FONÈTICA

Fonètica: és la disciplina lingüística que s'encarrega d'estudiar els sons humans.

Sons: produccions sonores dintre d'un context lingüístic. Va representat entre claudàtors, i és el
so que percebem.
Fonema: és la representació ideal o abstracte d'un so determinat i en una llengua determinada.
Va representada entre barres.
•El so no té necessàriament perquè significa una cosa, en canvi, el fonema, sí, i si no un
fonema, una combinació.

Fonologia: és la disciplina que s'encarrega dels fonemes.

Els sons poden ser sords o sonors.

Un so sonor és aquell que fa vibrar les cordes vocals quan produïm aquest so.
Un so sord és aquell que no fa vibrar les cordes vocals quaan produïm un so.

•Segons el mode, poden ser:

- oclusius: es produeix una oclusió o tancament de la sortida de l'aire, és a dir, l'aire
queda obstruït pel llavi.
[p] [t] [k] – petaca (oclusius sords) [b] [d] [g] – bodega (oclusius
sonors)
- fricatius: l'aire passa fregant perquè es produeix una estretor en el canal de l'aire.
[f] [ʃ] [s] – feixos (fricatius sords) [v] [ʃ] [z] – veges-ho (fricatius sonors)

- aproximants: es produeix un acostament de dos òrgans articuladors que crea una

construcció menor que
o en el cas de les consonants fricatives i que no provoca una turbulència.
o [w] [j] – són les variants consonàntiques de les vocals <i> i <u>.
o [β] [ð] [ɣ] – són les variants de les oclusives orals sonores

- africats: s'articulen en dues fases; es comença per una interrupció del pas de l'aire
que es resol en una
o estretor semblant a la dels sons fricatius.
o [ts] [tʃ] - tsar - metxa (africats sords)
o [dz] [dƷ] - atzar - metge (africats sonors)

- laterals: l'aire s'escapa pels costats

o [l] [ʎ] – l'olla

- Vibrants: es fa vibrar la punta de la llengua

o [r] [ɾ] - rara

- nasals: una part de l'aire surt per la cavitat nasal on es produeix ressonància.
o [m] [ɲ] [n] – minyona

•Segons el punt d'articulació de les consonants:

- bilabials: s'utilitzen els dos llavis.
- alveolars: pronuncies amb la part dura de darrere de les dents
- labiodentals: s'utilitza el llavi inferior i dents superiors
- dental: s'utilitza les dents però hi ha un punt de contacte amb la llengua
- palatals: xoca l'aire amb la part superior central de la boca
- velars: surten de les goles