INESTUR (2008): Reiseführer Gastronomische Routen Kunst und Kultur: Menorca. Govern de les Illes
Balears. INESTUR, Palma.
INESTUR (2008): Rutes gastronòmiques Art i cultura. Mallorca. Govern de les Illes Balears.
INESTUR, Palma.
INESTUR (2008): Rutes gastronòmiques Art i cultura. Menorca. Govern de les Illes Balears.
INESTUR, Palma.
INESTUR (2007): Soller: amid the orange trees. Govern de les Illes Balears. INESTUR, Palma.
INESTUR (2007): Soller: au coeur des orangers. Govern de les Illes Balears. INESTUR, Palma.

INESTUR (2008):
Rutes gastronòmiques Art i
cultura. Eivissa / Formentera.
Govern de les Illes Balears.
INESTUR, Palma.
INESTUR (2007): Soller: unter
orangen. Govern de les Illes
Balears. INESTUR, Palma.
INESTUR (2007): Soller: entre naranjos. Govern de les Illes Balears. INESTUR, Palma.
Institut d’Estudis Ilerdencs (1995): I Col.loqui d’Història de l’alimentació a la Corona d’Aragó (1990.
Palma de Mallorca) Edat Mitjana: actes. Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdenses. Volum I
(Quaderns de l’Institut, 8), Lleida. 1a edició.
Institut d’Estudis Ilerdencs (1995): I Col.loqui d’Història de l’alimentació a la Corona d’Aragó (1990.
Palma de Mallorca) Edat Mitjana: actes. Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdenses. Volum II
(Quaderns de l’Institut, 9), Lleida. 1a edició.
Jaume III Rei de Mallorca (1991): Lleis Palatines. José J. de Olañeta. La Foradada. La isla de la calma.
Serie mayor; 17, Palma. Presentació i transcripció de Lorenzo Pérez Martínez. Introducció a càrrec
de Gabriel Llompart i Marcel Durliat.
Jaume, Mateu (2000): Llibre de gelats i quemullars. José J. de Olañeta (Barcelona: Liberduplex) - XV,
(La Foradada; 72), Palma. Presentació de Lluís Ripoll, introducció de Gabriel Sabrafín.
Jaume, Mateu (1978): Llibre de gelats i quemullars. Mateu Jaume de Can Joan de s’Aigo (1884-1885).
Lluís Ripoll [Imp.Mossèn Alcover]. Col lecció Siurell Cocina 1, Palma. 2a edició. Pròleg i edició
literària de Lluís Ripoll.
Jaume, Mateu (1973): Llibre de gelats i quemuyars, Mateu Jaume de Ca’n Juan de s’Aigo; publicats ara
per Lluís Ripoll. Lluis Ripoll. Impr. Mossèn Alcover, (Siurell, Cuina, 1), Palma. 1a edició.
Jaume, Mateu (2001): Llibre de gelats i quemuyars. Mateu Jaume de Can Joan de s’Aigo (1884-1885). La
foradada; 72), Palma. 2a edició Reproducció facsímil de l’edició de 1978. Presentació de Lluís Ripoll.
Introducció de Gabriel Sabrafín.
Jordi, Jean-Jacques (1990): La vida de los maoneses en Argelia. Un pueblo de colonización maonesa:
Fort de l’Eau. Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. Maó. Dins: Revista de Menorca, pàgines
387 – 404.
Juan de Corral, Caty (1997): Cocina balear. Everest, Madrid. 1a edició.
Juan de Corral, Caty (1999): Cocina balear. Everest, Madrid. 2a edició.
Juan de Corral, Caty (1985): Cocina balear: las cuatro estaciones. Caixa de Balears Sa Nostra,
Barcelona.
Juan de Corral, Caty (1989): Enter into the kitchen of Majorca, Minorca, Ibiza and Formentera.
Alpha 3, Palma.
Juan de Corral, Caty (1989): Entrar a la cuina de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Alpha 3, Palma.
Juan de Corral, Caty (1989): Entrar en la cocina de Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera.
Alpha 3, Palma.
109

Juan de Corral, Caty (2000):
Cocina balear. Everest,
Madrid. Pròleg de Baltasar
Porcel.
Llabrés, Jaume; Pascual,
Aina; Ramos, Roser; Sbert,
Miquel; Murray, Donald G.
(2006): La cuina conventual
a Mallorca: espais, costumari
i receptes. J.J. de Olañeta;
(L’illa de la calma. Sèrie
Major), Palma. 3a edició.
110
Juan de Corral, Caty (1992): La rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Alpha 3, Palma.
Juan de Corral, Caty (1987): Repostería balear. Caixa de Balears Sa Nostra, Palma.
Juan de Corral, Caty; Fotos: Tomás Montserrat (sense data): Cocina mallorquina. Hora Nova, Palma.
Presentació d’Antoni Planas Sanmartí.
Juan, Andreu; Pinya Florit, Antoni; Rosselló, Isabel Mª (2005): Cuinar amb tàperes. CDEIB (Bon
profit), Mallorca.
Kissel, Renate; mit bidern von Miguel Reche (1997): Zu gast auf den Balearen :spezialitäten von
Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera. Weingarten, Weingarten.
Lafuente Vanrell, Lorenzo (1914): La salsa mayonesa. Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó,
Maó. Revista de Menorca, pàgines 164 – 166.
Llabrés Ripoll, Maria Rosa (traductora) (1975): Sa nostra cuina. Edicions Cort, Palma. 1a edició.
Llabrés Ripoll, Maria Rosa (traductora) (1976): Sa nostra cuina. Oli Caimari, Palma. 2a edició.
Llabrés, Jaume; Pascual, Aina; Ramos, Roser; Sbert, Miquel; Murray, Donald G. (2005): La cuina
conventual a Mallorca: espais, costumari i receptes. J.J. de Olañeta; L’illa de la calma. Sèrie Major,
Barcelona. Presentacions de Maria Antònia Munar i Riutort, Dolça Mulet i Dezcallar i Fundació
Amics del Patrimoni.
Lladó, Jaume (coord) (1991): I setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 1991. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (1992): II setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 1992. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (1993): III setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 1993. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (1994): IV setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 1994. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (1995): V Setmana de cuina mallorquina: sa Fira 1995 Campos. Obra Cultural
Balear, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (1996): VI Setmana de cuina mallorquina: sa Fira 1996 Campos. Obra Cultural
Balear, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (1997): VII setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 1997. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (1998): VIII setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 1998. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.

Manresa, Andreu (2007):
Invitació a la felicitat: el men-
jar i l’alimentació a les illes
Balears. Hiperdimensional
Edicions – Institut d’Estudis
Baleàrics (Taula Parada, 2),
Palma. Fotografies de Tolo
Ramon.
Lladó, Jaume (coord) (1999): IX setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 1999. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2000): X setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2000. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2001): XI setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2001. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2002): XII setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2002. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2003): XIII setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2003. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2004): XIV setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2004. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2005): XV setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2005. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2006): XVI setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2006. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2007): XVII setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2007. Obra Cultural Balear,
Imprenta Adrover, Campos.
Lladó, Jaume (coord) (2008): XVIII setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 2008. Obra Cultural
Balear, Imprenta Adrover, Campos.
Lluís Salvador d’Àustria, Arxiduc (1955): Costumbres de los mallorquines: artesanía y folklore: parte de
la obra.... Impr. Mossèn Alcover, Palma.
Marco Gavio Apicio (2005): De re coquinaria Marco Gavio Apicio: antología de recetas de la Roma
Imperial. Alba, Barcelona.
Marco Gavio Apicio (1990): L’art de la cuina. Fundació Bernat Metge, Barcelona.
Marí, Bartomeu; Solivellas et al. (2000): Nutrició esportiva, de la cuina al terreny de joc. Consell de
Mallorca, Mallorca.
Marí, Joan (2003): Eating & drinking in Formentera: 50 bars & restaurants chosen with independent
criteria. Neli Ferrer and Eduard Voltes, Barcelona.
Marquès Díez, Raquel (2007): Gin Xoriguer, un sabor del siglo XVIII. s.d., Palma. Dins: La Foradada,
Les Illes Balears descrites per la paraula i la imatge, núm. 1-2, p. 70-85.
Martí i Morató. Marcel (2000): Comer desde el mar: Ibiza y Formentera 2000. Guía gastronómico-
náutica. Gastronomic & nautical guide book. MM Ediciones, Barcelona.
111

Marí Serra, Vicent (1996):
Entre el camp i la mar.
Institut d’Estudis Eivissencs,
Col·lecció Nit de Sant Joan
(Impremta Ibosim), Eivissa.
Massutí, Enric; Vidal,
Sebastià; fotografies de
Sansò, Bàrbara (1997): La
llampuga: un mite de la
tardor. Documenta Balear
(Menjavents, 20), (Gràfiques
Mallorca), Palma. Pròleg de
Blai Bonet i Miquel Oliver.
112
Martí i Morató. Marcel (2002): Comer desde el mar: Ibiza y Formentera 2002 (volumen I).
Ibizammconexion, Eivissa.
Martí i Oliver, Jaume (1989): Receptari de cuina del segle XVIII. Publicacions de l’Abadia de
Montserrat - Universitat de les Illes Balears; Dep. de Filologia Catalana i Lingüística. (Biblioteca
Marian Aguiló; 12), Barcelona. 1a edició. Introducció de Joan Miralles Monserrat i Francesca
Cantallops.
Mascaró Gelabert, Sion (2002): Cocinar con verduras, legumbres y hortalizas. Impremta Tirrena Sa,
Manacor.
Mascaró Gelabert, Sion (1998): Manual de cocina. Impremta Tirrena Sa, Manacor.
Mascaró Mir, Ana Maria; Gomila Gabaldón, Patricia (1990): Vida i costums d’Alaior. Ajuntament
d’Alaior. Records d’Alaior, p.41-51, Alaior.
Medel, Ramón (1849): Manual del viajero en Palma de Mallorca. Impr. Balear a cargo de Pedro José
Umbert, Palma.
Medel, Ramón (1989): Manual del viajero en Palma de Mallorca. El Drac editorial, Palma. Estudi pre-
liminar de Llorenç Pérez i Martínez.
Mestre Robert de Nola (1982): Libre del coch: tractat de cuina medieval. Curial Ediciones Catalanes,
Barcelona. Edició a cura de Veronika Leimgruber.
Mestre Robert de Nola (1977): Libre del coch: tractat de cuina medieval. Libre de doctrina per a ben
servir de tallar y de l’art de coch; ço és de qualsevol manera de potatge y salses. Compost per lo diligent
mestre Robert, coch del sereníssimo senyor Don Ferrando, rey de Nàpols. Universitat de Barcelona,
Departament de Filologia Catalana, Biblioteca Torres Amat; 4, Barcelona. Edició a cura de Veronika
Leimgruber.
Miralles i Montserrat, Joan (1988): Un receptari de cuina mallorquí del segle XVIII. Abadia de
Montserrat: Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Catalana i Lingüística
General, Tolosa de Llenguadoc. Dins les actes del vuitè Col loqui internacional de llengua
i literatura catalanes, volum 2, pàgines 135-148
Molenaar, Toby (1998): Die Küche in Mallorca: Beliebte volkstümliche Rezepte, ihre Geschichte und
Folcklore. Moll, Palma.
Molenaar, Toby (2001): Sa cuina: cuina tradicional mallorquina: les millors receptes mallorquines i la
seva història. Zendrera Zariquiey (Geografía gastronómica), Barcelona. 2a edició.
Pròleg de Valentí Puig.
Molenaar, Toby (2001): Sa cuina: cuina tradicional mallorquina: les millors receptes mallorquines i la
seva història. Cercle de Lectors, Barcelona. Pròleg de Valentí Puig.
Molenaar, Toby (2000): Sa cuina: cocina tradicional mallorquina: las mejores recetas de la gas-
tronomía isleña y su rica història. Zendrera Zariquiey (Geografía gastronómica), Barcelona.
Prólogo de Valentí Puig.

Molenaar, Toby (Fotos:
Grunfeld, Cathy) (1988):
Discovering the art of
Mallorcan cookery: a book of
favorite traditional
recipes and their history.
Moll, Palma.
Morales de Rada, Íñigo (coor-
dinador) (1994):
10 años de Mostra de cuina:
280 recetas de cocina
mallorquina. Asociación
Empresarial de Restauración
de Mallorca (Gráf. Son
Espanyolet), Palma.
Molenaar, Toby (2000): Sa cuina: cuina tradicional mallorquina: les millors receptes mallorquines i la
seva història. Zendrera Zariquiey (Geografía gastronómica), Barcelona. 1a edició. Pròleg de Valentí
Puig.
Molenaar, Toby (2006): Die Küche in Mallorca: Beliebte volkstümliche Rezepte, ihre Geschichte und
Folklore. Moll, Mallorca.
Moll Campins, Sebastián (1988): La industria quesera menorquina: Resúmenes de las conferencias
de divulgación pronunciada en el I Cursillo sobre la elaboración del queso en el Instituto Laboral de
Ciutadella Ciutadella José Al·lès Quintana. Monografías Menorquinas núm. 18 195. Moll, Palma.
Moll, Isabel (ed) (1985): La vida quotidiana dins la perspectiva històrica. Institut d’Estudis Baleàrics,
Palma. III Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma, IEB, 1985.
Mora Palau, J.A.; Pinya Florit, Antoni (s.d.): La cocina de la sobrasada de Mallorca. Consejo Regulador
de la Denominación Específica Sobrasada de Mallorca - Consell Insular de Mallorca, Barcelona.
Mora Palau, J.A.; Pinya Florit, Antoni (1998): La cuina de la sobrassada de Mallorca. Consell
Regulador de la Denominació Específica Sobrassada de Mallorca, Palma.
Moragues, Francisca (2002): El dinar de cada dia. El Gall (Els fiters; 3), Pollença.
Moragues, Salvador (2006): Dinar de familia. Receptes del bon menjar. Autor, Maó.
Morales de Rada, Íñigo; Soler Summers, Guillermo (2006): Els vins de Mallorca: passat i present
d’una tradició secular. J. J. de Olañeta (L’Illa de la Calma), Palma. 2a edició. Presentació de Maria
Antònia Munar i Riutort.
Morell Solivellas, Gabriel (2007): Acadèmia de la cuina i del vi de Mallorca: 2001-2006: crònica i
receptari. Monograma, Palma.
Morell Solivellas, Gabriel (1993): Acadèmia de la cuina i el vi de Mallorca: 1986-1991. Iñigo Morales de
Rada Quiroga. Gráf. Son Espanyolet, Palma. Presentació de Raimundo Clar.
Morell Solivellas, Gabriel; Vidal Alcover, Josep L.; Contreras, Antoni (1996): Acadèmia de la cuina i
del vi de Mallorca: 1991-1996. Crónica i receptari. Monograma edició - Jorvich, Palma. Publicat en
motiu del 10è aniversari de la creació de l’Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca.
Morell Solivellas, Gabriel; Vidal Alcover, Josep Lluís (2001): Acadèmia de la cuina i el vi de Mallorca:
1996-2001. Crònica i receptari. Promomallorca, Palma.
Morell Solivellas, Gabriel; Vidal Alcover, Josep Lluís (2007): Acadèmia de la cuina i el vi de Mallorca:
2001-2006. Crònica i receptari. IV tom. José L. Ferrer i Franja Roja, S.L., Palma.
Morell Solivellas, Gabriel; Vidal Alcover, Josep Lluís (2007): Historia y evolución de la cocina de
Mallorca. Franja Roja: Bodegas José Luis Ferrer, Palma. 2 volums
113

Munar i Munar, Felip (1999):
De la figuera a la taula:
receptes de cuina. Documenta
Balear, (Menjavents, 33)
Gràf. Mallorca, Palma.
Natta March, Josep; Campins
Prats, Josep; Garí Cerdà,
Margalida Maria; Palou
Sampol, Miquel (2007):
El Palo de Mallorca: una
curiosa beguda. Conselleria
d’Agricultura i Pesca del
Govern de les Illes Balears,
Palma.
114
Mulet, Margalida (1987): De Sant Antoni fins a Pasqua: espinagades, robiols, panades.... Ajuntament
de Palma. (Treball sociocultural, 3 Tallers a barriades. Quaderns de cuina-B), Palma.
Mulet, Margalida (1986): Torrons i dolços de Nadal. Ajuntament de Palma. (Treball sociocultural, 1
Tallers a barriades. Quaderns de cuina-A), Palma.
Munar i Munar, Felip (2006): De figues i de figueres. Documenta Balear (Plecs de Cultura Popular,
1), Palma.
Munar i Munar, Felip (2003): Jocs de matances a les illes Balears. Documenta Balear, Palma.
Munar Munar, Margalida (2006): Menjar ràpid, sa i bo: compartir saber i sabors. Hiperdimensional
(Taula parada, 1), Palma.
Munar Munar, Margalida (2008): Menjar ràpid, sa i bo: compartir saber i sabors. Hiperdimensional
(Taula parada, 1), Palma. 2a edició revisada i augmentada. 2006
Muntaner Bujosa, Joan (1951): Noticiario del Doctor Bartolomé Bennàssa de Gabellí (1748-1762).
Societat Arqueològica Lul liana, Palma. Dins: BSAL, XXX pàgines 585-600.
Nicolau, Melcion (2002): Escrits d’un pagès. Documenta Balear (Menjavents, 41), Palma.
Nicolau, Melcion (2004): Nous escrits d’un pagès. Documenta Balear (Menjavents, 57), Palma.
Noguera Márquez, María José (1998): Ibiza y Formentera en la cocina: gastronomía y fiestas de las
islas, pueblo a pueblo.. Red de Comunicación Global, Bilbao.
Noguera Márquez, María José (1997): Menorca en la cocina: Gastronomía y fiestas de la isla, pueblo a
pueblo. Red de Comunicación Global, Bilbao.
Noguera Márquez, María José; il·lustracions de Joan Pla. (1996): Mallorca a la cuina: gastrono-
mia i festes de l’illa, poble a poble. Ludiprex. Gráf. Homar, Palma. Cuiners: Joan Torrens, Antònia
Cantallops, Joan Abrines, Miquel Ferrà.
Noguera Márquez, María José; il·lustracions de Joan Pla. (1997): Mallorca a la cuina: gastronomia
i festes de l’illa, poble a poble. Red de comunicación global, S.L., Bilbao. Cuiners: Joan Torrens,
Antònia Cantallops, Joan Abrines, Miquel Ferrà.
Noguera Márquez, María José; il·lustracions de Joan Pla. (1996): Mallorca en la cocina: gastronomía
y fiestas de la isla, pueblo a pueblo. Ludiprex, Palma. Cuiners: Joan Torrens, Antònia Cantallops, Joan
Abrines, Miquel Ferrà.
Nola, Mestre Robert de (1973): Libre del coch: tractat de cuina medieval. Los Papeles de Son
Armadans, Palma. 2a edició.
Nola, Rupert de (1969): Libro de guisados, manjares y potajes compuesto por maese Ruperto de Nola.
Los Papeles de Son Armadans, Palma.

Noguera Márquez, María
José (1997): Menorca a la
cuina: gastronomia i festes
de l’illa poble a poble. Didot,
Bilbao.
Obrador Siquier, Maria
Àngels (2007): Receptari
pràctic de cuina per a infants.
Lleonard Muntaner, Palma.
Nola, Ruperto de (1973): Libro de guisados, manjares y potajes compuesto por maese Ruperto de Nola.
Los Papeles de Son Armadans, Palma. 2a edició.
Oates, Anne (1972): The bar we found. Impr. Mossèn Alcover, Palma.
Obra Cultural Balear. (1988): Guia gastronòmica campanera. Obra Cultural Balear., Campos. Supl. de
la Revista Ressò, n. 50.
Obrador Siquier, Maria Àngels (2005): La cuina mallorquina de Maria Àngels Obrador. Lleonard
Muntaner (Menjarblanc; 1), Palma. Pròleg de Biel Mesquida.
Obrador Siquier, Maria Àngels (2003): La nostra cuina en 54 receptes. Lleonard Muntaner
(Maregassa), Palma.
Olives Riudavets, Miguel. (1994): Cocinería menorquina: arte de cocinar. Miguel Olives Riudavets,
Menorca.
Olmo, Lola (2001): The flavours of Mallorca. Alpha.3, Santa Maria del Camí.
Pascual, Eusebio (1899): Notas culinarias. Libre lo qual ha compost lo diligent Mestre Robert coch
del Serenissim Señor Don Fernando Rey de Napols, estampat en Barcelona lo any 1568. Publicat a la
Sociedad Arqueológica Lul·liana, VIII: 117-119, Palma.
Pellaprat, Henri Paul (1982): El arte culinario modern: el Pellaprat del siglo XX. Dante, Palma. 3a
edició.
Penya, Pere d’Alcàntara i Nicolau (1994): Cuina mallorquina. Moll (Raixa, 150), Palma.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1880): El Ram de la Cuyna: pastisseria. Tractat dispost y ordenat
per un còck molt instruït en còses de paladá y ventrey. Estampa d’en Pere J. Gelabert, Palma. Dins:
Revista L’Ignorància, números 63, 64, 66, 71 i 79
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1891): Guía manual de las Islas Baleares: con indicador comercial.
Llibreria J. Tous, Palma.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1994): La cuina mallorquina. Moll (Biblioteca Raixa, 150), Gràf.
Miramar, Palma. Pròleg de Miquel Ferrà i Martorell.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (2006): La cuina mallorquina. Consell de Mallorca. Departament de
Patrimoni i Identitat Cultural (Lectures a la sala d’espera; II), Palma.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1886): La cuyna mallorquina: colecció de receptes de Cok, de
cuynera, de pastissé, de rebosté, de licorista, de cafeté, de curandero y de doctó de soley: que per la con-
veniencia d’aquelles persones que vulguen cuynar bé y barato y viure per menjar, publica un aficionat
de menjar per viure. Estampa Felanitxera / Tipografía Felanigense, Felanitx. 1a edició.
115

Parera, Magdalena (1995):
Antiguos tesoros de la cocina
mallorquina y otras recetas.
PromoMallorca, (Inca: Gráf.
García), Palma.
Pascual, Ada; Fiol, Lluís
(il·lustracions) (2005): Bufets,
piscolabis i menjues: Receptes
de menjar fred. El far de
les crestes (L’esparrall, 8),
Palma.
116
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1915): La cuyna mallorquina: colecció de receptes de Cok, de cuynera,
de pastissé, de rebosté, de licorista, de cafeté, de curandero y de doctó de soley: que per la conveniencia
d’aquelles persones que vulguen cuynar bé y barato y viure per menjar, publica un aficionat de menjar
per viure. Impr. d’En Bartomeu Reus, Felanitx. 4a edició corregida i augmentada.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1925): La cuyna mallorquina: colecció de receptes de Cok, de
cuynera, de pastissé, de rebosté, de licorista, de cafeté, de curandero y de doctó de soley: que per la con-
veniencia d’aquelles persones que vulguen cuynar bé y barato y viure per menjar, publica un aficionat
de menjar per viure. Impr. d’En Bartomeu Reus, Felanitx. 6a edició augmentada. Aquesta obra está
dividida en varies plaguetes, en les cuals es tracta en separació cadascun dels rams indicats y molts
altres.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1897): La cuyna mallorquina: colecció de receptes de Cok, de
cuynera, de pastissé, de rebosté, de licorista, de cafeté, de curandero y de doctó de soley: que per la con-
veniencia d’aquelles persones que vulguen cuynar bé y barato y viure per menjar, publica un aficionat
de menjar per viure. Impr. d’En Bartomeu Reus, Felanitx. 2a edició Augmentada. Aquesta obra está
dividida en varies plaguetes, en les cuals es tracta en separació cadascun dels rams indicats y molts
altres.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1905): La cuyna mallorquina: colecció de receptes de Cok, de
cuynera, de pastissé, de rebosté, de licorista, de cafeté, de curandero y de doctó de soley: que per la con-
veniencia d’aquelles persones que vulguen cuynar bé y barato y viure per menjar, publica un aficionat
de menjar per viure. Impr. d’En Bartomeu Reus, Felanitx. 3a edició
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara i Nicolau (1994): La cuyna mallorquina: colecció de receptes de Cok,
de cuynera, de pastissé, de rebosté, de licorista, de cafeté, de curandero y de doctó de soley; que per
la conveniencia d’aquelles persones que vulguen cuynar bé y barato y viure per menjar, publica un
aficionat de menjar per viure. Tipografía de M. Nicolau, Felanitx. 7a edició aumentada «ab moltes
receptes de cuina, pastisseria i rebosteria, i amb el llibre complet del licorista i del cafeté». Pròleg
de Francesc Riera Montserrat. Aquesta obra está dividida en varies plaguetes, en les cuals es tracta
en separació cadascun dels rams indicats y molts altres.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1982): La cuyna mallorquina: colecció de receptes de Cok, de
cuynera, de pastissé, de rebosté, de licorista, de cafeté, de curandero y de doctó de soley: que per la con-
veniencia d’aquelles persones que vulguen cuynar bé y barato y viure per menjar, publica un aficionat
de menjar per viure. Palma Edicions, Palma. 7a ed augmentada. Reproducció facsímil de la edició de
1934. Pròleg de Francesc Riera Montserrat.
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (1892): Un criat nou: pessa còmica en vers mallorquí. Umbert i Peris,
J., Palma.
Pérez, Plàcid; Pinya Florit, Antoni; Rosselló, Isabel Mª (2005): Cucinare con olio d’oliva. CDEIB
(Bon profit), Mallorca.
Pérez, Plàcid; Pinya Florit, Antoni; Rosselló, Isabel Mª (2005): Cuinar amb oli d’oliva. CDEIB
(Bon profit), Mallorca.
Pérez, Plàcid; Pinya Florit, Antoni; Rosselló, Isabel Mª (2005): Cooking with olive oil. CDEIB
(Bon profit), Mallorca.

Pérez, Plàcid; Pinya Florit,
Antoni; Rosselló, Isabel Mª
(2005): Cocinar con aceite
de oliva. CDEIB (Bon profit),
Mallorca.
Picó Martí, Manuel (1997):
Mallorca: viñas y vinos.
Promomallorca, Palma.
Pieras Salom, Gabriel (estudi) (1986): Receptes antigues de cuina llosetina. Lloseta: revista independi-
ente de información local. Es Morull, Col·lecció de Monografies Llosetines; 5, Lloseta. Suplement de
la revista Lloseta, núm. 39.
Pinya Barceló, Maria Antònia; Ramon Oliver, Antoni; Manresa Monserrat; Andreu Sebastià; Barceló
Artigues, Miquel (il·lustracions) (2000): Les receptes de Sa Sínia: 30 anys de cuina a Portocolom. El far
de les crestes (Col lecció L’esparrall; 4), Palma.
Pinya Barceló, Maria Antònia; Ramon Oliver, Antoni; Manresa Monserrat, Andreu Sebastià; Barceló
Artigues, Miquel (il·lustracions) (2001): Les receptes de Sa Sínia: 30 anys de cuina a Portocolom. El far
(Col·lecció L’esparrall; 4), Palma. 2a edició.
Pinya Barceló, Maria Antònia; Ramon Oliver, Antoni; Manresa Monserrat, Andreu Sebastià; Barceló
Artigues, Miquel (il·lustracions) (2005): Mallorca in Ihrer Kuche: rezepte aus dem restaurant Sa Sínia,
Portocolom. El far (Col lecció L’esparrall; 4), Palma.
Pinya Florit, Antoni (2006): Cocina mallorquina: el pescado. Divulgalia, Palma.
Pinya Florit, Antoni (2006): Cocina mallorquina: el pescado. Govern de les Illes Balears. Conselleria
d’Agricultura i Pesca, Palma.
Pinya Florit, Antoni (2006): Cuina mallorquina: el peix. Govern de les Illes Balears. Conselleria
d’Agricultura i Pesca. Direcció General de Pesca, Palma.
Pinya Florit, Antoni (1998): La cocina del mar: el Mediterráneo y sus recetas. Editora Balear, Palma.
Fitxes col·leccionables del Diario de Mallorca.
Pinya Florit, Antoni (1990): La cocina mallorquina, un puente con ultramar: Mallorcan cookery, a
bridge to overseas. K.B.A. Mallorca Magazine, Cúpula, Palma.
Pinya Florit, Antoni (1990): Mallorcan cookery, a bridge to overseas. Cúpula: Mallorca Magazine
K.B.A., Palma. Conté: 1 Article: La cocina mallorquina, un puente con ultramar.
Pinya Florit, Antoni (2006): Mallorquinische Küche: der fisch. Divulgalia, Palma.
Pinya Florit, Antoni et al. (2002): Sobrassada de Mallorca: sabor i color: el secret millor protegit de la
dieta mediterrània. Consell Regulador de la Denominació Específica Sobrassada de Mallorca, Palma.
Pinya Florit, Antoni et al. (2003): Sobrasada de Mallorca: sabor y color el secreto mejor protegido de la
dieta mediterránea. Consell Regulador de la Denominació Específica Sobrassada de Mallorca, Palma.
3a edició.
Pinya Florit, Antoni et al. (): Sobrasada de Mallorca: Geschmack und Farbe. Consell Regulador de la
Indicació Geogràfica Protegida Sobrassada de Mallorca, Palma.
Pinya Florit, Antoni: recopilación de recetas (2004): Recetario Alimentaria 2004: Barcelona 8-12 de
marzo 2004 (recetas recopiladas por el maestro cocinero Antoni Pinya). Govern de les Illes Balears.
Conselleria de Comerç Industria i Energia, Palma.
117

Pinya Florit, Antoni et
al. (2005): Sobrasada de
Mallorca: sabores en cuchara:
el toque dorado de todos los
platos. Consell Regulador
de la Indicació Geogràfica
Protegida Sobrassada de
Mallorca, Palma.
Pinya, Antoni (2008):
Cocinando con setas en
Mallorca. Diario de Mallorca,
Palma.
118
Pinya Florit, Antoni; Martínez, Antoni (1999): Receptari de cuina, 1 equip. Diario de Mallorca -
Contraparada, s.l..
Pinya Florit, Antoni; Andreu, Juan; Rosselló, Isabel Mª (2005): Cocinar con alcaparras. CDEIB (Bon
profit), Mallorca.
Pinya Florit, Antoni; Andreu, Juan; Rosselló, Isabel Mª (2005): Cocinar con almendras. CDEIB (Bon
profit), Mallorca.
Pinya Florit, Antoni; Andreu, Juan; Rosselló, Isabel Mª (2005): Cucinare con i capperi. CDEIB (Bon
profit), Mallorca.
Pinya Florit, Antoni; Andreu, Juan; Rosselló, Isabel Mª (2005): Kochen mit Kapern. CDEIB (Bon
profit), Mallorca.
Pinya Florit, Antoni; Andreu, Juan; Rosselló, Isabel Mª (2005): Kochen mit Olivenöl. CDEIB (Bon
profit), Mallorca.
Pinya Florit, Antoni; Constantino, Carles y Siquier, Josep Lleonard (1997): Las setas de las Illes
Balears y su cocina. El Día del Mundo, Palma.
Pinya Florit, Antoni (1999): Un tresor solleric. Pregó Fires i festes de Sóller, 1997. Ajuntament de
Sóller, Sóller.
Pinya Florit, Antoni (2008): Cocinando con setas en Mallorca (II). Diario de Mallorca, Palma.
Piña, Joana; Piña, Josep Manuel; Marí, Vicent (2008): Eivissa i Formentera: la cuina pas a pas. Balàfia
Postals – IEB.
Piña, Joana; Piña, Josep Manuel; Marí, Vicent (2008): A taste of Ibiza and Formentera. Traditional
Island Recipes. Balàfia Postals – IEB.
Pons Fraga, Josep (2001): Menorca: con buen gusto. Ultima Hora, Palma. Dins: Brisas. núm. 749.
Pons Moll, Marga (1990): La indústria del vi a Ferreries. Ajuntament de Ferreries. Programa de les
festes de Sant Bartomeu, p. 36-41, Ferreries.
Pons Muñoz, José María (1991): La salsa mahonesa. Puerta de Madrid, Madrid. Dins: Puerta de
Madrid. Madrid núm. 1228.
Pons Muñoz, José María (1996): La salsa mahonesa y su verdadero origen. Setmanaris i Revistes, S.L.,
Monografies Menorquines, núm. 73, Ciutadella.
Pons Muñoz, José María (2002): Menorca y su gastronomía: restaurantes y bares.. Asociación
Menorquina de Bares, Cafeterías y Restaurantes PIME, Maó.
Poyatos Oliver, Juan Francisco (1991): La cocina ibicenca. Can Sifre, Sant Jordi de ses Salines.
Raventós, Eva; Casas, Roger (ca. 2006): Cool restaurants Mallorca/Ibiza. teNeues, Milano.
 Redden, Gabriele (2002): Mallorca. Zendrera Zariquiey (Buen provecho, 44), Barcelona.

Redden, Gabriele (2003): Mallorca. Zendrera Zariquiey (Bon profit, 22), Barcelona.

Reynés Villalonga, Pau (2004): La gastronomia a les festes patronals: el fet dels botifarrons de Lloseta.
Lloseta: revista independiente de información local. P. 16 - 20, Lloseta.

Riera Melis, Antoni (1995 - 1996): Jerarquía social y desigualdad alimentaria en el Mediterráneo noroc-
cidental en la baja Edad Media: la cocina y la mesa de los estamentos privilegiados. Dins: Acta his-
torica et archaeologica mediaevalia, número 16/17, pàgines 181-205.

Ripoll Arbós, Lluís (1975): 125 Cookery recipes of Majorca, Minorca and Ibiza. Impr. Mossèn Alcover,
Pons Fraga, Josep (1998): Palma.
Guía de gastronomía
menorquina. Asociación Ripoll Arbós, Lluís (1975): 125 kochrezepte: aus Mallorca, Menorca und Ibiza. Lluís Ripoll, Palma. 1a
Menorquina de Cafeterías, edició.
Bares y Restaurantes de
PYME, Maó. Ripoll Arbós, Lluís (1984): Cocina de las Baleares: 620 recetas de Mallorca, Menorca e Ibiza-
Formentera. Lluís Ripoll, Palma. 4a edició.

Ripoll Arbós, Lluís (1992): Cocina de las Baleares: 630 recetas de Mallorca, Menorca e Ibiza-
Formentera. Lluís Ripoll, Palma. 5a edició.

Ripoll Arbós, Lluís (1974): Cocina de las Baleares: más de 500 recetas de Mallorca, Menorca e Ibiza.
Impr. Mossèn Alcover. (Siurell Cuina, 4), Palma. 1a edició.

Ripoll Arbós, Lluís (1974): Cocina de las Baleares: más de 500 recetas de Mallorca, Menorca e Ibiza.
(Siurell Cuina, 4), Palma. 2a edició.

Ripoll Arbós, Lluís (1974): Cocina de las Baleares: más de 500 recetas de Mallorca, Menorca e Ibiza - 2a
edició aumentada hasta 600 recetas. Luis Ripoll (Siurell. Cocina; 5) Impr. Mossèn Alcover, Palma. 2a
edició, augmentada fins a 600 receptes.

Ripoll Arbós, Lluís (1984): Cocina mallorquina: selección de 115 recetas. Lluís Ripoll, Palma.
Poyatos Oliver, Juan
Ripoll Arbós, Lluís (1989): Cocina mallorquina: selección de 115 recetas. Libro de cocina mallorquina:
Francisco (1991): Cocina
las mejores recetas. Lluís Ripoll, Palma.
popular ibicenca. Edicions
Ripoll Arbós, Lluís (1977): Die Küche der Balearen: alte gerichte aus Mallorca, Menorca und Ibiza. Mit
Can Sifre, Victor Books,
einem dorwort von bannelore Schmidt. Impr. Mossèn Alcover, Palma.
Eivissa.
Ripoll Arbós, Lluís (1983): Libro de cocina menorquina: las mejores y más celebradas recetas de la
cocina tradicional de Menorca y de la implantada por los dominadores. Luis Ripoll (Siurell), Palma.

Ripoll Arbós, Lluís (1991): Libro de cocina menorquina: las mejores y más celebradas recetas de la
cocina tradicional de Menorca y de la implantada por los dominadores. Luis Ripoll (Siurell), Palma. 2a
edició.

119

Ripoll Arbós, Lluís (2001):
Cocina de las Baleares: más
de 500 recetas de Mallorca,
Menorca e Ibiza. José J. de
Olañeta (La Foradada; 87),
Palma.
120
Ripoll Arbós, Lluís (1993): Libro de cocina menorquina: las mejores y más celebradas recetas de la
cocina tradicional de Menorca y de la implantada por los dominadores. Luis Ripoll (Siurell), Palma. 3a
edició.
Ripoll Arbós, Lluís (1973): Llibre de cuina mallorquina: selecció de sopes, salses, principis i altres plats.
Impr. Mossèn Alcover, (Siurell. Sèrie cuina; 2), Palma. 1a edició.
Ripoll Arbós, Lluís (1974): Llibre de cuina mallorquina: selecció de sopes, salses, principis i altres plats.
Impr. Mossèn Alcover (Siurell. Sèrie cuina; 2), Palma. 2a edició augmentada amb algunes receptes
arcaiques.
Ripoll Arbós, Lluís (1978): Llibre de plats dolços mallorquins: postres, pastisseria, confitures i altres lle-
polies. Impr. Mossèn Alcover, (Siurell, Cuina, 3), Palma. Amb un afegitó per a aquesta 2a edició.
Ripoll Arbós, Lluís (1973): Llibre de plats dolços mallorquíns: postres, pastisseria, confitures i altres lle-
polies. Impr. Mossèn Alcover, (Siurell, Cuina, 3), Palma. 1a edició.
Ripoll Arbós, Lluís (1974): Llibre de vins, licors i per necessari: Es nostros vins. Licors per a fer en casa:
Remeis casolans, elixirs miraculosos i de llarga vida.. Imp. Mossèn Alcover (Siurell. Sèrie cuina; 5),
Palma.
Ripoll Arbós, Lluís (1960): Notas de cocina mallorquina. Los Papeles de Son Armadans, Palma.
Ripoll Arbós, Lluís (1975): Notas de cocina mallorquina. Sense nom, Madrid.
Ripoll Arbós, Lluís (1978): Nuestra cocina: 600 recetas de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera.
HMB, Barcelona.
Ripoll Arbós, Lluís (1980): Nuestra gastronomía: intento de aproximación. Lluis Ripoll (Panorama
balear, Monografías de arte, vida, literatura y paisaje; 93), Palma.
Ripoll Arbós, Lluís (1979): Nuestra gastronomía: intento de aproximación. Lluis Ripoll (Panorama
balear, Monografías de arte, vida, literatura y paisaje; 93), Palma.
Ripoll Arbós, Lluís (s.d.): Típicas recetas con sobrasada mallorquina. Crisol, Palma.
Roger, Francesc fra (1993): Art de la cuina: Llibre de la cuina menorquina del segle XVIII. Institut
Menorquí d’Estudis: Caixa de Balears Sa Nostra; Capcer, 12, Maó. Edició i estudi introductori a cura
d’Andreu Vidal Mascaró.
Roldán, Marta; Font, Marga (): Comer bien en la edad del pavo: Consejos y recetas para madres y
padres de adolescentes. José J. de Olañeta. La Foradada, Palma.
Rosselló Taberna, Eneko (Sense data): Explotación de un local de vinos. Proyecto final del Máster de
Administración y Dirección de Empresas MBA 03-04. Universitat de les Illes Balears, Palma.
Rosselló, Carme; Bestard, Immaculada; Cañellas, Jaume; Femenia, Antoni; Simal, Susanna (2002):
Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears. Universitat de les IIles Balears - Govern de les Illes
Balears; Conselleria d’Agricultura i Pesca, Direcció General d’Agricultura, Palma.

Rosselló, Carme; Bestard,
Immaculada; Cañellas,
Jaume; Femenia, Antoni;
Simal, Susanna (2007): Guia
de tast de l’Oli de Mallorca.
Conselleria d’Agricultura i
Pesca del Govern de les Illes
Balears, Palma.
Royo, Koldo; il.lustraccions:
Tatúm. (2001): Cuinant amb
Koldito pels fogons Balears.
Bon gust Produccions,
Palma.
Rosselló, Carme; Bestard, Immaculada; Cañellas, Jaume; Femenia, Antoni; Simal, Susanna
(2003): Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears. Servei de
Publicacions i Intercanvi Científic; Conselleria d’Agricultura i Pesca, Palma.
Rosselló, Isabel Mª (coord.) (2005): Cuinar amb ametlles. CDEIB (Bon profit), Mallorca.
Rosselló, Isabel Mª (coord.) (2005): Cuinar amb caragols. CDEIB (Bon profit), Mallorca.
Rosselló, Isabel Mª (coord.) (2005): Cooking with almonds. CDEIB (Bon profit), Mallorca.
Rosselló, Isabel Mª (coord.) (2005): Cucinare con le mandorle. CDEIB (Bon profit), Mallorca.
Rosselló, Isabel Mª ((coord.) (2005): Kochen mit Mandeln. CDEIB (Bon profit), Mallorca.
Rotary Club (Palma) (1989): Nuestras mejores recetas. Rotary Club de Mallorca, Palma.
Royo, Koldo (1996): La cocina de mi suegra. José J. de Olañeta. (La Foradada, 22), Palma. 1a edició.
Royo, Koldo (1997): La cocina de mi suegra. José J. de Olañeta. (El cuerno de la abundancia), Palma.
2a edició.
Royo, Koldo (1999): Recetas fáciles para el fin de semana. Bon gust producciones, Palma.
Royo, Koldo; Schwaiger, Gerhard; Vicens, Benito... et. al. (1999): 7 de un golpe. 7 at one stroke. 7
auf einen streich. El legendari menú per Kosovo dels set chefs. P & C Manus (La gastronomía ajuda),
Pollença.
Rul·lan, Ildefons (1897): Cultivo del naranjo en las Baleares. Impr. La Sinceridad, Sóller.
Rul·lan, Ildefons (1898): Cultivo práctico del algarrobo. Impr. La Sinceridad, Sóller.
Rull i Muruzábal, Xavier (1999): Diccionari del vi: amb licors i altres begudes. Enciclopèdia Catalana,
Barcelona.
s.d. (2006): Baleares [Binissalem-Mallorca, Pla i Llevant]. Ciro Ediciones (Las Rutas del vino en
España; 11), Madrid. Pròleg de Bartolomé Beltrán
s.d. (1991): Binissalem: denominació d’origen. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Palma.
s.d. (1977): Cocina menorquina. s.d., Menorca. Dins: Kateigaho, núm. 1.
s.d. (1993): Cocina típica ibicenca. Diario de Ibiza, Eivissa.
s.d. (1931): Cuina popular de Mallorca: aplech de receptes ... obra deguda als estudis i molts d’anys de
pràctiques d’uns quants de cuiners mallorquins. Estampa d’En Salvador Calatayud, Sóller.
s.d. (1996): Der kulinarische Reiseführer: Mallorca: 1996. Panem & Circenses (Col.lecció Al punto),
Pollença. 3a edició.
121

s.d. (2006): Cocinas y
cocineros en Mallorca: la gran
enciclopedia de la cocina.
Editoria Balear. Diario de
Mallorca, Palma.
122
s.d. (1993): Dinar oferit a l’Acadèmia de la cuina i del vi de Mallorca per Antoni Contreras Mas amb
motiu del seu ingrés. Celebrat a l’Escola Professional d’Hosteleria de Palma, Institut de Formació
Professional Fra Juníper Serra: 28 de maig de 1993. Imagen 70, Palma.
s.d. (2004): Dolços i suquets: receptes antigues des Molí de Foc. Impr. Roig (Campos), Felanitx.
s.d. (2006): El món al teu plat: receptes de cuina vegetariana i solidària. Caritas Diocesana de
Menorca. S’Altra Senalla, Maó.
s.d. (ca. 18??): El testament d’una porcella per sas festas de Nadal. Imp. de Villalonga, Palma.
s.d. (s.d.): Guía del gourmet: los mejores restaurantes de Mallorca con mapa de la isla de Mallorca y
plano de la ciudad de Palma. s.d., Palma.
s.d. (1992): III Exposición Gastronómica de las Pitiusas. s.d., Eivissa.
s.d. (1999): La cocina de Mallorca. Diario de Mallorca - Alpha 3, Palma.
s.d. (1982): La cuina mallorquina. Palma edicions, Palma.
s.d. (1935): La cuinera pràctique: apleg de notes manuscrites facilitades per algunes bones persones
molt enteses en el ram de cuinar. Estampa Felanitxera, Felanitx.
s.d. (1997): La Guía culinaria: Mallorca 1997. Panem & Circenses (Col.lecció Al punto), Pollença.
s.d. (1996): La Guía culinaria Mallorca 1996. Panem & Circenses (Col.lecció Al punto), Pollença. 3a
edició.
s.d. (2000): La mesa en tiempos de fiesta: menús y detalles que la hacen grande. Alpha 3, Santa Maria
del Camí.
s.d. (1891): La Providencia: colmado de Antonio y Arturo Pomar. Impr. de Amengual y Muntaner,
Palma.
s.d. (1814): Lista de los precios corrientes en esta plaza, arreglados por los Corredores de Lonja, Mar y
Cambios de la misma. Impr. de Felipe Guasp, Palma.
s.d. (1998): Mallorca 1998-9: der kulinarische reiseführer. P&C Manus (Al Punto), Palma.
s.d. (1998): Mallorca 1998-9: der kulinarische reiseführer. P&C Manus, (Al punto), Palma.
s.d. (2003): Mallorca wein: Todos los mejores vinos y sus productores. Els millors vins de Mallorca. La
guia de vins de Mallorca. Panem Media (Collecció Al Punto), Pollença.
s.d. (1977): Nou manual de cuinar amb tota perfecció/Nuevo manual de guisar con toda perfección.
Lluis Ripoll, (Panorama balear. Monografías de arte, vida, literatura y paisaje; 124), Palma. 2a edició
imitant la primera del rarissim llibre Nou manual de cuinar amb tota perfecció. Presentació i pròleg
de Lluís Ripoll Arbós.

s.d. (Sense data): Mallorca:
a gastronomical tour. The
flavours of Mallorca: the best
restaurants on the island, and
their recipes. Alpha 3, Palma.
Sales, Cristina; Torres,
Antònia Maria (coord)
(2005): Sobrassada de
Mallorca: sabors en cullera:
una pinzellada daurada a tots
els plats. Consell Regulador
de la Indicació Geogràfica
Protegida Sobrassada de
Mallorca, Palma.
s.d. (1997): Recetario concurso salsa mahonesa Ramón Cavaller (I). Setmanaris i Revistes
(Monografies menorquines. Gastronomia, 76), Ciutadella.
s.d. (1927): Recetas culinarias. Cocina mallorquina:colección de recetas útiles para cocina, pastelería y
repostería por varios cocineros de casas principales de Mallorca. Impr. de Francisco Ferrer, Palma.
s.d. (2006): Terra de vins Illes Balears. Difusión del vino, Palma.
s.d. (1990): Traductor práctico culinario: español, francés, italiano, inglés, alemán y sueco. Biblos
Balear, Palma.
s.d. (1994): V Exposición Gastronómica de las Pitiusas. Asociación de Cocineros y Reposteros de Ibiza
y Formentera., Ibiza.
s.d. (1988?): V mostra de vins mallorquins i valencians. Sense dades, Sense lloc.
Sagastizábal, Javier de (2005): La cuina dels monestirs: les millors receptes dels monestirs de
Catalunya i les Illes Balears. Columna (Columna cuina; 23), Barcelona.
Sales, Cristina; Torres, Antònia Maria (coord) (2005): Sobrasada de Mallorca: taste and colour: the
best kept secret of the mediterranean diet. Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida
Sobrassada de Mallorca, Palma.
Santander, Eulogio (1973): Libro de helados para el ciudadano Domingo Estela. Año 1822. Impr.
Mossèn Alcover, Palma.
Santandreu, José (1963): Mi librito de cocina. Pequeña memòria. Impr. Molinos, Inca.
Sastre Moll, Jaume (1997): Alguns aspectes de la vida quotidiana a la ciutat de Mallorca: època medi-
eval. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma.
Sastre Moll, Jaume (1995): Alguns aspectes de la vida quotidiana a la Menorca Medieval. Institut
d’Estudis Baleàrics, Palma.
Sastre Rayó, Gabriel; Ordinas Marí, Antonia (1978): Llibre de cuina de Ca’n Cames Seques. cocina
mallorquina de siempre. Impr. Soler, Palma. 2a edició.
Schauhoff, Frank; Oliver, Tonina; Bork, Dieter (1993): Zu gast auf Mallorca: die schönsten Rezepte. Du
Mont buchverlag, Köln.
Schauhoff, Frank; Oliver, Tonina; Bork, Dieter (1997): Zu gast auf Mallorca: die schönsten Rezepte. Du
Mont buchverlag, Köln.
Schauhoff, Frank; Oliver, Tonina; Bork, Dieter (1997): Las mejores recetas de la cocina mallorquina.
José J. de Olañeta (Barcelona: Grafos) (El Cuerno de la abundancia; 15), Palma.
Schauhoff, Frank; Oliver, Tonina; Bork, Dieter (1997): Las mejores recetas de la cocina mallorquina.
José J. de Olañeta (La foradada; 40), Palma.
123

Sarriegi, Andoni; Martín,
Nieves; fotografía: Martínez,
Nico (2000): Cocineros en
Mallorca: maestros tras los
fogones. Diario de Mallorca -
Editora Balear, Palma.
Sastre Rayó, Gabriel;
Ordinas Marí, Antonia (1977):
Llibre de cuina de Ca’n Cames
Seques. cocina mallorquina
de siempre. Antiga Imp Soler,
Palma.
124
Schauhoff, Frank; Oliver, Tonina; Dieter Bork (1998): Les millors receptes de la cuina mallorquina.
José J. de Olañeta (Barcelona: Grafos) (La Foradada; 43), Palma.
Schwaiger, Gerhard; Sauerschell, Josef; Royo, Koldo; Sánchez, Rafael; Fosh, Marc; Caldentey,
Tomeu (2007): 6x6 de las Islas Baleares: 6 cocineros con estrella Michelín. 6 alimentos con denomi-
nación de calidad. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca - SEMILLA (Serveis
de Millora Agrària SA), Palma.
Schwaiger, Gerhard; Sauerschell, Josef; Royo, Koldo; Sánchez, Rafael; Fosh, Marc; Caldentey, Tomeu
(2007): 6x6 de les Iles Balears: 6 cuiners amb estrella Michelín. 6 aliments amb denominació d’origen.
Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca - SEMILLA (Serveis de Millora Agrària
SA), Palma.
Sen, Miguel (2004): Baleares con los platos de Doro Biurrum, Tomeu Caldentey, Toni Rodríguez,
Gérard Tétard, Jacinto del Valle, Benet Vicens. Ciro Ediciones, (Biblioteca metropoli; 9), Madrid.
Serrano Espases, Aina (coord) (2008): L’oli a Mallorca: del passat al present. Consell de Mallorca,
Departament de Medi Ambient i Natura, Palma.
Serrano i Darder, Antònia (2007): Cuina per a universitaris. Universitat de les Illes Balears, Palma.
Serrano i Darder, Antònia (1996): Les receptes de cuina de na Tonina. Documenta Balear
(Menjavents, 15), Palma. 1a edició, 1a impressió
Serrano i Darder, Antònia (1995): Les receptes de na Tonina. Documenta Balear (Menjavents, 15),
Palma. 1a edició. Pròleg de Sebastià Trias Mercant.
Serrano i Darder, Antònia (1997): Les receptes de na Tonina. Documenta Balear (Menjavents, 15),
Palma. 2a edició.
Serrano i Darder, Antònia (2002): Les receptes de na Tonina. Documenta Balear (Menjavents, 15),
Palma. 2a. edició rev. Pròleg de Sebastià Trias Mercant.
Serrano i Darder, Antònia (2005): Més receptes de na Tonina. Documenta Balear (Menjavents; 60),
Palma. 1a edició. Pròleg d’Antònia Maria Calafat Rivas.
Serrano i Darder, Antònia (2007): Més receptes de na Tonina. Documenta Balear (Menjavents; 60),
Palma. 2a edició.
Sitjar, Antònia i Covas, Sebastià (1991): I setmana de cuina mallorquina: Sa Fira 1991. Obra Cultural
Balear, Campos.
Sloss, Janet (1983): Menorcan cooking. La cocina menorquina. Sloss Publications.
Sloss, Janet (1987): Menorcan cooking. La cocina menorquina. Sloss Publications.
Socias, Margalida (2008): De Sa Pobla... Patates (2 volums). Inforaiguer Comunicació, Llibres rodons,
2, Sa Pobla.

Serrano Espases, Aina
(coord) (2007): El vi a
Mallorca: del passat
al present. Consell de
Mallorca. Departament de
Medi Ambient i Natura,
Palma.
Serrano i Darder, Antònia
(1996): Les receptes de na
Tonina. Documenta Balear
(Menjavents, 15), Palma. 1a
edició, 2a impressió.
Soriano, Javier; Domínguez, Tomàs (fotogr) (2006): Tapas y pinchos de Mallorca / Tapes i broquetes
de Mallorca. Benavente, Palma.
Spengler, Tilman; mit Zeichnungen von Ioannes Llabres und einem Schaf von Jörg Immendorff
(2003): Mallorca: von schwarzen Schweinen und Madonnen. Sanssouci, (Oasen für die Sinne),
München.
Stewart, Carole (1986): Self-catering in Spain, the Balearics and the Canary Islands. Making the Most
of Local Food and Drink. Croom Helm, UK.
Sureda Molina, Guillermo (1972): El vino y la gastronomía. Gráficas Sam, Palma.
Swinbourne, Jayne Ann; Calvo, Jacinto; Calafat, Biel (2000): Cocina práctica de Menorca. Un pequeño
Libro de la cocina de Menorca. L’autor, Menorca.
Swinbourne, Jayne Ann; Calvo, Jacinto; Calafat, Biel (2001): Cocina práctica de Menorca. Un pequeño
Libro de la cocina de Menorca. L’autor, (Barcelona: Impresiones Generales), Menorca.
Swinbourne, Jayne Ann; Calvo, Jacinto; Calafat, Biel (2001): Cuina pràctica de Menorca. L’autor,
Menorca.
Swinbourne, Jayne Ann; Calvo, Jacinto; Calafat, Biel (2000): An Easy little cook book from Menorca.
Impresiones Generales, S.A., Sant Adrià (Barcelona).
Taberner Tomas, Maria (2006): Els dolços de Madò Maria. Edicions Roig i Montserrat, Campos. 2a
edició.
Taberner Tomas, Maria (2008): Recetas de cocina mallorquina. Edicions Roig i Montserrat, Campos.
3a edició.
Taberner Tomas, Maria (2003): Sa cuina de Madò Maria Cullera: arrossos. Edicions Roig i Montserrat,
Campos.
Taberner Tomas, Maria (2003): Sa cuina de Madò Maria Cullera: Frits. Edicions Roig i Montserrat,
Campos.
Taberner Tomas, Maria (2003): Sa cuina de Madò Maria Cullera: plats de Matances. Edicions Roig i
Montserrat, Campos.
Taberner Tomas, Maria (2003): Sa cuina de Madò Maria Cullera: plats per Nadal. Edicions Roig i
Montserrat, Campos.
Taberner Tomàs, Maria (Madò Maria Cullera) (2002): Receptari de cuina casolana: ahir i avui.
Edicions Roig i Montserrat, Campos.
Taberner Tomàs, Maria (Madò Maria Cullera); fotografies, Josep Vicens Mateu (1997): Sa cuina de
madò Maria Cullera. Edicions Roig i Montserrat. (Falset: Arts Gràfiques Octavi), Campos. Pròleg de
Sebastià Roig i Montserrat.
125

Taberner Tomas, Maria
(2003): Els dolços de Madò
Maria. Edicions Roig i
Montserrat, Campos.
Tomás, Paquita (2007): La
bona cuina de Paquita Tomás:
Les receptes del programa de
televisió de IB3. Ultima Hora,
Palma.
126
Taberner Tomàs, Maria (Madò Maria Cullera) (1999): Recetas de cocina mallorquina. Edicions Roig i
Montserrat, Campos.
Taberner Tomàs, Maria (Madò Maria Cullera) (2005): Variacions de cuina mallorquina. Edicions Roig
i Montserrat, Campos.
Thibaut i Comelade, Eliana (1998): La cuina del Països Catalans. Receptari culinari dels Països
Catalans. Proa, Barcelona. Pròleg de Manuel Vázquez Montalbán.
Thibaut i Comelade, Eliana (1982): La cuisine catalane. J. Lanore, Malakoff. 2a edició.
Tomás, Paquita (2008): La bona cuina de Paquita Tomás: Les receptes del programa de televisió de IB3
(volum II). Ultima Hora, Palma.
Tomás, Paquita (2008): Sa bona cuina de Paquita Tomas (III). Ultima Hora, Palma.
Tomás-Verdera Cosmellí, Jaume / Pinya Florit, Antoni. (1990): Cocina balear para su corazón.
Asociación Balear de Ayuda a la Cardiología, Palma.
Torrent, Margarita (2003): La cuina de l’estudiant. cuina senzilla per a qui comença a cuinar. La
Magrana, Barcelona.
Trévis, Isabel de (1959): Cocina regional levantina y balear: las mejores y más típicas recetas. Molino
(Biblioteca el ama de casa; 49), Barcelona.
Trévis, Isabel de (1959): Cocina regional levantina y balear: las mejores y más típicas recetas. Molino
(Biblioteca el ama de casa; 49), Barcelona.
Trias Mercant, Sebastià (1993): Antropologia de la cuina mallorquina. El Tall. (El Calaix d’El Tall; 10)
(Terrassa Arts gràfiques), Palma.
Trias Mercant, Sebastià (1997): La bona cuina: un viatge vers el mite. Cort. (Politècnica), Mallorca.
Trias Mercant, Sebastià (2003): Lletres, aromes i sabors: els nostres llibres de cuina. Documenta
Balear (Menjavents; 46), Palma.
Trias Mercant, Sebastià (1982): Valldemossa: l’amor i la cuina. Moll, Palma.
Trias Mercant, Sebastià; Lladó, Josep; Muntaner, Joan (fotografies ) (1994): La cuina mallorquina de
l’Arxiduc Lluís Salvador. José J. de Olañeta (La foradada; 11) Libergraf, Palma. 1a edició.
Tugores Manresa, Antoni (2005): Memòria de la cuina mallorquina: receptes antigues de tots els
pobles. Documenta Balear, Palma.
Tugores Manresa, Antoni; Riera Ferrari, Joan (il lustracions) (2004): Memòria gastronòmica de
Mallorca II. Diario de Mallorca - Editora Balear, Palma.
Tur Marí, Josep A. dir. (1995): Evolució de la cuina pitiüsa al llarg del segle XX: un estudi nutricional.
Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Eivissa.
 Tur Marí, Josep A.: direcció; Obrador Adrover, Antoni (2002): Llibre blanc de l’alimentació i la
nutrició a les Illes Balears: estudi de nutrició de les Illes Balears, ENIB (1999-2000). Institut d’Estudis
Baleàrics, Palma. Revista de ciència, números 29-30.

Valls i Carbonell, Xavier (ca. 1991): El tipismo de la caldereta. s.n. Dins: Economics, n. 43 (1991), s.l.

Vázquez Montalbán, Manuel (2002): La cocina de los mediterráneos: viaje por las cazuelas de
Cataluña, Valencia y Baleares. Ediciones B (Carvalho gastronómico), Barcelona.

Vera, Marta; Munar Inmaculada; Frau, Miquel Àngel (2007): Diagnosi de la producció i comercialit-
zació dels productes amb denominació de qualitat: denominació de qualitat i indicacions geogràfiques
de les Illes Balears. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Govern de les Illes Balears, Palma.

Vich Sancho, Llorenç (1992): Maria Antònia Burguera i els bunyols. Baleares, 25 d’octubre de 1992,
Tugores Manresa, Antoni;
Palma.
Riera Ferrari, Joan
(il·lustracions) (2004):
Vich Sancho, Llorenç (1992): Miquel Cañellas i la llet d’ametlla. Baleares, 22 de desembre de 1992,
Memòria gastronòmica
Palma.
de Mallorca I. Diario de
Mallorca - Editora Balear,
Vich Sancho, Llorenç (1992): Temps de matances. Baleares, 18 de gener de 1992, Palma.
Palma.
Vidal Julve, Concha (2007): Els sabors del color: 30 receptes. Di7 Edició, Binissalem.

Wachowiak, Helmut (2006): Los productos baleares vistos por los turistas alemanes. Govern de les
Illes Balears. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia. Direcció General de Promoció Industrial,
Palma.

Weyler y Laviña, Fernando (1854): Topografía físico-médica de las Islas Baleares y en particular de la
de Mallorca. Impr. de Pedro José Gelabert, Palma.

Vázquez Sarazá, María;

Guasp Wilkinson, Elizabeth;
Zender, Martina; Vives i
Roig, Antoni (2007): Guía
Sentidos: los 101 restaurantes
de Mallorca. s.d., Palma.
Pròleg d’Antoni Pinya.

127
129
130
131
132
133
134
135