No s aix, companys, no s aix!

Els actes violents que es van viure ahir pel mat a les portes del parlament sn la millor demostraci de com es pot perdre en cinc minuts tot el crdit merescudament obtingut en un ms! Lerror destratgia o de clcul no pot haver estat ms greu ni ms injustificable: en fossin o no conscients, els que van decidir utilitzar Aturem el Parlament com a lema de la protesta jugaven amb foc i shan cremat les mans, amenaant de calcinar el moviment sencer dels indignats... Per ms que els convocants posessin lmfasi en que Ser una acci absolutament pacfica, no violenta... i reivindiquessin la legitimitat de la desobedincia civil per oposar-nos a laprovaci de lleis injustes, convertir aquest desafortunat eslgan en bandera de la protesta en comptes descollir-ne algun altre de ms explcit i menys belligerant (Aturem les retallades socials, per exemple) fou una mostra de miopia poltica i dirresponsabilitat alarmant i imperdonable que feia preveure el pitjor. Certament, sobren les raons per a estar indignats; certament lactuaci dels antiavalots del Mossos dEsquadra del 27 de maig fou intolerablement severa; certament podia comportar un component de provocaci i dinstigaci a la resposta violenta indiscutible; certament les retallades en serveis pblics no tenen perd, i menys quan de manera simultnia es concedeixen ajudes milionries a les entitats financeres directament responsables de la crisi; certament un atur juvenil del 40 % pot convertir el futur en una utopia; certament els parlamentaris representen una part i no pas tota la poblaci; certament la democrcia no pot consistir en limitar-nos a votar cada quatre anys amb un sistema de llistes tancades endogmic i pervertit; certament les lnies vermelles de la credibilitat i la coherncia poltica van sser traspassades ja fa molt de temps... Certament... Tots aquests arguments i tants daltres dacumulats que hi podrem afegir expliquen i justifiquen de sobra una creixent insatisfacci i indignaci. Una legtima i ms que raonable indignaci que ha dexpressar-se lliurament, al carrer i all on convingui, amb veu alta i sense restriccions. Quan sarriba al lmit cal dir que ja nhi ha prou, que s urgent redrear el rumb si no volem assumir el risc destimbar tota una generaci pel penya-segat de la desesperaci, la marginaci i lexclusi social. Tanmateix, i en aquest punt s fors que siguem del tot inflexibles i que defugim qualsevol mena dexcusa o dallegaci, ni aquestes raons ni cap altres no poden justificar ni emparar ls de la violncia. Lexercici de la fora fsica s blasmable sempre, el dugui a terme qui el dugui a terme. La violncia s i ha estat des de lalbada dels segles la ra dels que no tenen ra; la ra de la desra. Com b asseverava Unamuno, per a vncer de veritat cal saber convncer, mai imposar. Si els indignats pretenen assolir una democrcia real, una manera de fer diferent, ms participativa i directa, si volen de bo de veres assenyalar un abans i un desprs, si tenen intenci de deixar petja en la histria, i definir amb netedat la diferncia entre un nosaltres i ells, el primer que han de fer es desmarcar-se, amb contundncia i sense ambigitat de cap mena, dels actes descontrolats dahir i dir, amb veu ben alta i clara: En el meu nom no: defensem la fora de la ra, no la ra de la fora. No s aix, companys, no s aix! dijous, 16 de juny del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.com Informaci sobre els drets