Carta oberta a Pilar Rahola

Benvolguda Pilar, abans de res dir-te que dec bona part del meu inters pel debat periodstic als articles que llegia en aquell Avui tan plural i ric de ja fa uns quants anys: desats en una vella carpeta encara en conservo un quants, teus, den Quim Monz, de Teresa Pmies, de Vzquez Montalbn i, sobretot, del tan enyorat de Pedrolo amic Manuel, com them trobat a faltar, darrerament! s des daquest respecte per la teva obra que goso adrear-te aquesta lletra. He seguit tot i que en diferit, per bvies raons laborals la temptativa de debat que Jordi Bonet, president de la FAVB, tractava de mantenir amb tu a Els Matins. Amb la teva simpatia i savoir faire habitual has prets atuir-lo dentrada, afirmant amb aquell convenciment, ms que taxatiu, inflexible que caracteritza els que estan segurs dsser els nics dipositaris de la veritat que el dels indignats s un moviment indefinit i insubstanciat, eteri, amb ms crrega sentimental que no pas poltica (...) i alguna de la crrega poltica que li veig (...), que s antisistema, es carrega la societat democrtica, imposant un tipus de resistncia que vulnera les regles del joc. No hauria estat ms ajustat a la realitat, afirmar que els antisistema el que es proposen no s tant carregar-se la societat democrtica sin canviar el model actual de democrcia, endogmic, enquistat, pervertit i clos, per un de ms accessible i participatiu? Per una democrcia real o ms autntica? No s perills i en ocasions fins i tot tramps servir-se de generalitzacions abusives? No creus que thas deixat endur per una certa tendenciositat, per un maniqueisme absurd, falla i contraproduent? No creus que tots tenim una part de ra precisament perqu ning no t ni pot tenir tota la ra? En el moment que el teu oponent provava de rebatre la manca de principis i objectius definits del moviment dels indignats, consideres que has posat de manifest el teu tarann innegablement dialogant, obert quan ni tan sols li has perms que indiqus quantes ILP havia aprovat el Parlament? O ms aviat has pensat que ara no toca parlar-ne. Com tampoc tocava parlar, pel que sembla, de les injustificables limitacions a que estan sotmesos els referndums a lestat espanyol. Hi ha maneres de canalitzar la protesta, la democrcia les t, has declarat. Aix s, sense aclarir quines sn. Ens podries dir quin sn, exactament? Penses que has estat igualment respectuosa en asseverar amb un to dexaltaci que anava in crescendo al llarg de la teva intervenci, com si volguessis compartir la idea dalguns dels que et proposaves blasmar, que creuen que cridar ms fort confereix automticament la ra que el parell de contertulians indignats que havien dit a RAC1 que no reconeixien ni la policia ni les lleis el que havien de fer era anar-sen cap a casa?. Anar-sen a casa? Per quina ra? Pel fet de no reconixer-les a la qual cosa tenen tot el dret (diferent fra no acceptar-les) o b simplement per dur-te la contrria? Potser havien de demanar-te perms abans, per dir all que pensen? No els creus, potser, capaos ni tan sols de pensar per ells sols? Semblava que ho insinuessis, negant-los el pensament i la capacitat de reflexi autnoma, i anivellantlos als anyells adotzenats que es limiten a seguir cegament el ramat, en assenyalar que all que deia Jordi Bonet: s un simplisme.. Home, per du!... s que llegiu el manifest aquest del Hessel, que s un conjunt de consignes i no acabeu de fer un discurs... Amb tota lestimaci del mn, i amb la modstia que em correspon jo tamb sc noms un ciutad que t una opini, per no pas tan pblica com la teva, la qual cosa en dna un estatus del tot diferent del teu (que no em permet els meus quinze minuts de glria diria en una televisi pblica) entenc que faries b de revisar el vdeo de la temptativa de conversa amb Jordi Bonet i comprovar, sincerament i amb el cor a la m, si thas aplicat tu mateixa algun dels principis que defensaves: Hi ha qui pot pensar tamb amb la mateixa honestedat [el contrari] o Si no tenim en compte que les regles democrtiques ens emparen a tots, anem malament. Certament, amiga Pilar, quan no seguim les regles, quan ens aprofitem duna posici preponderant per a interrompre constantment als que no opinen com nosaltres, quan alcem la veu fins a ofegar la dels altres per impedir que es puguin explicar, tots anem malament. Tots, s..., per uns ms que no pas els altres! dilluns, 20 de juny del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.com Informaci sobre els drets